EL BARROC

Nom del alumne: Manuel Quiles Navarro i Osvaldo Luis Castillo.

DEFINICI:

poca de la cultura europea, i de les terres de colonitzaci europea, tradicionalment caracteritzada per l'estil artstic barroc; comprn des de la fi del s XVI fins al comenament del s XVIII.

Evoluci del concepte
No s gaire clara la procedncia del mot barroc. Benedetto Croce l'ha fet derivar de baroco, terme mnemotcnic que els escolstics idearen per a designar una complicada figura de sillogisme. Segons Croce, barroc era "una de les variants d'all que s lleig i repulsiu", artsticament parlant. Hom el creu tamb provinent del portugus barrco, que significa 'perla irregular, defectuosa'. D'altres el fan derivar de l'itali parruca o perruca, amb les ondulacions i els enjoiaments de la qual hom el compara. Sembla que fou Benvenuto Cellini qui l'aplic per primera vegada a l'art com a sinnim d'extravagant. Rousseau, Diderot, Francesco Milizia i, en general, la literatura francesa i la italiana del s. XVIII empraren aquest mot per a qualificar tot all que s enfarfegat, excessivament afectat, adornat, grotesc i fins ridcul. Durant molt de temps fou aplicat pejorativament a les obres d'art que s'oposaven a les normes del classicisme francs (Winckelmann, Lessing, Goethe i Burckhardt). Malgrat aix, s'an imposant una significaci molt ms mplia del terme, alhora que totalment convencional i desproveda de l'estigma pejoratiu. L'any 1860 el mateix Jakob Burckhardt, des d'un punt de vista esttic, empr el mot barroc per a designar el perode histric, en el qual eren encabits tots els artistes, malgrat llur diversitat i fins l'oposici de tendncies. Per ben aviat barroc es convert en un terme cronolgic. Des del 1887, barroc fou emprat a Alemanya per a designar el perode que succe el renaixentista. Alguns terics (Schomarsov) s'esforaren a fixar l'abast d'aquest terme. A cada pas, a cada cercle o a cada comunitat, l'art es manifest de formes diverses. Aquesta complexitat fa difcil que hom pugui apuntar unes constants comunes del perode barroc. Alois Riegl fu l'estudi complet d'aquest perode, i Heinrich Wlfflin, aplicant els conceptes de l'impressionisme a l'art del s. XVII, reinterpret i revalor el Barroc en l'aspecte artstic i cultural, incloses les formes de vida religiosa i poltica. Eugeni d'Ors (Lo barroco, 1944), partint de la teoria dels eons, desemboc en una antinmia nietzscheana, barrejada amb la concepci de Wlfflin: en el creixement de qualsevol estil o civilitzaci hi ha tres constants histriques (arcaica, clssica i barroca) que se succeeixen i que han pres un nom diferent segons les poques; cada barroc, amb la seva qualitat de perode de crisi i de decadncia de valors, representa una etapa necessria que no neix de l'etapa clssica precedent ni hi t res a veure. B que fu un cert impacte, aquesta teoria d'Ors, af a les de Fritz Strich i d'mile Faguet, no ha prosperat i el mot barroc ha continuant designant un perode concret de la cultura europea. Arnold Hauser, amb una visi social de l'art i de la cultura en general, ha dedicat els seus estudis a l'intent de delimitar amb ms precisi el manierisme i el barroc: prov d'un impuls principal que dna unitat a les coses i imposa un retorn a l'instint i a all que s natural. L'mbit del concepte barroc s acceptat avui amb pluralitat de criteris.

CULTURA,PINTURA,ESCULTURA,MUSICA:

ArquitecturaArticle principal: Arquitectura barrocaL'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins dos teros del segle XVIII. En aquesta ltima etapa es denomina estil rococ. Es manifesta a gaireb tots els pasos europeus i, en el que eren en aquell temps, les colnies d'Espanya i Portugal a Amrica, avui pasos independents. El Barroc es dna tamb en altres arts, com Msica, Literatura, Pintura i Escultura.

EsculturaL'escultura barroca continua el cam traat al Renaixement. Utilitza la fusta policromada i hi domina el tema religis amb la realitzaci de retaules per a esglsies i imatges per a les processons. El realisme aconsegueix en la imatgeria proporcions veritablement dramtiques: cares demacrades, ferides obertes, signes de dolor i patiment.

MsicaArticle principal: Msica barrocaLa msica barroca s un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII.

Musicalment, en una primera etapa (1600-1650) de la msica barroca la melodia es feu preponderant, originant l'anomenada monodia acompanyada, i nasqueren el drama per msica, o pera primitiva, i l'oratori. Posteriorment, es cultiv tamb la suite, altres modalitats d'pera com el bel canto i les passions, la sonata i el concert.

A la segent etapa, anomenada Barroc mitj (1650-1700), hi predominava l'pera i la cantata. L'ltima etapa anomenada Barroc tard (1700-1750), es caracteritzava pel predomini de la msica instrumental sobre la msica vocal. Tamb era un poca del concert i d'obres ms llargues quan a dimensi.

Al llarg de tot el perode l'expressi prevalgu sobre la forma. Sn distintius del Barroc:

la riquesa d'ornamentaci,la tendncia a les variacions tant en el camp vocal com en l'instrumental,l'aplicaci de la tcnica del baix continu als instruments de teclatl'aparici de noves formes organstiques.PinturaArticle principal: Pintura barroca

VarsviaLes caracterstiques bsiques de l'art barroc sn les segents:

Us de la lnia corba.Gran decoraci.Grandiositat de les construccions.Gest exaltat i gran moviment.Predomini del color sobre el dibuix.Lnies en diagonal.L'obra continua ms enll del quadre.Importncia de la llumEn pintura, aparici de nous temes, i noves obres. Paisatge.Bodeg

Melk, ustriaArtsticament, el Barroc constitu una reacci contra la serenitat i l'equilibri dels cnons del Renaixement, els quals ja havien estat superats per l'expressivitat del manierisme. Fou un estil sofisticat i emocional, sovint extravagant, per b que no tingu uniformitat, ats que al segle XVII hi havia diversos sectors enfrontats en el que es refereix a la producci artstica: la cria romana, la cort reial de Versalles, l'Holanda calvinista i burgesa....

Hom assenyala dues mentalitats contraposades:

Una basada en el lliurecanvisme, representada per la societat burgesa, comerciant i prspera que promogu un art basat en temes seculars, en la pintura de costums, en el retrat i que tingu com a seus principals Npols, Gnova, Valncia, Sevilla, Amsterdam i Londres.I una altra basada en el mercantilisme, es caracteritz per un fort ideal absolutista que maldava per la centralitzaci i que gener un art de jardins geomtrics, urbanisme rgid de grans avingudes i places subordinades sempre a un punt de concentraci i que tenia com a centre dos nuclis diferenciats, Roma, on la renovaci de la iconografia religiosa i el gust per les composicions triomfalistes responien als ideals de l'Esglsia Catlica de la Contrareforma i Versalles, on l'orgull d'esplendor Cesarista era pals en la magnificncia de les decoracions.A Frana, potncia poltica i cultural dominant a Europa, es dictaren durant aquesta poca els cnons d'un nou corrent esttic, el Classicisme francs, antiindividualista i regit pels principis de la monarquia absolutista de Llus XIV. A Flandes es produ un art ms espontani que el francs i ms alegre que el rom. Mentrestant, als pasos alemanys, la societat protestant es refugi sobretot en la msica com a mitj ideal d'expressi.

L'antecedent ms immediat del Barroc s la portada, bastida per G. della Porta (1575), de l'esglsia renaixentista del Ges, a Roma. A travs de Carlo Maderno s'arriba a la generaci de Bernini, Borromini i Pietro da Cortona que fu triomfar l'art barroc a Roma. A Tor assol gran originalitat l'obra de Guarino Guarini. L'escola pictrica flamenca excell en Rubens i l'holandesa en Rembrandt, Franz Hals i Veermer.

El Barroc s'estengu per l'rea catlica ms addicta a Roma (Baviera, ustria, Bohmia, Flandes, els Pasos Catalans, Castella, Portugal, etc) i, a travs dels pasos ibrics, a Amrica i a sia on es conjug amb l'art autcton i don lloc a variants especfiques. Arrib tamb a Alemanya, on marc el trnsit vers el Rococ. D'altra banda, l'ascetisme de la Contrareforma promogu un realisme que, en pintura, fou difs pel tenebrisme de Caravaggio. Durant el Barroc s constant, per, la interrelaci de diversos estils, de la qual sn bons exemples els Carracci, el Barroc austrac i figures com Velzquez, Valds Leal o Murillo.

El Barroc als Pasos CatalansAls Pasos Catalans l'poca barroca fou un perode d'irregular desenvolupament cultural, sota el signe, sobretot, de la influncia castellana. s el temps de la Guerra dels Segadors (1640) al Principat (fet que convert Valncia en el gran port de la Corona catalanoaragonesa). L'expulsi dels moriscs (1609) a Valncia, la proliferaci del bandolerisme arreu i les accions de la monarquia per reduir l'autonomia dels territoris de la corona catalanoaragonesa marquen aquesta poca.

L'art barroc als Pasos Catalans prengu les caracterstiques dels nuclis mediterranis de domini burgs. Es manifesta en arquitectura als cambrils de la Mare de Du dels Desemparats, de Valncia (1652) i de la capella de la Cinta, a Tortosa, a les esglsies de Sant Nicolau (1673) de Valncia i a la de Betlem (1680-1730) de Barcelona, a les faanes de Sant Francesc i de la Seu de Palma de Mallorca, a les catedrals de Girona i Tortosa i a la Seu de Valncia entre altres obres. Pel que fa a l'escultura, excelliren Agust Pujol, Llus Bonifa, els Tramulles i Josep Sim Xoriguera, el Vell, pare de Josep Benet Xoriguera, el cognom del qual serv per a denominar el Barroc castell (xoriguerisme). Dins el tenebrisme (pintura) destac sobretot Josep Ribera, un dels pintors ms importants del segle XVI europeu, per la pintura catalana barroca conre, sobretot, l'idealisme eclctic.

La literatura catalana barroca es contagia plenament de la crisi cultural del pas. La influncia dels temes castellans comport tamb una considerable influncia en el vocabulari i la sintaxi. Cal destacar el poeta i comedigraf Francesc Vicen Garcia, d'obra molt desigual; Francesc Fontanella, per la qualitat dels seus poemes i l'inters de les seves dues peces teatrals; i Josep Romaguera, autor de l'nic llibre d'emblemes en catal, l'Atheneo de grandesa.

Als Pasos Catalans, el Barroc musical t un caire exclusivament religis, destacant l'Abadia de Montserrat, la Seu de Valncia i el collegi del Patriarca, com a centres de formaci musical.