Una mica d’història

1855

1857

Maquinista Terrestre i Mar ítima

Ferreria Barcelonesa

1947

1989 Fusió empresarial (Meinfresa)

1994 Integració multinacional

Fundadors: V. Esparó i N.

Tous

Fundadors: Germans Girona

2000

2

Talleres DevísMaterial para Ferrocarriles

y Construcciones (MFC)Fundadors:

Germans Devís

18971881

MTM i Macosa, desenvolupament urbà de Barcelona• El Pla Cerdà va impulsar la creació de fàbriques a la xarxa urbana de

Barcelona.

• La Maquinista Terrestre i Marítima (MTM) i Macosa van ser pioneres en la indústria metal·lúrgica a Catalunya.

• La ubicació de la fàbrica de la MTM a la Barceloneta fóra de la muralla va ser un encert:

fàcil accés ferroviari i residència de treballadors/es.

• Les instal·lacions de Macosa al Poblenou van ser conegudes per la xemeneia de laminació i la simbòlica

Torre de les Aigües que encara es conserva en l’actualitat .

Macosa (1941)

Torre de les Aigües (2015)

3

MTM (1920)

MTM i Macosa, models d’indústria metal·lúrgica (I)

• La Maquinista i Macosa van ser les protagonistes de la revolució industrial i tecnològica de Catalunya,

presents al dia a dia en tot tipus d’instal·lacions:Ponts

Centrals tèrmiques

Trens

Tramvies

4

Grues

Mecànica trens (bogies motors)

Construccions metàl·liques

(Mercat del Born, Estació de França)

MTM i Macosa, models d’indústria metal·lúrgica (II)

Turbines hidràuliques

5

Motors dièsel d’embarcacions

Calderes vapor

La indústria ferroviària (I)

6

• L’any 1882 La Maquinista rep el primer encàrrec de locomotores , que l’obliguen a reformar les

instal·lacions i ampliar els tallers.• A finals de segle, els tallers assumeixen la construcció de motors per a embarcacions i encàrrecs de

ponts, grues, màquines de vapor de gran potencia per a les indústries textils i farinera, de gas i

electricitat. • L’any 1895, la companyia disposava d’un parc de 17 locomotores de vapor, el més gran de totes les línies de

vapor a l’Estat Espanyol d’aquella època. Les primeres 14 locomotores eren de tipus carenades de la casa

anglesa, Merry Weather. • Fins el 1899 el tramvia elèctric no va circular a Barcelona. Can Girona va ser el primer.

Locomotora vaporSant Andreu -Horta

Tramvia de Barcelona nº529Can Girona

7

• El 1870 Aleix Soujol va projectar una xarxa de tramvies de tracció de cavalls que enllaçaven Barcelona amb Sant Andreu del Palomar i Sants.

• 7 anys després, Soujol va obtenir l’autorització pel canvi de tracció animal a vapor. I es crea la Societat de Tramvies de Barcelona al Clot i a Sant Andreu per construir la xarxa del tramvia de vapor.El 19 de desembre del 1877 es va inaugurar la prime ra línia de vapor de Barcelona.

• La circulació dels tramvies estava restringida per una ordre local que prohibia la circulació al casc urbà a més de 8 Km/h, així com la prohibició d’utilitzar el xiulet de la màquina.

• La línia tenia una longitud de 4560 m, des del carrer Trafalgar, on es va traslladar la sortida de Barcelona, després de la limitació de velocitat, fins el carrer Gran de Sant Andreu amb el carrer Abat Odón (actual estació de Sant Andreu).

La indústria ferroviària (II)

8

• La Maquinista va destacar per la fabricació de locomotores ténder “1600”y “1700”per a

l’arrossegament de trens express, les “Santa Fe” per a la Companyia del Nord, les “Montaña” (serie 2.700)

per a la RENFE i finalment la “Confederación” capaç de superar els 130 Km/h.

• El 1935 la Maquinista va lliurar al govern republicà les primeres locomotores Dièsel.

La indústria ferroviària (III)

RENFE. Sèrie 250

Montaña ConfederaciónCaldas

9

• A la dècada dels anys 20, la MTM es trasllada a Sant Andreu i comença a fabricar juntament amb Macosa,

els “ferrocarrils subterranis” com el metro i trens de rodalies de RENFE.

Serie 400 – Metro Barcelona

Serie 1000 – Metro Barcelona

La indústria ferroviària (IV)

10

La indústria ferroviària (V)• Macosa i els seus antecessors van construir bona part del material dels ferrocarrils de via estreta que van circular a Catalunya, tant de transport de passatgers com de mercaderies.

Cotxe BC10 del TFEMB (1903)

Cotxe E-30 del TFEMB (1902)

1rs cotxes de bogies de via estreta del Central Català

- línia Martorell-Manresa (1892)

MTM, capital humà• La Maquinista no únicament va destacar com a referent industrial i de consciència obrera. • Les relacions i vinculacions entre els companys de feina, les famílies i l’entorn social han tingut una gran rellevància.

Promoció de la cultura

Promoció de l’esport

11

MTM i Macosa, escoles d’aprenents (I)• A la segona meitat del segle XIX davant la falta de treballadors i tècnics qualificats La

Maquinista i Macosa van decidir formar als seus treballadors a fi de poder incorporar les noves tècniques

productives.

• És l’inici de la formació professional al nostre país Escoles d’aprenents (Setembre, 1947–1976)

• Durant la postguerra, la reconstrucció d’infraestructures va accentuar la demanda productiva i

de mà d’obra qualificada.

12

MTM i Macosa, escoles d’aprenents (II)• Els treballadors formats tenien un alt nivell de qualificació i d’eficàcia productiva degut a

l’estreta relacióentre formació i producció.

• La formació no només era tècnica, sinó que la llengua també era molt important. Rebien classes de català,

llengua que durant els anys 50-60 estava prohibida pel règim franquista.

• Les escoles es van tancar, amb l’excusa de ser un bressol de “rojos separatistes i revolucionaris”.

La pressió dels Comitès d’Empresa dels anys 80 van aconseguir que es reobrissin durant uns anys més.

13

MTM i Macosa, consciència obrera

• Des de les Escoles d’aprenents els treballadors van consolidar una consciència obrera que va suposar un avanç democràtic i de representativitat obrera.

1919

Reducció jornada laboral a 8 hores diàries

Moviment obrer i sindical de la MTM

1962

Creació de la primera ComissióObrera

1961

Primera Vaga Dones MTM per condicions laborals

Moviment obrer i sindical de Macosa

1936

Col·lectivització

Guerra Civil

Els 1.500 treballadors donaven 1 setmanada de sou

als treballadors que estaven a les milícies.

14

MTM i Macosa, fusió amb

• MTM i Macosa desapareixen com a empresa i s’integren dins la multinacional ALSTOM a la planta de

Santa Perpètua de la Mogoda (Vallès Oriental).

• Els treballadors de MTM i Macosa s’uneixen en una única plantilla.

1994

15

• Seguint l’esperit emprenedor i innovador de La MTM i Macosa, ALSTOM aposta per desenvolupar les Noves

Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a:

• Materials;• Dissenys avançats en l’arquitectura del vehicle

(aerodinàmica ferroviària, la aplicació de criteris bio mecànics a la seguretat)• Desenvolupar sistemes de senyalització i comunicació : l’ ERTMS (European Rail Traffic Management System)• Sistemes embarcats de diagnòstic i control intel·ligent (Train Control Monitoring System)• Sistemes de control de transport urbà (Center Traffic Control/CTC)• Desenvolupar l’automatització i robotització en els processos de fabricació• Millorar la fiabilitat, disponibilitat i manteniment del material (Reliability Availability Maintenance

System) que permet activar processos de re-enginyeria del vehicle.

• Producció de cara a l’exportació degut a la crisi del mercat nacional.

16

ALSTOM, emprenedoria i innovació

Fundació Museu Historico-social de la MTM i la Macosa

• Objectius:• Preservar la memòria col·lectiva i patrimoni cultural del món del treball generat al llarg de 150 anys.• Mostrar el passat obrer i fabril, els èxits, sacrificis i experiències dels treballadors.• Estudiar, investigar i mostrar l'evolució del moviment obrer i les organitzacions sindicals en la lluita

pels drets dels treballadors i de les seves condicions laborals i de vida.• Mostrar les produccions industrials i la seva incidència en l’evolució de la indústria.• Ser un centre d’interès i participació.

17

2000 Creació