COTXE CREMAT AL BOSCEL PIRÒMAN ENS EXPLICA COM VA ANAR

Un reportatge d’en Miquel Bohigas

EL COTXE CREMAT 2

VAIG SER JO!No us podeu pas imaginar

amb quina il·lusió vaig

encendre el misto que va

cremar el cotxe primer els

seients després el capó i es

van trencar els vidres quan

es van trencar no m’ho

podia creure llavors va

esclatar el dipòsit hi havia

poca gasolina i l’explosió

no va afectar el bosc en

pocs minuts el cotxe havia

quedat reduït a un munt de

ferralla cendres i com un

fang negrós a terra les

portes i la resta de

carroceria va quedar

dempeus de les rodes però

ni rastre tota la goma es va

fondre i quin fum mare

meva sort que en ser de nit

i al mig del bosc no es

devia veure tant després

vaig fugir pitant els altres ja

feia estona que eren fora no

s’havien volgut quedar

estàs boig tio em van dir i

van anar a continuar la

gresca del futbol a mi el

futbol no em diu res però

aixó de cremar un cotxe

robat em va realitzar és clar

que jo sóc un piròman i els

piròmans ja se sap que ens

agrada fer foc i veure com

ho va consumint tot ara ja

no en queda res al bosc

només les restes de les

gomes cremades i de la

pintura del cotxe que vaig

cremar perquè alguna cosa

havia de fer no us sembla

EL COTXE CREMAT 3

EL COTXE CREMAT

L’ENDEMÀ AL MATÍDesprésd’una nit molt agitada, les

restes del cotxe descansen al bosc,

esperant la grua que se l’endugui a

la deixalleria.

Mentre l’autor de les fotografies

enllesteix el reportatge, el piròman

ha passat diissimuladament vora el

lloc per contemplar per darrera

vegada la seva malifeta.

EN AQUEST SEIENT...... hi va seure un conductor una vegada per anar a buscar la seva xicota i portar-la a una festa. La noia era la més bonica del ball

AQUESTA RODA...... ara inservible, qui sap quante voltes va haver de fer abans d’arribar al bosc dels seus últims dies

UN DETALL ...... d’aquest cotxe trist i desvalgut, sense ganes de fer cap més quilòmetre

EL COTXE CREMAT 4

EL COTXE CREMAT 5

EL COTXE CREMAT 6

No podia deixar passar per alt tots aquells petits detalls. P e c e s d e l m o t o r, f e r ro s retorçats, la placa del bastidor, pintura socarrimada, allà on hi havia el dipòsit, el que va quedar de l capó, formes abstractes, llums i ombres, retalls d’una realitat passada pel foc a l’entrada d’un bosc d’un poble on sembla que no hi passi mai res. Però hi passa, i tant que hi passa.

EL COTXE CREMAT 7

Mentre molta gent celebrava la victòria d’un equip de futbol, i la derrota d’un altre, uns energúmens van cremar un cotxe. Al mateix temps, a l’India, un pagès es suicidava, víctima de la pressió i de l’opressió d’una multinacional agroalimentària. Uns altres, els que viuen de la crisi, els que l’alimenten, manipuladors de mercats, terroristes financers, especuladors d’alta volada o com colgueu anomenar-los, estudiaven com enfonsar un país i condemnar a la misèria als que hi viuen. Els fanàtics religiosos, és clar, continuavem matant amb fervor intransigent i els fabricants d’armes, vull dir els traficants d’armes, seguien fregant-se les mans. Però aquí, un equip de futbol havia vençut i calia celebrar-ho. Per això, uns energúmens van cremar un cotxe. Normal!

EL COTXE CREMAT 8