Anuari 7 · 2016 · Pàgines 63-72

El coronel Niubò, un militar liberal de la Primera Guerra Carlina

Felip Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró

Centre de recerques del Pla d'Urgell Mascançà

RESUM: Antoni Niubò Xammar, més conegut com el

coronel Niubò, és el militar liberal de més renom de la Pri-

mera Guerra Carlina a la plana de Lleida. El seus orígens i

la seva vida havien estat fins ara coberts per un vel de mis-

teri. Felip Gallart i Vicent Lladonosa ens desvelen aspectes

desconeguts del personatge i en fan una semblança que

completa una mica més la seva figura més enllà de les

seves gestes militars.

PARAULES CLAU: Coronel Niubò, Guerra del Fran-

cès, Primera Guerra Carlina, Bellestar, Tàrrega, el Clot dels

Morts, Casa Estany, Biosca, Lloberola

ABSTRACT: Antoni Niubò Xammar, better known as

Colonel Niubò, is the most renowned liberal military of

the First Carlist War in the plain of Lleida. His origins and

his life had been covered until now by a veil of mystery.

Felip Gallart and Vicent Lladonosa reveal unknown as-

pects of the character and make a complete biographical

sketch of his figure a little more beyond his military deeds.

KEYWORDS: Colonel Niubò, Peninsular War, First Carlist

War, Bellestar, Tàrrega, el Clot dels Morts, Casa Estany, Bios-

ca, Lloberola.

El coronel Niubò és, sens dubte, un dels perso-natges més rellevants de la història de les nostres terres durant els convulsos anys de la I Guerra Car-lina. Militar cruel i implacable amb els enemics, mai no mostrà ni una engruna de pietat. Malgrat que es tracta d'un personatge que il·lustra tan bé

la seva època, malauradament té ben pocs estudis dedicats. El seu nom només apareix en alguns tre-balls sobre alguns fets de la Primera Guerra Carlina isempre està associat al patiment, a la crueltat i a l'extermini: a Guimerà1 amb la seva torre esberlada i 70 presoners bàrbarament afusellats: 33 a Guime-rà, 12 a Verdú, 22 a Tàrrega i 3 a Igualada; i a Sant Llorenç de Morunys amb l'incendi i destrucció del Santuari de Lord després d'un setge d'una brutalitat esfereïdora. Els treballs que més han tractat el per-sonatge són: La plana salvatge I,2 de Felip GALLART (2011), i l'article “Antoni Niubó, el coronel”,3 de Francesc PASQUAL GREOLES (2013), ens ofereixen una semblança molt àmplia i precisa dels episodis militars que va protagonitzar i cobreixen un gran buit històric. Aquest article no se centrarà tant en les “proeses” militars del coronel, molt ben consig-nades en els escrits esmentats, sinó que aportarà un seguit de dades inèdites sobre altres aspectes de la seva vida com els seus orígens, la família, la seva ves-sant com a gran hisendat i terratinent, la seva fi, la identitat fascinant del seu Cap d'Estat Major, Ramon Salvia, i, finalment, el trajecte del seu fill i únic des-cendent, Eusebi Niubò, que marcarà el declivi total de la família. Tot plegat per tal de complementar els indispensables treballs abans esmentats i, alhora, servir de base per a la confecció d'una semblança més àmplia, a partir d'una ingent quantitat de do-cumentació recollida en diferent arxius, d'un perso-natge tan controvertit com imprescindible per a la comprensió de la nostra història contemporània.

Pol Galitó Martí

1 BOLEDA, R., El setge de Guimerà en la Primera Guerra Carlina, Recerques de Ponent, núm. V, 1983, pp. 33-39. 2 GALLART, F., La plana salvatge I, Alcarràs, Editorial de París, 2011.3 GREOLES, F., “Antoni Niubó, el coronel” a “En memòria de Miquel Galitó Pubill”, Estudis Catellnouencs 22, Lleida, Pagès editors, 2013. p.19-56.4 NIUBÓ, N., Érase una vez la familia Niubó, Lleida, Editorial Milenio, 2011, p. 30.

ELS ORÍGENS Privilegi de cavallers

La nissaga Niubò va arribar a Castellnou de Se-ana al voltant de 15154 i es va escampar per tota la plana urgellenca. Els Niubò de Castellnou de Se-ana tenien tractament de cavallers5 i per tant els seus descendent gaudien de tots els privilegis, ho-nors, drets, preeminències i prerrogatives que tenia aquest tractament. Josep Niubò Toldrà, repadrí de Antoni Niubò, era descendent dels Niubò de Cas-tellnou de Seana segons constava en un document (Interrogatori) datat de 30 de juliol de 1727.6 Deu de ser per això que, segons hem pogut llegir en l'obra de José MORALES ROCA, Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Calaluña, Siglo XVII7 (1599-1713), Josep Niubò Toldrà, que en aquesta obra consta com a nascut a Barcelona, tenia la dig-nitat de noble des del 14 d'abril de 1706. Era doctor en ambdós drets,8 arribà a ser Paer9 de la ciutat de Cervera i tenia tractament de Magnífic,10 que era el que rebien els cavallers, donzells, ciutadans de la mà major i els consellers de Barcelona.

Entre Castellnou de Seana i Bellestar

El Cadastre de 174611 descrivia Bellestar d'aques-ta manera:

El termino ronego de Ballestar es del exmo. Sr. Du-que de Sessa; se compone de 39 jornales de tierra de sembradura y 728 de tierra hierma que juntos

son 767 jornales; á demierado tanto este terreno por lo poco que á llovido, y por lo mucho salobre que á salido que la tienen de sembradura quedará hierma sino llueve mas de lo que á llovido de al-gunos años accá.

El 4 d'octubre de 1740 Josep Niubò Toldrà i la seva tercera esposa, Peronella Tarragona, van com-prar al Duc de Sessa i Senyor de les Baronies de Bell-puig, Linyola i Bellestar una heretat:12

con su casa, é Iglesia en ella construida, y edificada, parte Campa y parte de cultivo con todos los pactos con que la tienen concedida en establecimiento sita en el termino de Ballestar de dimencion de Ducien-tos ochenta y tres jornales de tierra poco mas...”

Ho van comprar a cens13 de 75 sous pagadors perpètuament el dia de Sant Jaume pel preu de 3.300 lliures i 18 sous de moneda barcelonesa. D'aquests diners Peronella aportava dues mil lliures del seu dot.14 La casa podria ser la que tradicional-ment s'anomenava la casa del Baró, avui malaurada-ment desapareguda. L'any 1743, poc després de la mort de Josep Niubò Toldrà, la seva vídua, Perone-lla,15 restava com a propietària de la casa, l'església i els 283 jornals de terra. Peronella abans havia estat casada amb Francesc Albareda, baró de Castellblan-ch i Senyor de Renant-Agramunt, amb qui havia tin-gut una filla, la Maria Paula Albareda. Aquesta filla

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

5 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Fons Dalmases - Massot - Nobles N - OP Top 32. Codi unitari: 16. 1727. Niubò Número 9778. 6 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Fons Dalmases - Massot - Nobles N - OP Top 32. Codi unitari: 16. 1727. Niubò 7 MORALES, J. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Calaluña, Siglo XVII, Madrid, Hidalgía, 1983, p. 8.8 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Fons Dalmases - Massot - Nobles N - OP Top 32. Codi unitari: 16. 1727. Niubò Número 9778.9 Guía de fons de l'arxiu de Terrassa. Família Niubò (1266-1908), Pàgina 23.10 Arxiu Comarcal de la Noguera. Balaguer. Notari Salvador Gambuix. Volum 362. Any 1742. Folis 38r fins a 40r.11 Catastro y nova recanació del lloc i terme Roneo de Ballestá del Vegueriu de Tárrega executat en lo corrent any de Mil set cents quaranta y sis.12 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Hipoteques Tàrrega. Registre per l'ofici de hipoteques del terme de Ballestà del partit de Tàrrega a càrrec de Marià Lloses escrivent del seu Ajuntament per l'any 1788. Foli 2r.13 A la compra a cens el deutor es comprometia a pagar una quantitat anual, reconeixent el capital corresponent i gravant la seva propietat amb la responsabilitat del diner i del capital. Era un contracte o venda que suposava la cessió del domini útil, no del directe, de la propietat a canvi d'uns diners en préstec, a uns interessos que acostumaven a ser d'entre el 3%, el 5% o el 7% (segons les èpoques), i per a garantir el compliment del deute s'hipotecaven els immobles pactats.14 Arxiu Comarcal de la Noguera. Balaguer. Notari Salvador Gambuix. Volum 362. Any 1742. Folis 38r fins a 40r.15 Arxiu Comarcal de la Noguera. Balaguer. Notari Salvador Gambuix. Volum 349. Any 1743. Folis 167r i 167v.

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

es va casar amb Josep de Niubò i Thomasa, fill del segon matrimoni de Josep Antoni Toldrà amb Ma-ria Thomasa, el qual havia rebut per testament16 del seu pare una casa i una important hisenda a Castell-nou de Seana. Aquest tipus de casament entre un fill i una filla de matrimonis anteriors no era estrany en-tre famílies amb importants patrimonis, ja que pos-sibilitava el control de la transmissió de la propietat i evitava la seva dispersió, de forma que l'hereu, Josep Niubò Albareda, pare del coronel, a més de rebre per part del seu pare les possessions de Castellnou de Seana, rebia l'heretat de Bellestar17 per part de la seva mare i concentrava així un important patrimo-ni. A la partida de defunció de la seva jove,18 Antònia Xammar, la mare del coronel, Josep Niubò Albareda consta com a baró de Bellestar.

Pares i germans

El pares del coronel eren Josep Niubò i Albareda i Antònia Xammar i Bassa. La mare19 havia nascut el 1749 a Castellserà i era filla de Jeroni Xammar, doc-tor en medicina, i de Gertrudis Bassa de Bellpuig. Es van casar20 a l'església de Santa Magdalena de Castellserà el 18 d'abril de 1774, ja que era costum de casar-se a la parròquia de la noia. Van tenir vuit fills, el sisè dels quals era el nostre protagonista. D'aquests fills sabem que tres van morir molt joves. La Josepa,21 el 1786, amb només 6 anys. La mort del cinquè fill, el Vicent,22 va ser el 1806. Era estudiant i tenia 20 anys d'edat. El funeral va ser un acte on la

família va mostrar la seva elevada posició econòmi-ca. El van enterrar amb l'assistència de 22 sacerdots, a cadascun els van donar una almoina de 6 pessetes i dinar. El Baltasar,23 setè fill, va morir l'octubre de 1797 amb només sis anys. El 17 de juliol de 1793, quan Antoni Niubò només tenia 4 anys, moria el seu pare,24 Josep de Niubò i Albareda, a l'edat de 51 anys. Tots van ser enterrats a la capella familiar de Bellestar.

El naixement

Fins al present escrit sembla exacte afirmar que Antoni Niubò era nascut a Castellnou de Seana al voltant de 1790. Les dades que constaven al seu full de serveis25 confirmaven la data de naixement ja que en dos documents del seu expedient militar26 s'indicava clarament que Antoni Niubò era natural de Castellnou de Seana. I era estrany, perquè al Lli-bre de Baptismes27 d'aquella parròquia no consta cap batejat com a Antoni Niubò per a l'any 1790, ni tampoc dins del període que volta aquesta data en un marge de 10 anys. Això es podia justificar de moltes maneres: un descuit del sacerdot; una ano-tació incorrecta; que el coronel fos un fill “incògnit”, nom amb què s'anomenaven llavors els nadons fills de pares desconeguts; que hagués nascut a Castell-nou i que l'haguessin batejat en un altre lloc... El cert és que segons la documentació que es tenia, el coronel Antoni Niubò havia nascut a Castellnou de Seana al voltant de l'any 1790.

16 Arxiu Comarcal de la Noguera. Balaguer. Notari Salvador Gambuix. Volum 362. Any 1742. Folis 38r fins a 40r.17 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Rafael Soler. Volum Capbreus. Folis 235v fins 238r.18 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum d'òbits de 1825. Foli 48v.19 Arxiu Diocesà de la Seu. Seu d'Urgell. Llibres parroquials de Santa Magdalena de Castellserà. Llibre de baptismes número 16 de 1741 a 1763. Foli 28.20 Arxiu Diocesà de la Seu. Seu d'Urgell. Llibres parroquials de Santa Magdalena de Castellserà. Llibre de matrimonis número 19 de 1763 a 1804. Foli 259. 21 Arxiu Diocesà de la Seu. Seu d'Urgell, Parroquial 00381. Vallverd d'Urgell 2. Llibre sacramental/Llibre de fundacions d'aniversaris i misses 1701-1867, Quinquilibri Foli 113.22 Arxiu Diocesà de la Seu. Seu d'Urgell, Parroquial 00381. Vallverd d'Urgell 2. Llibre sacramental / Llibre de fiundacions d'aniversaris i misses 1701-1867, Quinquilibri. Foli 436.23 Arxiu diocesà de la Seu. Seu d'Urgell. Llibres de defuncions Capella de casa Niubò (Ballestà) depenent de Vallverd de 1771 a 1851. Quinquilibri. Foli 421. 24 Arxiu Diocesà de la Seu. Seu d'Urgell. Llibres de defuncions Capella de casa Niubò (Ballestà) depenent de Vallverd de 1771 a 1851. Quinquilibri. Foli 418. 25 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Hoja de servicios del capitán Antonio Niu-bó, 30 d'agost de 1829. En aquesta data al document hi consta que Antoni Niubó llavors tenia 38 anys. 26 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Certificación y legalización notarial del grado de subteniente, 10-09-1814 / Acreditación de la obtención del grado de subteniente, 4-10-1814.27 Arxiu Municipal de Castellnou de Seana, Llibres de Baptismes del segle XIX de la Parròquia.

Hi havia, però, un altre buit. Ni l'expedient mili-tar, ni cap dels molts articles de la premsa de l'època que explicaven les seves gestes, consignaven el se-gon cognom del coronel. Això feia molt complicat no solament establir una genealogia que clarifiqués els seus orígens, sinó també l'atribució de qualsevol document. No va ser fins a la troballa del testament tancat28 que al setembre de 1808 Niubò va redactar poc després d'allistar-se als miquelets lleidatans que no se'ns va revelar el segon cognom: Xammar. Ja podíem aprofundir millor en la recerca: el coronel es deia Antoni Niubò Xammar. El document deia així:

Consideran que en qualsevol instan pot esdevenir-nos la mort perso devem sempre estar previnguts per morir ve, y tenirla feliz sempre que Deu vulla.Y per est motiu yo Dn. Anton de Niubó, y Xam-mar fill llegitim, y natural dels Conjuges Dn. Jph de Niubó, y de Doña Antonia Xammar tots del terme rural de Ballestar temen lo morir, y estar clar de potencias ordeno lo present meu testament, y ul-tima voluntad en la Ciutat de Lleyda Principat de Cathaluña.

I no solament ens mostrava la identitat completa, el document també obria una nova possibilitat: que Antoni Niubò Xammar hagués nascut a Bellestar, actualment entitat de població de Penelles on el co-ronel tenia casa i una important propietat. Bellestar era el llogaret on havien nascut i on tradicionalment foren batejats i enterrats la major part dels membres de la família Niubò, almenys durant quatre gene-racions. I, a més, es donava el cas que l'església de Bellestar on el sacerdot de Vallverd celebrava missa tots els festius era annexa a la casa de la família Niu-bò.29 Que el coronel era natural de Bellestar ens ho corroboren també altres documents notarials quan,

per diferents motius, Antoni Niubò va atorgar po-ders30a altres persones perquè actuessin legalment en nom seu o en va rebre31 per fer-ho ell en nom d'altri o també en compres de terres.32 En la seva partida matrimonial33 s'anota també aquest fet i, fins i tot, una lectura atenta del seu full de serveis indi-ca que Antoni Niubò era de Bellestar.34 Finalment, a l'Arxiu Diocesà de l'Urgell vam trobar el que podria ser la partida de baptisme d'Antoni Niubò Xammar i que, si ho fos, corroboraria la teoria que Antoni Niubò va néixer a Bellestar. És un document35 molt malmès i incomplet que correspon al Llibre de Bap-tismes de Bellestar on s'hi llegeix:

.... cònjuges de Ballestá. Y lo dia divuit de dit mes y any a la tarda fou batejat solemnement segons rito de N. S.......a les fonts baptismals de la parroquia de Vallvert per mi Joseph Marti Economo de....Padrí Don Joseph de Niubò y Xammar fadrí de Ba-llestà Bisbat de Urgell.Ito eso Joseph Marti Economo.

És molt plausible que Antoni Niubò fos batejat el dia 18, dos dies després del seu naixement. A fa-vor d'aquesta dada també hi ha el fet que el padrí de bateig del nadó sigui el germà gran del coronel, Josep Niubò Xammar, que llavors tenia uns 10 anys. Però no s'hi poden llegir ni l'any, ni el mes, ni la identitat del batejat i, per tant, no es pot concloure de forma inequívoca que aquesta sigui la seva parti-da de bateig tot i que és molt probable que ho sigui. Sembla, per tant, que ha de ser Bellestar el lloc on va néixer Antoni Niubò Xammar, si fem cas del que diu la major part de la documentació que s'hi refereix.

L'any de naixement del coronel el vam desco-brir indirectament a partir d'una troballa sensacional que vam fer al cementiri de Tàrrega. Era una dada

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

28 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Igualada. Testaments tancats. 10-744. CX.35.29 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Hipoteques Tàrrega. Registre per l'ofici de hipoteques del terme de Ballestà del partit de Tàrrega a càrrec de Marià Lloses escrivent del seu Ajuntament per a l'any 1788. Foli 2r.30 Arxiu Històric de Lleida. Notari Joan Gras. Volum 641 - Folis 114r-v / Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Francesc Llopis i Targa. Volum NII 43 Manuals. Any 1829. Folis 78r i 78v. 31 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Francesc Llopis. Volum NII 43 Manuals. Any 1829. Folis 57r i 57v.32 Arxiu Històric de la Segarra. Cervera. Notari Francesc Llopis. Volum NII 43 Manuals Any 1829. Folis 132r fins 142r.33 Arxiu Eclesiàstic Diaper. Madrid. Llibre 158. Foli 4 matrimonis.34 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Hoja de Servicios, 30 de agosto de 1829.35 ADU Parroquial 00831. Vallverd d'Urgell 2. Llibre sacramental / llibre de fundacions d'aniversaris i misses 1701-1867, (el foli 1 d'aquest llibre està arrancat i perdut).

definitiva per calcular la data exacta del seu naixe-ment. Es tracta de la tomba del coronel Niubò i de la seva esposa amb una làpida36 que té una inscripció que diu:

RESTOS MORTALES

DEL MARISCAL DE CAMPO EL ESEMO SOR D. ANTONIO

DE NIUBÓ Y XAMMAR MUERTO EN ACCION DE GUERRA

DE 1º MAYO DE 1837 A LA EDAD DE 47 AÑOS 7 MESES Y

15 DIAS, Y DE SU ESPOSA LA ESCMA SORA DA FRANCISCA

RAURÉS Y BARBERI QUE FALLECIÓ EN 22

MARZO DE 1855, A LA EDAD DE 61 AÑOS

8 MESES Y 13 DIAS

RYP

RECUERDO FILIAL

Segons el còmput que es desprèn de les dades inscrites a la làpida el coronel va néixer exactament el dia 16 de setembre de 1789, mentre a França es produïa el formidable esclat de la Revolució, que tant commocionà Europa i que obrí nous horitzons que marcaren el pas definitiu de l'Antic Règim a una altra època i mentalitat: l'Edat Contemporània.

MILITAR I HISENDATLa Guerra del Francès

L’1 de juliol de 1808, en plena Guerra del Francès, la Junta Superior de Catalunya va conferir a Antoni Niubò el grau de subtinent a la Segona Companyia del Segon Terç de Miquelets de Lleida.37 Va inter-venir en diferents campanyes contra els francesos i l’any 1810, per disposició del Marquès de Villena, se l'assignà a una legió catalana per a la persecució de desertors.38 I és que malgrat la imatge de resistència unànime i massiva contra els invasors napoleònics que una lectura interessada de la història ha volgut

donar, el cert és que l'Urgell era un autèntic refugi de desertors. Segons una ordre del 25 d'agost de 1810, els pobles havien d'exposar les llistes dels “indignos españoles” que havien defugit les seves obligacions militars. El governador militar de Cervera, el tinent coronel Benito Losada, es queixava amargament a la comandància superior de guerra amb aquestes paraules: “con dolor dexo esta madriguera de de-sertores que no tan solo lo es de mi corregimiento sino de los demas del Principado, pues esta clase de canalla siempre se refugian en los pueblos inmedia-tos a los que ocupan los enemigos”.39 En el mateix document el governador afirmava que si volia, ell mateix podia capturar més de dos mil desertors a l'Urgell. Els pagesos aprofitaven aquells “indignos españoles” com a mà d'obra barata. Res que hagi d'estranyar. Abans d'acabar el 1810 el governador militar va enviar una partida d'uns dos-cents homes armats per tal d'atrapar els pròfugs i desertors. Pot-ser el nostre Antoni Niubò en formava part.

L’any 1811 Antoni Niubò va obtenir el grau de capità pels mèrits que va contreure el 5 de maig en una acció de guerra al castell de Sant Ferran de Figueres.40 El 28 de juny de 1811, després del setge de Tarragona, fou fet presoner i deportat a l’hospi-tal de la ciutat occitana d’Orlhac,41 on va estar un temps malalt. Fins al 1814, quan va acabar aquella guerra, encara es va distingir en altres gestes que li valgueren la Creu del Primer Exèrcit.42 Aquesta Creu fou instituïda per Ferran VII per distingir tots aquells que van estar sota les ordres del Tinent General Francesc de Copons i Navia durant els anys 1813 i 1814. Era una creu de distinció feta d'or per als oficials amb una inscripció que deia “Fernando VII al ejercito victorioso del primer ejercito” i al revers “Por las campañas de 1813 y 1814”.43

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

36 Cementiri de Tàrrega. Tàrrega. Columna 5, fila 2a. 37 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Solicitud de expedición del grado de subte-niente, 29 de noviembre de 1815. 38 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Certificación de haber servido en el Segundo Tercio Lérida, 11 de enero de 1816.39 AMORÓS, F.; Història de les Penelles, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs,, 1984, pàg.10440 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Solicitud del grado de teniente coronel, 19 de agosto de 1822. 41 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Acreditación del grado de subteniente, 4 de octubre de 1814.42 Archivo Militar de Segovia, Hoja de Servicio del Capitán Antonio Niubó, 30 de agosto de 1829. 43 MARTÍN DE BALMASEDA, F., Decretos del Rey Don Fernando VII. Año IV de su restitución al Trono de las Españas, TOMO IV, Madrid, Imprenta Real, 1829, p. 18.

Reenganxament militar i família

El 14 de febrer de 1814 el baró d'Eroles entrava a Lleida i el 22 de març Ferran VII entrava a l'estat espanyol. La Guerra del Francès havia acabat.

El 17 d'abril de 1814 es casava Josep Niubò Xam-mar, l'hereu, amb Casilda Tudela Gallart de Juneda.44

Poc més de dos mesos després, el 27 de juny de 1814, Antoni Niubò, ja amb 23 anys i Capità dels Reials Exèrcits amb destí al Batalló del General, es casava amb Francesca Raurés Barberí de 20 anys, filla de Maria Lluïsa Barberí i de Francesc Raurés, notari reial d'Igualada.45 Als capítols matrimonials46 atorgaren a la noia un dot de 1.500 lliures catalanes.

El retorn de Ferran VII va suposar la restitució del sistema absolutista i la derogació de la Constitució de Cadis, que havia suprimit les proves de noblesa per accedir a l'exèrcit. Ara es tornaven a restablir i es donava preeminència als fills d'oficials i descendents de la noblesa. No és estrany doncs que per aconse-guir l'acreditació del grau de subtinent, Antoni Niu-bò fes constar que era natural de Castellnou de Sea-na.47 Ja hem vist que els Niubò de Castellnou tenien privilegi de cavallers.48 La depuració dels membres de l'exèrcit per evitar aixecaments militars liberals el va afectar de ple i se li va obrir un Consell de Guer-ra amb un expedient sobre justificació de “empleo y conducta” per tal d'aclarir el seu comportament mentre era presoner dels francesos.49 En data de 29 de novembre de 1815 se'l va rehabilitar com a mi-

litar, però amb el grau de subtinent50 i amb destí al Regiment d'Infanteria de Bailén. Tot i que com suboficial i per tant amb menys rang que en acabar la Guerra del Francès, Antoni Niubò decidia seguir la carrera militar.

En ple Trienni Liberal, l'11 d'abril de 1823, quan Antoni Niubò estava destinat a Lleida com a capità del Batalló d'Infanteria de la Milícia Constitucional, naixia el seu primer fill. El van batejar a la catedral amb el nom d'Antoni, Eusebi, Lleó i Manel.51 A finals d'octubre, Espoz i Mina capitulava i el 4 de novem-bre l'exèrcit francès dels Cent Mil Fills de Sant Lluís entrava a Lleida on se celebraven misses per festejar el triomf dels reialistes i el retorn del poder absolu-tista de Ferran VII. Començava una brutal repressió contra els liberals.

El 10 de novembre de 1825, als 64 anys, moria Antònia Xammar,52 la mare, i era enterrada a Tàrre-ga, on vivia des de feia 12 anys53 amb la seva filla Te-resa de 33 anys. I poc temps després moria l'hereu, Josep Niubò Xammar, amb només 49 anys d'edat. Tot i que no en tenim la data exacta, sabem que el 28 de gener de 1826 ja era mort. Així es deia en l'in-ventari54 de béns que va haver de fer la seva vídua Casilda Tudela.

El 4 de gener de 1827 Antoni Niubò era “purifi-cat” de la seva conducta durant el Trienni Revolucio-nari.55 Al cap de quatre mesos i mig, naixia a Tàrrega la filla d'Antoni Niubò i de Francesca Raurés, a qui

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

44 Arxiu diocesà de Lleida. Lleida. Arxivador Dispenses matrimonials de 1840 entre Josep Antoni Xammar Aran i Maria del Carme Niubò Tudela.45 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Igualada. Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada. Llicències matrimonials 1810-1815. Caixa 97 i Arxiu Eclesiàstic Diaper. Madrid. Llibre 158. Foli 4 matrimonis.46 Arxiu Comarcal Anoia. Igualada. Notari Francesc Pujol Borday. Volum 11 de Capellades. Folis 45r fins a 47v.47 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Certificación y legalización notarial del grado de subteniente, 10-09-1814 / Acreditación de la obtención del grado de subteniente, 4-10-1814.48 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Certificación y legalización notarial del grado de subteniente, 10-09-1814 / Acreditación de la obtención del grado de subteniente, 4-10-1814.49 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Expediente formado sobre justificacion del Empleo y Conducta de Dn. Antonio Niubó 4 de octubre de 1814 (4c),.50 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar del coronel Antonio Niubó, Havilitacion al exercicio de su Empleo de D. Antonio Niubó, 29 de noviembre de 1815 (8c).51 Arxiu de la Catedral de Lleida. Lleida. Llibre sacramental de baptismes de 1823-1824. Foli 20.52 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum d'òbits de 1825. Foli 48v.53 L'edat de la mare, de la filla i el temps que feia que vivien a Tàrrega ho hem extret del Padró d'habitants de Tàrrega corresponent a l'any 1825, Arxiu Històric de Tàrrega.54 Arxiu Històric de Lleida. Lleida. Notari Ginés Valeta Monrabà. Les Borges Blanques. Volum 143. Folis 16v fins 17v.55 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar y Hoja de Servicio del Capitán Antonio Niubó, 30 de agosto de 1829.

van posar de nom Francesca,56 com la mare. Van batejar-la el 18 de maig de 1827. A la seva partida de naixement Antoni Niubò, com havia esdevingut amb el seu pare, constava com a baró de Bellestar. D'aquesta filla no en tenim cap més notícia, però sabem que no va viure gaires anys ja que en el tes-tament57 de la seva mare, redactat el 3 de juny de 1850, consta que Eusebi Niubò era l'únic fill que tenia. En néixer aquesta filla, Antoni Niubò estava destinat de capità del Tercer Batalló de Voluntaris de Girona i el 30 d'agost de 1829 al full de serveis constava com a noble i veí de Bellestar.58 Finalment, l'any 1830, amb 40 anys i algunes distincions mili-tars adquirides en diferents accions de guerra, era ascendit a tinent coronel d'infanteria59 amb antigui-tat del 30 de maig de 1815 per manament del rei Ferran VII. Als seus 40 anys Antoni Niubò consolida-va definitivament el seu estatus militar com a oficial de l'exèrcit.

Ric i gran hisendat

Militars o eclesiàstics eren destins força freqüents entre els cabalers de cases importants. Això assegurava el seu futur i, amb la institució de l'hereu, garantia que no es dissolgués el patrimoni i la casa amb successives reparticions de béns entre els descendents. Després de la Guerra del Francès Antoni Niubò va seguir la carrera militar aprofitant els mèrits i el grau que ha-via obtingut després d'allistar-se als miquelets lleida-

tans. Però no es va limitar als successius ascensos en l'escalafó. Antoni Niubò i la seva esposa van reunir un gran patrimoni de béns i de terres que els conver-tiren en uns hisendats molt importants.

El 30 d'agost de 1825, Josep Niubò Xammar va haver de donar a Antoni Niubò un pati per fer una casa al carrer de Mitjavila, un altre pati per fer una era i un total de 49 jornals i 4 porques de terra, tot al poble i terme de Castellnou de Seana. Això va ser en pagament dels drets de legítima paterna i mater-na que Antoni Niubò va reclamar a l'hereu en ha-ver mort el pare, Josep Niubò Albareda, sense haver fet testament. En morir la mare,60 l'11 de novembre d'aquell mateix any, per testament61 va nomenar he-reu universal el seu primer fill. La seva germana, la Teresa, rebia mil lliures i el capità Antoni Niubò, la quantitat de cinc-centes lliures en moneda catalana d'or o de plata“en agrahiment dels molts favors tinch rebuts de ell”.

Entre 1829 i 1831 Antoni Niubò i la seva espo-sa seguiren incrementant les seves propietats. Així a la mort del germà gran, Josep Niubò Xammar,62 que moria pocs mesos després de la mare, el capità Niubò va rebre a Bellestar un total de 150 jornals i 5 pórques i mitja63 per satisfer el deute64 de 1.734 lliures i 18 sous en moneda barcelonesa que el seu germà havia contret amb ell. També cal consig-nar els 21 jornals de terres que va incrementar per compra del mateix coronel i, finalment, 61 jornals

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

56 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum 12 de baptismes. Foli 9.57 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz Pascual. Volum C-2318 U:5265. Any 1850. Folis 168v fins 169v.58 Archivo Militar de Segovia, Expediente militar y Hoja de Servicio del Capitán Antonio Niubó, 30 de agosto de 1829. 59 Archivo Militar de Segovia, Hoja de Servicio del Capitán Antonio Niubó, Concesión del Grado de Teniente coronel, 30-01-1830.60 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum d'òbits de 1825. Foli 48v.61 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Francisco Llopis. Volum NII - 43 Manuals. Anys 1824.1825. Folis 60r fins 62r.62 No sabem la data exacta de l'òbit de Josep Niubò Xammar, però seria entre la mort de la mare i els primers dies del 1826, ja que en un Inventari que fa la Casilda Tudela Gallart el 28 de gener de 1826, es feia constar la seva condició de vídua i s'acreditava una gran hisenda que consistia en una casa en Ballestar i un total de 300 jornals de terra contigus a l'edificació: Arxiu Històric de Lleida. Lleida. Notari Ginés Valeta Monrabà. Les Borges Blanques. Volum 143. Folis 16v fins 17v. 63 Arxiu Col·legi de Notaris de Barcelona. Barcelona. Notari Gaietà Menós. Volum 1292/31. Folis 271r fins 278v. Escrip-tura número 79.64 El deute total era de 3.446 lliures i 18 sous. D'aquests 1734 lliures i 18 sous corresponien a l'Antoni Niubò, 600 sous a la mare, ja difunta i 1.112 lliures al subtinent Josep Fàbregas, d'aquests l'Antoni Niubò en tenia legítms poders: Arxiu Històric de Lleida. Lleida. Notari Joan Gras Miró. Volum 641. Folis 7r fins 10v.

de terra i 13 pórques i una casa que són producte de la compra de Francesca Raurés. La casa65 esta-va formada per baixos, primer pis, corrals, coberts i altres dependències que ocupaven una superfície de 1.130 m². Tot plegat feia una hisenda composta d'una gran torre i d'uns 234 jornals de terra.66 I no eren les compres, els préstecs i les jugades legals les úniques formes que tenia el coronel d'enriquir-se i augmentar patrimoni. Segons Antonio Pirala,67 en algunes ocasions Niubò hauria aprofitat la guerra per tal d'obtenir diners d'altri. Així el 14 de febrer de 1837, en plena Primera Guerra Carlina un veí de Castelltallat, actualment a la comarca del Bages, de-nunciava al general Gurrea que el coronel Antoni Niubò li havia sostret 11 unces d'or.

La Primera Guerra Carlina

Fou a la Primera Guerra Carlina quan, amb el grau de coronel, Antoni Niubò esdevingué el més temible assot dels carlins de la nostra plana i en un militar de gran prestigi i futur. Primer com a tinent del rei de la plaça de Lleida.68 Després com a co-mandant d'una columna mòbil que corria a l'encalç de les faccions carlines.69 Seguidament com a co-mandant d'armes de Tàrrega.70 Al gener de 1836, el general Mina el va nomenar responsable de la Sisena Brigada71 amb l'ordre expressa de protegir els corregiments de Cervera, la Segarra i el marge esquerra del Segre fins a la seva desembocadura a l'Ebre, si les circumstàncies així ho exigien.

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

65 Arxiu Col·legi de Notaris de Barcelona. Barcelona. Notari Gaietà Menós. Volum 1292/31. Folis 271r fins 278v. Escrip-tura número 79.66 Arxiu Col·legi de Notaris de Barcelona. Barcelona. Notari Gaietà Menós. Volum 1292/31. Folis 271r fins 278v. Escrip-tura número 79.67 PIRALA, A., Historia de la Guerra Civil y de los partidos liberal y carlista, tomo IV, Madrid, Imprenta de Dionisio Chaulié, 1869, p. 302.68 LLADONOSA, J., La Primera Guerra Carlina a les terres de Lleida, Rafael Dalmau editor, Barcelona, 1965, p. 6.69 GALLART, F., La plana salvatge I, citat, p. 41.70 GALLART, F., La plana salvatge I, citat, p. 41.71 PIRALA, A., Historia de la Guerra Civil y de los partidos liberal y carlista, tomo II, Madrid, Imprenta de Dionisio Chaulié, 1869, p. 19

Casa del coronel Niubò a Tàrrega Font: https://maps.google.es/

La guerra era la seva gran passió i tenia una xar-xa d'espies que abastava tot el territori. Accions tan esgarrifoses com el setge de Guimerà, la defensa de Tàrrega, la batalla de Passanant, la de Lord, l'aniqui-lament del cap carlí Anton Borges i de la seva parti-da, la captura i mort del temible bandoler Casaca, la gesta del Pont d'Alentorn i tantes altres mostres de la seva ferotgia, li donaren nom i prestigi d'ho-me temible, i van convertir el coronel en el militar liberal més temut de tota la plana lleidatana. Niubò combatia els carlins amb les seves mateixes armes: la mobilitat, la insistència, la sorpresa, el menyspreu, la ferotgia, la brutalitat i l'acarnissament. El seu pres-tigi creixia dia a dia i el 10 de novembre de 1836 era nomenat sotsinspector de la Milícia Nacional de Lleida72 i a primers de febrer de 1837 se li conferia la comandància general de tota la província de Llei-da.73 Era al punt culminant de la seva vida.

LA FI DEL CORONEL El Clot dels Morts

Durant la Primera Guerra Carlina el coronel An-toni Niubò mai no va perdre ni una sola batalla. No-més la darrera, quan el dia 1 de maig de 1837 va morir al camp de batalla, prop de Biosca i Lloberola, en mans de les tropes carlines del general Joan Cas-tells, el Gravat d'Àger.

Després d'una forta lluita, la nit del 20 al 21 d'abril de 1837 la ciutat de Solsona havia estat ocupada pels carlins. Benet Tristany havia aconseguit conquerir la catedral i el Palau Episcopal. El dia 22 els defensors liberals de l'Hospital es van rendir, però al convent de les monges les forces liberals encara resistien malgrat els constants oficis instant-los a la rendició. El baró de Meer, cap de l'exèrcit liberal de Catalunya, va en-viar dues columnes en ajut als defensors. Una d'uns 3.000 homes, comandada pel coronel Azpiroz, es va

haver d'aturar a Cardona on tingué un tiroteig. L'al-tra, comandada pel coronel Niubò, amb uns 2.000 soldats arribà a Biosca sense cap contratemps. Era el dia 1 de maig de 1837. Els carlins havien destacat tropes des de Biosca al mas Xuriguera i mas Estany de Lloberola, uns 7.000 homes, segons algunes crò-niques, amb Joan Castells, el Ros d'Eroles, el Llarg de Copons i el Bep de l'Oli al capdavant. Per aquesta ac-ció, Joan Castell, també conegut pel Gravat d'Ager, va rebre “La Encomineda de la Real y Americana Orden de Isabel la Católica”74. El xoc va durar unes dues hores i va ser terrible. El coronel Niubò, en un primer moment, va aconseguir fer front a l'enemic i fins i tot desallotjar-lo de la seva posició més impor-tant, que era el tossal on s'aixeca la casa de l'Estany, però quan l'enemic va reprendre l'atac, Niubò va ha-ver-se de posar a la defensiva i quan ja li minvaren les municions va intentar carregar a la baioneta, però va ser endebades. Veient-se perduts, el soldats liberals ja no obeïen els tocs de corneta i fugien com podien del camp de batalla. Fins i tot l'assistent del coronel va marxar amb el seu cavall. Segons Pirala75 el pànic era tan gran que “hubo escenas, cuyo relato parece increible”. Niubò, amb uns pocs lleials, es va tancar al mas Estany, i va resistir fins que se li van acabar les municions. Llavors va sortir obrint-se pas amb la baioneta fins que va caure presoner i, segons Pira-la,76 “le mató de un sablazo Borjas, en venganza de la muerte de su padre”. Aquest “Borjas” era el cap carlí Josep Borges, que va jurar venjar la mort del seu pare, Anton Borges, que Niubò va fer afusellar a Cer-vera el 3 de juny de 1836. Una altra versió77 diu que el coronel, greument ferit, fou portat al Corral de les Eugues de cal Galinyó, on va morir. Durant molts anys una creu de pedra assenyalava aquell lloc. Les cròniques78 de l'època lloaren la figura del coronel amb encesos elogis com aquest:

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

72 Arxiu Diputació de Lleida. Lleida. Guerres carlines. Signatura 21398. Any 1836. N. 100. 2ª Seccion. 2 Novembre de 1836. Milícia Nacional.73 Eco del Comercio, 9 de març de 1837, p. 2 / El Español, 31 de març de 1837, p. 3.74 CLEMENTE, J., Breve historia de las Guerras Carlistas, Madrid, Editorial Nowtilus, 2011, p. 211.75 PIRALA, A., Historia de la Guerra Civil y de los partidos Liberal y Carlista ; corregida y aumentada con La historia de La Regencia de Espartero, tomo 2, Madrid, Felipe González Rojas, 1880, p. 81576 PIRALA, A., Historia de la Guerra Civil y de los partidos Liberal y Carlista ; corregida y aumentada con La historia de La Regencia de Espartero, tomo 2, citat, p.815.77 COBERÓ, J., “La batalla de Lloberola i Perecamps i altres histories” a El carlisme i la seva base social, DDAA, Barcelona, Llibres de l'Índex, 1992, p. 132.78 El Eco del comercio, 9 de maig de 1836.

El coronel Niubó dejó de existir como un soldado valiente, dando pruebas de su intrepidez y adhe-sion á la justa causa, y su memoria será eterna al pueblo leridano, que con tanta razon le amaba.

Antonio Pirala79 parla de 27 oficials i 300 soldats morts. Jaume Coberó80 aixeca la xifra fins a 400 morts i 600 ferits. El mateix Coberó afirma que el lloc on es produí la batalla encara avui es coneix com “El Clot dels Morts”81 i durant molts anys s'hi trobaren enterraments d'éssers humans, bales de plom i altres estris de guerra.

Per voluntat de la vídua les despulles del coronel Niubò foren traslladades a la capella de la casa Baró, al costat dels seus avantpassats. Per a l'etern descans de la seva ànima cada any se celebraven vint misses senzilles o resades,82 a quatre rals de billó cadascu-na. Posteriorment, les restes del coronel foren dutes, segurament per ordre del seu fill, a un nínxol del cementiri de Tàrrega, on encara es poden veure. Se-gons la inscripció que encara hi ha a la làpida83 tenia 47 anys, 7 mesos i 15 dies.

Ramon Salvia, el traïdor?

Els isabelins, que no estaven acostumats a perdre en batalles a camp obert, no van pair l'estrepitosa derrota del Clot dels Morts i van cercar motius per justificar-la: el coronel s’havia avançat dues hores so-bre el temps previst, potser perquè hi havia hagut un excés de confiança per part del Niubò o, tal vegada, perquè l’enemic tenia unes forces molt superiors. La brigada del Niubò era d’uns dos mil soldats contra els sis o set mil carlins... La versió que més fortuna va ser fou la traïció del cap d’Estat Major, el capità Ramon Salvia, el qual, deien, s’havia passat als carlins. El van fer presoner. Se li va formar causa i se l’acusà de ven-dre la brigada del Niubò a l’enemic i de ser aquesta la principal causa de la terrible derrota isabelina i en con-seqüència de la mort del coronel i de la resta d'oficials i soldats. Salvia publicà un manifest84 per defensar-se de les terribles acusacions que se li feien. Al·legà que si havia anat a la facció carlina era perquè volia assassi-nar Benet Tristany, tal com havia dit davant del mateix general Serrano i d'altres caps i oficials.

Mas Estany de Lloberola. Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Biosca

79 PIRALA, A,: (1880) Historia de la Guerra Civil y de los partidos Liberal y Carlista ; corregida y aumentada con La historia de La Regencia de Espartero, volum 2, citat, p. 815.80 COBERÓ, J., La batalla de Lloberola i Perecamps i altres històries, citat p. 132.81 COBERÓ, J., La batalla de Lloberola i Perecamps i altres històries, citat, p. 133.82 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz Pascual. Volum C-2318 U:5265. Any 1850. Folis 168v fins 169v.83 Cementiri de Tàrrega. Tàrrega. Fila segona. Columna 5.84 El Español, 12 de juliol de 1837.

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

Però qui era Ramon Salvia?85 Ramon Salvia era tot un personatge, protagonista d'una vida atzaro-sa i plena d'aventures. Va néixer a Lleida el 1789, el mateix any que el coronel. Com aquest, fou a la Guerra del Francès on va iniciar-se en la carrera mi-litar. Salvia va destacar en diferents episodis que li valgueren el reconeixement del mateix baró d'Eroles i del Consell de la Regència per acreditar un valor que es qualificà de “desconegut” i que el van fer mereixedor de la Cruz de la Real y Militar Orden de Sant Fernando, una distinció molt preuada que pre-miava el valor heroic i singular als camps de batalla.

Un cop acabada la Guerra del Francès es va traslla-dar a les illes Filipines, al Batallón de Milicias Disciplina-das Flecheros Segundo Ligero. El 3 de juny de 1823, a Manila, era entre els homes que van batre el capità Andrés Novales i la seva revolta. El 1824 embarcat en un panco,86 una típica embarcació filipina de cabotat-ge, i comandant un oficial assistent i 34 soldats flet-xers, es va distingir en la lluita contra els terribles pira-tes moros quan assetjaven les illes Capones cometent tot tipus de malvestats. Malauradament, l'any 1829 es va veure embolicat en l'assassinat del llicenciat Manu-el Gaitan. Va ser jutjat i empresonat i l'any 1831 fou posat en llibertat per Reial Indult i retornat a la penín-sula el 1832. A la Primera Guerra Carlina el veiem com a capità, home de confiança i cap d'estat major de la Sisena Brigada que comandava el coronel Niubò. Un certificat expedit per l'ajuntament d'Agramunt desta-cava la seva vàlua i entre altres coses deia que quan va estar destinat com a comandant d'armes de la vila i aquesta estava delmada per la terrible malaltia del còlera, amb només 28 homes de tropa i 90 integrants de la Milícia Nacional, va poder millorar la fortificació,

resistir molts atacs dels carlins, capturar molts faccio-sos i, finalment, destacar en gestes tan increïbles com la protagonitzada el 13 de novembre de 1836 quan deixà 57 morts al camp de batalla, va fer dos preso-ners i va recollir 37 armes sense tenir ni un sol ferit. El certificat destacava també els seus esforços per batre el carlisme i reanimar el liberalisme a tota la comarca. De res li van valer tots aquells mèrits i a primers de juliol de 1837 Ramon Salvia87 era afusellat a Barcelo-na acusat de traïdor a la pàtria. Tenia uns 47 anys. Segons la premsa de l'època,88 Ramon Salvia tenia el dubtós honor de ser el militar de més alta graduació que s'havia passat a l'enemic carlí.

Francesca Raurés, la vídua

Francesca Raurés Barberí havia nascut a Igualada el 9 de juliol de 1793.89 A la mort del coronel restava vídua amb només 44 anys i un fill, l'Eusebi, de 14 anys. Des del 183190 vivia al número 5 del carrer de Santa Anna de Tàrrega amb el seu fill i dos criats. Tenia, això sí, un bon patrimoni, amb una gran casa de camp i grans propietats a Bellestar. En data de 26 d'octubre de 1837 per tal de “recompensar los servicios y méri-tos del valiente Niubó” se li va concedir, a més de la pensió de viduïtat que li corresponia pel Monte Pío Militar, una pensió de guerra equivalent a la diferència entre aquella i el sou líquid que tenia el coronel en el moment de la seva mort91 i que feia un total de 21.600 rals de billó anuals.92 Els diners d'aquella pensió no sempre es van pagar amb la puntualitat necessària, tal com consta en el seu testament.93 Tot plegat gràcies a la insistència dels diputats progressistes Pascual Ma-doz, Ferrer Garcés, Cabrera Nevares i Bertran de Lis.94

85 La major part de la informació sobre Ramon Salvia ha estat extreta del Archivo Militar de Segovia, Expediente militar y Hoja de Servicio de Ramon Salvia., 1824-183686 l panco era una mena de vaixell de fusta, canya, nipa i bejuco propi de les Illes Filipines que utilitzaven els pirates Moros segons BERNALDEZ, E., Reseña Histórica de la Guerra al Sur de las Filipinas sostenida por la armada española contra los piratas de aquel archipiélago desde la conquista hasta nuestros dias, Madrid, Imprenta del memorial de ingenieros, 1857, p. 42-43.87 El Español ,23 de juliol de 1837.88 El Eco del Comercio, 28 de desembre de 1838.89 Arxiu Comarcal de l'Anoia. Igualada. Arxiu Parroquial de Santa Maria d'Igualada. Llibre de Baptismes 1788-1781. Número de registre 159.90 Arxiu de l'Ajuntamet de Tàrrega, Padró d'habitants de 1834-1836.91 El Guardia Nacional. Barcelona. Miércoles 15 de Noviembre de 1837. Página 2.92 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz Pascual. Volum C-2318 U:5265. Any 1850. Folis 168v fins 169v.93 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz Pascual. Volum C-2318 U:5265. Any 1850. Folis 168v fins 169v.94 Diario de sesiones de la Cortes Constituyentes, tomo VIII, Imprenta Garcia, 1872, p. 4813-4814.

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

Làpida del coronel Niubò i de la seva esposa al cementiri de Tàrrega. Font: Arxiu propi

Làpida de la Julita Roca, esposa d'Eusebi Niubò, fill del coronel, al cementiri de Tàrrega. Font: Arxiu propi

El 8 d'abril de 1854, amb 62 anys, va morir la seva cunyada, germana del coronel, Teresa Niubò Xammar,95 i el 22 de març de 1855, Francesca Rau-rés Barberí, vídua del coronel, moria a Tàrrega als 61 anys, 8 mesos i 13 dies, tal com consta en la làpida del nínxol del cementiri de Tàrrega on la van enterrar i dins del qual també reposen les restes del coronel, el seu espòs.96

EL FINAL D'UNA CASAEusebi Niubò, el fill

Eusebi de Niubò i Raurés va estudiar a la Uni-

versitat de Cervera, a la Universitat Literària de Ma-drid i, finalment, a la Universitat de Barcelona on el 1845 va obtenir el títol de Batxillerat en Jurispru-dència. A l'edat de 25 anys va ser admès als exà-mens i aprovat per 4 vots el 9 d'octubre de 1848. Finalment, el 4 de juliol de 1849 va rebre el títol de Llicenciat en Jurisprudència per la Universitat de Barcelona.97

A la mort de la seva mare, Eusebi Niubò era un ad-vocat de 31 anys i amo d'un extensa heretat de terres a Castellnou de Seana, a Bellestar i a altres indrets. El 16 de setembre de 1856 es va comprar un casa amb corral descobert situada al número 28 del carrer del Carme de Tàrrega per un total de 32.000 rals de billó,98 segurament per anar-hi a viure amb la seva promesa, Julita Roca Farré, amb qui es va casar el 26 de novembre de 1857,99 quan aquesta tenia 27 anys. A Julita Roca la va haver de dotar100 el seu germà, Francesc Roca, ja que els seus pares, l'advocat Antoni Roca i la Magdalena Farré, ja eren morts. Ho va fer amb la considerable suma de 1.800 lliures en mone-da catalana, dues calaixeres amb pedra de marbre, tres vestits de seda, una mantellina de blonda, dos mocadors (un de crespó i l'altre de llana) i tota la roba blanca corresponent. Malauradament, el 12 d'agost de 1859, poc després d'un any i mig de casada, Julita Roca101 va morir amb només 28 anys, 11 mesos i 20 dies, tal com està gravat a la seva làpida102 que encara es pot veure al cementiri de Tàrrega.

95 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Llibre VI d'òbits. Foli 70.96 Cementiri de Tàrrega. Tàrrega. Fila segona. Columna 5.97 Arxiu Històric de la Universitat de Barcelona. Expedient acadèmic d'Eusebi de Niubò Raurés.98 Arxiu Històric de Lleida. Lleida. Notari Mariano Arnaldo Graselles. Volum 1514. Escriptura 549. Folis 773r a 774r.99 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum V de matrimonis. Foli 136r.100 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz y Pascual. Volum any 1857. Escriptura 413. Folis 608v fins 612v.101 Arxiu Parroquial de Tàrrega. Tàrrega. Volum 6 defuncions. Foli 149v.102 Cementiri de Tàrrega. Tàrrega. Columna 5. Fila 3a.

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina

El 1862 Eusebi Niubò era nomenat alcalde103 de Tàrrega i el 1871 es presentava com a candidat dels carlins a les eleccions provincials pel districte de Tàr-rega.104 Aquest és un fet molt estrany i singular en ser l'Eusebi el fill i únic descendent del militar que els havia combatut amb més braó.

El destí de l'heretat de Bellestar

Per un seguit de deutes i hipoteques als qual no va poder fer front, Eusebi Niubò va haver de malvendre les seves propietats de Castellnou de Seana,105 d'An-glesola,106 la casa del carrer del Carme de Tàrrega107 i, finalment, tota l'heretat de Bellestar108 per un valor de 25.874,61 pessetes de les quals només va rebre 18.374, 61 pessetes, ja que la resta, 7.500 pessetes, les va haver de lliurar a les seves creditores, Mercè Co-rominas i a Rita Soler (mare i filla) com a pagament d'un crèdit.109 L'Eusebi no va poder tornar el capital, que estava gravat en un 6% anual i les creditores van

103 Arxiu Històric de Tàrrega, eleccions municipals de 1862. Carta del Governador de Lleida a l'alcalde de Tàrrega el 24.12.1862.104 La Conviccion, 12 de febrer de 1871, p. 6105 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Josep Fontanet. Volum any 1857. Escriptura 263. Folis 450r a 541v. / Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari D. Marià Teréz Pascual. Volum any 1857. Escriptura número 245. Foli 373r. / Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz y Pascual. Volum any 1859. Escriptura 413. Folis 268r fins 269v. 106 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz Pascual. Volum C-2323 U: 5272. Any 1857. Folis 36v a 37v.107 Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Francesc Bergadà Folch. Volum any 1875 (II). Escriptura 402. Folis 1059r fins 1063r. / Arxiu Comarcal de la Segarra. Cervera. Notari Marià Teréz y Pascual. Volum any 1859. Escriptura 413. Folis 268r fins 269v. / 108 Arxiu Històric Igualada. Notari Marià Puigdollers Cuyner. Volum ANI Igualada 733. Escriptura 149. Folis 410r fins 413r. / Arxiu Col·legi de Notaris de Barcelona. Barcelona. Notari Gaietà Menós. Volum 1292/31. Folis 271r fins 278v. Escriptura número 79 / Arxiu col·legi notaris de Barcelona. Barcelona. Notari Joaquin Mozes. Volum 1315/75, Escrip-tura nº 239. Folis 1407r fins 1054r. 109 Registre de la Propietat de Balaguer. Balaguer. Volum 258. Finca nº 296. Folis 150r a 151r.110 Registre de la Propietat de Balaguer. Balaguer. Volums 258, 343 i 493.111 Registre Civil de Barcelona. Llibre de defuncions 49 (7). Número 374.

rebre la hisenda de Bellestar com a pacte de retroven-da per un preu de 33.400 pessetes. D’aquesta manera van cancel·lar i anul·lar les dues hipoteques que gra-vaven la finca. L'any 1877 van vendre l'heretat a Fer-ran Puig Gibert, senador del regne, per 43.000 pes-setes. Ferran Puig va arrendar les finques a la societat Refinería Colonial de Badalona per 12 anys a raó de 10.000 pessetes per any. Finalment, Ferran Puig, amb escriptura del 5 de gener de 1900, les va vendre per 205.000 pessetes a la raó social "M. Bertrand y Com-pañía", societat domiciliada a Barcelona, de la qual era gerent i administrador Manuel Betrand i Salsas.110

La fi de tot

El 5 de juliol de 1885, als 63 anys d'edat, Euse-bi Niubò Raurés va morir a Barcelona a causa d'una bronquitis crònica. Se li donà sepultura al cementiri del Sud-oest de Barcelona. A la partida de defunció111 constava com a “empleat”. No va tenir descendència.

1

Felip Gallart Fernández · Vicent Lladonosa Giró El coronel Niubò, Un militar liberal de la I Guerra Carlina