Lourdes Fonoyet

Historiadora de I ' a r t

El cadirat del cor de la catedral de Girona

Treballs

És ben sabut que per gaudir de la bellesa de la millor col-lecció d'art egipci existent no cal anar al país d'origen, senzillament s'ha de fer una visita o una esta- da al Louvre de París; també és clar que si algú vol estudiar l'art xines, prioritiriament, ha d'anar a Anglaterra abans que a la Xina, i, sense anar més lluny, aquell qui vulgui meravellar-se amb la immensitat de la maiestas domini de Sant Climent de Taiill, no cal que visiti la magnífica vall, tan sols ha d'arribar-se al MNAC.

L'objectiu d'aquest treball és pre- sentar les restes del cadirat de la seu de Girona presents a la Fun- dació Mauri de la Garriga, i ana- litzar la problemiitica existent amb relació a la seva construcció

i les característiques formals i ico- S

nogrifiques que permeten veure la importincia del conjunt i el b .

grau de connexió amb l'escultura gbtica de la mateixa Ppoca.

La seu de Girona, punt de visita turística gairebé obligada en el pas per la ciutat, va patir, al llarg del segle XIV, una transformació que va vestir-la amb una línia arquitectbnica i uns elements es- cultbrics traqats amb un llenguat- ge gbtic, merescudament parti- cular i interessant.

El cor formava part de l'espai esclesiiistic gairebé des dels seus inicis; n'hi ha constincia des de llPpoca visigbtica. En principi, es- tava situat darrere l'altar i acom- panyava el cadiral del sacerdot. A partir del segle XIV, i, sobre- tot, del XV, en col.locar els grans

retaules gbtics darrere l'altar, el cor es va traslladar a la nau. Ens queda consthncia de l'existkncia de conjunts de cadirats catalans d'kpoca gbtica, plens d'escultura narrativa, fanthstica o simple- ment decorativa, de qualitat i valor gens envejable si els com- parem amb els de la resta del continent, avui desapareguts a causa d'incendis, guerres i altres tipus de destrucció.

El conjunt de seients realitzats en aquest període dins de la cate- dral de Girona va patir una sort similar quan es va desmuntar du- rant el primer quart del segle XX. En contraposició, perb, dels al-

Vista general del cadirat de la catedral de Girona, amb l'prgue al fons.

(Fotografia: V. Fargnoli. In: Rahola, C.: Gerona. Biblioteca de Turismo de la

Sociedad de Atracci6n de Forasteros, vol. I, Barcelona, 1927, phg. 32)

Vista general del cor d e la catedral de Girona, abans que fos enderrocat.

(Fotografia: Institut d'Art Hispanic, Arxiu Mas)

El cor de la catedral de

Girona, mentre s'estava

desmuntant, amb una part

del cadirat en primer terme.

(Fotografia: Institut d'Art

Hispinic, Arxiu Mas)

tres casos esmentats, en aquesta ocasió, un historiador catal2 veí de la Garriga va recollir-ne les restes i va poder evitar una des- trucci6 que ja estava sentencia- da. Les restes, molt malmeses, de la major part dels respatllers del cadirat van ser portades al Mu- seu-Biblioteca Josep Mauri d e l'esmentada poblacib. Com en els exemples citats al comenqament, el conjunt es troba lluny de la seva ubicaci6 or ig inal , p e r 6 aquesta apropiació, fruit d'una ment desperta i respectuosa amb el nostre patrimoni, va propiciar la seva conservacici.

La construccici de cadirats en es- glésies i catedrals va esdevenir, com s'ha esmentat, una practica habitual a tot I'occident cristia durant els segles XIII, XIV i XV. Sota el nom de fuster -fent re-

ferPncia al material utilitzat- o ymaginarius, es poden conPixer els noms d'alguns dels artífex de moltes talles catalanes, que va- ren treballar en aquest context geogrhfic i cronologic, com po- drien ser els mestres Anglada o MaciA BonafP. Ambdós van es- devenir grans productors que, a causa de la demanda, es van es- pecialitzar en la factura de cadi- rats de cors. Entre moltes altres obres, van dirigir i realitzar, en fases independents, el cadirat de la seu de Barcelona -per posar un exemple conegut i ben estudiat.

El cadirat de la seu de Girona, pero, ha esdevingut, fins a I'ac- tualitat, un conjunt enigmatic pel que fa a l'autoria i a les fases de construcció. A causa de la manca d 'un estudi monografic i apro- fundit, molts autors, quan han tractat aquest tema en publica- cions de caire més generic, fan evident un desconeixement de les

peces que es troben ubicades a la Garriga i que són objecte d'aquest treball.

Estudiosos i especialistes, com ara Durliat (DURLIAT, 1963), mencionen en les seves obres llexistPncia d'una cadira episco- pal o chtedra esculpida pel mes- tre Aloi de Montbrai, l'any 1351, per al cor d e la catedral de Giro- na i conservada, avui, a la ma- teixa s e u . Al t res e s t u d i o s o s (FREIXAS, 1982-1983; FREIXAS, 1983; DALMASES i PITARCH, 1984; BARRAL, 1994; BARRAL, 1997) atribueixen al mateix autor la construcció d'un cadirat baix per al mateix cor, sense esmen- tar-ne les característiques ni el destí.

Tots ells basen les seves afirma- cions en un document recollit en la col~lecció d'actes capitulars pu- blicat l'últim terq del segle XIX (FITA, 1873). Segons Fita, en un

text escrit el 28 de juny de 1345 queda explícit que ((tan baix era 10 presbiteri de la Séu bizantina i que l'hbside ell mateix era de tan curt espay,, que era difícil acollir cbmodament els fidels i, per tant, demanava urgentment una refor- ma, la qual es va iniciar el 12 de mars de 1347 i propicih el trasllat de l'altar i, tal vegada, de l'espai del cor.

Segons el Liber notularum, trans- crit per Fita en l'obra menciona- da, el dia 7 de juny de 1351, Ma- gister Aloy ymaginatorius civis bar- chinone es compromet a acabar la potencia del cor i a realitzar aliud chorum cathedrarum (l'altre cor de la catedral) a canvi de nou lliures barceloneses i quaranta-cinc sous barcelonins. És per aquesta raó que l1autor dedueix que, amb les reformes del 1347, es devia haver realitzat un primer cor anomenat cor alt o del bisbe i també iniciat la cadira episcopal, de manera que, el 1351, es devia encarregar al mestre Aloi acabar la cadira no finalitzada i la realització del cor baix o del Chantre.

Segons Fita, aquestes obres van ser iniciades en temps del bisbe Arnau de Mont-rodó, que va morir per la pesta el 1348; les obres, perb, no es van aturar. Palol, citant a Villanueva (PA- LOL,1955), diu que l'enchrrec a Aloi es devia fer en temps del bisbe Berenguer de Cruilles.

Arran d'aquest contracte, la ma- joria d'especialistes ha atribui't l'obra del cadirat de la catedral de Girona a mestre Aloi. La rea- litat, perb, mostra que aquest conjunt escultbric, com molts d'altres atribui'ts al mateix mes-

tre, no manté relacions estilísti- ques amb les principals obres de l'autor. La qualitat de la manu- factura, les desconcordances en- tre el que es demana en el con- tracte i el que slarriba a realitzar i altres punts com ara la inexis- tkncia d'un rebut o altre tipus de document que certifiqui la fina- lització de l'obra pel mateix au- tor i el consegüent pagament, fa sospitar que tal vegada Aloi de Montbrai no va ser, finalment, l'executor d'aquest treball.

D'altra banda, existeix un altre document, trobat i transcrit per L. Batlle i Prats, del Notularum de lrArxiu Episcopal, datat el 25 de juny d e 1352, on es dóna a con2ixer un pacte realitzat entre el prevere del capítol, Ramon Al- bertí (obrer de la catedral), i Fer- rer de Groins (fuster de Girona): ((pro faciendo complendo et fi- nendo in dicto opere cathedras cori dicte ecclesie vocatus cor del cabistol integre et complete>, (BAT- LLE, 1979). En aquest contracte, Ferrer de Groins es compromet a acabar el cor de la catedral i a no realitzar cap altre treball abans d e finalitzar-10, mentre que l'obrer es compromet a propor- cionar-li tota la fusta necesshria i a pagar-li tres sous i quatre di- ners per cada dia de treball. El termini maxim de finalització que se li dóna va del dia de Pasqua del mateix any fins al de l'any següent, el 1353, moment en quk el cor hauria d'estar enllestit.

Com el mateix Batlle i Prats va deixar dit, és probable que el con- tracte establert entre Aloi de Montbrai i els obrers de la cate- dral no es portés a terme i, per aquesta raó, va caldre cercar una

altra persona que pogués realit- zar el treball. No es coneix fins a quin punt podia haver participat en el projecte mestre Aloi, ja que, en aquells moments, tenia altres enchrrecs, perb el cert és que, excepte alguns fragments de de- coració vegetal que pertanyen a una epoca més tardana, la major part de l'escultura segueix una mateixa línia que, difícilment, es pot associar al taller de l'autor esmentat.

Francesca Español, una de les historiadores que ha treballat el problema d'autoria i cronologia del cor d'aquesta catedral, recull en un article les anotacions de Batlle (ESPANOL, 1996) i es plan- teja, partint de l'herhldica que apareix esculpida a la chtedra, les dates en que s'elaborh. L'escut que apareix al respatller pertany a la familia dels Mont-rodó, i es podria posar en relació amb un dels dos membres d'aquest lli- natge que foren bisbes de l'es- mentada seu. El primer, Arnau (1335-1348), que sembla ser la persona que va engegar gran part de les reformes de la catedral, va morir abans del contracte amb Aloi. El segon, Bertran (1374- 1384), pertany a una epoca pos- terior a la dels dos contractes, perb, segons Español, els trets iconografies i el carhcter tardh de certes parts de l'obra poden en- caixar perfectament amb aquest nou interval de temps. Aquest enchrrec podria coincidir amb la remodelació del panteó d'aques- ta familia, duta a terme per un artista provinent de Carcassona, Joan Avesta.

EVOLUCIO DEL COR

Així, doncs, sembla que, durant la segona meitat del segle XIV, el cor de la catedral de Girona de- via tenir un cadirat alt i un de baix acompanyats per una cadira episcopal.

A partir d'aqui, dues informa- cions diferents es contradiuen en el seu destí. D'una banda (OLI- VER, 1973), s'afirma que el cadi- rat va ser substitui't per un de nou durant el segle XVI; de l'altra (PALOL, 1955), s'explica que en el segle XVIII es devia efectuar un trasllat del cor. Aquestes da- des no s'han pogut comprovar.

El fet és que 1'Arxiu Mas de Bar- celona conserva fotografies de principis del segle X X on encara es pot apreciar el cadirat, conser- vat, que coincideix amb el que resta parcialment a la Garriga. El cor va ser desmuntat i, com s'ha dit anteriorment, l'historiador Josep Mauri va recollir els frag- ments abandonats en un racó de la catedral i els reubica a la seva residencia, actualment museu.

Fins ara, mai no s'ha pogut cons- tatar quines parts no es troben al museu de la Garriga, quines es troben en altres col.leccions i quines s'han perdut. Malgrat tot, en aquest treball s'intentara, en la mesura que sigui possible, de- finir un perfil i valorar la traqa del que s'ha conservat.

EL CADIRAT DE LA GARRIGA

A la Fundació Mauri de la Garriga es conserven les restes d'alguns respatllers de les cadires del cor de la seu de Girona. El conjunt

Sala del Museu-Biblioteca Josep Mauri (la Garriga). (Fotografia: L. Fonoyet)

O e4

esta situat a les parets d'una de que ens han arribat parcialment. 2 les sales i fa d'antipendi d'altar. D

u Al passadís, on hi ha l'escala que Existeixen uns quaranta respat- d

dóna accés a una habitació, hi llers conservats íntegrament o trobem altres mbduls i alguns amb un mínim de parts desapa- fragments conservats, com ara regudes. Es disposa d'un altre trossos de traceries o de fulles respatller, del qual se'n conserva e

Passadís del Museu-Biblioteca Josep Mauri (la Garriga). (Fotografia: L. Fonoyet)

veritablement poca cosa, perb que encara es pot relacionar amb el conjunt per la seva realització.

Per tal de valorar el perfil dels respatllers cal fixar-se en les di- ferents parts que els conformen. Es presenten en mbduls juxtapo- sats d'estructura rectangular i vertical, culminats per uns pina- cles decorats amb traceries gbti- ques i motius florals, a banda i banda dels quals es distribueixen uns personatges.

L'estructura del cadirat

Segurament seguia l'esquema tradicional dels cors de l '~poca, malgrat que se'n conserven pocs exemples propers cronolbgica- ment i que a les fotografies de les quals disposem no es perceben els detalls amb gaire nitidesa.

La part del seient, tant del cadirat alt com del baix, segons imatges antigues, seguia una tendencia comuna a tot Europa: la de pre- sentar un perfil del conjunt unit per una línia ondulant continua i la de separar, entre si, els seients per mitj& d'uns medallons, so- vint decorats amb escultura or- namental. Les misericbrdies, an- nex adossat sota el seient que servia per recolzar el cos durant les llargues hores de l'ofici, apa- reixien moltes vegades esculpi- des amb diversitat de temes, so- vint de carhcter profa, que amb el temps anaren evolucionant i es normalitzaren en aquest es- pai. Malgrat que la cadira epis- copal conserva una misericbrdia esculpida amb decoració figura- da, per les fotografies antigues es pot saber que, com a mínim, a principis d'aquest segle, la resta de misericbrdies del cadirat no

Estructura d'un respatller d'una cadira. (Fotografia: L. Fonoyet)

tenia cap tipus d'ornament i que els medallons presentaven tan sols el relleu d'una estrella sim- ple i esquem5tica. Tots els seients van desapar2ixer quan es va des- muntar el cadirat i, actualment, no se'n coneix el destí.

Els respatllers

Dels respatllers es pot dir que, probablement, no foren excepcio- nals pel que fa a l'estructura, com tampoc no ho eren els seients. ks evident que es tracta d'una solu- ció molt utilitzada en aquella 6poca, una fórmula estructural amb uns elements decoratius que eren tan v&lids en el cobriment d'un sepulcre com en la cons- trucció d'un retaule o en el traqat d'una custbdia. Així es pot apre- ciar en aquesta obra, amb la presencia de traceries, de fulles que apareixen decorant els pina- cles o els capitells de les columnes

i d'una iconografia que exposa la tem5tica habitual en aquesta Gpo- ca: Angels, personatges bíblics i éssers fantistics.

Es podria establir una gran quan- titat de paral.lelismes entre dife- rents tipus d'obres de la mateixa epoca i dins d'un marge geogrhfic forga ampli. Es poden mencio- nar, a tall d'exemple, obres tan significatives com el lateral del sepulcre de Sant Feliu de Girona, feta per Joan de Tournai el 1328; el magnífic retaule de la Verge de Cornell& del Conflent, realit- zat per Cascall el 1345, amb una disposició de figures molt simi- lar, o el retaule de la capella de Santa Maria dels Sastres de la ca- tedral de Tarragona, atribui't al mateix Aloi de Montbrai i acabat el 1368. Totes, obres de la ma- teixa epoca i que segueixen, amb diferents graus de desenvolupa- ment, aquest model estructural.

Traceries d'un arc del claustre de la

catedral de Vic.

(Fotografia: L. Fonoyet)

Models de fulles que decoren els

respatllers del cadirat.

(Fotografies: L. Fonoyet)

Pel que fa a les traceries de l'interior dels pinacles, cada res- patller llueix un motiu diferent, sovint de gran complexitat tPcni- ca. Tret d'algunes excepcions, el dibuix central apareix emmarcat dins d'un cercle on es desenvolu- pen diferents jocs de línies basats, principalment, en les formes bh- siques del cercle i del triangle.

Aquests dibuixos geomPtrics també es poden relacionar amb models de I'Ppoca, repetits cons- tantment en suports arquitecth- nics com ara els arcs dels claus- tres o I'interior de les rosasses de les fasanes ghtiques. Per exem- ple, el motiu d'un dels respat- llers es pot trobar al claustre de la catedral de Vic o en una de les rosasses del monestir de Sant O

(Y

Cugat del VallPs, ambdues obres 2 finalitzades en la primera meitat D

I 4

del segle XIV. 111

Amb relació als motius florals, hi - . podem reconPixer u n mínim d'onze models de fulles i flors i b .

intuir-ne un dotzP forca malmes, que apareixen decorant I'exterior del pinacle i de I'arc inferior -ple de formes polilobulades- o en els capitells de les columnes que subjecten el respatller. La qualitat de la factura és bastant bona. Cal destacar-ne el detallisme i la presencia de bons acabats (que es distingeixen malgrat el lamen- table estat de conservació de moltes peces).

En general, fulles i flors llueixen un dibuix clarament definit i es distribueixen en grups de quatre o sis elements, disposats en in- tervals regulars, i mostren una estructura rígida i repetitiva que transmet un aire de convencio- nalisme molt marcat.

La distribució de les fulles al vol- tant del pinacle es deu també al pes de la tradició gbtica. Apareix en els retaules o sepulcres es- mentats i en altres tipus d'obres i formats, encara que no és habi- tual trobar, en obres properes, tanta varietat de motius dins d'un mateix conjunt, sinó tan sols dos o tres models.

Cal destacar un model de fulla (vegeu el primer model de fulla), que apareix flanquejant alguns pinacles i en ocasions decorant capitells de columnes, que dis- posa d'unes protuberhncies a manera de punts estrategicament col-locats, normalment en nom- bre de sis, que decoren l'interior de la superfície floral. L'ordre i la repetició amb qui? apareixen suggereixen la voluntat de seguir un motiu decoratiu més propi de la creació humana que originari de la mateixa natura. El retaule de Cardona --que Rosa Alcoy situa entre 1350 i 1360 i que relaciona amb el mestre Cascalls, l'escultor que va treballar a Poblet amb el suposat artífex del cor gironí, Aloi de Montbrai (PRE-FIGURACI~, 1992)- mostra unes fulles de traqa i puntejat similars.

Pel que fa a l'origen d'aquest detall decoratiu es podria posar en relació amb una tecnica utili- tzada en el treball d'altres mate- rials com ara l'ivori o el metall, on cada punt es correspon amb el clau o punta que devia subjectar l'objecte, en aquest cas, una fu- lla. El que en un principi respon- dria a una necessitat, s'hauria convertit, a partir de cert mo- ment, en un detall purament de- coratiu. Si deixem de banda les diferencies, es pot recordar l'exemple citat a Catalunya romli-

Motius vegetals afegits al conjunt posteriorment.

(Fotografies: L. Fonoyet)

nica (DALMASES, N.; PITARCH, nyats per omplir els carcanyols, A., 1984, phg. 196) d'un llibre a banda i banda del pinacle cen- ilaluminat, de Sant Cugat del tral, que en altres ocasions ocu- Valles, on es mostra clarament la pen les figures. Altres exemples, dependencia amb un model an- que segueixen la mateixa línia, terior de característiques similars perb que mostren un format més a les esmentades. allargat, van ser realitzats per

decorar el marc superior de les Respecte a la resta de formes ve- portes que donaven accés al cor. getals descontextualitzades que Aquests ornaments van servir per es conserven de forma fragmen- culminar alguns dels pinacles, tada al passadís del museu, es cosa també habi tual du ran t pot observar un treball, també aquesta epoca. molt acurat, que acusa una vo- luntat de detallisme interessant. Dins del grup esmentat, encara Aquestes formes es distingeixen es podrien distingir dues tenden- de les anteriors perque perta- cies: una, de formes més angulars nyen a una epoca posterior, mal- i l'altra, de formes més ondulants grat que també segueixen un i arrodonides. Es tracta d'unes model estereotipat. formes vegetals més complica-

des, entrellasades i laberíntiques Sabem, grhcies a les fotografies que responen a les directrius de del cor de la catedral de Girona l'anomenat gbtic internacional, conservades a 1'Arxiu Mas de més concretament, estes per Barcelona, que alguns d'aquests aquesta zona durant la primera motius vegetals van ser disse- meitat del segle XV.

Figures humanes. (Fotografia: L. Fonoyet)

Angels músics; el primer, amb xeremia; el segon, amb pandero, i el tercer, amb

viella de roda. (Fotografies: L. Fonoyet)

És interessant mencionar el lli- bre de models de Hans Boeling (BUCHER, 1979, phg. 376-395), datat aproximadament cap al 1435, on es mostren models de fulles que segueixen la mateixa línia que els esmentats, molt estesos per l'occident medieval cristih.

Amb relació a les figures que decoren els respatllers, s'hi pot identificar un primer grup de fi- gures humanes -homes i dones orants, amb filacteris o amb un llibre a la mh-, que fan referen- cia a personatges bíblics o sants.

Hi ha un grup d'ingels, que po- den apareixer orant o amb algun atribut -ja siguin corones, lli- bres, filacteris, ciris (ingels cero- feraris) o encencers (8ngels turi- feraris)-, o bé formant un grup més compacte -músics amb flau- ta, sac de gemecs, panderetes, viola de roda, triangle, trompe- ta, tambor, arpa, saltiri, orgue porthtil i d'altres instruments comuns a 1'Ppoca.

Un altre grup de personatges el componen diversos éssers fanths- tics: de vegades, inspirats en ani- mals reals per6 dotats de dues úniques potes i unes ales o, en altres ocasions, amb un perfil humi per6 amb atributs demo- níacs, com ara peus amb urpes o pel d'animal.

El darrer grup de figures, ubicat al passadís del museu, es distin- geix de la resta; bisicament, per la composició. Es tracta de grups d'hngels -i, en un cas, de la ma- teixa Verge-, que subjecten fi- lacteris que, en aquesta ocasió, contenen inscripcions, emmarcats, cadascun, en un cercle sota del qual podem trobar un entramat

Angei amb filacteri. (Fotografia: L. Fonoyet)

D'altra banda, a l'esrnentat Ar- xiu Mas queda constancia d'un respatller, avui desaparegut, amb una estructura similar a la dels respatllers que es conserven, que tenia dos Bngels com a figures laterals: un, turiferari i l'altre, que tocava un instrument musi- cal amb arc.

Una segona fotografia, que es conserva en el mateix centre es- mentat anteriorment, mostra un dels respatllers conservats, perd amb modificacions pel que fa a la figura de l'esquerra, que, ori- ginhiament, es podia identificar amb un animal de perfil que treia la llengua, i que, a partir de cert moment, va ser substitui't per les restes fragmentades d'un centau- re portador d'un escut, clarament afegit en el moment d'instalelar- 10 en la ubicació actual.

Pel que fa al tracat de totes les Respatller desaparegut, amb un Bngel turiferari i un Bngel músic, amb un figures, existeix certa unitat esti- instrument d'arc. (Fotografia: Institut d'Art HispBnic, Arxiu Mas) listica, encara que les diferencies

compositives suggereixen la presencia de diferents mans.

D'una banda, hi ha tot un grup de figures masculines i femeni- nes, de mida més gran, que es presenten assegudes i que ocu- pen tot l'espai de que disposen, en un intent, no gens reeixit, d'adaptar-se al marc. Mostren unes mans tosques, poc o gens naturalistes i escorcos poc acon- seguits. Sota la roba, no s'ende- vina un cos coherent, cosa que fa evident un desconeixement de la figura humana.

de fulles i flors. A tall d'exemple, en un pinacle podem trobar la Verge i un hngel amb la inscrip- ció Ave Maria, fent referencia a 1'AnunciaciÓ.

Els hngels, en canvi, apareixen dempeus, amb un model de ves- tit llarg fins als peus cenyit a la cintura i a l'alqada del colze, on s'estreny la miniga fins al canell. Les ales ocupen l'espai restant, i arriben, en alguns casos, a I 'al~ada dels peus. Els instruments o ob- jectes estan esculpits amb una gran fidelitat. En canvi, les mans, petites i estilitzades, amb els dits llargs i prims, acusen sovint un convencionalisme en les postures. Com en el cas anterior, els cossos apare ixen a m b incoherilncies anatbmiques importants.

Alguns dels hngels conservats al passadís mostren trets més es- quemhtics, gairebé esbossats, tal- ment com si es tractés d'una fei- na inacabada. Aquest conjunt, amb tres figures fetes amb fusta i de dimensions semblants, mos- tra característiques molt similars a les de les peces conservades al Museu Frederic MarPs d e Barce- lona (D.a., 1991, p i g . 330 i 331), que es corresponen amb un angel

després que fos desmuntat el ca- dirat.

Existeix, per6, un grup d'ingels que estan resolts amb més tPcni- ca i gricia. Apareixen sovint so- bre una flor emmarcada en una tija, amb el cos lleugerament de perfil, amb una vestimenta més treballada (gravada a les puntes i amb caigudes recargolades) i amb una anatomia més estilitza- da i naturalista. La diferPncia de qualitat respecte a les figures dels profetes fa pensar que es podria tractar d'obres dutes a terme per diferents mans executores.

un hngel O r a n t i un Respatller modificat. (Fotografies: superior, Institut hngel músic que Pro- d'Art Hispinic, Arxiu Mas; inferior: L. Fonoyet) bablement, aquesta figura es va afegir a la col.lecci6 de l'escultor

Angei amb arpa.

(Fotografia: L. Fonoyet)

La representació dels animals i dels éssers fantastics es corres- pon amb la tradició iconogrhfica de l'epoca. S'ha de recordar l'esmentat retaule de Cornellh del Conflent, realitzat per Cascall el 1345, així com la diversitat de bestiari que apareix en els llibres il.luminats en aquesta Ppoca per tot Europa.

En definitiva, es tracta d'un con- junt de figures forca divers. Per les fotografies generals del cor de Girona dels anys 1908 i 1913, conservades a l'esmentat arxiu Mas, sabem que a principis del segle XX el cos del cadirat ocupa- va un espai, que tenia la forma de la lletra u, del qual formava part la cadira episcopal. Existia un tram del brac esquerre i central decorat amb els motius vegetals dl&poca posterior -ja mencio- nats. Pel que fa a la resta de figu-

Existeixen, conservades a la Fun- dació Josep Mauri de la Garriga, les restes forqa malmeses del que havia estat, originariament, el ca- dirat gbtic de la seu de Girona. Grhcies a la documentació i a les fotografies que se'n conserven, podem visualitzar algunes de les etapes de construcció i l'aspecte d'aquest conjunt a principis del segle XX.

Es tracta d'un cor que segueix, a grans trets, les directrius genera- litzades per a aquest tipus de mo- biliari durant el gbtic i a 1'Europa occidental. L'autor a qui la histo-

Per la quantitat d'exemples pa- ral-lels que es poden trobar -pel que fa a tots els aspectes mencio- nats: estructura, traceries, fulles, personatges-, es pot concloure que no es tracta d'un conjunt in- novador.

S'hi reprodueixen les f6rmules existents que ajuden a reafirmar una tendencia present a lr2poca. Tot plegat evidencia la practica de la utilització dels llibres de models que aplegaven dibuixos estereotipats, molt emprats per tot Europa.

Angei turiferari.

(Fotografia: L. Fonoyet)

riografia ha atribui't l'obra no sembla ser el veritable protago- nista de la talla, tal com s'ha jus- tificat al comencament d'aquest article. D'acord amb el que s'ha anat esmentant, és probable que existeixin dues etapes diferencia- des, en relació amb el conjunt de figures i la zona decorada amb elements vegetals, relacionades amb el gbtic internacional. Per tant, i com a mínim, hi va haver dos artífexs diferents.

En una primera etapa, en la qual s'hauria realitzat la major part de l'obra, es devia decidir el tracat del projecte, tal vegada esbossat pel mateix Aloi de Mont- brai, conegut artista i empresari a qui es va encarregar l'obra, en- cara que no la va arribar a execu- tar. Tan sols coneixem un altre nom, mes'tre Ferrer de Groins, personatge encara desconegut,

res, s'entreveu que no hi ha una que el 1352 devia rebre el nou lbgica distributiva, sinó que es encarrec i, tal vegada, seguint les van i línies establertes o cercant les so- cions aleatbriament. lucions utilitzades en conjunts

propers, va donar forma al nou cadirat.

Les diferents tipologies de figu- res que apareixen en aquesta obra formen part d e la iconografia habitual present en els temples d'aquesta Ppoca. Personatges bí- blics, ingels, éssers fantistics ... acostumen a seguir models ori- ginaris de les mnrginrilia dels lli- bres ilsluminats, que sovint estan estretament lligats amb les altres arts figuratives (MATEO, 1979).

Per les restes conservades, no sembla haver existit un progra- ma iconogrAfic complex. Segons les fotografies, que mostren el cor in si t i r abans d'ésser desmun- tat a principis de segle, les dife- rents tipologies de personatges apareixen barrejades, cosa que fa pensar que no va existir en la seva creació un ordre iconolbgic preestablert que definís la ubica- ció de les figures. Per aquesta raó, és ficil interpretar el pro- grama, no com un entramat de figures que intenten transmetre un missatge nou i específic, sinó com una successió de personat- ges que segueixen uns models convencionals molt estesos i que estan en la línia decorativa ade- quada a l 'ambient on s 'han d'ubicar. Les figures que apareixen en parelles, normalment amb una finalitat narrativa o moralitzado- ra, adquireixen en aquest con- junt un caricter més decoratiu.

La cadira episcopal, com s'ha explicat anteriorment, podria haver estat feta en temps del se- gon bisbe, Bertran de Mont-rodó.

Pel que fa a la segona etapa, es posa de manifest una ampliació o reforma del cor, que es devia realitzar a principis del segle XV, tal vegada l'última faceta d'aques- ta obra. Aixb es podria traduir en un nou intent de finalitzar el cor o bé es podria interpretar com la resposta a les noves necessitats de la comunitat que l'utilitzava.

El desús, la manca de sensibilitat o altres tipus de problemes són els que sovint encaminen les obres d'art cap a un destí poc afortunat. La sort dels respatllers del cadirat del cor de la seu de Girona, avui en bones mans, ens pot parlar de l'última etapa de la seva historia dins de la catedral, la del desmembrament i la dis- persió. De la mateixa manera que coneixem la localització d'alguns hngels en el Museu MarPs, també podria ser que hi hagués altres peces d'aquesta obra (cadires, mi- sericbrdies, figures, etc.) que for- messin part de col-leccions pri- vades.

Existeixen encara buits documen- tals que no permeten aclarir la gPnesi i evolució d'aquesta obra que, en tot cas, sembla haver se- guit una evolució atípica i no gaire afortunada en algun dels seus períodes. La resolució d'a- quests dubtes, que tal vegada amb el temps s'acabin de desco- brir, enriquiria el valor i la his- tbria d'aquest conjunt.

BIBLIOGRAFIA

BARRAL ALTET, X. (1994): Les catedrals de Catalunya. Barcelona.

BARRAL ALTET, X. (1997): Art de Catalunya. Esclrltura antiga i medieval. Barcelona.

BATLLE PRATS, L. (1979): La biblioteca de la catedral de Gerona. Girona.

BUCHER. F. (1979) Architector. Nova York.

D.a.(1991): Cathlegd'esculturai pinturamedievals. Fons del Museu Frederic Mar&s/l. Barcelona.

D.a.(1987): La España gdtica. Madrid.

D.a.( 1992): LaprejguraciddelMNAC. Barcelona.

DALMASSES, N.; PITARCH, A. (1984): .cL'art gbtic. S.XIV-XVr, Histriria de I'art catald, núm. 3. Barcelona.

DURLIAT, M. (1 963): Elartecatalin. Barcelona.

ESPANOL BERTRAN, F. (1996): <<El ressb de Rieux a les catedrals catalanesn. Lambard, núm. 9, phg. 257-277. Barcelona.

FITA COLOMER, F. (1 873): Els reys de Aragd y la Seo de Gerona. Barcelona.

FREIXAS CAMPS, P. (1982T1983): aL'obra del mestre Aloi a Gironan, Annals de I'lnstitut d'Estudis Gironins, núm. 26, phg. 77-85. Girona.

FREIXAS CAMPS, P. (1983): aL'art gbtic a Girona. Segles XIII-XVn, Col.lecci6 de monografies de I'lnstitut d'Estudis Gironins, núm. 9. Girona.

KRAUS, D.; KRAUS, H. (1984): Las sillerías gdticas espaiiolas. Madrid.

MATEO G ~ M E Z , 1. (1 979): Temas profanos en la escultura gdtica espa iiola. Las sillerias del coro. Madrid.

R LI VA PRAT, M. (1973): Cat6logo de la exposi- cidn de escultura g6tica gerundense. Girona.

OLIVER ALBERTI, M. (1973): La catedral de Gerona. Le6n.

PALOL SALELLAS, P. (1955): Gerona monu- mental. Los monumentos cardinales de Espa- iia, XVIII. Madrid.

VILLANUEVA (1 850): Viaje literario a las igle- sias de Espaiia, núm. 12. Madrid.

Les torres telegraf iques del Valles Oriental

Xavier PCrez G6mez

Historiador i arxiver LA TELEGRAFIA OPTICA A CATALUNYA

La histbria del naixement d'a- quest sistema de comunicació visual a Catalunya va lligada, com és obvi, a la seva implanta- ció a Espanya. Aquesta implan- tació tingué una primera etapa que va de 1799 a 1844 i que es caracteritz2 pels diversos intents fracassats d'establir unes línies regulars de comunicació mit- jancant senyals bptics. La tele- grafia bptica havia comenqat a desenvolupar-se a Franca el 1794 amb un sistema ideat per Claude Chappe i consistia en senyals que es transmetien d'una torre a una altra. Un sistema similar, ano-

menat Betancourt-Breguet,' va ser aprovat pel Govern espanyol el 1799 i l'any següent es va ini- ciar la construcció de la línia Madrid-Cadis, que va tenir una molt curta vida. El 1805 es va establir una xarxa de telegrafia bptica militar que enllacava Ca- dis amb diverses localitats anda- luses, entre les quals, Jerez, perd aquesta línia tingué també una vida molt curta. Ja bastants anys després, el 1831, funcionava una línia provisional de Madrid a San Ildefons0 i Aranjuez, suprimida poc temps després. No va haver- hi a Espanya altres iniciatives si- milars fins al 1836, quan, durant la Primera Guerra Carlista, es va establir una línia de telegrafia

bptica entre Logronyo i Estella.* El 1837 una reial ordre va encar- regar l'establiment de línies tele- grafiques segons el sistema ideat per Chappe. Aquest projecte, perb, va quedar novament aturat i no fou fins al 1844 quan el Go- vern espanyol decreta que s'ha- via de posar en funcionament una xarxa de telegrafia bptica mili- tar.?

El sistema de senyals bptics triat el 1844 per a la xarxa militar fou el del coronel basc José Maria Mathé A r a n g ~ a , ~ que era una adaptació del model Chappe. Aquest sistema consistia en la transmissió de missatges mit- janqant uns mecanismes de bra- qos i politges que, en moure's, anaven formant uns signes codi- ficats. Aquests braqos se subjec- taven a una barra vertical o bas- tidor que hi havia a dalt d'una torre. De nit, s'utilitzaven dos

' fanals per emetre els senyals. La primera línia que va entrar en funcionament fou la de Madrid a Irún, el 1846, ja que el Govern va donar prioritat al fet d'establir connexió amb la xarxa telegrifi- ca francesa i europea. Aquest va ser, doncs, l'any de la implanta- ció definitiva de la telegrafia bp- tica a 1'Estat espanyol."

Dibuixos de diferents models de torres telegrifiques. D'esquerra a dreta:

reconstrucci6 d'una torre de senyals romana, torre telegrhfica de Chappe i torre

del servei telegrific bptic a Espanya. (Font: Sudrez Saavedra, Antonio: Tratado de

telegrafia. Barcelona, 1880, pig.: 31, 132 i 145, respectivament)

O e4

E A Catalunya, fou també durant disposar el desplegament de di- D

u II

la guerra carlista de 1833-1840 verses línies de telegrafia bptica quan es van voler establir aques- pel territori catala. tes comunicacions visuals: el 26 .. . - -.

' , de juliol de 1836 el capita general La raó principal per posar en fun- Espoz y Mina va disposar l'esta- cionament aquesta xarxa telegrh- + *

bliment de diverses línies tele- fica va ser, sens dubte, la necessi- grhfiques al Principat, que havien tat de comunicacions rapides de fer ús de banderes durant el entre les tropes que recorrien el dia i, de fanals, durant la nit. territori catals, així com per con- Aquest projecte tampoc no es va trolar més de prop els moviments dur a terme. Finalment, I'abril de de les partides rebels de carlins. 1848, en plena guerra civil dels En aquella epoca, les cartes i els Matiners (1846-1849), el capiti missatges es feien arribar mit- general MarquPs de Novaliches janqant correus a cavall o dili- (general P a ~ í a ) ~ v a aprovar el dic- gencies, per la qual cosa la tele- cionari i l'aparell de senyals i va grafia per senyals permetia una

2 AgvikrGaspar Mallinez, 1. Antonio: aEl kkgmf bpk militar a Cotalunyo dumnt el segle XIXn, dins A& de kr Nlomader d'Aquecfogm lndushialde Cotalunp, Gimna, novembre de 1997, brcelona; krociotm d'Enginywr lndushials de Catalunya, 2000, phg. 51 1-522.

4 O l i ¡ Roig, Sebaslibn: ala lkgada &i &gmfo t i i l o Cotaluiran, dins A& de kr Nlomader d'llnlvedogim IdushI. .. phg. 533.534.

6 h i u & k CPrma d'Amg6 LACA), únnando~ia de Ingeniem, s¡¡. 305-2: manurrit lilukt aT&mlbr m i l ' ¡ . Ikm hirhnk de erk medi0 de munk&n, rnse data. El pmdccslor de Novdkhes m d tom a b capibnia GmwPI, el Morquis del &, va w impulsca ca d'&b xarxa i l i i r , en mowegar a bd krio hili4 el pmiwk de les d i h k línies kkgdqw c a t a h . Aguilar i Mortim ohm, mel seu odkk sobre k kkgmfia b p h miliir, que el sirkma $lihi, m un prim m o m , a k xarxa de Cnbhmnyo, havia uioi dirsenrat per h r d a de Sanliogo, mmnl d'crtof mob.

major rapidesa. Un informe mili- tar escrit anys despres ho deia ben clarament:

<<El establecimiento de telégrafos óp- ticos en el distrito de Cataluña en el aiio de 1848 tuvo por objeto el obte- ner prontas y rlipidas comunicacio- nes con todo el distrito, ocupado por las columnas que se hallaban en ope- raciones, para dirigir sus movimien- tos y adquirir noticias, tan difíciles de obtener por medio de espías o confidencias que no sólo las adulte- ran, sino que muchas veces condu- cen a las más funestas consecuen- cias.u7

Segons la documentació consul- tada al fons de la Comandincia dtEnginyers de llArxiu de la Co- rona d'Arag6, el mes de maig de 1848 ja s'havien comenqat a cons- truir moltes de les torres telegri- fiques que avui encara es poden veure.8 En un primer moment, les estacions de telegrafia es van instal.lar, tot sovint, aprofitant ermites o restes de castells si- tuats als cims dels turons. Allh on no hi havia cap edificació an- terior, s'edificaven torres de pe- dra, que podien ser de planta quadrada o rodona. Amb fre- quencia, es doni el cas que les torres de nova planta van cons- truir-se amb posterioritat a la posada en marxa de la línia, i substitui'ren estacions telegrifi- ques provisionals instal-lades a corre-cuita.

Les principals xarxes telegrifi- ques militars catalanes (també hi hagué línies civils) devien entrar en funcionament els darrers mesos de 1848 i la resta, potser, al llarg de 1849. Els diferents trac- tats histbrics no precisen amb exactitud el moment en que van comenqar a funcionar totes les línies del Principat, perb se sap que el 1849 ja funcionava a ple rendiment la línia de Madrid a Valencia i Barcelona, i, poc des- prés, la de la J o n q ~ e r a . ~ A partir, doncs, de 1848 s'establiren dife- rents línies que tenien Barcelona com a eix central, i que comunica- ven la Ciutat Comtal amb Girona, Vic, Lleida i Tortosa. A Barcelo- na, la torre central de telegrafia es trobava al castell de Montjui'c i es comunicava amb la torre si- tuada al turó de Sant Pere Mirtir (389 m), a sobre de Pedralbes. Aquesta torre de Sant Pere Mir- tir feia de nexe d'unió amb la que hi havia a la Creu de l1Ordal (lí- nia civil de Tarragona). A les Drassanes i a la Ciutadella es van instal-lar, igualment, unes esta- cions receptores per comunicar- se amb les casernes. A Catalunya hi hagué, durant la campanya belalica de 1848-1849 i en anys posteriors, un total de setze lí- nies integrades per setanta-set torres.1°

L'ORGANITZACIO DEL SERVEI A LES TORRES TELEGRAFIQUES

A cada torre hi havia un petit destacament o guarnició, normal- ment quatre individus (dos ca- porals i dos soldats) del Cos de Telegrafs Militars. Aquests sol- dats eren anomenats torrers (tor- reros). El nombre de torrers era variable i, en alguns casos, depe- nia de la importincia o capacitat de cada torre, ja que n'hi havia algunes, per exemple, a la part dlEsparreguera i Collbató, que eren ateses per cinc soldats. D'altres, només per tres, perb la gran majoria eren ateses, com ja hem dit abans, per quatre mili- tars. Cada línia telegrifica es di- vidia en diverses seccions al cap- davant de les quals hi havia un oficial, normalment un capiti, que era responsable dels soldats d'unes quantes torres i del bon funcionament del servei d'aques- tes instal-lacions.

Un aspecte interessant que vo- lem comentar fa referencia al fet que, un any després de finalitza- da la guerra dels Matiners, la Direcció de Telegrafs Militars de Catalunya va emetre una ordre que establia que s'havien de for- tificar aquelles torres que es po- guessin considerar forts ai'llats i que fossin condicionades per tal de poder acollir una guarnició de setze a vint homes." Orde- naven, igualment, que tingues-

sin queviures i municions per ~ U A D R E i: LESGU;ZRDIES~DELSS~~LDAT~S~D~E~LES~TORRE~S~TE~LEGRAFIQ~E~ aguantar un setge de quinze a vint dies. Amb relació a aquest l a guhrdia: de 8 del mati a 12 del migdia fet, sabem que, el 1851, es van 2a guardia: de 12 del migdia a 4 de la tarda efectuar noves obres de defensa a la torre de Buscarons de Mon- t o r d s . Dubtem, perb, que cap de les torres s i tuades al VallPs Oriental arribés a encabir més de quatre o cinc soldats; com a mi- nim, no sembla que tinguessin capacitat per acollir-ne més. Els soldats que servien als telegrafs vivien quasi sempre a les ma- teixes torres, on disposaven d'unes humils estances amb llits, taules i altres mobles per fer-hi vida, tot i que no descartem que alguns d'aquests torrers visques- sin en masies o altres edificis pro- pers, sobretot si aquestes edifica- cions es trobaven gairebé a tocar de les estacions telegrhfiques.

Pel que fa a la feina dels torrers, un document datat el 21 d'agost de 1849 ens diu que el servei de vigilhncia i transmissió de mis- satges era de sis guhrdies o cuar- tos de quatre hores c a d a s c ~ n a . ' ~ Durant aquestes quatre hores, el soldat de guhrdia s'estava dalt de la torre, al peu de l'aparell de senyals bptics i sempre amb una ullera de llarga vista o binocle al coll o a les mans, observant els possibles missatges i novetats que es transmetien des de les al- tres dues torres vei'nes. Aquests binocles eren imprescindibles per

3a guhrdia: de 4 de la tarda a 8 del vespre

4a guhrdia: de 8 del vespre a 12 de la nit

5a guBrdia: de 12 de la nit a 4 de la matinada

Font: ACA, Comandancia de Ingenieros, sig. 505, carta de 1849.

poder veure bé i amb claredat els senyals que s'enviaven i les or- denances militars indicaven que .al torrero de cuarto n o le es permi- t ido separarse del anteojo más que lo puramen te impresc indib le) , . Les ulleres de llarga vista que utilit- zaven aquests telegrafistes ha- vien estat comprades pel Govern a Anglaterra i costaven uns cinc- cents rals cada una. En tenien tres a cada torre.13

EL VALLES ORIENTAL EN LA X A R X A DE TELEGRAFIA OPTICA

La línia de telegrafia bptica que passava pel Val1i.s Oriental era militar i comunicava Barcelona amb Vic i viceversa. Les estaci- ons telegrhfiques que formaven part d'aquesta línia eren, segons un document de gener de 1852, les d e Montcada, Buscarons (MontornPs), Granollers, Puig-

graciós (el Figaró), Centelles, Tona i Vic. La línia tenia una bi- furcació que anava a Sabadell.14 La comunicació entre l'estació telegrhfica del turó de Montcada i la torre del castell de Montjui'c es feia, sembla ser, mitjanqant el telPgraf situat al turó de Sant Pere MBrtir (Pedralbes),'+l sud del Tibidabo. Sobre aixb, perb, hi ha certa controvPrsia, ja que altres estudiosos del tema afirmen que la torre de Montcada es podria haver comunicat directament amb el telPgraf del castell d e Montjui'c.lh

Aquesta línia de Barcelona a Vic es dividia en dues seccions. La primera, comprenia les torres de Montcada, MontornPs, Grano- llers i Puiggraciós; i la segona, les de Centelles, Tona i Vic. Co- neixem el nom d'un dels caps de la primera secció, que, el 3 de juny de 1849, fou destinat a Gra-

14 Algun autor dubta si la twn de Sabodell va existir realment. t h d s podem dir que en un document de 1852 VIU\, Cornandoncia de Ingenieros, sig. 3061) es &na per cert que existia una twn kbgmfica a Sabadell, la qual tenia assignat ei número 49. Puiiggracms em la 45; Granollers, la 46; hiontomis, la 47, i Montcada, la 48.

15 Peram h s , Jaume: ah xarxa de kkgmfia +ka al ValL Occidentaln. Tem, 14, Temssa, novembre de 1999, h. 4. Segons una cciwena mantinguda amb quest autor, des del turó de Sant Pere hrt i r es veu el turó de Montcada i la fibrica de ciment, per la qual c m és mdt faaible que els dos tekgmfs es comuniquessin visualment. A més, opina que el tekgmf de Sant Pere kr t i r era mdt imprniant com a nus de comunitocions enhe kr d i i b

linies c i ~ b i miiibn.

16 Aixi opina Anhio Aguilar, caI4abomdw del MUWO Postal de C m s y Telégmfor i autor d'un estudi sobre oquesies linies de tekgmfia oplica. Aguilar em va comentar que potser h k a d a es comunicavo amb el & g m f de kr Dmssams, tat i que es una qüestió que coldria estudiar més a fons.

nollers per fer-se carrec i super- visar les estacions telegrafiques corresponents a aquesta secció. Era el capiti José Agustino Enri- quez." El responsable destinat a Vic, seu de la segona secció, fou el capita graduat Francisco Arro- yo, amb el seu segon, el sotsti- nent Joaquín Garcia.

El tel2graf de Montcada es va instal.lar al turó del mateix nom -actualment d e 261 m d'al- cada-, on, aleshores, hi havia una ermita i una casa en rui'nes -suposem que la de l'antic er- mita. El juliol de 1848 ja havien finalitzat les obres de remodela- ció d'aquesta casa que devia ha- ver format part de l'esmentada ermita de Montcada.ls Aquesta estació era la que tenia comuni- cació directa amb la ciutat de Bar- celona.

Hem calculat que entre una torre i l'altra hi havia una distancia mitjana d'uns nou quilbmetres en línia recta -amb una oscil-la- ció d'entre vuit i deu quilbme- tres. No sabem la data exacta de posada en marxa de la línia Bar- celona-Vic, perb es pot suposar que a finals de 1848 ja es trobava en ple funcionament. Com ja hem comentat, a les rodalies de Sabadell hi havia una altra torre telegrafi- ca que formava part d'aquesta línia, perd com a bifurcació se- cundaria i, de moment, no se n'han trobat restes ni se sap on era situada.19

Torres telegrafiques de la línia Barcelona-Vic (1848-1862). 1: castell de Montjui'c,

2: Sant Pere Martir, 3: tur6 de Montcada, 4: Buscarons (Montornes), 5: can Cassaca

(Granollers), 6: Puiggraci6s (el Figar6), 7: Centelles i 8: Tona. (Font: elaboraci6

prbpia, sobre la base del mapa 1:250.000 de 1'Institut Cartografic de Catalunya,

1997)

17 ACA. #id, sig. 321-2 a* a b h & V K ~ , IMP.

CONTRIBUCIO DELS POBLES AL MANTENIMENT DE LES TORRES

Aquestes torres telegrhfiques es van construir amb els pressupos- tos de lfEstat i costaven uns vint- i-cinc mil rals l'edificació i deu mil sis-cents rals la maquina i els aparells telegrhfics. No obstant aixo, els ajuntaments dels pobles de les rodalies hi hagueren de fer front amb fons municipals i, a vegades, amb contribucions es- pecials a les obres de reparació que de tant en tant s'hi feien. També havien de portar i pro- porcionar queviures i utensilis diversos a les guarnicions. Aixo va provocar, molts cops, les queixes dels consistoris i, segons s'extreu d'una reial ordre de maig de 1855, les diputacions de Bar- celona, Lleida i Girona demana- ren al Govern que es paguessin a les corporacions locals les despe- ses i treballs que comportaven aquests serveis a les torres tele- grhfiques. El Govern va establir, almenys en alguns casos, que les despeses fossin abonades mitjan- qant deduccions de les contribu- cions a les oficines d ' H i ~ e n d a . ~ ~

Cada torre tenia assignada una rodalia o circumscripció de pobles que contribui'en al seu manteni- ment, així com al subministrament d'alguns elements necessaris per als soldats, com ara aigua pota- ble o palla per a les mhrfegues on dormien. Durant el període 1848-

1853 els pobles que contribui'en a la torre situada a l'ermita del turó de Montcada (VallPs Occidental) eren els de Montcada mateix, Ri- pollet, Cerdanyola, Santa Perpe- tua de Mogoda i Sant Fost -aquest darrer, al VallPs Oriental. El ge- ner de 1851 les autoritats mili- tars van ordenar que es fessin fossats al voltant de les torres per defensar-se millor i, amb aquesta finalitat, els pobles de la rodalia de Montcada hagueren d'abonar, cada un, dos-cents qua- ranta-un rals.21 L'alcalde de Mont- cada actuava com a coordinador dels altres ajuntaments amb re- lació a la torre i sabem, per exem- ple, que, l'abril de 1851, aquest batlle va comunicar als altres al- caldes que cada poble havia de contribuir, cada dia, amb un home que es rellevés amb un de Montcada per pujar aigua a la tropa que s'estava a la torre d'aquesta localitat. A Sant Fost, li corresponien, en concret, vint- i-cinc dies per any.

Les obres de fortificació també van efectuar-se a la torre de Bus- carons de MontornPs i, els mesos de maig i agost de 1851, els po- bles de Mollet, Gallecs i Mont- meló van rebre diners retornats dels que havien invertit en la construcció d'un fossat:

((El Excelentísimo Capitán General de este Principado se ha servido dar Órdenes para que se abonen a 10s

pueblos de Mollet y Gallecs la legí- tima inversión de 2.256 reales en las nuevas obras de defensa ejecutadas en la torre telegráfica de Busque- rons, por cuenta del fondo de subro- gación de quintas atrasadas. Barce- lona, 30 de mayo de 1851

Tornant a la circumscripció de la torre de Montcada, cal dir que, el 15 de maig de 1853, el cap de secció de telPgrafs de la línia, amb residPncia a Granollers, va orde- nar que el poble de Sant Fost pas- sés a dependre de la rodalia mili- tar de la torre de MontornPs, ja que el consistori d'aquell poble s'havia queixat:

~ H a b i e n d o acudido a su autoridad el Ayuntamiento de San Fausto de Cap-Centellas exponiendo 10s per- O e4 juicios que le causa la obligación de 2

a suministrar a la torre telegrifica de I ..I

Moncada, particularmente en las épocas en que, por las crecidas del Besós queda interrumpida la comu- nicación entre ambos puntos, he te- nido por conveniente resolver de * .

acuerdo con el parecer del Coman- dante Director de Telégrafos que el suministro que se trata 10 verifique el pueblo de Santa Coloma de Gra- manet, que se halla para este objeto en situación másfavorable que el de Cap-Centellas, pasando éste a sumi- nistrar a la torre telegráfica de Bus- querons. Y 10 transcribo a V . con igual objeto.

Granollers, 15 Mayo 1853. El Gefe de sección, Francisco C u f í a d ~ . ) ) ~ "

?o porli coklt, PM: op. a, h. i 21.

21 ACA. lbid.,lig. 3W,mdes&l30&mag i 14- 1851.

22 h i u Munitipai & $ant Fast w, mixa 86, -a & 1851.

23 AMSi, mixa 86, mrm+ de 1853.

Torre de Buscarons (Montornes del Valles)

Aquesta torre telegrhfica, cone- guda a Montornes com el Tekgraf, est2 situada a sobre mateix de can Buscarons, en un turó de 222 m d'alqada. La torre de Buscarons era la número 47 de totes les esta- cions telegrifiques actives a Ca- talunya el 1849. Es comunicava visualment amb la torre del turó de Montcada, situada a uns nou quilbmetres, i amb la de Grano- llers, també a una distancia simi- lar. Encara es conserva bona part d e la construcció, tot i que l'edifici amenaqa ruina, especial- ment a la part de llevant. S'hauria de fer quelcom per consolidar aquest monument histbric que es troba en perill d'enfonsar-se per complet.

Les seves característiques són les següents: és de base quadrada, de cinc metres i mig de costat, amb vuit espitlleres per banda (quatre per pis). Estava envolta- da per un fossat circular d'uns tres metres d'amplada per dos de fondhria, fet, segurament, a finals de 1850 o a principis de 1851. Tenia dos pisos que arri- ben, avui, encara, a més de sis metres d'alqada i l'entrada es feia pel pis de dalt, al costat est. En una monografia local s'afirma que la torre de Buscarons podria haver estat una antiga torre de guaita construi'da a l'alta edat mitjana com a auxiliar del castell de Sant Miquel, reaprofitada des- prés per al te l~5graf .~~ Nosaltres

La torre telegrafica de Buscarons, a Montornes del Valles.

(Fotografia : Xavier Pérez, setembre 2000)

dubtem molt d'aquesta hipbtesi i ens inclinem a pensar que la torre de Buscarons va ser bastida de nova planta, segurament el 1848. Una inspecció ocular de les restes ens permet afirmar que no s'aprecien diferents fases cons- tructives, sinó que tota I'obra és de la mateixa +poca i estil. A més, el tipus d'obra no sembla ser, ni de bon tros, medieval. En cas d'haver estat d'aquella +poca, el més probable és que hagués estat de planta rodona i amb unes pa- rets molt més gruixudes.

Els pobles de la circumscripció militar de la torre de Buscarons eren els de Montornes, Montme- ló, Martorelles i Sant Fost i, a vegades, hi contribuia, esporhdi- cament, Mollet. Aquestes locali- tats havien de pagar despeses de fortificació i manteniment, així com portar a la torre palla, llits i mantes, a més d'altres subminis- traments i queviures. Els respon- sables militars d'aquest telegraf enviaven tot sovint cartes als al- caldes per demanar que s'afa- nyessin a portar el que els feia falta. Per exemple, el mars de

1854, l'alcalde de Sant Fost va rebre una carta de la guarnició de la torre de Buscarons que deia:

cremi to n ustedes unas mrirfcgas con el f i n de que dispongan se l lenen de paja y devolverlas n este punto e n todo el dia de moñann, advert iendo n V . que la mcirfega cide estar bastante Ilenn, pues de lo colitrario no lo re- cibo. Torre de Busqirerons, 22 mnr- zo 1854, Ilrnn O r t i z .

La petita guarnició de Buscarons es mostri, de tant en tant, des- contenta amb els serveis que re- bia dels pobles dels voltants, ja que, el juliol de 1855, el soldat Martin Monforte, nou responsa- ble d'aquest telhgraf, va enviar una altra carta amenaqadora a l'alcalde santfostenc on es queixa- va amb aquestes paraules: .Sr. Alcalde de S . Fnusto: En v i r tud de tocarle a V . el suminis t rnr este mes ri esta torre, dcbo ndvert ir lc n V . que lioy por todo el dia m e presente V . dos camas a reglo a la ordenanzn, pues es bergiienzn del modo que se allnn y partictrlarmentc de no efec- tlrarse oy , dar6 parte al Ex. S r . Ca- pitcin General , pues debe acer lo nlcnos u n año de que n o se a n muda- do, dcbiéndose mudar cada tres me- ses, y por lo tan to sc presentarli V . e n esta torre o y s in falta. Dios guar- de a V . nruc/zos atios. Busquerons, 2 jlrlio 1855. M a r t i n Monfor te . M~~

L'onze de novembre de 1855 tin- gué lloc a la Casa Comunal de Montmeló una curiosa reunió

Vista d e la torre d e Buscarons, a la serralada Litoral.

(Fotografia: Cinta Cantarell, 2001)

entre els alcaldes de Montornes, Montmeló, Martorelles i Sant Fost, convocats per l'alcalde de MontornPs, Salvador Aymerich, amb un únic punt a l'ordre del dia: tractar sobre la petició de mantes feta pels soldats encarre- gats de la torre. Suposem que es devien repartir les despeses ge- nerades per aquesta sol.licitud.

Uns anys després, un document datat del 10 de juliol de 1860 ens diu que el caporal encarregat de la torre telegrifica de Buscarons es deia José Villanueva. Del text de la carta s'extreu que el submi- nistrament de palla per als llits

dels soldats corresponia cada sis mesos a un poble diferent, i que els municipis podien abonar una quantitat en met2l.lic en comptes de portar-hi la palla. Sembla ser F.

que aquest caporal passava per- sonalment pels pobles a cobrar els diners en qüestió o a recollir els estris o queviures que li feien falta. La torre de Buscarons en- cara funcionava el 20 de desem- bre de 1860,27 quan era comandada per l'esmentat caporal Villanue- va. Es devia abandonar al llarg de 1862, així com la resta de tor- res del Valles i de tot Catalunya.

25 AMSF, mixa Eó, t-KI 1854.

26 AMSi, mixa Eó, compdhin 1855.

27 MF, mixa 86, m m r ~ i 1860.

Torre de can Casaca (Granollers)

En un primer moment, el 1848, el telegraf bptic de Granollers es va instal-lar al campanar de l'esglé- sia parroquial, pero poc temps després, el 1849, ja es van adonar que tenien dificultats de comu- nicació visual i decidiren edifi- car una torre rodona de nova plantaz8 al turó dit avui de can Casaca, a la serra de Ponent, a sobre del coll de la Manya i de la carretera N-152 -ara C-29. A to- car d'aquesta nova torre, que en- cara es conserva bastant sencera, hi ha la masia de can Casaca.29 A la documentació de l'epoca cons-

ta que aquesta torre telegrhfica fou batejada pels militars com Torre-estación recibidora de Grano- llers. El p l h o l original de la torre de can Casaca es conserva a 1'Arxiu de la Corona d'Arag6. La torre de Granollers es comunica- va amb la de Buscarons i la de Puiggraciós, situada, aquesta darrera, a uns onze quilbmetres en línia recta. El cathleg del pa- trimoni arquitectbnic de Grano- llers ens diu que és una torre de telegrafia bptica del segle XIX, de planta circular, amb tres sub- divisions verticals i amb una alca- da de deu metres. Fou constru'ida amb paredat de totxo.30

Torre telegrffica de can Casaca,

Granollers.

(Fotografia: Joan Font, fons d'imatges

de 1'Hemeroteca Municipal Josep

Móra de Granollers)

Plfnol de la torre

telegrffica de

Granollers, on es pot

veure el mecanisme

compost per braqos i

politges. (Ministeri0 de

Educación, Cultura y

Deportes. Arxiu de la

Corona d'Arag6 [ACA,

Diversos, Comandancia

de Ingenieros, sig. 306-11,

1849)

Torre de Puiggraciós (el Figueró)

Aquesta torre és situada gairebé a tocar del santuari de la Mare de Déu de Puiggraciós, a uns set- cents setze metres d'alqada (el turó de Puiggraciós té 807 m), que es troba al terme municipal del Figueró. És de planta quadra- da i es conserva en bastant bon estat, ja que va ser restaurada. E s comunicava amb les torres de Granollers i Centelles, situades a uns deu o onze quilbmetres en línia recta. Aquesta torre fou des- crita per Josep Mauri en la seva

La torre de can

Casaca, actualment.

(Fotografia: Pere

Cornellas, 2001)

monografia sobre el Santuari de Puiggraciós:

.Les guerres del segle passat (el X I X ) han deixat a Puiggraciós u n a torre de senyals . S'aixeca a l levant del Santuar i a u n centenar de pas- ses; té una socolada prismiitica, de base quadrada, de 5 m 70 c m de cos- ta t , per 1 m d'algada, sobre aquest s6col s'aixeca una paret, e n forma de ta lús , d ' uns 20 c m d'inclinació; e n aquesta paret s'obre la porta d 'en- trada a l'edifici; t é espitlleres. A l capdamunt del ta lús , u n a cornisa de maons dóna la vol ta a la torre; sobre la cornisa s'enfila u n altre prisma de dos pisos interiors, a m b f inestra i espitlleres en el primer pis i f ines- tres e n el pis de dalt; h i havia terrat , la barana d'obra del qual pujava al d a m u n t d 'una altra senzi l la cornisa de maons. Els sostres es taven sos-

3 t i n g u t s per bigues; e n a lgun dels

II E

f ragments que en resten es veuen senyals de foc; l ' interior de la torre estava arrebossat; el seu angle sud- - - es t es th escapgat , potser per u n l lamp. La torre és feta a m b pedra del t - país. J J ~ '

Postal de Puiggracids cap a 1930. (Fotografia: Arxiu Badia, 1'Ametlla del Vall6s)

31 Mou" Snm, Josep: Hiskik ddSantuon& b dere & de & PuigpG. Bomkna, 1952, p6g. 129-131.

La torre de

Puiggraciós, en

el terme del Figueró.

(Fotografia: Xavier

Pérez, setembre 2000)

de la telegrafia e l e c t r i ~ a ~ ~ i també l'inici de la fi de la telegrafia bp- tica, que esdevingué una tecno- logia superada i obsoleta. Altres factors que incidiren negativament en l'efichcia d'aquest sistema de co- municació eren l'existencia de gran quantitat de torres -cosa que retardava molt les comunica- cions-, així com l'excessiva in- fluencia negativa de les condicions i fenbmens me teo r~ lbg ic s .~~ Els dies de boira, pluja i mal temps en general, era del tot impossible poder veure amb nitidesa les al- tres estacions telegrhfiques, per la qual cosa és fhcil deduir que era un mitjh de comunicació irre- gular i, a voltes, totalment inefi- cac.

Sobre el manteniment de la tropa a Puiggraciós, el mateix autor ens dóna una serie de dades que, pel seu interes, consignarem a conti- nuació. El 23 de gener de 1849, l'alcalde de la Garriga deia, en un ofici, que havia portat la ració de pa a la ~cguardia del fuerte de Puiggraciós y entregados dos mil reales de vellón al señor comandan- te del destacamento de aquel pun- to*. Tot i aquesta referencia, perb, no podem afirmar amb seguretat que la torre de senyals estigués ja construi'da, solament que hi havia una guarnició de soldats. A més, en un altre comunicat del 20 d'agost de 1850, el regent de la parrbquia de Montmany deia que la capella de Puiggraciós estava ocupada pel telegraf. D'aixb es

podria deduir que, momenthnia- ment, i mentre s'acabava d'edi- ficar la nova torre telegrhfica, que és la que avui coneixem, el te- legraf i els soldats que hi servien estaven instalmlats a l'antic san- tuari o ermita de Puiggraciós. Ignorem de moment el nom dels pobles que formaven la rodalia militar d'aquesta torre, perb po- drien haver estat, a més de la Garriga, els de l'Ametlla, el Fi- gueró i Bigues i Riells.

DECADENCIA I ABANDONAMENT DEFINITIU DE LA TELEGRAFIA OPTICA

Una llei del Govern espanyol de 1855 va suposar la implantació

Fou també decisiva l'aparició i posterior extensió de la xarxa fer- rovihria, que va fer més rhpides les comunicacions entre les di- verses ciutats i viles del Princi- pat com ara Barcelona, Grano- llers, Mataró i Girona. Així, cal recordar que la línia Barcelona- Granollers va comencar a funcio- nar el 1854 i la Barcelona-Girona, el 3 de marc de 1862. Tot aixb va anar en detriment de la telegra- fia bptica que es va implantar massa tard, quan ja comencaven a sorgir formes més hgils i mo- dernes de comunicació i trans- port. Finalment, una reial ordre34 de 19 de setembre de 1862 va decretar l'abandonament defini- tiu d'aquestes torres telegrhfi- ques, que, poc temps després, van quedar desmantellades i exposa- des a les inclemencies del temps i del pas dels anys.