EL BUTLLETÍ de l’amic · El futur de les empreses de comunicació passa, segons els enquestats,...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

27/04/2018

nú

me

ro 263

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: El sector de la comunicació a Catalunya crearà ocupació durant l’any 2018D’AQUÍ I D’ALLÀ: L’IPI porta a Catalunya la prevenció a l’assetjament de periodistes a les xarxes

COMUNICACIÓ DIGITALLes bones pràctiques per llançar edicions digitals de vuit editors europeus

PUBLICITAT I MÀRQUETINGZenthinela afirma que es manté l’optimisme entre els publicistes tot i el mal inici d’any

NOVES EINESNoves eines de Google ajudaran als periodistes a generar ingressos, optimitzar el seu treball i incrementar la seguretat

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICABrussel·les reclama ajuda i paciència per a la regulació de les fake news

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Periodisme per a “Post-Millennials”: casos pràcticsTRIBUNA: Els consumidors ja han assumit que no poden tenir privacitat a internet?PETIT REPORTATGE: La majoria dels periodistes creuen globalment que el públic ha perdut la confiança en els mitjansANÀLISI: L’hora del periodisme responsableDOSSIER: Una visita prèvia al nou manual de Periodisme de dadesOPINIÓ: Informació i comunicació: una nova relació per a l’era digital

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



El sector de la comunicació a Catalunya crearà ocupació durant l’any 2018Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic

La recuperació general de l’economia impulsarà aquest any el creixement de les empreses de comunicació, que tenen previst tornar a crear ocupació malgrat els complexos processos de reconversió que estan vivint algunes grans companyies. Aques-ta és una de les conclusions de l’estudi Outlook Blanquerna

2018 que es va presentar dimarts, dia 24, al Palau Macaya, de Barcelona. L’informe està dirigit per l’Institut de Recerca de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull; compta amb el suport de l’Obra Social ”la Caixa” i va ser exposat pel seu director, Albert Sàez. L’acte fou presidit pel degà de la Facultat de Comunicació i Re-lacions Internacionals Blanquerna-URL, Josep Maria Carbonell.

L’experiència prèvia i la formació en habilitats digitals són les dues qualitats més valorades a l’hora de seleccionar els nous professionals, tot i que, en algunes especialitats, es demana també una predisposició a ajustar els salaris. Per a la realització de l’Outlook Blanquerna s’han comptabilitzat les respostes de 440 professionals de la publicitat, el màrqueting, el periodisme, la comunicació corporativa, la televisió i el sector audiovisual formats a Blanquerna i que treballen a les principals empreses de comunicació de Catalunya.

El futur de les empreses de comunicació passa, segons els enquestats, per adaptar-se a les exigències del usuaris en l’entorn digital, l’ajust dels costos i l’adaptació als canvis tec-nològics, molt especialment la transformació digital. En aquest àmbit, l’aplicació del Big Data i l’Internet of Things marcaran

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



l’estratègia dels pròxims anys. Amb tot, els professionals consi-deren que l’evolució de l’economia és el vector determinant del creixement del sector. Crida l’atenció que entre les preocupa-cions dels professionals del sector pesa encara molt poc la de-finició d’un nou model de negoci tot i les dificultats aparegudes arran de la desintermediació i l’aparició de nous operadors amb lògiques comercials noves.

Les empreses de publicitat són les que més estan notant la recuperació econòmica, les periodístiques estan centrades en l’adaptació als usuaris mentre que en l’audiovisual és molt forta la preocupació per la inestabilitat política com a conseqüència del pes que té el sector públic en la seva activitat. En aquest àmbit, l’adaptació a les Smart TV apareix com el principal repte en l’adaptació de la indústria audiovisual al nou entorn tecno-lògic.




Outlook Blanquerna és un estudi que presentarà cada any les perspectives del sector de la comunicació a Catalunya.

Els lectors d’aquest butlletí poden accedir als resultats de l’Outlook Blanquerna 2018 CLICANT AQUÍ (Font de dades: Andrea Daza, responsable de Premsa-Facultat de Comunica-ció Blanquerna)


http://www.amic.media/media/files/file_352_1539.pdf



TitularTextLadilloText

ACTUALITAT/ LA PRIMERA#firabarcelona

www.firabarcelona.com

CALENDARI DE PRÒXIMS ESDEVENIMENTS 2018

IDEES, NEGOCIS, PERSONES

Consulti tota la informació i la relació completa de salons a:www.firabarcelona.com - +34 932 332 000 - [email protected]

ABRILeSHOW - eFINTECH - DRONESHOW11 - 12/04 Fira i Congrés Professional d'E-commerce i Digital Marketing. Exposició sobre Solucions Tecnològiques Innovadores per a la Banca i les Finances. Fira i Congrés sobre Drons

III CONGRÉS LIVE-MED11 - 12/04 Actualització Clínica de Patologies per a Metges de Família

SALÓ INTERNACIONAL DEL CÒMIC DE BARCELONA 12 - 15/04

ALIMENTARIA16 - 19/04 Saló Internacional de l'Alimentació i Begudes

HOSTELCO16 - 19/04 Saló Internacional de l'Equipament per a Restauració, Hoteleria i Col·lectivitats

JOBarcelona17 -18 /04 Congrés Internacional d'Ocupació i Orientació Professional per a Universitaris i TitulatsSMART CITY EXPO CASABLANCA18 - 19/04 Congrés sobre Ciutats Intel·ligents. Casablanca (Marroc)

B-TRAVEL20 - 22/04 Saló de Turisme

BARCELONA BRIDAL FASHION WEEK23 - 29/04Desfilades de Col·leccions de Moda Nupcial. Saló Professional de la Moda en Vestits de Núvia, Nuvi, Festa, Comunió, Cerimònia i Complements

SMART ISLAND CONGRESS 23 - 24/04 Congrés Internacional d’Illes Intel·ligents. Calvià (Mallorca)

MAIGISEV 2018 02 - 06/05 Reunió Anual de la Societat per a la Investigació de Vesícules Extracel·lulars

BEBÉS & MAMÁS05 - 06/05Saló de la Futura Mare, Nadó i Noves Famílies

HISPACK08 - 11/05Saló Internacional de l'Embalatge

FOODTECH BARCELONA08 -11/05 Saló Internacional de Maquinària, Tecnologia, Processos i Ingredients per a la Indústria Alimentària

HANDMADE FESTIVAL BARCELONA11 - 13/05 Una Experiència Única del Do it Yourself

FERIA ALIMENTOS CUBA22 - 24/05Fira internacional d'Alimentació, Equips i Tecnologia. La Havana (Cuba)

BIZBARCELONA 30 - 31/05 Solucions per a Pimes i Emprenedors

19th EFORT CONGRESS BARCELONA30/05 - 01/06 Congrés de la Federació Europea d'Associacions Nacionals d'Ortopèdia i Traumatologia

JUNYS.I.L.05 - 07/06Saló Internacional de la Logística i la Manutenció

SÓNAR 14 - 16/06Festival Internacional de Música Avançada i New Media Art de Barcelona

WOC - WORLD OPHTALMOLOGY CONGRESS16 - 19/06Congrés Mundial d'Oftalmologia



L’IPI porta a Catalunya la prevenció a l’assetjament de periodistes a les xarxesPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic

OnTheLine és la iniciativa de mitjans digitals de la International Press Institute (IPI) i pretén exposar i contrarestar una sèrie d’amenaces contra la llibertat de premsa i la lliure expressió en l’àmbit digital, per exemple, a través de Twitter, Facebook,

correu electrònic, etc., incloent: Amenaces de violència, inclo-ses amenaces de mort o altres danys; comportament abusiu, incloent assetjament sexual o d’altre tipus, ciberestalvi, cam-panyes de difamació, publicació de material difamatori o fals, o una altra conducta similar; intromissió tècnica, incloent-hi l’ús de programari maliciós o altres mitjans per atacar el contingut publicat o la possibilitat d’accedir-hi; les amenaces legals im-pròpies, incloses les amenaces d’accions criminals o civils, o peticions de retirada indeguda, etc.

Per desenvolupar el projecte, al llarg de l’any l’IPI realitzarà diverses entrevistes en profunditat a mitjans i periodistes de sis estats europeus: Espanya, Finlàndia, Regne Unit, Polònia, Alemanya i Països Baixos. L’Estat espanyol és el primer que visita l’IPI, on té com a col·laboradora la Plataforma en Defen-sa de la Llibertat d’Informació. Entre d’altres, mantindrà troba-des amb mitjans com Catalunya Ràdio, Cadena SER, Grupo Godó, eldiario.es, Público o El Español, i recollirà el testimoni de periodistes com Mònica Terribas, Pepa Bueno, Ana Pastor o Lara Sicar, entre d’altres. Ll’IPI organitzarà sessions de focus group amb dones periodistes i professionals independents per recopilar dades addicionals sobre els mecanismes adoptats o la manca d’aquests.

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



Entre altres qüestions, l’entitat analitzarà quines mesures es poden prendre per dissuadir els possibles assetjadors de parti-cipar en els fòrums de comentaris dels mitjans digitals o quins passos s’han de fer per fer front a l’abús en xarxes socials. Les dades recollides s’utilitzaran per donar suport als esforços de promoció global de l’IPI per promoure la seguretat dels perio-distes en línia i els marcs reguladors progressius que garantei-xen la lliure expressió en línia.

Finalment, amb les millores proposades, l’International Press Institute crearà una plataforma de recursos on compartirà les solucions més eficaces perquè puguin ser adoptades per mi-tjans i professionals de la informació.

El Butlletí us ofereix una més amplia informació sobre Ontheli-ne, la iniciativa de l’International Press Institute per a la llibertat mediàtica en línia. CLICAR AQUÍ.

RSF adverteix de l’augment de l’odi cap als periodistes

Reporters Sense Fronteres ha fet públic un informe en què ana-litza el grau de llibertat de premsa que existeix a nivell mundial, que emet de forma anual. Segons els resultats, existeix un in-crement dels sentiments d’odi cap als periodistes, que ame-naça considerablement les democràcies mundials.

El motiu no és altre que l’hostilitat que mostren els dirigents po-lítics cap als mitjans de comunicació. És el cas de països com Turquia o Egipte en el qual nombrosos periodistes han estat acusats de “terrorisme” per part dels membres del Govern, arri-bant a empresonar de forma arbitrària a aquells professionals de la informació que no els són lleials. Segons denuncia RSF,


https://ipi.media/programmes/ontheline/about-ontheline/



cada vegada són més els caps d’Estat que tot i ser elegits de forma democràtica, consideren a la premsa com un adversari contra el qual mostrar obertament la seva aversió i no com un dels pilars fonamentals de la democràcia.

En la Classificació de 2018, Espanya perd dues posicions i se situa en el lloc 31 de la taula. Els últims mesos de 2017 han estat especialment foscos per a la llibertat de premsa a Cata-lunya. Els periodistes van ser víctimes col·laterals del conflicte entre el govern central i el català, creat pel referèndum de l’1 d’octubre i la declaració unilateral d’independència. Noruega i Corea del Nord conserven el primer i l’últim lloc de la classifica-ció d’enguany. (de RSF)

Els professionals de TVE porten la “manipulació” informativa a l’EurocambraEl Consell d’Informatius de TVE ha portat al Parlament Euro-peu les seves reiterades denúncies de “manipulació”, “censura” i “males pràctiques”. Aquest dimecres, tres representants de l’òrgan professional s’han reunit amb la presidenta del Comitè

de Peticions de l’Eurocambra, Cecilia Wikström, per exposar la situació de la cadena pública, la qual ha documentat amb diver-sos informes. El Comitè de Peticions actualment està estudiant la qüestió i a mitjan maig es preveu que es debati en audiència. Durant la mateixa, es presentarà un informe al respecte de la Comissió Europea.

Mentrestant i casualment, el mateix dia que el Consell d’Informatius de TVE s’ha reunit amb la presidenta del Comitè de Peticions de l’Eurocambra, s’ha registrat una petició perquè s’estudiï la “manipulació i falta de neutralitat” a TV3 i Catalunya Ràdio. La queixa ha estat presentada per l’exdiputat popular per Girona Sergio Santamaría Santigosa, que es queixa d’espais com El matí de Catalunya Ràdio, l’InfoK, Preguntes freqüents, Està passant o Tot es mou, a banda dels serveis informatius, on critica des de les connexions amb Brussel·les fins al Més 324, passant per l’ús de la denominació de presos polítics. Ara la Comissió de Peticions del Parlament Europeu ha de decidir si accepta a tràmit o no la petició de l’exdiputat popular. (de Comunicació 21)




Aprofita tots els avantatges

del Pack Family Assegurances

aquí, allà i, sobretot, ara

Assegurances de vida de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i assegurances no de vida de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances. CaixaBank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, amb NIF A-08663619 i domicili al carrer del Pintor Sorolla, 2-4, 46002 València, i inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. Oferta de venda de Securitas Direct, SAU amb la intermediació de PromoCaixa, SA. CaixaBank, SA col·labora exclusivament en el finançament. La concessió del finançament està subjecta a l’anàlisi de la solvència i de la capacitat de devolució del sol·licitant, en funció de les polítiques de risc de CaixaBank. Més informació, a www.CompraEstrella.com. NRI: 2401-2018/09681

Agrupa les assegurances al Pack Family Assegurances i contracta l’alarmade Securitas Direct, i tindràs tota la protecció que necessites. I a més, ara, amb tots els avantatges de now: una nova app amb intel·ligència artificial més fàcil i ràpida, CaixaBank Pay per pagar amb el mòbil siguis on siguis, Les Meves Finances per controlar tots els comptes i els serveis, i molt més.Aprofita’ls tots aquí, allà i, sobretot, ara.

AMIC 188 122 CAT.indd 1 22/3/18 21:21



La televisió valenciana ja emet en proves

El passat 25 d’abril va renéixer, en emissió de proves la nova televisió valenciana. Les proves hauran de permetre que abans de l’inici de l’estiu comenci la programació definitiva. És el ma-teix manual que s’està aplicant a la ràdio, que va començar les emissions en proves el 13 de novembre i les definitives l’11 de desembre amb una graella de mínims, amb la qual encara continua. Aquesta provisionalitat és la que des de la Corpora-ció Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) s’esforcen aquests dies a subratllar, conscients de les grans expectatives de molts ciutadans. Des de Burjassot, la seu de la CVMC, re-marquen que l’objectiu de l’etapa que va començar dimecres passat és provar la infraestructura i que els ciutadans resintoni-tzin l’emissora. (d’AEC)

Vocento tanca el 2017 amb beneficis

El conseller delegat de Vocento, Luis Enrique, va realçar davant la junta general de la companyia el millor comportament del grup

respecte el conjunt del sector en publicitat offline (-2,2% vs 1 -6,7% del mercat), mentre que en línia creix un +6,2%. També ha subratllat el diferent comportament de la publicitat nacional i local en paper i digital, així com la resistència de la publicitat tradicional als diaris regionals. Mentre que la publicitat nacional és un 52,9% en línia i un 47,1% offline, la publicitat local en paper es manté en un 84,7% per només el 15,3 de la publicitat digital.

Finalment, Enríquez va assenyalar que la companyia va tancar l’any 2017 amb generació de caixa operativa ordinària positiva de gairebé 22 milions, el que ha permès reduir el deute financer net en 10,3 milions sobre 2016, fins a deixar-la en 56.200.000, 1,1 vegades l’EBITDA comparable davant del 1,3 de l’any pas-sat. Una rebaixa del deute que, segons el conseller delegat, ara permet afrontar els reptes del sector amb una sòlida posició financera. (d’AEC)

Atresmedia veu caure els seus beneficis

Atresmedia ha començat l’any amb menys optimisme. Els be-neficis del primer trimestre de 2018 són clarament inferiors als




de l’any passat en el mateix període, un 26% menys, el que es tradueix en un benefici net de 21,007 milions. Els beneficis d’explotació han estat de 28,401 milions, un retrocés del 23% respecte als 36.886 de l’any passat.

En el primer trimestre de 2018, Atresmedia va tenir uns ingres-sos nets de 252,196 milions d’euros, un 2,7% menys que els 259,067 de fa un any, mentre que les despeses d’explotació van ser de 218,974 milions, un augment del 0,5% en compara-ció als 217,851 milions de 2017.

Per la seva part, la divisió de ràdio ha obtingut un benefici d’explotació d’1,768 milions, un augment del 45,4% respecte als 1,216 milions del primer trimestre de 2017. En aquest àmbit, els ingressos cauen un 3,2% (de 19,367 milions a 18,747) i les despeses ho fan un 6,8% (de 17,641 a 16,433). (d’AEC)

Mediaset redueix beneficis en el primer trimestre

Mediaset ha començat l’any amb pèrdua de gas, però menys que la seva rival, Atresmedia. El primer trimestre de 2018, el

grup ha obtingut un benefici net de 53,18 milions d’euros, una caiguda del 7,41% respecte als 60,60 milions registrats en el mateix període de l’any passat. Per la seva part, el benefici d’explotació és de 63,61 milions, un 13,16% menys que els 76,77 milions de 2017.

De gener a març de 2018, Mediaset va obtenir uns ingressos nets de 229,58 milions d’euros, una davallada del 10,85% en comparació als 240,42 milions de l’exercici passat. Un per-centatge negatiu gairebé com el dels ingressos publicitaris (10,75%), que van passar de 225,86 milions a 215,10. Final-ment, els costos operatius del grup durant el primer trimestre van pujar a 162,36 milions d’euros, un increment del 3,13% res-pecte als 159,23 milions de 2017. (d’AEC)

Pactats 135 acomiadaments a El Periódico

El Grup Z, editor d’El Periódico, ha tancat un acord amb els representants dels treballadors que comportarà 135 acomiada-ments. Cent d’aquestes baixes són persones que ja s’havien apuntat a una llista per deixar el diari. Els treballadors volun-




taris començaran a rebre les primeres cartes d’acomiadament a partir de dilluns i deixaran l’empresa el 7 de maig, un cop transcorreguts els 15 dies de preavís. La resta ho faran el juliol de l’any que ve. Una bona part dels acomiadaments afectaran la redacció i departaments com el de traducció en català, que es subcontractarà a una empresa externa. (d’AEC)




Les bones pràctiques per llançar edicions digitals de vuit editors europeusPer Mădălina Ciobanu / Journalism.co

A Europa, els mitjans utilitzen edicions només digitals poc avançades per innovar i satisfer les necessitats dels lectors, però també com a oportunitats addicionals d’ingressos, segons mostra un nou informe publicat el passat 19 d’abril per Twipe Digital Publishing.

El document defineix edicions només digitals com “paquets de contingut finit, publicats a través de canals digitals amb certa freqüència, pertanyents a una sèrie i sense contrapartida en im-pressió que continguin el mateix contingut”. L’objectiu de la in-vestigació era identificar quines edicions d’èxit tenien quelcom en comú, així com les motivacions dels editors per invertir-hi.

Twipe també va identificar algunes de les millors pràctiques per crear paquets de només digital entrevistant a vuit editors euro-peus que han desenvolupat aquests productes: Handelsblatt, Diario de Navarra, Le Monde, Die Welt, Ouest-France, The Economist, The Independent i Tamedia.

Els mitjans entrevistats per l’estudi fer servir edicions només di-gitals per servir millor als seus públics existents en un format acomodat a l’horari, com ara l’edició nocturna d’Ouest-França que se centra en jocs i històries interactives, o The Economist’s Espresso que proporciona als lectors ocupats un producte aca-bat. D’altra banda, Le Monde va llançar La Matinale, una oferta digital del matí, per fer-se més atractiu per als lectors més joves.

Pel costat comercial, els editors van dir que les edicions no-més digitals serveixen les necessitats empresarials dels seus

COMUNICACIÓ DIGITAL



mitjans de tres maneres principals: ajudar a adquirir nous lec-tors que pagaguin, ja que les subscripcions per aquest tipus de productes sovint són més barates que les subscripcions estàn-dard; creant una “sensació de valor afegit” que la gent estigui més disposada a pagar; i reduir els costos derivats de tenir una edició impresa, com en el cas de The Independent.

Tot i que els vuit productes presentats tenien estratègies de preus diferents i alguns oferien proves gratuïtes limitades, cap d’elles estava disponible de manera gratuïta. Tanmateix, l’estudi va assenyalar que és important “destacar el valor afegit de les edicions digitals” i tenir en compte la “percepció pública que és més econòmic produir [una edició digital] que una impressió” quan es tracta d’una estratègia de preus.

“Volíem tenir alguna cosa per oferir entre el lliure consum dels arti-cles digitals i convertir-se en un subscriptor complet: una rampa per convertir-se en subscriptor”, va dir Remy Becher, director sènior de serveis àgils de projecte a The Economist, citat a la informe.

A partir de les entrevistes, l’informe identifica les sis millors pràctiques i àrees d’enfocament per als editors que busquen desenvolupar edicions només digitals:

Acabat: “assegurant que els lectors puguin acabar l’edició de manera oportuna, això fa que sigui més probable que el lector inclogui l’edició en la seva rutina diària”.

Simplicitat en el preu: oferint una única opció de subscripció o fixant el preu d’una edició basada en el cost diari d’una tassa de cafè (The Economist’s Express) o Spotify (Tamedia’s 12).

Notificacions push: utilitzant alertes com a recordatori per als lectors, o bé avisant-los de la disponibilitat d’una nova edició en el seu conjunt o mitjançant l’entrada amb una notificació envia-da per a una història clau.

El desig d’innovar: “veure l’edició com una caixa de seguretat per a la innovació, que (...) va més enllà de la creació de les edi-cions només digitals i sosté el procés de reiteració del producte i la creació de la millor experiència d’usuari possible”.

On es troben els lectors: utilitzant la informació que tenen sobre el seu públic, els informatius poden alliberar recursos i prioritzar les característiques que seran més útils per als con-sumidors.




Cada dia sentim la necessitat d’obrir-nos i relacionar-nos amb els altres. Això és el que ens permet avançar. Per això hem canviat la nostra forma de fer les coses, basant-nos enla innovació i l’intercanvi, les idees i el progrés.Benvinguts a una era en la qual, si tots obrim la nostra energia, podrem crear un futur millor.

endesa.com

El futur serà millorsi obrim la nostra energia.

AMIC_INFORMATIVO_188x122_Media_Endesa2017_GENÉRICA_TR_AD_CAT_6.indd 1 16/4/18 13:51



Forts equips funcionals: invertir en un equip amb diferents habilitats i coneixements tècnics permet prendre decisions de forma ràpida i eficaç sobre el producte, de manera que l’edició digital només millori i continuï sent rellevant per al públic.

El Butlletí us ofereix l’informe complet Reinventar edicions digi-tals, de Twipe, CLICANT AQUÍ

Utilitzar bloquejadors és legal

La companyia alemanya d’Axel Springer va anar als tribunals en considerar que l’ús de bloquejadors publicitaris a Internet està perjudicant seriosament el seu negoci. Ha perdut. El revés judicial possibilitarà que els lectors segueixin entrant als webs sense visualitzar anuncis, llevat que els propis editors impedei-xin el pas als usuaris que bloquegin el seu principal mitjà de subsistència.

Axel Springer ja va perdre una batalla contra Google al exigir-li el cobrament per enllaçar els seus continguts. La caiguda de trànsit es va disparar i a la companyia alemanya no li va quedar més remei que tornar a Google News. Després de declarar una

treva amb el gegant d’Internet, Axel Springer va posar el focus en el bloquejador publicitari AdBlock Plus. L’editora alemanya va decidir demandar a la seva propietària, Eyeo, per competèn-cia deslleial i pràctiques comercials agressives.

Ara ha estat el Tribunal Federal de Justícia (BGH) el que ha decidit desestimar la demanda contra Eyeo. La Cort Suprema considera que filtrar i amagar publicitat és legal l i que les em-preses que donen aquest servei no estan violant les lleis de competència. De fet, els jutges posen l’èmfasi en el fet que el dany causat als mitjans de comunicació ha estat infligit pels usuaris que opten per donar aquest ús al programari, decisió en la qual no intervé directament el proveïdor. (de Media-tics)

Els usuaris mòbils no presten molta atenció a les notícies L’obsessió dels mitjans per augmentar el seu trànsit anava lli-gada als interessos dels anunciants per aconseguir un major abast. No obstant això, tant els mitjans com les marques s’han adonat que no serveix de res arribar a moltes persones si final-ment no presten atenció als continguts. Una investigació recent


www.amic.media/media/files/file_352_1542.pdf



posa el focus en la lectura de notícies a través de dispositius mòbils i estableix una diferència entre l’exposició i l’atenció.

Els mòbils han canviat la manera en què els usuaris consumei-xen informació, però no ofereixen tants avantatges com se su-posava. Un projecte liderat per Johanna Dunaway, de la Univer-sitat de Texas A & M , posa de manifest que els lectors que fan servir tauletes i smartphones no presten la mateixa atenció a les notícies que els que es connecten des dels seus ordinadors.

Durant la investigació es va dur a terme un seguiment ocular per capturar els efectes de l’ús de diferents tipus de dispositius. Els investigadors van mesurar el temps que els participants van passar amb la mirada fixa en el cos de la notícia i l’atenció que van prestar al contingut vinculat, perquè és un precursor del comportament en fer clic. Un primer estudi realitzat a es-tudiants universitaris va concloure que els usuaris de tauletes i smartphones passen molt menys temps llegint informacions que els que utilitzen ordinadors. A més, es va demostrar que és menys probable que les persones que es connecten des de dispositius mòbils detectin enllaços relacionats. Més informació sobre aquest estudi AQUÍ. (de Journal of Computer-Mediated Communication)

Neix una revista realitzada amb realitat virtual

ReseVred és el títol d’una nova revista digital d’informació ge-neral que utilitza tecnologies de realitat virtual. Es tracta d’un desenvolupament espanyol que permet accedir des del mòbil a notícies d’actualitat a 360º a través d’una aplicació gratuïta i unes ulleres de realitat virtual. L’aplicació ReseVred ja està dis-ponible a Google Play i en Oculus Store per Samsung Gear VR. També es pot accedir a exemples dels continguts que s’emeten a 360º des ReseVred.com, el portal de l’aplicació ReseVred.

L’aplicació s’instal·la al telèfon i es visualitza a través d’unes ulleres de realitat virtual “i transporta als espectadors allà on es produeix l’acció amb una forta experiència immersiva que va molt més enllà de l’experiència tradicional de visualitzar con-tinguts per internet oa través d’un televisor”, assenyala Julio Izquierdo, director de ReseVred. L’aplicació presenta notícies gravades en 360º i qualitat 4K - UHD amb una tecnologia pròpia i única que, asseguren els seus responsables, “impedeix les males experiències de visualització i talls a l’estar reproduint els vídeos a tanta qualitat. Gràcies a la combinació d’algoritmes


https://academic.oup.com/jcmc/article/23/2/107/4952048



i d’un reproductor propi, l’Adaptive FOV, l’aplicació ReseVred optimitza l’ample de banda disponible de la connexió del telèfon intel·ligent de l’usuari sense arribar a reduir la qualitat del vídeo, a causa que el camp de visió de l’espectador sempre es mostra en alta qualitat”. El contingut està integrat per notícies, entrevis-tes, reportatges, esdeveniments, etcètera. Es pot descarregar CLICANT AQUÍ (de Marketing News)

Apple News llançarà un servei premium pel 2019

Apple News, el servei de notícies d’Apple, treballa en un sis-tema de subscripció per als interessats en rebre informació de qualitat. L’objectiu d’Apple News és augmentar els beneficis generats per la divisió serveis, la suma del qual va arribar als 30.000 milions de de dòlars el 2017.

Després de l’adquisició de Texture, una plataforma de subscrip-ció per llegir revistes en format digital, Apple ve ideant una va-riant premium del servei. El nou servei està anunciat per a l’any que ve i encara es desconeix eix el preu base de la subscripció, però es rumoreja que no excedirà els 10 euros mensuals. Apple

i els mitjans es repartiran proporcionalment els beneficis obtin-guts, de la mateixa manera que passa amb Apple Music i App Store. (de Bloomberg News)


https://resevred.com/



Zenthinela afirma que es manté l’optimisme entre els publicistes tot i el mal inici d’anyPer Eduardo Madinaveitia – Bloggin Zenith

Els panelistes de Zenthinela (directius d’empreses anunciants) esperen que la inversió publicitària en mitjans convencionals creixi un 3,5% l’any 2018. Malgrat que el primer trimestre, amb una Setmana Santa molt primerenca, no ha estat bo, les expec-tatives milloren tres dècimes respecte a l’estudi de febrer. Tam-bé han millorat les expectatives referides als Mitjans no conven-cionals (MNC), que podrien créixer un 1,13%. Si es compleixen

aquestes dues previsions la inversió total en mitjans arribarà als 12.552.000 d’euros, en créixer un 2,14% respecte a la xifra assolida el 2017.

Els Mitjans Convencionals, que recuperen pes en els anys de creixement econòmic, se situaran així en el 44,15% de la inver-sió total en mitjans. La preocupació per la situació a Catalunya i la seva repercussió en la inversió publicitària ha disminuït entre els anunciants des del passat mes d’octubre.

Utilitzant un índex de preocupació que va de 0 a 100 veiem que el màxim es va assolir a l’octubre, el mes del referèndum, i es va situar en 71,9. Al desembre, amb les noves eleccions i tots els esdeveniments que les van envoltar, l’índex es mantenia molt alt però ja baixava alguna cosa, fins 70,8. Des de llavors les caigudes han estat més importants: al febrer l’índex es va situar en 60,5. Ara a l’abril, després d’un nou descens, estem en 54,6. Segueix per sobre de 50 però segueix baixant.

Els anunciants que componen Zenthinela mantenen una pers-pectiva optimista ant pel que fa a l’economia com a l’evolució del mercat publicitari però ambdues percepcions es mouen en sentit contrari i disminueix la distància que els separava en els

PUBLICITAT I MÀRQUETING



últims mesos. L’IPSE (Índex de Percepció de la Situació Econò-mica) perd una mica més de cinc punts i es queda en 69,2. L’IPMP (Índex de Percepció del Mercat Publicitari) millora una mica més d’onze punts i arriba als 50. Amb això la distància que separava els dos índexs, que al febrer era de gairebé 37 punts es queda ara en una mica més de 19. Sembla una situació més normal que l’anterior. Encara que tradicionalment l’evolució de la publicitat ha amplificat els moviments de l’economia, aquests moviments sempre s’han produït en la mateixa direcció (amb una lleugera anticipació) ja que hi ha una alta correlació entre les dues variables.

Les previsions per mitjans mantenen en línies generals les ten-dències dels últims anys: creixen tots excepte els impresos. Els Mitjans Digitals concentren els majors creixements, mentre Televisió, Exterior, Ràdio i Cinema experimenten creixements més limitats. La inversió en Mòbils se segueix situant com la que experimentarà major creixement. S’espera que augmenti un 10,1%, la mateixa xifra que s’obtenia al febrer.

S’espera també un fort creixement per a Internet (+ 8,6%). Per primera vegada en aquest estudi es desglossa el creixement esperat per a algunes opcions dins de la inversió digital: Per

al Vídeo on Line s’espera un creixement del 8,5%; per a la in-versió en Xarxes Socials, una de les estrelles d’aquests últims anys, el creixement esperat se situa en el 6,1%.

La Publicitat Exterior Digital també presenta unes bones pers-pectives de creixement (+ 6,3%). Una mica menys s’espera per als Canals de Pagament de Televisió (+ 5,8%). Ja amb xifres una mica més baixes se situen la Televisió Convencional (+ 3,8%); el Mitjà Exterior (+ 2,3%); la Ràdio (+ 1,9%) i el Cinema (+ 0,5%).

Caiguda pels mitjans impresos.- Com ja s’ha indicat, s’espera que la inversió en Mitjans Impresos torni a caure aquest any. Els Diaris serien els menys mal parats (-5,1%); les Revistes perdrien un 6,0% i els suplements un 8,4%. De tota la inversió en Vídeo on Line la major part (un 55%) es dirigirà a la versió “In stream” mentre que el 45% correspondrà a vídeo “In banner”.

L’any passat va poder suposar un punt d’inflexió per a la pu-blicitat en àudio on line, que ja ha entrat amb normalitat en el discurs de les empreses. Segons l’opinió dels panelistes de Zenthinela l’àudio recull el 4,9% de la inversió digital i podria créixer aquest any un 7,7%. La publicitat programàtica pot su-




posar en aquest moment un 20,8% del total de la inversió digital i el 75% dels panelistes opina que aquest percentatge creixerà en els propers mesos. Una mica més de la meitat de la publici-tat que es negocia d’aquesta manera es dirigeix als mòbils; un percentatge una mica menor del 40 aniria a PC i un percentatge encara marginal a la Televisió Connectada.

El 88% dels panelistes creu que la inversió en “branded content”, els continguts generats per les marques, creixerà en els propers mesos. El 57% d’aquesta inversió ha de dirigir-se a la promoció / distribució dels continguts i el restant 43% a la seva creació. El 20% dels anunciants inclosos en la mostra (que té una proporció ele-vada de grans anunciants) ja ha invertit en publicitat a Internet de les Coses (Iot); el 36% ha realitzat publicitat en format Vídeo 360º.

Previsions per mitjansEn el quadre següent es recullen les previsions obtingudes per a cada un dels mitjans , així com la comparació amb les pre-visions realitzades al febrer i les diferències entre ambdues. A la tercera columna s’expressa amb signes la direcció i la mida d’aquestes diferències. Un signe + indica creixement, un signe menys una pitjor previsió. Major nombre de signes indiquen ma-jor intensitat en la variació.




Segons Infoadex, la inversió publicitària decreix el -1,9% en els tres primers mesos de 2018Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic

En els tres primers mesos de l’any, la inversió publicitària adreçada a mitjans convencionals ha decrescut el -1,9% sobre el període equivalent de l’any anterior, mostrant una xifra de 960.800.000 d’euros, enfront dels 979.500.000 de 2017, se-gons informa Infoadex.

Televisió, que segueix sent el primer mitjà per volum d’inversió publicitària, ha patit un decrement del -4,1%, obtenint els 501.800.000 d’euros en els primers tres mesos de l’any. Inter-net (inclou exclusivament els suports controlats per InfoAdex), segon mitjà pel seu valor absolut d’inversió publicitària, ha aconseguit en el període gener-març de 2018 un augment del 11,4%, registrant una inversió de 144.900.000 d’euros. Diaris, que ocupa el tercer lloc per inversió, se situa en 101.100.000, presentant una disminució del -7,8% sobre la xifra corresponent a l’any anterior.

El quart mitjà per volum d’inversió és ràdio que, amb una in-versió trimestral de 87.700.000 aconsegueix un increment del 0,6%. Exterior, amb una caiguda del -0,2%, se situa en una inversió publicitària de 66,2 milions d’euros. Revistes, la inver-sió en el primer trimestre de l’any és de 48.100.000, presenta un decreixement del -6,8% respecte al mateix període de l’any anterior.




Suplements i dominicals mostren una baixada en la seva inver-sió del -10,9% sobre el període corresponent a l’any anterior, cosa que els situa en 5,2 milions d’euros. Cinema obté la xifra d’inversió del 5,9 al període gener-març del 2018, que es tra-dueix en un increment de l’1,8%.

Televisió disminueix la seva inversió el -4,1% en el primer trimestre de l’2018La inversió publicitària a la televisió ha decrescut un -4,1% en els tres primers mesos de 2018, respecte a la xifra aconseguida en el mateix període de l’any anterior, passant de 523.100.000 d’euros al gener-març del 2017 als 501.800.000 assolits aquest any.

Convé destacar que les xifres que es mostren a la taula han estat en determinats casos estimades per InfoAdex. També cal tenir en compte en l’apartat de les televisions estatals en obert que, als efectes d’aquesta anàlisi, Infoadex ha integrat sota el paraigua “grup” els canals de TDT que són 100% propietat de la cadena (multiplex).

En els tres primers mesos de 2018 ha disminuït un -4,5% la in-versió publicitària del grup de les televisions estataks en obert, que ha arribat als 453.600.000 d’euros, situant la seva quota de

mercat en el 90,4%. Mediaset Espanya, amb un decreixement del -4,7%, ha assolit una xifra de 215,0 milions, havent obtin-gut una quota de mercat del 42,8%. Atresmedia ha assolit una xifra de 213,0 milions el que suposa una disminució del -5,0% respecte al mateix període de 2017, situant la seva quota en el 42,4%.

Al seu torn, la inversió publicitària en el grup de les televisions autonòmiques es va situar en els tres primers mesos de l’any en una xifra de 23,4 milions d’euros, amb un descens del -9,6% sobre els 25,9 milions que es van registrar en el mateix període de 2017. Aquesta evolució situa la quota de mercat d’aquest grup de televisions en el 4,7%.

Els canals de pagament mostren en el període analitzat un crei-xement de l’11,8%, aconseguint una facturació de 24,7 milions sobre els 22.100.000 que tenien en el primer trimestre de l’any anterior, aconseguint una quota del 4,9% del mercat.




Informe i2p: Els mitjans digitals creixen un 9,9% en inversió publicitàriaPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic

Segons l’últim informe de l’I2P corresponent al primer trimestre del 2018 publicat per Arce Media-Media Hotline, la inversió pu-blicitària durant el primer trimestre de 2018 ha baixat un crescut

un 1,62% en relació al mateix període de l’any anterior arribant a la xifra de 1.008, 6 milions d’euros, davant els 1,025,2 milions d’2017. en els dos primers mesos de l’any es va produir un lleu augment de la inversió, mentre que al mes de març ha baixat de manera significativa per l’efecte Setmana Santa, que l’any passat es va celebrar al mes d’abril.

Pel que fa a televisió baixa un 4,7% arribant a la xifra de 495.500.000 d’euros, representant el 49,1% del mercat. Una pèrdua de 1,6 punts de participació. Els dos principals grups privats de televisió representen el 86% de la inversió en te-levisió; Mediaset aconsegueix 211.500.000 d’euros davant 225.600.000 del mateix període de l’any anterior, reportant una caiguda del 6,2%. Atresmedia, arriba als 212.800.000 d’euros enfront dels 224.100.000 del mateix període de l’any anterior, un descens del 5,1%.

Pel que fa als mitjans Digitals són el segon mitjà en importància, creixent un 9,9% i aconseguint 137.400.000 d’euros amb un 13,6% de participació de mercat. Pel que fa a Premsa, que és el tercer mitjà en inversió publicitària, retrocedeix un 8,4%; acon-segueix els 103.300.000 d’euros davant els 112,8 del mateix període de l’any anterior. Ràdio creix un 0,2% fins a arribar als




91.700.000 d’euros, mentre que exterior retrocedeix un 0,1%, fins a arribar a 76.100.000 d’euros. Llegeix l’informe AQUÍ.

Audiència Ràdio: Des de l’1-0, les emissores estatals són cada vegada més irrellevants a Catalunya

En l’última ona-da de l’EGM de l’any passat (emesa al nov-embre), RAC1 -del grup Godó- va passar de 820.000 oients als 971.000, és a dir, va engreixar la seva audièn-cia en més de

150.000 oients. Per la seva banda, l’altra gran emissora catalana -la pública Catalunya Ràdio- també va veure créixer exponencial-

ment la seva audiència, en guanyar 135.000 oients i arribar a un total de 743.000.

Al mateix temps que les emissores catalanes elevaven conside-rablement la seva audiència després de l’1-0, el conjunt de les principals emissores estatals generalistes (SER, COPE, Onda Cero i RNE) van perdre gairebé 40.000 oients en l’última onada del 2017 de l’EGM. Entre totes elles, sumaven una audiència de 847.000 seguidors, menys que la registrada per RAC1.

I aquesta tendència s’ha mantingut en la primera onada de l’EGM d’aquest any -donada a conèixer fa pocs dies-, encara que de forma molt menys acusada. Les dues emissores ca-talans han guanyat 9.000 oients respecte a l’anterior onada, gràcies a l’acompliment de RAC1, que ha sumat 10.000 oients. Per contra, les quatre emissores estatals han perdut en conjunt 7.000 oients. Destaca la desfeta de la COPE, que ha perdut 39.000 oients a Catalunya en els últims quatre mesos, segons l’EGM.

La immensa majoria de l’audiència que escolta les emissores nacionals a Catalunya resideix a Barcelona, que és es concen-tra gran part de la població catalana. En el cas de la SER, és





del 77%; en el de la COPE, el 76%; al d’Onda Cero, el 77%; i en el de RNE, el 74%. Hi ha casos cridaners, com que a la de-marcació de Girona Onda Cero només té 3.000 oients, tot i que a nivell espanyol supera els 2 milions.

Poc té a veure aquesta situació amb la de l’any 2004. En aquell any, Catalunya Ràdio tenia 550.000 oients, gairebé 200.000 menys que ara; i RAC1 només acreditava 141.000, sis vegades menys que ara. Fa catorze anys, la SER era la segona cadena en audiència de Catalunya, amb 493.000 oients diaris; és a dir, ha perdut 100.000 seguidors pel camí; Onda Cero registrava 207.000 oients, 50.000 més que les dades actuals. (d’AEC. Font i gràfic: Dircomfidencial)

Publicitat directa, el mitjà que genera un millor record de marca

Segons un informe de Geobuzón, per al qual s’han valorat més de 1.000 enquestes entre gener i febrer d’aquest any i dades de Tracking Iope (36.500 entrevistes), la bustiada és el mitjà publicitari que els espanyols consideren més útil per a rebre informació.

La publicitat directa se situa en segon lloc quant a cobertura, només superada per la televisió (92% enfront del 95%) i arri-ba a tots els públics de les marques a Espanya. De fet, és el mitjà que genera un major record (6.479 marques esmentades enfront de 5.476). Aquestes són algunes de les conclusions de I’Estudi de Publicitat Directa a Espanya, elaborat per Kan-tar TNS per Geobuzón, empresa especialitzada en bustiada intel·ligent.




Gairebé la meitat de la població espanyola (49%) afirma que li agrada rebre publicitat. Independentment de les preferències individuals, l’estudi de Geobuzón indica que sis de cada deu espanyols consideren que la publicitat és necessària i rellevant, fet que suposa un panorama molt favorable per a les marques.

Aquest estudi també posa de manifest que la periodicitat del repartiment de fullets i catàlegs és un factor decisiu en el record de marca. En aquesta línia, el 70% de la població rep fullets de manera setmanal, el 84% considera rellevant i útil la publicitat que rep a la seva bústia i el mateix percentatge afirma que els fulleja o els llegeix atentament. Un dels atributs que més des-taquen els enquestats és que aquest tipus de suports faciliten i motiven la compra: el 60% d’ells els conserva i un 40% destaca la seva idoneïtat a l’hora de descobrir nous productes, serveis i punts de venda. Un dels efectes més destacables de la bustia-da o publicitat directa és l’anomenat drive to web: el 44% dels enquestats ha consultat internet després de llegir un fullet.

Per sectors, alimentació (63%) i tecnologia (42%) són els pre-ferits a l’hora de rebre publicitat directa, seguits de decoració (31%), bricolatge (30%) i moda (29%). (de Comunicae)

Automoció, Retail i Viatges, els tres sectors més actius en publicitat programàtica

Automoció, Retail, Viatges i Turisme, Finances i Telecomuni-cacions, són els cinc sectors econòmics que més inverteixen en publicitat a Espanya a través de compra programàtica, su-mant el 44% del total en aquesta modalitat, segons una anàli-si realitzada per Digilant, empresa especialitzada en compra programàtica de mitjans i gestió de dades. En concret, el 15% de la publicitat programàtica a Espanya és contractada per anunciants del sector Automoció; el 12%, de Retail; el 7%, de Viatges i Turisme; el 6% de Finances; i el 4%, de Telecomunica-cions. El treball de Digilant també revela que hi ha altres dues àrees que estan creixent de manera especial en aquest ràn-




quing d’inversió publicitària a través de compra programàtica: Assegurances i Energia.

A més, l’estudi realitzat per Digilant posa de manifest el crei-xement sostingut de la inversió en mitjans digitals a través de compra programàtica d’espais. Més del 18% de les campan-yes són ja completament programàtiques i prop del 20% són programàtiques en part. Es redueix clarament el percentatge d’aquelles que no recorren a res a la programàtica: rondaven el 75% durant el primer trimestre de 2017 i estan per sota del 55% a mesura que avança 2018.

Més de la meitat de les campanyes que es contracten de ma-nera programàtica estan dirigides a l’entorn mobile, segons l’anàlisi de Digilant, que preveu un augment considerable a Es-panya en el futur immediat. No és d’estranyar, ja que la taxa de penetració dels mòbils a Espanya està en el 92%, superant a la mitjana europea. El 94% dels espanyols que tenen un telèfon intel·ligent el fan servir diàriament, segons un recent informe de Deloitte. A això s’afegeix que el 85% de les persones que accedeixen a Internet a Espanya ho fan a través del seu telèfon mòbil, per sobre del seu portàtil (53%), PC (40%) o el seu tablet (37%), segons dades de la Comissió Nacional dels Mercats i

la Competència (CNMC). (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

Espai publicitari natiu, una oportunitat que creix

Per segona vegada, l’International News Media Association (INMA) s’associa amb l’Institut de Publicitat Nativa de Copen-hague per aprofundir en el que està fent la indústria mundial de mitjans de comunicació l’espai publicitari natiu. Enguany participen 231 executius de mitjans de 51 països les seves idees sobre aquesta tendència de creixement ràpid i productiu d’ingressos.

S’han trobat sorprenents i positives, a més d’alarmants nove-tats: la publicitat nativa continua creixent a un ritme rècord a tot el món, i s’està convertint-se ara en una part vital i integrada del model de negoci per a cada vegada més editors. Més de la meitat de tots els editors de mitjans de comunicació ofereixen publicitat autòctona i les solucions i els ingressos creixen a un ritme molt elevat.




La conclusió general és que la publicitat nativa s’ha convertit en una empresa integrada més i accepta una part del model de negoci per a editors. Encara és un mètode de publicitat jove, però ja disposa d’ una dinàmica pròspera i dinàmica, on les noves oportunitats evolucionen ràpidament perquè és cada ve-gada més popular i important. El 93% dels editors creu que la publicitat autòctona és important o fins i tot molt important per a les seves empreses, i el 82% són positius cap a la publici-tat autòctona per quan les ofertes publicitàries natives estan evolucionant i els editors són cada vegada més atrevits i més sofisticats, a l’hora de lliurar publicitat autòctona als seus propis mitjans de comunicació.

Les dades d’aquest informe es van recollir de juliol a setembre de 2017 en una enquesta en línia enviada per correu electrò-nic a una mostra d’executius de mitjans de comunicació entre els membres de INMA. Aquest treball és a l’abast dels lectors d’aquest butlletí CLICANT AQUÍ

El frau en publicitat d’aplicacions creix el 1r trimestre de 2018

L’informe d’appsFlyer revela un augment del 30% en l’exposició financera als fraus en campanyes d’adquisició d’usuaris



https://www.appsflyer.com/



d’aplicacions mòbils. Els fraus en la indústria de la publicitat d’aplicacions són un problema real i cada vegada més gran. AppsFlyer, plataforma global que controla i mesura campanyes de publicitat per a aplicacions en temps real a tot el món, presenta un estudi basat en el monitoratge de 10 mil milions d’instal·lacions i 6 mil aplicacions que comprova aquesta nova realitat. Les apli-cacions de compres són les més afectades pel frau.

La companyia va constatar que els professionals de màrque-ting van ser exposats a pèrdues per frau d’anuncis d’aplicacions mòbils en un rang d’entre els 700 i els 800 milions d’euros, du-rant el primer trimestre de 2018. Es tracta d’un augment del 30% en relació amb el any anterior. Per tenir una idea, l’11,5% de les instal·lacions d’aplicacions generada per publicitat paga són falses, és a dir, de cada 1000 instal·lacions d’una aplicació, 115 són falses. Els fraus dirigits a professionals de màrqueting d’aplicacions mòbils estan evolucionant més ràpid que mai. Les aplicacions de compres són les més afectades pel frau, i al fet que són les que generen més volum d’anuncis i resultat de conversió.

Altres estudis complementen i corroboren l’escenari revelat per AppsFlyer. Les dades publicades pel Wall Street Journal sobre la base d’un estudi realitzat per Adobe en milers de llocs web,

suggereix que el 28% del tràfic analitzat mostrava un fort senyal de ser “no humà”, suggerint que aquest trànsit podria provenir de bots i granges de clics.

Per saber més sobre el frau en la indústria mòbil i com comba-tre-ho, El Butlletí us ofereix accedir a l’estudi complet CLICANT AQUÍ. (de Programa Publicidad)

La Mujer del Presidente i Zenith València signen el llançament de la nova televisió valenciana

À Punt ha triat la proposta de la UTE formada per l’agència creativa La Mujer del Presidente i l’agència de mitjans Zenith València per a donar a conèixer el nou canal autonòmic. Se-gons l’informe de valoració, la proposta de les dues agències han destacat per sobre de la resta de candidatures (Havas, Aftershare, Publips Serviceplan, Kanbei i Trumbo), per “la co-herència i la càrrega emotiva de la campanya” així com “el de-tall, la riquesa i l’equilibri en els diferents mitjans plantejats”.






Ara la UTE guanyadora és la responsable de la campanya de llançament que servirà per anunciar el començament de les emissions del canal de televisió i crear expectació i interès cap als nous continguts. Per a això, la campanya té com a àmbit geogràfic tot el País Valencià, complint així amb el compromís de la promoció de la llengua i cultura valenciana i la vertebració del conjunt del territori. (d’AEC)




Noves eines de Google ajudaran als periodistes a generar ingressos, optimitzar el seu treball i incrementar la seguretatPer César López Linares / Knight Center

Conscient dels reptes que enfronta el periodisme a nivell mun-dial, Google treballa en desenvolupar eines que ajudin els perio-distes a impulsar i facilitar la seva tasca. “És un moment únic per al periodisme a tot el món i nosaltres sabem que Google és part de la resposta per poder redreçar els problemes que el periodis-me s’enfronta avui”, va dir Marc Túlio Pires, Google News Lab Lead, durant el 11è Col·loqui Iberoamericà de Periodisme Digital.

El Col·loqui es va dur a terme en el context del 19è Simposi Internacional de Periodisme Online (ISOJ, per les sigles en an-glès), patrocinat en part per Google. Pires va presentar les no-vetats derivades de Google News Initiative, aliança del gegant tecnològic amb mitjans de comunicació de tot el món, que té per objectiu donar suport al periodisme d’alta qualitat a través de tecnologia i innovació.

El 20 de març, Google va anunciar un compromís financer per 300 milions de dòlars per a Google News Initiative, que seran dedicats a projectes organitzats en tres apartats: elevar el perio-disme de qualitat, incrementar els ingressos digitals i l’aplicació de la tecnologia al servei del periodisme, va dir Pires.

Una de les innovacions presentades va ser Subscribe with Google, una eina amb la qual els usuaris podran subscriure’s a un diari o lloc digital amb el mateix compte de Google. Amb això, s’espera reduir la resistència d’un usuari a pagar per acce-dir a un portal de notícies, ja que estaria fent-ho amb el compte bancari que ja té donada d’alta a Google.

“Qualsevol organització de mitjans pot usar aquest producte per disminuir dramàticament la fricció de subscripció al seu lloc”, va

NOVES EINES

https://developers.google.com/news/subscribe/



dir Pires. “Pensem en com els mitjans podien descobrir nous usuaris, convertir-los en subscriptors, però no només convertir-los, sinó també retenir-los”.

Google News Initiative també contempla lliurar a organitzacions de no-tícies fins 200 mil comptes gratuïts de G Suite, que és el paquet d’eines d’emmagatzematge i suport per al treball professional de Google.

A l’àrea d’Analytics, Pires va presentar Consumer Insight, que inclou l’eina propensity to Subscribe signal, la qual permet analit-zar a través d’un mètode de machine learning el flux dels usuaris en determinat lloc, i així identificar quins d’ells tenen més pro-pensió a subscriure. Amb això, el mitjà de notícies pot realitzar campanyes que apuntin directament a atreure a aquests usuaris.

“El diari St. Louis Dispatch ha començat a fer servir el Consu-mer Insights i les noves subscripcions digitals es van triplicar”, va dir Pires. “Estem fent servir intel·ligència artificial per intentar identificar la propensió de cada usuari per subscriure i millorar cada vegada més la forma d’oferir el producte”.

Un altre resultat de l’ús d’intel·ligència artificial és “Documen-ting Hate”, un projecte de Google News Lab amb ProPublica

i altres organitzacions que fa servir l’eina Cloud Natural Lan-guage API per identificar en Google News notícies relacionades amb crims d’odi, i amb això crear una base de dades que pugui servir per a investigacions periodístiques.

Igualment, Perspective API és una nova eina que permet iden-tificar comentaris tòxics en els llocs de notícies, per facilitar el maneig d’aquests fòrums que en els que comunament la gent aprofita l’anonimat per escriure contingut ofensiu.

Entre les novetats de Google que estan en desenvolupament, la que va causar aplaudiments entre els assistents del Col·loqui va ser el Google Cloud Voice API, una eina de transcripció d’entrevistes per reporters, que promet reduir fins a un 80 per cent el temps de transcripció d’un àudio. Estarà disponible també en espanyol i portuguès, va dir Pires.

Els mitjans interessats en periodisme de dades podran benefi-ciar-se de Flourish, ja que Google proporcionarà gratuïtament aquesta eina a periodistes, de manera que sigui més fàcil per a qualsevol redacció, sense importar la seva capacitat financera, crear visualitzacions de dades d’alta qualitat.

NOVES EINES

https://gsuite.google.com/intl/es/features/?utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_campaign=emea-es-all-es-dr-bkws-all-super-trial-e-t1-1003964&utm_content=text-ad-none-none-DEV_c-CRE_253480648455-ADGP_Desk%2BTab%20%7C%20AW%20SEM%20%7C%20BKWS%20~%20EXA_1:1_ES_ES_G%20Suite_Apps_g%20suite-KWID_43700014542812222-kwd-7564271891-userloc_1005423&utm_term=KW_g%20suite-ST_g%20suite&gclid=EAIaIQobChMIq-CM9tHX2gIVUTPTCh1-FAT0EAAYASAAEgIE5PD_BwE&gclsrc=aw.ds&dclid=CPD6z4HS19oCFSehUQodE2cCqw

https://newsinitiative.withgoogle.com/training/newsconsumerinsights

https://www.blog.google/topics/journalism-news/new-machine-learning-app-reporting-hate-america/

https://www.blog.google/topics/journalism-news/new-machine-learning-app-reporting-hate-america/

https://www.perspectiveapi.com/#/

https://cloud.google.com/speech/?hl=es

https://flourish.studio/2017/04/10/flourish_google_newsrooms/



En termes de seguretat digital, una plataforma útil és Project Shield, que fa servir la infraestructura de seguretat de Google per protegir els mitjans digitals d’atacs cibernètics DDoS. “És un projecte gratuït que fa servir tot el sistema de defensa de Google per protegir el teu lloc”, va explicar Pires. “Perquè algú pugui tirar teu lloc, hauria de tombar primer a Google, llavors [Project Shield] ho fa molt difícil”.

Finalment, Pires va anunciar Outline, una aplicació que per-metrà als periodistes crear les seves pròpies xarxes privades VPN (very private networks), que protegeixen els llocs amb una poderosa encriptació i asseguren la privacitat de les comuni-cacions.

Global Predictions 2018 de Deloitte: realitat augmentada

L’ecosistema de la tecnologia, els mitjans de comunicació i l’entreteniment i les telecomunicacions segueix sent tan fasci-nant com el 2018. La realitat augmentada es convertirà en una corrent principal? Com afectarà l’aprenentatge de l’empresa a l’empresa? Quin és el futur del telèfon intel·ligent? Deloitte

Global ha elaborat un magnífic informe sobre Prediccions, dis-senyat per proporcionar informació sobre la transformació i les oportunitats de creixement durant els pròxims cinc o cinc anys.

Deloitte Global prediu que més d’un milió d’usuaris de telèfons intel·ligents crearan continguts de realitat augmentada (AR) com a mínim una vegada al 2018, amb tres-cents milions d’usuaris habituals (la creació de continguts mensuals) i desenes de mi-lions que fan i comparteixen setmanalment continguts.

NOVES EINES

https://projectshield.withgoogle.com/public/

https://projectshield.withgoogle.com/public/

https://play.google.com/store/apps/details?id=org.outline.android.client&hl=en_US



L’estudi destaca que el futur del telèfon intel·ligent ens porta cap a l’era de la innovació invisible, i ens informa que la pe-netració dels telèfons intel·ligents entre els adults dels països desenvolupats superarà el 90 per cent, un increment de cinc punts al 2018. De fet, en els pròxims cinc anys el mercat dels smartphones hauria de continuar creixent en la penetració, l’ús, la unitat d’enviaments, valor total i ASP. Addicionalment, con-solidarà la seva posició com a accés principal al servei digital i al contingut. Us oferim el treball Global Predictions 2018 de Deloitte, només cal CLICAR AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Co-municació-Mediàtic)

Skype vol facilitar la feina dels periodistesMicrosoft anuncia una actualització per a Skype que facilitarà la feina dels periodistes que utilitzen aquesta eina per als seus podcasts i entrevistes, entre d’altres. Skype integra una nova funció, tot i que encara en vista prèvia, que permet gravar les trucades utilitzant algun software extern de transmissió en viu i enregistrament, com Wirecast, Xsplit i Vmix. D’aquesta manera,

serà més fàcil gravar un podcast, un vlog o fins i tot una partida a un videojoc.

Encara que Microsoft no ho especifica, serà una bona funciona-litat per periodistes o per a reunions de treball, podent enfocar-se en la conversa sense haver d’estar prenent notes. Pel que fa a data de llançament, l’únic que sabem és que Skype presen-tarà aquesta nova manera la propera setmana, al NAB de Las Vegas. Estarà disponible per als usuaris de Mac i Windows 10 aquest estiu. (de Genbeta)

Usuaris de Gmail s’envien correus de spam a si mateixos sense saber-hoL’spam és una xacra que amb el pas dels anys ha anat perdent força a les safates d’entrada dels nostres clients de correu. So-bretot per la major proliferació de filtres perquè aquests correus directament passin per un filtre i siguin robats. Però sembla que els interessats en que vegem aquests correus es les seguei-xen ideant perquè aquests acabin a la safata d’entrada i no la d’Spam. Així els ha passat a molts usuaris de Gmail, que han

NOVES EINES




vist com els han arribat diversos correus d’Spam amb ells ma-teixos com a remitents.

El que els usuaris s’estiguin trobant amb aquests correus a la safata d’entrada amb ells mateixos com a remitent té una expli-cació. Molts havien pensat que havien estat víctimes d’un roba-tori de contrasenyes, però res més lluny de la realitat. Google ha explicat que no hi ha hagut robatori de cap mena, i que el que ha passat és que els hackers se les han enginyat perquè els seus correus arribin al destinatari amb la direcció d’aquest com a remitent. D’aquesta manera el filtre anti Spam no s’activa i envia els missatges a la safata d’entrada. Google ja treballa en una solució, de manera que pels afectats només és qüestió de temps que tot torni a la normalitat. (d’Smart Life)

NOVES EINES



Brussel·les reclama ajuda i paciència per a la regulació de les fake newsPer Dircomfidencial

Brussel·les es resisteix a donar per perduda la batalla contra les notícies falses. La comissària d’Agenda Digital, Mariya Gabriel, presentarà aquesta setmana un projecte amb propostes per po-sar límit al problema de la desinformació mitjançant l’aplicació de noves mesures de regulació a les plataformes tecnològiques.

Si bé la Comissió Europea té clar que companyies com Face-book i Google estan a l’ull de l’huracà de les trucades notícies

falses, admet que se sent “molt sola” i exposada en aquesta batalla. Motiu pel qual reclama la col·laboració de tots. “Hi ha molts que volen desacreditar Europa per desestabilitzar la nos-tra posició en el món actual i quan demanem ajuda en aquesta tasca no la trobem”, explicava a Madrid fa uns dies el portaveu de l’òrgan executiu, Margaritis Schinas.

Fins ara, Brussel·les s’ha limitat a desmentir amb celeritat aquelles informacions considerades com falses per evitar la seva propagació. “Si passa una hora és impossible atacar-la i es converteix en veritat”, va sostenir Schinas. I encara que d’un temps ençà han augmentat les veus que reclamen una legis-lació de la matèria, des de la CE demanen paciència a l’hora d’establir un marc regulador.

Respecte a això últim, Schinas va sostenir que és més eficaç tenir a les tecnològiques sota control d’intentar legislar sobre elles. No en va, el document que veurà la llum aquesta setmana plantejarà un “codi de pràctica” entre aquest tipus de platafor-mes que intensifica “els esforços en el tancament de comptes falses”, segons l’esborrany a què ha tingut accés The Financial Times.

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



Brussel·les pretén d’aquesta manera fer responsable a Face-book i altres companyies de determinar el contingut patrocinat per tercers i, de passada, treballar estretament amb organit-zacions independents de verificació de dades. Així, en el cas de manca de voluntat per part d’aquests actors, la Comissió recorreria a una nova legislació. “La inacció no és una opció”, apunta el document davant “els ulls grossos” demostrat fins al moment.

Altres de les mesures contemplades impliquen reforçar els fons i els recursos de la UE per combatre les ingerències russes. El braç executiu europeu també prepara la posada en marxa d’una “xarxa europea d’inspectors de dades” que permeti idear mèto-des comuns sobre la millor manera d’identificar la desinformació.

Julian King, comissionat de la UE a càrrec de la seguretat, re-clama un “pla de joc clar” de cara a les properes eleccions al Parlament Europeu el maig de 2019. Tem un escenari populista dominat per “campanyes enganyoses dissenyades per sosca-var les seves institucions, accions i valors”. Sigui com sigui, el full de ruta corre el risc de ser qualificat com superficial da-vant els crítics que demanen una regulació a fons després de l’escàndol de Cambridge Analytica.

3,9 milions d’euros per impulsar el periodisme digital a Europa

Després d’incomptables tràmits -enfrontar-se a la burocràcia eu-ropea és una prova de perseverança-, un consorci internacional d’universitats divulguen aquesta setmana, per fi, un nou projecte d’investigació sobre periodisme digital. I no és un projecte qual-sevol, segons llegim en el bloc de Ramon Salaverria. Es tracta del projecte europeu més ambiciós per impulsar el periodisme de dades i la transformació digital dels mitjans que s’hagi dut a terme al continent. El finançament obtingut, 3,9 milions d’euros, dóna idea de les altes expectatives dipositades en aquest projec-te i del nivell de resultats que s’espera aconseguir.




El projecte es titula “Jolt: Harnessing Digital and Data Tech-nologies for Journalism” (Aprofitant les tecnologies digitals i de dades per al periodisme) i ha estat finançat pel programa Marie Skłodowska-Curie Actions de la Comissió Europea, un dels més competitius i millor dotats del continent. En concret, es finança la creació d’una xarxa europea de formació (Euro-pean Training Network) que tindrà com a objectiu proporcionar una qualificació de màxim nivell per a un grup d’investigadors doctorals en l’àmbit dels mitjans digitals i la tecnologia. A més, els investigadors elaborarem estudis, guies per a la indústria i organitzarem fòrums en què reunirem a investigadors punters amb directius de la indústria periodística del nostre continent. El pla d’activitats per als propers quatre anys és molt extens.

El consorci està format per cinc universitats -Dublin City Uni-versity [centre coordinador], Universitat de Navarra, Universitat d’Amsterdam, Universitat Aristòtil de Tessalònica i Universitat Paul Sabatier de Tolosa de Llenguadoc- i quatre socis perio-dístics i tecnològics -la corporació britànica BBC, European Journalism Centre, NewsWhip Media i Samsa.fr-. L’equip d’investigació espanyol correspon al @digitalunav - Center for Internet Studies and Digital Life, institut de recerca sobre comu-nicació digital i societat vinculat a la Facultat de Comunicació de

la Universitat de Navarra. Entre altres investigacions, el Center desenvolupa actualment la investigació anual del Digital News Report, en col·laboració amb el Reuters Institute for the Study of Journalism, de la Universitat d’Oxford. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic)

Tipografia feminista per reivindicar la igualtat de gènere

Cada lletra i cada núme-ro de la tipografia desen-volupada per I & R Nova York respon a una reivin-dicació feminista. La lletra “S”, per exemple, té for-ma de bitllet per exigir la

igualtat salarial i la “T” és un úter per reclamar el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos.

L’agència novaiorquesa de I & R s’ha aliat amb un grup d’emprenedores anomenat Women of Sex Tech per a crear una




nova tipografia en suport de la igualtat de gènere. “Cada lletra i cada número responen a una reivindicació feminista com la igualtat de salari, el dret a l’avortament, la salut de les dones o la participació femenina en la política”, expliquen els desenvo-lupadors del projecte “The Feminist Letters”. Serveixi d’exemple la “J”, que ha estat dissenyada amb forma de tampó per repre-sentar la lluita contra l’impost que grava els productes d’higiene femenina.

Leslie Sims, directora creativa executiva de I & R Amèrica del Nord, assenyala que aquesta campanya s’emmarca en el movi-ment #MeToo, que tant soroll està fent per reivindicar els drets de les dones. (d’Interactiva Digital)

Convocat el 2n premi de recerca de models de negoci per a mitjans de proximitat L’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), en col·laboració amb la Xarxa Vives d’Universitats,

ha obert la convocatòria de la segona edició del Premi de recer-ca de nous models de negoci per a empreses periodístiques de proximitat. El guardó està dotat amb 6.000 euros i es dirigeix a docents, investigadors i estudiants de doctorat de les facultats de periodisme i comunicació dels territoris de parla catalana.

Els projectes han de ser inèdits i estar escrits en català. El ter-mini per presentar candidatura finalitza el proper 20 de juny, i el veredicte es donarà a conèixer abans d’acabar el mes. Poste-riorment, la proposta guanyadora disposarà fins al 28 de febrer de 2019 per lliurar el treball acabat.

Els projectes han d’abordar qualsevol qüestió relacionada amb els models de negoci dels mitjans de proximitat en totes les seves vessants, però sempre amb la inclusió de la premsa gra-tuïta, de pagament i/o digital.

El premi té per objectius cercar i/o conèixer nous models de negoci que ajudin a encarar el futur del sector; permetre a les directives i les plantilles dels mitjans a estar més preparades, amb capacitat crítica i creativitat, i facilitar la millora de realitats i projectes editorials responsables i innovadors, i amb les eines pràctiques per fer front als canvis del sector.




El treball de recerca ha d’encabir-se en les següents àrees:

• L’ús de les plataformes digitals i la premsa de proximitat.• Els models d’ingressos dels mitjans digitals de proximitat.• Anàlisi de les comunitats d’usuaris i dels públics segmentats en la premsa de proximitat.• Els joves i el consum de la premsa de proximitat.• Aplicacions del periodisme de dades i de les mètriques en els mitjans de proximitat.• Les noves formes de publicitat en els mitjans digitals.• L’ús del mòbil i les seves aplicacions en la premsa de proxi-mitat.• Els nous perfils professionals i les redaccions multiplataforma.

En la primera edició del guardó es va distingir l’estudi Models de negoci de la premsa de proximitat: 10 claus per una fórmula més eficient a partir de l’anàlisi de la innovació digital interna-cional, de Carmina Crusafon, professora de la Universitat Autò-noma de Barcelona. (de Redacció AMIC)

Es publica el facsímil del Mapa de les terres de llengua catalana

Ha estat presentat el facsímil del Mapa de les terres de llengua catalana, amb motiu de la celebració de l’Any Fabra. El mapa, editat i publicat per l’ICGC, delimita sobre una base topogràfica les terres de parla catalana. L’original, de 120x98 centímetres, entelat i envernissat, es conserva a la Cartoteca de l’Institut des del 1993. Tenia un ús escolar i per això portava unes fustes a la part superior i inferior que permetien penjar-lo a la paret de l’aula. Quan es va publicar, el 1921, es podia comprar en paper per 12 pessetes i per 20 pessetes l’exemplar entelat.

Es tracta d’una aportació visual de l’ICGC del nexe entre mapa i llengua, un concepte “molt vinculat als moviments de renova-ció pedagògica de principis del segle XX”, segons es digué en l’acte de presentació. (de Gencat.cat)




The Washington Post té la manera de recompensar als seus lectors lleialsThe Washington Post ha anunciat aquesta setmana el llança-ment d’American Stories, una sèrie d’àudio en podcasts dis-ponible només per a subscriptors. Aquesta sèrie aborda les vivències de les comunitats d’Estats Units i els problemes que els uneixen i els divideixen. “La redacció produeix aquestes his-tòries que tots poden llegir com a part del nostre informe cen-tral, però volíem crear una forma atractiva de delectar i recom-pensar al nostre creixent nombre de lectors lleials”, va dir Miki King, vicepresident de Màrqueting per a The Washington Post.

“Amb aquesta sèrie d’àudio estem lliurant part del periodisme llarg i convincent de The Post en una experiència única de na-rració d’històries per als subscriptors que passen més temps amb el nostre contingut”, va explicar. Joseph Price, gerent sè-nior de productes de The Post, sosté que aquest material és ideal per escoltar mentre camines o vas a la feina. Es busca connectar amb la gent malgrat les seves múltiples ocupacions.

Els subscriptors són notificats de la disponibilitat de la sèrie per correu electrònic i dirigits a una pàgina només per a subscrip-

tors. Allà, els subscriptors poden escoltar directament la sèrie i tenen l’opció d’afegir l’àudio a la seva aplicació de podcast preferida. (de cdperiodismo)

Madrid acull la vuitena edició del Congrés Nacional de Periodisme 2.0 La vuitena edició del Congrés Nacional de Periodisme Autònom i Freelance portarà per títol La revolució audiovisual: sinergies entre televisió i Internet, i discutirà un any més els canvis que està experimentant la professió de la mà de ponents d’excepció. L’estrella serà Manuel Bartual, periodista i escriptor que va aconseguir gran notorietat el passat estiu gràcies a una història que va anar desvetllant poc a poc a Twitter, i que va canviar per sempre la concepció que teníem d’aquesta xarxa social. Al costat d’ell estaran noms de la talla de Maria Rey, periodista i autora de Joc d’escons; Salvador Molina, president del Fòrum ECOFIN i expresident de Telemadrid; Enrique Sánchez Zaba-llos, director de Flooxer (Atresmedia); Maya Maidagan, respon-sable de Contingut Digital de Globomedia; o Bàrbara Manrique, directora de Relacions Institucionals d’El País, entre d’altres.




La informació en temps de “tecnopolítica”, les plataformes de continguts híbrides que interactuen amb l’espectador, les xar-xes socials com a protagonistes d’espais televisius, el renaixe-ment del moviment feminista en els mitjans, els nous espais di-gitals per a l’humor, els influencers i la aparició de nous formats de narrativa, entre molts altres temes, s’abordaran en aquest 8è Congrés Procom. Es pot consultar el programa AQUÍ. (d’AEC)

Formació al Col·legi de Periodistes

Escolta activa de xarxes socials.- Barcelona. Dimecres 2 de maig (de 09:30h a 14:30h) - Es tracta d’una de les aplicacions de les dades per a la transformació de les estratègies comu-nicatives. En el curs, a càrrec de Míriam Hatibi, s’oferiran ei-nes concretes per tal de poder definir i executar una estratègia d’escolta activa adaptada a les necessitats i recursos disponi-bles. Es treballarà sobre casos reals.

Com elaborar i aplicar el storytelling.- Barcelona. Dijous 3 de maig (de 15:30h a 20:30h) - En aquest curs, dirigit per Pilar Yé-pez, explorarem una visió del màrqueting i la comunicació com

l’art d’explicar històries. Aprendrem els recursos del storytelling per construir missatges més eficaços, persuasius i connectats amb la nostra audiència.

Webinar: Com fer cronologies interactives.- On line. Dijous 3 de maig (de 10:00h a 11:00h) - Les noves narratives per a webs estan canviant profundament els relats periodístics. Les històries amb un component temporal, com ara la biografia d’un personatge, l’evolució d’un conflicte o la història d’una organit-zació, es poden explicar de manera innovadora. Els alumnes s’introduiran amb Nereida Carrillo en l’elaboració d’aquest tipus de peces multimedia i coneixeran el funcionament de dues ei-nes per fer cronologies interactives.

Com crear campanyes en Google Adwords.- Barcelona. Di-vendres 4 de maig (de 10:00h a 14:00h) - Per obtenir el màxim benefici del treball amb xarxes socials, no n’hi ha prou amb tenir coneixements i experiència en la creació de continguts, tam-bé cal saber potenciar les accions amb la força publicitària de Google Adwords. En aquest curs, dirigit per Enrique San Juan, aprendreu els punts essencials per posar en marxa campanyes de publicitat i tenir èxit en els vostres objectius de social media.


http://congresoperiodismo.es/programa/



Fact checking: com verificar a Internet i xarxes socials.- Gi-rona. Divendres 4 de maig (de 10:00h a 14:00h) - Aquest curs, a càrrec de Nereida Carrillo, vol dotar els professionals de co-neixements i eines per moure’s amb rigor en l’entorn digital i garantir sempre la veracitat de la informació, també a Internet.

Creació de vídeos professionals amb el mòbil.- Barcelona. Dilluns 7 i 14 de maig (de 15:30h a 19:30h) – Els participants en aquest curs, impartit per Jordi Flamarich, aconseguiran que els seus enregistraments amb el mòbil o la tauleta deixin de semblar amateurs i aprendran a elaborar peces amb qualitat professional, aptes tant per difondre a través de mitjans com per satisfer les necessitats audiovisuals de la seva organització o client. Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels associats a l’AMIC. Són BONIFICABLES, és a dir, que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i el Col·legi gestiona els tràmits per poder-ho fer sense càrrec.




Periodisme per a “Post-Millennials”: casos pràcticsPer Interactiva Digital

Cerca de la credibilitat i interacció amb l’usuari són dues pautes recurrents a l’aparador de nous projectes editorials que s’han presentat al XIII Congrés Nacional Espanyol d’Editors. Durant la primera ponència de la tercera sessió de treball es va presen-tar la secció dedicada als nous projectes que pretén explicar les últimes novetats del sector, de boca dels seus artífexs.

En primer lloc, Clara Jiménez Cruz, cofundadora de Maldita.es i periodista de La Sexta, va explicar que Maldita.es és “una eina

que utilitza el periodisme perquè no te la colin” els polítics, amb estadístiques manipulades o amb desinformació. “El principal valor que tenim és la nostra credibilitat”, ha apuntat Jiménez.

A continuació, Luis García, director de màrqueting de Genial.ly, va començar la seva ponència recordant que la forma de consumir informació i comunicar-nos ha canviat en els últims 20 anys i que és “necessari canviar la manera en la qual es creen els continguts”. Va definir Genial.ly com “l’eina perquè editors i periodistes puguin crear continguts interactius per a usuaris actius que volen relacionar-se amb la informació i el contingut”. L’eina està basada en l’actualitat, el disseny i els continguts vius, que són “realment els que enganxen a la gent”.

Per la seva banda, Antonio Ortiz, director d’estratègia en lí-nia de Weblogs.com, va dir que WATMag és un “mitjà enfocat als creadors de continguts digitals com “bloggers”, “gamers”, il·lustradors, “streamers” i “influencers” i el seu principal format és “Instagram i les seves Stories” . Amb aquest mitjà busquen “tenir una relació amb aquests creadors, rejovenir la nostra au-diència i entendre com cal comptar la informació per aconseguir valor per a la nostra empresa”.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA

https://maldita.es/

https://genial.ly/



Juan Manuel Zafra, director de Telos, una publicació de re-ferència en els àmbits acadèmics, va compartir que “han trans-format la revista, en disseny i continguts, a la recerca de noves audiències i perquè l’audiència existent s’adapti als nous con-tinguts”. El seu repte és mantenir l’audiència habitual i anar su-mant noves audiències, “adaptant-se al ritme dels nous temps”, va afirmar Zafra. Es tracta d’un “model clar d’una nova forma d’arribar i guiar la societat a través de la creació de continguts de marca”, va concloure el director de Telos. (Il·lustració: Wor-dPress.com)

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA

https://www.fundaciontelefonica.com/arte_cultura/revista-telos/



Els consumidors ja han assumit que no poden tenir privacitat a internet?Per Puro Marketing

Un dels grans temes de debat sobre internet i sobre el seu im-pacte en la vida dels ciutadans està en com la xarxa i sobretot com les empreses que dominen en aquest terreny han envaït la seva privacitat. En l’era d’internet, les dades són els que apor-ten la riquesa, ja que són els elements clau que fan servir les empreses i les marques a l’hora de relacionar-se amb els seus consumidors i de segmentar la seva publicitat.

A mesura que les empreses busquen ser molt més eficients i molt més efectives a l’hora de segmentar la publicitat, la infor-mació sobre els consumidors es va fent més crucial. Si vols que els anuncis siguin personalitzats, abans cal conèixer als seus potencials receptors.

I això ha fet que les grans companyies acumulin més i més in-formació, però també que es potenciïn aquelles qüestions que fan que es deixin més dades. Els productes dels gegants de la xarxa s’han anat infiltrant en la nostra vida diària, han arribat a pràcticament tot el que fem i s’han convertit en una mena d’element sempre present en el nostre dia a dia. No hi ha més que pensar en com fem servir algunes d’aquestes plataformes per a comprendre com recurrents són en el nostre dia a dia.

De tant en tant, però, apareixen veus crítiques i es produeixen moviments de protesta. Això passa, a més, d’una manera es-pecialment actiu quan alguna d’aquestes plataformes fa alguna cosa amb les dades -o permet que passi alguna cosa amb ells- que no ens agrada o que trenca amb la relació de confiança.

El cas de Facebook i el recent escàndol de Cambridge Analyti-ca és un dels grans exemples d’aquesta realitat. Quan va sor-

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



tir a la llum com s’havien fet servir les dades i com l’empresa havia aconseguit recol·lectar emprant Facebook, els consumi-dors van muntar en còlera. Va ser el moment d’anunciar que es deixava la xarxa social i de fer pressió perquè es regulés millor com funcionen les xarxes socials i què passa amb la informació.

Facebook no ens preocupa tantI, de fet, quan s’analitza la percepció que es té de la privacitat fora d’aquests moments destacats, els resultats poden ser molt menys crítics del que ho són en altres moments. Al cap i a la fi, encara que es digui que hi ha preocupació per la privacitat, se segueixen publicant -o s’han publicat fins llavors- un munt de continguts personals i privats a les xarxes socials.

Com apunten a Fast Company, la preocupació per la privacitat ve molt marcada pel context en què ens movem i en el qual vam compartir la informació i en realitat en xarxes socials no som plenament conscients de com les dades són realment públics (o com poden ser emprats). I, a més, les expectatives en segu-retat també varien, partint del que considerem que és rellevant o no. Al nostre banc li demanem un gran respecte per la nostra privacitat... A Facebook no tant.

I això segueix passant malgrat tots els escàndols. Un estudi ha analitzat la resposta dels consumidors després és l’escàndol últim de Facebook i han descobert que només el 20% de la mostra no tenia perfil a la xarxa social (la majoria per temors en termes de privacitat). Però, encara més interessants, tam-bé van descobrir que només el 9% de la mostra havia tancat el seu perfil en els últims anys per culpa dels seus temors en privacitat.

Ningú deixa a GoogleSom per tant un tant inconseqüents en la nostra preocupació per la privacitat? O no estem realment tan preocupats? O és que simplement oblidem els temors quan la qüestió compensa? Al cap ia la fi, Facebook - que protagonitza totes les anàlisis i tots els temors - no és qui té més dades personals sobre nosal-tres. Com recorden en un anàlisi en The Wall Street Journa l, el rei de la informació és, en realitat, Google.

Google té moltíssimes dades personals sobre nosaltres ia més els tenen per moltíssimes vies. Les dades els arriben gràcies als nostres comptes d’usuari, però també al que aporta el fet que Google Analytics estigui per tot arreu i sigui el mètode de mesurament d’audiències favorit dels mitjans o al que afegeix el




seu cercador - el més popular del món - i els historials de cerca. Només són dues puntes de l’iceberg. Google també està pre-sent en els mòbils (no cal oblidar qui és l’amo d’Android). Goo-gle és gairebé un gegant davant el qual és impossible escapar.

I, no obstant això, quants usuaris coneixem que hagin deixat d’utilitzar els seus serveis?




La majoria dels periodistes creuen globalment que el públic ha perdut la confiança en els mitjansPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació-Mediàtic

L’informe de Cision State of the Media 2018 ens diu que el 2018 és un any extraordinari i desafiant per al periodisme, per dir-ho d’alguna manera entenedora. D’una banda, la professió mai no ha estat atacada. Les constants acusacions de notícies falses, el sentiment antimèdia procedent de molts polítics del món i un subministrament aparentment aclaparador de continguts com-petitius han fet que sigui molt més difícil que es puguin escoltar periodistes professionals i influents.

A mesura que els mitjans de comunicació defensen aquestes realitats, hi ha alguns signes que molts públics deixen enrere i estan recolzant de nou les institucions periodístiques. Al febrer de 2018, The New York Times va reportar més del 10 per cent del creixement dels ingressos interanuals del quart trimestre de 2017 i el 7,7 per cent per a l’any complet, una gran promesa per a una indústria que en bona part va estar en declivi. Se-

gons Poynter, The Times ara compta amb més de 2,6 milions de subscriptors de només lectura digital, 3,6 milions, inclosos els impresos i les verticals. Segons AdWeek, els ingressos pu-blicitaris de notícies de cable van créixer un enorme 25 per cent any sobre any. Molt important: la gent veu la importància del pe-riodisme amb moltes històries crítiques que afecten la manera com la gent pensa en política, negocis i cultura.

Segons la prova de la indústria, un resultat que porta a confusió és que els periodistes necessiten socis de relacions públiques fiables, potser més que mai. Segons l’enquesta global de l’estat de mitjans de 2018 de Cision, en què l’empresa va fer una en-questa a 1.355 periodistes de sis països sobre la seva percep-ció de les indústries de mitjans i comunicacions, és necessari treballar amb professionals de confiança que puguin proporcio-nar informació precisa i informativa.

EN PROFUNDITAT/ PETIT REPORTATGE



L’enquesta.- La majoria dels periodistes a nivell mundial (el 71%) creuen que el públic ha perdut la confiança en els mitjans de comunicació i que la precisió és més important que la velo-citat quan es tracta de comptes, segons mostren els resultats de la nova enquesta.

Més de la meitat (56 per cent) dels 1.355 periodistes enquestats per Cision pel seu informe State of the Media 2018 també van coincidir en que les anomenades “notícies falses” fan que els lectors siguin més escèptics sobre el contingut que llegeixen.

L’enquesta va demanar als periodistes de sis països -el Reg-ne Unit (43), EUA (842), Canadà (197), França (43), Alemanya (50) i Suècia (180 )- sobre les seves percepcions sobre les in-dústries de mitjans i comunicacions. Els periodistes britànics van posar més èmfasi en la precisió de la rapidesa en els in-formes, amb el 81 per cent dels enquestats dient que garantir que el contingut era precís era la principal prioritat per a la seva organització de notícies. El més baix era Alemanya, amb poc més de la meitat (52 per cent) d’acordats.

Quan es tracta de notícies falses, només el 19 per cent dels periodistes del Regne Unit va dir que era el principal repte a

què s’enfrontava la indústria, però poc més de la meitat (51 per cent) va dir que les notícies falses feien que els lectors si-guin més escèptics sobre el que llegeixen. Molt més d’un terç dels periodistes britànics (37%) van dir que les xarxes socials i els cercadors “superant els mitjans tradicionals” havien estat la prova més gran per a la indústria dels mitjans de comunica-ció durant els últims 12 mesos. I un cinquè (26%) va dir que els canvis en els algorismes de xarxes socials, com va passar recentment a Facebook, seran la tecnologia més disruptiva pel que fa al seu treball, enfront del 34% mundial.

Els periodistes van acceptar que un clar ganxo de notícies en un comunicat de premsa era la millor manera d’atreure l’atenció dels periodistes.

Cision va dur a terme la seva enquesta estatal dels mitjans de comunicació de l’1 al 28 de febrer de 2018. Es van enviar co-rreus electrònics als membres de la base de dades de Cision Media que van ser examinats per verificar les seves posicions com a professionals de mitjans de comunicació i bloggers.




Dels periodistes enquestats a nivell mundial, 651 estan impre-sos, 208 treballen en emissió, 267 treballen per a un canal de notícies només en línia, 194 identificats com a bloggers perso-nals o autònoms i 35 treballen per a una plataforma de xarxes socials.

L’estudi també recull els inputs dels enquestats:

• Tenir cura de la precisió i l’atenció als fets en tot el que fem, evitant tècniques de producció que podrien falsificar la realitat de qualsevol manera.

• Compilant contingut original i creatiu que sigui interessant per al públic.

• Compartir l’electrònica i el contingut en plataformes de xarxes socials com Facebook, Twitter i Instagram.

• Posar l’èmfasi en l’ésser humà, amb històries d’interès i dirigi-des a un públic jove que consumeix notícies a través de plata-formes de xarxes socials. Dominar les plataformes és el repte més gran.

• Crear contingut original, buscant les nostres històries, reunint un producte que satisfaci la voluntat de la gent que ens llegeix i que ens busca per mèrits propis.

El Butlletí ofereix als seus lectors gratuïtament el “Cision’s 2018 Global State of the media report”. Només CLICAR AQUÍ





L’hora del periodisme responsablePer Carles Prats, Conductor del Telenotícies Migdia a TV3 / Re-port.cat

Lleida s’ha consolidat com la cita ineludible el 3 de maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. El Simposi, que aquest any versarà sobre “La llibertat de premsa i el periodisme respon-sable” i que està organitzat per la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes i la Universitat de Lleida, enguany tindrà lloc els dies 2 i 3 de maig a l’edifici del Rectorat d’aquesta uni-versitat. El Simposi arriba ja a la quarta edició, en un moment en que la professió està sent durament atacada i, a la vegada, és més necessària que mai.

Des de l’últim simposi hem viscut dos grans reptes informatius que han estat portada a nivell mundial: els atemptats de Barce-lona i Cambrils, i la insòlita situació política que viu Catalunya. Dos reptes de primer ordre informatiu que han encès virulents debats. També han anat acompanyats dels necessaris dubtes ètics i deontològics, afegits als que qualsevol bon periodista ja té diàriament quan aborda qualsevol tema.

Deia Ryszard Kapuśiński que “els cínics no serveixen per aquest ofici”. Parlava dels periodistes que valoren el que fan, persones “serioses” i “humanes”, conscients doncs de la responsabilitat que comporta la seva feina i, per tant, de la necessitat d’exercir-la des del compromís ètic i personal, des de l’honestedat i el rigor, sabedors també que es poden cometre errors. Precisa-ment, al periodisme responsable es dedicarà el IV Simposi de Lleida. Perquè la professió està seriosament amenaçada. I no-més s’hi pot respondre fent més i millor periodisme.

La llibertat de premsa, al punt de miraEls atacs a la llibertat de premsa s’han generalitzat els darrers temps, no només a Catalunya i a Espanya, també a Europa i als Estats Units. Paradoxalment, al país que va inscriure la llibertat de premsa a la primera esmena de la seva Constitució, l’atac

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



a la premsa s’ha banalitzat fins a l’extrem. Estem veient amb com tot un president de la primera potència mundial assenyala, desacredita i insulta mitjans de comunicació i periodistes amb tota impunitat perquè no li agrada què pregunten o com expli-quen les coses.

Trump ha marcat el camí per a altres dirigents, que han deixat de fer rodes de premsa o les han reduït, s’han allunyat dels perio-distes i es comuniquen directament (i unidireccionalment!) amb els ciutadans. Una manera de donar falsa aparença de proximitat però, en el fons, es bunqueritzen i eviten preguntes que conside-ren inconvenients. Una tendència que han copiat dirigents cata-lans i espanyols sense cap mena de complex. Com si les fotos penjades a Instagram o les compareixences sense preguntes a través d’una pantalla suplissin el necessari exercici de rendició de comptes davant de la ciutadania per donar explicacions.

A la premsa, no només se la ignora. Se l’assenyala i se la per-segueix. I no només a Turquia. A Eslovàquia, per exemple, on el primer ministre ha atacat durament la premsa; el 28 de febrer, Jan Kuciak, de 27 anys, va ser assassinat amb la seva parella poc abans de publicar un article sobre els vincles de la màfia ita-liana amb les elits polítiques. A Malta, assassinaven la periodista

Daphne Caruana Galizia, el passat 16 d’octubre, segons el seu fill, amb la complicitat del Govern. I, a Hongria, poc després de la reelecció de Viktor Orbán, dos mitjans crítics han estat silenciats, com ha denunciat la Federació Europea de Periodistes, que ha reclamat reiteradament que es protegeixin els periodistes.

Però no cal anar a casos tan extrems per veure com la llibertat de premsa està en el punt de mira. Els periodistes s’han convertit en el blanc de les crítiques despietades d’algunes forces polítiques, com els ultres a França, per exemple. Porten anys denunciant que se’ls ignora i denigra. Una estratègia de victimització que han copiat en altres latituds europees. Quan no agraden les pre-guntes, doncs es fa el buit als periodistes, després es denuncia que s’és víctima d’un boicot, i s’ataca els mitjans. Primer, amb campanyes de desprestigi i notícies falses; després amb insults, directament. I s’acaba per demanar que els tanquin.




Cenyir-se als fets i a les xifres, a les anàlisis qualitatives i quan-titatives del que realment diuen o no diuen els mitjans deixa de ser important quan es vol desprestigiar-los. Només importen els relats fabricats per acabar amb aquells mitjans que no veuen ni expliquen el món de la mateixa manera. És el sinistre camí de l’autoritarisme i la mort de la llibertat de premsa. Silenciar les veus discordants matant els missatgers.

Antídots per un periodisme en crisiTampoc podem ignorar que dins mateix del periodisme hi ha factors que l’estan posant en risc. No es tracta simplement d’una crisi de model de negoci, sinó d’una crisi més profunda, de l’ofici en si. Reprenent les paraules de Kapuśiński, quan rei-vindica periodistes “humans”, també reconeix que es cometen errors. I s’han d’afrontar.

La degradació de l’ofici no només s’està produint a nivell econò-mic i empresarial, també a nivell professional. I hem de treballar per posar-hi remei. Al simposi de Lleida, tindrem l’ocasió de fer autocrítica col·lectivament i posar en comú quines estratègies i quines eines poden millorar l’exercici del periodisme i, per tant, enfortir la professió. Perquè, ni tot està tan podrit com alguns pretenen fer veure, per evitar l’escrutini públic d’una premsa

que volen menystinguda i ignorada; ni res és tan idíl·lic com d’altres pretenen, per amagar les vergonyes de l’ofici.

El simposi serà una ocasió perfecta per fer aquest exercici d’introspecció i abordar des de l’anàlisi seriosa, serena i rigoro-sa el tractament que fem dia a dia d’aspectes complexos com la diversitat, el tractament de les víctimes, o la responsabilitat del periodista davant del conflicte.

I ho farem acompanyats d’acadèmics, experts i col·legues pe-riodistes que han esdevinguts referents per a tota la professió com ho va ser Kapuśiński. Anys enrere parlava del periodisme com “d’una professió que requereix una lluita continua i un estat d’alerta constant (…) la conquesta de cada trosset de la nos-tra independència exigeix una batalla”. Una batalla que passa per defensar els valors essencials que aporten a la societat els mitjans de comunicació. La qualitat, la independència, la uni-versalitat, la diversitat i la rendició de comptes són els que enu-mera la Unió Europea de Radiodifusió (UER) quan parla dels mitjans públics, però no haurien de ser-ne patrimoni exclusiu.

Periodisme responsable versus manipulacions i fake newsDes del Col·legi de Periodistes s’ha apostat sempre per




l’autoregulació. En la defensa de la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa, a l’hora de regular, “menys és més”. Al mateix temps, s’ha reclamat reiteradament que s’aturin les pressions i agressions. I s’ha treballat per reclamar respecte i responsabilitat. Aquesta lluita per l’empoderament de les redaccions ha permès fer avenços signi-ficatius que reforcen la independència dels professionals.

Des de l’últim simposi, i per segona vegada, en diversos mitjans de comunicació destacats no s’han fet els anomenats “blocs electorals”, i la informació de campanya s’ha fet sense temps ni ordres preestablerts, quedant demostrat empíricament que la millor garantia de pluralisme no són les cotilles sinó que els professionals puguin treballar lliurement.

Un altre avanç molt remarcable és que –seguint l’exemple de grans mitjans com la BBC– cada cop més mitjans públics escu-llen els seus màxims responsables a través d’un concurs públic de mèrits i no per afinitat ideològica amb els partits en el poder. Els cas més recent, després de Barcelona i Badalona, ha estat el de la segona ciutat de Catalunya: l’Hospitalet de Llobregat. També el Congrés dels Diputats va canviar la llei per dotar de més independència a RTVE, però els partits han estat inca-paços de desbloquejar-ne la renovació de la cúpula.

A la CCMA, el canvi legislatiu treballat en les anteriors legislatu-res ha tornat a quedar encallat per la dissolució del Parlament. Hi ha doncs, molt camí per córrer i eines a posar en marxa per dotar els mitjans i els seus professionals de més llibertat (direc-cions escollides per mèrits, contracte programa, reglament de funcionament, estatut de redacció, consell de redacció, llibre d’estil).




Una visita prèvia al nou manual de Periodisme de dadesPer Biba Klomp / European Journalism Centre

Probablement ja hàgiu escoltat que estem treballant dur a terme la publicació de la segona edició del Manual de Periodisme de dades a finals d’aquest any. Estem encantats de compartir amb vostès la visualització prèvia d’un dels capítols seleccionats per investigar plataformes i algorismes.

A la seva peça, The Algorithms Beat, Nicholas Diakopou-los (Northwestern University) parla sobre la qüestió candent de l’informe algorísmic de rendició de comptes. “En el meu capítol

sobre els informes algorísmics de rendició de comptes, espero obrir els ulls dels periodistes de dades a un nou enfocament centrat en vigilar l’ús d’algorismes en la societat. La presa de decisions algorítmiques només continuarà creixent en l’ús del sector públic i privat, i els periodistes han de ser equipats con-ceptualment i metodològicament per emprendre investigacions incisives sobre aquests sistemes.”

El següent és un esborrany de treball d’un capítol del Manual de Periodisme de dades, que es publica com una vista prèvia abans de la publicació de la versió final a Amsterdam University Press.

The Algorithms Beat, per Nicholas Diakopoulos, Northwestern University, School of Communication

La sèrie Machine Bias de ProPublica va començar al maig de 2016 com un esforç per investigar algorismes en la societat. Potser el més sorprenent de la sèrie va ser una investigació i anàlisi que exposava el biaix racial dels algorismes d’avaluació del risc de reincidència utilitzats en les decisions de justícia pe-nal. Aquests algorismes puntuen individus segons si es tracta d’un risc baix o alt de reincidència. Els estats i altres municipis

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER

http://datajournalismhandbook.org/1.0/en/

http://datajournalismhandbook.org/1.0/en/

http://www.nickdiakopoulos.com/wp-content/uploads/2018/04/Diakopoulos-The-Algorithms-Beat-DDJ-Handbook-Preprint.pdf

http://www.nickdiakopoulos.com/wp-content/uploads/2018/04/Diakopoulos-The-Algorithms-Beat-DDJ-Handbook-Preprint.pdf



utilitzen diverses puntuacions per gestionar la detenció prèvia a judici, la llibertat condicional, la llibertat condicional i fins i tot la sentència. Els periodistes de ProPublica van presentar una sol·licitud de registres públics de les puntuacions del Comtat de Broward a Florida i després van comparar aquestes puntua-cions amb les històries criminals reals per veure si un individu s’havia recidivat en un termini de dos anys. L’anàlisi de les da-des mostrava que els acusats negres tendien a ser assignats amb puntuacions de risc més altes que els acusats blancs, i eren més propensos a ser erròniament etiquetats com a alt risc quan, de fet, després de dos anys no havien estat reelegats.

La puntuació en el sistema de justícia penal és, per descomp-tat, només un domini en el qual s’estan desplegant algorismes en la societat. La sèrie Machine Bias ha cobert des del sistema d’orientació d’anuncis de Facebook fins a taxes d’assegurances d’automòbils geogràficament discriminatòries i pràctiques de preus injustes a Amazon.com. La presa de decisions algorít-miques és cada cop més generalitzada tant al sector públic com al privat. Ho veiem en dominis com el risc de crèdit i risc d’assegurança, sistemes d’ocupació, gestió de benestar, classi-ficació educativa i docent, i la curació de mitjans en línia, entre molts altres. Operant a escala i que sovint afecten grans grups

de persones, els algoritmes poden fer decisions de càlcul, clas-sificació, classificació, associació i filtratge conseqüents i de vegades contestables. Els algoritmes, animats per munts de dades, són una nova i potent manera de manipular el poder a la societat.

Tal com demostra la sèrie de Màgia Bia de ProPublica, s’està creant un nou conjunt de periodisme computacional i de dades per investigar i responsabilitzar-se de la manera com s’exerceix el poder a través d’algorismes. Vull donar a aquest informe al-gorísmic de rendició de comptes, una reorientació de la tradi-cional funció de vigilància del periodisme cap al poder emprat pels algoritmes. Malgrat la seva objectivitat ostensible, els algo-rismes poden i fan errors i incrusten els biaixos que justifiquen un escrutini més proper. A poc a poc, un cop d’avantatge sobre els algorismes es converteix en una combinació de competèn-cies periodístiques amb habilitats tècniques per proporcionar l’escrutini que els algoritmes es mereixen.

Al decidir què constitueix el ritme, és útil primer definir quins són els interessants dels algoritmes. Un algoritme és un conjunt ordenat de passos seguits per resoldre un problema particular o per aconseguir un resultat definit, prenen decisions. El punt




crucial de la potència algorítmica sovint es redueix a la capa-citat de les computadores de prendre decisions algorítmiques amb gran rapidesa i escala, que poden afectar un gran nombre de persones. El que fa que un algorisme sigui rellevant per a la notícia és quan, d’alguna manera, es pren una decisió “dolen-ta”. Això podria implicar un algorisme fent alguna cosa que no se suposa que havia de fer, o potser no fent alguna cosa que se suposa que ho fa. Per al periodisme, la importància pública i les conseqüències d’una mala decisió són factors clau. Quin és el dany potencial per a un individu o per a la societat? Les males decisions podrien afectar els individus directament o conduir de manera global a problemes com el biaix. Les males decisions també poden ser costoses. Vegem com diverses decisions do-lentes poden portar a les notícies.

Angles sobre algorismes.- En la meva recerca, he identificat quatre forces motores diferents per a les històries de rendició de comptes algorítmiques: discriminació i injustícia, errors o errors en prediccions o classificacions, violacions de normes legals o socials, i mal ús d’algorismes per part de les persones de manera intencionada o inadvertida. Exemples d’històries de responsabilitat algorísmica específiques seran il·lustratius aquí.

Discriminació i injustícia.- El descobriment de la discrimina-ció i la injustícia és un tema comú en l’informe algorísmic de rendició de comptes. La història de ProPublica que va liderar aquest capítol és un exemple sorprenent de com un algoritme pot conduir a disparitats sistemàtiques en el tractament de dife-rents grups de persones. Northpoint, l’empresa que va dissen-yar les puntuacions de l’avaluació de riscos, va argumentar que les puntuacions van ser igualment precises en les carreres i, per tant, eren justes. Però la seva definició d’equitat no va tenir en compte el volum desproporcionat d’errors que van afectar a les persones negres. Les històries de discriminació i injustícia se centren en la definició d’equitat aplicada, que pot reflectir diferents suposicions polítiques.

També he treballat en històries que revelen la manca d’injustícia a causa dels sistemes algorítmics, en particular, observant com la dinàmica de preus d’Uber pot afectar de manera diferencial als barris a Washington, DC. Sobre la base de les observa-cions inicials dels diferents temps d’espera i com aquests can-vis de temps es van canviar segons l’algoritme de preus de sobrecàrrega d’Uber, vam plantejar la hipòtesi que diferents barris tindrien diferents nivells de qualitat de servei (és a dir, temps d’espera). Mitjançant el mostreig sistemàtic dels temps




d’espera en diferents terminis del cens, es va mostrar que els trams censals amb més persones de color tendeixen a tenir un temps d’espera més llarg per a un cotxe, fins i tot controlant altres factors com l’ingrés, la taxa de pobresa i la densitat de població del barri . És difícil incloure el resultat injust directa-ment a l’algoritme d’Uber perquè altres factors humans també condueixen el sistema, com ara el comportament i els possibles biaixos dels conductors Uber. Però els resultats suggereixen que, quan es considera en conjunt, el sistema presenta una disparitat associada a la demografia.

Errors i errors.- Algorismes també poden ser periodístics quan cometen errors o errors específics en la seva classificació, pre-dicció o decisió de filtratge. Tingueu en compte el cas de plata-formes com Facebook i Google que utilitzen filtres algorítmics per reduir l’exposició a continguts nocius com el discurs d’odi, la violència i la pornografia. Això pot ser important per a la pro-tecció de poblacions vulnerables específiques, com els nens, especialment en productes com YouTube Kids de Google que es comercialitzen explícitament com a segurs per als nens. Els errors en l’algoritme de filtratge de l’aplicació són d’interès pe-riodístic perquè volen dir que, de vegades, els nens es troben amb contingut inadequat o violent [8]. Clàssicament, els algo-

ritmes fan dos tipus d’errors: falsos positius i falsos negatius. A l’escenari de YouTube Kids, un fals positiu seria un vídeo classi-ficat per error com a inadequat quan en realitat és totalment bo per als nens. Un fals negatiu és un vídeo classificat com a apro-piat quan en realitat no és una cosa que vulgueu mirar tipus.

Les decisions de classificació afecten els individus quan aug-menten o disminueixen el tractament positiu o negatiu que rep un individu. Quan un algoritme selecciona erròniament un indi-vidu per rebre gelats lliures (augment del tractament positiu), no se sentirà queixa individual (encara que quan es descobreix altres, pot dir que és injust). Els errors generalment són relle-vants quan generen un tractament negatiu més gran per a una persona, com ara exposar un nen a un vídeo inadequat. Els errors també són rellevants quan condueixen a una disminució del tractament positiu per a un individu, com quan una persona no té oportunitat. Imagineu-vos un comprador qualificat que mai no obtingui una oferta especial perquè un algoritme els exclou per error. Finalment, els errors poden ser rellevants quan cau-sen una disminució de l’atenció negativa garantida. Penseu en la possibilitat de considerar un algorisme d’avaluació del risc criminal per etiquetar erròniament un individu d’alt risc com de baix risc: un fals negatiu. Tot i que això és genial per a l’individu,




això crea un major risc per a la seguretat pública deixant lliure a un individu que torna a cometre un delicte.

Violacions de normes legals i socials.- Alguns algoritmes pre-dictius a vegades poden provar els límits de les normes legals o socials establertes, donant lloc a altres oportunitats i angles per a la cobertura. Considerem per un moment la possibilitat de la difamació algorítmica. La difamació es defineix com “una falsa declaració de fet que exposa una persona a l’odi, la ridícula o el menyspreu, la redueix a l’estima dels seus companys, fa que sigui rebutjada o que la perjudiqui en el seu negoci o comerç”.

Durant els últims anys s’han produït nombroses històries i ba-talles legals sobre persones que senten que han estat difama-des per l’algorisme d’autocompletar de Google. Una compleció automàtica pot vincular el nom d’un individu o empresa a tot, des del delicte i el frau fins a la fallida o la conducta sexual, que poden tenir conseqüències sobre la reputació.

Algorismes també poden ser periodístics quan incideixen en normes socials com la privadesa. Per exemple, Gizmodo ha estat cobrint l’algoritme “People You May Know” (PYMK) a Fa-cebook, que suggereix “amics” potencials a la plataforma que de vegades són inadequats o no desitjats. En una història, els periodistes van identificar un cas en què PYMK va treure la identitat real d’un treballador sexual als seus clients. Això és problemàtic no només pel possible estigma associat al treball sexual, sinó també per temor als clients que podrien esdevenir encalçats.

La violació de la difamació i la privacitat només són dos possi-bles angles de la història aquí. Els periodistes haurien d’estar al corrent d’una sèrie d’altres violacions de normes legals o so-cials que els algorismes poden generar en diversos contextos socials.




Mal ús humà.- Les decisions algorítmiques sovint estan in-crustades en processos de presa de decisions més grans que impliquen persones i algorismes, els anomenats sistemes so-ciotècnics. Si els algoritmes són mal usats per les persones del conjunt sociotècnic, això també pot ser rellevant. Els dis-senyadors d’algorismes a vegades poden anticipar i articular pautes per a un conjunt de contextos raonables d’ús per a un sistema, de manera que si la gent ignora aquestes pràctiques, pot conduir a una història de negligència o mal ús. La història d’avaluació del risc de ProPublica proporciona un exemple des-tacable. Northpointe havia creat, de fet, dues versions i calibra-cions de l’eina, una per a homes i una altra per a dones. Els models estadístics han de ser entrenats en dades que reflectei-xin la població on s’utilitzaran i el gènere és un factor important en la predicció de reincidència. El Comtat de Broward estava usant malament la puntuació de risc dissenyada i calibrada per als homes utilitzant-la també per a dones.

Com investigar un algorisme.- Hi ha diverses rutes per a la in-vestigació del poder algorítmic. Algunes històries poden reque-rir mètodes que es basen en tècniques d’auditoria de les cièn-cies socials, mentre que altres subprocessos es poden exposar a través de l’empenyiment i l’empenyiment de reaccions algo-

rítmiques. L’adquisició de serveis periodístics tradicionals per parlar amb empreses privades com ara dissenyadors, desen-volupadors i científics de dades, així com presentar sol·licituds de registres públics i trobar els individus afectats són tan im-portants com sempre. Hi ha més mètodes del que puc cobrir en aquest breu capítol, però vull parlar com a mínim sobre com els periodistes poden utilitzar l’auditoria per investigar algoritmes.

Les tècniques d’auditoria s’han utilitzat durant dècades per es-tudiar biaix social en sistemes com els mercats d’habitatge. Al-gorismes es poden estudiar amb mètodes similars. La premissa és que si les entrades als algorismes es varien de manera prou diferent i es controlen les sortides, les entrades i els resultats es poden correlacionar per construir una teoria de com pot es-tar funcionant l’algoritme. Si tenim algun resultat esperat que l’algoritme viola per una entrada determinada, això pot ajudar a tabular els errors i veure si els errors són parcials de mane-ra sistemàtica. Per a algorismes personalitzats, les tècniques d’auditoria s’han casat amb crowdsourcing per tal de recollir dades d’un rang de persones que cada un pot tenir una “vista” única de l’algoritme. Algorisme Watch a Alemanya ha utilitzat aquesta tècnica de forma efectiva per estudiar la personalit-zació dels resultats de la cerca de Google, recollint gairebé




6 milions de resultats de cerca de més de 4.000 usuaris que van compartir dades a través d’un complement del navegador. Gizmodo ha utilitzat una variant d’aquesta tècnica per ajudar a investigar el PYMK de Facebook. Els usuaris descarreguen una peça de programari al seu ordinador que periòdicament registra els resultats de PYMK localment a l’ordinador de l’usuari, man-tenint la seva privacitat. Els periodistes demanen consells dels usuaris que pensen que els seus resultats són preocupants o sorprenents.

Recomanacions avançant cap endavant.- Per començar i treure el màxim profit dels informes de rendició de comptes al-gorítmica, recomano tres coses. En primer lloc, hem desenvo-lupat un recurs anomenat Algorithm Tips ( http://algorithmtips.org/), que proporciona no només indicadors de mètodes útils i altres exemples, sinó que també proporciona una base de da-des actualitzada d’algorismes en ús al govern federal dels EUA que pot ser digne d’investigació. Si esteu buscant un recurs per ajudar a obtenir alguna cosa del sòl, aquest podria ser el vostre punt de partida. En segon lloc, centrar-se en els resul-tats i els impactes dels algoritmes en lloc d’intentar explicar el mecanisme exacte per a la seva presa de decisions. Identificar la discriminació algorítmica (és a dir, una sortida) sovint té més

valor per a la societat com un pas inicial que explicar exacta-ment com va sorgir aquesta discriminació. En centrar-se en els resultats, els periodistes poden proporcionar un diagnòstic de primer ordre i assenyalar una alarma a la qual altres perso-nes interessades poden aprofundir. Finalment, gran part dels informes publicats sobre la rendició de comptes algorítmica que he esmentat aquí es realitzen en equips i amb bones raons. L’elaboració d’informes rendibles per a la rendició de comptes algorítmica requereix totes les habilitats tradicionals que els pe-riodistes necessiten per informar i entrevistar, conèixer el do-mini d’un ritme, sol·licitar registres públics i escriure resultats amb claredat i convicció, a més d’una sèrie de noves capacitats com raspallar i netejar dades, dissenyar estudis d’auditoria i utilitzar tècniques estadístiques avançades. La competència en aquests diferents àmbits es pot distribuir entre un equip, sem-pre que hi hagi una comunicació clara, consciència i lideratge. Els especialistes en mètodes poden associar-se amb diferents experts del domini per comprendre el poder algorítmic en una gran varietat de dominis socials.

En resum.- Operant a escala i sovint afectant a grans grups de persones, els algorismes prenen decisions conseqüencials i, de vegades, contestables en un rang de dominis creixent en




tots els sectors públic i privat. Un clar cop de periodisme s’està generant per englobar la investigació del poder social exercit a través d’aquests algorismes. Aquest capítol examina aquest cop i ofereix quatre angles periodístics per als periodistes com-putacionals i de dades que busquen cobrir algoritmes: discrimi-nació i injustícia, errors i errors, violacions de normes socials i legals, i mal ús humà. Aquests són il·lustrats amb exemples.




Informació i comunicació: una nova relació per a l’era digitalPer Miguel Ormaetxea / Eco Inteligencia Editorial

Porto gairebé 45 anys exercint el periodisme en la seva face-ta informativa i la tradició ha estat marcada per una separació abrupta entre els professionals dels mitjans i els que exercien el periodisme en la comunicació empresarial. Durant molts anys, els primers han estat aclaparadorament majoritaris. Però

aquesta relació s’està invertint i avui dia estan aproximada-ment al 50/50. El treball en comunicació ha estat un reducte d’ocupació salvador en una professió molt castigada per la crisi digital. En aquesta nova era és molt probable que aquesta dis-tinció, aquesta separació, sigui absurda i sense sentit. Hem de repensar entre tots aquesta nova frontera.

L’Associació de la Premsa de Madrid publica tots els anys un interessant “Informe Anual de la Professió Periodística”. Ja en l’edició de 2016 es ressaltava que els contractes en comuni-cació havien augmentat fortament, davant d’una reducció de periodistes contractats en els mitjans. Aquest transvasament de professionals del periodisme al món de la comunicació re-flecteix una tendència global -es deia en aquell informe- que tot just s’està començant a percebre a Espanya, però com va assenyalar el director de l’estudi, Luís Palau, és una realitat en altres països. “Als EUA hi ha 4,6 experts en comunicació per cada periodista”, va afirmar en la presentació. Ja llavors es ressaltava com havien anat disminuint els sous dels periodistes que treballaven en la informació. L’informe de 2016 assenyala-va que el 52,8% dels periodistes autònoms percep menys de 1.000 euros al mes.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



En l’informe de 2017 es posa en relleu que ha empitjorat la re-tribució dels periodistes i millora la dels comunicadors. Aquest any es fa especial èmfasi en la precarietat dels periodistes que treballen com a autònoms, en una tendència que s’estén per tot Europa.

Durant aquests anys la comunicació corporativa s’ha enfrontat a una revolució no menor de la que han experimentat els perio-distes d’informació. Fa alguns anys, només les grans empreses tenien un director de comunicació. Avui en dia, fins a les pimes es veuen obligades a fer comunicació i les empreses i gabinets de comunicació corporativa han florit com bolets, de manera que la pressió sobre els col·legues informatius ha crescut ex-traordinàriament.

D’altra banda, la comunicació corporativa s’ha fet extraor-dinàriament complexa. Ara no es tracta de supervisar els prin-cipals mitjans de comunicació i establir llaços amb els princi-pals periodistes. La informació sobre les empreses ha esclatat en una miríada de fonts. Les xarxes socials han dotat d’una nova complexitat aquest treball. Però el tema de fons va molt més enllà. La informació s’ha convertit en el punt crític de la gestió empresarial i ja molts dircom assumeixen en certa for-

ma el paper d’assessors en intel·ligència econòmica. El pa-per del que s’ha anomenat “chief data officer”, que dissenya l’estratègia d’adquisició, tractament i ús de dades, s’ha conver-tit en l’element crucial. Estem davant d’una transformació del mateix model econòmic, que ara va a estar basat en la gestió de dades, el procés d’informació i la intel·ligència econòmica. El paper del dircom pot i ha de guanyar rellevància en l’economia del coneixement. A més, el “branded content” o “periodisme de marca” s’ha convertit en una important font d’ingressos per a la castigada premsa.

Lluny d’establir barreres sense sentit, convindria més aviat plantejar-se una certa fusió de tasques entre la informació i la comunicació corporativa. De la mateixa manera que convergei-xen el món d’Internet i la Intel·ligència Artificial, haurien de con-vergir aquests dos mons del periodisme, que no són sinó les dues ribes d’un mateix riu. El futur pot estar ple de promeses si sabem declinar el més important dels verbs per al periodisme del segle XXI: la innovació.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

EL BUTLLETÍ de l’amic · El futur de les empreses de comunicació passa, segons els enquestats,...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic · El futur de les empreses de comunicació passa, segons els enquestats,...