EL CARGOL

No teníem electricitat i per això utilitzàvem eines manuals. No

disposàvem d'una gran caixa d'eines. La nostra caixa contenia serres, una

maça, cisells, un ribot i alguns martells. A més, disposava d'una sèrie d'eines

per a mesurar: una cinta mètrica, un escaire, un nivell de bombolla i una

plomada. Això era tot el que ens calia. Si hagués vingut un fuster medieval li

haurien resultat familiars la majoria de les meves eines. Encara més, fins i tot

un fuster de l'antiga Roma hauria trobat poques sorpreses a la meva caixa

d'eines. Tant les serres com els martells (i els claus), els cisells, les trepadores i

els escaires daten de l'edat del bronze i dels primers temps de l'edat del ferro.

Molts tipus d'eines modernes s'originaren fins i tot abans, al neolític, fa

uns 8.000 anys. De fet, només hi ha una eina a la meva caixa que

desconcertaria un fuster romà o medieval: el meu tornavís. Entendrien el

significat dels cargols; després de tot va ser Arquímedes qui va inventar el torn

al segle III abans de Crist. Els cargols de l'antiguitat eren grans artefactes de

fusta que s'utilitzaven per a treure aigua. Un dels aparells més antics que va

utilitzar el cargol per a fer pressió va ser una premsa per a roba feta pels

romans. També s'utilitzaren les premses per a fer oli i vi. A l'Edat Mitja es va

aplicar elmateix principi del cargol a la impremta. Malgrat tot, es desconeixia el

cargol comú com a petit instrument d'unió i fixació.

Els cargols per a fusta (també es coneixen com a visos) es van originar

en algun moment del segle XVI. No se sap qui va inventar el tornavís manual,

però el cert és que no apareix a les caixes d'eines fins un cop passat l'any

1800. Els primers cargols eren força cars perquè calia fer-los acuradament a

mà i només s'utilitzaven per a articles de luxe com els rellotges. No va ser fins

el 1850 que no es va aprendre a fer visos en grans quantitats.

El cargol per a fusta va suposar un nou mètode d'unió, més durador que

els claus, que poden sortir-se si la fusta es resseca o s'expandeix (això justifica

la utilitat dels cargols en la construcció de vaixells). El vis junta perfectament les

peces que cal unir i és més fort i durador que els claus, les clavilles o les

grapes.

Però, el rei dels cargols és el cargol de precisió. El cargol mecànic va

representar un progrés tecnològic de proporcions èpiques. Aquest cargol va

permetre l'ajustatge precís d'instruments tan importants com els rellotges, els

microscopis, els telescopis, els sextants, els teodolits i els cronòmetres marins.

No és agosarat dir que els cargols ben cargolats van transformar el món. Sense

els cargols, camps sencers de la ciència no haurien pogut desenvolupar-se, la

navegació hauria continuat sent primitiva i no hauria estat possible el

desenvolupament del comerç marítim dels segles XVIII i XIX. Sense els cargols

no hi hauria eines i, per tant, tampoc productes industrials ni revolució

industrial.