L’ APRENENTATGEElaborat per Esther Martí, Sara Martínez, Marta Pagan, Inés Piqué i Laia Soria.

Tercera reflexió - Grup B2 FPCEE URL BlanquernaGrau Educació InfantilA càrrec de Txema Córdoba

Què són els mètodes

d’aprenentatge?

En aquesta reflexió volem fer menció dels aspectes a tenir en compte i la varietat de passos a dur a terme quan volem assegurar-nos que els nostres alumnes aprenguin bé i amb qualitat.Per a poder dur a terme una bona classe nosaltres hem de ser professionals i tenir unes estratègies d’ensenyament on posarem les nostres tàctiques i mètodes d’ensenyament, per assegurar-nos arribar al punt on volem exactament arribar.Necessitem objectius, estratègies, seleccionar un estil d’aprenentatge, tenir estratègies tant d’aprenentatge com pedagògiques i seleccionar un procediment d’ensenyament per a dur a terme la nostra tasca.Tots aquests mètodes, estratègies… els escollirem en funció de l’objectiu que volem aconseguir.Per exemple: si volem treballar amb un grup que és molt competitiu, treballarem la cooperativitat, hem de ser capaços de detectar el nostre grup com és i què hem de treballar.Tot això és el que nosaltres hem de saber, donant un toc lúdic, motivador, atractiu i engrescador perquè s’ho passin d’allò més bé aprenent.

Em pregunto...com aprenem?

La paraula mètode significa “camí per arribar a un fi”. En aquest sentit, el concepte de metodologia integra els mètodes i les tècniques per a desenvolupar unes habilitats per adquirir una competència.

Què són?Com sabem quin

és el millor mètode

d’ensenyament?

• Nosaltres opinem que ha d’haver-hi una experiència prèvia i vital del mestre perquè depenent del que aquest hagi viscut aplicarà una metodologia o una altra. També és important que el mestre hagi fet una observació prèvia del grup classe per saber quines són les millors activitats per a realitzar-hi.

• Per una banda el professor pot tenir un mètode d’ensenyament més expositiu, que és aquell en què el professor només es limita a explicar un concepte i els nens li han de tornar la mateixa informació en forma d’examen i per una altra banda podem trobar el professor que es regeix més per l’experimentació.

• L’alumnat també és un altre factor molt important a l’hora d’escollir una metodologia. El professor ha de tenir en compte l’edat dels alumnes, el nivell d’interès que aquests mostren, el nivell de coneixements…

• Per últim, la metodologia a escollir també dependrà del contingut, ja que depenent de l’assignatura hi haurà un contingut més pràctic com pot ser per exemple l’educació física o un contingut més teòric com per exemple les llengües.

COMPETITIVASón les activitats fisicoesportives que, malgrat que també es poden practicar com un mitjà de recreació o per mantenir la forma física i la salut, es basen en la participació en una competició esportiva.Nosaltres no ens sentim atretes per aplicar aquesta metodologia, ja que gràcies a les nostres experiències hem après que competir no és la millor forma d’aprenentatge, ja que no s’apliquen molts valors.Totes nosaltres des de ben petites a les classes d’educació física hem realitzat activitats competitives i encara que al principi totes ens divertíem, a la fi només ens ha servit per a ridiculitzar-nos, per baixar el nostre estat d’ànim i no tenir ganes de superar-nos a nosaltres mateixes..

Creiem que impartir una assignatura no depèn només del contingut sinó que depèn també de la metodologia que el mestre apliqui per impartir la matèria.

Quins tipus de metodologies

existeixen?

COOPERATIVASón activitats col·lectives on les metes dels participants són compatibles,amb independència de què es realitzin els mateixos papers o papers complementaris, no existeix oposició en el paper d’aquests, és a dir que l’acció d’uns ha de beneficiar als altres i viceversa.

El nord-americà Steve Grineski (1989) va realitzar un estudi per determinar que els jocs cooperatius afavorien a les conductes socials en canvi els jocs competitius no.

Les activitats cooperatives ajuden a:- Promoure la integració de tots i cadascun dels alumnes en el grup.

- Afavorir conductes grupals, donant a veure que treballant en grup s’aconsegueix molt més, ja que tenim diversos punts de vista en comptes de treballar individualment.

- Conèixer noves possibilitats de joc, desfent el mite que només són divertits els jocs competitius.

- Desenvolupar habilitats socials a través de la pràctica d'activitats físiques, gaudint així de la relació amb els altres.

- Promoure un clima de classe positiu, caracteritzat per l'expressió de sentiments, la comunicació, l'empatia, la regulació no violenta dels conflictes, etc.

Apostem per una metodologia cooperativa perquè...

Quan apliquem una metodologia cooperativa a part de divertir-se amb el joc, també els fa aprendre valor que són essencials per al seu desenvolupament tant físic, com psíquic i social.

Al contrari de les activitats competitives, les cooperatives ens poden servir per a una major participació dels alumnes de la classe, ja que amb les cooperatives no tenim aquella por de quedar en ridícul davant de tota la classe i que tothom es rigui de nosaltres, si apliquem aquesta metodologia si perdem, perdem tots i pel contrari si guanyem, guanyem tots.

Un bon exemple per demostrar que les activitats cooperatives són millors que les competitives és el nostre aprenentatge que estem adquirint mitjançant les classes d’educació física d’aquest semestre.

Hem tingut l’oportunitat de realitzar els dos tipus d’activitats i sempre hem tingut la sensació de què les cooperatives ens han unit molt més com a grup de classe mentre ens divertíem jugant.

Per quina metodologia

apostem?

Per tal de tenir motivats als alumnes a l’hora d’aprendre i impartir una bona ensenyança es necessiten i es fan servir diverses estratègies d’aprenentatge. Aquestes es realitzen i es van canviant segons els graus de desenvolupament dels alumnes, els materials, recursos etc.

Nosaltres creiem que per impartir una bona ensenyança i que l’alumnat estigui atent a les classes, la motivació i la dinamització a les aules són imprescindibles, ja que així l’aprenentatge és fa molt més fàcil.

Què són?Com les podem

classificar?

LES ESTRATÈGIES GLOBALS

Són les que es realitzen en les tasques més senzilles i en conseqüència es requereix una més baixa organització. Aquesta és la presentació i realització de tota la tasca.

La global pura consisteix en la realització de tota l’activitat en una velocitat

normal.

Global amb polarització de l’atenció

Es realitza i completa tota l’activitat, tot i que es posa més atenció en un aspecte

concret de l’execució.

Global amb modificació de la situació real

L’activitat es realitza però les condicions de l’execució es

modifica per tal de facilitar i potenciar l’aprenentatge.

1

LES ESTRATÈGIES ANALÍTIQUES

Són les que es realitzen en les

tasques més senzilles i en conseqüència es requereix una més baixa organització. Aquesta és la presentació i

realització de tota la tasca. Les estratègies analítiques: són les

que les activitats són ensenyades per parts, és a dir, l’activitat a realitzar es separa per tal de facilitar i incidir en

una d’elles i així tenir un aprenentatge més eficaç.

Aquestes estratègies són més complexes i per tant exigeix un

grau més alt d’organització.

L’analítica puraL’activitat es descompon en diferents parts, les quals es

fan per separat i es comença per la que el professor

considera la més important. Quan està dominada es van

afegint les altres. Una vegada totes estan dominades,

finalment tots els components de l’activitat es realitzen

seguidament.

L’analítica progressiva Es comença per la primera

part de l’activitat i després es van afegint les altres parts fins a la seva execució final global.

L’analítica seqüencial l’activitat es realitza a partir

de la primera part i és segueix amb les altres

progressivament seguint l’ordre de l’activitat fins a

arribar a completar-la tota..

2

3

LES ESTRATÈGIES MIXTES

Consisteixen a combinar les dues estratègies, la global i l’analítica. Ja que totes les activitats han d’acabar de forma global, l’execució

pràctica es comença amb un exercici global, després es

segueix amb una part analítica i finalment s’acaba amb

l’estratègia global.

Per a nosaltres aquesta forma d’ensenyança fa molt més fàcil l’aprenentatge, ja que les estratègies que s’utilitzen tenen diferents recursos i en els nens els hi sembla més motivador. A més a més, els nens van adquirint diferents experiències en cada una d’elles i en conseqüència, les activitats impartides són recordades més fàcilment que d’altres.

Són un recurs pedagògic amb el qual podem treballar els continguts de l’àrea d’Educació Física a les aules d’Educació Infantil i d’Educació Primària. En aquests, els alumnes s’endinsen en un món en el qual són els protagonistes de la seva pròpia aventura i experimenten en primera persona com resoldre les dificultats i reptes que es plantegen.

Aquests contes han de tenir una durada màxima de 45 minuts ja que si s’allarguen molt més els alumnes poden perdre el fil de la història.

Hem de tenir en compte diferents premisses com que la història l’hem de conèixer a la perfecció per tal que aquesta sigui dinàmica i tingui una continuïtat, s’ha de disposar de tot el material necessari per a la realització del conte i que estigui ubicat en l’espai per a que els nens ho tinguin al seu abast. El narrador s’ha d’endinsar a la història per tal d’afavorir la integració dels nens i ha d’haver de ser un espai ampli on es puguin moure sense topar-se.

• Fer que el nen sigui el protagonista• Desenvolupar la seva capacitat creativa i expressiva.• Afavorir les àrees cognitives, socials, afectives i motores.• Desenvolupar les capacitats físiques..

Com es poden aplicar els

procediments d’ensenyament?

OBJECTIUS

ELS CONTES MOTORS

Animació: se’ls introdueix a la història que se’ls explicarà, millorarem això si els hi donem algun objecte o disfressa.Principal: narració i vivència del conte, es va explicant la història alhora que se’ls va fent activitats motrius relacionades amb el que va succeint a la història.Tornada a la calma: és el final del conte on aquest els conduirà a una fase més relaxada i tranquil·la.

ESTRUCTURA

A partir de les nostres vivències hem presenciat un conte motor en el qual volem destacar tres accions:• Primer les companyes ensenyaven un ritual previ a anar de caça.• Després amb uns estics que representaven uns cavalls que les acompanyaven el seu camí

durant l’anada de caça.• Amb dues màrfegues una col·locada a terra i l’altre a sobre inclinada, les companyes havien de

passar per sobre amb els ulls tapats.

Hem trobat un parell de pàgines plenes de contes motors i sessions que us podria ser moltútils en un futur, us les deixem escrites per si li voleu donar un cop d’ull:

• http://amoverelesqueleto.webnode.es/actividades/conceptos-basicos/cuentos-motores/

• http://crecerjugando7.blogspot.com.es/p/cuentos-motores.html

BIBLIOGRAFIA• http://medicina.usac.edu.gt/fase4/docu-apoyo-faseiv/meto.pdf

• http://gtisd.webs.ull.es/metodologias.pdf

• http://www.xtec.cat/iescirvianum/arxius/Matalum%203r%20trim%201r%20batx.pdf

• https://drive.google.com/viewerng/viewer?a=v&pid=sites&srcid=YmxhbnF1ZXJuYS51cmwuZWR1fGVkdWNhY2lvLWZpc2ljYS0xci1nZWktMjAxNC0xNXxneDo3N2YwYzJlMGVlMzVmMjdk&u=0

• http://ocw.um.es/gat/contenidos/jvgjimenez/Educacion_Fisica_Primaria_I_y_II/material_clase/estrategia_en_la_prctica_de_educacin_fsica.html

• http://www.csicsif.es/andalucia/modules/mod_ense/revista/pdf/Numero_14/MARIA%20TERESA_CEULAR_1.pdf

• http://www.magister.es/grado/materiales/menciones/mencion_educacion_fisica/clase1/cuentos_motores_clase1/Tema%201%20CUENTOS%20MOTORES.pdf

• http://es.slideshare.net/manacol24/teora-cuentos-motores