EL BUTLLETÍ de l’amic · del Premi Pulitzer, un editor vàlid és aquell que “busca el model...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

16/10/2017

nú

me

ro 239

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Carl Bernstein, sobre Catalunya: “Farà falta molt bon periodisme per saber què ha passat”D’AQUÍ I D’ALLÀ: El que els executius de redaccions de tot el món pensen han de ser les properes grans àrees d’atenció per als editors

COMUNICACIÓ DIGITALNova experiència: Quartz s’associa amb un diari local a Texas per investigar els efectes del canvi climàtic

PUBLICITAT I MÀRQUETINGCom ha de canviar el màrqueting per arribar al consumidor del segle XXI

NOVES EINESCom millorar el trànsit del nostre web en 30 dies

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAAutocomunicació d’empreses

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: Els editors de premsa fan autocrítica d’un mercat amb massa oferta i sense apuntalarTRIBUNA: El dia que deixo el periodismeENTREVISTA: Claus per a entendre la nova era del periodisme, segons Jean-François FogelANÀLISI: Moltes redaccions de tot el món es queden enrere quan es tracta de noves tecnologies i mentalitat digitalDOSSIER: Què és realment la Transformació Digital?OPINIÓ: Huracà a la vista sobre una premsa ja devastada

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Carl Bernstein, sobre Catalunya: “Farà falta molt bon periodisme per saber què ha passat”Per Europa Press

El periodista nord-americà que va destapar el “cas Watergate” al costat de Bob Woodward, Carl Bernstein, va afirmar el passat dimecres, 11 d’octubre, en relació amb la crisi de Catalunya, que “farà falta molt bon periodisme per saber el què ha passat fins ara” i va afegir que es tracta d’un moment “tremendament important per al futur d’Espanya i del món”.

Així es va expressar el periodista en un esmorzar informatiu amb motiu del lliurament del I Premi Internacional de Periodis-me Vanity Fair, en reconeixement a la seva llarga trajectòria en els mitjans de comunicació. El prestigiós periodista nord-americà va augurar que seran necessaris “molts recursos” per poder conèixer la realitat sobre Catalunya i va afegir que espera que les “creences i opinions polítiques” dels periodistes i els editors de mitjans de comunicació “no interfereixin” en el seu treball periodístic, amb l’objectiu de aconseguir “la millor versió que es pot obtenir de la veritat”, una cosa que requereix “temps i respecte”.

Preguntat per la seva opinió personal sobre la crisi política, Bernstein ha respost que seria “massa aventurat” per la seva banda entrar en un debat polític intern de dues societats, quan no està “prou” informat i desconeix el seu “context polític i cul-tural”.

El periodista va posar de manifest que la situació que es viu a Espanya està generant “moltíssim interès” entre els mitjans internacionals. En aquest sentit, Carl Bernstein indica que es tracta d’un tema que està tenint “molt ressò” a la premsa inter-nacional tot assenyalant que, atès que el seu domini del caste-

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



llà és insuficient per comprendre la situació a través de notícies en espanyol, s’està informant a través dels articles en anglès d’El País, i de mitjans com The Guardian, The Washington Post i The New York Times, entre d’altres.

Així mateix, el col·laborador en diferents capçaleres i cadenes de televisió nord-americans va afirmar que és “important” que els periodistes “no siguin explotats ni utilitzats” pels protagonis-tes de les notícies que investiguen, i ha instat els professionals de la informació a “no permetre que una idea preconcebuda” sobre un fet afecti la seva investigació sobre el mateix.

Fent autocrítica, el guanyador del Premi Pulitzer per la seva investigació sobre el Watergate ha declarat que els periodistes, de vegades, no saben escoltar. “La majoria de les vegades, la gent vol explicar la seva veritat i cal escoltar-la” va apuntar, per després afegir que “després cal comparar-la amb altres fonts per comprovar si és o no veritat”.

“Som capaços de fer un gran treball absolutament necessari”, emfatitzà Bernstein durant la seva intervenció, en què va posar de manifest que, en l’actualitat, als Estats Units hi ha mitjans de comunicació que estan donant exemple. Segons la seva opinió,

des de l’arribada de Donald Trump a la Presidència, “hi ha ha-gut un tornada cap al gran periodisme”.

“Descobrir el que està passant i publicar-ho”En relació amb el cas Watergate, el periodista rebutja la idea que, al costat de Woodward, fes caure al llavors president dels Estats Units, Richard Nixon. “Dir que vam fer caure un president és un absurd”, va emfatitzar, i alhora va aclarir que la tasca del periodisme és “descobrir el què està passant i publicar-ho” per-què els ciutadans puguin prendre les seves pròpies decisions.

“El percentatge de persones obertes a descobrir la veritat és molt petit”, la lamentar Carl Bernstein, advertint que hi ha per-sones i organitzacions “com Fox News” que no estan compro-meses amb la recerca de la veritat.

Sobre com hauria de ser un gran periodista, va posar èmfasi que no necessàriament ha “d’investigar a governs o presidents”, sinó que hi ha “grans periodistes en economia o en cultura”.

“La nostra responsabilitat en el bon periodisme és explicar el què està passant. Això és ser un gran periodista”, va postil·lar, per després afirmar que un bon editor és aquell que dota de “re-




cursos, temps i diners” als seus periodistes perquè compleixin la seva missió. En l’era digital, segons va detallar el guanyador del Premi Pulitzer, un editor vàlid és aquell que “busca el model de negoci” per aconseguir que el mitjà de comunicació “sobre-visqui”.

Finalment, Carl Bernstein va afirmar que els cercadors o les xarxes socials “no són mitjans” ni han de ser considerats com a tal. En la seva opinió, el futur de les xarxes socials generarà “tota mena de conflictes” entre la legalitat i els drets dels usua-ris. “És un camp completament nou de l’activitat humana, de la qual haurem d’anar aprenent sobre la marxa”, va cloure.




TitularTextLadilloText


endesa.com

Per què evolucionem?Tot, per viure i créixer, necessita obrir-se al món que l’envolta. Aquest desig innat de l’ésser humà per progressar explica per què una nova identitat. Una transformació que reflecteix el nostre nou model de negoci basat en la innovació i en la sostenibilitat, a portar al món nous valors per als nostres clients, els nostres inversors i, en definitiva, per a tots nosaltres. Perquè quan obrim la nostra energia, el progrés és possible per a tots.

AMIC_ButlletiPrensa_188x122_S&S_Endesa2016_OP_MP_AD_CAT.indd 1 15/7/16 11:59



El que els executius de redaccions de tot el món pensen han de ser les properes grans àrees d’atenció per als editorsPer Shan Wang / Niemanlab

La preocupació és universal, però una quarta part dels editors enquestats van dir que els seus ingressos estan augmentant, no cap avall. “Quin és el risc més important per al futur èxit de les seves editores de premsa?”

La resposta principal, segons un nou informe WAN-IFRA que va enquestar a 235 executius de notícies i altres administradors que treballaven en els mitjans de comunicació en 68 països,

era “reticència a la innovació”, seguit de preocupacions per tro-bar nous fluxos d’ingressos i un model de negoci sostenible. (Només un 5% cita Google i Facebook, tot i que, naturalment, s’entrecreuen amb les preocupacions del model de negoci).

Gairebé dos terços dels enquestats van informar que els in-gressos a les seves organitzacions han disminuït durant l’últim any; al voltant d’una quarta part, però, va informar que els in-gressos van augmentar (la “major proporció de respostes posi-tives”, esmenta l’informe, ja que una versió d’aquest estudi es va dur a terme el 2009 durant la recessió global).

Els executius enquestats es van dividir en tres cubs diferents: alguns eren defensors ferms d’un model d’ingressos tradicio-nal, majoritàriament orientat a la publicitat (només el vuit per cent dels enquestats van caure en aquesta categoria). D’altres volien que les seves organitzacions protegissin els fluxos d’ingressos existents, però també intentessin obtenir prop de la meitat dels seus ingressos per fonts noves en els pròxims cinc anys (el 56 per cent dels enquestats). Un tercer grup va dir que volien que les seves empreses guanyessin més de la meitat dels seus ingressos a partir de fonts que no siguin publicitat i vendes de contingut (36%).

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



Aleshores, què haurien d’invertir aquestes empreses per assolir aquests objectius d’ingressos? L’informe va trobar que la part superior de la inversió per als editors enquestats era: cap sor-presa, vídeo. La prioritat a curt termini per als propers 12 mesos és la inversió en “activitats editorials de mitjans socials” (el 79 per cent dels

enquestats van dir que era “alta prioritat”), segons l’enquesta, seguit de “desenvolupar nous productes dins del sector dels mitjans” (78 per cent). Hi havia alguns tipus d’àrees alarmants que els executius van indicar que eren “de baixa prioritat” (80 per cent, per a “mà d’obra més diversa”).

L’enquesta va ser liderada per WAN-IFRA i François Nel i el doctor Coral Milburn-Curtis del Grup d’Investigació per a la In-novació i es va realitzar en 11 idiomes en sis continents: Àfrica, Àsia, Austràlia/Oceania, Europa, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Onada d’acomiadaments a la premsa local d’Andalusia

Gairebé una vintena de treballadors de la premsa local han estat acomiadats en els últims dies en tres capçaleres de la premsa d’Andalusia. Les tres, El Diario de Granada, Europa Sur i El Dia de Córdoba, pertanyen al Grup Joly, que tal com denun-cia el Sindicat de Periodistes d’Andalusia (SPA), ha realitzat un ERO encobert que afecta el 40% dels seus treballadors i que ha deixat sota mínims a la plantilla de les tres capçaleres.




Els treballadors acomiadats no són únicament periodistes, també afecten altres àrees dels diaris com la comercial o la d’administració i no s’han distribuït de la mateixa manera. El diari Europa Sud ha perdut a vuit membres de la seva plantilla, El Dia de Córdoba set i quatre en el Diario de Granada. Tots ells han rebut un avís d’acomiadament al·legant causes econòmiques i tots ells han rebut la seva liquidació de forma immediata.

La preocupació en el sector de la premsa local segueix en augment i per això el Sindicat de Periodistes d’Andalusia ha denunciat el debilitament d’aquest grup de comunicació neta-ment andalús que provocarà el dèficit de l’oferta informativa de la comunitat. Cal destacar que als 19 acomiadaments que ha anunciat el Grup Joly en els últims dos dies, cal unir els 30 que es van anunciar el passat estiu i que van afectar la capçalera que el grup té a Cadis. (de Prprensa)

La Fundació Bill Gates ha lliurat 2,5 milions d’euros a El País des de 2013

Ediciones El País, editora de la capçalera generalista del grup Prisa, va aconseguir capejar el temporal l’any passat, amb

un augment dels seus Ingressos de l’1,3%, Fins a arribar als 161.400.000 d’euros, quantitat que representa el 67% de la Facturació total de la divisió de Premsa de Prisa, que també inclou Cinco Días i AS.

De la Xifra de negocios d’El País, 59.800.000 d’euros van pro-cedir de la venda d’Exemplars (-2%). En aquesta aspecte, el diari va tancar el passat exercici amb una Difusió Mitjana de 194.000 exemplars al mes, que són 27.000 menys que al tan-cament del 2015 (l’última donada d’agost de 2017 ja va ser de 173.000 unitats).

Per tant, el gruix de la facturació va provenir de la publicitat, que va aportar 80 millones de euros, un 2% més. Augment que contrasta amb la caiguda del 6% en la Inversió publicitària que va patir el sector de la premsa l’any passat, segons Infoadex.

A més d’aixó, l’editora va Rebre l’any pasado una subvenció de 359.000 euros per part de la Fundació Bill Gates destinada al desenvolupament del projecte digital “Planeta Futur”, que és una secció del diari en què es difonen continguts sobre “des-envolupament global sostenible” i està dirigida per la periodista Lola Huete. En total, aquest organisme ja ha lliurat més de 2,5




Oferta de venda de Securitas Direct, SAU amb la intermediació de PromoCaixa, SA. CaixaBank, SA col·labora exclusivament en el finançament. La concessió del finançament està subjecta a l’anàlisi de la solvència i de la capacitat de devolució del sol·licitant, en funció de les polítiques de risc de CaixaBank. Més informació, a www.CompraEstrella.com.Assegurances de vida de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i assegurances no de vida de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances. CaixaBank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, amb NIF A-08663619 i domicili a l’av. Diagonal, 621, 08028 Barcelona, i inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. NRI: 2053-2017/09681

Et presentem Family Assegurances, perquè fer les coses en família té molts avantatges. Ara i fins al 31 d’octubre, amb el Pack multiAssegurances i l’alarma de Securitas Direct podràs començar a beneficiar-te’n. A CaixaBank, totes les assegurances fan família.

Fer les coses en família

té molts avantatges

AMIC 188x122.indd 1 10/8/17 9:31



millones de euros per aquest concepte a la capçalera de Prisa des de l’any 2013. Aquesta fundació manté acords similars amb altres mitjans, com The Guardian o la NBC. (d’AEC)

Javier Monzón rebutja la presidència de Prisa

Fa només tres dies s’anunciava qui seria el substitut de Juan Luis Cebrián com a president executiu de Prisa. El seu nom era Javier Monzón, qui durant dues dècades va ser el primer executiu de la tecnologia d’Indra. Divendres es va saber que Monzón ha retirat la seva candidatura per agafar el relleu de Cebrián a Prisa. El que va ser president d’Indra ha anunciat la seva decisió després de la reunió que ha celebrat el consell d’administració de Prisa, i en la qual s’anava a aprovar una am-pliació de capital de fins a 500 milions.

Monzón hauria descartat el seu lloc com a nou conseller dele-gat de Prisa en estar en desacord amb diversos canvis en el contracte que s’havia planejat inicialment. Les condicions han canviat i Juan Luis Cebrián s’hauria negat a un traspàs de po-ders complet, pactat inicialment, i voldria continuar formant part de Prisa, durant un temps indeterminat.

L’acord inicial entre Cebrián i Monzón sostenia que l’encara president executiu de Prisa mantindria la presidència no execu-tiva del grup i Monzón assumiria una vicepresidència amb plens poders. No obstant això, alguna cosa es va tòrcer en les últimes hores i Cebrián va comunicar al que anava a ser el seu substitut que aquest traspàs de poders ja no seria immediat i es perllon-garia més del que s’havia acordat, cosa que ha estat rebutjada per Monzón retirant la seva candidatura. (d’ABC)

El negoci de Piqué i Ramos: el mitjà de comunicació que planta cara a la premsa esportivaGerard Piqué ha estat un dels protagonistes indis-cutibles dels darrers 15 dies. Després de la ce-lebració de l’1-O i la con-centració amb la selecció espanyola, el futbolista del FC Barcelona s’ha vist obligat a comparèixer davant els mitjans de comunicació per donar explicacions sobre la seva situació.




En roda de premsa, davant els mitjans de comunicació, Gerard Piqué va reivindicar el seu lloc en la selecció, la seva bona re-lació amb els companys, inclòs Sergio Ramos, amb el qual va assegurar tenia un negoci en perspectiva. Aquest negoci és la creació d’un mitjà de comunicació exclusiu perquè els espor-tistes d’elit l’utilitzin per expressar-se, evitant la mediació dels periodistes, que tindrà per nom Power to the Players.

No seria la primera vegada que Piqué parla públicament d’aquesta idea. Ja el passat mes de maig va avançar per Twit-ter que estava planejant la fundació d’un mitjà de comunicació especialitzat: “El meu objectiu en els propers mesos és crear un mitjà de comunicació que sigui diferent, veraç, autèntic i dels jugadors”, va afirmar a través del seu perfil de Twitter.

Si finalment Piqué i Ramos tiren endavant aquest projecte crearien a l’Estat espanyol un mitjà de comunicació que ja s’ha desenvolupat amb èxit als Estats Units. Es diu The Players Tri-bune, una xarxa social on els jugadors són els protagonistes i ells mateixos utilitzen aquesta plataforma per escriure tot el que vulguin sense cap filtre periodístic. (de Prprensa)

Renfe gastarà 4 milions d’euros aquest any en comprar diaris

Tota ajuda és bona per a un sector molt deteriorat des que va començar la crisi econòmica. Aquest any, Renfe preveu gastar un total de 4 milions d’euros en la compra de diaris, tant estatals com regionals, locals i internacionals; perquè els seus clients puguin llegir-los al tren. El contracte més alt signat aquest any per l’empresa pública és amb Unidad Editorial, valorat en 1,1 milions d’euros. Aquest grup és l’amo d’El Mundo, Marca i Ex-pansión.

Després hi ha El País, que frega el milió d’euros (947.000 eu-ros), xifra que és una mica més de 100.000 euros superior a la




destinada per Renfe l’any passat per comprar exemplars del diari del grup Prisa. Això vol dir que l’empresa pública adquirirà aquest any uns 600.000 exemplars d’El País, un diari que ja ven per sota dels 100.000 números al mes i té una difusió de 173.000 unitats, segons l’OJD.

En tercer lloc està ABC, que rebrà gairebé 500.000 euros aquest any, dels quals 419.000 corresponen a l’edició estatal i 49.000 a la de Sevilla. Fora del pòdium hi ha La Razón (318.000 euros), La Vanguardia (222.000), El Periódico de Catalunya (200.000), AS (136.000 euros), Cinco Días (92.0000 euros) i El Economis-ta (42.000 euros). Després d’aquestes capçaleres estatals, ja se situen els regionals i locals, classificació que lidera Las Pro-vincias, amb 37.000 euros percebuts. Ple que fa a Catalunya, a més de La Vanguardia i El Periódico, Renfe destina 25.000 euros a l’Sport; 21.000 a Mundo Deportivo; i 14.000 a El Punt Avui. Quant a la premsa estrangera, Renfe comprarà aquest any exemplars de Le Monde per valor de 17.000 euros; i del New York Times, per 7.000 euros.

A més, de destinar una quantitat important a la compra de diaris impresos, Renfe és un dels més grans anunciants d’Espanya. Per a aquest any, l’empresa pública han pensat invertir-hi 15 mi-

lions d’euros; d’aquesta xifra, el 6% es destinarà a la premsa escrita, segons els plecs de l’últim concurs d’agències de mi-tjans, que va guanyar Equmedia el passat mes de febrer. És a dir, aproximadament 1,5 milions d’euros. El gruix d’aquesta parti-da -gairebé 6 milions d’euros- se l’emporta Internet i la televisió.

El Butlletí ofereix als seus lectors una infografia amb el detall de les subscripcions de Renfe a la premsa. CLICAR AQUÍ (de Dircomfidencial i AEC)

Un crèdit de 15 milions salva in extremis el diari Marca

Els grans grups editors de premsa d’Espanya continuen la seva croada per mantenir-se en un món cada vegada més digital i dominat pels gegants tecnològics d’Estats Units, Google i Fa-


http://infogram.com/34b7dc95-c010-4102-8c90-c82d77c4d760



cebook. En l’era de la caiguda de les vendes de diaris al quiosc i del traspàs de lectors a la manera digital, on la publicitat està dominada pels esmentats Google i Facebook, cada cop és més difícil la supervivència d’altre temps gegants com El País, El Mundo, ABC o La Vanguardia.

Els grups amos d’aquestes capçaleres -Prisa, Unitat Editorial, Vocento, Godó- busquen fórmules, com vendre actius o aco-miadaments, que els permetin mantenir vius aquests diaris a l’espera que la versió digital aconsegueixi els ingressos neces-saris per mantenir a flotació el grup empresarial. Els problemes de supervivència han arribat fins i tot al diari més venut a Es-panya, el diari esportiu Marca. Tradicionalment una màquina de generar ingressos i beneficis per als diferents propietaris que ha tingut al llarg de la història, el diari d’Unidad Editorial ha hagut de ser rescatat per la seva matriu davant d’una situació de fallida.

A causa de les fortes pèrdues de 2015, l’editora de Marca va quedar amb un patrimoni net “inferior a la meitat del seu capital social”, reconeix la companyia, el 31 de desembre. I això que aquest any ja havia rebut un crèdit de la matriu de vuit milions d’euros. Per solucionar aquesta situació, l’editora de Marca va

rebre el 2016 un altre crèdit de 15 milions d’euros. D’aquesta manera, el patrimoni de la companyia queda en positiu, en 4,9 milions d’euros enfront dels més de 7 milions en negatiu de 2015. Unidad Editorial ha hagut d’injectar 23 milions en dos anys a l’editora de Marca. Amb aquestes noves aportacions di-neràries, la societat queda amb un deute a curt termini d’una mica més de 151 milions d’euros. (de Merca2)

En licitació el subministrament de revistes a les biblioteques públiques

El Departament de Cultura ha obert el procés de licitació d’un contracte de gestió i subministrament de les subscripcions de revistes per al Servei de Biblioteques de la Generalitat i per a les biblioteques públiques de les demarcacions de Girona, Llei-da, Tarragona i les Terres de l’Ebre durant el 2018. El termini per presentar ofertes finalitza el 10 de novembre.

La licitació consta de dos lots: el primer per al subministrament de revistes en català, amb un pressupost base de licitació de 183.000 euros (IVA del 4% inclòs), i el segon per a les revistes en castellà i altres llengües, amb un pressupost de 274.000 eu-




ros. Les empreses licitadores poden presentar ofertes per als dos lots, però només podran ser adjudicatàries d’un d’ells, a no ser que en algun hi hagi manca de concurrència. (de Comuni-cació 21)

Arriba Sport Cooking, la revista de cuina per a esportistes

Sport Cooking arriba als quioscos per apropar la cuina saluda-ble a tots els esportistes. De la mà de la revista Sport Life, la nova revista arriba gràcies al xef i maratonià Paco Roncero per aprofundir en la nutrició com una de les bases del rendiment esportiu.

Així, amb receptes riques, variades i equilibrades ia través de diversos consells per millor la salut, la revista Sport Cooking es llança amb 122 pàgines a tot color i en format llibre. En concret, el primer número porta a les seves pàgines les hamburgueses més sanes i saboroses de Joaquín Felipe, l’aventura a la cuina de l’olímpic Joel González, la base de la nutrició esportiva amb Doctor Antonio Escribano i el pla d’entrenament i nutrició que va seguir Paco Roncero per completar el Iroman de Roth. I tot

això al costat de receptes anti lesions, superaliments, postres fitness i menús saludables.

La revista ja és als quioscos i punts de venda habituals i també es pot adquirir a través del web de Motorpress Ibèrica i tant en edició per iPad com per a dispositius Android. (d’AEC)




Nova experiència: Quartz s’associa amb un diari local a Texas per investigar els efectes del canvi climàticPer Mădălina Ciobanu / Journalism.co

Què passa davant la intersecció de la dinàmica fronterera amb el canvi climàtic i com introduir el diàleg sobre l’impacte d’un fenomen global sobre comunitats individuals? Per esbrinar-ho, Quartz s’ha associat amb The Monitor, un diari local de McA-llen, Texas, i junts col·laboren en un projecte sobre els efectes del canvi climàtic a la baixa vall del Riu Gran als EUA.

El projecte, finançat a través d’una subvenció del Centre de Cooperatives de Mitjans de Comunicació, veu com les dues re-daccions treballen conjuntament per informar sobre com afecta a McAllen i Reynosa, la seva ciutat germana a la frontera mexi-cana, així com a la regió en tota la seva amplitud. La idea pro-venia de converses a la redacció de Quartz sobre com els mi-tjans de comunicació internacionals i nacionals poden arribar a les comunitats locals per millorar en els dos casos, després de les eleccions presidencials dels EUA, segons va explicar Elijah Wolfson, editor de ciències de Quartz (canal de notícies digital per a la nova economia mundial, d’Atlanta Media).

“Estàvem buscant desenvolupar aliances amb publicacions lo-cals de mitjans en parts del país on no necessàriament tenim redactors ni corresponsals i on podríem trobar una superpo-sició en el nostre mandat per cobrir la nova economia global amb informes locals”, va dir. va dir Journalism.co.uk. “Com a editor de ciències, el que em va sorprendre va ser comprovar de quina manera podíem abordar qüestions d’envergadura junts, com és el cas del canvi climàtic, un fenomen global que té un impacte gairebé hiperlocal i que està afectant actualment tota la nació”.

COMUNICACIÓ DIGITAL



Els dos socis –el gran mitjà i el de proximitat- encara discutei-xen els formats del projecte, el pressupost editorial i les his-tòries específiques que persegueixen, però l’objectiu és que els informes també incloguin elements com ara visualitzacions de vídeo i dades. La col·laboració permetrà a Quartz beneficiar-se de l’experiència que The Monitor té dins de la seva àrea de cobertura, mentre que The Monitor tindrà accés a l’audiència de Quartz i a una àmplia gamma d’habilitats, com ara un equip d’informació de dades, un equip de disseny i producte i un es-tudi bot.

Daniel Flores, redactor en cap de The Monitor, va dir a en un co-rreu electrònic que la vall del Riu Gran forma part cada vegada més de les converses nacionals i l’associació amb Quartz “ele-varà les històries frontereres a un públic més ampli” i “permetrà que les històries locals puguin prendre noves formes”. El periò-dic de proximitat (The Monitor) té la confiança de la comunitat local, el que resulta summament important per als periodistes de Quartz, doncs per a ells aquesta simbiosi és fantàstica en periodisme.

“El que va sorgir de la discussió postelectoral és que els grans estats dels Estats Units no confien en els mitjans nacionals i

internacionals perquè creuen que són parcials o no representa-tius. En aquest cas, la marca The Monitor és potser encara més valuosa localment que la nostra, perquè som part d’aquesta in-fraestructura de mitjans costaners”, diu el portaveu de Quartz. “Em sento fermament atret i confiat sobre aquest tipus de col·laboracions, així que espero que això condueixi a projectes similars en el futur. Un local i un generalista ens complementem en moltes coses i ens podem ajudar”.

Google ajudarà els mitjans a gestionar les subscripcions Google sembla voler reconciliar-se amb els mitjans de comu-nicació espanyols després de la abrupta sortida de l’Estat del servei Google News; almenys això és el que es desprèn a partir de la posada en marxa d’un nou pla per impulsar els serveis de subscripció de pagament de les publicacions digitals.

Es tracta d’una iniciativa que busca millorar la seva relació amb els mitjans a canvi de contribuir a l’increment dels seus ingressos, segons ha explicat el vicepresident de Google News, Richard Gingras, que ha revelat que des de la companyia ja




han començat a contactar amb els editors per informar-los so-bre com poden oferir-los suport a l’hora de gestionar les seves subscripcions”.

Aquesta iniciativa porta amb ella la desaparició de la política First Click Free (primer click grauito), que fins a la data requeria als editors oferir un mínim de tres articles de forma gratuïta a través de Google motor i Google News, abans de presentar als usuaris les seves pàgines de pagament.

El directiu del cercador ha reconegut que el mercat ha evo-lucionat i que cada vegada més publicacions poden construir un negoci sostenible mitjançant continguts de pagament; per la qual cosa en substitució d’aquesta política, el cercador posarà en marxa un model de mostres gratuïtes a través del qual els editors podran decidir sobre la quantitat d’article que desitgen oferir als potencials subscriptors de forma gratuïta. D’aquesta manera, la quantitat d’articles la determinarà cada editor ba-sant-se la seva pròpia estratègia, amb el que Google reconeix que cada cas és particular. (d’Espacio Dircom)

Financial Times aposta per l’àudio com a format

El diari Financial Times porta setmanes reconvertint els seus ar-ticles en àudio, de cap manera experimental, per prémer la res-posta dels seus lectors. El diari aposta per l’àudio com a suport del futur dels seus continguts. Per a això, l’eina utilitzada està sent Amazon Polly, i la seva capacitat per convertir en àudio textos, gràcies a la veu artificial coneguda com Amy. Els articles triguen entre un i tres segons en convertir-se en àudio. Tots els continguts del Financial Times es reconverteixen en àudio amb aquesta eina.

L’editorial ha posat a disposició aquest nou format d’àudio al deu per cent dels seus subscriptors i està considerant la possibilitat




d’obrir-lo fins al 90 per cent restant per a final de l’any, segons la companyia. El director de FT Labs, Chris Gathercole, ha declarat que encara era massa aviat per compartir els resultats de com la gent es comporta amb aquesta nova oferta d’àudios a partir d’articles escrits en el diari, però les primeres proves demostren que la gent hi torna regularment. Ara el diari està treballant en la millora de ritmes i tons. Per exemple, Amazon Polly solia tractar la paraula “Trump” com un verb, de manera que quan es llegia com un verb, en lloc de com un nom, la cadència era xocant.

“Aquests ajustos minúsculs necessiten ser realitzats constantment a través de l’eina. Els proveïdors també ho estan arreglant, així que estem segurs que en els propers mesos podrem obrir aquesta nova oferta a tots els subscriptors”, va dir Gathercole. (de Digiday)

Rosell: “el gran repte del periodisme és convèncer els ciutadans que cal pagar per la informació”El director d’El Mundo, Francisco Rosell, ha apuntat la neces-sitat que els ciutadans entenguin que cal instaurar el pagament per la informació per evitar que el periodisme desaparegui. Ro-

sell ha animat el sector a apostar per un model de negoci que faci rendible al periodisme, protegint la seva independència. I aquest no és altre que el pagament per la informació. El direc-tor del diari ha lamentat que amb l’auge d’Internet i les RRSS la gent hagi entès que tota la informació ha de ser gratuïta, contribuint a la precarització de les redaccions. En un esmorzar organitzat per Nueva Economia Fórum, Rosell ha insistit que el gran repte a què s’enfronten els mitjans és fer veure als ciuta-dans la “necessitat que cal pagar per la informació” per evitar la desaparició del periodisme.

En qualsevol cas, Rosell ha afirmat que “l’essencial serà que qui cobri per aquest accés a l’article sigui el mitjà que el va produir, no un agregador que el difongui i obtingui per això in-gressos”. I és que com ha recordat aquestes plataformes poden arribar a quedar-se “el 80% dels ingressos publicitaris”. (d’Ami)




El percentatge global d’ús del català a Internet és del 65,25%

Rebem la informació de l’actualització mensual del resum de si-tuació del Baròmetre de l’ús del català a Internet de WICCAC a 30 de setembre del 2017. El percentatge global d’ús del català és del 65,25% (alt), 0,03 punts percentuals superior al del mes anterior (65,22%). Entre les notícies més destacades del mes de setembre d’enguany destaquem: - Softcatalà publica la Guia d’Autodefensa Digital per a saber protegir-vos i evitar la censura en el món digital.- Un 12,5% de les aplicacions mòbils més populars es troben en català i disponibles a Softcatalà.- Un ‘sí’ l’1 d’octubre és l’única manera de tenir un estat a favor de la llengua. (Font: PxL)- Després de gairebé 15 anys de la seva creació, LinkedIn se-gueix marginant el català.- Campanya europea per l’ús de programari lliure en les con-tractacions públiques. (Font: Softcatalà)- La Fundació puntCAT i l’ISOC expressen la seva repulsa per la censura a Internet a Catalunya.

Es pot llegir la notícia sencera des d’aquest enllaç (d’AEC)

Claus per a la sostenibilitat dels mitjans digitals Mijal Lastrebner, cofundadora i directora de l’organització inter-nacional SembraMedia -dedicada a impulsar l’èxit dels mitjans nadius digitals del món de parla hispana-, va explicar recen-tment algunes de les conclusions de l’informe “Punt d’inflexió”, publicat el passat mes de juliol. L’ICFJ les ha recollit en un article publicat a IJnet.org. Les set claus per a la sostenibilitat dels mitjans digitals són les se-güents:

• Diversificar les fonts d’ingressos• Explicar bé la teva història• Generar equips diversos i invertir-hi• Construir aliances• Proveir de seguretat integral al teu equip• Produir contingut innovador• “Just do it”


http://www.wiccac.cat/2017/09/barometre-de-lus-del-catala-a-internet-setembre-2017/



SembraMedia ha complert fa pocs dies dos anys d’existència havent realitzat un gran treball durant aquest temps. El Butlletí ofereix als seus lectors l’article de Santiago Sánchez a IJNET sobre les set claus per a que un mitjà digital sigui sostenible. CLICAR AQUÍ (d’ICFJ)

Ràdio en línia: hàbits de consum a Espanya

Segons l’AIMC (Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació), el 74% dels internautes espanyols són oients de ràdio i el 41% (13.000.000 de persones) ho fa a través de la Xarxa. El consum de ràdio online té lloc principalment en direc-te, segons la nova edició del Q Panell d’AIMC, que en aquesta ocasió ha realitzat un qüestionari diferent a les quatre edicions anteriors amb la finalitat d’obtenir dades sobre aspectes inte-ressants sobre la ràdio que no tenen cabuda en els qüestionaris regulars d’EGM.

Entre les conclusions més interessants de l’anàlisi realitzada per l’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunica-ció (AIMC) cal assenyalar els següents:

- Un 41% dels internautes decla-ra haver escoltat la ràdio a través d’Internet en l’últim any , concreta-ment gairebé 13 milions de perso-nes, 10,5 milions la van seguir en directe i 6,5 milions en diferit.

- Entre homes i dones, hi ha 11 punts de diferència percentual, concretament el 46% per als homes i 35% per a les dones. Per edats, estan per sobre de la mitjana dels grups d’entre 14 i 44 anys.

- El 33% declara escoltar la ràdio en línia i n directe o streaming , i el 21% en diferit o via podcast.

- Si ens referim als últims 30 dies, el percentatge d’internautes que declaren haver sintonitzat la ràdio online en directe és del 29%. D’aquests, el 56% ho fa des d’una pàgina web i el 28% des de l’aplicació de mòbil oficial de la cadena . Per la seva banda, el 18% va escoltar la ràdio online en diferit o via podcast en l’últim mes. D’aquests, el 49% ho fa des d’una pàgina web i el 12% des de l’aplicació de mòbil oficial de la cadena. El 26% declara que ha escoltat un fitxer podcast que s’havia descarregat prèviament.


http://ijnet.org/es/blog/siete-claves-para-que-tu-medio-digital-sea-sostenible



Si preguntem per un dia mitjana, el resultat a través d’Internet és que el 74% dels internautes reconeixen ser oients de ràdio.

- El dispositiu més utilitzat per escoltar la ràdio online en directe és el telèfon intel·ligent , l’utilitzen el 59% dels que escolten ràdio en directe. L’ordinador de sobretaula i el portàtil empaten en la segona posició amb un 31%.

- Més de 90% dels internautes sintonitza la ràdio quan va al co-txe i el que més escolta és música. La font d’àudio més utilitza-da quan van en cotxe és la ràdio hertziana (FM o OM) seguida a molta distància pel reproductor de CD i la música en USB.

- La música és el contingut més escoltat, seguit de l’informatiu i l’entreteniment. En els blocs de 6:00 a 10:00 del matí, predomi-nen els informatius, i entre les 23:00 i les 02:00, quan els oients prefereixen els continguts relacionats amb l’esport.

L’Associació per a la Investigació de Mitjans de Comunicació utilitza el mesurament online per a la realització del AIMC Q Pa-nell, un sistema per realitzar entrevistes d’una manera àgil però que encara no compta amb la precisió i fiabilitat de l’EGM, els resultats es basen en una mostra molt més amplia. Amb aquest

nou estudi s’espera conèixer millor els comportaments de la població internauta, representant 31,9 milions sobre els 39,7 milions d’espanyols de 14 anys o més. (d’Ipmark)

El Pew Research ofereix deu tendències clau sobre mitjans digitals Amb motiu de la celebració del 5 al 7 d’octubre del congrés anual de la Online News Association (ONA) a Washington DC, Pew Re-search Center ha publicat deu tendències clau sobre mitjans digitals i xarxes socials extretes dels seus recents informes sobre el sector. Cadascuna d’elles està acompanyada del corresponent gràfic, com es pot veure en el link del final d’aquest text. Les deu ten-dències són les següents:

1. La distància entre el consum de televisió i notícies en línia s’està estrenyent.2. L’ús dels dispositius mòbils per al consum de notícies se-gueix augmentant.3. Els adults de més edat estan impulsant el creixement en l’ús dels mòbils per informar-se.




4. Dues terceres parts dels nord-americans (67%) consulten al-menys algunes notícies a les xarxes socials5. Les persones que no són de raça blanca i que tenen menor nivell educatiu afirmen de manera creixent que s’informen a tra-vés de les xarxes socials.6. Molts nord-americans creuen que les notícies falses estan sembrant confusió i un terç (32%) afirma que sovint veu a inter-net notícies polítiques inventades.7. Els nord-americans confien poc en la informació que veuen en les xarxes socials.8. Les vies més comuns per arribar als llocs web de mitjans són les xarxes socials i les visites directes.9. Les notícies online que arriben a través del correu electrònic o de missatgeria procedents d’amics o familiars són les que tenen més possibilitats de generar algun tipus de seguiment.10. Les cerques en línia poden ser un bon indicador dels inte-ressos, les preocupacions o les intencions del públic.El Butlletí ofereix més informació CLICANT AQUÍ (de Pew Re-search Center)


http://www.pewresearch.org/fact-tank/2017/10/04/key-trends-in-social-and-digital-news-media/



Com ha de canviar el màrqueting per arribar al consumidor del segle XXIPer Puro Màrketing

Els consumidors han canviat. Els dispositius mòbils, l’univers de les xarxes socials i la tecnologia en general han creat un nou context en què el seu accés a la informació és molt diferent al que tenien anys enrere.

Això implica que el que cal fer ara per connectar amb ells és molt diferent al que calia fer en el passat. Els consumidors es-peren de les marques i de les empreses un tipus de comunica-ció diferent. Com apunten en l’anàlisi, el màrqueting de masses

està deixant pas a la customització massiva. En comptes de centrar-se en les coses d’una manera generalista i d’intentar arribar al mercat de forma massiva, ara cal treballar de forma específica. Han de parlar-los als consumidors.

Això és el que defensa el màxim responsable de màrque-ting d’Unilever, Keith Weed, de les observacions es desprèn l’anàlisi. El màrqueting ha passat d’haver de fer missatges que arribessin a molts consumidors a començar a haver de crear “segments d’un” o “segments per a un”.

Els dispositius mòbils han creat una massa de consumidors altament empoderats, que controlen molt més la seva relació amb les marques i les empreses i els seus missatges. Ara ells decideixen quan reben la informació i quan i com compren. L’única manera de saltar-se aquestes barreres està en crear moments específics de contacte. És el que altres experts i ana-listes diuen micromoments.Ara el més important és arribar a un consumidor concret i fer que senti que li estàs parlant de forma directa.

Com connectar amb els consumidorsAconseguir-ho no sembla senzill i no resulta fàcil. Per aconse-

PUBLICITAT I MÀRQUETING



guir-ho, els responsables de màrqueting han d’aprendre com han canviat els consumidors i com han canviat els seus hàbits de consum d’informació. Els consumidors d’avui estan preocu-pats i busquen el rellevant i l’immediat. Volen que les coses que els ofereixen siguin el que els interessa i volen tenir-les ja.

De fet, com apunta l’analista, les pròpies pautes de cerca i el que han començat a buscar més que mai els consumidors deixen bastant clar aquest canvi. Així, les recerques de coses “obert ara” s’han triplicat des de 2015 i les de “lliurament en el mateix dia” han pujat des de llavors en un 120%.

Els consumidors estan posant cada vegada més el llistó més alt, ja que tenen expectatives cada vegada més elevades en el que respecta al que les empreses i marques van a oferir-los. Ells són l’epicentre del seu consum d’informació en el seu nou univers tecnològic i volen que això segueixi passant de la ma-teixa manera en el seu accés a la informació que els interessa de les marques i de les empreses.

Aquests han de ser capaços de veure-ho i d’estar a l’alçada. De fet, no hi ha més que pensar com han variat les recerques de coses “a prop meu”. Els consumidors ja no estan incloent

aquest afegit a les seves recerques perquè donen per fet que el que rebran serà una mica a prop seu.

Tot això crea molta pressió sobre marques i empreses per fer les coses bé i fa que hagin de canviar la seva manera de treba-llar i les seves estratègies, així com els elements que funcionen com a base. Per sobreviure en aquest nou terreny, les compan-yies necessiten d’entrada dades, que els ajudin a comprendre als seus consumidors. Després, han de fer que la seva marca destaqui enmig de totes les altres, convertint-la en alguna cosa significatiu. I, finalment, han de crear aquests missatges pode-rosos, aquests missatges que arriben als consumidors d’una manera única.

Això sí, cal afegir a les paraules d’aquest expert una qüestió. Les empreses han de ser capaces de comprendre on són els límits i les fronteres, perquè un excés de personalització o una personalització mal feta pot tenir un efecte altament negatiu sobre els consumidors. Una companyia que personalitza mala-ment i massa pot resultar simplement inquietant.




El Govern britànic revisa el seu compte de mitjans amb el focus posat en la transparència. Espanya, endarrerida

El Govern del Regne Unit ha posat en revisió el seu compte de mitjans valorat en més de 150 milions d’euros “amb la trans-parència al cor” del concurs públic. Amb aquest procés d’elecció d’agències de mitjans per gestionar les seves campanyes ins-titucionals, l’Executiu britànic vol “exercir un paper de lideratge davant els desafiaments que enfronten els anunciants avui en dia” i “restaurar part de la confiança que s’ha perdut”, la qual pot “ajudar a la indústria en general a avançar”.

En definitiva, “la transparència estarà al cor del nostre procés de renovació”. I és que el Govern britànic té un “deure” amb 65 milions de contribuents per assegurar que “tots els diners que gastem sigui usat de la manera més eficaç possible”. Així s’expressa Alex Aiken, director executiu de Comunicació del Govern de Theresa May. “Volem que tota la publicitat institucio-nal digital tingui una visibilitat del 100%”, ja que “tots els diners que gastem ha de ser usat de la manera més eficaç possible”.

Un procés similar s’ha obert a Espanya, que actualment està en plena licitació del nou Acord Marc -valorat en 93 milions d’euros- per a la prestació de serveis de compra d’espais en mitjans de comunicació i altres suports per a difusió de cam-panyes de publicitat institucional.

No obstant això, els termes semblen -a priori- ben diferents. Per començar, el Ministeri d’Hisenda -que és de qui depèn aquest Acord Marc- ha tornat a fer oïdes sordes a les demandes de la indústria publicitària espanyola en les seves recomanacions per conduir el procés de renovació d’agències.

Tant La FEDE com Agències d’Espanya van denunciar a prin-cipis del mes passat -quan es van fer públics els plecs del con-




curs- que el Govern “considera la publicitat com un producte tancat, independentment dels objectius. Sense valorar si les campanyes arriben o no a la ciutadania de la forma més eficaç i eficient”.

Les seves queixes, sobretot, van dirigides a que l’Executiu ha tornat a permetre que les agències puguin presentar les seves ofertes amb una comissió del 0%.

Contra aquesta mesura, les associacions del sector proposen “que en les ofertes per a concursos de publicitat (mitjans i creati-vitat) s’estableixi com a oferta mínima el valor en els salaris dels equips que cada empresa proposi, segons el mínim del Conveni Col·lectiu. És una forma de fugir del cost zero i de dignificar el nostre sector, la principal matèria primera és el talent de les per-sones”. En suma, La Fede i Agències d’Espanya es lamenten que “hauria estat el moment de construir un sector més transpa-rent, on es reconegués que la remuneració no pot ser negativa”.

Lamentablement, els plecs de l’Acord Marc no fan cap referèn-cia a temes nuclears com la visibilitat o el frau publicitari. Tam-poc afavoreixen la transparència el fet que l’únic criteri per a valorar les ofertes econòmiques sigui el preu del CPM en el cas

de la publicitat digital i els descomptes en la resta de mitjans, la qual cosa contribueix a l’empobriment dels mitjans de comuni-cació, ja de per si molt afectats per la crisi econòmica. (resum de Dircomfidencial)

La meitat de les impressions programàtiques podrien ser fraudulentes

La compra programàtica encara té molt camí per recórrer per acla-rir els dubtes que aquesta modalitat de compravenda de publici-tat digital genera en els anunciants, sobretot pel que fa a la seva seguretat de marca i el frau. No ajuda a aquest punt l’última dada coneguda que la meitat de les impressions programàtiques no im-pacten a un visitant humà i sí a un robot. Així es va desvetllar en la Setmana de la Publicitat de Nova York, divendres passat.




A la pregunta a un panell d’experts sobre quantes impressions creuen que són fraudulentes en la compra programàtica, Matt O’Grady, CEO de Nielsen Catalina Solutions, va assegurar que, en la modalitat directa, “diria que més del 50 per cent”, tot i que també va advertir que s’estan fent grans progressos per solu-cionar aquesta problemàtica. No així en la programàtica oberta, el nivell de frau “podria ser fins i tot més gran” i aquí l’expert no és tan optimista de cara al futur: “encara és un repte”.

Un altre dels ponents -Glenn Eisen, director de Màrqueting de SlingTV-, va rebaixar el frau a un terç de les impressions, però només en aquelles companyies que estan molt enfocades a combatre aquesta pràctica il·lícita. En el cas dels editors que no posen tots els esforços a evitar-ho, el frau supera el 50%, segons Eisen.

Com sigui, la veritat és que el trànsit fraudulent cada vegada és menor, gràcies als esforços de la indústria per aplacar-ho. L’any passat aquesta pràctica va ocasionar un deteriorament econòmic a tot el món de 6.500 milions de dòlars, mentre que un any abans va ser de 7.200 milions; segons un estudi realit-zat per l’Associació Nacional d’Anunciants d’Estats Units i de White Ops. Això és una gran notícia, ja que aquest descens

s’ha registrat tot i que la publicitat digital està creixent a ritmes aproximats del 10% .

La compra programàtica oberta podria suportar un frau més gran que el 50% que afecta la directa. Amb molta diferència, l’origen més important d’aquest frau és la compra de trànsit a tercers. Aquesta pràctica il·lícita és 3,6 vegades més gran que el trànsit no comprat.

Com anys anteriors, les més grans cotes de frau s’han donat en el format de vídeo a desktop. En aquest apartat, fins al 22% del trànsit és il·lícit. No obstant això, és un punt percentual més baix que el registrat l’any passat. La raó per la qual aquest for-mat és el més afectat és que el CPM que registra és més gran que en altres. Pel que fa al display a l’escriptori, la xifra és del 9%, dos punts percentuals menys que el 2016.

L’àmbit mòbil és molt menys problemàtic, ja que només un 2% del trànsit estudiat és fraudulent. Cal precisar aquí que no està inclòs el vídeo ni el pay-per-click, que segueix en cotes preocu-pants. (de Dircomfidencial)




Finances i Assegurances, seguit de Cultura i Ensenyament van liderar Internet al setembre

Finances i Assegurances amb 164 marques, 2.746 creativitats i 17,0% de share, van liderar internet al setembre segons el se-guiment d’Arce Media del mitjà internet. Cultura, Ensenyament i Mitjans, el van seguir amb 980 marques, 4.351 creativitats i 12,4% de share. Distribució i Restauració amb 1.142 marques, 6.243 creativitats i 11,2% van ocupar la tercera posició mentre Telecomunicacions i Internet amb 875, 3.548 i 11,2% van ocu-par la quarta posició. Es tracta de l’Informe sobre un total de marques de 6.548. i un total de Creativitats de 31.217.

La Automoció amb 182, 2.232, i 9,8% va quedar en cinque-na posició per davant de Transport, Viatges i Turisme amb 422 marques, 1.939 creativitats i 7,5% de share, mentre Serveis Pú-blics i Privats amb 1074, 4.033, i 6 , 7% van ser sisena opció, per davant de Bellesa i Higiene amb 89, 302, i 6,7%. Jocs i Apostes van quedar en vuitè lloc amb 24 marques, 200 creati-vitats, i 2,5% de Share per davant d’Esports i Lleure amb 213, 914 i 2,3%.

Per anunciants els més seguits a internet van ser P & G amb un 3,51%, BBVA amb un 3,43% i Sol Melia amb un 3,40%, men-tre que Marca Va liderar els Mitjans amb un 11,15%, seguit de elmundo. és amb 10,30% i elpais.com 6,68%. (de Programa Publicidad)

Òrbita: Comunicar a l’era del nou capitalisme

La segona edició d’Òrbita, organitzada per Hill + Knowlton Stra-tegies i SCPF, tindrà lloc el proper 18 d’octubre a Madrid i comp-tarà amb la participació de marques com Telefónica i Desigual. Transparència absoluta, pensament a llarg termini, alineació al voltant d’un propòsit... són alguns dels indicadors que el capi-talisme tal com el coneixem està passant a la història donant pas a nous models de negoci més sostenibles i responsables.

Per explorar el creixent paper de la comunicació en aquest nou context, Hill + Knowlton Strategies i * S, C, P, F... han organitzat la segona edició d’Òrbita, un esdeveniment dirigit a professio-nals del món del màrqueting i la comunicació que tindrà lloc el proper 18 d’octubre a Madrid. Sota el títol “Òrbita: Comunicar a




l’era del nou capitalisme”, s’analitzaran les claus d’aquest es-cenari de la mà de marques com Telefónica, Desigual, IESE Business School, DKV i Cosentino, a més d’experts de les dues agències i un panell de start-ups espanyoles que estan con-tribuint a construir un món millor. La inscripció és gratuïta (tot i que les places són limitades) i pot realitzar-se a través de la web de l’esdeveniment. (d’AEC)

Kantar presenta TGI Target Snapshot, l’estudi més complet del consumidor

Després del seu llançament en una gran quantitat de mercats de tot el món, Kantar Media presenta a Espanya una nova i eficaç eina per anunciants i agències: TGI Target Snapshot. Aquesta intuïtiva aplicació web permet identificar, construir i comparar, a partir de dades de TGI*, targets il·limitats i visualit-zar de forma atractiva en vuit informes predefinits: demogràfics, consum, nivell de consum, marques, actituds, mitjans, suports i arquetips de consumidors .

Una de les enormes avantatges de TGI Target Snapshot és que es pot accedir des de qualsevol dispositiu, tant PC/Portàtil com

Tauleta, el que permet als seus usuaris accedir a les dades més enllà de la taula de treball. Pel que fa a la visualització de les dades, aquesta aplicació web s’adapta a la imatge de qualse-vol tipus de companyia, permetent personalitzar la mateixa eina amb el logo i els diferents serveis de cada client com si fos una plataforma pròpia de l’empresa.

Aquells anunciants i agències que utilitzin aquesta aplicació web s’enfortiran les relacions amb els seus clients aprofitant aquestes dades de confiança i qualitat que els permetran conèi-xer-los millor, a més dels seus productes i/o serveis. I a aquests últims, els facilitarà un coneixement complet dels seus consu-midors. (de Programa Publicidad)

Santander llança “Digilosofía” de la mà de Laboratorio

Digilosofía és una idea transversal que defineix el posiciona-ment digital del Banc Santander. Aquesta filosofia gira entorn del client, a qui situa en el centre de tot perquè triï com, quan i on relacionar-se amb el banc i dedicar el seu propi temps al que consideri més important. Per al Banc Santander, Digilosofía és




posar la tecnologia al servei de les persones i no a l’inrevés, per resoldre les gestions del dia a dia d’una manera ràpida i senzilla, parlant poc i solucionant molt.

La campanya publicitària ha estat protagonitzada per empleats reals del banc. En les diferents peces audiovisuals, digitals i gràfiques es destaca el ús quotidià de la tecnologia, tant en l’activitat professional d’aquests treballadors, com en la seva vida personal per gaudir més de les seves aficions. El concepte Digilosofía i la campanya de llançament han estat elaborats al llarg dels últims mesos per l’agència El Laboratori .

La campanya s’està difonent ja en tots els mitjans online i offli-ne (TV, premsa, ràdio, mitjans digitals i xarxes socials), a més de cobrir tots els aparadors de la seva xarxa d’oficines i tenir prevista una estratègia d’accions especials que anirà desen-volupant-se a al llarg de les properes setmanes i mesos. (de Control Publicidad)

L’agència Shackleton guanya el compte de Renfe

Després d’un concurs en què van participar vuit agències, Renfe ha adjudicat el seu concurs de creativitat i producció pu-blicitària per als propers tres anys a Shackleton. Sens dubte, una assignació molt important que comptarà amb un contracte estimat de 5.700.000 milions d’euros.

Amb l’objectiu d’augmentar la notorietat de marca del grup em-presarial, la tasca de Shackleton se centrarà en dissenyar una estratègia global de comunicació que identifiqui, sota un mateix posicionament, totes les campanyes de Renfe i les seves so-cietats, mitjançant el desenvolupament de serveis de creativitat i producció publicitària que inclouen totes les disciplines: estra-tègia, creativitat, producció, accions de publicitat, comunicació, xarxes socials, assessorament permanent, promoció i organit-zació d’esdeveniments o activitats de comunicació com fires, entre d’altres.

Per a Juan Silva, director creatiu executiu de Shackleton, “Des del punt de vista creatiu, hi ha poques oportunitats més estimu-




lants que treballar amb una marca com Renfe en un projecte a tres anys. És un repte apassionant i pensem estar a l’altura”. (de La Publicidad)

Correus i Arena Media llancen la campanya “Alguna cosa molt nostra”

Arena Media ha desenvolupat l’estratègia de la campanya i la gestió de mitjans, que inclou televisió -per primera vegada des de fa anys-, ràdio, mitjans digitals, exterior i cinema. Correus ha llançat la seva última campanya publicitària, “Alguna cosa molt nostre”, amb l’objectiu d’apropar al públic jove, cada vegada més digitalitzat. A través d’aquesta campanya, es pretén recuperar la identitat de la Companyia amb coses tan pròpies i tan compar-tides per tots com el treball dels carters, la il·lusió en rebre una carta i com les noves tecnologies han canviat la manera de rebre paquets. Els espots es desenvolupen amb un toc d’humor, for-mats innovadors i un llenguatge proper per arribar als més joves.

L’estratègia de la campanya i la gestió de mitjans ha estat des-envolupada per Arena Media i compta, per primera vegada des

de fa anys, amb activitat publicitària en televisió en cadenes nacionals, regionals i temàtiques amb espots de 10 segons. A més l’estratègia de mitjans es completa amb formats inno-vadors adaptats al mitjà digital, mitjà exterior, ràdio i cinema, vinculant-se a estrenes com Blade Runner II i Star Wars Episodi VIII. (de Programa Publicidad)




Com millorar el trànsit del nostre web en 30 dies

El SEO no va d’accions puntuals concretes, és un procés d’optimització constant. I una de les guies per a aquesta opti-mització és el comportament dels usuaris. El monitoratge regu-lar d’aquests és una tasca clau que ens permetrà reaccionar rà-pidament a caigudes en el trànsit i altres incidències. Una altra clau és mantenir la pàgina web en bones condicions. D’aquesta manera ens garantim un alt posicionament en cercadors.

Però hi ha més. Des OnPage.org i Hubspot ens arriben alguns consells que es poden aplicar a una pàgina web per millorar el SEO en 30 dies.

El Title y la Meta description.- 70 caràcters és la longitud màxi-ma recomanada per al Títol. Ha de ser curt, concís i incloure paraules clau. A més, com el SEO és un procés d’optimització constant, es recomana mirar enrere i afegir Titles en totes aque-lles pàgines que no el tinguin perquè són antigues.

Respecte a la Meta description, hauria de descriure el contingut de la URL de manera precisa. No és que hagi d’afectar direc-tament al SEO, però sí a la taxa de clics (que beneficia el SEO com més alta sigui). Per tant, meta descripcions de 175 caràc-ters amb un bon call-to-action, keywords i que reflecteixin el valor afegit del contingut, són la clau.

L’Alt a les imatges.- Els motors de cerca no són capaços d’interpretar el contingut de les imatges si no és amb ajuda de text. Per això és tan important que acompanyem les fotografies d’un Alt text que l’hi posi més fàcil. A més, si per alguna raó la imatge no es carregués, almenys llegiríem la seva descripció en forma de text.

Un altre motiu pel qual utilitzar l’Alt és important resideix en els invidents, que accedeixen al web mitjançant programaris que llegeixen el contingut. Així, quan hi hagi una imatge el pro-gramari llegirà l’Alt que li correspongui. Per tant, les keywords

NOVES EINES



són importants a l’Alt, però també descriure amb elles el que il·lustra la imatge.

Links trencats.- Els errors 404 en un web generen una mala ex-periència d’usuari i interrompen el rastreig dels motors de cerca donant a entendre que la pàgina no està ben mantinguda. També pot haver-hi errors 404 en els URL que hem enllaçat des de la nostra pàgina. Potser es tracta d’una landing que es va crear fa mesos i el site ja no està disponible. Hem de revisar aquests en-llaços amb periodicitat per eliminar-los de la nostra web.

I amb els errors 404 propis, el millor és fer un redirect (301) de la URL trencada a la bona. La feina d’un bon webmaster en aquesta tasca és fonamental.

Escurçar els URL.- No haurien de tenir més de 2.000 caràc-ters. Encara que de nou, no es tracta d’una cosa que hagi d’afectar directament al SEO, però sí a l’experiència d’usuari. Com més curta, fàcil de recordar i descriptiva sigui un URL, millor. A més, si l’URL té menys de 74 caràcters ens assegurem que apareixerà completa al SERP de Google. Per aconseguir-ho, cal eliminar les anomenades stop words (el, un, unes...) i les conjuncions (i, o...).

Pàgines òrfenes.- Cal evitar-les. Són aquelles URL que no te-nen enllaç intern a cap altre contingut de la web. Si el robot de Google es troba amb una d’elles es veurà obligat a aturar el seu rastreig perquè no tindrà a on “saltar”; li haurem fet treballar en va i això no beneficiarà en res el nostre SEO.

L’anchor text augmenta la rellevància.- Els anchor text hau-rien de descriure amb detall la informació continguda a l’enllaç, informant a l’usuari del que pot esperar d’aquest contingut. És a dir, hem d’evitar que els enllaços vagin sobre paraules com “aquí” o “més” i en el seu lloc utilitzar paraules clau. L’ideal seria utilitzar sempre el mateix anchor text per a cada URL.

Investigar paraules clau.- Hi ha algunes eines que resulten útils per trobar paraules clau que encaixin amb l’audiència i permetin expandir l’abast dels continguts. A l’hora de triar-les hem de te-nir en compte si necessitem paraules clau transaccionals (més enfocades a la venda) o informatives (per oferir informació al lector).

Eines que podríem fer servir:Google Keyword Planner: forma part d’AdWords i pot ser útil per agafar idees

NOVES EINES

http://adwords.google.com/KeywordPlanner?hl=es



Google Trends: ideal per a les paraules clau relacionades amb esdeveniments o moments puntualsUbersuggest: et suggereix el terme de cerca més adequatEl mateix cercador de Google: és adequat per paraules clau long-tail. Escrivint uns pocs termes, el cercador ens suggereix frases que podríem tenir en compte a l’hora de redactar alguns articles.

Els temps de càrrega.- Podem fer servir Google PageSpeed per comprovar la velocitat a la qual es carrega la pàgina. Una de les claus per reduir els temps de càrrega és usar imatges optimitzades per web. Aquestes són algunes de les eines que pots utilitzar per comprimir les fotografies:

• compressor.io• jpegmini.com• tinyjpg.com• optimizilla.com

Analitzar la qualitat d’una pàgina.- Posicionar-se en el més alt dels rànquings depèn de factors com l’originalitat del con-tingut o el valor afegit que aquesta aportació als usuaris. Com podem assegurar-nos que la nostra pàgina té qualitat? Amb ei-

nes com Ryte, que informen sobre si cal fer una optimització del contingut en un web concret per millorar el posicionament en el SERP de Google.

Crear titulars únics.- Les funcions que compleix un titular són dos: aportar una estructura organitzada al contingut i fomentar la lectura dels usuaris. Per això és important aplicar una sèrie de punts i no perdre cap dels dos enfocaments. Perquè estem escrivint titulars per al lector, però també per a Google:

Utilitzem només un H1 per pàgina; incloure la paraula clau en el H1; escriure titulars secundaris que portin H2, H3, H4...; inclou-re paraules clau complementàries en el H2, H3, H4...; escriure titulars tan curts com sigui possible; recórrer a elements com números per cridar l’atenció del lector des dels titulars.

Curació de continguts.- Republicar els nostres propis contin-guts és una bona estratègia per impulsar el trànsit web. A més, si els actualitzem, ampliem i millorem, Google els veurà amb millors ulls perquè li estem recordant que aquest contingut està “viu”.

Diversificar.- Podem recórrer a un altre tipus de continguts que atreguin l’audiència:

NOVES EINES

http://trends.google.es/trends/

http://ubersuggest.io

http://compressor.io

http://www.jpegmini.com/

http://tinyjpg.com

http://optimizilla.com/

http://es.ryte.com



Fent infografies il·lustratives; publicant enquestes; escrivint e-books; fent vídeos curts sobre temàtiques concretes; preparant case-studies; publicant articles de firmes convidades; fent en-trevistes a influencers...

Xarxes Socials.- Les xarxes socials són una important font de trànsit. I és que Google també té en compte les interaccions en aquestes plataformes per definir la rellevància i la qualitat dels continguts. Per això és important recórrer a les xarxes so-cials per promocionar els continguts entre el target adequat. Usant el seu mateix llenguatge i publicant de manera periòdica, aconseguirem fidelitzar una audiència clau per millorar el nostre posicionament. A més, acompanyant les publicacions de bones imatges o vídeos, millorarem les interaccions dels usuaris.

Forçar les interaccions.- Els usuaris poden interactuar amb una pàgina de moltes formes diferents.

Com més opcions els donem, millor: animem els lectors a co-mentar en els articles amb un CTA al final de cada text; escri-vint continguts sobre temes controvertits polèmics per generar debat; animar també al fet que comentin en les publicacions que fem en xarxes socials; permetem que puntuïn els nostres

continguts amb algun giny; quan fem preguntes als lectors per-què responguin, no oblidem agrair la participació o fins i tot res-pondre el director o editor.

Monitoritzar el progrés.- Mitjançant Google Analytics i Google Search Console podem portar un seguiment del trànsit al nostre web i observar les variacions que es produeixen en base als canvis i millores introduïdes.

Periodisme local: Perquè importa, com evoluciona i qui paga per ell?

El periodisme local, com els mi-tjans de comunicació més amplis, ha estat interromput massivament per l’aparició de noves tecnologies i comportaments digitals. Això ha desbloquejat una àmplia gamma d’informació i fonts d’entreteniment per a públics, ha creat nous espais i oportunitats per als anunciants i ha donat lloc a acomiadaments i

NOVES EINES



al tancament de títols a moltes contrades on el periodisme de proximitat sempre ha estat exitós.

El Butlletí de l’AMIC ofereix als seus lectors l’oportunitat de llegir el resum executiu d’un nou informe sobre el periodisme local (em aquest cas a Amèrica) que ha escrit per al Centre de Periodisme Àgora de la Universitat d’Oregon el doctor Damian Radcliffe, professor de Periodisme de la Universitat d’Oregon, a Carolina. A través d’entrevistes detallades i amb detalls, amb 12 editors, periodistes i un investigador líder en comunicació amb base a la regió, aquest document ressalta la pràctica del periodisme local al Pacífic nord-oest dels Estats Units.

L’informe complet es publicarà en breu. Però el report al qual ens referim ofereix una indicació d’alguns dels principals temes i troballes presentats en aquest interessant estudi que us oferim. CLICAR AQUÍ

Tradelab crea una eina per optimitzar el cost per hora

“La nostra eina, que afavoreix el “reach visible”, augmenta el CPM perquè estem davant d’una lògica de pressió publicitària

més gran, amb la re-exposició del missatge publicitari. Però aquesta pujada es compensa amb les taxes de visita. De ma-nera que el cost mitjà per visita baixa, segons apunten des Tra-delab, que ha desenvolupat Brand Impact, una nova eina amb la qual optimitzar el cost per hora de les impressions display dels clients .

Per Guillaume Valicon, Head of Solutions en Tradelab, el mo-tiu d’utilitzar aquesta solució és que “els anunciants volen anar més enllà de l’estàndard de IAB, que considera que una pu-blicitat display ha estat vista quan ha arribat al 50% de la ma-teixa. Simplement perquè mesurar la visibilitat no és suficient per a maximitzar la taxa de memorització de la publicitat. A més, nombrosos estudis han comprovat la correlació entre memorit-zació publicitària i durada d’exposició del missatge. Calia que aquest estàndard evolucionés”

NOVES EINES

http://www.amic.media/media/files/file_352_1335.pdf



“Amb Brand Impact”, afegeix, “l’anunciant pot configurar l’objectiu de la durada d’exposició que crea òptim per usuari, perquè el missatge sigui memoritzat. Si la durada es fixa en 30 segons, l’algoritme pararà la difusió de la campanya una vega-da que l’usuari hagi vist X impressions de publicitat durant un total acumulat de 30 segons. l’objectiu és maximitzar cada ve-gada el nom d’usuaris exposats a la campanya durant el lapse assenyalat per l’anunciant “

Pel que fa a la durada ideal d’exposició acumulada d’una publi-citat, Valicon recomana “fixar un objectiu de durada d’exposició ampli la primera vegada que s’activa per poder determinar la durada òptima. Al cap d’una setmana, disposem de prou indica-dors respecte a les taxes de conversió o taxes de visita per sa-ber a partir de quin durada d’exposició l’internauta target se sa-tura. En altres paraules, a partir de quant temps ja no ens renda difondre el missatge. L’objectiu no és irritar a l’internauta”.

Eines digitals gratuïtes per mitjans creades pels becaris Knight de l’ICFJ Segons ens informem en el bloc d’Ismael Nafría, des d’aquesta setmana està disponible el llistat d’eines gratuïtes i projectes di-gitals periodístics creats per becaris Knight del Centre Interna-cional per a Periodistes (ICFJ). Es tracta de 30 eines o recursos organitzats en diferents categories: multimèdia, mòbils, dades, investigació i capacitació.

Els projectes abasten des toTimeline, una eina senzilla i mòbil per crear línies de temps, fins a Salama, un recurs que avalua els nivells de risc d’un periodista i recomana formes de mante-nir-se segur. Aquestes eines i altres desenvolupades pels be-caris Knight poden ajudar els mitjans de comunicació a trobar històries en conjunts de dades complexes, distribuir millor el seu contingut i mantenir els seus periodistes fora de perill de les amenaces a la seva seguretat tant físiques com digitals.

El Butlleti ofereix als seus lectors aquestes eines i els seus pro-jectes. Nomes cal CLICAR AQUÍ

NOVES EINES

http://tools.ijnet.org/



Autocomunicació d’empresesPer Albert Sàez, periodista i professor a Blanquerna / Slow-newsblog

El terme autocomunicació de masses de Manuel Castells s’ha imposat com a paradigma de les relacions socials a les xar-xes digitals. El mestre de la UOC ha posat l’èmfasi enraona-dament en l’alliberament dels receptors en aquest nou espai d’interacció en comparació a les cotilles dels tradicionals mi-tjans de comunicació de masses. Ara, per conversar simultà-niament amb molta gent, no necessitem passar obligatòriament pel sedàs dels diaris, de les ràdios ni de la televisió ni gairebé tampoc de cap servidor institucional a la xarxa. Aquesta mane-

ra de plantejar les coses parteix de certs apriorismes, com per exemple que el públic sempre ha volgut parlar i no l’han deixat. I també és una idea que relliga amb la visió de la comunicació com un instrument de control social, sigui per conservar l’statu quo o sigui per promoure revolucions. L’11-M a Espanya, les primaveres àrabs o el procés independentista català han estat fins ara els episodis més analitzats des d’aquest paradigma. Algun dia haurem d’obrir un debat sobre les diferències entre “alliberar” i “emancipar”.

En tot cas, és el moment de parar esment en un altre focus del tema: el fenomen de desintermediació de la comunicació (la possibilitat de prescindir dels mitjans per arribar al públic) no afecta només a les relacions polítiques i no cedeix poder no-més a la gent del carrer. També les empreses i les institucions han aprés que la seva capacitat de comunicar-se amb els seus públics objectius ja no depèn únicament dels missatges que in-sereixen en els mitjans de comunicació a través de la publicitat o de les notícies que generen els seus gabinets de relacions públiques. Aquesta possibilitat altera el sistema finançament dels mitjans de comunicació tradicionals en reduir-los la seva exclusivitat en la mediació entre les empreses i els seus clients, accionistes, proveïdors o usuaris i també entre els governants

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



i els governats. Avui, un polític pot fer arribar a molta més gent un missatge a través d’un tuit que amb una roda de premsa. Una altra cosa és la capacitat d’influir que encara depèn més del mitjans, però no només.

Vista aquesta tendència, no és descartable que en el futur les empreses optin per gestionar els seus propis mitjans de comu-nicació amb el públic, a través de la xarxa, en comptes de fi-nançar els mitjans tradicionals a través de la publicitat. Tenim exemples de televisions corporatives que han col·locat contin-guts audiovisuals a través de Youtube. cada vegada més, les webs de les empreses han deixat de ser mers suports de pro-paganda per buscar el posicionament i la viralitat a partir de la exclusivitat dels continguts que publiquen. És una hipòtesi que cal avaluar amb atenció.

Mentrestant, el camí que ja fan moltes empreses i institucions és el del màrqueting directe a través de la xarxa, això que en diem “on line”. En aquest àmbit acaba de sortir un manual que serà de referència #DigitalK publicat per Núria Escalona a l’Editorial de la UOC. Es tracta d’una síntesi de la seva ex-periència professional i dels principals conceptes i teories que s’han publicat en aquest àmbit. Especialment interessant per

a empresaris i polítics de mirada oberta però també, o encara més, per responsables de comunicació corporativa, periodistes de gabinet i community manager. És alhora realista i rigorós. Imprescindible.

La Catosfera i la “intoxicació” digital amb el procés d’independència

La Catosfera 2017, el punt de trobada de la Internet catala-na, posarà l’accent en la comunicació i la “intoxicació” digital. Les jornades, ponències i debats analitzaran com els mitjans i usuaris distingeixen i digereixen “l’excés d’informació” que els arriba per les xarxes, com explica el director de la Catosfera,




Joan Camp. L’actualitat mana i, en aquesta edició, el procés d’independència tindrà un clar protagonisme. Mònica Terribas, Antoni Bassas, David Fernández, Salvador Alsius, Toni Aira o la ‘community manager’ dels Mossos d’Esquadra (que parlarà so-bre la informació dels atemptats) seran a Girona entre els dies 20 i 21 d’octubre. Aquest any, la Catosfera canvia d’escenari i se celebrarà a l’auditori Josep Irla de la Delegació del Govern.

Podeu trobar tota la informació sobre la Catosfera 2017 CLI-CANT AQUÍ (d’AEC)

XXa Edició del Festival de Publicitat Drac Novell Internacional 2017

Ja hi ha data per a la propera edició del Festival de Publicitat Drac Novell Internacional. Serà els propers 23 i 24 de novembre

a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Drac Novell és un Festival Internacional destinat als estudiants universitaris de tot el món y organitzat per l’Associació Empre-sarial de Publicitat amb l’ajuda d’estudiants voluntaris de la Uni-versitat amfitriona. Com cada any, entre els assistents hi haurà estudiants d’Espanya i de la resta del món, directors d’Agències de Publicitat i professors de Universitats i Escoles Creatives.

Fins el 3 de novembre es poden presentar peces al concurs. A les bases trobareu totes les categories. Només cal CLICAR AQUÍ (d’AEC)

Convocat el XII Concurs Periodístic Josep Pernau

El Concurs Periodístic Josep Pernau consisteix en l’elaboració de treballs amb el format de cartes al director (per a l’alumnat d’ESO) i d’articles d’opinió (per al de batxillerat i de cicles for-matius) sobre qualsevol temàtica del seu interès, escrit en ca-talà o castellà. La data límit per presentar els treballs conclou el


http://www.catosfera.cat/2017/

http://www.catosfera.cat/2017/





12 de desembre. Podeu mirar les bases al document relacionat, al final de la notícia. La importància d’aquest concurs rau en el fet que és una forma de fer accessibles els mitjans a la partici-pació ciutadana i promoure l’exercici de la llibertat d’expressió. L’activitat requereix un treball previ amb els professors a la clas-se que fa que sigui molt més enriquidora i són els mateixos alumnes els qui trien de quins temes parlaran.

Els objectius d’aquest concurs són oferir a alumnat l’oportunitat d’expressar i donar a conèixer la seva opinió sobre aquells te-mes que els preocupa o els agrada, fomentar una actitud re-flexiva i crítica, des d’un vessant respectuós i tolerant envers la societat, incentivar l’estructuració de les idees, afavorir l’expressió escrita i fomentar el coneixement de la premsa es-crita i la seva lectura.

S’estableixen tres categories, una pels alumnes de primer i se-gon d’ESO, una altra pels de segon i tercer i la tercera, pels de Batxillerat i cicles formatius. S’han establert com a premis per a cada categoria 1 tablet per als guanyadors i 3 reproductors MP4 per als tres primers finalistes. El jurat està format pel president del Col·legi de Periodistes a Lleida, Rafa Gimena; els periodis-tes Josep Ramon Ribé, director del diari La Mañana i vicepre-

sident del Col·legi de Periodistes de Lleida; Santiago Costa, director de redacció del diari Segre; Jesús Riverola, director de RNE Lleida i tresorer del Col·legi de Periodistes a Lleida; i la corresponsal de Público a Lleida i vocal de la Junta del Col·legi de Periodistes a Lleida, Mònica Mombiela; l’escriptor i professor d’educació secundària, Emili Bayo; i el professor de secundària, Jordi Capdevila.

Els diaris Segre i La Mañana publicaran les cartes guanyado-res i les finalistes en format destacat. Igualment també donaran difusió d’aquestes cartes les emissores de ràdio Cadena Ser, Cope Lleida, Onda Cero i Proradio d’ORVEPARD Pardinyes. Es poden consultar les bases del concurs CLICANT AQUÍ

Guanyadors del Premi Gabo de Periodisme 2017 La passada setmana es van donar a conèixer els guanyadors de les quatre categories -text, imatge, cobertura i innovació- de la cinquena edició del Premi Gabriel García Márquez de Perio-disme, convocat per la Fundació Gabriel García Márquez per al Nou Periodisme Iberoamericà (FNPI).





Aquests són els treballs guanyadors:

• Història d’un pària - Per Jorge Carrasco. El Estornudo (Cuba) - Categoria Text• Cercadors a un país de desapareguts - Diversos autors. Pie de Página (Mèxic) - Categoria Imatge• El mapa de la mort - Per Ossiel Villada, Ana María Saavedra, Hugo Mario Cárdenas, Germán González i Lina Uribe. El País (Colòmbia) - Categoria Cobertura• L’hàbit de la mordassa - Germán Andino (Hondures). El País (Mèxic) - Categoria Innovació

A més es va lliurar el Reconeixement a l’Excel·lència Periodística a Jorge Ramos, periodista de la cadena Univision, i el Reconei-xement Clemente Manuel Zabala a un editor colombià exemplar a Fernando Ramírez, de la Pàtria de Manizales. Podeu trobar més informació sobre els Premis Gabo CLICANT AQUÍ (d’AEC)

Mitjans del Tarragonès convoquen el 2n Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat

El premi està obert a periodistes de fins a 27 anys residents al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre i s’accepten tant treballs inèdits com articles publicats en algun mitjà de comu-nicació. Les capçaleres digitals InfoCamp.cat i Reusdigital.cat, associades a l’AMIC, juntament amb Lanova Ràdio i el suport de l’Ajuntament de La Selva, l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona i la Cambra de Comerç de Reus, han obert el termini per a la recepció de treballs del 2n Premi de Periodisme Jove Joan Marc Salvat. Aquest guardó, convocat en memòria del periodista Joan Marc Salvat (1988-2015), vol reconèixer la trajectòria de joves periodistes compromesos amb la professió, l’honestedat, el compliment del codi deontològic, la capacitat d’iniciativa i l’emprenedoria en el món de la comunicació. El premi està obert a periodistes de fins a 27 anys residents al Camp de Tarragona o a les Terres de l’Ebre i s’accepten tant treballs inèdits com articles publicats en algun mitjà de comuni-cació. Així mateix, es poden presentar treballs de ràdio, televi-


http://premioggm.org/



sió, premsa escrita o fotoperiodisme que s’han de fer arribar a l’Ajuntament de la Selva del Camp abans del 3 de novembre. El jurat, que valorarà la qualitat i els continguts dels treballs, farà públic el veredicte durant aquest mes de novembre entregant tres premis de 1.500, 900 i 600 euros respectivament.

InfoCamp.cat i Reusdigital.cat són dos dels més de 160 mitjans digitals associats a l’AMIC que segueixen l’actualitat diària, dins l’àrea d’influència del Tarragonès i el Baix Camp, respectiva-ment. Ambdues capçaleres estan auditades per OJD i, segons les seves últimes dades InfoCamp compta amb més de 5.200 navegadors únics i supera les 11.500 pàgines vistes; mentre

que Reusdigital acaricia els 60.000 navegadors únics i té gaire-bé 209.000 pàgines vistes. (de Redacció AMIC)

Formació al Col·legi de Periodistes

Fes servir Whatsapp com a eina de màrqueting.- Girona. Dilluns 16 d’octubre (de 10:00h a 14:00h) - Lleida. Dilluns 27 d’octubre (de 16:00h a 20:00h) - Barcelona. Dilluns 30 d’octubre (de 15:30h a 19:30h) - En aquesta formació, dirigida per Sílvia Llombart, veurem com s’ha de fer servir Whatsapp per fer cam-panyes de màrqueting, els diferents tipus de continguts, atenció al client, llenguatge que cal utilitzar, etc.

Elaboració d’un Pla de Comunicació.- Barcelona. Dimecres 18 i 25 d’octubre (de 09:30h a 14:30h) - Amb aquest curs, Jo-sep Mª Brugués vol ensenyar als participants a plantejar, des-envolupar i dur a terme un pla de comunicació estratègic en totes les seves fases (auditoria, missió i visió; estratègies; pú-blics; accions; avaluació i control) en el marc de qualsevol tipus d’organització i tenint en compte les darreres tendències en co-municació corporativa i els nous canals d’informació.




Eines i tècniques de comunicació per a ajuntaments petits (i no tan petits).- Barcelona. Dijous 19 d’octubre (de 09:30h a 14:30h) - Aquest curs, basat en l’experiència professional dels professors Marc Sureda i Lourdes Torres, es proposa donar a les persones que gestionen la comunicació municipal aquelles eines i tècniques que els permetran treure el millor partit de la seva tasca i aconseguir que el seu ajuntament sigui més trans-parent, conegut i ben valorat.

Com parlar de forma eficaç en públic i amb mitjans de co-municació.- Barcelona. Divendres 20 i 27 d’octubre (de 09:30h a 14:30h) - Aquesta formació, dirigida per Josep M. Brugués, us proporciona les eines necessàries per afrontar amb èxit qualse-vol intervenció davant un mitjà de comunicació o un altre tipus d’audiència.

Webinar: Introducció al periodisme mòbil.- On line. Dilluns 23 d’octubre (de 15:30h a 16:30h) - Jordi Flamarich explicarà quin és el paper que juguen els dispositius mòbils com a suport per al consum de notícies, així com les tècniques bàsiques i aplicacions imprescindibles per a fer del seu dispositiu mòbil una eina de treball més per a la producció de continguts i la difusió d’informació.

Com dissenyar un pla de màrqueting digital.- Barcelona. Di-marts 24 i 31 d’octubre (de 09:30h a 14:30h) - En aquest curs, a càrrec de Pilar Yépez, fixarem les bases de com elaborar un pla de màrqueting en l’entorn digital que ens permeti marcar un camí clar, amb objectius específics i mesura de resultats.

Qüestions legals en periodisme i com afrontar-les.- Barce-lona. Dijous 26 d’octubre (de 15:30h a 19:30h). Girona. Dimarts 14 de novembre (de 10:00h a 14:00h) - Aquest curs, impartit per Jordi Bacaria, vol facilitar als periodistes coneixements essen-cials sobre diferents aspectes legals que afecten la seva tasca. Mostrarà casos i exemples que serveixin de pautes d’actuació i donarà resposta a les situacions aportades pels propis parti-cipants. Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informació i la comunicació, com és el cas dels associats a l’AMIC. Els cursos del Col·legi de Pe-riodistes de Catalunya són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i el Col·legi gestio-na els tràmits per poder-ho fer sense càrrec. Més informació a https://www.periodistes.cat/formacio.


http://www.periodistes.cat/formacio



Els editors de premsa fan autocrítica d’un mercat amb massa oferta i sense apuntalarPer Related News

La premsa escrita no s’oblida d’on ve, ni les circumstàncies que l’han portat a la situació de crisi i incertesa en què es troba im-mersa actualment . “Venim d’un sector còmodament assentat en el monopoli de la informació”, sintetitza Luís Enríquez, con-seller delegat de Vocento i un dels editors que més preocupació ha manifestat per l’avui del negoci.

Mentre que alguns responsables de premsa mantenen la vista fixa en el retrovisor, altres semblen conformar-se amb anar ti-rant en lloc de deixar el túnel de la crisi com més aviat millor. No obstant això, amb el temps la majoria ha anat instal·lant a l’autocrítica en el seu discurs sobre els anys de vins i roses.

“Hi va haver uns anys daurats que han portat a les empreses a invertir en altres negocis i a comprar altres actius”, diagnostica Antonio Fernández-Galiano, president d’Unidad Editorial, que van portar a un endeutament excessiu i van fer “perdre el focus”.

No són aquests els únics errors que es van cometre en el pas-sat i que avui pesen com una llosa en el sector. “En els inicis d’Internet vam caure en el parany d’oferir-ho tot gratis, enlluer-nats per les oportunitats que oferia el món digital per monetitzar”.

Totes aquestes afirmacions es van abocar en el marc d’una taula rodona organitzada per la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya i la Fundació La Caixa. Va comptar amb la participació dels dos directius i de Agustín Cordón, conseller delegat del Grupo Zeta.

Els tres ponents van coincidir en fer dels riscos una oportunitat per a la supervivència de la premsa escrita. Sobretot tenint en

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



compte que, amb molta probabilitat, la propera tempesta podria resultar insuportable per a les afeblides estructures dels grups. “Ara estem en potència de la revolució del sistema publicitari, que va tenir una continuïtat dramàtica en el futur”, ha alertat el president d’El Mundo.

Assumida la idea que el negoci dels diaris està subjecta a la decisió dels consumidors de seguir comprant-los, els principals reptes es plantegen a Internet, com és convèncer els lectors que paguin per informar-se. “Si la gent és capaç d’abonar 9 euros al mes per veure Netflix, també hem d’aconseguir que ho faci amb la premsa”, va afirmar Cordón.

Abans d’avançar en aquest punt, per a Enríquez un dels pro-blemes que més haurien de preocupar a la premsa és la pèrdua de funcions que, si històricament ha estat informar i formar, amb Internet va desaparèixer la primera. “No estem sent capaços de traslladar a l’audiència quina funció presta el periodisme”, ha asseverat.

El conseller delegat de Vocento ha tornat a alertar sense eufe-mismes del domini que exerceixen Google i Facebook. “Estem obligats a buscar rànquing i volum en plataformes que distri-

bueixen els nostres continguts, no només entre els nostres lec-tors, sinó entre persones que vénen i se’n van” .

Com ha sostingut en anteriors ocasions, es tracta de lectors que no s’identifiquen amb la marca i que només beneficien al duopoli tecnològic. “Estem nodrint de contingut a Google i Fa-cebook”, que acumulen al voltant del 80% del volum de publi-citat digital.

“Gràcies als meus perfils s’està venent publicitat en un altre lloc”. Solució? Posar en valor el prestigi de la marca que per-meti qualificar aquests perfils. Un discurs que, en definitiva, està en línia directa amb el que va pronunciar en l’última junta d’accionistes de Vocento.

Un mercat incapaç d’absorbir tanta ofertaMesos després, se segueix parlant del procés de consolidació que, tard o d’hora, resoldrà tot el sector de la premsa escri-ta. “Espanya com a mercat de premsa és tremendament petit i qualifica molt malament. No hi ha manera de treure partit als nostres productes”, va manifestar Fernández-Galiano, qui amb tot veu les fusions com a única solució de continuïtat per afron-tar el futur del sector.




“Si com a conseqüència del procés de fusions es dóna el tanca-ment de marques, seria una mala notícia per al país”, va apun-tar Enríquez sobre aquesta incapacitat del mercat per absorbir tantes capçaleres. En la seva opinió, i a l’espera que s’inauguri la partida d’adquisicions entre grups –converses ja n’hi han ha-gut- “les fusions ens donaran més temps per repensar una línia de negoci que existeix”.




El dia que deixo el periodismePer Rob Howard, periodista / The Mision

Va ser l’estiu del 2005, i jo era un nou graduat universitari ple d’anticipació i alegria, ja que em vaig omplir del llarg viatge de la meva ciutat natal de la meva infància al meu brillant, pròsper i futur intel·ligent. Vaig ser contractat per a una pràctica en un dels 20 primers portals del país, gràcies en gran part a una línia del meu currículum que promocionava les meves habilitats de desenvolu-pament web, que havien començat com a passatemps i es van convertir en una sèrie de concerts independents en alta escola i universitat. La indústria del diari estava en un revolt a causa de l’aparició de competidors basats en el web, agressius i baixos, i l’antiga guàrdia del periodisme estava ansiosa per a qualsevol que

pogués ajudar. El meu conjunt d’habilitats web em va permetre passar els meus companys més grans, millors oportunitats de fei-na i jo estava disposat a unir-me a la revolució d’Internet.

Era un moment abans que els iPhones i abans de poder publicar fotos a Facebook, i passarien quatre anys més abans de poder “agradar” alguna cosa. El departament web de molts documents importants es va centrar en el copiar i enganxar text del sistema editorial intern a una pàgina HTML. No només van ser competidors basats en el web, com Gawker, superant els periòdics tradicionals per gairebé tots els paràmetres, incloent-hi els primers a trencar no-tícies importants, però un augment en el cost del paper de premsa havia posat una pesseta dolorosa a les línies inferiors dels papers.

En retrospectiva, tenia sentit que molts periodistes i editors es-tablerts veien el web amb por i menyspreu. En aquella època, com a excés de 20 anys d’edat, vaig veure en aquells veterans companys de treball només la ignorància i la manca de voluntat d’abraçar el que semblava un canvi positiu, positiu i valuós que milloraria el periodisme i fes que el món fos un lloc millor.

El resultat d’aquesta desconnexió va ser de diversos mesos de colpejar el cap contra la paret. Vaig proposar reescriure el

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



nostre sistema per automatitzar la majoria de les coses que estàvem fent a mà; el meu supervisor em va recordar que do-naria pas a massa dits. Vaig construir el que pensava que era una infografia de Google Maps molt genial, i el meu cap em va ordenar que la retirés perquè no era còmode incrustar els continguts d’un tercer.

Tot i així, he tingut èxit i, en pocs mesos, m’han ofert llocs web a temps complet a dos dels 20 primers diaris del país. Tanmateix, la meva frustració s’havia refredat, i vaig rebutjar ambdues ofertes (en un cas, bastant rudament) i vaig desafiar desafortunadament per con-vertir-me en un empresari autònom i independent de la tecnologia.

Dotze anys més tard, puc fer mal a dos grans errors:Vaig ser un mil·lenni titular, desafiant , abans que la paraula “mil·lenari” estigués en boga. Tot i que he fet una sòlida carrera tecnològica en els últims 12 anys, també em vaig posar en una posició en què em vaig trencar i vaig viure amb els meus pares a curt termini. Si m’hagués quedat amb el treball, podria veure-hi clar com a autònom i viure de forma independent: el millor dels dos mons. Aquest és el consell exacte que he donat als joves en posicions similars ara que tinc el benefici d’una dècada de retrospectiva.

He sentit sincerament que Internet seria bo per al periodisme. Els periòdics han arribat a la competència i han acceptat el web de totes les maneres possibles. I la meva predicció que va fer que el món fos un lloc millor va ser horrible, horriblement equivocat.

L’ adopció dels models i filosofies de negoci de Gawker, Face-book i Twitter ha millorat les finances dels diaris, però els ha posat en contradicció amb el millor interès dels seus lectors.

Gawker i els seus germans sempre van humiliar els periòdics a prin-cipis dels anys 2000, superant-los en grans històries, tenint riscos editorials atrevits i publicant amb tanta freqüència que es va conver-tir en un passatemps divertit per seure al vostre escriptori i actualit-zar la pàgina. Els comunicats, buscant raonablement respondre a aquestes interrupcions, van adoptar lentament els mateixos mèto-des per mantenir-nos enganxats i fer-los clic. Estic content que els articles hagin aconseguit guanyar prou diners per mantenir grans periodistes emprats, però al fer-ho, s’han vist obligats a acceptar una actitud autodestructiva en la qual “més notícies, notícies més ràpides, notícies més tendres” és tot el que importa.

I podrien haver-se allunyat d’ella, si no hagués estat per l’explosió de dispositius mòbils i mitjans socials. Atureu-vos un




moment i tingueu en compte que deu anys enrere ningú tenia Internet a la butxaca. Avui en dia, passem la gran majoria de les nostres vides en contacte físic amb un dispositiu que permet accedir a ràfegues il·limitades, sense filtres i altament addictius d’informació interessant.

Els diaris, com tothom, volien una peça d’aquests diners en efectiu d’iPhone, Twitter i Facebook, i van acceptar una con-nexió constant i un compromís social. El que no vam preveure és que els mitjans socials -amb els seus gustos, retweets, co-mentaris i accions- és el verí més temptador i mortífer que mai s’hagi administrat al periodisme responsable.

Escrivim per a diaris i revistes perquè estimem el sentiment d’assoliment quan sabem que milers o milions de lectors s’han beneficiat i après del nostre treball dur. I, si som sincers, també estimem l’atenció i l’aprovació. El comportament dels lectors en els mitjans de comunicació social permetia als periodistes con-nectar-se al que se sentia com una injecció directa, immediata i intravenosa d’aprovació, atenció i prestigi. Ens vam enganxar.

El problema, és clar, és que l’aprovació de les xarxes socials no és real. El clic fugaç, cada vegada més inspirat en un títol sensa-

cional i enganyós, i els “similars” sense pensar són simulacions d’aprovació, i provoquen la mateixa explosió de dopamina en el cervell d’un escriptor. No obstant això, no tenen cap correlació amb un lector que realment gaudeixi, aprengui o canviï alguna cosa com a resultat d’una prosa acuradament elaborada per un periodista intrèpid, o fins i tot recordant l’experiència una hora després. (Pregunta popular: quins articles vau “agradat” ahir?) Ara disposem d’un Fourth Estate complet per recompensar una recerca desesperada d’un cop més d’un medicament digital.

Han passat dècades la tecnologia de desenvolupament que ens allibera dels límits -sense prendre un moment per consi-derar si alguns d’aquests límits són els sans-. De la mateixa manera, l’estómac, en algun moment, no permet que l’ompli amb Big Mac, els límits físics de la tinta en paper ens han salvat de la sobrecàrrega d’informació i atenció.

Internet ha lliurat gran part de la seva promesa de millorar el món. Una comunicació millorada ha permès que milions de persones en països en vies de desenvolupament es convertei-xin en membres pròspers d’una força de treball global, i molts dels meus pares i jo hem construït carreres d’èxit a mesura que vam muntar l’onada d’innovacions que teníem la sort d’adoptar




com a nens. La nova tecnologia guarda i millora les seves vides cada dia.Tanmateix, pel que fa a l’efecte d’Internet sobre el periodisme i l’efecte de la sobrecàrrega d’informació en els nostres cervells, la tecnologia ha estat, en el millor dels casos, una espasa de doble fil d’ansietat, confusió i aclaparador.

Si pogués saltar al DeLorean i interceptar la meva persona de 20 anys d’edat, jo li diria que prengués aquest treball. Li diria que abastés a aquells veterans periodistes, que prenguessin suport per a notícies que es pensessin, calmades i reservades. I li diria que rebutgés una cultura que, al mateix temps que pas-sava les seves hores, embolicava el proper frenètic, polèmic i fugaç flaix d’estímul.

Al contrari, em vaig doblegar al web i vaig evitar als meus col·legues, les dècades d’experiència els van donar una visió primerenca de les seves hipocresies, perills i defectes. Igual que jo, la indústria del diari es va llançar primer cap a les mera-velles i els perills d’un mar d’informació infinita.

Esperem que tots trobem la forma de mantenir-nos a flotació.




Claus per a entendre la nova era del periodisme, segons Jean-François FogelPer Per Lucas Goyret / Infobae

El periodista i escriptor francès va conversar amb Infobae en el marc del Festival Gabo, a Medellín, sobre els canvis que ha tingut la professió de periodista en els últims anys. L’”imprescindible” rol de les xarxes i el llegat que va deixar Ga-briel García Márquez.

“Estem preparats”, anuncia, mentre es deixa desplomar en el seu còmode seient. El periodista i escriptor francès té 58 anys; gràcies a la seva vasta experiència, va conèixer i va treballar al costat de figures de la talla del propi Gabriel García Márquez. No obstant això, a diferència de molts, no renega de les noves tecnologies i de les eines de les que disposa el periodisme en l’actualitat.

- Vostè es va iniciar a l’entorn del “vell periodisme”, però, parla molt de l’era digital i el seu impacte en la professió. Com veu el present de la premsa gràfica?- La premsa gràfica és una empresa resignada. Sap que hi ha un descens de les vendes, una baixa en la publicitat que no té solució. Dins d’aquest panorama global, veig certes revistes que aconsegueixen resistir, com Elle, amb totes les seves edi-cions internacionals... Veiem certes perspectives d’un negoci que es pot mantenir. Aquestes empreses clarament intenten construir alguna cosa per recuperar ingressos. Tenir la trajec-tòria gràfica no ajuda, és un pes, una inèrcia, una dificultat, per raons estructurals, socials; per raons que tenen a veure amb el consum. Són empreses que tenen grans dificultats per ac-tuar amb tota l’eficiència. Però tenen una cosa important, i és la marca. Aquestes marques encara existeixen, i en les xarxes

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



socials el pes de la marca dóna un cert avantatge. Quant de temps romandrà això d’aquesta manera? No ho sé.

- I en aquesta “transició”, com coexisteixen gràfica i digital junts?- Això no és un problema, perquè som éssers molt complexos. No hi ha una frontera on una persona pren el seu passaport i diu “me’n vaig del territori de la gràfica” per passar al digital. La història ho diu... l’aparició d’un mitjà no destrossa als mitjans preexistents. Per això jo no penso que hagi de desaparèixer la ràdio, la televisió, ni el mitjà gràfic; però sí s’han d’acomodar davant algú que entra amb molta potència, i amb un gran avan-tatge: està a la butxaca de cada membre de l’audiència perquè està dins el mòbil. La ràdio i la televisió també poden estar-hi, però la competència és difícil. Perquè a més hi ha els jocs, els vídeos, la música, les fotografies, el correu personal, les xarxes... Per això cal acomodar-se a aquesta tremenda com-petència.

- En aquest marc va emergir un actor molt important com les xarxes socials. Quin rol tenen en el periodisme?- En el periodisme avui dia és el factor número u per conquerir nous membres en audiència. Són ineludibles; cal aprendre a uti-

litzar les xarxes socials per ampliar les audiències. Cal recordar que el futur no està escrit. És a dir, abans de Facebook hi havia una xarxa social que ho dominava tot que es deia My Space, i ningú se’n recorda d’això. Facebook té una bona presència, però a mi m’impressiona moltíssim WhatsApp. En el moment en què WhatsApp començi a ser més còmode per a la distribució de continguts, pot arribar a una potència i, sobretot, una visibili-tat enorme. Llavors estem en una fase en què les xarxes socials són imprescindibles per desenvolupar una empresa de premsa; no hi ha res segur amb relació al futur. En aquest moment el que va bé és Instagram, d’una banda, i WhatsApp per una altra.

- Aquestes noves eines o plataformes digitals han portat a la circulació de notícies a una lleugeresa mai vista abans. Això fa que moltes vegades la immediatesa sigui un valor afegit. No obstant, alguns tenen una visió crítica sobre això i sostenen que aquest canvi ha atemptat contra la qualitat del periodisme. Quina és la seva postura al respecte?- Francament, no ho crec. El discurs de “tot era millor abans” no l’accepto a tot arreu, ja sigui en l’esport, la literatura, o el periodisme. Crec que cada cosa correspon a la seva època. En aquest moment hi ha un excel·lent periodisme; hi ha investiga-cions que arriben a un nivell absolutament fenomenal, el veiem




amb els Panamà Papers, o coses que abans no es podien fer. També veiem fotografies i vídeos d’alt nivell... Jo no veig que això posi en dificultat al periodisme. Considero que suma altres recursos, i cal saber utilitzar-los.

- I si hagués de fer una comparació entre el “vell periodis-me” i el “nou periodisme”?- El periodisme d’abans era un periodisme, que en anglès seria de “one to many”. És a dir, una persona que parla per a tothom. Ara la comunicació periodística es fa en un procés de “one to one”: és una persona que envia un enllaç a una altra persona, i aquest enllaç porta alguna cosa de la premsa. O és Google que proposa a una persona davant de la pantalla visitar una pàgina designada a través d’un enllaç. Llavors això ho canvia tot. Tenir el monopoli de l’expressió pública era una situació molt còmo-da; el periodisme acaba de descobrir-ho.

(...)

- En aquesta nova era del periodisme, on tenim accés a la informació a cada segon, què busca avui en dia el lector?- El lector busca la informació més moderna, que és una nova informació. No és la mateixa que varia per a tothom, sinó que

és la informació moderna, que és una informació geolocalitza-da, humana, socialitzada a través de les xarxes socials, amb alta càrrega emocional, llavors és una cosa totalment diferent. El debat sobre els fake news, és un debat que no reconeix que hi ha una nova informació on la satisfacció emocional de la per-sona que decideix la informació és un factor tan important i és un factor a vegades decisiu amb relació a l’època en què la informació era més neutral.




Moltes redaccions de tot el món es queden enrere quan es tracta de noves tecnologies i mentalitat digitalPer Shan Wang / Niemanlab

Què lluny queden les redaccions de premsa quan es tracta de formar els seus periodistes per navegar per un ecosistema de notícies on la gent accedeix al contingut a través d’una àmplia varietat de canals nous? I fins a quin punt és responsable l’editor quan es tracta de pensar veritablement primer en digital?

Les respostes a aquestes preguntes són una mica preocu-pants, un nou informe global de l’ICFJ, donat a conèixer el 7 d’octubre a la conferència de l’Associació de Notícies en línia

de DC, suggereix respostes. L’enquesta, realitzada a la Univer-sitat de Georgetown durant l’estiu en 12 idiomes, va rebre més de 2.700 respostes de periodistes, directors i caps de redacció que abasten 130 països.

Molts resultats destaquen, incloent que encara hi ha una cer-ta desconnexió entre les organitzacions d’oportunitats de for-mació que ofereixen versus el que diuen els periodistes. Els periodistes enquestats, per exemple, informen que desitgen di-ferents capacitats de capacitació del que les seves redaccions realment ofereixen. El 56% va dir que volien entrenar-se en pe-riodisme de dades, en comparació amb el 40 per cent de les redaccions que realment l’oferien. El 9 per cent dels periodistes va donar la col·laboració interdepartamental com a prioritat, mentre que el 22 per cent de les redaccions va oferir formació en aquest context. I només el 22 per cent dels periodistes in-formen que volen entrenar la verificació de mitjans socials, tot i que el 46 per cent de les newsrooms ho ofereixen.

L’enquesta també va trobar que la majoria dels periodistes uti-litzen mitjans socials per trobar històries i informació d’origen, però només un 11 per cent informa que utilitza eines de verifi-cació de mitjans socials.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Altres descobriments sobre l’ús de les anàlisis i la manca de personal d’anàlisi informen de les prioritats actuals de les re-daccions de premsa. El 2 per cent de les redaccions incloses a l’enquesta utilitzen tecnòlegs i l’1% utilitza editors d’anàlisi (de fet, l’enquesta va trobar que persones amb títols centrats en di-gital com “productor de continguts digitals”, “redactor de mitjans socials” o “editor d’anàlisis” van compondre el 18 per cent de les posicions totals de redaccions).

Mentre que la meitat de les newsrooms revisaven les anàlisis diàries (24 per cent en temps real), el 19 per cent rarament o mai no consultaven les dades analítiques (el 34 per cent dels periodistes individuals rarament o mai no consulten les anàli-sis).

L’enquesta també va trobar que de les 21 mètriques que va preguntar, des de pàgines vistes fins a percentatge de clics a temps contractat: “només cinc s’utilitzen regularment per la ma-joria de les redaccions de periòdics”.

Gairebé la meitat de les redaccions (47%) afirmen que utilitzen les anàlisis periòdicament per atraure millor el públic. Tanma-teix, com s’ha demostrat anteriorment, la majoria no consulta

periòdicament les mètriques relacionades amb la participació del públic, incloses les accions socials, la profunditat de des-plaçament, els percentatges de conversió i el temps dedicat.

Amb algunes excepcions, les newsrooms híbrides mantenen el ritme o lleugerament per davant de les sales de premsa només digitals en el seu ús de les anàlisis en totes les funcions. Per exemple, el 39% de les newsrooms híbrides utilitzen anàlisis per atraure els anunciants en comparació amb el 29% de les organitzacions només digitals.

L’enquesta completa està plena d’altres descobriments sobre la seguretat digital, els nous models d’ingressos, les plataformes i algunes actituds respecte al proper, desglossades per regions. El Butlletí ofereix als seus lectors la possibilitat de llegir-la, no-més cal CLICAR AQUÍ

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI




Què és realment la Transformació Digital?Per Raquel Ríos / Reason Why

El concepte Transformació Digital en si mateix pot sonar abs-tracte. Al seu voltant hi ha confusió, idees vagues i, per què no dir-ho, una mica de fum. Però al mateix temps trobem un con-sens pràcticament generalitzat en el fet que la transformació digital ha de formar part del present i el futur de les empreses.Prova d’això és l’interès de cerca en línia per a aquest terme. Se-gons Google Trends, el 2017 la mitjana de recerques per “Trans-formació Digital” supera els 80 punts i suposa un creixement del 25% respecte a l’any passat.

Aquest creixent interès ens ha portat a preguntar-nos què és realment la transformació digital. I per respondre a la pregunta hem consultat als seus protagonistes, dins i fora de la indústria publicitària.

Segons un recent estudi d’Accenture, l’economia espanyola porta un cert retard en la seva evolució cap a models digitals. En concret, dels 14 països analitzats en l’informe, Espanya està en el lloc 11, només per davant d’Itàlia, la Xina i el Brasil, i a molta distància dels Estats Units, Regne Unit i Suècia, els tres països que encapçalen el rànquing.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Es tracta d’una dada preocupant tenint en compte que, segons les conclusions de la consultora, un país capaç d’accelerar el ritme de la transformació digital té l’oportunitat d’augmentar el seu PIB en 48.500 milions de dòlars entre els anys 2017 i 2021. A Espanya ens queda, per tant, una intensa tasca per davant.

A què es deu el retard d’Espanya?Segons Accenture, hi ha diferents factors que estan impedint a empreses i institucions aprofitar les oportunitats que porta amb si la transformació digital. Entre ells, l’absència d’una estratègia digital clara, la manca de talent digital, la complexitat operativa de les pròpies empreses, inversions limitades en innovació i, en ocasions, una regulació rígida.

Obstacles que es poden salvar seguint una sèrie de recomana-cions que també trobem en aquest mateix informe. Entre elles:

■ Promoure la formació en habilitats digitals dels empleats■ Redissenyar la estratègia de treball■ Enfortir les infraestructures tecnològiques de l’empresa■ Crear ecosistemes de innovació■ Augmentar els incentius per part del govern, com ara les de-duccions d’impostos

■ Garantir una regulació apropiada per impulsar les inversions

En aquest procés, cal tenir en compte que la transformació di-gital no implica una sola tecnologia, sinó un conjunt de tecno-logies que a més estan connectades entre si: des del cloud i l’Internet de les coses, passant per l’analítica, fins arribar a la intel·ligència Artificial.

Es tracta, per tant, d’un nou paradigma capaç de canviar radi-calment el model de negoci de qualsevol indústria i en qualsevol sector. I és que el data permet tenir una visió general en temps real sobre les operacions en curs per poder prendre decisions i fer els canvis necessaris de la manera més ràpida possible. Un salt qualitatiu que es tradueix en eficiència i productivitat. I, com a conseqüència, en increment de les vendes.

Vist el potencial que ofereix la transformació digital per a qual-sevol negoci, anem a prendre-li el pols actual a Espanya bus-cant algunes claus. Ho farem de la mà de vuit professionals.




Les claus de la transformació Digital

Marina Specht, directora general de MRM//McCann Europa i CEO de MRM//McCann Espanya: “La transformació digital és el més semblant a un passeig en muntanya russa. És un remolí que afecta, sobretot, a serveis financers, mitjans de comunica-ció i productes tecnològics”.

Víctor Manuel Segura, Head of Digital a VCCP Spain: “Un pro-cés de transformació digital requereix treball en equip. Tots els departaments de l’empresa han de remar en la mateixa direcció”.

Leyre Pérez San José, responsable de originació Digital a EVO Banc: “Seguim una dinàmica de start-up que convida a tots els treballadors i clients a posar sobre la taula iniciatives innovadores que provoquin el canvi”.

Juan José Delgado, Global Chief Digital Officer d’Estrella Galícia: “No cal tornar-se boig amb eines de treball col·laboratives. El primordial és introduir-les de manera orde-nada i gradual perquè es puguin anar assimilant”.

Patricia Peiró, Head of Corporate Communication en Tele-coming: “La transformació digital ha donat pas a la transfor-mació mobile, on usuaris hiperconnectats no distingeixen entre dispositius per a comunicar-se amb una marca”.

Bernardo Montero, Co-fundador de Guudjob: “S’ha prostituït el terme transformació digital. En moltes empreses es fa servir com a excusa per justificar l’injustificable “.

Luis Hernández, Director de Màrqueting & E-commerce de Worten Espanya: “Les empreses hem de ser més valents a l’hora de testar noves tecnologies. No estar al tren de la digita-lització a hores d’ara és un gran retrocés”.

Paloma Real, VP Desenvolupament de Negoci de Master-card Iberia: “No val a dir que el futur és digital perquè el present ja ho és. Qui no s’hagi pujat al tren de la transformació digital és molt probable que l’hagi perdut”.




Què és realment la Transformació Digital?Comunament, entenem per transformació digital l’oportunitat estratègica que suposa per a qualsevol tipus de negoci adap-tar-se a un nou mercat en el qual la tecnologia és la reina. Un canvi tecnològic que porta amb si tant la reinvenció de les per-sones físiques, que necessiten adquirir noves aptituds; com de les pròpies organitzacions i empreses, que deixen d’operar en el mercat tradicional i passen a fer-ho al digital (que a més està hiperconnectat i es caracteritza per la mobilitat). Es tracta per tant d’un canvi d’estratègia lligada a uns objectius empresarials.

Això és el que opinen les empreses ...“Cal entendre la transformació digital com un canvi de context cap a un món més obert basat en la transparència, la confiança i la col·laboració”, assegura el Co-Founder de Guudjob. “Es tracta d’aplicar tot el que fem com a individus hiperconnectats a nostre paper d’empleats”, explica Bernardo que a més remarca que la tecnologia és només un mitjà accelerador d’aquest canvi que va cap a un nou model de pensament.

Dins el sector de la banca, Leyre Pérez Sant Josep, responsable d’organització Digital a EVO Banc, assegura que “la transfor-mació digital és el camí perquè una empresa estigui preparada,

o no, per competir en un entorn cada vegada més condicionat per les capacitats tecnològiques”. Sota el seu punt de vista, la mutació “afecta tota l’organització de forma transversal: des de la manera de treballar fins a la forma de relacionar-nos amb els clients”. I parlant de clients, explica que la transformació digital “implica orientar l’estratègia tecnològica cap a tot allò que faci-lita als clients i potencials clients la gestió de determinades tas-ques d’una manera automàtica, personalitzada i en temps real”.

Des de Estrella Galícia, Juan José Delgado, el seu Global Chief Digital Officer, apunta que el concepte de transformació digital es pot entendre en un sentit molt ampli: “Pot referir-se solament a l’activació digital del consumidor o una digitalització més glo-bal de tota la companyia amb impactes tant en la fase de dis-seny de productes i serveis, com en l’aprovisionament, fabrica-ció, distribució, emmagatzematge, venda i servei post-venda”.

Per la seva banda, Patricia Peiró, Head of Corporate Communica-tion de Telecoming, apunta que la transformació digital ja s’ha que-dat enrere per donar pas “a la transformació mobile”. Amb aquesta expressió es refereix al fet que “les empreses han de fer front a un usuari hipercorconectado, que no distingeix entre dispositius per interactuar amb una marca. El gran canvi consisteix que hem




passat de pensar en un client a pensar en un usuari amb capacitat per a conversar amb la companyia, valorar productes i convertir-se en ambaixador espontani de qualsevol servei” .

Luis Hernández, Director de Màrqueting & E-commerce de Worten, assegura que “la transformació digital té a veure amb aprofitar les possibilitats que ens ofereix la tecnologia per re-dissenyar el funcionament d’una empresa amb dos objectius principals: reinventar la manera de relacionar-nos amb els clients perquè tinguin una millor experiència i aconseguir que l’empresa sigui més àgil, eficient i adaptable a continus canvis” .

Des Mastercard Iberia, el seu responsable de Desenvolupa-ment de Negoci, Paloma Real, explica que estem parlant d’”un procés estratègic per aconseguir tant una major productivitat per a una companyia com una millora en els processos interns i els enfocats als seus clients”. Paloma Real a més apunta que és un procés que ha de ser liderat pel CEO o president de la companyia i que ha de ser compartit amb tots els empleats i departaments de l’empresa.

Un punt en el qual coincideix al cent per cent Marina Specht directora general de MRM//McCann Europa i CEO de MRM//

McCann Espanya: “Sense el convenciment ple ni el suport de la direcció no és possible afrontar un procés així. Tot el que es faci al marge d’això seran petits pegats digitals, però no és transformació digital” .

... i així ho veu la indústria publicitàriaA la VIIa Jornada de l’Eficàcia, precisament, Marina Specht definia la transformació digital com un remolí que afecta tots els sectors i, especialment, als serveis financers, els mitjans de comunicació i els productes tecnològics. “Us sona aquesta sensació de viure en un parc d’atraccions permanent? Això és el que significa literalment la transformació digital. És el més semblant a una muntanya russa”, apuntava.

Per la seva banda, Víctor Manuel Segura, Head of Digital a VCCP Spain, ho explica sense recórrer a metàfores: “És el pro-cés mitjançant el qual una organització incorpora les tecnolo-gies de forma transversal a la seva estratègia de negoci amb vista a aconseguir els seus objectius”. En la seva opinió, aquest canvi comporta una “redefinició de la cultura empresarial, mo-dificar processos, repensar estratègies, invertir en formació del talent intern i incorporar a nous especialistes”. I, com a resul-tat, s’obté “ l’avantatge que ens dóna el coneixement, més efi-




ciència i agilitat en els processos. En definitiva, un negoci més competitiu” .

Això no és transformació digitalEncara que sembli una obvietat, convé deixar clar que la presència a xarxes socials com LinkedIn, Twitter o Facebook no és sinònim de digitalització. La transformació va més enllà de tenir un negoci en línia o una pàgina web. El nou entorn, carregat d’oportunitats, comporta una completa transformació de l’organització i la cultura de les companyies en cada depar-tament. No n’hi ha prou amb:

■ Muntar un CRM■ Informatitzar els processos interns de l’empresa■ Tenir una estratègia de màrqueting digital■ Crear un comerç electrònic

Si bé és cert que això ajuda, igual que petits detalls com subs-tituir les enutjoses conference-call per un simple Skype, no és suficient. El salt real es produeix quan l’ús de la tecnologia es tradueix en un model de negoci més eficient i, sobretot, en un servei al client millorat.

En aquest sentit, Víctor Manuel Segura, Head of Digital de VCCP Spain, comenta que no és transformació digital “com-prar llicències de programari o incorporar professionals espe-cialitzats en tecnologia sense redefinir processos ni estratègies de negoci”. Un procés de transformació digital “requereix del treball col·laboratiu entre departaments, compartir informació i entendre que tots han de remar en la mateixa direcció”.

Reptes de futur

El cross device i el data... Per Patricia Peiró, Head of Corpo-rate Communication a Telecoming: “La transformació digital i mobile ha multiplicat els moments de la veritat de Jon Carlson. Aquest és el veritable repte: entendre a un client que sempre




està en contacte amb l’empresa”. Més concretament, aquesta professional cita el cross device i el data com a grans reptes per al futur i afirma que “la hiperconnectivitat d’un usuari és una mina d’or en termes de coneixement de client si se sap aprofitar tota aquesta informació”.

Aliances digitals... Des EVO Banc albiren com a particular repte de futur: “Seguir oferint als nostres clients eines que els ajudin en el seu dia a dia”. La responsable de Digital del banc ho justifica assegurant que els usuaris ja no només fan servir el web i l’app per gestionar les seves finances, sinó també per organitzar les seves tasques diàries com reservar les vacances, agafar un taxi o fer gasolina. “Ja hem tancat acords amb empreses com Boo-king o Galp i seguim ampliant les nostres aliances”, avança.

Juan José Delgado, Global Chief Digital Officer de Estre Estre-lla Galícia cita diversos reptes per a la seva marca:

■ Convertir les noves eines tecnològiques en un avantatge competitiu■ Utilitzar en favor del client les bondats de la intel·ligència arti-ficial (Machine Learning, Deep Learning)■ Canviar el model de consum de mitjans per part del consumidor■ Irrupció de fonts d’energia renovable

■ Blockchain■ Desenvolupament de la robòtica amb execució autònoma

Arribar als usuaris... El repte particular de Worten consisteix a “ser l’assessor del client abans, durant i després del procés de compra dels seus productes. Hem de ajudar-lo a fer servir millor la tecnolo-gia per fer més fàcil la seva vida” , comenta el director de Màrque-ting & E-commerce Luis Hernández que també assenyala el de-safiament d’aconseguir un abast d’usuaris cada vegada més gran.

Treball col·laboratiu... Per la seva banda, Víctor Manuel Se-gura Head of Digital at VCCP Spain, assegura que els desafia-ments particulars a la seva agència són principalment “seguir optimitzant els processos interns i externs per ser més eficients i donar el millor servei. També està fomentar un treball més col·laboratiu entre agència i client que enforteixi la nostra rela-ció i qualitat de la feina”.

Millorar mètodes de pagament... Finalment, un mètode de pagament adaptat a cada situació és el desafiament al qual s’enfronta Mastercard: “Tant és que sigui el teu mòbil, el teu rellotge, un anell o la tauleta. Hem d’aconseguir que qualse-vol dispositiu amb connexió a Internet pugui convertir-se en un




mètode de pagament”, assegura Paloma Real, VP Desenvolu-pament de Negoci de Mastercard Iberia.

La Transformació Digital, és l’excusa?“En general el canvi i el desconegut fa por i paralitza” , assegura Víctor Manuel Segura Head of Digital at VCCP Spain que afe-geix: “Per això és important trobar un bon company de viatge en el qual confiar perquè et porti de la mà en aquest procés”. La Responsable de Digital d’EVO Banc també és contundent al respecte: “Fa 10 anys les empreses podien permetre’s no pensar en transformació digital, però la tecnologia segueix avançant i neixen Start UP amb nous productes i serveis que generen noves necessitats deixant antiquats els models de ne-goci que no han sabut adaptar-se al canvi “ .

Contundent, Bernardo Montero de Guudjob assegura que “en molts casos les empreses entenen la transformació digital més com una barrera que com el que realment és: un canvi de pa-radigma per guanyar en agilitat, competitivitat i transparència”.

La formació del professional digital ha de ser constantSegons Leyre Pérez, d’EVO, “sempre falta talent digital perquè la tecnologia no deixa d’evolucionar: neixen noves plataformes,

productes i codis de programació. El professional digital ha d’estar constantment en evolució i amarar-se de la tecnologia. Un crac en digital de fa 5 anys que no s’hagi actualitzat probablement ja ha estat superat per les noves generacions”. En to crític, la Res-ponsable de Digital a més assegura que “falta visió per part de les empreses perquè el talent es crea i s’adapta als nous temps” .

Després de escoltar 8 experts en transformació digital, podria ser útil per a la nostra empresa:

■ Convèncer al teu CEO que la Transformació Digital és el present■ Fer que tots els departaments de l’empresa remin en la ma-teixa direcció■ Aplicar totes les eines que utilitzes en la teva vida personal a la teva feina■ Investigar com ho fan altres empreses: pots fer-li un ull al ca-nal de YouTube de L’Oréal■ Perdre-li la por a la intel·ligència artificial i fer proves per mi-llorar l’atenció al client■ No oblidar-te de que vivim enganxats a un mòbil tota l’estona■ Vist l’extens desenvolupament d’aquests 8 experts sobre el valor de la transformació digital, algú necessita més arguments per fer el pas o seguim buscant excuses?




Huracà a la vista sobre una premsa ja devastadaPer Miguel Ormaetxea / Eco Inteligencia

La borratxera d’informació sobre Catalunya contribueix a que passi desapercebuda una crisi en potència que pot ser molt perjudicial per a la qualitat de la informació en una societat de-mocràtica. El periodisme de trinxera s’ha apoderat de la nostra agonitzant premsa i aquesta circumstància no és un bon auguri sobre el futur dels mitjans en estat de ruïna. El panorama des-prés del que s’acosta no tornarà a ser el mateix.

Els editors de premsa escrita han tingut un moment de luci-desa en una taula rodona organitzada per la Federació de les

Associacions de Premsa d’Espanya i la Fundació La Caixa. Hi eren presents Antonio Fernández-Galiano, president d’Unidad Editorial, Luis Enríquez, conseller delegat de Vocento i Agustín Cordón, conseller delegat del Grup Zeta. Els tres van coincidir a assenyalar que la propera tempesta podria ser insuportable per a les afeblides estructures dels grups. “Ara estem en potèn-cia d’una revolució del sistema publicitari, que tindrà una con-tinuïtat dramàtica en el futur”, ha alertat el president d’El Mun-do. “El mercat de premsa a Espanya és tremendament petit i qualifica molt malament, va manifestar Fernández-Galiano. Les fusions difícilment seran una solució en aquest context. Més aviat cal esperar tancaments en cadena.

“No crec que a Espanya hi hagi més de dos diaris estatals en quatre anys”, va dir el periodista Javier del Pino. Per aquí van els trets.

A Espanya s’han identificat 2.963 mitjans d’informació digital ac-tius, segons dades de la Universitat Internacional d’Andalusia. Catalunya és la comunitat que compta amb més mitjans, 591, i aquesta exuberància irracional segurament té força a veure amb la insurgència de l’independentisme i el maneig dels di-ners públics. En tots ells, el pagament per continguts és encara

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



absolutament minoritari. En un moment en què s’està frenant el fort augment que havia experimentat la publicitat digital en els últims anys, aquesta concurrència de circumstàncies sens dubte serà letal per a molts. El tancament del diari digital Bez durant l’estiu ens dóna el signe dels temps. Va perdre 498.000 euros el 2015, que van augmentar fins als 934.000 euros un any després. El diari digital El Independiente va complir el seu primer any de vida el passat 22 de setembre; el seu primer exercici va tancar amb unes pèrdues de 392.000 euros i la seva audiència està en uns escassos 737.000 usuaris únics. Aques-ta situació contrasta amb el cas d’El Confidencial, el digital de més èxit a l’Estat, que ha assolit un rècord d’audiència de 11,9 milions de lectors, amb uns ingressos de 11,3 milions d’euros l’any passat. No obstant això, el seu model de informació en obert a la recerca d’audiència massiva pot tenir els peus de fang en un moment d’alentiment de la publicitat digital. Està ex-perimentant amb el pagament per continguts, però sens dubte els costarà un gran esforç. A Espanya només 4 de cada 100 usuaris paguen per llegir notícies a Internet, segons l’estudi “Navegants en Xarxa” d’AIMC.

El pagament per continguts és la taula de salvació i la meca de la informació de qualitat. Ja funciona de manera clara i provada

en un munt de exemples: The Washington Post supera els 1,2 milions de subscriptors digitals, molt a prop del registre de The Wall Street Journal. The New York Times està en uns enve-jables 2,3 milions de subscriptors. Financial Times té 666.000 subscriptors només digitals. A França tenim l’èxit de Mediapart. A Holanda l’exemple de De Correspondent. The Guardian té 200.000 socis digitals. I a Espanya eldiario.es compta amb 20.000 socis.

El pagament per continguts funciona, però amb una sèrie de requisits que no compleixen, o compleixen escassament, els principals mitjans de comunicació espanyols. Molts són a la in-abastable tasca de la cobertura diària de les mateixes notícies que tots tenen i moren al segon. L’única diferència és el perio-disme de trinxera que ara s’ha disparat a Espanya. Aquest no és el camí per cobrar per continguts. Els editors i els directors haurien de fer molta més autocrítica.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

EL BUTLLETÍ de l’amic · del Premi Pulitzer, un editor vàlid és aquell que “busca el model...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic · del Premi Pulitzer, un editor vàlid és aquell que “busca el model...