Núm. 69 març 2009

BARCELONA A L’ESCOLA >>El castell de la pau i la memòria

EL CONSORCI, MÉS QUE UNA SUMAL'ENTREVISTA >>Jordi Hereu i Ernest Maragall

APUNTS >>A prop de les escoles

RADIOGRAFIA >>Una xarxa completa

PARTICIPACIÓ >>La xarxa 0-18

2 SUMARI núm. 69 març 2009e

www.bcn.cat/educacioConsell editorialMontserrat BallarínRegidora d’EducacióAntoni MartorellGerent de l’Institut d’Educació

Manel BlascoGerent del Consorci d’Educació de BarcelonaAntònia HernándezInstitut d’EducacióCasimir MaciàInstitut d’EducacióTeresa SalvadóInstitut d’EducacióArtur FerrerInstitut d’EducacióAlícia FernándezConsell Escolar MunicipalMercè ChacónFundació BCN Formació Professional

Carme MassaConsorci d’Educació de Barcelona

Manel FernándezConsorci d’Educació de Barcelona

DireccióAraceli Vilarrasa

Consell de RedaccióJordi ArnalInstitut d’EducacióRoser Batlle Fundació Catalana de l’EsplaiRosa BellésConsorci d’Educació de BarcelonaM. Àngels Cabeza Ciutats Educadores Dolors CabreraInstitut d’EducacióDolors Casanovas Institut d’EducacióRoser Colomer Institut d’EducacióMarta Comas Consorci d’Educació de BarcelonaMarina Gay Escoltes Catalans Lluïsa García Institut d’EducacióTeresa Lloret Fundació BCN Formació Professional

Isabel Maestre Duna (educació, mobilitat i sostenibilitat)Lídia Marsol Institut d’EducacióFerran Martorell Institut d’EducacióNeus Olivé Centre de Recursos Pedagògics Emili Pérez Consorci d’Educació de BarcelonaJosep M. Puig Universitat de Barcelona Joan Triadú Institut d’EducacióJosep Rovira Consell Escolar MunicipalAgustí Rubió IES Lluís Vives Joffre Villanueva Moviment Laic i Progresista Àngels Zamora Directora de l’escola bressol municipal Sant Medir

CoordinacióJaume Capsada

RedaccióOriol Guiu

Disseny gràfic original Villuendas+Gómez disseny

Disseny gràfic i maquetació Cifra / www.cifra.cc

Secretaria i administració Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.Plaça d’Espanya, 5. 08014 Barcelonatel.: 934023534; fax: 934023601e-mail: imebatencio@bcn.cat

Il·lustracions Koen Aelterman, Cinta Montserrat

Fotografia portada Jordi Oliver

Impressió Nova Era

ISSN 1135-2655

Dipòsit legal B-30994-2007© Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona

BARCELONA EDUCACIÓ

IMPRÈS EN PAPER RECICLAT

04/05NOTÍCIES

06/07SOM XARXA

Complicitat amb les famílies i el barriEl CEIP Virrei Amat es vincula al territori

i ofereix un itinerari complet

08JO TAMBÉ EDUCO

Lola ÀngelesEducadora de museus

16-19A FONS

Un compromís centenariEls antecedents de l’educació a Barcelona

i el procés de constitució del Consorci

09-15L’ENTREVISTA

Jordi Hereu i Ernest Maragall«El Consorci d’Educació ha de ser

alguna cosa més que la suma.»

20-23APUNTSA prop de les escolesEls ajuts de menjador, l’Oficina d’Atenció i les construccions escolars

26/27PARTICIPACIÓNus a nusLa Xarxa 0-18 dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i el Barri Gòtic

28/29BARCELONA A L’ESCOLAEl castell de la pau i la memòriaLa muntanya de Montjuïc recupera un espai de formació i lleure

30/31UNA MICA DE TOT

24/25RADIOGRAFIAUna xarxa completa287 centres educatius, 9.000 professors i més de 100.000 alumnes sota la gestió del Consorci

3EDITORIALnúm. 69 març 2009 e

Fa pocs dies, la crítica de cinema Núria Vidal revelava la gran contradicció que amaga el filmDans les murs: els nois i noies d’un institut de barri han treballat amb esforç i disciplina perfer possible una pel·lícula que els mostra com a incapaços de cap esforç.

Alguna cosa no va a l’hora i és que la nostra societat ha de repensar a fons la cultura del’esforç i del treball, especialment la que vol transmetre als infants i als joves.

Tenim una societat presentista i consentidora, amb molts pocs nens, consumista i sobre-protectora, que tendeix a buscar l’afecte dels infants i els joves a base de tolerància i regals;una societat en la qual la relació entre l’infant i l’adult no es basa en la diferència i el res-pecte, sinó en aquesta mena de falsa companyonia que es dóna entre un adult que no hoacaba de voler ser i un infant que es pren les prerrogatives de l’adult.

Alhora tenim una societat tremendament competitiva, on l’èxit social i professional de-mana un esforç continuat, però que amaga aquesta realitat sota el miratge d’un èxit senseesforç, mostrat des dels mitjans de comunicació com a «manà» que cau del cel.

Amb més o menys sentit crític, els educadors formem part d’aquesta societat i sovint laforça del corrent ens fa perdre peu i cedir en allò que hauria de ser la clau de tot procés edu-catiu: jo, que sóc l’adult, estableixo un marc de respecte, afecte i exigència en el qual tu, in-fant, hauràs de fer l’esforç de créixer contra els teus límits.

L’abandó d’aquest principi és molt propi de la societat de la hipermodernitat, de la qualGilles Lipovetsky ens va parlar des de les pàgines d’aquesta revista, i no té res a veure ambla pedagogia de l’escola progressista del segle XX. John Dewey, el pare de l’escola nova, re-butja explícitament la improvisació, la manca d’exigència i l’espontaneisme. Per a ell, l’a-prenentatge ha de vincular-se a l’experiència. Això vol dir que l’educador ha d’establir unaplanificació acurada que proporcioni als infants i joves experiències positives, a la mida deles seves possibilitats, que tinguin continuïtat i que siguin interactives, i adverteix que aixòdemana un alt nivell d’exigència tant per part de l’alumne com del professor.

Tanmateix, aquesta exigència d’esforç té poc a veure amb l’academicisme elitista ques’empara en el rigor per desentendre’s del fracàs escolar d’aquells nois i noies que viuen encontextos culturals molt allunyats de la cultura acadèmica.

Lluny d’això, un projecte educatiu democràtic del segle XXI ha de rescatar la cultura del’esforç com a valor i com a garantia de creixement individual i col·lectiu. Un esforç amb sen-tit, un esforç continuat i sostenible. Aquest rescat no pot fer-se només dins dels murs de l’es-cola. Haurà de ser un projecte social i cultural; que parteixi de les famílies i que doni sentita l’esforç dels infants i els joves connectant el món de l’escola amb la seva vida quotidiana.

Potser això és el que va passar en aquell institut de París, quan van arribar les càmeres perrodar una pel·lícula.

Barcelona Educació vol ser la revista que expressa l’activitat de Barcelona com a ciutateducadora. Les nostres pàgines estan obertes a les experiències i les aportacions de les es-coles, les organitzacions de famílies i veïns, les entitats culturals i de lleure, les empreses iels mitjans de comunicació de la ciutat que hi vulguin participar. Podeu enviar les vostrespropostes a imebrevista@bcn.cat.

PER UNA NOVA CULTURA DE L’ESFORÇ

La fotografia de portada es va feral CEIP N-II de Pràctiques de Barcelona,

durant el mes de gener de 2009.

«No puede titubear en modo alguno sobrela naturaleza de su misión [...] le basta

conocer la realidad para afirmarresueltamente que en su caso Barcelona

organizaría mejor por su cuenta lasescuelas públicas».

Bases del Pressupost de Cultura del'Ajuntament de Barcelona, 1908

4 NOTÍCIES núm. 69 març 2009e

EL CONSORCI D'EDUCACIÓINICIA LA CONSTRUCCIÓ DE20 ESCOLES BRESSOL I 4 NOUSCENTRES EDUCATIUSEl Consorci d'Educació de Barcelona invertiràdurant el 2009 un total de 100 milions d’eu-ros per a l'inici de la construcció de 20 esco-les bressol, dos instituts de secundària i doscentres de primària. Durant l’any 2008, elConsorci va realitzar 22.745 obres de man-teniment i 307 obres de reforma, ampliació imillora en centres educatius barcelonins, i vainvertir 99'5 milions d'euros, una quarta partde la inversió prevista fins al 2011. La regi-dora d'educació, Montserrat Ballarín, haanunciat que l'any 2011 s'hauran construït52 noves escoles bressol a Barcelona i escomptarà amb el doble de places que almaig de 2007, quan es va iniciar el mandat.

www.edubcn.cati

SALÓ DE L’ENSENYAMENT El Saló de l’Ensenyament 2009, que té llocdel 18 al 22 de març al Palau 2 de Montjuïc,vol facilitar als estudiants, a les famílies i atot el col·lectiu educatiu informació àmplia iactualitzada de l’oferta d’estudis a Cata-lunya. Hi participen més de 150 expositorsd’estudis universitaris, estudis de formacióprofessional, altres estudis superiors, estudiscomplementaris, formació ocupacional, es-tudis d’idiomes i centres de batxillerat i ser-veis a l’educació.

www.ensenyament.comi

MOSTRA DE RECERCA JOVE A BCNLa Mostra de Recerca Jove a BCN es farà enel marc de la Festa de la Ciència organitzadaper l'Institut de Cultura de Barcelona i tindràlloc el 13 i 14 de juny del 2009 al Parc de laCiutadella. Aquesta trobada, convocadaconjuntament pel Consorci d'Educació deBarcelona i l'Institut d'Educació de l'Ajunta-ment de Barcelona, vol donar a conèixer elstreballs de recerca de batxillerat més reeixitsi reconèixer l'esforç realitzat per l'alumnat iel professorat que el tutoritza.

www.edubcn.cati

LUISA CASAS, PREMI CIUTAT DE BARCELONA 2008D'EDUCACIÓLa professora de l'IES Pablo Ruiz Picasso, si-tuat al barri de Torre Baró, ha obtingut elpremi Ciutat de Barcelona 2008 d'Educaciópel seu projecte teatral amb alumnes i exa-lumnes del centre. El jurat del premi ha valo-rat la inclusió de la diversitat d'edats i proce-dències d'alumnes nouvinguts i autòctons,dins d'un marc d'entusiasme, exigència i ri-gor, perquè considera que ha afavorit la inte-gració i l'enriquiment personal en el camp ar-tístic, social i acadèmic.

www.bcn.cat/culturai

JORNADES INTERNACIONALS«INNOVACIÓ, FORMACIÓ PROFESIONAL I EMPRESA»El 12 i 13 de març es van celebrar les I Jor-nades Internacionals «Innovació, FP i Em-presa», organitzades per la Fundació BCNFormació Professional de l'Ajuntament deBarcelona, amb la col·laboració de l'Organit-zació per a la Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic (OCDE) i amb el suport dela Cambra de Comerç de Barcelona. Les jor-nades van servir per presentar i discutir so-bre experiències internacionals reeixides en-tre l'empresa i la Formació Professional, isobre les principals polítiques públiques enmatèria de Formació Professional.

www.fundaciobcnfp.cati

NOTÍCIES...>>

5NOTÍCIESnúm. 69 març 2009 e

BARCELONA SEGLE XXI: NOUCONTEXT, NOVES OPORTUNITATS EDUCATIVESLes II Jornades Tècniques del Consell de Co-ordinació Pedagògica (CCP), els dies 18 i 19de març, es van centrar en les oportunitats iels reptes educatius que la ciutat del segleXXI ens posa al davant. L'objectiu va sercrear un espai de reflexió i participació entreprofessorat i entitats ciutadanes sobre lacol.laboració educativa, per contribuir a laformació de ciutadans i ciutadanes del segleXXI. Les jornades van servir, també, per ce-lebrar els vint anys del Consell de Coordina-ció Pedagògica.

www.bcn.cat/educacioi 400 ESCOLARS PARTICIPEN ALPREGÓ DE LA LAIA«Visca Santa Eulàlia i Visca Barcelona!».Amb aquestes paraules l'alcalde de Barce-lona, Jordi Hereu, acabava el seu discursdesprés de sentir el pregó que van llegirdesenes de nens i nenes des del balcó del'Ajuntament, acompanyats per l'actriuLaura Guiteras, que va dirigir aquest actefestiu amb el qual s'obren tradicionalmentles Festes de Santa Eulàlia. Per primer cop,el Pregó de la Laia, impulsat per la Regidoriade Drets Civils i l'Institut Municipal d'Educa-ció de Barcelona, va ser redactat per nens inenes de diferents escoles de la ciutat quevan participar en el programa “La Veu delsInfants”.

www.bcn.cat/educacioi

...«GRADA JOVE» FOMENTAUNA AFICIÓ RESPONSABLE, TOLERANT I NO VIOLENTAEls infants i joves que participin en aquestacampanya educativa posen en pràctica lateoria cívica i tolerant sobre el terreny dejoc, en 14 sessions diferents que es perllon-garan fins a finals del mes de maig. El pro-grama està destinat a alumnes del cicle su-perior de primària, i de 1r i 2n cicle d'ESO,així com a nens i nenes d’entitats esportivesde la ciutat que hi estiguin interessades.

www.bcn.cat/esportsi

VISITA DE LA XARXA D’ESCOLES DE MÚSICA MUNICIPALS DE MEDELLÍN La visita, del passat mes de febrer, de les es-coles de música municipals de Medellínforma part forma part d'un projecte d'inter-canvi professional, de coneixement dels mo-dels pedagògics i de creació d'un espai per-manent de cooperació amb la xarxad’escoles municipals de música de Barce-lona. Les dues xarxes formen part del pro-jecte educatiu «Ciutadans de la Música: es-cola de música en xarxa, projecte decooperació Medellín-Barcelona».

www.bcn.cat/educacioi

Magda García

Directora del CEIP Virrei Amat

L’escola Virrei Amat està connecta-da a les famílies dels nens i nenesque vénen al centre i al seuentorn. Des de la interrelació de

l’escola, la família i l’entorn, entenem que elnostre alumnat pot adquirir un desenvolupa-ment integral de coneixements, valors ihàbits d’una manera ordenada i continuada.

El nostre nom, Virrei Amat, neix el curs1968-69, després d’un canvi d’ubicació delcentre Pare Manjón. L’escola, des d’alesho-res, ha sofert vàries remodelacions, fins a ar-ribar a l’última, que ha donat com a resultatuns nous patis per al nostre alumnat. Actual-ment comptem amb tres edificis amb unsequipaments molt complets, que permetenque els nois i noies disposin de l’espai físicadequat per al seu aprenentatge.

Ens hem renovat per dins i per fora en elsúltims anys per convertir-nos en una escola

El CEIP Virrei Amat es vincula al territori i ofereix un itinerari complet

COMPLICITAT AMB LESFAMÍLIES I EL BARRI

«Creiem en l’educació pública

i de qualitat i oferir a les

famílies un itinerari tutoritzat

ens omple d’alegria.»

Molt a prop d’una parada del TRAM, a tocar del 22@, situat al cor del barri de Provençals del Poblenou,al districte de Sant Martí: el CEIP Virrei Amat també és un dels pilars del territori. Una escola remodeladaper dins i per fora en els últims anys, que forma part d’un itinerari 0-16 complet i que busca la complici-tat amb les famílies i el barri. Fotografia principal: Berta Alarcó / Fotografia requadre: Patrícia Esteve

7

de proximitat i qualitat. Disposem de nousequipaments i d’una visió consolidada apartir del projecte pedagògic inicial i remo-delat d’acord amb les noves inquietuds i ne-cessitats del nostre alumnat. Creiem quel’escola ha d’anar evolucionant amb elstemps i l’equip pedagògic del centre elaboraprojectes avançats i, en ocasions, pioners alnostre barri.

L’ESCOLA BRESSOLDisposem d’uns patis nous i tenim annexadal’escola bressol municipal El Bressol del Po-blenou, inaugurada aquest curs 2008-2009.L’escola bressol té una capacitat per a vui-tanta-un nens i nenes, i des dels nostres pa-tis podem veure els més menuts al costat nos-tre. Això ens dóna molta alegria.

També som un centre amb menjador icuina pròpies, cosa que ens facilita l’adapta-ció de l’alimentació a les necessitats dels nos-tres alumnes. A més, hem modificat tot el sis-tema informàtic, per escometre amb fermesala nostra aposta per les noves tecnologies.

La façana d’una escola és important, peròtambé necessitàvem impulsar nous projectespedagògics per a convertir el nostre centre enun pilar del barri on ens trobem. Hem adap-tat la nostra biblioteca al projecte «Puntedu»,impulsant un pla de lectura al centre i col·la-borant amb l’entorn. L’anglès està incorporata partir dels quatre anys i les noves tecnolo-gies es treballen des de l’educació infantil perdesenvolupar noves capacitats ja des de benpetits.

També comptem amb especialistes d’educa-ció física i música que ja treballen amb el nos-tre alumnat des dels tres anys. El complementés la gran varietat d’activitats extraescolars i unservei de guarderia al matí i tarda per a ajudara la conciliació de les nostres famílies.

Però tot plegat només seria una llista deserveis. Som una escola i, per tant, sabem quetot això necessita estar acompanyat per unprojecte real. I el nostre projecte requereix laintegració del centre en un itinerari completde 0-16, que comença a l’escola bressol ElBressol del Poble Nou, continua al nostre cen-

tre i culmina als instituts de secundària Joand’Àustria i Infanta Isabel. Creiem en l’educa-ció pública i de qualitat i, per tant, oferir a lesfamílies aquest itinerari —tot ell tutoritzat—ens omple d’orgull i d’alegria.

Sabem que vivim en una zona en ple de -senvolupament, amb el districte 22@ com areferent, i volem formar part d’aquesta evo-lució del barri. El CEIP Virrei Amat vol ser unaescola pròxima, oberta al seu entorn i enplena complicitat amb les famílies dels nos-tres nens i nenes. e

núm. 69 març 2009 SOM XARXAe

CEIP VIRREI AMAT

C. Perú, 139 / Districte de Sant Martí08018 BarcelonaTel. 93 307 26 13

www.xtec.cat/ceip-virrei-amat

2

LLAÇOS D’UNIÓ

Mercè SaavedraDirectora de l’escola bressol municipal El Bressol del Poblenou

L’escola bressol municipal El Bressoldel Poblenou, inaugurada aquest curs,és just al costat del nou pati de l’es-

cola Virrei Amat. Els nostres petits infantses veuen amb els nens i nenes i això sem-pre provoca una connexió especial.

El fet de treballar en edificis molt propersens ha de possibilitar una relació continuadaentre els mestres i l’alumnat dels dos cen-tres. És important per als uns i els altres do-nar consistència i continuïtat als dos ciclesde l’educació infantil i alhora donar un senti-ment de comunitat educativa de 0 a 12 anys.

En les relacions entre les dues escoles ésimportant poder compartir grans projectes ofestes, com el Carnestoltes o el Nadal, ca-dascú a la seva mida; el més important és larelació en petits moments de la vida quoti-diana, aquests moments tan quotidiansperò tan educatius al mateix temps: quan,en petits grups, els nens i nenes del VirreiAmat entren a tafanejar com es respira al’escola bressol, com són els petits, què fan,com treballen. Des del gran finestral quecomunica el pati del CEIP Virrei Amat ambla nostra sala d’usos múltiples, els granspoden veure els petits i els petits miren quèfan els grans al pati.

Ja hem començat a realitzar algunes ac-tivitats en què els nens i nenes d’unabanda conviden l’altra: el concert de SantaCecília ofert per l’alumnat de sisè a totsels nens i nenes de la nostra escola bressolo la visita de les mestres del Virrei Amat alnostre centre. Properament, programaremaltres activitats, com la visita dels nostresalumnes més grans a les aules d’infantildel Virrei Amat, la utilització del gimnàsde l’escola uns dies a la setmana, la festade final de curs, etc. Tot just ara iniciem uncamí on hem d’anar trobant els canals derelació i de comunicació entre el professo-rat d’una banda i de l’altra. Compartir es-pais ens ofereix a l’escola bressol la possi-

bilitat d’ampliar les zones de joc i de rela-cions: disposar d’un gimnàs, d’una pistade futbol, de la biblioteca o del sorral delsgrans, que són espais de fàcil accés per anosaltres.

La coordinació i el treball que es realitzaentre els mestres del CEIP i els de l’escolabressol, pot resultar enriquidor per adequari millorar les propostes educatives, alhoraque amplia l’experiència professional delprofessorat.

L’interès de les dues escoles és establirllaços d’unió i canals de comunicació per millorar la pràctica educativa i donar unacoherència i seguiment a tota l’etapa educa-tiva infantil.

8 JO TAMBÉ EDUCO núm. 69 març 2009e

Fa més de vint anys que arrossega dar-rere seu grups de nois, noies, grans,petits, dones, homes, estudiants, turis-tes perduts, avorrits de l’art o entusias-

tes de la descoberta. Dic arrossega, perquènormalment van sempre darrere seu. Però nodubta a fer-los seure a terra al voltant al seu,posar-se de genolls i allunyar-los de l’obraque estan comentant per veure les coses ambla distància necessària.

Així ho fa aquest matí d’hivern amb sol. Perles sales del Museu Nacional d’Art de Catalu-nya (MNAC) que acullen la retrospectiva deJuli González hi trobem estudiants i turistes.La Lola, fins i tot, ha de fer callar un grup dedones que interrompen el seu discurs sobrela relació entre González i Picasso. I als nois inoies de l’institut, que en alguns momentsperden l’atenció entre rialles i bromes, no elscrida l’atenció. No ho ha fet mai. «Jo no uscridaré l’atenció, ja sou grans per saber si aixòus interessa o no», els diu. Fins i tot sembla

que també l’ha escoltat una escultura de JuliGonzález.

Va fer Història de l’Art, cursos de gestió cul-tural i un postgrau en museus i educació.«Hem de fer un reciclatge constant en la nos-tra feina», explica. Sempre l’ha mogut la sevapassió per l’art i el seu desig «de renovarconstantment l’educació als museus». Un es-pai que ella considera «obert, d’intercanvi, dediàleg i controvèrsia».

També s’entusiasma amb cada nova visitade la qual es fa càrrec, tant si és com la delsadolescents d’aquest matí com la que teniamés tard amb unes executives arribades deSuècia: «Cada visita és única i nova». «No hemde fer una educació transmissora, d’una soladirecció. Ens hem d’adequar a les necessitatsde cada grup. Ni tampoc fer una master class»,afegeix. Quan es tracta de nois i noies d’esco-les i d’instituts, sempre fa un contacte previamb el professorat i una avaluació prèvia i fi-nal de la visita i dels sentiments que ha tingut.

És una defensora dels museus com a llocsd’aprenentatge i coneixement significatiu, và-lids per a totes les persones, de Suècia o de laBisbal, de quinze o de setanta anys. «Un es-pai on es donen experiències tan gratificantscom la d’uns joves intercanviant opinions so-bre l’art», diu la Lola asseguda a les escalesde la preciosa i emmudidora Sala Oval delMNAC.

S’ha fet tard i ja ha passat l’hora i mitja delrecorregut. Els nois i noies comparteixen opi-nions; algun ja té ganes de marxar, d’altressegueixen observant amb curiositat les obresde Juli González. La Lola parla amb les pro-fessores; duu agafada a la mà la grossa car-peta, de la qual ha anat traient fotos i papersque ensenyava a l’alumnat. Informació i de-bat dins un museu. En definitiva, com diu laLola, «compartir». e

Educadora de museus

LOLA ÀNGELESEL MEU ESPAI EDUCATIU

La Lola Àngeles desenvolupa, actual-ment, la seva tasca educativa al MuseuNacional d’Art de Catalunya (MNAC),però ja ha passat per altres museus,com el Museu Marítim, el Museud’Història de Barcelona i el Museu CanTinturé d’Esplugues. Els museus són elseu hàbitat, amb els quals tambécol·labora en l’elaboració de projecteseducatius des de Fragment, la sevaempresa de serveis culturals.

Coneixedora del seu ram, demanamés professionalització i més implica-ció dels museus per elaborar projecteseducatius reals i potents. «Necessitemavançar més en l’educació als museus,que els mateixos museus creguin mésen les seves capacitats per ser un llocd’intercanvi i no només de visita»,afirma la Lola, mentre ens diu adéu.

Diuen tant els seus ulls verds com les seves paraules. Darrere una deles vitrines de l’exposició dedicada a l’escultor Juli González, ungrup de nois i noies d’un institut de la Bisbal escolten. Ella els pre-gunta: «Existeix l’objectivitat en l’art?». És la Lola Àngeles, i desprésde fer mala cara quan li he dit si era monitora de museus, ha excla-mat: «Educadora de museus». Text: Oriol Guiu / Fotografia: Jordi Oliver

EL CONSORCI D’EDUCACIÓ DE BARCELONA

«Ha de ser alguna cosamés que la suma»

El Consorci d’Educació de Barcelona, format per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya,fa realitat l’avenç en la gestió integrada del sistema educatiu de la nostra ciutat. És el moment, doncs, desaber què és, què fa i què vol el Consorci.

Quan el passat 1 de gener de 2009, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona van traspassarla gestió dels seus centres educatius al Consorci d’Educació de Barcelona, es va fer realitat un altre somnid’una ciutat compromesa des de sempre amb l’educació. El Consorci va ser creat per la Carta Municipal i cons-tituït el 2002, amb l’objectiu de dotar a la ciutat de Barcelona d’un òrgan de gestió àgil que, actuant sota elsprincipis de proximitat i eficàcia, es converteixi en interlocutor únic per atendre les necessitats de les famí-lies, dels centres educatius i de tota la comunitat educativa. Text: Araceli Vilarrassa i Oriol Guiu / Fotografia: Lourdes Segade

L’ENTREVISTA 9

JORDI HEREU, ALCALDE BARCELONA, I ERNEST MARAGALL, CONSELLER D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

10 L’ENTREVISTA núm. 69 març 2009e

Hem arribat al moment de laconsolidació del Consorcid’Educació de Barcelona ambel traspàs, des de l’1 de gener

de 2009, de la gestió de tots els centreseducatius públics de la ciutat. Vostès hanestat molt implicats en tot el procés, i el pri-mer que voldríem saber és quins sentiments iquines sensacions tenen en aquests moments.

Ernest Maragall: No és fàcil, perquè s’aboquen molts re-cords, imatges i sensacions de tots aquests anys. Vam co-mençar fa més de deu anys a pensar en l’oportunitat, l’exi-gència i la possibilitat que Barcelona comptés amb unacapacitat pròpia de decisió i de governació de la seva educa-ció. És obvi que després del traspàs de la gestió dels centreshem arribat al moment de la culminació, hem arribat a l’objectiude la Carta Municipal de Barcelona. Ara ja podem dir que donemcompliment a la Carta de Barcelona pel que fa a l’educació. La sen-sació que tinc és, doncs, que ja hem arribat a una destinació, però en-cara podem anar molt més enllà. Jordi Hereu: La Carta Municipal expressava un anhel de la ciutat i,també, que es volia que el Govern de Catalunya es relacionés i impulséscertes polítiques a la ciutat de Barcelona. De manera que no és casuali-tat que en el terreny dels serveis socials, l’habitatge o l’educació, quesón punts centrals de construcció de la nostra ciutat, es busqués la fór-mula del consorci. El Consorci d’Educació vol dir aplegar esforços i ca-minar junts per ser més efectius, per estar més a prop de la realitat, i po-der donar més valor a les polítiques. Al darrere hi ha una gran trajectòriai, a la vegada, s’obre una nova etapa en la qual compartim un trajecte iuna responsabilitat tots junts. Som davant d’un vell anhel de la ciutat fetrealitat. I en educació, la nostra ciutat, des de fa dècades, sempre s’hi hainvolucrat en moments que cap llei deia que havíem de fer-ho. Per tant,tinc la sensació que complim un somni d’aquesta ciutat.

Vostè, conseller d’Educació, va ser un dels impulsors de la Carta deBarcelona quan estava a l’Ajuntament de la ciutat. Han passat elsanys i, pensant en quina era la idea de fons de la Carta, com valoratot el procés?

Ernest Maragall: Recordo perfectament quan vam començar a pensaren la Carta Municipal. Eren evidents, per part de la ciutat en aquell mo-

ments, els grans beneficisque es podien derivar per a la

ciutadania d’una major presència iresponsabilitat de l’Ajuntament. La primera impressió

que teníem plantejada era el traspàs de l’educa-ció a la ciutat. Segurament, era una impres-

sió massa simplista, perquè aleshores mol-tes competències encara estaven enmans del Govern central. Per tant, erauna mica absurd plantejar-se un en-frontament de competències entre lesdues administracions catalanes quevolien captar les competències eneducació: Generalitat i Ajuntament.

No era, en aquell moment, el millorcamí. Sàviament, després vam decidir

avançar les dues administracions plegades.I ara es formalitza en una institució que ha de

ser alguna cosa més que la suma. La qüestió és siadquireix caràcter propi com a institució de govern de l’educació, queno sigui simplement una bona administració dels recursos compartitsque posem cadascú. Ha de desenvolupar una personalitat pròpia. Laparaula «consorci» és només la descripció de l’instrument del qual ensdotem. D’aquí a uns anys a veure si canviem la «c» de consorci per la«g» de govern. Voldrà dir que el menys important és la forma en laqual funciona el Consorci perquè aquesta forma ja estarà consolidada,i, en canvi, haurà d’aparèixer una realitat que tingui força, decisió, pro-jecció i estratègia.

En aquest sentit, som davant d’un pas que representa una gran ge-nerositat per part de les dues institucions perquè implica un risc i unacapacitat de compartir. L’Ajuntament ja té, des de sempre, la tradiciód’innovar en educació. No hi ha el risc, ara, que es perdi la visualit-zació de l’anhel municipal en educació?

Jordi Hereu: Ens impliquem en l’educació més enllà de qui és el «pro-pietari» de determinats instruments. Des de fa molts anys he perce-but —i, de fet, això em preocupava— que el procés de matrícula enssonava com una cosa aliena a l’Ajuntament, ja que pertanyia a unaaltra administració, però, en canvi, afectava els nostres barris i la nos-tra ciutadania. Això era absurd, perquè és un procés que ocupa i pre-ocupa els nostres ciutadans i ciutadanes. Per tant, és molt bo que

11L’ENTREVISTAnúm. 69 març 2009 e

JORDI HEREU«El Consorci ha de ser un repte,i tant de bo que es parli d’un model Barcelona també en educació.»

«Hem d’aconseguir quetota la ciutat i la societat sesenti responsablede l’educació.»

«Hem viscut unprocés on tots hemsuperat aquestaidea que un domina i és competent en allòque controla.»

tots estiguem presents a travésd’aquest govern conjunt, del Consorci,implicats en aquest procés. L’Ajuntament no ha d’estarnomés en les trenta-una escoles municipals. Hem d’estaren tota la xarxa. A mi em sembla que el protagonismeno ve donat per qui és el titular d’un centre, sinó pel fet deser capaços de cogovernar una realitat que no no-més suma, sinó que ha de multiplicar perquè témolts efectes. Estic encantat que haguemguanyat molt més, unint esforços i eficà-cia en aquest procés. Ja no és importantsi un centre és municipal o de la Gene-ralitat. Així, tota la ciutat hi surt gua-nyant. Aquest és un procés on totshem superat aquesta idea que un do-mina i és competent en allò que con-trola. L’educació, tota ella, és preocu-pació dels dos governs.

El Consorci d’Educació de Barcelona és con-verteix, doncs, en un exemple de la responsa-bilitat i l’autonomia de la qual parla la nova Llei d’E-ducació?

Ernest Maragall: En serà un bon exemple i, al mateix temps, el Con-sorci té la responsabilitat de demostrar que aquests conceptes són ge-neralitzables en el conjunt de les escoles del país. Els conceptes d’au-tonomia, de direcció, de responsabilitat, d’avaluació... No tindria sentitque anéssim en la direcció d’enfortir el Consorci de Barcelona i aixòsignifiqués la separació d’una estratègia que està perfectament for-mulada en la Llei d’Educació de Catalunya. Hi ha una coherència pro-funda, i el que esperem del Consorci és que representi aquesta estra-tègia al límit i ens doni un retorn en forma de plasmació pràctica i realen els seus centres d’aquests principis que han de servir per a tots. AlDepartament d’Educació tindrem una magnífica possibilitat de con- tras tar el que es faci des del Consorci amb el que fem al conjunt delpaís. Aquí no hi ha receptes úniques ni motllos prefabricats; el que ensinteressa és que surtin de la mà de la direcció, de la gerència, dels res-ponsables del Consorci, tota mena d’iniciatives que confirmin l’encerto ens facin ajustar l’estratègia dels centres i la responsabilitat de les di-reccions. Aquí també hi ha una altra coherència, que és el retrobamentde la personalitat històrica dels centres municipals, que ja tenien però

que potser havien perdut massa ennom d’una legítima nacionalització.Ara tenim l’oportunitat que tots o ca-dascun dels centres de la ciutat siguinreconeguts i recognoscibles, amb per-

fil propi en tant que són centres de Bar-celona.

Jordi Hereu: Com a alcalde d’aquesta ciu-tat, m’ho prenc com un repte. Sempre diem

que Barcelona, en molts camps, pot o ha de mar-car determinades pautes. Una ciutat que exerceixi capi-

talitat i centralitat, en el sentit de marcar una certa aposta.De manera que el fet que els centres tinguin caràcter lligaamb la personalitat de molts centres que treballen per laproximitat i per atendre el seu entorn més immediat. Sónvalors molt barcelonins. Nosaltres, des de la ciutat, estemreforçant molt la idea de barris. Als barris és des d’on s’han

de fer moltes de les activitats ciutadanes, i una d’elles és l’e-ducació. Per això es van crear les zones de proximitat. Di-

guem-ne que el barri ha de donar molt de suport a les escoles,que són un element bàsic en la definició del que ha de ser la con-

vivència i el fet de compartir valors. Ens ho hem de prendre com unrepte, i tant de bo que es parli d’un model Barcelona també en edu-cació, on ja tenim molts precedents de lluita per una educació d’ex-cel·lència, de qualitat i per a tothom. Des del Pressupost de Cultura de1908 fins ara, hem estat una ciutat compromesa amb l’educació, cap-davantera en moviments pedagògics i en construccions escolars. Ambel Consorci d’Educació, fem compliment d’una tradició que ve de moltlluny i també és un reconeixement a la lluita de tanta gent per l’edu-cació a la nostra ciutat.

Aquesta descentralització de la qual parlen té sentit si es recuperauna voluntat de les escoles de ser autònomes i, per tant, de ser res-ponsables i endegar projectes que responguin molt a les necessitatsde cadascun dels barris. Fins a on podem arribar en l’autonomia delscentres dins aquest procés d’una certa desburocratització del sistema?

Ernest Maragall: L’autonomia dels centres arribarà fins on ells matei-xos vulguin i arribin. És obvi que les normes bàsiques, els límits en lagestió dels recursos, els preceptes de caràcter pedagògic i curricularcontinuaran sent imprescindibles; però, més enllà d’això, hem d’espe-rar iniciatives d’equips directius dels centres que se sentin en condi-

12 L’ENTREVISTA núm. 69 març 2009e

«A Barcelona es poden generar llavorsnoves en educacióque siguin d’autoritatper al conjunt del país.»

ERNEST MARAGALL«L’escola pública de Barcelona ha de trobar en el Consorci el vehicle del seu enfortiment i del seu orgull.»

«Ha de tenir una personalitat pròpia. A veure si en poc temps canviem la “c” de consorci per la “g” de govern.»

13L’ENTREVISTAnúm. 69 març 2009 e

cions de formular projectes amb la màxima ambició i amb la màximacapacitat d’adaptació al seu entorn més proper, és a dir, als barris. Ique no ho facin en condicions d’heroïcitat, sinó en un caldo de cultiuabsolutament favorable, d’estímul, de comprensió i d’acompanyamentd’aquesta iniciativa. A partir d’aquí, es podrà fer un retorn en forma deriquesa, d’innovació educativa, de respostes eficients a complexitatseducatives molt òbvies que tenim en el terreny de la cohesió social,dels processos d’acollida als nouvinguts o de l’escolarització equita-tiva. En cada un d’aquests terrenys, a Barcelona es poden generar lla-vors noves que siguin una referència més enllà de la ciutat, per al con-junt del país. Esperem que hi hagi una autonomia portada a l’extremd’obrir camí. D’obrir camí en la neu, en la selva, a vegades, però enqualsevol cas d’obrir-lo, de deixar-lo ample, visible i practicable.

Amb la nova realitat del Consorci, quin serà, ara, el paper de l’Insti-tut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona?

Jordi Hereu: Estem intentant convèncer a tota la societat de la ciutatde Barcelona que s’ha d’implicar a acompanyar aquest procés educa-tiu. Nosaltres obrim projectes en els quals s’ha d’implicar tota la ciu-tat, en la participació i en la inserció al territori. També en tot el quefa referència a l’educació no formal, a l’educació del lleure, o en moltsaspectes comunitaris de l’educació, com ara el projecte educatiu deciutat o la ciutat educadora. Són aspectes fonamentals. Des de l’Ajun -tament i, per tant, des de l’Institut d’Educació, es continuarà amb lagestió de les escoles bressol i fent una gran inversió econòmica perampliar l’oferta. En els propers anys el repte és que esdevingui unaxarxa que respongui no només en qualitat, sinó també en quantitat.Tenim ja un model establert i que és de referència i, a la vegada, hemde convertir-lo en centre d’una xarxa territorial d’atenció a la primerainfància. Aquesta és una de les nostres tasques. També hem d’impul-sar les escoles de música municipals en tot el territori i inserir-les dinsla política cultural de la ciutat. L’Ajuntament continua considerant l’e-ducació el motor de la ciutat i de la cohesió social de la seva ciutada-nia. Em sembla que tenim continguts que hem de seguir desenvolu-pant, que són molt transversals. En totes aquelles activitats iprogrames que es promoguin des de l’administració municipal, l’edu-cació ha de ser un valor afegit, però sempre tenint en compte que éstota la ciutat qui s’hi ha d’implicar i ajudar.

A la ciutat de Barcelona, la idea de proximitat, com es pot plasmar?Com el Consorci pot fer-se més proper?

Ernest Maragall: La ciutat està molt avesada a definir xarxes intel·li-gents, de la mida adequada i que siguin gestionables. En el camp del’educació a Barcelona, el Consorci ja té una experiència i un ofici llarg

en el concepte de zones de matriculació. Hem d’a-nar combinant els elements de decisió que

cal concentrar i aquells altres que respo-nen més a economies d’escala i a una

descentralització. El concepte dezona educativa trobarà el seu en-caix a Barcelona sense gaires pro-blemes, però ha de ser la mateixaciutat qui ho ha de generar i elConsorci qui ho ha de gestionar.El que també serà molt important

és la necessitat de fer bé a Barce-lona, especialment, la complemen-

tarietat entre l’escola pública i l’escolaconcertada. Una cosa és l’existència ara

14 L’ENTREVISTA núm. 69 març 2009e

De la ciutat al país

Ernest Maragall i Mira va néixer a Barcelona el 1943. Éseconomista, funcionari de l’Administració pública i ana-lista informàtic. De l’any 1958 i fins al 1970 va treballar

en el camp de la publicitat i el màrqueting. Després, i fins al1979 va desenvolupar tasques com a analista informàtic de l’Ajuntament de Barcelona i com a economista al Gabinet Tècnic de Projectes de l’Ajuntament de Barcelona.

Des de l’octubre de 1997, va exercir com a regidor d’Hisendai Funció Pública i fou president del Consell del Districte de SantAndreu. Després va ser regidor de Presidència i Hisenda, i presi-dent de l’Institut Municipal d’Informàtica, de l’Institut Munici-pal d’Hisenda i vicepresident de l’Institut Municipal d’Educacióde Barcelona.

Durant quasi dos anys, de juliol de 2001 a juny de 2003, vaser el portaveu del Govern Municipal de l’Ajuntament de Barce-lona. El desembre de 2003 és nomenat secretari de Govern de laGeneralitat de Catalunya, càrrec que va exercir fins al setembrede 2006. Va ser fundador del PSC (Congrés) l’any 1976, l’any1977 va ser membre de l’executiva de Barcelona del PSC i enl’actualitat és membre de la Comissió Executiva del PSC.

Un desig que no ha complert. Conèixer, entendre i aplicar tot elquè la música ens ofereix.Un que sí. Veure créixer filles, nétes i néts.Què col·lecciona? De petit, tota mena de coses. Ara, només dia-ris i alguns llibres.Una virtut seva. Això ho hauríem de preguntar als altres...Què li fa por? No estar a l’alçada com a persona i com a servi-dor públic.Un consell que li han donat i vol compartir. Escolta abans dedecidir, però decideix sense dubtar-ho.Per a vostè, l’escola de quin color és? Verda.Quin dia de la setmana? Dijous.Quina estació de l’any? Primavera.Quin menjar? Escudella.Quina planta? El llimoner i el gessamí.

dD

ERNEST MARAGALL«Serà molt important fer bé a Barcelona lacomplementarietat entre l’escola pública i la concertada.»

d’una xarxa més única de ciutat quecompta amb la fortalesa que re-presenta haver unit els centresde la Generalitat i de l’Institutd’Educació de l’Ajuntament deBarcelona, i una altra la potèn-cia i la tranquil·litat que dóna lamateixa existència del Con-sorci. Des d’aquesta força iaquesta potència s’ha d’establirun diàleg serè i tranquil amb elconjunt dels actius que per a la ciutatrepresenta la seva escola concertada.Aquest diàleg ara ha de ser més senzill. Fetdes de la proximitat i el respecte i amb les normes i els criteris generalsque la nova Llei establirà i que vol, efectivament, trobar aquests caminsde la complementarietat, de la confiança i el reconeixement. L’escolapública de Barcelona ha de trobar en el Consorci el vehicle del seu en-fortiment i del seu orgull com a oferta educativa de primera categoria,sabent que compta amb uns altres companys de viatge.

Per acabar, ens agradaria comentar el que ha estat un gran tretd’identitat d’aquesta ciutat, que és entendre l’educació més enllà del’escola com un projecte de coresponsabilitat social. Com veuen elfutur d’aquest projecte?

Ernest Maragall: Fa pocs mesos hi va haver les Jornades del ProjecteEducatiu de Ciutat de Barcelona, i només veient la sala i la seva com-posició, un s’adona que parlar d’educació en un escenari com aquestés fer-ho en les millors condicions. Tens una interlocució i una riquesad’estímuls i d’interacció; també, si voleu, pressió. Pressió positiva, per-què aquesta és una ciutat que està molt entrenada, que no es deixaparcel·lar ni simplificar. Hi ha una consciència de connexió, de la ne-cessitat de suma, de posar en servei els mecanismes d’acció conjuntsque suposa tenir una xarxa integrada com aquesta. Encara hem de mi-llorar i tenim moltes coses per a fer. Hem d’afirmar de forma molt po-tent i explícita que l’escola no s’esgota en ella mateixa, que l’escola had’estar lligada a la vida diària del seu entorn més immediat, que l’es-pai públic també és escola, que les relacions amb les famílies tambésón educació i que en cada un d’aquests camps hi ha moltes batallesper guanyar, pensant en els infants, els adolescents i els pares i mares.Això demana, efectivament, implicació de molta més gent, a més delprofessorat de les escoles i els instituts. Per això el Projecte Educatiu deCiutat és un espai molt adequat per aconseguir-ho.Jordi Hereu: S’obre una etapa on emetem, més que mai, el missatgeque tots ens juguem molt en l’educació. Però també una etapa en laqual la ciutat s’hi implicarà més que mai. Més que mai, s’han de ferels esforços perquè tota la ciutat s’impliqui en aquest procés. Hemd’aconseguir que tota la societat se senti responsable de l’educació il’esforç l’hem de fer tots i totes: els nois i les noies, les famílies, les es-coles, però també les empreses, el món del treball i la cultura o elsmitjans de comunicació. La Barcelona del futur dependrà de si somcapaços de formar la gent en coneixements, capacitats i habilitats.Ens hi juguem molt. Per poder tenir una ciutat que pugui competir enel camp de la creació i la nova economia, i també per aprendre a con-viure, per gaudir de la cultura i per avançar en civilitat. Ja ha fet refe-rència el conseller al Projecte Educatiu de Ciutat, que és el punt detrobada de tots els sectors educatius de la ciutat. O la Fundació Bar-celona Formació Professional, que és la nostra aposta per acostar laformació al món del treball i de l’empresa, i donar oportunitats als jo-ves de la nostra ciutat. e

15L’ENTREVISTAnúm. 69 març 2009 e

Treballar per a les persones

JJordi Hereu i Boher és l’alcalde de Barcelona des del 8 desetembre de 2006. Va néixer el 14 de juny de 1965 a Barce-lona. La infantesa la va viure al nucli antic del barri de Sant

Gervasi. Va cursar estudis primaris i secundaris a l’Escola SantGregori i va obtenir la llicenciatura i un màster en Administraciói Direcció d’Empreses per ESADE (Escola Superior d’Administra-ció i Direcció d’Empreses).

La seva vocació política es va despertar en acabar el batxille-rat i des de 1987 és militant del Partit dels Socialistes de Cata-lunya (PSC). La vinculació de Jordi Hereu a l’Ajuntament de Bar-celona va començar l’any 1997, quan va ser nomenat gerent deles Corts. El 2003 va ser nomenat regidor del Districte de SantAndreu i regidor de Seguretat i Mobilitat, on va dur a terme ini-ciatives molt significatives, com la creació de zones d’aparca-ment per a veïns (l’àrea verda) o la modernització de la GuàrdiaUrbana de Barcelona.

L’abril de 2006, i fins que va ser elegit alcalde, va ser porta-veu del govern municipal i cinquè tinent d’alcalde, responsablede les regidories de Mobilitat i de Participació Ciutadana, Soli-daritat i Cooperació.

Un desig que no ha complert. Sempre s’ha de ser a temps defer realitat els somnis i els desitjos.Un que sí. Treballar per a les persones i, junts, transformar larealitat.Què col·lecciona? Tots els somriures dels meus fills.Una virtut seva. Sóc dialogant i al mateix temps decidit.Què li fa por? La intransigència, que es combat amb la raó.Un consell que li han donat i vol compartir. No deixis que ningúmai decideixi per tu.Per a vostè, l’escola, de quin color és? Verda.Quin dia de la setmana? Divendres.Quina estació de l’any? Primavera.Quin menjar? Macarrons.Quina planta? Heura.

dD

JORDI HEREU«La Barcelona del futur depèn de si som capaços de formar la gent en coneixements, capacitats i habilitats.»

1908S’aprova el Pressupost Extraordinari de Cul-tura, que pretén l’establiment d’unes escolesde qualitat amb uns principis pedagògics avan-çats: la coeducació, la neutralitat religiosa i lautilització del català a l’escola.

1911-31Etapa de creació de centres escolars i de serveisde suport, com ara les colònies o les cantinesescolars.

1916 L’Ajuntament crea la Comissió de Cultura, di-rigida per Manuel Ainaud, amb l’objectiu dedotar la ciutat d’una xarxa d’escoles que per-meti eixugar el dèficit de places escolars.

1922Es crea el Patronat Escolar entre el Ministerid’Instrucció Pública i l’Ajuntament de Barcelona,amb la possibilitat de regir en règim de patronatels dos grans grups que l’Ajuntament ja té en-llestits: el Grup Escolar Baixeras i l’Escola La Fa-rigola. La tasca de Manuel Ainaud en revisar elsllegats i donacions fets a l’Ajuntament permetcrear posteriorment la primera xarxa pública del’escola a Barcelona, amb un alt nivell de quali-

competència i el Departament d’Ensenyamentestructura territorialment l’administració delsistema educatiu en delegacions provincials.

1986 El Departament d’Ensenyament de la Generali-tat de Catalunya i l’Ajuntament signen convenisper establir una delegació territorial pròpia.

1990 L’Ajuntament crea el Consell Escolar Municipali els deu consells escolars de districte.

1993Es crea el nou Institut Municipal d’Educació deBarcelona (IMEB), que integra en una sola ins-tància els centres i serveis que depenien de di-ferents organismes municipals.

16 A FONS núm. 69 març 2009e

Els antecedents de l’educació a Barcelona i el procés de constitució del Consorci

La creació del Consorci d’Educació de Barcelona dóna continuïtat alcompromís que l’Ajuntament de la ciutat ha tingut amb l’educació. Uncompromís que s’ha anat desenvolupant des de fa més de cent anys.Des del Pressupost Extraordinari de Cultura de 1908, l’Ajuntament hatingut clara la seva aposta, en alguns moments adquirint competènciesvoluntàries i en d’altres amb dificultats, i ara troba en el Consorci unaforma directa i reconeguda de la seva implicació.

tat. Aquesta institució suposa probablementl’antecedent més clar de l’actual Consorci.

1931Amb la represa del Patronat Escolar i de la Co-missió de Cultura —suspesos per la Dictadurade Primo de Rivera—, l’Ajuntament inauguraels onze Grups Escolars, dissenyats per JosepGoday, les obres dels quals han estat iniciadesabans del 1923.

1954Artur Martorell dirigeix l’Institut Municipal d’E-ducació i en ple franquisme funda la bibliotecaque avui porta el seu nom. Desplega una granactivitat per a mestres i alumnes, amb realitza-ció d’intercanvis escolars, emissions radioesco-lars, visites a museus i assistència a concerts del’Orquestra Ciutat de Barcelona.

1979 L’Estatut de Catalunya atribueix a la Generali-tat la competència plena en la regulació i l’ad-ministració de l’ensenyament.

1981El traspàs dels centres escolars i els serveiseducatius a la Generalitat fa efectiva aquesta

centenari

Un

compromís

Les Escoles Populars a l’època de la Guerra Civil, 1936

1995El conseller d’Ensenyament de la Generalitat,Joan M. Pujals; l’alcalde, Pasqual Maragall; ila presidenta de l’Institut d’Educació, MartaMata, signen un Conveni Marc. En aquestconveni de col·laboració entre la Generalitati l’Ajuntament es manifesta la voluntatd’ambdues administracions de fixar òr-gans de gestió i col·laboració institucio-nal en l’àmbit del sector educatiu. Aixímateix, es comprometen a analitzar laconsideració del professorat i dels centresmunicipals, amb excepció de les llarsd’infants, dins la xarxa pública del De-partament. En aquest mateix documentes crea la Comissió Escolar de Barcelona,presidida per la Direcció General de Cen-tres del Departament d’Ensenyament i vi-cepresidida per l’IMEB, que té com a mis-sió el seguiment de les actuacions proposadesen el Conveni Marc.

1998El Parlament aprova la Carta Municipal de Bar-celona (Llei 22/1998), que destaca la singula-ritat de Barcelona com a capital de Catalunyai la dota d’un marc jurídic i institucional querespongui a l’objectiu de reforçar l’autonomiade la ciutat i dotar-la d’una administració méseficaç i propera a la ciutadania. La carta muni-cipal opta per la consorciació com a forma decol·laboració entre l’Ajuntament i la Generali-tat per gestionar conjuntament funcions, acti-vitats i serveis. La Carta Municipal crea el Con-sorci d’Educació de Barcelona, com també el

Consorci de Serveis Socials i el de l’Habitatge,i integra el Consorci Sanitari, que ja s’haviacreat anteriorment.

2002Pel Decret 84/2002, de 5 de febrer, es cons-titueix el Consorci d’Educació, s’aproven elsseus estatuts i se li confereix entitat jurídicapròpia amb plena capacitat per actuar i asso-lir els seus fins.

El 29 de maig de 2002 té lloc la primera re-unió del primer Consell de Direcció del Con-sorci d’Educació.

2005S’inicia el procés d’assumpció de competèn-cies per part del Consorci: les primeres trans-ferències són les referides a planificació i pro-gramació dels centres educatius, serveiseducatius i escolarització.

2006S’assumeixen noves competències: la cons-trucció i les obres de reforma i ampliació i mi-llora dels centres docents públics, els progra-mes d’educació compensatòria i la vigilància delcompliment de l’escolarització obligatòria.

2007S’assumeixen noves competències: l’educaciócomplementària i extraescolar; la reglamenta-ció i gestió del transport, del menjador i d’altresserveis escolars, i la conservació, el manteni-ment i la vigilància dels edificis escolars.

2009A partir de l’1 de gener del 2009 el Consorcid’Educació assumeix la gestió integral dels 287centres públics, d’educació infantil, primària,secundària obligatòria i postobligatòria, de for-mació professional, d’educació especial i deformació d’adults; la tramitació dels centresprivats; la gestió dels Programes de Qualifica-ció Professional Inicial, i la coordinació amb laInspecció Territorial. L’assumpció d’aquestescompetències suposa el ple desplegamentcompetencial del Consorci d’Educació.

17A FONSnúm. 69 març 2009 e

Nosaltres hi érem...Els primers treballadors del Consorci recorden un procés llarg i ple d’anècdotes

Amador Adell, en representació del Departament d’Ensenyament, i Mariona Escobar, de l’Ajuntament de Barcelona, van ser els pri-mers a arribar, l’any 2003, a la primera seu del Consorci d’Educa-ció, al número 95 del carrer Pau Claris. Una placa, unes taules i cadires, i les banderes. Poca cosa més. Era l’inici d’un recorregutllarg i tortuós que hem volgut que ens expliquin. Ara, la nova seudel Consorci a la plaça Urquinaona té 5 plantes i hi treballaranunes 260 persones.

A dalt, Francesc Macià visita l'Escola del Mar, el 1930.A sota, manifestació per una escola gratuïta, el 1979.

Amador Adell i Mariona Escobar

Davant de l’esdeveniment històric querepresenta el fet que aquest gener de2009 tinguin lloc el ple desenvolupa-

ment del Consorci d’Educació de Barcelona iel trasllat a la nova seu de la plaça d’Urqui-naona, ens demanen si volem recordar al-guna anècdota del que va suposar la posadaen marxa de la primera seu, a la setena plantadel número 95 del carrer Pau Claris.

I ens ve de gust, perquè pot contribuir adeixar constància d’aquells moments tambéhistòrics que van suposar un graó necessari

per avançar en el desenvolupamentde la institució: el Consorci estavaconstituït i disposava d’uns esta-tuts, d’un calendari per al seu des-envolupament, d’un consell de di-recció, d’un logo..., però encara notenia casa.

A les actes del Consell de Direcciódel 6 de febrer de 2003 trobem es-crit: «Es proposa el lloguer del pisocupat anteriorment pel Departa-ment de Treball de la Generalitat, alcarrer Pau Claris, 95, cantonadaGran Via, amb una superfície aproximada de360 m2 útils». «S’acorda visitar-lo després dela reunió i la seva ubicació sembla correcta atots els presents». I una mica més avall: «Esproposen dos tècnics, Amador Adell i Ma-riona Escobar, per avançar en la implantaciódel Consorci».

A l’acta del 8 de maig del mateix any esdiu: «S’aprova per unanimitat la creació dedos llocs de treball de director tècnic i dema-nar a les dues administracions que autoritzinla comissió de serveis i el sou a càrrec del’Administració d’origen per a la Sra. MarionaEscobar i al Sr. Amador Adell, amb el com-promís que s’hi traslladin les personesadients, tant de l’Ajuntament com del De-partament d’Ensenyament, en el momentque disposin del nomenament».

LES CLAUS DEL PISAixí doncs, ens van donar les claus del pis iens van encarregar escalfar motors i posar enfuncionament «la casa» —aquella setenaplanta que ara, passats quasi sis anys, ja s’hafet tan petita— «per avançar en la implanta-ció del Consorci».

Què vàrem fer? Doncs..., tots els papersde l’auca! En primer lloc, l’obtenció d’un nú-mero d’identificació fiscal, tràmit imprescin-dible per poder fer una cosa tan determinanti solemne com decidir quin banc o caixa eral’oportú per obrir el primer compte correntde la institució, i obrir-lo. La signatura dele-gada del president i la de la vicepresidenta ensvan donar autorització i poder per anar reso-lent els encàrrecs i fer la compra de l’equi -pament necessari.

En segon lloc, fer visible la presència físicadel Consorci: encarregar les plaques amb ellogo per posar-lo a les bústies, a la portad’entrada i a la papereria. Vam intentar queaquell espai inhòspit fos una mica acollidor:vam fer rentar les cortines, posar flors i plan-tes a la terrassa —l’alumnat de l’Escola Cas-tell de Sant Foix van venir a plantar-les— ialguna planta d’interior decorativa —la pri-mera ens la va regalar Marina Subirats, ales-hores regidora d’Educació de l’Ajuntament

de Barcelona—, comprar pintura i netejar lesparets...

Vam demanar als alumnes de l’Escola d’ArtFloral que ens fessin un dels seus treballs perguarnir aquell fred vestíbul —encara en con-servem la bonica estructura mòbil amb llapisde tots colors—, vam comprar una petita ne-vera, una cafetera i estris per a l’oficina —pre-paràvem el cafè per a les sessions del Consellde Direcció—, i vam vetllar pel mantenimentde les màquines de refrigeració, que no aca-baven mai de funcionar.

Calia substituir el mobiliari —vell i tronat,procedent del canvi de mobiliari d’un depar-tament de la Generalitat— per un altre denou. Així doncs, vam fer una projecció depossibles necessitats per a un nombre inde-terminat de futurs companys que hauriend’anar arribant des dels Serveis Territorials delDepartament i de l’Institut Municipal d’Edu-cació per gestionar els serveis educatius i laplanificació de l’oferta educativa del curs se-güent. Vam aixecar plànols de planta i vamcalcular quines i quantes taules, cadires i ar-maris necessitaríem durant un període no de-terminat de temps i ho vam comprar. El mo-biliari antic que estava en millors condicionsd’ús va tenir com a destinació un reciclatgedocent i social.

JA SOM TRESDesprés de tot un procés de selecció, vampoder comptar amb una gran administrativa,Aida López, una companya extraordinària,molt eficient, imaginativa i treballadora queva ser un gran puntal en aquest procés d’inicii arrencada del Consorci. I ja vam ser tres. Laconnexió inicial amb l’exterior la vam re-

soldre amb dos telèfons mòbils i dosordinadors portàtils, mentre posà-vem en funcionament la primeracentraleta telefònica i iniciàvem lescomplexes sessions de treball quehavien de servir per configurar i re-soldre el que hauria d’acabar essentel model del nostre sistema de con-nexions (clau de poder!), com aConsorci d’Educació.

Calia, també, iniciar el desenvolu-pament de continguts de gestió de lesprimeres competències que es tras-passaven: escolarització i serveis edu-catius. Malgrat estar presos els acordsformals, els serveis educatius no vanser efectivament traspassats d’unamanera immediata. Però sí que es vacomençar a treballar en la planificacióde l’oferta educativa: vam convocar

els companys planificadors de Serveis Territo-rials i de l’Institut d’Educació —Pep Otón,Francesc Iñíguez i Jordi Baró— per programari proposar l’oferta de places escolars per alcurs 2004-2005.

El 2003 va ser un any d’eleccions. El mes dejuny es van celebrar les municipals, de resultesde les quals es van consolidar els membres queja representaven l’Ajuntament al Consell de Di-recció del Consorci. Les autonòmiques del mesde novembre van suposar el canvi de Governde la Generalitat amb l’arribada del tripartit i,per tant, canvis en el govern del Departament(en aquells moments, encara d’«Ensenya-ment») i del Consell de Direcció. Les eleccionsi la lenta configuració del nou Govern van con-dicionar i determinar el ritme i el desenvolupa-ment del Consorci. Van introduir un impàsmolt llarg d’incertesa sobre el projecte i el mo-del de la nostra institució. Aquest tema, però,avui no toca: requereix el rigor d’una anàlisihistòrica, d’un altre temps i espai.

Nosaltres, tot esperant el desenllaç delscanvis, vam acabar aquell període insòlit devida professional i convivència celebrant qua-tre cops el Nadal del 2003: amb el Departa-ment, amb els Serveis Territorials, amb l’A-juntament i amb l’Institut d’Educació. Quanara ens trobem i recordem aquells mesos ianècdotes, som conscients que vam tenir elprivilegi de participar d’aquell moment histò-ric. Ens agradaria pensar que la nostra feinava ser útil. e

A dalt, el primer Consell de Direcció del Consorci, el 2002.A baix, la Mariona Escobar col·loca la placa de la primera seudel Consorci, al carrer Pau Claris.

18 A FONS núm. 69 març 2009e

19A FONSnúm. 69 març 2009 e

Qui ésqui?

• Oficina d’Atenció oficinaatencio.ceb@gencat.catHorari de l’Oficina d’Atenció i RegistreDilluns a dijous de 9 a 17 h i divendres de 9 a 14 h

• Registre• Sala d’Actes

• Àrea d'Escolarització. Josep M. Figuera • Gestió d'Escolarització / escolaritzacio.ceb@gencat.cat• Atenció específica a l'escolarització• Planificació / planificacio.ceb@gencat.cat• Beques, Ajuts i Alumnat / ajuts.ceb@gencat.cat

• Àrea de Recursos Humans. Miguel García recursoshumans.ceb@gencat.cat

M. Dolors Rius Montserrat Ballarín Manel Blasco Xavier Sisternas

Javier Sánchez Xavier Chavarría

Carme Massa

construccions.ceb@gencat.cat

• Àrea d’Edificis Escolars• Àrea d’Instal·lacions

Planta

5

Planta

4• Direcció de Construccions i Manteniment Escolars. Javier Sánchez • Inspecció Educativa. Xavier Chavarría

insbcn@xtec.cat

• Inspectors adjunts: M. Teresa Galobardes i Joan Cambeiro

Planta

3

Planta

1PlantaBaixa

Manuel Fernández

Planta

2• Direcció d'Escolarització i Innovació Educativa. Manuel Fernández

escolaritzacio.ceb@gencat.cat

• Àrea de Serveis Educatius / serveiseducatius.ceb@gencat.cat• Àrea d'Innovació Educativa / innovacio.ceb@gencat.cat

• Direcció de Centres. Carme Massacentres.ceb@gencat.cat

• Àrea de Centres• Gestió Administrativa i Centres Privats

• Àrea de Recursos EconòmicsAnna Navarro

• Àrea JurídicaCarmelo Guiu

• Àrea d'Organització, TIC i Comunicació comunicacio.ceb@gencat.cat.

• Presidència. M. Dolors Rius• Vicepresidència. Montserrat Ballarín• Gerència. Manel Blasco• Direcció de Recursos i Organització. Xavier Sisternas

Pl. Urquinaona, 6 08010 Barcelona Tel. 935 511 000

www.edubcn.cat

20 APUNTS núm. 69 març 2009e

de les A prop

El traspàs de la gestió dels centres educatius públics de la ciutat, per part de la Generalitat i l’Ajuntamentde Barcelona –que ara només gestionarà les escoles bressol i les escoles de música municipals–, ha supo-sat el ple desplegament del Consorci d’Educació de Barcelona. Els seus àmbits d’actuació, però, ja sónuna realitat. No estem davant un organisme que ara inicia la seva tasca. Hem volgut recollir tres àmbitsd’actuació en els quals ja es pot reconèixer la tasca d’una gestió integrada i propera. Parlem de l’oficinad’escolarització, que ara és l’Oficina d’Atenció, des d’on s’atenen les famílies en tot el procés de preins-cripció i matrícula, de les beques i ajuts de menjador a les escoles i de les construccions i mantenimentdels centres educatius. Text: Oriol Guiu / Fotografia: Patrícia Esteve

Els ajuts de menjador, l’Oficina d’Atenció i les construccions escolarsja són exemples de la gestió integrada del Consorci

escoles

Se sent el soroll de les culleres, els ganivets i lesforquilles frisant els plats i les olors que surtende les olles. Nens i nenes es mengen els cigrons,

el pollastre i la poma. Els monitors intenten calmarels més entremaliats i cridaners. Les tres cuineressomriuen, estan contentes quan veuren com tornenels plats buits. És l’escena d’un dia escolar al CEIP ElCarmel, del districte d’Horta-Guinardó. Un dels cen-tres amb més alumnat nouvingut i que també obtémés ajudes de menjador per alseu alumnat.

Ens rep la Xesca Massó, di-rectora de l’escola i represen-tant de la junta territorial de di-reccions d’infantil i primària, ique forma part de la comissiód’ajuts de menjador. Ens ense-nya la cuina del centre i salu-dem les tres cuineres. Tambéens explica els tres torns quecada dia tenen al menjador.«Els menús es fan seguint elconsell de dietistes», comentala Xesca. També tenen en compte els nens inenes amb necessitats especials, que no po-den menjar porc, els que son celíacs o tenenal·lèrgies a algun aliment. Tampoc hi faltenels dies en els quals es comparteix el menjard’altres cultures i s’incorporen plats xinesoso marroquins.

La Xesca, doncs, coneix perfectament elfuncionament dels menjadors escolars i delsajuts de menjador per a les famílies. Fins faun any, hi havia dues convocatòries d’ajutsde menjador escolar: la del Departamentd’Educació i la de l’Ajuntament de Barcelona.L’existència del Consorci ha facilitat la integració en una única convo-catòria dels esforços d’ambdues administracions en aquest àmbit. Unexemple clar dels avantatges que ofereix el Consorci a la ciutadania.

NOU SISTEMA DE TRAMESA DE SOL·LICITUDSLa mesura de govern de l’Ajuntament, de gener de 2008, augmentavaen un 50% el nombre d’ajuts de menjador concedits als escolars de Bar-celona per al curs 2008-2009, i hi destinava un import afegit de 2,4 mi-lions d’euros. El curs 2008-2009 les ajudes han arribat a 12.000 sol·lici-tuds i el pressupost ha estat de 7 milions d’euros, entre les aportacionsde les dues administracions.

Amb l’arribada del Consorci a la gestió dels ajuts de menjador, s’hacreat un nou sistema de tramesa de sol·licituds, amb un barem per ad-judicar els ajuts, de 0 a 10 punts, en funció de la renda anual i del nom-bre de membres de la família. El període de sol·licituds és obert per aten-dre les que hagin quedat en llista d’espera i per a alumnes nouvinguts,i s’ha avançat en la resolució d’atorgament i el pagament als centres.

«Sens dubte que ha augmen-tat molt la inversió, però és quemai n’hi ha prou en aquest tipusd’ajudes i més en aquests tempsde crisi, en els quals ja s’ha vistque moltes famílies, que nogaudeixen de l’ajut, treuen elsfills i fills dels menjadors esco-lars per reduir despeses», co-menta la directora del CEIP ElCarmel.

Un centre que de les 231sol·licituds per a ajuts de menjador que van fer les fa-mílies a principi de curs, se n’han atorgat 181. Tot co-mença amb un formulari on s’han d’omplir les dades,i el més important, la renda de cada família. Les aju-des que es donen són de 3 euros per dia als centresordinaris i 4 euros per dia al centres d’atenció educa-tiva preferent. El preu al CEIP El Carmel del menúdiari és de 6,15 euros.

La comissió d’ajuts de menjador estàformada pel gerent del consorci, direc-tors de primària i secundària públics idels centres concertats, representantsdel Consell Escolar Municipal, l’àread’escolarització i innovació educativa delConsorci, i representants de la Regidoriad’Acció Social i Ciutadania.

La tasca es reflexa en dades com lesd’octubre de 2008. Els districtes de NouBarris (2.547 sol·licituds), Sant Martí(2.085) i Sants-Montjuïc (1.980) erenels que feien més sol·licituds. Però vanser els districtes de Nou Barris (1.706),

Ciutat Vella (1.465) i Sant Martí (1.417) elsque van aconseguir més ajuts. Per percen-

tatge dels ajuts concedits sobre les sol·licituds, els districtes de Ciu-tat Vella (81%), Sant Martí (68%) i Sants-Montjuïc (68%) van serels que van tenir millor percentatge. En total, a la ciutat de Barce-lona, de les 13.987 sol·licituds, se’n van concedir 9.435 per un im-port total de 5.695.976 euros.

La Xesca ens ha de deixar, perquè arriba un nou torn al menja-dor de l’escola. Són els més grans. Tornaran a sonar les culleres i elxup-xup, i els monitors s’encarregaran que els nois i noies no facingaire soroll amb les cadires. Ens diu adéu amb un nou desig: «Ésclar que els criteris per adjudicar els ajuts de menjador s’han de ba-sar en dades objectives com la declaració de renda, però això tambéfa que alguns quedin exclosos quan estem parlant de nens i nenesamb situació de risc, en famílies amb problemes d’alcoholisme omaltractaments. S’haurien de tenir més en compte les situacionssubjectives». I és clar, per això també està en permanent contacteamb els serveis socials, per tenir la màxima informació dels nens inenes de la seva escola. e

21APUNTSnúm. 69 març 2009 e

El xup-xup i el soroll de les culleres

Tres moments a la cuina i al menjador del CEIP El Carmel.

La gent desfila davant el taulell. Les preguntes, també. N’hi ha quevolen saber informació de les escoles, altres que no saben per oncomençar i alguns, molts pocs, protesten perquè no entenen que

canviar un nen o una nena d’escola durant el curs no és el millor. Sónhistòries, quotidianes en podríem dir, que es viuen a l’Oficina d’Aten-ció del Consorci d’Educació, coneguda durant els últims anys com l’o-ficina d’escolarització. Fins fa ben poc, situats en un espai no gaire grandel carrer Bruc, i ara a la primera baixa de la Torre Urquinaona, nou es-pai del Consorci. L’Eulàlia Llobet porta des de l’inici en aquesta oficinai escoltant-la un té la sensació de ser davant de l’enciclopèdia de la ma-trícula dels nens i nenes a les escoles de la ciutat.

Amb l’Eulàlia, són quatre persones més. Un equip cohesionat, queestima la feina i que el curs passat va atendre presencialment 24.955persones i, telefònicament,10.594. Han d’aconseguir, entre moltesaltres coses, que tots els nens i nenes en edat d’escolarització obli-gatòria de la ciutat de Barcelona trobin la seva escola. És clar, hi hafamílies que ja saben quina volen,d’altres acaben d’arribar a la ciu-tat i no en saben res i algunes queen demanen alguna on no hi haplaces. «Aquí el que fem és donarinformació dels centres. Mai valo-racions, ni dades internes». Unade les eines d’informació és laGuía de centres i serveis educatiusque cada any s’edita durant el pe-ríode de preinscripció i matrícula ion apareixen les fitxes de tots elscentres, públics i concertats, de laciutat.

L’Eulàlia ens explica que l’equipde l’oficina és la cara visible de totel treball que es fa des de l’Àread’Escolarització del Consorci.

L’Oficina d’Atenció fa la doblefunció, per telèfon, internet o pre-sencialment, d’informar i facilitarels tràmits de la preinscripció, tanten el procés ordinari com en el de la matrí-cula de continuïtat, que és la queafecta l’alumnat que sol·licita plaçafora del període ordinari de preins-cripció. I per això, també informa deles àrees territorials de proximitat, undels criteris de prioritat que estableixla normativa legal en el cas que uncentre no disposi de places suficientsper atendre la seva demanda i que javan quedar recollides en una mesurade govern de l’Ajuntament de Bar-celona, l’any 2007.

Des de l’Oficina, també s’atenend’una manera especial les deman-

des dels joves nouvinguts de 16 a 18 anys, se’ls ofereix orientació i in-formació sobre quina és l’oferta educativa més adequada segons lesseves expectatives i el seu nivell de base. Tot es fa amb un assessora-ment personalitzat. També ajuden i acompanyen a les famílies durantel procés de preinscripció i matricula.

Però sí que es troben amb algú que entra a l’oficina, un dia de moltacalor, després de moltes hores de feina i d’atendre molts ciutadans iciutadanes, i els diu: «El mestre mira malament el meu fill i el vull can-viar d’escola». «Hem d’intentar convèncer que el canvi d’escola sem-pre és contraproduent per al nen o nena», contesta l’Eulàlia. I afegeix:«Volem que la família es faci seva l’escola».

HISTÒRIES DIVERTIDESL’oficina també es converteix moltes vegades en el primer referent quetenen les famílies nouvingudes quan arriben per viure a la nostra ciu-tat. «Moltes vegades, som les primeres persones de la ciutat amb les

quals es comuniquen i això ho hem de tenir en compte. Hem dedonar informació de moltes altres aspectes que no son propis dela nostra oficina», respon l’Eulàlia recordant amb un somriurehistòries divertides. Els problemes de comunicació sempre es re-solen, moltes vegades amb ajudes externes, com les dels nens inenes de famílies xineses que són els traductors dels seus paresi mares. El personal de l’oficina també manté un contacte amb elsserveis socials, la Creu Roja o els centres d’acollida. I és clar, avegades són moments curiosos, però d’altres també són autèn-tics drames personals.

«Moltes vegades, quan necessitem que tothom acrediti queviu o treballa a Barcelona, arriben els mals moments», diu l’Eu-

làlia. O els casos de separacions de pares imares o de maltractaments. Per això, l’Eu-làlia assegura que per fer la feina a l’Ofi-cina d’Atenció cal molta psicologia i, so-bretot, «temps per tractar amb moltrespecte les persones i descobrir què vo-len. No podem tractar les persones com anúmeros».

Mares i pares, que entren i surten, el te-lèfon que no deixa de sonar, els fullets ques’acaben... Una feina estressant moltes ve-gades però l’Eulàlia ho té clar: «Treballaramb les famílies és per mi continuar treba-llant per a l’educació com he fet sempre»,

explica mentre s’acaba el seu cafè. Una feina que a més li serveix per conèixer el

pols de la societat. «Les persones que entrenaquí i exposen els seus problemes o les sevesconsultes, et mostren com està la nostra socie-tat i què els preocupa». A vegades, ha d’engo-lir fort quan algú li explica els seus problemes,però d’altres s’emociona com un dia a l’auto-bús que una mare la va reconèixer i va agrairl’ajuda rebuda a l’oficina. e

22 APUNTS núm. 69 març 2009e

Les personesno són números

Imatges de l’antiga Oficina d’Escolarització del Consorci.

Asseguts els tres a la taula. Un munt de papers i dibuixos,els mòbils no deixen de sonar. No em puc creure queen aquell desordre de papers, trobin el que busquen.

Ara mateix, els diuen que han trucat des d’una escola que ne-cessiten urgentment solucionar una fuita d’aigua. I no deixende comentar, al mateix temps, com estan les obres de la novaescola bressol. Són en Javier Sánchez, director de Construccionsi Manteniment Escolars del Consorci, i els seus dos joves com-panys, Sergi Salvador, de projectes d’obra civil de reforma, am-pliació i millora (RAM) i Oscar Marín, de projectes d’instal·la-cions de RAM.

Sota el seu control es troben més de 400 edificis que acullenequipaments educatius. L’any 2008 van rebre, entre trucades,fax i correus electrònics més de 20.000 sol·licituds d’actuacions.Una mitjana de 100 diàries. I aquestes inclouen, des de pintar les aules,canviar bombetes, què fer amb els gats que hi ha al pati o amb les no-ves plantes del jardí, o com netejar els grafits que algú va pintar la nit pas-sada a la paret de l’escola.

Tenen contractades diferents empreses, especialitzades en diferentsàmbits: des de la jardineria fins al manteniment de les calderes de gas.En Javier ens diu que tenen 120 persones al carrer treballant per les es-coles, entre paletes, fusters, electricistes, jardiners, etc. El concepte demanteniment inclou les despesses relatives a petites obres de conser-vació, reparació, neteja, subministraments (aigua, llum, telèfon, gas,etc.), com també lloguers, manteniment d’ascensors, protecció d’in-cendis o alarmes.

És en aquest àmbit de les construccions i el manteniment on, durantel període 2008-2011, s’executarà el Pla d’equipaments educatius pú-blics, elaborat pel Consorci d’acord amb les dues administracions quel’integren. Permetrà la construcció de 15 nous centres educatius, 17 equi-paments, així com la realització d’obres de reforma, ampliació i millora(RAM) en més de 300 centres.

Paral·lelament, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, el Consorciexecutarà el Pla d’escoles bressol municipals, que preveu la construccióde 52 centres. I això que, com diu Javier Sánchez, el més difícil sens dubtees trobar solars on construir noves escoles. «És quasi un somni». El Plad’escoles bressol preveu 72 milions d’euros d’inversió i 4.931 places enescoles de nova construcció.

MODEL PROPIL‘equip de persones que treballen en l’àmbit de construccions i mante-niment escolars del Consorci d’Educació de Barcelona és multidiscipli-nari: personal administratiu i tècnics distribuïts en diferents àrees. L’àread’edificis, que s’encarrega de la redacció dels projectes i de la supervisióde l’execució de les obres de les escoles bressol, és un equip amb moltaexperiència gràcies a la seva tasca desenvolupada anteriorment a l’Ins-titut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.

El model de les escoles bressol municipals ja s’ha convertit en un mo-del propi i capdavanter i ha recollit la tradició històrica de l’arquitecturaescolar municipal. La que va iniciar Josep Goday. «És un honor continuaramb aquesta tradició de les construccions escolars. El model d’escolesbressol existeix ja fa vint anys i que diuen que és dels millors del món»,explica amb orgull en Javier. No és només una qüestió d’arquitectes.

També de les educadores i educadors de les escoles bressol. «Hi ha uncontacte permanent entre nosaltres i els professionals de les escolesbressol», resumeix el Sergi. Així qualsevol detall «respon a un intercanvid’opinions entre nosaltres i ells». Des dels petits lavabos, fins els mata-lassets. «Tot està pensat a mida», afegeix.

Tornen a remoure els papers. Ara busquen els resultats d’una audi-toria que es va fer, l’any 2004, de tots els edificis escolars de la ciutat.«Sens dubte, ens trobàvem amb alguns casos d’estats molt deficitarisde conservació. Per sort, la dotació econòmica ha augmentat molt elsúltims anys. La nostra planificació es fa cada quatre anys i així cada cen-tre sap quan li tocarà», afirma Javier Sánchez. La majoria d’intervencionsde millora i reforma tenen a veure amb façanes, cuines o a l’accessibi-litat dels edificis.

Estan molt contents, però, de la seva feina. «És una feina que generamoltes discussions i patiments al principi d’una obra, però al final ésmolt agraït. Veure com els nens i nenes poden gaudir de la seva es-cola», expliquen el Javier, el Sergi i l’Oscar. Han d’estar atents, a més,a tots els canvis i evolucions educatives. Ara una sala per a ordinadorso un jardí per cuidar. I encara que no els agrada parlar d’obres emble-màtiques, «totes ho són», diuen, citen la reforma de l’escola Bàrkenoo la construcció d’un nou pati i d’una escola bressol al costat del CEIPVirrei Amat.

Tornen a sonar els telèfons. Aquesta vegada reben la bona noticiaque la caldera de gas que ahir no funcionava, ja està en marxa. En undia tan fred era imprescindible. I el telèfon torna a sonar... e

23APUNTSnúm. 69 març 2009 e

Arquitectes ieducadors

Diferents obres de nova construcció i de manteniment a les escoles públiques de Barcelona.

287 centres educatius, 9.000 professors i més de100.000 alumnes sota la gestió del Consorci

completa

una

xarxa

Centres, alumnes i professors

Nombre de centres 287 256 31

Alumnat 107.400 99.539 7.861

Nombre de docents 9.066 8.208 858

TitularitatDepartament

d’Educació

TitularitatAjuntament

de Barcelona

Total

Centres

• 165 centres d’educació infantil i primària• 74 centres d’educació secundària• 8 centres d’educació especial• 5 centres d’ensenyaments d’idiomes• 5 centres d’ensenyaments artístics• 25 centres de formació de persones adultes• 5 Llars d’Infants

Departament d’Educació

Ajuntament de Barcelona

Centres

256 31

287

Personal

Personal docent

PAS i altre personal centres

Total

9.066

1.313

10.379

Serveis Educatius

24 RADIOGRAFIA núm. 69 març 2009e

• 10 Centres de Recursos Pedagògics• 10 EAP (Equip d'assessorament i orientació pedagògica)• 10 Equips LIC (Equips d'assessors i assessores en Llengua i Cohesió)• CREDAC (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius de

Catalunya «Pere Barnils»)• Camp d’aprenentatge de Barcelona

Situaci

ó per

dis

tric

tes

del

s ce

ntr

es e

duca

tius

del

Con

sorc

i d’E

duca

ció

de

Barc

elon

a

Educ

ació

infa

ntil

(0-3

any

s)*

Educ

ació

infa

ntil

(3-6

any

s) i

educ

ació

prim

ària

Educ

ació

sec

undà

ria

Ense

nyam

ents

art

ístic

s i d

’idio

mes

Educ

ació

esp

ecia

l

Form

ació

de

pers

ones

adu

ltes

*No

s’hi

incl

ouen

les

esco

les

bres

sol m

unic

ipal

s

Font

: Con

sorc

i d’E

duca

ció

de B

arce

lona

26 PARTICIPACIÓ núm. 69 març 2009e

José Luis Alfranca, Glòria Cazallas, Montserrat Chamorro,

Mercè Miralles, Isabel Nadal, Montserrat Olivella, M. José Roig,

Mercè Vilalta i Justa Zafra.

Nosaltres, la Xarxa 0-18 dels barris de Sant Pere, de Santa Ca-terina i la Ribera i del Barri Gòtic, representem els centres pú-blics d’educació infantil, d’educació primària i d’educació se-cundària del districte de Ciutat Vella ubicats al Barri Gòtic i en

el que fins fa poc es deia Casc Antic i ara té un nom que recorda unalletania. A les nostres escoles, com als nostres barris, acollim una grandiversitat social, persones dels cinc continents i moltíssimes nacionali-tats, llengües i cultures, així com diversos nivells econòmics, en un ter-ritori ric i divers, bressol de la ciutat antiga i del poeta modern, epi-centre de la vida política, econòmica, cultural i artística de Barcelona.El nostre alumnat cada dia fa el camí de casa a l’escola acompanyat perles lletres de la paraula Barcino creades per Joan Brossa, les pedres dela muralla romana, els mosaics del Palau de la Música o del mercat deSanta Caterina, els edificis i l’arc de triomf de l’Exposició Universal, l’es-tructura de progrés de l’Estació de França i uns quants museus que re-presenten l’antiguitat i la contemporaneïtat d’aquesta ciutat.

Representem nou centres, amb uns dos-cents professors i altres pro-fessionals, quasi dos mil alumnes… Des del curs 2000-2001 hem anatavançant en la creació d’una coordinació que ens ajudi a créixer insti-tucionalment, que signifiqui també un valor afegit d’aquest territori tanprivilegiat on estem arrelats. I aquest camí, que ara el Departament d’E-ducació ha volgut reconèixer (reconeixement que també hem rebut delConsorci d’Educació de Barcelona i de l’Institut d’Educació de l’Ajunta-ment de Barcelona), no ha estat un camí planer, ni hem arribat al final.

Ha estat una caminada, quasi un pelegrinatge, a diferents ritmes, ambdiferents moments, amb dies de sol, de pluja, de pols, però que ens haajudat a consolidar la voluntat d’aprendre a caminar plegats i el con-venciment que, en el camí cap a la bona educació, les escoles han depassar de la competència a la col·laboració, a sumar esforços per a po-der garantir, en definitiva, una bona continuïtat educativa en l’etapabàsica amb coherència i qualitat pedagògica. És un camí sense retorn.

EL FUNCIONAMENTAquesta coordinació, impulsada per les direccions dels centres i amb laimplicació dels Serveis Educatius, la Inspecció d’Educació i els serveis

personals del Districte, ha desenvolupat actuacions de coordinació or-ganitzativa i pedagògica que han anat avançant des de l’acompanya-ment inicial de l’alumnat de sisè de primària a l’ESO fins a l’organitza-ció d’activitats que impliquen tots els sectors de la comunitat escolar:alumnat, famílies i professorat. A partir del consens d’una planificacióinicial recollida en els documents «Hola, escola! Acords d’actuacionsper acompanyar els alumnes de l’escola bressol al parvulari» i «Anemjunts a l’ESO! Protocol d’actuacions per a acompanyar els alumnes desdels centres de primària als IES vinculats», hem anat realitzant cadaany tot un seguit d’activitats sistematitzades.

El resultat d’aquesta feina ha començat a visualitzar-se. S’ha avan-çat en l’equilibri de l’oferta i demanda educativa de la zona, de maneraque entre la primera i la segona opció sol·licitades en el període de pre-inscripció s’han consolidat quasi la totalitat de les places que s’oferei-xen segons la valoració del Consorci d’Educació de Barcelona, s’ha pro-duït una millora de l’índex de vinculació entre els centres adscrits, haaugmentat la coherència curricular entre la llar i el parvulari i primàriai secundària, ha millorat la coordinació pedagògica del professorat i deles direccions dels centres, s’han optimitzat els recursos compartits is’ha refermat la complicitat entre els professionals implicats (personesdels centres, dels Serveis Educatius i del Districte de Ciutat Vella) perl’avenç cap a una zona educativa coherent.

La nostra xarxa, que ha anat implicant en la coordinació els ServeisEducatius, la Inspecció i algun programa a mida que anàvem avançant,s’ha desenvolupat a causa d’un ferment intern, com un llevat que hafet pujar la massa, que ha anat madurant des de l’interior de cada cen-

La Xarxa 0-18 dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i el Barri Gòtic

NUS A NUS

«Entenem que ens han donat el premi no només com a reconei-xement per la feina feta; aquest premi ens sembla que és sobre-tot amb vista al futur: un punt de partença, un vot de confiança,un alè per a seguir treballant en aquest sentit i amb aquestasensibilitat». Aquest text és part del discurs que van llegir elsmembres de la Xarxa 0-18 dels barris de Sant Pere, de SantaCaterina i la Ribera i del Barri Gòtic durant l’acte de lliuramentdel Premi Catalunya d’Educació 2008. Il·lustració: Cinta Montserrat

QUI SOM

El grup de treball de directores i directors impulsor de la Xarxa0-18 està format per: José Luis Alfranca (EBM Carabassa),

Glòria Cazallas (EBM Portal Nou), Montserrat Chamorro (IESVerdaguer), Mercè Miralles (IES Pau Claris), Isabel Nadal (CEIPCervantes), Montserrat Olivella (CEIP Parc de la Ciutadella), M.José Roig (CEIP Pere Vila), Mercè Vilalta (CEIP Àngel Baixeras) iJusta Zafra (EBM Puigmal).

27PARTICIPACIÓnúm. 69 març 2009 e

tre, projectant en l’entorn aquesta fermentació, lentament. Ha estatcom plantar una llavor: en germina una planta, que produeix les sevesflors i els fruits, i tornen a caure noves llavors al voltant,que, alhora,germinen; creixen noves plantes i fruits, i les llavors tornen a caure…Activitat a activitat, s’ha anat teixint la xarxa; nus a nus —amb el seuvolum, textura, tensió i resistència—, s’ha fet la xarxa… Ha estat unafeina des dels centres cap al territori.

Som centres amb importants dificultats que hem vist els avantatgesde treballar conjuntament per aprendre, col·laborar, optimitzar recur-sos… I cada pas que hem fet ens ha ajudat a madurar i ens ha donatmés perspectiva per a entendre millor el sistema, cosa que també ensha permès consolidar els diferents projectes.

La coordinació no és un punt de sortida, sinó l’assoliment d’un ob-jectiu que, a partir d’ara, amb el suport que ha implicat el premi, podràser un punt de partida cap a altres objectius que ajudin a fer una ofertaeducativa de proximitat més cohesionada i amb més continuïtat.

http://xtec.cat/ceipcervantes-cvella/xarxa018.htminadal@xtec.cat (coordinació)

e

Amb l’alumnat de l’escola bressol i de parvulari• Visita dels alumnes de P3 a les escoles bressolmunicipals (EBM). • Treball de conscienciació amb l’alumnat de Llar 2.• Visita dels alumnes de Llar 2 als parvularis.

Amb l’alumnat de 6è i de 1r d’ESO• Activitats d’informació sobre l’ESO i els centresvinculats (6è de primària).• Visita als centres d’ESO vinculats (6è de primà-ria i 1r d’ESO).• «Aplec del Pas» (6è de primària i 1r i 2n d’ESO).• Simplificació del procés de preinscripció i segui-ment de la matrícula.• Proves de nivell.• Avaluació específica per a l’alumnat amb ne-cessitats educatives especials i/o dificultats d’a-prenentatge (amb el suport de l’Equip d’Assesso-rament Psicopedagògic i l’Equip de Llengua,Interculturalitat i Cohesió Social).

Amb les famílies dels alumnes de l’escola bres-sol i l’entorn social• Reunió conjunta de les escoles bressol munici-pals i els centres de primària al Centre Cívic delConvent de Sant Agustí amb les famílies amb fillsi filles que acaben la llar (amb la participació delsServeis Educatius, de la Inspecció i del Districte deCiutat Vella).• Espai de lectura itinerant (maleta cedida pelCentre de Documentació Artur Martorell) a lesEBM i els CEIP per a preparar l’entrada a l’escolagran (l’espai coincideix a cada centre amb la re-unió amb les famílies dels alumnes matriculats). • Informació sobre el lloc i els terminis de preins-cripció i matrícula.• Seguiment del procés de preinscripció i ma- trícula.

Amb les famílies dels alumnes dels CEIP• Informació inicial sobre la planificació d’activitatsde traspàs del curs.• Reunió conjunta dels centres de primària i se-cundària en algun espai singular del barri (Cen-tre Cívic del Convent de Sant Agustí, Museu Pi-casso, etc.) amb les famílies amb fills i filles queacaben la primària (amb la participació dels Ser-veis Educatius, de la Inspecció i del Districte deCiutat Vella).• Entrevista del tutor amb la família.• Acompanyament a les famílies al llarg delprocés.

Entre les escoles bressol municipals i els CEIP• Planificació d’actuacions (grup de treball de lesdirectores dels CEIP i de les EBM).• Coordinació de les actuacions entre els profes-sionals de la llar i del parvulari per avançar en lacoherència pedagògica (Seminari de Coordinació0-6 amb la participació de les mestres de les EBMi dels CEIP).• Elaboració per part de les tutores de P3 i de Llar2 del quadern El Pau i la Maria van a l’escola delsgrans, un relat sobre els alumnes de P3 amb fo-tos de les activitats de P3 que explica als nens inenes de dos anys com és el parvulari. Un mateixguió amb diferents fotografies per a cada escola.• Seguiment del procés de preinscripció i matri-culació.• Tramitació del dossier de traspàs.

Entre els CEIP i els IES• Planificació d’actuacions (grup de treball de lesdirectores dels CEIP i els IES).• Coordinació de les actuacions entre els profes-sionals dels CEIP i dels IES per avançar en la co-herència pedagògica i els aspectes curriculars

(Seminari de Coordinació 6-16 amb la participa-ció dels tutors de 6è de primària i 1r d’ESO, capsd’estudi i coordinadors pedagògics dels CEIP idels IES).• Disseny de les activitats de l’Aplec del Pas (tu-tors de 6è de primària i 1r d’ESO, especialistesd’educació física i música, alumnes de batxillerat).• Gestió i seguiment de la preinscripció i matricu-lació.• Reunió amb el professorat d’acollida de l’IES.• Dossier «Anem junts a l’ESO». • Tramitació de la documentació acadèmica i deldossier de traspàs. • Programa Èxit (amb el Consorci d’Educació deBarcelona).

Amb el Servei Educatiu de Ciutat Vella• Informe dels casos d’alumnes que presenten al-guna dificultat que impliqui la necessitat d’unaatenció especial i/o necessitats educatives espe-cials, d’acord amb la normativa vigent. • Seguiment de la matrícula d’alumnes que pre-senten dificultats derivades d’una situació socialdesfavorida. • Seguiment de la matriculació.• Formació Permanent del Professorat (el pla deformació compartit per tots els centres de la Xarxa0-18 implica uns setanta mestres i professors iprofessores).• Col·laboració i suport en l’organització de l’A-plec del Pas.

Amb el Districte de Ciutat Vella• Disseny i edició del díptic conjunt de promociódels centres.• Suport en el seguiment del procés de preins-cripció.

LES NOSTRES ACTIVITATS

i

28 BARCELONA A L’ESCOLA núm. 69 març 2009e

EL CASTELL DE LA PAU I La muntanya de Montjuïc recupera un espai de formació i lleure

29BARCELONA A L’ESCOLAnúm. 69 març 2009 e

Carme Segura Capellades

Directora del Castell de Montjuïc

Després de la gran festa ciutadanadel mes de juny passat, quan es vaescenificar l’entrega del Castell deMontjuïc a la ciutadania de Barce-

lona i on l’alcalde Jordi Hereu va donar laseva clau a nens i nenes de la ciutat, s’haanat realitzant un treball intern constant perestablir les bases futures de treball i dissenyarun pla d’usos que permeti anar avançant, pasa pas, cap al futur i que ens marqui els ob-jectius clars que volem aconseguir.

La rehabilitació del Castell s’anirà realitzantprogressivament en diferents etapes. El tre-ball serà intens, ja que s’han d’adequar sales,fer accessibles els accessos, obrir espais finsara desconeguts... I tot això facilitarà que elCastell de Montjuïc acabi esdevenint una for-talesa envoltada de jardins, un espai per a laformació, la relació, el lleure i la cultura que,tenint en compte el passat, ens permeti tre-ballar cap a un futur més obert.

El nou equipament municipal, per la sevaextensa història, privilegiada ubicació i varia-des dependències, sens dubte seguirà posantla ciutat de Barcelona en el mapa dels espaisa visitar.

MOMENTS D’ESBARJONo hi ha dubte que les activitats escolars per-meten als infants i joves conèixer la ciutatd’una manera més detallada i que aquestesmateixes visites són les que animen els fami-liars a repetir-ne en altres moments d’es-barjo. La gran varietat de programes que tél’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Bar-celona permet conèixer la ciutat tot ajudanta estimar-la i respectar-la, i, per aquest mo-tiu i tenint en compte aquesta premissa, alCastell volem potenciar des de l’inici les visi-tes escolars, les guies comentades i les acti-vitats pedagògiques. Durant molts anys, elCastell ha estat el gran desconegut, tot i ser

la talaia de la ciutat, el que sobresurt pel da-munt de la muntanya. Tot i així, la ciutadanias’hi ha atansat ben poc i volem treballar con-juntament amb sectors, instituts i territorisperquè els infants i la joventut també tinguinl’oportunitat de conèixer una part importantde la història de Barcelona.

Història, geografia, arquitectura, paisat-gisme, estratègia..., són matèries fàcils de re-lacionar amb el Castell, i tots i cadascun delsnous espais amb els quals comptarà l’equipa-ment tindran la seva vessant pedagògica

En el nou pla d’usos del Castell de Mont-juïc, està previst que compti amb tres granscentres:

• El Centre Internacional per la Pau: aquestcentre facilitarà un espai per a treballar la pau,el diàleg i la recerca en la prevenció, gestió iresolució de conflictes. Comptarà amb qua-tre grans línies: difusió i sensibilització, for-mació especialitzada, estudi i recerca aplicadai acollida d’iniciatives lligades al foment de lapau. També comptarà amb espais d’exposi-cions fixes i temporals.

• Centre d’Interpretació de la Muntanya deMontjuïc: aquest nou i innovador espai per-metrà conèixer en profunditat la muntanyade Montjuïc. Presentarà la crònica geològicai biològica de l’entorn, així com l’activitat hu-mana des dels primers pobladors fins a l’ac-tualitat i, també, presentarà tota la resta d’e-quipaments que es troben a la muntanya.

• L’Espai de la Memòria: aquesta propostaoferirà uns recorreguts temàtics per la histò-ria del Castell a través dels diferents espais dela fortalesa i un espai interpretatiu on pre-sentarà la seves dilatades relacions amb laciutat de Barcelona, l’exhibició de variadespeces o la història dels conflictes. Cadascundels apartats de l’Espai de la Memòria s’ex-plicaran mitjançant una instal·lació amb di-versitat d’objectes i uns itineraris temàtics quepermetin conèixer els diferents racons de lafortalesa.

TESTIMONI DE LA HISTÒRIAEl Castell de Montjuïc té un gran valor mo-numental i ens aporta una informació impor-tant de l’arquitectura militar del segle XVIII, iper aquest motiu l’Espai de la Memòriatambé tindrà un pes important en aquestanova etapa que ja hem començat. Les forta-leses successives, les dependències singulars,els diferents fets històrics que hi han trans-corregut: la guerra dels Segadors, la guerrade Successió, els bombardejos de Barcelona,els afusellaments, el Castell com a presó, etc.,són esdeveniments, en la seva majoria tràgics,que es presentaran i s’explicaran acurada-ment amb peces i estris de diferents èpoquesque ajudin a interpretar i conèixer la història.

Activitats socials i culturals s’aniran esde-venint al Castell: exposicions, concerts, ciclesde conferències, festes populars i presenta-cions de llibres permetran posar de nou elCastell de Montjuïc en el plànol de la ciutat.

No hi ha dubte que ja hem iniciat una novaetapa plena de reptes, treball i il·lusió. Durantla primera jornada de portes obertes, a laFesta Major de la Mercè del 2008, les activi-tats de circ que s’hi van dur a terme van aco-llir més de 30.000 barcelonins i barcelonines,demostrant que aquest nou camí ens pot por-tar molt lluny. e

LA MEMÒRIAEscenari de bombardejos i afusellaments, presó durant molt temps, espai de records tràgics... El Castell deMontjuïc inicia un nou camí per convertir-se en un lloc de pau, en un defensor de la memòria i en un cen-tre de formació i lleure. La ciutadania de Barcelona recupera un castell, oblidat per molts i desconegut perd’altres, des d’on podrà conèixer la seva història i projectar un futur de convivència. Il·lustració: Koen Aelterman

«Durant molts anys, el Castell

de Montjuïc ha estat el gran

desconegut, tot i ser la talaia

de la nostra ciutat.»

www.bcn.cat/castelldemontjuici

laco

lum

na

llibresL’editorial Ara Llibres ens obsequia amb dos llibres que ens mostren el re-trat que fan exalumnes dels seus mestres i el que fan mestres dels seusalumnes, recollint noms coneguts de la societat civil catalana. Una visióinteressant de l’intercanvi que es produeix sempre entre professorat ialumnat.

A Estimat mestre, l’autora, Cristina Masanés, entrevista persones d’e-dats i condicions ben diverses i els pregunta què recorden dels seus mes-tres. Tal com diu Salvador Cardús al pròleg, és un llibre magistral, benescrit, intel·ligent, viu, capaç de desvetllar la curiositat i l’admiració capa la persona que és entrevistada i sempre al servei de l’agraïment finalcap al mestre. Només faré una pinzellada d’alguns trets remarcablesdels personatges, ja que tota la lectura és molt i molt suggestiva.

Josep Maria Ainaud de Lasarte diu que l’escola republicana arribavaa molt pocs, però que contenia un objectiu d’universalitat. Quan algú lidiu que era una escola elitista, acostuma a respondre: «No et confonguis,elitista no vol dir minoritari». Només va durar sis anys. Jordi Pujol, queva anar a l’escola alemanya i va tenir una educació políglota (castellà,francès, alemany i català a casa), remarca que el codi escolar era treba-llar. Rosa Regàs, amb uns records entranyables de la primera escola Frei-net a França, també esmenta la biblioteca de les dominiques, on, a mésdels autors castellans, hi va trobar els clàssics russos i francesos del segleXlX. Rubert de Ventós descriu el clima de Virtèlia amb una atmosferalliure, alegre i civilitzada. Pasqual Maragall, també alumne de Virtèlia iamic de Rubert de Ventós, ens diu que, a més de recitar poemes, voliaser carter o diplomàtic. Per a Roser Capdevila, l’escola va ser nefasta; ala Massana va ser el primer lloc on va gaudir. Mònica Terribas, de l’es-cola Arc Iris, en diu que era i és màgica. En destaca els capvespres d’hi-vern, quan, a l’hora de la lectura, llegien per torns, en veu alta, llibres dela biblioteca. I més i més veus parlant dels seus mestres i escoles.

Després de l’Estimat mestre, va arribar l’Estimat alumne. Joan Portelldóna veu a la història professional de tretze persones que ens expliquenel seu recorregut pel món de l’educció i, sobretot, donen la seva opiniósobre la concepció que tenen dels seus alumnes sense obviar les rela-cions entre els professionals del ram.

La tria ben segur que és encertada; són persones que han treballat otreballen a l’educació primària, la secundària i la universitat i podríem dirque són mestres ben normals. El fet d’haver inclòs la docència universi-tària em sembla un gran encert i, en canvi, és llàstima que no hi haginingú que treballi a l’etapa 0-3. Una vegada més, sembla que la docèn-cia dels més petits no sigui prou valorada. Pel que fa al gènere, malgratque la realitat docent és majoritàriament de dones, aquí n’hi ha cinc, id’homes, vuit. Una lectura, però, que resulta profundament estimulant.

Roser ColomerBiblioteca Artur Martorell

Estimat mestreCristina MasanésAra Llibres, 2008

Estimat alumneJoan PortellAra Llibres, 2008

• Protagonistes: Per diverses circumstàncies de la vida, sóc marede dos fills, que es porten nou mesos de diferència i que tenenalçades similars. • Escenari: Típica festa multitudinària infantil, on els pares i ma-res anem darrere dels nostres fills fent cues i buscant un lloc perseure. En un moment del dia, toca fer parada en un estand d’unaeditorial. • Atracció: Pintar dibuixos de personatges coneguts i, si omplesuna butlleta, et regalen un llibre. Això sí, a la butlleta has de con-signar totes les dades de l’infant i la seva família. És evident que,com en molts altres espais, volen aprofitar la gran quantitat declients potencials per augmentar la seva base de dades. Però el lli-bre és interessant, molt adequat a l’edat dels meus fills, l’editorialté un cert nom i no sap tan de greu com en altres situacions quedisposin de la possibilitat d’enviar-te «paper» cap a casa.

Com que estem en l’edat de conèixer les dades personals, elsdos fan l’esforç d’omplir «a poc a poc i amb bona lletra» tot el quees demana. Un cop aconseguit, i orgullosos per la gesta, en adre-cem a la cua amb totes les famílies, que expliquem als menors quecal tenir paciència i que qui alguna cosa vol, alguna cosa li costa.• Problema: Per fi ja veiem la llum! Ens toca! D’un en un donenel seu paper, estiren la mà i apareix el conte desitjat! Però ah! Sesent una veu que diu: «Un conte per família!»

«Com?», exclamo, i faig cara d’indignada.La resposta és que hi ha molta gent, el conte és per a una edat

molt determinada i amb una butlleta ja en tenen prou.I ara què? He de prendre la decisió de qui agafa el conte i qui

no? Ah, no! No em conformo i protesto fins a demanar per l’en-carregat. Intento explicar que tenen la mateixa edat, que el conteés adequat per a cadascun, que la norma és absurda perquè, solsque anéssim separats a la cua, no podrien distingir si som de lamateixa família o no..., i altres arguments per a mi la mar de lò-gics. L’única solució és alçar la veu i que comenci a generar-se unambient de nerviosisme.

Per fi apareix el segon llibre i un gran somriure als llavis dels dosnens: la seva mama és una heroïna, tresor aconseguit!• Reflexió: A l’últim moment, l’encarregat no pot estar-se de dir:«Senyora, els nens han d’aprendre a compartir». Ah! frase maleïda,que rebota a les meves orelles d’educadora durant hores. És veri-tat que parlem de la importància d’aprendre a compartir. Com-partir l’estimació dels pares, el berenar quan un company no enporta o la pilota amb altres nens i nenes del parc. Però bé que noels fem compartir el mateix abric a l’hivern ni tampoc els Reis elsporten una sola bicicleta amb un rètol que posi «a compartir».

Com decidim el que cal compartir i el que no? Ho marquenmoltes circumstàncies: socials, econòmiques, ambientals i perso-nals. Seria llarg entrar en aquesta reflexió i aquest no és l’espaiadient. Però, en cap cas, una campanya comercial pot disfressaruna situació de manca d’existències amb un vestit de bona ac-ció educadora.

Isabel Maestre

«La Columna» està oberta a la participació dels lectors i lectores que vul-guin fer-nos arribar les seves reflexions, pensaments, opinions o anècdotes.L’extensió no pot superar els 2.700 caràcters (comptant els espais en blanc).Envieu els vostres escrits a imebrevista@bcn.cat

LA COLUMNAEduquem o fem veure que eduquem?

30 UNA MICA DE TOT núm. 69 març 2009e

Els llibres que surten en aquesta secció els podeu trobar a la Biblioteca ArturMartorell de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona

www.bcn.cat/educacio/arturmartorell

llibresllibresAnthony Brown és conegut tant pels seus dibuixos compel tipus d’històries que acostuma a fer. Aquest relat ésd’aquells que fan pujar l’autoestima de tothom que s’a-costa a llegir-lo. Aquest germà ho té tot, tot el que homvoldria per a un germà i per a un mateix. Les seves qua-litats físiques li permeten fer tota mena d’esports ambgran èxit, canta i balla esplèndidament, no només llegeixmolts contes, sinó que, a més a més, n’escriu (el dibuixd’aquesta pàgina, imponent, és un recopilatori dels per-sonatges dels contes clàssics) i, sobretot, és valent, moltvalent, sap plantar cara i defensar-se de tota mena d’ad-versitats. Què més es pot desitjar? Doncs bé, el conte nos’acaba aquí, després ve com és el personatge que explicala història. Mantinc el secret...

Brown, autor i dibuixant, dóna les gràcies a l’alumnatde Iona Scott, del Col·legi Britànic, als Països Baixos, perhaver inspirat aquest llibre. No m’estranya: l’observaciódels desitjos i de les converses entre les criatures és unafont enorme de suggeriments. És apassionant escoltar-los.

Els dibuixos són molt clars i nets, gens enfarfegats,atractius i complementen les poques paraules que té cadapàgina. És apropiat tant per als que encara no llegeixen—s’entén molt bé— com per als que ja tenen una certapràctica de la lectura.

Es tracta d’un llibre que val la pena comentar a la classe.La vivència de germans i germanes és una realitat i ja sa-bem per carn pròpia que aquestes relacions donen per amolt i, a més a més, per a tota la vida. Això em fa pensaren aquest divertiment fantàstic que sovint hi ha als llibresper a infants; ells en fan una lectura i nosaltres en podemfer una altra. Justament per això ens són atractius. El format de la primera pàgina amb una fotografia realsegur que suggereix al professorat tota mena de possibi-litats de treballs col·lectius i/o individuals. Se’n pot treuremolt profit.

Roser ColomerBiblioteca Artur Martorell

El meu germàAnthony BrowneFondo de Cultura Económica, 2007

LA T

IRA

CÒ

MIC

A D

E...

M

aría

Mal

lol /

Esc

ola

Mas

sana

✄

Nom i cognoms:

Adreça particular: CP:

Localitat: Província: Telèfon:

Correu electrònic: Professió:

Remeteu-la a: Revista Barcelona Educació: Pl. Espanya, 5 08014 Barcelona Fax: 93 402 36 01 e-mail: imebatencio@bcn.cat

De conformitat amb la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, l’informem que les seves dades de caràcter personal s'incorporaran enun fitxer automatitzat, «Gestió d’adreces d’Educació», del qual és titular l'Institut d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. Finalment l'informem que poden exercitar en qualsevolmoment els drets d'accés, rectificació, cancel·lació i oposició en els termes establerts en la legislació vigent sobre protecció de dades, adreçant-vos per escrit al Registre de l’Institut d'Educació: Pl. Espanya, 5, 08014 Barcelona, indicant clarament en l'assumpte «Exercici de Drets LOPD». Autoritza també la cessió o comunicació d'aquestes dades, per efectuar trameses i comunicacions per part d'altres institucions educatives públiques i privades que les sol·licitin: sí no

Data i signatura:

>> BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA

31UNA MICA DE TOTnúm. 69 març 2009 e