n. 13 /// abril - juliol 2015 /// publicació gratuïta

ElButlletídeDipsalutPublicació informativa de l’activitat de Dipsalut, l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona

L’editorialHem avançat cap a un model de governança democràtica

2

Breus3

Notícies5-7

L’anàlisiEl marc teòric que sustenta les accions en promoció de la salut

8

L’opinió del municipi«Considereu que la comunicació entre Dipsalut i el vostre ajuntament és eficient»?

9

Al detall43.000 persones han comptat amb les ajudes del «Salut i Crisi»

10-11

El reportatgeFormar els joves perquè perdin la por a utilitzar els desfibril·ladors

12-13

Consells saludablesConsells de seguretat alimentària per a embarassades

14

Món Dipsalut15

Posem el focus sobreSònia Méndez i Maria Puigdemont, responsables de la Unitat de Contractació i Patrimoni de l’Àrea Administrativa de DipsalutContraportada

El Butlletí de Dipsalut

2

L’editorial

Aquests quatre anys al capdavant de Dipsalut han estat els de la consolidació de l’Organisme com a actor neces-sari per als municipis de les comarques gironines, i com a ens de referència quan es parla de salut pública.

La vocació de servei als 221 municipis gironins ens ha portat cap a un model de governança democràtica que defugi les jerarquies i generador d’una relació de coo-peració i colideratge, tant interinstitucional com entre les administracions i la societat civil. Entenem que aquesta manera de fer ens permet adaptar-nos millor a la diver-sitat, a la complexitat i al dinamisme del nostre territori i donar una resposta més eficaç a les seves necessitats. Aquest model és a la base de programes com el «Salut i Crisi», que busca disminuir els efectes negatius de la crisi econòmica en la salut dels ciutadans i que ja ha permès atendre 45.000 persones d’arreu de la demarcació. Es tracta d’un dels programes que ha tingut més volada en aquests quatre anys, amb una dotació econòmica, fins al 2016, de més de sis milions d’euros.

Una altra idea que ha estat a la base de les nostres accions –especialment a les de l’àmbit de la Promoció de la Salut– és la de treballar de manera transversal per reduir les desigualtats i millorar la salut de tots els ciu-tadans. N’és un clar exemple el «Sigues tu», que facilita l’aprenentatge de les habilitats per a la vida als més joves per tal que puguin incrementar el control sobre la seva salut. Només en aquest curs, més de 13.000 nois i noies d’escoles i instituts gironins hi han participat.

Pel que fa a les accions de Protecció de la Salut, en aquests quatre anys hem continuat incrementant els

«Hem avançat cap a un model de governança democràtica per donar una resposta més eficaç a les necessitats de les persones»

Coordinació, elaboració i edició: Servei de Difusió de DipsalutDisseny i maquetació: Minimilks. Creativitat NutritivaFotografia: © dels autorsImpressió: en paper reciclat a càrrec de Palahí Arts Gràfiques Dipòsit legal: GI-985-2010 Periodicitat: quadrimestral Tiratge: 2.000 exemplars

Dipsalut, Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona.Parc Científic i Tecnològic. Pic de Peguera 15, Edifici Jaume Casademont – 17003 Girona – Tel. 972 41 47 20 / Fax 972 41 47 30

Aquest butlletí és editat per Dipsalut i es distribueix gratuïtament als ajuntaments de la demarcació de Girona i a d’altres institucions. En com-pliment de la Llei orgànica 15/1999, de protecció de dades personals, us informem que les vostres dades figuren en un fitxer automatitzat de Dipsalut. Si no voleu rebre més el butlletí o les vostres dades són incorrectes, podeu comunicar-ho a través del correu info@dipsalut.cat.

El Butlletí de Dipsalut també es pot trobar al web www.dipsalut.cat.

equipaments controlats i disminuint notablement els ín-dexs de riscs. També hem procurat oferir solucions dura-dores per eliminar definitivament problemes que havíem diagnosticat com a recurrents. La decidida aposta per la innovació ens ha permès incorporar tècniques pioneres que ens estan permetent obtenir millors resultats i simpli-ficar processos.

Per treure el màxim rendiment als recursos públics, estem treballant per crear una central de compres que agregarà les demandes dels ajuntaments per tal de po-der aconseguir millors preus i condicions per a productes i serveis. Aquesta lògica, que és a la base de cadascun dels nostres programes, passarà, doncs, a aplicar-se a altres serveis i productes de l’àmbit de la salut pública situats, fins ara, fora del nostre Catàleg.

Un altre dels aspectes en què hem avançat de manera notable en aquest període és el de la recerca. Continuem col·laborant de manera estable amb la Càtedra de Pro-moció de la Salut i impulsant de la seva mà iniciatives di-verses com, per exemple, la Xarxa d’Escoles Saludables. També som al darrere d’estudis tan destacats com el MESGI50, sobre l’envelliment a les comarques gironines. La nostra presència als fòrums internacionals de salut pública més reconeguts és ja una constant que permet actualitzar els coneixements i les habilitats dels nostres tècnics i intercanviar experiències per tal de poder ser una miqueta millors dia rere dia.

Josep M. Corominas i BarnadasVicepresident primer de Dipsalut

El Butlletí de Dipsalut

3

Breus

Accions a les xarxes socials per promoure hàbits saludablesDipsalut ha organitzat dos concursos fotogràfics a través de la xarxa social Instagram per tal de promoure hàbits de vida saludables. El primer s’ha dut a terme aquest passat mes de març. Per participar-hi, calia presentar fotografies sobre la pràctica d’activitat física. Havien d’estar fetes amb telèfon mòbil. S’han rebut un total de 384 imatges. El jurat ha escollit tres imatges guanyadores, una per a cada categoria: Paisatge: @cris_nogue. Instasalut: @jmqdina. En bona companyia: @annapemi. Els autors de les imatges han rebut, com a premis, un curs d’iniciació a la marxa nòrdica, quatre sessions d’entrenament personal a l’aire lliure i una sessió d’iniciació a la natació en aigües obertes.

Aquest mes de maig s’ha organitzat un altre concurs, aquest cop per divulgar la importància d’alimentar-se equilibradament. Els autors de les imatges premiades rebran cistelles de fruita i verdura.

Podeu obtenir tota la informació sobre els concursos als perfils de Dipsalut a les xarxes socials i al web www.dipsalut.cat.

Dipsalut cofinança accions de promoció de la salut a 94 ajuntaments gironinsL’Organisme, al llarg del 2014, ha concedit suport econò-mic a 94 iniciatives de promoció de la salut impulsades pels ajuntaments de la demarcació de Girona. Ho ha fet a través del Programa de Suport Econòmic per a la Realit-zació d’Activitats de Promoció de la Salut (Pm07).

Entre les activitats subvencionades dins el Pm07 hi ha accions per fomentar l’envelliment saludable, l’activitat física, una alimentació equilibrada o tallers d’estimulació cognitiva. L’Organisme ha concedit ajudes per un valor total de 290.000 euros.

Com a novetat, s’ha incorporat al programa una sub-venció d’import incrementat per al millor projecte. Aquesta distinció ha estat per al Pla de Salut Jove de Palafrugell. Se l’ha premiat per incloure el treball de les habilitats per a la vida, l’apoderament i el sentit de coherència de manera transversal en totes les accions del Pla.

L’objectiu d’aquest suport econòmic és impulsar ac-cions i programes que treballin per millorar la salut i la qua-litat de vida dels ciutadans de les comarques gironines. Amb aquestes ajudes, Dipsalut vol evitar que els municipis renunciïn a dur a terme activitats de promoció de la salut per manca de recursos econòmics.

Més de 13.000 alumnes participen en el «Sigues tu»13.221 alumnes de 104 escoles de primària i 39 insti-tuts participen al «Sigues tu, eines i actius per a la salut» aquest curs 2014-2015.

El programa pretén facilitar l’aprenentatge de les deu habilitats bàsiques per a la vida als infants i joves. Aques-tes habilitats –l’autoconeixement, empatia, assertivitat, relacions interpersonals, presa de decisions, gestió de problemes i conflictes, pensament creatiu i crític, gestió de les emocions, sentiments i la gestió de les tensions i l’estrès– són un factor clau en la capacitat de les persones per gestionar la seva vida, la seva salut i la capacitat per relacionar-se amb l’entorn.

L’escola i l’institut són espais per introduir aquest apre-nentatges de forma estructurada, especialment en aquells centres que tinguin infants i joves en situació de vulnera-bilitat social i econòmica. En el cas de primària, el progra-ma usa com a principal recurs pedagògic uns àlbums de cromos on es recullen les històries d’un grup d’amics i amigues (L’Aventura de la vida), i que serveixen de punt de partida per reflexionar sobre situacions quotidianes i per anar treballant les habilitats esmentades. A secundària, s’organitzen sis sessions (quatre dirigides pels professors i dues per tècnics de Dipsalut) per aprofundir i debatre sobre temàtiques diferents.

El programa «Sigues tu» inclou formació específica diri-gida al professorat i a les famílies.

El Programa de Suport i Atenció Psicològica ja s’ha activat en 50 ocasionsDes de la seva implementació el 2010, el Programa de Suport i Atenció Psicològica en Situacions d’Emergència al Municipi s’ha activat 50 vegades.

Aquest servei pretén ajudar les persones en cas de si-tuacions excepcionals i traumàtiques, donar-los eines per afrontar el procés dolorós i així recuperar el control de les seves vides. Per aconseguir-ho, Dipsalut ofereix assistèn-cia psicològica immediata –en el mateix lloc dels fets– i especialitzada a les víctimes de fets traumàtics. També es formen els professionals dels equips de primera res-posta (policies, bombers, protecció civil...) perquè siguin capaços d’oferir una primera atenció psicològica i perquè es puguin autoprotegir en cas de situacions especialment traumàtiques.

El 44 % de les activacions dels psicòlegs d’emergències s’han efectuat per atendre familiars de persones que han mort de manera inesperada; el 23 %, per ajudar víctimes de delictes violents, i la resta per altres fets, com acci-dents múltiples o agressions sexuals.

Respecte a la formació dels equips d’intervenció, du-rant aquests quatre anys s’han format 246 persones, de les quals 70 eren gestors i 176, integrants dels equips de primera resposta. S’ha realitzat 13 cursos (cinc per a ges-tors i vuit per a integrants).

Mapa d’implantació dels Parcs Urbans de Salut i dels Itineraris Saludables a les comarques gironines

Protecció de la salut

Has patit alguna plaga d’insectes, aus o rosegadors?Saps que tens drets i deures?Tens dret que s’efectuï el control de plagues als espais públics amb barreres físiques, l’eliminació de punts de cria i que s’eviti, sempre que es pugui, l’ús de verins.Tens el deure de no facilitar aigua ni aliment a aquests animals. També has d’impedir que criïn a casa teva.

Lluitem contra les plagues urbanesProtegim la teva salut

El Butlletí de Dipsalut

5

NotíciesProtecció de la salut

Has patit alguna plaga d’insectes, aus o rosegadors?Saps que tens drets i deures?Tens dret que s’efectuï el control de plagues als espais públics amb barreres físiques, l’eliminació de punts de cria i que s’eviti, sempre que es pugui, l’ús de verins.Tens el deure de no facilitar aigua ni aliment a aquests animals. També has d’impedir que criïn a casa teva.

Lluitem contra les plagues urbanesProtegim la teva salut

Un treballador d’inserció descarregant aliments al CDA de Salt. Font: Càritas Diocesana de Girona.

Dipsalut i Càritas Diocesana de Girona col·laboren per garantir el subministrament de certs productes bàsics als centres de distribució d’aliments de les comarques gironines. L’Organisme n’aporta unes 51 tones. Con-cretament, dóna 26 tones de patates, 20 d’oli de gira-sol, quatre de sardines en conserva i 720 quilograms de tonyina en llauna. El cost total d’aquests aliments és de 72.711 euros. Els productes es distribueixen entre els nou centres de distribució d’aliments (CDA)* que Càritas gestiona –juntament amb els ajuntaments i al-tres entitats– arreu de la demarcació. Es reparteixen entre més de 2.000 famílies, és a dir, entre unes 7.000 persones.

Col·laboració amb Càritas per abastir els centres de distribució d’aliments

L’objectiu de l’acord és garantir a les famílies usuàries dels CDA el subministrament de certs aliments que, tot i ser bàsics a la dieta, sovint no arriben en quantitat suficient als centres.

Aquesta col·laboració es realitza al marge del programa «Salut i crisi». Dipsalut i Càritas ja treballen plegats en el marc d’aquest programa, juntament amb altres entitats socials, ajuntaments i consells comarcals de les comarques gironines.

* El CDA és un projecte fruit d’un conveni marc entre Generalitat de Ca-talunya, Diputació de Girona, Fundació Banc d’Aliments, Obra Social “la Caixa” i Càritas Diocesana de Girona. Als nou municipis on es desenvolu-pa el projecte, el CDA funciona com a projecte de partenariat amb els ens locals (ajuntaments, consells comarcals i consorcis), així com amb altres entitats socials del territori.

El Butlletí de Dipsalut

6

Notícies

«Records dolços d’un adéu» –escrit per Lourdes Garcia i il·lustrat per Conxi Puig– recull l’experiència real d’una nena de vuit anys que espera il·lusionada el naixement de les seves dues germanes bessones i que, de sobte, rep la notícia que una d’elles ha mort dins la panxa de la mare. El conte explica, en veu de la petita, com va viure la situació, i recull les converses amb la seva mare, l’autora. Posa de manifest la manca de coneixement que sovint hi ha sobre

Un conte per ajudar a explicar la mort d’un ésser proper als infants

Portada del conte.

Text: Lourdes Garcia PuigIl.lustració: Conxi Puig Balló

la mort perinatal, la necessitat de donar explicacions als infants i de no amagar-los els fets, i la poca o nul·la edu-cació que reben els nens i nenes sobre la mort. També s’hi aborden temes com el sentiment de culpa o la necessitat d’acomiadar-se.

L’objectiu del material és ajudar els pares que pateixen una situació similar a explicar els fets als seus fills, a res-pondre les preguntes que els formulen i a acompanyar-los adequadament en el dol. Per aquest motiu inclou consells bàsics per comunicar la mort d’algú proper a un nen.

El llibre ha estat impulsat pel grup de suport Bressols de XADOL i finançat per Dipsalut. Ha comptat amb la col·laboració de Lluïsa Vilardell i Maria Reixach (exper-tes en atenció en mort perinatal i membres de Bressols), d’Edward Van Herreweghe (educador i president del grup Daula de XADOL), de Natàlia Artigas (psicòloga i membre de XADOL), de la impremta Pagès d’Anglès i de les agèn-cies de comunicació Minimilks i Volcano Grup.

Estarà disponible gratuïtament a centres d’atenció pri-mària, hospitals, altres centres sanitaris, associacions de suport al dol, escoles i biblioteques públiques. També es podrà obtenir de manera gratuïta en format d’aplicació (app) per a telèfon mòbil a les plataformes d’Apple i An-droid. L’app inclou materials addicionals com consells per explicar la mort d’algú proper a un infant segons la seva edat o un recull d’altres recursos bibliogràfics adients per educar en la mort.

El projecte de la Xarxa Gironina d’Escoles Saludables té com a principal objectiu aconseguir que les escoles pro-moguin la salut entre els seus alumnes i entre tota la co-munitat educativa.

Per poder integrar-se a la Xarxa, les escoles hauran d’adoptar una aproximació integrada i holística a la promo-ció de la salut, comprometent-se a treballar transversalment per a l’adopció d’estils de vida saludables i per aconseguir un ambient que afavoreixi la salut. Entre els seus objectius, hauran d’incloure el de donar eines (coneixements, habili-tats i actituds) a les persones per entendre, gestionar i do-nar sentit a la vida, enfortint les seves habilitats i capacitats per tal de poder incrementar el control sobre la pròpia sa-lut i sobre els factors que hi influeixen (condicions socioe-conòmiques, gènere, territori on es viu, origen, etcètera).

La promoció de la salut a l’escola és especialment im-portant, ja que la infància i l’adolescència són les etapes més apropiades per acollir i adaptar nous models de vida. L’escola també és el lloc idoni per preparar els ciutadans per a la vida, i formar-los perquè siguin capaços de pren-dre, de manera raonada i ferma, les decisions que tindran conseqüències clares sobre la seva salut i la dels que els envolten.

Dipsalut i la Càtedra de Promoció de la Salut impulsen la Xarxa Gironina d’Escoles Saludables

Actualment Dipsalut ja desenvolupa un programa per enfortir les habilitats per a la vida dels alumnes a les es-coles de la demarcació. Es tracta del Pm08, «Sigues tu: eines i actius per a la salut». Aquest curs 2014-2015 hi participen més de 13.000 alumnes de 104 escoles de primària i de 39 instituts de les comarques gironines. El programa inclou formació per a professors i per a pares.

Alumnes de l’escola Guillem de Montgrí treballant el Pm08.

El Butlletí de Dipsalut

7

Notícies

Per poder garantir una aigua apta per al consum humà, cal comprovar el bon estat de les captacions i dels aqüí-fers i protegir-los. A més, s’han de fer els controls i tracta-ments oportuns a l’aigua i mantenir nets i en bones con-dicions tant els dipòsits com tota la xarxa de distribució. Les instal·lacions internes de cada edifici també han de ser adequades.

Dipsalut ofereix als ajuntaments gironins dos programes relacionats amb la salubritat de l’aigua. Un té per objectiu ajudar els ajuntaments que gestionen directament la xarxa de subministrament per tal que puguin garantir una aigua de qualitat a la població. El segon programa serveix per determinar si les instal·lacions internes, les de cada edifici, perjudiquen la salubritat de l’aigua que ve de la xarxa.

En el primer programa –el de Suport a la Gestió Muni-cipal Directa dels Abastaments d’Aigua– es prenen mos-tres tant en els dipòsits on s’emmagatzema l’aigua com en punts de la xarxa de distribució, com, per exemple, en fonts que hi estiguin connectades. Allà mateix ja es fa una primera avaluació per determinar algunes caracterís-tiques de l’aigua que n’indiquen la qualitat, com el nivell de clor, el pH o la terbolesa. Posteriorment, les mostres s’analitzen al laboratori per tal de conèixer paràmetres com el contingut de metalls o de microorganismes.

En total, l’any 2014 s’ha dut a terme 574 analítiques. El 7,5 % de les mostres presentava alteracions per presèn-cia de microorganismes (principalment bacteris com l’E. coli). En el 2,6 % es va observar alteracions organolèpti-ques (del color, l’olor o el sabor). L’1,9 % de les mostres presentava contaminació per metalls o sals. Dipsalut va comunicar aquestes anomalies als ajuntaments afectats i els va recomanar i ajudar a implementar mesures co-rrectores, com millorar el sistema de cloració, instal·lar fil-tres per eliminar contaminants o aportar a la xarxa aigua

Dipsalut controla la qualitat de l’aigua de 188 municipis gironins

Un tècnic de Dipsalut pren mostres d’aigua de les aixetes d’una llar d’infants. Autor: Joanna Magureanu.

d’altres orígens per tal de mantenir els paràmetres a nivells adequats. Mentre es resolien aquestes deficiències, es va recomanar als ciutadans no consumir aigua de la xarxa.

En el segon programa relacionat amb l’aigua –el d’Avaluació i Control de la Qualitat de l’Aigua a l’Aixeta del Consumidor– s’agafen mostres d’aixetes tant d’equipaments públics (escoles, llars d’infants, casals o ajuntaments) com de privats (bàsicament, domicilis que ho autoritzen i comerços minoristes).

Aquest programa permet saber si les instal·lacions in-ternes dels edificis perjudiquen la qualitat de l’aigua. Si l’aigua de la xarxa de distribució és innòcua però en sortir per una determinada aixeta conté, per exemple, metalls pesants, vol dir que el material de què està feta alguna part de la instal·lació de l’immoble (com les canonades, les juntes, les escomeses o les mateixes aixetes) allibera contaminants a l’aigua. En cas que això es detecti, Dip-salut n’informa l’ajuntament, que ho comunica als veïns afectats i els explica les mesures preventives i correctores que cal prendre per solucionar-ho.

En un 12 % de les mostres preses a les aixetes es va trobar algun tipus d’alteració, principalment per presència de metalls com el ferro, el plom i el níquel (9 %) i, en menys casos, per microorganismes (2,3 %). Les mesures correc-tores van passar per netejar dipòsits i canonades o per substituir els materials de la instal·lació interna de l’edifici.

Per tal que els ciutadans puguin conèixer en quin es-tat es troba l’aigua que consumeixen, es fomenta que els ajuntaments facin pública tota la informació dels controls analítics al Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC): sinac.msc.es

L’Organisme també ofereix cursos de formació gratuïts al personal manipulador dels abastaments i xarxes de dis-tribució.

El Butlletí de Dipsalut

L’anàlisi

A l’Organisme de Salut Pública de la Diputació de Girona, en el cas de la promoció de la salut, s’obre un ampli ven-tall de marcs teòrics que permeten orientar les interven-cions. En el pitjor dels casos les intervencions no tenen un marc teòric que les orienti i, per tant, estan dissenyades des de la intuïció i la improvisació.

Aquest fet ha donat lloc a una multitud d’intervencions en promoció de la salut que s’han tirat endavant sense perspectiva, sense orientació... i també en alguns casos en direccions contràries a allò que la comunitat científica i les organitzacions internacionals aconsellen. Per sort, el camp de la promoció de la salut, tot i ser relativament jove –només acumula 25 anys d’experiència– té una gran producció científica. Aquest fet ens dóna la capacitat d’orientar amb fonament què volem fer.

Però, com en totes les ciències, hi ha diverses línies de pensament-acció. És per això que les organitzacions que fan accions de promoció de la salut han de plantejar-se des de quina perspectiva volen treballar i cap on volen anar.

Des de Dipsalut hem volgut fer aquest exercici, i les nostres intervencions estan orientades a promoure am-bients i polítiques que contribueixin a fer més saludables els estils de vida de les persones, i en conseqüència millo-rar la seva qualitat de vida.

El marc teòric que sustenta les accions en promoció de la salut

8

Hem volgut partir expressament d’una visió positiva de la salut i no centrar-nos en la malaltia. Això vol dir que pensem que les persones i les societats tenen la capacitat d’utilitzar diferents recursos que tenen al seu abast per generar salut, i que els permeten avançar cap a un estat òptim de benestar.

Per fer-ho, despleguem programes orientats a donar eines (coneixements, habilitats i actituds) a les persones per entendre, gestionar i donar sentit a la vida, enfortint les habilitats per a la vida i les capacitats dels individus per incrementar el control sobre la seva salut i sobre els factors que hi influeixen.

En el disseny dels programes, partim de la premissa que la capacitat que tenen les persones per controlar la seva salut –i els factors que hi influeixen–, està condicio-nada per factors com l’edat, l’origen, el gènere, la posició en l’estructura social i el territori on viuen.

Així doncs, el disseny i el desenvolupament de les nostres intervencions estan orientats a facilitar processos d’aprenentatge a les persones per tal que puguin millorar la seva capacitat de gestionar la seva salut i els factors que hi influeixen.

Pau Batlle Cap de l’Àrea de Polítiques i Promoció de la Salut

Infografia on es representa el marc teòric que sustenta les accions de Promoció de la Salut.

9

L’opinió del municipi

Considereu que la comunicació entre Dipsalut i el vostre ajuntament és eficient? Com es podria millorar?

Xavier Soy i Soler, alcalde de Bescanó.Diuen que tot és millorable, però pel que fa a la comunicació entre l’Ajuntament i Dipsalut es fa difícil proposar millores, ja que es pot considerar com a bona o molt bona des de tots els punts de vista, tant tècnicament com administrativa. Potser perquè és un servei relativament nou ens sembla el contrari, però dit amb paraules planeres: funciona. Rebem oportunament els serveis que ens ofereix Dipsalut així com les respostes a les convocatòries de subvencions. Els serveis són bons, i les incidències que puguin sorgir es comuniquen i es resolen amb eficàcia, celeritat i prudència. El grau de satisfacció és compartit tant pels tècnics com pels ciutadans receptors dels serveis. I això fa que generi confiança precisament en un temps en què molta gent posa en dubte l’eficàcia de l’Administració.

Maria Carme Güell i Parnau, alcaldessa de Corçà .Promoure i protegir la salut és bàsic i ineludible per a un ajuntament. El treball de Dipsalut, amb la carta de serveis que promociona, tutela i facilita aquesta tasca. Cap d’aquests aspectes mencionats reeixirien si no existís una base de connexió i comunicació entre l’Administració local i Dipsalut. Les noves tecnologies han facilitat i millorat l’entesa en aquests últims temps. Agilitzar tràmits és primordial. La vessant personal, el contacte personalitzat dels tècnics de Dipsalut i el personal dels ajuntaments possibilita les ajudes, aporta solucions i optimitza molt la feina, que d’altra manera es quedaria pel camí.

Martí Nogué i Selva, alcalde de Sils. Des de l’Ajuntament de Sils estem molt satisfets de la relació que hem establert amb Dipsalut. A banda de la qualitat i diversitat dels serveis que ens proporciona, tota la informació ens arriba amb l’antelació necessària que necessita una institució pública per planificar i realitzar a temps els tràmits.En aquest sentit, els tècnics agraeixen els recordatoris sovintejats sobre les dates d’entrega i els terminis per tal que tinguem ocasió d’incorporar-nos a totes les iniciatives i formacions que programa Dipsalut. A banda de l’agilitat d’aquestes comunicacions electròniques, també con-sidero un detall que l’activitat formativa es continuï difonent amb uns quaderns ben dissenyats que donen fe de la importància que dóna Dipsalut a la formació. El Butlletí de Dipsalut també ajuda a difondre la bona feina que es fa. Potser caldria fer-ne una distribució més nombrosa per tal que fos ben present en tots els espais municipals.

Antoni Guinó i Bou, alcalde de Maçanet de la Selva.La comunicació és l’eix vertebrador de la societat de la informació en la qual vivim. Actualment, sense els diversos canals que la formen no gaudiríem dels fluxos d’informació que doten de significat els intercanvis comunicatius. És per això que des de l’Ajuntament de Maçanet considerem cabdal una comunicació eficient i periòdica. Dipsalut, des del nostre punt de vista, compleix amb escreix aquestes premisses. La informació se’ns facilita de forma clara i objectiva, i els diversos canals de comunicació dels quals consta aquest organisme responen activament a les consultes que es realitzen des de l’Ajuntament mateix. En definitiva, creiem que els estàndards de la comunicació eficient s’estan complint. Les millores sempre hi poden ser presents, però aquestes s’aconsegueixen amb el pas del temps i amb el sorgiment de nous canals comunicatius. Per tant, encoratgem Dipsalut a continuar treballant la comunicació com a element dinamitzador de la feina feta i de la que s’ha de fer.

El Butlletí de Dipsalut

Al detall

El «Salut i Crisi» té per objectiu disminuir els efectes nega-tius de l’actual situació econòmica en la salut de les per-sones. Alguns d’aquests efectes són malnutrició, higiene deficient o estrès de llarga durada. Dipsalut dóna suport econòmic a les accions endegades per entitats socials, ajuntaments i consells comarcals destinades a atendre les necessitats bàsiques quant a alimentació, habitatge, ocupació i benestar emocional/familiar dels ciutadans de la demarcació. A més, s’encarrega de coordinar aquests ens per evitar duplicitats, fomentar el treball en xarxa i aconseguir la màxima eficàcia i eficiència.

El 2014, el Salut i Crisi ha comptat amb dos milions d’euros, mig milió dels quals s’ha dedicat específicament a fomentar la creació de llocs de treball.

Unes 43.000 persones han comptat amb les ajudes del «Salut i Crisi» l’any 2014

Tant el president de la Diputació de Girona i de Dipsalut, Joan Giraut, com el vicepresident primer de l’Organisme de Salut Pública, Josep M. Corominas, destaquen la importància de les accions orientades a crear ocupació remunerada. Corominas explica que «donar feina a una persona a l’atur ja soluciona bona part dels seus problemes, que no són només econò-mics, sinó també psicològics i emocionals». El vice-president de Dipsalut remarca que «els programes per crear llocs de treball tenen costos molt elevats i, per aquest motiu, hem decidit augmentar els recursos que hi destinarem aquest 2015 i el proper 2016; per poder anar molt més enllà de les 68 persones que s’ha pogut ocupar durant l’any 2014».

10 Roda de premsa de balanç del «Salut i Crisi» 2014 celebrada el10 de març a la Diputació de Girona. D’esquerra a dreta: Joan Giraut, president de la Diputació de Girona i de Dipsalut, i Josep M. Corominas, vicepresident primer de Dipsalut. Autor: Eddy Kelele.

42.540 persones de les comarques gironines s’han beneficiat de les ajudes del programa «Salut i Crisi» de Dipsalut durant el 2014. La majoria de les accions han anat dirigides a promoure l’ocupació i a garantir l’habitatge, els serveis bàsics, els aliments i altres productes de primera necessitat. S’hi ha destinat un total de dos milions d’euros.

El Butlletí de Dipsalut

Al detall

11

El 2014, el Salut i Crisi ha comptat amb dos milions d’euros, mig milió dels quals s’ha dedicat específicament a fomentar la creació de llocs de treball.

Pel que fa al milió i mig dedicat a altres eixos del «Sa-lut i Crisi», s’han destinat 456.559 euros a garantir un habitatge digne. Han revertit en 9.055 persones. S’han proporcionat ajudes al lloguer i a la hipoteca, per pagar la calefacció, l’aigua i la llum, i per fer reparacions que garantissin la salubritat i l’habitabilitat de les cases.

A l’àmbit de l’alimentació, s’hi ha invertit 364.347 eu-ros, que han revertit en centres de distribució d’aliments, menjadors socials, beques menjador, etcètera. 28.645 persones s’han beneficiat d’aquestes ajudes.

Pel que fa a les accions dirigides al benestar emocio-nal i familiar (higiene, roba i calçat, productes de farmàcia, suport emocional, formació, ajudes per a transport...), s’hi han dedicat 63.423 euros i s’ha ajudat un total de 960 persones.

63.241 euros han servit per tirar endavant actuacions per promoure l’ocupabilitat de les persones (com ara ta-llers d’oficis, horts urbans, cursos formatius...). Han bene-ficiat 3.880 ciutadans de les comarques gironines.

En total, 42.540 persones han comptat amb aquestes ajudes. En tots els casos, aquestes persones venien de-rivades pels treballadors socials municipals. En la majoria d’ocasions s’han atès famílies en què tots dos progeni-tors estaven sense feina i amb fills menors d’edat al seu càrrec. Un 42 % dels beneficiaris de les actuacions eren infants i adolescents.

El programa es va començar a desenvolupar el 2013 davant l’evidència que la crisi econòmica perjudica el be-nestar físic i emocional de les persones, i la necessitat de prendre mesures per part de les administracions. Any rere any s’ha anat augmentant la seva dotació econòmica per tal de poder atendre més gent. Des de llavors s’hi ha destinat un total de 3 milions d’euros i s’han ajudat cap a 45.000 persones. En aquest període ha comptat amb 175 professionals implicats, treballant en xarxa. El «Salut i Crisi» ha permès crear, a cada comarca, una porta única d’accés a les ajudes. A banda de millorar la coordinació entre els agents socials que intervenen en cada territori, també ha servir per millorar tant la detecció de necessi-tats com la resposta que se’ls dóna.

Per als anys 2015 i 2016, el «Salut i Crisi» compta amb un pressupost de 3.300.000 euros, una part molt impor-tant dels quals (700.000 euros) es dedicarà a mesures per fomentar l’ocupació, promovent la creació de llocs de treball, per exemple, dins les mateixes entitats que parti-cipen en el programa.

Distribució econòmica per eix d’intervenció (2014)

Nombre de beneficiaris per eixos (2014)

Persones ateses per grups d’edat (2014)

Alim

enta

ció

Alim

enta

ció

men

ys d

e 3

anys

Hab

itatg

ede

3 a

17

anys

Hab

itatg

e

Ocu

paci

óO

cupa

ció

de 1

8 a

65 a

nys

400.000

300.000

200.000

100.000

0

0

0

500.000

364.347 €

67%

8,65%

9%

30,12%

2%

1,70%

21%

59,52%

456.559 € 63.241 € 63.423 €

70

80

60

60

50

50

40

40

30

30

20

20

10

10

Ben

esta

r em

ocio

nal

i fam

iliam

és d

e 65

any

sB

enes

tar

emoc

iona

li f

amilia

ONL’s

Ajuntaments

Ens comarcals

37%47%

688.444,84€547.335,96€

233.280,19€

16%

Distribució econòmica de l’import atorgat (2014)

El Butlletí de Dipsalut

El reportatge

12

A Catalunya, cada any, entre 3.000 i 4.000 persones moren per aturada cardíaca extrahospitalària. Moltes es podrien haver salvat si se les hagués tractat a temps amb un desfibril·lador. És un aparell que dóna petits im-pulsos elèctrics al cor per tal que torni a bategar correc-tament.

El programa «Girona, territori cardioprotegit», impul-sat per Dipsalut, ha fet que Girona esdevingui l’àrea cardioprotegida més gran d’Europa. Actualment la de-marcació disposa d’una xarxa de 747 desfibril·ladors automàtics. Són dispositius molt senzills d’utilitzar, que monitoritzen per si mateix la víctima i que només eme-ten l’impuls elèctric en cas que sigui recomanable. Es-tan situats en carrers, places i façanes d’equipaments. Els ciutadans els poden usar lliurement, sense que cal-

gui comptar amb experiència prèvia en desfibril·lació. No obstant això, Dipsalut impulsa diverses accions for-matives per donar a conèixer l’existència dels aparells, la importància de mantenir-los en condicions, d’usar-los en cas de necessitat i per transmetre confiança a les persones perquè se sentin capaces de fer-ho.

Entre aquestes activitats de preparació de la pobla-ció hi ha el Programa de Formació en Desfibril·lació per a Joves, que busca ensenyar els alumnes dels centres de secundària de les comarques gironines a actuar en cas d’aturada cardíaca.

Tal com explica Josep M. Corominas, vicepresident primer de Dipsalut, «els joves són un dels segments de la població que cal conscienciar perquè utilitzin els desfibril·ladors en cas de necessitat. La seva agilitat, els

Formar els joves perquè perdin la por a utilitzar els desfibril·ladorsL’Organisme de Salut Pública ofereix tallers per ensenyar als alumnes dels instituts de les comarques gironines a actuar en cas d’aturada cardiorespiratòria. Hi aprenen a realitzar les maniobres de reanimació cardiopulmonar i a utilitzar els desfibril·ladors externs automàtics. Està previst que, durant aquest curs 2014-2015, es duguin a terme un total de 140 sessions a 90 instituts de 46 municipis. S’hi formaran uns 5.000 joves.

Alumnes de l’IES Garrotxa d’Olot aprenent a utilitzar els desfibril·ladors.

El Butlletí de Dipsalut

13

El reportatge

S’estan duent a terme 140 cursos a 46 municipis de les comarques gironines. En total, es formaran uns 5.000 alumnes.

seus reflexos i la gran capacitat d’aprenentatge que te-nen són avantatges en situacions d’emergència. A més, poden traslladar el que aprenen en el taller a la família i a amics, per aconseguir un efecte multiplicador de l’acció formativa. El que busquem és transmetre’ls confiança perquè perdin la por a utilitzar els aparells; perquè vegin que no poden fer cap mal a la víctima, sinó tot el contra-ri: amb una petita acció poden salvar-li la vida».

Aquests cursos de reanimació cardiopulmonar (RCP) i ús del desfibril·lador extern automàtic (DEA) estan diri-gits, concretament, als joves de quart d’ESO, d’entre 15 i 16 anys d’edat. Estan impartits per alumnes de les Fa-cultats de Medicina i Infermeria de la Universitat de Gi-rona, especialment preparats per conduir les sessions.

«Els tallers són totalment pràctics», expliquen l’Àlex Morales i l’Ester Ruiz de Morales, els tècnics de Dipsalut encarregats del Programa. «Cada alumne disposa d’un desfibril·lador i d’un maniquí de simulacions. Amb el su-port d’un vídeo interactiu, se simulen tres situacions que requereixen reaccionar de manera diferent. Els joves aprenen què cal fer en el supòsit que la víctima que s’ha desplomat estigui inconscient però respiri; en el cas que no respiri i disposin d’un desfibril·lador a prop; i, final-ment, en la situació suposada que la persona no respiri i no tinguin cap desfibril·lador a l’abast».

Amb la guia i les correccions dels monitors, els nois i noies practiquen una i altra vegada els passos que cal seguir en cadascun d’aquests tres supòsits, fent espe-cial èmfasi en la importància de trucar a Emergències (el 112), en com utilitzar el desfibril·lador i en la tècnica del massatge cardíac.

Per ajudar els nois i noies a recordar el ritme que ha de mantenir el massatge cardíac extern, s’utilitza la cançó «Músic de carrer», del grup Txarango, cedida especialment per al Programa de Desfibril·lació per a Joves. El compàs de la música marca el ritme que han de tenir les compressions i serveix com a regla mnemo-tècnica.

Un cop acabat el taller es fa un repàs de les pautes bàsiques d’actuació en cas d’emergència i, molt con-cretament, dels passos que cal seguir davant d’una atu-rada cardiorespiratòria (la «cadena de supervivència») i es resolen dubtes.

Perquè els nois i noies puguin continuar practicant després del curs, properament Dipsalut posarà a la seva disposició una aplicació per a telèfons mòbils. Es tracta d’un joc per interioritzar els passos de la «cadena de su-pervivència». Se sumarà a l’aplicació per a mòbils i taule-tes que localitza els desfibril·ladors públics més propers, indica com arribar-hi, dóna les pautes que s’han de se-guir en cas d’aturada cardíaca, i des de la qual es pot trucar directament al telèfon d’Emergències.

Dipsalut desenvolupa el Programa de Formació en Desfibril·lació en col·laboració amb les Facultats de Me-dicina i Infermeria de la Universitat de Girona i amb la complicitat dels ajuntaments i centres de secundària de la demarcació.

Cal recordar que els desfibril·ladors d’ús públic im-plantats per Dipsalut arreu de la demarcació i la decidida actuació dels cossos de primera resposta i de la ciuta-dania ja han permès salvar la vida a 23 persones.*

* Dades a 5 de març de 2015.

Alumnes de l’IES Garrotxa d’Olot aprenent a realitzar el massatge cardíac

El Butlletí de Dipsalut

14

Consells saludables

La dieta exerceix una influència decisiva sobre el nostre benestar i en la salut, fins i tot abans de néixer. Per això és important que les dones embarassades cuidin espe-cialment la seva alimentació.

Durant l’embaràs, és essencial fer quatre o cinc àpats diaris. L’esmorzar ha de ser el més complet (amb lac-tis, fruites i cereals). En la resta d’àpats és recomanable no menjar abundantment i consumir fruites i hortalisses per cobrir les necessitats de vitamines i minerals de l’organisme. S’ha de menjar peix tres o quatre vegades a la setmana, ja que aporta omega-3 i altres nutrients es-sencials per al desenvolupament del fetus. S’han d’evitar grans peixos com el peix espasa, el tauró o la tonyina vermella, perquè poden portar altes concentracions de mercuri. Els fregits, la sal i els aliments rics en greixos i sucre s’han de menjar amb moderació.

És millor evitar certs aliments per disminuir els riscos d’intoxicació alimentària. És el cas de la llet crua, els for-matges frescos o de pasta tova (Brie, Camembert, Bur-gos, mozzarella i els formatges blaus) no pasteuritzats. Els formatges curats o els industrials sí que es poden consumir amb tranquil·litat. S’han d’evitar els ous crus o aliments que en continguin, com la maionesa, mousses, merengues o tiramisú. També s’ha d’evitar la carn crua o poc feta, el peix cru (sushi, carpaccios...), el peix fumat o marinat, així com ostres, cloïsses o musclos crus. Es re-comana moderar el consum de cafeïna de qualsevol font, com el cafè, el te, les begudes de cola o les energètiques.

Consells de seguretat alimentària per a embarassades

És important mantenir unes mesures bàsiques d’higiene. S’han de rentar les fruites i les hortalisses a consciència per tal que estiguin lliures de microorga-nismes o agents patògens (un de les principals bacte-ris que podrien contenir és l’Escherichia coli). S’han de cuinar completament les carns i els peixos. El menjar i les sobres no s’han de consumir fredes; cal escalfar-les a temperatura suficient. En la preparació dels àpats, cal netejar-se bé les mans abans, durant i després de la ma-nipulació dels aliments. Es recomana manipular sempre per separat dels altres aliments la carn, el peix i els ous crus. Les mans, les superfícies i els estris de la cuina s’han de netejar a fons després d’usar-los. Una vegada cuinat, el menjar s’ha d’introduir en recipients adequats i no s’ha de deixar més de dues hores fora de la nevera (no més d’una hora si la temperatura ambient supera els 30 graus). Els aliments de la nevera s’haurien de consu-mir abans de tres dies. S’han de guardar en recipients tancats i separats dels aliments crus. Cal llegir detingu-dament l’etiqueta dels aliments, especialment les adver-tències i les condicions de conservació i de preparació.

Per garantir una correcta hidratació, cal ingerir uns 2,5 litres d’aigua al dia, que s’obté de diferents formes. Els aliments n’aporten una part. A més, cal beure’n de vuit a deu gots. No s’han de consumir begudes alcohòliques, ni fumar ni prendre qualsevol altre tipus de drogues.

Es recomana consultar el metge abans d’ingerir qualse-vol complement alimentari a base de vitamines i minerals.

El Butlletí de Dipsalut

15

Món Dipsalut

Comença la segona onada de l’estudi MESGI50L’estudi busca conèixer quines són i com canvien les cir-cumstàncies vitals dels ciutadans de la demarcació de Girona a partir dels 50 anys. Es pretén veure els efectes que els factors socials, econòmics, ambientals, psicolò-gics, biològics i els estils de vida tenen sobre la seva salut. L’objectiu final és disposar d’informació científica que per-meti ajustar les polítiques i accions que es duen a terme en l’àmbit de la salut pública per tal que siguin més eficaces i aconsegueixin millorar la qualitat de vida dels ciutadans de les comarques gironines de mitjana i avançada edat.

El treball de camp de la primera onada es va realitzar l’any 2013. Es van dur a terme entrevistes en profunditat i proves físiques a 3.295 persones de 50 i més anys, de 28 municipis.

Actualment s’estan depurant les dades resultants d’aquest primer treball de camp. Paral·lelament, s’està duent a terme la segona onada de l’estudi. Es tornen a entrevistar i a rea-litzar les proves a les mateixes persones. Es tracta de veure la seva evolució; com canvien les seves circumstàncies vitals i quins són els factors causals d’aquest canvi. Una novetat important respecte de l’any 2013 és que, aquesta vegada, se sol·licita als participants si autoritzen creuar la informació de l’entrevista amb les seves dades clíniques, que consten al Servei Català de la Salut (seguint estrictament la norma-tiva vigent en matèria de protecció de dades personals).

Dipsalut finança l’estudi. El duen a terme investigadors de la Unitat de Recerca de l’Institut d’Assistència Sanitària de Girona i del grup de recerca en Envelliment, Discapacitat i Salut de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI).

El 26 de març, a la seu de Dipsalut, s’ha celebrat una jornada dirigida especialment als tècnics municipals im-plicats en el control del mosquit tigre.

En la sessió, s’ha fet balanç del desenvolupament del Pt11 Programa de Suport a la Gestió de Riscos Derivats de la Presència del Mosquit Tigre fins al moment, i s’ha informat sobre les darreres novetats en la lluita contra

L’alimentació com a eina per treballar les habilitats per a la vidaDipsalut ha ofert, a l’Escola Finestres de Mieres, una xe-rrada-taller sobre com utilitzar l’alimentació com a eina educativa i per generar salut. S’ha fet el dia 25 de febrer.

L’activitat ha estat conduïda per Pau Batlle, pedagog i cap de l’Àrea de Polítiques i Promoció de la Salut, i per Anna Loste i Àlex Morales, tècnics de Dipsalut. S’hi han ex-posat estratègies per aprofitar l’alimentació com a pretext per treballar les habilitats per a la vida dels infants i per pro-moure la seva salut. Una de les propostes que s’hi ha abor-dat és el desenvolupament de les habilitats per a la vida a través de la implicació dels nens i nenes en l’elaboració dels menús familiars. Fer-los partícips en aquesta tasca permet treballar capacitats com la resolució de conflictes, la gestió de les emocions, el sentit crític o la presa de decisions.

Aquesta acció s’inclou en programa «Sigues tu: eines i actius per a la salut», que es desenvolupa a escoles i instituts de la demarcació.

Trobareu tota la informació, fotografies, vídeos i documents al web de Dipsalut: www.dipsalut.cat

Us demanem que ens comuniqueu els vostres dubtes, queixes, propostes o suggeriments per tal que puguem anar millorant. Podeu fer-ho al correu info@dipsalut.cat o al telèfon 972 41 47 20.

Dipsalut col·labora amb el Programa Nen@s en Moviment L’Organisme cofinança aquest programa de l’Institut Ca-talà de la Salut (ICS) i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), que busca prevenir l’obesitat entre els nens i nenes in-cidint sobre un factor clau –l’ambient familiar– i buscant aliats entre els educadors i els professionals de la salut.

Hi participen nens i nenes que tenen sobreprès o obe-sitat diagnosticada pel seu pediatre. Se’ls s’ajuda a adqui-rir conceptes bàsics d’alimentació saludable, a augmentar el temps que dediquen a l’activitat física i a mantenir o incrementar la seva autoestima. També es fan sessions per a pares i educadors. Mainada, pares i professors tre-ballen en paral·lel temes relacionats amb la salut, com ara l’impacte de la publicitat enganyosa, l’autocontrol, la imat-ge corporal, els drets personals o l’autoestima.

El Programa Nen@s en Moviment ja ha estat desen-volupat i avaluat, amb exitosos resultats, en centres com l’Hospital Sant Joan de Déu.

Roda de premsa celebrada el 20 de març per informar sobre el desenvo-lupament del MESGI50. Autor: Ramon Riera.

l’insecte, com ara la sortida al mercat de larvicides que permeten fer aplicacions més espaiades. També s’han resolt dubtes i s’han posat en comú les dificultats que han anat sorgint a l’hora de controlar el mosquit.

La sessió ha estat conduïda per Eduard Marquès, cap del Servei de Control de Mosquits.

Jornada sobre les estratègies de control del mosquit tigre

Contractar un servei o comprar un producte des de l’Administració pública no és tan ràpid com fer-ho des del sector privat, oi?

Maria: És molt més complex. En l’àmbit privat, la contracta-ció es regeix pel principi de llibertat. Si ens avenim, doncs ja està, endavant. En canvi, a l’Administració això se substi-tueix pel principi de legalitat, és a dir, tot el cicle contractual (preparació, licitació, adjudicació, formalització, execució i extinció del contracte) està regulat, perquè cal justificar molt bé a què es dediquen els diners públics i procurar que tothom tingui igualtat d’oportunitats de ser contractat pels ens públics. A més, el fet de pertànyer a la Unió Eu-ropea fa que tot el cabal normatiu d’aquesta s’hagi d’anar incorporant a la nostra legislació. L’avantatge? L’activitat contractual pública és garantista. El desavantatge? És molt complexa i lenta.

Sònia: Cal dir que hi ha més o menys complexitat depenent dels procediments. Quan són contractes per un import de menys de 18.000 euros, es tracta de contractació menor. En aquests casos, tot és molt més àgil. L’adjudicació és directa i no cal fer gaires tràmits. Quan els imports són su-periors, es fan, sobretot, procediments oberts i negociats. Aquests sí que són complexos i llargs. Tenen una durada mitjana d’un mes i mig perquè cal complir els períodes per donar publicitat del procés, perquè es pugui recórrer...

Com es vetlla perquè totes aquestes obligacions legals es compleixin?

M: Treballem colze a colze amb Secretaria i amb Interven-ció, que fiscalitzen cadascun dels passos que donem. Se-cretaria fa els controls de legalitat, i Intervenció s’encarrega dels controls de gestió econòmica i financera.

Quin és el volum de contractació que es mou a Dipsalut?

S: En un any tenim unes 30 licitacions en curs i més o menys 150 expedients de contractació menor. I tot això té uns tràmits derivats. El cicle contractual és el següent: les àrees detecten les necessitats i fan la proposta de contrac-tació. Llavors ve la licitació, l’adjudicació, la formalització

Sònia Méndez i Maria Puigdemont, responsables de la Unitat de Contractació i Patrimoni de l’Àrea Administrativa de Dipsalut

«Cal justificar molt bé a què es dediquen els diners públics»La Maria i la Sònia parlen de lleis amb el mateix entusiasme, però en un to completament diferent. La Maria traspua passió. La Sònia, paciència i mim. Entre totes dues acumulen quatre llicenciatures, una diplomatura, un màster, un postgrau... «Sempre es troba temps per estudiar!», assegura la Sònia. Ni la petita Berta, la seva filla, li ho ha impedit. Com explica la Maria: «Les lleis i la interpretació que se’n fa des dels òrgans judicials i consultius van canviant constantment. Hem d’estar a l’aguait!».

del contracte, l’execució, la gestió de les incidències que es poden generar (per exemple, una pròrroga o un incom-pliment) i la finalització del contracte.

L’avenç que estem fent cap a l’Administració electrònica us traurà feina?

M: No ens suposarà menys feina però sí que permetrà guanyar molta agilitat. Ara movem les carpetes amb pa-pers mil vegades cap aquí i cap allà, perquè les signi el president, el secretari... Amb la tramitació electrònica se simplifiquen i agiliten molt els tràmits.

La vostra unitat es diu «Contractació i Patrimoni». Parlem de patrimoni. Quina tasca desenvolupeu en aquest àmbit?

S: Com a Administració adquirim els béns mobles i immo-bles necessaris per al desenvolupament de les tasques que porta a terme Dipsalut. A través de l’inventari contro-lem les adquisicions que fa l’ens. És una feina minuciosa, però ens ofereix un control exhaustiu dels béns que són titularitat de Dipsalut.

Una altra tasca que teniu entre mans és la de muntar una central de compres.

M: La Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL) ha clarificat les competències locals, per evi-tar que es difumini la responsabilitat dels governs locals, i ha reforçat el paper de les diputacions, que han de garantir la prestació integral i adequada a tota la província dels ser-veis de competència municipal, sobretot en els municipis petits i amb poca capacitat de gestió. En aquest nou es-cenari, la Diputació ha de prestar el servei de contractació centralitzada i d’administració electrònica en els municipis de menys de 20.000 habitants. Per això, des de Dipsalut estem començant a treballar en la creació d’una central de compres. Faríem compra agrupada de béns i serveis més enllà del que ja oferim en el Catàleg de Serveis. Gràcies a la demanda agregada tindrem més marge de negociació i po-drem aconseguir millors prestacions i millors preus per als municipis, i així aconseguir un millor cost efectiu dels ser-veis, tant en benefici dels ciutadans com de l’Administració.

Posem el focus sobre...ElButlletídeDipsalut