EDUCACIÓN …adomingo/defensa_filosofia/filosofia1.pdfDT150313 : General : 6 : Página Doble 1 y 2...
1
Diari Divendres, 15 de març de 2013 06 TARRAGONA El Consell Comarcal reduce un 41% el gasto en políticos. El Consell Comarcal del Tarragonès aprobó el pasado miércoles un presupuesto que será un 27% inferior al del año pasado. P9 EDUCACIÓN | LA PROVINCIA TIENE UN TOTAL DE 102 INSTITUTOS, 79 PÚBLICOS Y 23 CONCERTADOS Y PRIVADOS JORDI CABRÉ Nietzsche podría reformular su popular frase de «Dios ha muer- to» por el de «la Filosofía ha muer- to» en el sistema educativo es- pañol. Ni Platón, ni Aristóteles, ni Santo Tomás de Aquino, ni Kant, ni Popper, ni tan siquiera el propio germano tendrán cabi- da en las materias obligatorias de bachillerato si sale adelante la séptima reforma educativa des- de la restauración de la democra- cia. La propuesta que está encima de la mesa deja en una situación crítica a los profesores de Filo- sofía de Tarragona y por exten- sión de toda España; y por ello este sábado han decidido expre- sar su rechazo con una lectura pública de textos en diferentes ciu- dades del país. En el caso de Ca- talunya, la concentración se rea- lizará en la Rambla de Catalunya de Barcelona. «La situación es preocupan- te», admiten cuatro profesores de titulados de la provincia de Tarragona. Albert Àvila (Insti- tut Gabriel Ferrater), Ernest Wei- kert (Institut El Morell), Esther Antich (Institut Vidal i Barra- quer) y Ambròs Domingo (Ins- titut Torredembarra). Todos ellos señalan que la nueva reforma si- gue «olvidando» aquellas mate- rias que «forman a la persona» y sólo contemplan las que «pue- dan tener un resultado en el mun- do laboral más inmediato». En Tarragona hay actualmen- te 102 centros que imparten ESO y bachillerato, de los cuales 79 son públicos y el resto concerta- dos o privados. Según un estudio realizado por los propios profe- sores, en los 79 centros públicos, 15 no tienen profesor de Filoso- fía (y enseña la materia otroedu- cador que no tiene la especiali- zación). A nivel de Catalunya, se- gún el mismo estudio interno, en el curso 2011/12 (los datos del pre- sente todavía no están recopila- dos) más de 50 centros prescin- dieron de este titulado. «El Departament d’Ensenya- ment de la Generalitat ha ido im- plantando institutos con una so- la línea de bachillerato, lo que im- plica que tener una docencia de 20 horas para un profesor de fi- losofía (5horas propias de la ma- teria) no compensa. Por tanto, estas horas las imparte otro pro- fesor que no está especializado y se elimina la plaza», argumen- ta Domingo. Además, con la nue- va política de no cubrir las vacan- tes por jubilaciones por motivos de la crisis tambiés están men- guando estos especialistas. La reforma educativa acaba con los profesores de Filosofía del bachillerato La asignatura pierde peso en el programa educativo y los centros podrán asignarla a cualquier maestro con o sin especialización La profesora de Filosofía Ester Antich, en una clase de esta semana en el Institut Vidal i Barraquer donde trabaja. L ’ objectiu de la matèria Història de la filosofia, de segon de batxillerat, no és repetir què deien els uns i què deien els altres, si- nó comprendre els seus arguments. Per exemple, n’hi ha prou amb saber que matar algú és moralment repro- vable per estar moralment obligat a no matar-lo? David Hume té argu- ments sòlids per respondre que no a aquesta qüestió, i sosté que les raons per no matar no poden derivar de cap principi moral demostrable. Per exemple, nosaltres, al segle XXI, sostenim teories diferents de les que sostenien al segle XIX sobre l’herència biològica. Ara pensem que al segle XIX anaven errats; però, té la nostra ciència actual la veritat absoluta sobre aquesta qüestió? Pla- tó, Kant, Popper i d’altres ofereixen arguments per respondre a aquesta pregunta. Lluny d’adoctrinar els alumnes, la idea és que s’adonin que els problemes són importants, que disposin d’instruments per com- prendre millor la realitat que els en- volta amb un esperit crític i que sàpi- guen argumentar. Les matèries de l’àrea de la Filoso- fia, pel seu contingut, són les que més ajuden els alumnes a desenvolu- par la seva capacitat de comprendre arguments i de construir-los, les que més ajuden a desenvolupar la seva capacitat d’anàlisi crítica. I penso de debò que aquestes capacitats són les que més els hauran d’ajudar en la se- va vida adulta, i no únicament a l’ho- ra de seguir formant-se o de trobar feina, sinó també a l’hora de com- prendre el món en el qual viuen per poder prendre decisions que siguin lliures i responsables. La pregunta, doncs, és la següent: volem que el nostre sistema educatiu contribueixi tant com pugui al desen- volupament d’aquestes capacitats de raonament en els nostres estudiants de batxillerat, futurs ciutadans adults de la nostra societat? Elimi- nant l’assignatura d’Història de la fi- losofia al batxillerat com a matèria troncal és clar que el projecte de re- forma educativa proposat pel minis- tre Wert ens està dient que no, que no volem això. I, òbviament, penso que s’equivoca. Professor de l’Institut de Torredembarra AMBRÒS DOMINGO Qui té por de la filosofia? Lluny d’adoctrinar els alumnes, la idea és que s’adonin que els problemes són importants i que puguin comprendre la realitat
Transcript of EDUCACIÓN …adomingo/defensa_filosofia/filosofia1.pdfDT150313 : General : 6 : Página Doble 1 y 2...
DiariDivendres, 15 de març de 201306 TARRAGONA |
TARRAGONA El Consell Comarcal reduce un 41% el gasto en políticos. ElConsell Comarcal del Tarragonès aprobó el pasado miércoles unpresupuesto que será un 27% inferior al del año pasado. P 9
EDUCACIÓN | LA PROVINCIA TIENE UN TOTAL DE 102 INSTITUTOS, 79 PÚBLICOS Y 23 CONCERTADOS Y PRIVADOS
JORDI CABRÉ
Nietzsche podría reformular supopular frase de «Dios ha muer-to» por el de «la Filosofía ha muer-to» en el sistema educativo es-pañol. Ni Platón, ni Aristóteles,ni Santo Tomás de Aquino, niKant, ni Popper, ni tan siquierael propio germano tendrán cabi-da en las materias obligatoriasde bachillerato si sale adelantela séptima reforma educativa des-de la restauración de la democra-cia.
La propuesta que está encimade la mesa deja en una situacióncrítica a los profesores de Filo-sofía de Tarragona y por exten-sión de toda España; y por elloeste sábado han decidido expre-sar su rechazo con una lecturapública detextos endiferentesciu-dades del país. En el caso de Ca-talunya, la concentración se rea-lizará en la Rambla de Catalunyade Barcelona.
«La situación es preocupan-te», admiten cuatro profesoresde titulados de la provincia deTarragona. Albert Àvila (Insti-tut Gabriel Ferrater), Ernest Wei-kert (Institut El Morell), EstherAntich (Institut Vidal i Barra-
quer) y Ambròs Domingo (Ins-titut Torredembarra). Todos ellosseñalan que la nueva reforma si-gue «olvidando» aquellas mate-rias que «forman a la persona» ysólo contemplan las que «pue-dan tener un resultado en el mun-do laboral más inmediato».
En Tarragona hay actualmen-te 102 centros que imparten ESO
y bachillerato, de los cuales 79son públicos y el resto concerta-dos o privados. Según un estudiorealizado por los propios profe-sores, en los 79 centros públicos,15 no tienen profesor de Filoso-fía (y enseña la materia otroedu-cador que no tiene la especiali-zación). A nivel de Catalunya, se-gún el mismo estudio interno, en
el curso 2011/12 (los datos del pre-sente todavía no están recopila-dos) más de 50 centros prescin-dieron de este titulado.
«El Departament d’Ensenya-ment de la Generalitat ha ido im-plantando institutos con una so-la línea de bachillerato, lo que im-plica que tener una docencia de20 horas para un profesor de fi-
losofía (5horas propias de la ma-teria) no compensa. Por tanto,estas horas las imparte otro pro-fesor que no está especializadoy se elimina la plaza», argumen-ta Domingo. Además, con la nue-va política de no cubrir las vacan-tes por jubilaciones por motivosde la crisis tambiés están men-guando estos especialistas.
La reforma educativa acaba con losprofesores de Filosofía del bachilleratoLa asignatura pierdepeso en el programaeducativo y loscentros podránasignarla a cualquiermaestro con o sinespecialización
La profesora de Filosofía Ester Antich, en una clase de esta semana en el Institut Vidal i Barraquer donde trabaja.
L’objectiu de la matèria Històriade la filosofia, de segon debatxillerat, no és repetir què
deien els uns i què deien els altres, si-nó comprendre els seus arguments.Per exemple, n’hi ha prou amb saberque matar algú és moralment repro-vable per estar moralment obligat ano matar-lo? David Hume té argu-ments sòlids per respondre que no aaquesta qüestió, i sosté que les raonsper no matar no poden derivar de cap
principi moral demostrable. Perexemple, nosaltres, al segle XXI,sostenim teories diferents de lesque sostenien al segle XIX sobrel’herència biològica. Ara pensem
que al segle XIX anaven errats; però,té la nostra ciència actual la veritatabsoluta sobre aquesta qüestió? Pla-tó, Kant, Popper i d’altres ofereixenarguments per respondre a aquestapregunta. Lluny d’adoctrinar elsalumnes, la idea és que s’adonin queels problemes són importants, quedisposin d’instruments per com-prendre millor la realitat que els en-volta amb un esperit crític i que sàpi-guen argumentar.
Les matèries de l’àrea de la Filoso-fia, pel seu contingut, són les quemés ajuden els alumnes a desenvolu-par la seva capacitat de comprendrearguments i de construir-los, les quemés ajuden a desenvolupar la sevacapacitat d’anàlisi crítica. I penso dedebò que aquestes capacitats són les
que més els hauran d’ajudar en la se-va vida adulta, i no únicament a l’ho-ra de seguir formant-se o de trobarfeina, sinó també a l’hora de com-prendre el món en el qual viuen perpoder prendre decisions que siguinlliures i responsables.
La pregunta, doncs, és la següent:volem que el nostre sistema educatiucontribueixi tant com pugui al desen-volupament d’aquestes capacitats deraonament en els nostres estudiantsde batxillerat, futurs ciutadansadults de la nostra societat? Elimi-nant l’assignatura d’Història de la fi-losofia al batxillerat com a matèriatroncal és clar que el projecte de re-forma educativa proposat pel minis-tre Wert ens està dient que no, que novolem això. I, òbviament, penso ques’equivoca.
Professor de l’Institut deTorredembarra
AMBRÒS DOMINGO
Qui té por de la filosofia?
Lluny d’adoctrinar els alumnes,
la idea és que s’adonin que els
problemes són importants i que
puguin comprendre la realitat
