NOUS REPTES EN VALORACIO FUNCIONAL

COORDINACIO CARDIO-RESPIRATORIA

EFECTES DE L’ENTRENAMENT I DESENTRENAMENT

N. Balagué, J. González, C. Javierre, R. Hristovski, D. Aragonés, J. Alamo, O. Niño, J.L. Ventura (2016). Frontiers in Physiology, 7, 35

nataliabalague@gmail.com

Proves valoració funcional

Reserva

Cardio-respiratòria

Time min

Speed Km/h

VO2/K

VCO2 ml

VO2 ml

RER

HR b/min

RR c/min

VE l/min

Vt(BTPS) ml

VE/VO2

PETCO2 mmHg

PETO2 mmHg

METS

0:15

4.2 175 227

0.77

46 16 8.3 529

36.8 39 114

1.2

0:30

7.7 353 418

0.84

49 14 12.5

921

29.9 37 117

1.8

0:45

1.7 76 92 0.82

50 11 6.2 569

67.1 32 128

0.5

1:30

8.0 11.6 527 631

0.83

61 16 16.4

1021

25.9 40 116

3.0

1:45

8.0 15.3 608 833

0.73

89 24 18.9

799

22.7 42 108

4.1

2:00

8.0 25.6 953 1388

0.69

101

20 26.6

1328

19.2 43 100

7.0

2:15

8.0 27.3 1009

1480

0.68

99 32 29.1

916

19.7 43 99 7.2

MAXIMS VALORS LLINDAR Variables aïllades

Coordinació cardio-respiratòria

CCR: sinergia entre la funció cardiovascular i respiratòria

Garcia et al., (2013). Auton. Neurosci., 175 (0), 26-37

La sinergia es perd amb: - malaltia (Garcia et al., 2013) - edat (Iatsenko et al., 2013) - estats mentals (Wu & Lo, 2010)

Efectes de l’entrenament i desentrenament?

Com estudiar sistemes amb molts components que interaccionen dinàmicament amb l’entorn?

Variable coordinativa

Comportament no lineal

Interaccions endògenes i exògenes

V.C.

Representació de baixa dimensió d’un sistema d’alta dimensió Haken’s slaving principle (1983)

Trajectòria de la Variable

Variable coordinativa

Reducció de la dimensionalitat dels sistemes. Anàlisi de components principals (ACP)

Variables:

• FeO2 (%O2)

• FeCO2 (%CO2)

• VE (l/min)

• PAS (mm Hg)

• PAD (mm Hg)

• FC (bat/min)

ACP Extracció del minim numero de

components que expliquen la variabilitat

de les variables seleccionades

Time min

Speed Km/h

VO2/K

VCO2 ml

VO2 ml

RER

HR b/min

RR c/min

VE l/min

Vt(BTPS) ml

VE/VO2

PETCO2 mmHg

PETO2 mmHg

METS

0:15

4.2 175 227

0.77

46 16 8.3 529

36.8 39 114

1.2

0:30

7.7 353 418

0.84

49 14 12.5

921

29.9 37 117

1.8

1.7 76 92 0.82

50 11 6.2 569

67.1 32 128

0.5

1:30

8.0 11.6 527 631

0.83

61 16 16.4

1021

25.9 40 116

3.0

1:45

8.0 15.3 608 833

0.73

89 24 18.9

799

22.7 42 108

4.1

2:00

8.0 25.6 953 1388

0.69

101

20 26.6

1328

19.2 43 100

7.0

2:15

8.0 27.3 1009

1480

0.68

99 32 29.1

916

19.7 43 99 7.2

Objectiu

Comparar els efectes de 3 tipus d’entrenament

(aerobic, força, mixte)

i del desentrenament

sobre el rendiment, la reserva cardio-circulatòria

i la CCR

Mètode

• Participants: 32 nois (21.2 ± 2.4 anys), 4 grups (n= 8)

• Entrenament: 6 setmanes, 3 sessions/set, 60 min.

AT (Aerobic ): pedal. 60% VO2max

RT (Força): 2 circuits (10 ex)

A+R (Aerobic+Força): 30’ pedal+ 1 circuit C (Control)

• Tests: abans, després, desentrenament

Entrenament força

• squat,

• chest press,

• shoulder press,

• triceps extension,

• biceps curl,

• pull-down (upper back),

• quadriceps extension,

• leg press,

• leg curls (hamstrings),

• calf raise

(Pollock et al., 2000)

12 rep. 2s up & 4s down 2min rest

Test incremental

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Watt

s

min

PROTOCOL PROVA D'ESFORÇ

60-70 rpm • 20W/min fins exhauriment

• 70 rpm

• Excalibur cycle

• Anàlisi gasos resp. a resp.

• Hemodinàmica continua (Nexfin)

• ECG

Test de força màxima i potència

• 1 RM

• força/velocitat

100 Hz (resolució 10 ms)

Precisió: 0.075 mm

Bench Press

Ayala, Jordi,24/02/2011, Con, Both

Ayala, Jordi,14/04/2011, Con, Both

Ayala, Jordi,11/05/2011, Con, Both

Po

we

r[W

]

Velocity[m/s]

0

100

200

300

400

0.0 0.5 1.0 1.5 2.0

Linear encoder (MuscleLab V7.16 Ergotest Technology)

Variables de rendiment i cardio-respiratories

• Valors max. rendiment:

W max cycling

1RM squat/ 1RM chest

• Valors max. cardio-respiratoris:

- VO2max

- VCO2 max

- FCmax

- VE max

- PAS/PAD

Anàlisi estadística

• Mitjana i DS valors max. variables rendiment i cardiorespiratories.

• ACP per reduir la dimensionalitat (criteri de Kaiser-Gutman)

• Mediana del coeficient de congruencia del PC1 obtingut en cada grup i condició (comparació Kruskal-Wallis ANOVA).

• Les diferències entre condicions es van calcular a través de Mann Whitney U matched pairs test i el tamany de l’efecte amb Cohen’s d

De dalt a baix: Reducció de les variables cardio-respiratòries a series temporals de PCs D’’esquerra a dreta: canvis amb l’entrenament I desentrenament Gràfics superiors: Series originals de les variables Gràfics del mig: Posició dels vectors en el sistema de coordenades dels PCs. Gràfics inferiors: Series temporals dels resultats dels PCs

Resultats: ACP i canvis amb l’entrenament i desentrenament

Resultats: Numero de PCs

Abans Després Desentrenament

Control 2 2 2

Aerobic 2 1 2

Força 2 1 2

Aerobic+ Força

2 1 2

Resultats: Projecció de variables en el PC1 (3 condicions)

Variables Projecció de les

variables en el PC1

M SD

VE .80 .11

FeO2 .54 .13

FeCO2 .66 .14

HR .88 .06

SBP .82 .07

DBP .77 .09

Resultats (PCA) Coeficient de congruència en els 4 grups

Diferències significatives respecte al grup control

(H (3, N= 32) = 11.28; p = .01)

Groups Cohen´s d

C and AT 1.5

C and RT 0.8

C and AT+RT 0.7

Discussió

• No es van trobar diferencies quantitatives en variables de rendiment i cardio-respiratòries aïllades.

Nivell d’entrenament?

Període d’entrenament curt?

Massa estres dels estudiants?

• L’avaluació de la CCR sembla ser més sensible a l’entrenament o precedir els canvis quantitatius?

• Els canvis dimensionals (numero de PCs) poden ajudar a discernir si els canvis quantitatius poden ser atribuits o no als efectes d’entrenament

Resultats: dinàmica de canvi del PC1

Reptes de futur

- Estudiar la dinàmica del PC1,

- Relació de la CCR amb la salut o l’estat de forma, - Relació entre CCR i llindars, - Efectes d’altres programes d’entrenament (HIT, intervàlic)

en la CCR, - Testar altres tipus de població.

Recomanació: Incorporar la perspectiva dels sistemes complexos al marc de la recerca estratègica en medicina de l’esport (Holtzhausen et al., 2014).