http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

1

La necessitat de polítiques de transformació de conflictes

1. Quan aplicar aquesta eina

En qualsevol moment que alguna persona amb mínima capacitat d’influència en la seva comunitat es plantegi com concretar polítiques de pau en l’àmbit comunitari o municipal.

2. En què consisteix?

Perquè hi hagi bones pràctiques de transformació de conflictes calen bones polítiques, perquè hi hagi bones polítiques calen bones cultures impregnades de valors sòlids que les orientin. En aquesta web tenim clar que ens orienten els valors de la pau positiva, la transformació de conflictes i el canvi constructiu. També aportem diverses eines que ens faciliten les bones pràctiques. On queden les polítiques? Aquesta fitxa aporta algunes idees en aquest sentit.

Si volem aprofundir en la cultura de pau cal aplicar polítiques de pau

L’administració pública té el deure de promoure polítiques de construcció de pau com a prevenció, seguretat, justícia i garantia

de benestar. Aquesta promoció es pot fer des de serveis específics i, alhora, implementant-ho com a element transversal entre tots els agents implicats en la comunitat que depenen del municipi. Això requereix desplegar un marc teòric i instruments de transformació de conflictes i construcció de pau entre aquests col•lectius de professionals.

El model de transformació de conflictes persegueix la pau i la justícia. La perspectiva adoptada per la transformació entén que les arrels de la pau s’ubiquen en la importància de construir relacions i estructures socials justes, a partir del respecte radical per la vida i els drets humans, amb la noviolència com a estratègia i a través de processos a mitjà i llarg termini. La transformació és una manera de mirar i de veure (J.P. Lederach, 2010), són unes ulleres amb les que veiem el conflicte social i personal, desde la situació immediata, els patrons subjacents i el marc conceptual, amb la finalitat de crear processos constructius de canvi a través de l’oportunitat que ens brinden els conflictes. Les polítiques han de saber recollir aquest model.

Tran

sfor

mar

el c

onfli

cte

a la

ciu

tat

- E

ina

nº1

9. La

nec

essi

tat

de p

olít

ique

s de

tra

nsfo

rmac

ió d

e co

nflic

tes

EINA Nº19

1. Expliquem la relació entre cultures/polítiques/pràctiques a la fitxa “Valorar la ciutat inclusiva”.

Les polítiques han de saber recollir la mirada de transformació de conflictes i tenir la creativitat d’impulsar serveis i recursos adreçats explícitament a promoure-la en tots els nivells de la ciutat.

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

2

Font: ECP

3. Veure article adjuntat a recursos addicionals: ARBÓS, Pau; IGLESIAS, Juan Miguel; MAÑAS, Marina (2011) Servei de Gestió de Conflictes a l’Espai Públic. Servei de Gestió de Conflictes. Ajuntament de Barcelona

Les polítiques de pau a la ciutat passen per serveis amb capacitat d’intervenció noviolenta en els conflictes veïnals i d’espai públic.

Tot i que sense una consciència explícita, els molts serveis que treballen aspectes del desenvolupament comunitari faciliten condicions de prevenció i provenció de conflictes; detectem que en aquells territoris on es fa una política proactiva d’abordatge del conflicte i cura de la convivència es redueixen notablement les situacions de tensió. Això no és gratuït.

L’aplicació de la perspectiva de transformació de conflictes a l’espai públic passa per la promoció i creació de serveis que explícitament busquin tenir cura de la convivència. Aquests han de ser serveis de proximitat que treballin a partir del vincle. Aquest treball de prevenció de violències va més enllà de les eines punitives dels cossos policials, que basen la seva actuació en el control i la contenció de la violència directa. Per promoure la cultura de pau necessitem serveis que puguin incidir en els patrons de relacions subjacents d’una comunitat.

Actualment, a la ciutat de Barcelona hi ha equips professionals treballant i apostant per aquesta via, com seria el cas d’educadors de carrer, equips de mediació comunitària, tècniques de barri o equips gestors de conflictes d’àmbit social a l’espai urbà (SGC)3. Insistim, tots aquests serveis es basen en la generació de confiança i vincle entre les parts, així

com en l’acompanyament a la comunitat per una convivència més justa, actuant en les diverses etapes del conflicte (des de la prevenció, a situacions de crisis, d’escalada o de desescalada del conflicte).

Cada agent, cada servei, té el seu rol en el conflicte i compleix una funció social, per exemple, la policia té l’encàrrec de mantenir el control social i reprimir la violència directa, no és tasca dels serveis socio-educatius assumir aquestes situacions de risc per les que els/les professionals no estan preparats, però si coordinar-se amb la policia per intervenir quan la tensió es redueixi. Així, per motius diversos és necessària una articulació efectiva i una cooperació real entre serveis amb rols complementaris: per aconseguir definir un diagnòstic complert dels usuaris i del context; per desenvolupar una actuació coordinada i eficient sense solapar-se ni molestar-se; o per fer seguiment de l’evolució. La presència d’un actor que estimuli i coordini aquestes tasques facilita molt.

És a dir, és important clarificar molt bé aquells rols que poden tenir rellevància en l’abordatge del conflicte i anar alerta en no generar confusió entre ells, ja que això pot dificultar molt la intervenció. Cal evitar solapament de rols contraposats que puguin dificultar la confiança i el vincle necessaris per treballar amb els col•lectius d’usuaris. Seguint amb l’exemple anterior, si el paper de la policia és contenció de la violència directe (molt necessari quan es dóna el cas), pot generar confusions entre

Situació immediata

Polítiques de transformació de

conflictes

Patrons subjacents

de relacions i estructures

Marc teòric que permet

relacionar una i altres

La situació immediata correspon a allò visible (per sobre de la línia de flotació), els darrers fets.

Els patrons són allò que des de plans subtils regula el sistema relacional que conforma aquella comunitat.

El marc teòric ens permet entendre i integrar un i altre.

Conèixer els tres facilita definir polítiques de pau efectives.

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

3

4. Veure fitxa “Les pràctiques restauratives.5. Concepte elaborat per John Paul Lederach en el seu llibre “La imaginació moral”(2008)

la ciutadania que els/les mateixos professionals assumeixin rols de mediació, en canvi serà molt necessari una bona articulació d’aquesta amb els possibles serveis de mediació i prevenció vinculats al territori.

D’altra banda, les situacions de conflicte requereixen saber vetllar pel conjunt de la comunitat4 i els seus interessos, i alhora entendre les necessitats profundes de les persones afectades, reconèixer-les i construir opcions i alternatives per canalitzar emocions o necessitats. Aquesta tasca és complexa i cal algú que en tingui cura explícitament.

Les polítiques de pau requereixen innovar

Per abordar pacíficament els conflictes cal superar les estratègies punitives i alhora evitar la impunitat. De moment això no sembla fàcil. Des de qui regula i gestiona sovint fa por sortir de la via punitiva, ja que sovint és la més coneguda, la més utilitzada històricament i està totalment naturalitzada. La permissivitat i la impunitat tampoc aporten solucions constructives. Per navegar entre aquesta polaritat i trobar vies restauratives i proventives, sembla que encara les tenim poc desenvolupades i disseminades. Cal molta imaginació moral, creativitat, capacitat d’inventar, d’impulsar processos d’investigació-acció, i voluntat d’aprendre de l’error. Tota experimentació acompanyada de reflexió ens farà millorar com a professionals i serveis.

No hi ha un manual, ni un receptari de com abordar conflictes a l’espai públic urbà, però sí existeixen experiències, eines i habilitats que faciliten la intervenció noviolenta i l’orientació envers processos de transformació i provenció de conflictes a nivell comunitari, sovint amb molt bon resultats. Aquesta web intenta aportar-ne alguns i alhora aprofundir en un terreny, el de la transformació de conflictes a la ciutat, on encara hi ha molt camí per recórrer i és necessari avançar per prevenir i superar violències urbanes.

Barcelona té molt bones pràctiques en aquest sentit, vegem-ne exemple:

• La transformació de conflictes des d’un servei de suport a les comunitats d’escala i espai públic. “Aquest servei es crea per reforçar l’Administració, les entitats i el veïnat en el procés de fer aflorar, afrontar i transformar els conflictes de forma

noviolenta. Els objectius del servei són: potenciar la convivència des de la responsabilització, la participació i la cohesió social; enfortir els canals de comunicació entre Administració i veïnat des de la proximitat; coordinar informacions de necessitats i propostes amb recursos i entitats del barri per garantir una atenció integral; afavorir la integració del teixit comercial del barri en la comunitat; contribuir al manteniment integral dels espais públics/privats i potenciar la convivència i la implicació en les comunitats d’escala des del diàleg i la col•laboració mútua”.

CÓRDOVA, Luís; MARTÍNEZ, Toni; QUERALTÓ, Sandra (2017) La transformació de conflictes des d’un servei de suport a les comunitats d’escales i espai públic.

3. Recursos addicionals

Un exemple de servei d’intervenció en conflictes considerats de complexitat des d’una mirada transformativa.

• ARBÓS, Pau; IGLESIAS, Juan Miguel; MAÑAS, Marina (2011) Servei de Gestió de Conflictes a l’Espai Públic. Servei de Gestió de Conflictes. Ajuntament de Barcelona

Un exemple interessant de com elaborar un protocol d’intervenció noviolent en situacions de conflicte comunitari entre els diversos actors implicats:• CANIMAS, J. ; CARBONELL, F. (2008) Educació i conflictes interculturals. F.Jaume Bofill

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

4

4. Eina

Aquesta eina convida a reflexionar sobre quins actors, i particularment serveis, aporten o dificulten l’abordatge del conflicte de forma constructiva en el territori on s’intervé. Consisteix en analitzar les diverses forces positives i negatives que influeixen en un conflicte al llarg de les seves etapes. Això ens pot ajudar a identificar i reforçar aquells actors que tenen un paper de resolució/transformació més rellevant.

1.Fes un gràfic de les etapes del conflicte i identifica quin moment t’interessa per fer-ne l’anàlisi de camps de força.

2. Anomena un objectiu específic per aquest moment, el canvi que desitgis impulsar.

3. A un costat de la línia fes un llistat de les forces que semblen donar suport al canvi que vols impulsar. Al costat de cada força identificada representa-la amb una fletxa envers la línia vertical dibuixada. Fes la fletxa d’una amplada i llargada relativa en funció del nivell de força que consideres que cada factor/actor aporta a l’objectiu que et planteges.

4. A l’altre costat de la línia fes el mateix exercici amb les forces que identifiques que obstaculitzen l’objectiu definit.

5. Considera quins serveis o recursos municipals o comunitaris poden influir sobre algunes d’aquestes fletxes, ja sigui per enfortir les positives o per neutralitzar les negatives a favor del canvi desitjat.

6. Si realitzem l’exercici en un moment de crisis i necessitat de contenció podem identificar aquells serveis o recursos que ajuden a la resolució. Si ho repetim en una etapa posterior del procés de conflicte identificarem aquells elements que empenyen envers la transformació.

http://escolapau.uab.cat pr.conflictes.escolapau@uab.cat@escolapau

Amb el suport

5

Esquema Anàlisis de camp de força:

Forces positives. Forces negatives.

Objectiu, canvi desitjat: