fier de cardSant Llorenç des Cardassar * Maia de l l M * Núm. 227

El Correllengua passa perSant Llorenç

m-'-¿ BK *t.

Fent costat a la iniciativa de l'ObraCultural Balear, el dia 17 de maig elCorrellengua va passar pel nostrepoble de la mà, bàsicament, dels al-lots de l'escola.L'endemà, una representació de lanostra vila es va desplaçar a Ciutatper assistir a la cloenda dels actes endefensa de la nostra identitat com acomunitat històrica.Pag. 4

Continua la polèmica entre el PSM i Ignasi Umbert

El Partit Socialista de Mallorca respon al polític d'Unió Mallorquina a dos articlesd'opinió, un referit a la plaça Nova i l'altre a la incineradora de Son Reus.Pàgs. 17 i 18

Filologia

L'Institut d'Estudis Catalans ensenvia, per a què la publiquem aFlor de Card, la nova normativasobre l'ús del guionet.Pag. 22

Hipòtesi de model territorial deBalears

L'ex-President del Govern Balear ens trametla seva visió de quin hauria d'ésser el modelterritorial de les Balears. Veurem com aca-barà el projecte...Pag. 23

Pla Energètic de les Illes Balears

La polèmica sobre si convé construir una nova central elèctrica o si és millor uncable submarí des de la Península és tractat en aquest avantprojecte que signa laConselleria de Comerç i Indústria del Govern Balear.Pàgs. 24 i 25

I també...

* Fallos tècnics. Editorial sobre les obres municipals. Pag. 2* El monument a Antoni Garrit. Article d'opinió de Josep Cortès. Pag. 3* Els quatre clotets, de Guillem Pont. Pag. 7* Demografia i societat, a càrrec d'Aina Simonet i Isabel Nicolau. Pag. 10* Lira d'Or, la nostra secció de poesia que coordina Jaume Galmés. Pag. 13* Les seccions de Biblioteca, El temps, Si lleu, Això era i no és...

Antoni Sansó torna alParlament i al Consell

Després d'un any de repòs, gràcies a ladimissió de Mateu Morro, el polític llo-rencí toma agafar àrees de responsa-bilitat a les institucions autonòmiques,aquesta vegada com a gestor del Patri-moni, els Serveis Socials i el Personaldel Consell Insular de Mallorca.Pag. 9

feuiToriai pàg.2(110)

Fallos tècnics

No creim que sigui discutible que, avui en dia,el funcionament d'una institució de l'envergadura delnostre Ajuntament necessita de l'assessoramentd'uns tècnics especialitzats en cada una de les ma-tèries de la seva competència. És possible que abansdel turisme aquests professionals no fossin imprescin-dibles -exceptuant el secretari-, però amb el volumeconòmic que ha abastat aquests darrers anys la nos-tra institució resulta difícil desprendre's de la majoriad'ells, sobretot dels que toquen el caire'urbanístic;dels altres val més no parlar-ne avui i deixar-ho anarper una altra ocasió.

Però si és cert que els hem de menester, tambého és -per això els pagam-, que estam obligats a exi-gir-los una actuació i un rendiment impecables, demanera que la qualitat de la seva feina estigui enconsonància amb els sous que perceben. I en aquestaspecte som del parer que les coses no van així comcaldria. Són ja massa les obres municipals que fanempegueir de tan mal fetes com estan. Basta guaitarper la finestra de la Unitat Sanitària per comprobarque la part de darrera dóna una impressió feresta; al'altre costat del poble, les casetes del futbol estanconstruïdes amb materials d'ínfima qualitat; quant alssifons del clavegueram, cada dos per tres estanembussats i són molts els veïns que solucionen elproblema ells mateixos; els empedrats de la carrete-ra d'Artà, en definitiva, semblen les muntanyesrusses; tant de bo l'Ajuntament i els veïns haguessinfet com els de Vilafranca, que, aguantant amb ferme-sa, han aconseguit que llevassin l'asfalt vell abansde posar-hi el nou; però es veu que ells no es plante-gen els interessos del municipi de la mateixa mane-ra que nosaltres.

D'aquí a poc temps és previsible que comencinles obres de la plaça Nova, unes obres que proba-blement no veurem modificades en tota la nostravida. Per això cal extremar les precaucions perquèestèticament agradin a la majoria dels llorencins, itècnicament donin un resultat millor que les que hemesmentat abans. Creim que és un dret que podemexigir als qui se'n toquen cuidar, siguin regidors otècnics, que els nostres dobbers estiguin ben invertits

Flor de Card

Revista d'informació general de Sant Llorençdes Cardassar (MallorcaAdreça: carrer de Sant Llorenç, 36Telèfon: 569119Publicitat: Maria Galmés * Telèfon: 569509Maig de 1996. Número 227Dipòsit legal: 765-1973Edita: Associació Cultural Flor de CardImprimeix: Gràfiques Muntaner (Manacor)Consell de Redacció: Felip Forteza

Guillem QuinaJoan SantandreuGuillem Soler

Col·laboren

Josep Cortès

DiversosGuillem PontNicolau/SimonetRedacció

M. BaiaseliJaume Galmés

PSM

Serveis Socials

Maria Bel PontI.E.C.Cristòfol SolerGovern BalearMaria Galmés

Xesc UmbertF. Santandreu

El monumentLa negraAntoni SansóEspipelladesCiclismeBatecEls quatre clotetsDemografiaM. López CrespíRapsòdia IPíndarArquüocPolèmicaIncineradoraDroguesTabacBibliotecaFilologiaModel territorialPla EnergèticSi lleu...ComptabilitatEl tempsAixò era i noés

Portada389

181947

1012131416171819202122232426

2728

1 • . . ; : .Vf

UplfUU POS. 3(1 11)

Com que és difícil -ja ho diul'acudit- que sempre plogui al gust detothom, n'hi ha que m'acusen que sem-pre estic criticant la majoria de les actua-cions del nostre Ajuntament, i d'altres,com a contrapartida, que troben que en-cara hauria de donar més branca; fins hitot hi ha uns tercers que m'atribueixenopinions que mai no he donat, bé perquèles hagin interpretat malament, bé perquèestiguin convençuts que en Pep Moscaté l'exclussiva de la crítica municipal icarreguin a la meva esquena articles queha signat una altra persona. Als primersels diria que consider que la premsa, en-cara que sigui tan humil com la nostra,no està per rentar la cara als que coman-den, sinó per exigir una actuació correctaals qui s'han presentat voluntàriamentper administrar els béns de tots els veïns;als segons, que tenen la revista a la sevadisposició per si volen opinar sobre qual-sevol tema; i als que m'atribueixen opi-nions que mai no he donat renuncii a do-nar-los explicacions de cap casta: jo emfaig responsable del que dic, no del queinterpreten que he dit, i molt manco delque ha afirmat una altra persona.

Una vegada aclarit el meu puntde vista respecte al paper de la premsa,pas a opinar sobre el monument de laplaça dels Morers dedicat a n'AntoniGarrit que inauguraren a darreries d'abrild'enguany. I per no variar, ja ho val!,hauré de seguir la tònica general de cri-ticar els responsables. Vegem les cosesque, segons el meu entendre, considerque no estan bé:

La primera, l'hora que triaren perla inauguració. Per què ho feren a mitjanmatí, quan la majoria de la gent té altresfeines? O no volien que compareguésningú? En el poble només tenim un mo-nument commemoratiu, i els encarregatsde la cosa cultural consideraren que pera la seva inauguració no calia cer cercarun horari que caigués bé als interessats.Ells sabran per què.

La segona, el tex, que diu:

«A N'ANTONI GARRIT1861-1943

MESTRE DE PARET SECA 'CONTADOR DE RONDALLES-GABRIEL JANER MANILA-

EN SAP MOLTES I LESCONTADE LO MÉS BE

-MN ANTONI M" ALCOVER-»

Es ver que en Gabriel Janer Mani-la fou qui suggerí la idea de fer un monu-ment al contador de rondalles llorencí, itambé que és un bon literat que ha col·la-borat diverses vegades en empreses rela-cionades amb el nostre poble, i esper queho continuï fent, però això no és motiusuficient perquè el seu nom consti a lainscripció. Esta bé que hi posin Mn. Al-

cover, l'autor de les Rondaies, però elque va proposar construir-lo no crec quehi tengui cap feina.

D'altra banda, i continuant ambel text, consider que és bastant confús idóna peu a interpretacions errònies, apart que hi manca un accent i dues pa-raules estan juntes -LESCONTA-. Feisla prova de menar-hi algun conegut ex-tern i demanau-li a veure què creu quevol dir, i probablement no us sabrà do-nar una explicació correcta.

Tampoc no m'agrada -i això tam-bé és una opinió personal- el suport dePobra de Joan Ramis. Si n'Antoni Garritera un paredador, i a Sant Llorenç tenimvertaders mestres en aquest ofici, per quèno li feren un tros de paret seca, tal comhavia suggerit en Gabriel Janer, amb unasimple placa recordatoria? Aquella pe-dra picada sembla una làpida de cemen-teri, i probablement algú es pensi que elpersonatge està enterrat allà mateix, ambaquelles floretes que hi han sembrat.Supòs que ho han fet per més fer, peròconsider que hagués estat més oportunala paret seca, per l'estreta relació amb elprotagonista.

I, posats a criticar, tanmateix janedam, també som dels qui pensen queestà molt bé que facem un monument aun contador de rondalles, pel que suposad'esperit popular, però hem de reco-nèixer que tenim molt oblidat el perso-natge més il·lustre de la nostra història,Mn. Salvador Galmés, que crec que tam-bé es mereix una recordança a un indretcèntric del poble. Fa més de vint anysque el Club Card va proposar fer-li al-guna cosa pel Pou Vell relacionada ambn'Angelina i en Belluguins, però semblaque a cap dels polítics que han comandatdurant aquest temps li ha passat del ca-nyó avall. Ben mirat, però, per venturaés una sort, perquè per fer segons quèval més que ho deixin anar, per si un diaarriba a cuidar-se de la Cultura algú ambun poc més de sensibilitat.

Josep Cortès

K^X-4 I V^>É^ pàg.4(112)

Correllengua

A punt del migdia de dia 17 demaig, va, entrar dins el terme de SantLLorenç el Correllengua, que venia desd'Artà. La participació dels llorencinsaquest cop ha estat molt nombrosa: mésde noranta incrits per dur la torxa de lallengua. Des del coll d'Artà fins a SantLlorenç portaren la flama els nins de l'es-cola de Sant Llorenç; dins el poble elsnostres representants polítics i personesafeccionades a qualque esport; des deSant Llorenç fins al terme de Manacorl'escola de Son Garrió. Per amenitzarl'arribada de la comitiva, a la plaça del'Ajuntament hi havia un grup d'ani-mació infantil que cantava i feia jocs, iper als participants, perquè no estassindesganats, es distribuïren entrepans i re-frescs.

Quan la torxa arribà a la plaçade l'Ajuntament de mans del regidor deCultura, Bartomeu Mestre, na MariaCaldentey donà lectura al manifest perla llengua que reproduïm més envant, imentrestant, el batle, Mateu Puigros,aguantava la flama. En haver acabat dellegir, la torxa passà a mans de BernatLLoré i sortí de la plaça en direcció aManacor.

L'endemà, a iniciativa de l'APAde Sant Llorenç, sortí un autocar cap aPalma per participar de l'arribada de latorxa a la plaça Major de Ciutat, aixícom també partiren cap a Palma bastantscotxes de particulars. A Ciutat el Cor-rellengua començà el matí amb jocs ianimació infantil pel grup Cucorba; elsal.lots més petits varen fer un mosaic detela de llengües on hi havia un lema,«volem viure en català». L'horabaixa pa-ral·lelament amb la continuïtat del mo-saic de les escoles malloquines, hi va ha-ver ball de bot animat per diversos grupsmusicals: Tramudança, Al-Mayurca,Escola de Ball de Bunyola i Música Nos-tra. Quan la gent va estar cansada deballar van entrar les bandes de música, i

després va entrar el Correllengua demans de diversos personatges emble-màtics, com Biel Mesquida i ClimentGarau.

Quan la flama fou damunt el ca-dafal, les bandes, dirigides pel directorde la banda de Montuïri, varen tocar laBalanguera, i després diverses autoritatsciutadanes, de les quals destacam AntoniMir, president de l'O.C .B. feren diferentsparlaments. Després pujaren a tocar elsxeremiers, i mentres tocaven es va ferun mosaic humà amb el colors de la se-nyera que deia «Som comunitat his-tòrica», format per més o manco trenta-vuit mil persones.

Quan acabà el mosaic humà, pujàa cantar Maria del Mar Bonet, que vacantar tres cançons, sí, un concert moltcurt! Després tocà Tomeu Penya.

Aquesta fou la diada per la llen-gua, la cultura, la identitat i el país, queva tenir lloc dia 18 de maig, com a actede cloenda del Correllengua. Cal remar-car que la participació fou massiva. Fa-rem sentir la nostra veu a Madrid!

Vet-aquí el manifest que es vallegir a Sant Llorenç el dia 17 i a la plaçaMajor de Malva l'endemà:

Avui Sant Llorenç rep la Flamade la Llengua, com a símbol del com-promís del nostre poble amb la defensai la promoció de la llengua pròpia deMallorca, la llengua catalana.

Amb l'esforç de milers demallorquins i mallorquines aconse-guirem dur la Flama de la Llengua desdels pobles de Mallorca fins a Palma,al mateix temps que hi duim lareclamació de què tota la Badia de Pal-ma (s'Arenai, Palma, Calvià) com a zo-nes més poblades de Mallorca, s'in-corporin decissivament al procés denormalització.

S'ha acomplit un any de les mo-bilitzacions populars en favor de lanostra llengua i cultura, que foren elCorrellengua i la Cadena Humana del

1995. És indubtable que hi ha hagut uncanvi positiu pel que fa al eli ma polítici social, que és, ara, més favorable; noobstant això, a nivell d'ús real de lallengua la situació no ha millorat. Pertant, continua essent necessària lamobilització popular i el compromís detothom per aconseguir la fita quenecessitam assolir com a poble. La ple-na normalització del català en tots elsàmbits de la societat.

Ara i aquí, creiem necessari unimpuls en la normalització de la nostrallengua, especialment a l'escola, al móncomercial i laboral i als mitjans decomunicació.* Cal que a partiu del curs que ve elsnostres escolars puguin rebre l'ense-nyament majoritàriament en català.* Cal que sigui possible treballar i ferqualsevol activitat comercial en la nos-tra llengua; és necessari que totes lesempreses sense excepcions incorporind'una manera progressiva el català alseu funcionament.* Cal que poguem sentir, veure i llegirmitjans de comunicació en la nostrallengua.* Cal que a...

Partim del fet que els mallorquinsi mallorquines del futur no vendran de-finits pel color de la pell ni pel lloc deprocedència sinó per la llengua que par-laran. Volem fer una crida a tots els sec-tors de la societat mallorquina perquès'incorporin d'una manera entusiasta alprojecte de fer de Mallorca una solacomunitat unida i definida per lallengua.

El Correllengua d'enguany sig-nifica una nova passa endavant cap ala plenitud de Mallorca, com també hoserà la gran concentració de demà a laplaça Major de Palma, on, entre tots,farem el més gran mosaic de la històriade Mallorca per reclamar el reconei-xement de les Illes Balears com a Co-munitat Històrica. Ningú no hi ha defaltar. Ens hi jugam molt com a poble.

f"UUTfcKJ pog. 5(113)

Confirmació

Divendres dia 10, un parell de jo-ves i al·lotes que assisteixen a la cate-quesi de confirmació anaren a partici-par de la vella de pregària Pasqual almonestir de la Sagrada Familia «Bene-dictines de Manacor». Aquesta velia, ala que participaren joves de totes les par-ròquies del terme, anava en substitucióde la trobada de joves d'arxiprestatd'Artà, que per motius diversos no s'ar-ribà a celebrar. L'aigua deixà fer la pre-gària, encara que en molts moments que-dassin a les fosques. Acabada la trobadaels joves se n'anaren a casa contents dehaver-hi assistit.

Brisas

Que vos recordau d'aquella enci-clopèdia de Mallorca que va començarfa un bon raig d'anys? Idò, fillets de Déu,ja han arribat a la «S» i per fi el tom deSant Llorenç des Cardassar, que ja erahora. Ara bé, ja que han tengut tant detemps, s'hi podrien haver mirat un pocmés, i a lo millor no haguessin publicattantes errades; que això de posar la foto-grafia de Son Vives i dir que és Poca-farina, és no haver-s'hi mirat gaire, i comaquesta moltes.

Finals de bàsquet

Dia 10 i dia 17 de maig van tenirlloc a Santanyí les finals de bàsquet ben-jamí, a les que l'equip de Sant LlorençMestre Guillem Calmés va participar iva quedar en vuitena posició. A cada ju-gador li varen donar una medalla. Desd'aquestes línies volem donar l'enhora-bona a les jugadores llorcncincs per lobé que jugaren i per la classificació queobtingueren.

També cal remarcar la final debàsquet dels d'iniciació, que encara que

tomaren un poc tard i fenen passar unpoc de pena a les mares, arribaren ambuna medalla al coll i més contents queun «pasco».

Camel.Iot

Ara que el temps s'ha estirat, idesprés d'uns anys de tenir tancat, s'hatornat obrir l'antiga discoteca Drhaa,amb el nom de Camel.lot. Per amenitzaraquestes vetlades d'estiu han contactâtamb un grup de flamenc, que han deciditviure al nostre poble. I, per cert, hempogut saber que l'hora dels seus assatjoscorrespon amb l'horari de la biblioteca,i per la seva proximitat ca Ses Monges,les persones que hi acudeixen tenen mú-sica de fons, i els veïnats poden fer lestasques de ca seva ballant, ballant la pri-mera, la segunda...

Comunicacions

Els dies 14 i 15 de maig, el nostreamic Pere Josep Santandreu va venir deSheffield per participar a un seminaridirigit als alumnes de doctorat de la Uni-versitat de les Illes Balears. Les sevescomunicacions tractaven sobre la influ-ència de la narrativa tradicional a la li-teratura culta, i la narrativa tradicionala l'obra infantil de Carles Riba. Temesque apassionen el nostre amic i que sa-bem que va tractar beníssim.

Teatre

Del dia 9 al 26 de maig, s'harepresentat a la sala Beckett de Barce-lona, l'obra «Abans de la jubilació» deThomas Bernhard, per la Companyia Lad'Hac i dirigida pel Hörend Rafel Du-ran. En el repartiment hi podíem trobarnoms d'actors i actrius de gran renom;com per exeple: Teresa Cunillé, LourdesBarba o Hermann Bonnin.

Aquest espectacle es va poderrealitzar gràcies al suport del Ministe-rio de Cultura i el Departament de Cultu-ra de la Generalitat de Catalunya. Totseguit vos reproduim el text queacompanyava el programa de mà, ja quel'equip del batec no va poder traslladar-se a la Ciutat Comptai per problemesd'agenda:

Sempre m'he sentit atret a sub-mergir-me dins el món de ThomasBernhard. Vaig començar a llegir lesseves obres quan estudiava a l 'Institutdel Teatre, i em vaig convertir de sobteen un dels. seus nombrosos lectors apas-sionats. Per tant, poder-vos presentarara el muntatge d'Abans de la jubila-ció, és per a mi i per a tota la resta del'equip una gran satisfacció.

Amb aquesta obra ThomasBernhard desemmascara i ens recorda,a través d'un mecanisme teatral d'altaprecisió, uns dels fets més tràgics delnostre segle i el perill imminent que noes revifin amb una nova empenta.

Abans de la jubilació va ser es-crita l'any 1979, i està basada en unfet real. Aquesta obra és un clar exempledel teatre de Thomas Bernhard, unacomèdia amb dosis de tragèdia o unatragèdia amb dosis de comèdia, tant seval. Un teatre de la paraula, d'accionsmínimes, de discurs insistent... Així éstal com l'hem treballat, respectant almàxim totes les acotacions de l 'autor,intentant servir-lo de la manera méshumil que hem pogut. Aquest ha estatel nostre objectiu. I tot parlant deThomas Bernhard, ens sembla que noés poc.

Rafel Duran. Abril 1996

Festes de Son Carrió

Les festes foren encetades pel pas-sacarrers, amb la banda de música i elsGegants de Sant Llorenç; després, en

if uaieu pag. 0(114]

Damià Duran, des del balcó de la dele-gació, pronuncià el pregó, i ens va xerrardel Son Garrió d'un temps, quan tothomes dedicava al con r reu del camp.

En acabar es varen innagurar lesexposicions: per primera vegada vàrempoder veure el guerrer de Son Garrió,més conegut com S'homonet de bronze,a ca n'Apol.lònia.

El dissabte hi va haver la ja tra-dicional torrada; enguany, però, no hiva haver bou, perquè el balle de SantLlorenç va decretar que no es podia do-nar vedella degut a la malaltia d'aquestsanimals a la Gran Bretanya, però oferíaltres carns autòctones a la població car-ríonera. Aquest decret, fou perquè no hihagués una epidèmia a aquest nucli, oper prevenir els votants d'aquestesmalalties. Segur que no ho sabrem si nol'hi demanam. La festa seguí amb unarevetla animada per l'orquestra CalaAgulla i el Clan Argentina.

Dimecres, dia de sant Miquel,després de la missa Solemne, els mem-bres de la 3a Edat de Son Garrió anarena dinar a l'escola. El vespre, a l'esglé-sia,actuaren n'Antònia Llull, n'IreneuszJagla i en Gyorgy Biro (els dos darrersno són de per aquí), que ens oferiren unconcert de violí i piano, i el grup de cam-bra de Sant Llorenç tocà diverses pe-ces. Des d'aquí volem donar l'enhora-bona a n'Antònia Llull, per la seva tra-jectòria musical i per la bona feina queens va oferir.

Dissabte, dia 11 i diumenge, dia12, les festes van estar deslluïdes a cau-sa de la pluja, la vetlada humorística vahaver d'ésser anul·lada i la fira ramaderano va tenir els assistents que s'esperaven.

Per cloure les festes, el grup deteatre de Bunyola escenificà l'obra«Poca por». Malgrat el fred que feia, totsels assistents, i sobretot els infants,disfrutaren molt.

Molts d'anys i esperam que l'anyque ve la meteorologia ens acompanyimés que enguany.

Esports

Com segurament ja hauran pogutdeduir els lector de Flor de Card, elscorresponsals de la secció batec/esporthan gaudit d'un llarg període vacacio-nal. Primerament volem demanar discul-pes pel retard amb què arribaran les no-tícies. Degut a la gran quantitat de ma-nifestacions esportives que s'han duit aterme durant el període inactiu de la sec-ció, havíem pensat fer un número espe-cial de la revista, que tractaria nomésdel món de l'esport Hörend. Aquest fet,però, no ha estat possible, ja que les per-sones que formen el batec no ens posà-vem d'acord ni amb el tamany ni en laforma, ni tan sols amb quina havia d'es-ser la notícia que donàs color a la porta-da d'aquest número especial. Degut atotes les circumstàncies esmentadesfarem només un petit resul, i deixarem\especial esport per una millor ocasió.

Començam, i ho feim prime-rament donant part del rallie Ciutat deManacor, ja que gran part del recorregutde la prova es dugué a terme per territorillorencí. El guanyador fou Mateu Fu-llana, més conegut com aMingo. La cro-no dels Mil llacs (Son Colom-Ses Voltes)és la més popular d'aquesta prova.

Recordam, també, que durant uncap de setmana (divendres-dissabte) ten-gueren lloc a Sant llorenç les olimpíadesescolars de la comarca del Llevant. Unbon grapat d'infants ompliren el futbol iles instal·lacions esportives de l'escola.Sense cap dubte, fou un bon divertimenti una forma molt vàlida i eficaç de poten-ciar l'activitat esportiva de nins i nines.

Passant a un altre ventall d'es-deveniments, volem aprofitar per felici-tar la penya "Es Glopet Cardassar", que

es proclamà campiona de la lliga de pe-nyes de 1* divisió, i que posteriormenttambé va aconseguir molt bons resultatsen els torneigs i competicions en què vaparticipar. Segurament també feren unbon paper en el sopar que celebren cadaany a la conclusió de la temporada, quese sol fer al restaurant Son Barbot

Volem felicitar també les nines delM.G. Galmés de bàsquet per la seva en-trega i dedicació durant tota la tempora-da. Esperam que l'any que ve ens torninfer disfrutar.

Enhorabona a na Marga Fullanapels bons resultats aconseguits amb laseva mountain bike en el campionatd'Espanya, el Coronas, i a tantes altresproves que ha disputat. La llorencina fouobsequiada amb una mòdica quantitatde doblers per part de l'Ajuntament, queben segur li faran molt de profit per pre-parar els propers jocs olímpics d'Atlanta.

Un altre llorencí que ha destacaten aquests darrers dies, i al que tambévolem felicitar, és en Biel Femenies, Pet-xina, que una vegada conduïda la tem-porada de futbol a 3a divisió ha acon-seguit proclamar-se pitxitxì de la cate-goria, demostrant així que és un dels mi-llors davanters que hi dins la 3* divis\ó.

Cal parlar, també, del C.Ò.Cardassar, que, com hem dit abans, jaha acabat la competició de 3a divisió.L'equip llorencí s'ha classificat en el lloc14è de la taula.

També fou notícia la directiva delClub, que durant el transcurs d'una jun-ta de socis presentà la dimissió. A partird'aquell dia el club granoter està regitper una junta gestora (més o manco sónla mateixa gent que abans).

Dels actes esportius de les festesde Son Garrió hem de destacar el bàs-quet, el partit de futbol entre fadrins icasats i la novetat del duatló, una cursaa peu i amb bicicleta de muntanya.

M.Febrer, J.Domenge, J.Fullana,N.Jaume, F.Ramon i D.Sánchez

els quatre Glotets Pag. 7(115)

1.- Què ens passa? 3.- Merda!

No sé ben bé com definir-ho. Però és una idea compar-tida i contrastada: els llorencins som gent ben singular. Potsercaldria una anàlisi en profunditat per arribar a esbrinar lesraons del nostre ésser. La intuïció, i solament aquesta, emremet al passat, a les nostres arrels indefectiblement jornaleres,a la manca de patrons fiables... no ho sé. El que sé cert és quesom poc comprensius, envejoses i amb no gaire empatia, aque-lla mescla d'habilitat/voluntat per posar-se en la pell de l'altre.

Això fa que qualsevol motiu sigui suficient i bo per ar-gumentar l'enfrontament soterrat i subtil. Poques vegadesplantam cara obertament i després oblidam.Massa vegadescallam i anotam a la llibreta de les ofenses. Després, qualsevolbanalitat evidenciarà els esqueixos passats o els sarzits mallligats.

Exemples: la polèmica de la direcció prohibida a lacarretera de Calicant, les divergències -nombroses i profundes-entre grups teòricament semblants, singulars problemes derelació...

Tal vegada seria bo tenir el valor, un dia, de treure'nsles caretes i reflexionar. No ho trobau?

O val més deixar-ho córrer i continuar essent llorencinsde pro?

Cada dia, només obrint el diari, tene la sensació deviure en un femer.

A les pàgines d'internacional, imatges crues de guerresllunyanes. A les pàgines nacionals, imatges crues del terroris-me o notícies fresques del GAL multicolor (Per què s'intentapresentar la falsa dicotomia entre Estat-ETA quan el proble-ma és el terrorisme, la violació dels drets, tant si ve d'un ventcom de l'altre?

A les pàgines locals els temes derivats del cas Calvià oels ingressos de la fundació «Illes Balears»...

Merda pertot arreu!Potser és una sort que els diaris no se centrin excessiva-

ment en temes locals.Us imaginau? Potser un dia arribarem a trobar reflectit

en lletra impresa tot allò que, ens moments de malspensaments,sospitam.

Potser a poc a poc ens anam vacunant. Anam posantun tel de call a la sensibilitat. Qualsevol cosa ja ens semblanormal i justificable.

4.-Filosofia

2.- Un P.C.

Fa temps,, en un curs de gestió, em mostraren un vídeoben interessant. Em sembla que es deia «El director desorga-nizado» o una cosa així. Una de les coses que em record és elconcepte P. C. Allà es definia un PC com a «pecador comú».Pecador comú és tota aquella persona que conscientment pensafer el bé, però que en el fons i en darrer extrem sempre fa elmal, allò que precisament no desitja fer.

Em ve a la memòria perquè, potser empès pels dubtes,moltes vegades em sent un PC.

Escoltant una tertúlia a l'arradio van fer una definiciód'esquerres-dretes que em despertà certa curiositat.

Una filòsofa, el nom de la qual no record, intentavaaproximar-se a'ies definicions de gent de dretes i de gentd'esquerres. /

Refennt-se a les dretes assenyalava la seva orientacióenvers les llibertats individuals.

Per a les esquerres exigia dues condicions:- visió de futur- pensar en els altres

Em va resultar curiós perquè no sé ben bé on hauria dellistar cada un dels nostres polítics.

I tu, lector, on t'apuntaries? (Si haguessis de triar, ésclar!)

Guillem Pont

la negra pàg.8016)

Quan el regidor va presentar la re-núncia del seu càrrec al secretari es pensavaque rompia amb tot el seu passat polític ique a partir d'aquell moment podria duruna nova vida. S'hauria acabat això de quèsempre li carregassin el mort, mentres elsaltres vivien tranquil·lament com si no es-tassin tan emmerdats com ell. Era molt cò-mode això de tenir un cap de turc que esbegués tots els cops, una diana per rebreles insinuacions i conyes de la premsa lo-cal, però ja n'hi havia prou. És ver que finsaleshores havia pogut disfrutar d'un so-bresou que li bastava per dur un nivell devida superior al que li pertocava segons elsingressos oficials, però els altres també eltenien i no rebien tantes bufetades com ell.I ja n'estava cansat. I més que cansat, fan.Un home no tenia perquè acalar el cap da-vant les conyetes dels paisans cada vegadaque es rumorejava alguna mangarrufa mu-nicipal. Per això, tot i que a les oficines hihavia un cartell de «no fumar», es va treureun paquet de la butxaca, es va col·locar elcapell cap enrera, va encendre un «Duca-dos» i, mirant-se'l de fit a fit, va llançar laprimera bocanada de fum a la cara del fun-

cionari municipal.-Ges, dóna això an es batic -li va

dir-. Ell ja sabrà perquè ho faig-. I li vatirar un sobre damunt la taula.

Dedins, a més de la carta de re-núncia, hi va incloure un paper escrit a mà-quina perquè no poguessin identificar lalletra- on deixava les coses clares per si algúli volia cercar les pessigolles. Esmentavanoms, quantitats, dates, sistemes de cobra-ment, circuits de xecs i d'efectiu... i fins itot les fotocòpies de trossos de diari ambanotacions fetes a mà, que un expert en gra-fologia podria identificat fàcilment. Queprocurassin tenir la boca ben tancada si novolien ser-hi de demés, que ell tenia provesabastament per encloure els dits a més d'un.

Amb una ma dins la butxaca i la ga-bardina damunt l'espatla, talment com hohavia vist fer moltes vegades a Bogart, vaagafar la Hosca del cigarret entre el popísdel dit polze i l'ungla del d'enmig i, tensantels muscles i el nervis de la mà, el va llançarcom un tret contra la porta del despatx delbatle, que va destrossar el cremaió i va es-campar espires per tota la Sala, com si fosel coet major d'un grandiós castell de focs

artificials. Després, com si res no haguésestat, va sortir tranquil·lament de l'Ajun-tament.

Feia molts d'anys que conduia i lagent no el tenia per tarambana en matèriade trànsit rodat. Per raó de la seva feinahavia conduït sempre cotxes i furgonetes, ifins i tot algun vehicle de l'Ajuntament, i,que se sabés, no havia tengut cap topadaseriosa mai. No és que fos un exemple deprudència, però tampoc no tenia fama debrusquer. Per això va venir molt denou enel poble quan es va córrer la veu quel'havien trobat estampat contra el pont deltren, baixant la costa de son Tarree, ambl'ansa del coll rompuda. El cop no semblavatan fort com això i el cos es trobava en unapostura una mica estranya, com a tombatsobre el seient del copilot, sense sang ninafres a la cara. A més, quan el sergent vaefectuar la pertinent recerca de ditades noen va trobar ni una, ni tan sols a la manetade la porta de la furgoneta.

Amb tot i amb això, però, el que sónles coses, al cap de pocs dies es va arxivarel cas i no se'n va tornar parlar pus.

JoeFlv

oroapresenta en exetussiva un nou otyede de regal amb classe, elegancia i distinció

IOT

Carrer Major, núm. 47 * Sant Llorenç des Cardassar * Telèfon 838351

if- insTirjcions pog. v y li

Antoni Sansó retorna al Parlament

A darreries de maig els diaris deles Illes es feren ressò de dues notíciesque directa o indirectament influiran enel nostre municipi: les dimissions deCristòfol Soler com a president de laComunitat Autònoma, i de Mateu Mor-ro com a diputat del PSMal Parlamenti membre del Consell Insular de Ma-llorca. La primera, com és lògic, haomplit més pàgines als diaris que lasegona, però probablement siguiaquesta la que més repercutirà a lapolítica llorencina, ja que el substitutde Mateu Morro és el Hörend AntoniSansó. Perquè ens eri faci cinc cèntimshem mantingut amb ell aquesta petitaentrevista.

-Tió, si fossis jugador de bàs-quet te'n duries tots es rebots!

-Sí, a s'anterior legislatura ja vaigentrar en es Parlament després de sa di-missió de Sebastià Serra, i ara m'ha to-cat substituir en Mateu Morro, dos po-lítics de prestigi que han deixat es llistómolt alt i que seran difícils de superar.

-A que ha estat deguda sa dimis-sió d'en Mateu?

-Per una part s'ha d'atribuir a saseva coherència política, ja que mal-dament estàs convençut que convé man-tenir es pacte de govern d'es CIM, li sa-bia greu acceptar es tema de sa incine-radora, i per això, juntament amb altresmembres del PSM, va votar en contra.Per s'altra, li resultava molt feixuc dursa batlia de Santa Maria, sa secretariageneral d'es partit i sa gestió que li vatocar en es Consell Insular; pensem queen es CIM tenia dedicació exclussiva, ique, a més, té una família que no voldesatendre tant com fins ara.

-Com és que a ses darreres elec-cions no et posaren més envant, i aixíno hauries hagut d'entrar de rebot?

-Perquè es partit va considerarque es que jugàvem fort per sa batlia iteníem alguna possibilitat d'aconseguir-la no havíem d'ocupar es primers llocs,

Antoni Sansó prometent el càrrec al Parlament, l'anterior legislatura

com són es casos de na Maria AntòniaVadell i es meu; an en Mateu el posarenmés envant perquè es Secretari Generald'es partit no pot anar darrera de tot.De fet, a s'anterior legislatura en Mateu,una vegada ésser batle, també va dimi-tir per donar pas a na Maria Antònia.

-Per què ho ha fet en aquest mo-ment?

-Per ses circumstàncies que s'handonat. Es partit li demanava queaguantas fins passat s'estiu, perquè ellja feia temps que volia dimitir, però ambsa renúncia d'en Soler tot s'ha precipitati ell ha considerat que era es momentmés oportú per canviar d'aires.

-Ja saps quan prendràs posses-sió?

-En es CIM crec que serà en esple de dia 3 de juny; en es Parlamenttocaria haver estat dins s'octubre, perquèara no hi ha sessions, però com quehauran de prendre jurament an es nouPresident d'es Govern, possiblement si-gui a mitjan mes que ve.

-De quines àrees te'n cuidarás?-Lo més segur és que agafi ses

mateixes que duia en Mateu, que són

Serveis Generals, Recursos Humans iPatrimoni. Això inclou tot es personaldepenent d'es Consell, unes 1300 per-sones, es bombers, ets edificis...

-Hauràs de tenir dedicació ex-clussiva...

-Probablement sí, i lo més segurés que també formi part de s'equip degovern, com ets altres membres d'esPacte de Progrés, i de s'executiva d'espartit.

-Et llevarà temps de Sant Llo-renç, idò.

-És clar que sí, però estant a s'o-posició no té tanta importància com siestàs en es govern. De moment no crecque sigui necessari renunciar an es càrrecde regidor, però és evident que na Dolorsi es grup que recolza es partit haurand'agafar un poc més de protagonismedins sa política local, si volem que elPSM continuï cresquent.

-Massa bé. Sort, idò, en aquestanova responsabilitat política i enhora-bona per sa teva segona etapa dins esParlament.

-Gràcies.Josep Cortès

1 if uemogruna SOCieTOT pag- 10(118)

NAIXEMENTS* Dia 23 d'abril va néixer a S'Illot

n'Amanda Pascual Lyons, filla d'en Bar-tomeu i na Zoe Anne. Que tot els siguienhorabona.

* El 26 va tocar el tom a ChanRoy Ajoeb (que no sabem si era nin onina!), fill/a de Mohamed i Canzan Zan-ja. Naturalment, és de Son Moro. Salut!

* El 30 d'abril va néixer també aSon Moro na Paula Calvache Aguilar,filla d'en Juan Pedro i na Maria Cristi-na. Enhorabona.

DEFUNCIONS* Dia 28 d'abril va morir a Sa Co-

ma n'Stephen Philip Lane, un anglès de45 anys. Descansi en pau.

* El 6 de maig, també a Sa Coma,va morir un altre anglès, en ThomasGeorge Blackburn, de 68 anys. Al Celel vegem.

* El dia 12 demaig va morir aSant Llorenç enBartomeu LlinàsGalmés, un car-rioner viudo arre-lat al nostre poble.De mal nom lideien Torro i tenia91 anys. Que elvegem en el Cel.

* El mateix dia 12 va morir a SaComa un francès, en Gaston IsidoreAdudai, a l'edat de 83 anys. Al Cel sia.

* Dia 18 demaig, després d'u-na llarga malal-tia, ens va deixarna Francisca Arti-gues Ballester, demalnom Randa.Era la mare deri'Andreu Pipes.Tenia 81 anys.Descansi en pau.

* El dia 16 de maig, també a SaComa, va acabar la seva vida un altre

estranger, aquesta vegada alemany, lideien Kurt Walter Kurowski i tenia 70anys. Descansi en pau.

* El dia 3 demaig va morir,al'edat de 70 anys,el llorencí MiquelBrunet Sureda,conegut per Mi-quel Mitjanada.Teim entès quefeia de foraviler.Al Cel sia.

Aquest mes, per tant, han acabatles seves vides a la nostra zona turísticade Sa Coma quatre estrangers qoe esta-ven de vacances.

COMUNIONS

El dia 14 d'abril va prendre la sevaprimera comunió na Maria EncarnacióMembrillo Bauza. La nostra més cor-dial enhorabona a pares, padrins, fa-miliars en general i a ella mateixa.

A l'inici de la pàgina següent po-deu veure un llorencí que sembla un ar-tista de cine, de planta que fa. Li divenMarc Macias Brunet, i va prendre laseva primera comunió el dia 21 d'abril al'església de Sant Llorenç. Enhorabonaa tots els parents.

Davall aquestes línies podeu veu-re en Joan Galmés Santandreu, un altremembre de la comunitat cristiana des del5 de maig d'enguany. Enhorabona.

Na Maria Soler Llodrà, aquestanina que fa la mitja tot just començadala pàgina següent, és una altra de les queprengueren la primera comunió a prin-cipis del mes de maig, com mana la san-ta tradició, concretament el dia 5. Va pro-metre al rector i als seus pares que fariamolta bonda, i amb aquesta cara de bonanina creim que ho farà tenir de ver.

f-uemograna SOCieTOT pàg.11 (119)

* Dia 11 de maig feren l'esclafit aSant Llorenç na Maria AntòniaBrunetTorres, ciutadana/llorencina, i en Ma-nuel Izquierdo Sierra, madrileny/serven.Enhorabona.

I davall aquestes retxes teniu naBàrbara Rosselló Salas, que dia 19 dejuny va prendre la primera comunió(cumenió, sol dir la gent). La nostra méscordial enhorabona.

manacorins que es casaren pels jutjatsdel nostre poble: na Maria Cristina Ro-mero Frau i n'Antonio González García,que es veu que el nostre jutge de pau noposa tantes traves com d'altres per ca-sar les parelles en diumenge. La nostraenhorabona als jovençans. Isabel Nicolau i Aina Simonet

* Per acabar, a la columna se-güent podeu contemplar de Marta NebotPuigròs, que el dia 5 de maig també vacelebrar la seva primera comunió. Rebi,des d'aquestes retxes, la nostra més sin-cera enhorabona.

NOCES* Dia 18 de maig hi va haver dos

Illes BalearsProjecte De País

GOVERN BALEAR

Consell Assessor de Ràdio TelevisióEspanyola a les Illes Balears

SjfllltüUIUIU 12(120)

Punt final, un nou llibre de M. López Crespí Redacció

L'Editorial Moll acaba de publi-car un nou llibre de poesia de M. LópezCrespí. A poc, l'obra d'aquest autor po-bler que durant els darrers anys era mésconegut a l'estranger que a la mateixaMallorca, comença a fer-se present d'unamanera sòlida, molt efectiva. Ambaquest autor de sa pobla es donava laparadoxa que, malgrat ser l'escriptor quemés premis de poesia havia guanyatarreu dels Països Catalans (Premis Sal-vador Espriu, Joan salvat Papasseit,Ramon Muntanyola, Marià Manent,Miquel Martí i Pol, Ventura Gassai,Ciutat d València, Ciutat de Castelló,Premi Grandalla (Principat d'Andorraen els anys 1983, 1990, 1993), etc. erapoc conegut a les Illes. Les coses hanmudat afortunadament. El llibre Puntfinal (col·lecció de Poesia "La Balen-guera" num. 72) palesa el radical treballde renovació de la nostra poesia que M.López Crespí ha portat a terme en silencidurant aquests darrers vint anys d'esforçsòlid, permanent, tenaç.

Com sempre -era evident en lli-bres com Les pléiades, Foc i fum,Mestral, Tatuatges, Caminals d'arena,

El cicle dels insectes, Els poemes del'horabaixa, M. López Crespí vaaprofundint el seu propi camí poètic(allunyat sempre de modes literàries)rebel, de trencament amb els modelsheretats de l'Escola Mallorquina, tre-ballant el llenguatge per a trobar novesformes expressives, autèntiques, sub-versives.

Malgrat l'amor que l'autor de Puntfinal té per la paraula no li fa por endin-sar-se cap a nous ritmes experimentals,trajectòries noves dels vers i la metàfora,recerques a voltes d'un classicisme serèimmers, com de costum, en el seu acos-tumat recorregut pels camins de la nos-tàlgia i la memòria. Una obra imprescin-dible, en definitiva.

Tanmateix tots som altaveus de qualcú,plagladors de fa vida que ens circumda,repetidors d'idees i de frases fetes,desemparats navegants del vaixell de l'insomni.estam plens d'ensordidores bategades,l'infinit infern dels amors que ens habitaren,eixam de pensaments aliens talment els enverinats elixirs.

perfumats que bevíem cada estiu.El fang aferrat ~al nostre cervelles converteix en un reflex planíssim,una calclgada tècnica acadèmicaapresa amb la terrible lucidesa d'un paralítico la ceguesa d'un atleta perfectament estúpid.Fugitius de l'incendi,amb la vergonya de llegir cada dia el diari,habituats a l'asèptic horror que escup el televisor-cancerígena proliferació de gestos malaptes I cansats-hauríem de reinventar dunes,

galàxies en la sorra violenta del deliri,

/ IA SEVA bistosíci'o :

vcotTA'óAnA* /UhBftAL·lQ iM-rr Ai.

* rwcfcoftiòTicA

4 Wire» \ UEn.btiftj* fct TtnroHA&A"l ÖE aw*í£v ÏCCLOUC- *E LAFÎMCA £* "5A TMJLEttA".

» tenet» ruxfris"SORIA MATÜOAL"

* CoSKèrtcA tifi\ÜHHL ,S£USC «,üí«lVE*

'SA60TÍGA ECOLOGÌA" *PiA£rES_

c/sr. uooENp^ TF;FAX fttolo* CotJ.»Ui.TA |sfATUff.efrATA

0>*30 CT. IU>«NÇ íB CAftuASSAR -

. - $ft»U IS7l 1 1Ç7I II II|Ç7IV^II pàg.l3(121)

& Maig 1996{/MX/ (Z/ \^í¿ Coordina: Jaume Calmés

Cornellà de Llobregat, 14.5.1996

En Jaume CalmésSant Llorenç des Cardassar

Bon amic:aquí t'envio la invocació inicial de la meva segona versió

de la Ilíada, que comptem fer sortir, tant l'Enciclopèdia Cata-lana com jo mateix, a l'últim trimestre d'aquest any.

Benteu> ~ Lamàd'Homer(V Qkly»**.

Rapsòdia ILa pesta. La ira

(Invocació)

Dea! La còlera canta'ns del fill de Peleu, la d'Aquil.les,desastrosa: posà innúmers dolors als d'Acaia,ventà a l'Hades, a munts, davant d'ell les ànimes fortesd'herois, els cossos dels quals convertí en presa de gossos

5 i en convit d'ocellots; el designi de Zeus va acomplir-se,el d'aleshores, és clar, quan van separar-se en discòrdia,per primer cop Aquil.les diví i l'Atrida duc d'homes.

(La pesta)

Ells dos, quin déu els llançà a engrinys, que es piquessin les crestes?El fill de Zeus i de Letó, perquè, contra el rei, ple de fúria

10 suscità al campament mala pesta, i hi morien els homes;Crises, el sacerdot, l'Atrida va injuriar-loperquè ell s'havia arribat a les ràpides naus dels d'Acaiaa redimir-se la filla portant uns rescats sense límit.Al llarg del ceptre tot d'or, del qui té punteria, d'Apollo,

15 empunyava les ínfules: tots els aqueus implorava,i els dos Atrides molt més, els qui ordenaven les tropes:"Doncs, Atrides i els altres aqueus d'ajustades gamberes,que els amos, que són els déus, dels palaus de l'Olimp, us atorguinl'urbs de Príam fer pols, i un bon regrés a la pàtria.

20 Accepteu-me el rescat, retorneu-me la filla, amb respectedel fill de Zeus, d'Apol.lo, el déu que té punteria."Quan unànimes tots els altres aqueus aprovaven

suplement literari pàg, 14 (122)

Píndar (1)

A mon parePierre Savingnac

Píndar: 518-438 abans de la nostra era, nasqué aCinoscèfales, prop de Tebes, a Beócia, d'una família noble.Geni precoç, llavors constant, fou idolatrat pels grecs. Havent,l'execució de les seves obres, de requerir tot sovint la sevapresència, viatjà, xantre nacional, a través del món grec finsa Sicília i Africà. Les seves Odes triomfals ens han pervingutsenceres, la resta en fragments.

Que aquestes Pltiques, odes triomfals composades perPíndar per als vencedors dels Concursos panhel.lènics de Pitó(Delfos), donin lloc a una reflexió sobre el poema líric!

Com el Temple d'ales i de cera

L'ofrena lírica respon a una necessitat: Píndar s'en-carrega de guarir la set dels cants perquè és l'únic a podermanejar la paraula de lloança. En efecte, en el moment d'e-xultació de la victòria, hom no té veu, o, com també diuen,hom té l'alè tallat, i no pot sinó expressar una ovació rudi-mentària, que és només un signe. Ara bé, el signe sols acon-tenta l'home si és diví; humà no basta. El fet humà que umpll'home és la paraula. Segons l'exigència lírica, del vencedorcom del poeta, que desitja supremament dir allò que ha vist,la victòria ha de ser confirmada amb belles paraules que ex-pressin l'admiració i l'amor socialitzat que hom porta al ven-cedor pel seu èxit. Ara bé, dir el seu amor és, en el fons, jurarestimar sempre amb tota l'ànima, és a dir, amb tot el seu alè,amb el seu alè d'una duració infinita. Si l'admiració talla l'alè,ella el separa, el desprèn de la veu. I si l'alè és allò que millortradueix l'amor, és obligat constatar que Píndar ha sabut idegut cantar amb el seu alè, amb tot el seu alè, talment comhom estima amb tota la seva ànima. Així es resol el misteripel que fa a l'origen de la lírica, que Valéry traduïa en la sevaboutade: El lirisme és el desenvolupament d'una exclamació.La lírica és el cant d'un alè.

La naturalesa volàtil del llenguatge de glòria és evidenten l'expressió pindàrica la brisa dels himnes o en la declaracióque la seva paraula poètica salta d'un dictat a un altre coml'abella, o encara en la imatge de la torxa d'himnes. Aquestaforma d'expressió, pneumàtica, és nova: mena a una certa se-paració de la realitat, sense abolir-la, ja que la victòria s'hi ésinscrita, car d'ara en endavant allò que compta és, a partir dela joia present, l'exposició de la conseqüència futura, l'aveniridealitzat, el temps imaginat. I la música interpretada en elpreludi repatria els sons i la veu: el cant del poeta adquiriràdes d'aleshores el caràcter de l'alè i del so de la lira: és líric.

La llengua així inspirada disposa necessàriament de la

facultat de metaforitzar els mots. Els mots esdevenen els signesd'altres mots i doncs dins el poema els mots accedeixen a ladignitat dels signes.

És amb l'ús deliberat del trop, del moviment de laimaginació, que certs mots es transcendeixen i esdevenen allòque Píndar anomena el cim de les paraules. N'hi ha prouamb què alguns mots canviïn de significat per a que el poe-ma, no dénouant ja allò real, almenys com l'epopeia, trobi laseva dimensió lírica. Si calgués resumir la lírica en una imatge,aquesta seria la del segon Temple de Delfos fet d'ales d'abellesi de cera que un vent fogós ha de mesclar, segons Píndar,amb els Hiperboris. L'edifici s'envola.

L'alliberament del real

La tendència idealitzadora del poema líric l'empeny atocar per sobre el real, a evadir-se'n, a elevar-se'n. Dues viess'ofereixen: el passat i l'avenir. L'elevació lírica pot prendrebé la forma del retorn imaginari als temps fabulosos -quasixamànics- que és moviment de la memòria abandonant-seamb confiança a les revelacions de l'anterioritat on bàscula,bé la de l'anticipació exaltada, promesa empremtada decertitud mística, que desencadena en el poeta l'exercici d'unaaltra facultat que cal ben anomenar la visió. Aquestes duesfacultats són complementàries: Hésiode ho diu: el poeta grecsap allò que fou, és i serà; però Píndar reinterpreta aquestaconcepció, car la seva paraula ja no posseeix la rigidesa deldiscurs assertiu dels arcaics detentors de la Veritat; per unabanda, efectivament, sotmet el seu poema a diversosconstreny iments: brevetat, menció de la pàtria, la genealogia,els Déus de la seva dedicatòria... corregir els relats de la Tra-dició. .. per una altra, mescla en les seves dites amb tota llibertatremarques exegètiques sobre la seva pràctica mateixa, cosaque no podien fer en llur temps Homer ni Hésiode. Tôt éscom si provàs els seus dons, constatas llur eficàcia i ex-perimentas la joia lliure de dir-ho.

El poema líric la llengua del qual ha guanyat en abs-tracció exigeix una autoritat, una fermesa nova que assegurila seva coherència interna. Per crear una sobrerealitat Pindaraleshores trobarà que la seva llengua ha de ser imprevisible isorprenent com... l'oracle.

L'autoritat oracular

És inevitable que Píndar s'hagi adonat de l'analogiaque hi havia entre la crida feta al glorificador que era i la

.... ' . . „ V

*?

pàg. 15(123)

consulta oracular. En tots dos casos, es recorre a una Paraulaque respon a una previsió, proferiment d'una Revelació,Acompliment d'allò que havia estat anunciat. La paraula dePíndar, tot d'un plegat, celebra, revela i acompleix allòinstantani, a'saber, la victòria, però sense el gust sadolladorde la paraula. La paraula de Píndar és anunciadora, és a dir,angèlica, i també sobirana: basta veure, per convèncer-se'n,com Píndar fa servir termes que evoquen la dolçor, la carícia,el tacte, el fregament, i com també afirma el ver i practicauna nominació poderosa de les coses. Tot això s'illustra ambl'expressió de tocar les paraules que proclama a la vegada lasublimació del sensible, el tacte, i la força tangible delsuprasensible, els mots.

La paraula lírica, com la fe, és espiritual i irrevocable:s'eleva com l'alè, cap a les altures del mite-visió i preténexpressar el ver real, l'únic ver real, aquell que existeix nomésdins el llenguatge. Per dir-ho com Píndar, la Musa, mediaciópura (existent només a Grècia) té l'obligació d'assistir el poe-ta: ella representa precisament aquesta facultat de prestarservei únicament a allò que és dit. I aquest edifici verbal queés l'oda parlarà amb una mesura ben apol.línia.

Píndar ApoI.Io

Sabem de la devoció de Píndar pel Déu les paraulesdel qual són signes (Cf. Heràclit) i del gust del poeta pelsoracles que ell fins i tot imitarà (o reproduirà?) en les sevesodes. Coneixem les distincions d'honor excepcionals delclericat dèlfic envers la seva persona i la seva memòria -noha ell àdhuc influït l'oracle de Delfos?- Tot porta a acostarl'art de Píndar a la teologia d'Apol.lo (Cf. Cràtil 404-405).

Com el Déu, el poeta és arquer, apuntant al lluny, és adir, a la veritat i al futur: dispara les immortals fletxes deglòria, els mots glorificadors i gloriosos que troba la sevainvenció poètica. Són tirs poderosos que designen el ver anantde dret cap a l'objectiu. El Déu és simple, no duple, i el seusobrenom de Lòxias, "l'Oblicu", és a dir, l'obscur, ve de laseva extrema simplicitat. Els seus missatges són únicamentmassa simples per als homes que els compliquen i els jutgenobscurs. Així mateix la poesia de Píndar és tenguda per obs-cura mentre que és reconeguda simple per Eustati deTessalònica, un erudit grec del segle XII de la nostra era. Direl simple és limitar-se a l'essencial, és a dir, encertar, coml'arquer que fa diana amb art infal·lible. El llenguatge utilitzatés, si es pot dir, central, és el de la diana atesa. El mot-fletxatendeix aleshores a centralitzar-se, és a dir, a irradiar de per-tot. Tal pot ésser el significat que cal donar a la remarca deDenis d'Halicamès (1er segle abans de la nostra era): "(Ell)vol que els mots recolzin fermament i ocupin posicions fortes

per permetre a cad'un d'entre ells de ser vist de pertot..."(Síntesi VI, 22). En Píndar, l'ordre dels mots, que sembla es-querp i estimulant, no és obscuritat ans enlluernador.

Com ell, és metge: Píndar, que evoca els encantamentsmèdics com si cregués en llur eficàcia, autor inclus denombrosos Peans, cants per a la curació d'un mal, pretén quela seva pròpia paraula poètica pugui aportar la salut, tal comveim a la III" Pitica adreçada a Hieró malalt, i, part-damuntla salut, la irradiació de la gràcia. I llavors, sobretot, Píndarté cura dels mots, els dóna, com als mites, "un significat méspur" metamoritzant-los, i els crea en profusió.

Com el Déu, és músic: celebrador de la lira apolínia,multiplica els modes i els ritmes i composa la mousikà de lesseves odes (aquesta música s'ha perdut). Les seves odes,construïdes tot sovint com a tríades, denoten una mètricarigorosa: mateix esquema per a totes les estrofes i antístrofes,esquema mètric propi en els èpodes. Molt més, Píndar dansala festa i festeja la dansa la corodidascàlia de la qual arranjaell mateix; més profundament, el chor intèrpret de la sevaobra ha pogut imitar el moviment harmoniós del Tot,evolucionant, a l'estrofa, d'est a oest, a l'antístrofa, d'oest aest, i romanent immòbil, com la terra, al moment de l'cpodc;aquest és, almenys, el parer d'Hu s tati.

Com ell, finalment, és endeví, proclamant-se tambéprofeta (intèrpret) de la Musa. Si Píndar ha pogut practicarl'endevinació ritual que pertany en primer lloc a la Terra, laMare que ell té esment de venerar, però s'articula veritablementsota l'impuls viril d'Apol.lo, únic Déu de la Paraula eixida dela Veu eixida de l'Alè, ell és sobretot un poeta-profeta quemira de fer entendre la veritat que ell vela i desvela dins elpoema en què s'hi és lliurada.

I si Píndar invoca Apollo, el Déu misericordiós, elDéu fill més dolç que son pare, Zeus omnipotent, de qui vol,en el seu amor pels homes, fer conèixer, precisament per lavia de l'oracle, els decrets infal·libles, és que el poeta es vol aimatge del seu Déu, benefactor de la humanitat. No anomenaAristeu, gran benefactor mític, un saní Apol. /o?

El neguit

Píndar ha jutjat així la seva funció de poeta perquè laparaula se li ha aparegut com l'únic vincle fraternal que uneixels homes en la comprensió de llur destí. Havent pres cons-ciència del destí efímer dels homes, Píndar ha comprès que apartir d'aquesta certesa l'home estava destinat a l'amor pelsaltres, o, com diu ell, al neguit, la realització més manifestai més eficaç del qual és la pràctica de la paraula artista. Aques-ta paraula neguitosa és, tot d'un plegat, l'anunci que l'home iels Déus coexisteixen, que l'amor és el gran lligam i que la

suplement literari pàg. 16 (124)

paraula o el diàleg n'és l'instrument. L'epinici se li va aparèixercom el més apropiat al despertament de l'ànima a ella mateixa,perquè l'expressió de la glòria, reconeixent l'ésser humà to-talment, li fa sensible allò que té de més íntim i de més perdióle:la seva ànima, precisament.

L'esport

La treva dels grans Concursos predisposava a rebre,per afegiment, aquesta reconfortant revelació. L'esport mateix,no oferia les aparences d'un combat sublimat, d'una vida hu-mana depurada, d'una acció duita i resumida a la seva ex-pressió essencial? L'esforç hi és consagrat, l'interès materialsacrificat, la victòria sacralitzada. L'activitat atlètica s'avé -s'assimila?- amb l'activitat simbòlica dels herois de la mito-logia, tan freqüentment convocats dins l'oda. L'esport, moltmillor que la Història, tomava a actualitzar el mite.

"No, ànima estimada, a la vida immortal... " ella ja és allòque en dirà Plató. Inflamada per la visió del bell, provoca elfoc sagrat, el neguit de perfer, bé físicament (com el germàbessó de Píndar, que fou atleta), bé literàriament com el poe-ta mateix.

La lírica representa l'acompliment del llenguatge i elllenguatge de l'acompliment. Invocant Zeus Rematador,Apol.lo que de tota cosa sap la fi sobirana, el Temps, parede tot, i a través de la seva pròpia obra, Píndar deixa eltestimoniatge que els homes, malgrat l'abisme que els separadels Déus immortals, poden assemblar-se'ls en qualque cosa:l'assoliment, a través d'una cura adient, de la perfecció.

Ormesson, desembre de 1987

Jean-Paul Savingnac(Traducció de Jaume Calmés)

L'acompliment(1) Pròleg de l'edició francesa de Les Pythiques publicades a

Quant a l'ànima, l'ésser íntim a qui el poeta sap parlar: la col·lecció Calligrammes

Sis poemes d'Arquíloc

1(5D)

Amb un tassó, recorr, fé via, els bancs de l'àgil naui treu el tap als bòtils boteruts,

i adolla'ns negre vi amb solatge i tot, que clarsnosaltres no podrem fer aquesta guàrdia.

2 (25D)

Jugava amb un rebrot de murtai d'un roser la bella flor,

la cabelleraper muscle i nuca regalava.

3 (29D)

Zeus pare, l'esclafit no he fet.

4 (30D)

Sublim Apol.lo, fer qui són culpablesi, així talment com saps occir, occeix-los.

5 (76D)

Tot dirigit per mi mateix al so de lesbia flautaaquest pean...

6 (77D)

De Dionís sublim sé dirigir la bella i dolçacançó, el ditiramb, de vi frenètic.

Jaume Galrnés

*fM ; : . . . . . . PVItíf Ï.II^U . ^ • . , , , , . . . , . . . ,,,;,., -x . . ,., . .„, v ^ : ,' pog. 1/ [IÜO)

Abans de començar la nostra rè-plica consideram que és de primera ne-cessitat donar gràcies a la Providènciaperquè n'Ignasi no sigui un policia o unjutge, perquèamb la seva particular visiódel sentit de culpabilitat probablementromandrien dins la presó tots aquells queno li acabassin d'entrar per l'ull dret oque no formassin part del seu propi grup,fos de govern o d'oposició. Com és possi-ble que digui «és clar que no teñe capprova per afirmar el què direu en un futurno massa llunyà de l'actuació de l'equipde govern, però no hi emporta éssermassa llests per intuir-ho», i es queditan a pler? Vol suposar n'Ignasi que ellintueix l'actuació futura de tots els quies dediquen a la política local? I la delseu representant, també? O només la delPSM? Que li ha sobrevengut fa poc,aquest do, o ja el tenia quan era batle?És una llàstima que un personatge ambun do tan espectacular i amb tantes pos-sibilitats estigui en certa manera desa-profitat dins la política llorencina; UnióMallorquina s'hauria de replantejar re-pescar-lo per a les vinents eleccions.

A les seves visions futuristes tam-bé afirma que ens seria igual «tenir elclotarro set o vuit anys més davant laplaça si teníem probabilitats de guanyarel plet», i que «si els informes haguessinestat favorables a les nostres tesis, noens hauria importat si hi havia o no elde Secretaria». Els castellans diuen que«piensa el ladrón que todos son de sucondición», i, per tant, és evident quen'Ignasi sí que actuaria d'aquesta ma-nera si es trobàs en el nostre cas, perònosaltres no. Es veu que la seva manerad'entendre la politicano s'assembla gaireamb la nostra. Per a ell -i ho ha demostratsobradament- l'important és aconseguirel que es proposa, sigui al preu que si-gui, mentres que per a nosaltres és moltmés important ésser coherents amb lanostra ideologia. Als canvis d'opinió ode jaqueta ell els diu "evolució", emprantuns eufemismes que difícilment poden

ésser compatibles amb la coherènciaideològica.

També es pega tocs pel cap per-què nosaltres, grans fiscalitzadors delseu representant, li neguem «el dret arectificar un acord que s'havia pres, encerta manera, totalment injustament»,referint-se a l'aprovació de les NormesSubsidiàries segons la redacció definiti-va. És a dir, tots els qui opinaren ques'havia d'expropiar -GISC, PP, UM,CB, UIM i PSM- cometeren una injustí-cia, motivada, en part, perquè algú del'anterior equip de govern havia «em-blanquinat el propietari», però ara el seurepresentant ha corregit l'error... fent pa-gar setze milions als llorencins. Per anarbé no n'hauria de corregir gaire d'errorscom aquest, que sinó a l'instant hauremacabat els menuts!

El que també li va bé és tergiver-sar les paraules dels altres, i en dóna pro-ves abastament. A una diu que nosaltres«volem donar a entendre que la posturad'Unió Mallorquina és deguda al fet queel seu president és un germà del vene-dor», quan nosaltres no ho hem dit encap moment. El que hem afirmat és queel seu regidor no és el més indicat perdonar exemple en un cas on hi està im-plicat un parent del seu president, queno és igual. A una altra afirma que «avuiper avui no era necessari ampliar laplaça, sinó donar solució al problemadel clot». I tampoc no era necessari re-gar, amb tant com ha plogut, ni pixarfora del test, però és que nosaltres non'hem parlat gens ni mica d'ampliar mésla plaça. L'únic que ens sabia greu eragastar setze milions quan n'haguéssimpogut sortir amb una quarta part.

Acaba dient que no ens contes-tarà per molts d'escrits que facem, i nos-altres li deim que del seu pa en farà so-pes; si vol contestar que contesti i si noho vol que faci el que vulgui. Ell ha estatel primer que ens ha atacat i nosaltresno hem fet més que rebatre les sevesenvestides. Així queja ho sap: si vol con-

tinuar amb la polèmica de la plaça -oamb qualsevol altra en què el nostre gruphi estigui implicat- ens trobarà disposatsa defensar les nostres idees i la nostraactuació.

Quant al contingut de la polèmicaconsideram que no cal insistir en allò quedèiem en el nostre article del març d'en-guany, perquè seria repetir els mateixosarguments. I a la vista del que opina elnostre adversari polític tampoc no creimnecessari intentar convèncer-lo del con-trari, ja que seria fer retxes dins l'aiguao predicar a una paret. Tots ens conei-xem i sabem de quin peu ens calçam. I ala gent, que en definitiva és a qui van di-rigits els escrits, tampoc no li hem d'anara explicar ara qui és qui. Els argumentsestan exposat i, si no en surten de nous,cadascú es pot fer una idea del que de-fensa cada opció política, una idea queja es feren els llorencins quan dipositarenel seu vot a les darreres eleccions muni-cipals.

PSM-Nacíonalistes de Mallorca

Tal dia com avuiARA FA 75 ANYS* Que acordaren construir el pont

de l'estació.ARA FA 15 ANYS* Que s'aprovaren els estatuts de

l'APA de Sant Llorenç.* Que va sortir al carrer el II tom

de la Història de Sant Llorenç, originalde Josep Segura Salado.

ARA FA 10 ANYS* Que es va constituir el Consell

Escolar.ARA FA 5 ANYS* Que se celebraren eleccions mu-

nicipals: PP, 3; GISC, 2; UIM, 2; PSM,1,PSOE, 1;CD, 1.

* Que Margalida Fullana va gua-nyar el Campionat de Catalunya.

fpolèmica pàg. 18(126)

Per què el PSM va votar les tarifes de la incineradora

N'Ignasi Umbert, a la revista delmes passat, va fer, entre d'altres que co-mentam a una altra pàgina d'aquestamateixa revista, una afirmació que desdel PSM ens veiem obligats a rectificar.Digué que «després d'omplir-nos la bocadurant anys contra la incineradora, aravotam a favor».

N'Ignasi sap, com sap molt béUnió Mallorquina, que el PSM és el par-tit que més ha combatut la incineradorai que seguim i seguirem lluitant per fer-la innecessària. N'Ignasi també sap queel PSM no va votar a favor, i que, des-graciadament, aquesta s'ha pogut aca-bar gràcies als vots del seu partit, jun-tament amb els del PP i el PSOE. Elsrecursos i la feina del PSM, del GOB ide tanta altra gent no han estat suficientsper aturar-la.

Per desgràcia, hem pogut com-provar com els informes dels tècnics handemostrat que el CIM, que és on tenimun cert poder, juntament amb el PSOE i

UM, partits que estan a favor de laincineradora, no la pot aturar. D'entrada,els serveis jurídics del CIM ens adver-tiren que aquest no té competències permodificar el Pla Director de Residus ela-borat pel Govern Balear. Els informestambé són contundents en altres aspectesfonamentals: el cost d'un hipotètic rescatde la concessió no pot repercutir sobreles tarifes que han de pagar els ajun-taments, els quals, a més, podrien ne-gar-se a entregar els residus al CIM siaquest adoptava un sistema diferent a laincineració. Recordem que la majoriadels ajuntaments de Mallorca estan go-vernats pels partits partidaris de la inci-neradora.

Arribats a aquest punt s'imposala realitat: o el Govern Balear modificavael Pla Director permetent un sistema detractament distint a la incineració o elCIM hauria d'afrontar en solitari i acompte dels pressuposts propis el costtotal de la indemnització a la conces-

sionària. El PSM va votar que sí a lestarifes de la incineradora, ja que votarque no era donar un vot testimonial queabocava el Pacte del CIM a un imminentfracàs, i possiblement el retorn del PartitPopular al govern del CIM. El PSM vavotar que sí a les tarifes de la incine-radora per tal de donar estabilitat al Pac-te del CIM i garantir la posada en marxad'un pla de tractament de residus ambi-ciós, consistent en promoure un pla inte-gral que contempli la reducció de residusen origen, la recollida selectiva, el reci-clatge de la matèria inorgànica i la fa-bricació de compost amb la matèriaorgànica.

Així mateix el PSM va valorar lanecessitat de mantenir el Pacte en elConsell Insular: la presència del PSMdins la Comissió Insular d'Urbanisme,un instrument polític que tendra una granimportància en aquesta legislatura.

PSM-Nacionalistes de Mallorca

Espipellades

Així mateix la varen armar bona, a s'Ajuntament, amb sa direcció prohibida de sa carre-tera de Calicant. Se veu que n'hi ha molts de queixosos, perquè a més d'arrabassar sasenyal, qualcú va foradar ses rodes d'un cotxo d'en Miquel Comís, que per lo vist té sacostum d'aparcar es seus vehicles just allà on més s'estreny es camí.Naturalment no ho trob ben fet, però si aquest polític havia de prendre una decisió que espreveia polèmica, lo primer que havia d'haver fet era deixar es cotxos a un altre lloc. Ocomprar una cotxeria, que es carrers no han d'ésser aparcaments.

Jo justament no hi vaig poder ésser, però m'han assegurat que en Tomeu Bovet feia unaplantada amb sa Flama de sa Llengua Catalana.Era ben just i natural que un homo que ha dedicat sa vida a sa defensa de sa nostra llenguafos es qui la fes entrar a sa plaça de s'Ajuntament. Tots es seus esforços per normalitzar escatalà dins es poble se mereixien ben bé un reconeixement com aquest. Sé cert que a totses que se senten es cuquet lingüístic les va caure sa llagrimeta com es veren tan dignamentrepresentats en un acte com aquest.

<^ffò^Me sembla que, amb aquest canvi an es Govern Balear, ja podem començar a passarparenostres per sa llengua, p'ets enxufes, per s'urbanisme, per sa corrupció, p'es qui co-manden de darrera sa barrera, p'ets que xupen del bote i per tot lo que hem tengut fins arai mos pensàvem que començava a canviar una miqueta.Pare nostro, Vós qui estau en el Cel...

f-UCIIVUUIÖ ÖUUIUIÖ pàg. 19(127)

Una petita representaciódels ciclistes que

cada anypugen a demanar forces

a la Mare de Déu de Lluc(Fotografia de Rafel Soler)

Continuant una tradició instaura-da fa ja una partida d'anys, a darreriesd'abril tres dotzenes de ciclistes de laUnió Ciclista Sant Llorenç pujaren aLluc per donar gràcies a la Mare de Déuper protegir-los a la carretera, i també

per pregar-li que faci el que pugui perquèles forces no els abandonin quan mésfalta fan.

Un centenar gros de seguidors,parents i amics els feren costat a l'horadel dinar, que va tenir lloc al restaurant

del monestir mallorquí més conegut.L'alegria i el bon humor -excep-

tuant a les darreres rampes- foren laconstant de la jornada.

Josep Cortès

XII Concurs de cartells de prevenció de drogues

Com cada any, el CIM convocàun concurs de cartells inclòs dins el pro-grama escolar preventiu de drogues"DECIDEIX", on hi participaren escolesde tota Mallorca.

Daniel Torres alumne del CP Pun-ta de n'Amer, a Sa Coma, va guanyar elpremi al millor cartell, categoria d'EGB.

Enguany hi participaren 35 esco-les de tota Mallorca, amb un total de 730cartells presentats.

El passat dia 10 de maig es vacelebrar a Lluc l'entrega dels premis, acteque recull la fotografia.

Aprofitant aquest esdeveniment,el passat dia 30 de maig es va inauguraruna exposició d'aquests cartells, la qualva romandre oberta des d'aquest dia finsal 1er de juny a la sala d'exposicions deSa Nostra. Després de la inauguració esva fer una conferència sobre prevencióde drogues dirigida als pares. La con-

La fotografia reculll'acta d'entrega dels premis.En Daniel Torres és el segoncomptant des de l'esquerra

ferència va ser donada per Matilde Bor-ràs, de l'Equip de Promoció de la Salutdel CIM.

-Projecte municipal de prevenció dedrogues-Equip de promocioó de la salut delConsell Insular de Mallorca-Serveis Socials de l'Ajuntament

salut Pàg.20(128) ]

Dia mundial sense tabac: 31 de maig de 1996Cada any l'Organització Mundial de

la Salut convida tot el món a pensar en eltabac en aquest dia, 31 de maig, que ha es-tat designat Dia Mundial sense tabac.

Aquesta celebració anima i enco-ratja governs, comunitats, grups i individusa ésser conscients dels problemes causatsper l'ús del tabac, especialment entre la gentjove, i a emprendre les accions adients percombatre aquest hàbit nociu.

Enguany el dia mundial sense ta-bac està dedicat al lema Esport i arts sensetabac. És una oportunitat única per mobi-litzar atletes, artistes i mitjans de comuni-cació, així com els aficionats i el públic engeneral, d'acord amb l'objectiu de pronio-cionar una societat i un estil de vida on l'úsdel tabac no sigui una norma acceptada.

El dia mundial sense tabac està pa-trocinat per l'Organització Mundial en lesseves vessants Educativa, Cientifica i Cul-tural i el Comitè Olímpic Internacional.

La celebració d'events culturals iesportius lliures de tabac contribueixen adonar una imatge positiva d'aquests missat-ges, emfatitzant la prevenció i la promocióde la salut. L'experiència ha demostrat que,per ésser efectiva, la comunicació s'ha d'es-tablir en el marc correcte i amb una audièn-cia receptiva. Esports i espectacles podencrear l'ambient ideal per trametre els nos-tres missatges de salut al públic.

El mateix pensament ha servit a laindústria del tabac, que ha desenvolupatuna imatge positiva dels seus productes pa-trocinant personalitats i events en el campde, la cultura i l'esport. En molts països,s'ha fet un ús excessiu de models de l'esporti les arts per crear una associació positivaentre l'esport, l'art i fumar cigarrets.

La celebració és una bona ocasió pera buscar l'efecte contrari, mostrant atletesi artistes com a models «lliures de tabac» ide l'estil de vida saludable, el que pot serun camí poderós per trametre al públic engeneral i a la gent jove en particular el mis-satge sobre tabac o salut. Va també d'acordamb els ideals olímpics de bona salut iprotecció del medi ambient.

Les conseqüències de l'ús del tabacsón molt serioses. S'estima que devers lameitat dels adolescents que comencen a fu-mar cigarrets i continuen fumant durant laseva vida, podran morir com a conseqüèn-

cia dels efectes del tabac. A part de fumar,totes les altres maneres d'usar el tabac sóntambé molt perilloses.

Dades recents confirmen que elsriscs de fumar són substancialment més altsdel que es creia en un principi. Els fumadorsprolongats tenen una tasa de mort tresvegades més alta que els no fumadors a totesles edats, des de la joventut a la maduresa.

El tabac no té uns nivells de con-sum segurs. Distints investigadors han tasatla nicotina com a més addictiva inclus quel'heroïna, la cocaïna, la marihuana o l'al-cohol.

S'estima que el tabac causà l'any1990 devers dos milions de morts en elspaïsos desenvolupats i un milió en païsosen vies de desenvolupament, si continuaincrementant-se el consum de tabac al ni-vell actual, pot pujar dramàticament a tresmilions en els països desenvolupats l'any2020 i fins a set milions en els països envies de desenvolupament.

Les regions amb el percentatge mésalt de consum per càpita durant els anys1990-1992 era Europa (2290 cigarrets peradult/any) i la costa Pacífica dels EstatsUnits (2000). El consum més baix s'observàals Països Africans (540).

S'estima que hi ha prop de 1100 mi-lions de fumadors regulars arreu del món.Uns 300 milions (200 milions d'homes i100 milions de dones) es troben en els paï-sos desenvolupats, i uns 800 milions (700milions d'homes i 100 milions de dones)en els països en vies de desenvolupament.En els països desenvolupats el 41% delshomes són fumadors i un 21% de les do-nes. La meitat dels homes que viuen en elspaïsos en vies de desenvolupament són fu-madors comparat amb un 8% de dones.

Al nostre país, la venda directa detabac mou al voltant d'un bilió de pessetesl'any, un 15 % de les quals a través delcontraband. Això, una vegada que l'Estatespanyol ha harmonitzat l'impost sobre eltabac amb la mitjana europea (una taxa del75% sobre el preu de venda), li suposa unsingressos fiscals propers al mig bilió depessetes (500.000.000.000 pts.).

El mercat del tabac a Espanya creixanualment per sobre del 5 %, tot i que elnombre de persones que fumen disminueixen tots els sentits; el creixement de l'import

econòmic total generat amb les vendes detabac s'explica, per tant, per mor de les pu-jades periòdiques del seu preu.

El nombre de cigarrets consumitstendeix a disminuir, situant-se durant l'any1995enun 4'52%(1): els cigarrets de tabacnegre disminueixen les vendes un 7'70 %i els de tabac ros, un 2'74%. Sembla, final-ment, que la desviació és cap a l'augmentdel consum de cigarros «puros» (puja un5'51 %) i de la picadura per fer cigarrets(puja també un 9'74 %).

Per valorar correctament aquestesreferències numèriques de pujades i baixa-des cal recordar que es refereixen a xifresde venda, les quals, en haver pujat el preudel tabac, emmascaren les corresponentsxifres de consum, tant pel que fa al descenscom a l'augment. El que sí cal assenyalarcom a significatiu és la disminució constantdel percentatge de persones fumadores, laqual cosa ens hauria d'animar a continuarles tasques preventives i de sensibilitzacióde la població, en general, sobre els efectesnocius de l'ús del tabac.

És per tot això que el Consell Insu-lar de Mallorca se suma a la celebració delDia Mundial sense tabac i vos demana queprengueu un posicionament actiu davant elsperills de l'ús del tabac; més en concret:

1. Assimilant i difonent el missatgetramés amb la celebració, amb una actuaciópersonal decidida contra l'ús del tabac.

2. Impulsant actuacions que ens per-metin gaudir l'esport i l'art sense la pressióde la propaganda tabaquera, en un ambientlliure de fum per l'ús de tabac.

3. Participant activament en accionsdirigides a disminuir l'ús del tabac als esta-bliments públics, a centres i empreses (tantpúbliques com privades), als transports, alscentres esportius i culturals, a les escoles ia la pròpia llar; i no només durant aquestdia, sinó també al llarg de tot l'any.

Canviar l'acceptació cultural de l'úsdel tabac per unes pautes més saludables illiures de fum està a les nostres mans, i a-questa celebració és una petita passa enda-vant per arribar-hi.(1) Les dades que comentam són les oferi-ries per Tabacalera el desembre de 1995,referides als nou primers mesos de l'any.

CIM-Serveis Socials de l'Ajuntament

centre coordinador de biblioteques pàg. 2l (129)

Biblioteca municipal Mn. Salvador Calmés. Novetats del maig 96

3 Ciències socials* SASTRE, JAUME

Mercat turístic balear* El desenvolupament turístic a la

Mediterrània durant el segle XX:XIII Jor-nades d'Estudis Històrics Locals.

* Alemania: un fallo en el sistema:extranjeros maltratados por la policía.

* RAMIS, GUILLEMVisca el món

* RAMIS, GUILLEMEstimem la nostra terra

* RAMIS, GUILLEMEstimem la nostra terra: recull de jocs, iactivitats, cançons i reflexions.

7 Belles arts. Jocs. Esports* La seu de Mallorca* SEGUÍ AZNAR, MIQUEL

El fons del joier Forteza-Rey a la bibliote-ca de Cultura artesana.

820 Literatura anglesa* BRONTE, ANNE

Agnes Grey* BRONTE, CHARLOTTE

Jane Eyre* STEINBECK, JOHN

Homes i ratolins

830 Literatura alemanya*MANN, THOMAS

840 Literatura francesa

* DURAS, MARGUERITEYann Andréa Steiner

* FLAUBERT, GUSTAVELes temptacions de Sant Antoni

* YOURCENAR, MARGUERITEEl laberint del món

* ZOLA, EMILEGerminal

849.9 Literatura catalana* ARGENTER, JORDI

Adéu, Joan! Adéu, Barcelona!* JANER, MARIA DE LA PAU

Natura d'anguila* PALOL, MIQUEL de

Igur Neblí* PORCEL, BALTASAR

Molts paradisos perduts* SALADRIGAS, ROBERT

Aquell gust agre de l'estel

850 Literatura italiana* PASOLINI, PIER PAOLO

El somni d una casa

892.4 Literatura hebrea* SHAHAR, DAVID

Contes de Jerusalem

II Llibres d'imaginació* CAPDEVILA, PACO

Els meus estimats amics* CAPDEVILA, PACO

Un dia a casa* CAPDEVILA, PACO

Altres nens del món* CAPDEVILA, PACO

Compte, compte* CAPDEVILA, PACO

Jugant sense joguines* CAPDEVILA, PACO

Neix un nen* CAPDEVILA, PACO

L album de la família* CAPDEVILA, PACO

Els meus amics especials

12 Llibres d'imaginació* A la fosca marmorra* Els monstres del bosc encantat* STUART, JOE i ALEXANDER

Henry i el mar

13 Llibres d'imaginació* VIRGILI

La Eneida* MELVILLE, HERMAN

Moby Dick

JN Novel·la juvenil* CUCARELLA, TONI

'Els ponts del diable* FANARÁS, MIQUEL

L'enigma de ToràMaria Bel Pont

camps«Aliili tota la fjaimna <lc carburants del mercat

S'accepten tarjjetes île crédit i ile Solreil

Cru. ile Palma a Artà, leni. 55 * Sant llorenç îles Carilassar

%f muiuyiu }. 22(130)

L'institut d'Estudis Catalans ens hatramès un document normatiu sobre "L'úsdel guionet en l'escriptura dels mots for-mats per composició o prefixado", aprovatper la Secció Filològica el dia 15 de marçde 1996, amb el prec que el publiquem ala nostra revista.

Amb motiu de la preparació del nouDiccionari de la llengua catalana, la Sec-ció Filològica cregué oportú de raciona-litzar l'ús del guionet en l'escriptura delsmots formats per composició o per pre-fixació i de precisar-ne alguns aspectes.La normativa sobre aquesta qüestió no ha-via estat resolta fins en aquest momentd'una manera prou satisfactòria i aixòprovocava sovint dubtes als usuaris de lallengua, sigui perquè utilitzava distincionsconceptuals potser no prou justificades oprou clares (ultra-conservador, ultrami-croscopio; arxi-milionari, arxifonema),sigui perquè donava lloc a solucionscontradictòries -almenys aparentment-(sots-director, subinspector; pre-palatal,medio-palatal, postpalatal; cap-gros,capbaix; cul-regre, cuallarg; de cop-descuit, al capdavall; col-i-flor, allioli).Algunes incoherències concretes obser-vades en l'escriptura dels mots d'aquestanaturalesa i l'augment progressiu de lesformacions lèxiques susceptibles de por-tar guionet que s'ha produït en els darrerslemps feien encara més necessari aclariraquesta qüestió.

1S'escriuran amb guionet com fins

ara:a) Els numerals compostos (or-

dinals i cardinals). Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè.

b) Els mots compostos que co-mencen amb el nom d'un punt cardinal.Ex.: nord-america, nord-est, sud-africa,sud-oest.

c) Els compostos repetitius iexpressius: Ex.: bum-bum, corre-cuita,nyigui, nyogui, pengim, penjam, tic-tac,xano-xano, xiu-xiu, zig, zag.

d) Els compostos que són manlleusno adaptats. Ex.: agnus-dei, dalai-lama,ex-libris.

e) Un petit grup de mots o expres-

sions singulars: abans-d'ahir, adéu-siau,despús-ahir, qui-sap-lo.

S'escriuran sense guionet:a) Els mots construïts amb prefixos.

En conseqüència, a més dels mots d'aquesttipus queja s'hi escrivien, s'escriuran senseguionet els mots amb els prefixos següents,que fins ara podien dur-ne: arxi-, bes-, per-plus-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-vice-. Ex.: arximilionari, bestia, exminis-tre, àcid periòdic, plusvàlua, precristià,prosil.logisme, pseudoprofeta, quasidelic-te, sobreguaita, sotsarrendatari, ultracon-servador, vicepresident. Els substantiu no-res i els compostos formats amb el mot noi un substantiu s'escriuran amb guionet: elno-alienament, la no-violència; en canvi,el mot no s'escriurà com a mot independentquan precedeix un adjectiu: els països noalineats, les nacions no violentes.

b) Els mots construïts amb formesprefixades acabades generalment en -o i devegades en -/, com audio-, cardio-, denti-,físico-, gastro-, labio-, magneto-, socio-,etc. Ex.: audiovisual, cardiovascular,dentilabial, fisicoquímic, gastroenteritis,indoxinès, labiodental, magnetoelèctric,socioeconòmic.

c) Els compostos que són manlleusadaptats, ex.: exvot.

d) Els mots adesiara i usdefruit,que, malgrat complir la condició de l'apartat3.c, tenen una tradició consolidada ambaquesta grafia.

S'escriuran en general sense guionetels compostos formats a partir de motscatalans -salvat els que han estat esmentatsen els punts anteriors. Ex.: capgros, coll-verd, culnegre, ratapinyada, pocaver-gonya, ßgaflor, sordmut, setciències,capicúa, coliflor. Els mots d'aquest tipus,però, s'escriuran amb guionet si es dónaalguna de les tres circumstàncies següents:a) El primer element (o, eventualment, elsegon) acaba amb vocal i el segon (o,eventualment, cl tercer) comença amb r-.s- o x-. Ex. : barba-roig, cama-roja, penya-segat, poca-solta, malva-rosa, de soca-rel,cerca-raons, guarda-roba, esclata-sang,giro-sol, cul-de-sac, b) L'aglutinació delsdos elements pot induir a lectures errònieso dificultar la interpretació del mot a causade les lletres concurrents. Ex.: pèl-llarg,cap-roig. c) El primer element duu accentgràfic (vegeu, però, 2.d). Ex.: mà-llarg, pèl-curt.

També s'escriuran sense guionet,amb les mateixes restriccions que aquests,els derivats, per sufixació, de mots ques'escriuen amb guionet i els derivats, persufixació, de sintagmes. Ex.: xiuxiuejar,percentatge, comptecorrentista, exlibrisme,però poca-soltada.

Els topònims segueixen la mateixanorma que els mots del punt 3. Ex.:Aiguafreda, Vilafranca, Bellpuig, Miramar,Portocolom, Mont-roig, Beli-Hoc.

Yicitge/

Ullrcimillor

Agencio de viotge/ del crup Atítol 999 Correr del Sol, 19

lei. 585720Colo millor (mallorca)

insformació institucional pàg. 23(131)

Hipòtesis de model territorial de Balears

Encetam avui un dels episodismés importants -gairebé històric- per alfutur de les nostres Illes. Després demolts mesos de treball de camp, estudisi anàlisis, avui donarti a conèixer els en-granatges inicials que ens duran a disse-nyar els punts de referència essencialssobre el desenvolupament del nostrepaís.

Aquest instrument té un nom:Directrius d'ordenació territorial, i ens hade marcar les pautes del que seran lesilles Balears en el primer quart del segleXXI en totes les seves opcions: territori,economia, comunicacions, serveis, dota-cions... És, en definitiva, la brúixola queguiarà les iniciatives del Govern en lesproperes dècades.

En aquest sentit, no vull renun-ciar a posar de manifest tot un seguit decompromisos -alguns ja adquirits en eldiscurs d'investidura- sobre els reptes defutur.

Som perfectament conscient que,en una societat moderna com la nostra, elrespecte profund pel medi ambient ésuna demanda no tant sols sòlida, sinómolt generalitzada en tots els sectors so-cials. Per tant, sàpiguen quina és la mevaaposta: mantenir els alts nivells de pro-grés i benestar de les nostres Illes ambuna nova frontera: el desenvolupamentsostenible.

Faig meva i del meu Govern lafilosofia que pretén fer la gestió i pro-tecció dels recursos naturals de maneraque permeti el benestar social, econòmici cultural dels habitants de les Illes Ba-lears i, al mateix temps, mantenir el po-tencial de recursos naturals per tal de ga-rantir a les generacions futures les ma-teixes oportunitats ambientals i econòmi-ques que nosaltres hem rebut.

Vull que quedi ben clar que re-conec:-que el paisatge és la nostra economia,-que la nostra font de riquesa és el mediambient,-que l'antic model de desenvolupament

en què es basa el boom turístic va mal-tractar el nostre territori,-que, ara, amb serenitat, hem de recu-perar el govern del nostre territori; re-cuperar-lo i encaminar-lo cap als con-ceptes més moderns i innovadors de des-envolupament.

No crec en el fatalisme que elprogrés ha de comportar forçosamentuna sagnia de recursos naturals. Ara ja hiha nous camins. A finals del segle XX, elprogrés va unit a la revisió de les fór-mules de desenvolupament i les dota d'unfort component ambiental. Així ho fanles societats més avançades i així hofarem nosaltres.

El futur del nostre territori no hade ser el resultat directe de la pressió dela demanda. Ben altrament, ha de serl'expressió d'una voluntat col·lectiva, ma-

nifestada mitjançant un determinat modelterritorial, que quedarà expressat enaquestes directrius.

Els temes de territori deixen deser subjectes passius: la societat senceran'ha de ser la protagonista activa..

També vull remarcar un aspecteessencial de la meva visió: que quedi benclar que el consens politic i social, la par-ticipació ciutadana i la il·lusió col·lectivasón elements indispensables per culminaramb èxit aquesta iniciativa.

Amb la presentació d'aquest do-cument: Hipòtesis de model territorialde Balears vull posar de relleu el meucompromís personal i del Govern quepresidesc per garantir un clima de refle-xió conjunta i de debat, on no hi hauràcap proposta que no sigui escoltada itractada en la seva dimensió.

El Govern que presidesc estàobligat, per llei, a presentar al Parlamentun avenç de les directrius d'ordenació ter-ritorial perquè se'n facin la discussió, eldebat i l'exposició pública...

...però, atesa la importància d'a-quest document i, des de la més profundaconvicció democràtica, hem volgut donarmés temps i, sobretot, més oportunitat aldebat públic a tots els nivells, des de l'es-tadi més inicial de la seva redacció. Novull que ningú pugui dir que la seva veuno ha estat escoltada.

L'ordenació del nostre fràgilterritori no es pot demorar. Se'ns obrel'oportunitat històrica de fer del nostrepaís allò que volem que sigui i no el re-sultat de condicionaments externs.

Aquestes directrius d'ordenacióterritorial no seran només un documenttècnic. Posaré tota la meva energia i pas-sió perquè tenguin un alt component d'il-lusió col·lectiva, de participació i diàleg.

I perquè siguin un graó més enla conformació del projecte de país quetots volem.

Cristòfol SolerPresident de la Comunitat Autònoma

*finiunnuuiu iiibinuuiunuï pàg, 24(132)

CONSELLERIA DE COMERÇI INDÚSTRIA

Avantprojecte del Pla Energètk Regionalde les Illes Balean

El Consell de Govern va acordar, eldia 9 de maig, donar-se per assabentat delcontingut de l'avantprojecte del Pla Energèticde les Illes Balears, que remetrà al Parlamentper a la seva elaboració definitiva.

El model de desenvolupament espe-cífic de Balears fa necessari el disseny d'unsistema energètic que mantengui un equilibriamb la qualitat de vida i el medi ambient.Aquest estudi de planificació s'ha fet d'acordamb les directrius comunitàries i els objec-tius marcats en el Pla Energètic Nacional.

L'estudi defineix les possibles actu-acions energètiques concretes que s'haurand'emprendre a les Balears en els propers 5anys, i una evolució de la demanda en l'ho-ritzó de 15 anys.

Diagnòstic de la situació energètica.Les estadístiques energètiques cor-

responents als anys 94-95 ens indiquen queen el consum elèctric hi haurà un creixementd'un 7% i d'un 26% pel que fa al transportaeri. L'anàlisi de la situació energètica de lesIlles pot resumir-se en:-En l'àrea del proveïment hi ha una depen-dència quasi total de l'exterior.-Les energies consumides es concreten bàsi-cament en derivats del petroli i carbó.-Els sectors més consumidors són el trans-port 60% i el terciari 30%

Previsions energètiques per a l'any 2010.Les previsions energètiques de les

Balears s'han basat en un model que té encompte els condicionaments socio-econò-mics, la política sectorial i finalment, lesqüestions de caire tècnic-energètic. Per poderavaluar les repercusions de la demanda ener-gètica per a l'any 2000 s'ha seleccionat l'es-cenari més previsible, que recull una evolu-ció econòmica coherent amb els plans secto-rials i incorpora actuacions com són l'eficièn-cia, la diversificació i la cogeneració.

Per tant, les previsions de demandade consum final energètic posen de manifest:-L'augment en el consum d'energia final espreveu que sigui un 25% superior respecte al'any 1990.-Una gran penetració del gas natural en subs-titució total del gas manufacturat i del carbó,així com dels derivats del petroli, amb la qualcosa aquesta energia es configura com a peça

clau per a la diversificació. La utilització delgas natural en els sectors consumidors i lasubstitució progressiva per energia elèctricadel trànsit rodat són aspectes relevants.-Creixements importants en la demanda desectors del transport i de servíeis.-Importants estalvis energètics per la im-plantació de la política d'eficiència energèti-ca en els diferents sectors. Aquesta políticarepresentaria un estalvi anual d'un 16%.-Substancial reducció de l'emissió globalde contaminació atmosfèrica. Derivada dela introducció del gas natural i la millora delssistemes en generació elèctrica i de les polí-tiques de demanda establertes. També es potparlar d'una disminució del 25% en lesemissions específiques en centrals tèrmiques.

Gestió de la demanda energèticaPer tal d'aprofundir en la gestió de

la demanda energètica de l'any 2000 s'han deconsiderar els següents apartats:-Recursos autòctons convencionals-Energies renovables-Eficiència energètica. Cogeneració.-Diversificació energètica. Gas natural.

Potenciació de la utilització dels re-cursos autòctons convencionals i l'aprofita-ment d'energies renovables, amb l'objectiu dedisminuir la vulnerabilitat del sistema ener-gètic i millorar-ne el grau d'autoproveïment.

Energies renovablesEl Pla preveu actuacions en les

següents àrees bàsiques: energia solar, bio-massa, energia eòlica i la geotèrmica.

Es planteja dur a terme una políticad'incentivació per desenvolupar al màxim lautilització de l'energia solar, tant tèrmicacom fotovoltàica i l'ús energètic dels residusforestals i agrícoles que són les fonts renova-bles amb més possibilitats reals, tècniques ieconòmiques d'aprofitament.

Des de la Unió Europea hi ha moltd'interès perquè les Illes Balears siguin unmodel en el foment de la utilització d'ener-gies renovables.

Sobre l'energia solar es poden in-crementar en 15.000 m2 les instal·lacions decol·lectors tèrmics i en 4.000 el nombre deplaques fotovoltàiques. Les previsions per al'any 2000 podrien ser de 60.000 m2 de pla-ques solars tèrmiques i 500.000 w de potèn-cia instal·lada en col·lectors o plaques solarsfotovoltàiques. El potencial d'utilització d'a-questa energia se centra en el sector hoteler.

Energia eòlica: realització dels es-tudis necessaris per avaluar de manera pre-cisa els recursos eòlics de les Illes Balears

Biomassa: constitueix el principalaprofitament energètic de Balears. Les actua-cions se centren en:-Potenciació energètica dels Residus SòlidsUrbans, amb un estudi de multicombustible.-Tractament del R. S.U. de Mallorca.-Recuperació dels residus de fusta i forestals-Utilització de residus agrícoles i ramaders.Campanyes informatives per a la potenciacióde l'ús de residus agroalimentaris.

Geotèrmica: anàlisi de zones d'in-terès geotèrmic. Es contempla la perforaciód'almenys un sondeig profund que avaluï elcompostatge dels aquifers i el seu potencial.

Eficiència energètica. Cogenera-ció. Com eficiència energètica s'entén la dis-minució de la demanda d'energia o la utilit-zació més racional dels recursos energètics.Cal destacar que l'eficiència energètica té unagran importància en el sector terciari.

Les estratègies d'estalvi perseguei-xen l'increment de productivitat i dels nivellsde benestar social, la disminució de la depen-dència energètica, la diversificació i final-ment, la millora del medi ambient. A l'any2000 l'estalvi podrà ser d'un 16% Peraconseguir una eficiència energètica s'han deprendre mesures tècniques, de gestió i d'in-formació, i també l'estalvi voluntari.

Les mesures tècniques preveuen laimplantació de: automatització dels proces-sos industrials, sistemes de gestió integral,tecnologies avançades, cogeneració, etc. Peraixò, és necessària una política d'incentiusatractiva i la promoció d'un programa ener-gètic que difondrà les millores i noves tècni-ques aplicades & cada sector. La demandad'energia del sector terciari serà l'any 2000d'un 25%. Les actuacions se centren en:-Sensibilització dels consumidors finals perorientar l'ús racional de l'energia.-Adaptació de les instal·lacions a la regla-mentació sobre calefacció i climatització.-Utilització d'equips d'elevada eficiènciaenergètica.-Aplicació de sistemes de gestió integral.-Realització d'instal·lacions de cogenaracióamb sistemes de refredament.

Proposta d'incentius per a la remo-delació d'instal·lacions, com són comunitatsde propietaris, hotels, hospitals, edificis sin-gulars, enllumenat públic, etc.

Programa d'assistència tècnica per adiagnosticar la situació energètica de les ins-tal·lacions i realització de cursos de formaciói perfeccionament.

Una altra seria la impiantando d'uncertificat d'eficiència energètica d'edificis .

El sector transport representarà l'any

^fIMKJiniUWIV IHölllUUlUllUlr • ..,.

2000 una demanda final d'energia d'un 64%.Les actuacions en aquest sector fan refe-rència a les millores en infraestructures i al'evolució tecnològica per les iniciatives prò-pies del sector d'automoció. Per tant, es pre-veu desenvolupar l'oferta de transport públic,millorar l'accés als nuclis de població, in-troduir infraegtructures perifèriques de trans-ports i millora de les xarxes1 viàries actuals.Les altres mesures afecten a les innovacionstecnològiques que incorporaran els vehiclesfuturs (motors d'alt rendiment, millores enl'aerodinàmica, etc.) i a la modernització delparc de vehicles.

Diversificació. Gas natural.La gran opció energètica se centra

en el gas natural. És una alternativa que des-tacarà en el futur per la creixent participacióen els mercat mundials.

La planificació energètica haurà dedisposar d'energies i preus raonables, de ga-ranties de seguretat de proveïment i de pro-tecció del medi ambient.

El gas natural té un preu competitiui eficiència com a combustible. A més de lesreserves provades que té i la seva compo-sició és el combustible més net d'origen fòs-sil. També ofereix la possibilitat de diversi-ficació energètica i té poca incidència en elmedi ambient, és el menys contaminant. Ésuna energia amb un gran nombre d'a-plicacions en els diferents sectors.

El Pla Energètic Nacional preveuper a l'any 2000 que un 11 % de la produccióelèctrica es basi en l'ús del gas natural. Elsobjectius de penetració del gas natural per al'any 2000 es redueixen a Mallorca. En unaprimera fase la gasificació es limitarà a la zo-na d'influència de Palma.

AGENCIA REGIONAL DE L'ENERGIAEl Pla recomana la creació d'una

Agència Regional de l'Energia, que s'encar-regarà de la planificació, coordinació, controli seguiment de les actuacions en l'àmbit ener-gètic. Haurà d'impulsar els plans i les me-sures d'eficiència i aprofitament de recursosautòctons i renovables.

SUBMINISTRAMENTUn cop determinada l'evolució de la

demanda de cara al futur, fet l'anàlisi dels re-cursos actuals i la previsió d'estalvi ener-gètic, es fa necessari definir i avaluar les al-ternatives de subministaments existents. L'es-tudi s'ha centrat en l'avaluació de les diversespossibilitats d'implantació i/o millora delssistemes de subminustrament de: Gas naturali Energia elèctrica.

Alternativa 1Descàrrega de gas natural a la costa

Sud de Mallorca, operativa l'any 2.000. Pri-mera central de cicle combinat de gas naturalal mateix emplaçament, operativa l'any 2001.Segona central de cicle combinat de gas na-tural al mateix emplaçament, operativa al2009 (alternativa "repowering" de Sant Joande Déu).Alternativa 2

Descàrrega de gas natural al dic del'Oest de Palma, operativa l'any 2.000. Pri-mera central de cicle combinat de gas naturalal mateix emplaçament, operativa l'any 2001.Segona central de cicle combinat de gas na-tural a Sant de Déu, operativa al 2009 (al-ternativa "repowering" de Sant Joan de Déu.Alternativa 3

Descàrrega de gas natural a la zonade Sant Joan de Déu (Ca's Tresorer, operati-va l'any 2000). Primera central de cicle com-binat de gas natural al mateix emplaçament,operativa l'any 2001. Segona central de ciclecombinat de gas natural al mateix empla-çament, operativa l'any 2009 (alternativa "re-powering" Sant Joan de Déu).Alternativa 4

Enllaç elèctric submarí Mallor-ca-Península en corrent contínua de 300-400MW, i enllaç elèctric submarí Mallor-ca-Eivissa en corrent alterna, de 60 MWValoració alternatives

L'avantprojecte de Planificació E-nergètica Regional inclou una valoració tèc-nica de les altenatives esmentades. Aquestavaloració inclou l'anàlisi de l'emplaçament,de la seguretat i de la proximitat als nuclispoblacionals.

Així mateix s'avalua la possibilitatd'aprofitar infraestructures ja existents o lanecessitat de crear-ne de noves -en algunscasos, la necessitat d'ubicar un nou puntd'activital: industrial i portuària o, fins i tot,guanyar espai a la mar- i les facilitats o difi-cultats en relació a la connexió amb els cen-tres de consum.

L'avantprojecte també incorporauna aproximació dels costs econòmics decada possibilitat i, finalment, una valoraciósobre l'impacte ambiental de les diversesalternatives.

ANÀLISI DE L'ALTERNATIVA CON-NEXIÓ ELÈCTRICA ENTRE ELS SIS-TEMES BALEAR I PENINSULARMITJANÇANT CABLE SUBMARÍ

La connexió elèctrica entre els sis-temes balear i peninsular mitjançant cable és

25(133)

i ha estat una alternativa considerada des defa anys per al subministrament d'energia a lesIlles Balears.

Des del punt de vista tècnic, en fun-ció de les consultes efectuades entre les di-verses empreses especialitzades i l'anàlisidels sistemes de connexió en actiu, la con-nexió amb els sistema peninsular semblaviable. Lògicament, aquesta viabilitat s'hau-ria de confirmar mitjançant els corresponentsestudis tècnics de detall.

La principal característica de l'alter-nativa cable és la minimització de reque-riments d'infraestructures energètiques.

La connexió pot ser monopolar o bi-polar. S'han de valorar aspectes econòmics,de disponibilitat i Habilitât de la connexió.

A l'objecte d'evitar profunditats su-periors als 750 metres el millor traçat per al'alternativa cable és el que va des del Cap deSant Antoni (Alacant) fins a Eivissa. És, amés, el traçat de menor llargària. S'ha de des-tacar que la major part de les avaries dels sis-temes de connexió submarina es localitzenen les infraestructures ubicades en terra. Lafondària del trajecte no té una relació directaamb les avaries; de fet, major fondària potsignificar major seguretat, ja que la connexióés més inaccesible a la interferència humana.

L'enllaç serviria per al transport d'e-nergia elèctrica amb un fluxe predominant dela península a les Balears, encara que serveixper al transport en sentit contrari.

La interconnexió entre els dos sis-temes elèctrics milloraria l'estabilitat de lafreqüència i la tensió.

La unió entre dos sistemes permetriaoptimitzar els recursos i origina, en la majorpart dels casos, una reducció del cost de l'e-nergia en els dos sistemes.

L'enllaç significa un marge adicionalde cobertura de la punta de potència que de-mana el sistema balear. El cable no és con-siderat alternativa exclusiva

El cable significaria una millora me-diambiental, ja que l'energia transportada através de l'enllaç no es generaria en una cen-tral tèrmica.

La construcció de centrals trans-formadores en els extrems de l'enllaç tenenconseqüències mediambientals -ocupació deterrenys i impacte visual-, però no tenenefectes contaminants.

L'enllaç submarí ens integra al sis-tema peninsular. Es perd, per tant, autonomiaa l'hora de la planificació energètica regional.

Però, a la vegada, ens connecta ambel sistema energètic continental.

Govern Balear

%£si lleu, » « " - ' " . . . ' " " ' ' ' Pòg. 26 {134)

MOTS ENCREUATS

I 2 3 4 5 6 7 8 9 K> II 12

Horitzontals: l.-Tota substànciaque, inoculada a un individu, l'immunit-za contra una malaltia determinada. Na-tural d'Efes. 2.-Encaminar. Natural deLetónia. 3.-Anella o bola foradada, que potcórrer al llarg d'una barra o d'un pal, a laqual va aferrada una vela. Consonant.Símbol del sofre. Xai. 4.-Qualitat d'elàstic.5.-Fix la vista sobre alguna cosa. Conjuntde bigues d'arbre fortament unides formantuna plataforma flotant. Nom de lletra. 6.-Aire que s'escapa dels pulmons en unaexpiració. Ball popular. 7.-Que pertany aun lloc determinat. Símbol de Tamerici.Consonant. 8.-Nombre de persones aple-gades deliberadament per a un fi. Cordaque forma part de l'aparell d'hissar l'antenad'una embarcació de pesca. 9.-Via. Brot quesurt a la soca d'un arbre. 10.-Nota musi-cal. Exhalació. Conjunció d'enllaç de duesproposicions o de dos termes negatius. 11.-Persona a qui s'adjudica alguna cosa. 12.-Que gaudeix de bona salut. Mig nadal.Símbol del sofre. Prefix que forma nomsque denoten que algú ha es tat tal cosa i arano ho és.

Verticals.- 1.-Collita dels raïms.Cent. Cansat. 2.-Guia. Daurada. 3.-Va-rietat de figa. Consonant. 4.-Edicte del tsar.Preu del transport de mercaderies d'un porta un altre. Article indefinit. 5.-Mot que re-emplaça habitualment l'article la davantdels noms propis femenins començats enconsonant. Munió. 6.-Aseriada, rucada.Pronom. 7.-Al rev., que no és eclesiàstic.Peça de vestir que cobreix el tronc fins a lacintura, amb mànigues i sense faldons. 8.-

Article definit masculí. Símbol del iode.Terminació verbal. Cara del dau marcadaamb un punt. 9.-Acció de festejar. 10.-artelled moN. Manca de conformitat a una reglageneral. ll.-Que es produeix de cop. Duesconsonants ben diferents. Nota musical.12.-Un. La segona. Nom d'un poble deMallorca. Nou.

Solució:Horitzontals: 1.-Vacuna. Efesi. 2.-

Educar. Letó. 3.-Raça. R. S. Be. 4.-Elasticitat. 5.-Mir. Rai. Ena. 6.-Alenada.Jota. 7.-Local. Am. R. S.-Colla. Amant. 9.-Rail. Orella. lO.-La. Alè. Ni. 11.-Adjudicatari. 12.-Sa. Na. S. Ex.

Verticals: ¡.-Verema. C. Las. 2.-Adalil. Orada. 3.-Cacarella. J. 4.-Ucas.Noli. Un. 5.-Na. Tracalada. 6.-Arriada. Li.7.-ciaL. Gec. 8.EI. I. Ar. As. 9.-Festejament.10.-eT. Anomalia. ll.-Sobtat. NI. Re. 12.-I. E. Artà. IX.

BROU DE LLETRES

CRSEBT

ILARCAPC

AGCSL0

PREFMLCE

DRELKEFRTCRRPS

CAPOLA

RAGRAAET

R

NMLP

S

IFHIELLA

AUGIABM

ASAS0IV

CLCA

SGE

LRTMXEE

TAFRAL0

CIPINTL

R

RE

DGD

PSTACI0L

LDIAUA

REHSARTA

BCNBAJESS0RT

RR

RST

HIT

K

LMP

QXLN

Dins aquest brou de lletres hi trobareu , siteniu la paciència de mirar ben prim pertots els racons, deu sinònims del motesmicolar.

SolucióGranular, capolar, esclafar, picolar, fer pols,picar, trinxolar, trossejar, estavellar iesmicar.

Maria Calmés

TelèfonsAjuntament 56 90 03

56 92 00Policia municipal 56 94 11Policia nacional 55 00 44Guàrdia Civil 56 70 20Casa de Cultura 56 90 83Unitat Sanitària 56 95 97P.A.C. Son Servera 56 71 68Ambulatori Manacor 55 42 02SonDureta 289100Escola 56 94 83Bombers 55 00 80Urgències 061Jutge 56 90 46Clavegueram 810359S.M.O.E. 56 95 49Ca Ses Monges 56 90 83Funerària 52 60 53GESA (oficines) 554111GESA (avaries) 84 33 33Grua 55 03 44Hisenda 55 35 11Teatre de Manacor 55 45 49Parròquia 569021Oficina Atur 552081Telèfon de l'esperança 461112

0 . .sfoiena.

<=!^remenLCLó

t lióte ò de noceó

i objecte & ae reyal

carrer del Rector Pasqual, 8telèfon 569072

Sant Llorenç des Cardassar

et temps pàg. 27(135)

_L

AIXÌ VA ESSER EL MES D'ABRIL DE Ï996 - . - :CA'N XESC

RESUM COMPARATIU DEL MES D'ABRIL DEL.96 95, [ 94 ESTACIÓ

^ejades .boirades ; I /m 2 "" PLUVIOMÈTRICAB 480SANT LLORENÇDESCARDASSAR

cdnúvol j jcobert _;h«ptogut j

snfl-i7 -TT

56

Mafet-iJärfe-35- TW-..- -:f ..,„-L„.10 4 2 O 62,23 1 O 4 137 4 O 3 44

i ELS VENTS'DOMINANTS

:LA! PLUJA

sw L J 3

S O

' SE C 13

D 3

S LLORENÇ [

SON VIVES [

SON COSTES [

SON ROCA

62,2

81

J «9

56

J 3 SA FONTPELLA [_

SES PLANES f

65,2

82

8 10 12 14 20 40 60 80 100

BO

60

40 .

20

O -

6372

40

" K ..a „..„.?..*...„.» ..„..a..

Ij.ljjj.llljj.35 32 34

43 4554

- 4- - MU. ILI LUI,30

18 16 14

1 ' 3 4 . 5 . 6 7 8 9 10 11 ,12_13 14 15 16 17 15 18. 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30EL VENT.VELOCITAT EL VENT SOBRE EL NIVELL DE LA RET XA , JA ÉS FORT

is ko (fi

l\TEMPERATUTRA DEFAIRE" 9 1° 11 12 13 " 15 16 17 18 19 2° 21 22 23 24 2S 26 27 28 29 30

100

.1....Í 3._..A i—S__ 7 8. 9__JO li_.t2_J3 1A.._15 16. 17 18___1&_ 2fl. „21 22 23 24 25 26 27 28 29 30HUMTAT RELATIVA DE L' AIRE el màxim (línia de demunt) es registre alas 06 i es minim, a Ias16 hores

30,0 T

20,0 ír s-10.0 p-1 5PP

0,0

24,8

Dl TT3 irr IM

17,6

bTh—:_ I r^ H i1 2 3 4 5 6 7 8 9 1p 11 12 13 14 15 16 17 18 1Q ?n 71_J?2 7"^ 7A _2S, 3& 27 28 29 30 31

PLUJE ACUMULADE A 30 D'ABRIL ! PLUJA D'ABRIL 62 l/m2

1 1 A.

EL BARÒMETRE6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Ifi 1Z, 1fl 13 Tfí 71 _.22L„.23- 24^ 3S. .26 27 28 29 30

A = ANTICICLÓ B= BORRASCA!

ïfuiAU t?iu i riu es; eis vuuuiiio ut? IÖÖIUUKJ

Fotografia antiga: biblioteca 1Fotografia actu.

pag. ¿o \ ( ¿Q]

Vln. Salvador Galmési l Xisca Santandreu