Educació alimentària dels nens: reptes i noves oportunitats

EDUCACIÓ ALIMENTÀRIA DELS NENS: REPTES I NOVES OPORTUNITATS

Andreu Prados [email protected]

@andreuprados

Font: Organització Mundial de la Salut, 2010.

Andreu Prados

Andreu Prados

[Noncommunicable diseases (NCDs) also known as chronic diseases]

Relació entre aspectes dietèCc-‐nutricionals i pèrdua d’anys de vida saludable

Font: Food and health in Europe: a new basis for ac6on. World Health Organiza6on, 2004.

MalalCes amb un component nutricional

molt acusat

41%

Altres malalCes

21% 38%

MalalCes amb un component

nutricional acusat

Andreu Prados

Andreu Prados

CONSEQÜÈNCIES

Andreu Prados

Estudio ALADINO: Estudio de Vigilancia del Crecimiento, Alimentación, Ac6vidad Física, Desarrollo Infan6l y Obesidad en España 2011. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Madrid, 2013.

Andreu Prados

Moreno et al. Ann Nutr Metab. 2005; 49(2):71-‐6.

Andreu Prados

El 27% dels nois adolescents entre 13 i 17 anys

i el 20% de les noies tenen sobrepès.

Andreu Prados

Wärnberg et al. Int J Obes Relat Metab Disord. 2004; 28 Suppl 3:S59-‐63. Wärnberg et al. Am J Clin Nutr. 2006; 84(3):505-‐12.

Atherosclerotic risk – ADOLESCENCE

McGill, et al. Am J Clin Nutr. 2000; 72(5 Suppl): 1307S-‐15S.

Andreu Prados

“L’obesitat és un dels reptes de salut més greus

del segle XXI”. Font: Organització Mundial de la Salut.

Atherosclerotic risk – ADOLESCENCE

Font: Serra-‐Majem L, Aranceta J. Alimentación infan6l y juvenil: estudio enKid. Barcelona: Masson; 2002.

Andreu Prados

Font: Basulto J, et al. Març de 2013 (úl6ma actualització: 8 d’abril de 2013). [Monografia a Internet]. [Citat 4 d’octubre de 2014]. Disponible a: hhp://www.grep-‐aedn.es/documentos/alimentacion_saludable.pdf

Una alimentació saludable és aquella que permet assolir i

mantenir un funcionament òptim de l’organisme, conservar o

restablir la salut, disminuir el risc de patir malalties, assegurar

la reproducció, la gestació i la lactància i que promou un

creixement i desenvolupament òptims.

Andreu Prados

Segura

Equilibrada

SaCsfactòria

Suficient

Completa

Harmònica

Adaptada

Sostenible

Assequible VARIADA ?

Andreu Prados

A + varietat dietèCca

+ risc d’obesitat Raynor & Epstein. Psychol Bull. 2001; 127(3):325-‐41.

Sørensen, et al. Int J Obes Relat Metab Disord. 2003; 27(10):1152-‐66. Kathleen Mahan L, Escoh-‐Stump S, Eds. Krause dietoterapia. 13ª ed. Barcelona: Elsevier Masson; 2013.

Andreu Prados

PER QUÈ CUINAR I MENJAR EN FAMÍLIA

ÉS IMPORTANT A L’HORA DE SEGUIR UNA

ALIMENTACIÓ SALUDABLE?

Andreu Prados

Andreu Prados

Quan mengem fora de casa:

•  Major ingesta calòrica

•  Mida gran de les racions

Andreu Prados

•  Menjar fora de casa s’associa a una major ingesta de greix i de sucre i a un menor consum de fibra dietèCca.

Font: Orfanos P, et al. Eur J Clin Nutr. 2009; 63 Suppl 4:S239-‐62.

•  Menjar sovint fora de casa “pot desenvolupar un paper en l’actual epidèmia d’obesitat observada en alguns països mediterranis”.

Font: Bes-‐Rastrollo, et al. Public Health Nutr. 2010; 13(9):1356-‐63.

Andreu Prados

Consens de prevenció i el tractament de l’obesitat infanCl i

juvenil aconsella:

•  Preparar més àpats a casa.

•  Menjar en família almenys 5 o 6 cops per setmana.

Andreu Prados

Barlow SE; Expert Commihee. Pediatrics. 2007; 120 Suppl 4:S164-‐92.

Consens de prevenció i el tractament de l’obesitat infanCl i

juvenil aconsella:

•  Preparar més àpats a casa.

•  Menjar en família almenys 5 o 6 cops per setmana. Barlow SE; Expert Commihee. Pediatrics. 2007; 120 Suppl 4:S164-‐92.

Menjar en família s’ha relacionat amb una major ingesta d’hortalisses.

Berge, et al. J Acad Nutr Diet. 2013; 113(6):816-‐22.

Andreu Prados

Hammons & Fiese. Pediatrics. 2011; 127(6):e1565-‐74.

Andreu Prados

ComparCr 3 o més àpats en família cada setmana: •  ê en un 12% les possibilitats que els nens Cnguin excés de pes.

•  ê en un 20% que els nens mengin aliments insans.

•  ê en un 35% que els nens pateixin trastorns de l’alimentació.

•  é en un 24% les probabilitats que els nens prenguin aliments sans.

Garaulet M, et al. Int J Obes (Lond). 2011; 35(10):1308-‐17.

Andreu Prados

Pérez de Heredia F, et al. Sleep Med. 2014; 15(10):1251-‐8.

Andreu Prados

•  Racions adequades en funció de l’edat del nen.

•  Tenir a casa una varietat d’hortalisses, fruites i cereals

integrals (pa integral, pasta integral, arròs integral, etc.).

•  Escollir llet i productes làcCcs baixos en greix.

•  Limitar el consum de carns vermelles o de derivats càrnics.

•  Promoure el consum de llegums i fruits secs.

•  ReCrar de la vista del nen les temptacions riques en

calories (no tenir-‐les a casa).

Andreu Prados

•  Fomentar l’acCvitat `sica (mínim 60 min. diaris d’acCvitat

`sica d’intensitat de moderada a vigorosa).

•  L’aigua ha de ser la beguda d’elecció.

•  Limitar el consum de sucre, brioixeria i, sobretot, begudes

ensucrades (“refrescos”).

•  Restringir a no més de 2 hores diàries el temps que els nens

dediquen a mirar la TV, jugar a videojocs o a navegar per

Internet.

Andreu Prados

Andreu Prados

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

Dinar Arròs Carn blanca Amanida Fruita

Pasta Peix blau Verdura Fruita

Patata Carn blanca Verdura Fruita

Llegum Peix

Amanida Iogurt

Arròs Peix blanc Amanida Fruita

Patata Peix blau Amanida LàcCc

Cereal Carn blanca Verdures Fruita

Sopar Patata Peix blanc

Amanida LàcCc

Llegum i cereal Ou

Amanida Iogurt

Cereal/pa Marisc Amanida LàcCc

Patata Pernil dolç i

formatge Verdura Fruita

Pasta i pa Ou

Amanida Iogurt

Cereal Formatge Liquat/amanida Fruita

Cereal/pa Tonyina Amanida Iogurt

Andreu Prados


Dinar Arròs tres

delícies Hambur-‐guesa amb

amanida Poma

EspagueCs amb

verdures Sardines al forn amb

tomàquet Taronja

Crema de verdures amb patata Pollastre al forn amb

amanida Plàtan

Mongetes seques guisades Croquetes de peix amb

amanida Iogurt

Arròs amb

tomàquet Broquetes de gall

dindi amb amanida Poma

Amanida: canonges,

ruca, tomàquets cirera, alvocat i pinyons Bonítol amb

patates Iogurt

Graellada de

verdures: albergínia, pebrot, carbassó Conill al forn amb

panotxes de blat de moro Kiwi

Andreu Prados


Sopar Bledes amb

patates Lluç al

forn amb pastanaga ratllada Iogurt

Pèsols saltats Truita amb

llesquetes de pa i amanida Iogurt

Torrada d’escalivada Calamarsets

i tomàquet amanit Iogurt

Bròquil amb patata Rotllets de pernil dolç i

formatge a la

planxa Taronja

Sopa Truita de xampinyons

amb llesquetes de pa Iogurt

Liquat de pastanaga i pera Pizza de formatge (casolana) Mandarina

Sopa juliana vegetal

amb pasta Entrepà vegetal amb

tonyina Mató

Andreu Prados

•  “PermeC que el nen autoreguli els seus àpats i eviC l’ús de conductes alimentàries restricCves”.

•  Menjar en família sovint, fugir del sedentarisme, evitar que a casa hi hagi aliments “superflus” i posar a l’abast dels nens fruites fresques, hortalisses, fruits secs, llegums i cereals integrals (pa, arròs o pasta).

•  Exemple dels pares!

Barlow SE; Expert Commihee. Pediatrics. 2007; 120 Suppl 4:S164-‐92.

Andreu Prados

QUÈ ÉS EL COACHING ?

És un sistema que facilita que el client o pacient passi d’una situació actual a una desitjada

d’una manera més efecCva.

Situació actual

Situació desitjada

COACHING

Andreu Prados

Molins Roca J. J Med Econ. 2012; 26-‐9. Bonal Ruiz, et al. MEDISAN. 2012; 16(5):773-‐85.

COACHING SALUT

•  ObjecCus de millora: -‐  Evitar algun hàbit que no convé. -‐  Aconseguir alguna millora.

•  La moCvació és bàsica per aconseguir-‐ho.

Andreu Prados

1. Prendre consciència. 2. Assumir la responsabilitat. 3. Tenir confiança. 4. Orientar-‐se a solucions.

Andreu Prados

Prendre consciència

•  El coaching parteix de l’autoconeixement: -‐  Saber què volem i què és important per nosaltres. -‐  IdenCficar allò que volem millorar.

Andreu Prados

Assumir la responsabilitat

• Tot allò que volem aconseguir depèn exclusivament de nosaltres mateixos.

• El coaching ens ajuda a ser proacCus.

Andreu Prados

Tenir confiança

• Confiar amb nosaltres mateixos i les nostres possibilitats.

A. Prados, 2013

• “El món està en mans d’aquells que tenen el coratge de somiar i corren el risc de viure els seus somnis” (Paulo Coelho).

Andreu Prados

Orientar-‐se a solucions

•  Quan, com i per a què canviar les coses?

•  Si hi ha alguna cosa que NO t’agrada, canvia-‐la.

Andreu Prados

ÉS SUFICIENT DONAR INFORMACIÓ O CONSELL DIETÈTIC PER A QUÈ UNA PERSONA CANVIÏ ELS SEUS HÀBITS

ALIMENTARIS?

Andreu Prados

COACHING NUTRICIONAL

• Per canviar aquells comportaments que les persones realitzem amb una elevada freqüència → l’èxit de les intervencions basades únicament en donar informació és limitat.

Webb & Sheeran, 2006. Psychol Bull.

• També resulten insuficients les que van més enllà del consell o la informació i opten per un enfocament més educaCu.

Rothman et al. 2009. Ann Behav Med.

Per aconseguir que una persona canviï un comportament que realitza de manera habitual i amb una elevada freqüència és necessita quelcom més que informació o consell.

Andreu Prados


• Canviar la nostra conducta alimentària ens resulta di`cil perquè la majoria dels nostres comportaments relacionats amb l’alimentació s’han converCt en hàbits.

• Els hàbits són seqüències d’actes apresos que, com a resultat de la seva repeCció freqüent en situacions semblants i el reforç d’una recompensa, s’acCven automàCcament enfront senyals específiques del context.

• El context es refereix a l’entorn `sic, les persones o un determinat estat d’ànim.

Wood & Neal, 2007. Psychol Rev.

Andreu Prados


• Seqüència d’un hàbit: senyal-‐conducta-‐recompensa.

• Aquesta seqüència s’acCva de manera automàCca ⇒ el cervell s’estalvia energia per altres situacions més complexes en les que sí hem de pensar.

• El paper que tenen les senyals en l’acCvació de la conducta repeCda és molt important, de vegades ho és inclús més que la intenció prèvia de la persona.

Andreu Prados


• Tot i que els hàbits tenen molta influència en el comportament de les persones, la resposta automàCca enfront determinats esxmuls es pot inhibir quan la persona té una forta moCvació.

Wood & Neal, 2007. Psychol Rev.

• La moCvació i l’adaptació del context a la nostra conveniència semblen ser les claus per “trencar” amb una conducta poc saludable en relació a la nostra alimentació.

• És més fàcil “trencar” amb els hàbits quan canvia el context en el que es porta a terme la conducta habitual.

Wood et al. 2005. J Pers Soc Psychol.

Andreu Prados

“Que el metge informi i doni consell ja no és suficient per aconseguir canvis de comportament

en el pacient a llarg termini”.

Adherence to long-‐term therapies: Evidence for ac6on. 2003. Geneva: WHO.

Andreu Prados

Andreu Prados

Meya-‐Molina A, et al. Rev Esp Nutr Hum Diet. 2014; 18(1):35-‐44.

Andreu Prados

Prevenció de l’obesitat en nens i adolescents.

Promoure una alimentació saludable i esCl de vida acCu als nens i adolescents a través del nostre exemple.

MOLTES GRÀCIES!!! Andreu Prados

[email protected]

@andreuprados

Educació alimentària dels nens: reptes i noves oportunitats

Education

Transcript of Educació alimentària dels nens: reptes i noves oportunitats