EIs hipogeus eneolítics de la roca del Corb(Cuila, Castelló)*

En record dels jadesapareguts amics del masde Penvacalba: Isabel, Fidel i Everilda.

UN DE LS RESULTATS de les sistema tiques exploracions que els autors del presen tartic1e hem portat a terme sobre el paisa tge castellonenc, des de finals deisanys cínquanta, ha estat el registre de diversos punts d'inter és arqueologíc en

terme de Cuila. Entre ells destaquen els jaciments de Penyacalba i de la roca del Corb.El primer, més modern, i coincident amb la ubicació del mas de l mateix nom, con téextensos petrogli fs que hem donat a conéixer recentment.! mentre que el segan, enel paratge anomenat la roca del Corb (lamina I), consistix en diverses coves que con­tenen inhumacions eneolítiques. Fen t un estud i del darrer, hem volgut col·laborar enel llibre plurid isciplínar que commemora el 750 aniversari de la Carta Pobla d'es tamenuda població de l'Alt Maestral.

1. Situació

Al voltant de Cuila, en les extenses faldes de la Iloma d'En Bom, s'origina el barrancque, amb els noms de Cu llola, del mas d'en Saera i de les Cambrelles, afIuix a la ram­bla de Meanes i, des d'ella, al riu de Montlleó, ja en terme d 'Ad zeneta. La divisoriad'aigües d'esta modesta conca esta formada, a l'esquerra, per una serie de moles i tos­sals en tre els quals d estaquen eltossal de la Serrá, el de la Qüestió, el Castella r, elcollet de la Carbona, el tossal d'Arinesa i la Talaia.

Pel sud, eltossal d'Arinesa forma un Ilarg i suau vessa nt on es localitza el mas delmateix nomoLa meitat superior, l'ocupen amples bancals de cultiu, mentre que a la

.. Publicar en col·laboració amb Norberto Mesado Oliver a Imatge de Cuila, vol. l, Comiss ió de Cultu­ra de CuIla per a1 750 aniversari de la carta de poblacló, Culta, 1994. Degut a algunes ímprecisions apare­gudes els editors van fer una tirada a partde I'art icle a la coberta de la qual figurava el seg üent: «APENDIX.Pcr l'advertiment de di vers es imprecisions que cal esmenar íneludiblemen t a l'ar ticle ELS HIPOCEUS ENED­i rncs DE LA ROCADEL CORB(CULLA, CASTELLÓ) i a instancies deis autors, als quals demanem disculpes iagraím sinceramen t la constant i cálida atenci óque en tot moment ens han d íspe nsa t publiquem com ape n­dix al primer volum d'lmatge de Cuila la presen t vcrsió corregida de dit article, que anul-la tots els efectesla versió precedent». Aques ta versíó corregida és la que reprodufm en el present vc lum.

1. MESAOO, N . i J. L. VICIANO(1994): «Petroglifos en el septentrión del País Valenciano», en Archivo dePrehistoria Levantina, XXI, en premsa.

308

"

o

Lamina I. Panorámica de la roca del Corb amb els punts arqueolóqics que s'estudíen.Foto: Norbert Mesadc/josep Ll.Viciano

part baixa del mas predomina una vegetació pobra, d 'argelagues i romers, amb algu­na carrasca en record els boscos que cobrien estes llames de roques calcaries meso­cenozoiques. L'abrupta roca del Corb interromp la regularitat del vessant abans queeste s'oriente cap a la riba esquerra de l'esmentat barranc de Cu!lola. L'espai entre estei la roca esta erm, cobert tan sois d'una pobra vegetació en la que predomina el romer,l'argelaga i alguna sabina.

La roca del Corb és una cingla rocosa d'uns 300 m formada per calcaries cavemo­ses, en les quals abunden xicotetes cavitats pardalment usades com a necropolí durantl'eneolític. La roca s'alca entre els 20 i els 40 m i el seu cingle s'oríenta de NO a SE finsa una punta rocosa que trenca la relativa regularitat del conjunto Des d'ací tendix al'est, fent un racó amb bancalets enns i alguna figuera. Després d'un vessant que n'in­terromp la contirruítat, la penya perd alc ária i acaba en unes roques de poca impor­tancia.

La situació d'este esperó, segons el fu !l núm. 593, Cuevas de Vin1"Oma, del ServicioGeográfico y Catastral. escala 1:50.000, la. edició, 1952, és de 3", 31' 30" E i 40" 18'40" N, a 835 m .s.n.rn, La roca del Corb es troba a 37 km en línia recta de la riba delMediterrani.

2. Les cavitats

A uns 100 m de l'extrem occidental de la roca del Corb trobem la cavitat sepulcral1]2 (lamina II B), oberta a quasi un metre sobre el ta!l rocós i a uns 40 per damunt del!lit del barranco A 39 m d'esta s'obri la cavitat 1 (lamina II A), a la mateixa altura sobreel barranc, i apartada uns 140 m, quasi a l'extrem oriental del penyal, es ta la cavitatIII (lamina II C), entre 50 i 60 m per damunt de la torrentera .

2. La numeració de les cavitats eorrespon a l'ordre en que foren estudiades.

309

Si des de la tercera cavitat ens dirigim a ponent, comprovarem que la base delpenyal guanya altura. Després de recórrer uns 100 m, en una depressió del paramentcalcari, podrem observar tres abrics geminats a 7 m d'altura. Al més occident al, queno té Hit arqueologíc ni és un forat d 'enterraments, el denorninarem abric A.

Una referencia que ajuda a localitzar la cavitat III és una vella paret de pedra ensec que tanca I'espai abancalat entre el penyal de roca i la mateixa cavitat.

Les cavitats 1, II i III foren identificades com a enterraments I'any 1966, pero soisprocedírem a excavar-les l'any 1974 -després d'obtenir els permisos necessaris- ensaber que un deis grups «culturals» apareguts arran de les emissions de Radio Nacio­nal de España anomenades «Operación Rescate» havia advertit la seua presencia.

3. EIs enterraments

3.1. Hipogeu 1

Cavitat allargad a de planta irregular, l'eix central NE-SO de la qual arriba als2,75 m de profunditat i es prolonga encara per una gatera impracticable (figura 1). Elpla bucal. obert al SE, té 1,65 m de base per uns 0,80 m d'alt, descendint en profun­ditat. El sol. optim per a la deposició de les inhumacions, arriba als 2,75 m.

Les restes ossies aparegueren remogudes sobre les irregularitats del fons calcaride la cavitat, sota una capa de terra uniforme de tonalitat groguenca.

A I'interior de la cova, a causa d'un lleuger cabussament del fons, el nivell de terraarriba als 35 cm de potencia. En la primera meitat, a un ni vell de terra de tan sois25 cm i inclinat al SO, va apareixer el paquet funerarioLes restes semblave n haverestat resguardades per una paret de pedres en sec de la qual solament es conservavauna primera filada de calcarles soltes en direcció N, si és que ho era, que, des del cen­tre de la boca, arribava fins al mur lateral esquerre, punt on se'n concentrava un grupoL'única punta de fletxa de sílex que oferí aquesta inhumació, fou localitzada sota I'osmajor i sobre la pedra calcária basal (lamina III A). Constituix sens dubte la pe<;a mésbella de totes les puntes de sílex descobertes en estes covarxes de la roca del Corb.

El registre material (figures 6, a i b, i lamines III B, a i b)

1. Diminuta vora bucal pertanyent a un xicotet bol de parets primes i lla vi llis.Cerá mica negrenca-marró amb desgreixant mitja i superfícies poroses, mato Des dela seua fabricació posseix com a singularitat tres fins forats junt al pla bucal possi­blement practicats per a penjar el recipient en un domestíc escudelle r; pero el fet quehaja estat triat precisament este fragment -puix que no és probable que es tracte d'uncalat de perforacions alllarg del perímetre del recipient, decoració que no coneixemen cap exemplar- potser indica que va ser una pe¡;a usad a com a ornament per l'in­dividu inhumat. Si com sembla els adrecos fune raris són el reflex deis utilitzats enels poblats, aixo podria indicar la inexistencia entre la població d'este paleoespai fisicde les peculiars peces disco'idals tan freqüents en la majoria d 'enterraments eneolí­tics, inc1ús en alguns tan apropats com el de la Pena de BeJ, a 1.005 m d'altitud, on

3 10

A

B

e

Lamina 11. A. Boca de l'hipageu 1; B. Boca de l'hipageu 11; C. Boca de I'hípoqeu IIIFotos: Norbert Mesado/Josep !J. Viciano

311

les peces orna mentals dí scoídals es trobaven escampades pel menu t con de dejecciójunt a la cavitat que havia servit de sep ulcre. D'estos típies collars tampoc no se n'halocalitzat ni una sola pe,a a l'ereta del Pedregal, l'hábitat coetani millor conegut delPaÍs.3

2. Punta de fletxa de tendencia ogival i pedunde triangular. Retoc bifacíal, pla imolt regular, altern i cobrent. Amb fina denticulació bilateral perim étrica excep te enla base peduncular. Sílex grisenc. Mesures: 59 x 19 x 7 mm.

3. Restes ossíes en estat deficient de conservací ó.s Peces den tals, 27.

3.2 . Hipogeu n

Covarxa de planta irregular, básicarnent rectanguloide, l'eix de la qual, amb or ien­taci óNO, arriba en longitud als 2,60 m, encara que es prolonga al fons per dues estre­tes ga teres impracticables (figura 2). La boca té una base de 2,10 m i una aleada d'uns0,80 m El sol de l'abric és de 3,5 m2 i al seu interior es pot estar ajupit.

Es va porgar l'humus negrenc de componen t solt i s' hi van trobar dues punt es defletxa, diverses peces dentals i restes de falanges.

Un segon nivell format de terres més dares sieno-grogues i compactes cons tituíael mantell fertil, d'una potencia de 25 cm aproximadamen!. Davall d 'este hi havia unmantell natural de poca gruixa i de forta tonalitat ocre que igu alava les irregulari tatsdel fons calcari de l'abric, lleugerament cabussat a l'int erior, Enmig d'este es van tro­bar les restes del ritual funerari, totes rebolicades. L'aixovar cons tava de 10 puntes defletxa distríbuides in situ segons mostren la figura 2 i la lamina IV. La irregularitat dela seua distribució espacial indica que, en descompondre's el carcaix -que pogué con­tenir unes 12 sage tes- les puntes de sílex s'escamparen per l'acci ód'animals als queels va ser possible superar la paret de pedra qu e potser tancava esta segona tornba,to t i que no vam trobar senyal de la seua cimentació ni altres recialles.

El registre material (figura 6, 1-12 i lamina llIB, 1-12)

1. Pun ta de fletxa romboidal amb retocs plans bifacials, cobren ts, i perfil serra t,Sílex rosat, opaco Mesures: 28 x 15 x 4 mm.

2. Punta de fletxa ogival i pedunde triangul ar amb inicis d 'aletes. Retoc pla, bifa­cial, amb zona central reservada en la cara su perior. Perfil lleugeramen t denticulatexcep te en la base. Sílex negreoMesures: 28 x 13 x 4 mm.

3. Punta de fletxa romboidal amb retoc bifacial pla i reserva del bulbo Vora lleu­gerament dentada. Sílex blancoMesu res : 23 x 16 x 4 mm.

4. Punta de fletxa de tendencia romboidal amb retoc bifacial semicobren!. Voresde tend en cia irregular amb inicis de den ticulació. Mesures: 39 x 19 x 6 mm.

3. MARTI. B. (1980): «El eneolítico», en Nuestro Historia, 1, Valencia, Mas Ivars, pago135.4. Du gu érem les restes humanes procedents de la roca del Corb al Servei d'Investigació Prehist órica

(SIP), d'on foren re tirades, amb d'altres procedents de e ls Castellets per la investigadora M. D. GarraJda.Ignorem si, de moment, han estat estudiats i, dones, haurem de prescindir deIs sempre importants detallsantropologics.

3 12

A

B

Lamina III. A. Hipogeu 1.Localització in sítu de les restes humanes (triangles b lancs) i de la punta deIletxa: B. Aixovars de l'hipogeu 1 (a, b) i de l'hipogeu II (1-12) de la roca del Corb de Culla

Fotos: Ncrbert Mesado/Josep Ll.Viciano

3 13

Lamina IV:Hipogeu 11. Localització in s ítu de les restes humanes i de le s puntes de fletxaFoto: Norbert MesadolJosep Ll.Viciano

5, Punta de fletxa ogival i pedunde triangular. Retoc bifacial pla cobrent. Perfilserrat, Sílex negre-grisenc. Mesures: 48 x 16 x 6 mm,

6, Punta de fletxa ogival i pedunde triangular, Retoc bifacial pla, cobrent per lacara bulbar i parcial per linferior, Dentat el perfil d ret. Sílex melat semitransparent.Mesures: 38 x 16 x 7 mm,

7, Punta de fletxa triangular, A causa d'una antiga fractura Ji manca J'extrem afuatdel peduncle, Re toc semicobrent en el pla bulbar, on conserva restes del cortex i , alrevers, una amp la zona reservada amb retocs tan sols a l'extrem distal. Vara serrada.Sílex blanc, Mesures: 27 x 17 x 5 mm,

8, Punta de fletxa romboidal, Retocs plans bifacials i cobrents. Vares lJeugeramentdentades. Perdua de J'extrem afuat del peduncle, Sílex gríscnc. Mesures: 42 x 20 x 5 mm,

9, Punta de fletxa ogival i pedunde triangular. Peca sobre lamina, Restes del cor ­tex en ambdues cares . Sense retocs. Sílex negrenc, opac, d'escassa qualitat. Mesures:50 x22 x 5 mm,

10, Punta de fletxa ogival i pedunde triangular, Retocs bifacials, irregulars, ambreserva del centre d 'ambdues cares. Sílex negre, opac. Mesures: 27 x 15 x 4 mm,

11. Punta de fletxa romboidal. Retocs bifacials parcialment cobrents, Restes de cor­tex blanc. Sílex negre-grisenc. Mesures: 36 x 20 x 5 mm,

3 14

~ .l .

'.

"

-..,, .

.. {l.--¡\ fO~" llJ "

O ~rJ\o f "'., .

Figura l . Planta de l'hipogeu I. arnbla distribució de les troballes

Figura 2. Planta d e I'hipoge u Il, arnbla di stribuci6 de le s trohalles

12. Punta de fletxa en fulla de llorer. .Retocs plans bifacials cobren ts. Vares de ten­dencia serrada. Sílex rosat, mal. Mesures: 36 x 16 x 6 mm.

Re stes humane s

Probablement a ca usa de la humitat de l sol en este xico tet abr íc, tan soIs s'hi vatro bar u n h úmer, un possible radi i, escampades pertot, 35 peces den tals. Aquestesdespu lles podrien pertanyer, com a rnol t, a dos individ us adults,

3 .3 . Hipogeu m

El pla bu cal té una base de 1,30 m, una aleada de 0,75 m. La cavitat, de p rofun di­tat l ,60 m, té una planta de tendencia rectangular. En superficie, cap al mur del fa ns,s' hi detecta u n femur cobert parcialmen t per un m antell argilós de coloraci ósieno­grogu enca . Esta tonalitat canviava bruscamen t al color negre prop de la boca de l'a­br íc, on hi havia restes d e combus tió i algun fragment de metralla . EIs esmen ta tsdetalls ens indicaren que la cavitat s'havia usat per fer explotar munició de la pa ssa­d a gu err a civil, practica h abitual durant els anys 50 per part de masovers i pastor squ e intentaven recuperar el metall de les bombes trobad es per a vendre'l o baratar­lo als quincallers ambulan ts, Després de porgar el mantell d'esta cavitat, no van apa­réixer altres restes arqueológíques, més que l'os llarg ja esmentat, possiblement perquées perderen amb les explosions (figura 3).

315

3.4. L'abric A

Figura 3. Planta de I'hípogeu UI

•

Si des del mas d' Arinesa ens dirigimal cingle de la roca del Corb pel vessantmés orien tal, trobarem I'h ipogeu III totjust a la vo ra de l p recipicio És ací oncornenca la paret d e I'abancalament queen un bon tram circum volt a la base delmateix penya-segat. A uns 100 m de l'en­terrament, la tectónica de la paret calcar íaes retrotrau uns 17 m i se'n s mostren a 7m de la base algunes covarxes geminadesorientades cap al S, entre les quals la situa­da més cap a oecident és la principal. Laseua boca arriba als 8 m de base per 1,80d 'al cada, i té u na profunditat d e 2,75 m.Lalcada interior és tan sols de 0,75 m. Unagatera prolonga uns 3 m més la profundi-tat de l'abric (figu ra 4).

La roca basal s' inclina cap a l'exterior en uns 10°, motiu pel qual no ha quedatdeposit sed irnen tologic primitiu . Tan mateix, al seu centre i jun t a l mur d el fons del'abric, existix una especie d'irregular cubeta oberta en tova calcaría, amb la bocad'1;25 m de 11arg per 0,70 d 'amplár ía, la qual apareixia reomplida. Després de bu í­dar-la, va donar una profundi tat d '1,50 m.

Des d'estos abrics situ ats en altura s'a ta ülla un be11 tram del barranc de Cullola itanca el paisatge l'extensa cubeta de la va11 d 'Adzeneta, amb el poble situ at a uns 6km, que es pot veure c1arament.

COA. l it

El registre arqueolóqic (figura 5)

En reti rar els sedi ments de la cubeta excavada en la tova, advertíre m que haviaservit eom a d ip ósit de deixa11es alimentaris: s'hi trobaren cendres i carbons barrejatsamb ossos socarrats de fauna domestica. Pero la presencia en tot el sedimen t de múl­tipl es fragments cerárnics de les conegudes ol1etes arabs de co11 cilíndric deeoradesamb canaletes indicava que la deposició estava tota1rnent alterada, probablement [ades de I'epoca med ieval.

De l'escas material arqueologic que n'extraguérem, tan 50 15 llistarem el que és atri­buible a la nostra prehistor ia.

Cerámica

Vuit fragments de pastes ben coHigades, amb desgreixant fi i superfícies exteriorslendents tonalit ats cuiro i interiors negres. Tot i que no s'han pogut casar d iles u ni­tats, sembla que pertanyien a dos recipients no decorats fets a m á, El més volum in ós,

316

"

A B R IC A

Figura 4. Planta de l'abric A

Os (figura 5, e)

d el qual deuen procedir la majoriad eIs test e s, era de cos ovoide, teniau na p aret de 9 mm d e gruix i podiaarribar a un diiunetre maxim d'uns 40cm. A l'altre vas (figura 5 b), de pastasemblant a la del primer, tan soIs h au­ria pertányer un &agment bucal exva­sat que presentava denticulació alllavi. El seu d iámetre podia estar propdels 28 cm.

o

Figura 5. Abric A, material arqueo16gic

Amb un fragmen t distal de meta­tars de 8 0S tal/rus hom fab rica unacu rta pero poten t ein a per a fendre,usant una tecnica prou elemen tal: biai­xada en longitud quasi la meitat d 'undels costals de l'os des de l'arliculació,l'ex trem d 'este va ser desp rés afua tdeixant soIs dos plans interiors, resul­

tan t una form a feridora, pero poc eficac, Més qu e d 'un punxó, podria traclar-se d 'uncisel!. Aleada: 7,8 cm.

317

Ornamenta (figura S, a)

Peca de collar en forma de «tonellet» amb l'eix oblie i llaurada en pedra blanca demarbre. La perforació, de perfillleugerament cóni c, s' in íciá pel pla de susten taeiómenor, de 10 mm de d iametre, i arriba soIs als 19 mm de galeria. Per aix ó la perfora­ció total de la pe,a degué acabar-se per la cara de susten tació major, de 13 mm, ambuna perforació obliqua que va travessar la superfí cie latera!. Aleada: 24 cm.

Sílex

S'hi recolliren tres lasques de desbastament, una a !'interior del pou i les altresdues dava n t la boca de la eavitat. Sílex negreo

Atés que no es traeta d'un abrie d 'en terrarnent, ja que no aparegué cap os huma,estem convencuts que es ta covarxa va ser usada COID a refug i esporad íc o estacional.D'altra banda, l'escás material prehistoric que s'hi va loealitzar fa problem ática la seuadatació paraJ.lela al eonjunt arqueologic de la roca del Corb.

Així dones, la unita t temporal que hi ha als hipogeus l i II (incIoen t tarnb é el IlI)no es pot defensar per als materials de l'abric A, perqu é sois la peca de collar en ped rapod ria ajudar a trob ar uns paraJ.lelismes m és segurs. Ara b é, de peces semblants pera I'om ament aeió personal a la províneia de Castelló soIs n'hem pogu t registrar a lasepultu ra de la cista hipogea del ra eó de la Tirana (Artana), l'aixovar de la qual esrelaciona amb l'horitz ócampaniforme de Vila Filomena. 5

4. Comentaris

Encara que els objeetes de eoure - al temps que la metaJ.lúrgia- es generalit zendurant l'anomenat «horitzó campaniforme de transici ó», en un moment tarda deI'eneolítie valencia -en que destaca I'estació a l'aire lliure de Vila Filomena (Vila-real)-,so ta la denominació tan generica d '«eneolítie» (delllat í aellellS i del gree lithos) esvenen coneixent un gran nombre d'estacions arqueologíques en les quals aquest metal!era, amb seguret at, totalment deseonegut. No obstant, amb dit terme tots identifi­quem un registre material tan earacterístie que, ell to t sol, es di ferencia de materialsan álegs d'vhoritzons culturals» que poe O no gens tenen a veure amb l'edat del eoure.

Últimamen t, J. Bernabcus encapca la l'opíni ó, un tant de mod a, segons la qual eal­deja permutar el terme d'«horitzó cultural» pel d'«horitzó cronolog íc», entenent queel transcurs del temps arrossegá l'herencia genetiea d'aquells primers grups humansd'agricultors i ramaders que van poblar el nostre País assentant-se en Or, Sarsa o Cen­d res i fen t deseendir d'ells, per tant, els habi tats de la nostra més reeent protohi sto­ria . En este sen tít, per a l'esmentat inves tigador, !'interespai que va des del 3.400 a.de C. -data coincident amb la que eorrespon a la formació del guano en Bruixes (3.445

5. EsrEVE, F. (1967): «La cueva sepulcral del racó de la Tirana (Artana. Castellón)», en Py renac, 3,págs. 33-43.

6. BERNABEU, J. (1986): ..El eneolítico valenciano:¿horizonte cultural o cronológíco?», en Col-íooui sobreVeneo íit ícen el Pais Va/encÜl, Alcoi, p ágs. 9·14.

3 18

a. de C)- fins al 1.800/1.700 a. de C, correspondria al període que actualmen t es deno­mina neolític IV Ara b é, grosso modo les seues recialles - incloen t una cosa tan tra ns­cendental coro puga ser l'art, indicador sempre de l'existen cia de mons anímicsdiferenciats--són altament contradictóries d ins deis mateixos regi st res culturals deishorilzons respectius (neolí tic/eneolític) i és partint d'elles precisament que s'ha justi­fíca t la inclusió en una cultura o en una altra . Pero si a tals horitzons afegim els ritusartístics i inhurnatoris que els són prop is, haurem de convenir qu e la classica d ivisióneolític, eneolíric i eda t de bronze seguix, de momen t, tan vigen t com en el passat, demane ra que l'horítz ó eneolí tic con tinua sent «el período men os definido de la p re­historia del país».8 I si la cultura neolí tica cardia l -coneguda també pel sinoni m de«neolítics purs- v- és el producte de l'impacte expansionista de comun itats proeedentsde l'Orient Pr óxim, per a nasaltres, de ma nera aná loga, també són «impactes coloni t­zad ors- els que desenvolu pen l'horitz óeneolític - sense fosa- , i eIs que desenvolu­pen els aixova rs típies del vas campaniforme -amb objecles metal -líes ja genera lita ts-,puix que és «du ran te el HCT cuando asististimos a los mayores cambios, tan to en lacultura material, como en los sis temas de habitación y ente rra rnien toa.t?

Malgrat este, I'HCT, per a Bernabeu i Ma rtí, seria una fase terminal del neolític.ll

També consideraríem com «impactes colonitzadors» els qui estenen, després de I'HCT,la cultura del bronze valencia i hi ignoren instrumental de cacera tan efectiu com elde les -diverses i tan populars- puntes de fletxa o els llargs ganivets de sílex, utensi­lis propis d'una dieta eneolítica parasitaria, permu tant-lo per un al tre típic d'una eco­nomía agricola-ramadera, propi d 'una comunitat neolítica d 'arrels rnedíterrán ies ambun instrumen tal tan divulga t com só n les dents de falc: amb Ilustre de cereals o elsmolins barquiformes. Tot i formar p art del mateix moment cultural - bronze va len­cia- quan el seu re fugi que da enclavat a un idíl ·lic paisatge cinegetíc, cas de la covade les Bruixes situada en un tra m del riu Cérv ol entre RosseU i la Vallibona, mancadeis típics u tensilis propis d 'una economia cerealística de seca, encara que es ta podr íaser mínirnarnent practicada. Són cacades, en canvi, ara especies sa lvatges qu e no hisón presents d urant l'horitz óneolític -cas de l' ós-, I'ab sencia de les quals deurematribuir a la pressió antr ópica exe rcida pels pobladors neolities desta riera.

len Bruixes justamenttenim la clau que explica les situacions detectades no soisal nord valencia, sinó en to t el País, i consistents que cavitats que podríem qualifica rde «parad igmátiques- i que havien tingut assen tarnents mil -lenaris -coves de l'Or,de la Sarsa i Fosca12- van ser abandonades. Apareixen nous assentaments a I'aire lliu­re propis d 'un món cultura l que molt poc tenia a veure amb el del passat, justamen tel que correspon a les cultures de I'eneolític. Aix í, h ábi ta ts, tradicions decoralivessobre cer ámica, formes vasculars, tipologies lítiques, art majar, e tc., seran ob lidats

7. BERNAfiEU, J. i B. MARTI (1992): «El País Valencíno, de la aparición del neo lítico al horitzon te Gl.m pa·niforrne», en A ctas del Congreso Aragón: Litoral Mediterráneo. Inte rcambios cultu rales durante la Prehistoria,Diputac ión de Zaragoza, pago219.

B. HERNÁNDEZ, M. (1986): «Presen tació n», en El eneolííico en el País Va/encino. Actas del Coloquio. Alcoy,1· 2 de diciembre. Institut o de Estudios Ju an Gil -Albert. Diputación Prov incia l de Alicante, pago8.

9. MARTÍ, B. (1978): El neolíticoualencumo . tesi doctora l.10. BERNABEU, J. (1988): «Los inicios d e la mctalúrgia y la Edad del Brome. El final del neoliti c», en His­

toria del pueblotmíencíano, J, Valencia, Le vante, pago48.11. BERNABEU, J. i B. MARTí: o p. cit., pago219.12. BE RNABEU, J.: ..El eneolí tico va le ncia no: ¿horizon te cultural o cronol ógico?», abans citat, pago10.

319

pels qui passaren a viure sobretot en poblats vora les fonts, o en faldes de muntanyaben temperades pel sol i arrecerades del fred, i en alguns casos també en planes d 'ho­ritzons obe rts ,

En esta línia Ere ta l --<el nivell IV, assentat d írectarnent sobre la turba esteril- noseria un neol ític final I1,13 sinó que, pel conjunt de l'emplacament i puix que «todoslos tipos d e puntas de flecha presentes durante el eneoli tico se documenten ya enEreta ¡",14 es tractaria d 'un eneolític 1, com ja apuntava el Dr. Fletcher l'any 196115 iquatre anys després el Dr. Tarradell: «Cal descartar la hip ótesi d 'una evolu ció pro­gressiva partínt de la base de la gent del neolí tic».16

Tal com s'ha dit, la cronología inicial per al retoc pla i les puntes de fle txa --« dos ele­mentos que aparecen estrechamen te w l.idos)- no pol ser encarad a d e mom enr.t?Si elsdos components es tan presen ts en els nivells I i II d'Or, i N de Cendres, és simplementperqu é la cultu ra eneolítica ha impactat aquestes cavitats, Una tecníca tan «refinada»com la del retoc pla, que assolirá la major perfecció i delicadesa en les puntes de fletxade base cóncava i en les d 'aletes prolongad es, no apa reix sense un lIarg aprenentatge(del tot desconegut a la PeninsuIa); per aixo, en la nostra opiní ó, de rnoment, els blocscultu rals en qüesti ó(neolític/eneolític) haurien de seguir plenament accepta ts.

Els poblats de la Comba (Ben ícássí rn), del racó de Focs (la Vilavella), de la fon tde la Ronya (la Vilavella) i els de la falda d e la muntanya del castell d ' Almenara,junt a la Plana d e Caste ll ó, s'han d e com p rar en tre els principals. Més en lla d elpotencial agrícola que pu ga atribuir-se a la comarca, es constata sempre un regis­tre definidor: les múltiples i variades puntes de fletxa de sílex, de rica tip ologia enel per íode, com advertirn per exem ple a la cova de la Masad era, als límits m ateixosde la Plana, i on sembla que fins i tot en van aparéixer unes lIargues puntes de pal­mel ·la als dos costats d'un crani, per més que de mornent no s'h í trabe cerámicacampaniforme.

Pero el cas de la cova de les Bruixes no és únic, la seua deposici óes tratigr áfica sin­guiar reflectix els susd its blocs culturals o horitzons: d amunt d 'un estra t del neol íticincís i imprés no card ial, que el C-14 ha d atat fins al 4.510 a. de C. (Ly. 4269), s'assen­ta un potent nivell de guano sobre el qual descansa al seu torn el nivell del bronzevalencia, durant el qual es van cavar sitges en el guano per a contenir vasos sense soli fosses per a inhumacions; en efecte, dit esquema es repetix, encara que sense la pre­sencia de fosses, a la cova de la roca Roja de la mola de Cosme (Morella); aix í mateix,ja prop deIs límits amb la provincia de Valencia, a la cova de fuente la Higuera (Cau­diel ), on el potent nivel1 de gu ano, amb les peculíars ve tes d e tonalitats marrons,negres, grises i blanquinoses, supera el de la cova de les Bru ixes. Tals vetes han esta tin terpretades per l'excavador com a superposició de «hogares, cenizas y franjas de

13. BERNABEU. J.: ibídem. pago12.14. Ib ídem .15. Fletcher, D. (1961): «La ereta del Pedregar {Navarr és, Valencia)», en Archivo de Prehistoria Lroarui­

na, IX, pago79.16. TARRADELL.M . (1965): «Prehistoria j antíguita t», Historiadel País Valencia, L Barcelona, Ed icions 62,

pag.43.17. BERNABEU, J. (1989): La tradición cultural de lascerámicas impresas en la zona oriental de la Península lbe­

rica, Servicio de Investigación Prehistórica, Diputación Prov incial de Valencia , pág.Tl l . (Serie de trabajosvarios, 86).

320

tierras quemadas- té i estan sent es tudiades, conjuntament amb el guano de la covade les Bruixes, per la Dra. Pilar Fumanal. I creem que es dóna semblant situació a lacova d e les Cendres (Teulad a), ja que els se us «potentes y con linus ni vells de cen­dresvl? podrien tenir la mateixa lectura: els poes ossos que contenien aquelles cen­dres no presenten senyals de crem ació, cosa que prava inequívocament com ditssediments no proced eixen d'ignició.20 Atenen t a aquesta círcumstancia, interpretemque la cavi tat no deu haver seguit ocupa da amb la mateixa intensitat que durant elseu passat més acostat a la cronologia de la cova de les Bruixes i no constituirla, pertant, un cas de perduració de l'hábitat fins a l'edal del bron ze.u

Si els h ábitats neolí tics són ja p rou escassos, Iogicament encara ho són més en elsmoments finals o, almenys, en la fase posterior a I'horitzó de les cerarníques inciso­impreses no cardials, que no s'ha detecta t amb certesa a Castelló. Tanmateix, aques­ta etapa tardana podria es tar representad a per pobl ats soterra ts en planes al-luvialso en planes interiors, caracteritza ts per una agricultura de seca, com el del Tirao(Borriana),22 o per exemple el que degué existir als vollan ts de la necr ópoli de l'argi­lagar del mas de Garcia (Morella). En dita necropoli -encara en estu di- es van trob aral mig d'amples cercles de grans Iloses clavades en terra, dos inhumats, acarats, enposició de decúbit lateral encollida, signe evident que es traclava d 'un «rnatrimoni».Els paral-lelisrnes amb els possibles dolmens de la Plana Baixa, prop de la medi terrá­nia,23 així com amb uns altres de semblan ts al Mon tsiá, en les immediacions de I'E­bre, que con tenien grans recip ients globulars decorat s únicament amb «bigotis» junta les menudes anses cin tades, semblen eviden ts.2' Aquests jaciments sí que podenser adscrits a una etapa final del neolílic valencia, pero no aquells allres que han donatalgu n fragment cardial immergit en d eposicions claram ent eneolítiques, com és elcas de la cova del barranc del Castellet, exemple que s'ha adduít per a intentar unirdues cultures, segons el nostre parer, inconnexes.25

Atés que a la roca del Corb les despulles humanes i els aixovars reposaven sobreel fons de roca o sobre una capa que igualava les irregularitats del llit calcar í, és pro­bable que les inhumacion s foren p racticades després d'aparta r el man tell d e lerra- aleshores humus-que cobria I'in terior deIs abrics i que després de la deposició -enel presen t cas d 'un sol cad áver i el seu aixovar funerari- foren tancades les entradesd 'aquests nínxols amb pa raments de ped ra.

Amb el pas del ternps, els xicotets depredadors que van poder en trar als recintesescamparien les despulles humanes í, poste riorment, la caiguda parcial de les pa retsi l'entrad a i acu mulació de nous sed imen ts natu rals donarien Iloc a que les despu lles

18. PALOMAR, V. (1986):«El abrigo de sima la Higuera (Ca udiel, Castell ón]», l ' Campaña de Excavacio-nes, memoria mecanografiada cedida ama blement per l'autor.

19. BERNABEU, J.:«El eneolítico valenciano: ¿horizonte cultural o cronológlcc?», abans citat, pago10_20. Agra'im a l'a mic Rafael Martinez aquesta informadó.21. BERNA6EU, J.:op. cit., pago10.22. M ESADO, N . (1969 ): «Yacimien tos arqueológicos en Burriana (Castell ó)», en Archivo de Prehistoria

Leoant ína. XII, pago201.23. MESADO, N .; J. L. GILi A . RUFlNo (1991): El Museo Histórico Municipol de Burriana, Col-lecci ó Papees,

11 época, 17, pago44.24. Agraim l'amabilita t del De, Francisco Este ve Ca lvez, que ens ha mostrar e ls conju nte de les sepul­

tures dolmeniques es tudiades per ell a la rodalia d 'Amposta.25. BERNABEU, J.:"El eneolltico valenciano: ¿horizonte cultural o cronológico?», abans citat, pago12.

321

o\.

bro,

Figura 6.Aixovars de I'hipogeu 1(a. b) i de I'hipogeu Il (1-12)de la roca del Corb

més duradores foren progressivament cobertes, mentre que s'havien anat desinte­grant els objectes de fusta, vestits, pells, etc., ofrenes sempre presents en els rit ual sdel nostre passat m és remot.

El desorde i les prec áries condicions de conservació dels paquets funeraris sóncomunes als enterramen ts eneolítics pertot arreu i així ha es tat senyalat, tant per alsde !'interior valencia,26 com per als localit zats a les ribes del Mediterrani27 o a qual­sevol altre punt de la nostra geografia.28Com que els investigad ors no dubte¡{ a res­ponsabilitzar d 'estos d esordes els animals carn ívors, haurem de su posar que elscad ávers d epositats en els s óls deIs abrics, tant a la roca del Corb com pertot, no vanser coberts de terra. Si ha hagueren es tat, tenim el convenciment que no seria tangeneral el desorde característic d 'estes inhumacions, i a més serien avui ben poes elsenterraments que s'anomenen «secundaris».

Pero, d 'altra banda, els depredadors causants de tals desordes no van poder des­tru ir els aixovars litics i ceramics, que no s'han localilzat als hipogeus de Cuila, excep­te les puntes de fletxa . Hi falten destrals polides, collars de peces discoidals i els llargsganivets de sílex, registre més habitual, que, junt a l'elevat nombre d'individus inhu-

26. SoLER, J. M . (1981) : «El e neo lítico en Villena», en Serie Arqueológica. Univcrs ita t de Valencia, 7,pag . 122.

27. PLABALLESTER, E. (1957): «La covacha de Ribera (Cu llcra. Valencia] », en Archivo de Prehistoria Levan­tina, VII, págs . 23-54.

28. CABANILl rs, J. i J. CARDONA (1986): «La cova de l'Almut (Salem, la Vall d' Albaida). Un cnterramentmúltiple neo-eneolític», en El eneolítícoen el País Valenciallo. Actas del Coloquio, Alcoy 1·2 de diciemb re, Ins­tituto de Estudios Juan Gil-Albe rt. Diputación Provinci al de Alicante, pago60.

322

mats en una sola cavitat, és allo que ens p ermet d 'ernmarcar els jaciments en uneneolític pie.

Les cavitats sepulcrals de la roca del Corb, fora del xicotet fragment ceramic, tansois han donat 13 pun tes de fletxa, que grosso modo podem elassificar com a losángí­ques (figura 6, números 1, 4, 6, 8, i 11), de full a de llorer (figu ra 6, números 5, 9 i a),d'aletes neonates (figura 6, números 2, 3 i 7) i lenti culars (figura 6, números 10 i 12).No trobem puntes d'aletes prolongades, ni de base cóncava, encara no documenta­des a Castelló, ni les cruciformes, que en canvi ja estan presents al n ivell m és in terndel'ereta del Pedregar (Navarr és), sobre la turba o estrat V (entre 1,60 y 1,95 m), inclo­ses per Fletcher, Pla i Llobregat en un eneolític inicial.t? mentre que les d'aletes pro­Iongades i peduncle, só n p ropies de cdpe~ més modernes. Val él d ír que les úniquespuntes de fletxa cruciformes localitzades en terres de Castelló són les de la Banyade­ra (Penyagolosa, Vistabella), les de la rambla d'Ar tana, al peu de les penyes Arago­neses quan aquella ix a la Plana, i els dos exemplars de la col·lecció del Dr. F. Esteveprocedents de la cova de la Seda (Cas telló), probablement pertanyents a un aixovarinhum atori.

Les d'alctes prolongades són ben escasses al Maestra t, pero abunden en canvi alsjaciments proxíms a la Plana, els quals p resenten registres mobles de majar riquesaque els que ofereixen els enclavats en zones de l'interior. Un bon exemple és el cas dela cova de la Masadera, amb un ric aixovar que compren puntes de fletxa d'aleta pro­longada, en losange i de palmel-la i peces tubulars de rodonita. Les darreres són tambétípiques deis aixovars arnb campaniforrnes' i es donen justament en la major concen­tració en estacions alineades en sentit E-O alllarg de is termes de Vila-real, Betxí, Arta­na i Eslída. A la comarca de la Plana Baixa, de puntes d 'aleta, se'n detecten igualmen ta l'avenc del racó de la Tirana (Artana), on hi havia una tripl e inhumació amb dosdeis individus sepelits al fons d'una cista rec tangular fabricada de lloses de pedraque conten ia entre altees peces «una hermosa p unta de fle txa triangular con robus­tas aletas y corta espiga»; més 124 peces de collar discoídals, i una altra de «tonellet»:i finalment un únic fragmen t cerárnic -com en el cas de l'hipogeu 1 de la roca delCorb-, «com obedeciendo a una práctica ritual-.é! La bella punta de fletxa trobada alfons de la cista del racó de la Tirana va servir al Dr. Esteve per a datar l'enterramentque la contenia en un «eneol ític nluy avanzado, próximamente contemporani delvaso campaniforme de tipo internacional», en efecte, punta i recipien ts coincideixentambé als «silos sepulcrales de Villa Filomena- X' 011 «las puntes de fletxa són inva­riablemente triangu lares, con pedúnculo y aletas».33 A la mateixa tipologia pertan­yen una dotzena de puntes que posseia el Rvd. José Pascual Parra i que havia extretcap a I'any 1970, animat per Jes abans mencionades emissions de Rádio Nacional de

29. FLETCI-IER, D.; E. PLA i E. LLOBREGAT (1964): «La eret a del Pedregar (N avarr és, Valencia)». en Exca­vaciones Arqueológicas en España, 42, pago19.

30. LERMA, V. i J. BERNABEU (1988): «La co ve ta de l monte Pi cayo (Sagunto, Valencia )», en Archivo dePrehistoria Levantina, XV, p ág. 45.

31. ESTEVE, F.: «La cueva sepulcral del racó de la Tirana (Artana. Cas tell ón )», abane cita t, p ág. 40.32. Sos, V. (1924): «Una es tación prehistór ica en Ville rreal», en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cul­

tura, V págs. 49-51 (ve d el núm. IV, p ágs. 99-103).33. ESTEVE, F.: op. cit., pago42.

323

Espanya, de les covarxes que s'obrin en les pudingues del marge esquerre del MilIars,34davant l'ermitori de la Verge de Gracia (Vila-real), i per tant ben properes a la VilaFilomena - coneguda popularment a la comarca com «el maset d'Afaitamorts» ,

A la m ateixa agmpació de covarxes pertany la que recen tment ha publicat C. Ola­ría, d'on s'ex tragué una punta de fletxa de poca qualitat tecnica, amb aletes no pro­jectades i peduncle, trobada en superfície; 141 peces discoídals, que apareguerenbarrejades per tot el sediment; i, de nou, un únic i xicotet fragrnent cerarnic, allí exhu­mato Es tracta d'un abric amb enterraments col·lectius que, en opinió d'Olaria, cal­dria datar entre el 2.750 i el 2.500 a. de c.35

Si tenimpresent l'invariable tipologia de les fletxes registrades en estes covarxesi el fet que s'ubiquen a uns 500 m del tell de Vila Filomena, es fa ben suggestiva laidea que pertanguen a la seua necr ópolí, Com bé ha fet notar Bernat Martí,36 en VilaFilomena degué emplacar-se un poblat obert, els habitants del qual, davant l'escas­sesa d'abrics naturals per a soterrar els morts en la contornada, utilitzaren com a sepul­eres algunes de les sitges del poblat, en les quals es van trobar fragments d'una seriede vasos campaniformes amb decoració puntilIada i de cordes."

Les puntes de fletxa amb aletes prolongades, propíes d 'este moment de transici ó,apare ixen també entre els aixovars del nivell d'en terraments de la cova de la Torredel Mal Paso (Caselnovo),38 nivell eneolític a considerable profunditat precintat perun altre d'epoca iberica.s? Esta cavitat, d'al t valor estra tegíc, pogué haver servit derefugi durant el neolític, com sembla que demostren algunes peces lítiques i cerámi­ques amb decoració incisa.w

Un deIs jaciments més propers a Culla i que ha dona t materials enquadrables dinsl'eneolític és el del forat de Cantallops (Ares), on s'han trobat puntes de fletxa losan­giques i triangulars amb peduncle llarg41 - Ies darreres, al nostre parer, publicades alrevés. La cavitat, datada radiocarbonicarnent el 1.880 a. de C.42 encara que di ta ero­nologia ens sembla un poc baixa, pertany a I'HCT, tot i no presentar el jaciment ele­ments propis d'eixa etapa .43

34. Encara existeix en el penya-segat una cova sepulcral en la boca de la qual podem veure les restesdel mur-operc1e que va preservar les ínhurnacions. La cavitat es impossible d'alcancar scnse material d'es­calada.

35. OLARIA, C. (1993): «Covacho de en terramiento colectivo en el río Millars (Almassora, La PlanaAlta)», en Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 15, pago423.

36. MARTI, B. (1980): «El eneolitico» en Nuestra Historia, 1, Valencia, Mas Ivars, pag.139.37. ESTEVE, F. (1956): «Cerámica de cuerdas en la Plana de Castelíó» en Crónica del [V Congreso Inter­

nacional de Ciencias Prehistóricas y Protohistóricas. Madrid, 1954, Zaragoza.38. JaRDA, F. (1958): «Los enterramientos de la cova de la torre del Mal Paso (Castelnovo, Castellón de

la Plana)» en Archivo de Prehistoria Levantina, VII, pag o74.39. FLETCHER, O. (1954): «La cueva y el poblado de la torre del mal Paso (Castelnovo, Castellón)», en

Archivo de Prehistoria Levantina, V.40. MARTÍ, B. (1978): El neolítico valenciano, tesi doctoral. .41. GUS[, F. (1975): «Investigaciones arqueológicas en el forat de Cantallops (Ares del Maestre)», en

Cuademos de Prehistoria y Arqueologia Castellonenses, 2, pag o140.42. OLARlA, C. (1978): «Repertorio de fechaciones de C-14 para el País Valenciano», en Mil/.ars, V, págs.

271-283.43. El fcrat de Cantallops, despres de I'excavaci ó, i malgrat haver-se detectat en la galeria restes huma ­

nes i puntes de fletxa típlcament eneolítiques (conjuncíó inequívoca d'inh umacions), seria catalogat coma [acimen t del «amplio horizonte cultura l del bronze valencino» (GUSI, F.: «Investigaciones arqueo lógicasen el forat de Cantallops (Ares del Mestre)», abans cita t, pago 158). Postcriorment, es diu que els material s

324

Figura 7. Puntes d e OeIXa del mas d e Modesto (Ares, Castelló)dibuixades I'any 1935 per Juan Bautista Parear

Les puntes de fletxa losimgiques són, sens dubte, les m és freqüents als poblats delMaestrat, amb la particularitat que la majoria d'elles presenta una talla descurada queles distingix elarament de les altres ineloses als aixovars funeraris, les quals, en canvi,s ón peces completes, que en alguns deis seus exemplars, com és el cas del de lhipo­geu 1de la roca de l Corb, atenyen una perfecció mol! rem arcable. Esta punta, preci­sament, és mol! semblant a la registrada per Juan Bautista Porcar al mas de Modesto,44i procedent d 'un en lerrament eneolític en cista trobat al pe u de la cova Rernigia (figu­ra 7).45

Als jacimen ts lítics del mateix barranc de la Valltorta, la majoria de les puntes desílex tenen formes losimgiques i lenticu lar s, ja que tan sois se n'han registrat duesamb pedunele i aleles laterals.w Pel que fa a Benassal, s'ha donat a conéixer un toseexemplar amb aleles, del poblat - igualmen l oberl- del Many á: i pel que fa a Cuilaunes puntes de la mola d e la Torre Ama dor caracteritzades pel retoc abrupte, que es

Iítics - p un tes de Iletxa del «fondo de la galeria - -. que són paral-lels als dels ..estra tos II y In de Pere ta d elPed regar», ..denotan u n momen to quizás perteneciente al eneolitíc final o comienzos del bronze» (OLA­RIA, C. i F. GU51: ..Un asen tamen to en cueva de la edad del bronze: el forat de Cantallops (Ares del Mest re,Castel l ón)», en Cuadernos de Prehistoria y Arqueologia Castellonenses, p ágs. 1 47~150) . M és tard, amb poste­rlori tat al cone ixement d'una nova d atació de C-14 p roced ent de la mescla de cerbons del s «cu ad ros 3 bisy 4 bis», separats per uns 18 m i barrejats en laborat ori «para compensar la escasez de la muestra, d ad oqu e ambas se p resentaban dentro del mi smo ni vel », es fa encara una altra aproximació: el mant ell d e lagaleria es del 1.880 a. de C. (OLARlA, C: «Repertorio d e fechaciones de C-14 para el País Valenciano», ab anscita t, pago282).

44. PüRe AR. J. B. (1934): «Pintures ru pestres al barranc de Casulla», en Boletín de la Sociedad Caetellonen­se de Cultura, XV, p ágs. 343-347.

45. Segons ens ha relata t el Dr. F. Esteve, l'enterrament es trobava a I'aíre !liure i el for ma va una as talIeu gerament rectangu lar de parets d e roca d 'aproximad ament un metre d'alcede. Desp rés d e I'excavacióde Mod est i entre la terra del fons d 'aquesta construcció, el Dr. Esteve enca ra va trobar una punta de flet­xa d e sílex tan bella i perfecta com la m és g ran de les d ibu ixades per Porcar.

46. DEVAL, M. J. (1977): «Yacimien tos lít icos en el ba rranco de la Valltorta», en Cuadernos de Prehisto­riay Arqueologia Castellonenses, 4, pago68.

325

dóna davant l'escás domini del retoc pla.47 Esta tecnica les "d iferencia, tanto de lasindustrias neolí ticas, como de las del bronce valcnciano-w i és el retoc més comú enles puntes d 'ale tes barb ad es deis aixovars funera ris deis con traforts prelitorals quedelimiten la Plana. Alguns de dits aíxovars, com s'ha dit, inclouen llargues puntes depalmel-la, que permeten enquad ra r-los en un hori tzó tan carac terístic i internacionalcom el campaniforme (2.200-1700 a. de e ), tot i que en esta comarca la cer ámica detal classe tan 5015 ha es ta t localitzada a les sitges de Vila Filomena i a la mola del cas­tell de la Vilavella.

La cerámica campa niforme es traba absen t a r area del Maestra t -encara qu e exis­teix en la vema coma rca de l'AH M íllars a Mont án- , on hi trobem di ve rses covetesamb inhumacions lipus roca del Corb i, m algra t que són sense excavar, per la seu apetitesa estem convencu ts que tarnb é con tene n un sol in dividu o maxim dos, cosaque indicaria la forta d ispersió i nomadisme d'una població que rarame nt configu­raria ací menuts h ábita ts estables. Di ta circurnstáncia explicaría, d 'altra banda, l'ele­vat nombre d 'enterraments eneolítics que es venen registrant al llarg i ample del País,en contrast amb els pocs poblats oberts que es coneixen.e? Este fet s'h a in terpreta tcom a simp toma d'un primitivisme endemic que, al nord valencia probablemen t vapoder pro longar-se fins a l' horí tz ócampa niforme,socom indicaría la data radio-car­bonica del forat de Cantallops.

Encara que s'accepta la teoria que la possessió d 'un aixovar molt personal - el cam­paniforme- és indicador d' un status sociocultu ra l alt,SI I'escassesa o practica mancan­ca d 'aquell en els modestos enterraments de les tribus depredadores d 'este hinterlandvalencia, potser s'hauria de considerar normal. Ens trobaríem davant d 'un retardenderníc en l'esdeven ír historie d 'esta encas trada i sovin t rupestre poblaci ódel Maes­trat, formada per reduits grups n ómades dependents de la depredació cineg ética ique no haurien pogu t produir, donat el seu status, aquells sepulcres col-lectius o "pan­teons fumiliars--tan propis de clan s seden taris de població nombrosa- que, en parau ­les de Tarrad ell «Mai no eren exclu sius d 'un individu o d os».52 És la presenci amajori taria d 'enterraments ind ividuals allo que assenyala la personalita t peculiar d 'es­ta zona dins de l'eneolític.

La perfecció i la bellesa de molles puntes de flelxa, sempre senceres, deis aixovarsfuneraris ens suggerix que no foren peces usades, sinó que les treballaren explícita­ment per a acompanyar el difunl. És la mateixa perfecció que so rprén en les puntescruciformes de la cova de Ribera (Cullera) "que solo recuerd an las de la Ereta por su

47. GONZÁLEZ PRATS, AUREOO (1979): Carta Arqueológicadel Alto Maestrazgo. Valencia, Servicio de Inves­tigación Prehistórica, Diputació n Provincial d e Valencia, (Serie d e trabajos varios, 63), págs. 31 i 35.

48. PLA, E.; B. MARTI i J. BERNAIlEU (1983): «Ercta de l Pedregar (Navarr és, Valencia) , Campañas de Exca­vación 1976-1979», en Noticiario Arqueológico Hispánico, 15, pago56.

49. T ARRADELl, M. (1961): «Sob re la identificación de los poblad os eneoli ticos valencia nos», en VI Con­greso Nacional de Arqueología. Ovíedo, 1959, Madrid, p ágs. 86-91.

50. Recor dem que la pelta d e «toncllct» reg istrada en l'abric A d e la roca del Co rb és molt semblan t ala de l sep u1cre d el rac ód e la Tiran a; són els d os únics exemplars d'a questa tipología localítza ts a Castelló.

51. HARRl5ON, J. (1977): TI/e Be11 Beaker Cultures cfSpaín and Portugal, Cambridge, Pcabody M use um/Har­vard Univers ity, 1977; BERNAIlEU, J. (1988): «Los inicios de la metalúrgia y la eda d del bronce . El final delneolítico», en Historia del pueblo valenciano, 1, Valencia, Levante, págs. 41-49.

52. T ARRADELL, M. (1965): ..Prehistoria i antigui tat», Historiadel País Valencia, 1, Barcelona, Edicions 62,pág. 40.

326

forma»,53 per la qual cosa estem convencuts que van ser tallades amb una clara fina­lita t necrolítica .

Pero amb els aixovars funeraris eneolítics acorre el mateix que amb els del bron zevalencia: presenten pels quatre punts cardinals una evident homogeneitat cultural i ero­nológíca que és producte deis modes de vida arrelats i molt personals que fonamentenla seua idiosincrasia tribal. Quan en estos rnaterials de tectem un canvi drastic -eas del'HCT- és perqué noves étnies i cultures han fet acte de presencia en un paisatge comú.Els anomenats «contrastas demarcadors» no són mai gratuíts, pero atés que tals con­trastos -excepte el de la individualitat incínerator ía-, no els hem detectat al Maestral, iconsiderant ellirnitat coneixement que, malgrat les moltes prospeccions i estudis efec­tuats al llarg i ample del País, tenim encara de l'horitzó eneolític per la manca de seq üen­cies estratigráfíques, com ja en la década deis 50 assenyalava Fletcher,54 grosso modoinclourern la cronologia deis sepulcres de la roca del Corb en l'interespai del període cli­m átic subboreal comprés entre el 3.445 (Ly-6391) i el 2.245 (Ly-6392) a. de c., dates dona­des recentment pel C-14 per al potent mantell de guano que, a la cova de Bruixes/f fade tancament per a l'horitzó neolític i servix de base per a l'estrat del bronze valencia.

Si atenem la c1assificació de la tipologia funeraria establida per B. Ma rtí -en terra­ments primaris, enterraments secundaris, diposíts funeraris que no reben cap cura isi tges funer ár íes.ss- hauríem de comptar els de la roca del Corb entre els més fre­qüents, és a dír, entre els enterraments secundaris, en el qua ls la deposició dins lacova se suposa fe ta després del de scamament del cadá ver fora de la necr ópo lí. Arabé, creiem que, en este cas, es tracta d'en terraments primaris, encara que hi hagendesaparegut molts ossos - fin s i tot els cranis, pero no les peces dentals- a causa de laseua mateixa descomposició .

L'anárquic desorde dels materials, respon, segons el nostre parer ja manifestat, al'acció depredadora de certs animals. Esta ú ltima eventualitat deu haver es tat propi­ciada pel fet que els cadavers havien quedat sense cobrir sobre el sol dels abrics natu­rals triats com a lloc d'inhumació, tapiats per a formar autentiques cambres sepulcrals.Dita modalitat de deposició del cadáver és la mateixa que es detecta als refugis obertsen les pudingues del riu Millars.V

Per esta defensa deIs morts i els seus aixovars podem tindre el con venciment queen aquella societat es donava un totemisme d'ultratomba, connatural a la fugisseravida humana.

Borriana, maig de 1994

327