El clima peninsular.

Relleu, clima i vegetació de Catalunya i Espanya.

2. CLIMA. Què és? a) Factors que influeixen en els climes peninsulars.

Els anticiclons tropicals.

Les depressions atlàntiques

Els reajustaments termodinàmics entre

latituds.

Comportament semiautònom del

Mediterrani occidental.

Forma i relleu de la Península Ibèrica.

b) Els climes de l’Espanya peninsular, I. Balears i les I. Canàries.Clima de predomini atlàntic Climes mediterranis Climes continentals o

d’interior.Climes de les Illes Canàries

c) Els Climes de Catalunya.Clima temperat submediterrani. Clima mediterrani litoral. Clima mediterrani de tendència

continental.

Vocabulari: Temps atmosfèric, Isòbares, Hectopascal, Massa d’aire, Oscil·lació tèrmica, inversió tèrmica.

Clima oceànic Clima de muntanya


Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, Atles Nacional de Catalunya, 2008.


1. Descriviu la informació representada en el mapa.2. Definiu els conceptes de “Depressió” i “Serralada”.3. Expliqueu les diferències entre el relleu del “Pirineu

axial” i el del “Prepirineu”. Escriviu cinc comarques situades al Pirineu (axial i prepirineu).

Anàlisi de les fonts.Llegiu el text següent i responeu a les qüestions plantejades.

Els efectes de la desagrarització a Espanya[…] ja fa temps que l’agricultura no és la principal font d’activitat a bona part dels territoris

rurals. La desagrarització gradual no tan sols ha representat una disminució de la població agrà-ria, sinó també la modificació d’estructures socials que hom pressuposava úniques. D’una banda,

observem que la desagrarització ha implicat l’abandó del caràcter familiar de l’activitat agrària: l’agricultura ja no és únicament, ni tampoc principalment, una activitat exclusivament familiar. Així,

l’agricultura sovint esdevé una part de l’activitat econòmica d’alguns membres de la família. Pertant, no són només els pobles els que diversifiquen les activitats productives —centrades ara en la

construcció, el comerç, l’hosteleria i la indústria—, sinó que també ho fan les famílies. La desagrarització, a més de provocar una davallada de la població agrària, incideix especialment en

lapèrdua d’importància de l’agricultura com a eix de l’organització social de les àrees rurals. Avui,

la diversificació econòmica de les àrees rurals és molt gran, i per això queda disminuïda també latradicional segmentació social que la propietat de la terra produïa en el si de les societats rurals.

FONT: Luis CAMARERO (coord.). La població rural d’Espanya. Dels desequilibris a la sostenibilitatsocial. Barcelona: Fundació La Caixa, 2009, p. 9-10.

Anàlisi de les fonts.


Els Climes de Catalunya.

A Catalunya existeixen tres grans dominis climàtics, en els quals es distingeixen diversos climes. Domini mediterrani, Domini oceànic i Domini de muntanya.



Factors que determinen el Clima a Catalunya.

Catalunya és una zona de contacte de masses d’aire fredes del nord, especialment a l’hivern amb masses càlides al sud (sobretot a l’estiu).Canvis sobtats de temperatura




L’elevat relleu peninsular impedeix

l’arribada de depressions de l’oceà atlàntic.

Frena la possibilitat de

pluges.




Catalunya és una zona de gran diversitat de relleus.

Això provoca una gran varietat climàtica i de situacions meteorològiques.




Algunes zones no reben la influència

termoreguladora del mediterrani (trets

continentals)

Això provoca grans contrastos tèrmics entre el dia i la nit.




L’àrea costanera es caracteritza per

tenir un clima molt suau, on les

glaçades són escasses.




Les precipitacions es caracteritzen per la seva irregularitat, tant en la distribució com en la intensitat.




Catalunya té, en general, uns

hiverns suaus i uns estius

calorosos i secs.



Domini Mediterrani. Clima Mediterrani litoral:

Situació: Àrea costanera, serralada litoral i depressió

pre-litoral.Precipitacions: Inferiors als

700mm anuals. Tardor és l’època que concentra gran part de les precipitacions en

forma de tempestes i l’estiu el més eixut.

Temperatura: Baixa amplitud tèrmica, té una

mitjana d’uns 16·C.



Domini Mediterrani. Clima Mediterrani continental:

Situació: Sector de ponent de la Depressió Central amb altituds inferiors als 500 m. Les Garrigues, el Segrià, el

Pla d’Urgell, el sud de la Noguera, l’Urgell, la Segarra, part de la Conca de

Barberà i l’Anoia. Precipitacions: Molt irregulars. Mesos

d’abundant sequera. Mitjana d’uns 400mm anuals.

Temperatura: Té una mitjana d’uns 14·C. Té una oscil·lació tèrmica molt

alta, entre estius molt calorosos i hiverns freds.



Domini Mediterrani. Clima Temperat submediterrani:

Situació: El Prepirineu més meridional, al sud de les comarques del Pallars Jussà, l’Alt Urgell, una part de la Noguera, part del Berguedà, el Solsonès, el Ripollès, part del Berguedà, la

Garrotxa, Osona i els altiplans de la Depressió Central.

Precipitacions: Mitjana d’uns 900-700mm anuals. Primavera i Tardor és l’època que

concentra gran part de les precipitacions més intenses. Sent l’estiu l’època de més tempestes

i l’hivern l’època de menys pluges.Temperatura: Algunes valls es caracteritza pel fenomen de la inversió tèrmica. Té una

mitjana anual d’uns 12·C.



Domini oceànic.

Clima Temperat atlàntic i/o oceànic:Situació: Es dóna només a la Val d’Aran, ja què és l’única vall del Pirineu català que rep la influència dels vents provinents de

l’atlàntic.Precipitacions: Té una mitjana d’uns 1100mm anuals, que es reparteixen al

llarg de l’any.Temperatura: Temperatures molt baixes a l’hivern, amb boira i humitat persistent.



Domini de muntanya.Clima de muntanya, o clima alpí i subalpí.

Situació: Clima d’influència atlàntica i està situat als cims i les valls més altes del Pirineu català. Existeixen dos subtipus, el

clima alpí (per sobre dels 300 metres d’altitud) i el clima subalpí (per sobre dels

500 metres d’altitud).Precipitacions: Força elevades, més de

1400mm anuals a l’alpí i de 1350mm anuals al subalpí.

Temperatura: Temperatures molt baixes durant l’any, per sota dels 4·C com a

temperatura mitjana. 6·C en el cas del subalpí.

El clima peninsular.

Documents

Transcript of El clima peninsular.