EL BUTLLETÍ de l’amic€¦ · Cada any la consultora Edelman publica els resultats del seu...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

20/01/2017

nú

me

ro 207

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Els espanyols disminueixen la seva confiança en els mitjans de comunicacióD’AQUÍ I D’ALLÀ: Facebook presenta un projecte per donar suport al periodisme en tres àrees

COMUNICACIÓ DIGITALCatalunyaDiari irromp en el quart lloc del rànquing de digitals en català

PUBLICITAT I MÀRQUETINGPosa un bot en el teu periòdic

NOVES EINESCinc idees per millorar la presència de la teva capçalera a YouTube

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAEl 70% dels mitjans creu que les notícies falses impulsaran el periodisme de qualitat

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: I si desapareguessin les enquestes dels diaris?TRIBUNA: Dins el model de negoci del Washington PostENTREVISTA: Quin és el futur del periodisme?ANÀLISI: Infografies: l’arma secreta dels professionals en líniaDOSSIER: Defensa de la premsa i del periodisme en l’era digitalOPINIÓ: Perquè les marques han de replantejar-se el paper de l’home en la publicitat

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Els espanyols disminueixen la seva confiança en els mitjans de comunicacióPer Gonzalo Fernández / PRComunicación

Segons l’última edició de l’Edelman Trust Barometer, realitzat per l’agència de comunicació Edelman, els espanyols han dis-minuït la seva confiança en els mitjans de comunicació en cinc punts durant l’últim any. Segons aquesta investigació interna-cional, els cercadors a Internet lideren la confiança de la socie-tat, enfront dels mitjans de comunicació tradicionals en segon lloc i a la baixa. Espanya es manté entre els països on està

instal·lada la desconfiança en institucions, empreses, mitjans de comunicació i ONG, els quatre àmbits d’estudi de la inves-tigació.

Cada any la consultora Edelman publica els resultats del seu índex de confiança a nivell internacional, el conegut com Edel-man Trust Barometer. 2017 s’endevina, segons aquesta inves-tigació, com el d’una crisi de confiança al voltant del món. La confiança en els quatre grups d’influència en la societat ob-jecte d’anàlisi -institucions, empreses, ONG, i mitjans de co-municació- segueix en retrocés global, un fet que no es veia des de l’any 2012. Fenòmens com el Brexit, el terrorisme is-làmic o l’auge dels moviments polítics basats en el populisme s’endevinen com alguns dels elements que estan provocant en-tre la societat aquesta incertesa i desconfiança en els poders establerts. No obstant això, on el nivell de desconfiança és més gran és entre la població en general, on retrocedeix 3 punts respecte a l’any passat. En el cas de la població informada dels nivells de desconfiança es mantenen estables.

A l’Estat espanyol l’any passat tampoc ha estat un any aliè a les incerteses. Prova d’això són la interinitat del govern i els múltiples processos electorals, a més dels problemes socials

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



derivats de la crisi econòmica. D’aquesta manera, Espanya aconsegueix un nivell de confiança de 41 punts entre la po-blació general (5 menys que l’any passat ), el que situa l’Estat espanyol en nivells de desconfiança als poders econòmics, go-vernamentals, dels mitjans i el tercer sector. En el cas del públic informat, Espanya apareix en el lloc 57, el que es considera un estat “neutre” en confiança.

La confiança en els mitjans de comunicació, a la baixa

Entre les conclusions més cridaneres del Edelman Trust Baro-meter hi ha el descens de la confiança en els mitjans de comu-nicació. Encara que Espanya no apareix a la cua en descon-

fiança en “el quart poder”, la veritat és que perd 5 punts (44) en la puntuació en confiança en els mitjans de comunicació i es mantenen en nivells de “desconfiança”. Només tres països d’entre tots els analitzats en l’informe apareixen en nivells de “confiança”: Xina, Índia i Indonèsia. La confiança en els altres grups analitzats a Espanya també queden a la baixa: institu-cions (-1), ONG (0), poder econòmic-empreses (-2). En termes globals, la confiança en els mitjans de comunicació, que apa-reixen en segon lloc amb una valoració de 57 punts, pateix un retrocés de 5 punts. Situació molt diferent a la dels cercadors d’Internet (com Google o Yahoo) que apareixen en primer lloc amb 64 punts i amb una millora de 3 punts en relació a l’any passat.

En el cas dels mitjans de comunicació nadius digitals (only onli-ne media) la confiança augmenta en 5 punts fins a situar-se en una valoració de 51 punts en el barem que estableix l’Edelman Trust Barometer. D’altra banda, les xarxes socials retrocedei-xen en 3 punts en confiança i es queden amb 41 punts.

Una altra de les conclusions de l’estudi sobre la confiança des-envolupat per Edelman està en què “la gent és gairebé quatre vegades més propensa a ignorar informació que inclou posi-




cions contràries a les seves creences; normalment no escolten els que no estan d’acord (53%); i tenen més predilecció a creu-re en els resultats dels cercadors (59%) sobre els editors de mitjans de comunicació (41%).




TitularTextLadilloText




Facebook presenta un projecte per donar suport al periodisme en tres àreesPer Kevin Morán / Clases de Periodismo

Fiji Simo, director de Producte al Facebook, va presentar the Facebook Journalism Project, un programa que té el propòsit d’establir una relació més forta entre la companyia i la indústria dels mitjans de comunicació.

En el text, el directiu assenyala que la xarxa social és un nou ti-pus de plataforma i que vol aconseguir que les persones tinguin converses significatives, que estiguin informades i que es con-nectin entre si. És per això que a la firma li interessa “assegu-

rar-se que un ecosistema saludable de notícies i el periodisme puguin prosperar”.

Facebook indica que col·laboraran amb les editorials i empre-ses de comunicació en el desenvolupament de productes, i que aprendran dels periodistes, així com del treball dels editors i educadors per brindar a les persones els coneixements que ne-cessiten per estar ben informats.

The Facebook Journalism Project treballarà en tres camps:

1) El desenvolupament col·laboratiu de productes noticiosos.El treball en col·laboració serà més rigorós en tot aspecte i comp-tarà amb el suport dels equips de producte i enginyeria des de les primeres etapes del procés de desenvolupament de productes.

Els nous formats de narració. Així es coneixeran quins formats de narració ajudarà a la gent a estar més informada. Els mitjans podran adaptar-se més ràpid a les necessitats de la gent.

Notícies locals. La firma vol donar suport a les notícies locals i promoure informació dels mitjans de comunicació indepen-dents. Aquesta iniciativa es troba en les seves primeres etapes.

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



Models de negoci emergent. S’exploraran nous models de subscripció. “També continuarem treballant sobre les opcions d’obtenció d’ingressos per als socis, com ara l’expansió de la nostra prova de pausa publicitària en directe a un grup més ampli de socis, i l’exploració de les pauses d’anuncis als vídeos regulars” , ha manifestat la companyia.

Hackathones. Seran espais on els enginyers de Facebook tin-guin sessions amb els desenvolupadors de les organitzacions de notícies per col·laborar en identificar les oportunitats i solu-cions.

Seguiran escoltant. Es prometen reunions regulars amb els so-cis dels mitjans i les editorials als EUA i Europa.

2) Formació i eines per a periodistesFormació. Es realitzarà una sèrie de cursos d’e-learning sobre els productes de Facebook, eines i serveis per als periodistes. “Ampliarem aquestes capacitacions a nou idiomes addicionals, i l’associació amb Poynter per posar en marxa un pla d’estudis certificat per als periodistes els pròxims mesos”, es va indicar a l’anunci.

Eines. CrowdTangle, una eina que mesura l’acompliment social i identificar els factors d’influència d’una història, ja és lliure per als socis de la companyia.

Ajudar a la verificació. Facebook destaca que és part de First Draft Partner Network, una coalició de més de 80 plataformes i editors, que treballa en conjunt per a proporcionar una guia pràctica i ètica sobre la forma de trobar, verificar i publicar con-tingut procedent de la web.

3) La formació i eines per a tothomL’organització començarà la seva nova tasca en les pròximes setmanes, en reunions amb les organitzacions de notícies a ni-vell mundial, i “donarem suport a projectes existents i nous per a la innovació i la investigació”.

Aquestes són les principals àrees d’interès:Promoció de l’educació de notícies.- Es treballarà amb orga-nitzacions de tercers sobre com entendre millor i promoure la lectura de notícies dins i fora de Facebook per ajudar a la gent a tenir la informació que necessiten per prendre decisions sobre fonts de confiança. I donaran suport a les organitzacions que ja tenen grans avenços en l’àrea.




Continuar amb els esforços per reduir falses alarmes de notícies.- A més de les millores per evitar les notícies falses, es va posar en marxa un programa per treballar amb fets d’organitzacions com el Poynter’s International Fact Checking Code of Principles per identificar enganys a Facebook.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden revisar la iniciativa CLI-CANT AQUÍ

Els pressupostos de CCMA i ACN tiren endavant al Parlament

La comissió d’Afers Institucio-nals del Parlament va donar aquest dilluns el vistiplau a la tramitació del pressupost del Departament de la Presidèn-cia per al 2017, on es troben les partides per als mitjans pú-blics. La proposta va passar el tràmit amb el suport de Junts pel Sí i la CUP i l’oposició de la resta –Ciutadans, PSC, Catalunya

Sí que es Pot i PP–, de qui es van rebutjar totes les esmenes presentades. La votació definitiva de la Llei de pressupostos de la Generalitat està prevista per al 8 de febrer.

En la seva intervenció, la consellera Neus Munté va defensar l’aportació de 231 milions d’euros a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que representa un increment del 2,65% respecte els 225 milions de 2015 (malgrat hi va haver una apor-tació extraordinària de 7,5 milions). Per altra banda, el pressu-post de Presidència preveu una aportació a l’Agència Catalana de Notícies 2,1 milions d’euros, una millora del 16%, mentre que la partida per al Consell de l’Audiovisual es mantindria en 5,4 milions.

Durant la comissió, C’s va apostar per retallar el pressupost per a la CCMA i l’ACN, mentre que CSQP i PSC van reclamar més recursos. Per la seva part, la CUP no va presentar esmenes en espera del nou contracte programa de la Corporació, en el qual estan treballant l’Executiu i l’ens públic. (de Comunicació 21)


http://www.facebook.com/facebookmedia/get-started/facebook-journalism-project

http://www.facebook.com/facebookmedia/get-started/facebook-journalism-project



Hi ha una fórmula per ser

el Banc de l’Any a EspanyaC

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K



El 2016 va baixar l’audiència dels telenotícies dels canals de televisió principals, excepte TV3

L’any 2016, l’audiència dels informatius principals dels cinc ca-nals de televisió generalista de l’Estat espanyol es va reduir un 2,8% fins als 7.266.000 d’espectadors, segons les dades con-tingudes en les anàlisis que realitza la consultora Barlovento Comunicació a partir de la informació de Kantar Media. Amb l’excepció de La 1, de Televisió Espanyola, que va experimen-tar un lleuger repunt, els informatius de sobretaula i nit de Te-lecinco, Antena 3, La Sexta i Cuatro van perdre espectadors. Les caigudes més acusades van ser les d’Antena 3 (-8,2%), de 1.771.000-1.626.000, i Cuatro (-7,4%), de 842.000-780.000. Més moderats van ser els descensos de La Sexta (-0,5%), de 1.097.000-1.092.000, i de Telecinco (-1,2%), de 2.008.000-1.983.000.

En el cas de La 1, el creixement de l’1,4% al passar de 1,760 milions a 1,785 milions, li va permetre recuperar el segon lloc, que Antena 3 li havia arrabassat l’any passat, després de Tele-cinco. A Catalunya, en canvi, els Telenotícies han estat el pro-

grama més vist del dia durant més de 250 jornades del 2016 i això ha situat els informatius de TV3 com a líders destacats. (de Digimedios)

Antoni Molons, nou secretari de Difusió i Atenció Ciutadana

Antoni Molons és el nou se-cretari de Difusió i Atenció Ciutadana en substitució de Jordi Vilajoana, qui ocupa-va el càrrec des de feia un any, i que passarà a presi-dir l’Agència Catalana de Notícies. Molons, llicenciat en Dret, ha treballat a la Direcció general de Mitjans Audiovisuals en el progra-ma de desenvolupament i implementació de la TDT local a Catalunya; ha estat assessor legal de municipis concessionaris de TDT i de televisions locals. (2005-2007); també ha treballat al consorci local Localret en




l’assessorament legal als municipis concessionaris de la TDT local i consorcis públics (2007-2011) i ha assessorat legalment els ajuntaments en qualsevol matèria audiovisual.

Antoni Molons ha estat director general de Mitjans de Comu-nicació del Departament de la Presidència durant el període 2011–2016 i ha desenvolupat tasques d’assessor de la conse-llera de la Presidència en matèria de mitjans de comunicació (2016-2017). (de Gencat.cat)

L’AMIC fa una visita institucional a la seu de la Comissió Europea a BarcelonaUna representació de la junta directiva de l’AMIC, encapçalada per el seu president, Ramon Grau, va ser rebuda aquest dilluns pel director de la representació a Barcelona de la Comissió Eu-ropea, Ferran Tarradellas, i la seva responsable de comunica-ció, Laura Rahola. La trobada es va emmarcar en la continuació de la visita que el mes de novembre van realitzar a Brussel·les una vintena de periodistes de mitjans membres de l’AMIC, en la que durant dos dies es van mantenir tot un seguit de reunions

i comissions de treball, amb destacats professionals del Parla-ment, Comissió Europea i eurodiputats. L’objectiu era conèixer millor el paper rellevant que la Comissió i el Parlament Europeu tenen en la vida diària dels ciutadans, així com de les inversions realitzades al nostre país.

A la trobada acompanyant al president de l’AMIC, Ramon Grau, hi van assistir els membres de la Junta M. Carme Rodríguez, editora del Tot Mataró; Isabel Serrano, de 20 Minutos; Salvador Garcia, conseller delegat del diari Ara, i Antoni Verdera, editor de Vida Activa, amb Josep Ritort i Jordi Guals de l’AMIC. A la reunió es va aprofitar per parlar de les accions de col·laboració




que es poden realitzar aquest any que comença en el qual l’AMIC celebra el seu vintè aniversari. (de Redacció AMIC)

Manuel Salvador Jardí, nou dircom de Ferrocarrils de la Generalitat ValencianaEl periodista Manuel Salvador Jardí, ex-conseller de Ràdio Tele-visió Valenciana (RTVV) per Esquerra Unida, ha estat nomenat nou director del departament de comunicació de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV). Responsables de FGV han ex-plicat que aquesta contractació forma part d’un pla de reforç de la gestió amb la posada en marxa de noves àrees i més autonomia per a les direccions de Metrovalencia i Tram d’Alacant. (d’AEC)

La plantilla del Grupo Zeta s’assabenta de la venda de les seves rotatives per un anunci a IdealistaEs multipliquen els fronts dins el Grupo Zeta. Mentre per l’avançada encara cueja la denúncia que va presentar la plan-

tilla pel sou del seu equip directiu, desestimada per l’Audiència Nacional en considerar que havia detectat “diversos defectes de forma”, l’empresa ha posat al mercat la seu de les seves rotatives a Parets del Vallès, Barcelona.

El grup propietat de la família Asensio va encarregar la venda de la nau industrial on s’ubiquen les rotatives de les seves pu-blicacions a la consultora immobiliària CBRE l’estiu passat, tal com va avançar Economia Digital. No obstant això, els seus treballadors no es van assabentar de l’operació fins divendres passat. I no va ser per una comunicació de l’empresa, sinó per un anunci que van veure al portal immobiliari Idealista, segons asseguren fonts internes. (de Dircomfidencial)




El Baròmetre de l’Hospitalet bandeja el periòdic Línia l’H

El Grup Comunicació 21 ha presentat una queixa formal davant l’Ajuntament de l’Hospitalet perquè el periòdic Línia l’H ha estat ignorat en el Baròmetre d’opinió pública 2016. En l’enquesta fa-cilitada a la ciutadania, a la pregunta “per quin mitjà s’assabenta normalment de les coses que passen a la ciutat de l’Hospitalet?” (pàgina 5), entre les publicacions que dóna com a opció de res-posta no hi apareix Línia l’H, i sí altres com Diari de l’Hospitalet, El Far, La Ciutat de l’Hospitalet, Revista Aquí i Tribuna l’Hospitalet, les tres últimes tancades des de fa temps. A més de Línia l’H, l’estudi també s’oblida de capçaleres que poden tenir certa inci-dència a la ciutat, com Viu l’Hospitalet o El Llobregat.

El Grup Comunicació 21 recorda que, en l’Anuari Estadístic de la Ciutat de l’Hospitalet que edita l’Ajuntament tampoc es men-ciona l’existència del periòdic Línia l’H, mentre sí que hi apa-reixen publicacions tancades. Línia l’H, que a l’abril farà quatre anys de vida, és l’única publicació de la ciutat que passa el con-trol d’auditoria OJD, amb 9.567 exemplars certificats, segons la darrera onada. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

L’Anoiadiari estrena nou dissenyLa publicació mensual gratuïta AnoiaDiari comença l’any amb un nou disseny i oferint nous continguts relacionats amb l’actualitat: reportatges, articles de fons, entrevistes, opinió, etc. Fins ara, el periòdic dedicava les seves pàgines a monogràfics de temàtiques variades com les eleccions municipals, la Festa Major d’Igualada o el FirAnoia.

AnoiaDiari es publicarà cada primer divendres de mes i servirà per ampliar i desenvolupar en profunditat temes d’actualitat que s’han tractat en l’edició digital. A part dels articles, reportatges i entrevistes de diversos temes, el número de gener també inclou un resum dels fets més destacables de l’any 2016. El periòdic es seguirà distribuint de manera gratuïta en diferent punts co-




mercials i culturals de les principals ciutats i pobles d’arreu de la comarca de l’Anoia. (de Redacció AMIC)

Unedisa llançarà una revista del cor

Quan Urbano Cairo va fer-se amb el control de RCS Media-Group, l’estiu passat, la premsa italiana va destacar la seva bona mà en el negoci de les revistes. La seva empresa, Cairo Communications, compta amb diverses publicacions d’aquest tipus en el mercat i obté importants ingressos mitjançant la seva venda. Llavors, el “mini-Berlusconi” va anunciar la seva intenció d’impulsar noves capçaleres a Espanya per augmentar la rendi-bilitat d’Unidad Editorial. Dit i fet.

Segons ha pogut saber Vozpópuli, l’editora d’El Mundo, Marca i Expansión treballa en el llançament de diverses revistes, entre les quals es troba una que està inspirada en Diva i Donna, pro-pietat del magnat transalpí, i que sembla que serà la primera a veure la llum. Aquesta publicació alterna informació sobre per-sonatges famosos a Itàlia amb una altra sobre moda, tendèn-cies o bellesa. A Espanya, formarà part de la divisió de revistes d’un grup que edita capçaleres com Telva, Yo Dona, El Cultural

o Papel. Fonts d’Unidad Editorial han precisat que a la cuina del grup també es treballa en altres capçaleres relacionades amb l’esport i l’estil de vida. (de Vozpópuli)




Com la BBC fa proves (i funcionen) a Instagram Stories per captar un públic més jove

A l’agost de 2016 es va llançar Instagram Stories. Aquesta xar-xa social permetia per primera vegada publicar vídeos i fotos que desapareixen després de 24 hores. Des d’aquest moment la BBC va canviar la forma en què narra les seves històries en aquesta Instagram Stories. Partien el relat en vídeos curts i fotos de manera que els seguidors vivien la història a mesura que es desenvolupava.

El mitjà britànic ha anat provant diferents formats visuals ani-mats a Instagram Stories buscant explicar les històries d’una manera més interactiva, amb altres angles i fins i tot comptant directament altres històries que podrien atraure aquest públic més jove. Asseguren que amb aquesta novetat, la xarxa social és més atractiva. Els editors tenen més capacitat de segmentar dins dels usuaris de l’aplicació. El poder afegir un enllaç a les publicacions ha estat un dels factors més determinants de l’èxit que per a la BBC ha tingut aquesta actualització d’Instagram, ja que et porta directament a la web.

Des de la BBC afegeixen que estan experimentant maneres diferents d’apropar el periodisme en altres plataformes, tot i que asseguren que “no totes les històries són adequades per a ser publicades a Instagram. Han de comptar sempre amb un ele-ment visual potent”. (de Journalism.co)

Nou índex mòbil de GoogleGoogle crearà en els propers mesos un índex específic per a mòbils, que passarà a ser l’”índex principal” que farà servir el cercador. Les recerques fetes des d’un ordinador, es faran en un altre índex secundari totalment separat. En uns mesos,

COMUNICACIÓ DIGITAL



Google tindrà dos índexs diferents: uns per recerques fetes des d’un mòbil i un altre per recerques fetes des d’un equip de so-bretaula o portàtil. Des de fa ja anys Google s’està centrant en el mobile first, creant projectes com AMP (Accelerated Mobile Pages), per millorar el rendiment de les pàgines web quan les veiem des d’un smartphone.

El nou índex de mòbil serà el que disposi de tota la informació molt més ac-tualitzada, i l’d’ordinador en un segon pla i no tan actualitzat. Els usuaris de mòbil i d’escriptori veuran resultats diferents per a les mateixes cerques.

Tinguem el web preparat o no per a mòbils, Google recoma-na que és tingui controlada la posició en què apareix la nostra empresa en les recerques de les paraules clau del teu negoci, tant en mòbil com en escriptori, cosa bàsica dins de qualsevol servei de posicionament SEO. de Quality Studio)

Proposta de Reglament d’e-privacy de la Comissió Europea

La Comissió Europea va publicar el passat 10 de gener la seva proposta de Reglament de privacitat electrònica (e-privacy) de la Unió Europea, que substituirà l’actual Directiva 2002/58 / CE, i amb la qual es pretén garantir la coherència amb el també re-centment aprovat Reglament Europeu de Protecció de Dades.

El Reglament d’e-privacy serà d’aplicació directa en tots els Es-tats membres i entrarà en vigor de manera simultània amb el de protecció de dades. Entre les novetats, destaquen: Ampliació d’àmbit d’aplicació; galetes i consentiment; Adblockers; Internet de les Coses; nous conceptes i règim sancionador.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden CLICAR AQUÍ (d’AEC)


http://iabspain.es/principales-novedades-de-la-propuesta-de-reglamento-de-e-privacy-de-la-comision-europea/



Neix Tribus Ocultas, el nou portal temàtic de cultura i tendències d’Atresmedia

Es tracta de l’oferta d’Atresmedia Digital de webs temàtiques, la més gran d’un mitjà de comunicació a Espanya amb Tribus Ocultas (www.tribusocultas.com), un portal on trobar tota la in-formació sobre noves tendències en cultura, música, literatura, sèries, televisió, cinema i arts en general.

Tribus Ocultas compagina formats convencionals com les re-views i els articles d’opinió amb plantejaments més nous, com els reportatges des de dins o els relats testimonials, en els quals els propis col·laboradors narren en primera persona les seves experiències vitals i totes aquelles vivències que tinguin lloc en contextos d’interès periodístic.

Amb el llançament d’aquest site, Atresmedia Digital reforça la que estimen és la major oferta de webs temàtiques d’un mitjà de comunicació a Espanya, que ja compta amb un gran nombre de portals entre els quals destaquen Celebrities, SeEstrena, TecnoXplora, Cocinatis, Correr i fitness, Viajestic, Objectivo TV,

DefconPlay, Liopardo, Centímetros Cúbicos, El Sextante i No solo Manga. (de Programa Publicidad)

Schibsted Spain compra el portal de classificats immobiliaris Habitaclia

Mitjançant un comunicat, Schibsted Spain -filial del grup noruec Schibsted- ha anunciat la compra del portal d’anuncis classifi-cats del sector immobiliari Habitaclia.com per una suma que no ha estat revelada. Després de la compra, Schibsted Spain reu-neix un grup de portals en línia i mòbils (Fotocasa, Infojobs, Co-ches.net, Vibbo i Milanuncios) que tenen 180 milions de visites mensuals, dels quals 35 milions corresponen al sector immobi-liari, segons l’esmentat comunicat. Amb la compra d’Habitaclia, aquest trànsit s’incrementa en un 15%. En qualsevol cas, el funcionament de Fotocasa i Habitaclia serà independent, tot i que es buscaran possibles sinergies.

En els tres primers trimestres de 2016, la facturació d’Habitaclia va ascendir a 6,8 milions d’euros, amb un marge de EBIDTA del 30%. Tenint aquesta facturació en compte, la de Schibsted Spain al mateix període hagués estat de 88 milions d’euros. Ha-




bitaclia es va crear l’any 2001 a Mataró, encara que actualment està radicada a Barcelona, i comptava l’any passat amb uns 80 treballadors. (de Digimedios)

El Español perd 2,3 milions d’euros en el seu primer exercici

El Español va néixer el 14 octubre 2015 després de gairebé un any de gestació i una inversió inicial superior als 17 milions d’euros. Partint d’aquest capital milionari i dels prop de 100 tre-balladors en plantilla amb què va començar el seu camí el diari de Pedro J. Ramírez, l’equip financer va dissenyar un pla de ne-goci que, de complir-se, permetria assolir la rendibilitat a partir del tercer any de vida del projecte.

La societat NoHaceFatalPapel, SL, que el passat 17 d’octubre va canviar la seva denominació per la de El León de El Espa-ñol Publicaciones SA., va registrar unes pèrdues de 2,3 milions d’euros en 2015. Si bé el resultat compleix amb el guió prees-tablert per l’equip financer, fa referència al seu primer exercici complet, ja que la societat es va constituir a l’octubre de 2014, i no al primer any de vida del diari.

Per entendre els números vermells amb què va tancar l’editora d’El Espanyol, cal tenir en compte la forta inversió que va suposar la posada en marxa del projecte periodístic. Segons l’última memòria econòmica remesa al Registre Mercantil, la societat va aconseguir facturar 1,9 milions d’euros; d’aquests, 1,3 milions procedeixen de la publicitat i de les subscripcions dels socis, mentre que 600.000 euros corresponen a “treballats realitzats per l’empresa per al seu actiu”, segons especifica la firma auditora. (d’Ecoteuve)

Neix PresidenteTrump.es, el diari de la “rebel·lió contra el mundialisme”

El diari generalista del Grup Intereconomía, La Gaceta, ha llançat un nou i innovador producte informatiu, inèdit a la prem-sa espanyola: un diari digital exclusiu sobre la nova era que s’obre, als EUA i al món, amb la presidència de Donald Trump. Dirigit per Kiko Méndez-Monesterio i realitzat per l’equip de redacció de La Gaceta, el lloc web www.PresidenteTrump.es aborda l’actualitat nord-americana amb alguns experts, com el periodista Carles Esteve, un dels molt escassos analistes que va donar versemblança a la candidatura de l’empresari nord-americà des del primer moment.




“La informació en espanyol més directa sobre l’administració Trump”. Així es presenta el nou producte, “de vocació espan-yola i hispanoamericana”, que vol donar a conèixer el missatge polític i ideològic de la nova administració nord-americana. Pre-sidenteTrump.es afirma que és el diari de la “rebel·lió contra el mundialisme”. (d’AEC)




Posa un bot en el teu periòdicPer Miguel Ormaetxea / Eco Inteligencia

El gran guanyador de l’últim CES 2017 que acaba de celebrar-se a Las Vegas no ha estat cap de les aclaparadores novetats presenta-des allí sinó un vell conegut, el cilindre negre d’Amazon anomenat Echo i el seu eficaç interfície de veu batejada com Alexa, que no-més costa 129 dòlars però que ja ha demostrat el seu lideratge amb més de 5 milions de dispositius en llars nord-americanes, britàni-ques i alemanyes. A què esperen els editors espanyols per sumar-se a aquesta tendència i desenvolupar els seus propis bots conver-sacionals que proporcionin informació a la carta als seus clients?

El gran encert de Bezos ha estat proporcionar la seva tecnolo-gia en obert, permetent que desenvolupadors de tot tipus incor-

porin els usos més inimaginables: des d’automòbils a robots. Potser els set micròfons que incorpora el petit cilindre i la seva Intel·ligència artificial que permet un fluid nivell de conversa amb el mateix, sigui un dels invents cridats a revolucionar molts sectors i negocis. El baquetejat i injuriat sector de la informació hauria d’apuntar-se ben aviat a experimentar amb aquesta po-derosa innovació.

Ja fa alguns anys que la intel·ligència artificial s’ha anat incor-porant als mitjans de comunicació. L’ús d’algoritmes per produir informacions sobre determinats assumptes, escrivint o fins i tot tuitejant sobre ells, ho ve utilitzant la revista Forbes, signant aquests articles com “Narrative Science”. Però molts altres mi-tjans com Los Angeles Times o agències com Associated Press ho vénen utilitzant també. L’anàlisi de gran quantitat de dades es presta bé a que un programari adequat les interpreti i les escrigui. S’estan fent servir per alertes i notificacions automàti-ques de manera creixent.

El següent pas és que els mitjans de comunicació desenvolu-pin els seus propis bots de conversa, que permetin al públic informar-se mitjançant el simple ús de la veu, de manera que puguis demanar aquelles informacions del teu interès immediat.

PUBLICITAT I MÀRQUETING



Els bots són les noves apps i els editors farien bé en posar-se les piles en aquesta nova frontera, en comptes de retallar cegament llocs de treball i inversions, com a única reacció a la caiguda sense final dels seus ingressos per publicitat tradicio-nal i per circulació.

La neurociència ho confirma: els missatges subtils de les marques es recorden millor

En una investigació, publicada a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), un grup de psicòlegs de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, Austràlia, van dur a ter-me una sèrie de proves amb un grup de voluntaris que havien

de dir si un conjunt de punts es movia cap a l’esquerra o la dreta a la pantalla d’un ordinador.

Durant els primers instants d’observació i gràcies a una «tram-pa» perceptiva, els subjectes no percebien aquest moviment, però sí ho feia el seu cervell de manera inconscient. No obstant això, en una segona fase, s’eliminava el parany, de manera que podien veure el desplaçament dels punts amb ple ús dels seus sentits i facultats.

A partir de l’anàlisi dels resultats i dels temps de reacció, els investigadors van trobar que l’exactitud de les respostes era millor si, durant l’”exercici subliminal”, els punts es movien en la mateixa direcció en què ho feien durant la segona etapa de l’experiment. En altres paraules, la ment dels provadors tenia en compte també la informació acumulada de forma incons-cient. D’altra banda, aquesta afectava negativament l’exactitud i el temps de resposta si les adreces de moviment eren dife-rents.

Els investigadors també van trobar que, en aquest cas, la percepció inconscient no influïa el nivell de confiança que els subjectes assignaven a les seves pròpies decisions, sinó que




aquest depenia només del temps durant el qual havien estat ob-servant de forma conscient els punts en moviment. Així, doncs, la neurociència ha pogut confirmar que els missatges subtils de les marques en la publicitat es recorden millor. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a l’estudi de la PNAS, només cal CLICAR AQUÍ (d’Investigación & Ciencia)

Zeotap aterra a Espanya per prestar solucions de big data a anunciants i mitjansZeotap, la tecnològica que afegeix dades reals i segmentats dels usuaris procedents del big data empresarial sota una ma-teixa plataforma, prossegueix el seu pla d’expansió internacio-nal i aterra a Espanya per posar a disposició de les marques i mitjans de comunicació el seu ecosistema de dades reals, ex-clusius i segmentats. D’origen alemany, la firma es presenta com a model de referència en el sector del big data “en ser capaç de reunir sota la mateixa plataforma dades determinísti-ques (reals) de l’usuari agregats dels grans operadors de tele-comunicacions i altres grups empresarials per posar-los a dis-posició de les agències de mitjans i marques/anunciants, que

els utilitzen en les seves campanyes de publicitat”, segons ex-pliquen els seus responsables. Aquestes dades també són molt útils per als mitjans de comunicació, ja que els permeten ren-dibilitzar més els seus espais publicitaris a través del mòbil “ .

El mercat de la publicitat a través del mòbil ja suposa el 50% dels gairebé 190 milions d’euros que es van invertir en publicitat digital a 2016, segons eMarketer. Si bé aquest sector encara no té dades robustes i veraces, el que fa menys efectives les campanyes publicitàries. Amb aquests acords de col·laboració amb zeotap, les empreses i operadors, que compten amb un volum ingent de dades dels usuaris, poden monetitzar el seu big data i posar-lo al servei de l’ecosistema mundial que està construint la companyia d’origen alemany enfocat a la publicitat mòbil. (d’El Publicista)

El 4,6% del PIB europeu ve de la Publicitat

La publicitat suposa una important contribució econòmica i so-cial, també a Europa. Segons l’informe “Value of Advertising”, de Deloitte, el sector publicitari és un impulsor del creixement en el


http://www.amic.media/media/files/file_352_1122.pdf



ocupació, l’ economia i la societat civil. L’estudi, en què ha partici-pat també l’Associació Mundial d’Anunciants (WFA, per les seves sigles en anglès), revela que la Publicitat genera el 4,6% del GDP (el PIB) a la Unió Europea. Concretament, són 3 les àrees que s’identifiquen com les principals beneficiades pel sector publicitari:

Beneficis econòmics.- Cada euro que s’inverteix en Publicitat genera 7 euros al GDP europeu. El que suposa que els 92.000 milions d’euros invertits el 2014 han generat 643.000 milions, és a dir, el 4,6% del GDP de la Unió Europea. L’estudi també asse-gura que gràcies a la Publicitat als consumidors poden accedir a més i millor informació sobre quins productes o serveis comprar.

Ocupació.- La Publicitat genera 5,8 milions de llocs de treball a la UE, fet que suposa un 2,6% del total. En aquest sentit,

cal diferenciar 3 àrees: Persones ocupades directament en la producció publicitària, que suposen el 16% dels 5,8 milions de llocs de treball generats per la Publicitat; persones ocupades en mitjans i empreses en línia amb una base publicitària, com a periodistes o productors de continguts, que representen un 10% dels 5,8 milions de llocs de treball que hi ha; persones que tenen ocupació com a conseqüència de la activitat publicitària, com el departament de vendes. Aquests representen un 74% del total.

Beneficis socials.- Sense Publicitat no hauria mitjans de co-municació. El principal benefici social que es deriva de l’activitat publicitària és la varietat de continguts. I és que gràcies a la Publicitat existeixen els mitjans de comunicació, que generen informació i entreteniment per a la societat.

De l’estudi es desprèn també que, gràcies als motors de cerca, la gent es beneficia d’un estalvi de temps a l’hora de trobar in-formació. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden llegir complet aquest estudi de Deloitte CLICANT AQUÍ (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)


http://www.amic.media/media/files/file_352_1121.pdf



Focus Media gestionarà 8 milions de la Generalitat per a publicitat en mitjans impresos

Focus Media ha obtingut un nou contracte públic de la direcció general d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Cata-lunya per a la compra d’espais publicitaris de les campanyes ins-titucionals. En total, l’import del contracte és de 8 milions d’euros, encara que la seva valoració ascendeix als 11,3 milions d’euros (sense IVA) per a un període de durada de set mesos.

Els plecs d’aquest concurs assenyalen -sense concretar mas-sa- que les campanyes compreses en aquest contracte estaran

relacionades amb àmbits tan diferents com les presincripcions escolars del curs que ve, la promoció del lleure educatiu en fa-mília, el funcionament d’infraestructures, processos electorals, eficiència energètica, etc. Focus Media s’ha imposat en el con-curs a Havas Media i a Carat , en obtenir una puntuació total de 98,2; que són les agències que formen part de l’acord marc publicitari. La mesa de contractació ha tingut en compte ex-clusivament per valorar les propostes dels preus unitaris oferts dels diferents mitjans de comunicació, en aquest cas, impresos.

I és que el concurs està dissenyat per a la difusió de campan-yes institucionals i redaccionals informatives en publicacions en paper. Per establir les seves ofertes, les agències de mitjans havien de presentar preus unitaris de mitjans catalans, entre els quals se citen La Vanguardia, El Periódico, El PuntAvui i Ara; estatals (El País, El Mundo, ABC i La Razón); així com espor-tius, econòmics, comarcals, locals i culturals.

Focus Media, d’origen català, va ser fundada el 2001 per Jordi Calvet i Manel Urquijo. Tres anys més tard va ser absorbida per la multinacional britànica WPP, mitjançant MEC. Ja en el 2015 l’equip fundador va abandonar la companyia per engendrar una altra agència de mitjans, IKI Media. (de Dircomfidencial)




En canvi, Castella-La Manxa comença a adjudicar les seves campanyes directament als mitjans

La Junta de Castella-La Manxa està trencant motlles pel que fa a la transparència de la seva gestió de la publicitat insti-tucional. De fet, el sector publicitari roman expectant davant la iniciativa presa per la comunitat autònoma consistent en adjudicar directament als mitjans de comunicació les seves campanyes institucionals, sense comptar amb la intermedia-ció de les agències de mitjans, com acaba de fer la Generalitat catalana. En aquest sentit, aquest tipus d’empreses ja va ex-pressar la seva “sorpresa” i “preocupació” davant el concurs públic iniciat per Castella-La Manxa el passat mes d’octubre, al qual, com s’ha esmentat, només es poden presentar els mitjans de comunicació regionals i locals de la comunitat au-tònoma. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

Els anunciants alerten que la directiva europea de privacitat podria acabar amb la gratuïtat dels mitjans digitalsLa Federació Mundial d’Anunciants (WFA, per les seves sigles en anglès) ha alertat que les directives europees relacionades amb la privacitat a Internet podrien crear “restriccions” en la publicitat. Com a conseqüència d’això, perillaria l’accés gratuït als mitjans de comunicació en línia o a les xarxes socials, que es financen sobretot, precisament, pels anuncis.

I és que, quan al maig de l’any que ve comenci a aplicar-se la Regulació General de Protecció de Dades a la Unió Europea, to-tes les empreses de targeting i de tracking necessitaran consen-timent per a la recollida de les seves dades. (de Dircomfidencial)

Carat, primera agència de mitjans d’Espanya, segons RECMA

Segons l’últim informe fet públic per la consultora internacional RECMA, Carat se situa per primera vegada com la primera agèn-cia de mitjans d’Espanya, amb perfil dominant davant tots els cri-




teris avaluatius i un total de 22 punts. RECMA analitza i classifica a 17 agències de mitjans en funció de dues categories principals, “estructura” i “vitalitat”, per als quals Carat ha obtingut en aquest informe una puntuació de 12 i 10 punts, respectivament.

Si s’analitzen els resultats dels últims tres anys, de les cinc agèn-cies més destacades a Espanya, Carat és la que ha protagonit-zat un major creixement (un + 175%, passant de 8 a 22 punts). Creixement fonamentat essencialment en la confiança que les companyies dipositen en ella, doncs ja va resultar ser l’agència més competitiva en 2015 amb la màxima qualificació (A +) en el criteri de nou negoci; a més de liderar els criteris de participació en concursos (48), premis (36) i activitat no tradicional (líders amb 37%). Característiques totes elles que destaquen l’agilitat que Carat ofereix a les marques en l’economia digital. (d’AEC)

Nova campanya de Bankia Bankia ha llançat una nova hipoteca lliure de comissions només per domiciliar els ingressos i l’està comunicant amb una campan-ya que parteix de la idea que no hi ha moment més il·lusionant que la compra d’un habitatge. Però aquest moment és també un dels més estressants: infinitat de visites, dubtes, ‘negociacions’

en parella, i al final, la complexitat de triar una hipoteca. En defi-nitiva, com recull el ‘claim’ de la campanya: “Costa molt trobar la casa dels teus somnis”. Per això Bankia elimina les comissions de les seves hipoteques, “perquè somiar costi menys”.

La campanya es compon de dues peces curtes per a televisió, i dues versions esteses per a xarxes socials. La música és el tema “The Wicked Flee”, per aportar un to molt cinematogràfic als espots. La gràfica ha estat desenvolupada per l’estudi JVG (Mushroom) i tindrà presència en mitjans gràfics i en exterior. OMD maneja els mitjans. (de Marketing News)

AENA invertirà 8 milions d’euros en publicitatLa inversió publicitària d’AENA per als dos pròxims dos anys ascendirà a 8 milions de publicitat. Aeroports Nacionals i Na-vegació Aèria (AENA), primer operador aeroportuari del món per nombre de viatgers, ha convocat un concurs publicitari per al disseny, projecte i execució de les campanyes de publicitat i promoció dels seus aeroports. El contracte, amb un pressupost base de 8.000.000 euros, s’adjudicarà a dues agències. El ter-mini per presentar ofertes es tanca el proper 6 febrer 2017. (de Control)




Cinc idees per millorar la presència de la teva capçalera a YouTubePer Carlos C. Ungría / Trecebits

El vídeo és un dels formats amb més en auge en els mitjans socials i YouTube és el rei en aquest camp. Repassarem ara cinc consells clau per optimitzar l’ús d’aquesta plataforma com a mitjà de comunicació. Tingues en compte que una bona estra-tègia ens pot permetre millorar la imatge de la nostra capçalera i al mateix temps aconseguir més clients.

Personalitza el perfil i el canal. Un cop hem creat un compte a YouTube, convé personalitzar el perfil de la capçalera, amb un avatar en el que mostrem el logo del mitjà i amb un fons que il·lustri el nostre canal. Hem de cuidar la nostra marca. Per això, els elements gràfics que utilitzem han de ser professionals i adequar-se en tot cas a la imatge que volem transmetre.

És important ser coherents i utilitzar els mateixos o semblants recursos gràfics en les diferents xarxes socials en què estiguem presents. No tenen per què ser les mateixes imatges, però la nostra empremta i el nostre estil han d’impregnar cadascun dels nostres perfils.

Optimitza el teu compte. Un altre pas important és optimit-zar el teu canal de YouTube, mitjançant l’elaboració d’una des-cripció general i l’elecció d’unes paraules clau que s’adeqüin al nínxol de negoci en què opera el teu mitjà o empresa.

De la mateixa manera, s’ha d’oferir un enllaç al lloc web de l’editora, perquè els usuaris puguin accedir fàcilment als pro-ductes i serveis que ofereix.

Genera vídeos atractius. YouTube et brinda l’oportunitat de mostrar a milions d’usuaris com és la teva companyia, quins productes i serveis ofereix, ... etc. Editar vídeos atractius i ori-ginals, sense perdre de vista l’essència de la teva empresa, és clau perquè el contingut que publiques sigui efectiu.

En aquest sentit, una bona alternativa per humanitzar els ví-deos és donar la veu als periodistes del mitjà i fins i tot als

NOVES EINES



clients perquè exposin la seva visió de la publicació. Aquesta estratègia dotarà de més credibilitat al missatge.

Interactua a la plataforma. No només cal personalitzar el teu perfil i publicar vídeos. També has de submergir-te en YouTu-be, convidar a altres usuaris a què es subscriguin al teu canal, subscriure’t tu al d’altres usuaris,... etc. Amb el pas del temps hauràs creat una llista de subscriptors molt àmplia.

Dóna credibilitat al perfil. Perquè no hi hagi dubtes que el per-fil és oficial i representa a la teva capçalera, evidentment has d’incorporar el logotip del mitjà en els vídeos, utilitzar els colors corporatius de l’editora,... etc.

Remarkable: Tauleta, ebook o una combinació de tots dos suports?

Igual que l’adaptació a públics concrets i la di-versificació és una de les vies utilitzades per alguns fabricants de tauletes per

afrontar de la millor manera possible l’estancament que trobem actualment en el sector, la recerca de noves fórmules que passen per la unificació de les funcions més destacades d’alguns suports en un de sol, també és una opció molt utilitzada per una gran varie-tat de marques i de vegades, pot ser una estratègia efectiva. Això pot manifestar-se en l’aparició de dispositius convertibles que, grà-cies a la incorporació de teclats, pretenen apropar el millor dels ordinadors portàtils a aquestes primeres plataformes.

Aquí tenim Remarkable paper tablet, un dispositiu que els seus creadors afirmen que no està destinada a substituir a la tauleta actual. Un dels reclams que utilitzen els creadors de Remarka-ble és el fet que es tracta d’una tauleta no molt convencional allunyada totalment del que estem veient en el sector actual-ment. En aquest cas estaríem davant realment d’un híbrid entre ebook i tauleta de paper digital que no tindria càmeres. La seva pantalla, de 10,3 polzades, alberga una resolució HD de 1872 × 1404 píxels. Incorpora un processador ARM Cortex-A9 velocitat de rellotge d’1 GHz, amb el suport de 512 MB de RAM i 8 GB d’emmagatzematge.

El notable paper de la tauleta està també molt bé, amb unes di-mensions de 177 x 256 x 6,7 mm i un pes de només 350 grams.

NOVES EINES



El sistema s’executa amb Codex US, un derivat de Linux opti-mitzat per a pantalles de tinta electrònica.

Els dos usos que es pot donar a aquest dispositiu són o bé la redacció i l’escriptura a través del seu equipament amb tinta electrònica, o d’altra banda, la il·lustració. Alhora, també pot uti-litzar-se per llegir. Segons els seus creadors, el panell alberga una tecnologia que redueix les brillantors i ofereix una experièn-cia similar a la llum natural, el que permet l’ús durant períodes més llargs sense arribar a experimentar tanta fatiga visual.

Remarkable no disposa de catàlegs d’apps ni d’altres funcions d’aquestes plataformes. No obstant això, conté opcions de sin-cronització a través de xarxes WiFi. Amb això, es poden tras-passar els dibuixos o textos realitzats a través d’aquesta tauleta a suports que estiguin equipat tant amb Windows, com amb iOS i Android. En matèria d’autonomia, està equipat amb una bateria de 3.000 mAh. (de CNET)

Claus per treure més partit al perfil d’empresa a Instagram

L’estratègia global de màrqueting d’una companyia sempre ha de tenir en compte -en general- a xarxes socials com Insta-gram, i incloure-la per tant en el seu pla d’actuació. Una bona eina és Instagram, Vet aquí quatre claus bàsiques per treure’n més partit.

1.- Defineix qui ets amb precisió. És veritat. El fet que Insta-gram no afavoreixi la inserció d’enllaços externs a les nostres publicacions és un handicap important. Per aquest motiu, és molt important aprofitar espais com la biografia del nostre perfil: aquí sí podem incloure l’enllaç al nostre lloc web.

La inclusió d’aquesta URL s’ha de contextualitzar-se dins d’un text general en què expliquem que nosaltres, com a empresa, resolem determinats problemes i oferim uns serveis concrets. És fonamental definir qui som i quina és la nostra identitat. Des-prés, tot el contingut que publiquem s’ha d’adequar a aquests principis exposats en la biografia.

NOVES EINES



2.- Aprofita les noves funcionalitats. Instagram és una plata-forma dinàmica, en ple procés de millora. Aprofitar totes les fun-cionalitats que ens ofereix és cabdal per aconseguir optimitzar la nostra presència en aquesta plataforma.

3.- Escolta a l’audiència. En aquesta xarxa social, com en la resta, és important escoltar a l’audiència, als seguidors. De la mateixa manera, cal parar atenció a quins són els temes més comentats en cada moment, aquells que estan centrant l’atenció de la majoria dels membres de la comunitat. En aquest sentit, Instagram funciona de forma diferent a altres plataformes com Facebook o Twitter, però els temes que són populars en una o altra xarxa social solen ser tendència a tot.

4.- ... i interactua amb ella. La teva imatge de marca i la teva reputació a Instagram es veurà reforçada si interactues amb els teus seguidors, apel·lant a la seva participació en concur-sos, plantejant-los una pregunta, convidant-los a fotografiar-se amb els teus productes,... Qualsevol excusa en aquest sentit és bona per reforçar els llaços d’unió amb els teus seguidors, hu-manitzant així el teu projecte empresarial i mostrant més proxi-mitat amb els usuaris, que són, al seu torn, potencials clients.

Data Studio, el dashboard del 2017

El 28 de setembre passat Google comunicava a tots els seus partners espanyols que ja tenien a la seva disposició Data Stu-dio en la seva versió beta. L’eina de dashboard integrada a la Suite de Google Analyitcs 360. Amb aquesta nova plataforma, ara podem fer atractius informes completament personalitzats, que podem consultar, editar i compartir dades amb més facili-tat i de manera il·limitada. L’essència de Google Data Studio es resumeix només amb tres paraules: Connecta, visualitza i comparteix.

Data Studio compta amb dues versions: una gratuïta -Data Stu-dio- i la versió per a empreses -Data Studio 360- . La versió freemiun només limita el nombre d’informes que podem crear

NOVES EINES



(5) i el tipus d’assistència al qual es té accés (la versió em-presa compta amb assistència telefònica i per email). El focus principal de Data Studio és unir diferents fonts de dades en un únic dashboard. Tant si són pròpies de Google com Analytics, AdWords o Google Sheets, així com fonts externes amb la pos-sibilitat de connexió amb BigQuery o amb bases de dades SQL.

Aquestes fonts de dades funcionen en tres nivells diferents so-bre els dashboard, ja sigui en la seva aplicació a tot l’informe, a cadascuna de les pàgines del mateix o en el nivell més baix en la cadena d’herència de la font de dades que seria les gràfiques que estan presents en cadascuna de les pàgines. Els principals aportacions que ofereix Google Data Studio: Estalvi de temps i recursos en la creació dels nostres report; poder combinar i oferir en un sol dashboard totes les eines del dia a dia dels nostres clients; automatitzar els informes per poder aportar in-sight d’una manera més ràpida; facilitar als responsables de màrqueting de les empreses el reportar a altres departaments o a escalafons superiors d’un dashboard adhoc per a cada cas. (de Make)

NOVES EINES



El 70% dels mitjans creu que les notícies falses impulsaran el periodisme de qualitatPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

En els últims mesos, l’epidèmia de les notícies falses ha supo-sat un autèntic mal de cap no només per Facebook sinó també per als mitjans de comunicació de tot arreu, grans i petits. No

obstant això, la companyia de Zuckerberg ja es troba treballant al costat dels publishers per trobar la millor solució i vetllar així pel dret a la informació dels usuaris.

Encara que estem davant d’un problema d’importància considera-ble, no hi ha mal que per bé no vingui i la indústria prefereix mirar la part positiva de la situació. L’auge de les notícies falses constitueix, segons l’Institut Reuters, una oportunitat per al bon periodisme.

De la mateixa manera que els ad blockers suposen un al·licient per a l’elaboració de creativitats de millor qualitat, els professio-nals també creuen que les notícies falses donaran un impuls al periodisme de qualitat.

Així ho confirma un estudi elaborat per Reuters Institute que va entrevistar més de 150 CEOs, editors i líders digitals de 24 països diferents i que revela que per al 70% d’ells, aquesta ten-dència resultarà en un reforçament de les seves posicions a causa del desig de les audiències per comptar amb marques de confiança i notícies fiables en aquests temps d’incertesa. Només el 17% d’ells creuen que les notícies falses debiliten la seva posició en el mercat mentre que el 8% assegura que no marquen cap diferència.

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



L’estudi mostra també que el 46% dels enquestats estan més preocupats pel paper i influència de les plataformes socials que l’any passat tot i que la majoria reconeix que seguirà invertint de manera notable a Facebook aquest any.

La plataforma és considerada com la més important a l’hora d’invertir per al el 78% dels mitjans mentre que snapchat només ho és per al 13%. A més, per al 73% dels enquestats l’objectiu de les seves estratègies digitals és aconseguir un equilibri en la distribució de continguts entre les seves pròpies webs i third parties.

En el seu “Journalism, media and tecnology trends and predic-tions 2017” reuters preveu que en aquest any hi hagi un auge encara més gran de les xarxes socials i les plataformes tecno-lògiques en la difusió d’informació, però adverteix que també això incrementarà el debat sobre si les seves activitats han de ser regulades i sobre si els que generen el contingut reben una recompensa justa i creu que hi haurà una reacció en contra dels mitjans tradicionals.

Els mitjans tradicionals han de canviar l’estructura per competir amb els digitals

El president del grup Prisa, Juan Luis Cebrián, va intervenir a l’hotel Ritz de Madrid el dia 12 de gener als esmorzars organit-zats per Nova Economia Fòrum. Cebrián va destacar la difícil situació que travessa la premsa a Espanya. Va especificar que els diaris han perdut al voltant del 50% de la seva circulació i el 70% de la seva facturació publicitària en els últims anys. En aquest temps s’han tancat més de 10.000 quioscs a Espanya. “El periodisme professional està amenaçat”, va dir Cebrián: “Els nostres competidors ara són Google News, poderosos mitjans esponsoritzats per estats o companyies i el mateix públic, que s’ha convertit en emissor d’informació”.

Va especificar que els lectors de premsa digital tenen una edat mitjana de 35 anys a Espanya, mentre que els lectors de paper tenen de mitjana més de 55 anys. A una pregunta de Media-Tics sobre si preveu la possibilitat que en un futur l’edició en paper d’El País es limiti als caps de setmana, Cebrián va especificar que el costum de la lectura de premsa durant el cap de setma-




na és d’origen anglosaxó i que a Espanya, en alguns casos, la caiguda de circulació de la premsa de paper s’ha accentuat els caps de setmana en relació amb la resta dels dies. (de Media-Tics)

L’AMIC aposta per les bones pràctiques en la gestió del tràfic web

Davant d’informacions aparegudes en els últims mesos i pro-postes d’empreses que s’ofereixen a augmentar les visites i pàgines vistes a un lloc web, i que oculten què i qui hi ha al seu darrera; l’associació AMIC ha fet públic un comunicat en el qual recorda que, des dels seus inicis, “hem apostat per ser una

associació d’empreses de mitjans, impresos i digitals, auditats i, que en aquest sentit, promovem el rigor en les dades i la quali-tat de la informació periodística dels nostres mitjans associats”. Amb l’aparició de diferents empreses que proposen incremen-tar de forma fraudulenta el tràfic d’un lloc web, l’AMIC aprofita l’ocasió per palesar que aquestes actuacions són contràries als objectius de l’associació i de les empreses del sector, tant de les que controlen el tràfic web – OJDInteractiva...-, com de les agències de publicitat i empreses anunciants. “El rigor i la professionalitat dels mitjans formen part del nostre ADN –diu el comunicat de l’AMIC-, i són “la nostra clau per prestigiar els mitjans d’informació catalans en un entorn cada cop més complex, però que ens pot ser favorable, i així tenir ac-cés a majors ingressos i una major acceptació per les empreses i entitats del sector”. En definitiva, l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació aposta per les bones pràctiques en la gestió del tràfic web i re-butja qualsevol tipus de pràctica que “vagi en contra de la qua-litat del col·lectiu de mitjans associats”. (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)




Política Lingüística publica una làmina divulgativa de la llengua de signes catalana

La Direcció General de Política Lingüística ha editat una nova làmina divulgativa de la llengua de signes catalana que dóna a conèixer les principals expressions en l’àmbit de la Salut en aquesta llengua. La làmina divulga les expressions principals per facilitar una primera comunicació amb persones sordes sig-nants de l’àmbit de la salut i ha comptat per a l’elaboració amb l’assessorament de la Federació de Persones Sordes de Cata-lunya (FESOCA) i del Departament de Salut.

La làmina es distribueix principalment entre les entitats de per-sones sordes de Catalunya, associacions de dinamització lin-güística així com als Departaments i serveis públics de la Gene-ralitat. També és accessible a tothom que hi estigui interessat al web de la DGPL a l’apartat dedicat a la llengua de signes (http://llengua.gencat.cat/lsc), des d’on es pot descarregar en format PDF. La plataforma de Vídeo Salut (http://videosalut.gencat.cat/) del Departament de Salut difon aquesta làmina com a ma-terial a la disposició de professionals sanitaris. (d’AEC)

Neix El mirador indiscret per a una comunicació sense embuts

El Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya organitza un nou cicle de conferències sobre màrqueting, creativi-tat i comunicació, l’últim di-jous de cada mes, a la Sala Cotxeres del Palau Robert (passeig de Gràcia, 105, Barcelona). La primera jornada dels nous de-bats que tindran per títol: “David contra Goliat: la comunicació




que funciona més enllà de convencionalismes”, serà el proper dia 26 gener a dos quarts de nou del matí. En aquest cicle de trobades es posaran a debat temes rellevants per al sector del màrqueting, la comunicació i la creativitat.En un sector en constant evolució, l’intercanvi d’experiències, la creació de sinergies i les col·laboracions entre professionals, són algunes de les millors eines per anticipar-se als canvis i orientar-se a noves oportunitats de negoci o laborals. Els po-nents realitzaran una exposició de 15 min cadascun i posterior-ment hi haurà un debat amb les persones assistents, també es podrà seguir el debat per les xarxes socials a través del hashtag #ElMirador.

Per al primer acte, el Col·legi ha convidat a participar a des-tacats professionals del sector: Javi Creus, fundador d’Ideas for Change i el creador de @pentagrowth; Marc Elena, funda-dor i CEO de Adsmurai; Andrés Costa, Màrqueting Manager de Monster Energy. L’acte serà moderat per Rosa Romà, degana del Col·legi de Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya. (d’AEC)

Convocat el 3r premi de periodisme de les Terres de l’Ebre

La demarcació de Terres de l’Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya ha obert la convocatòria de la tercera edició del premi creat fa un parell d’any amb l’objectiu de reconèixer el millor treball periodístic de contingut relacionat amb el territori. La dotació és de 1.000 euros.

Els treballs que optin al tercer Premi Terres de l’Ebre de Perio-disme han d’haver estat publicats o emesos entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2016, i el termini per presentar-s’hi fina-litza el 28 de febrer. (de CPC)

Premi Planes de periodisme d’investigació

La Fundació Independència i Progrés i la Demarcació Catalun-ya Central del Col·legi de Periodistes de Catalunya, amb l’afany de conservar la memòria i com a homenatge a Josep M. Planes, manresà de naixement, periodista d’investigació, humorista i




satíric, convoquen el V Premi Josep M. Planes d’investigació periodística al millor treball que hagi estat publicat o emès l’any 2016. El guardó distingirà un treball periodístic d’investigació i de denúncia o de sàtira, en els seus diversos formats (escrits o audiovisuals), publicat o emès en català durant l’any 2016. El termini per participar finalitza el 31 de març, i el guanyador es donarà a conèixer l’1 de juny, en el marca de la commemora-ció de l’Any Planes. Trobareu més informació al web del CPC. (d’AEC)

Cursos de formació al Col·legi de Periodistes

Taller pràctic de periodisme de dades.- Barcelona, dilluns 23 i 30 de gener (de 15:30h a 18:30h) - Aquest curs, a càrrec de Karma Peiró, ensenya diverses eines per optimitzar la cerca i l’anàlisi de les dades, i mostra com traslladar-les en una visua-lització interactiva per explicar una història periodística d’una forma més comprensible i atractiva per al lector.

Instagram: eines i tècniques per a comunicadors i empre-ses.- Barcelona, dimecres 25 de gener (de 15:30h a 19:30h) - El curs, impartit per Jordi Gamell, mostra com fer bones fotos,

saber captar la llum i retocar-les; l’ús dels programes d´edició o com aconseguir més seguidors, entre d´altres. També es trac-tarà la utilitat d’Instagram per a les empreses i marca personal.

Facebook Live Video versus Periscope.- Barcelona, diven-dres 27 de gener (de 09:30h a 14:30h) - En aquest taller a cà-rrec d’Enrique San Juan, descobrirem les característiques de cadascuna d’aquestes xarxes socials, quins elements tècnics es necessiten per dominar l’emissió en directe a Facebook Live Video i a Periscope i com integrar-les en plans de comunicació digital per a marques, empreses, institucions i projectes.

Com millorar la reputació on-line (ORM).- Barcelona, dimarts 31 de gener i 7 de febrer (de 10:00h a 14:00h) - En aquest curs impartit per Pilar Yépez, aprendràs com escoltar en les plata-formes on-line, com formar part d’aquestes converses, d’una forma natural i creïble, i com gestionar-les i controlar el seu impacte sobre l’empresa i sobre la marca, inclús en situacions de crisi. Els cursos estan oberts tant als col·legiats/des del CPC com a tots aquells professionals no membres interessats en la forma-ció centrada en el periodisme, la informació i la comunicació,




com és el cas dels associats a l’AMIC. Són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació, i el mateix Col·legi gestiona els tràmits per poder-ho fer sense càrrec. (de CPC)




I si desapareguessin les enquestes dels diaris?Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació / Le Parisien

Molt s’ha parlat d’elles en els últims temps després de qüestio-nar-ne la utilitat després dels fracassos sonats del Brexit o les eleccions presidencials als EUA. Le Parisien ha estat el primer diari francès a anunciar que prescindirà de les enquestes a la contesa electoral que França viurà aquest 2017.

El rotatiu francès Le Parisien no publicarà enquestes en el seu periòdic durant la precampanya i campanya electoral que França viurà a la primavera d’aquest any, primer amb motiu de les presidencials, després en les legislatives. El director de redacció de Le Parisien, Stephane Albouy ha assegurat que és

una decisió consensuada des de fa un temps, sobretot després del Brexit i l’elecció de Donald Trump. “Escoltem les crítiques de la gent, contra nosaltres, els mitjans, que estem apartats de la realidad. No els donarem la raó”, ha incidit el responsable de la capçalera en declaracions a AFP.

El debat sobre si les enquestes ajuden el lector a tenir una visió més precisa de la realitat, o per contra el confonen, ha esclatat després de dos fracassos molt sonats. I és que no cal oblidar que tots els sondejos publicats a la premsa amb motiu del Bre-xit o de les eleccions als EUA donaven un resultat molt diferent al que va succeir en realitat. En el primer va triomfar enfront de tot pronòstic el si del Regne Unit a dir adéu a la UE. El segon, va acabar amb una victòria de Donald Trump a les urnes davant de Hillary Clinton, victòria que ningú havia previst.

La idea que ha començat Le Parisien, i qui sap si seguiran al-tres mitjans, és provar una altra manera de treballar durant la campanya presidencial, sense recórrer a enquestes d’opinió. La direcció del rotatiu, que distribueix uns 340.000 exemplars diaris, vol centrar els seus esforços en un tipus de periodisme polític sobre el terreny, recorrent a la gent i a les seves inquie-tuds, però fugint d’estudis demoscòpics.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Dins el model de negoci del Washington PostPer James Breiner / News Entrepreneurs

El Washington Post segueix l’estratègia de dominar el món que té el seu amo Jeff Bezos, el també fundador i CEO del minorista online més gran del món: Amazon. A diferència de la gran majo-ria dels diaris d’Estats Units i d’Europa, el Washington Post està invertint en gran a noves tecnologies i expandint-se a nous mer-cats. Té, a més, ambicions globals, com va explicar Newsweek en una anàlisi recent.

De la mateixa manera que ha desenvolupat el negoci d’Amazon, Bezos s’ha compromès a absorbir les pèrdues financeres del Washington Post en el curt termini per tal de guanyar quota de

mercat en el llarg. És una estratègia que indubtablement reque-reix d’un amo amb un gran butxaca.

El matrimoni perfecte?Aquesta és la visió comercial. La bona notícia per als periodis-tes del Post és que tant Bezos com el director editorial, el llore-jat Martin Baron, creuen també en la importància de produir un periodisme de qualitat que serveixi a les necessitats i desitjos dels seus lectors.

Bezos creu profundament en la importància d’una excel·lent ex-periència d’usuari. Per això, segons relata un article del Wall Street Journal, després de la queixa d’un usuari, el CEO es va encarregar que les pàgines es carreguessin “en mil·lisegons”, especialment en els mòbils, que representen el 70% del trànsit del Post. Bezos ha dit que la seva meta és transformar el Wash-ington Post d’un gran diari local a un gran diari global.

Per arribar a aquesta meta, el model de negoci ha de canviar. “Històricament hem fet una quantitat relativament gran de diners per lector amb un nombre relativament petit de lectors”, va dir Bezos. “Necessitem en canvi fer una quantitat relativament petita de diners per lector amb un nombre molt més gran de lectors”.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Com a part de la nova estratègia, el Post comparteix el seu con-tingut en tantes plataformes com li és possible, des de Face-book Instant Articles -on està publicant-ho tot- a Twitter, Linke-dIn, snapchat, Pinterest, Tumblr, Google+ i Instagram.

Emilio García-Ruiz, l’editor digital del diari, va explicar l’estratègia durant una conferència de periodisme a Espanya. La idea és que el major nombre possible de persones mostri el teu producte (en el periodisme, això s’aconsegueix compartint a les xarxes socials), fer que paguin per ell i després aconseguir que comprin productes de més valor. A cada etapa el grup de clients és més petit, però gasta més.

Aquest concepte d’”embut de vendes” és exactament igual al que ha utilitzat Amazon en el seu negoci. En termes periodístics, va insistir García-Ruiz, la clau és unir el millor periodisme amb la millor tecnologia perquè els usuaris tornin una i altra vegada.

Objectiu: el New York TimesEls resultats fins ara han estat impressionants, si es compa-ren les mètriques tradicionals. El Post va superar al New York Times en usuaris únics per primera vegada durant el trimestre d’octubre a desembre de 2015, abans que el Times recuperés

de nou la seva avantatge en aquesta mètrica. La qüestió és si això s’ha traduït en resultats empresarials. A causa que el Post és una empresa privada, no publica les seves finances. Un executiu de màrqueting del diari va dir a Digiday que les subscripcions digitals van créixer un 145% en un any, però no va brindar dades financeres específiques.

La conversió del Post en una publicació principalment digital està sent impulsada per Bezos i Baron de manera urgent. Els diaris més grans dels Estats Units han estat perdent subscrip-tors de les seves edicions impreses a un ritme vertiginós.

Alhora, aquests diaris han eliminat 20.000 periodistes de les se-ves nòmines -més d’un terç- en els últims 20 anys. Per contra, el Post, des de l’arribada de Bezos, ha agregat 100 periodistes -avui compta amb 700- i 35 enginyers. Aquest és un dels avan-tatges de ser una empresa privada que no ha de respondre a les demandes de Wall Street.

En una reunió amb els periodistes del Post, Bezos va explicar que el seu objectiu és utilitzar la tecnologia per conèixer als lectors i utilitzar aquesta informació per a servir-los millor. “Per ser el diari de referèn-cia necessitem talent, diners i paciència, i tenim els tres”, va dir.




El futur és digitalEn diversos fòrums i entrevistes, Baron ha elogiat Bezos per la seva visió i el seu respecte per la independència de la redacció del diari. Tots dos parlen per telèfon durant una hora cada dues setmanes, i els principals editors viatgen a la seu d’Amazon a Seattle per a una reunió cada sis mesos.

Mentre que Bezos no interfereix en les decisions de la redacció, encoratja els editors a trobar maneres de fer que els lectors fa-cin clic i llegeixin les investigacions en profunditat del diari. Com a resultat, Baron ha canviat algunes de les tàctiques per produir i distribuir el contingut editorial.

De moment, la relació s’assembla a una lluna de mel: un mul-timilionari rescata una marca de diaris d’un desastre financer i inverteix en noves tecnologies per competir en el nou món del periodisme digital. Com amb cada matrimoni, la pregunta és quant durarà la lluna de mel i què vindrà després.




Quin és el futur del periodisme?Per Claudia Contreras / estrategiaynegocios.net

L’hi preguntem a Ómar Rincón, professor i director del Cen-tre d’Estudis en Periodisme, de la Universidad de los Andes, a Colòmbia. Rincón és analista de les relacions entre mitjans, cultura, política i tecnologia, a més d’exercir com a crític per al diari El Tiempo.

Què li ha passat al periodisme en els últims anys?El Segle 20 va ser el gran segle del periodisme, va ser quan es va tornar molt important per a la democràcia, per a la societat, s’afirmava que sense llibertat d’expressió no hi ha democràcia. I tothom acceptava el poder que teníem els periodistes. Érem els genis, els grans. És més, dit de forma col·loquial, tothom volia anar a dormir amb nosaltres al segle 20. Va sortir el gran periodisme narratiu amb Gay Talese, Tom Wolfe. Era el gran periodisme d’investigació que vigilava el poder, que denuncia-va el poder. Va sorgir el gran periodisme llatinoamericà amb el periodisme narratiu, gent que explicava històries meravellosa-ment. Tot això estava bé, hi havia diners per a investigar. Però tot d’una van passar tres coses molt contundents.

Quines? Una, l’arribada de la Internet i les xarxes digitals, que li van prendre el privilegi, el gran poder al periodista de ser l’únic a informar, on es construeix la realitat.

Dos, van arribar els governs que van dir: ull, la llibertat d’expressió no és propietat dels mitjans, sinó que és propietat de la societat i van començar a lluitar contra legitimitat dels pe-riodistes.

Tres, els mitjans van deixar de ser llocs de contrapoder i es van tornar actors polítics amb la qual cosa hi va haver un divorci en-tre mitjans i periodistes: els mitjans es van dedicar a fer negocis

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



i els periodistes es van dedicar a fer llibres o investigacions pel seu compte. I cadascú pel seu compte.

Com van reaccionar els mitjans? Quan cau tot això, els mitjans reaccionen i diuen: “jo vull que el negoci funcioni bé”. Raonen: “és millor tenir mals periodis-tes, agenda de crònica vermella, sensacionalisme, faràndula”. Així comencen a fer periodisme que no molesta al poder. Ni a les màfies, ni als polítics, ni als empresaris. I els periodistes es dediquen a fer molt bons llibres que no molesten al poder: fauna, flora, món interessant. Periodisme bonic, que no molesta a ningú.

Què hi ha del periodisme digital? Van sorgir un munt d’experts que diuen que el periodisme és digital. Apareixen paraules que tothom repeteix com a moda: cal interactuar amb les audiències, que cal entendre les audièn-cies, cal generar engagemeent, periodistes influencers, perio-disme de Youtube i altres formats. Però quan es va a la realitat, un es troba que la realitat no és tan chévere com sembla. Per-què si fos tan fàcil generar engagement, followers, influencers, interacció això es fa ràpid i tothom ho podria fer, en teoria. El problema és que canviem conceptes, però seguim fent el vell

periodisme de sempre, les mateixes coses de sempre. Aquest és l’univers que ens toca fer?

Tots els diaris digitals, tots, semblen diaris escrits posats en pantalles. No tenen narratives digitals, no tenen narratives inte-ractives, no són coproductius. No són de proximitat, no són punt de trobada amb les necessitats i agendes de la gent. Llavors, si són tan bons, per què no l’apliquen a la pràctica? Cadascú deu reinventar el negoci com pot. Per a tot hi ha bon exemple.

Com ho fem per generar vincles amb les audiències? Hem d’arraconar l’arrogància de periodistes i entendre què vo-len les audiències en assumptes de temàtiques. Hem de deixar de fer el periodisme Kardashian. La gent s’entusiasma amb qualsevol ximpleria, però no hem deixat de fer periodisme Kar-dashian, o periodisme Ronaldo, Messi. Però també, la gent vol protestar per les xarxes i queixar-se de la corrupció, del cinis-me. També els agraden les sèries. Hem de prendre’ns aquestes estètiques de la gent i portar-les a un altre costat.

Si en lloc de dir que Pokémon Go és una ximpleria, podríem reinventar-lo i nomenar-lo Caçant corruptes, Corruptes Go. És una secció del diari que aplicant això es fa seguiment de corrup-




tes. Si de sobte incites i inclous a la gent a que caci corruptes, aleshores crees comunitat i et fiques dins d’això per a la teva agenda. L’envies a preguntar qui és, què fa. Com a periodista reps la denúncia, i fas el teu ofici: l’ investigues, el re interpretes i treballes al costat de la teva audiència. Si els agrada Games of Thornes, una sèrie de poder i ambició, escullo: qui és Games of Thrones d’aquest país o d’un altre. No és només aconseguir el Like, sinó prendre-ho seriosament.

A vegades les audiències demanen que es parli de dones i no copiar el comunicat de Harvard que dóna una recepta de dones reeixides que s’aixequen a les 5 del matí. Què volen les dones del nostre entorn? La gent té propostes. Cal prendre’s seriosament les idees, formats, estètiques, sabers, gustos de la gent. Si no, seguirem fent periodisme per a un mateix. Però que a més no lle-gim nosaltres mateixos. La gran crítica és que els periodistes fan un periodisme que ni ells llegeixen. Volem que altres ens llegeixin.

Què hi ha del periodisme de dades? L’storytelling, el periodisme de dades són fórmules vàlides. El problema és que les estem fent igual de arrogantment clàssic. Seguim plens de teories per fer un periodisme del segle 20 quan estem al segle 21. En resum, la gent no se sent escoltada.

Quin és el futur del periodisme? Són cinc coses:

1. Periodisme d’autor. No és periodisme de mitjans, sinó de periodistes, on el periodista és el mitjà. Crec que arribarem a un punt on un no segueix cap mitjà. No m’importa seguir el NYT, Washington Post, m’interessa seguir a periodistes que escriuen en aquests mitjans. M’interessa seguir a John Carlin, Martín Caparrós, Juan Villoro. Sóc fidel a ells. M’agrada com escriuen, com pensen, com s’imaginen l’agenda. Penso que en el futur hi haurà un Netflix del periodisme, seguirem de 5 o 10 periodistes; no importarà on escriguin. Seguirem al periodista autor.

2. És un periodista curador, que t’edita la informació. És un bon editor d’informació. És el periodista DJ que et mou la infor-




mació. Està en joc amb tu. Un DJ és el que està pendent de les audiències: esport, alguna cosa profunda, light, per tenir el teu dia en un gran ball pel que fa a la informació i aquest tipus de coses. El tastador diu a què té gust la informació i li dóna valor a l’audiència.

3. Periodisme mutant: No imposa formes a la realitat. Sinó que pren les formes de la realitat i s’adapta. Arriba aquí i diu: aquesta informació no és entrevista. És videoclip amb frases. Si hi ha gent que parla com els déus, una altra forma és publicar-la tal qual perquè quan parla no hi ha res a canviar. Si és faràn-dula, surt millor només tenir un reportatge fotogràfic perquè no té gaire contingut. Com a periodista, descobreix la forma que té la realitat, la narrativa i ho explica des d’aquesta perspectiva.

4. Tornar a l’essència. No fem el periodisme que vulguin, sinó que ens respectin el Periodisme per molestar al poder. Estem fets per fotre al poder. El periodisme que no molesti a ningú no és periodisme, això és relacions públiques. Aquest és pe-riodisme hacker, que estiguem en el sistema i des del sistema puguem intervenir el sistema.

5. Tindrem un periodisme de plataformes. Subscriure’s no a un mitjà, sinó a un periodista. On cadascun val 1 euro al mes, li

escric a aquesta persona, li suggereixo text per llegir. Un com a periodista necessitaria 5.000 subscriptors. Així tot el dia el pe-riodista mana contingut sota demanda. Periodista que recoma-na, mana informació on el lector se sent privilegiat. El periodista recomana, ajuda a la manera de pensar.

Per ara, el periodista és periodista de grans mitjans. Per ara mana el capital, espero que després manin les narratives. El periodista és que el explica històries per molestar al poder. Si ho segueix fent bé, seguirà existint.

Què seguirà vigent de la vella escola del periodisme? Seguirà vigent tot el bàsic. No nego el vell periodisme, que cal seguir practicant: que es basa en dades i fets, confronta fonts, posa en context els fets, dades i opinions. Cinquè: ho narra bé. En el periodisme com l’anomenis, això funciona.

Com tindrà més poder el lector? Com donar-li més poder a l’audiència? Hi ha una part d’esperança. El ciutadà exercirà més el seu po-der. Avui no l’exerceix. Hi ha alguna cosa en xarxes molt acrí-ticament. Si les audiències comencen a produir informació de veritat canviarem el món del periodisme. Per ara, no és cert.




Infografies: l’arma secreta dels professionals en líniaPer Alejandro López / Prprensa

Moltes són les armes amb què compten els professionals de la comunicació online per donar aquest punt extra a les seves in-formacions i aconseguir, amb això, un major nombre de lectors. Una de les més efectives són les infografies, les quals porten molt de temps sent, com ens comenta el major expert de la ma-tèria a Espanya, Alfredo Vela “un recurs útil no només per als mitjans de comunicació, també per a la formació”.

Així, el que inicialment era una simple comparsa, ha donat lloc a un acompanyant de luxe. Això es deu al “canvi que s’ha pro-

duït en la societat, pel que fa al temps que dediquem al consum de continguts. Aquest, s’ha reduït dràsticament i les infografies requereixen poc temps”. De la mateixa manera, un altre factor que ha influït en el seu auge és que “en les webs, i en les xarxes socials, es demanda sobretot contingut visual”. Així, i per posar un exemple: “Moltes entitats financeres presenten el resum de les seves dades trimestrals en aquest format el que, perquè no dir-ho, els fa més digeribles”.

Infografia: Què ens aporta?Les infografies gaudeixen del prestigi que els ha donat “el com-ponent visual de la informació” ja que, com comenta Vela “sen-se por d’equivocar-me, la gent es llegeix la infografia i poques vegades el text que l’acompanya”. No obstant això, i malgrat aquest poder que a poc a poc va guanyant, encara no se li dóna, a nivell empresarial i no d’usuari “la importància que es mereix”. Això tot i que “juntament amb el vídeo són els dos for-mats que millor acceptació tenen”.

A més, la infografia és el recurs “que menor cost per impacte té i el que major redifusió aconsegueix en webs alienes. A això hem d’afegir que explica una perdurabilitat en el temps impres-sionant”. Molts avantatges i, de moment, zero inconvenients.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Amb tot, potser la solució estigui en fer que s’independitzi. Ja hi ha casos referent a això: “La infografia com a tal, pot tenir vida pròpia. De fet, hi ha un bon nombre de publicacions que són la infografia i, com a additiu, una mica de text d’introducció a la mateixa”. Es dóna la volta a la truita.

Creant una bona infografiaEl fet publicar una infografia no ens garanteix el seu èxit. I és que no tot s’hi val a l’hora de sobresortir. Quins són els ingredients per obtenir una barreja reeixida? Alfredo Vela ho té clar: “Con-tingut d’interès (preferentment atemporal), un títol que atregui l’atenció i que sigui adequat per al contingut abans esmentat, un disseny atractiu a la vista i, finalment, una bona difusió”.

I és que sense una bona difusió és molt possible que el teu tre-ball passi desapercebut, com ja ha passat en molts casos: “Mol-tes i extraordinàries infografies amb prou feines es coneixen per no haver-se realitzat la difusió adequada”. Amb tot, no hem de perdre la perspectiva que aquestes pautes són, majoritària-ment, pura teoria. És a dir, sense comptar amb l’habilitat per desenvolupar una infografia, poden no ser-nos d’utilitat ja que, com ens comenta Alfredo: “No tots tenim perquè ser capaços de fer bones infografies, de la mateixa manera que el simple

fet d’escriure no et converteix en un bon escriptor o el fet de fer fotografies no et converteix en un bon fotògraf “.

La Infografies venen?Les infografies entenen d’objectius però no de sectors en els quals desenvolupar-los. És a dir, si bé tenen un caràcter infor-matiu, no es tanquen a un àmbit concret, el que significa que “es poden fer infografies de tot. Després d’haver-ne vist molts centenars de milers he arribat a aquesta conclusió”. Això sí, el fet que es pugui prendre en gairebé qualsevol situació “no sempre vol dir que sigui el recurs més adequat”. Posant aquest context, ens aturem en un punt que tots busquen: la seva banda comercial. En té?: “Sens dubte. Formen part de l’estratègia de màrqueting de continguts i de màrqueting d’atracció” el que, com tot “si s’executen bé al final deriven en vendes”.

Infografies i Xarxes SocialsLes Xarxes Socials, com a tals, no són el mitjà propici en el qual integrar una infografia. Aquestes, com bé hem dit: “Solen estar en un web ou bloc”. A les plataformes socials “el que fem és la difusió de les mateixes”. Per a això, com és lògic, no val qual-sevol forma (si volem que la infografia cali entre els lectors: “Cal cuidar el que vam publicar per aquesta via. El primer... Que es




vegin bé! Que el seu títol inciti a fer clic a l’enllaç. També, hem de triar les millors hores i dies per a la seva difusió així com fer una redifusió de les mateixes amb freqüència”.

On funciona millor (Facebook, Twitter, Instagram, Pinterest...): “Funcionen molt bé en totes les xarxes, però potser sigui a Pin-terest on poden arribar al seu major esplendor”. Tot això compta amb les seves excepcions, que són poques però reals: “En les infografies de petit format és cada vegada més habitual que es publiquin directament a les xarxes” el que “pot ocasionar una mica més de visibilitat encara que redueix el trànsit al bloc”.

Infografies: un format amb futurLes infografies són present i, sobretot, compten amb un futur esperançador. De fet, com ens comenta Alfredo Vela “estan en-cara per explotar” tot i que és cert que “el seu creixement en els darrers anys ha estat impressionant”. Han arribat al cim? “crec que encara no hem arribat al capdamunt. Es produirà en els propers anys”. Tot gràcies a formats com “les infografies ani-mades i interactives”. La premsa digital ha d’apostar-hi sempre. Estarem atents.




Defensa de la premsa i del periodisme en l’era digitalPer Maria Jesús Casals Carro, catedràtica de Periodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complu-tense de Madrid / The Economy Journal

Som a la prehistòria d’aquesta nova era digital. No ens ser-veix fer profecies sobre la permanència de la premsa escrita. Tot s’escriu per a diferents suports. Potser el paper resisteixi. Potser no. Però el que importa, crec, és el periodisme, que el periodisme segueixi existint.

En primer lloc sabem, i els que ens dediquem a la docència uni-versitària podem donar fe d’això, que els joves no llegeixen diaris

en paper, l’anomenada premsa escrita. No obstant això, tampoc es pot dir que no estiguin informats. Tenen altres hàbits de lec-tura i de provisió d’informació. I conreen interessos propis, tant informatius com culturals, pel que busquen i troben a Internet allò que satisfaci la seva curiositat i afany de conèixer. Es pot dir que construeixen el seu propi univers informatiu, cultural i d’oci utilitzant totes les eines que la xarxa proveeix actualment: xarxes socials, blogs, premsa digital, grups d’interès, etc.

En segon lloc constatem que la premsa escrita tradicional ha hagut de reconfigurar-se en les seves versions electròniques. Aquesta adaptació ha obligat a la immediatesa dels continguts, de manera que el procés informatiu ha patit dràstics canvis que afecten l’organització de la redacció i de la feina dels perio-distes. Ha obligat també a que la premsa hagi hagut de rein-ventar-se amb continguts més divulgatius i més especialitzats, i a l’ampliació de les anomenades agendes informatives. Per tant, aquesta adaptació al metamitjà digital no ha consistit, com va passar al principi, en el bolcat electrònic dels continguts del paper, sinó que ha obligat a canvis essencials d’organització. Aquests canvis no són negatius en absolut, per contra, perme-ten l’aprofundiment en els temes i l’accés a continguts més es-pecialitzats i divulgatius de diversos coneixements.

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



Les fronteres s’han dissipatUn dels efectes d’aquesta realitat és la finalitat de la comunica-ció de masses com s’havia concebut des que la premsa escrita va inaugurar un nou món cap a mitjan segle XIX. L’audiència ara és massiva, però no en el sentit tradicional de receptors passius que depenen d’uns emissors determinats. Existeix ara una altra audiència més àmplia, més selectiva, que pot interac-tuar en altres llengües perquè les fronteres informatives s’han dissipat, una audiència que ha deixat de ser fidel a una única capçalera de premsa.

Pierre Lévy, historiador tunisià, també filòsof i sociòleg, membre de l’Acadèmia de Ciències de Canadà i director de la Càte-dra d’Investigació en Intel·ligència Col·lectiva a la Universitat d’Ottawa, és mundialment reconegut com “filòsof del ciberes-pai”. En el seu conegut llibre La Cibercultura. La cultura de la societat digital (2007), situa Internet en el centre d’una transfor-mació cultural singular i sense precedents: ens parla d’una mu-tació. Pierre Lévy defineix tres principis claus: la interconnectivi-tat, les comunitats virtuals i la intel·ligència col·lectiva. Aquests principis o característiques provoquen un nou ordenament del coneixement i de l’experiència individual i col·lectiva per arribar a la cibercultura, que correspon a una etapa de mundialització

concreta de les societats i de coexistència entre els nivells lo-cals i globals.

La cibercultura és un fenomen del nostre temps i no ha fet més que començar. La cibercultura és divulgació cultural contínua a través de tots els mitjans de comunicació que podem utilitzar a Internet. La cibercultura és coneixement comunicat i compartit i també valors, creences, crítica, ideologia, maneres de viure i costums que s’universalitzen; és informació d’actualitat, infor-mació d’utilitat, entreteniment i accés i connexió al ciberespai.

Per això el concepte de cibercultura és inseparable de la tecno-logia que permet la seva comunicació i desenvolupament, com, per exemple, el gran univers dels metacercadors, o com les bases de dades d’institucions nacionals, comunitàries, i trans-nacionals; o com l’accés obert de moltes grans i capdavanteres universitats als seus continguts culturals i científics; o com els agregadors de notícies que permeten informar-nos segons els nostres interessos; o com les pàgines web, els blocs; o com les xarxes socials, Facebook sobretot, també Twitter, on cada un pot crear-se el seu univers cultural i informatiu i compartir els seus interessos en un procés de difusió l’abast no fa més que créixer; el mateix passa amb Youtube, un altre univers de




cultura compartida tot i que també tingui productes inconsis-tents; o les Wikis, un projecte col·laboratiu que ha transcendit el concepte d’informació. Estem parlant d’un desenvolupament tecnològic que creix sense parar i que fa poc temps era impen-sable ... i tot això ha creat un necessari llenguatge digital que és mundial, universal.

Tota la informació que una persona pugui necessitar està ja al seu abast en aquest potent i petit ordinador que és el telèfon mòbil. El procés de transformació que, per exemple, ha vingut realitzant el diari El País té com un dels principals objectius con-siderar que el telèfon mòbil és ja el mitjà més utilitzat pels ciuta-dans per obtenir informació, seguit de l’ordinador i, a distància, per les tauletes. El mòbil és ja considerat com un complement imprescindible de l’ésser humà del segle XXI.

En definitiva, les capçaleres de premsa busquen ara, com a necessitat per subsistir, presència a les xarxes, presència als mòbils, presència en les nostres vides. El negoci de la prem-sa tradicional ha mort. El nou model consisteix en la recerca d’una audiència massiva, heterogènia, interterritorial, amb molt variats interessos culturals, una audiència que no vol separar la informació del coneixement. En aquesta lluita per l’audiència

i per l’ampliació del concepte de periodisme viu actualment la premsa més rellevant a tot el món. Estem assistint a una trans-formació dels mitjans, del periodisme i de la feina del periodista. Les redaccions físiques dels diaris estan canviant fins al punt de donar la impressió que es redueixen al mínim, tot i que del que es tracta és d’una altra organització i racionalització del treball periodístic.

Noves narratives, nous conceptesEstem en una mena de revolució permanent al ritme dels im-parables avenços tecnològics. El periodisme d’ara i del futur és un periodisme connectat i participatiu i el repte és la comple-mentarietat i la confluència de mitjans, tant per produir com per transmetre. Aquest nou paradigma de la comunicació exigeix periodistes totals, és a dir, multimèdia, que treballen en equip,




amb rigor i transparència i que rendeixen comptes a una socie-tat que ha desdibuixat el clàssic concepte de societat perquè és activa, pluriideológica i transfronterera.

A la Universitat, els docents no podem seguir ensenyant un pe-riodisme per gèneres i mitjans. Un periodista ha de ser total, i ha de treballar en equips ben construïts i ben coordinats. Re-ferent a això, crec que la narrativa inter-media és el futur de la informació i exigeix diferents formes de relat: elaboració de gràfics i mapes conceptuals i espacials, recerca d’informació en bases de dades i la seva interpretació, definicions de rea-litats i conceptes, domini del relat profund d’una realitat amb les seves múltiples aspectes i des de perspectives explicati-ves i mostratives, entrevistes a experts, realització de resums d’informacions de la premsa nacional i internacional, creació d’imatges i vídeos, desenvolupament de la capacitat divulgati-va, de la capacitat per aprofitar la col·laboració ciutadana, ca-pacitat també d’observació en les xarxes socials per saber com dirigir-se als ciutadans, per saber què importa, per interactuar amb una comunitat. I tot això en un relat coherent, atractiu, in-formatiu, transparent en l’ús de les fonts, veraç perquè ha estat contrastat, visual i hipertextual.

Per descomptat, aquesta nova narrativa periodística necessi-ta de bones anàlisis i articles d’opinió. Una opinió més centra-da en els interessos d’una audiència exigent que en l’ego de l’articulista. És a dir, es tracta d’unir el que fins ara s’escampava en diferents dies, seccions i gèneres i segons el temps marcat per les agendes o l’establiment periodístic de temes. I, per cert, la teoria de l’agenda-setting s’està quedant antiquada perquè ja no són només els mitjans els que imposen els continguts. Ara es veuen obligats a escoltar, observar, a mesurar al seu públic. A reaccionar amb promptitud i responsabilitat quan és precisament el públic qui imposa una determinada informació, com ja està passant.

El filòsof i científic britànic William Whewell, en la seva obra Història de les ciències inductives (1840), va introduir el ter-me-concepte de “Consilience” (consiliència), una paraula que en castellà en necessitaria de diverses per a la seva traducció (confluència, coincidència, conciliació, unió de coneixements). Consiliència significa unir el coneixement mitjançant la conne-xió de successos i de teories basades en fets de diverses dis-ciplines per crear un terreny comú d’explicació. La xarxa ens ha vingut a mostrar que el coneixement no és lineal i que la comunicació tampoc pot ser-ho. El camí del coneixement crea




xarxes, xarxes com les neuronals dels nostres cervells, com les que ha creat el món digital. El ciberespai ha posat en evi-dència que la comunicació ha deixat la seva teoria de linealitat per ser més semblant a la ment humana: una gran xarxa de relacions gairebé infinites. I així ho va veure també Pierre Lévi: “Aquest és el ciberespai. La pul·lulació de les seves comuni-tats, l’espessor entrellaçada de les seves obres, com si tota la memòria dels homes es desplegués a l’instant: un immens acte d’intel·ligència col·lectiva sincrònic i convergent en el present, llampec silenciós, divergent, explotant com una cabellera de neurones”.

No hi ha marxa enrere. Per tant, crec que no hem de detenir-nos tant a analitzar les suposades amenaces d’aquesta era di-gital com de comprendre-la. Els mitjans hauran d’adaptar-se si volen sobreviure a aquest canvi revolucionari. És la mèdia-morfosis i en ella també és aplicable la teoria darwinista. Crec que els periodistes ja estan comprenent que el seu treball serà molt més creatiu i col·laboratiu. I d’aquesta comprensió depèn precisament el futur de la premsa escrita.




Perquè les marques han de replantejar-se el paper de l’home en la publicitatPer Raúl de la Cruz, director general d’AOL Espanya

Tots estem familiaritzats amb l’arquetip del “mascle alfa” que hem vist contínuament en publicitat. Des d’aquella campanya de Soberano en la qual s’afirmava que el brandi era “cosa d’homes”, als anuncis de companyies com Gillette, en els quals s’animava als homes a afaitar-se des del naixement, la publicitat (per sort) ha evolucionat considerablement durant l’últim mig segle.

Com sabran els fanàtics de la sèrie de televisió Mad Men, la re-presentació de l’home en el sentit més patriarcal es va deure en gran part a aquell reduït grup d’agències publicitàries dels cin-quanta que treballaven a l’avinguda Madison. Els seus creatius representaven una òptica masclista de l’home com a governa-dor de la seva família i que mostrava molt poques vegades les seves emocions. En definitiva, un home com el que es buscava en l’espot de la fragància Jacq’s: “alt, fort, molt especial, que no retrocedeix davant res i que deixa rere seu una aroma única i inconfusible”.

Afortunadament, aquesta caricatura bidimensional comença a desaparèixer. Com un periodista va assenyalar fa poc a la revista Fortune, “aquesta visió del cap de la casa que beu Mar-tini, acompanyat per la seva dona vestida amb un davantal, fa temps que va desaparèixer”.

La imatge de l’home que l’ha reemplaçat, de totes maneres, no és gens simple. Només cal centrar-se en marques d’articles per a la llar per entendre aquesta metamorfosi. Hi va haver un moment en què Persil va voler fer-nos creure que només les mares triaven els productes de neteja per a les seves cases. No obstant això, en els últims anys, la marca ha adoptat un enfoca-ment molt més equitatiu, cridant l’atenció de la figura del pare. Això ha estat sens dubte promogut per la introducció de la pa-ternitat conjunta i el consegüent augment del que s’ha encunyat

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



amb el terme “Dadvertising”, després d’una sèrie de anuncis de la Super Bowl en què enaltien als homes i la paternitat.

Els publishers, les marques, els anunciants i les agències ja no tenen por de ressaltar la individualitat, celebrar la paternitat i fins i tot abordar els tabús que envolten la salut mental. Una de les últimes campanyes de AXE anima els homes a prescindir de la conformitat i els estereotips masclistes i, en canvi, valorar el que és únic en ells. I a Espanya, la marca de productes de neteja Asevi va trencar tots els esquemes utilitzant com a prota-gonistes una vídua, una parella gai i també un pare de família. El fet de transmetre el missatge als homes que és meravellós mostrar les seves emocions suposa un canvi crucial a l’hora de trencar estereotips i canviar la forma de parlar sobre ells.

Està clar que la masculinitat ha evolucionat i els homes cada vegada poden mostrar més les seves emocions. El fet que els joves s’aferrin als estereotips, embotellin les seves emocions i no busquin ajuda per solucionar problemes relacionats amb la seva salut mental, contribueix en gran mesura a l’alta taxa de suïcidis en homes joves a tot el món. Segons els experts en psiquiatria, les normes de la masculinitat funcionen a través de les expectatives socials que es tenen dels homes i del seu propi

autoconcepte, de la imatge que tenen d’ells mateixos. Aquestes normes dicten que els homes sempre han de ser forts, racio-nals, dominants, autònoms, independents, actius, competitius, poderosos i invulnerables, entre altres coses. Una de les prin-cipals causes de suïcidis en homes, la taxa supera la de les dones segons l’OMS, és precisament per no complir amb les normes de masculinitat que es presumeixen obligatòries se-gons en quines cultures i classes socials.

La publicitat és només un dels molts factors que contribueixen a exercir influència en els homes, però creiem que els publis-hers, anunciants i agències tenen la responsabilitat d’enaltir la diversitat per ajudar a canviar la percepció pública dels homes i beneficiar les pròximes generacions .

Les marques que segueixen representant al “mascle alfa” tra-dicional es quedaran cada vegada més enrere. Treballem junts per crear un retrat masculí molt més multifacètic, encertat i real.

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

EL BUTLLETÍ de l’amic€¦ · Cada any la consultora Edelman publica els resultats del seu...

Documents

Transcript of EL BUTLLETÍ de l’amic€¦ · Cada any la consultora Edelman publica els resultats del seu...