LA DIVERSITAT

LINGÜÍSTICA

Escolàpies Sant Martí

Sílvia Montals

ÍNDEX

• Comunitats lingüístiques

• Funció social de la llengua

• Les llengües al món

• Les llengües d’Europa

• Les llengües oficials

COMUNITATS LINGÜÍSTIQUES

• Una comunitat lingüística és el conjunt dels

habitants d’un territori que parlen la mateixa

llengua.

• Hi ha molts factors que serveixen per

consolidar una comunitat lingüística: origen,

religió, costums…

• És fàcil delimitar la comunitat lingüística

catalanoparlant (ja que antigament es va

implantar a les Balears i al País Valencià).

– Valencians: s’han imposat la consciència que ja no

pertanyen a la comunitat lingüística catalana. Per

aquest motiu diuen que parlen valencià.

– Balears: conserven la consciència de formar part

de la comunitat lingüística catalana.

• Actualment, hi ha factors que posen en

perill les llengües. Per exemple:

– El conflicte amb una altra llengua, les onades

d’immigrants, l’hegemonia de l’anglès.

• Quan una comunitat perd la consciència

de pertànyer al grup és quan una llengua

desapareix.

FUNCIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA

• La funció social de la llengua és el conjunt

de funcions que una llengua exerceix en una

comunitat lingüística.

• La llengua realitza 3 funcions bàsiques:

– Funció comunicativa

– Funció definidora de la realitat

– Funció simbòlica

– Funció comunicativa:

• Es refereix al paper de mitjà de

comunicació entre les persones (funció

bàsica).

• El paper de la llengua, però, és parcial;

conviu amb el llenguatge no verbal.

– Funció definidora de la realitat:

• Es refereix a la relació que hi ha entre la

realitat i les paraules de cada llengua que

designen la realitat.

• Totes les llengües tenen paraules comunes,

però es diferencien quan han de designes

elements específics de l’entorn.

– Ex: la llengua dels esquimals conté molts mots

per designar la paraula “neu”.

– Funció simbòlica:

• Reflecteix els lligams que mantenen entre

ells els parlants d’una llengua.

• Així la llengua esdevé símbol d’identitat

gràcies a: cançons, poemes, etc.

• Per exemple: allioli. Es diu així a molts llocs

i tothom l’identifica com a producte català.

LES LLENGÜES AL MÓN

• Hi ha 18 famílies lingüístiques en el món:

– Llengües indoeuropees, altaiques, dravídiques,

uralianes, austronèsies, semítiques,

caucàsiques, sinotibetanes, austroasiàtiques,

tai-kadai, daiques, miao-yao, afroasiàtiques,

niloticosaharianes, nigerocongoleses,

khoisànides, ameríndies, australianes

http://bibiloni.cat/llengues/classificacio.htm

• Les nostres llengües (d’Europa) provenen de

la família indoeuropea (a excepció del basc,

l’hongarès i el finès).

• L’indoeuropeu prové d’una llengua que es

parlava per un poble que habitava una àrea

entre Europa i Àsia cap al 4.000 a.C.

• L’indoeuropeu es divideix en

subfamílies:

– Romàniques, germàniques, cèltiques,

eslaves, grec, bàltiques, indoiranianes,

albanès i armeni.

• Europa és una realitat multilingüe es

parlen més de 60 llengües.

• En la majoria d’estats europeus es parla més

d’una llengua.

– Espanya: castellà, català, basc, gallec…

– França: francès, català, bretó, occità…

LES LLENGÜES A EUROPA

http://bibiloni.cat/llengues/mapes/europa.htm

LLENGÜES OFICIALS

• Les lleis dels estats donen caràcter

d’oficial a 1 o més llengües de les que es

parlen en el seu territori.

• Aquestes lleis no són iguals en tots els

estats.

– N’hi ha que consideren oficial únicament una de

les llengües: França.

– Altres consideren que hi ha una llengua oficial

per tot l’estat i unes altres que són oficials

únicament en els territoris on es parlen:

Espanya.

– També hi ha algun estat que considera totes les

llengües oficials: Suïssa.