D’on ve el Carnaval? Són només rues i disfresses? Per una banda veiem que “Carnestoltes” prové de

carnestollendas, que vol dir “carns suprimides” i per altra banda veiem que “Carnaval” prové de decarnem-levare, que significa gairebé el mateix “abandonar la carn”. Les dos significats fan clara al·lusió a l’abstència quaresmal de la carn.

El carnestoltes originàriament celebrava la imminent arribada de la primavera. L’alegria per la naturalesa que renaixia i es manifestava un seguit de festes on hi predominava la disfressa i la rauxa.

Carnestoltes un desfreni?

El Cristianisme va assumir la festa donant-li un caire personal de manera que el Carnestoltes era abans de Quaresma. I com que la Quaresma són 40 dies de “dejú i i abstinència” abans que comencés es permetia un desfreni pel que fa a la golafreria i a la crítica al poder establert.

Personificació del Carnaval?Cercavila i festa? El Carnestoltes és un ninot o una persona disfressada que

proclama l’inici de la disbauxa. Aquests dies la gent sortirà al carrer disfressada per rebre’l, recorrent la població en Cercavila. Al final pregona un pregó satíric i burlesc on obre la veda als excessos i al llibertinatge. Al mateix vespre comencen balls i les festes.

Quan són les festes de Carnaval?

Les festes del Carnaval comencen el “Dijous gras”, que tothom haurà sentit i acaben el dimarts i DimecresdeCendra següent amb “L’enterrament de la sardina”:

El dijous gras vincula el seu origen a la vida de pagès on tota la comunitat sortia al camp a menjar coca de llardons i botifarra d’ou. El dijous gras marcava la fi d’un període llarg d’alimentació grassa, iniciat amb la matança del porc. Per això aquest dia mengem botifarra i truita.

El dimarts de carnaval, últim dia de Carnestoltes va seguit del Dimecres de Cendra. El dimarts era el dia indicat per a fer un gran tiberi abans del 40 estipulats de la Quaresma.

El dimecres de cendra marca l’inici de la Quaresma, però també és el dia en que es dóna per acabat les festes de Carnestoltes.

La Cendra?

La cendra és el símbol de caducitat humana, signe penitencial i de conversió. Durant la imposició de la cendra els cristians es fan conscients de la seva realitat, de les seves mancances i de la seva necessitat de conversió constant.

La imposició de la cendra ( un ritu oriental de dolor i penitència) és un signe que ja trobem a l’Antic Testament. L’església primitiva posava la cendra als pecadors públics per ajudar-los a fer un bon procés de conversió i de reconciliació amb la comunitat cristiana, de la qual n’eren trets temporalment. La reconciliació es feia al matí del Dijous Sant.

Quan és la Quaresma? I que és?

La Quaresma es celebra quaranta-sis dies abans del diumenge de Pasqua. Aquesta diada pot variar anualment segons com se celebri la Pasqua, la qual ha de coincidir amb el primer diumenge després de la primera lluna plena de primavera. Per tant, el Dimecres de Cendra pot oscil·lar entre el 4 de febrer i el 10 de març.

La Quaresma, un temps en que es va fixar al segla IV, són els quaranta dies d’ abans de la Pasqua, tot emmirallant-se en els quaranta anys que el poble d’Israel va estar al desert, on va ser temptat pel dimon, sense oblidar que el “40” és un no simbòlic que significa “gran quantitat”.

Quan és la Quaresma? I que és?

Als segles VI i VII el dejú va anar adquirint importància com a pràctica quaresmal. Com que el diumenge es commemora la resurrecció de Crist i, per tant, no és pràctica habitual fer-hi dejú, els cristians només en feien de dilluns a dissabte (sis dies) i al llarg de sis setmanes, així com de dimecres a dissabte durant la setmana procedent, de manera que es cobria el període de quaranta dies. Això va comportar que l’inici de la Quaresma s’avancés al dimecres previ al dissabte del període.

D’on ve la Quaresma?

La Quaresma té dos orígens, el penitencial i el catecumenal:L’origen penitencial ja l’hem explicat abans quan hem parlat del

Dimecres de Cendra. L’origen catecumenal és perquè els “catecúmens” eren preparats durant la Quaresma i rebien el baptisme al final de la mateixa, per Pasqua.

El catecumenal es va fer necessari els primers segles del cristianisme per a poder donar solidesa als que volien ser batejats. Lamentablement es va perdre, tot i que avui en dia torna a aparèixer, conscients de la seva necessitat, a causa de la ignorància dels continguts de la fe.