UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE LA PAU

XVII edició: PAU I CIUTADANIA

Sant Cugat del Vallès, del 17 al 23 de juliol del 2002.

Carme Romia i Agustí.

Catedràtica de Teoria i Història de l'Educació i Coordinadora del Seminari

Permanent d'Educadors/es per la Pau (SPEP) de la Facultat de Formació del

Professorat de la UB.

cromia@d5.ub.es

EDUCACIÓ DES DE LA IGUALTAT I LA DIVERSITAT

Encara que avui se'n parla molt, els conceptes d'igualtat i diversitat referents a

l'educació no són nous ja que tenen la base en el principi educatiu de la

individualitat. Es fonamenten en el dret que té tota persona de rebre una

educació a la seva mida, en funció de les seves necessitas i possibilitats. I com

tot principi educatiu, a diferència dels fins que és el primer que es planteja i

l'últim que s'aconsegueix, es té en compte des del primer pas que es fa en nom

de l'educació.

Igualtat de drets i necessitats bàsiques. Diversitat de potencials, actituds,

capacitats, possibilitats i circumstàncies.

Podem parlar de diversitat fent referència als resultats obtinguts en

l'escolarització. Però també a la diversitat de factors que incideixen o poden

incidir en que aquests resultats siguin uns o uns altres.

Hi ha els qui no poden seguir el ritme escolar be sigui per defecte o per excés.

Hi ha els qui tenen algun tret funcional, un síndrome clínic o una situació

personal que els resta capacitats. Hi ha els qui provenen de grups o contextos

culturals amb uns valors, pautes, normes i esquemes diferents.

La majoria de la diversitat existent en la població escolar no és tant deguda a

una condició personal pròpia com a factors de funcionalitat o d'estar en minoria.

La majoria de vegades el sentir-se tractat com a diferent és un factor aleatori,

temporal o circunstamcial.

D'un temps ençà l'educació ha incorporat canvis ja que el context social on es

dóna ha canviat i, amb ell, les persones i les seves necessitats. O degut a

l'educació s'han generat canvis socials i personals? O als reves? Segurament

ambdues coses.

CANVIS SOCIALS, CANVIS PERSONALS

Segons Edgard Morin, les societats del segle XXI han entrat en el paradigma

de la complexitat. I aquesta complexitat ha estat fruit de la gran quantitat de

canvis que s'han produit sobretot des de la mitat del segle passat.

S'han produit canvis en quantitat i en qualitat. Poques coses en la nostra vida

s'han escapat a la dinàmica generadora de canvis en la forma de veure i viure

la vida.

Des de que vàrem arribar han canviat moltíssimes coses. I no diguem des de

que varen arribar els nostres pares i mares o els nostres avis o els avis

d'aquests.

Ja poc és per tota la vida. Ja no són definitius els estudis, l'especialització, el

lloc de treball, la residència, les creences, la religió, la parella, l'alimentació, els

valors, els costums, la condició social, el paisatge i tantes coses més. També la

nostra vida diària ha sofert canvis.

Cada vegada necessitem més instruments per poder fer les nostres funcions

quotidianes,

depenent cada cop més de la tecnologia.

L'engranantge social s'ha burocratitzat i s'ha fet molt més complexe. Hi ha més

necessitat de vigilància, guardians, policies, etc.

Els mitjans socials són més nous i més complexes.

Han disminuit les certeses, evidències i seguretats.

La política mostra lo insegur que pot arribar a ser allò que aparenment és tan

segur.

El propi projecte de vida ja no ve donat, cadascú s'ha de fer el seu.

La persona està en millors condicions aparents d'escollir però també sofreix

més coaccions i limitacions per fer-ho. Lo que un começa sent, no sap com

acabarà.

Hi ha perspectives, com mai, de poder ser-ho tot i de no poder ser ningú.

El ritme dels canvis és molt intens i per això costen d'assumir mentalment i

socialment.

Les persones tenim poc temps per poder assimilar els canvis i les novetats.

El progrès ha facilitat coneixer-ho tot a gran velocitat. No hi ha res que no es

pugui conèixer, saber o entendre.

El més ignorant d'avui sap molt més que el més il.lustrat dels nostres

avantpassats.

No hi ha llocs que no es puguin visitar.

No hi ha poble, cultura o comunitat que no puguin ser investigats.

La modernitat ha aconseguit a gran velocitat: apropar lo llunyà, incorporar el

que era d'altres, familiaritzar-nos amb estranys. Però, a la vegada:

Aquest món és únic, tot té a veure amb tot.

El món que coneixem cada dia més, se'ns escapa de les mans.

El que passa en un lloc té a veure amb tot el món.

Seguretats que semblaven intocables poden perdre demà tota la seva validesa.

Es té por a lo imprevisible. Lo imprevisible es desconeix i lo que no es coneix fa

por.

Hi ha més informació però també més fòbies.

Les migracions augmenten i canvien de direcció.

Hi han molta més experiència en connectar amb persones diferents, altres

formes de vida, costums i valors.

La presència de persones diferents ha passat a ser cosa frequent requerint

esforços d'adequació tant dels propis com dels estranys.

EFECTES DE LES TROBADES

En cada pais d'inmigració entren en contacte cultures, estils de vida i sistemes

de valors que no estan preparats per aquest contacte.

Es generen conflictes, no tant per la trobada de la diversitat com per la resposta

davant d'aquesta..

Els estranys amb la seva presència fan relativitzar als nadius llur sistema de

valors.

Els nadius experimenten activament la pròpia realitat, la d'un món que havien

tingut com a l'unic possible.

I com el nostre món ja no és l'únic possible, no ens queda més remei que

redifinir-nos.

Fugint d'un món cada vegada més complexe sovint es busca refugi en

plantejaments simples que diferenciin causa i efecte i que permetin trobar

culpables.

Si el majoritari desconfia de l'estrany, encara el fa més estrany i li reafirma la

seva desconfiança inicial.

Si l'inmigrant es guia sols per l'estel de la seva terra, això farà que la terra

estranya li resulti insoportable.

Com més relació i apropament s'estableix més possible és abordar els

conflictes de forma civilitzada, democràtica i pacífica. Tot això amb ventatges

evidents per a tota la societat.

Calen doncs ponts i punts de trobada que permetin l'apropament, el

coneixement, el canvi de perspectives i l'intercanvi d'aportacions.

IDENTITAT

La diferència és un concepte que es refereix directa o indirectament a la

identitat i sols és possible des d'ella. I la pluralitat és la suma d'identitats

diferents.

Podem trobar identitats diferents: identitat personal, cultural, nacional, religiosa,

lingüística o social.

La identitat personal es construeix a partir de la interrelació amb altres identitats

davant de les quals la persona es posiciona i pren partit.

La identitat d'una persona la composen la suma de diferents identitats:

psicològica, sexual, cultural, nacional, lingüística, religiosa i social.

La identitat d'una persona, d'una cultura o d'un poble és llur naturalesa, és el

que la fa singular i diferent.

La persona no és una suma de fets i d'experiències que es van armuntregant

sense sentit.

Segons Francesc Torralba (1) la persona és una identitat narrativa que ordena i

organitza les experiències segons la pròpia manera de ser. I la identitat es

defineix, d'entrada, a partir de la memòria assumida i narrada. És la història que

s'ha digerit i s'ha fet en la consciència.

CONDICIONS NECESSÀRIES PER A LA IDENTITAT PERSONAL

La persona ordena i organitza les experiències segons la pròpia manera de ser.

El propi jo dóna forma i sentiment a l'experiència.

Les persones salven la seva identitat si són fidels a la seva natura, no imitant el

passat sinó veient un camp de possibilitats futures ple d'experiències.

La tensió entre passat i futur és central en la pervivència d'una identitat.

És necessari que els trets que caracteritzen una identitat mantinguin una certa

continuitat i fidelitat en el temps.

Davant dels canvis cal detectar quins trets es mantenen (nucli de la identitat).

EDUCACIÓ

La persona no és un producte acabat i definit del tot. És un projecte obert, una

tensió vers un determinat fi que es va construint per mitjà de l'exercici de la

llibertat i de l'esforç.

Som, en certa manera, el que hem estat, però també el que volem ser. També

els nostres desitjos i horitzons formen part de la nostra identitat.

En paraules de la Hanna Arent:

L'educació és el punt on es decideix si estimem prou el món per assumir-ne la

responsabilitat i, a més, salvar-lo de la ruïna que seria inevitable sense la

renovació i sense l'arribada de joves i de nouvinguts. És també amb l'educació

que decidim si estimem prou els nostres fills per a no rebutjar-los del nostre

món, ni abandonar-los a llur pròpia sort, ni llevar-los la possibilitat d'emprendre

alguna cosa de nou, alguna cosa que nosaltres no haviem previst, però

preparar-los per endavant per a la tasca de renovar un mon comú.(2)

(1) TORRALBA, F. (2002) I si la mare de Ghandi tingués raó?. Barcelona,

Pòrtic.

(2) FINKIELKRAUT, A./ ARENDT, H. (1989) La crisis de la cultura. Barcelona,

Proa.

SOCIETAT PLURAL

Suma d'identitats

en un mateix espai i temps

DIVERSITAT

Persones

Comunitats

DIFERENTS

- Formes de vida

- Valors

- Crences religioses

- Maneres de viure home/dona

- Maneres d'interpretar grans

experiències humanes:

. naixement

. creixement (etapes)

. sofriment

. convivència

Comentario [.1]:

. amor

. mort

- Maners de relacionar-se amb:

. les coses

. els altres jos

. un mateix

. la trascendència

____________________________

@ Carme Romia. Educació des de la igualtat i la diversitat.

PLURALISMES

1.- ÒNTIC Món material.

2.- ÈTIC Valors i criteris morals.

3.- ESTÈTIC Percepció, valoració i expressió de la bellesa.

4.- POLÍTIC Formes de concebre la societat, el poder i el be

comú.

5.- RELIGIÓS Formes de viure i practicar les creences i la fe.

6.- CULTURAL Formes de veure i viure la vida.

7.- PERSONAL Formes de ser de pensar, sentir i actuar.

____________________________

@ Carme Romia. Educació des de la igualtat i la diversitat.

DEMOCRÀCIA _____PLURALISME______ PLURALISME

garantia del ! condició per DEMOCRÀTIC

pluralisme ! l'existència de

! la democràcia

!

!__________

!

!

SOCIETAT

MULTICULTURAL

consequència de la

democràcia

!

!

_____ ____________________! ________________________________

a) DIMENSIÓ PARTICULAR b) RISC QUE HA D'AFRONTAR

DEL PLURALISME LA DEMOCRÀCIA

Defensar la societat multicultural. Crença en la incompatibilitat

Basat en la democràcia. entre les diferents tradicions i

Respecte del pluralisme. cultures.Cultures que amenacen.

No a una concepció dogmàtica Por a la diversitat.

de la democràcia.

________________________________

@ Carme Romia. Educació des de la igualtat i la diversitat.