EL COSTUMARI CATINENC- -Dimecres de cendra - Carnestoltes -NovembreLa quaresma Març: - - -Sant...
15
Transcript of EL COSTUMARI CATINENC- -Dimecres de cendra - Carnestoltes -NovembreLa quaresma Març: - - -Sant...
EL COSTUMARI CATINENC- IacuteNDEX
Gener
- Cap drsquoAny (1 gener)
- Reis (6 gener)
- Sant Antoni (17
gener)
- Les tretzenades
Febrer
- La Candelera (2 feb)
- Sant Blai (3 feb)
- Santa Agravegueda (5 feb)
- Dijous Llarder
- Dimecres de cendra
- Carnestoltes
- La quaresma
Marccedil
- Sant Josep (19 mar)
- La Setmana Santa
(Dijous sant
divendres sant
dissabte sant)
- La Pasqua de
Resurreccioacute
- Dilluns de pasqua
(Romeria a lrsquoAvellagrave)
- Sant Vicent
- Romeria a la Verge de
Vallivana
Abril
- Sant Pere Magravertir (29)
Maig
- Romeria a Sant Pere
de Castellfort
- Santa Creu (3 mai)
- LrsquoAscensioacute
- La primera comunioacute
- La Pasqua Granada
- El Corpus
- Sant Isidre (15 mai)
Juny
- Sant Lluis Gonccedilaga
- Sant Joan
- El Cor de Jesuacutes
Juliol
- Festes de la Joventut
- Santa Anna (26 jul)
Agost
- Festes majors
- Bous de vila
- Bous de placcedila
- La subhasta
- Dia de lrsquoAssumpcioacute
(15 ago)
- Dia de Sant Roc (16)
- Sant Cristogravefol (17 ag)
- El Rosari de lrsquoAurora
Setembre
- Dia de la Mare de
Deacuteu de lrsquoAvellagrave (8 se)
- Volta Muntanya de
Catiacute
- Novena a la Mare de
Deacuteu de lrsquoAvellagrave
- Sant Miquel (29 set)
Octubre
- Mes del Rosari
- Diada autonogravemica (9)
- El Pilar (12 oct)
- La Verge del Roser
- Santa Teresa (15 oct)
Novembre
- Tot Sants (1 nov)
- Dia de les Agravenimes (2)
- La Solta del Bosc
- Sant Martiacute (11 nov)
- Santa Ceciacutelia (22 nov)
- Santa Caterina (25 n)
- Sant Acaci (27 nov)
Desembre
- Santa Bagraverbara (4 des)
- Sant Nicolau (6 des)
- La Puriacutessima (8 des)
- Nadal (25 des)
- Lrsquoalguinaldo
- Les tretzenades
Altres
- Lrsquoesquellada
- Lrsquoesquilada
- El Bureo
- La volta dels quintos
- Tocs de campanes
- La Serp
- Menjars de germanor
- Baixada de la Verge
al poble
- La rondalla de Catiacute
- Cultiu ametllers
- Cultiu oliveres
- Els peraires
- La visita del bisbe
- El pa beneiumlt
- El treball al camp
- La barreijada del llop
- El Setenari dels
Dolors
- Les albades
- La matanccedila
- La sega i la batuda
- La verema
- El somatent
- El mustaccedilaf
- La missa de la Rosa
- La lluna
- Difunts i soterraments
- Rosari de difunts
- Els molins fariners
- Els altars i capelles de
lrsquoesgleacutesia
- Els masos de Catiacute
- Com fer el pa
- Com fer el formatge
- La solispassa
- Trescolar
- Les barjoles
- El baptisme
- La primera comunioacute
- La confirmacioacute
- Els casaments
- Les pilotes de
carnestoltes
- Les pilotes de Nadal
- Lrsquooferta
- Els dolccedilainers
- Els campaners
- Els torroners
- Les capelletes
NOTA
Aquest costumari de Catiacute
correspon al primer
quadrimestre de lrsquoany (mesos
de gener febrer marccedil i
abril)
Estic preparant el costumari
del segon i tercer
quadrimestres
Tambeacute el que correspon a
costums generals de lrsquoany
(matanccedila bureo sega
verema etc) (Veure iacutendex)
El costumari complet de
lrsquoany es pot descarregar des
de
httpwwwcatimenucomco
stumarihtm
Per Joaquim Carboacute
Miralles cronista oficial de
la vila de Catiacute
EL COSTUMARI CATINENC (3)
Setembre- Octubre- Novembre- Desembre
Per Joaquim Carboacute Miralles
cronista oficial de la vila de Catiacute
DIA DE LA MARE DE DEacuteU DE LAVELLAgrave- (8 DE SETEMBRE)
Degut a lextensioacute del tema es recomana visitar la web
httpwwwcatimenucomavella0htm
El dia 8 de setembre es la festa de les
marededeacuteus trobades No consta quan va comenccedilar
aquesta devocioacute encara que eacutes antiga (despreacutes del
segle XVII)
En Catiacute es celebra el dia de la nostra patrona
la Mare de Deacuteu de LAvellagrave A les deu comenccedila un
autobuacutes a pujar gent des del poble al Balneari A les
dotze hi ha missa a lermita
Era costum en acabar la missa que les colles
damics realitzaren torrades de carn Ara amb la
prohibicioacute de fer foc al monte algunes colles baixen a
dinar al poble Alguns tornen a pujar perograve la festa ja
no eacutes la mateixa
A les cinc de la vesprada hi ha rosari i
provessoacute organitzat per la Confraria de la Marededeacuteu
de LAvellagrave que en acabar ofereixen coc i beguda a
tots els assistents A continuacioacute alguns anys es balla
el ball pla a la placeta
Si la festa cau en dissabte o diumenge hi ha
molta meacutes gent ja que poden participar els estudiants
i gent daltres pobles veiumlns que quan la festa cau entre
setmana no ho poden fer per motius de treball
No hi ha romeria ni de pujada ni de baixada
tal com passa el dilluns de pasquumleta perograve alguna gent
sanima a pujar i sobre tot a baixar a peu pel seu
compte
Els darrers anys (a partir de 2008) sha
organitzat per part de lajuntament i del CD Catiacute un
dinar de germanor al poliesportiu del poble amb una
participacioacute de meacutes de 700 comensals
Ampliar tema (Verge ermita balneari font aigua
romeria goigs etc) en
httpwwwcatimenucomavella0htm
VOLTA DE MUNTANYA DE CATI- (2on Dissabte setembre)
Des de fa uns anys teacute lloc la Volta de
muntanya de Catiacute el 2on dissabte del mes de
setembre Organitzen lAjuntament Club de
Muntanya de Catiacute i Associacioacute Cultural
Foto Segura
PRIMERA VOLTA MUNTANYA CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMqwc1EnzCWoXzA5P8sIOXZ1MLSc_NAyVSZkT6suOOQwKzaBwDG8MOnTNMcyRwLFgkey=aXlCbV9IenJTUG1J
QmIyWVZqaWh3aGhWN2N1SWx3
SEGONA VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMD6108dhRS5jxiW6y0-
5Vuh94KNc86OrW4f4zWk8UcLvdYxwBm8FmJ5ZCxtrlb0Akey=UzZra2xzVGJxVnhjVGdQRjJwUVFpTDZ
2dlItQzZB
TERCERA VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipPC8CwR98mjtAigThCc8W1TclJsX27gLqMZNcIOBTjT1c9pCzTB8bEjn1FZgEvp7wkey=ck9iVVI2eXEyeEtjQ25URTJ
SYlM1YVdwYmRGbmxn
4ordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMSpy9Rg0eQ0EQHcmdHE2vG30BNew2lDWxsLXVST_w2ejZwEJfDweZyaYoWMTdvzgkey=ZkJ2TTJyRXZaRlFvNT
B4Y2hwM0IxM1ppWUw1QlZR
5ordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMMNc8AvN-MAeVdcoL47HAHS6GnGm1yHP0FQpnEq8B4L8llFIRNqL5RMxKSemZGIgkey=eDVwS3hKb1d6OEE3Q
mg1WjdrRnA0WFNpWExBcnd3
9ordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipP3wKl0j7k01VioQzVq-UqaFPDCnd2NERFsqZYWwahB-
7KstzGFpeMkR_UzlFoy_wkey=NTI3MlJpSGY2ZDIzRWFBN0FWWFVadjBvUF9yUzB3
Xordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipOpKfhKvA9KBjVlBQUajCA1RUoGMayLCVRJssqqV8Dqi4himfDbJSL0vJBfnDYaWgkey=bTY4WkRvTktWQWRTWm
w4bWVoQnJWQVVkRWlwNUdn
NOVENA A LA MARE DE DEacuteU DE LAVELLAgrave
El dissabte despreacutes del Dia de la Mare de Deacuteu
de lAvellagrave comenccedila en Catiacute una novena a la Verge de
lAvellagrave
El darrer dia de la novena el diumenge se
celebra solemne una processoacute organitzada per la
Confraria de la Mare de Deacuteu de lAvellagrave en la que es
trau als carrers la imatge de la Verge de lAvellagrave de
lesgleacutesia parroquial de Catiacute
La Banda de Muacutesica no acompanya a la
processoacute ja que coincideix tots els anys amb el seu
desplaccedilament a la festa de Moros de Peniacutescola
(dissabte i diumenge)
SANT MIQUEL (29 DE SETEMBRE)
Ladvocacioacute a Sant Miquel eacutes una de les meacutes
antigues del poble de Catiacute La famiacutelia de Pere
Montserrat Resplandina filla de Pere Montserrat
famoacutes mercader de llanes va concertar lany 1377 (8
de novembre) la construccioacute duna capella dedicada a
Sant Miquel i a Sant Pere Apogravestol En la pedra clau
de la capella figura lescut de la famiacutelia (muntanya i
serra) Fou construiumlda pel pedrapiquer tortosiacute
Bartomeu Duragrave i pel catinenc Sans pel preu de 2000
sous Encara actualment es coneguda com la capella
dels Montserrat Des de principis de lactual segle
alberga el retaule de Jacomart
Segons lApocalipsi llibre del Nou Testament
Sant Miquel lluita contra el dimoni i lexpulsa del cel
escena que es veu reflectida per Pasqual Mespletera
en lermita de lAvellagrave
Capella dels Montserrat amb el retaule de Jacomart
Larcagravengel Sant Miquel en la bograveveda de lermita de
lAvellagrave lluitant contra el dimoni (drac)
En lactualitat despreacutes de 1970 la festa de
Sant Miquel es celebra conjuntament amb la de Sant
Gabriel i Sant Rafael
El primer diumenge doctubre es feia la festa
de la MARE DE DEacuteU DEL ROSER instituiumlda en
desembre de 1576 a cagraverrec de la seua confraria
Organitzava tot el mes el ROSARI DOCTUBRE
(Papa Lleoacute XIII) i el ROSARI DE LAURORA
que es realitzava abans de la missa primera i en el que
els xiquets anaven amb farolets
Eacutes ben coneguda la devocioacute dels catinencs al
rosari Es resava la vespra de la mare de Deacuteu de lAssumpcioacute i en Carnestoltes A meacutes en la processoacute
de Sant Pere es resaven 18 parts Diagraveriament es resava
el rosari a lrsquoesgleacutesia i en les famiacutelies i masos
DIA DEL PILAR- (12 DOCTUBRE)
El dia 12 doctubre teacute lloc a lermita del Pilar
situada a la Vall de Catiacute una missa a la que acudeixen
tots els masovers de la Vall de Cirers totes les Pilars
del poble i gran nuacutemero de devots de la Verge del
Pilar Al final de la missa teacute lloc una processoacute des de
lermita a les tres creus
A continuacioacute els masovers de la Vall inviten
a tots els presents a coques i beguda
Canviant dassumpte este dia el del Pilar
comenccedila la temporada de caccedila Encara que
darrerament aquesta escasseja en tot el terme
Entrar en lermita del Pilar
httpwwwcatimenucomermiteshtmelpilar
Lermita del Pilar de Catiacute (la Pilarica) eacutes una
de les poques ermites valencianes dedicades a esta
advocacioacute mariana
SANTA TERESA DE JESUacuteS (15 DOCTUBRE)
Segons Mossegraven Joan Puig la devocioacute a Santa
Teresa de Jesuacutes data del 22 doctubre de lany 1876 en
que es va fundar la Congregacioacute de les Teresianes
dirigida pel sacerdot Mossegraven Enric dOsoacute natural de
Vinebre i fundador de les religioses de la Companyia
de Santa Teresa de Jesuacutes consagrada a la instruccioacute i
formacioacute de la joventut femenina Mossegraven J Puig
assenyala que si es complira el seu reglament quant al
quart dhora doracioacute diagraveria i la moderacioacute en les
diversions seria veritablement un principi de
renovacioacute dels bons costums i fonament de la pietat
en les parrogravequies Les sogravecies trauen amb molt de
fervor en processoacute a la seua patrona el dia de la seua
festa el 15 doctubre
FESTES DIADA AUTONOgraveMICA- (Durant el mes doctubre)
El 9 doctubre eacutes el Dia de la Comunitat
Valenciana en el que es commemora lentrada a la
ciutat de Valegravencia del rei En Jaume I en 1238
La conquesta i formacioacute del Regne de Valegravencia
no es va culminar fins els anys 1304-1305 amb la
Sentegravencia Arbitral de Torrellas i el Tractat d Elx i el
territori actual no es va unificar fins 1851 amb la
incorporacioacute de Requena i Utiel perograve el 9 doctubre
es va escollir como la data meacutes representativa per ser
Valegravencia la capital del llavors Regne de Valegravencia i
actualment de la Comunitat Valenciana
A nivell local de Valegravencia eacutes una celebracioacute
amb una llarga tradicioacute des de el segle XIV amb el rei
Jaume II dAragoacute En canvi a nivell de tot el territori
de la Comunitat Valenciana es tracta duna celebracioacute
institucional contemporagravenia que teacute el seu origen lany
1976 quan en el Plenari de Parlamentari es va
proclamar per a esta data el Dia Nacional del Paiacutes
Valenciagrave
Amb motiu de la diada autonogravemica lAssociacioacute
Cultural Tossal de la Nevera organitza estes festes
el darrer cap de setmana doctubre aproximadament
Hi ha conferegravencies balls populars i sopar de
germanor amb actuacioacute musical
FOTOS DE LA DIADA
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMmGrAAmKFjsetaiOCs8JTe5t9A2VcqPR3bLPcqGRaIPvhhxC_BSDTPtar983jXugkey=bUpZbTVaRWphbU43Mi
1VOU1mZUVPN2V6NDJCV3R3
TOT SANTS- (1 DE NOVEMBRE)
Com en la majoria dels pobles eacutes costum
recordar als difunts el dia de Tot Sants (1 de
novembre)
Durant els darrers dies doctubre la gent va
individualment al cementeri a netejar les lagravepides
dels seus familiars difunts i aprofita per canviar les
flors artificials que han estat durant tot lany anterior
per flors naturals
El dia de Tot Sants a les quatre de la
vesprada (des de fa uns anys pel matiacute) acudeix tota
la gent del poble al cementeri alguns de forma
lliure altres en processoacute que surt resant el rosari des
de lesgleacutesia
En arribar la processoacute al cementeri el capellagrave
resa unes oracions colmiddotlectives i tota la gent aprofita
per fer una visita als seus familiars difunts
Fa ja bastant de temps al dia seguumlent 2 de
novembre es celebrava a lesgleacutesia del poble el Dia dagravenimes amb tres misses seguides en memograveria
dels difunts A continuacioacute tenia lloc LA SOLTA DEL BOSCH
En lesgleacutesia de Catiacute lany 1503 Joan
Bellmunt va fer la capella de les Agravenimes en la que
es celebrava tots els anys un novenari La capella
fou dedicada meacutes endavant a la Mare de Deacuteu del
Carme Despreacutes de la destruccioacute de les capelles de
1936 es va colmiddotlocar un Santo Crist que es va baixar
del Cor
SANT MARTIacute- (11 DE NOVEMBRE)
Lany 1642 Sant Martiacute fou nomenat patroacute del
poble de Catiacute Encara que moltes festes shan
traslladat als caps de setmana anterior o posterior a
la festa (Romeria de Sant Pere per exemple) la
festa de Sant Martiacute sha mantingut el dia 11 de
novembre
Des de ben antic era costum fer bous i
organitzar jocs i comegravedies populars
Des de lany 1810 (possiblement coincidint
amb el final de la Guerra de la Independegravencia contra
els francesos) existia el costum de tocar a les 12 de
mitjanit les campanes al vol i cantar la canccediloacute que
deia Puccedila matinera alccedilat de matiacute toca les
campanes a Sant Martiacute
Durant el present segle era costum aquest
dia reunir-se en colles damics Entre tots els amics
reunien una botella doli doliva i sajuntaven a
menjar botifarres i productes semblants Tambeacute els
xiquets tenien la seua bereneta al camp de futbol
La festa avui en dia LAssociacioacute de
Jubilats del poble (de Sant Martiacute) socupa de
lorganitzacioacute i sufragament de la festa (missa
banda de muacutesica) Es toquen les campanes al vol la
vespra (a les set de la vesprada) El dia 11 de
novembre a les 12 h hi ha solemne missa major i
processoacute Al final de la processoacute la banda de
muacutesica fa una desfilada fins la llar del jubilat i alliacute
es convidada a un refregiri A migdia hi ha un dinar
colmiddotlectiu de jubilats i despreacutes un ball amb un duo
El centre recreatiu de joves organitza aquest
dia la vespra o el cap de setmana seguumlent si la festa
cau en dia entre setmana una orquestra al ball Les
colles damics solen dinar o sopar junts aquestos
dies en algun dels bars del poble
Fotos de la festa de Sant Martiacute
httpwwwcatimenucomsanmarticatihtm
Mes detalls sobre la festa
LA MATANCcedilA DEL BACOacute (A PARTIR DE L 11 DE NOVEMBRE)
A medida que passa inexorable el temps i
ens convertim en adults els records que guardem de
la nostra infantesa van semblant-se a les escenes
soltes perograve carregades de simbolisme duna
pelmiddotliacutecula la pelmiddotliacutecula de la nostra vida I aixiacute estos
moments passats i atrapats ara en records estes
fotografies velles que es guarden en el nostre
pensament passen a formar part de la nostagravelgia
personal i tambeacute colmiddotlectiva quan es tracta de
records lligats a les tradicions i costums dun poble
com ara el nostre Algunes deixes vivegravencies
pertanyen a la tradicioacute familiar de la matanccedila del
bacoacute un costum que representava molt meacutes que el
sacrifici dun animal per tal daprofitar-ne la carn i
tots el seus derivats La matanccedila del bacoacute
simbolitzava tota una manera de viure
Ampliar el tema en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
Foto Jesuacutes Adell
Cap a la festa de Sant Martiacute comencen a Catiacute les
matances de bacons que duraran fins que sacaben
els freds de lhivern Coneguda en totes parts es la
dita A cada porc li arriba el seu Sant Martiacute
Meacutes detall en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
SANTA CECILIA- (22 DE NOVEMBRE)
Entrega a Santa Cecilia del 1er Premi del certamen
provincial
Com tots sabem Santa Ceciacutelia es la patrona
de la Muacutesica Eacutes el dia per tant que celebren
especialment els muacutesics de la banda del poble Sol
celebrar-se el dissabte seguumlent al dia oficial al
calendari (22 de novembre)
El dia anterior a les deu hi ha una cercavila
de la banda de muacutesica Pel matiacute hi ha una diana per
tot el poble A continuacioacute missa Despreacutes esmorzar
a un bar del poble o al local dassaig de la banda A
continuacioacute hi han xarangues i cercavila per tot el
poble
A migdia es dina a un dels bars del poble i
sorganitza un disco- mogravebil durant tota la vesprada
Alguns anys la festa sallarga fins el sopar
SANTA CATALINA (SANTA CATERINA)- (25 NOVEMBRE)
Els dies 24 25 o 26 de Novembre (segons
cau la setmana) lescola de Catiacute celebra la festa de
Santa Catalina
Des de ben antic aquesta santa verge
dAlexandria era la patrona de lescola de les xiques
Lescola dels xics tenia per patroacute a Sant Nicolau (6
de desembre) En lescola de Catiacute ara que no hi ha
separacioacute per sexes aquestes dos festivitats es
celebren ara juntes el mateix dia el que
correspondria a la festa de Santa Catalina
El dia dabans de la festa tots els alumnes es
dediquen a captar per les cases del poble per
obtindre uns diners per organitzar la festa A les
tendes en lloc de diners els solen donar aliments i
begudes per a la festa (taronjades coles
formatge)
Escola de Catiacute abans de la darrera remodelacioacute
Santa Catalina
tot lo moacuten sinclina
Anirem al riu
a menjar-nos una perdiu (prim)
Anirem a la bassa
a menjar-nos una carbassa
(Canccediloacute tradicional)
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
Servelliacute servellagrave
(sirve alliacute sirve allagrave)
lolla del mestre bulliragrave
(la mare velleta baixaragrave)
Si no bull avui bulliragrave demagrave
(si no baixe avui baixaragrave demagrave)
(Canccediloacute tradicional)
En arribar a lescola sajunten tots els diners i
soacuten els alumnes majors (els de 2n dESO abans ara
els de 6eacute de primagraveria) els que sencarreguen de
comprar els productes necessaris (papes olives
cacau begudes) per a dinar al dia seguumlent
El dia de la festa pel matiacute es celebra una
missa a lesgleacutesia del poble En finalitzar la missa
els alumnes responsables van a buscar les primes i
el xocolate per menjar-les tots junts els alumnes de
lescola els de la guarderia i els mestres
A continuacioacute sorganitzen diferents tipus de
jocs partits de handbol (baloacute a magrave) i futbol sala i
jocs per als meacutes menuts
En acabar de dinar els meacutes menuts solen
veure una pelmiddotliacutecula apropiada i els meacutes grans fan
una gimcana per grups de totes les edats que
consisteix en proves com afaitar globus muntar
clares dous passar fil per el cap duna agulla i
altres que cada curs sorganitzen
(Alumnes de 1r-2n ESO de Catiacute- Revista Espiacutegol-
Nuacutem 10- Festa Santa Catalina 1999)
SANT ACACI MAgraveRTIR (27 NOVEMBRE)
Eacutes molt antiga la devocioacute a Sant Acaci
Magravertir Apareix ja en 1386 i en 1539 Lany 1591 (4
marccedil) la seua imatge es beneiumlda pel bisbe
Els joves de Catiacute (fadrins) segons Mossegraven
Joan Puig acostumaven a celebrar les festes de
Nadal Pasqua Assumpcioacute i Nativitat de la Verge Nomenaven dos majorals que curaven de
dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les
despeses entre les que no podien faltar els
dolccedilainers El Consell municipal ajudava a costejar
el salari dels gaiters Aixiacute es veu consignat els anys
1424 i 1428
Lany 1712 consta que sant Acaci fou honrat
pels joves catinencs
Lany 1780 (segons M Joan Puig culmina la
seua devocioacute nomenant al sant com a Patroacute dels
Fadrins Fins lentrada del segle XX es celebrava
missa sermoacute vespres processoacute balls populars
corregudes de bous i de poacutelvora La devocioacute al sant
desapareix despreacutes de la guerra
Mossegraven Joan Puig fa constar que lany 1845
sabem que els joves li van oferir una funcioacute
sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846
lajuntament va nomenar a una persona clavari del
sant encarregada de servir-lo i venerar-lo
SANTA BAgraveRBARA (4 DE DESEMBRE)
El dia 4 de desembre es celebrava la festa de
SANTA BAgraveRBARA de la qual hi ha constagravencia
fins lany 1770
Santa Bagraverbara era invocada per a protegir de
les tempestes llamps i del pedrisc
Drsquoaciacute lexpressioacute de Enrecordarsen de
Santa Bagraverbara quan trona
SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)
Als paiumlsos anglosaxons Sant Nicolau (Santa
Claus) navegant en un trineu carregat de regals eacutes
el precursor de les festes de Nadal Aquest costum
amb la forccedila dels mitjans de comunicacioacute
americans darrerament sestagrave imposant per tot
arreu del moacuten
Al nostre poble quan els xiquets i xiquetes
estudiaven per separat com hem dit abans Sant
Nicolau era el patroacute de lescola dels xics Els xics
sortien pels carrers del poble recaptant figues
panses ameles nous per organitzar la seua festa
Antigament les gallines de tot el poble
anaven soltes pels carrers Per a diferenciar-les cada
gallina duia a les potes una gaseta que en cas de
pegraverdua servia per a poder identificar al seu
propietari Quan arribava la festa de Sant Nicolau
totes les gallines eren tancades als corrals per temor
a la canccediloacute que deia
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
I aixiacute era efectivament Si alguna gallina
quedava solta pels carrers desapareixia
Era costum dels joves agarrar la gallina que
trobaven solta la enterraven de forma que tant sols
apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la
decapitava
Aquest costum de matar una gallina o un
titot apareix de forma semblant als pobles de la
nostra comarca com Xert i Benassal A Benassal la
vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del
gall- gallet Els escolans nugaven un gall o titot que
havien comprat a la punta dun pal el passejaven
pels carrers del poble i al final quan el gall estava
mort lil donaven al mestre
Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen i el mestre sel menge
LA PURIacuteSSIMA- (8 DE DESEMBRE)
Hijas de Maria
La devocioacute del poble a la Puriacutessima data de
ben antic A finals del segle XVI Mossegraven Francesc
Verduacute va manar construir una capella dedicada a la
Puriacutessima en la que fou ell mateix soterrat lany
1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut
de la capella) Disposava dun retaule propi
Aquesta capella fou dedicada meacutes endavant a Santa
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
EL COSTUMARI CATINENC (3)
Setembre- Octubre- Novembre- Desembre
Per Joaquim Carboacute Miralles
cronista oficial de la vila de Catiacute
DIA DE LA MARE DE DEacuteU DE LAVELLAgrave- (8 DE SETEMBRE)
Degut a lextensioacute del tema es recomana visitar la web
httpwwwcatimenucomavella0htm
El dia 8 de setembre es la festa de les
marededeacuteus trobades No consta quan va comenccedilar
aquesta devocioacute encara que eacutes antiga (despreacutes del
segle XVII)
En Catiacute es celebra el dia de la nostra patrona
la Mare de Deacuteu de LAvellagrave A les deu comenccedila un
autobuacutes a pujar gent des del poble al Balneari A les
dotze hi ha missa a lermita
Era costum en acabar la missa que les colles
damics realitzaren torrades de carn Ara amb la
prohibicioacute de fer foc al monte algunes colles baixen a
dinar al poble Alguns tornen a pujar perograve la festa ja
no eacutes la mateixa
A les cinc de la vesprada hi ha rosari i
provessoacute organitzat per la Confraria de la Marededeacuteu
de LAvellagrave que en acabar ofereixen coc i beguda a
tots els assistents A continuacioacute alguns anys es balla
el ball pla a la placeta
Si la festa cau en dissabte o diumenge hi ha
molta meacutes gent ja que poden participar els estudiants
i gent daltres pobles veiumlns que quan la festa cau entre
setmana no ho poden fer per motius de treball
No hi ha romeria ni de pujada ni de baixada
tal com passa el dilluns de pasquumleta perograve alguna gent
sanima a pujar i sobre tot a baixar a peu pel seu
compte
Els darrers anys (a partir de 2008) sha
organitzat per part de lajuntament i del CD Catiacute un
dinar de germanor al poliesportiu del poble amb una
participacioacute de meacutes de 700 comensals
Ampliar tema (Verge ermita balneari font aigua
romeria goigs etc) en
httpwwwcatimenucomavella0htm
VOLTA DE MUNTANYA DE CATI- (2on Dissabte setembre)
Des de fa uns anys teacute lloc la Volta de
muntanya de Catiacute el 2on dissabte del mes de
setembre Organitzen lAjuntament Club de
Muntanya de Catiacute i Associacioacute Cultural
Foto Segura
PRIMERA VOLTA MUNTANYA CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMqwc1EnzCWoXzA5P8sIOXZ1MLSc_NAyVSZkT6suOOQwKzaBwDG8MOnTNMcyRwLFgkey=aXlCbV9IenJTUG1J
QmIyWVZqaWh3aGhWN2N1SWx3
SEGONA VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMD6108dhRS5jxiW6y0-
5Vuh94KNc86OrW4f4zWk8UcLvdYxwBm8FmJ5ZCxtrlb0Akey=UzZra2xzVGJxVnhjVGdQRjJwUVFpTDZ
2dlItQzZB
TERCERA VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipPC8CwR98mjtAigThCc8W1TclJsX27gLqMZNcIOBTjT1c9pCzTB8bEjn1FZgEvp7wkey=ck9iVVI2eXEyeEtjQ25URTJ
SYlM1YVdwYmRGbmxn
4ordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMSpy9Rg0eQ0EQHcmdHE2vG30BNew2lDWxsLXVST_w2ejZwEJfDweZyaYoWMTdvzgkey=ZkJ2TTJyRXZaRlFvNT
B4Y2hwM0IxM1ppWUw1QlZR
5ordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMMNc8AvN-MAeVdcoL47HAHS6GnGm1yHP0FQpnEq8B4L8llFIRNqL5RMxKSemZGIgkey=eDVwS3hKb1d6OEE3Q
mg1WjdrRnA0WFNpWExBcnd3
9ordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipP3wKl0j7k01VioQzVq-UqaFPDCnd2NERFsqZYWwahB-
7KstzGFpeMkR_UzlFoy_wkey=NTI3MlJpSGY2ZDIzRWFBN0FWWFVadjBvUF9yUzB3
Xordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipOpKfhKvA9KBjVlBQUajCA1RUoGMayLCVRJssqqV8Dqi4himfDbJSL0vJBfnDYaWgkey=bTY4WkRvTktWQWRTWm
w4bWVoQnJWQVVkRWlwNUdn
NOVENA A LA MARE DE DEacuteU DE LAVELLAgrave
El dissabte despreacutes del Dia de la Mare de Deacuteu
de lAvellagrave comenccedila en Catiacute una novena a la Verge de
lAvellagrave
El darrer dia de la novena el diumenge se
celebra solemne una processoacute organitzada per la
Confraria de la Mare de Deacuteu de lAvellagrave en la que es
trau als carrers la imatge de la Verge de lAvellagrave de
lesgleacutesia parroquial de Catiacute
La Banda de Muacutesica no acompanya a la
processoacute ja que coincideix tots els anys amb el seu
desplaccedilament a la festa de Moros de Peniacutescola
(dissabte i diumenge)
SANT MIQUEL (29 DE SETEMBRE)
Ladvocacioacute a Sant Miquel eacutes una de les meacutes
antigues del poble de Catiacute La famiacutelia de Pere
Montserrat Resplandina filla de Pere Montserrat
famoacutes mercader de llanes va concertar lany 1377 (8
de novembre) la construccioacute duna capella dedicada a
Sant Miquel i a Sant Pere Apogravestol En la pedra clau
de la capella figura lescut de la famiacutelia (muntanya i
serra) Fou construiumlda pel pedrapiquer tortosiacute
Bartomeu Duragrave i pel catinenc Sans pel preu de 2000
sous Encara actualment es coneguda com la capella
dels Montserrat Des de principis de lactual segle
alberga el retaule de Jacomart
Segons lApocalipsi llibre del Nou Testament
Sant Miquel lluita contra el dimoni i lexpulsa del cel
escena que es veu reflectida per Pasqual Mespletera
en lermita de lAvellagrave
Capella dels Montserrat amb el retaule de Jacomart
Larcagravengel Sant Miquel en la bograveveda de lermita de
lAvellagrave lluitant contra el dimoni (drac)
En lactualitat despreacutes de 1970 la festa de
Sant Miquel es celebra conjuntament amb la de Sant
Gabriel i Sant Rafael
El primer diumenge doctubre es feia la festa
de la MARE DE DEacuteU DEL ROSER instituiumlda en
desembre de 1576 a cagraverrec de la seua confraria
Organitzava tot el mes el ROSARI DOCTUBRE
(Papa Lleoacute XIII) i el ROSARI DE LAURORA
que es realitzava abans de la missa primera i en el que
els xiquets anaven amb farolets
Eacutes ben coneguda la devocioacute dels catinencs al
rosari Es resava la vespra de la mare de Deacuteu de lAssumpcioacute i en Carnestoltes A meacutes en la processoacute
de Sant Pere es resaven 18 parts Diagraveriament es resava
el rosari a lrsquoesgleacutesia i en les famiacutelies i masos
DIA DEL PILAR- (12 DOCTUBRE)
El dia 12 doctubre teacute lloc a lermita del Pilar
situada a la Vall de Catiacute una missa a la que acudeixen
tots els masovers de la Vall de Cirers totes les Pilars
del poble i gran nuacutemero de devots de la Verge del
Pilar Al final de la missa teacute lloc una processoacute des de
lermita a les tres creus
A continuacioacute els masovers de la Vall inviten
a tots els presents a coques i beguda
Canviant dassumpte este dia el del Pilar
comenccedila la temporada de caccedila Encara que
darrerament aquesta escasseja en tot el terme
Entrar en lermita del Pilar
httpwwwcatimenucomermiteshtmelpilar
Lermita del Pilar de Catiacute (la Pilarica) eacutes una
de les poques ermites valencianes dedicades a esta
advocacioacute mariana
SANTA TERESA DE JESUacuteS (15 DOCTUBRE)
Segons Mossegraven Joan Puig la devocioacute a Santa
Teresa de Jesuacutes data del 22 doctubre de lany 1876 en
que es va fundar la Congregacioacute de les Teresianes
dirigida pel sacerdot Mossegraven Enric dOsoacute natural de
Vinebre i fundador de les religioses de la Companyia
de Santa Teresa de Jesuacutes consagrada a la instruccioacute i
formacioacute de la joventut femenina Mossegraven J Puig
assenyala que si es complira el seu reglament quant al
quart dhora doracioacute diagraveria i la moderacioacute en les
diversions seria veritablement un principi de
renovacioacute dels bons costums i fonament de la pietat
en les parrogravequies Les sogravecies trauen amb molt de
fervor en processoacute a la seua patrona el dia de la seua
festa el 15 doctubre
FESTES DIADA AUTONOgraveMICA- (Durant el mes doctubre)
El 9 doctubre eacutes el Dia de la Comunitat
Valenciana en el que es commemora lentrada a la
ciutat de Valegravencia del rei En Jaume I en 1238
La conquesta i formacioacute del Regne de Valegravencia
no es va culminar fins els anys 1304-1305 amb la
Sentegravencia Arbitral de Torrellas i el Tractat d Elx i el
territori actual no es va unificar fins 1851 amb la
incorporacioacute de Requena i Utiel perograve el 9 doctubre
es va escollir como la data meacutes representativa per ser
Valegravencia la capital del llavors Regne de Valegravencia i
actualment de la Comunitat Valenciana
A nivell local de Valegravencia eacutes una celebracioacute
amb una llarga tradicioacute des de el segle XIV amb el rei
Jaume II dAragoacute En canvi a nivell de tot el territori
de la Comunitat Valenciana es tracta duna celebracioacute
institucional contemporagravenia que teacute el seu origen lany
1976 quan en el Plenari de Parlamentari es va
proclamar per a esta data el Dia Nacional del Paiacutes
Valenciagrave
Amb motiu de la diada autonogravemica lAssociacioacute
Cultural Tossal de la Nevera organitza estes festes
el darrer cap de setmana doctubre aproximadament
Hi ha conferegravencies balls populars i sopar de
germanor amb actuacioacute musical
FOTOS DE LA DIADA
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMmGrAAmKFjsetaiOCs8JTe5t9A2VcqPR3bLPcqGRaIPvhhxC_BSDTPtar983jXugkey=bUpZbTVaRWphbU43Mi
1VOU1mZUVPN2V6NDJCV3R3
TOT SANTS- (1 DE NOVEMBRE)
Com en la majoria dels pobles eacutes costum
recordar als difunts el dia de Tot Sants (1 de
novembre)
Durant els darrers dies doctubre la gent va
individualment al cementeri a netejar les lagravepides
dels seus familiars difunts i aprofita per canviar les
flors artificials que han estat durant tot lany anterior
per flors naturals
El dia de Tot Sants a les quatre de la
vesprada (des de fa uns anys pel matiacute) acudeix tota
la gent del poble al cementeri alguns de forma
lliure altres en processoacute que surt resant el rosari des
de lesgleacutesia
En arribar la processoacute al cementeri el capellagrave
resa unes oracions colmiddotlectives i tota la gent aprofita
per fer una visita als seus familiars difunts
Fa ja bastant de temps al dia seguumlent 2 de
novembre es celebrava a lesgleacutesia del poble el Dia dagravenimes amb tres misses seguides en memograveria
dels difunts A continuacioacute tenia lloc LA SOLTA DEL BOSCH
En lesgleacutesia de Catiacute lany 1503 Joan
Bellmunt va fer la capella de les Agravenimes en la que
es celebrava tots els anys un novenari La capella
fou dedicada meacutes endavant a la Mare de Deacuteu del
Carme Despreacutes de la destruccioacute de les capelles de
1936 es va colmiddotlocar un Santo Crist que es va baixar
del Cor
SANT MARTIacute- (11 DE NOVEMBRE)
Lany 1642 Sant Martiacute fou nomenat patroacute del
poble de Catiacute Encara que moltes festes shan
traslladat als caps de setmana anterior o posterior a
la festa (Romeria de Sant Pere per exemple) la
festa de Sant Martiacute sha mantingut el dia 11 de
novembre
Des de ben antic era costum fer bous i
organitzar jocs i comegravedies populars
Des de lany 1810 (possiblement coincidint
amb el final de la Guerra de la Independegravencia contra
els francesos) existia el costum de tocar a les 12 de
mitjanit les campanes al vol i cantar la canccediloacute que
deia Puccedila matinera alccedilat de matiacute toca les
campanes a Sant Martiacute
Durant el present segle era costum aquest
dia reunir-se en colles damics Entre tots els amics
reunien una botella doli doliva i sajuntaven a
menjar botifarres i productes semblants Tambeacute els
xiquets tenien la seua bereneta al camp de futbol
La festa avui en dia LAssociacioacute de
Jubilats del poble (de Sant Martiacute) socupa de
lorganitzacioacute i sufragament de la festa (missa
banda de muacutesica) Es toquen les campanes al vol la
vespra (a les set de la vesprada) El dia 11 de
novembre a les 12 h hi ha solemne missa major i
processoacute Al final de la processoacute la banda de
muacutesica fa una desfilada fins la llar del jubilat i alliacute
es convidada a un refregiri A migdia hi ha un dinar
colmiddotlectiu de jubilats i despreacutes un ball amb un duo
El centre recreatiu de joves organitza aquest
dia la vespra o el cap de setmana seguumlent si la festa
cau en dia entre setmana una orquestra al ball Les
colles damics solen dinar o sopar junts aquestos
dies en algun dels bars del poble
Fotos de la festa de Sant Martiacute
httpwwwcatimenucomsanmarticatihtm
Mes detalls sobre la festa
LA MATANCcedilA DEL BACOacute (A PARTIR DE L 11 DE NOVEMBRE)
A medida que passa inexorable el temps i
ens convertim en adults els records que guardem de
la nostra infantesa van semblant-se a les escenes
soltes perograve carregades de simbolisme duna
pelmiddotliacutecula la pelmiddotliacutecula de la nostra vida I aixiacute estos
moments passats i atrapats ara en records estes
fotografies velles que es guarden en el nostre
pensament passen a formar part de la nostagravelgia
personal i tambeacute colmiddotlectiva quan es tracta de
records lligats a les tradicions i costums dun poble
com ara el nostre Algunes deixes vivegravencies
pertanyen a la tradicioacute familiar de la matanccedila del
bacoacute un costum que representava molt meacutes que el
sacrifici dun animal per tal daprofitar-ne la carn i
tots el seus derivats La matanccedila del bacoacute
simbolitzava tota una manera de viure
Ampliar el tema en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
Foto Jesuacutes Adell
Cap a la festa de Sant Martiacute comencen a Catiacute les
matances de bacons que duraran fins que sacaben
els freds de lhivern Coneguda en totes parts es la
dita A cada porc li arriba el seu Sant Martiacute
Meacutes detall en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
SANTA CECILIA- (22 DE NOVEMBRE)
Entrega a Santa Cecilia del 1er Premi del certamen
provincial
Com tots sabem Santa Ceciacutelia es la patrona
de la Muacutesica Eacutes el dia per tant que celebren
especialment els muacutesics de la banda del poble Sol
celebrar-se el dissabte seguumlent al dia oficial al
calendari (22 de novembre)
El dia anterior a les deu hi ha una cercavila
de la banda de muacutesica Pel matiacute hi ha una diana per
tot el poble A continuacioacute missa Despreacutes esmorzar
a un bar del poble o al local dassaig de la banda A
continuacioacute hi han xarangues i cercavila per tot el
poble
A migdia es dina a un dels bars del poble i
sorganitza un disco- mogravebil durant tota la vesprada
Alguns anys la festa sallarga fins el sopar
SANTA CATALINA (SANTA CATERINA)- (25 NOVEMBRE)
Els dies 24 25 o 26 de Novembre (segons
cau la setmana) lescola de Catiacute celebra la festa de
Santa Catalina
Des de ben antic aquesta santa verge
dAlexandria era la patrona de lescola de les xiques
Lescola dels xics tenia per patroacute a Sant Nicolau (6
de desembre) En lescola de Catiacute ara que no hi ha
separacioacute per sexes aquestes dos festivitats es
celebren ara juntes el mateix dia el que
correspondria a la festa de Santa Catalina
El dia dabans de la festa tots els alumnes es
dediquen a captar per les cases del poble per
obtindre uns diners per organitzar la festa A les
tendes en lloc de diners els solen donar aliments i
begudes per a la festa (taronjades coles
formatge)
Escola de Catiacute abans de la darrera remodelacioacute
Santa Catalina
tot lo moacuten sinclina
Anirem al riu
a menjar-nos una perdiu (prim)
Anirem a la bassa
a menjar-nos una carbassa
(Canccediloacute tradicional)
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
Servelliacute servellagrave
(sirve alliacute sirve allagrave)
lolla del mestre bulliragrave
(la mare velleta baixaragrave)
Si no bull avui bulliragrave demagrave
(si no baixe avui baixaragrave demagrave)
(Canccediloacute tradicional)
En arribar a lescola sajunten tots els diners i
soacuten els alumnes majors (els de 2n dESO abans ara
els de 6eacute de primagraveria) els que sencarreguen de
comprar els productes necessaris (papes olives
cacau begudes) per a dinar al dia seguumlent
El dia de la festa pel matiacute es celebra una
missa a lesgleacutesia del poble En finalitzar la missa
els alumnes responsables van a buscar les primes i
el xocolate per menjar-les tots junts els alumnes de
lescola els de la guarderia i els mestres
A continuacioacute sorganitzen diferents tipus de
jocs partits de handbol (baloacute a magrave) i futbol sala i
jocs per als meacutes menuts
En acabar de dinar els meacutes menuts solen
veure una pelmiddotliacutecula apropiada i els meacutes grans fan
una gimcana per grups de totes les edats que
consisteix en proves com afaitar globus muntar
clares dous passar fil per el cap duna agulla i
altres que cada curs sorganitzen
(Alumnes de 1r-2n ESO de Catiacute- Revista Espiacutegol-
Nuacutem 10- Festa Santa Catalina 1999)
SANT ACACI MAgraveRTIR (27 NOVEMBRE)
Eacutes molt antiga la devocioacute a Sant Acaci
Magravertir Apareix ja en 1386 i en 1539 Lany 1591 (4
marccedil) la seua imatge es beneiumlda pel bisbe
Els joves de Catiacute (fadrins) segons Mossegraven
Joan Puig acostumaven a celebrar les festes de
Nadal Pasqua Assumpcioacute i Nativitat de la Verge Nomenaven dos majorals que curaven de
dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les
despeses entre les que no podien faltar els
dolccedilainers El Consell municipal ajudava a costejar
el salari dels gaiters Aixiacute es veu consignat els anys
1424 i 1428
Lany 1712 consta que sant Acaci fou honrat
pels joves catinencs
Lany 1780 (segons M Joan Puig culmina la
seua devocioacute nomenant al sant com a Patroacute dels
Fadrins Fins lentrada del segle XX es celebrava
missa sermoacute vespres processoacute balls populars
corregudes de bous i de poacutelvora La devocioacute al sant
desapareix despreacutes de la guerra
Mossegraven Joan Puig fa constar que lany 1845
sabem que els joves li van oferir una funcioacute
sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846
lajuntament va nomenar a una persona clavari del
sant encarregada de servir-lo i venerar-lo
SANTA BAgraveRBARA (4 DE DESEMBRE)
El dia 4 de desembre es celebrava la festa de
SANTA BAgraveRBARA de la qual hi ha constagravencia
fins lany 1770
Santa Bagraverbara era invocada per a protegir de
les tempestes llamps i del pedrisc
Drsquoaciacute lexpressioacute de Enrecordarsen de
Santa Bagraverbara quan trona
SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)
Als paiumlsos anglosaxons Sant Nicolau (Santa
Claus) navegant en un trineu carregat de regals eacutes
el precursor de les festes de Nadal Aquest costum
amb la forccedila dels mitjans de comunicacioacute
americans darrerament sestagrave imposant per tot
arreu del moacuten
Al nostre poble quan els xiquets i xiquetes
estudiaven per separat com hem dit abans Sant
Nicolau era el patroacute de lescola dels xics Els xics
sortien pels carrers del poble recaptant figues
panses ameles nous per organitzar la seua festa
Antigament les gallines de tot el poble
anaven soltes pels carrers Per a diferenciar-les cada
gallina duia a les potes una gaseta que en cas de
pegraverdua servia per a poder identificar al seu
propietari Quan arribava la festa de Sant Nicolau
totes les gallines eren tancades als corrals per temor
a la canccediloacute que deia
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
I aixiacute era efectivament Si alguna gallina
quedava solta pels carrers desapareixia
Era costum dels joves agarrar la gallina que
trobaven solta la enterraven de forma que tant sols
apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la
decapitava
Aquest costum de matar una gallina o un
titot apareix de forma semblant als pobles de la
nostra comarca com Xert i Benassal A Benassal la
vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del
gall- gallet Els escolans nugaven un gall o titot que
havien comprat a la punta dun pal el passejaven
pels carrers del poble i al final quan el gall estava
mort lil donaven al mestre
Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen i el mestre sel menge
LA PURIacuteSSIMA- (8 DE DESEMBRE)
Hijas de Maria
La devocioacute del poble a la Puriacutessima data de
ben antic A finals del segle XVI Mossegraven Francesc
Verduacute va manar construir una capella dedicada a la
Puriacutessima en la que fou ell mateix soterrat lany
1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut
de la capella) Disposava dun retaule propi
Aquesta capella fou dedicada meacutes endavant a Santa
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
PRIMERA VOLTA MUNTANYA CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMqwc1EnzCWoXzA5P8sIOXZ1MLSc_NAyVSZkT6suOOQwKzaBwDG8MOnTNMcyRwLFgkey=aXlCbV9IenJTUG1J
QmIyWVZqaWh3aGhWN2N1SWx3
SEGONA VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMD6108dhRS5jxiW6y0-
5Vuh94KNc86OrW4f4zWk8UcLvdYxwBm8FmJ5ZCxtrlb0Akey=UzZra2xzVGJxVnhjVGdQRjJwUVFpTDZ
2dlItQzZB
TERCERA VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipPC8CwR98mjtAigThCc8W1TclJsX27gLqMZNcIOBTjT1c9pCzTB8bEjn1FZgEvp7wkey=ck9iVVI2eXEyeEtjQ25URTJ
SYlM1YVdwYmRGbmxn
4ordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMSpy9Rg0eQ0EQHcmdHE2vG30BNew2lDWxsLXVST_w2ejZwEJfDweZyaYoWMTdvzgkey=ZkJ2TTJyRXZaRlFvNT
B4Y2hwM0IxM1ppWUw1QlZR
5ordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMMNc8AvN-MAeVdcoL47HAHS6GnGm1yHP0FQpnEq8B4L8llFIRNqL5RMxKSemZGIgkey=eDVwS3hKb1d6OEE3Q
mg1WjdrRnA0WFNpWExBcnd3
9ordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipP3wKl0j7k01VioQzVq-UqaFPDCnd2NERFsqZYWwahB-
7KstzGFpeMkR_UzlFoy_wkey=NTI3MlJpSGY2ZDIzRWFBN0FWWFVadjBvUF9yUzB3
Xordf VOLTA DE MUNTANYA DE CATIacute (FOTOS)
httpsphotosgooglecomshareAF1QipOpKfhKvA9KBjVlBQUajCA1RUoGMayLCVRJssqqV8Dqi4himfDbJSL0vJBfnDYaWgkey=bTY4WkRvTktWQWRTWm
w4bWVoQnJWQVVkRWlwNUdn
NOVENA A LA MARE DE DEacuteU DE LAVELLAgrave
El dissabte despreacutes del Dia de la Mare de Deacuteu
de lAvellagrave comenccedila en Catiacute una novena a la Verge de
lAvellagrave
El darrer dia de la novena el diumenge se
celebra solemne una processoacute organitzada per la
Confraria de la Mare de Deacuteu de lAvellagrave en la que es
trau als carrers la imatge de la Verge de lAvellagrave de
lesgleacutesia parroquial de Catiacute
La Banda de Muacutesica no acompanya a la
processoacute ja que coincideix tots els anys amb el seu
desplaccedilament a la festa de Moros de Peniacutescola
(dissabte i diumenge)
SANT MIQUEL (29 DE SETEMBRE)
Ladvocacioacute a Sant Miquel eacutes una de les meacutes
antigues del poble de Catiacute La famiacutelia de Pere
Montserrat Resplandina filla de Pere Montserrat
famoacutes mercader de llanes va concertar lany 1377 (8
de novembre) la construccioacute duna capella dedicada a
Sant Miquel i a Sant Pere Apogravestol En la pedra clau
de la capella figura lescut de la famiacutelia (muntanya i
serra) Fou construiumlda pel pedrapiquer tortosiacute
Bartomeu Duragrave i pel catinenc Sans pel preu de 2000
sous Encara actualment es coneguda com la capella
dels Montserrat Des de principis de lactual segle
alberga el retaule de Jacomart
Segons lApocalipsi llibre del Nou Testament
Sant Miquel lluita contra el dimoni i lexpulsa del cel
escena que es veu reflectida per Pasqual Mespletera
en lermita de lAvellagrave
Capella dels Montserrat amb el retaule de Jacomart
Larcagravengel Sant Miquel en la bograveveda de lermita de
lAvellagrave lluitant contra el dimoni (drac)
En lactualitat despreacutes de 1970 la festa de
Sant Miquel es celebra conjuntament amb la de Sant
Gabriel i Sant Rafael
El primer diumenge doctubre es feia la festa
de la MARE DE DEacuteU DEL ROSER instituiumlda en
desembre de 1576 a cagraverrec de la seua confraria
Organitzava tot el mes el ROSARI DOCTUBRE
(Papa Lleoacute XIII) i el ROSARI DE LAURORA
que es realitzava abans de la missa primera i en el que
els xiquets anaven amb farolets
Eacutes ben coneguda la devocioacute dels catinencs al
rosari Es resava la vespra de la mare de Deacuteu de lAssumpcioacute i en Carnestoltes A meacutes en la processoacute
de Sant Pere es resaven 18 parts Diagraveriament es resava
el rosari a lrsquoesgleacutesia i en les famiacutelies i masos
DIA DEL PILAR- (12 DOCTUBRE)
El dia 12 doctubre teacute lloc a lermita del Pilar
situada a la Vall de Catiacute una missa a la que acudeixen
tots els masovers de la Vall de Cirers totes les Pilars
del poble i gran nuacutemero de devots de la Verge del
Pilar Al final de la missa teacute lloc una processoacute des de
lermita a les tres creus
A continuacioacute els masovers de la Vall inviten
a tots els presents a coques i beguda
Canviant dassumpte este dia el del Pilar
comenccedila la temporada de caccedila Encara que
darrerament aquesta escasseja en tot el terme
Entrar en lermita del Pilar
httpwwwcatimenucomermiteshtmelpilar
Lermita del Pilar de Catiacute (la Pilarica) eacutes una
de les poques ermites valencianes dedicades a esta
advocacioacute mariana
SANTA TERESA DE JESUacuteS (15 DOCTUBRE)
Segons Mossegraven Joan Puig la devocioacute a Santa
Teresa de Jesuacutes data del 22 doctubre de lany 1876 en
que es va fundar la Congregacioacute de les Teresianes
dirigida pel sacerdot Mossegraven Enric dOsoacute natural de
Vinebre i fundador de les religioses de la Companyia
de Santa Teresa de Jesuacutes consagrada a la instruccioacute i
formacioacute de la joventut femenina Mossegraven J Puig
assenyala que si es complira el seu reglament quant al
quart dhora doracioacute diagraveria i la moderacioacute en les
diversions seria veritablement un principi de
renovacioacute dels bons costums i fonament de la pietat
en les parrogravequies Les sogravecies trauen amb molt de
fervor en processoacute a la seua patrona el dia de la seua
festa el 15 doctubre
FESTES DIADA AUTONOgraveMICA- (Durant el mes doctubre)
El 9 doctubre eacutes el Dia de la Comunitat
Valenciana en el que es commemora lentrada a la
ciutat de Valegravencia del rei En Jaume I en 1238
La conquesta i formacioacute del Regne de Valegravencia
no es va culminar fins els anys 1304-1305 amb la
Sentegravencia Arbitral de Torrellas i el Tractat d Elx i el
territori actual no es va unificar fins 1851 amb la
incorporacioacute de Requena i Utiel perograve el 9 doctubre
es va escollir como la data meacutes representativa per ser
Valegravencia la capital del llavors Regne de Valegravencia i
actualment de la Comunitat Valenciana
A nivell local de Valegravencia eacutes una celebracioacute
amb una llarga tradicioacute des de el segle XIV amb el rei
Jaume II dAragoacute En canvi a nivell de tot el territori
de la Comunitat Valenciana es tracta duna celebracioacute
institucional contemporagravenia que teacute el seu origen lany
1976 quan en el Plenari de Parlamentari es va
proclamar per a esta data el Dia Nacional del Paiacutes
Valenciagrave
Amb motiu de la diada autonogravemica lAssociacioacute
Cultural Tossal de la Nevera organitza estes festes
el darrer cap de setmana doctubre aproximadament
Hi ha conferegravencies balls populars i sopar de
germanor amb actuacioacute musical
FOTOS DE LA DIADA
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMmGrAAmKFjsetaiOCs8JTe5t9A2VcqPR3bLPcqGRaIPvhhxC_BSDTPtar983jXugkey=bUpZbTVaRWphbU43Mi
1VOU1mZUVPN2V6NDJCV3R3
TOT SANTS- (1 DE NOVEMBRE)
Com en la majoria dels pobles eacutes costum
recordar als difunts el dia de Tot Sants (1 de
novembre)
Durant els darrers dies doctubre la gent va
individualment al cementeri a netejar les lagravepides
dels seus familiars difunts i aprofita per canviar les
flors artificials que han estat durant tot lany anterior
per flors naturals
El dia de Tot Sants a les quatre de la
vesprada (des de fa uns anys pel matiacute) acudeix tota
la gent del poble al cementeri alguns de forma
lliure altres en processoacute que surt resant el rosari des
de lesgleacutesia
En arribar la processoacute al cementeri el capellagrave
resa unes oracions colmiddotlectives i tota la gent aprofita
per fer una visita als seus familiars difunts
Fa ja bastant de temps al dia seguumlent 2 de
novembre es celebrava a lesgleacutesia del poble el Dia dagravenimes amb tres misses seguides en memograveria
dels difunts A continuacioacute tenia lloc LA SOLTA DEL BOSCH
En lesgleacutesia de Catiacute lany 1503 Joan
Bellmunt va fer la capella de les Agravenimes en la que
es celebrava tots els anys un novenari La capella
fou dedicada meacutes endavant a la Mare de Deacuteu del
Carme Despreacutes de la destruccioacute de les capelles de
1936 es va colmiddotlocar un Santo Crist que es va baixar
del Cor
SANT MARTIacute- (11 DE NOVEMBRE)
Lany 1642 Sant Martiacute fou nomenat patroacute del
poble de Catiacute Encara que moltes festes shan
traslladat als caps de setmana anterior o posterior a
la festa (Romeria de Sant Pere per exemple) la
festa de Sant Martiacute sha mantingut el dia 11 de
novembre
Des de ben antic era costum fer bous i
organitzar jocs i comegravedies populars
Des de lany 1810 (possiblement coincidint
amb el final de la Guerra de la Independegravencia contra
els francesos) existia el costum de tocar a les 12 de
mitjanit les campanes al vol i cantar la canccediloacute que
deia Puccedila matinera alccedilat de matiacute toca les
campanes a Sant Martiacute
Durant el present segle era costum aquest
dia reunir-se en colles damics Entre tots els amics
reunien una botella doli doliva i sajuntaven a
menjar botifarres i productes semblants Tambeacute els
xiquets tenien la seua bereneta al camp de futbol
La festa avui en dia LAssociacioacute de
Jubilats del poble (de Sant Martiacute) socupa de
lorganitzacioacute i sufragament de la festa (missa
banda de muacutesica) Es toquen les campanes al vol la
vespra (a les set de la vesprada) El dia 11 de
novembre a les 12 h hi ha solemne missa major i
processoacute Al final de la processoacute la banda de
muacutesica fa una desfilada fins la llar del jubilat i alliacute
es convidada a un refregiri A migdia hi ha un dinar
colmiddotlectiu de jubilats i despreacutes un ball amb un duo
El centre recreatiu de joves organitza aquest
dia la vespra o el cap de setmana seguumlent si la festa
cau en dia entre setmana una orquestra al ball Les
colles damics solen dinar o sopar junts aquestos
dies en algun dels bars del poble
Fotos de la festa de Sant Martiacute
httpwwwcatimenucomsanmarticatihtm
Mes detalls sobre la festa
LA MATANCcedilA DEL BACOacute (A PARTIR DE L 11 DE NOVEMBRE)
A medida que passa inexorable el temps i
ens convertim en adults els records que guardem de
la nostra infantesa van semblant-se a les escenes
soltes perograve carregades de simbolisme duna
pelmiddotliacutecula la pelmiddotliacutecula de la nostra vida I aixiacute estos
moments passats i atrapats ara en records estes
fotografies velles que es guarden en el nostre
pensament passen a formar part de la nostagravelgia
personal i tambeacute colmiddotlectiva quan es tracta de
records lligats a les tradicions i costums dun poble
com ara el nostre Algunes deixes vivegravencies
pertanyen a la tradicioacute familiar de la matanccedila del
bacoacute un costum que representava molt meacutes que el
sacrifici dun animal per tal daprofitar-ne la carn i
tots el seus derivats La matanccedila del bacoacute
simbolitzava tota una manera de viure
Ampliar el tema en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
Foto Jesuacutes Adell
Cap a la festa de Sant Martiacute comencen a Catiacute les
matances de bacons que duraran fins que sacaben
els freds de lhivern Coneguda en totes parts es la
dita A cada porc li arriba el seu Sant Martiacute
Meacutes detall en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
SANTA CECILIA- (22 DE NOVEMBRE)
Entrega a Santa Cecilia del 1er Premi del certamen
provincial
Com tots sabem Santa Ceciacutelia es la patrona
de la Muacutesica Eacutes el dia per tant que celebren
especialment els muacutesics de la banda del poble Sol
celebrar-se el dissabte seguumlent al dia oficial al
calendari (22 de novembre)
El dia anterior a les deu hi ha una cercavila
de la banda de muacutesica Pel matiacute hi ha una diana per
tot el poble A continuacioacute missa Despreacutes esmorzar
a un bar del poble o al local dassaig de la banda A
continuacioacute hi han xarangues i cercavila per tot el
poble
A migdia es dina a un dels bars del poble i
sorganitza un disco- mogravebil durant tota la vesprada
Alguns anys la festa sallarga fins el sopar
SANTA CATALINA (SANTA CATERINA)- (25 NOVEMBRE)
Els dies 24 25 o 26 de Novembre (segons
cau la setmana) lescola de Catiacute celebra la festa de
Santa Catalina
Des de ben antic aquesta santa verge
dAlexandria era la patrona de lescola de les xiques
Lescola dels xics tenia per patroacute a Sant Nicolau (6
de desembre) En lescola de Catiacute ara que no hi ha
separacioacute per sexes aquestes dos festivitats es
celebren ara juntes el mateix dia el que
correspondria a la festa de Santa Catalina
El dia dabans de la festa tots els alumnes es
dediquen a captar per les cases del poble per
obtindre uns diners per organitzar la festa A les
tendes en lloc de diners els solen donar aliments i
begudes per a la festa (taronjades coles
formatge)
Escola de Catiacute abans de la darrera remodelacioacute
Santa Catalina
tot lo moacuten sinclina
Anirem al riu
a menjar-nos una perdiu (prim)
Anirem a la bassa
a menjar-nos una carbassa
(Canccediloacute tradicional)
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
Servelliacute servellagrave
(sirve alliacute sirve allagrave)
lolla del mestre bulliragrave
(la mare velleta baixaragrave)
Si no bull avui bulliragrave demagrave
(si no baixe avui baixaragrave demagrave)
(Canccediloacute tradicional)
En arribar a lescola sajunten tots els diners i
soacuten els alumnes majors (els de 2n dESO abans ara
els de 6eacute de primagraveria) els que sencarreguen de
comprar els productes necessaris (papes olives
cacau begudes) per a dinar al dia seguumlent
El dia de la festa pel matiacute es celebra una
missa a lesgleacutesia del poble En finalitzar la missa
els alumnes responsables van a buscar les primes i
el xocolate per menjar-les tots junts els alumnes de
lescola els de la guarderia i els mestres
A continuacioacute sorganitzen diferents tipus de
jocs partits de handbol (baloacute a magrave) i futbol sala i
jocs per als meacutes menuts
En acabar de dinar els meacutes menuts solen
veure una pelmiddotliacutecula apropiada i els meacutes grans fan
una gimcana per grups de totes les edats que
consisteix en proves com afaitar globus muntar
clares dous passar fil per el cap duna agulla i
altres que cada curs sorganitzen
(Alumnes de 1r-2n ESO de Catiacute- Revista Espiacutegol-
Nuacutem 10- Festa Santa Catalina 1999)
SANT ACACI MAgraveRTIR (27 NOVEMBRE)
Eacutes molt antiga la devocioacute a Sant Acaci
Magravertir Apareix ja en 1386 i en 1539 Lany 1591 (4
marccedil) la seua imatge es beneiumlda pel bisbe
Els joves de Catiacute (fadrins) segons Mossegraven
Joan Puig acostumaven a celebrar les festes de
Nadal Pasqua Assumpcioacute i Nativitat de la Verge Nomenaven dos majorals que curaven de
dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les
despeses entre les que no podien faltar els
dolccedilainers El Consell municipal ajudava a costejar
el salari dels gaiters Aixiacute es veu consignat els anys
1424 i 1428
Lany 1712 consta que sant Acaci fou honrat
pels joves catinencs
Lany 1780 (segons M Joan Puig culmina la
seua devocioacute nomenant al sant com a Patroacute dels
Fadrins Fins lentrada del segle XX es celebrava
missa sermoacute vespres processoacute balls populars
corregudes de bous i de poacutelvora La devocioacute al sant
desapareix despreacutes de la guerra
Mossegraven Joan Puig fa constar que lany 1845
sabem que els joves li van oferir una funcioacute
sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846
lajuntament va nomenar a una persona clavari del
sant encarregada de servir-lo i venerar-lo
SANTA BAgraveRBARA (4 DE DESEMBRE)
El dia 4 de desembre es celebrava la festa de
SANTA BAgraveRBARA de la qual hi ha constagravencia
fins lany 1770
Santa Bagraverbara era invocada per a protegir de
les tempestes llamps i del pedrisc
Drsquoaciacute lexpressioacute de Enrecordarsen de
Santa Bagraverbara quan trona
SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)
Als paiumlsos anglosaxons Sant Nicolau (Santa
Claus) navegant en un trineu carregat de regals eacutes
el precursor de les festes de Nadal Aquest costum
amb la forccedila dels mitjans de comunicacioacute
americans darrerament sestagrave imposant per tot
arreu del moacuten
Al nostre poble quan els xiquets i xiquetes
estudiaven per separat com hem dit abans Sant
Nicolau era el patroacute de lescola dels xics Els xics
sortien pels carrers del poble recaptant figues
panses ameles nous per organitzar la seua festa
Antigament les gallines de tot el poble
anaven soltes pels carrers Per a diferenciar-les cada
gallina duia a les potes una gaseta que en cas de
pegraverdua servia per a poder identificar al seu
propietari Quan arribava la festa de Sant Nicolau
totes les gallines eren tancades als corrals per temor
a la canccediloacute que deia
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
I aixiacute era efectivament Si alguna gallina
quedava solta pels carrers desapareixia
Era costum dels joves agarrar la gallina que
trobaven solta la enterraven de forma que tant sols
apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la
decapitava
Aquest costum de matar una gallina o un
titot apareix de forma semblant als pobles de la
nostra comarca com Xert i Benassal A Benassal la
vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del
gall- gallet Els escolans nugaven un gall o titot que
havien comprat a la punta dun pal el passejaven
pels carrers del poble i al final quan el gall estava
mort lil donaven al mestre
Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen i el mestre sel menge
LA PURIacuteSSIMA- (8 DE DESEMBRE)
Hijas de Maria
La devocioacute del poble a la Puriacutessima data de
ben antic A finals del segle XVI Mossegraven Francesc
Verduacute va manar construir una capella dedicada a la
Puriacutessima en la que fou ell mateix soterrat lany
1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut
de la capella) Disposava dun retaule propi
Aquesta capella fou dedicada meacutes endavant a Santa
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
Capella dels Montserrat amb el retaule de Jacomart
Larcagravengel Sant Miquel en la bograveveda de lermita de
lAvellagrave lluitant contra el dimoni (drac)
En lactualitat despreacutes de 1970 la festa de
Sant Miquel es celebra conjuntament amb la de Sant
Gabriel i Sant Rafael
El primer diumenge doctubre es feia la festa
de la MARE DE DEacuteU DEL ROSER instituiumlda en
desembre de 1576 a cagraverrec de la seua confraria
Organitzava tot el mes el ROSARI DOCTUBRE
(Papa Lleoacute XIII) i el ROSARI DE LAURORA
que es realitzava abans de la missa primera i en el que
els xiquets anaven amb farolets
Eacutes ben coneguda la devocioacute dels catinencs al
rosari Es resava la vespra de la mare de Deacuteu de lAssumpcioacute i en Carnestoltes A meacutes en la processoacute
de Sant Pere es resaven 18 parts Diagraveriament es resava
el rosari a lrsquoesgleacutesia i en les famiacutelies i masos
DIA DEL PILAR- (12 DOCTUBRE)
El dia 12 doctubre teacute lloc a lermita del Pilar
situada a la Vall de Catiacute una missa a la que acudeixen
tots els masovers de la Vall de Cirers totes les Pilars
del poble i gran nuacutemero de devots de la Verge del
Pilar Al final de la missa teacute lloc una processoacute des de
lermita a les tres creus
A continuacioacute els masovers de la Vall inviten
a tots els presents a coques i beguda
Canviant dassumpte este dia el del Pilar
comenccedila la temporada de caccedila Encara que
darrerament aquesta escasseja en tot el terme
Entrar en lermita del Pilar
httpwwwcatimenucomermiteshtmelpilar
Lermita del Pilar de Catiacute (la Pilarica) eacutes una
de les poques ermites valencianes dedicades a esta
advocacioacute mariana
SANTA TERESA DE JESUacuteS (15 DOCTUBRE)
Segons Mossegraven Joan Puig la devocioacute a Santa
Teresa de Jesuacutes data del 22 doctubre de lany 1876 en
que es va fundar la Congregacioacute de les Teresianes
dirigida pel sacerdot Mossegraven Enric dOsoacute natural de
Vinebre i fundador de les religioses de la Companyia
de Santa Teresa de Jesuacutes consagrada a la instruccioacute i
formacioacute de la joventut femenina Mossegraven J Puig
assenyala que si es complira el seu reglament quant al
quart dhora doracioacute diagraveria i la moderacioacute en les
diversions seria veritablement un principi de
renovacioacute dels bons costums i fonament de la pietat
en les parrogravequies Les sogravecies trauen amb molt de
fervor en processoacute a la seua patrona el dia de la seua
festa el 15 doctubre
FESTES DIADA AUTONOgraveMICA- (Durant el mes doctubre)
El 9 doctubre eacutes el Dia de la Comunitat
Valenciana en el que es commemora lentrada a la
ciutat de Valegravencia del rei En Jaume I en 1238
La conquesta i formacioacute del Regne de Valegravencia
no es va culminar fins els anys 1304-1305 amb la
Sentegravencia Arbitral de Torrellas i el Tractat d Elx i el
territori actual no es va unificar fins 1851 amb la
incorporacioacute de Requena i Utiel perograve el 9 doctubre
es va escollir como la data meacutes representativa per ser
Valegravencia la capital del llavors Regne de Valegravencia i
actualment de la Comunitat Valenciana
A nivell local de Valegravencia eacutes una celebracioacute
amb una llarga tradicioacute des de el segle XIV amb el rei
Jaume II dAragoacute En canvi a nivell de tot el territori
de la Comunitat Valenciana es tracta duna celebracioacute
institucional contemporagravenia que teacute el seu origen lany
1976 quan en el Plenari de Parlamentari es va
proclamar per a esta data el Dia Nacional del Paiacutes
Valenciagrave
Amb motiu de la diada autonogravemica lAssociacioacute
Cultural Tossal de la Nevera organitza estes festes
el darrer cap de setmana doctubre aproximadament
Hi ha conferegravencies balls populars i sopar de
germanor amb actuacioacute musical
FOTOS DE LA DIADA
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMmGrAAmKFjsetaiOCs8JTe5t9A2VcqPR3bLPcqGRaIPvhhxC_BSDTPtar983jXugkey=bUpZbTVaRWphbU43Mi
1VOU1mZUVPN2V6NDJCV3R3
TOT SANTS- (1 DE NOVEMBRE)
Com en la majoria dels pobles eacutes costum
recordar als difunts el dia de Tot Sants (1 de
novembre)
Durant els darrers dies doctubre la gent va
individualment al cementeri a netejar les lagravepides
dels seus familiars difunts i aprofita per canviar les
flors artificials que han estat durant tot lany anterior
per flors naturals
El dia de Tot Sants a les quatre de la
vesprada (des de fa uns anys pel matiacute) acudeix tota
la gent del poble al cementeri alguns de forma
lliure altres en processoacute que surt resant el rosari des
de lesgleacutesia
En arribar la processoacute al cementeri el capellagrave
resa unes oracions colmiddotlectives i tota la gent aprofita
per fer una visita als seus familiars difunts
Fa ja bastant de temps al dia seguumlent 2 de
novembre es celebrava a lesgleacutesia del poble el Dia dagravenimes amb tres misses seguides en memograveria
dels difunts A continuacioacute tenia lloc LA SOLTA DEL BOSCH
En lesgleacutesia de Catiacute lany 1503 Joan
Bellmunt va fer la capella de les Agravenimes en la que
es celebrava tots els anys un novenari La capella
fou dedicada meacutes endavant a la Mare de Deacuteu del
Carme Despreacutes de la destruccioacute de les capelles de
1936 es va colmiddotlocar un Santo Crist que es va baixar
del Cor
SANT MARTIacute- (11 DE NOVEMBRE)
Lany 1642 Sant Martiacute fou nomenat patroacute del
poble de Catiacute Encara que moltes festes shan
traslladat als caps de setmana anterior o posterior a
la festa (Romeria de Sant Pere per exemple) la
festa de Sant Martiacute sha mantingut el dia 11 de
novembre
Des de ben antic era costum fer bous i
organitzar jocs i comegravedies populars
Des de lany 1810 (possiblement coincidint
amb el final de la Guerra de la Independegravencia contra
els francesos) existia el costum de tocar a les 12 de
mitjanit les campanes al vol i cantar la canccediloacute que
deia Puccedila matinera alccedilat de matiacute toca les
campanes a Sant Martiacute
Durant el present segle era costum aquest
dia reunir-se en colles damics Entre tots els amics
reunien una botella doli doliva i sajuntaven a
menjar botifarres i productes semblants Tambeacute els
xiquets tenien la seua bereneta al camp de futbol
La festa avui en dia LAssociacioacute de
Jubilats del poble (de Sant Martiacute) socupa de
lorganitzacioacute i sufragament de la festa (missa
banda de muacutesica) Es toquen les campanes al vol la
vespra (a les set de la vesprada) El dia 11 de
novembre a les 12 h hi ha solemne missa major i
processoacute Al final de la processoacute la banda de
muacutesica fa una desfilada fins la llar del jubilat i alliacute
es convidada a un refregiri A migdia hi ha un dinar
colmiddotlectiu de jubilats i despreacutes un ball amb un duo
El centre recreatiu de joves organitza aquest
dia la vespra o el cap de setmana seguumlent si la festa
cau en dia entre setmana una orquestra al ball Les
colles damics solen dinar o sopar junts aquestos
dies en algun dels bars del poble
Fotos de la festa de Sant Martiacute
httpwwwcatimenucomsanmarticatihtm
Mes detalls sobre la festa
LA MATANCcedilA DEL BACOacute (A PARTIR DE L 11 DE NOVEMBRE)
A medida que passa inexorable el temps i
ens convertim en adults els records que guardem de
la nostra infantesa van semblant-se a les escenes
soltes perograve carregades de simbolisme duna
pelmiddotliacutecula la pelmiddotliacutecula de la nostra vida I aixiacute estos
moments passats i atrapats ara en records estes
fotografies velles que es guarden en el nostre
pensament passen a formar part de la nostagravelgia
personal i tambeacute colmiddotlectiva quan es tracta de
records lligats a les tradicions i costums dun poble
com ara el nostre Algunes deixes vivegravencies
pertanyen a la tradicioacute familiar de la matanccedila del
bacoacute un costum que representava molt meacutes que el
sacrifici dun animal per tal daprofitar-ne la carn i
tots el seus derivats La matanccedila del bacoacute
simbolitzava tota una manera de viure
Ampliar el tema en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
Foto Jesuacutes Adell
Cap a la festa de Sant Martiacute comencen a Catiacute les
matances de bacons que duraran fins que sacaben
els freds de lhivern Coneguda en totes parts es la
dita A cada porc li arriba el seu Sant Martiacute
Meacutes detall en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
SANTA CECILIA- (22 DE NOVEMBRE)
Entrega a Santa Cecilia del 1er Premi del certamen
provincial
Com tots sabem Santa Ceciacutelia es la patrona
de la Muacutesica Eacutes el dia per tant que celebren
especialment els muacutesics de la banda del poble Sol
celebrar-se el dissabte seguumlent al dia oficial al
calendari (22 de novembre)
El dia anterior a les deu hi ha una cercavila
de la banda de muacutesica Pel matiacute hi ha una diana per
tot el poble A continuacioacute missa Despreacutes esmorzar
a un bar del poble o al local dassaig de la banda A
continuacioacute hi han xarangues i cercavila per tot el
poble
A migdia es dina a un dels bars del poble i
sorganitza un disco- mogravebil durant tota la vesprada
Alguns anys la festa sallarga fins el sopar
SANTA CATALINA (SANTA CATERINA)- (25 NOVEMBRE)
Els dies 24 25 o 26 de Novembre (segons
cau la setmana) lescola de Catiacute celebra la festa de
Santa Catalina
Des de ben antic aquesta santa verge
dAlexandria era la patrona de lescola de les xiques
Lescola dels xics tenia per patroacute a Sant Nicolau (6
de desembre) En lescola de Catiacute ara que no hi ha
separacioacute per sexes aquestes dos festivitats es
celebren ara juntes el mateix dia el que
correspondria a la festa de Santa Catalina
El dia dabans de la festa tots els alumnes es
dediquen a captar per les cases del poble per
obtindre uns diners per organitzar la festa A les
tendes en lloc de diners els solen donar aliments i
begudes per a la festa (taronjades coles
formatge)
Escola de Catiacute abans de la darrera remodelacioacute
Santa Catalina
tot lo moacuten sinclina
Anirem al riu
a menjar-nos una perdiu (prim)
Anirem a la bassa
a menjar-nos una carbassa
(Canccediloacute tradicional)
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
Servelliacute servellagrave
(sirve alliacute sirve allagrave)
lolla del mestre bulliragrave
(la mare velleta baixaragrave)
Si no bull avui bulliragrave demagrave
(si no baixe avui baixaragrave demagrave)
(Canccediloacute tradicional)
En arribar a lescola sajunten tots els diners i
soacuten els alumnes majors (els de 2n dESO abans ara
els de 6eacute de primagraveria) els que sencarreguen de
comprar els productes necessaris (papes olives
cacau begudes) per a dinar al dia seguumlent
El dia de la festa pel matiacute es celebra una
missa a lesgleacutesia del poble En finalitzar la missa
els alumnes responsables van a buscar les primes i
el xocolate per menjar-les tots junts els alumnes de
lescola els de la guarderia i els mestres
A continuacioacute sorganitzen diferents tipus de
jocs partits de handbol (baloacute a magrave) i futbol sala i
jocs per als meacutes menuts
En acabar de dinar els meacutes menuts solen
veure una pelmiddotliacutecula apropiada i els meacutes grans fan
una gimcana per grups de totes les edats que
consisteix en proves com afaitar globus muntar
clares dous passar fil per el cap duna agulla i
altres que cada curs sorganitzen
(Alumnes de 1r-2n ESO de Catiacute- Revista Espiacutegol-
Nuacutem 10- Festa Santa Catalina 1999)
SANT ACACI MAgraveRTIR (27 NOVEMBRE)
Eacutes molt antiga la devocioacute a Sant Acaci
Magravertir Apareix ja en 1386 i en 1539 Lany 1591 (4
marccedil) la seua imatge es beneiumlda pel bisbe
Els joves de Catiacute (fadrins) segons Mossegraven
Joan Puig acostumaven a celebrar les festes de
Nadal Pasqua Assumpcioacute i Nativitat de la Verge Nomenaven dos majorals que curaven de
dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les
despeses entre les que no podien faltar els
dolccedilainers El Consell municipal ajudava a costejar
el salari dels gaiters Aixiacute es veu consignat els anys
1424 i 1428
Lany 1712 consta que sant Acaci fou honrat
pels joves catinencs
Lany 1780 (segons M Joan Puig culmina la
seua devocioacute nomenant al sant com a Patroacute dels
Fadrins Fins lentrada del segle XX es celebrava
missa sermoacute vespres processoacute balls populars
corregudes de bous i de poacutelvora La devocioacute al sant
desapareix despreacutes de la guerra
Mossegraven Joan Puig fa constar que lany 1845
sabem que els joves li van oferir una funcioacute
sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846
lajuntament va nomenar a una persona clavari del
sant encarregada de servir-lo i venerar-lo
SANTA BAgraveRBARA (4 DE DESEMBRE)
El dia 4 de desembre es celebrava la festa de
SANTA BAgraveRBARA de la qual hi ha constagravencia
fins lany 1770
Santa Bagraverbara era invocada per a protegir de
les tempestes llamps i del pedrisc
Drsquoaciacute lexpressioacute de Enrecordarsen de
Santa Bagraverbara quan trona
SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)
Als paiumlsos anglosaxons Sant Nicolau (Santa
Claus) navegant en un trineu carregat de regals eacutes
el precursor de les festes de Nadal Aquest costum
amb la forccedila dels mitjans de comunicacioacute
americans darrerament sestagrave imposant per tot
arreu del moacuten
Al nostre poble quan els xiquets i xiquetes
estudiaven per separat com hem dit abans Sant
Nicolau era el patroacute de lescola dels xics Els xics
sortien pels carrers del poble recaptant figues
panses ameles nous per organitzar la seua festa
Antigament les gallines de tot el poble
anaven soltes pels carrers Per a diferenciar-les cada
gallina duia a les potes una gaseta que en cas de
pegraverdua servia per a poder identificar al seu
propietari Quan arribava la festa de Sant Nicolau
totes les gallines eren tancades als corrals per temor
a la canccediloacute que deia
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
I aixiacute era efectivament Si alguna gallina
quedava solta pels carrers desapareixia
Era costum dels joves agarrar la gallina que
trobaven solta la enterraven de forma que tant sols
apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la
decapitava
Aquest costum de matar una gallina o un
titot apareix de forma semblant als pobles de la
nostra comarca com Xert i Benassal A Benassal la
vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del
gall- gallet Els escolans nugaven un gall o titot que
havien comprat a la punta dun pal el passejaven
pels carrers del poble i al final quan el gall estava
mort lil donaven al mestre
Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen i el mestre sel menge
LA PURIacuteSSIMA- (8 DE DESEMBRE)
Hijas de Maria
La devocioacute del poble a la Puriacutessima data de
ben antic A finals del segle XVI Mossegraven Francesc
Verduacute va manar construir una capella dedicada a la
Puriacutessima en la que fou ell mateix soterrat lany
1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut
de la capella) Disposava dun retaule propi
Aquesta capella fou dedicada meacutes endavant a Santa
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
fervor en processoacute a la seua patrona el dia de la seua
festa el 15 doctubre
FESTES DIADA AUTONOgraveMICA- (Durant el mes doctubre)
El 9 doctubre eacutes el Dia de la Comunitat
Valenciana en el que es commemora lentrada a la
ciutat de Valegravencia del rei En Jaume I en 1238
La conquesta i formacioacute del Regne de Valegravencia
no es va culminar fins els anys 1304-1305 amb la
Sentegravencia Arbitral de Torrellas i el Tractat d Elx i el
territori actual no es va unificar fins 1851 amb la
incorporacioacute de Requena i Utiel perograve el 9 doctubre
es va escollir como la data meacutes representativa per ser
Valegravencia la capital del llavors Regne de Valegravencia i
actualment de la Comunitat Valenciana
A nivell local de Valegravencia eacutes una celebracioacute
amb una llarga tradicioacute des de el segle XIV amb el rei
Jaume II dAragoacute En canvi a nivell de tot el territori
de la Comunitat Valenciana es tracta duna celebracioacute
institucional contemporagravenia que teacute el seu origen lany
1976 quan en el Plenari de Parlamentari es va
proclamar per a esta data el Dia Nacional del Paiacutes
Valenciagrave
Amb motiu de la diada autonogravemica lAssociacioacute
Cultural Tossal de la Nevera organitza estes festes
el darrer cap de setmana doctubre aproximadament
Hi ha conferegravencies balls populars i sopar de
germanor amb actuacioacute musical
FOTOS DE LA DIADA
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMmGrAAmKFjsetaiOCs8JTe5t9A2VcqPR3bLPcqGRaIPvhhxC_BSDTPtar983jXugkey=bUpZbTVaRWphbU43Mi
1VOU1mZUVPN2V6NDJCV3R3
TOT SANTS- (1 DE NOVEMBRE)
Com en la majoria dels pobles eacutes costum
recordar als difunts el dia de Tot Sants (1 de
novembre)
Durant els darrers dies doctubre la gent va
individualment al cementeri a netejar les lagravepides
dels seus familiars difunts i aprofita per canviar les
flors artificials que han estat durant tot lany anterior
per flors naturals
El dia de Tot Sants a les quatre de la
vesprada (des de fa uns anys pel matiacute) acudeix tota
la gent del poble al cementeri alguns de forma
lliure altres en processoacute que surt resant el rosari des
de lesgleacutesia
En arribar la processoacute al cementeri el capellagrave
resa unes oracions colmiddotlectives i tota la gent aprofita
per fer una visita als seus familiars difunts
Fa ja bastant de temps al dia seguumlent 2 de
novembre es celebrava a lesgleacutesia del poble el Dia dagravenimes amb tres misses seguides en memograveria
dels difunts A continuacioacute tenia lloc LA SOLTA DEL BOSCH
En lesgleacutesia de Catiacute lany 1503 Joan
Bellmunt va fer la capella de les Agravenimes en la que
es celebrava tots els anys un novenari La capella
fou dedicada meacutes endavant a la Mare de Deacuteu del
Carme Despreacutes de la destruccioacute de les capelles de
1936 es va colmiddotlocar un Santo Crist que es va baixar
del Cor
SANT MARTIacute- (11 DE NOVEMBRE)
Lany 1642 Sant Martiacute fou nomenat patroacute del
poble de Catiacute Encara que moltes festes shan
traslladat als caps de setmana anterior o posterior a
la festa (Romeria de Sant Pere per exemple) la
festa de Sant Martiacute sha mantingut el dia 11 de
novembre
Des de ben antic era costum fer bous i
organitzar jocs i comegravedies populars
Des de lany 1810 (possiblement coincidint
amb el final de la Guerra de la Independegravencia contra
els francesos) existia el costum de tocar a les 12 de
mitjanit les campanes al vol i cantar la canccediloacute que
deia Puccedila matinera alccedilat de matiacute toca les
campanes a Sant Martiacute
Durant el present segle era costum aquest
dia reunir-se en colles damics Entre tots els amics
reunien una botella doli doliva i sajuntaven a
menjar botifarres i productes semblants Tambeacute els
xiquets tenien la seua bereneta al camp de futbol
La festa avui en dia LAssociacioacute de
Jubilats del poble (de Sant Martiacute) socupa de
lorganitzacioacute i sufragament de la festa (missa
banda de muacutesica) Es toquen les campanes al vol la
vespra (a les set de la vesprada) El dia 11 de
novembre a les 12 h hi ha solemne missa major i
processoacute Al final de la processoacute la banda de
muacutesica fa una desfilada fins la llar del jubilat i alliacute
es convidada a un refregiri A migdia hi ha un dinar
colmiddotlectiu de jubilats i despreacutes un ball amb un duo
El centre recreatiu de joves organitza aquest
dia la vespra o el cap de setmana seguumlent si la festa
cau en dia entre setmana una orquestra al ball Les
colles damics solen dinar o sopar junts aquestos
dies en algun dels bars del poble
Fotos de la festa de Sant Martiacute
httpwwwcatimenucomsanmarticatihtm
Mes detalls sobre la festa
LA MATANCcedilA DEL BACOacute (A PARTIR DE L 11 DE NOVEMBRE)
A medida que passa inexorable el temps i
ens convertim en adults els records que guardem de
la nostra infantesa van semblant-se a les escenes
soltes perograve carregades de simbolisme duna
pelmiddotliacutecula la pelmiddotliacutecula de la nostra vida I aixiacute estos
moments passats i atrapats ara en records estes
fotografies velles que es guarden en el nostre
pensament passen a formar part de la nostagravelgia
personal i tambeacute colmiddotlectiva quan es tracta de
records lligats a les tradicions i costums dun poble
com ara el nostre Algunes deixes vivegravencies
pertanyen a la tradicioacute familiar de la matanccedila del
bacoacute un costum que representava molt meacutes que el
sacrifici dun animal per tal daprofitar-ne la carn i
tots el seus derivats La matanccedila del bacoacute
simbolitzava tota una manera de viure
Ampliar el tema en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
Foto Jesuacutes Adell
Cap a la festa de Sant Martiacute comencen a Catiacute les
matances de bacons que duraran fins que sacaben
els freds de lhivern Coneguda en totes parts es la
dita A cada porc li arriba el seu Sant Martiacute
Meacutes detall en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
SANTA CECILIA- (22 DE NOVEMBRE)
Entrega a Santa Cecilia del 1er Premi del certamen
provincial
Com tots sabem Santa Ceciacutelia es la patrona
de la Muacutesica Eacutes el dia per tant que celebren
especialment els muacutesics de la banda del poble Sol
celebrar-se el dissabte seguumlent al dia oficial al
calendari (22 de novembre)
El dia anterior a les deu hi ha una cercavila
de la banda de muacutesica Pel matiacute hi ha una diana per
tot el poble A continuacioacute missa Despreacutes esmorzar
a un bar del poble o al local dassaig de la banda A
continuacioacute hi han xarangues i cercavila per tot el
poble
A migdia es dina a un dels bars del poble i
sorganitza un disco- mogravebil durant tota la vesprada
Alguns anys la festa sallarga fins el sopar
SANTA CATALINA (SANTA CATERINA)- (25 NOVEMBRE)
Els dies 24 25 o 26 de Novembre (segons
cau la setmana) lescola de Catiacute celebra la festa de
Santa Catalina
Des de ben antic aquesta santa verge
dAlexandria era la patrona de lescola de les xiques
Lescola dels xics tenia per patroacute a Sant Nicolau (6
de desembre) En lescola de Catiacute ara que no hi ha
separacioacute per sexes aquestes dos festivitats es
celebren ara juntes el mateix dia el que
correspondria a la festa de Santa Catalina
El dia dabans de la festa tots els alumnes es
dediquen a captar per les cases del poble per
obtindre uns diners per organitzar la festa A les
tendes en lloc de diners els solen donar aliments i
begudes per a la festa (taronjades coles
formatge)
Escola de Catiacute abans de la darrera remodelacioacute
Santa Catalina
tot lo moacuten sinclina
Anirem al riu
a menjar-nos una perdiu (prim)
Anirem a la bassa
a menjar-nos una carbassa
(Canccediloacute tradicional)
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
Servelliacute servellagrave
(sirve alliacute sirve allagrave)
lolla del mestre bulliragrave
(la mare velleta baixaragrave)
Si no bull avui bulliragrave demagrave
(si no baixe avui baixaragrave demagrave)
(Canccediloacute tradicional)
En arribar a lescola sajunten tots els diners i
soacuten els alumnes majors (els de 2n dESO abans ara
els de 6eacute de primagraveria) els que sencarreguen de
comprar els productes necessaris (papes olives
cacau begudes) per a dinar al dia seguumlent
El dia de la festa pel matiacute es celebra una
missa a lesgleacutesia del poble En finalitzar la missa
els alumnes responsables van a buscar les primes i
el xocolate per menjar-les tots junts els alumnes de
lescola els de la guarderia i els mestres
A continuacioacute sorganitzen diferents tipus de
jocs partits de handbol (baloacute a magrave) i futbol sala i
jocs per als meacutes menuts
En acabar de dinar els meacutes menuts solen
veure una pelmiddotliacutecula apropiada i els meacutes grans fan
una gimcana per grups de totes les edats que
consisteix en proves com afaitar globus muntar
clares dous passar fil per el cap duna agulla i
altres que cada curs sorganitzen
(Alumnes de 1r-2n ESO de Catiacute- Revista Espiacutegol-
Nuacutem 10- Festa Santa Catalina 1999)
SANT ACACI MAgraveRTIR (27 NOVEMBRE)
Eacutes molt antiga la devocioacute a Sant Acaci
Magravertir Apareix ja en 1386 i en 1539 Lany 1591 (4
marccedil) la seua imatge es beneiumlda pel bisbe
Els joves de Catiacute (fadrins) segons Mossegraven
Joan Puig acostumaven a celebrar les festes de
Nadal Pasqua Assumpcioacute i Nativitat de la Verge Nomenaven dos majorals que curaven de
dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les
despeses entre les que no podien faltar els
dolccedilainers El Consell municipal ajudava a costejar
el salari dels gaiters Aixiacute es veu consignat els anys
1424 i 1428
Lany 1712 consta que sant Acaci fou honrat
pels joves catinencs
Lany 1780 (segons M Joan Puig culmina la
seua devocioacute nomenant al sant com a Patroacute dels
Fadrins Fins lentrada del segle XX es celebrava
missa sermoacute vespres processoacute balls populars
corregudes de bous i de poacutelvora La devocioacute al sant
desapareix despreacutes de la guerra
Mossegraven Joan Puig fa constar que lany 1845
sabem que els joves li van oferir una funcioacute
sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846
lajuntament va nomenar a una persona clavari del
sant encarregada de servir-lo i venerar-lo
SANTA BAgraveRBARA (4 DE DESEMBRE)
El dia 4 de desembre es celebrava la festa de
SANTA BAgraveRBARA de la qual hi ha constagravencia
fins lany 1770
Santa Bagraverbara era invocada per a protegir de
les tempestes llamps i del pedrisc
Drsquoaciacute lexpressioacute de Enrecordarsen de
Santa Bagraverbara quan trona
SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)
Als paiumlsos anglosaxons Sant Nicolau (Santa
Claus) navegant en un trineu carregat de regals eacutes
el precursor de les festes de Nadal Aquest costum
amb la forccedila dels mitjans de comunicacioacute
americans darrerament sestagrave imposant per tot
arreu del moacuten
Al nostre poble quan els xiquets i xiquetes
estudiaven per separat com hem dit abans Sant
Nicolau era el patroacute de lescola dels xics Els xics
sortien pels carrers del poble recaptant figues
panses ameles nous per organitzar la seua festa
Antigament les gallines de tot el poble
anaven soltes pels carrers Per a diferenciar-les cada
gallina duia a les potes una gaseta que en cas de
pegraverdua servia per a poder identificar al seu
propietari Quan arribava la festa de Sant Nicolau
totes les gallines eren tancades als corrals per temor
a la canccediloacute que deia
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
I aixiacute era efectivament Si alguna gallina
quedava solta pels carrers desapareixia
Era costum dels joves agarrar la gallina que
trobaven solta la enterraven de forma que tant sols
apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la
decapitava
Aquest costum de matar una gallina o un
titot apareix de forma semblant als pobles de la
nostra comarca com Xert i Benassal A Benassal la
vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del
gall- gallet Els escolans nugaven un gall o titot que
havien comprat a la punta dun pal el passejaven
pels carrers del poble i al final quan el gall estava
mort lil donaven al mestre
Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen i el mestre sel menge
LA PURIacuteSSIMA- (8 DE DESEMBRE)
Hijas de Maria
La devocioacute del poble a la Puriacutessima data de
ben antic A finals del segle XVI Mossegraven Francesc
Verduacute va manar construir una capella dedicada a la
Puriacutessima en la que fou ell mateix soterrat lany
1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut
de la capella) Disposava dun retaule propi
Aquesta capella fou dedicada meacutes endavant a Santa
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
FOTOS DE LA DIADA
httpsphotosgooglecomshareAF1QipMmGrAAmKFjsetaiOCs8JTe5t9A2VcqPR3bLPcqGRaIPvhhxC_BSDTPtar983jXugkey=bUpZbTVaRWphbU43Mi
1VOU1mZUVPN2V6NDJCV3R3
TOT SANTS- (1 DE NOVEMBRE)
Com en la majoria dels pobles eacutes costum
recordar als difunts el dia de Tot Sants (1 de
novembre)
Durant els darrers dies doctubre la gent va
individualment al cementeri a netejar les lagravepides
dels seus familiars difunts i aprofita per canviar les
flors artificials que han estat durant tot lany anterior
per flors naturals
El dia de Tot Sants a les quatre de la
vesprada (des de fa uns anys pel matiacute) acudeix tota
la gent del poble al cementeri alguns de forma
lliure altres en processoacute que surt resant el rosari des
de lesgleacutesia
En arribar la processoacute al cementeri el capellagrave
resa unes oracions colmiddotlectives i tota la gent aprofita
per fer una visita als seus familiars difunts
Fa ja bastant de temps al dia seguumlent 2 de
novembre es celebrava a lesgleacutesia del poble el Dia dagravenimes amb tres misses seguides en memograveria
dels difunts A continuacioacute tenia lloc LA SOLTA DEL BOSCH
En lesgleacutesia de Catiacute lany 1503 Joan
Bellmunt va fer la capella de les Agravenimes en la que
es celebrava tots els anys un novenari La capella
fou dedicada meacutes endavant a la Mare de Deacuteu del
Carme Despreacutes de la destruccioacute de les capelles de
1936 es va colmiddotlocar un Santo Crist que es va baixar
del Cor
SANT MARTIacute- (11 DE NOVEMBRE)
Lany 1642 Sant Martiacute fou nomenat patroacute del
poble de Catiacute Encara que moltes festes shan
traslladat als caps de setmana anterior o posterior a
la festa (Romeria de Sant Pere per exemple) la
festa de Sant Martiacute sha mantingut el dia 11 de
novembre
Des de ben antic era costum fer bous i
organitzar jocs i comegravedies populars
Des de lany 1810 (possiblement coincidint
amb el final de la Guerra de la Independegravencia contra
els francesos) existia el costum de tocar a les 12 de
mitjanit les campanes al vol i cantar la canccediloacute que
deia Puccedila matinera alccedilat de matiacute toca les
campanes a Sant Martiacute
Durant el present segle era costum aquest
dia reunir-se en colles damics Entre tots els amics
reunien una botella doli doliva i sajuntaven a
menjar botifarres i productes semblants Tambeacute els
xiquets tenien la seua bereneta al camp de futbol
La festa avui en dia LAssociacioacute de
Jubilats del poble (de Sant Martiacute) socupa de
lorganitzacioacute i sufragament de la festa (missa
banda de muacutesica) Es toquen les campanes al vol la
vespra (a les set de la vesprada) El dia 11 de
novembre a les 12 h hi ha solemne missa major i
processoacute Al final de la processoacute la banda de
muacutesica fa una desfilada fins la llar del jubilat i alliacute
es convidada a un refregiri A migdia hi ha un dinar
colmiddotlectiu de jubilats i despreacutes un ball amb un duo
El centre recreatiu de joves organitza aquest
dia la vespra o el cap de setmana seguumlent si la festa
cau en dia entre setmana una orquestra al ball Les
colles damics solen dinar o sopar junts aquestos
dies en algun dels bars del poble
Fotos de la festa de Sant Martiacute
httpwwwcatimenucomsanmarticatihtm
Mes detalls sobre la festa
LA MATANCcedilA DEL BACOacute (A PARTIR DE L 11 DE NOVEMBRE)
A medida que passa inexorable el temps i
ens convertim en adults els records que guardem de
la nostra infantesa van semblant-se a les escenes
soltes perograve carregades de simbolisme duna
pelmiddotliacutecula la pelmiddotliacutecula de la nostra vida I aixiacute estos
moments passats i atrapats ara en records estes
fotografies velles que es guarden en el nostre
pensament passen a formar part de la nostagravelgia
personal i tambeacute colmiddotlectiva quan es tracta de
records lligats a les tradicions i costums dun poble
com ara el nostre Algunes deixes vivegravencies
pertanyen a la tradicioacute familiar de la matanccedila del
bacoacute un costum que representava molt meacutes que el
sacrifici dun animal per tal daprofitar-ne la carn i
tots el seus derivats La matanccedila del bacoacute
simbolitzava tota una manera de viure
Ampliar el tema en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
Foto Jesuacutes Adell
Cap a la festa de Sant Martiacute comencen a Catiacute les
matances de bacons que duraran fins que sacaben
els freds de lhivern Coneguda en totes parts es la
dita A cada porc li arriba el seu Sant Martiacute
Meacutes detall en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
SANTA CECILIA- (22 DE NOVEMBRE)
Entrega a Santa Cecilia del 1er Premi del certamen
provincial
Com tots sabem Santa Ceciacutelia es la patrona
de la Muacutesica Eacutes el dia per tant que celebren
especialment els muacutesics de la banda del poble Sol
celebrar-se el dissabte seguumlent al dia oficial al
calendari (22 de novembre)
El dia anterior a les deu hi ha una cercavila
de la banda de muacutesica Pel matiacute hi ha una diana per
tot el poble A continuacioacute missa Despreacutes esmorzar
a un bar del poble o al local dassaig de la banda A
continuacioacute hi han xarangues i cercavila per tot el
poble
A migdia es dina a un dels bars del poble i
sorganitza un disco- mogravebil durant tota la vesprada
Alguns anys la festa sallarga fins el sopar
SANTA CATALINA (SANTA CATERINA)- (25 NOVEMBRE)
Els dies 24 25 o 26 de Novembre (segons
cau la setmana) lescola de Catiacute celebra la festa de
Santa Catalina
Des de ben antic aquesta santa verge
dAlexandria era la patrona de lescola de les xiques
Lescola dels xics tenia per patroacute a Sant Nicolau (6
de desembre) En lescola de Catiacute ara que no hi ha
separacioacute per sexes aquestes dos festivitats es
celebren ara juntes el mateix dia el que
correspondria a la festa de Santa Catalina
El dia dabans de la festa tots els alumnes es
dediquen a captar per les cases del poble per
obtindre uns diners per organitzar la festa A les
tendes en lloc de diners els solen donar aliments i
begudes per a la festa (taronjades coles
formatge)
Escola de Catiacute abans de la darrera remodelacioacute
Santa Catalina
tot lo moacuten sinclina
Anirem al riu
a menjar-nos una perdiu (prim)
Anirem a la bassa
a menjar-nos una carbassa
(Canccediloacute tradicional)
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
Servelliacute servellagrave
(sirve alliacute sirve allagrave)
lolla del mestre bulliragrave
(la mare velleta baixaragrave)
Si no bull avui bulliragrave demagrave
(si no baixe avui baixaragrave demagrave)
(Canccediloacute tradicional)
En arribar a lescola sajunten tots els diners i
soacuten els alumnes majors (els de 2n dESO abans ara
els de 6eacute de primagraveria) els que sencarreguen de
comprar els productes necessaris (papes olives
cacau begudes) per a dinar al dia seguumlent
El dia de la festa pel matiacute es celebra una
missa a lesgleacutesia del poble En finalitzar la missa
els alumnes responsables van a buscar les primes i
el xocolate per menjar-les tots junts els alumnes de
lescola els de la guarderia i els mestres
A continuacioacute sorganitzen diferents tipus de
jocs partits de handbol (baloacute a magrave) i futbol sala i
jocs per als meacutes menuts
En acabar de dinar els meacutes menuts solen
veure una pelmiddotliacutecula apropiada i els meacutes grans fan
una gimcana per grups de totes les edats que
consisteix en proves com afaitar globus muntar
clares dous passar fil per el cap duna agulla i
altres que cada curs sorganitzen
(Alumnes de 1r-2n ESO de Catiacute- Revista Espiacutegol-
Nuacutem 10- Festa Santa Catalina 1999)
SANT ACACI MAgraveRTIR (27 NOVEMBRE)
Eacutes molt antiga la devocioacute a Sant Acaci
Magravertir Apareix ja en 1386 i en 1539 Lany 1591 (4
marccedil) la seua imatge es beneiumlda pel bisbe
Els joves de Catiacute (fadrins) segons Mossegraven
Joan Puig acostumaven a celebrar les festes de
Nadal Pasqua Assumpcioacute i Nativitat de la Verge Nomenaven dos majorals que curaven de
dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les
despeses entre les que no podien faltar els
dolccedilainers El Consell municipal ajudava a costejar
el salari dels gaiters Aixiacute es veu consignat els anys
1424 i 1428
Lany 1712 consta que sant Acaci fou honrat
pels joves catinencs
Lany 1780 (segons M Joan Puig culmina la
seua devocioacute nomenant al sant com a Patroacute dels
Fadrins Fins lentrada del segle XX es celebrava
missa sermoacute vespres processoacute balls populars
corregudes de bous i de poacutelvora La devocioacute al sant
desapareix despreacutes de la guerra
Mossegraven Joan Puig fa constar que lany 1845
sabem que els joves li van oferir una funcioacute
sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846
lajuntament va nomenar a una persona clavari del
sant encarregada de servir-lo i venerar-lo
SANTA BAgraveRBARA (4 DE DESEMBRE)
El dia 4 de desembre es celebrava la festa de
SANTA BAgraveRBARA de la qual hi ha constagravencia
fins lany 1770
Santa Bagraverbara era invocada per a protegir de
les tempestes llamps i del pedrisc
Drsquoaciacute lexpressioacute de Enrecordarsen de
Santa Bagraverbara quan trona
SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)
Als paiumlsos anglosaxons Sant Nicolau (Santa
Claus) navegant en un trineu carregat de regals eacutes
el precursor de les festes de Nadal Aquest costum
amb la forccedila dels mitjans de comunicacioacute
americans darrerament sestagrave imposant per tot
arreu del moacuten
Al nostre poble quan els xiquets i xiquetes
estudiaven per separat com hem dit abans Sant
Nicolau era el patroacute de lescola dels xics Els xics
sortien pels carrers del poble recaptant figues
panses ameles nous per organitzar la seua festa
Antigament les gallines de tot el poble
anaven soltes pels carrers Per a diferenciar-les cada
gallina duia a les potes una gaseta que en cas de
pegraverdua servia per a poder identificar al seu
propietari Quan arribava la festa de Sant Nicolau
totes les gallines eren tancades als corrals per temor
a la canccediloacute que deia
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
I aixiacute era efectivament Si alguna gallina
quedava solta pels carrers desapareixia
Era costum dels joves agarrar la gallina que
trobaven solta la enterraven de forma que tant sols
apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la
decapitava
Aquest costum de matar una gallina o un
titot apareix de forma semblant als pobles de la
nostra comarca com Xert i Benassal A Benassal la
vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del
gall- gallet Els escolans nugaven un gall o titot que
havien comprat a la punta dun pal el passejaven
pels carrers del poble i al final quan el gall estava
mort lil donaven al mestre
Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen i el mestre sel menge
LA PURIacuteSSIMA- (8 DE DESEMBRE)
Hijas de Maria
La devocioacute del poble a la Puriacutessima data de
ben antic A finals del segle XVI Mossegraven Francesc
Verduacute va manar construir una capella dedicada a la
Puriacutessima en la que fou ell mateix soterrat lany
1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut
de la capella) Disposava dun retaule propi
Aquesta capella fou dedicada meacutes endavant a Santa
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
La festa avui en dia LAssociacioacute de
Jubilats del poble (de Sant Martiacute) socupa de
lorganitzacioacute i sufragament de la festa (missa
banda de muacutesica) Es toquen les campanes al vol la
vespra (a les set de la vesprada) El dia 11 de
novembre a les 12 h hi ha solemne missa major i
processoacute Al final de la processoacute la banda de
muacutesica fa una desfilada fins la llar del jubilat i alliacute
es convidada a un refregiri A migdia hi ha un dinar
colmiddotlectiu de jubilats i despreacutes un ball amb un duo
El centre recreatiu de joves organitza aquest
dia la vespra o el cap de setmana seguumlent si la festa
cau en dia entre setmana una orquestra al ball Les
colles damics solen dinar o sopar junts aquestos
dies en algun dels bars del poble
Fotos de la festa de Sant Martiacute
httpwwwcatimenucomsanmarticatihtm
Mes detalls sobre la festa
LA MATANCcedilA DEL BACOacute (A PARTIR DE L 11 DE NOVEMBRE)
A medida que passa inexorable el temps i
ens convertim en adults els records que guardem de
la nostra infantesa van semblant-se a les escenes
soltes perograve carregades de simbolisme duna
pelmiddotliacutecula la pelmiddotliacutecula de la nostra vida I aixiacute estos
moments passats i atrapats ara en records estes
fotografies velles que es guarden en el nostre
pensament passen a formar part de la nostagravelgia
personal i tambeacute colmiddotlectiva quan es tracta de
records lligats a les tradicions i costums dun poble
com ara el nostre Algunes deixes vivegravencies
pertanyen a la tradicioacute familiar de la matanccedila del
bacoacute un costum que representava molt meacutes que el
sacrifici dun animal per tal daprofitar-ne la carn i
tots el seus derivats La matanccedila del bacoacute
simbolitzava tota una manera de viure
Ampliar el tema en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
Foto Jesuacutes Adell
Cap a la festa de Sant Martiacute comencen a Catiacute les
matances de bacons que duraran fins que sacaben
els freds de lhivern Coneguda en totes parts es la
dita A cada porc li arriba el seu Sant Martiacute
Meacutes detall en
httpwwwcatimenucommatanzahtm
SANTA CECILIA- (22 DE NOVEMBRE)
Entrega a Santa Cecilia del 1er Premi del certamen
provincial
Com tots sabem Santa Ceciacutelia es la patrona
de la Muacutesica Eacutes el dia per tant que celebren
especialment els muacutesics de la banda del poble Sol
celebrar-se el dissabte seguumlent al dia oficial al
calendari (22 de novembre)
El dia anterior a les deu hi ha una cercavila
de la banda de muacutesica Pel matiacute hi ha una diana per
tot el poble A continuacioacute missa Despreacutes esmorzar
a un bar del poble o al local dassaig de la banda A
continuacioacute hi han xarangues i cercavila per tot el
poble
A migdia es dina a un dels bars del poble i
sorganitza un disco- mogravebil durant tota la vesprada
Alguns anys la festa sallarga fins el sopar
SANTA CATALINA (SANTA CATERINA)- (25 NOVEMBRE)
Els dies 24 25 o 26 de Novembre (segons
cau la setmana) lescola de Catiacute celebra la festa de
Santa Catalina
Des de ben antic aquesta santa verge
dAlexandria era la patrona de lescola de les xiques
Lescola dels xics tenia per patroacute a Sant Nicolau (6
de desembre) En lescola de Catiacute ara que no hi ha
separacioacute per sexes aquestes dos festivitats es
celebren ara juntes el mateix dia el que
correspondria a la festa de Santa Catalina
El dia dabans de la festa tots els alumnes es
dediquen a captar per les cases del poble per
obtindre uns diners per organitzar la festa A les
tendes en lloc de diners els solen donar aliments i
begudes per a la festa (taronjades coles
formatge)
Escola de Catiacute abans de la darrera remodelacioacute
Santa Catalina
tot lo moacuten sinclina
Anirem al riu
a menjar-nos una perdiu (prim)
Anirem a la bassa
a menjar-nos una carbassa
(Canccediloacute tradicional)
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
Servelliacute servellagrave
(sirve alliacute sirve allagrave)
lolla del mestre bulliragrave
(la mare velleta baixaragrave)
Si no bull avui bulliragrave demagrave
(si no baixe avui baixaragrave demagrave)
(Canccediloacute tradicional)
En arribar a lescola sajunten tots els diners i
soacuten els alumnes majors (els de 2n dESO abans ara
els de 6eacute de primagraveria) els que sencarreguen de
comprar els productes necessaris (papes olives
cacau begudes) per a dinar al dia seguumlent
El dia de la festa pel matiacute es celebra una
missa a lesgleacutesia del poble En finalitzar la missa
els alumnes responsables van a buscar les primes i
el xocolate per menjar-les tots junts els alumnes de
lescola els de la guarderia i els mestres
A continuacioacute sorganitzen diferents tipus de
jocs partits de handbol (baloacute a magrave) i futbol sala i
jocs per als meacutes menuts
En acabar de dinar els meacutes menuts solen
veure una pelmiddotliacutecula apropiada i els meacutes grans fan
una gimcana per grups de totes les edats que
consisteix en proves com afaitar globus muntar
clares dous passar fil per el cap duna agulla i
altres que cada curs sorganitzen
(Alumnes de 1r-2n ESO de Catiacute- Revista Espiacutegol-
Nuacutem 10- Festa Santa Catalina 1999)
SANT ACACI MAgraveRTIR (27 NOVEMBRE)
Eacutes molt antiga la devocioacute a Sant Acaci
Magravertir Apareix ja en 1386 i en 1539 Lany 1591 (4
marccedil) la seua imatge es beneiumlda pel bisbe
Els joves de Catiacute (fadrins) segons Mossegraven
Joan Puig acostumaven a celebrar les festes de
Nadal Pasqua Assumpcioacute i Nativitat de la Verge Nomenaven dos majorals que curaven de
dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les
despeses entre les que no podien faltar els
dolccedilainers El Consell municipal ajudava a costejar
el salari dels gaiters Aixiacute es veu consignat els anys
1424 i 1428
Lany 1712 consta que sant Acaci fou honrat
pels joves catinencs
Lany 1780 (segons M Joan Puig culmina la
seua devocioacute nomenant al sant com a Patroacute dels
Fadrins Fins lentrada del segle XX es celebrava
missa sermoacute vespres processoacute balls populars
corregudes de bous i de poacutelvora La devocioacute al sant
desapareix despreacutes de la guerra
Mossegraven Joan Puig fa constar que lany 1845
sabem que els joves li van oferir una funcioacute
sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846
lajuntament va nomenar a una persona clavari del
sant encarregada de servir-lo i venerar-lo
SANTA BAgraveRBARA (4 DE DESEMBRE)
El dia 4 de desembre es celebrava la festa de
SANTA BAgraveRBARA de la qual hi ha constagravencia
fins lany 1770
Santa Bagraverbara era invocada per a protegir de
les tempestes llamps i del pedrisc
Drsquoaciacute lexpressioacute de Enrecordarsen de
Santa Bagraverbara quan trona
SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)
Als paiumlsos anglosaxons Sant Nicolau (Santa
Claus) navegant en un trineu carregat de regals eacutes
el precursor de les festes de Nadal Aquest costum
amb la forccedila dels mitjans de comunicacioacute
americans darrerament sestagrave imposant per tot
arreu del moacuten
Al nostre poble quan els xiquets i xiquetes
estudiaven per separat com hem dit abans Sant
Nicolau era el patroacute de lescola dels xics Els xics
sortien pels carrers del poble recaptant figues
panses ameles nous per organitzar la seua festa
Antigament les gallines de tot el poble
anaven soltes pels carrers Per a diferenciar-les cada
gallina duia a les potes una gaseta que en cas de
pegraverdua servia per a poder identificar al seu
propietari Quan arribava la festa de Sant Nicolau
totes les gallines eren tancades als corrals per temor
a la canccediloacute que deia
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
I aixiacute era efectivament Si alguna gallina
quedava solta pels carrers desapareixia
Era costum dels joves agarrar la gallina que
trobaven solta la enterraven de forma que tant sols
apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la
decapitava
Aquest costum de matar una gallina o un
titot apareix de forma semblant als pobles de la
nostra comarca com Xert i Benassal A Benassal la
vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del
gall- gallet Els escolans nugaven un gall o titot que
havien comprat a la punta dun pal el passejaven
pels carrers del poble i al final quan el gall estava
mort lil donaven al mestre
Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen i el mestre sel menge
LA PURIacuteSSIMA- (8 DE DESEMBRE)
Hijas de Maria
La devocioacute del poble a la Puriacutessima data de
ben antic A finals del segle XVI Mossegraven Francesc
Verduacute va manar construir una capella dedicada a la
Puriacutessima en la que fou ell mateix soterrat lany
1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut
de la capella) Disposava dun retaule propi
Aquesta capella fou dedicada meacutes endavant a Santa
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
Com tots sabem Santa Ceciacutelia es la patrona
de la Muacutesica Eacutes el dia per tant que celebren
especialment els muacutesics de la banda del poble Sol
celebrar-se el dissabte seguumlent al dia oficial al
calendari (22 de novembre)
El dia anterior a les deu hi ha una cercavila
de la banda de muacutesica Pel matiacute hi ha una diana per
tot el poble A continuacioacute missa Despreacutes esmorzar
a un bar del poble o al local dassaig de la banda A
continuacioacute hi han xarangues i cercavila per tot el
poble
A migdia es dina a un dels bars del poble i
sorganitza un disco- mogravebil durant tota la vesprada
Alguns anys la festa sallarga fins el sopar
SANTA CATALINA (SANTA CATERINA)- (25 NOVEMBRE)
Els dies 24 25 o 26 de Novembre (segons
cau la setmana) lescola de Catiacute celebra la festa de
Santa Catalina
Des de ben antic aquesta santa verge
dAlexandria era la patrona de lescola de les xiques
Lescola dels xics tenia per patroacute a Sant Nicolau (6
de desembre) En lescola de Catiacute ara que no hi ha
separacioacute per sexes aquestes dos festivitats es
celebren ara juntes el mateix dia el que
correspondria a la festa de Santa Catalina
El dia dabans de la festa tots els alumnes es
dediquen a captar per les cases del poble per
obtindre uns diners per organitzar la festa A les
tendes en lloc de diners els solen donar aliments i
begudes per a la festa (taronjades coles
formatge)
Escola de Catiacute abans de la darrera remodelacioacute
Santa Catalina
tot lo moacuten sinclina
Anirem al riu
a menjar-nos una perdiu (prim)
Anirem a la bassa
a menjar-nos una carbassa
(Canccediloacute tradicional)
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
Servelliacute servellagrave
(sirve alliacute sirve allagrave)
lolla del mestre bulliragrave
(la mare velleta baixaragrave)
Si no bull avui bulliragrave demagrave
(si no baixe avui baixaragrave demagrave)
(Canccediloacute tradicional)
En arribar a lescola sajunten tots els diners i
soacuten els alumnes majors (els de 2n dESO abans ara
els de 6eacute de primagraveria) els que sencarreguen de
comprar els productes necessaris (papes olives
cacau begudes) per a dinar al dia seguumlent
El dia de la festa pel matiacute es celebra una
missa a lesgleacutesia del poble En finalitzar la missa
els alumnes responsables van a buscar les primes i
el xocolate per menjar-les tots junts els alumnes de
lescola els de la guarderia i els mestres
A continuacioacute sorganitzen diferents tipus de
jocs partits de handbol (baloacute a magrave) i futbol sala i
jocs per als meacutes menuts
En acabar de dinar els meacutes menuts solen
veure una pelmiddotliacutecula apropiada i els meacutes grans fan
una gimcana per grups de totes les edats que
consisteix en proves com afaitar globus muntar
clares dous passar fil per el cap duna agulla i
altres que cada curs sorganitzen
(Alumnes de 1r-2n ESO de Catiacute- Revista Espiacutegol-
Nuacutem 10- Festa Santa Catalina 1999)
SANT ACACI MAgraveRTIR (27 NOVEMBRE)
Eacutes molt antiga la devocioacute a Sant Acaci
Magravertir Apareix ja en 1386 i en 1539 Lany 1591 (4
marccedil) la seua imatge es beneiumlda pel bisbe
Els joves de Catiacute (fadrins) segons Mossegraven
Joan Puig acostumaven a celebrar les festes de
Nadal Pasqua Assumpcioacute i Nativitat de la Verge Nomenaven dos majorals que curaven de
dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les
despeses entre les que no podien faltar els
dolccedilainers El Consell municipal ajudava a costejar
el salari dels gaiters Aixiacute es veu consignat els anys
1424 i 1428
Lany 1712 consta que sant Acaci fou honrat
pels joves catinencs
Lany 1780 (segons M Joan Puig culmina la
seua devocioacute nomenant al sant com a Patroacute dels
Fadrins Fins lentrada del segle XX es celebrava
missa sermoacute vespres processoacute balls populars
corregudes de bous i de poacutelvora La devocioacute al sant
desapareix despreacutes de la guerra
Mossegraven Joan Puig fa constar que lany 1845
sabem que els joves li van oferir una funcioacute
sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846
lajuntament va nomenar a una persona clavari del
sant encarregada de servir-lo i venerar-lo
SANTA BAgraveRBARA (4 DE DESEMBRE)
El dia 4 de desembre es celebrava la festa de
SANTA BAgraveRBARA de la qual hi ha constagravencia
fins lany 1770
Santa Bagraverbara era invocada per a protegir de
les tempestes llamps i del pedrisc
Drsquoaciacute lexpressioacute de Enrecordarsen de
Santa Bagraverbara quan trona
SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)
Als paiumlsos anglosaxons Sant Nicolau (Santa
Claus) navegant en un trineu carregat de regals eacutes
el precursor de les festes de Nadal Aquest costum
amb la forccedila dels mitjans de comunicacioacute
americans darrerament sestagrave imposant per tot
arreu del moacuten
Al nostre poble quan els xiquets i xiquetes
estudiaven per separat com hem dit abans Sant
Nicolau era el patroacute de lescola dels xics Els xics
sortien pels carrers del poble recaptant figues
panses ameles nous per organitzar la seua festa
Antigament les gallines de tot el poble
anaven soltes pels carrers Per a diferenciar-les cada
gallina duia a les potes una gaseta que en cas de
pegraverdua servia per a poder identificar al seu
propietari Quan arribava la festa de Sant Nicolau
totes les gallines eren tancades als corrals per temor
a la canccediloacute que deia
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
I aixiacute era efectivament Si alguna gallina
quedava solta pels carrers desapareixia
Era costum dels joves agarrar la gallina que
trobaven solta la enterraven de forma que tant sols
apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la
decapitava
Aquest costum de matar una gallina o un
titot apareix de forma semblant als pobles de la
nostra comarca com Xert i Benassal A Benassal la
vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del
gall- gallet Els escolans nugaven un gall o titot que
havien comprat a la punta dun pal el passejaven
pels carrers del poble i al final quan el gall estava
mort lil donaven al mestre
Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen i el mestre sel menge
LA PURIacuteSSIMA- (8 DE DESEMBRE)
Hijas de Maria
La devocioacute del poble a la Puriacutessima data de
ben antic A finals del segle XVI Mossegraven Francesc
Verduacute va manar construir una capella dedicada a la
Puriacutessima en la que fou ell mateix soterrat lany
1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut
de la capella) Disposava dun retaule propi
Aquesta capella fou dedicada meacutes endavant a Santa
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
En arribar a lescola sajunten tots els diners i
soacuten els alumnes majors (els de 2n dESO abans ara
els de 6eacute de primagraveria) els que sencarreguen de
comprar els productes necessaris (papes olives
cacau begudes) per a dinar al dia seguumlent
El dia de la festa pel matiacute es celebra una
missa a lesgleacutesia del poble En finalitzar la missa
els alumnes responsables van a buscar les primes i
el xocolate per menjar-les tots junts els alumnes de
lescola els de la guarderia i els mestres
A continuacioacute sorganitzen diferents tipus de
jocs partits de handbol (baloacute a magrave) i futbol sala i
jocs per als meacutes menuts
En acabar de dinar els meacutes menuts solen
veure una pelmiddotliacutecula apropiada i els meacutes grans fan
una gimcana per grups de totes les edats que
consisteix en proves com afaitar globus muntar
clares dous passar fil per el cap duna agulla i
altres que cada curs sorganitzen
(Alumnes de 1r-2n ESO de Catiacute- Revista Espiacutegol-
Nuacutem 10- Festa Santa Catalina 1999)
SANT ACACI MAgraveRTIR (27 NOVEMBRE)
Eacutes molt antiga la devocioacute a Sant Acaci
Magravertir Apareix ja en 1386 i en 1539 Lany 1591 (4
marccedil) la seua imatge es beneiumlda pel bisbe
Els joves de Catiacute (fadrins) segons Mossegraven
Joan Puig acostumaven a celebrar les festes de
Nadal Pasqua Assumpcioacute i Nativitat de la Verge Nomenaven dos majorals que curaven de
dirigir-les i replegar el necessari per a sufragar les
despeses entre les que no podien faltar els
dolccedilainers El Consell municipal ajudava a costejar
el salari dels gaiters Aixiacute es veu consignat els anys
1424 i 1428
Lany 1712 consta que sant Acaci fou honrat
pels joves catinencs
Lany 1780 (segons M Joan Puig culmina la
seua devocioacute nomenant al sant com a Patroacute dels
Fadrins Fins lentrada del segle XX es celebrava
missa sermoacute vespres processoacute balls populars
corregudes de bous i de poacutelvora La devocioacute al sant
desapareix despreacutes de la guerra
Mossegraven Joan Puig fa constar que lany 1845
sabem que els joves li van oferir una funcioacute
sufragada pel Calvari i el 13 de maig de 1846
lajuntament va nomenar a una persona clavari del
sant encarregada de servir-lo i venerar-lo
SANTA BAgraveRBARA (4 DE DESEMBRE)
El dia 4 de desembre es celebrava la festa de
SANTA BAgraveRBARA de la qual hi ha constagravencia
fins lany 1770
Santa Bagraverbara era invocada per a protegir de
les tempestes llamps i del pedrisc
Drsquoaciacute lexpressioacute de Enrecordarsen de
Santa Bagraverbara quan trona
SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)
Als paiumlsos anglosaxons Sant Nicolau (Santa
Claus) navegant en un trineu carregat de regals eacutes
el precursor de les festes de Nadal Aquest costum
amb la forccedila dels mitjans de comunicacioacute
americans darrerament sestagrave imposant per tot
arreu del moacuten
Al nostre poble quan els xiquets i xiquetes
estudiaven per separat com hem dit abans Sant
Nicolau era el patroacute de lescola dels xics Els xics
sortien pels carrers del poble recaptant figues
panses ameles nous per organitzar la seua festa
Antigament les gallines de tot el poble
anaven soltes pels carrers Per a diferenciar-les cada
gallina duia a les potes una gaseta que en cas de
pegraverdua servia per a poder identificar al seu
propietari Quan arribava la festa de Sant Nicolau
totes les gallines eren tancades als corrals per temor
a la canccediloacute que deia
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
I aixiacute era efectivament Si alguna gallina
quedava solta pels carrers desapareixia
Era costum dels joves agarrar la gallina que
trobaven solta la enterraven de forma que tant sols
apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la
decapitava
Aquest costum de matar una gallina o un
titot apareix de forma semblant als pobles de la
nostra comarca com Xert i Benassal A Benassal la
vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del
gall- gallet Els escolans nugaven un gall o titot que
havien comprat a la punta dun pal el passejaven
pels carrers del poble i al final quan el gall estava
mort lil donaven al mestre
Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen i el mestre sel menge
LA PURIacuteSSIMA- (8 DE DESEMBRE)
Hijas de Maria
La devocioacute del poble a la Puriacutessima data de
ben antic A finals del segle XVI Mossegraven Francesc
Verduacute va manar construir una capella dedicada a la
Puriacutessima en la que fou ell mateix soterrat lany
1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut
de la capella) Disposava dun retaule propi
Aquesta capella fou dedicada meacutes endavant a Santa
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
SANT NICOLAU- (6 DESEMBRE)
Als paiumlsos anglosaxons Sant Nicolau (Santa
Claus) navegant en un trineu carregat de regals eacutes
el precursor de les festes de Nadal Aquest costum
amb la forccedila dels mitjans de comunicacioacute
americans darrerament sestagrave imposant per tot
arreu del moacuten
Al nostre poble quan els xiquets i xiquetes
estudiaven per separat com hem dit abans Sant
Nicolau era el patroacute de lescola dels xics Els xics
sortien pels carrers del poble recaptant figues
panses ameles nous per organitzar la seua festa
Antigament les gallines de tot el poble
anaven soltes pels carrers Per a diferenciar-les cada
gallina duia a les potes una gaseta que en cas de
pegraverdua servia per a poder identificar al seu
propietari Quan arribava la festa de Sant Nicolau
totes les gallines eren tancades als corrals per temor
a la canccediloacute que deia
Sant Nicolau santo bendito
confesor de Jesucristo
La gallina que encontremos
manda el rey que la matemos
I aixiacute era efectivament Si alguna gallina
quedava solta pels carrers desapareixia
Era costum dels joves agarrar la gallina que
trobaven solta la enterraven de forma que tant sols
apareixia el cap i jugaven a vore qui era el que la
decapitava
Aquest costum de matar una gallina o un
titot apareix de forma semblant als pobles de la
nostra comarca com Xert i Benassal A Benassal la
vespra de Sant Nicolau es celebrava la festa del
gall- gallet Els escolans nugaven un gall o titot que
havien comprat a la punta dun pal el passejaven
pels carrers del poble i al final quan el gall estava
mort lil donaven al mestre
Sant Nicolau de la Torre En Diumenge
els xiquets el paguen i el mestre sel menge
LA PURIacuteSSIMA- (8 DE DESEMBRE)
Hijas de Maria
La devocioacute del poble a la Puriacutessima data de
ben antic A finals del segle XVI Mossegraven Francesc
Verduacute va manar construir una capella dedicada a la
Puriacutessima en la que fou ell mateix soterrat lany
1598 (tal com es pot veure encara en la pedra escut
de la capella) Disposava dun retaule propi
Aquesta capella fou dedicada meacutes endavant a Santa
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
Teresa de Jesuacutes traslladant el retaule a la Capella
dels Spiacutegol
Pedra escut dels Verduns en lantiga Capella de la
Puriacutessima
El dia 8 de desembre es celebra la festa de la
Immaculada Concepcioacuten (la Puriacutessima) Hi ha
missa i processoacute amb la banda de muacutesica
organitzada per la Confraria de las Hijas de
Maria
Darrerament degut a lrsquo introduccioacute de la
festa de la Constitucioacute Espanyola el dia 6 de
desembre els treballadors solen fer pont
Ladvocacioacute de la Puriacutessima actualment estagrave
centralitzada en lantiga capella del Roser (al costat
de Sant Josep)
NADAL (24 DE DESEMBRE)
A Nadal cada ovella al seu corral
Cada dia les grans empreses nacionals i
multinacionals ens avancen meacutes prompte la festa de
Nadal Tradicionalment perograve les festes de Nadal
comenccedilaven sempre amb el dia de la loteria
nacional que coincidia amb el primer dia de les
vacances dels xiquets de lescola i acabaven dos dies
despreacutes dels reis (8 de gener) quan els xiquets
reprenien les seues activitats escolars
Les festes de Nadal de Catiacute no suposen
moltes novetats de les que es celebren a qualsevol
altre poble de la comarca Es manteacute el costum de
donar larguinaldo (castellanisme) Estrenes o
presents preferentment de menjar propis de Nadal
Tambeacute susa la variant meacutes incorrecta d
arguilando costum dacaptar els xiquets per Nadal
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
Representacioacute nadalenca (21-12-2005)
La primera activitat eacutes el festival nadalenc
que organitzen els alumnes de lescola del poble al
centre recreatiuel capvespre del comenccedilament de
les vacances En ocasions sha fet una representacioacute
nadalenca a lesgleacutesia parroquial
A lesgleacutesia es monta un pessebre durant
totes les festes Lajuntament decora la placcedila de dalt
amb un pi amb motius nadalencs que estaragrave en peu
fins el dissabte de celebracioacute de la festa de Sant
Antoni en que seragrave cremat a la placeta de lesgleacutesia
juntament amb una carrasca en la tradicional
foguerada
La nit de Nadal es costum reunir-se tota la
famiacutelia celebrant la tradicional Missa del Gall
missa de mitja nit i un ressopar junts en el que no
falten les xulles de corder o pollastre i una
xocolatada de postre Al dia seguumlent de Nadal es
celebrava la festa de Nadalet (que poc a poc ha anat
perdent forccedila) Existeix al terme el Mas de Nadalet
La banda de muacutesica a finals de lany vell o
principis del nou organitza al centre recreatiu un
concert musical (de Nadal o dAny Nou) Tambeacute
solen organitzar-se a lesgleacutesia parroquial algun
concert com el del grup de rondalla
El dia 28 de desembre eacutes el dia de les
innocentades El dia 31 eacutes el dia de lhome dels
nassos Era costum que algun major et digueacutes Al
carrer Major hi ha un home que teacute tants nassos com
dies queden a lany i et passaves el dia buscant-lo
per tot el carrer i per dins de lHostal de Fernandina
pensant Seragrave este home o seragrave aquell
Com en totes parts no falten en totes les
festes els tradicionals dolccedilos (massapans tarrons
pastissos) i menjars (pilotes de Nadal pavo
cotillon)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
PILOTES DE NADAL
Ingredients per a 4 persones
- 300 grams de carn picada barrejada de bou i porc
- 50 grams de pernil picat fi
- 200 grams de llonganisses
- 100 grams de pit de pollastre picada fina
- 450 grams de pa ratllat
- 30 grams de formatge catinenc sec ratllat
- 4 ous
- 2 litres de brou de carn
- 1 cap dalls
- 1 copa de vi de Xeregraves
- 1 cullerada sopera de mantega
- Julivert
- Pebre
- Sal
Preparacioacute
Comenccedilarem per la preparacioacute de les carns
llevant la pell a les llonganisses i mesclant beacute tota la
carn tant de bou porc pollastre llonganisses i
pernil igualant-les el millor possible fregint
despreacutes en una paella amb la mantega a foc lent per
no cremar-les fins daurar beacute sense deixar de
remenar per igualar
Quan estiguin les posem al fons dun bol
grandet on els afegirem lall i el julivert ben picats
el formatge tres ous i el rovell del quart (reservant
una clara) el pa ratllat i la copa de Xeregraves
Especiarem amb sal i pebre (haurem provat la
massa crua per estar segurs de la quantitat)
Pastarem amb les mans fins a obtenir una
massa homogegravenia i espessa per fer les pilotes Si ens
sortiacutes massa espessa podem alleugerir amb una
mica del brou de carn pro no gaire
En un perol adequat posarem a escalfar el
brou fins que comenci a bullir i mentre anirem
elaborant les pilotes de la grandagraveria aproximada
duna pilota de ping-pong uns 4 centiacutemetres de
diagravemetre
Quan el brou bulli anirem cobrint les pilotes
a la clara dou que hem reservat beacute batuda i posant
amb cura en el brou per no destrossar-les
El temps de coccioacute eacutes duns quinze minuts
Sha de servir ben calent com correspon a un
delicioacutes plat hivernal tot i que no desmereix en cap
temporada
Visita dels patges dels Reis Mags (2009)
