AgendaPàgs. 4 i 5

EntrevistaJordi Rodríguez

Quadern de CampPàgs. 10 i 11

AustràliaPàgs. 12 a 15

MolinetPàg. 17

Rutes PirineusPàg. 19

i a més:Senderisme, Forat del

Pany, Medi Ambient,

Secretaria...

s u m a r i

Núm. 74Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)Revista Trimestral d'Informació Social

setembre - octubre - novembre de 2012

http://cem.molinsderei.net

cem@molinsderei.net

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

NÚMERO 74ÈPOCA II

setembre, octubre i novembre de 2012

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: cem@molinsderei.net

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel BeumalaDavid PagèsMarià Caimo

Jordi MartínezJosep Uroz

Xavier ArmengolFerran Estela

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Fotos Portada:

Veterans al cim de Catalunya(La Pica - 3143 m)

L’obac inesgotable(La Roca Salvatge)

Una bona campanya(El Quarto de Reixa)

EEDDIITTOORRIIAALLDe nou encetem la temporada, allò que en diuen el curs, seguramentperquè les vacances s'acaben i la gent s'incorpora a la feina, i elsmenors a l'escola, institut o universitat, si és que enguany podenpagar-se'n la matrícula.El nostre curs comença a la tardor, quan l'excursionisme és més pre-sent, i concretament al CEM, comença amb l'activitat més veteranade la casa i aviat del panorama català de les marxes tècniques regula-des: "La Marxeta", que l'any vinent celebrarà el seu 50è aniversari.No ens cansarem de repetir que a més de l'esforç que representa orga-nitzar una marxa d'aquestes característiques per part dels componentsde "La Marxeta", hi ha un suport presencial de tots els controls queen són necessaris i dels quals l'entitat se'n sent orgullosa, per la fide-litat dels seus socis i simpatitzants, que ho fan possible. Des del 1963, quan l'impulsor Josep M. Roglan, amb l'ajut i el treballde camp de l'Anton Gómez i en Ramon Gómez (ja desaparegut), aixícom diferents col·laboradors, van engegar aquest clàssic molinenc,segurament no imaginaven que aquella provatura arribaria ininte-rrompudament fins als nostres dies, amb la participació d'infinitat devilatans i vilatanes que ja l'han convertida en una tradició esportivafamiliar, i que amb el pas de les dècades ha passat a ser organitzadaper diferents equips de persones que l'han respectada i li han donat elprotagonisme que mereix com a patrimoni històric esportiu del Cen-tre Excursionista Molins de Rei. En l'actualitat els membres de l'organització que durant tot l'any tre-ballen per mantenir viu aquest esdeveniment i el seu nivell de quali-tat són: Jesús Morera, Josep Raventós, Joan Cedó, Magdalena Esca-la, Montse Galceran, Salvador Ayala i Josep Lluís Garcia. Caldrà, doncs, que l'any vinent siguem conseqüents amb aquesta efe-mèride i estiguem a l'alçada d'aquesta celebració, i de passadapuguem retre homenatge a totes les persones que n'han fet possible lacontinuïtat.Enguany no en serà una excepció, i el dia 7 d'octubre els socis i elsmolinencs en general saben que tenen una cita inajornable en elcalendari vilatà.Per aquest motiu, tot i que les activitats mensuals de les diferents sec-cions són diverses i prou importants, tal com podreu triar i remenar al'agenda, haurem de fer especial esment d'aquesta, per animar-vos aparticipar-hi o col·laborar-hi.Aquest és un exemple més de l'activitat integradora de la nostra enti-tat envers els vilatans i vilatanes de Molins de Rei, és la nostra mane-ra de fer país, de compartir, de transmetre els valors excursionistes,de convidar a la participació de la gent en projectes multitudinariscom aquest. Desitgem, per tant, que finalment sigui tot un èxit.Esperem que les nostres activitats us sedueixin prou com per fer-nedifusió i que aquest sentit de pertinença a l'entitat engresqui altrespersones d'arreu a pertànyer a aquesta casa, i el seu projecte esportiui cultural.

3

AGENDA

4

SETEMBRE

Dia 9, diumenge. Secció d'Escalada: sortida aMontgrony (Ripollès). Vocals: Aitor López i CarlesMoyés.

Dissabte i diumenge 15 i 16. Secció d'AltaMuntanya: pic de la Múnia (3.133 m). Al NE delMont Perdut i al sud del massís del Neouvielle, aque-st 3000 té una de les millors vistes del Pirineu. Vocals:David Pagès, Àfrica Cano i Xavi Armengol.

Dia 16, diumenge. Secció de Senderisme: travessa-da a peu des de Sant Pere de Torelló fins a Vallfog-ona de Ripollès, passant per Vidrà. Caminada pervalls d'una gran bellesa, fruit dels contraforts de laSerra de Bellmunt i la Serra de Milany, on es forma lacapçalera del riu Ges. Desplaçament amb autocar.Inscripcions a Secretaria. Vocal: Jordi Martínez Basté.

Dia 16, diumenge. Secció de Medi Ambient: Mati-nal per Collserola: els turons de Can Pasqual. Itin-erari fàcil de 8 km que discorre per zones ombrívoles,entre el bosc d'alzines i roures. En el tram final delrecorregut hi ha molt bones vistes sobre gran part dela serralada. Sortida a les 9 del matí de la plaça delsPaïsos Catalans. Inscripcions a Secretaria. Vocal:Marià Caimo.

Del 22 al 30, a la sala d'actes del CEM: exposicióde creacions artístiques de Labor de Retalls.Organitza: Col·lectiu Patchwork.

Del 22 de setembre fins al 5 d'octubre (fins a les 20h): període d'inscripcions a La Marxeta per correuelectrònic (marxeta.cem@molinsderei.net) o perfax (93 668 52 84). En tots els casos cal adjuntar elcomprovant del pagament.

Dissabte i diumenge 22 i 23. Curset intensiu teori-copràctic sobre el sistema d'orientació Dufour deLa Marxeta adreçat a participants novells. El dia22 a la tarda, sessió teòrica, i el dia 23 al matí, cami-nada per Collserola per practicar amb el recorregutd'un tram d'una Marxeta anterior. Inscripcions a Sec-retaria.

Dia 23, diumenge. Secció de Veterans: PassejadesExcursionistes per a tothom. Ardèvol, Santuari dePinós, Santuari del Miracle (Solsonès). Viatge enautocar. Inscripcions a Secretaria. Vocals: Joan Miró iEnric Solà.

OCTUBRE

Dies 2, 3, 4 i 5, de 19 a 21 h: període d'inscripcionspresencials al local del CEM per participar a LaMarxeta.

Dia 6, dissabte: a les 13 h, sorteig públic perestablir l'ordre de sortida de La Marxeta, i de 19 a21 h, recollida de documentació i gràfics al localdel CEM.

Dia 7, diumenge: La Marxeta, 49a Marxa SistemaDufour d'Orientació i Regularitat.

Dia 7, diumenge. Secció de Senderisme: cicle decaminades pel Parc Natural del Cap de Creus.Travessa del Cap de Creus a Port de la Selva.Desplaçament amb autocar. Inscripcions a Secretaria.Vocal: Jordi Martínez Basté.

Dia 10, dimecres. Publicació provisional de la clas-sificació de La Marxeta.

5

AGENDA

Dia 14, diumenge. Secció d'Escalada: sortida aSolius (Baix Empordà).Vocals: Aitor López i Carles Moyés.

Dia 17, dimecres. Publicació definitiva de la classi-ficació de La Marxeta. Consulteu el tauler d'anuncisdel local de l'entitat, o l'apartat "Marxeta" de la nostraweb: http://cem.molinsderei.net.

Dissabte i diumenge 20 i 21. Secció d'AltaMuntanya: pics Russell, al massís de la Maladeta(Vall de Benasc). Carena de tres mils formada perPunta Bretxa Russell (3.192 m), Pic Russell (3.207m), i Pic Russell SE (3.205 m). Vocals: David Pagès,Àfrica cano i Xavi Armengol.

Dia 21, diumenge. Secció de Medi Ambient: mati-nal pel massís del Garraf. El cim del turó de laDesfeta (Begues). Itinerari suau de 8 km per unsender ample que ens deixarà en aquest cim de 523 m,un mirador privilegiat amb el mar com a teló de fons.Sortida a les 9 h de la plaça dels Països Catalans.Inscripcions a Secretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dia 28, diumenge. Secció de Veterans: passejadesexcursionistes per a tothom: Alpens, Sant Pere deSerrallonga, Font de la Llena (Lluçanès). Viatge enautocar. Inscripcions a Secretaria. Vocals: Joan Miró iEnric Solà.

NOVEMBRE

Dia 10, dissabte, a les 7 de la tarda a la sala d'actesdel CEM: acte oficial de lliurament de premis alsguanyadors de la 49a edició de La Marxeta,medalles primer 3.000 o 4.000, i plaques commem-oratives de 25 i 50 anys de soci. Aperitiu final per atots els assistents.

Dia 11, diumenge. Secció de Medi Ambient: els col-ors de la tardor a la Serra de Prades Capafonts(Baix Camp). Itinerari sense dificultat que ens por-tarà al naixement del riu Brugent i a la vall pocconeguda per on discorre. Sortida de tot el dia guiadai comentada pel divulgador mediambiental JosepUroz. Inscripcions a Secretaria. Sortida a les 8 delmatí de la plaça dels Països Catalans. Vocal: MariàCaimo.

Dia 11, diumenge. Secció de Senderisme: travessa-da a peu per La Vajol - Maçanet de Cabrenys -pantà de Boadella - Darnius. Les muntanyes mésdesconegudes i enlairades de l'Alt Empordà, tocant ala comarca nord-catalana del Vallespir, i amb un delsboscos d'alzines més espectaculars. Desplaçamentamb autocar. Inscripcions a Secretaria. Vocal: JordiMartínez Basté.

Dia 11, diumenge. Secció d'Escalada: sortida aMargalef (Priorat).Vocals: Aitor López i Carles Moyés.

Dissabte i diumenge 17 i 18. Secció d'AltaMuntanya: Punta Alta (3.014 m). Cim dins la juris-dicció del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Mauri-ci amb una vista increïble de 360º: Montardo, crestadels Besiberris i en dies clars l'Aneto i el seu massís.Vocals: David Pagès, Àfrica Cano i Xavi Armengol.

Dia 25, diumenge. Secció de Veterans: DescobertaCultural: "Una de romans". Visita a Tarragona:muralles, pretori, circ romà i amfiteatre. Viatge enautocar. Inscripcions a Secretaria. Vocals: Joan Miró iEnric Solà.

ordi Rodríguez i Raventós vanéixer l'any 1978 i és soci delCEM des del 1999.

Però no som l'única entitat que téel plaer de "tenir-lo en nòmina"perquè a la vila l'hem pogutveure organitzant les colò-nies per a nens i nenes sah-rauís que cada any fa l'asso-ciació Molins de Rei amb elSàhara; també el recordem ala Colla Gegantera, a laComissió de la Cavalcadade Reis, a la Comissió delCarnestoltes, a la plataformacívica Molins Decideixorganitzant la consulta sobrela independència del 28 defebrer del 2010… En el CEM forma part de laComissió de les travessadesdel CEM, la Molins-Mont-serrat i la Molins-Vilafran-ca. Segur que té moltes altresfacetes que no coneixem iper això l'hem convidat a ser lapersona entrevistada del butlletíque teniu a les mans. Moltes gràcies per endavant, Jordi,per accedir a contestar les nostrespreguntes!

Tenies 21 anys quan et vas fersoci del CEM. Què et va motivara fer-te membre de l'entitat?

Doncs la "mili". Em vaig declararobjector de consciència i em vatocar fer el servei civil al CEM. Vaser una experiència molt gratifi-cant que em va fer descobrir unaentitat i una gent meravellosa. Elfet va ser que, una mica abans definalitzar-la, me'n vaig fer soci ivaig decidir que m'hi implicariad'una manera o una altra.

A la pàgina 174 del llibre del cin-quantenari et trobem formantpart de la tretzena junta delCEM. Quina era la teva respon-sabilitat?

Durant la meva etapa a la juntavaig ser vocal de material, primer,i de manteniment en la primerarenovació amb l'Enric Solà com apresident.Vaig dedicar el meu temps a inten-tar que el préstec de material fun-cionés i una mica a "endreçar"l'entitat. També vaig ajudar la MontseCasas amb la biblioteca. El meu record del meu pas peraquella Junta és molt bo. Va seruna etapa enriquidora on vaigconèixer per dins tot el que es couen una entitat tant "potent" com ésel CEM. Crec que tots els socis i sòcies hau-rien de passar per aquesta expe-riència.

A la pàg. 257 et tornem a trobara la foto de grup de la Comissióorganitzadora de les travessadesde resistència del CEM. Com vaanar que decidissis formar part

d'aquesta comissió?

Un dia pel carrer em vaigtrobar l'Anton Gómez i emva comentar que faltavagent a la comissió de laMolins - Montserrat i si elspodia donar un cop de mà.Primer era una col·laboracióper a una edició, però emvaig engrescar i fins ara.

Acostumats a la Molins-Montserrat que es feiacada dos anys des de l'any1983, a tots ens va sor-prendre que l'any 2006decidíssiu organitzar unanova travessada, laMolins-Vilafranca. Perquè aquesta ruta?

Després que alguns membres de lacomissió participessin a una cami-nada organitzada pel CentreExcursionista del Penedès percommemorar el 150è aniversari del'excursionisme a l'Alt Penedès,pel traçat del que hauria de ser lalínia del tren que s'estava cons-truint el 1853, van pensar quepodria ser una bona travessada perdur-la a terme des de Molins deRei. Així el 2006 es va organitzarla primera, i ja portem quatre edi-cions!

No només vau fer una nova tra-vessada, sinó que vau trencar lainèrcia d'organitzar-ne una cadados anys. Ara en feu una cadaany, alternant Montserrat i Vila-

6

ENTREVISTA

J

El protagonista compromès.

7

ENTREVISTA

franca. No seria més descansatcontinuar com abans i fer-ne unacada dos anys?

Per a la Comissió no crec que siguiun sobreesforç organitzar una tra-vessada anual. Fa que tothom, par-ticipants i organització, no tren-quin amb el lligam que per a l'enti-tat suposen les travessades. Per anosaltres, després de la pausamaig-setembre, tornar a posar-nosen marxa és una nova il·lusió.

Estem parlant de 800 partici-pants i d'una logística impressio-nant. D'on traieu l'energia perfer-ho?

L'energia la traiem de tots els quela fan possible. Tots els voluntarisi voluntàries, els anunciants, patro-cinadors, participants... Tothom hité un paper fonamental. Sense ells

i elles segur que no podríem orga-nitzar una cosa tan bèstia. Aprofitoper donar les gràcies a tothom!

De què t'encarregues tu, concre-tament?

Actualment m'encarrego de buscaruna part dels anunciants del llibretvirtual de cada edició i, des d'en-guany, de la difusió a les xarxessocials. També ajudo, quan puc, anetejar els camins i col·laboro elsdies que toca fer les inscripcions allocal.

Què és el més gratificant d'estara la comissió de les travessadesde resistència del CEM?

Sense cap mena de dubte, el gruphumà. Som gent jove i no tan joveque ens ho passem molt bé orga-nitzant les travessades i, a banda

de pencar, crec que també és moltimportant gaudir de la tasca quefas.

I el més feixuc?

La veritat és que no sé què dir.Segur que hi ha dies que penso"aquest és l'últim any", però nopuc especificar cap cosa concreta.El dia que no m'ho passi bé ho dei-xaré.

Si ets a la comissió de les traves-sades del CEM hem d'entendreque aquesta és la teva modalitatesportiva preferida?

A mi m'agrada el senderisme engeneral. He fet algunes travessadesde llarg recorregut, però estic méscòmode amb caminades de 20 o 30quilòmetres. La veritat és que aramateix no estic gaire entrenat...M'he de posar les piles!

Qui et va iniciar en el món de lamuntanya?

El CEM ha sigut qui m'ha fet esti-mar la muntanya. A part del Pedra-forca, el Puigmal i d'altres cimstradicionals, vaig fer un bon trosdel Camí de Sant Jaume, concreta-ment el tram que va de Roncesva-lles a Burgos. La llàstima va serque no tenia prou dies de vacancesi no el vaig poder acabar... És undels meus temes pendents.

Amb la Colla Gegantera de Molins de Rei. Any 1995.

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% descompte als socis del CEM

Major, 45Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 39running2@shop.intersport.es (Només a Intersport)

Distribuïdor productes GPS

A part del CEM, actualment aquines altres entitats estàs parti-cipant activament?

Actualment sóc vocal a la Comis-sió de la Cavalcada de Reis i secre-tari a Molins per la Independència,la secció local de l'AssembleaNacional Catalana. Pel que fa a la Comissió de laCavalcada de Reis, hi sóc des dels14 anys. De fet, es pot dir que hecrescut amb la il·lusió que compor-

ta l'arribada dels Reis Mags desque era petit fins ara, i veure lacara de felicitat dels infants és elque em fa gaudir més d'aquestcompromís. Són quatre mesos defeina intensa i personalment jom'encarrego de diversos temes, toti que la meva tasca principal bàsi-cament consisteix en les inscrip-cions dels nens i nenes per fer depatge, i la seva organització durant

la precavalcada. Molins per laIndependència ha estat el fruit dela consulta que es va dur a terme el28 de febrer a la vila. Som un grupde persones que volem aconseguir,de forma pacífica, la independèn-cia de Catalunya i aquesta és lameva gran motivació. Jo en sóc elsecretari i, a part de les tasquesbàsiques del càrrec, estem organit-zant diversos actes per fer conèixerl'Assemblea Nacional i la causaindependentista a la vila.

A part d'aquestes associacions,també vas ser a l'entitat Molinsde Rei amb el Sàhara...

Amb un grup d'amics i amiguesvam estar al capdavant de l'orga-nització dels primers casals d'estiuper als infants sahrauís que vénena Molins de Rei cada estiu. A par-tir d'aquí vaig conèixer la causasahrauí i vaig estar col·laborant-hi

durant uns quants anys. La situaciódel poble sahrauí és cada vegadapitjor. Des que el Marroc i el FrontPolisario van acceptar el Pla dePau de l'ONU, l'any 1988, que elSàhara Occidental està esperant lacelebració d'un referèndum perl'autodeterminació. Ja fa més de 20d'anys d'això i res de res. ElMarroc està bloquejant les nego-ciacions des d'aleshores i, ara perara, no li veig un futur gens prome-tedor.

Tu vas estar a la COCA, lacomissió cívica independent queorganitzava el Carnestoltes. Perquè va desaparèixer aquestacomissió?

La Comissió de Carnestoltes vadesaparèixer per la manca desuport humà. Vam engegar unacampanya per buscar nous mem-bres, ja que érem quatre organit-zant-lo, i la resposta va ser nul·la.La notícia de l'externalització de lafesta ens va agafar per sorpresa ino era el que desitjàvem. Per a totsels membres de la COCA va seruna decepció, però per l'Ajunta-ment era l'única solució. Crec quearran d'aquest fet s'ha perdut unabona part de l'essència de la festa.

La rua i la tradicional crema delrei Carnestoltes per part delCamell gaudeixen de bona salut,però el ball popular de disfresses

8

ENTREVISTA

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

La primera versió de la Junta número 13. Any 2003.

del dissabte enguany va fer llufaperquè la majoria de gent no hiva anar. Què va passar?

Ja en els últims anys de la COCAel ball va entrar en crisi. La con-tractació d'una orquestra i tot elque implica val uns diners que, sino és subvencionat, l'ha de pagarel públic existent. Els preus ja erencars a la nostra època i ara ho con-tinuen sent. Crec que per potenciarel ball s'haurien d'ajustar els preus

i fer-los populars de veritat. Si no,la gent se'n va a discoteques de lavila o a locals privats i s'organitzenla seva pròpia festa, com passaactualment. Estic segur que lafesta està assegurada per moltsanys perquè qui mou el Carnestol-tes són les comparses i aqueststenen moltes ganes de gresca.

Entre la colla gegantera, lacavalcada de Reis i el Carnestol-tes hi veiem un nexe d'unió. Estracta de festes populars tradi-cionals catalanes. Què et vamotivar a implicar-t'hi?

La meva implicació amb aquestesentitats va anar entrelligada, unava portar l'altra. Primer de tot vaigentrar a la Comissió de Reis per-què hi tenia la colla d'amics i ami-gues, i des d'allà va venir tota laresta. Crec que per a qualsevol per-sona és bàsic socialitzar-se fora del'ambient familiar i professional,conèixer la societat que ens envol-ta i enriquir-se personalment. Per ami les entitats són això, una mane-ra de créixer com a persona.

Estàs estudiant magisteri per sermestre d'educació infantil i pri-mària. Com va la carrera?

La carrera va lentament, però va.Si tot va bé, el curs vinent faré elprimer semestre de 4t i les pràcti-ques de 3r i així només em queda-rà el segon semestre de 4t. Des desempre els nens i nenes han sigutuna motivació per a mi i, arran dela meva feina veig com n'és d'im-portant aquesta etapa de la vida.Actualment estic treballant en duesescoles d'infantil i primària com aadministratiu. Bàsicament la meva

feina consisteix en l'atenció a lesfamílies en les diferents gestions iel meu suport a l'equip directiu.Aquesta feina m'ha permès conèi-xer un món meravellós no prouvalorat. Quan treballi de mestrem'agradaria molt ajudar a ferbones persones per a la nostrasocietat.

Quan tens una estona de lleure,quina és la teva afició preferida?

En els meus moments de descon-nexió m'agrada mirar sèries de TV,llegir i escoltar música. Quan tincalgun moment de lleure m'agradaacompanyar-me dels meus amicsfent un sopar, una sortideta o sim-plement un tallat.Per cert! També col·lecciono puntsde llibre... Així que ja ho sabeu!

Recomana'ns un llibre.

Us recomano la novel·la El curiósincident del gos a mitjanit, deMark Haddon. Em va fer descobrirla mirada innocent i ingènua d'enChristopher, un nen autista, davantun món complex com el delsadults.

Recomana'ns una pel·lícula.

La vida és bella de Roberto Benig-ni. És la pel·lícula que m'ha fetplorar i riure a la vegada.

Recomana'ns un disc de música.

El CD que porto el cotxe actual-ment: Espècies per catalogar, delsAmics de les Arts. No puc parard'escoltar-lo!

Moltes gràcies i fins sempre!

9

ENTREVISTA

Viatge al desert d'Algèria per visitar els campaments de refugiats sahrauís (2006).

10

QUADERN DE CAMP

Tal com us avançava en el darrer Quadern de Camp dediquem,en aquest nou lliurament, un espai a la fageda-avetosa. Una for-mació boscana que, junt a l'ós bru, el mamífer més representatiud'aquest hàbitat, mereixen un "quadern" exclusiu.Les excursions, per tant, no s'acaben amb la fi de l'estiu. Ens hitorneu a acompanyar?

LLaa ffaaggeeddaa--aavveettoossaaEl faig (Fagus sylvatica)11 és una frondosa que s'ha estès pergrans superfícies europees en els darrers 10.000 anys i coinci-deix bastant en els seus requeriments climàtics i de condicionsde sòl amb l'avet. És, per tant, lògic veure ambdues espèciescompartint l'espai natural.

A diferència dels boscos mediterranis, en aquesta formació vege-tal són dues les espècies dominants, que conviuen en perfectaharmonia: el faig i l'avet. Els faigs solen formar un estrat de fins

a 30 metres d'altura, d'on sobresurten aquí i allà els elevats consdels avets, que poden assolir fins a 45 metres d'altura en con-dicions ambientals òptimes.Segons alguns autors, la fageda-avetosa constitueix un sistemamolt complex i el màxim valor biològic dels boscos de la regiótemperada. Amb el vol de les seves capçades a diferents altu-res, el conjunt aconsegueix un major aprofitament de la llum solari, pel que fa a l'ús de l'aigua, també es complementen gràcies ales diferents característiques de fulles i arrels en ambdues espè-cies. L'avet és capaç de "sanejar" els terrenys entollats mitjançantel bombeig que realitzen les seves profundes i potents arrels,mentre que l'àmplia capçada del faig recull la humitat ambien-tal i la condensa, donant lloc a la coneguda "boira pixanera", demolt valor durant els mesos més secs.Us parlo d'un bosc tan ben lligat ecològicament que, sembla ser,existeix un predomini alternatiu de les dues espècies al llarg deltemps. Cadascuna d'elles arribarà a un punt crític en la sevaabundància, havent creat mentrestant les condicions òptimes per-què l'altra en torni a ser la més abundant, i així successivament.Diversos factors condicionen aquesta predominança: processos lli-gats a l'acidificació o alcalinització del sòl per la fullaraca queprovoquen respectivament una i altra espècie, o la necessitatd'ombra perquè els avets puguin germinar, mentre que els faigs

poden colonitzar les clarianes.Amb tot, l'acció humana està afavorint la instal·lació del faigen àrees poblades anteriorment per l'avet, i aquest veu reduïda la

Fageda-avetosa a la Vall de Bujaruelo. Foto: Josep A. Uroz.

Comparativa entre les necessitats d'aigua de l'avet (traç fi) i del faig (traç gruixut), en relació a la temperatura mitjana anual i l'altitud. Font: Los Bosques béricos, una interpretación geobotánica, 1998, Planeta.

11 Espècie que tractarem abastament en futurs lliuraments de Quadern de Camp.

QUADERN DE CAMP

seva àrea de distribució pel progressiu canvi climàtic i la talaexcessiva que ha patit fins ben entrat el segle XX.A Catalunya tenim aquest tipus de bosc present de forma aïlla-da a La Ribagorça, El Pallars, El Ripollès, La Garrotxa i elCanigó.

LL''óóss bbrruu ((UUrrssuuss aarrccttooss))Animal típic de la fageda-avetosa pirinenca, és el mamífer mésamenaçat del Principat. Tot i ser una Espècie de Protecció Prio-ritària per la UE, es troba en greu perill d'extinció.L'ós bru és una espècie "paraigua", la conservació de la qualbeneficia la resta d'espècies. Necessita grans extensions de natu-ra ben conservada, per tant, si conservem l'ós i el seu hàbitat,estem conservant la resta d'espècies que també viuen al Pirineu.És un mamífer inconfusible per la seva gran mida, orelles peti-tes i arrodonides, i cua molt curta. De costums nocturnes, és mésactiu al capvespre i l'alba. Es mou lentament, però és sorprenent-ment àgil, ja que pot córrer més ràpid que una persona, moure'sper terreny abrupte i trepar arbres. No té bona vista, però el seuolfacte és un prodigi. Les seves petjades són inconfusibles, sem-blants a les de l'ésser humà, però arrodonides. Hivernen en cavi-tats naturals on construeixen el seu cau. La seva dieta la for-men en un 80-90% gramínies i fruits del bosc. Ocasionalment,s'alimenta de restes d'animals morts i rarament ataca bestiardomèstic.

El declivi de l'ós bru al Pirineu ha estat continuat a causa dela perseverant persecució humana. Amb la mort el novembre de2004 de Cannelle, l'última óssa autòctona dels Pirineus, a mansde caçadors, la població ossera pirinenca original, que era de 200óssos al començament del segle XX, es pot considerar extingi-da, atès que la resta dels exemplars supervivents eren tots mas-cles. La població actual està formada per exemplars d'origeneslovè provinents de l'alliberament de dues femelles i un mascle(segurament en recordareu els noms: Giva, Melba i Pyros),durant el 1996-1997, i d'un més recent, efectuat el 2006, consti-tuït per quatre femelles i un mascle, a fi de reforçar la poblaciódesprés de la mort de l'última óssa autòctona. En tot el Pirineuviuen actualment al voltant de 25 exemplars.Al llarg del Pirineu els óssos es mouen per una vasta àrea deprop de 8.000 km2, encara que les zones amb millors caracte-rístiques ambientals i d'aliment estan més localitzades. Les zones

que compten amb major presència d'óssos, es localitzen en elsboscos de la Val d'Aran i el Pallars Sobirà on viuen entre 20i 23.Tant l'ós com l'hàbitat que l'acull són víctimes de la pressióhumana: cacera, destral i telecadires; carreteres i hotels. Tot creatper nosaltres. Esperem que aquesta entrega del Quadern deCamp serveixi per prendre una mica de consciència sobre la fra-gilitat d'una natura que depèn de les nostres decisions: polítiquesi quotidianes. Aviat tindrem una nova entrega del Quadern deCamp.

11

Josep A. Uroz www.naturepolitan.com

Foto de trampa fotogràfica on apareix l'óssa Hvala i els ossalls Nheu i Noisette. Font: Depana.

Distribució de les poblacions d'ós bru al Pirineu. Font: Fundación Oso Pardo.

a Terra Vermella.Corresponsal a Austrà-lia: David Pagès.

Austràlia és un país i un continenta l'hora, un país quasi deshabitaton viuen 20 milions de persones enuna superfície equivalenta 15 vegades la PenínsulaIbèrica. És un país vell,on el paisatge ha estatesculpit durant milersd'anys i l'erosió ha des-gastat les muntanyes finsdeixar-les petites. El cimmés alt és el mont Kos-ciusko de 2228 m. Una altra dada importantés que es tracta del conti-nent més verinós de laterra, ple de serps i aran-yes totalment tòxiques, ide taurons que polulentranquil·lament per lesseves costes, on hi viu lamedusa més verinosa delmón i per on un encontreamb els cocodrils d'aiguasalada pot ser mortal. Toti aquesta targeta de pre-sentació les estadístiquesdiuen que en mitjanesnomés moren 5 persones a l'anyper culpa d'aquests simpàtics ani-mals, o sigui que si es prenen algu-nes precaucions podem estar rela-tivament tranquils. La meva experiència comença enaterrar a Melbourne, la capital del'estat de Victòria. És una ciutatmolt cosmopolita per la barreja decultures que hi pots trobar. Només caminar pels carrers delcentre t'adones que hi ha un muntde cares amb trets asiàtics. Però sigrates una mica et topes amb elsitalians i grecs que s'han instal·latper aquí cada vegada que hi havia

una guerra als seus països. Així etpots trobar un mercat llatí ple deparadetes de menjar fresc; carn,peix, verdures,... Un fet inèdit enun país on les botigues són gairebéanecdòtiques i els centres comer-cials dominen el carrer.

A Melbourne s'hi poden fer moltescoses, sobre tot si vens pel bontemps. Sempre pots trobar algunfestival, com el de Sant Kilda, undels barris més “folloneros”, i tensalguns museus interessants perveure, com l'Australian Museumfor the Moving Image. També pots passejar pel costat delriu, prendre una cerveseta a Fede-ration Square o fer una barbacoaals incomptables parcs. Jo recomano també fer una visitafreakie a la State Library, unabiblioteca pública immensa que téfins i tot una sala de vídeo conso-

les, i que té un dels llocs profansmés relaxants que conec: la sala LaTrobe Reading Room.Si vols conèixer un lloc t'has debarrejar amb la gent. I això no ésfàcil. Jo vaig tenir una bona opor-tunitat perquè m'allotjava a casa

d'uns amics que em vanensenyar la ciutat des dedins, però em faltava unacosa: no els agrada gaireanar a veure esport. O sigui que quan un paioem va convidar a veure elfooty no vaig poder dirque no. Aquí els esportsmés populars són elrugby, el footy, el criquet,el surf, la natació,... El footy és una barrejaentre rugby (la pilota ésovalada i es juga amb lesmans) i futbol (cal marcarfent-la passar entre unspals).Els australians són elsinventors del lleure per-què ja al segle XIX tenienmolt de temps, gràcies ala bonança econòmicaque portaven els ingres-sos milionaris de les

mines i el bestiar. Potser aixòexplica que hagin quedat en eldesè lloc, quant a medalles en elsjocs de Londres 2012, mentre elnostre “estimat” Estat ha quedat enla 21ena posició.Com diu l'Albert Casals, l'intrèpidviatger amb cadira de rodes, permolt bé que t'ho passis en un llocsaps que has de continuar el teuviatge perquè saps que t'esperenaltres aventures i gent per conèi-xer. O sigui que me'n vaig cap aSydney, la capital de l'estat de NewSouth Wales.

AUSTRÀLIA

L

12

Tropic de Capricorn.

Allà m'acull el Marc i la seva pare-lla. La ciutat té un centre molt bulli-ciós, amb edificis molt alts icarrers farcits de cotxes. Però comtotes les ciutats anglosaxones deseguida trobes un parc com elBotanical Gardens. I encara més sorprenent:agafes el ferry, te'n vas albarri de Manly i en unsminuts ets envoltat desurfistes, terrassetes icases envoltades d'unverd que enlluerna.Entre Sydney i Melbour-ne hi ha un “pique” comel de Reus i Tarragona.Es van disputar la capita-litat del país fins que esva decidir posar-la a migcamí entre les dues. Una cosa sí que és certa, iés que Sydney és moltmés oberta al mar. Fins almoll de The Rocks, on esvan instal·lar els primerscolons i un dels llocs méscèntrics, a tocar de l'Ope-ra House i el pont que tra-vessa la badia, l'aiguasembla molt neta. Per aquí s'hi fan curses de natació,tot i els nombrosos taurons queanimen als participants. També pots agafar algun transporti deixar-te caure per la platja deBondy per veure la gent guai, i queells et vegin a tu, no?

Pels voltants hi ha molts parcsnaturals com el Ku-ring-gai Chaseon pots disfrutar un tast de la natu-ra que hi ha per aquí (si no se'tmenja una goana de la mida del teugos) i d'alguns jaciments d'artrupestre.

Però potser una de les coses quefan de Sydney una ciutat mésatractiva són els barris plens devida, com el de Newtown, on elspetits bars afloren a cada cantona-da intentant reclamar la teva aten-ció amb un ambient càlid i flaires

temptadores, on hi ha botigues detot tipus on perdre's a la recercad'un regal original. Definitiva-ment, Sydney està de moda.Però la tardor se'm tira a sobre i jono estic preparat pel fred encara. Osigui que volo fins a Perth.

Després de molt rumiarm'he decidit a explorar lacosta oest en comptes del'est, molt turística,diuen.Perth no té gaire cosa peroferir al turista. És unaciutat que està feta perviure amb tranquil·litat alteu barri i poder disfrutarde la costa que té tan aprop. Però ni els museus ni elscarrers tenen res: ni l'en-cant dels edificis antics,ni de les coses fetes ambamor, ni del disseny benrumiat. Viatjant cap alnord m'aturo uns dies alpoble de Cervantes.Aquest poble minúsculobté el nom del vaixellbalener de nom Cervan-tes que va naufragar allàmateix el 1844. El barco

carregat amb oli de balena eraamericà. Quan es va oficialitzar elnom es creia que era pel granescriptor, i per això van posarnoms de ciutats espanyoles alsseus carrers. Sembla que t'has pres alguna cosa

13

AUSTRÀLIA

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:fcosta@motoscosta.com

Pinacles.

14

AUSTRÀLIA

estranya quan caminant pels 4carrers del poble et topes amb laCatalonia Square!!!!Però Cervantes és important per-què és al costat de The Pinnacles,unes formacions rocoses benestranyes, resultat de la sedimenta-ció, la vegetació i l'ero-sió. Les pedres en forma decolumnes punxegudesamb la terra vermellosa aldarrera són perfectes pera una foto i l'entrada al'Austràlia oriental iremota.Aquesta costa però, a partde tota la natura queconté, que és molta,també conté una partd'història molt interes-sant. La dels primersexploradors que van arri-bar a aquestes costes,sovint sense saber oneren. Sovint encallant elsseus vaixells als moltsesculls perillosíssims. Un d'aquests casos és eldel Batavia, un vaixellholandès que va encallarel 1629 prop de Cervan-tes. Una part de la tripulació, inclòs elcapità, van seguir el viatge amb unbot per poder tornar a rescatar elsseus companys perduts al cul delmón. Deuria ser quasi impossible tenirèxit, però van tornar, i van trobarque la resta de la tripulació s'ha-vien matat entre ells. Com a càstig, uns van ser penjats ialtres empresonats. Però el mésestrany de tot és que dues personesvan ser abandonades a la seva sorta la costa. Són els primers habi-

tants occidentals del continent.Què se'n va fer? Ningú no ho sap.Resseguint la costa ens podemparar a pocs llocs perquè elspobles són escassos. Potser la millor manera de viatjarper aquí és amb una "campervan",

perquè ens permet aturar-nos aqualsevol lloc i podem trobar for-ces càmpings. Això sí, que tinguiaire condicionat, si us plau queaquí fot una calda...!M'aturo uns dies a Shark Bay on estroba un dels millors llocs perveure les colònies d'estromatòlits.Són unes estructures calcàries quecontenen cianobactèries. Aquestesbactèries són famoses perquè estanemparentades amb les que van ori-ginar l'abundància d'oxigen de lanostra atmosfera que ara ens per-met viure a nosaltres.

La capa més externa de l'estructu-ra és enganxosa i fa que partículesde matèria s'hi enganxin i passin aformar part de l'estromatòlit. Pot-ser no és un espectacle com el deveure una balena, però sí que ésuna gran experiència poder estar

tan a prop d'un animalque ha contribuït quesiguem aquí i que familions d'anys que exis-teix.El mar de la badia deShark també és especta-cular i s'hi poden veureamb molta facilitatdofins. De fet hi ha unressort turístic on hanacostumat als animals arebre menjar delshumans. Una mica “decirc”. El que podria ser moltimpressionant és veurealgun dels molts grups dedugongs que viuen enaquesta part de la costaoest. Les vaques del mar.O potser les sirenes queenterbolien el senderidels mariners (juntamentamb l'aiguardent i el

temps lluny de tot). Però no vaigtenir sort en aquest aspecte. Oh!!Però un altre tipus de sort em vapermetre arribar a Coral Bay, unpetit enclavament turístic formatbàsicament per càmpings dins delNingaloo Reef National Park. Ésuna de les joies de la natura Aus-traliana, un lloc poc accessible perterra i poc explotat pel turisme.Aquí només hi ve qui té un interèsimportant per visitar aquesta costa.Cal dir que l'estiu i la tardor aus-trals no són la millor època pervisitar-lo, perquè l'aigua és força

Warning - Snakes.

AUSTRÀLIA

15

tèrbola. Aquí és un dels llocs onfilmen la fresa del corall, peròtambé és un lloc famós per les bès-ties que s'hi poden veure, especial-ment taurons-balena, mantes ibalenes. També cal dir que molta

gent ve aquí per pescar exemplarsenormes de peixos exòtics que laincultura culinària del país faràservir arrebossat amb patates.Mare meva!La següent parada em porta a Bro-ome, el poble més semblant a unaciutat que es pot trobar per aquí.Va créixer a costa de la indústriade les perles que va fundar unempresari japonès. Però si no usagraden les perles o no són per a lavostra butxaca, sempre podeu anara la Cable Beach, que és especta-cular. Allí hi havia la centraleta delcable submarí que connectava l'illaamb la resta del món. Un avençmolt important per a una gent quevivien pensant en la Gran Bretan-ya i que en necessitava notícies.Abans del telègraf una carta triga-va setmanes a arribar.Aquí el clima és diferent i el pai-satge també. És territori aborígen iningú sap tant bé com ells moure'sper aquí. Però a Darwin, en Robert

Mills em descobreix el món obli-dat dels aborígens. "La meva cul-tura és molt antiga. La meva cultu-ra és vella i ens costa sobreviure enaquesta societat" em diu entre tristi enrabiat. La seva gent té molts

problemes, de salut, econòmics,socials,... "el futur és en els vostresfills" li dic jo. "Ells tindran laoportunitat que vosaltres no heu

tingut, perquè no patiran la discri-minació política i social que heupatit vosaltres". "Espero que aixísigui" em respon.M'ensenya els llocs sagrats de laseva tribu i com aprofiten el que lanatura els dóna per sobreviure en

un entorn tan dur. Tot i que tenenpocs negocis i poca riquesa mate-rial, ningú pot negar que el llegatcultural i la importància delspobladors originals del país no ésmolt important. Crec que és difícil defensar quehan perdut les terres a un preu just.Crec que és difícil no pensar queels pobles més forts i violents s'im-posen sobre els més dèbils, queescriuen la història i que justifi-quen els seus actes. Però l'ésserhumà té una gran capacitat d'apre-nentatge i seria bo no repetir elserrors del passat.El meu viatge toca la seva fi enaquesta terra plena d'éssersestranys, tan àrida i poc poblada.He vist un tastet d'aquest immenscontinent i tinc moltes ganes detornar per explorar la costa est i elsentorns de Darwin. També m'agradaria explorar l'Àsiaque fa moltes dentetes. Però tot no

es pot fer. He escrit el guió del meuviatge, com cada viatger escriu elseu. Ara cal tornar cap a casa unatemporada. Sempre cal deixaralgun somni per realitzar. Però, i sime'n vaig uns dies Bali? Uargjj!!!

David Pagès

Dotze apòstols.

Un carrer de Cervantes.

16

PEL FORAT DEL PANY

I tot just en començar......Ja ens esperem per entrar.

Molts quilòmetres hem fet......Per retratar “el molinet”.

Guaiteu què boniquetes......Han quedat les “noietes”.

En tot l’estiu no han parat......La calor no els ha espantat.

A veure qui vol passar......Per poder-lo “afaitar”.

Cal que estigueu preparats......Per fer bons els resultats.

ia 22 d'abril, 07:51 de matí,l'agent 89 de la nostra GU,amb una mena de "noctur-

nitat a plena llum del dia", nosabem com, segurament virtual-ment, veu tres vehicles aparcats"davant del CEM", quan els indi-cadors del carrer Major estan aixe-cats. Esbrina el misteri? NO! Va ala caça directa, però amb "silencia-dor", perquè ni tan sols deixa ras-tre de la seva acció amb l'excusa

que els seus conductors no eren alvolant. Ni fa soroll, ni hi deixa jus-tificant (així no tindran temps dereaccionar, deu pensar...).Resulta que es demana formar partdel voluntariat d'aquesta entitat,per a una activitat oberta a tothom,a tres persones d'aquesta casa. ElMiquel Hermoso, el Pere Agra-munt i l’Enric Padilla s'ofereixen atransportar material per afavorir ioptimitzar recursos. Aquestes per-sones, per descomptat, ofereixenels seus vehicles, desinteressada-ment. Aparquen davant de la seusocial, quan aquest sector de carrerés tancat al trànsit per, estricta-ment, carregar els estris. Però, ésclar, no hi ha més feina a fer en laseguretat ciutadana contra la delin-qüència que posar multes a la gentque treballa per la col·lectivitat.

Tot i el recurs presentat per l'enti-tat, els responsables polítics de "lapolicia de proximitat", tan airejadapel nostre consistori, ens han con-testat que un cop satisfeta la multa(versió GU), ja no es pot recórrerper anul·lar la retirada de puntsdels "infractors", no ja la multa,que també caldria esbrinar el per-què de tan greu delicte.No acabo d'entendre aquesta menade comportament tan incisiu en l'e-

xagerat compliment del codi,interpretat d'una forma tan inflexi-ble, només pel sol fet de ser unafeina fàcil a qui en té encomanat eldeure. O pot ser la directriu demultar només per l'afany recapta-tori del sistema? Costa tant preguntar, Sr. Agent 89?Per què l'agent en qüestió no deixauna còpia de la multa al parabrisesdels respectius cotxes? Per quèanomena "passar-se un semàforvermell" a un estri vertical bicolorque no és en una cruïlla de carrers? Per aquest motiu crec que l'única"proximitat" amb la "nostra" poli-cia local de Molins de Rei és ladistància que hi ha entre el bloc demultes i les persones de la Vila quetreballen per la Vila. En tenimdiferents exemples en què elmateix senyor Alcalde, segons

m'han comentat, ha hagut d`inter-venir personalment en algunaoportunitat, per corregir aquestexcés de zel recaptatori. Per quèara no?Suposo també que els componentsdel cos no reben instruccions delsactes que es realitzen a Molins deRei, potser no se'ls va avisar ambprou anticipació per assabentar laGU, i de quines persones interve-nien en aquest acte per part de l'or-ganització. És clar que això ja noés nou perquè en planificació d'ac-tes, no fa gaire temps (dos anysseguits, a tot estirar), en els queintervenien més de 800 persones, iavisant amb temps i per escrit, nitan sols van tenir el detall de feracte de presència fins quan ja s'ha-via realitzat la sortida (Molins -Montserrat - Vilafranca per exem-ple). A vegades ens cansem de ser tanpolíticament correctes que acabemper no donar nom a les coses. I jatenim el païdor ple d'aquest tema ide la poca sensibilitat d'aquestcol·lectiu municipal que paguementre tots i totes. Sigui el sectorpolític o funcionarial que és inca-paç de transmetre'n les directrius,o dels mateixos components queper corporativisme interpreten alseu gust la llei, ignorant la realitatde la Vila, perquè al final arriba-rem a la conclusió que això de laGU, senzillament és un lloc de tre-ball temporal en el qual no calintegrar-se gaire en el coneixementde la cosa local. I jo que m'haviacregut allò de la familiaritat ambels veïns del guàrdia de barri desde l'any 92! Quina llàstima! I comcanvien els temps i es distorsionenels comportaments!

Darrere aquests pilons hi ha el parany recaptatori.

17

MOLINET

D

Enric Solà

18

iumenge 17 de juny. Sor-tida matinal. Itinerari del'Obaga (La Palma de Cer-

velló). També a la veïna poblacióde La Palma de Cervelló l'activitatagrícola és testimonial, amb el pasdels anys els antics camps de con-reu són ara boscos de pins, alzines,

roures i un sotabosc típicamentmediterrani, sempre verd i que esregenera amb molta facilitat.Molts ajuntaments miren de recu-perar els antics camins propers alnucli urbà per passejar i gaudir d'a-quests nous espais naturals; elCamí de l'Obaga n'és un d'ells. Ésun itinerari local circular i senya-litzat que comença al Passeig delRoure, poc abans d'entrar a LaPalma de Cervelló i que transita enparal·lel a la riera de La Palma o deRafamans pel seu marge dret, alpoc s'hi arriba a la font del Margeamb una gran esplanada i un plafóque ens orienta sobre la ruta a fer.

Deixem enrere alguns horts petits iseguim ara pel marge esquerra dela riera sota una llarga filera d'àl-bers, pollancres i plàtans de gransdimensions, tornem a creuar altravegada la riera i aquest cop sí, algúdel grup cau a l'aigua; a banda dela remullada res d'important. Enfi-

lem cap a Can Via, lloc d'oci noc-turn amb música en directe deblues i rock les nits d'estiu que alcostat té un berenador molt conco-rregut que serà el lloc on esmorza-rem. Entaulats i ombrejats pelsarbres, l'estada en aquest indretse'ns fa agradable. Reprenem l'iti-nerari tot deixant enrere la riera iendinsant-nos de pujada per unbosc que limita amb les serres del'Ordal. Més endavant trenquemper un corriol senyalitzat que detornada ens porta altra vegada a lafont del Marge. Anem bé de tempsaixí que encara aprofitem per vol-tar per alguns carrers del poble.

Dissabte 7 de juliol. Sortida noc-turna al Castell d'Eramprunyà, a438 m (Gavà). Aquest castellencinglerat forma part del massísdel Garraf i il·lustra el període deles guerres entre Al-Andalus i l'im-peri Carolingi; de fet formava partdel sistema defensiu de la MarcaHispànica. Des del 2007 es propie-tat de l'ajuntament de Gavà que harestringit el pas als visitants; desde fa dos anys s'hi estan fent obresde millora que sembla que no aca-ben mai. Nosaltres no varem fer elcamí de pujada tradicional des del'ermita de Bruguers tot seguint elGR 92, sinó que varem agafar unapista no senyalitzada, però méssuau, que surt prop de Begues ique passa sota el cim de La Desfe-ta, de 522 m.Molt bona participació en aquestanocturna i canalla que sempre fanmés alegres les sortides malgratque a algú li agafés una mica depor quan estàvem dins el recintedel castell. Les muntanyes delmassís i el mar eren emboirades ila lluna plena només la varemveure una estoneta ja de tornada.Tot plegat unes vistes, un paisatgedesconcertant i torbador voltats demuralles, dipòsits subterranis, cis-ternes i diverses tombes de formahumana excavades a la roca queamb la foscor gairebé no varemveure.

MEDI AMBIENT

D

Marià Caimo

El grup a la matinal de La Palma.

Forn de Pa“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNERTARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

19

Pic de la Maladeta Oriental(3308 m) i pic Abadías (3271 m).

Dificultat: PD (Poc Difícil).Zona: Aneto - Maladeta.

Ascensió a una de les grans mun-tanyes del Pirineu, en un dels mas-sissos per excel·lència. La ruta quetranscorre íntegrament dins delParc Natural Posets-Maladeta esdivideix en dues jornades. A la pri-mera, se surt de la Besurta, espassa pel refugi de la Renclusa finsa arribar a l'alçada del PortillónSuperior, on s'acampa. El diasegüent, pujada al Coll de laRimaia pel seu corredor, ascensióa la Maladeta Oriental i travessaper la carena sud cap al pic Abadí-as. Tornada cap al Portillón per laglacera de l'Aneto. La Maladetava arribar a ser considerada, durantmolt de temps, la muntanya mésalta de la serralada. Desitjada peraixò, no seria fins al 1816 que l'a-lemany Friedrich Parrot i el presti-giós guia local Pierre Barrau n'a-conseguiren el cim més alt. Anysdesprés es va saber que l'Aneto erael punt culminant dels Pirineus. LaMaladeta dóna nom al massís, elqual constitueix el nucli de mun-tanyes més rellevant de la cadenapirinenca.

Pic Taillón (3144 m) per la Bret-xa de Rotllan i Sarradets.

Dificultat: F (Fàcil).Zona: Gavarnie - Mont Perdut.

Ruta de dos dies per pujar a un delstres mils més assequibles del Piri-neu. Sortida des del Coll de Tentes,per sobre de l'estació d'esquí deGavarnie-Gèdre, i arribada al refu-gi de Sarradets passant pel Port deBujaruelo i recorrent tota la basede la cara nord del Taillón. En lasegona jornada, pujada al Taillónper la ruta normal de la Bretxa deRotllan, Falsa Bretxa i El Dedo. ElPic Taillón, amb els seus 3144metres, situat a la frontera entreEspanya i França, és un dels granspics del Parc Nacional d'Ordesa iMont Perdut i del Parc Nationaldes Pyrénées. La seva ascensió perla ruta normal, breu i variada, faque aquest cim sigui un dels mésvisitats dels Pirineus. Igualment, lasituació del refugi de Sarradets,situat en un lloc ideal amb unesvistes immillorables del Circ deGavarnie i totes les seves muntan-yes amb la llegendària Bretxa deRotllan, completa una excursiómolt recomanable.

Pic de Vallibierna (3067 m) iTuca de Culebras (3062 m) desde Llauset.

Dificultat: F+ (Fàcil Superior).Zona: Aneto - Maladeta.

El Pic de Vallibierna (3067 m)queda unit a la Tuca Culebras(3062 m) per una petita crestaconeguda com el Paso del Caballo.Ascendirem a aquests dos cone-guts pics situats al sud del MassísAneto-Maladeta partint de l'estanyde Llauset. Arribarem a l'aparca-ment de l'estany de Llauset desprésd'un llarg túnel, on deixarem elscotxes per iniciar la nostra excur-sió. El Paso del Caballo es tractad'una aresta no gaire difícil, peròque requereix passar-hi amb aten-ció i precaució (II-). Com que ésuna ruta que es pot realitzar enambdós sentits, i que és molt tran-sitada, ens tocarà esperar-ne eltorn, ja que és del tot recomanablepassar-hi d'un en un. Alguns caval-quen pel Paso del Caballo ambtemor, i altres amb despreocupa-ció. Després d'aquest pas compro-mès se segueix avançant per lacarena, el camí és clarament evi-dent i estable, per arribar ràpida-ment al cim de la Tuca de Cule-bras. Després, la baixada pel Collde Llauset ens portarà novamentals cotxes.

Xavi Armengol | www.rutespirineus.cat

La Maladeta davant nostre. Arribant al refugi de Sarradets. Paso del Caballo

RUTES PIRINEUS

quest trimestre hem fet les2 sortides programades:

Circular per la Serra de Port delComte, el diumenge 10 de juny.

Lineal des de La Roca - El Taga- Ribes de Freser, el diumenge 15de juliol.

Com que finalitzava la temporada ila previsible assistència de sende-ristes era menor a l`habitual,s`aprofità per fer dues sortides ambun grau de dificultat superior a lamitjana. En la Circular per la Serra dePort del Comte ens vàrem trobaramb un imprevist, el fred, érem almes de juny però tot i això el fredera prou importat per haver detreure els tallavents i tapar-nos. La distancia eren 17,10 kilòmetresi s’inicià des del pàrking de l’esta-ció de Tuixent - La Vansa 1.873metres. L’inici prometia molts

metres i no va decebre, vàrem arri-bar dins els 2.388 metres al Pedródels Quatre Batlles i als 2.379metres de la Tossa Pelada.El fred i el reduït grup (érem propde 20 senderistes) va fer que elritme fóra prou viu per assolir elrecorregut en el temps previst. No vàrem trobar cap construcció

des del pàrking on s’iniciava la sor-

tida fins el pas pel Refugi de l’Arp.

El més espectacular donat l`alçadaque vàrem assolir, les vistes Vall deVansa, el Massís Pedraforca i laSerra del Cadí inclosos, tambévarem poder gaudir dels pratsalpins i d`un parell de carreres fetesper uns cabirols o similars (l`expertnaturalista no va poder venir) quees perseguien com si res muntanyaa munt muntanya a baix.Comentar-vos que vàrem aprofitarun bon tram de camí de Raquetesde Neu i de Pistes d'esquí de fons,com vàrem experimentar quan lavàrem preparar.Una delícia de sortida si vols gau-dir de 2.300 metres i notar el freddel vent a la cara mentre camines.En vàrem quedar prou contents iuna mica gelats, però el café finalens va refer.

Lineal des de La Roca - El Taga- Ribes de Freser va ser una més

complexa, mes alçada que la sorti-

20

SENDERISME

A

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei Tel. 93 668 04 41

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICSBOFILL BASSONS

Preparació amb sorpresa blanca.

La feina que no es veu. Molt abans de la sortida.

da anterior, uns 2.001 metres peròva ser excessivament llarga, prop

de 20 kilòmetres, cosa que ha fetque no tornem a programar sorti-des de tanta llargada.S'inicià a Vilallonga de Ter concre-tament a la Roca a 923 metres i sifeu els càlculs surt que varem pujar1.078 metres, els GPS ho varenconfirmar, afegint que l`ascensióacumulada va ser de 1.328 metres.El grup tornà a ser reduït, la platjano perdona, érem prop de 25 sen-deristes, l`ambient fabulós, com nopodia ser d`altra manera, el tempsclar i calorós.El Taga és un cim que es troba a laSerra Cavallera entre les comar-ques del Ripollès i la Garrotxa,cosa que va fer que després de ferla llarga ascensió, varem podergaudir d’unes vistes magnifiquesen totes direccions, des de Montse-rrat fins a la Vall de Ribes i des del

Puigmal al Canigó; us ho recoma-no!!

Tot això afavorit per l’escassavegetació dels voltants, està total-

ment desforestada i ocupada perprats de pastura. La calor era prò-pia del mes de juliol, la crema solarprotectora va haver de fer el seupaper a la perfecció.

Com que era la cloenda de la tem-porada al cim, després de l`esforçde la pujada, varem tenir un aperi-tiu mentre ens recuperàvem. El descens a Ribes de Freser es vafer excessivament llarg (hem presnota) però vam tenir el premi habi-tual, el refrigeri corresponent men-tre esperàvem per tornar a Molins.Aquesta nova temporada, ques`inicia el proper 16 de setembreamb la sortida Vidrà - Castell deMilany - Vallfogona de Ripollès,s'ha programat amb una distànciade 13,11 kilòmetres, i de moltbaixa dificultat, hem pensat, que sitornem de les vacances d`estiu idels seus excessos, necessitaremtornar a recuperar el to muscular i

anar a poc a poc per reptes méscomplicats.Us hi esperem!!

21

SENDERISME

Jordi Martínez

Captant les imatges del fantàstic paisatge.

El grup al cim del Taga.

22

MAIG

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Via Picasso Miro Les Tapies - LesMoles del Don - Els Ports (150 mV+).DATA: dissabte 5.ASSISTENTS: Juan Rojo, Aitor iIgnasi.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Vía Betelgeuse - Les Moles delDon - Els Ports (135 m V- ).DATA: dissabte 5.ASSISTENTS: Pingu, Mireia Her-nandez, Àfrica.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Vía No vendas la piel del oso, sinhaberlo cazado - Les Moles delDon - Els Ports (300 m IV+).DATA: diumenge 6.ASSISTENTS: Mireia Hernandez,Pingu, Carles, Ignasi, Aitor iÀfrica.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Via Esparraguera - La Roca Gris -Montserrat (185 m V+).DATA: dimarts 22.ASSISTENTS: Aitor Lopez, MarcCaus, Albert Pinyol i Àfrica Cano.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Via Homedes - El Gat - Pedraforca(460 m2 A0-V+).DATA: dimecres 23.ASSISTENTS: Aitor Lopez, MarcCaus, Albert Pinyol i Àfrica Cano.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Vía Antonio Garcia Picazo - Paretde l'Aeri - Montserrat (6A Ae 310m).DATA: diumenge 27.ASSISTENTS: Aitor, EstherCasals i Pau Moreno.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Vía Sargantanes - Gorra Marinera- Montserrat (178 m IV*).DATA: dilluns 28.ASSISTENTS: Aitor, Pingu iÀfrica.

ACTIVITAT: "Teràpia deGrup",Torre Roja - SentmenatDATA: dimarts 29.ASSISTENTS: 12 socis, vocalJosep Mariné.

JUNY

ACTIVITAT: Cap de setmana delsoci: Pont de Suert.DATA: dissabte 2 i diumenge 3.ASSISTENTS: 40 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"La Barata - Queixal de Porc - Rocadel Corb.DATA: dimarts 5.ASSISTENTS: 12 socis, vocalJosep Mariné.

ACTIVITAT: Secció de MediAmbient: Projecció de diaposi-tives: "Namíbia, la joia de l'Àfrica"DATA: dissabte 9.ASSISTENTS: 40 persones.

ACTIVITAT: Secció deSenderisme: Port del Compte.DATA: diumenge 10.ASSISTENTS: 20 persones.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Sortida col·letiva a Ogassa (Ripol-lès).DATA: diumenge 10.ASSISTENTS: Àfrica Cano,Mireia Hernández, Carme Vall-dosera, Aitor López, Albert Pinyol,Marc Caus, Juan Rojo, CarlesMoyés i German Acosta i Luís delCentre Muntanyenc d' Hospitalet.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Roca Salvatge - Paller de Tot l'Any- Alzina del Salari.DATA: dimarts 12. ASSISTENTS: 9 socis, vocalJosep Mariné.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Via CHANI, 5e 130 metres. LaFalconera (Garraf).DATA: divendres 15.ASSISTENTS: Esther Casals iAlbert Pinyol, Ignasi Canalias iCarles Moyés.

ACTIVITAT: Secció d'AltaMuntanya: Pic de la Maladeta (3308 m) i Pic Abadias (3279m).DATA: dissabte 16 i diumenge 17. ASSISTENTS: Carme Valldosera,David Pagès, Àfrica Cano, SilviaRomero, Xavi Armengol, Francesci Isabel.

ACTIVITAT: Secció de MediAmbient: Itinerari de l'Obaga (LaPalma de Cervelló).DATA: diumenge 17.ASSISTENTS: 18 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Morral del Llop - Quarto de Reixa- Coll de Boix.DATA: dimarts 19.ASSISTENTS: 11 socis, vocalJosep Mariné.

RESUM D’ACTIVITATS

23

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Sant Cebrià de la Mora - La Codi-na - Casanova de Sant Miquel -Sant Martí de Centelles. 20,5 km.DATA: dimarts 26.ASSISTENTS: 8 socis, vocalJosep Mariné.

JULIOL

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Via ME-MU, 5e/Ae 200 metres.Salt de Sallent (Osona).DATA: diumenge 1.ASSISTENTS: Jordi Camps i Car-les Moyés.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Fontpineda - Polipast - Antena -Corbera - Fontpineda.DATA: dimarts 3.ASSISTENTS: 16 socis, vocalPere Joan Bassons.

ACTIVITAT: Secció de MediAmbient: Sortida nocturna alcastell d'Eramprunyà (Gavà).DATA: dissabte 7.ASSISTENTS: 27 persones.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Via CAPRICCIOSA, 6a 240metres. Solar d'Enclar Andorra).DATA: diumenge 8.ASSISTENTS: Marc Caus i CarlesMoyés.

ACTIVITAT: Descoberta Cultural:Moià (Osona). “Coves del Toll”.DATA: diumenge 8.ASSISTENTS: 35 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"L'Ampolla, intensiu platja.DATA: dimarts 10.ASSISTENTS: 3 socis, vocalEsther Canut.

ACTIVITAT: Secció d'AltaMuntanya: Pic de Montroig(2868m).DATA: dissabte 14 i diumenge 15.ASSISTENTS: Emilia Ramos,Carme Valldosera, Marti, EstherComellas, Ernic, Encarna, AlbertPinyol, David Pamplona, JuanCarlos i Àfrica.

ACTIVITAT: Secció deSenderisme: Ascensió al Taga(2.040 m).DATA: diumenge 15.ASSISTENTS: 25 persones.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Pica d'Estats.DATA: dimarts 17, dimecres 18, idijous 19.ASSISTENTS: 6 socis, vocalsJosep Mariné i Jesús Zudaire.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Via Punsola-Reniu 6c (5+/A0).Cavall Bernat (Montserrat).DATA: dimecres 18.ASSISTENTS: Ignasi Canalias iCarles Moyés.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Cavall Bernat - Montserrat - ViaNormal (60 m - V).DATA: dissabte 21.ASSISTENTS: Mireia Hernandez,Albert Pinyol i Àfrica Cano.

ACTIVITAT: Secció d'Escalada:Cavall Bernat - Montserrat - VíaPunsola (240 m V/A0 o 6c).DATA: dissabte 21.ASSISTENTS: Aitor Lopez i JuanCarlos.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Font de les Rovires (Pallejà).DATA: dimarts 24.ASSISTENTS: 10 socis, vocalEnric Solà.

ACTIVITAT "Teràpia de Grup"Dolmen de la Cavallera-Guanta-Font del Bou-Sentmenat.DATA: dimarts 31.ASSISTENTS: 4 socis, vocal,Josep Mariné.

AGOST

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Pèlag - Torre Roja Sentmenat.DATA : dimarts 7. ASSISTENTS: 4 socis, vocalJosep Mariné.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Puigpedrós.DATA: dimarts 7.ASSISTENTS: 5 socis, vocalEnric Fiestas.

ACTIVITAT: "Teràpia de Grup"Cultural al Botànic de Montjuic Ivisita al MNAC.DATA: dimarts 14.ASSISTENTS: 4 socis, vocalJosep Mariné.

RESUM D’ACTIVITATS

24

DESCOBERTA

l passat mes de juny l'encetà-vem amb el "cap de setmanadel soci", concretament els

dies 2 i 3, que ens va dur fins a Salàs

de Pallars, on els participants es vandelectar amb la contemplació de lesbotigues del passat; una curiositat quehan destacat els mitjans i que, de pas-sada, ha potenciat moltes altres carac-terístiques històriques d'aquesta vila,famosa el segle passat per la seva firade bestiar de peu rodó. "Josep M. Espinàs es va introduir a laFira de Salàs, vestit amb una brusatípica de firant i portant un bastó dequinquillaina. Per confondre's amb elscompradors i venedors de matxos imules. D'això fa 50 anys. Era l'últimaocasió de participar en una celebracióque durava des de feia sis segles" (de"L'última fira de salàs, 1959"). 600

anys donen per molt, oi? Us oferim unrecull fotogràfic de l’esdeveniment.

Per cloure la temporada, el 8 de juliolfèiem cap a Les coves del Toll, aMoià, i visitàvem el Museu - Casa deRafael Casanova. Feia temps que volí-

em realitzar aquesta visita a les coves,

amb la seva nova posada en escena, ifinalment hem comprovat que n'han

aconseguit una molt bona ambienta-ció.

Els nostres participants ho van gaudiri en van estar força satisfets. Són unes coves prehistòriques situa-des a la Catalunya central que tenen

un total de 1.148 m. de profunditat, la

part visitable és de 180.55 m. i téforma de L. Aquesta cova prehistòricaes divideix en dos sectors: GALERIASUD (108 m.) Zona ocupada per l'ho-me prehistòric. I la GALERIA EST(80,55 m.)Vorejant, travessant o passant persobre del curs fluvial, l'aigua freda icristal·lina (riu intermitent).Com en el cas anterior, us mostrem elreportatge de la sortida.Com ja haureu llegit a l'agenda, ensespera un trimestre força engrescadori per a totes les possibilitats. Peraquest motiu us convidem a partici-par-hi. No us ho perdeu.

E

Enric Solà

El dissabte ens va respectar el bon temps. A Taüll, tot el grup.

Uns moments abans de començar.

Interior de la cova del Toll.

LA JUNTA INFORMA

rimer de tot, bones vacancesa tots. Aquells que ja les heufet, els que hi esteu i els que

encara les heu de fer, i els que teniula sort de tenir vacances tot l'any.Molta sort als que esteu de vacan-ces pagades per l'INEM, perquèmolt aviat deixareu de tenir-les.El CEM, tot i que estem en temps

de crisi, és una entitat equilibradaeconòmicament, i el més impor-tant: en personal humà i volunta-riat!Això no ve de Madrid ni de Brus-sel·les ni passa per la capital cata-lana, els tenim a casa. A la nostravila, i els pobles de les rodalies ialgun una mica més lluny.Moltes mercès per la vostracol·laboració, implicació i sacrificien bé del CEM i la Vila de Molinsde Rei.Tot i que en el dia de la Caminada

Popular, els responsables de LaCasa de la Vila, van demostrar elcontrari caminant per separat.El passat més d'abril varem teniruna experiència desagradable,quan un agent de la GU va multar3 vehicles de voluntaris davant dela seu de l'entitat. De tota maneraen trobareu referència en un article

d'aquest mateix Butlletí amb totsels detalls corresponents. De totamanera deixeu-me esmentar queper responsabilitat, els nostresvoluntaris van fer efectiva la multareduïda. I sabeu què va passar?Que van perdre els seus drets perpoder reclamar la sanció, quecreiem del tot injustificada.En un altre ordre de coses hem fetun contracte de manteniment delsistema d'extinció de focs (Extin-tors), properament us farem un pla-nell de situació i servei de cadas-

cun, tot i que estan convenientmentsenyalitzats.També hem contractat un servei demanteniment extern del sistemainformàtic permanent, i estem ennegociacions per confeccionar unanova web amb més prestacions,com pot ser pagaments, inscrip-cions, comunicacions, etc.Amb l'Ajuntament tenim pendentsdiferents assumptes. Els mésimportants son el Bloc d'Escaladaal Pavelló per la competició del'any vinent i el mural ceràmic del50è aniversari, heretat de l'exercicianterior.Tanmateix en les darreres relacionsamb els responsables de la Casa dela Vila o Ajuntament, es nota unacerta descoordinació entre els regi-dors i/o departaments funciona-rials. Amb tot, les persones que lescomposen, hi posen el major inte-rès, inclosa la GU o policia local.Per un CEM amb present i mésfutur, aporteu idees, il·lusions icol·laboracions; les canalitzarem iles durem a bon port. Demaneu, i sino podem satisfer-vos us sol·lici-tem complicitat i comprensió. Us esperem per la Festa Major!En aquest cas concret, em faigtotalment responsable d'aquestescrit com a President de l'entitat,ja que la resta de la Junta està devacances.

P

25

Ferran Estela

Una de les assignatures pendents.

26

MOVIMENT DE SOCIS

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 635

SECRETARIA

El passat mes de juny ens deixava el pare de la nostra consòcia M. Eugènia Ripoll. Volem expressar des d'aquesta pàginael sentiment de condol del conjunt social i de la nostra junta directiva en aquests moments d'especial sentiment.

També ens ha deixat, en aquest mes de juny passat, la germana del nostre consoci Josep Artés, a qui encoratgem en nomde l'entitat en aquesta situació de resignació continguda i mai desitjada.

ALTESNum. Soci Cognoms. nom Data d'alta

1790 ANGULO BURRIA, JOSE ANTONIO 31/05/20121791 ESCOLÀ TEIXIDÓ, CARLES 01/06/20121792 SÁNCHEZ VALVERDE, ANTONIO 30/07/2012

ALTESNum. Soci Cognoms. nom Data de baixa Data d'alta

882 ANTON MONLEON, JOSE RAMON 21/06/2012 17/12/19921307 RIUS BIGAS, JAUME 22/05/2012 18/12/20021447 MADORELL GOULA, JORDI 21/06/2012 04/11/20051695 SANZ ORTIZ, ENRIQUE 21/06/2012 15/06/20101696 BELTRÁN GARCIA, SÒNIA 21/06/2012 15/06/2010

Des de la Pica d’Estats. El massís estadísticament més visitat aquest estiu.

La 49a.”Marxeta”

c/ Major, 109. Tel. 93 668 79 01,

La marxa d’orientació i regularitat sistema Dufour

Inscripcions des del dia 2 d’octubre.

7 d’octubre de 2012, diumenge.

Els controls t’esperen... Trobal’s a tots. El final sempre es feliç.

Cal no perdre l’azimut... ...I que no t’enxampi l’Escombra!