Educació 360: més enllà del temps lectiu

Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiuUna aproximacioacute a les dades de participacioacute i als agents de lrsquoecosistema educatiu

POLIacuteTIQUES 89

Anna Foreacutes Artur Parcerisa

(Directors)

Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu Anna Foreacutes i Artur Parcerisa (Directors)


Anna Foreacutes i Artur Parcerisa (Directors)

POLIacuteTIQUES 89

La colmiddotleccioacute laquoPoliacutetiquesraquo eacutes la colmiddotleccioacute de referegravencia de la Fundacioacute Jaume Bofill Srsquohi publiquen les recerques i els treballs promoguts per la Fundacioacute amb meacutes rellevagravencia social i poliacutetica Les opinions que srsquohi expressen corresponen als autors

copy Fundacioacute Jaume Bofill 2021Provenccedila 32408037 Barcelonafbofillfbofillcathttpwwwfundaciobofillcat

Les publicacions de la Fundacioacute Jaume Bofill estan disponibles per a descagraverrega al web wwwfundaciobofillcat

Primera edicioacute febrer del 2021

Edicioacute Fundacioacute Jaume Bofill i Bonalletra Alcompagraves Coordinacioacute editorial Anna Sadurniacute Cap de projectes Joan Cuevas

Disseny de la coberta Anythink Maquetacioacute Mercegrave Montaneacute ISBN 978-84-123061-1-8 DL B 2503-2021

Impressioacute Service Point

Creiem que el coneixement srsquoha de compartir Per aixograve fem servir una llicegravencia Creative Commons Reconeixement 40 Internacional (CC BY 40) llevat que en algun material indiquem el contrari Us animem a copiar redistribuir remesclar o transformar i crear els continguts propis drsquoaquesta publicacioacute per a qualsevol finalitat inclosa la comercial Nomeacutes us demanem que reconegueu lrsquoautoria de la creacioacute original

Anna Foreacutes Doctora en Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacute directora adjunta de la Cagravetedra de Neuroeducacioacute UB-Edu1st i codirectora drsquoEducacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu de la Fundacioacute Bofill

Artur Parcerisa Doctor en Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacute i professor jubilat de la Facultat drsquoEducacioacute de la Universitat de Barcelona Codirector drsquoEducacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu de la Fundacioacute Bofill

Sarai Samper Sociograveloga i especialista en recerca social aplicada Desenvolupa la seva tasca professional a D-CAS (Colmiddotlectiu drsquoAnalistes Socials) colmiddotlaborant amb institucions i organitzacions en projectes aplicats a les poliacutetiques socials

Raquel Moreno Llicenciada en Sociologia i especialista en participacioacute social Des de lrsquoany 2004 desenvolupa la seva tasca professional a D-CAS (Colmiddotlectiu drsquoAnalistes Socials) Treballa per diferents institucions en lrsquoavaluacioacute el disseny i la implementacioacute de poliacutetiques puacutebliques

Susanna Araacutenega Mestra i doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelo-na i professora i coordinadora general del magravester de Formacioacute del Professorat de Secundagraveria Obligatograveria i Batxillerat Formacioacute Professional i Ensenyament drsquoIdiomes de la Facultat drsquoEducacioacute de la mateixa Universitat de Barcelona

Txus Morata Doctora en Pedagogia professora titular i coordinadora del grup de recerca Innovacioacute i Anagravelisi Social (GIAS) de la Facultat drsquoEducacioacute Social i Treball Social Pere Tarreacutes-URL

Sogravenia Roig Educadora social per la URL i consultora drsquoentitats del Tercer Sector especialitzades en lrsquoacompanyament a infants adolescents joves i famiacutelies en situacioacute de vulnerabilitat social

Sergi Cerezo Consultor esportiu professor associat de la Universitat Ramon Llull i investigador a lrsquoINEFC

Marta Carranza Secretagraveria del Consell Escolar Municipal de Barcelona llicen-ciada en Psicologia i en Ciegravencies de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport i autora de gran nombre drsquoarticles i llibres relacionats amb lrsquoactivitat fiacutesica lrsquoesport i lrsquoeducacioacute

Nicolaacutes Barbieri Doctor en Ciegravencia Poliacutetica i investigador i professor associat de la Universitat Autogravenoma de Barcelona

Oriol Cendra Gestor cultural i servidor puacuteblic en lrsquoagravembit de la cultura Ha des-envolupat la seva trajectograveria professional al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Alfons Tintildeena Gestor cultural responsable de lrsquoAgraverea de Projectes i Estrategravegia Corporativa de la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya

Anna Ramis Diplomada en Professorat drsquoEGB (URL 1983) llicenciada en Peda-gogia (UB 1989 ) i teacute un magravester en Educacioacute en valors i Ciutadania (UB 2011) Eacutes formadora de mestres i assessora de centres educatius i AMPAAFA

Carme Trinidad Llicenciada en Psicologia codirectora del postgrau de Neu-roeducacioacute en la modalitat en liacutenia de la Universitat de Barcelona (UB) i col-laboradora amb diverses universitats

Autoria

1 Introduccioacute 1 Anna Foreacutes i Artur Parcerisa

Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu 3Bibliografia 8

2 La participacioacute dels infants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 9 Sarai Samper i Raquel Moreno

Mirada en detall mirada en conjunt 13Mirada en detall la participacioacute dels infants i adolescents

en activitats extraescolars 19Mirada de conjunt les extraescolars en lrsquoecosistema educatiu 48Cap a una Educacioacute 360 58

Iacutendex

3 Els agents de lrsquoEducacioacute 360 els actius de la comunitat 67 Anna Foreacutes i Artur Parcerisa

4 Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 77 Susanna Araacutenega

Les administracions puacutebliques amb accioacute educativa 84El marc normatiu 93El territori com a eix de planificacioacute estrategravegica 100El foment de les oportunitats educatives 111La promocioacute de la participacioacute 141Les xarxes i la coordinacioacute de lrsquoaccioacute educativa 149Alguns exemples municipals de vinculacioacute de lrsquoeducacioacute

amb lrsquoentorn 157Quatre notes sobre la recerca en educacioacute 160Conclusions 162Propostes per avanccedilar en lrsquoEducacioacute 360 des del sector puacuteblic 171Bibliografia 182

5 El lleure un espai educatiu privilegiat 185 Sogravenia Roig i Txus Morata

Quegrave eacutes el lleure educatiu 187Qui en forma part 192Quegrave fan les entitats de lleure 205Conclusions i recomanacions 249Bibliografia 263

6 El sector de lrsquoesport com a actor educatiu 273 Marta Carranza i Sergi Cerezo

Organitzacions i estructures administratives de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport 275

Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute dades generals 285Les desigualtats en lrsquoacceacutes a les activitats esportives 306Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360 313Reforccedilar lrsquoesport com un pilar de lrsquoeducacioacute 317Bibliografia 320

7 Tercer sector cultural la dimensioacute educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitagraveria 323 Nicolaacutes Barbieri i Oriol Cendra

Radiografia del tercer sector cultural a Catalunya 328Activitats formatives i participacioacute Dimensionament

i (des)igualtats 336Conclusions 350Les recomanacions 353Bibliografia 357

8 Els ateneus espais amb llarga tradicioacute educativa 361 Alfons Tintildeena

Els ateneus a Catalunya Meacutes de 179000 m2 drsquoespais de sociabilitat i drsquooportunitats per a lrsquoeducacioacute 363

Conclusions i recomanacions 387Bibliografia 389

9 El potencial educatiu de les associacions de famiacutelies 391 Anna Ramis

Quegrave fan les AMPAAFA i com es relacionen 393Activitats que ofereixen i participacioacute 401Acceacutes a les activitats de les AMPAAFA 423Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute 427Conclusions i recomanacions 430Bibliografia 438

10 Lrsquoensenyament drsquoidiomes en lrsquoEducacioacute 360 441 Carme Trinidad

Aprendre idiomes 443Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute 448Lrsquoacceacutes a les activitats 463Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute 467Conclusions i recomanacions 468Bibliografia 472

11 Dades i indicadors drsquoEducacioacute 360 477 Sarai Samper i Raquel Moreno

Lrsquooperativitzacioacute de lrsquoEducacioacute 360 480Dades actualment disponibles a Catalunya per mesurar

lrsquoEducacioacute 360 potencials i limitacions 493Propostes per disposar drsquoun sistema drsquoindicadors

en Educacioacute 360 518Bibliografia 532

12 Conclusions i recomanacions 533 Anna Foreacutes i Artur Parcerisa

Conclusions 535Les oportunitats educatives meacutes enllagrave de lrsquoeducacioacute escolar 542Lrsquoequitat en lrsquoacceacutes i la participacioacute 546La connexioacute dels aprenentatges 549Les aliances el lideratge i la governanccedila 550

Introduccioacute

Anna Foreacutes i Artur Parcerisa

1

3

Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu

Avui dia veiem com una cosa habitual que lrsquoeducacioacute escolar sigui obliga-tograveria fins als 16 anys i fins i tot hi ha un debat obert sobre si aquesta obligatorietat srsquohauria drsquoestendre fins als 18 anys tal com succeeix en al-guns paiumlsos del nostre entorn Haver aconseguit que lrsquoeducacioacute escolar sigui un dret i una obligacioacute respon a la conviccioacute que lrsquoescola eacutes una ins-titucioacute clau per a la formacioacute de nens nenes i adolescents Podem parlar per tant drsquouna fita molt important per a lrsquoequitat i per al progreacutes drsquouna societat tot i que encara hi ha dificultats i moltes coses a millorar i drsquoal-tra banda molts paiumlsos soacuten lluny drsquouna educacioacute bagravesica per a tothom Ara que en els paiumlsos desenvolupats tenim una escola per on hi ha de passar tota la poblacioacute resulta que la institucioacute escolar ha deixat de ser la font drsquoinformacioacute gairebeacute uacutenica que havia estat tradicionalment per con-vertir-se en un dels muacuteltiples focus de coneixement i de formacioacute Aques-ta realitat actual fa necessari ubicar la institucioacute escolar com un dels components del medi cultural un component important perograve no pas meacutes influent que alguns altres La formacioacute integral de la infagravencia i lrsquoadoles-cegravencia depegraven de lrsquoescola perograve tambeacute de la famiacutelia les xarxes socials les amistats les activitats extraescolars drsquoesplai comunitagraveries

4 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu

En una societat global i complexa com lrsquoactual es requereix una educacioacute transversal amb participacioacute drsquoagents i recursos diversos La institucioacute escolar hi teacute un paper rellevant perograve insuficient Lrsquoaprenentatge (prenent aquest terme en un sentit ampli) depegraven de les influegravencies rebudes a lrsquoes-cola i fora de lrsquoescola Lrsquoeducacioacute no srsquoacaba quan finalitza lrsquohorari lectiu sinoacute que prossegueix amb altres activitats que ajuden a desenvolupar les capacitats cognitives afectives psicomotrius drsquointeraccioacute i drsquoinsercioacute social que eduquen en la participacioacute i per ser una persona activa per a la millora social

Tal com es recull en un informe del Siacutendic de Greuges de Catalunya (2014) la Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets de la infagravencia estableix (art 31) que els infants tenen dret al lleure i a participar en les activitats culturals artiacutestiques recreatives i drsquoesplai existents i les ad ministracions tenen el deure de facilitar-ho En el mateix informe el Siacutendic assenyala que el dret al lleure srsquoha associat cada vegada meacutes amb el dret a lrsquoeducacioacute en igualtat drsquooportunitats perquegrave les activi-tats de lleure educatiu ofereixen importants oportunitats de desen-volupament personal i social

Les experiegravencies educatives srsquohan de considerar en conjunt perquegrave les unes influeixen sobre les altres En aquesta liacutenia tot i que els conceptes drsquoeducacioacute formal no formal i informal han estat uacutetils per acotar el que ens referim alguns autors com Ortega consideren que parlar drsquoeducacioacute no formal o informal eacutes semagraventicament contradictori perquegrave laquosi algo es educacioacuten es formal si es no formal o es informal no es educacioacutenrdquo (Or-tega 2005 168) Lrsquoautor ens aproxima a una visioacute on tan important eacutes el temps escolar com lrsquoextraescolar

En lrsquoinforme esmentat del Siacutendic de Greuges es recull que la Llei 122009 del 10 de juliol insta el sistema educatiu a afavorir lrsquoeducacioacute meacutes en-llagrave de lrsquoescola (art 21) i que les administracions impulsin acords per po-tenciar accions educatives de lrsquoentorn (art 402) El Decret 1022010 de 3 drsquoagost drsquoautonomia dels centres educatius estableix entre altres

Introduccioacute 5

coses que els projectes educatius dels centres han de considerar meca-nismes de colmiddotlaboracioacute amb lrsquoentorn i estrategravegies de colmiddotlaboracioacute amb ajuntaments amb els plans drsquoentorn i amb altres projectes educatius de caragravecter territorial si nrsquohi ha (art 11)

Tot i aquests exemples que mostren la sensibilitat del legislador en el mateix informe el Siacutendic de Greuges recull que laquoa la pragravectica perograve la vinculacioacute entre educacioacute formal i lleure educatiu encara eacutes feble ategraves que no sempre lrsquoescola concep el lleure com a agravembit educatiu i social-ment necessariraquo (p 36-37)

No es pot considerar que amb lrsquoacceacutes a lrsquoescola nrsquohi hagi prou per garantir lrsquoequitat en les oportunitats educatives Les possibilitats drsquoaprendre de formar-se i drsquoinserir-se socialment amb plenitud depenen de lrsquohorari lec-tiu (aquell en quegrave es realitzen activitats per desenvolupar el curriacuteculum escolar) perograve tambeacute de les activitats que es duen a terme fora del temps lectiu a la mateixa escola en altres centres en dies laborables i en fes-tius Lrsquoacceacutes a lrsquoactivitat lectiva estagrave garantida per a tota la poblacioacute en edat escolar perograve no passa pas el mateix amb les altres activitats educati-ves Les dificultats drsquoacceacutes a aquestes activitats poden ser una impor-tant font de desigualtat social

La preocupacioacute per lrsquoescletxa social que poden generar les desigualtats

en les possibilitats drsquoacceacutes a ofertes educatives de qualitat que comple-

mentin el temps lectiu ha estat determinant en el sorgiment del con-

cepte Educacioacute 360 o educacioacute a temps complet i en quegrave cada dia meacutes

institucions i entitats se sumin a aquest gran projecte de paiacutes

LrsquoEducacioacute 360 eacutes una iniciativa que continua i preteacuten generalitzar i com-pletar experiegravencies que fa temps que es duen a terme al nostre paiacutes i que responen a una concepcioacute ecologravegica o sistegravemica de lrsquoeducacioacute com eacutes el cas del concepte de ciutat educadora per exemple


La idea drsquoEducacioacute 360 o a temps complet parteix de la base que lrsquoeduca-cioacute eacutes responsabilitat de lrsquoEstat de la famiacutelia i de lrsquoescola perograve tambeacute del municipi de les associacions de les induacutestries culturals i planteja laquoconnectar els aprenentatges que es produeixen en tots els temps i es-pais de la vida de les personesraquo Proposa promoure i incorporar laquotambeacute les oportunitats educatives que avui es troben fora del sistema reglat es-colar activitats extraescolars de vacances el temps de migdia i en agravem-bits com lrsquoartiacutestic lrsquoesportiu el luacutedic el lleure tecnologravegicraquo (Fundacioacute Jaume Bofill Diputacioacute de Barcelona FMRPC (2019)

En aquesta concepcioacute integral i sistegravemica de lrsquoeducacioacute es proposa

bull Garantir meacutes i millors oportunitats educatives drsquoun cap a lrsquoaltre de la vida

bull Connectar els aprenentatges i lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva

bull Promoure i garantir lrsquoequitat la igualtat drsquooportunitats i evitar la segregacioacute

bull Construir una alianccedila desenvolupant un treball cooperatiu de tots els agents de la comunitat

Per desenvolupar aquest projecte srsquoimpulsen quatre grans liacutenies drsquoaccioacute

bull Promoure experiegravencies 360

bull Incorporar lrsquoEducacioacute 360 a la poliacutetica puacuteblica

bull Construir una alianccedila per a lrsquoEducacioacute 360

bull Sistematitzar coneixement metodologia i recerca

Configurant el trencaclosquesEn la darrera liacutenia drsquoaccioacute la de sistematitzar coneixement eacutes on srsquoem-marca aquest llibre

A Catalunya les ofertes educatives soacuten moltes i diverses perograve la informa-cioacute sobre aquestes ofertes i sobre lrsquoacceacutes drsquoinfants i adolescents a aquest

Introduccioacute 7

ventall drsquoactivitats educatives eacutes molt parcial i fragmentada El que srsquoapunta en lrsquoinforme del Siacutendic de Greuges en referegravencia al lleure edu-catiu es pot generalitzar als altres agravembits o sectors

Lrsquoanagravelisi de la participacioacute dels infants en el lleure educatiu presenta un obstacle fonamental relacionat amb lrsquoescassa dis-ponibilitat de dades estadiacutestiques referides als infants per di-mensionar i valorar el grau de desenvolupament drsquoaquest agravembit (Siacutendic de Greuges 2014 7)

Eacutes per aixograve que amb aquest volum es planteja aglutinar dades visions i coneixements que permetin anar configurant el trencaclosques de les oportunitats educatives meacutes enllagrave del temps lectiu escolar El concepte trencaclosques ens sembla que ajuda a entendre el que es preteacuten tot i que en realitat la tasca eacutes meacutes complexa i potser srsquohauria de parlar de fer visibles capes nexes i nodes

Es tracta drsquoavanccedilar en el coneixement drsquouna realitat que eacutes molt im-portant en el nostre paiacutes per fer meacutes visible la tasca educativa de diversos sectors i identificar necessitats potencialitats i agravembits de millora Hem partit de les dades obtingudes i de consensos que ens ajudin a compartir el coneixement i a donar meacutes forccedila i a fer meacutes accessibles aquestes opor-tunitats educatives La informacioacute obtinguda tambeacute ha de facilitar articu lar propostes de poliacutetica puacuteblica per enfortir meacutes lrsquooferta i lrsquoacces-sibilitat

Aquest llibre srsquoha concebut com un estudi exploratori que ajudi a descriure i dimensionar la participacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegraven-cia en lrsquoEducacioacute 360 En concret srsquoha pretegraves

bull Definir i dimensionar els principals agravembits on srsquoestructuren les oportunitats educatives i les organitzacions que les articulen

bull A partir de lrsquoanagravelisi de les dades extreure conclusions reptes i re-comanacions de millora del conjunt de lrsquoEducacioacute 360 i identificar


possibles temes en els quals aprofundir i informacioacute a recollir en estudis posteriors incloent-hi els anuaris seguumlents

Tot i les dificultats que els responsables de cadascun dels capiacutetols drsquoaquest volum han tingut per obtenir dades la recerca ha constatat que no tothom teacute les mateixes possibilitats drsquoacceacutes a aquestes oportunitats educatives i que lrsquoequitat eacutes un dels principals reptes a afrontar que hi ha moltes iniciatives que ofereixen oportunitats educatives i socials perograve amb insuficient connexioacute entre elles i amb lrsquoeducacioacute escolar (sovint funcionen com a laquoillesraquo) i que falta una major valoracioacute social drsquoaquestes oportunitats per a lrsquoeducacioacute drsquoinfants i adolescents Ho anirem desenvo-lupant en les pagravegines seguumlents

Bibliografia

Fundacioacute Jaume Bofill Diputacioacute de Barcelona i Federacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica de Catalunya (2019) Edu-cacioacute 360 a temps complet Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill Diputa-cioacute de Barcelona FMRPC

Ortega J (2005) laquoLa educacioacuten a lo largo de la vida la educacioacuten social la educacioacuten escolar la educacioacuten continuahellip todas son educaciones formalesraquo Revista de Educacioacuten 333 p 167-175

Siacutendic de Greuges de Catalunya (2014) Informe sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i cologravenies escolars Barcelona Siacutendic de Greuges de Catalunya

La participacioacute dels infants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute

Sarai Samper i Raquel Moreno

2

11

Presentacioacute

Aquest capiacutetol teacute un context i una intencioacute que volem fer expliacutecites Context i intencioacute equivalen al perquegrave i al per a quegrave de les pagravegines se-guumlents

El context que ens emmarca eacutes el projecte laquoEducacioacute 360 Educacioacute a temps completraquo Aquest projecte trasllada al nostre paiacutes una fita educativa assumida i posada en pragravectica a diferents paiumlsos en lrsquouacuteltima degravecada (com Alemanya Franccedila Suiumlssa Agraveustria Portugal Estats Units Brasil Uruguai i Megravexic) La fita eacutes una comesa colmiddotlectiva drsquoeixamplar el dret a lrsquoeducacioacute de manera que a meacutes drsquouna educacioacute bagravesica reglada comuna i de quali-tat es garanteixi tambeacute lrsquoacceacutes a oportunitats educatives no reglades lliu-rement escollides segons les motivacions de cada infant o adolescent i facilitadores de la seva participacioacute comunitagraveria en equitat

El projecte drsquoeducacioacute a temps complet es fonamenta en dues constata-cions llegides en clau drsquooportunitat

bull La constatacioacute drsquouna banda de la proliferacioacute drsquooportunitats edu-catives meacutes enllagrave de lrsquoagravembit lectiu de la magrave drsquoentitats empreses equipaments i administracions locals i el reconeixement drsquoaquesta


proliferacioacute com una de les transformacions educatives meacutes impor-tants que srsquoha produiumlt en les darreres degravecades

bull En segon lloc lrsquoacumulacioacute drsquoevidegravencies que lrsquoeducacioacute no formal eacutes clau en lrsquoegravexit educatiu en un sentit integral Que lluny de ser un afegit lrsquoeducacioacute extraescolar impacta positivament en la motiva-cioacute dels infants en el seu benestar emocional en la seva autoesti-ma en la seva integracioacute comunitagraveria en el desenvolupament de muacuteltiples competegravencies transversals en la seva autonomia en el descobriment dels seus interessos i talents en la implicacioacute activa de les famiacutelies Tots aquests elements no poden sinoacute repercutir positivament en lrsquoeducacioacute lectiva I no nomeacutes aixograve sinoacute que obren la porta a recursos de personalitzacioacute drsquoitineraris educatius i apre-nentatges significatius que poden ser una eina per a la renovacioacute de lrsquoeducacioacute formal De fet des de la perspectiva de lrsquoEducacioacute 360 lrsquoescola del segle xxi es construeix en siacutentesi amb el fora escola

Dins drsquoaquest context o marc la intencioacute dlsquoaquest capiacutetol eacutes contribuir a situar en quin punt som a Catalunya respecte a la fita que ens planteja lrsquoEducacioacute 360 Definir una estrategravegia requereix sempre tenir dos punts clars on volem anar i on som On volem anar queda definit en els objec-tius de lrsquoEducacioacute 360 explicats breument abans i meacutes abastament en la introduccioacute drsquoaquest llibre En quin punt som a Catalunya respecte a aquests objectius i quina distagravencia ens queda per recoacuterrer soacuten quumlestions amb una resposta actualment borrosa Hi ha informacioacute perograve es troba fragmentada i fins ara les fonts de dades existents enfoquen lrsquoeducacioacute de manera segmentada i no en clau drsquoecosistema

Lrsquoobjectiu drsquoaquest capiacutetol eacutes doncs aportar meacutes definicioacute del punt on ens trobem fent un exercici de recopilacioacute i triangulacioacute de les dades dis-ponibles per aclarir aspectes com quin eacutes el grau drsquoacceacutes que actualment tenen els nostres infants i adolescents a les activitats extraescolars Quins soacuten els perfils que hi accedeixen i els que no hi accedeixen Quines acti-vitats educatives soacuten les que majoritagraveriament es fan fora de lrsquoescola Quin valor donen els infants i les seves famiacutelies a les extraescolars Quina

La participacioacute drsquoinfants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 13

interrelacioacute hi ha actualment a Catalunya entre el que passa en lrsquoeducacioacute formal en lrsquoeducacioacute informal familiar els usos del temps lliure i lrsquoacceacutes a les extraescolars Finalment quines prioritats drsquoaccioacute identifiquem i quins soacuten els passos que prioritagraveriament ens toca fer en el moment actual

Lrsquoobjectiu dlsquoaquest capiacutetol eacutes contribuir a definir en quin

punt som a Catalunya en lrsquoescenari drsquoeducacioacute extraescolar

que proposa lrsquoEducacioacute 360

Cal advertir que en aquest estudi no podrem abordar tota la tipologia pos-sible drsquoactivitats educatives 360 Dins del panorama drsquoactivitats enteses com a laquooportunitats educatives 360raquo que es volen potenciar amb el Pro-jecte Educacioacute 360 srsquoengloben tot un conjunt drsquooportunitats educatives dirigides a infants i joves que actualment es troben fora del sistema reglat i garantit de forma universal i que es podrien anomenar activitats edu-catives no lectives Es tracta drsquoactivitats no lectives perograve planificades i executades amb un propogravesit educatiu i liderades per organitzacions i professionals avalats per fer aquesta tasca De tot el ventall possible drsquoactivitats que podriacuteem incloure en aquesta definicioacute en aquestes pagravegi-nes ens centrarem fonamentalment en les activitats extraescolars i pun-tualment en els casals drsquoestiu

Mirada en detall mirada en conjunt

Amb la voluntat de definir en quin punt som respecte a lrsquoampliacioacute drsquooportunitats educatives no formals proposada per lrsquoEducacioacute 360 les pagravegines drsquoaquest capiacutetol contenen un doble exercici drsquoanagravelisi

bull En primer lloc una mirada de prop de detall (zoom in) per obser-var en profunditat com eacutes actualment la participacioacute dels infants i adolescents en activitats extraescolars quines activitats fan quins perfils drsquoalumnat sersquon beneficien meacutes i menys com valoren els


infants i les seves famiacutelies aquestes activitats i quines demandes de millora en fan

bull En segon lloc una mirada de lluny de conjunt (zoom out) per ob-servar lrsquoecosistema educatiu del qual forma part lrsquoeducacioacute extra-escolar i la seva interaccioacute amb la resta drsquoagravembits educatius com soacuten lrsquoeducacioacute lectiva lrsquoeducacioacute informal familiar i lrsquoentorn social i urbagrave Precisament aquesta voluntat de comprensioacute de lrsquoeducacioacute des drsquouna perspectiva sistegravemica eacutes una de les principals aporta-cions de lrsquoEducacioacute 360

Abans de donar pas a aquesta doble anagravelisi exposarem les fonts drsquoinfor-macioacute utilitzades i el potencial de triangulacioacute entre elles per contrastar les tendegravencies en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute extraescolar

Sobre les fonts drsquoinformacioacute

Lrsquoanagravelisi sobre la pragravectica drsquoextraescolars drsquoinfants i adolescents a Cata-lunya que fem en les pagravegines seguumlents es basa en quatre fonts de dades diferents

FIGURA 1

Educacioacute 360

Font elaboracioacute progravepia

Famiacutelia

Escola

Extraescolars

MIRADA EN DETALL MIRADA EN CONJUNT


1 LrsquoEdubarogravemetre de la Fundacioacute Bofill Concretament dues enquestes realitzades a pares i mares des

drsquoaquesta plata forma

ndash Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 Enquesta telefogravenica a pares i mares a una mostra estratificada de mil famiacutelies seleccionades alea tograveriament Lrsquoobjectiu drsquoaquesta enquesta va ser copsar la confianccedila i valoracioacute del sistema educatiu i de lrsquoescolainstitut dels fills i filles perograve es van incloure tambeacute preguntes sobre ac-ceacutes a activitats educatives extraescolars Per a aquest estudi srsquoha treballat amb la submostra de famiacutelies amb fills i filles a primagrave-ria i ESO (mostra de 723 famiacutelies) descartant les que han respost sobre fills en educacioacute infantil de primer i segon cicle o cursos drsquoeducacioacute post obligatograveria (batxillerat cicles formatius) LrsquoEdu-ba rogravemetre de 2017 va ampliar la mostra a traveacutes de la difusioacute en liacutenia de lrsquoenquesta Srsquoha optat per utilitzar nomeacutes la mostra tele-fogravenica per complir millor els criteris drsquoaleatorietat i de represen-tativitat social

ndash Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019 Enquesta en liacutenia dirigida a pares i mares per copsar en detall la pragravectica extraescolar dels fills i filles i les valoracions que en fan les famiacutelies La mostra de famiacutelies que ha respost aquesta enquesta ha estat estratificada per etapa educativa titularitat dels centres i proviacutencia perograve no pot considerar-se representativa en la mesura que la seleccioacute de les famiacutelies no ha estat aleatograveria sinoacute restringida a una base de dades de famiacutelies voluntagraveries de lrsquoEdubarogravemetre Malgrat els possibles biaixos lrsquoenquesta teacute el valor diferencial drsquointroduir preguntes obertes que permeten fer una aproximacioacute qualitativa a la visioacute i demandes dels pares i mares sobre lrsquoactivitat extraes-colar dels fills i filles Com en el cas de lrsquoenquesta anterior srsquoha treballat nomeacutes amb la submostra de famiacutelies amb fills i filles a primagraveria i ESO (mostra de 675 famiacutelies) excloent-ne les etapes drsquoeducacioacute no obligatograveria


2 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educa-tius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019

Es tracta drsquoun model drsquoenquesta elaborat pel Colmiddotlectiu drsquoAnalis-tes Socials i aplicat en la fase de diagnosi de lrsquoelaboracioacute drsquoaquests plans Alguns drsquoaquests plans han estat elaborats amb suport de la Diputacioacute de Barcelona i drsquoaltres han estat realitzats directament pels ajuntaments Lrsquoenquesta aborda 5 grans dimensions in ter-relacionades amb lrsquoegravexit educatiu lrsquoeducacioacute lectiva lrsquoeducacioacute ex-tra escolar els usos del temps lliure i els hagravebits de cura i acompa-nyament familiars Lrsquoenquesta es realitza a infants de 4t 5egrave i 6egrave de primagraveria i de 1r 2n 3r i 4t drsquoESO de les escoles puacutebliques i concer-tades dels municipis participants El valor principal drsquoaquesta en-questa eacutes que estagrave dirigida en primera persona als infants i adoles-cents de manera que sersquon pot obtenir informacioacute directa de les percepcions pragravectiques i demandes sobre la seva educacioacute Preci-sament la Llei 14 2010 del 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infagravencia i lrsquoadolescegravencia reitera la importagravencia de consultar els infants i adolescents sobre els afers que els incumbeixen Lrsquoarticle 34 de la citada Llei diu en el seu punt 2 el seguumlent laquoLes admi nistracions puacutebliques han drsquoestablir procediments destinats a recollir les opinions dels infants i els adolescents amb relacioacute a les poliacute tiques les normes els projectes els programes o les decisions que els afectenraquo Els resultats que mostrarem en aquestes pagravegines corresponen a les respostes afegides dels infants i adolescents de 9 municipis Cassagrave de la Selva Llinars del Vallegraves Martorell Mon-tornegraves del Vallegraves Rubiacute Sitges Sabadell Sant Cugat de Sesgarrigues i Sant Esteve Sesrovires La suma total de respostes recollides entre aquests nou municipis eacutes de 7629 infants i adolescents Agraiumlm sincerament als ajuntaments drsquoaquests municipis haver donat el vistiplau per utilitzar aquestes dades per a la confeccioacute drsquoaquest document


3 Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

LrsquoEnquesta de salut de Catalunya (ESCA) es fa anualment des de lrsquoany 2010 i recull informacioacute de la poblacioacute resident a Catalunya sense liacutemit drsquoedat sobre lrsquoestat de salut els comportaments que hi estan relacionats i lrsquouacutes dels serveis sanitaris Srsquoenquesta anualment i a domicili una mostra representativa de 5000 persones Lrsquoenques-ta preveu un quumlestionari sobre menors que respon el paremare o tutor El quumlestionari aborda entre altres temes les activitats extra-escolars que fan els infants entre 3 i 14 anys El valor drsquoaquesta en-questa rau en la seva representativitat aixiacute com en el fet de poder oferir una panoragravemica diacrogravenica en ser una enquesta periogravedica

4 Enquesta sobre els hagravebits esportius dels escolars de Catalunya El Consell Catalagrave de lrsquoEsport fa enquestes periogravediques sobre hagravebits

esportius de la poblacioacute Lrsquoany 2016 va realitzar una enquesta espe-ciacuteficament orientada a alumnat de primagraveria i ESO Es va enquestar una mostra de 10160 alumnes per mostreig aleatori per conglome-rats Les preguntes drsquoaquesta enquesta srsquoenfoquen fonamental-ment en la pragravectica esportiva i per tant els seus resultats mesuren nomeacutes de manera parcial el fenomen de les extraescolars

5 Desigualtats drsquoaprenentatge en confinament De manera recent podem comptar amb lrsquoenquesta realitzada a fi-

nals de marccedil de 2020 adreccedilada a famiacutelies amb infants i joves entre 3 i 18 anys per copsar lrsquoimpacte del confinament en lrsquoeducacioacute Lrsquoenquesta inclou preguntes sobre la pragravectica extraescolar abans i durant el confinament Els autors de lrsquoenquesta han estat Xavier Bonal i Sheila Gonzaacutelez del grup GEPS de la UAB Els resultats tot just es comencen a publicar de manera que nomeacutes els podrem te-nir en compte de manera molt parcial

Les cinc fonts drsquoinformacioacute presentades permeten fer fins a cert punt un exercici de triangulacioacute consistent a comparar tant com sigui possible els


seus resultats i utilitzar aquesta comparacioacute per validar o refutar hipogravete-sis de manera meacutes fiable Quan fem triangulacioacute de dades estem assu-mint que una hipogravetesi que eacutes confirmada per meacutes drsquouna font teacute meacutes validesa que una que nomeacutes se sosteacute en una sola font (beacute perquegrave no nrsquohi ha drsquoaltres o beacute perquegrave les diverses fonts existents apunten en sentits contradictoris) Poder triangular fonts drsquoinformacioacute (drsquoenquestes diferen-ciades en aquest cas) eacutes un avantatge en qualsevol investigacioacute ja que ens remet a la possibilitat drsquoutilitzar mostres independents conduiumldes per equips investigadors diferents i veure quins resultats soacuten consistents i quins no (vegeu la Figura 2)

En el nostre cas aquest exercici de triangulacioacute nomeacutes ha pogut fer-se de manera parcial ja que les diferents fonts nomeacutes permeten extreure al-guns indicadors comparables entre si mentre que una bona part de la informacioacute que aporten no teacute comparacioacute possible Eacutes molt convenient en el futur avanccedilar cap a un sistema drsquoindicadors sobre educacioacute cada cop meacutes comparable entre fonts de dades i que comparteixin una mirada sistegravemica de lrsquoeducacioacute que vagi meacutes enllagrave de lrsquoenfocament aiumlllat en una parcelmiddotla educativa concreta

FIGURA 2

Triangulacioacute de fonts drsquoinformacioacute


Coincidegravencia de resultats entre fonts

Meacutes fiabilitat en la validacioacute drsquohipogravetesis


Tot i les limitacions les enquestes utilitzades ens aporten una aproxima-cioacute a tendegravencies generals entre el conjunt de la poblacioacute i ens permeten fer una anagravelisi multivariable per copsar dos aspectes fonamentals per als objectius de lrsquoEducacioacute 360 lrsquoequitat i les connexions

bull Equitat mitjanccedilant les dades podem copsar les desigualtats que es donen en lrsquoacceacutes i la pragravectica extraescolar dels infants i adolescents en funcioacute de variables com el sexe lrsquoetapa educativa la titularitat del centre on cursen estudis el nivell econogravemic educatiu i lloc de naixement dels pares io lrsquoestructura familiar

bull Connexions podem observar les correlacions entre indicadors educatius eacutes a dir de quina manera hi ha covariagravencies entre el que passa en lrsquoagravembit lectiu extraescolar familiar i els usos del temps lliure Aquesta possibilitat drsquoexplorar interrelacions i possibles re-lacions de causalitat i impacte entre els diversos agravembits educatius eacutes una base sobre la qual cal construir una estrategravegia drsquoEducacioacute 360 que justament vol alinear la tasca educativa drsquouna pluralitat drsquoagents per generar un millor impacte colmiddotlectiu

Mirada en detall la participacioacute dels infants i adolescents en activitats extraescolars

Les preguntes que guien aquest apartat srsquoenfoquen en la pragravectica drsquoextra-escolars dels infants i adolescents Volem saber en quin punt som amb relacioacute a una segraverie de dimensions sobre acceacutes varietat equitat i valoracioacute de les extraescolars ategraves que soacuten dimensions que considerem fonamen-tals per a la construccioacute drsquouna Educacioacute 360

bull Lrsquoacceacutes a activitats extraescolars En quina mesura els infants i adolescents fan activitats extraescolars Eacutes a dir quin eacutes actual-ment lrsquoacceacutes a aquestes activitats


bull Activitats extraescolars practicades Quin tipus drsquoactivitats fan majoritagraveriament els infants i adolescents que cursen primagraveria i ESO

bull Perfils drsquoalumnat que fan i no fan activitats extraescolars Quins perfils drsquoalumnat fa activitats extraescolars i quines en fa Quin per-fil drsquoalumnat no fa cap activitat i per quegrave no en fa

bull Valoracioacute i demandes vers les activitats extraescolars Com va-loren les famiacutelies i els mateixos infants i adolescents aquestes acti-vitats i quegrave en millorarien

Lrsquoacceacutes a activitats extraescolars

Un primer indicador bagravesic a buscar en les dades existents eacutes quin percen-tatge drsquoinfants i adolescents fa actualment activitats extraescolars a Ca-talunya Volem saber fins a quin punt fer extraescolars eacutes una pragravectica estesa entre lrsquoalumnat i sobretot quin percentatge no hi estagrave accedint perquegrave precisament un primer objectiu de lrsquoEducacioacute 360 eacutes garantir lrsquoequitat i la igualtat drsquooportunitats drsquoeducacioacute no formal en quegrave lrsquoacceacutes a les extraescolars eacutes un primer element que cal considerar

Tot i ser un indicador bagravesic el percentatge drsquoalumnat que fa extraescolars no es construeix ni es publica igual per part de les diferents fonts dispo-nibles i no eacutes per tant directament comparable Sigui com sigui entre les fonts que siacute que soacuten directament comparables obtenim uns percen-tatges prou similars que ens indiquen que el percentatge drsquoalumnat de primagraveria i ESO que fa activitats extraescolars es mou entre el 77 i el 81 (vegeu la Taula 1)

Es tracta sens dubte drsquoun percentatge molt elevat que dona fe de fins a quin punt srsquoha generalitzat la pragravectica extraescolar amb una elevada capilmiddotlaritat en tot el territori Fer activitats extraescolars eacutes actual-ment la norma entre lrsquoalumnat catalagrave i aixograve suposa un punt de parti-da forccedila avanccedilat pel que fa als objectius drsquoEducacioacute 360 Tanmateix entre un 19 i un 23 de lrsquoalumnat no fa cap extraescolar Fer o no fer


activitats extraescolars no eacutes pas aleatori hi ha un perfil diferenciat drsquoalumnat darrere drsquoun i altre com veurem meacutes endavant

Diferenciant entre activitats extraescolars de tipus esportiu i no esportiu podem fer una aproximacioacute amb meacutes opcions de contrast entre fonts Observem a la Taula 2 com la pragravectica esportiva arriba aproximadament fins al 60 de lrsquoalumnat (entre el 57 i el 67 com a interval meacutes proba-ble) Les activitats extraescolars no esportives (idiomes i activitats artiacutes-tiques principalment) arriben a un percentatge menor tot i que tambeacute elevat (entre un 44 i un 51 ) Les fonts de dades mostren una certa disparitat atribuiumlble almenys en part a la diferegravencia de criteris a lrsquohora de classificar les activitats extraescolars com a esportives o no esportives Per exemple el ball eacutes classificat com a esport en lrsquoESCA i lrsquoenquesta drsquohagravebits esportius mentre que cau en el terreny no esportiu en les en-questes de lrsquoEdubarogravemetre i dels Plans Educatius i Plans Locals drsquoInfagraven-cia i Adolescegravencia

TAULA 1Percentatge drsquoalumnat que fa extraescolars ()

PRAgraveCTICA DrsquoACTIVITATS EXTRAESCOLARS SIacute FA EXTRAESCOLARS

NO FA EXTRAESCOLARS

Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO) 768 232

Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (a infants de 4t 5egrave i 6egrave de primagraveria i ESO) Anys 2017 i 2019

814 186

Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) Enquesta a pares i mares drsquoinfants entre 3 i 14 anys Resultats onada 2017-2018

752 248

Segons lrsquoestudi laquoDesigualtats drsquoaprenentatge en confinamentraquo de 2020 el percentatge drsquoinfants que fan extraescolars a primagraveria eacutes del 81 i del 64thinsp a lrsquoESO Font elaboracioacute progravepia


El percentatge drsquoalumnat que fa extraescolars esportives i el percentatge que fa extraescolars no esportives no pot sumar-se entre si perquegrave un volum considerable drsquoalumnat fa activitats tant drsquoun tipus com de lrsquoaltre i per tant estagrave present en els dos percentatges Aquest encavalcament eacutes quelcom a tenir en compte a lrsquohora drsquoanalitzar i comparar fonts de dades Algunes fonts de dades ens permeten controlar aquest encavalcament i ens mostren (vegeu el Gragravefic 1) que entre un 26 i 32 de lrsquoalumnat fa nomeacutes extraescolars esportives entre un 19 i 22 en fa nomeacutes de tipus no esportiu i entre un 27 i un 31 en fa dels dos tipus

TAULA 2Pragravectica drsquoextraescolars esportives i no esportives ()

PRAgraveCTICA DrsquoACTIVITATS EXTRAESCOLARSACTIVITATS

EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS NO ESPORTIVES

Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (enquesta a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO)

576 507

Enquestes a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (enquesta a infants de 4t 5egrave i 6egrave de Primagraveria i ESO) Anys 2017 i 2019

594 483


679 442

Enquesta sobre els hagravebits esportius dels escolars de Catalunya Enquesta a infants i adolescents de 1r de Primagraveria a 4t drsquoESO Any 2016

628 ndash



Activitats extraescolars practicades

Un cop vist el grau drsquoacceacutes i no acceacutes a les activitats extraescolars en termes globals ens preguntem quina eacutes la tipologia drsquoactivitats meacutes i menys practicades i quina eacutes la quantitat drsquoactivitats i hores drsquoextraes-colars que acostumen a fer els infants i adolescents Un altre objectiu drsquoEducacioacute 360 eacutes contribuir a desenvolupar itineraris educatius perso-nalitzats que transcorrin entre lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva i potenciiumln les motivacions capacitats i talents de cada infant Eacutes per aixograve que la ti-pologia i intensitat drsquoactivitats no formals eacutes un element important que cal considerar

GRAgraveFIC 1

Pragravectica drsquoactivitats extraescolars dels infants i adolescents ()

Font 1 Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (enquesta a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO) 2 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals

drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019

Infants a Primagraveria i ESO1

Infants i adolescents de 4t 5egrave i 6egrave de Primagraveria i ESO2

100

80

60

40

20

0231

261

314

193

186

32

274

22

No fa extraescolars

Fa nomeacutes extraescolars esportives

Fa extraescolars esportives i no esportives

Fa nomeacutes extraescolars no esportives


A lrsquohora drsquoaprofundir en la tipologia drsquoactivitats extraescolars que practi-quen els infants i adolescents es redueix la possibilitat de comparacioacute entre fonts drsquoinformacioacute per la divergegravencia a lrsquohora de tipificar les acti-vitats Sigui com sigui les fonts que siacute soacuten comparables (vegeu la Taula 3) coincideixen a apuntar a un predomini molt accentuat dels esports seguit en segon lloc pels idiomes mdashprincipalment lrsquoanglegraves A conti-nuacioacute venen activitats com la dansa o el ball la muacutesica i altres acti-vitats artiacutestiques (pintura dibuix teatre manualitatshellip)1 Molt meacutes lluny i com a activitats minoritagraveries apareixen el reforccedil escolar (que no inclouria el reforccedil escolar que es pot rebre durant lrsquohorari lectiu ni tam-poc les tasques de deures que es realitzen per compte propi) els esplais durant el curs i les activitats tecnologravegiques (robogravetica informagravetica) En el grup drsquoaltres hi ha una amalgama drsquoactivitats com els escacs la cuina els castellers etc

En total tenint en compte tot lrsquoalumnat mdashtant si fa com si no fa extraes-colarsmdash la mitjana drsquoextraescolars practicada per infant se situa entorn a 12 activitats per infant (16 si nomeacutes tenim en compte els que siacute fan extraescolars) mentre que la situacioacute meacutes frequumlent eacutes fer entre 1 i 2 ac ti-vitats tal com es pot veure en el Gragravefic 2 sense que se sobrepassi gene-ralment les 5 hores setmanals segons les mateixes dades

LrsquoEnquesta de Salut de Catalunya (ESCA) ens aporta una aproximacioacute diacrogravenica mdashevolucioacute temporalmdash de la mitjana de dies setmanals de pragravectica extraescolar esportiva i no esportiva (vegeu el Gragravefic 3) Tal com es veu entre 2010 i 2018 no hi ha grans canvis perograve siacute que srsquoobserva un lleuger augment de les activitats extraescolars no esportives en els dar-rers quatre anys despreacutes drsquouna certa disminucioacute en els anys coincidents amb la crisi econogravemica

1 Lrsquoestudi laquoDesigualtats educatives en confinamentraquo de 2020 coincideix en aquest pre-domini dels esports seguit dels idiomes i de les activitats artiacutestiques


GRAgraveFIC 2

Nombre drsquoactivitats extraescolars practicades pels infants i adolescents de Primagraveria i ESO ()

Font Edubarogravemetre de 2017 i enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019

TAULA 3Tipologia drsquoactivitats extraescolars practicades ()

TIPOLOGIA DrsquoACTIVITATSQuines activitats extraescolars fa el seu fill o filla1

Fas actualment alguna activitat extraescolar

Quines2

Esports 576 594

Idiomes 299 305

Muacutesica dansa ball teatre dibuix o pintura 25 218

Reforccedil escolar 43 66

Casal esplai cau o similar No preguntat 31

Noves tecnologies programacioacute robogravetica informagravetica 13 12

Altres 04 1

No en fa cap 231 186

Mitjana drsquoactivitats extraescolars per infant 118 124

Font 1 Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (enquesta a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO) 2 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019


Infants i adolescent de 4t 5egrave i 6egrave de Primagraveria i ESO2

Cap Una Dues Tres Quatre o meacutes

50

40

30

20

10

0

187

403

256

5 01

233

48

313

5917


Perfils dels infants i adolescents que fan activitats extraescolars i dels que no en fan

Aquest apartat ateacuten una de les preguntes meacutes cabdals a fer-nos en un plantejament drsquoEducacioacute 360 que fa de lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute no formal el seu objectiu principal quin eacutes el perfil drsquoalumnat que fa extraescolars i quin eacutes el de qui no en fa Com ja avanccedilagravevem anteriorment fer activitats extraescolars o no fer-ne no eacutes pas aleatori hi ha un perfil diferenciat drsquoalumnat darrere drsquouna i altra situacioacute

Les diferents fonts estadiacutestiques disponibles ens informen del perfil social dels infants i adolescents que fan activitats educatives fora de lrsquoho rari lec-tiu i dels que no en fan Ho podem veure en les taules 4 5 i 6 a continua-cioacute cadascuna corresponent a una font de dades diferent

GRAgraveFIC 3

Dies de pragravectica extraescolar

Durant la setmana passada quants dies va fer el nena alguna de les seguumlents activitats de lleure (infants de 3 a 14 anys)

Font Enquesta de Salut de Catalunya Segraverie temporal

Activitats extraescolars esportives (dansa atletisme bagravesquet futbol etc)

Activitats extraescolars no esportives (muacutesica teatre cinema idiomes etc)

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

081 073 076 068 066 066 069082

075

14127

167 168 168 164 166 1691742

1

0


Les principals conclusions comunes que podem extreure drsquoaquestes tres taules soacuten

bull Situacioacute familiar Les diferents fonts utilitzades tenen en compte diverses variables relatives a la situacioacute familiar dels infants (nivell econogravemic i educatiu dels pares origen geogragravefic i estructura fami-liar) Com veurem totes aquestes variables que guarden correlaci-ons i superposicions entre si (per exemple un nivell drsquoestudis elevat va associat a un major nivell drsquoingressos) apunten un mateix patroacute de desigualtat en lrsquoacceacutes a lrsquoeducacioacute extraescolarndash Nivell educatiu dels pares El nivell educatiu dels pares com en

molts altres fenogravemens educatius mostra que eacutes una variable es-pecialment predictiva de la pragravectica extraescolar Drsquoentrada la pragravectica extraescolar augmenta linealment amb lrsquoaugment del ni-vell drsquoestudis dels pares (entre el 49 i el 65 en fan quan els pa-res tenen estudis primaris o inferiors 76 quan soacuten secun da ris i 87 quan soacuten superiors segons lrsquoEdubarogravemetre 2017) La intensi-tat tambeacute varia la mitjana drsquoactivitats practicades per infant as-cendeix de 090 a 111 i 157 segons si els estudis dels pares soacuten primaris secundaris o superiors Pertagravenyer a famiacutelies amb baix nivell drsquoestudis va associat actualment a Catalunya a fer menys extraescolars (o no fer-ne) tant de tipus esportiu com drsquoidiomes com sobretot artiacutestiques que baixen en picat Lrsquouacutenica activitat que fan meacutes els fills i filles de persones amb nivell drsquoestudis mitjagrave i baix eacutes el reforccedil escolar (vegeu la Taula 4 meacutes endavant)

ndash Nivell drsquoingressos La situacioacute econogravemica familiar tambeacute marca diferegravencies significatives en la pragravectica extraescolar dels fills i filles amb tendegravencies molt similars a les observades segons el nivell drsquoestudis dels pares perograve segons les fonts disponibles amb un efecte una mica menor que el nivell drsquoestudis Els baixos ingressos van associats a un menor acceacutes a tot tipus drsquoextraesco-lars Aixiacute el percentatge drsquoinfants i adolescents que en fan eacutes el 72 en el cas drsquoingressos baixos (fins a 1200 euros men suals a la


llar) 76 en el cas drsquoingressos mitjans (entre 1200 euros i 3000 euros mensuals a la llar) i 89 en el cas drsquoingressos alts (meacutes de 3000 euros mensuals a la llar) En casos on es manifesten di-ficultats econogravemiques la pragravectica extraescolar baixa al 54 i quan hi ha precarietat econogravemica greu (3 o meacutes privacions mate-rials) al 41 La mitjana drsquoacti vitats tambeacute varia des de 091 en el cas drsquoingressos baixos a 116 amb ingressos mitjans i 167 en cas drsquoingressos elevats (vegeu la Taula 4) Es constata tambeacute que a diferegravencia drsquoesports com el futbol que han aconseguit una gran permeabilitat social queda encara molt camiacute per endavant per aconseguir la plena acces sibilitat social i econogravemica drsquoaltres ac-tivitats esportives i so bretot artiacutes tiques (vegeu el Gragravefic 4) Aixiacute per una uacutenica activitat extra es colar les famiacutelies paguen majo-ritagraveriament menys de 30 euros mensuals en el cas del futbol en-tre 30 i 50 euros en el cas drsquoaltres esports i entre 50 i 100 euros en el cas drsquoactivitats artiacutestiques

El reforccedil escolar eacutes lrsquouacutenica activitat que predomina meacutes entre les classes baixes que les mitjanes i altes factor que molt possible-ment estagrave relacionat amb el fet que tambeacute el fracagraves escolar estagrave meacutes vinculat a les classes baixes i que algunes iniciatives de su-port escolar hi tenen un caragravecter compensatori (vegeu el Gragravefic 4)

ndash Procedegravencia geogragravefica dels pares El lloc de naixement dels pares eacutes tambeacute una variable amb correlacions amb lrsquoacceacutes i tipo logia drsquoextraescolars que es fan Els infants drsquoorigen estranger tenen menys acceacutes a extraescolars (entre el 30-43 no en fa en front del 17-19 en el cas de lrsquoalumnat autogravecton segons la font vegeu les Taules 5 i 6) La mitjana drsquoactivitats per infant eacutes de 091 en el cas drsquoestrangers i 129 en la resta Els infants estrangers estan menys representats en tot tipus drsquoactivitats esportives (excepte futbol) idiomagravetiques artiacutestiques i casals drsquoestiu Nomeacutes en re-pagraves escolar lrsquoalumnat drsquoorigen estranger supera lleugerament lrsquoautogravecton


ndash Estructura familiar Es donen desigualtats en lrsquoacceacutes i quantitat drsquoextraescolars que fan els infants en funcioacute de si conviuen en una llar biparental o monoparental 17-24 no fan extraescolars en el cas de llars biparentals i 24-28 en el cas de les monopa-rentals 13 activitats de mitjana en el primer cas i 104 en el se-gon Entre les famiacutelies monoparentals es debilita lrsquoacceacutes a extra-escolars de tot tipus Nomeacutes el reforccedil escolar seria una excepcioacute drsquoaquesta tendegravencia

bull Titularitat del centre Anar a un centre puacuteblic o concertat marca tambeacute diferegravencies en lrsquoacceacutes i tipus de pragravectica extraescolar Tot i que les diferegravencies no siguin especialment acusades les dues fonts

GRAgraveFIC 4

Despesa familiar segons tipus drsquoextraescolar ()

Quant pagueu en total al mes per totes les activitats extraescolars o de lleure del vostre fill o filla

Aproximacioacute a partir dels infants i adolescents que nomeacutes fan una activitatFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019

Eurosmes

Res De 15 a 29 De 50 a 100 Meacutes de 150

Menys de 15 De 30 a 49 De 101 a 150

Futbol Un esport que no eacutes futbol

Activitats artiacutestiques muacutesica teatre dibuix pintura dansa ball

100

80

60

40

20

0


que controlen aquesta variable apunten que els infants i adoles-cents que van a centres concertats tenen un nivell de pragravectica ex-traescolar meacutes elevat de tots els tipus (esportives drsquoidiomes artiacutestiques casals drsquoestiu) excepte el reforccedil escolar que predomi-na meacutes entre lrsquoalumnat de centres puacuteblics (vegeu les Taules 4 i 5) Lrsquoenquesta a infants i adolescents apunta que el percentatge drsquoalumnat que no accedeix a extraescolars se situaria en 21 en els centres puacuteblics i 11 en el cas dels concertats La mitjana drsquoactivi-tats extraescolars realitzada seria drsquo119 i 137 respectivament Les dades de lrsquoEdubarogravemetre assenyalen diferegravencies en el mateix sentit tot i que menys acusades

bull Sexe Nois i noies fan extraescolars en percentatges similars i les diferegravencies percentuals no soacuten significatives estadiacutesticament nois i noies fan extraescolars en un percentatge que oscilmiddotla entre el 77 i 83 (vegeu les Taules 4 i 5) Tanmateix la tipologia i diversitat drsquoactivitats realitzada siacute eacutes diferent de manera significativa Mentre que els nois es concentren en les activitats esportives on predomi-nen amb una diferegravencia de 20 punts percentuals per sobre de les noies i que sovint representa lrsquouacutenica activitat extraescolar que fan les noies fan meacutes activitats de mitjana (126 per sobre de les 116 dels nois) i meacutes diversificades i soacuten predominants en activitats com els idiomes i sobretot en activitats artiacutestiques com la dansa o la muacutesica (amb meacutes de 20 punts percentuals en aquest cas sobre els nois) Les activitats tecnologravegiques soacuten per ara molt minoritagraveries perograve hi tor-nen a predominar els nois Una excepcioacute al patroacute de gegravenere asse-nyalat soacuten les noies drsquoorigen familiar estranger on la pragravectica extraescolar cau sensiblement i srsquoallunya de la ten degravencia observada per a les noies drsquoorigen familiar autogravecton (vegeu el Gragravefic 5)

bull Etapa educativa Es produeix un lleuger abandoacute i una reduccioacute del nombre drsquoextraescolars que es fa en el pas de Primagraveria a Secun-dagraveria malgrat que la pragravectica extraescolar continuiuml sent la norma entre lrsquoalumnat drsquoESO La mitjana drsquoextraescolars realitzada baixa


GRAgraveFIC 5

Pragravectica drsquoactivitats extraescolars segons sexe i origen familiar

Font Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019

drsquoaproximadament 13 a Primagraveria a un 11 a Secundagraveria (amb petites variacions segons la font) Baixen les activitats esportives i artiacutesti-ques es mantenen els idiomes i cau de forma accentuada la parti-cipacioacute en casals drsquoestiu (del 556 a Primagraveria al 334 a lrsquoESO) Nomeacutes el reforccedil escolar augmenta amb el pas de Primagraveria a ESO tot i que continua sent una activitat minoritagraveria (vegeu les Taules 4 i 5)

Siacute fa extraescolars No fa extraescolars

Masculiacute

Masculiacute

Femeniacute

Femeniacute

156thinsp

227thinsp 374thinsp

844thinsp 819thinsp

Un o els dos progenitors nascuts a Espanya

Els dos progenitors nascuts a lrsquoestranger

626thinsp

773thinsp

181thinsp

32 Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiuTA

ULA

4De

tall

de p

ragravect

ica

drsquoac

tivita

ts e

xtra

esco

lars

(201

7) (

)

VARI

ABLE

S SO

CIAL

S

FA E

L FI

LL O

FIL

LA

EXTR

AESC

OLA

RS

TIPO

LOG

IA D

rsquoEXT

RAES

COLA

RS

Siacute q

ue

en fa

No

en

faQ

uant

itat

(mitj

ana)

Espo

r-tiv

esId

iom

esAr

tiacutesti-

ques

1Te

cnol

ograve-gi

ques

2Re

forccedil

es

cola

rAl

tres

Sexe

fill

Fill

= 7

75

225

= 1

16

64

9 2

70

15

2

20

= 3

70

Filla

= 7

86

214

126

492

32

9

361

0

9=

50

09

Etap

a ed

ucat

i-va

del

fill

a

Prim

agraveria

80

919

1

1

28

62

4

330

= 2

70

= 1

4

31

07

ESO

72

427

6

1

03

49

4

249

= 2

22

= 1

2

62

0

Niv

ell d

rsquoest

udis

de

la p

erso

na

que

apor

ta

meacutes

ingr

esso

s

a la

llar

Estu

dis

oblig

ator

is

o in

ferio

rs

649

351

0

90

47

3

207

13

3

07

= 5

30

7

Estu

dis

secu

ndar

is=

75

924

1=

11

1 =

53

9=

28

3

191

= 1

3

61

04

Estu

dis

supe

riors

87

013

0

1

47

65

8

374

37

4

18

2

50

4

gtgtgt


Ingr

esso

s m

ensu

als

a

la ll

ar

Fins

a 1

200

eur

os

723

277

0

91

= 5

29

= 2

94

16

9=

15

6

60

7

Entr

e 1

200

i 3

000

eur

os=

76

223

8=

11

6 =

57

6=

30

1

273

= 1

5

36

04

Meacutes

de

300

0 eu

ros

89

410

6

1

67

65

9

341

34

1

24

= 4

90

Orig

en

dels

par

es

Espa

nya

= 7

83

217

= 1

22

= 5

78

= 3

06

= 2

54

1

1=

42

05

Rest

a de

l moacuten

75

025

0 =

1

11

= 5

29

25

5=

23

5

39

5

90

0

Tipu

s de

cen

tre

Puacutebl

ic=

76

423

6=

12

0 =

55

9=

29

7=

24

4=

15

= 5

20

7

Conc

erta

t

803

197

= 1

22

= 5

99

= 2

99

= 2

59

1

1

26

0

Tota

l=

76

7 2

33

= 1

21

= 5

75

= 2

99

= 2

50

= 1

3=

41

04

1 Art

iacutestiq

ues

muacutes

ica

teat

re d

ibui

x b

allhellip

2 Te

cnol

ogravegiq

ues

pro

gram

acioacute

rob

ogravetic

ahellipFo

nt e

labo

raci

oacute pr

ogravepia

a p

artir

de

dade

s de

lrsquoen

ques

ta d

e lrsquoE

duba

rogravem

etre

de

2017


ULA

5D

etal

l de

pragravec

tica

drsquoac

tivita

ts e

xtra

esco

lars

(201

7-20

19) (

)

VARI

ABLE

S SO

CIAL

S

FA E

XTRA

ESCO

LARS

TI

POLO

GIA

DrsquoE

XTRA

ESCO

LARS

Siacute q

ue

en fa

No

en

faQ

uant

itat

(mitj

ana)

Espo

rts

Idio

mes

Artiacutes

ti-qu

es1

Muacutes

ica

Casa

l es

plai

o

sim

ilar2

Tecn

o-lo

gia3

Refo

rccedil

esco

lar4

Casa

ls

drsquoes

tiuAl

tres

Sexe

Mas

culiacute

= 8

35

165

1

19

72

3 2

62

3

8

63

2

3

17

5

6 4

48

1

Fem

eniacute

= 7

93

207

= 1

28

46

3 3

5 2

33

10

5

39

0

7

76

= 3

95

1

Etap

a

Prim

agraveria

(c

icle

su

perio

r)=

82

717

3

13

0 =

56

9=

31

5 1

54

9

4

44

2

3

38

55

60

5

ESO

= 8

10

190

= 1

21

= 5

58

= 2

81

11

9=

74

2

2

05

7

8 3

34

11

Orig

en

dels

pa

res

Els

dos

prog

enito

rs

o un

del

s do

s drsquo

orig

en

espa

nyol

= 8

31

169

= 1

29

= 6

14

=

32

= 1

43

=

9=

33

=

13

= 6

4=

4

41

1

Tots

dos

es

tran

gers

69

930

1

09

1 4

68

21

1

79

4

6

2

08

7

5 2

96

04

gtgtgt


Estr

uc-

tura

fa

mili

ar

Bipa

rent

al=

83

116

9

13

0 6

15

33

7=

13

6=

9

1=

3

2=

1

2=

6

5=

43

80

9

Mon

opar

en-

tal i

altr

es

situ

acio

ns=

75

824

2

10

4

53

19

7=

12

9

61

=

25

=

12

= 7

2 3

77

13

Titu

la-

ritat

ce

ntre

Puacutebl

ic=

78

921

1 =

11

9 =

57

2=

29

7=

12

9=

7

4=

3

1=

1

= 7

3=

40

20

9

Conc

erta

t

89

210

8

13

7 6

65

33

1 1

52

11

6

33

1

7

42

49

31

1

Tota

l=

81

4=

18

6 =

12

4 =

59

4=

30

5=

13

5=

8

4=

31

= 1

2=

66

= 4

23

1

1 Art

iacutestiq

ues

bal

l te

atre

pin

tura

hellip 2 C

asal

esp

lai o

sim

ilar

dura

nt e

l cur

s 3 T

ecno

logi

a ro

bogravetic

a in

form

agravetic

ahellip 4 R

efor

ccedil es

cola

r for

a de

lrsquoes

cola

Fo

nt e

labo

raci

oacute pr

ogravepia

a p

artir

de

lrsquoenq

uest

a a

infa

nts

i ado

lesc

ents

per

al d

isse

ny d

e pl

ans

educ

atiu

s lo

cals

i pl

ans

loca

ls d

rsquoinfagrave

ncia

i ad

oles

cegravenc

ia re

a-lit

zada

ent

re e

ls a

nys

2017

i 20

19


ULA

6D

etal

l de

pragravec

tica

drsquoac

tivita

ts e

xtra

esco

lars

seg

ons

lrsquoEnq

uest

a de

Sal

ut d

e Ca

talu

nya

(EN

SCAT

) (

)

VARI

ABLE

S SO

CIAL

S

FA E

XTRA

ESCO

LARS

TI

POLO

GIA

DrsquoE

XTRA

ESCO

LARS

Siacute q

ue e

n fa

No

en fa

Fa a

lmen

ys u

n di

a a

la s

etm

ana

una

extr

aesc

olar

es

port

iva1

Fa a

lmen

ys u

n di

a a

la s

etm

ana

una

extr

aesc

olar

N

O e

spor

tiva2

Sexe

Nen

s=

7525

3=

6

9=

4

1

Nen

es=

7624

2=

6

6=

4

8

Etap

a

educ

ativ

a

2n C

icle

Infa

ntil

=

60

40=

5

3=

2

8

Cicl

e In

icia

l Prim

agraveria

8

316

9

78

51

Cicl

e M

itjagrave

Prim

agraveria

8

119

4

74

52

Cicl

e Su

perio

r Prim

agraveria

85

153

76

51

ESO

=

78

22=

6

7=

4

7

Orig

en

dels

par

es

Un

o el

s do

s na

scut

s a

Espa

nya

8

119

3

73

50

Els

dos

nasc

uts

a lrsquoe

stra

nger

5

743

5=

4

9

25 gtgtgt


Niv

ell d

rsquoest

udis

de

ls p

ares

Un

o el

s do

s am

b es

tudi

s po

stob

ligat

oris

=

77

228

=

70

=

46

Cap

dels

dos

am

b es

tudi

s po

stob

ligat

oris

4

950

6

43

21

Tran

stor

ns d

e sa

lut

cond

ucta

o

apre

nent

atge

Cap

=

77

23=

6

9=

4

4

Un

=

76

236

=

68

=

49

Dos

o m

eacutes=

6832

0

38=

3

8

Estr

uctu

ra

fam

iliar

Bipa

rent

al=

7

624

3=

6

8=

4

4

Mon

opar

enta

l o a

ltres

situ

acio

ns=

7

228

2=

6

4=

4

2

Difi

culta

ts

econ

ogravemiq

ues

No

8

218

74

50

Siacute

54

46

47

25

Priv

acio

ns

mat

eria

ls

Men

ys d

e 3

=

77

229

=

69

=

45

3 o

meacutes

4

158

8

38

20

Tota

l=

7524

8=

6

8=

4

4

1 Inc

lou

dans

a 2 N

o in

clou

dan

sa

Font

ela

bora

cioacute

progravep

ia a

par

tir d

e lrsquoE

nque

sta

de S

alut

de

Cata

luny

a (E

NSC

AT)


Valoracioacute i demandes vers les activitats extraescolars

En aquest apartat ens aproximem al valor que les famiacutelies i els infants atorguen a les activitats extraescolars als motius que els porten a fer-les o no fer-les i a tot allograve que voldrien que milloreacutes en lrsquooferta actual drsquoacti-vitats no lectives Es tracta de quumlestions fonamentals per comprendre la presa de decisions entorn a les extraescolars i que cal tenir en compte en la construccioacute drsquoun projecte drsquoEducacioacute 360

Les fonts drsquoinformacioacute consultades ens presenten alguns indicadors sobre valoracioacute satisfaccioacute i demandes amb relacioacute a les activitats extra-escolars per part dels pares i dels fills i filles Soacuten indicadors diferents entre si que ens obliguen a combinar meacutes que a contrastar fonts perograve que tanmateix apunten en direccions similars i coherents

En primer lloc observem que els pares atorguen una importagravencia ele-vada a fer extraescolars en lrsquoeducacioacute dels fills (79 punts sobre 10) Aquesta valoracioacute cau sensiblement en el cas de les famiacutelies els fills i filles de les quals no fan extraescolars En aquest cas la valoracioacute eacutes de

GRAgraveFIC 6

Importagravencia educativa atorgada a les extraescolars (valoracioacute mitjana en )

En general fins a quin punt creus que eacutes important per a lrsquoeducacioacute dels infants i joves fer activitats extraescolars

Valoracioacute de 0 a 10 Famiacutelies amb fills a Primagraveria i ESOFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

531

790

El filla no fa extraescolars

El filla siacute fa extraescolars


531 punts Aquest fet pot estar indicant que el no acceacutes a activitats extra-escolars no nomeacutes srsquoexplica per barreres econogravemiques o per la desinfor-macioacute sinoacute tambeacute per una escassa importagravencia atorgada a aquestes activitats entre una part de la poblacioacute

En segon lloc observem que els infants i adolescents gaudeixen en gran mesura de les activitats extraescolars que fan (441 punts de mit-jana sobre 5 vegeu la Taula 7) La valoracioacute es manteacute en cotes molt altes en totes les variables demogragravefiques analitzades sense que srsquohi apreciiuml cap diferegravencia significativa Eacutes a dir totes les categories socials drsquoalum-nat analitzades manifesten gaudir entre bastant i molt les activitats ex-traescolars que realitzen com es mostra a la taula seguumlent

TAULA 7Gaudi de les activitats extraescolars realitzades ()

VARIABLES SOCIODEMOGRAgraveFIQUES

Gaudeixes de les extraescolars que fas1

SexeNens 440

Nenes 441

EtapaPrimagraveria (Cicle Superior) 453

ESO 435

Origen dels pares

Els dos progenitors o un dels dos drsquoorigen espanyol 442

Tots dos estrangers 430

Estructura familiar

Biparental 432

Monoparental i altres situacions 444

Titularitat centrePuacuteblic 438

Concertat 449

Total Catalunya 441

1thinspGens = 1 Molt = 5 Valor promigFont Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019


Les motivacions de les famiacutelies per portar els seus fills i filles a extraes-colars tenen a veure quasi exclusivament amb el benefici educatiu soci-al i de salut per al fill o filla (Gragravefic 7)

A lrsquohora de triar una extraescolar concreta a meacutes dels beneficis per al fill o filla el seguumlent element de pes eacutes la confianccedila en el responsable o orga-nitzador de lrsquoactivitat Soacuten residuals en canvi el pes de les raons de tipus instrumental o de conveniegravencia per als pares (poder conciliar que lrsquoacti-vitat sigui barata) Per tant es fa patent que les famiacutelies trien extraes-colars posant en el centre lrsquointeregraves dels seus menors tant a nivell de benefici per a lrsquoinfant com de confianccedila en les persones a qui deleguen una part de la seva educacioacute (vegeu el Gragravefic 8)

Aixiacute mateix el Gragravefic 9 resumeix les millores prioritagraveries que les famiacutelies desitjarien per a les activitats extraescolars que es fan dins i fora del recinte escolar Destaca la millora del preu com a principal millora desit-jada sobretot per a les activitats que es fan fora del recinte escolar se-guida del desig que srsquoampliiuml i sersquon diversifiqui lrsquooferta La millora de la formacioacute dels monitors que condueixen les activitats i la seva qualitat (especialment en el cas de les activitats que es fan a les escoles) serien

GRAgraveFIC 7

Motius per fer extraescolars () Per quins motius fa lrsquoactivitat extraescolar

Famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESOFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017

Mantenir-se en forma

Fer amistats relacionar-se i tenir valors

Reforccedilar les mategraveries de lrsquoescola

Aprendre coses noves

Desenvolupar lrsquoesperit artiacutestic

Altres

Esperar que els pares acabin lrsquohorari de feina

Perquegrave eacutes barata o gratuiumlta0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

496278

266214

181

5419

1


tambeacute demandes importants seguides de la demanda drsquooferta accessible per a infants o adolescents amb alguna discapacitat o problema de salut adequacions horagraveries i millores en la informacioacute i comunicacioacute entre fa-miacutelia i educadors

Els comentaris qualitatius recollits en lrsquoenquesta i exposats al costat del Gragravefic 9 complementen els resultats i ajuden a comprendrersquols

Tan important eacutes saber els motius per fer activitats extraescolars com saber els motius dels infants i familiars que opten per no fer-ne Aquestes raons queden resumides en la imatge de sota Les opinions indicarien que en mategraveria drsquoextraescolars els pares segueixen principalment la voluntat del fill o filla que en alguns casos eacutes no fer extraescolars perquegrave no li agraden li fan mandra o no li semblen necessagraveries

GRAgraveFIC 8

Motius per triar les activitats extraescolars () Valora fins a quin punt cadascun del motius seguumlents soacuten importants per a tu com a pare o mare per triar les activitats extraescolars i de lleure que fa el teu filla

Valoracioacute Gens = 0 Totalment = 10 Enquesta a famiacutelies amb fills a Primagraveria i ESO Any 2019Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Beneficia el teu fill o filla (apregraven fa amistats reforccedila mategraveries de lrsquoescola desenvolupa la vessant artiacutestica fa activitat fiacutesica o desenvolupa valors)

Que qui organitza lrsquoactivitat o lrsquoespai on es fa sigui de confianccedila

Els horaris de les activitats que fa faciliten la conciliacioacute familiar-laboral

El preu

Perquegrave el meu fill o filla no estigui sola o al carrer

916

876

661

601

449


GRAgraveFIC 9

Demandes de millora en les extraescolars per part dels pares i mares ()

Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019

Quegrave milloraries de les activitats extraescolars o de lleure per a infants o joves que es fan al teu territori o municipi

Quegrave milloraries de les extraescolars que es fan a lrsquoescola o lrsquoinstitut del teu fill o filla

60

50

40

30

20

10

0

562

338298

205

16396

6 17

97

83

24217

169

368 312278

183 1237

4614

7

Nrsquoa

baix

aria

el

s pr

eus

Que

nrsquoh

i hag

ueacutes

drsquoal

tres

tipu

s

Que

sersquo

n fe

ssin

meacutes

La fo

rmac

ioacute d

els

mon

itors

i m

onito

res

La in

form

acioacute

qu

e te

nim

La q

ualit

at

Que

nrsquoh

i hag

ueacutes

per

a in

fant

s o

jove

s am

b di

scap

acita

ts

o pr

oble

mes

de

salu

t

Que

aca

bess

in

meacutes

drsquoh

ora

No

mill

orar

ia re

s

Una

altr

a m

illor

a

Que

aca

bess

in

meacutes

tard

bull Meacutes facilitats econogravemiques oferta puacuteblica o subvencionada de qualitat Ajuts per a famiacutelies nombroses o amb pocs ingressos

bull Diversificar lrsquooferta meacutes oferta per a infants menors de 6 anys activitats al migdia oferta per a adolescents i joves oferta artiacutestica esport no competitiu o multiesport activitats tecnologravegiques sobre emocions obertes a les famiacutelies o per fer entre famiacutelies i infants

bull Activitats meacutes inclusives adaptades a les necessitats educatives especials o situacions especials de salut i menys segregadores per motius socials

bull Optimitzar els horaris combinant millor horari lectiu i extraescolars Evitar tambeacute que les extraescolars ocupin els caps de setmana

bull Evitar que els deures escolars impedeixin fer extraescolars o suposin una sobrecagraverrega

bull Adaptar o millorar les instalmiddotlacions escolars per donar millor cabuda a les activitats extraescolars

bull Fer les activitats extraescolars fora del recinte escolar per generar meacutes connexioacute amb lrsquoentorn i amb altres infants

bull Tenir en compte facilitats logiacutestiques i de desplaccedilament des de les escoles a les activitats extraescolars

bull Meacutes transparegravencia o reforccedil dels criteris de qualitat per part de les AMPA a lrsquohora de triar i contractar activitats extraescolars

bull Coordinacioacute territorial en lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats

bull Reforccedilar la difusioacute de tota lrsquooferta que hi ha en un territori

bull Millorar la relacioacute entre responsables de les extraescolars i famiacutelies

Demandes de les famiacutelies per millorar les activitats extraescolars Consideracions qualitatives recollides


Hi ha perograve altres motius com el preu de les activitats o la percepcioacute drsquoincompatibilitat amb el rendiment acadegravemic Es detecta de fet que entre una part de la poblacioacute tant adulta com infantil es perceben les extraescolars com un risc per a lrsquoegravexit educatiu acadegravemic (malgrat que les dades que veurem meacutes endavant apunten justament el con-trari) Drsquoaltra banda la cagraverrega de deures eacutes tambeacute una variable que srsquoin-terposa o dissuadeix de la pragravectica extraescolar en la mesura que resta disponibilitat de temps per fer-les

A meacutes dels motius anteriors hi ha infants que prefereixen ser al carrer o a casa o fer activitats per compte propi El fet que els horaris escolars i extraescolars no estiguin integrats dins drsquouna franja ograveptima per garantir temps lliure a les tardes pot accentuar aquesta preferegravencia drsquoalguns in-fants i adolescents per tenir meacutes temps lliure Hi ha pares que tambeacute subscriuen aquest mateix motiu prioritzant el temps lliure de lrsquoinfant i evitant sobrecarregar-lo

Cal destacar altres motius importants com

bull La dificultat drsquoalgunes famiacutelies per trobar extraescolars adaptades als seus fills i filles quan es tracta drsquoinfants amb una necessitat educativa especial

bull Viure lluny del lloc on es fan activitats extraescolars o que es facin en horaris massa tardans eacutes tambeacute una altra raoacute dissuasiva

bull Puntualment alguns infants apunten al desconeixement de les ac-tivitats que es fan que la famiacutelia no vol que faci extraescolars o a situacions transitograveries que fan que no estiguin duent a terme cap activitat perograve que tinguin intencioacute de fer-ne


Siacutentesi i implicacions per a lrsquoEducacioacute 360

Lrsquoacceacutes a activitats extraescolars dels infants i adolescents a Catalunya eacutes una realitat generalitzada fins al punt que quasi vuit de cada deu alumnes de Primagraveria i ESO fan activitats extraescolars fora del seu hora-ri lectiu

Tanmateix entre dos i tres de cada deu no en fan I el seu perfil no eacutes casual Veiem com les principals fonts de desigualtat observades des de fa temps en el sistema educatiu reglat es reprodueixen en lrsquoeduca-cioacute no formal en quegrave de nou la famiacutelia (el seu nivell drsquoestudis drsquoingres-sos i el seu origen geogragravefic) eacutes el principal factor predictor de lrsquoacceacutes a les oportunitats educatives Per tant lrsquoEducacioacute 360 teacute davant seu el rep-te de construir un sistema drsquooportunitats educatives no formal que redu-eixi aquesta desigualtat que ara per ara se suma a les desigualtats en lrsquoeducacioacute formal com es pot veure a la Figura 4

FIGURA 3

Principals raons per no fer extraescolars

Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adoles cegravencia Anys 2017 i 2019

Manca drsquointeregraves o motivacioacute del fill o filla per fer-nePreu massa elevatSobrecagraverrega de deures oi prioritzacioacute de la dedicacioacute a lrsquoestudiPreferegravencia per fer activitats informals al carrer amb els amics o la famiacuteliaManca drsquooferta adaptada a infants amb alguna situacioacute especial educativa o de salutNo tenir oferta propera al lloc on es viu o desconeixement de lrsquooferta existent


La pragravectica extraescolar va molt lligada a la generalitzacioacute de la pragravectica esportiva especialment de la magrave drsquoesports com el futbol que han aconseguit penetrar en totes les classes socials i barris de pragravecticament qualsevol poble Cal destacar igualment el paper de les poliacutetiques locals drsquoesports que han contribuiumlt molt a la promocioacute i accessibilitat de la pragravectica esportiva

FIGURA 4

Desigualtats socials en lrsquoacceacutes a activitats extraescolars ()

Font Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) Resultats onada 2017-2018 i Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre 2017

EstrangerAutogravecton

Cap dels dosUn o els dos

ORIGEN GEOGRAgraveFIC DELS PARES

57

49

54

81

77

SiacuteNo

DIFICULTATS ECONOgraveMIQUES

MonoparentalBiparental

ESTRUCTURA FAMILIAR

72

76

76

75

76

PuacuteblicConcertat

TITULARITAT

80

83MasculiacuteFemeniacute

SEXE

78

82

ESOPrimagraveria

ETAPA EDUCATIVA

ESTUDIS POSTOBLIGATORIS DELS PARES

Infants i adolescents que fan extraescolars segons variables sociodemogragravefiques


La pragravectica drsquoidiomes fora de lrsquohorari lectiu eacutes la segona activitat meacutes pri-oritzada i dona fe de la importagravencia que atorguen les famiacutelies al plu-rilinguumlisme A distagravencia trobem les activitats artiacutestiques bastant res tringides encara a les famiacutelies amb nivells educatius i econogravemics mit-jans-elevats Podem observar en el Gragravefic 10 a continuacioacute com la liacutenia meacutes irregular correspon a la de les activitats artiacutestiques pel fet que aque-lles tenen una distribucioacute meacutes desigual Els idiomes i lrsquoesport mostren una liacutenia una mica meacutes plana assenyalant meacutes igualtat social en el seu acceacutes mdashsi beacute a nivell drsquoesports particulars siacute que poden haver-hi moltes diferenciacions socials

Per tant un segon repte de lrsquoEducacioacute 360 eacutes apropar el magravexim ventall possible drsquooportunitats educatives no lectives a tots els infants eliminant les barreres socioeconogravemiques que actualment redueixen per a molts drsquoells les opcions de tria

Soacuten drsquointeregraves tambeacute les diferegravencies de gegravenere observades Mentre que els nois es concentren en els esports elles fan un major ventall drsquoextraesco-lars molt meacutes decantades cap al ball la muacutesica i els idiomes Lrsquoarrel i lrsquoimpacte educatiu drsquoaquesta orientacioacute tan diferenciada per gegravenere en la tria drsquoactivitats no lectives eacutes segurament un tema sobre el qual cal aprofundir

Tant les famiacutelies com els infants mostren una satisfaccioacute i valoracioacute molt elevades de les extraescolars que fan tot i que en demanen algunes mi-llores Aquestes demandes de millora tenen a veure sobretot amb el preu mdashque siguin meacutes econogravemiquesmdash perograve tambeacute amb la necessitat drsquoajustos en lrsquooferta per adaptar-se a les diversitats de lrsquoalumnat i a una major co-ordinacioacute amb els ritmes escolars (a nivell drsquohoraris i de cagraverrega de tas-ques escolars) Drsquouna banda aquestes demandes ens remeten a la voluntat drsquoavanccedilar cap a una oferta meacutes capaccedil de donar resposta a la di-versitat social educativa drsquoedats drsquointeressos i capacitats dels alumnes i de lrsquoaltra a la necessitat drsquoajustos en el temps i complementarietat entre ac tivitats lectives i no lectives Serien dos reptes meacutes a atendre des


de lrsquoEducacioacute 360 i que contribuirien a un millor desenvolupament drsquoiti-neraris educatius personalitzats aixiacute com a una optimitzacioacute dels ritmes educatius

Pel que fa als infants i adolescents que no fan extraescolars la no acces-sibilitat teacute a veure amb barreres econogravemiques perograve tambeacute amb un menor valor atorgat o falta de familiaritat amb aquestes activitats Hi ha en al-guns casos un rerefons de desmotivacioacute general per lrsquoeducacioacute o per les activitats guiades que afecta tant lrsquoeducacioacute lectiva com la no lectiva Les raons concretes per no fer extraescolars soacuten muacuteltiples perograve ens assenya-len que una estrategravegia drsquoEducacioacute 360 que vulgui promoure lrsquoeducacioacute no formal entre els perfils que ara mateix no hi accedeixen hauragrave drsquoanar acompanyada drsquouna implicacioacute activa dels tutors i tutores des de les

GRAgraveFIC 10

Pragravectica drsquoextraescolars segons perfil sociodemogragravefic ()


65 62

49 49 4754

66

5358

6658

53 5660

30 30253134

29 3037

2821

2536 33

27

15

33 2722

1319

37

1727

34

25 23 24 26

Esportives Idiomes Artiacutestiques (muacutesica teatre dibuix ballhellip)

INGRESSOS MENSUALS A LA LLAR

NIVELL DrsquoESTUDIS DE LA PERSONA QUE APORTA MEacuteS INGRESSOS A LA LLAR

Prim

agraveria

Estu

dis

oblig

ator

is

o in

ferio

rs

Rest

a de

l moacuten

Estu

dis

secu

ndar

is

Estu

dis

supe

riors

Fill

Filla ES

O

Fins

a 1

200

eu

ros

Entr

e 1

200

i 30

00 e

uros

Meacutes

de

300

0 eu

ros

Espa

nya

Puacutebl

ic

Conc

erta

t

ORIGEN DELS PARES

ETAPA EDUCATIVASEXE

TIPUS DE CENTRE


escoles i instituts drsquouna banda ajudant els infants i adolescents a desco-brir els seus interessos i orientant-los sobre les activitats fora de lrsquohorari lectiu que poden fer i que a meacutes repercuteixen positivament en lrsquoagravem-bit lectiu de lrsquoaltra limitant la cagraverrega de deures escolars que han de fer els alumnes en el seu temps lliure finalment organitzant o coordi-nant-se amb una oferta drsquoopcions drsquoactivitats no lectives Tindriacuteem aquiacute un cinquegrave repte de lrsquoEducacioacute 360 que eacutes lrsquoassumpcioacute per part del profes-sorat drsquoobjectius educatius no lectius

Mirada de conjunt les extraescolars en lrsquoecosistema educatiu

En aquest apartat volem conegraveixer si la participacioacute en activitats extraes-colars estagrave relacionada amb determinades situacions i pragravectiques en la famiacutelia i en lrsquoescola Famiacutelia escola extraescolars i tambeacute lrsquoentorn urbagrave soacuten reconeguts per les diferents tradicions i moviments de projectes edu-catius comunitaris (per exemple ciutats educadores plans educatius drsquoentorn plans eductius locals Educacioacute 360) com els principals espais on srsquoeduquen els infants i conjuntament formarien els elements bagravesics de lrsquoecosistema educatiu Lrsquoentorn urbagrave no seragrave abordat en aquest cas per manca drsquoindicadors sobre el seu impacte educatiu

La cerca de correlacions que farem en aquest apartat preteacuten recollir indi-cis dels impactes que es donen entre les pragravectiques educatives en uns i altres agravembits assumint el principi sistegravemic segons el qual les accions que es produeixen en un domini impacten inevitablement en la resta

De forma especial ens interessa saber si hi ha una superposicioacute de fac-tors de risc socioeducatiu entre els agravembits educatius analitzats la qual cosa ens remetria a la necessitat de desplegar estrategravegies compensatograve-ries integrals (no focalitzades en un uacutenic agravembit educatiu) En definitiva lrsquoestudi en clau sistegravemica ens pot permetre avanccedilar en la formulacioacute drsquointervencions que tinguin en compte tot el sistema educatiu i com els


impactes de cada agravembit acaben inevitablement interrelacionats en la vida i psique dels infants la qual cosa donaria lloc a un output educatiu conjunt

Famiacutelia i extraescolars

Quines pragravectiques educatives en lrsquoagravembit familiar van meacutes lligades a la participacioacute en activitats extraescolars Aquestes pragravectiques tenen relle-vagravencia per al benestar de lrsquoinfant i lrsquoegravexit educatiu a altres nivells

Assumint que la famiacutelia eacutes el principal predictor de la trajectograveria educa-tiva escolar i extraescolar (segons el que vegraveiem en el capiacutetol anterior) quines pragravectiques educatives familiars operen en aquesta influegravencia

Les possibilitats de triangular (contrastar) diferents fonts de dades a lrsquoho-ra drsquoexplorar la pragravectica drsquoextraescolars amb el que passa en la famiacutelia eacutes limitada perquegrave sovint les fonts no han estat dissenyades per recoacuterrer diferents dominis educatius ni trobar interrelacions entre ells

Tanmateix les dades disponibles mostrades en les Taules 8 i 9 ens indi-quen que fer extraescolars es correlaciona positivament amb pragravectiques educatives informals de les famiacutelies com

bull La comunicacioacute familiar parlar del dia a dia especialment com va lrsquoescola comentar qualsevol contingut cultural (llibres continguts audiovisuals etc) sopar junts etc En definitiva una comunicacioacute que eacutes tambeacute acompanyament emocional ajut en la construccioacute de sentit i en lrsquoestructuracioacute i expressioacute del pensament

bull Fer activitats en famiacutelia especialment de tipus cultural i social (tambeacute jugar tot i que aquesta eacutes una variable molt interferida per lrsquoedat de lrsquoinfant)

bull Uns hagravebits saludables dins la llar una bona rutina de son drsquoagravepats com lrsquoesmorzar i acompanyament adult durant el dinar


TAULA 8Indicadors educatius en lrsquoagravembit familiar entre els infants i adolescents que fan extraescolars i els que no en fan ()

INDICADORS DE PRAgraveCTICA EDUCATIVA INFORMAL DE LA FAMIacuteLIA

SIacute FA EXTRAES-COLARS

NO FA EXTRA-

ESCOLARS

DIFE -REgraveNCIA1

Comentar com ha anat el dia a lrsquoescola

Cada dia Gairebeacute cada dia 92 73 -19

Algun cop a la setmana o menys 8 27 19

Ajudar-lo a planificar el seu estudi

Cada dia Gairebeacute cada dia 59 61 3

Un cop o meacutes a la setmana 26 28 ndash

Algun cop al mes o menys 15 11 -4

Parlar amb ella de temes diversos (llibres pelmiddotliacutecules o programes de televisioacute)


Un cop o meacutes a la setmana 11 20 9

Llegir o motivar-lo a llegir



Algun cop al mes o menys 8 8 0

1 Diferegravencia entre alumnat que no fa extraescolars i alumnat que siacute fa extraescolarsFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017

Lrsquoassumpcioacute de rols meacutes lsquoacadegravemicsrsquo dins la llar com ajudar a fer deures o tasques escolars o ajudar a planificar lrsquoestudi teacute un comportament ambiva-lent lrsquoabsegravencia total drsquoaquest suport sembla contraproduent perograve lrsquoexceacutes drsquoaquest rol tambeacute indicant possiblement que es dona una gran centralitat a allograve escolar a costa drsquoaltres activitats educatives

Es detecta un deteriorament acusat de tots aquests indicadors drsquoagravembit familiar en el pas de Primagraveria a ESO i srsquohi afegeix el fet que molts ado-lescents (18 ) passen a dinar diagraveriament tot sols quan entren a lrsquoinstitut de manera que aquest eacutes un indicador que teacute correlacions amb la majoria drsquoindicadors de risc educatiu


TAULA 9Indicadors de cura i acompanyament en lrsquoagravembit familiar entre els infants i adolescents que fan extraescolars i els que no en fan ()

INDICADORS DrsquoHAgraveBITS DE CURA I RELACIOacute FAMILIAR


NO FA EXTRA-

ESCOLARS

DIFE -REgraveNCIA1

Durant lrsquouacuteltima setmana quants dies vas esmorzar abans de sortir de casa

Cada dia 76 65 -11

Alguns dies 10 13 ndash

Mai o quasi mai 14 23 9

A quina hora vas a dormir normalment entre setmana

Cap a les 10 del vespre o abans 30 27 -3

Entre les 10 i les 12 de la nit 57 53 ndash

Cap a les 12 de la nit o meacutes tard 13 20 7

Amb qui dines normalment entre setmana

Normalment acompanyat 89 83 -6

Normalment sola 11 17 6

Amb quina frequumlegravencia sopes amb la famiacutelia

Cada dia o quasi cada dia 75 69 -6

Alguns dies a la setmana 18 20 ndash

Puntualment o mai 7 11 4

Amb quina frequumlegravencia parles amb la famiacutelia de lrsquoescola

Cada dia o quasi cada dia 54 46 ndash8



Amb quina frequumlegravencia jugues amb la famiacutelia (dins o fora de casa)




Amb quina frequumlegravencia fas tasques o deures escolars amb la famiacutelia

Cada dia o quasi cada dia 22 24 2



gt gt gt


Escola i extraescolars

Quines situacions i pragravectiques educatives en lrsquoagravembit escolar van meacutes lligades a la participacioacute en activitats extraescolars Hi ha relacioacute entre indicadors drsquoegravexit acadegravemic i integracioacute escolar amb el fet de fer extraes-colars Podem sostenir a la llum de les dades que es dona efectivament una reatroalimentacioacute positiva entre les activitats educatives lectives i no lectives

Les dades obtingudes apunten que lrsquoacceacutes al moacuten extraescolar teacute correla-cions importants amb el benestar i lrsquoegravexit escolar Contragraveriament els in-fants amb meacutes indicadors de risc escolar soacuten tambeacute els infants meacutes exclosos del moacuten extraescolar

Un primer aspecte important a destacar eacutes que els infants que no fan extraescolars soacuten tambeacute els que menys van a les excursions i cologravenies que fa lrsquoescola en horari lectiu Per tant soacuten infants exclosos per partida doble

Amb quina frequumlegravencia fas activitats socials amb la famiacutelia (sortir visitar altres persones anar a comprar celebraci-ons excursions vacanceshellip)

Alguns dies a la setmana 33 29 -4

Alguna vegada al mes 40 33 ndash


Amb quina frequumlegravencia fas activitats culturals amb la famiacutelia (anar a espectacles museus etc)




1 Diferegravencia entre alumnat que no fa extraescolars i alumnat que siacute fa extraescolarsFont Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019


del lleure educatiu Possiblement la millora de lrsquoequitat en lrsquoacceacutes al lleu-re educatiu passa en primer lloc per solucionar definitivament lrsquoacceacutes universal a les excursions escolars dins lrsquohorari lectiu

Trobem tambeacute correlacions entre suspendre dues o meacutes assignatures i no fer extraescolars (o a lrsquoinreveacutes no suspendre cap assignatura i siacute fer extra-escolars) Per tant podriacuteem afirmar que es dona una retroalimentacioacute positiva entre fer extraescolars i el rendiment acadegravemic si beacute per arribar a establir un nexe causal directe caldria mesurar aquest efecte tenint en compte altres variables de control

Addicionalment trobem correlacions positives entre fer extraescolars i estar meacutes a gust a lrsquoescola (que agradi anar a lrsquoescola) i sentir-se valorat pels companys de classe Igualment hi ha correlacions amb la disponibi-litat de recursos materials per a lrsquoestudi disposar del material escolar tenir a casa un espai adequat per estudiar i ordinador

Finalment lrsquoalumnat que fa extraescolars vol continuar en major mesura amb els estudis despreacutes de lrsquoESO

TAULA 10Indicadors drsquoegravexit i integracioacute escolar entre els infants i adolescents que fan extraescolars i els que no en fan ()

INDICADORS DrsquoEgraveXIT I INTEGRACIOacute ESCOLARSIacute FA

EXTRAES-COLARS

NO FA EXTRA-

ESCOLARS

DIFE -REgraveNCIA1

Trsquoagrada lrsquoescola o lrsquoinstitut2 355 348 -006

Et sents valorat pel professorat3 386 380 -006

Et sents valorat pels companys de classe4 421 399 -022

Acostumes a anar a totes les excursions que es fan a lrsquoescola o institut5 462 411 -051

Tens tots els llibres i el material escolar necessari per al curs6 472 456 -016

gt gt gt


GRAgraveFIC 11

Relacioacute entre situacioacute escolar i la pragravectica drsquoactivitats extraescolars ()Com va en els estudis el seu fillfilla


Molt beacute Beacute Regular o malament

100

80

60

40

20

0

83

7767

1723

33


Quantes assignatures vas suspendre el darrer trimestre

Cap 61 42 ndash

Una 13 13 ndash

Dues o meacutes 26 45 19

Tens a casa teva un espai tranquil per fer els deures i estudiar

Siacute 81 73 ndash

No o nomeacutes en part 19 27 9

(Nomeacutes alumnat drsquoESO) Tens a casa un ordinador per fer els deures

Siacute 92 86 ndash

No 8 14 6

(Nomeacutes 3r i 4t drsquoESO) Vols continuar estudiant despreacutes drsquoESO

Vull continuar estudiant (Batxillerat o Formacioacute Professional) 84 79 ndash

No vol continuar estudiant No ho sap Altres 16 21 5

1 Diferegravencia entre alumnat que no fa extraescolars i alumnat que siacute fa extraescolars2 a 6 Mitjana 1= Gens 5 = MoltFont Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019


Segons el que ens indiquen les dades lrsquoaccioacute de les escoles o instituts eacutes important a lrsquohora de promocionar lrsquoacceacutes a les extraescolars Com veiem en el Gragravefic 12 haver parlat sobre extraescolars amb el tutor escolar del fill o filla es correlaciona positivament amb una major valoracioacute de la seva importagravencia No sabem si la iniciativa de parlar drsquoaquestes activitats parteix de les famiacutelies que ja fan extraescolars o dels tutors que donen importagravencia a aquesta quumlestioacute En qualsevol cas es mostra un efecte de reforccedil positiu en aquesta comunicacioacute

Malauradament lrsquohagravebit de parlar sobre les extraescolars entre els tutors i les famiacutelies eacutes encara puntual nomeacutes un 26 dels pares ha parlat bas-tant amb el tutor sobre les extraescolars del fill Un 57 ho ha fet puntu-alment i un 17 no ho ha fet mai (vegeu el Gragravefic 13)

GRAgraveFIC 12

Valoracioacute de la importagravencia de fer extraescolars segons si se nrsquoha parlat amb el tutor del fill o filla ()

Fins a quin punt creus que eacutes important per a lrsquoeducacioacute dels infants i joves fer activitats extraescolars

Valoracioacute Gens = 0 Moltiacutessim = 10 Segons si ha parlat o no amb el tutor del seu fill o filla sobre les activitats extraescolars que faFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019

Valoracioacute general

Valoracioacute dels pares que no nrsquohan parlat mai

Valoracioacute dels pares que nrsquohan parlat puntualment

Valoracioacute dels pares que nrsquohan parlat bastant

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

827

764

705

771


A meacutes dels tutors tambeacute les direccions dels centres i les seves AMPA marquen una diferegravencia en la incentivacioacute de la pragravectica extraescolar Segons la mostra de famiacutelies enquestada el 2019 per lrsquoEdubarogravemetre un 55 dels centres escolars estan incentivant aquesta pragravectica mitjanccedilant una extensa bateria drsquoaccions resumides a continuacioacute Aquesta incenti-vacioacute de les extraescolars des dels centres eacutes clarament meacutes elevada en els centres concertats que en els puacuteblics com es pot apreciar al Gragravefic 14

Les aportacions qualitatives dels pares i mares a lrsquoenquesta ens indiquen que la manera meacutes habitual de les escoles i instituts de motivar a fer ex-traescolars soacuten

bull Fent-ne a la mateixa escola o institut organitzades per les AMPA o per la direccioacute del centre Organitzant en alguns casos extraescolars en conveni amb clubs i entitats de lrsquoentorn

bull Informant extensament de lrsquooferta drsquoactivitats extraescolars que es fan al centre educatiu a traveacutes dels diferents canals de comunica-cioacute de lrsquoescola i dels mateixos mestres i tutors

GRAgraveFIC 13

Comunicacioacute entre pares i tutors sobre extraescolars

Has parlat alguna vegada amb el tutor del teu fill o filla sobre les activitats extraescolars o de lleure que fa


17thinsp

57thinsp

26thinsp

Siacute bastant

Siacute puntualment

No


bull Fent difusioacute de les activitats extraescolars que es fan fora de lrsquoescola

bull Fent portes obertes drsquoextraescolars i tastets gratuiumlts

bull Colmiddotlaborant amb les administracions puacutebliques per oferir extraes-colars a preu reduiumlt o gratuiumltes

bull Visibilitzant en horari lectiu els aprenentatges que adquireixen els alumnes en les extraescolars

bull Introduint algunes activitats no lectives com piscina dins lrsquohorari lectiu


En aquest apartat hem vist que hi ha una clara correlacioacute entre els indi-cadors drsquointegracioacute i egravexit escolar i la pragravectica extraescolar Aixograve significa que lrsquoalumnat amb meacutes risc de fracagraves escolar eacutes tambeacute el que estagrave quedant meacutes exclograves de les oportunitats drsquoeducacioacute no formal

GRAgraveFIC 14

Promocioacute de les extraescolars des dels centres educatius ()Creus que des de lrsquoescola o lrsquoinstitut del teu fill o filla es motiva els infants i les seves famiacutelies a fer activitats extraescolars


Primagraveria (1r a 6egrave) ESO (1r a 4t) Primagraveria (1r a 6egrave) ESO (1r a 4t)

PUacuteBLIC CONCERTAT

100

80

60

40

20

0

67

33

59

41

42

58

46

54

Siacute No


La correlacioacute entre escola i extraescolars estagrave mediada per lrsquoaccioacute fami-liar mdashautegraventic pal de paller de lrsquoeducacioacute formal i no formal dels in-fantsmdash de manera que la comunicacioacute significativa amb els fills la supervisioacute drsquouns hagravebits saludables la realitzacioacute drsquoactivitats socials i culturals en famiacutelia i la provisioacute drsquounes condicions materials de vida estables soacuten els aspectes que segons les dades disponibles tenen un impacte positiu meacutes clar en lrsquoegravexit educatiu global dels fills

Drsquoaquestes constatacions es deriva un repte addicional per a lrsquoEducacioacute 360 que se suma als ja expressats en el punt 2 Es tracta del foment de la implicacioacute educativa familiar tant des de lrsquoagravembit escolar com extraesco-lar a traveacutes de lrsquoorientacioacute la participacioacute i la comunicacioacute reciacuteproca amb els pares i mares a meacutes de les poliacutetiques socials i de suport familiar que eacutes necessari reforccedilar des dels governs locals i supralocals

Cap a una Educacioacute 360

Resumim a continuacioacute les conclusions analiacutetiques i les implicacions per a lrsquoaccioacute que extraiem de les pagravegines anteriors

Conclusions analiacutetiques

LrsquoEducacioacute 360 ens porta a aplicar un doble enfocament sobre les dife-rents parcelmiddotles de lrsquoeducacioacute un enfocament de proximitat que permeti veure les particularitats i els detalls i un enfocament global que ens faci veure el context i el conjunt en el qual srsquoinsereix i interactua Es tracta efectivament de veure lrsquoarbre i veure el bosc perograve sobretot de veure les connexions i desconnexions les cadenes causals que sumen i resten impactes entre si i els resultats educatius de conjunt que com a sis-tema generem intencionats o no


En les pagravegines anteriors hem fet aquest exercici analiacutetic amb lrsquoobjectiu de contribuir a definir en quin punt som a Catalunya respecte a lrsquoescenari drsquoeducacioacute extraescolar que proposa lrsquoEducacioacute 360 i que passa per ei-xamplar el dret a lrsquoeducacioacute garantint a tot infant i adolescent lrsquoacceacutes a oportunitats educatives no reglades lliurement escollides segons les se-ves motivacions i facilitadores de la seva inclusioacute comunitagraveria

Amb la informacioacute recollida podem afirmar que el punt on som es carac-teritza pels fets seguumlents

bull Actualment la pragravectica extraescolar eacutes la norma entre lrsquoalumnat i el percentatge drsquoacceacutes se situa proper al 80

bull La generalitzacioacute de la pragravectica extraescolar srsquoexplica per lrsquoexpansioacute de la pragravectica esportiva en gairebeacute totes les capes socials de la magrave de la popularitzacioacute drsquoalguns esports de les entitats esportives i de les poliacutetiques locals drsquoesports Entorn el 60 de lrsquoalumnat de Pri-magraveria i ESO fa alguna activitat extraescolar esportiva

bull Els idiomes i les activitats artiacutestiques (muacutesica i ball de manera des-tacada) soacuten el segon i tercer tipus drsquoactivitat extraescolar meacutes prac-ticada Aproximadament un 30 de lrsquoalumnat apregraven idiomes fora de lrsquoescola i un 22 aproximadament fa activitats artiacutestiques

bull Esports idiomes i activitats artiacutestiques acaparen el ventall drsquoextra-escolars mentre que la resta drsquoactivitats soacuten molt minoritagraveries amb menys drsquoun 5 de lrsquoalumnat Aquest eacutes el cas de les activitats tecnologravegiques (informagravetica robogravetica) de lleure o socials (com els esplais) culturals (com els castellers la cuina) o intelmiddotlectuals (per exemple els escacs)

bull La mitjana drsquoextraescolars practicada per infant se situa entorn a 12 activitats per infant (16 si nomeacutes tenim en compte els que siacute fan extraescolars) de manera que la situacioacute meacutes frequumlent eacutes fer entre 1 i 2 activitats sense sobrepassar generalment les 5 hores setmanals

bull Aproximadament un 40 de lrsquoalumnat va a casals drsquoestiu amb un percentatge molt superior a primagraveria (56 ) i molt inferior a lrsquoESO (33 )


bull Lrsquoacceacutes i eleccioacute drsquoextraescolars estagrave molt condicionat pel perfil so-ciocultural de les famiacutelies Lrsquoalumnat que no fa extraescolars es concentra en famiacutelies amb baix nivell drsquoestudis de manera que aquesta eacutes la variable meacutes determinant si beacute els baixos ingressos familiars i lrsquoorigen immigrant soacuten tambeacute situacions familiars asso-ciades a una menor pragravectica drsquoextraescolars Els infants drsquoaquests perfils familiars que siacute fan activitats extraescolars en fan normal-ment de tipus esportiu i eacutes poc habitual que accedeixin a activitats artiacutestiques Les activitats artiacutestiques continuen bastant reservades als fills (i filles sobretot) de famiacutelies amb estudis superiors

bull Els factors principals de desigualtat en lrsquoeducacioacute formal i no for-mal soacuten coincidents i ens remeten a lrsquoestatus sociocultural i econograve-mic de les famiacutelies el qual es reprodueix a traveacutes de lrsquoeducacioacute

bull A meacutes de la situacioacute familiar en lrsquoeleccioacute drsquoextraescolars pesa tam-beacute el gegravenere lrsquoacceacutes dels nois a les extraescolars eacutes molt elevat perograve molt concentrat en els esports mentre que les noies tenen un patroacute de pragravectica extraescolar meacutes diversificat i fins i tot meacutes in-tens amb la gran excepcioacute de les noies drsquoorigen estranger on la pragravectica extraescolar cau vint punts percentuals per sota de les no-ies autogravectones

bull Hi ha una certa bretxa entre lrsquoalumnat drsquoescoles puacutebliques i con-certades en el seu acceacutes a extraescolars Lrsquoescletxa pot estar interfe-rida per factors familiars perograve tambeacute eacutes atribuiumlble a una major accioacute motivadora dels centres concertats pel que fa a la pragravectica ex-traescolar

bull A meacutes de lrsquoaccioacute motivadora dels centres educatius es demostra que els tutors escolars poden reforccedilar la importagravencia que les famiacute-lies donen a les extraescolars a traveacutes de les tutories Tanmateix nomeacutes un 26 dels tutors parlen de manera habitual de les extra-escolars en les seves entrevistes amb les famiacutelies

bull Els infants manifesten un nivell de gaudi molt elevat de les extraes-colars que fan Aquest gaudi eacutes generalitzat i transversal en tots els grups socials per edat sexe origen familiar titularitat del centre on van


bull Les famiacutelies els fills i filles de les quals fan extraescolars atorguen una gran importagravencia a aquestes activitats El benefici educatiu i de be nestar que aporten als fills soacuten les principals raons per triar les activitats El motiu seguumlent eacutes la confianccedila que els mereix el prove-iumldor o organitzador de lrsquoactivitat La conveniegravencia dels pares a ni -vell de conciliacioacute laboral eacutes en canvi molt poc rellevant

bull Les famiacutelies demanen algunes millores en les extraescolars Drsquouna banda demanen preus meacutes accessibles De lrsquoaltra un millor ajust de lrsquooferta a la diversitat social educativa drsquoedats drsquointeressos i capa-citats dels alumnes Finalment reclamen una major compatibilitat entre activitats lectives i no lectives a nivell drsquohoraris i cagraverrega de tasques sobretot

bull Pel que fa als infants i adolescents que no fan extraescolars la no accessibilitat teacute a veure amb barreres econogravemiques perograve tambeacute amb un menor valor atorgat o falta de familiaritat amb aquestes activi-tats Hi ha en alguns casos un rerefons de desmotivacioacute general per lrsquoeducacioacute o per les activitats guiades que afecta tant lrsquoeducacioacute lectiva com la no lectiva

bull Hi ha una clara correlacioacute entre els indicadors drsquointegracioacute i egravexit escolar i la pragravectica extraescolar Trobem correlacions entre fer ex-traescolars i obtenir millors avaluacions estar meacutes a gust a lrsquoescola sentir-se valorat pels companys de classe i tenir meacutes intencioacute de continuar els estudis despreacutes de lrsquoESO a meacutes de disposar de meacutes recursos materials a casa per a lrsquoestudi

bull La correlacioacute entre la integracioacute escolar i extraescolar no significa que hi hagi una relacioacute de causalitat entre les dues el que hi ha meacutes aviat eacutes un factor explicatiu comuacute que ens remet a la situacioacute fami-liar dels infants Tot i no haver-hi causalitat siacute podem parlar drsquouna reatroalimentacioacute positiva entre lrsquoactivitat escolar i extraescolar que contribueix a la motivacioacute per lrsquoaprenentatge i la integracioacute co-munitagraveria drsquoinfants i adolescents

bull Lrsquoalumnat amb meacutes risc de fracagraves escolar eacutes tambeacute el que estagrave quedant meacutes exclograves de les oportunitats drsquoeducacioacute no formal Eacutes tambeacute lrsquoa lumnat que menys assisteix a les excursions i cologravenies


organitzades per lrsquoescola o institut Per tant se superposen els fac-tors drsquoexclusioacute sobre uns mateixos infants

bull La famiacutelia eacutes el pal de paller sobre el qual pivota lrsquoegravexit educatiu dels fills i filles tant en lrsquoagravembit lectiu com no lectiu La influegravencia de la famiacutelia teacute molts components Entre els que srsquohan pogut copsar des-taquen com a fonamentals la comunicacioacute significativa amb els fills i filles en el dia a dia la supervisioacute i el manteniment drsquouns hagrave-bits saludables la realitzacioacute drsquoactivitats socials i culturals en famiacute-lia i la provisioacute drsquounes condicions materials de vida estables

Implicacions per a lrsquoaccioacute

Aquest capiacutetol ha identificat alguns grans reptes que teacute davant seu lrsquoEdu-cacioacute 360 Els reptes identificats soacuten

bull Construir un sistema drsquooportunitats educatives extraescolars que redueixi les desigualtats socials en comptes de reforccedilar les desigual-tats presents en lrsquoeducacioacute lectiva Aixiacute mateix apropar el ventall drsquooportunitats educatives no lectives a tots els infants eliminant les barreres socioeconogravemiques que actualment redueixen per a molts drsquoells les opcions de tria

bull Avanccedilar cap a una oferta drsquoextraescolars capaccedil drsquointegrar i donar resposta a la diversitat social educativa drsquoedats drsquointeressos i ca-pacitats dels alumnes contribuint al desenvolupament drsquoitineraris educatius personalitzats

bull Reforccedilar la implicacioacute educativa familiar tant en lrsquoagravembit escolar com extraescolar

bull Aconseguir que les escoles i instituts especialment el seu professo-rat facin seus els objectius educatius no lectius que proposa lrsquoEdu-cacioacute 360

bull Optimitzar els ritmes educatius creant una major complementari-etat entre temps lectius i no lectius i una millor adaptacioacute drsquoaquests tempos a un ritme de vida saludable


LrsquoEducacioacute 360 ens convida a abordar aquests reptes amb consciegravencia drsquoecosistema educatiu En educacioacute com en altres ciegravencies parlar drsquoeco-sistema implica visibilitzar la interdependegravencia entre els agents que con-formen un tot Lrsquoecosistema educatiu hi eacutes sigui o no reconegut pels agents que el conformen La laquocolmiddotlisioacuteraquo drsquoimpactes educatius es produeix per activa o per passiva hi hagi o no intencionalitat dels agents que hi intervenen

Quan com a societat ens plantegem reptes com lrsquoequitat educativa el magravexim desenvolupament del talent i lrsquoegravexit educatiu competencial eacutes im-prescindible passar de les estrategravegies individuals a una estrategravegia col-lectiva on lrsquoaccioacute de cadascuacute repercuteixi positivament en els objectius propis i els dels altres

Operar com a ecosistema ens permet plantejar estrategravegies sistegravemiques a problemes educatius per als quals altrament srsquohaguessin cercat solucions focalitzades En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 ens obre un escenari drsquoes-trategravegies colmiddotlaboratives i flexibles i a un treball meacutes integrat entre agents educatius

Algunes accions que cal desplegar en clau drsquoecosistema per atendre els reptes assenyalats anteriorment serien

bull Apostar per la renovacioacute pedagogravegica de lrsquoescola Fer de les esco-les centres capaccedilos de generar itineraris drsquoaprenentatge cada cop meacutes personalitzats (que no individualitzats) combinant recursos propis i externs i per tant connectant-se amb recursos no esco-lars Centres drsquoeducacioacute significativa permeable als interessos dels infants amb pedagogies actives diversificades i en una major di-versitat drsquoespais dins i fora de les aules El treball per projectes i lrsquoaprenentatge servei soacuten exemples drsquoaquesta liacutenia de renovacioacute

Aquest canvi de paradigma requereix un reforccedil molt gran de les figures de tutoritzacioacute i orientacioacute que han drsquoesdevenir capaces drsquoorquestrar la personalitzacioacute drsquoitineraris educatius que transiten


entre les activitats lectives i no lectives i de coordinar-se amb una multiplicitat drsquoactors forans a la institucioacute escolar Tutors en defi-nitiva amb perspectiva 360 que facin possible una major equitat en lrsquoacceacutes a les oportunitats educatives

bull Reforccedilar el rol educatiu de les famiacutelies Qualsevol millora educa-tiva passa per contemplar les famiacutelies en la seva diversitat com a part de la solucioacute Es pot recolzar les famiacutelies en la seva funcioacute edu-cativa a traveacutes de lrsquoorientacioacute la participacioacute i la comunicacioacute re-ciacuteproca amb els pares i mares a meacutes de les poliacutetiques socials i de suport familiar que eacutes necessari reforccedilar des dels governs locals i supralocals Tant els centres educatius com els equipaments i extraescolars han de preveure protocols drsquoacollida i comunicacioacute re-gular amb les famiacutelies lrsquoobertura dels seus espais i lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats conjuntes entre pares i fills per reforccedilar el vincle parental

bull Ajustar els horaris educatius Hi ha la sensacioacute que srsquoha creat un model lsquoadditiursquo on al temps escolar srsquoha anat sumant el temps de deures a casa i el temps extraescolar sense haver generat per ara una racionalitzacioacute horagraveria entre aquests temps educatius Es trac-ta a meacutes drsquohoraris que no tenen en compte en lrsquoequacioacute la protec-cioacute de la salut i el benestar dels infants ni la conciliacioacute familiar (entesa no nomeacutes com la cobertura del temps laboral dels pares sinoacute tambeacute com la preservacioacute i el foment del temps en famiacutelia) Les propostes de solucioacute a aquest desordre horari soacuten diverses Des de la Fundacioacute Jaume Bofill i la Federacioacute de Moviments de Reno-vacioacute Pedagogravegica de Catalunya sersquon proposa una anomenada lsquoEdu-cacioacute a lrsquohorarsquo que passa perndash Un millor enllaccedil i coordinacioacute drsquoactivitats lectives i no lectives

garantint que tots els infants i adolescents tinguin acceacutes a opci-ons educatives fora del temps lectiu

ndash Una reduccioacute de les tasques escolars que srsquoexternalitzen a la llar garantint des de lrsquoescola o institut espais i temps per realitzar aquestes tasques dins lrsquohorari drsquoobertura dels centres escolars


i amb recolzament de personal educador per a aquells infants que ho requereixin

ndash Un ajust dels horaris drsquoinici i finalitzacioacute de la jornada educativa adaptant-los als ritmes de vida meacutes saludables per als infants i adolescents i vetllant per no envair els espais de temps lliure i en famiacutelia que haurien de tenir a partir de mitja tarda

ndash La cobertura de lrsquoagravepat de migdia tant a primagraveria com a secundagrave-ria en una franja horagraveria saludable i menys dilatada que perme-ti avanccedilar lrsquoinici de les activitats de tarda

ndash Una major relacioacute amb les famiacutelies ampliant lrsquoobertura i temps de recepcioacute i comiat

ndash La substitucioacute dels horaris lsquograellarsquo per uns horaris meacutes flexibles que puguin donar cabuda a la renovacioacute pedagogravegica comentada en els paragravegrafs anteriors

ndash Un lsquoesponjamentrsquo de la tasca docent per facilitar els temps dedi-cats a la coordinacioacute i treball en equip

bull Fer extensiu el compromiacutes amb lrsquoequitat i la no segregacioacute al moacuten extraescolar Per part dels recursos drsquoeducacioacute extraescolars es requereix un compromiacutes amb lrsquoequitat i la no segregacioacute social similar al que es demana a lrsquoescola especialment quan es tracta de recursos subvencionats amb diners puacuteblics Lrsquoanterior suposa assumir lrsquoatencioacute de necessitats educatives especials introduir solucions per evitar lrsquoexclusioacute drsquoinfants per motius econogravemics de-mocratitzar la informacioacute i el coneixement sobre els recursos edu-catius extraescolars Tambeacute es requereix un treball conjunt amb els centres educatius per generar projectes educatius coordinats en objectius horaris i valors i la predisposicioacute a treballar en xarxa amb la resta de recursos creant una oferta meacutes complementagraveria

bull Desenvolupar el rol connector dels ajuntaments Els ajunta-ments han de ser un dels promotors principals drsquoestrategravegies drsquoEdu-cacioacute 360 a traveacutes de plans i poliacutetiques que apostin per maximitzar les competegravencies educatives locals fer un rol connector i de lideratge


a nivell territorial i aportar les mesures compensatograveries necessagraveries per afavorir lrsquoequitat educativa Drsquoalguna manera als ajuntaments han de vetllar pel sosteniment de lrsquoecosistema educatiu creant consensos i treball en xarxa Tambeacute han de vetllar perquegrave lrsquoentorn urbagrave i natural contribueixi a lrsquoaprenentatge i benestar La mobilitat urbana a peu lrsquohabilitacioacute drsquoespais verds i de joc lliure la dinamit-zacioacute drsquouna agenda drsquoesdeveniments socials i culturals soacuten algunes de les accions que afavoreixin la creacioacute drsquoun entorn educador

Els agents de lrsquoEducacioacute 360 els actius de la comunitat


3

69

Introduccioacute

En aquest capiacutetol es justifica lrsquoopcioacute que srsquoha pres en el disseny drsquoaquest volum respecte de quins sectors considerar en lrsquoampli i divers camp de lrsquooferta drsquooportunitats educatives Srsquoha optat com a criteri general per grans sectors que tenen una funcioacute articuladora de la muacuteltiple oferta existent

Lrsquoesquema que ha servit de referegravencia als responsables dels capiacutetols de cada agravembit o sector eacutes un esquema compartit perograve en cada capiacutetol srsquoha adaptat a lrsquoespecificitat de lrsquoagravembit i a les possibilitats drsquoacceacutes a dades

El sotabosc drsquooportunitats educatives

En les presentacions del projecte Educacioacute 360 sovint srsquoutilitza el con-cepte de sotabosc per ilmiddotlustrar la idea que a Catalunya hi ha moltes ini-ciatives expliacutecitament o impliacutecitament educatives que com el sotabosc sovint no soacuten prou visibles perograve que constitueixen una gran riquesa per a lrsquoeducacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia


Tant des de les administracions puacutebliques com des de la societat civil srsquoofereixen moltes oportunitats educatives que complementen lrsquoeducacioacute del temps lectiu escolar Al nostre paiacutes comptem amb un ecosistema educatiu molt potent

El que succeeix perograve eacutes que aquesta oferta drsquooportunitats educatives desplegada pel territori (tot i que no pas de manera equilibrada) sovint funciona com a illes sense la necessagraveria connexioacute amb altres ofertes edu-catives i sense formar part drsquoun mapa general (per territoris i a nivell de paiacutes) que permetria establir poliacutetiques i prendre decisions per garantir una major equitat en lrsquoacceacutes i la permanegravencia i vetllar per la qualitat del conjunt de lrsquooferta

La idea de sotabosc tambeacute vol evidenciar que el primer repte eacutes identifi-car quines oportunitats educatives srsquoestan oferint i qui hi participa i qui no i per quegrave Eacutes a dir en primer lloc cal identificar quegrave eacutes el que hi ha i com eacutes aixograve que hi ha

En els capiacutetols seguumlents es tracta de les oportunitats educatives genera-des pel sector puacuteblic i per la societat civil

El sector puacuteblic eacutes clau per poder avanccedilar cap a lrsquoEducacioacute 360 les ad-ministracions han de coordinar el proceacutes que faciliti el treball conjunt dels diferents agents que ofereixen activitats educatives en un territori per arribar a tenir un ecosistema expliacutecit Evidentment una quumlestioacute clau eacutes la coordinacioacute entre les institucions escolars i la resta drsquoinstitucions i entitats

Despreacutes del sector puacuteblic es tracta de diferents sectors o agravembits de la societat civil que ofereixen oportunitats educatives perquegrave gran part del sotabosc srsquoha anat formant per les muacuteltiples ofertes drsquoactivitats expliacute-citament o impliacutecitament educatives gestionades per entitats privades i comunitagraveries

Els agents de lrsquoEducacioacute 360 els actius de la comunitat 71

Per dissenyar aquesta proposta srsquohavia de decidir quins agravembits o sectors de la societat civil considerar Hi havia diverses possibilitats perquegrave hi ha tipus drsquoactivitats compartits per diferents sectors i perquegrave la consideracioacute del que eacutes un sector i del que eacutes un subsector eacutes opinable Les logravegiques administratives tambeacute han hagut drsquoanar fent les seves classificacions perograve aquestes logravegiques no deixen de ser maneres possibles mdashcom drsquoal-tresmdash drsquoorganitzar lrsquoecosistema educatiu

Per decidir els agravembits o sectors que es consideren en aquest volum srsquoha tingut en compte que srsquoha concebut com el primer drsquouna segraverie i que per tant eacutes raonable haver considerat sectors amplis (que per tant poden contenir diversos subsectors) tot i que en algun cas srsquoha volgut classi-ficar com a sector el que podria haver estat un subagravembit Quan srsquoha fet aixiacute ha estat per posar de relleu que hi ha una entitat especiacutefica amb una forta tradicioacute histograverica En propers volums caldragrave decidir si srsquohi afegeix algun sector nou

Srsquohan considerat tres agravembits o sectors amb un fort arrelament al nostre paiacutes el lleure educatiu lrsquoesport i lrsquoactivitat fiacutesica i la cultura popular i comunitagraveria Per les raons exposades en el paragravegraf anterior srsquoha dedi-cat un capiacutetol propi als ateneus

Tambeacute srsquoha tingut en compte un agravembit que estagrave tenint un fort creixe-ment el de lrsquoestudi drsquoidiomes

Finalment srsquoha dedicat un capiacutetol a les Associacions de Mares i Pares drsquoalumnesAssociacions de Famiacutelies drsquoAlumnes perquegrave constitueixen uns agents molt importants per generar oportunitats educatives fora del temps lectiu tot i que la seva tasca consisteix a decidir i gestionar una oferta que es nodreix precisament dels altres sectors (lleure esports cultura i idiomes)


Breus consideracions sobre els sectors recollits en aquest volum

En el capiacutetol 2 ja srsquoha fet referegravencia a aquests agravembits Aquiacute ens limitem a recollir unes breus consideracions que srsquohan tingut en compte a lrsquohora de decidir quins sectors es recullen en aquest volum

bull El sector puacuteblic directament implicat en educacioacute estagrave constituiumlt pel Departament drsquoEducacioacute els consells comarcals les diputaci-ons i els ajuntaments Aquestes administracions comencen a tenir una mirada que va meacutes enllagrave de les escoles i de les famiacutelies perograve encara queda camiacute per recoacuterrer per tal que lrsquoeducacioacute es visualitzi com un eix vertebrador de les accions de lrsquoAdministracioacute puacuteblica Un desplegament legislatiu en aquesta liacutenia ho podria afavorir

Lrsquoagravembit municipal eacutes especialment important per facilitar lrsquoEduca-cioacute 360 perquegrave eacutes lrsquoespai on meacutes emergeixen necessitats i iniciati-ves i a la vegada on meacutes es pot potenciar la participacioacute i la coor-dinacioacute Els plans educatius drsquoentorn poden ser una eina excelmiddotlent perograve srsquohaurien drsquoestendre meacutes

bull El lleure educatiu eacutes un sector estegraves per tot el paiacutes amb una llarga tradicioacute i que es troba present en llocs diversos inclosos espais no lectius dels centres escolars

Es tracta drsquoun agravembit o sector amb molta vitalitat Lrsquoassociacionisme de lleure educatiu (esplais escoltisme i centres juvenils) eacutes un sub-sector en creixement sostingut Les cologravenies i els casals drsquoestiu orga nitzats per entitats diverses tambeacute mantenen plena vitalitat Serveis especialitzats com les ludoteques o els centres oberts te-nen una llarga trajectograveria en lrsquoatencioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia

Les entitats de lleure mantenen i diversifiquen les seves ofertes tot i que algunes drsquoaquestes entitats de vegades tenen limitacions


econogravemiques que els impedeixen oferir meacutes recursos Mostra de la vitalitat del sector i del seu esperit innovador eacutes per exemple el desenvolupament de lrsquooferta de lleure educatiu en famiacutelia

bull El sector de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport adreccedilats a infants i adoles-cents teacute tambeacute una llarga tradicioacute a Catalunya Les activitats que srsquoofereixen en aquest agravembit soacuten les que obtenen iacutendexs de partici-pacioacute meacutes alts

Les activitats fiacutesiques i esportives tenen un gran potencial per a la millora del creixement fiacutesic i psiacutequic per mantenir un bon estat de salut per potenciar processos de socialitzacioacute i de desenvolupa-ment relacional i en general per a lrsquoeducacioacute en valors

Aquesta potencialitat educativa srsquoha de cuidar especialment quan es practica esport competitiu cal vigilar perquegrave la competicioacute srsquoen-tengui en el marc dels valors i els hagravebits que ajuden a formar perso-nes equilibrades i socialment colmiddotlaborades i respectuoses

bull El sector de la cultura popular eacutes tambeacute un agravembit de llarga tradicioacute i amb molta potencialitat per enfortir el sentiment comunitari

Tot i el seu arrelament al llarg del paiacutes la participacioacute en activitats culturals i artiacutestiques nomeacutes la realitza una part relativament redu-iumlda dels infants i adolescents i de les famiacutelies en general Es tracta drsquoun agravembit que engloba molts subsectors

bull Per la seva histograveria i pel seu fort arrelament al paiacutes es dedica un capiacutetol a un sector cultural especiacutefic el dels ateneus Amb una distri bucioacute desigual al llarg del territori els ateneus (amb aquesta o altres denominacions) realitzen moltes activitats i amb un nom-bre elevat de participacioacute al llarg de lrsquoany gairebeacute 1500000 perso-nes segons dades de la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya


Els ateneus es caracteritzen perquegrave soacuten espais intergeneracionals en els quals soacuten les persones associades les que fan funcionar lrsquoentitat i organitzen les activitats per oferir activitats obertes a la participacioacute per sustentar-se en uns valors de foment de la catala-nitat integradora i en la promocioacute de la cultura catalana en totes les seves formes i per disposar drsquoespais que configuren un patrimoni arquitectogravenic

bull El sector de lrsquoestudi drsquoidiomes eacutes un agravembit amb un fort desenvolu-pament Aprendre idiomes (i especialment anglegraves) srsquoha convertit en una prioritat en lrsquoimaginari social

La Comissioacute Europea convida els paiumlsos que en formen part a pro-moure el multilinguumlisme per tal drsquoenfortir la cohesioacute social i el diagrave-leg intercultural i tambeacute com a factor per millorar la competitivitat de lrsquoeconomia europea la mobilitat i lrsquoocupabilitat de les persones

Tot i la prioritat social que es dona a lrsquoaprenentatge drsquoidiomes pel que fa a la infagravencia i adolescegravencia lrsquooferta puacuteblica eacutes molt escassa i aixograve ha provocat lrsquoaparicioacute drsquouna extensa oferta privada drsquoacadegravemies i professors particulars que obliga a pagar quotes meacutes o menys ele-vades per cursar les activitats que ofereixen per a lrsquoaprenentatge drsquoidiomes

bull El darrer agravembit que es tracta en els capiacutetols propers eacutes el de les Associacions de Mares i Pares drsquoAlumnes (AMPA) o Associacions de Famiacutelies drsquoAlumnes (AFA) Eacutes un agravembit diferent dels anteriors en el sentit que el que fan les AMPA eacutes gestionar o encarregar la gestioacute drsquoactivitats extraescolars precisament a responsables dels agravembits anteriors (lleure esports cultura popular idiomes)

El seu paper eacutes molt rellevant en la filosofia de lrsquoEducacioacute 360 perquegrave intervenen des del centre escolar i el posen en contacte amb els diferents sectors que srsquoubiquen fora del centre Tambeacute ho


eacutes perquegrave acumulen una segraverie drsquoinformacioacute sobre les famiacutelies els seus interessos i les seves demandes que pot aportar dades va-luoses per millorar les ofertes drsquoactivitats educatives fora del temps lectiu

Drsquoaltra banda les AMPA o AFA connecten amb el teixit associatiu i solen implicar-se en les tradicions de la cultura popular local Moltes vegades participen en colles de gegants batucades balls tradicionals etc

Cada sector o agravembit teacute les seves caracteriacutestiques i en alguns casos hi ha meacutes informacioacute assequible que en drsquoaltres o beacute la informacioacute de quegrave es disposa fa referegravencia a aspectes diferents Cada capiacutetol segueix un esque-ma compartit que serveix de referegravencia perograve segons el sector els respon-sables dels capiacutetols han pogut aprofundir meacutes o menys en determinades quumlestions

Lrsquoesquema general srsquoinicia amb una descripcioacute general del sector segueix tractant com srsquoorganitza lrsquooferta drsquoactivitats i de la participacioacute de lrsquoacceacutes a les activitats i lrsquoencaix entre oferta i demanda del treball en xarxa i es finalitza amb conclusions i recomanacions

En aquest esquema hi ha tres aspectes transversals que apareixen en di-ferents moments al llarg dels capiacutetols lrsquoequitat en lrsquoacceacutes i la permanegraven-cia la qualitat (com aconseguir meacutes i millors oportunitats) i la connexioacute Es tracta de tres quumlestions nuclears en lrsquoEducacioacute 360

Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic

Susanna Araacutenega

4

79

Introduccioacute

Estagrave socialment acceptat que lrsquoescola eacutes la institucioacute comissionada de planificar de manera intencionada accions que generin els aprenentatges que han de servir a infants i joves a entendre el moacuten en quegrave viuen i a moure-srsquohi de forma responsable i coherent Tambeacute per obtenir elements que els permetin de manera individual i colmiddotlectiva fer el possible per millorar allograve que es consideri apte de ser millorable aixiacute com fer meacutes just allograve que es consideri que no ho eacutes suficientment

En la recerca de lrsquoequitat per a tots una de les grans fites aconseguides el segle passat en el nostre territori va ser la consecucioacute de lrsquoeducacioacute obli-gatograveria durant bona part del primer periacuteode de la vida i lrsquoescola com lrsquoes-pai on es porta a terme El curriacuteculum que es construeix per omplir de contingut aquesta escolaritzacioacute teacute lrsquoobjectiu que tots els nens i nenes sense distincioacute drsquoegravetnia religioacute cultura procedegravencia i sexe puguin obte-nir els sabers bagravesics per mourersquos posteriorment per la vida

Per aquest motiu els centres educatius liderats pel Departament drsquoEdu-cacioacute intenten rebaixar al magravexim les desigualtats dissenyant tasques que facilitin una certa equivalegravencia en els resultats finals de tots els in-fants i joves Lrsquoobjectiu principal eacutes que quan finalitzin lrsquoescolaritzacioacute


tots estiguin en un mateix punt de sortida perquegrave drsquouna manera lliure puguin escollir allograve que al llarg de la seva vida vulguin fer i ser

La famiacutelia juntament amb lrsquoescola acompanyen lrsquoinfant i el jove en aquest camiacute perograve aquests no viuen aiumlllats entre aquests dos agravembits sinoacute que els comparteixen amb el carrer els espais de lleure els espais culturals els espais esportius i molts altres elements que li aporten models i pers-pectives de convivegravencia i de relacioacute que entren en interaccioacute amb els que els ofereix lrsquoescola i la famiacutelia I tot aixograve succeeix en el seu entorn meacutes proper el municipi

El municipi eacutes lrsquoecosistema educatiu en el qual es concentren i es fan efectives totes les interaccions que fan possible o de vegades impossible que lrsquoinfant creixi i es desenvolupi drsquouna manera integral Eacutes en realitat lrsquoespai on cada infant i jove es construeix actua i apregraven a gestionar tots aquells aprenentatges que ha anat adquirint al nucli familiar i a lrsquoescola

Eacutes lrsquoespai en el qual cada nen o nena o jove rep un model i uns inputs i a la vegada posa en funcionament i dona sentit a allograve que ja posseeix Eacutes lrsquoespai que de la mateixa manera que el centre educatiu hauria de pro-porcionar a TOTS les mateixes oportunitats i possibilitats de creixement perquegrave puguin afrontar el moacuten drsquouna manera autogravenoma i lliure Lrsquoinfant i el jove comparteixen els seus aprenentatges escolars amb una munioacute drsquoexperiegravencies que lrsquoajuden a creacuteixer cognitivament intelmiddotlectualment i personalment i lrsquoescolaritzacioacute es converteix en una porcioacute meacutes drsquoaquest immens univers

LrsquoAdministracioacute puacuteblica en aquest cas el Departament drsquoEducacioacute com-pleix amb lrsquoobjectiu prioritari de proporcionar tot allograve que es requereix perquegrave lrsquoescolaritzacioacute sigui possible per al 100 de la poblacioacute i lrsquoeduca-cioacute acabi essent al meacutes equitativa possible perograve hi ha un munt de factors que drsquouna manera directa o indirecta influeixen en el proceacutes de creixe-ment dels infants i que no depenen de la gestioacute dels centres escolars ni del curriacuteculum de manera estricta

Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 81

Un drsquoaquests factors difiacutecils de controlar eacutes la distribucioacute de les famiacutelies en el territori El fet de neacuteixer en una o altra famiacutelia amb uns recursos econogravemics culturals o formatius ja condiciona bona part de les experi-egravencies que tindran lloc en els diferents moments de la vida

Una de les influegravencies determinants drsquoaquestes experiegravencies venen do-nades per la sectoritzacioacute de la poblacioacute Ens referim al fet que el creixe-ment social i econogravemic ens estagrave portant a unes formes de convivegravencia que difereixen de les que teniacuteem un temps enrere i el creixement urba-niacutestic no estagrave pensat (o ni tan sols vinculat) en clau educativa Massa ve-gades neacuteixer en una famiacutelia amb pocs recursos econogravemics ja pot provocar viure en un o altre barri (sobretot quan ens remetem a nuclis de poblacioacute grans o mitjans que eacutes on viu un alt percentatge de la poblacioacute a Cata-lunya) Fins i tot els habitatges la urbanitzacioacute del carrer les places i els parcs ja no ofereixen les mateixes oportunitats en unes zones que en unes altres

Tot i que aixograve succeeix en la majoria de municipis a major grandagraveria ma-jor eacutes la sectoritzacioacute Vegeu les dades dels resultats de les proves de com-petegravencies bagravesiques distribuiumlda per barris a la ciutat de Barcelona en la qual srsquoobserven les diferegravencies significatives segons el lloc de residegravencia (vegeu el Gragravefic 1)

La ineficiegravencia proactiva observada en clau educativa del disseny de les grans o mitjanes ciutats fa que srsquohagin de crear i implementar mesures compensatograveries que ajudin a equilibrar les dificultats sobrevingudes per aquestes noves formes drsquoagrupacioacute social El Pacte per la no segregacioacute escolar eacutes un exemple actual drsquoaquestes mesures

Aquestes diferegravencies apuntades tenen diferents implicacions com ara que no tots els infants gaudeixin de les mateixes experiegravencies o que no tots puguin fruir dels mateixos serveis activitats extraescolars escoles de muacutesica etc municipis on no nrsquohi ha o que tot i havent-hi no soacuten fagrave-cilment accessibles per a tothom


GRAgraveFIC 1

Resultats de les proves de competegravencies bagravesiques per barris de la ciutat de Barcelona ()

Font Observatori 0-17 BCN Informe anual

Infants i adolescents (11-12) que no superen les proves de competegravencies bagravesiques de 6egrave de Primagraveria Barcelona i districtes (2017)

Infants i adolescents (15-16) que no superen les proves de competegravencies bagravesiques de 4t drsquoESO Barcelona i districtes (2017)

Catalagrave Castellagrave Matemagravetiques

224

225235

314

301274

64

9069

151

192122

51

7938

61

5045

62

8754

88

11665

98

11682

111

13697

98

12085

76

10681

155

162152

80

7191

60

6267

8383

104

104104

121

144

218151

191160

203

120134136

130127

140

111111122

Ciutat Vella

Eixample

Sants- Montjuiumlc

Les Corts

Sarriagrave- Sant Gervasi

Gragravecia

Horta- Guinardoacute

Nou Barris

Sant Andreu

Sant Martiacute

Barcelona

0 10 20 30 40 0 10 20 30 40


Soacuten moltes les evidegravencies que situen les causes de les desigualtats edu-catives meacutes enllagrave del sistema educatiu formal Aquestes causes tenen a veu re tal com srsquoesmenta amb el territori les famiacutelies i tambeacute amb la diversitat drsquooportunitats educatives existents en les comunitats i en la connexioacute de tots els seus agents per provocar aprenentatges

Malgrat les desigualtats que es visualitzen i srsquoexpressen des de lrsquoeducacioacute formal aquestes acostumen a tenir arrels donades per la qualitat i les trajectograveries de vida o la diversitat drsquoexperiegravencies que ajuden a connectar tots els aprenentatges aspectes tots ells massa rellevants perquegrave no els tinguem presents

LrsquoEducacioacute 360 teacute aquesta mirada sistegravemica i les administracions puacutebli-ques tot i algunes limitacions poden fer molt per perfilar aquest model

Si volem que els infants i joves aconsegueixin tenir competegravencies per caminar per la vida els aprenentatges que es generen han drsquoestar alineats i trobar sentit en tot allograve que succeeix en el seu entorn i aixograve vol dir que les 24 hores del dia els 365 dies de lrsquoany allograve que passa en un territori srsquoha de plantejar en clau educativa de manera complementagraveria a com ho planteja lrsquoescola

Lrsquoobjectiu drsquoaquest capiacutetol eacutes el drsquooferir als municipis una ograveptica fa-cilitadora drsquoimplementacioacute del model 360 i alhora aprofundir en la ma-nera com lrsquoadministracioacute opera en aquesta logravegica drsquoeducacioacute a temps complet

El desig de generar accions meacutes enllagrave de lrsquohorari escolar sorgeix tant per part de les administracions com de la progravepia ciutadania El paper de lrsquoad-ministracioacute en la gestioacute drsquoaquestes iniciatives eacutes cabdal perograve alhora deli-cada Eacutes bo conegraveixer com lrsquoadministracioacute es dota drsquoestrategravegies per articular oportunitats educatives ja sigui connectant implicant i impli-cant-se promovent creant xarxes etc per reduir les desigualtats que eacutes la fita a la qual aspirem


Sota aquest criteri el capiacutetol que srsquoenceta segueix un itinerari que co-menccedila descrivint la configuracioacute organitzativa de les diverses adminis-tracions puacutebliques amb relacioacute a lrsquoeducacioacute

Despreacutes de fer una pinzellada drsquoalguns aspectes normatius que soacuten claus per conegraveixer les possibilitats de cada organitzacioacute fa un recorre gut per les principals poliacutetiques i programes Nrsquohi ha molts i de molt variats dels quals nomeacutes nrsquooferim una mostra ja que la finalitat no eacutes tant la de radiografiar el territori com la drsquoobtenir una perspectiva general una visioacute exemplificadora drsquoaccions que incorporades en un engranatge coherent possibilitin lrsquoequitat facilitin la participacioacute o millorin la colmiddotlaboracioacute

Un capiacutetol que conclou amb unes propostes finals elaborades drsquoacord amb les conclusions fruit de lrsquoanagravelisi practicada Unes propostes que pre-tenen aportar orientacions o liacutenies estrategravegiques per dissenyar les accions imprescindibles per cobrir les necessitats existents i emergents

Les administracions puacutebliques amb accioacute educativa

Lrsquoeducacioacute des de la perspectiva 360 teacute a veure amb un nou model educa-tiu que busca el creixement integral drsquoinfants i joves per mitjagrave de la rela-cioacute harmogravenica entre els diversos actors que actuen en el territori Un nou model que teacute com a eixos vertebradors lrsquoequitat la cohesioacute social i la par-ticipacioacute i que es defineix tant per lrsquooptimitzacioacute i la connexioacute dels recur-sos ja existents com per crear-ne de nous

El territori eacutes lrsquoespai meacutes indicat per possibilitar aquest engranatge Soacuten moltes les accions que srsquohi estan portant a terme amb la finalitat de crear aprenentatges fora de lrsquohorari escolar perograve no nrsquohi ha prou a crear recursos io programes de millora cal una vinculacioacute entre ells i cal tam-beacute crear la manera perquegrave aquests arribin a tota la ciutadania i siguin drsquoexcelmiddotlegravencia


Algunes de les actuacions a quegrave farem referegravencia meacutes endavant estan liderades per les diverses administracions puacutebliques drsquoaltres soacuten fruit de la iniciativa de la ciutadania Sigui com sigui totes succeeixen al territori i cal que qui les lideri les pugui coordinar gestionar avaluar i si cal pla-nificar per tal que es cobreixi lrsquoobjectiu magravexim crear un escenari educa-tiu en el qual tots en puguin sortir beneficiats en igualtat de condicions

En aquest cas lrsquoajuntament doncs es distingeix com la peccedila clau que lideraria aquest context perograve dins de cada municipi tambeacute hi actuen al-tres administracions puacutebliques i cadascuna teacute determinades unes funci-ons concretes que de vegades es comparteixen i que de vegades no

Abans drsquoanalitzar les diverses actuacions que srsquoestan duent a terme i ob-servar de quina manera contribueixen al nou model educatiu dibuixa-rem el mapa de les principals administracions puacutebliques que tenen objectius educatius concrets i a meacutes de determinar-ne les funcions ob-servarem la connexioacute que existeix entre les unes i les altres

Els ajuntaments

El territori eacutes el lloc en el qual cada infant i jove teacute un model de referegraven-cia eacutes lrsquoespai facilitador drsquoexperiegravencies socials comunitagraveries i tambeacute el lloc que els pot proporcionar o privar drsquoexperiegravencies que li permeten desenvolupar-se de manera integral Lrsquoesport la muacutesica la cultura els espais de relacioacute etc estan dissenyats perquegrave tota la ciutadania srsquohi apro-pi perograve hem de ser conscients que no tothom teacute les mateixes possibilitats drsquoacceacutes Els factors econogravemics culturals fins i tot religiosos afecten di-rectament io indirectament lrsquoentrada i lrsquouacutes que sersquon fa drsquoaquests recursos

El municipi eacutes lrsquoespai en el qual cada nen nena o jove enteacuten relaciona i fa funcionals tots els seus aprenentatges El municipi eacutes el context en el qual centres educatius famiacutelies cultura esports es relacionen i creen un model comunitari que impregna el fet social dels meacutes joves


El municipi eacutes bagravesic ja que eacutes on es creen sinergies entre tots els actors Unir teixit social empreses i cultura amb educacioacute incentivar la cohesioacute social de forma proactiva fomentant les relacions des dels primers mo-ments (0-3) promovent espais que no necessagraveriament soacuten normativitzats (escoles bressol) perograve que siacute que acullin infants i les seves famiacutelies no-meacutes eacutes possible en el territori

Lrsquoajuntament eacutes la institucioacute que teacute la funcioacute principal de governar un poble vila o ciutat i per tant liderar aquestes sinergies En el marc drsquoaquesta governanccedila i en mategraveria drsquoeducacioacute els ajuntaments tenen as-signades una segraverie de funcions que resten establertes i soacuten forccedila concre-tes Perograve a meacutes drsquoaquestes funcions tambeacute en teacute drsquoaltres de caire meacutes indefinit i que soacuten interpretades i executades per cada municipi amb relacioacute a les necessitats observades o a les voluntats dels qui ho lideren

Entre les funcions que els ajuntaments tenen establertes es troben

bull La planificacioacute ordenacioacute i gestioacute dels centres drsquoeducacioacute infantil de primer cicle amb infants de 0 a 3 anys El 100 de la gestioacute cor-respon a lrsquoajuntament

bull La planificacioacute ordenacioacute i gestioacute dels centres drsquoensenyaments ar-tiacutestics (muacutesica dansa i arts plagravestiques) Tot i que la gestioacute correspon a lrsquoajuntament no tots els municipis tenen centres drsquoaquests ense-nyaments Dels municipis que siacute que en gaudeixen la majoria cor-responen a escoles de muacutesica i dansa (80 dels municipis amb meacutes de 10000 habitants) en quegrave soacuten meacutes minoritaris els municipis que tenen escoles drsquoensenyaments artiacutestics

bull Lrsquoeducacioacute de les persones adultes que comparteix amb la Genera-litat de Catalunya Departament drsquoEducacioacute

bull Alguns aspectes relatius a lrsquoincrement de lrsquoescolaritzacioacute postobli-gatograveria com la transicioacute escola-treball i lrsquoorientacioacute professional

bull La participacioacute en alguns ogravergans de govern ndash Consells Escolars de cada centre educatiundash Consells Educatius Municipals que gestiona cada ajuntament


bull Lrsquoorganitzacioacute i la gestioacute de centres propis (actualment hi ha centres drsquoEducacioacute Infantil i Primagraveria de titularitat municipal en algunes poblacions)

bull La corresponsabilitat i cooperacioacute enndash La no segregacioacute escolar OMEndash Aprofitament fora de lrsquohorari escolar dels centres puacuteblics patis

oberts escoles de pares tallers diversos etc ndash Programes diversos de prevencioacute del fracagraves i absentisme escolar

entre els quals tambeacute es troben els Plans Educatius drsquoEntornndash Serveis que atenguin la poblacioacute infantil i juvenil centres oberts

convenis amb activitats extraescolarshellip

Entre les no establertes srsquohi troben projectes o programes diversos que detallarem en endavant

Totes aquestes funcions es desenvolupen majoritagraveriament a partir de la regidoria drsquoeducacioacute per mitjagrave dels professionals encarregats drsquoexecutar gestionar coordinar io avaluar les actuacions que es planifiquin

Entre els diferents municipis srsquoobserva una gran diversitat organitzativa que no sempre ve determinada per la seva grandagraveria Mentre que nrsquohi ha que tenen dues regidories drsquoeducacioacute (educacioacute i infagravencia) la majoria de municipis petits i fins i tot alguns de mitjans han de compartir la regido-ries drsquoeducacioacute amb les drsquoaltres agraverees No tenir regidoria progravepia pot impli-car no tenir professional tegravecnic que abraci nomeacutes aquesta agraverea Aquest fet en alguns casos eacutes forccedila positiu ja que facilita la mirada transversal de lrsquoeducacioacute perograve en altres casos provoca que lrsquoeducacioacute no obtingui la rellevagravencia que li correspondria

Totes les funcions descrites les poden liderar en solitari o beacute de manera compartida amb altres administracions En alguns casos el que es compar-teix soacuten les funcions drsquoun mateix servei en drsquoaltres el que es comparteix eacutes el financcedilament el suport tegravecnic i lrsquoassessorament que poden rebre Aixiacute srsquoobserva que la principal font de recursos de la qual es nodreixen els


ajuntaments per a la realitzacioacute de les funcions exposades provenen del mateix ajuntament mentre que nomeacutes una petita part proveacute drsquoaltres ad-ministracions puacutebliques o drsquoaltres fonts (vegeu la Taula 1)

A nivell de suport tegravecnic i drsquoassessorament els ajuntaments fan uacutes prin-cipalment de tres ens que soacuten la Diputacioacute el Departament drsquoEducacioacute i altres ajuntaments entre els quals es nodreixen Majoritagraveriament tant a nivell de financcedilament com drsquoacompanyament el trobem en la Diputacioacute especialment a la proviacutencia de Barcelona

Algunes de les actuacions que es porten a terme al territori i que lideren bagravesicament els ajuntaments soacuten els serveis que atenen la primera infagraven-cia les biblioteques aixiacute com altres serveis que cerquen la millora de lrsquoegravexit escolar

TAULA 1Principals fonts de financcedilament dels ajuntaments amb meacutes de 10000 habitants ()

Propis de lrsquoajuntament 758

Drsquoaltres administracions puacutebliques 166

Altres fonts 76

Font Panel de poliacutetiques puacutebliques locals en educacioacute

TAULA 2Ens que faciliten suport econogravemic i drsquoacompanyament als ajuntaments ()

ENS FINANCcedilAMENT ASSESSORAMENT

Diputacioacute 99 49

Departament drsquoEducacioacute 88 39

Altres ajuntaments ndash 8



Els consells comarcals

Els consells comarcals soacuten ogravergans de govern i drsquoadministracioacute de la co-marca En mategraveria drsquoeducacioacute gestionen el transport escolar i les be-ques referides als transports escolars i les beques de menjadors aixiacute com les beques en alguns casos tambeacute drsquoactivitats de convivegravencies o sortides

El financcedilament proveacute majoritagraveriament de la Generalitat de Catalunya i tot i que les seves competegravencies en educacioacute soacuten forccedila reduiumldes eacutes des-tacable la despesa que mantenen Les informacions trobades mitjanccedilant la premsa destaquen un percentatge molt elevat drsquoalumnes que soacuten des-tinataris de beques de menjador i que en una gran majoria assisteixen a centres del sector puacuteblic Es demanen meacutes beques de menjador per als nens i nenes que assisteixen a les escoles puacutebliques que per als qui assis-teixen a les escoles concertades io privades

Les informacions extretes del diarioes de 28102018 expressen que du-rant el curs 201617 hi havia 69 centres a Catalunya que tenien meacutes de la meitat dels seus alumnes amb beques de menjador i 267 centres meacutes te-nien un 30 dels seus alumnes en la mateixa situacioacute

TAULA 3Percentatge drsquoalumnes amb beques de menjador segons el sector ()

CENTRES PUacuteBLICS CENTRES PRIVATS O CONCERTATS

Alumnes 66 34

Beques 85 15

Font Diarioes (28102018)


Les diputacions

Les diputacions soacuten institucions de govern drsquoagravembit provincial que donen suport tegravecnic i econogravemic coordinen i organitzen serveis coope-ren i actuen amb els diferents ajuntaments que tenen sota el seu parai-gua Catalunya teacute quatre diputacions i tant el territori que governen com les actuacions que porten a terme en mategraveria drsquoeducacioacute soacuten molt desiguals

La Diputacioacute de Tarragona teacute 190 municipis que abracen 7971281 habi-tants i gestiona directament escoles drsquoeducacioacute especial centres drsquoedu-cacioacute artiacutestica centres drsquoeducacioacute musical i un Institut Municipal drsquoEducacioacute a traveacutes del qual srsquoorganitzen i es gestionen tots els projectes de lrsquoagravembit educatiu no universitari que soacuten competegravencia municipal

La Diputacioacute de Girona teacute 221 municipis amb 747157 habitants En mategrave-ria educativa dona suport als centres educatius per mitjagrave de diferents programes pedagogravegics que promouen des del coneixement de patrimoni fins a la sensibilitzacioacute ambiental I gestiona de manera directa el conser-vatori de muacutesica

La Diputacioacute de Lleida teacute 139 municipis amb 427718 habitants i dona su-port als seus municipis a traveacutes de programes diversificats

La Diputacioacute de Barcelona teacute 311 municipis amb 5571822 habitants i gestiona

bull Centres propis o conveniats Institut del Teatre Escola de la Dona i altres centres drsquoadults educacioacute especial entre drsquoaltres

bull Ajuts econogravemics per a lrsquoetapa 0-3

bull Ajuts en formacioacute i programesndash Directes als centres educatius

1 Dades idescat 2018


ndash De suport a les AMPAndash De suport municipal a tot tipus de projectesndash A entitats

bull Un ampli catagraveleg de serveis en una diversitat de temagravetiques

En lrsquoagravembit educatiu les 4 diputacions de Catalunya tenen un funcio-nament molt desigual La Diputacioacute de Barcelona ofereix recursos diversos que es desenvolupen drsquoacord amb tres vies la xarxa drsquoescoles municipals les aliances per a lrsquoegravexit educatiu i les oportunitats educatives al llarg de la vida Amb relacioacute a la xarxa drsquoescoles municipals disposa de diverses escoles

bull 393 escoles bressol

bull 99 escoles de muacutesica

bull 7 escoles de dansa

bull 9 drsquoeducacioacute especial

bull 64 de persones adultes

La Diputacioacute de Barcelona ha protagonitzat aliances amb entitats i institucions com ara la Fundacioacute Bofill la Federacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica el centre Unesco de Catalunya lrsquoObra Social La Caixa la Universitat Oberta de Catalunya el Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona lrsquoInstitut de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB a meacutes drsquoaltres administracions puacutebiques per facilitar programes en benefici de lrsquoegravexit educatiu Programes com

bull Educacioacute 360 amb 10 programes pilot i un pressupost de 760000 euros

bull Xarxes locals per a la innovacioacute amb 27 xarxes en les quals partici-pen 258 centres i 119 ajuntaments

bull Programa Magnet amb el suport de 8 ajuntaments

La Diputacioacute de Barcelona amb un pressupost meacutes elevat que el drsquoaltres diputacions desenvolupa una tasca rellevant en mategraveria educativa i ho


fa tant assessorant els municipis com plantejant-se reptes alguns dels quals desplega colmiddotlaborativament amb altres institucions com eacutes el cas de lrsquoEducacioacute 360

La Generalitat de Catalunya

Les competegravencies de la Generalitat en mategraveria educativa recauen directament sobre el Departament drsquoEducacioacute Aquest eacutes de fet el principal agent educatiu que amb una despesa total de 7979110 euros (en dades de 2017 del mateix Departament) desplega majoritagraveriament tots els seus esforccedilos a regular lrsquoeducacioacute formal bagravesicament lrsquoescolaritzacioacute obligatograveria A Catalunya hi ha un total de 3516 centres educatius dels quals 2302 soacuten drsquoEducacioacute Infantil i Primagraveria i 1105 soacuten drsquoEducacioacute Secundagraveria que es gestionen a traveacutes de 9 Serveis Territorials meacutes el Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona

Malgrat la titularitat dels centres sigui diferent la gestioacute i la regulacioacute de tots els centres segueix depenent del Departament drsquoEducacioacute

Altres Departaments com el de Cultura Esports Salut Universitat i Tre-ball afers socials i famiacutelia majoritagraveriament tambeacute hi colmiddotlaboren encara que de manera indirecta

TAULA 4Centres educatius distribuiumlts per titularitat

CENTRES SECTOR PUacuteBLIC

DEL D DrsquoEDUCACIOacute

SECTOR PUacuteBLIC DrsquoALTRES

TITULARITATS

SECTOR PRIVAT CONCERTAT

SECTOR PRIVAT NO CONCERTAT

E Infantil i Primagraveria 1701 17 565 36

Educacioacute Secundagraveria 577 10 487 31

Font Departament drsquoEducacioacute (estadiacutestiques 2018-19)


A banda de lrsquoeducacioacute formal encara que en una escala molt meacutes reduiuml-da tambeacute desenvolupa altres accions educatives que contribueixen a lrsquoEducacioacute 360 una de les meacutes destacables eacutes la dels Plans Educatius drsquoEntorn

El marc normatiu

LrsquoEstatut drsquoAutonomia de Catalunya en el seu article 131 atribueix a la Generalitat de Catalunya la condicioacute drsquoadministracioacute educativa Aquesta competegravencia educativa es desplega i es desenvolupa en una llei que srsquoaprova el 2010 al Parlament de Catalunya Una Llei 122009 de 10 de juliol drsquoeducacioacute (LEC) lrsquoarticle 156 de la qual corrobora que la Generali-tat de Catalunya eacutes qui teacute les competegravencies en educacioacute i que actua per mitjagrave del Departament

Aquesta eacutes la primera llei educativa de caragravecter global a Catalunya i neix amb la voluntat de donar resposta a les necessitats de millora per a tot-hom que es detecten a la societat catalana i ho exposa en aquests termes

La societat catalana aspira a proporcionar la millor educacioacute a les noves generacions i meacutes enllagrave a continuar donant oportu-nitats educatives a tothom durant tota la seva vida (p 21)

Avui lrsquoEstatut drsquoAutonomia de Catalunya del 2006 amplia les competegravencies de la Generalitat en mategraveria educativa i de-termina que totes les persones tenen dret a una educacioacute de qualitat i a accedir-hi en condicions drsquoigualtat La Generalitat ha drsquoestablir un model educatiu drsquointeregraves puacuteblic que garanteixi aquests drets (p 22)

I ho proposa demanant la implicacioacute de tota la comunitat educativa en sentit ampli eacutes a dir referint-se a tots els agents i no uacutenicament a les famiacutelies


[hellip] el futur de la Llei drsquoeducacioacute requereix la implicacioacute de la comunitat educativa i de la societat catalana en lrsquoacompliment de les seves finalitatshellip i regula expliacutecitament els drets les lli-bertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa alumnes pares i mares professors i altres professionals educatius lrsquoAdministracioacute educativa i lrsquoAdministracioacute localhellip (p 26)

La Llei drsquoEducacioacute catalana (LEC) estableix la base juriacutedica de lrsquoAdminis-tracioacute Educativa que com ja hem esmentat recau en el Departament perograve posa les bases de la cooperacioacute amb les altres administracions puacute-bliques

El municipi i si escau els altres ens locals com a administra-cions meacutes properes als ciutadans soacuten agravembits on es poden con-cretar els compromisos de la societat amb lrsquoeducacioacute en aplicacioacute dels principis de proximitat i subsidiarietat (p 31)

Aixiacute els municipis de Catalunya gestionen alguns aspectes educatius en formats paralmiddotlels exceptuant la ciutat de Barcelona i la comarca de lrsquoAran LrsquoAjuntament de Barcelona es regula a traveacutes de la Carta Munici-pal (1998) aprovada al Parlament (Llei 221998 del 30 de desembre) la qual afavoreix una organitzacioacute i un funcionament diferents de la resta del territori catalagrave

El Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona com a ens associatiu gestiona les competegravencies que li atorga la Llei 221998 del 30 de desembre de la Carta municipal de Barcelona (art 160)

De la mateixa manera lrsquoAran (art 161) teacute tambeacute un regravegim especiacutefic amb altres funcions que no teacute la resta del territori i que es concreten en la par-ticipacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats extraescolars i els serveis de transport i menjador escolar que a la resta de Catalunya gestionen els consells co-marcals


La mateixa LEC fa propostes concretes que ja venien de lleis anteriors (Llei 251985 de 10 de desembre) sobre la participacioacute a nivell territori-al i municipal En els seus articles 172 i 173 es descriu la funcioacute i lrsquoestruc-tura dels consells escolars territorials i dels consells escolars municipals com a ogravergans de consulta i participacioacute dels diferents sectors de la co-munitat educativa I en lrsquoarticle 174 es descriu el Consell Catalagrave de For-macioacute Professional amb caragravecter interdepartamental en el qual tambeacute participen els ens locals a meacutes drsquoaltres organitzacions empresarials i sindicals

La LEC eacutes una llei drsquoagravembit catalagrave que eacutes sota el paraigua de les lleis orgagrave-niques drsquoagravembit estatal que soacuten la Llei orgagravenica 22006 de 3 de maig drsquoeducacioacute (BOE nuacutem 106 de 4-5-2006) i la Llei orgagravenica 81985 de 3 de juliol reguladora del dret a lrsquoeducacioacute (BOE nuacutem 159 de 4-7-1985)

En la recerca de la colmiddotlaboracioacute i la corresponsabilitat

La LOMCE (2013) modificant alguns aspectes de la llei anterior LOE (2006) soacuten les lleis orgagraveniques que regulen lrsquoeducacioacute formal drsquoor-dre estatal Tant la LOE (2006) com la LOMCE (2013) es refereixen a lrsquoedu-cacioacute en sentit ampli i la dibuixen com la forma meacutes adequada per afavorir el creixement integral de les persones a la vegada que la visualit-zen com un mitjagrave de transformacioacute social Tanmateix el seu desplega-ment es basa majoritagraveriament en aspectes vinculats als centre educatius i al curriacuteculum

Tot i que la mateixa llei tambeacute conteacute

una proposta de cooperacioacute territorial i entre administracions per desenvolupar projectes i programes drsquointeregraves general per compartir informacioacute i aprendre de les millors pragravectiques (LOMCE 2013 p 1)


i que com diu la seva finalitat principal es basa en

La participacioacute de la comunitat educativa i lrsquoesforccedil compartit que ha de realitzar lrsquoalumnat les famiacutelies el professorat els centres les administracions les institucions i la societat en conjunt constitueixen el complement necessari per assegurar una educacioacute de qualitat amb equitat (LOMCE 2013 p 1)

Els dos punts soacuten massa generals i no tenen un desplegament posterior que concreti com han de ser aquestes actuacions El capiacutetol IV articles 7 i 8 del mateix tiacutetol preliminar el dedica a explicitar la necessagraveria coope-racioacute que haurien de mantenir les diferents administracions educatives (LOE 2006) per aconseguir la millora de lrsquoegravexit escolar i del sistema edu-catiu en general

Les administracions educatives poden concertar lrsquoestabliment de criteris i objectius comuns amb la finalitat de millorar la qualitat del sistema educatiu i garantir lrsquoequitat (Concertacioacute de poliacutetiques educatives Article 7)1 Les administracions educatives i les corporacions locals

han de coordinar les seves actuacions cadascuna en lrsquoagravem-bit de les seves competegravencies per aconseguir una eficagravecia meacutes gran dels recursos destinats a lrsquoeducacioacute i contribuir als fins que estableix aquesta Llei

2 Les ofertes educatives adreccedilades a persones en edat drsquoesco-laritzacioacute obligatograveria que realitzin les administracions o al-tres institucions puacutebliques aixiacute com les actuacions que tin-guin finalitats educatives o consequumlegravencies en lrsquoeducacioacute dels nens i joves srsquohan de fer en coordinacioacute amb lrsquoadmi nis tra-cioacute educativa corresponent (Cooperacioacute entre administra-cions Article 8)

Posant egravemfasi en la necessagraveria colmiddotlaboracioacute entre les diferents adminis-tracions puacutebliques


En lrsquoarticle 9 de la mateixa llei srsquoobre la porta des del moacuten local i en fun-cioacute de les necessitats detectades a crear implementar i avaluar progra-mes que ajudin a compensar les desigualtats aixiacute com a fomentar la cooperacioacute entre territoris si aixograve nrsquoha drsquoafavorir la millora

En la LEC 122009 de 10 de juliol srsquohi incorporen alguns punts que no restaven a la LOE i que es refereixen a lrsquoeducacioacute en el lleure (tiacutetol V ca-piacutetol VI) en els quals vetlla per lrsquoeducacioacute fora de lrsquoescola i el foment de lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute en el lleure (p 53-54) i la concrecioacute de la coopera-cioacute entre administracions (tiacutetol X capiacutetols I II III IV p 135-144) en la qual es descriuen les funcions i competegravencies de quegrave gaudeix cada admi-nistracioacute

Es descriu tambeacute que correspon als ens locals la participacioacute en el govern dels centres conjuntament amb la comunitat i en la planificacioacute de lrsquooferta educativa al territori i les competegravencies per a lrsquoorganitzacioacute i gestioacute de cen-tres per al primer cicle drsquoinfantil (0-3 anys) i els ensenyaments artiacutestics

La regulacioacute en el moacuten local

El Decret legislatiu 42003 de 4 de novembre aprova el text refoacutes de la Llei 82003 de 5 de maig de lrsquoorganitzacioacute comarcal de Catalunya que recull les competegravencies dels consells comarcals Aquestes competegravencies poden ser progravepies o delegades

El municipi tot i tenir reconegut normativament que eacutes lrsquoens bagravesic de lrsquoorganitzacioacute territorial i de la participacioacute ciutadana a Catalunya (art 86 Estatut Autonomia de Catalunya) no ha assumit tradicionalment una posicioacute formalment significativa en la titularitat progravepia de les competegraven-cies educatives amb alguna excepcioacute histograverica2

2 Lrsquoescola puacuteblica neix a lrsquoEstat espanyol amb la Constitucioacute de Cadis de 1812 i neix vinculada al municipi com una institucioacute local Es dissenya un sistema on lrsquoeducacioacute


En aquest sentit es pot dir sintegraveticament que la legislacioacute bagravesica de regrave gim local

Drsquouna banda ha limitat el seu paper a

bull Participar en la vigilagravencia del compliment de lrsquoescolaritat obligatograveria

bull Cooperar amb les administracions educatives corresponents en lrsquoobtencioacute dels solars necessaris per a la construccioacute de nous cen-tres docents

bull Conservar mantenir i vigilar els edificis de titularitat local desti-nats a centres puacuteblics drsquoeducacioacute infantil drsquoeducacioacute primagraveria o drsquoeducacioacute especial3

Aquest paper del municipi encara va quedar meacutes limitat per la Llei 272013 de 27 de desembre de racionalitzacioacute i sostenibilitat de lrsquoAd mi-nistracioacute Local (LRSAL) quan

bull Va restringir la creacioacute de nous serveis locals (art 749)

bull Va suprimir la clagraveusula general de competegravencia per poder promou-re tota classe drsquoactivitats i que els serveis puacuteblics contribuiumlssin a satisfer les necessitats de la comunitat veiumlnal (antic art 25 LBRL)

bull I va eliminar les competegravencies complementagraveries a les progravepies drsquoal-tres administracions puacutebliques (antic art 27 LBRL) 4 i entre aques-tes competegravencies es trobaven les educatives

superior srsquoatribueix com a responsabilitat de lrsquoEstat mentre que la laquopopularraquo eacutes confiada als ajuntamentsLrsquoany 1920 mitjanccedilant Decret de 23 de novembre (Gaceta de 28 de novembre) en atencioacute a la mala situacioacute dels centres escolars comenccedila la intervencioacute estatal directa de lrsquoEstat en la construccioacute dels edificis Lrsquoajuntament passa a tenir un paper de cooperacioacute 3 Recollit a lrsquoart 252n de la Llei 71985 de 2 drsquoabril A lrsquoart 66 de la Llei municipal i de regrave gim local de Catalunya I reproduiumlt sectorialment a la disposicioacute addicional 15 de la LOE4 Lrsquoart 71 de la LMRLC preveu encara com a competegravencia municipal complementagraveria lrsquoeducativa perograve no estagrave clara la seva vigegravencia almenys respecte de les activitats educatives


I drsquouna altra ha reenviat lrsquoestabliment de noves competegravencies a la normativa sectorial que tampoc li ha donat un paper protagonista sinoacute principalment la de colmiddotlaborador amb lrsquoadministracioacute educativa a la qual no obstant aixograve i en molts casos ha suplert la pragravectica

La relacioacute meacutes significativa de competegravencies es troben a lrsquoart 159 de la Llei drsquoeducacioacute de Catalunya (Llei 122009 de 10 de juliol) que ho fa mit-janccedilant un decagraveleg

El municipi la diputacioacute i el consell comarcal tambeacute poden exercir competegravencies educatives per delegacioacute si beacute sempre han de tenir garan-tida la suficiegravencia financera5

Pel que fa a les diputacions i als consells comarcals soacuten ens territorials de caragravecter supramunicipal Per tant les seves funcions principals en termes generals soacuten les de coordinar i assegurar lrsquoestabliment i lrsquoadequa-da prestacioacute dels serveis municipals en el seu agravembit territorial En lrsquoagravembit educatiu els consells comarcals tenen atribuiumlda per delegacioacute de la Generalitat6 la gestioacute del servei de transport escolar 7 en lrsquoensenyament obli gatori i la dels menjadors escolars En canvi les diputacions ca ta-lanes no han rebut cap delegacioacute i la seva competegravencia se centra en la

5 Lrsquoart 27 LBRL despreacutes de la modificacioacute introduiumlda per la LRSAL preveu que lrsquoadmi-nistracioacute educativa pugui delegar en el municipi les competegravencies seguumlents laquoe) Creacioacute manteniment i gestioacute de les escoles infantils drsquoeducacioacute de titularitat puacuteblica de 1r cicle drsquoeducacioacute infantil f) Realitzacioacute drsquoactivitats complementagraveries en els centres docents g) Gestioacute drsquoinstalmiddotlacions culturals de titularitat de la Comunitat Autogravenoma o de lrsquoEstat amb estricta subjeccioacute a lrsquoabast i condicions que deriven de lrsquoarticle 149128 de la Consti-tucioacute Espanyola h) Gestioacute de les instalmiddotlacions esportives de titularitat de la Comunitat Autogravenoma o de lrsquoEstat incloent-hi les situades en els centres docents quan es facin servir fora de lrsquohorari lectiuraquo6 Decret 2191989 drsquo1 drsquoagost de delegacioacute de competegravencies educatives en les comar-ques7 Decret 1611996 de 14 de maig de transport escolar en lrsquoensenyament obligatori i De-cret 1601996 de 14 de maig que regula el servei escolar de menjador als centres docents puacuteblics de titularitat del Departament drsquoEducacioacute


prestacioacute de suport econogravemic tegravecnic i juriacutedic als municipis per garantir un servei puacuteblic educatiu integral equitatiu i de qualitat

Les lleis actuals creen el marc suficient perquegrave les actuacions siguin possi-bles perograve no defineixen ni la forma en quegrave es poden desplegar ni els criteris que nrsquoafavoreixin un desplegament adequat Cal crear unes poliacutetiques edu-catives que promoguin lrsquoeducacioacute a temps complet de forma totalment equitativa no uacutenicament pel que respecta a les oportunitats drsquoacceacutes als serveis sinoacute que tambeacute cal procurar-ne la continuiumltat i lrsquoexcelmiddotlegravencia

En definitiva la legislacioacute actual no exigeix que es generin actuacions en la liacutenia 360 no obstant aixograve tampoc restringeix que es portin a terme Les directrius descrites en les lleis i normatives exposades no afavoreixen perograve alhora donen marge suficient per fer poliacutetiques que srsquoapropin al model Aixograve en part eacutes positiu ja que les diferents iniciatives municipals soacuten per-fectament acceptades Tanmateix tambeacute teacute un costat negatiu ja que aixograve no assegura que es pugui arribar a tothom ni tampoc a qui meacutes ho neces-sita Eacutes imprescindible una legislacioacute que reguli que les accions que gene-ren aprenentatges a temps complet estiguin presents en tots els territoris

El territori com a eix de planificacioacute estrategravegica

Els ajuntaments no parteixen de zero Encara que no en la mateixa mesura siacute que es pot dir que tots posseeixen una xarxa drsquoactors que srsquoorganitzen i gestionen io utilitzen entitats associacions federacions etc per generar diferents accions malgrat no sempre estan coordina des ni van en una liacutenia determinada Els Plans Educatius Municipals des-criuen les formes en quegrave aquestes coordinacions es porten a terme perograve per damunt drsquoaquests Plans cal tenir presents els principis i els valors que els regeixen Els Projectes Educatius de Ciutat soacuten el paraigua en el qual srsquoemmarquen els valors de totes les accions


El Projecte Educatiu de Ciutat

Perquegrave les diferents actuacions educatives que es duen a terme en un municipi estiguin alineades i en coheregravencia amb uns valors i criteris edu-catius adequats cada ajuntament dibuixa el model de ciutat poble o vila que vol ser i descriu els principis bagravesics que tota planificacioacute educativa ha de tenir present en el seu territori

El Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) eacutes el marc liderat pel govern local a partir del qual es posen en valor totes les accions que es fan en el muni-cipi i es posa de manifest la forma en quegrave es considera que cal gestionar els aprenentatges de manera integral

Crear un model de ciutat sota la mirada educativa drsquoentorns i espais que eduquen posar en valor tot el que hi ha a la ciutat poble o vila per veu-rersquol educatiu vol dir que tots els professionals que treballen al municipi siguin de lrsquoagravembit que siguin visualitzin tot el que fan sota un prisma educatiu

Els projectes educatius de ciutat han drsquoestar drsquoacord amb els projectes educatius dels centres que lrsquointegren perograve tambeacute ha de comptar amb tota la ciutadania No es poden contraposar valors ni es poden portar a terme accions segregadores en si mateixes cal que estiguin coordinades con-nectades entre si perquegrave els itineraris que es creiumln uneixin

Perquegrave un municipi es plantegi accions de caragravecter educatiu coherents i complementagraveries entre totes les agraverees eacutes imprescindible que pensi en la manera com es pot erigir com a ciutat educadora Educar des del terri-tori amb la participacioacute de tota la ciutadania es creguin o no agents actius implica que els ens locals es plantegin com volen que sigui la seva ciutat per tal de fer-ho possible

Cada ciutat o poble de manera conscient o inconscient per la seva mane-ra drsquoafavorir unes o altres relacions entre la ciutadania dissenyar accions


que redueixin la segregacioacute implementar poliacutetiques que minimitzin les di-feregravencies proporcionar determinada cultura o beneficiar experiegravencies no discriminatograveries entre altres quumlestions estagrave afavorint uns valors determi-nats que impregnen els infants

Un PEC eacutes el document en el qual la ciutat amb el consens drsquouna part representativa dels seus habitants fa una declaracioacute de principis sobre la forma com enteacuten lrsquoeducacioacute i la forma en quegrave srsquoarticulen les seves accions per fer possible crear els valors explicitats

Consensuar un PEC eacutes el primer pas cap a la corresponsabilitat i el com-promiacutes de tots els participants Eacutes el punt de partida cap al disseny orga-nitzatiu en clau educativa del territori el document clau per a lrsquoavenccedil estrategravegic a nivell educatiu i el document idoni que facilitaragrave construir des del present la visioacute educativa del futur

Malgrat la seva importagravencia actualment nomeacutes un 382 dels municipis de meacutes de 100000 habitants tenen elaborat el seu PEC Per contraparti-da un 687 dels municipis de meacutes de 100000 habitants disposen drsquoun Pla Especiacutefic drsquoEducacioacute i un 333 dels municipis tenen altres plans en els quals tambeacute inclouen lrsquoeducacioacute

Els Plans Educatius Municipals soacuten plans especiacutefics que partint dels va-lors exposats en el PEC descriuen la forma en quegrave aquests principis es planifiquen perquegrave siguin operatius

Dins drsquoaquests plans especiacutefics srsquoinclouen activitats educatives i progra-mes diversos que es fan per mitjagrave del mateix ajuntament o a traveacutes de colmiddotlaboracions amb altres administracions empreses o altres agents del territori Perograve si mirem les dades reflectides en el Panel de poliacutetiques puacutebliques locals drsquoeducacioacute de 2018 veurem com excepte els programes de vinculacioacute escola-territori els programes drsquoorientacioacute i altres progra-mes creats per iniciatives del mateix ajuntament aquest teacute poca repre-sentativitat


En el mateix panel es pot observar com els agents que meacutes colmiddotlaboren amb els centres educatius soacuten majoritagraveriament les entitats entre les quals tambeacute srsquohi inclouen les AMPA les empreses privades (sobretot en progra-mes de diversificacioacute curricular i en formacioacute en alternanccedila) i en menor escala els sindicats i altres associacions professionals

Meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiu les accions meacutes representatives que srsquoestan duent a terme al territori (sobretot en poblacions de meacutes de 100000 ha-bitants) soacuten els programes de reforccedil escolar acompanyament a les famiacute-lies i activitats diversificades progravepies de cada municipi o beacute lrsquoobertura dels equipaments fora de lrsquohorari lectiu Moltes drsquoaquestes accions soacuten compartides entre les altres administracions i els agents del territori Malgrat que soacuten forccedila nombroses els qui meacutes hi intervenen soacuten les AMPA fundacions o espais de lleure

Una de les accions que es realitzen en colmiddotlaboracioacute dels ajuntaments amb altres administracions i tambeacute amb altres agents del territori eacutes el Pla Educatiu drsquoEntorn

Els Plans educatius drsquoentorn

Segons el Departament drsquoEducacioacute

els Plans educatius drsquoentorn soacuten una proposta educativa que vol donar resposta a les muacuteltiples necessitats de la nostra socie-tat Soacuten instruments per donar una resposta integrada i comu-nitagraveria a les necessitats educatives coordinant i dinamitzant lrsquoaccioacute educativa en els diferents agravembits de la vida dels infants i joves (xteccat)

Els Plans educatius drsquoentorn (PEE) es comencen a desplegar a Catalunya el 2005 i des drsquoaleshores fins ara es despleguen en tres fases


En una primera fase el seu objectiu principal va ser el de cobrir en part les necessitats sobrevingudes per la gran quantitat de persones immi-grants que srsquoincorporen a la societat catalana La motivacioacute principal se centra a oferir una resposta comunitagraveria drsquoinclusioacute tant per als alumnes com per a les seves famiacutelies En aquest marc els PEE tenen com a finali-tats principals la integracioacute dels alumnes i les seves famiacutelies al territori en la consecucioacute de la cohesioacute social i associada a lrsquouacutes del catalagrave com a llengua vehicular

La segona fase srsquoinicia el 2011 i ho fa amb un canvi en els objectius i ac-tuacions del PEE tot i mantenir els principis bagravesics pels quals es van cre-ar Entre els factors meacutes notables que generen aquestes modificacions destaquen la reflexioacute sobre algunes evidegravencies recopilades en alguns mu-nicipis les noves necessitats emergents i lrsquoeliminacioacute del fons econogravemic que aportava el Ministerio de Educacioacuten i que feia viables els projectes

De les dificultats sobrevingudes es repensen els PEE i es genera un canvi de mirada en les seves finalitats principals sense abandonar els projectes endegats Srsquointenta arribar a altres municipis ampliant tambeacute el treball en xarxa amb altres administracions institucions i agents En el curs 2017-18 hi ha 128 PEE que estan en marxa amb un total de 109 municipis implicats 1293 centres educatius i 408955 alumnes implicats que tot i que semblin molts no cobreixen ni de bon tros les necessitats reals

Els objectius drsquoaquesta segona fase preveuen millorar

bull Etapa 0-3 com una etapa essencial per a la deteccioacute de les necessi-tats i possibles problemagravetiques

bull Etapa postobligatograveria com un espai formatiu que ofereix continuiuml-tat al moacuten laboral o als estudis superiors

bull Millorar i consolidar el treball en xarxa que coordini els diferents professionals del municipi

bull Lrsquoorientacioacute com una forma de continuiumltat educativa com una for-ma que acompanyi cada alumne en el seu itinerari formatiu dins


i fora del centre un recorregut que doni resposta a les seves neces-sitats i interessos (Departament drsquoEducacioacute 2019)

Per fer-ho es marquen unes liacutenies prioritagraveries que se centren a compartir la conceptualitzacioacute dels trets bagravesics que sustenten els PEE per part de tots els agents implicats que han de dinamitzar els PEE En paralmiddotlel srsquoes-mercen esforccedilos per trobar eines que afavoreixin i facilitin el treball entre professionals Si es persegueix un projecte comunitari eacutes del tot impres-cindible que la comunicacioacute que srsquoestableixi sigui fluida carregada de significats equivalents i sogravelida en la construccioacute drsquoaccions

Ni de la primera ni de la segona fase hi ha una avaluacioacute exhaustiva que presenti evidegravencies dels resultats obtinguts Tanmateix durant la pri-mera fase es van escoltar les veus dels diferents agents que hi van inter-venir i ells mateixos (segons el Departament drsquoEducacioacute) expliciten que srsquoobserven millores bagravesicament en lrsquoincrement de lrsquouacutes de la llengua en lrsquoincrement de la participacioacute tant dels alumnes com de les seves famiacuteli-es en el teixit associatiu del municipi i el que eacutes meacutes important a llarg termini el canvi que es produeix en el treball quotidiagrave dels professionals i agents educatius per treballar en xarxa

Lrsquoavaluacioacute de la segona fase tampoc aporta evidegravencies Malgrat tot es con-sidera imprescindible seguir realitzant la tasca de conceptualitzacioacute ja que sembla que afavoreix la creacioacute de competegravencies professionals per desen-volupar un treball en equip multidisciplinari i aconseguir millores en la cohesioacute dels equips (equips dinamitzadors dels projectes bagravesicament)

Tant la primera com la segona fase tenen una enorme dificultat i eacutes que no arriben a tota la poblacioacute Tot i ser un projecte que es visualitza com a molt interessant es redueix a uns quants municipis que ho demanen Si realment volem reduir les desigualtats srsquoha de tenir cura que les actuaci-ons que poden beneficiar la poblacioacute puguin fer-se extensives a tota la po-blacioacute Amb aixograve no es preteacuten que es mimetitzin els projectes perograve siacute que arribin a tothom amb la capacitat drsquoadaptacioacute a cada territori i necessitat


En lrsquoactualitat srsquoestagrave planificant la tercera fase que en breu es posaragrave en marxa Per a aquest tercer periacuteode el Departament drsquoEducacioacute proposa engegar unes experiegravencies pilot amb un format una mica diferent Per fer-ho el Departament drsquoEducacioacute no ha tret convocatograveria oberta sinoacute que ha designat un nombre molt reduiumlt de municipis concrets (inicial-ment de sis municipis)

Les liacutenies prioritagraveries drsquoaquesta tercera fase segueixen les de les fases an-teriors perograve incrementant la colmiddotlaboracioacute entre professionals amb lrsquoobjec tiu de crear una cultura de treball en xarxa que generi accions i aprenentatge alhora

Lrsquoobjectiu principal eacutes el de crear un treball en xarxa entre professionals que ajudi a connectar tots els aprenentatges formals amb els no for-mals que enllaci lrsquoescola amb les altres activitats que pot fer qualsevol infant fora de lrsquoescola de manera que es converteixi en un uacutenic itinerari educatiu perograve de manera personalitzada Aixograve passa per establir la con-nexioacute entre les diferents etapes educatives no solament des de la mirada dels centres sinoacute tambeacute posant el focus en alumnat de manera individu-al no nomeacutes per fer un traspagraves sobre lrsquoevolucioacute personal entre docents sinoacute tambeacute com a espai entre professionals interns i externs a lrsquoescola que poden ajudar en lrsquoacompanyament i lrsquoorientacioacute tant de lrsquoalumnat com de les seves famiacutelies Un espai que serveixi alhora per actuar de manera reactiva fent front als possibles problemes que srsquoapuntin com per treballar de manera proactiva en la deteccioacute de possibles problemes que srsquoalbirin

Segons fonts del mateix Departament drsquoEducacioacute lrsquoobjectiu general es concreta en 5 objectius especiacutefics que es desplegaran per fer-lo efectiu Els objectius especiacutefics soacuten els seguumlents

1 Contribuir a la millora tant de les condicions drsquoescolaritzacioacute com de lrsquoegravexit educatiu Les implicacions drsquoaquest objectiu reca-uen en


a) Una distribucioacute equitativa de lrsquoalumnat en el territori Cal veure com per mitjagrave del Pacte contra la segregacioacute escolar recentment aprovat al Parlament de Catalunya aquesta voluntat srsquoaniragrave fent efectiva als territoris

Acompanyant aquesta distribucioacute es proposa una orientacioacute a les famiacutelies sobre la seleccioacute del centre per als seus fills i filles

b) Una prevencioacute i actuacioacute vers lrsquoabandonament i lrsquoabsentisme es-colar Una prevencioacute que ha de comptar amb la implicacioacute de tots els agents de la comunitatmunicipi i no uacutenicament amb els centres i les famiacutelies (serveis educatius en general serveis socials salut serveis del municipi directament i indirectament relacionats amb lrsquoeducacioacute i policia com a miacutenim)

c) La creacioacute drsquouns itineraris personalitzats que afavoreixin la con-tinuiumltat equitativa de lrsquoescola amb el que hi ha fora de lrsquoescola (serveis de suport a la tasca escolar) Uns itineraris en els quals el municipi ha drsquoestar completament alineat amb els centres i que involucraran una figura de suport a lrsquoalumnat i a les seves famiacutelies

2 Potenciar lrsquoeducacioacute en valors i el compromiacutes ciacutevic dels alum-nes en un marc de convivegravencia Un objectiu que teacute a veure amb el foment de la participacioacute dels infants i joves amb la comunitat a diferents nivells

a) Dins el centre compartint els principis inclosos en el Projecte de convivegravencia i participant en les accions dissenyades per fer-lo efectiu

b) Fora del centre participant en activitats de lleure cultura i tei-xit associatiu

3 Potenciar la implicacioacute de les famiacutelies en lrsquoeducacioacute que es por-ta a terme en els centres escolars Cal que els centres potenciiumln la implicacioacute de les famiacutelies en lrsquoeducacioacute i cal que les famiacutelies com-parteixin i donin suport a la tasca educadora que es porta a terme


en els centres Cal que es creiumln espais de participacioacute en els quals sense entorpir la feina que teacute assignada cadascuacute es puguin realitzar accions conjuntes Aixograve es transforma en accions que es poden fer

a) Des del centre mitjanccedilant lrsquoacompanyament escolar a casa amb una accioacute tutorial que vagi meacutes enllagrave del treball a lrsquoaula que potenciiuml una formacioacute quan sersquon detecti una necessitat

b) Des de les mateixes famiacutelies amb una major implicacioacute de les AMPA

c) Des del municipi amb alguns serveis alternatius io comple-mentaris que puguin servir tant per cobrir necessitats com per detectar necessitats o problemes (espais familiars espais de cri-anccedila etc)

4 Incentivar i promoure lrsquoeducacioacute intercultural i lrsquouacutes de la llengua catalana com a elements de cohesioacute social Aquest objectiu es con-creta en intervencions molt especiacutefiques que ajudin a crear sen si-bilitzacioacute i aprenentatge tallers amb continguts diferents per com-partir amb famiacutelies i que actuiumln alhora com a espais de relacioacute Les biblioteques tenen aquiacute tambeacute una tasca important de facilitacioacute

5 Potenciar estils de vida saludable i foment de la pragravectica regular de lrsquoactivitat fisicoesportiva En aquest objectiu srsquoapleguen tant

a) Els espais de migdia des de les dues mirades del menjador en quegrave cal pensar en el menjar saludable i de les activitats educati-ves que es generen en el temps de migdia

b) La facilitacioacute de les activitats fiacutesiques io esportives en diferents sentitsndash La creacioacute drsquoun projecte comunitari que encaixi i possibiliti

les activitats esportives per a tots els infants i joves (Projecte entre salut esports i educacioacute)

ndash La regulacioacute dels patis oberts als diferents municipis com a espais tambeacute integradors


Per fer-ho viable en els pocs municipis indicats el Departament drsquoEdu-cacioacute facilitaragrave les seguumlents figures professionals

bull Un assessor LIC (llengua interculturalitat i cohesioacute social)

bull Un orientador

bull Un tegravecnic drsquointegracioacute social a cada centre educatiu drsquoeducacioacute se-cundagraveria (propogravesit per confirmar)

bull Mig tegravecnic drsquointegracioacute social a cada centre educatiu drsquoeducacioacute primagraveria (propogravesit per confirmar)

Tal com srsquoindica en lrsquoobjectiu 1 lrsquoorientacioacute i acompanyament tant a lrsquoalumnat com a les seves famiacutelies eacutes un peccedila rellevant del PEE Eacutes per aquest motiu que es crea el Servei drsquoorientacioacute drsquoagravembit comunitari (SOAC) del qual en formen part

bull Lrsquoinspectora de la zona (que actua de president)

bull Un representant de lrsquoajuntament (que actua de vicepresident)

bull Un orientador drsquoagravembit comunitari (professional amb dedicacioacute com-pleta

bull El representant de lrsquoOficina Municipal drsquoEscolaritzacioacute (OME)

bull Un representant de cada centre educatiu

bull Un representant de lrsquoEAP treballador social

bull Assessor LIC que dinamitza el PEE

Les funcions drsquoaquest servei (SOAC) soacuten les de detectar necessitats i dis-senyar objectius que ajudin a cobrir-los crear potenciar i implementar intervencions que assegurin que tot el que es proposa en els diferents objectius PEE pugui ser possible Les funcions de lrsquoorientador integrat en el SOAC soacuten meacutes concretes i es materialitzen en tres liacutenies que enllacen amb les etapes seguumlents

bull Etapa 0-3 i que es concreta a detectar necessitats dinamitzar acci-ons de sensibilitzacioacute vers lrsquoeducacioacute en aquesta etapa i promoure i gestionar espais familiars


bull Etapa 3-18 i que es concreta bagravesicament a colmiddotlaborar amb els cen-tres les famiacutelies i el municipi per a la reduccioacute de lrsquoabsentisme la creacioacute drsquoitineraris personalitzats i la connexioacute entre lrsquoeducacioacute for-mal i la no formal

bull Etapa postobligatograveria (16-20) i que es concreta a aconseguir tota la informacioacute necessagraveria perquegrave el SOAC pugui elaborar objectius i propostes aixiacute com acompanyar i colmiddotlaborar directament amb lrsquoalumnat en la seva orientacioacute i dinamitzar els tallers drsquoestudi as-sistit per a lrsquoalumnat en risc

Els recursos que des del Departament possibilitaran aquest projecte als centres que hi estiguin implicats es faran per mitjagrave drsquoactivitat formatives majoritagraveriament en forma de tallers

bull Un taller de suport a la tasca escolar per a cada centre

bull 3 tallers de suport escolar a cada PEE

bull 2 tallers formatius sobre accioacute tutorial compartida a cada PEE

bull Formacioacute per a la dinamitzacioacute de les AMPA

bull Formacioacute i acompanyament als centres dins el que ara eacutes el Progra-ma drsquoinnovacioacute

La contribucioacute dels PEE a la mirada 360 eacutes molt rellevant Tota la feina rea-litzada fins al moment ha generat un marc de pensament important que ha anat impregnant tant els professionals implicats com la societat en ge-neral de considerar que educar eacutes fer quelcom que va meacutes enllagrave de lrsquoescola

Malgrat tot el percentatge de PEE amb relacioacute a tots els municipis de Catalunya eacutes extremadament reduiumlt Ni tots els municipis poden desen-volupar un projecte drsquoaquestes caracteriacutestiques ni soacuten els municipis que meacutes ho requereixen els qui en poden gaudir El model eacutes positiu i les avaluacions realitzades ho confirmen Tanmateix no ens podem quedar nomeacutes en una experiegravencia pilot que afavoreixi un iacutenfim nombre de mu-nicipis quan la necessitat srsquoesteacuten a tot el territori i meacutes encara despreacutes de tants anys de la seva primera implementacioacute


El foment de les oportunitats educatives

Tal com hem esmentat les actuacions que les diferents administracions executen als territoris soacuten muacuteltiples i molt variades El PEE nrsquoeacutes una de rellevant perograve nrsquohi ha moltes meacutes que aporten aprenentatges al llarg de la vida que drsquouna o altra manera contribueixen a la recerca dels prin-cipis educatius expressats i que es relacionen a continuacioacute

Una de les principals fites de lrsquoeducacioacute i del model educatiu 360 eacutes la cerca drsquooportunitats per a tothom com a forma de reduir les desigualtats Lrsquoequitat perograve no srsquoaconsegueix fent io oferint el mateix per a tothom sinoacute aportant a cada un allograve que necessita Eacutes per aquest motiu que con-siderem que el primer que hauria de fer un municipi eacutes identificar les necessitats del seu context i de la seva gent quines soacuten les seves fortale-ses i les seves debilitats quines resistegravencies obstaculitzen i quines opor-tunitats ja teacute generades Nomeacutes partint drsquoaquesta premissa es podragrave traccedilar de manera personalitzada cada disseny Perograve aquesta personalit-zacioacute ha drsquoanar acompanyada drsquounes poliacutetiques que garanteixin la seva traccedilabilitat i la seva execucioacute

Per possibilitar aquestes poliacutetiques dibuixem el mapa de les actuacions meacutes significatives que en aquest sentit srsquoestan portant a terme

Atencioacute a la primera infagravencia Escoles bressol i llars drsquoinfants

Una de les primeres actuacions que fomenten les oportunitats educatives entre la poblacioacute eacutes lrsquoatencioacute educativa a la primera infagravencia Una de les consideracions que cal fer en parlar drsquoaquesta etapa eacutes el valor educatiu que se li concedeix La socialitzacioacute el desenvolupament cognitiu i afec-tiu fruit de les relacions que es donen en espais de relacioacute soacuten molt im-portants per al desenvolupament integral de lrsquoinfant


Eacutes un dels grans serveis educatius que depenen dels municipis de fet el 365 del pressupost municipal en educacioacute es dedica a les escoles bres-sol (Panel 2018) El 97 dels municipis de meacutes de 100000 habitants te-nen escoles bressol municipals

A Catalunya tot i que en lrsquoactualitat srsquoarriba quasi al 100 dels infants de 3 a 6 anys que estan escolaritzats en el cas dels infants meacutes petits el per-centatge eacutes molt menor En dades del curs 2017-18 el 941 dels nens i nenes de 3 anys estaven escolaritzats mentre que nomeacutes ho estaven el 607 dels nens i nenes de 2 anys i tan sols un 36 dels infants de menys de 2 anys Si ho analitzem per nombre drsquoalumnes observem que la piragrave-mide de nens i nenes escolaritzats segons edats eacutes molt diferent tal com podem apreciar en la taula seguumlent

Si el nombre drsquoinfants escolaritzats el concretem atenent a lrsquoassistegravencia al sector puacuteblic o privat srsquoobserva una gran diferegravencia entre els infants de 2 anys (escoles bressol) i els que tenen 3 anys (escoles drsquoInfantil i Pri-magraveria)

TAULA 5Nombre drsquoinfants per edats de 0 a 5 anys escolaritzats

PERIacuteODE NOMBRE DrsquoINFANTS

Menys drsquoun any 3653

1 any 15292

2 anys 22994

3 i 4 anys 35788

5 anys 38175

Font Departament drsquoEducacioacute Estadiacutestica de lrsquoensenyament 2017-18


Hi ha molta meacutes oferta puacuteblica per als infants de segon cicle drsquoEducacioacute Infantil que per als infants de primer cicle drsquoaquesta mateixa etapa Del total de 2311 centres que imparteixen 2n cicle drsquoeducacioacute infantil (3-6 anys) a Catalunya 1704 centres pertanyen al sector puacuteblic i 607 centres al sector privat dels quals 563 soacuten privats concertats eacutes a dir que nomeacutes 44 centres soacuten de caragravecter totalment privat

Drsquoaltra banda lrsquoescolaritzacioacute eacutes molt irregular al llarg del territori A la ciutat de Barcelona hi ha una alta concentracioacute de centres (172 dels 2311 centres drsquoInfantil 2n cicle corresponen a la ciutat de Barcelona i 106 cen-tres entre puacuteblics i privats del total dels 1673 centres existents a tot Cata-lunya) Si beacute eacutes cert que a la ciutat de Barcelona srsquohi concentra bona part de la poblacioacute de Catalunya la proporcioacute de serveis i poblacioacute no eacutes la mateixa en tot el territori

TAULA 6Taxes drsquoescolaritzacioacute drsquoinfants de 2 i 3 anys per sectors ()

2 ANYS 3 ANYS

Sector puacuteblic 379 638

Sector privat 228 307

Total 607 941

Font Idescat 2019

TAULA 7Nombre de centres 0-3 i 3-6 segons titularitat

SECTOR PUacuteBLIC SECTOR PRIVAT CONCERTAT SECTOR PRIVAT

Infants de 3-6 anys 31704 563 44

Infants de 0-3 anys 962 ndash 711



A Barcelona hi ha 98 escoles bressol municipals i 205 llars drsquoinfants pri-vades En aquesta ciutat el percentatge dels infants de 2 anys escolarit-zats eacutes drsquoun 425 sis punts per sobre del conjunt de Catalunya (361 ) que tot i que sembli una xifra important hem de pensar que meacutes drsquoun 57 drsquoinfants no estan escolaritzats Per tant estan perdent oportunitats educatives en lrsquoetapa meacutes important de la seva vida

Tot i que la taxa drsquoinfants escolaritzats a Catalunya en aquesta etapa (tant si es tracta de centres puacuteblics com privats) ha anat creixent encara eacutes forccedila baixa

Segons dades drsquoIdescat des del 1991 fins a lrsquoactualitat lrsquoescolaritzacioacute dels nens i nenes ha mantingut una evolucioacute creixent ha passat del 206 al 574 que si fa no fa eacutes meacutes de la meitat dels infants de 2 anys que estan escolaritzats

Es pot intuir que el problema pot venir donat per raons econogravemiques de les famiacutelies ja que fins i tot les escoles bressol del sector puacuteblic tenen un cost elevat

Els centres de primer cicle drsquoEducacioacute Infantil que pertanyen al sector puacuteblic tenen un financcedilament diferent del de la resta del mateix sector De forma generalitzada estan financcedilats a parts iguals entre la Generalitat

TAULA 8Percentatges de creixement de lrsquoescolaritzacioacute

ANY ACADEgraveMIC 0-2 ANYS (DADES SIacuteNDIC) 2 ANYS 3 ANYS

2014-2015 36 574 934

2000-2001 ndash 493 992

1991-1992 ndash 206 620

Font Idescat 2019


lrsquoAjuntament i lrsquoaportacioacute de les famiacutelies En aquests casos doncs les aportacions de les famiacutelies han de ser forccedila meacutes elevades

Sobre les diverses xifres exposades fins ara caldria esbrinar els motius drsquoaquesta baixa assistegravencia a les escoles bressol Eacutes molt diferent quan els infants no assisteixen a les escoles bressol o llar drsquoinfants per decisioacute fa-miliar que si ho fan per manca de centres al territori o beacute per manca de recursos econogravemics de les famiacutelies Les dades aportades en un informe del Siacutendic de Greuges el 2015 revelen que el perfil socioeconogravemic de les famiacutelies marca les diferegravencies com es pot veure a la taula seguumlent

TAULA 9Participacioacute en la formacioacute dels infants de 0 a 2 anys per perfil socioeconogravemic a Catalunya 2011 ()

Total 557

NACIONALITAT

Espanyola 592

Estrangera 404

NIVELL DrsquoESTUDIS DEL PARE

Estudis primaris o inferiors 320

Estudis secundaris i superiors no universitaris 557

Estudis universitaris 651

NIVELL DrsquoESTUDIS DE LA MARE




SITUACIOacute PROFESSIONAL DEL PARE

Ocupat 586

Aturat 417

gt gt gt


Aquestes dades prenen un caire encara meacutes exagerat quan els protago-nistes soacuten famiacutelies estrangeres

Mentre que el 198 dels infants de 0 a 4 anys residents a Cata-lunya soacuten de nacionalitat estrangera aquesta proporcioacute eacutes no-meacutes del 40 a lrsquoEducacioacute Infantil de primer cicle En altres paraules la presegravencia drsquoalumnat estranger a les escoles bressol eacutes cinc vegades meacutes petita del que es podria esperar si lrsquoacceacutes a aquesta etapa educativa estigueacutes plenament normalitzat (Siacuten-dic 2015)

En el mateix informe del Siacutendic (2015) srsquoespecifica que els problemes meacutes comuns detectats per la no escolaritzacioacute dels infants en edats 0-3 soacuten els seguumlents

Inactiu 600

Empresari 643

Autogravenom 588

Treballador indefinit 580

Treballador temporal 424

SITUACIOacute PROFESSIONAL DE LA MARE

Ocupada 653

Aturada 410

Inactiva 526

Empresagraveria 620

Autogravenoma 661

Treballadora amb contracte indefinit 622

Treballadora temporal 503

Font Informe Siacutendic de Greuges (2015)


bull Dificultats drsquoacceacutes

bull Falta de recursos dels municipis per crear i laquopagarraquo les necessitats (previstes i imprevistes)

bull Manca de supervisioacute de la qualitat educativa de lrsquooferta als munici-pis (no totes estan regulades pel Departament i els municipis) i hi ha privades que estan sota altres noms

Malgrat tot el que srsquoha exposat quant a escoles bressol es pot pensar que hi ha famiacutelies que prefereixen no escolaritzar els seus fills i decideixen tenir-ne cura de forma particular per mitjagrave drsquoaltres serveis o beacute decidei-xen fer-ho dins el nucli familiar (avis)

El 0-3 eacutes una de les grans assignatures pendents de lrsquoadministracioacute en la qual queda molt per fer Eacutes una de les parts meacutes importants del model 360 Cal tenir present que les experiegravencies en la primera edat soacuten molt rellevants per al creixement personal i integral i que aixograve teacute repercussi-ons tant en etapes drsquoescolaritzacioacute posterior com en la vida adulta Lrsquouacutes drsquoun o altre servei o cap drsquoells pot implicar diferegravencies significatives en les experiegravencies educatives

Serveis alternatius io complementaris a la primera infagravencia

Tret de les escoles bressol actualment hi ha en funcionament altres ser-veis complementaris io alternatius que tenen cura dels infants 0-3 jun-tament amb les seves famiacutelies

Soacuten espais en els quals a meacutes de tenir cura dels infants srsquointenta propor-cionar ajuda a les famiacutelies en la crianccedila dels seus fills i filles Soacuten espais de relacioacute i vinculacioacute entre les famiacutelies que tenen un element comuacute que eacutes lrsquoinfant en edat primerenca i en els quals tambeacute es fomenta la interac-cioacute i les relacions entre els membres drsquouna mateixa comunitat Entre els serveis meacutes reeixits en destaquem els seguumlents


Espai Nadoacute Eacutes un programa adreccedilat a mares drsquoinfants de 0-1 any Rep diferents deno-minacions segons el municipi (Espai de creixement Hola nadoacute Espai Nadoacute o drsquoaltres) Es tracta drsquoun programa que teacute lrsquoobjectiu de crear un espai de trobada amb les mares i els seus fills i tambeacute entre les famiacutelies que tenen infants en aquestes edats per tal que comparteixin dubtes angoixes experiegravencies que soacuten progravepies de les famiacutelies durant aquest pe-riacuteode del nen o nena

Lrsquoespai tambeacute es comparteix amb professionals de lrsquoagravembit educatiu de la salut io social que acompanyen vehiculen les interaccions condueixen a la reflexioacute proposen suggereixen o orienten segons les necessitats que aquests observen

Aquest espai teacute especial rellevagravencia en diferents factors que acompanyen la crianccedila del nadoacute i que es concreten en el fet que algunes de les famiacutelies accedeixen a lrsquoespai a traveacutes del suggeriment dels professionals de salut Aixograve afavoreix lrsquoassistegravencia a famiacutelies que drsquoaltra manera potser mai ar-ribarien a conegraveixer el servei Eacutes un servei molt interessant que acompa-nya des del naixement i que a meacutes drsquoatendre infants i famiacutelies pot facilitar la visualitzacioacute de les desigualtats i per tant lrsquooportunitat de ser proactius davant els problemes

En alguns municipis aquest Espai Nadoacute etiquetat tambeacute com a espai de crianccedila srsquoallarga fins als 6 anys drsquoedat de lrsquoinfant

Espai Familiar Eacutes un espai destinat a infants entre 0 i 3 anys o beacute fins als 6 anys acom-panyats de les seves famiacutelies En aquest espai els nens i nenes fan les seves activitats de joc individual o colmiddotlectiu mentre les seves famiacutelies els observen i hi juguen Aquests moments de joc en els quals els infants poden jugar sols o amb les seves famiacutelies es comparteixen amb xerrades debats i converses dirigides per professionals


En molts municipis aquest espai estagrave ubicat a les mateixes llars drsquoinfants i soacuten els mateixos professionals del centre i tambeacute altres professionals que acompanyen les famiacutelies a observar els seus fills i a aconseguir ele-ments que afavoreixin models familiars adequats i respectuosos

Aquest espai que teacute com a objectiu compartir vivegravencies entre les famiacutelies i reflexionar sobre el creixement integral dels infants moltes vegades afavoreix les famiacutelies que ja porten els seus fills a les escoles bressol quan el que seria necessari eacutes integrar aquelles famiacutelies que pel motiu que si-gui no soacuten usuagraveries de les llars drsquoinfants Espais com aquests afavoreixen vincles tambeacute entre les famiacutelies en un moment en quegrave srsquoestagrave molt sensi-bilitzat per la crianccedila

Tot i que hi ha una associacioacute de professionals drsquoespais familiars que estagrave en proceacutes drsquoelaboracioacute de la llista drsquoespais familiars no estan encara comptabilitzats els serveis existents

Cases de joc o ludoteques Inicialment creades per a infants de 0 a 3 o de 0 a 6 a partir de 2009 srsquoex-pandeix la franja drsquoedat Actualment estan pensades fins als 18 anys Soacuten equipaments o espais adreccedilats a infants i joves amb objectius diversos Tot i que el joc eacutes el seu objectiu principal i els materials que contenen bagravesicament soacuten de caragravecter luacutedic les seves finalitats tambeacute soacuten de caragravec-ter cultural i socioeducatiu Amb els infants meacutes petits lrsquoespai es compar-teix amb les famiacutelies de manera que eacutes tambeacute un espai en el qual es comparteixen experiegravencies i vivegravencies

Tot i que soacuten espais extraordinaris per als infants eacutes un servei que no ha tingut massa expansioacute en els diversos territoris ni estan clarament coor-dinats amb les escoles bressol


Mares de dia i crianccedila compartida Les mares de dia soacuten una alternativa a les llars drsquoinfants en la qual una persona educadora (o no) teacute cura drsquoun petit grup drsquoinfants (entre 3 o 4 aproximadament) Ho fa a casa seva la qual cosa fa que estigui en un espai acomodat i que srsquoassembli a la seva progravepia llar

Perquegrave el servei sigui al meacutes correcte possible les mares de dia han drsquoadaptar io adequar el seu domicili a les noves incorporacions i a meacutes reben una formacioacute que es complementa amb unes pragravectiques que les capaci taragrave per a la feina que han de desenvolupar Encara que no eacutes un requisit indispensable es recomana que es faci formacioacute de manera regular

Algunes de les mares de dia soacuten mares que acaben de tenir un fill i com-parteixen la cura del seu fill o filla amb la drsquoaltres nens i nenes general-ment drsquoentre 0 a 3 o a 6 anys

Aquest servei de mares de dia eacutes conegut i estagrave regularitzat pel municipi que eacutes qui proporciona les llicegravencies vetlla per la qualitat del servei i supervisa (de vegades directament de vegades per mitjagrave drsquoaltres serveis que ho gestionen i faciliten la formacioacute) la feina diagraveria aixiacute com els espais

Aquest servei que a Catalunya no estagrave encara gaire reeixit srsquoha incorpo-rat a lrsquooferta puacuteblica en altres regions de lrsquoEstat espanyol com ara Navarra o Galiacutecia i eacutes forccedila regular en molts paiumlsos europeus

Els grups de crianccedila compartida soacuten grups de famiacutelies que srsquoorganitzen per tenir cura dels fills i que per un o altre motiu (horari model econo-mia etc) no els agrada el format drsquoescoles bressol Arriben a acords entre elles per cobrir els horaris feiners de cada famiacutelia

Aquestes i altres formes que srsquoadopten per a la cura dels infants en aques-tes edats i que srsquohan posat en marxa han vingut de la magrave de les mateixes famiacutelies


Aquests serveis podrien ser una alternativa per cobrir moltes de les ne-cessitats particulars de la poblacioacute perograve a Catalunya hi ha poques experi-egravencies en aquest sentit

Observacions per a aquesta etapaSense entrar a valorar la qualitat que un o altre servei pot oferir ni afir-mar que tots els infants haurien drsquoassistir a les escoles bressol siacute que srsquohauria de garantir que abans dels 6 anys (i sobretot abans dels 3 on lrsquooferta estagrave menys estesa) tots els infants poguessin gaudir de les ex periegravencies necessagraveries i suficients per optimitzar les se ves capacitatsEn definitiva que tinguin les mateixes oportunitats educatives

Tot i que segurament srsquohan efectuat avaluacions per saber la quantitat de programes complementaris a les escoles bressol que srsquoestan portant a terme actualment a Catalunya no hi ha dades publicades ni de lrsquoapli-cacioacute ni drsquoidentificacioacute de lrsquoimpacte que comporta la seva posada en pragravectica a la comunitat

La contribucioacute dels diferents serveis complementaris io alternatius a lrsquoEducacioacute 360 eacutes que les trobades soacuten uacutetils per intercanviar experiegravenci-es inquietuds progravepies de la maternitat o paternitat perograve tambeacute eacutes un espai de trobada que aglutina persones que difiacutecilment es podrien trobar per afinitats Permet el coneixement entre famiacutelies que essent drsquoun ma-teix municipi rarament haguessin compartit res perograve que arran drsquoaques-tes primeres trobades perpetuen la seva relacioacute

Aquests espais drsquoaltra banda acaben essent espais preventius ja que permeten als professionals fer un treball drsquoobservacioacute on de manera na-tural es poden visualitzar actuacions o situacions que es poden intuir de risc Soacuten alhora el primer pas per facilitar als infants conjuntament amb les seves famiacutelies la possibilitat de dibuixar el seu propi itinerari


Cal destacar en positiu lrsquoexistegravencia de tots aquests serveis en alguns mu-nicipis per oferir oportunitats en una etapa tan rellevant com eacutes el 0-3

Conveacute ressaltar en negatiu que molts drsquoaquests serveis no estan a dispo-sicioacute de tothom

Aquest eacutes un gran repte que lrsquoadministracioacute educativa srsquoha de plantejar molt seriosament Cal explorar la millor forma per no seguir contribuint a crear les desigualtats des del naixement Calen formes diferents que comptin amb les iniciatives de la poblacioacute perquegrave tot i que soacuten relle-vants la solucioacute no sempre passa per aportar un pressupost elevat

Escoles de muacutesica dansa i arts aplicades

En edats superiors als 3 anys es poden trobar tot tipus de centres que imparteixen formacioacute reglada o no en la qual els infants poden aprendre io aprofundir determinades mategraveries que no srsquoofereixen a lrsquoescola o es donen amb baixa intensitat Ens referim als centres de muacutesica dansa o activitats de caire manual que es centralitzen en conservatoris escoles de muacutesica i dansa

Actualment hi ha 150 escoles de muacutesica i 4 de dansa conveniades 17 escoles drsquoart i 16 conservatoris

Del 100 del pressupost drsquoeducacioacute dels municipis un 21 estagrave destinat als ensenyaments musicals i artiacutestics Aquest financcedilament fa que sigui necessari el copagament de les famiacutelies que volen fer uacutes dels serveis

Tot i que estan molt esteses actualment no tots els municipis tenen escoles de muacutesica i encara menys escoles de dansa o arts aplicades la qual cosa dificulta lrsquoaccessibilitat de molts infants i joves segons el lloc on visquin Alguns municipis srsquohan coordinat i comparteixen una sola es-cola de muacutesica que pot atendre els infants de les diferents poblacions


En alguns casos soacuten els professors els qui es mouen entre les poblacions properes en drsquoaltres les aules de muacutesica estan repartides en cada pobla-cioacute (vegeu lrsquoapartat drsquoexemples a les pagravegines 157-158)

Drsquoaltra banda lrsquoacceacutes a aquesta tipologia de centres ve totalment de-terminada per les famiacutelies la qual cosa no garanteix la possibilitat drsquouns apren entatges que tot i que soacuten molt rellevants queden reduiumlts a uns quants

Escolaritzacioacute equilibrada

La millora de lrsquoegravexit educatiu tambeacute teacute a veure amb el territori i amb la forma com srsquoorganitzen els infants en els diferents centres educatius Equilibrar les aules contrarestant les diferegravencies existents entre els bar-ris pot facilitar una millora en les oportunitats educatives

Entre les diverses estrategravegies que tenen els municipis per treballar cap a una escolaritzacioacute meacutes equilibrada srsquohi troben entre drsquoaltres

bull Els models de zonificacioacute En municipis petits o en drsquoaltres de menys de 20000 habitants srsquoha optat per generar una zona uacutenica drsquoescolaritzacioacute Aixograve fa que la distribucioacute de lrsquoalumnat pugui estar compensada entre els diferents centres drsquouna mateixa poblacioacute

bull La modificacioacute de les ragravetios en algunes aules i en alguns centres Aquest aspecte no depegraven del municipi perograve hi pot intervenir

bull Una distribucioacute meacutes equitativa dels nens i joves en els diferents centres del municipi a traveacutes de les Oficines Municipals drsquoEscola-ritzacioacute tant pel periacuteode de preinscripcioacute com durant el curs pro-blemagravetica que afecta moltes poblacions


Les Oficines Municipals drsquoEscolaritzacioacuteDins la cooperacioacute en la planificacioacute i gestioacute de la tramitacioacute del proceacutes de matriculacioacute dels alumnes als centres escolars es creen les Oficines Municipals drsquoEscolaritzacioacute (OME)

LrsquoOME eacutes lrsquoorganisme encarregat drsquoacompanyar en la gestioacute en col-laboracioacute amb diferents membres i estaments (Ajuntament i Generali-tat) de tota la tramitacioacute que famiacutelies i centres han de fer en el proceacutes drsquoescolaritzacioacute dels seus fills i filles als centres escolars del municipi

Entre les seves funcions hi ha les drsquoinformar orientar les famiacutelies en tota lrsquooferta existent al municipi aixiacute com acompanyar si eacutes necessari en el proceacutes de preinscripcioacute i inscripcioacute als centres escolars de les etapes drsquoIn-fantil Primagraveria i Secundagraveria Dins els seus objectius hi ha el de procurar que la distribucioacute dels infants en els diferents centres del municipi sigui al meacutes equilibrada possible i afavoreixi tant els infants com les seves fa-miacutelies i els centres educatius Tal com srsquoesmenta en el Pacte contra la segregacioacute escolar (2019) darrerament aprovat es fa necessari concretar encara meacutes les seves funcions i dotar-lo de meacutes competegravencies que lrsquoaju-din a combatre el desequilibri existent

Actualment no tots els municipis tenen OME majoritagraveriament es con-centren en municipis de meacutes de 100000 habitants i encara que menys tambeacute nrsquohi ha en municipis que tenen entre 20000 i 50000 habitants i molt pocs en municipis petits Nomeacutes un 598 dels municipis de meacutes de 100000 habitants tenen OME

La contribucioacute de les OME a lrsquoEducacioacute 360 eacutes important ja que vetllen per fer possible alguns dels acords signats al Pacte contra la segregacioacute escolar Eacutes un element clau per garantir una base equitativa del sistema


Biblioteques

Les biblioteques soacuten un servei municipal que teacute com a objectiu promo-cionar facilitar i afavorir la lectura Eacutes un servei puacuteblic adreccedilat a tota la ciutadania que colmiddotlabora i complementa lrsquoaprenentatge drsquoinfants i joves apropant-los a la informacioacute i a la cultura

Cada municipi (exceptuant alguns municipis de menys de 3000 habi-tants) teacute una biblioteca municipal Actualment a Catalunya hi ha un total de 847 biblioteques puacutebliques que estan distribuiumldes tal com srsquoindica a la Taula 10

Drsquoaquestes 847 biblioteques 225 biblioteques meacutes 10 bibliobusos perta-nyen a la Xarxa de biblioteques municipals gestionades per la Diputacioacute de Barcelona Les biblioteques de la ciutat de Barcelona les gestiona directa-ment el Consorci de Biblioteques de Barcelona (Ajuntament i Diputacioacute) La resta de biblioteques estan gestionades per la Generalitat de Catalunya

El municipis petits que no disposen drsquouna biblioteca puacuteblica gaudeixen de serveis mogravebils diversos que cobreixen les seves necessitats actual-ment hi ha 10 bibliobusos que cobreixen 100 municipis

TAULA 10Nombre de biblioteques i punts de servei a Catalunya

BIBLIOTEQUES PUNTS DE SERVEI

Biblioteca de Catalunya 1 2

Puacutebliques 452 452

De grups especiacutefics 20 21

Ensenyament superior 55 91

Especialitzades 319 375

Total 847 941

Font Idescat (2016)


Les actuals biblioteques promouen tot tipus drsquoactivitats per acostar la informacioacute i la cultura a tota la poblacioacute ja que aquestes soacuten algunes de les seves finalitats principals perograve tambeacute en tenen drsquoaltres entre les quals destaquen

bull Incentivar la lectura per a infants joves i famiacutelies

bull Connectar la lectura a la cultura i al context

bull Ser un centre drsquoaprenentatge amb la promocioacute drsquoactivitats diverses (cursos i tallers visites guiades formacioacute en TIC) i la creacioacute drsquoes-cenaris drsquoautoaprenentatge i sales drsquoestudi

Entre les activitats de dinamitzacioacute de la lectura i lrsquoapropament de la cul-tura srsquohi concreten tot tipus drsquoaccions com ara lrsquohora del conte els clubs de lectura o les visites drsquoautor majoritagraveriament activitats que es promo-uen per a tota la ciutadania perograve a les quals hi acaba assistint uacutenicament un cercle bastant reduiumlt drsquoinfants i encara menys de joves

Algunes drsquoaquestes activitats que es fan de manera compartida amb els centres educatius dins lrsquohorari escolar com ara lrsquoexperiegravencia del Projec-te Ciutats Lectores en la qual tots els nens i nenes de tots els centres educatius van participar conjuntament en uns itineraris per conegraveixer la seva ciutat (Tiana) un itinerari que havien elaborat els alumnes drsquoun dels instituts de secundagraveria de la mateixa poblacioacute Perograve majoritagraveriament les activitats que es generen a les biblioteques van adreccedilades a tota la pobla-cioacute Algunes experiegravencies que han estat representatives o actualment srsquoestan portant a terme en diferents municipis soacuten

bull Laboratoris de lectura Es porten a terme amb infants acompa-nyats de les seves famiacutelies i generen forccedila audiegravencia ja que fomen-ten un protagonisme meacutes actiu dels participants Lrsquoobjectiu eacutes el de promoure accions diversificades al voltant drsquouna temagravetica concreta (Granollers) Pretenen promoure la creativitat creant entorns am-bients que es desprenen dels continguts de les lectures que es fan al voltant drsquoun tema


bull A la biblioteca de Trinitat Vella-Joseacute Barbero es duu a terme una experiegravencia per mitjagrave drsquoun programa que preteacuten apropar els joves al moacuten de la cultura Aquest programa no nomeacutes compta amb els ado-lescents per apropar-los a la lectura sinoacute que preteacuten fer-los-en pro-tagonistes amb la qual cosa srsquoafavoreix que aquests acabin essent dinamitzadors de la biblioteca

bull Municipi Lector on es coordinen escoles-biblioteca-AMPA a fi de potenciar la lectura en tot el poble (soacuten municipis lectors Almenar Lliccedilagrave de Vall Suacuteria i Mollerussa)

bull Nascuts per llegir (malauradament desaparegut) eacutes un programa en el qual infermeres pediagravetriques pediatres famiacutelies i biblioteca es coordinen per acostar la lectura als infants des de les primeres setmanes de vida Aquest programa incita i promou la molt reco-manada activitat drsquoexplicar histograveries als menuts

bull Code club un servei compartit entre biblioteques i estudiants de grau de diferents universitats que actuen de manera voluntagraveria amb nens i nenes drsquoentre 9 i 12 anys per ajudar-los a iniciar-se en la programacioacute de videojocs i altres eines luacutediques

bull Programes que acosten i comparteixen diferents agravembits ndash llibres i natura (parcs i biblioteques en les quals a partir de pas-

sejades promogudes per mitjagrave de la biblioteca acosten el conei-xement de la natura mitjanccedilant el fons bibliogragravefic)

ndash llibres i cinema (aula de cinema en la qual a meacutes de difondre activitats culturals relacionades amb el cinema els participants poden acostar-se al proceacutes de creacioacute drsquouna pelmiddotliacutecula)

bull Un gran nombre drsquoactivitats que promou el Consorci de bibliote-ques de Barcelona que sota el programa Accioacute lectora promou meacutes de 500 activitats concretes que van des de fomentar la lectura al carrer (lectures a les superilles) fins a lrsquoacompanyament lector als infants a traveacutes del projecte Menja llibres

Les biblioteques soacuten un enorme potencial educatiu i cultural que cada municipi teacute per explotar i no uacutenicament com un espai de recolliment per a la lectura individual o per a la cerca drsquoinformacioacute sinoacute tambeacute com


a espai de dinamitzacioacute drsquoaprenentatges diversos lligats a totes les edats La biblioteca eacutes un espai en el qual es genera coneixement i aixograve no es fa aiumlllat del context ni de manera individual eacutes tambeacute un espai de tre ball en el qual hi ha els recursos a lrsquoabast on les informacions soacuten de fagravecil acceacutes i es poden compartir i dialogar El seu fons bibliogragravefic i els recursos TIC per a la recerca drsquoinformacioacute en formats extraordinagraveria-ment diferents fan que els infants i joves puguin interactuar amb el co-neixement

Perograve malgrat tots els esforccedilos eacutes un servei que no arriba a tots els puacuteblics Hi ha una gran desconnexioacute amb els centres educatius ja que tret drsquoal-guns casos la seva relacioacute es limita a una visita anual o trimestral Lrsquoassis-tegravencia de les famiacutelies eacutes forccedila limitada i la majoria de joves nomeacutes les frequumlenten en periacuteodes drsquoestudi Cal que des del municipi es generin ac-tuacions que facilitin una mirada oberta de la biblioteca i que es promo-guin accions conjuntes drsquoagravembit cultural i educatiu

Acompanyament a lrsquoescolaritzacioacute i programes de suport

El 100 dels municipis de meacutes de 100000 habitants tenen projectes de reforccedil educatiu Dels municipis que tenen entre 20000 a 100000 habi-tants compten amb un 88 dels mateixos serveis i en els municipis meacutes petits es mouen entre el 80 Aixograve fa considerar que els municipis posen a lrsquoabast de la poblacioacute serveis diferenciats que contribueixen a la millora de lrsquoegravexit escolar

Un 17 dels recursos dels ajuntaments assignats a educacioacute es destinen a programes de suport de lrsquoescolaritzacioacute o altres intervencions educatives entre les quals podem trobar algunes de les que es destaquen a continuacioacute

Es tracta de serveis que tenen la finalitat drsquoacompanyar i reforccedilar els aprenentatges escolars


Tot i la quantitat i extensioacute dels serveis en tots els municipis no hi ha una avaluacioacute exhaustiva que aporti dades que aquestes actuacions impacten positivament en la poblacioacute i abracen totes les necessitats ni que aquests serveis estiguin sempre coordinats amb els centres escolars per marcar un itinerari favorable a nivell personalitzat

Biblioteques escolars obertes al barriAprofitant les biblioteques dels centres escolars (quan aquests soacuten lluny de la biblioteca municipal) srsquohan obert aquests espais al barri fora de lrsquoho-rari lectiu amb el doble objectiu que sersquon pugui fer un uacutes meacutes social i tambeacute per tenir un espai drsquoactivitats drsquoestudi o apte per fer els deures escolars amb el material necessari per dur-los a terme amb la qualitat que es re quereix No totes les biblioteques obertes al barri compleixen ambdoacutes objectius a la vegada Actualment la ciutat de Barcelona teacute algu-nes biblioteques obertes als barris totes elles dinamitzades per un servei de monitors io de voluntaris que gestionen lrsquoespai i els materials i ajuden els nens i nenes Tambeacute hi ha altres municipis que mantenen aquesta obertura

Aquest eacutes un servei que proporciona ajudes als infants i joves que no gau-deixen drsquoun espai a casa per a la realitzacioacute dels treballs o deures esco-lars als infants o joves que estan tutoritzats durant unes hores en quegrave no sempre poden estar amb les seves famiacutelies i facilita elements per a la millora de lrsquoegravexit educatiu

Eacutes una excelmiddotlent iniciativa perograve que no sempre cobreix les necessitats personalitzades ja que de manera generalitzada les persones que la dinamitzen no soacuten professionals que puguin garantir aquest acompa-nyament escolar i acaba essent un servei de preacutestec de llibres de proxi-mitat Teacute poca continuiumltat amb el centre educatiu meacutes enllagrave drsquoutilitzar el seu espai


Estudi assistit o acompanyament a lrsquoescolaritzacioacuteEn la mateixa liacutenia de reforccedil escolar esmentat en les biblioteques obertes al barri perograve ampliant els espais a les aules TIC o altres espais comuns alguns municipis porten a terme tallers de suport a les tasques escolars que es fan fora de lrsquohorari escolar En alguns casos aquests espais estan dinamitzats per monitors perograve tambeacute hi ha altres espais que es realitzen de manera compartida entre centres (alumnes drsquoESO amb alumnes de Primagraveria com per exemple el projecte drsquoamics de la lectura que es realit-za en un Institut8 de Barcelona o beacute dins un mateix centre com es realitza en molts centres amb el projecte laquoapadrinament lectorraquo)

Alguns drsquoaquests programes formen part de les accions generades dins el marc dels Plans Educatius drsquoEntorn

A la ciutat de Barcelona els projectes serveis i recursos destinats a lrsquoedu-cacioacute soacuten forccedila meacutes amplis i es reparteixen entre els recursos de suport escolar destinats a infants i joves que es realitzen tant dins com fora del centre escolar Compta amb un total de 502 punts en tota la ciutat que es distribueixen per districtes i barris segons necessitats amb una major con-centracioacute als barris de Ciutat Vella Nou Barris i Sants Montjuiumlc Els prin-cipals recursos es concentren en espais per a reforccedil escolar amb lrsquoacompanyament dels deures escolars i el reforccedilament de les competegraven-cies bagravesiques i quan eacutes necessari amb lrsquoatencioacute personalitzada

Aquest servei que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona srsquohauria de fer extensiu a tota la poblacioacute ja que suposa una excelmiddotlent oportunitat per als infants que lrsquoutilitzen

8 Institut Anna Gironella de Mundet


El programa LECXITPer mitjagrave del programa LECXIT es preteacuten el foment de la lectura per als alumnes de Primagraveria que ja han aconseguit fer les primeres passes en la lectura i la comprensioacute lectora Es porta a terme en horari fora de lrsquoesco-la per part de voluntaris o voluntagraveries En alguns espais aquest programa es vincula a lrsquoAprenentatge Servei (APS) que es dinamitza tambeacute des de les Universitats per tal que els estudiants puguin oferir aquest servei de forma voluntagraveria perograve tambeacute com una forma drsquoaprenentatge En altres municipis es vincula amb entitats que contribueixen a oferir aquest servei als infants

Tot i que lrsquoobjectiu principal del programa es concreta en la lectura i lrsquoas-soliment de la comprensioacute lectora tambeacute teacute la voluntat de crear vincles entre els joves voluntaris i els infants i crear ajudes des dels serveis a la comunitat

La contribucioacute drsquoaquests serveis o programes a lrsquoEducacioacute 360 eacutes clau ja que afavoreix que els infants puguin gaudir drsquoun espai ograveptim per a la re-alitzacioacute de tasques educatives fora de lrsquohorari escolar acompanyats de professionals o persones amb voluntat drsquoajudar en un ambient preparat per a lrsquoaprenentatge que els eacutes familiar i per tant moltes vegades els aporta seguretat Aquest igual que lrsquoanterior no eacutes un programa que srsquoes-tengui a tot el territori tot i que seria necessari

Suport a lrsquooferta educativa fora de la jornada escolar perograve dins el centre escolarAlguns dels suports a lrsquooferta educativa es porten a terme dins lrsquoespai del centre escolar i srsquoinclouen tambeacute dins la jornada encara que no formin part de la jornada acadegravemica

Els espais de migdia Lrsquoespai de migdia eacutes un espai que tot i ser considerat educatiu moltes vegades acaba essent uacutenicament assistencial La seva base educativa ve


de la magrave de la voluntat de lrsquoequip docent de cada centre educatiu io de les associacions de famiacutelies que moltes vegades soacuten les qui el gestionen

Alguns centres educatius configuren lrsquoespai de migdia com un espai re-llevant en el qual es posen en funcionament molts dels valors i moltes de les destreses que srsquohan pogut introduir en la jornada lectiva i per ator-gar-li la importagravencia que teacute lrsquoinclouen en el seu Projecte Educatiu Tan-mateix soacuten molt pocs els qui tenen realment una connexioacute real meacutes enllagrave de notificar-se els comunicats sobre situacions peculiars viscudes en aquest horari

Lrsquoespai de migdia eacutes un espai de privilegi per al treball integral de lrsquoinfant i jove inclou tant lrsquoalimentacioacute i el desenvolupament de la salut com les activitats ludicoacadegravemiques Eacutes un dels millors moments per a la inclu-sioacute drsquoaccions coordinades amb els centres educatius i colmiddotlaboracions externes perquegrave lrsquoalumnat pugui realitzar activitats drsquoaprenentatge dife-rents de les que es fan a les aules

Drsquoaltra banda si els espais de migdia tenen aquesta consideracioacute educa-tiva srsquohaurien de regular perquegrave tots els alumnes hi assistissin Aixograve im-plicaria tambeacute una revisioacute de les beques de menjador

En aquest sentit cal un gran avenccedil ja que drsquouna banda no rep el mateix tractament lrsquoespai de migdia per als alumnes drsquoEducacioacute Primagraveria que per als alumnes drsquoEducacioacute Secundagraveria quan teacute la mateixa rellevagravencia sobretot pel seu caragravecter de cura de la salut en lrsquoalimentacioacute Drsquoaltra ban-da caldria que el sistema de beques pogueacutes arribar a totes les necessitats Tampoc estan en la mateixa situacioacute els infants i joves que viuen en po-blacions rurals i que utilitzen transport escolar respecte dels que viuen a prop de lrsquoescola

Quant a lrsquoespai de migdia caldria una revisioacute en profunditat dels horaris Aixograve passa especialment a lrsquoensenyament secundari quan molts acaben dinant en un horari que srsquohauria de destinar al berenar


Aprofitament dels espais dels centres puacuteblics fora de lrsquohorari escolar Patis oberts Un dels espais de joc i o esport poc optimitzats pel municipi soacuten els patis escolars

Si comptabilitzem les hores en quegrave els patis estan ocupats durant la jor-nada escolar i els comparem amb les hores de no ocupacioacute veurem que hi ha un clar desequilibri

Jornada escolar de 8 hores (de 9 h a 17 h) soacuten 40 h a la setmana Horari no escolar (de 17 h a 21 h) meacutes caps de setmana (de 9 h a 21 h) soacuten 44 h a la setmana Si comptem els dies de vacances (Nadal Setmana Santa meacutes vacances drsquoestiu sense comptar alguns festius assenyalats) soacuten aproxi-madament 88 dies

Tenint en compte aquests nombres lligats a la necessitat drsquoespais de jocesport que tenen la majoria de municipis molts ajuntaments han elabo-rat normatives que permeten lrsquouacutes dels patis escolars en horaris no lectius (sempre que els centres siguin de titularitat puacuteblica) La regularitzacioacute srsquoha fet de formes diferents perograve la finalitat ha estat coberta facilitar es-pais de joc a infants i adolescents fora de lrsquohorari escolar

El 100 dels municipis de meacutes de 100000 habitants obren equipaments educatius fora de lrsquohorari escolar tot i que es desconeixen el nombre de centres de cada poblacioacute que ho fan els horaris en quegrave es poden fer ser-vir quin uacutes sersquon pot fer mentre estan oberts i si nomeacutes estan oberts a les entitats o a infants i joves en general

Aquest percentatge disminueix en municipis meacutes petits en quegrave es comp-tabilitza en un 80 segons el Panel (2018)

En alguns municipis lrsquoobertura del centre no srsquoha fet uacutenicament amb els patis de les escoles sinoacute que srsquoestan utilitzant les instalmiddotlacions del centre mateix per a la realitzacioacute drsquoactivitats diverses (escola de muacutesica activitats


extraescolars formacioacute per a les famiacutelies) Com eacutes evident la realitzacioacute de totes aquestes activitats estan supeditades a les necessitats de lrsquoescola que nrsquoeacutes lrsquousuari principal

Lrsquoobertura dels patis per si sol no contribueix a lrsquoEducacioacute 360 ha drsquoanar acompanyada drsquoaltres actuacions que acompanyin el seu uacutes ja sigui a partir de la progravepia escola de lrsquoAssociacioacute de famiacutelies del centre o del pro-pi teixit social Eacutes imprescindible que el que srsquohi faci tambeacute es coordini amb altres entitats Malgrat tot eacutes una molt bona poliacutetica ja que afavo-reix la comunitat educativa en general

Cal perograve avanccedilar en la connexioacute de les activitats que es plantegen amb lrsquoespai Calen poliacutetiques clares que vehiculin tant lrsquoacceacutes com les accions que srsquohi puguin generar per tal que no sigui uacutenicament un espai de joc individual Cal garantir tant lrsquoacceacutes com la qualitat del que srsquohi fa i per aixograve cal una aposta clara

Espais de lleure en vacancesEsplais espais de lleure o moviment escolta representen una bona part de les activitats que es fan en caps de setmana i vacances drsquoestiu Sobre-tot en egravepoca de vacances drsquoestiu perograve tambeacute en caps de setmana la con-ciliacioacute familiar amb el temps de lleure dels infants es fa difiacutecil No totes les famiacutelies tenen la sort de fer el mateix horari i calendari dels centres educatius la qual cosa fa que els caps de setmana i el periacuteode de vacan-ces els infants no puguin estar gaudint de les activitats conjuntes amb les famiacutelies

Alguns infants assisteixen a espais luacutedics i de relacioacute per la conviccioacute de les famiacutelies que els seus fills i filles es relacionin drsquouna manera diferent a lrsquohabitual amb els companys amb els adults i amb lrsquoentorn La majoria dels esplais i moviments escoltes estan forccedila lligats a les activitats i as-sociacions culturals del municipi amb qui colmiddotlaboren i nrsquoacaben essent una font


Alguns ajuntaments gestionen de manera directa els casals drsquoestiu io vacances de Nadal drsquoaltres subvencionen o fan aportacions econogravemi-ques a les AMPA que gestionen aquestes accions

Aquests espais luacutedics soacuten alhora uns extraordinaris espais drsquoaprenentat-ge social que cal gestionar coordinadament entre diferents actors socials Cal que la seva assistegravencia es pugui estendre a tota la poblacioacute

Soacuten espais rellevants tant per gestionar la conciliacioacute familiar i horaris escolars com per aconseguir la socialitzacioacute i els aprenentatges fora de lrsquoagravembit escolar que eacutes meacutes dirigit

Caldria fer una revisioacute de lrsquoacceacutes a aquests espais assegurant que no es vegin com un luxe sinoacute com una necessitat perograve a la vegada caldria asse-gurar la qualitat que srsquoofereix en cada municipi Cal una avaluacioacute en pro-funditat tant dels tipus drsquoespais com de les activitats que srsquohi plantegen com de lrsquoimpacte que aixograve causa en lrsquoaprenentatge social dels infants

Els municipis tenen molt a fer meacutes enllagrave drsquoorganitzar un casal drsquoestiu amb activitats luacutediques o esportives

Lrsquoorientacioacute

Cap o pocs municipis es plantegen lrsquoorientacioacute com a objectiu prioritari i quan es porta a terme teacute un enfocament totalment acadegravemic moltes vegades lligat a la selectivitat

Lrsquoorientacioacute educativa al municipi es focalitza majoritagraveriament en lrsquoori-entacioacute acadegravemica i professional i es porta a terme de manera com-plementagraveria i coordinada amb la tasca drsquoorientacioacute i accioacute tutorial que srsquoestagrave fent als instituts perograve lrsquoorientacioacute tambeacute es pot analitzar des drsquouna altra perspectiva molt meacutes agravemplia la que facilita la construccioacute del propi projecte de vida la que orienta en totes i cadascuna de les fases de les


transicions de la vida i la que permet establir vincles amb el context im-plicant els aprenentatges

En la majoria de municipis lrsquoorientacioacute estagrave dissenyada seguint la pri-mera liacutenia drsquoacompanyament a la tasca des dels instituts amb accions que promouen lrsquoincrement drsquoinformacioacute sobre les sortides acadegravemiques i professionals a les quals poden optar un cop finalitzats els estudis obligatoris No obstant aixograve hi ha una tasca molt rellevant que caldria fer de manera coordinada entre diferents administracions liderades per lrsquoajuntament i que estagrave en relacioacute amb lrsquoacompanyament personalitzat Un acompanyament que no nomeacutes ajudi cada persona a identificar les seves capacitats i el seu potencial sinoacute que tambeacute lrsquoajudi en aspectes tan essencials com traccedilar el seu propi itinerari personal i professional a ser conscient dels seus aprenentatges i la seva progravepia forma drsquoadquirir-los aixiacute com la manera de transferir-los a la seva tasca diagraveria En definitiva un acompanyament que srsquoinicia en lrsquoeducacioacute obligatograveria perograve que deixa drsquoexistir quan lrsquoadolescent potser encara no teacute totes les eines per mourersquos en el context

Lrsquoeducacioacute al llarg de la vida eacutes un fet present i de futur que de vegades costa fer de manera autogravenoma Els itineraris personalitzats poden ser una bona eina que es pot desenvolupar des de lrsquoorientacioacute

Els itineraris personalitzats

Els itineraris personalitzats poden tenir diferents fases Podem parlar drsquoitineraris personalitzats quan orienta lrsquoinfant en aquelles activitats que pot fer i vol fer despreacutes de la jornada escolar perograve tambeacute el que acompa-nya en les transicions al llarg de la vida En el primer dels casos els nous Plans drsquoEntorn ja preveuen una figura del municipi que pugui guiar i acompanyar els infants drsquoacord amb les seves famiacutelies els centres esco-lars i les activitats que es realitzen al municipi (o municipis propers) Tot aixograve eacutes possible perquegrave comptem amb


bull Uns infants que tenen unes capacitats motivacions interessos vers unes liacutenies io unes necessitats concretes que cal cobrir (esport muacutesica drsquoestudi etc)

bull Un gran potencial humagrave un teixit social del territori amb ganes drsquoinvolucrar-srsquohi que no srsquooptimitza

bull Unes organitzacions que ja treballen realitzant accions concretes que possibiliten aquests itineraris

En aquest sentit nomeacutes cal buscar el professional que exerceixi aquesta funcioacute drsquoorientar els infants i les seves famiacutelies aixiacute com saber la forma com aquest ho hauria drsquoexecutar i sota quins criteris En darrer lloc con-vindria saber com srsquoentrellacen i es vehiculen les accions que es conside-rin que cada nen o nena pot fer

Per tal que lrsquoorientacioacute sigui adequada cada municipi o zona (quan el municipi eacutes petit abraccedila els municipis de les rodalies que poden com-partir instalmiddotlacions espais etc) hauria de tenir un mapa de tots els re-cursos educatius de quegrave disposa Drsquoaquesta manera lrsquoorientador pot traccedilar cada itinerari El mapa hauria de proporcionar alhora informacioacute sobre allograve que caldria incorporar o incrementar en funcioacute de les necessi-tats detectades en el municipi

Lrsquoorientador que executa aquesta tasca eacutes un professional amb coneixe-ments pedagogravegics preparat per treballar en xarxa amb els centres edu-catius les famiacutelies els infants els diferents agents de lrsquoajuntament (o ajuntaments) i si srsquoescau altres agents que intervenen en el municipi i que poden tenir una certa influegravencia educativa per ajudar a dissenyar itineraris particulars drsquoaprenentatge i lleure

Quant a lrsquoacompanyament en les transicions al llarg de la vida caldria pensar sobretot a ampliar el mapa de recursos existents de cada muni-cipi i a dissenyar la forma en quegrave el guiatge pogueacutes partir de la progravepia comunitat meacutes que de la figura de lrsquoorientador


La figura del professional orientador eacutes clau perquegrave lrsquoengranatge neces-sari entre els diferents ambients en els quals viu lrsquoinfant i cada itinerari pel qual circula cada infant en el territori tingui un dibuix coherent

Hi ha poques experiegravencies en aquest sentit hi ha pocs territoris que tin-guin un orientador que acompanyi en el coneixement dels recursos del territori i que ajudi a personalitzar itineraris

Calen esforccedilos per potenciar aquesta figura perograve cal vetllar pel perfil pro-fessional de lrsquoorientador ja que tot i tenir una base educativa ha de tenir unes actuacions molt transversals

En aquest sentit cal tambeacute una gran connexioacute amb les institucions que formen aquests professionals perquegrave tinguin la formacioacute suficientment contextualitzada independentment de la titulacioacute educativa de la qual provinguin

Centres oberts

No totes les famiacutelies tenen els recursos culturals econogravemics i socials per oferir als seus fills o filles les mateixes oportunitats educatives En aquest sentit les administracions educatives han de posar a lrsquoabast de la poblacioacute els serveis que possibilitin que els infants de famiacutelies amb di-ficultats puguin tenir oportunitats paralmiddotleles a les que els podria oferir la seva famiacutelia

Els centres oberts soacuten uns serveis que ofereix la Generalitat de Catalu-nya adreccedilats a infants i adolescents que essent vulnerables no pateixen ni desemparament ni cap tipus de maltractament perograve per algun motiu les seves famiacutelies no els poden atendre durant el dia despreacutes de la jor-nada escolar Aquests centres tenen un servei diuumlrn compatible amb lrsquohorari escolar


El seu objectiu principal eacutes atendre els menors que poden patir alguna situacioacute que no els permeti tenir les experiegravencies suficients per creacuteixer i integrar-se adequadament en la societat Aquest servei srsquoocupa dels in-fants i joves proporcionant els aprenentatges que necessiten per com-pensar els possibles degraveficits que puguin patir Srsquoacompanya els joves a incorporar-se al sistema educatiu i a les activitats de lleure del seu entorn meacutes proper A nivell meacutes assistencial tambeacute sersquols acompanya en la utilit-zacioacute dels serveis de salut per garantir-ne la inclusioacute tambeacute al sistema sanitari (als infants i joves i a les seves famiacutelies si ho necessiten per mitjagrave de prestacions socials) Paralmiddotlelament es presta ajuda a les famiacutelies quan ho requereixen

Actualment a Catalunya hi ha 266 centres oberts amb 9426 places (Ides-cat 2017) que atenen infants i joves entre 3 i 17 anys amb financcedilament de la DGAIA disposats majoritagraveriament a la proviacutencia de Barcelona

bull Barcelona 6193 places en 159 centres

bull Girona 864 places en 31 centres

bull Tarragona 1672 places en 55 centres

bull Lleida 697 places en 21 centres

A Catalunya el 2016 hi havia 13796 infants amb algun expedient obert a la DGAIA drsquoun total de 1393928 infants que hi resideixen

Tot i que la inversioacute puacuteblica en places de centres oberts srsquoha anat incre-mentant en meacutes de 3 milions drsquoeuros eacutes encara un servei insuficient

Els centres oberts soacuten un excelmiddotlent recurs per cobrir les necessitats drsquoin-fants amb situacioacute de vulnerabilitat perograve afavorir les oportunitats a aquests infants requereix mesures addicionals que acompanyin aquests infants en tot allograve que necessitin tant a nivell assistencial com educatiu meacutes enllagrave de lrsquoescola assistegravencia a espais de lleure activitats de suport a lrsquoescolaritzacioacute altres ensenyaments relacionats amb diferents mategraveries (esportives musicals etc) segons capacitats voluntats o necessitats


Tot i que la finalitat per la qual es van crear els centres oberts era total-ment educativa en sentit ampli actualment estan oferint una mirada assistencial gairebeacute en la seva totalitat Caldria reconvertir aquesta ograveptica a la mirada original per tal que els infants que hi assisteixen tinguin ga-ranties drsquoinclusioacute real a la societat

En un altre nivell que comparteix la part educativa amb lrsquoassistencial hi trobem una altra tipologia de centres que acullen infants i joves amb si-tuacions meacutes difiacutecils

A Catalunya tambeacute hi ha un gran nombre drsquoinfants que estan en una si-tuacioacute tan precagraveria que han de ser atesos de manera permanent en altres tipologies de centres amb servei tant diuumlrn com nocturn Aquests infants poden estar en

bull Centres Residencials drsquoAccioacute Educativa (CRAE) Actualment hi ha 97 CRAE amb un total de 1845 places

bull Cases drsquoinfants eacutes un servei residencial temporal en uns habitat-ges laquofamiliarsraquo on lrsquoinfant pot rebre atencioacute molt meacutes personalitza-da que en un centre residencial Actualment hi ha 12 centres drsquoaquestes caracteriacutestiques amb un total de 96 places que atenen uns 118 infantsjoves (2016)

bull Centres drsquoacolliment El 2016 hi havia un total de 19 centres amb un total de 532 places

TAULA 11Pressupost (euro) i nombre de places de centres oberts

PRESSUPOST NOMBRE DE PLACES DE CENTRES

2012 6479780 7533

2015 7998095 8642

2016 9545237 9426

Font DGAIA 2016


bull Centres drsquoeducacioacute intensiva Hi ha 4 centres amb un total de 94 places Soacuten centres especialitzats per a infants i joves que presen-ten alteracions conductuals importants

bull Els pisos tutelats soacuten un impagraves entre el proceacutes drsquointernament i la integracioacute social Eacutes un espai residencial que acompanya el jove a incorporar-se a la societat de manera progressiva

La poblacioacute infantil i juvenil al febrer de 2019 eacutes de 1402825 dels quals 1897 han estat atesos en centres residencials drsquoaccioacute educativa i 61 in-fants i joves han estat en cases drsquoinfants en quegrave el 2016 van ser atesos 2001 infantsjoves En dades tambeacute de 2016 hi ha 11 pisos assistits a tot Catalunya per un nombre de 88 places amb una ocupacioacute de 177 persones per any aproximadament

Els nombre drsquoinfants que tenen situacions particulars srsquoevidencia forccedila significativament Aixograve fa que plantegi reptes importants perquegrave lrsquoadmi-nistracioacute faciliti la incorporacioacute plena drsquoaquests infants a la vida social I tots aquests centres esmentats soacuten als diversos municipis Calen poliacuteti-ques que al marge de lrsquoassistencialitat facin propostes educatives inte-gradores a la comunitat

La promocioacute de la participacioacute

Una de les millors formes de promoure el compromiacutes social i la corres-ponsabilitat eacutes per mitjagrave de la participacioacute ciutadana En aquest sentit aquest aspecte teacute una doble vessant drsquouna banda la que es duu a terme amb els diferents actors del territori i de lrsquoaltra la que es fa amb els ma-teixos implicats infants i joves

Un dels ogravergans de govern en el qual participa el municipi i que eacutes drsquoes-pecial rellevagravencia per al model drsquoEducacioacute 360 eacutes el Consell Educatiu Municipal


Les altres organitzacions que fomenten la participacioacute drsquoinfants i joves i que a meacutes de desenvolupar competegravencies socials i personals preparen per a la ciutadania responsable soacuten els Consells drsquoInfants i els Consells de Joves

El Consell Educatiu Municipal

Eacutes lrsquoogravergan de participacioacute format per representants dels diversos actors de la comunitat educativa de cada municipi que teacute lrsquoobjectiu de crear de-bat i generar propostes a meacutes de decidir sobre algunes quumlestions en ma-tegraveria educativa que puguin correspondre a tot el municipi

En formen part representants dels centres del municipi de totes les eta-pes i tots els ensenyaments (bressol Infantil i Primagraveria Secundagraveria es-coles de muacutesica escoles drsquoadults etc) de les famiacutelies dels joves del sector drsquoadministracioacute i serveis de cada centre educatiu de lrsquoajuntament i diferents membres de la corporacioacute municipal designats pel Ple Tambeacute hi poden assistir amb veu perograve sense vot altres representants del teixit social i cultural del municipi El nombre de representants de cada grup estaragrave en funcioacute de la grandagraveria del municipi

Entre les seves funcions principals destaquen les de crear accions que afavoreixin la millora de lrsquoegravexit educatiu sense exclusioacute crear acords de colmiddotlaboracioacute entre les diverses administracions vetllant per aquells ser-veis complementaris en els centres educatius que afavoreixen una edu-cacioacute meacutes holiacutestica i crear noves propostes educatives o en coordinacioacute entre els diferents agents o serveis

Aquest ogravergan municipal teacute una especial rellevagravencia en lrsquoEducacioacute 360 ja que eacutes un ogravergan colmiddotlegiat consultiu i participatiu que aplega tot el sector educatiu Eacutes una excelmiddotlent oportunitat que tenen tots els ajuntaments per iniciar les diverses propostes i accions que despreacutes es poden desen-volupar per mitjagrave drsquoaltres formats Eacutes lrsquoespai en el qual aprofitant les si-


nergies es crearan les connexions entre tota la comunitat educativa per elaborar propostes que afectin i vinculin diferents sectors Eacutes el millor espai per comenccedilar a crear una nova cultura de les relacions tenint un objectiu comuacute on fixar la mirada que eacutes lrsquoinfant i el jove

El 92 dels municipis tenen Consell Educatiu De fet tots els municipis que tenen algun centre educatiu complet (amb totes les unitats) tenen el seu Consell Educatiu Municipal perograve no sabem si tots lrsquoutilitzen amb aquesta finalitat de coordinacioacute presa de decisions colmiddotlectiva consens i presa drsquoacords amb tota la ciutadania estiguin o no directament impli-cats en el que tradicionalment srsquoenteacuten per educacioacute

Massa vegades no acaben integrant tothom qui pot fer aportacions des de la seva vessant i es fa servir uacutenicament com a plataforma informativa

No eacutes fagravecil dinamitzar i gestionar un ogravergan tan plural perograve quan srsquoacon-segueix representa un excelmiddotlent catalitzador Estagrave beacute que els municipis es plantegin el model educatiu de la seva ciutat vila o poble de manera consensuada i compartida fent uacutes drsquoun ogravergan ja establert

Consells drsquoinfants

La participacioacute amb els agents del territori eacutes important perograve encara ho eacutes meacutes incorporar infants i joves en la construccioacute social mitjanccedilant la participacioacute

El compromiacutes i la responsabilitat social es comenccedila a edificar quan ens sentim part integrant de la societat quan ens possibiliten tractar temes que ens afecten i afecten les persones que conviuen amb nosaltres i ob-servem que ens escolten i que es poden fer propostes que si soacuten cohe-rents i viables es poden dur a terme


Un Consell drsquoinfants eacutes un espai de participacioacute en el qual nens io joves dialoguen reflexionen i fan propostes sobre temes del seu entorn meacutes immediat que els soacuten significatius Eacutes un espai en el qual els infants apre-nen a considerar i es fan seus aquells temes del seu poble o ciutat que els afecten directament i en el qual tambeacute aprenen a veure les mateixes situ-acions o problemes des de mirades o ograveptiques diferents

Eacutes un espai en quegrave el tractament dels temes que els preocupen els ajuda a utilitzar i relacionar molts aprenentatges Eacutes un espai alhora que aju-da a crear tots aquells valors de corresponsabilitat i compromiacutes tan impor-tants per a la convivegravencia i la cohesioacute social Educar tambeacute vol dir pensar en un moacuten millor i no nomeacutes essent usuari dels espais dissenyats pels adults educar tambeacute vol dir comenccedilar a prendre part drsquoaquest espai en el qual intervenen criteris ecologravegics solidaris coeducatius entre drsquoal-tres de la realitat propera

Un Consell drsquoinfants estagrave compost per nens i nenes de cicle superior de diferents centres educatius del municipi Soacuten escollits per votacioacute i ro-manen com a membres del Consell generalment durant dos anys (es cal-cula que sempre quedin la meitat dels seus membres ja que comencen mentre cursen 5egrave drsquoEducacioacute Primagraveria i finalitzen en acabar aquesta eta-pa) La constitucioacute del Consell drsquoinfants eacutes un imperatiu legal

Els delegats seleccionats actuen en representacioacute de lrsquoescola al Consell drsquoinfants i participen com a intermediaris en els debats i les decisions que srsquohagin pogut prendre a lrsquoaula o al centre educatiu sobre els temes pactats Cada Consell i cada tema pot tenir un punt de partida i un segui-ment diferent (cada centre tria el tema a tractar i es porta al Consell o a lrsquoinreveacutes) Els temes se seleccionen en funcioacute de les necessitats que els mateixos infants detecten

Srsquoacostumen a fer trobades mensuals durant el curs acadegravemic en les quals es desenvolupen les propostes Els delegats traslladen allograve que es debat en el Consell i a la vegada recullen les informacions i opinions


que es generen a les aules Quan al projecte que srsquoestagrave desenvolupant li cal assessorament es pot convidar algun professional que aporti informa-cions sobre la viabilitat dels projectes Al final de curs srsquoacostuma a plan-tejar el projecte al Ple de lrsquoajuntament io algun ogravergan que pugui possibilitar lrsquoexecucioacute del projecte

Actualment un 43 dels municipis disposen drsquoun Consell de participacioacute infanti io juvenil tot i que hi ha una gran diferegravencia segons la dimen-sioacute del municipi Molts dels representants dels consells drsquoinfants de cada municipi es troben anualment en el Consell Nacional drsquoInfants Al Con-sell Nacional drsquoInfants nomeacutes hi assisteixen una representacioacute de cadas-cun dels Consells drsquoinfants locals

Consells de joves

Els Consells de joves han nascut en la majoria de poblacions com a con-tinuiumltat dels Consells drsquoinfants i tenen uns objectius i un funcionament molt similar

Aixiacute com alguns Consells drsquoinfants srsquoinicien a finals dels anys 90 els Con-sells de joves srsquohan implementat des de fa relativament poc temps tret de la ciutat de Barcelona que ho fa des del curs 1995-96

A Barcelona el Consell de joves srsquoanomena Audiegravencia puacuteblica i malgrat el temps drsquoexperiegravencia la participacioacute dels centres en el projecte ha anat minvant i ha passat drsquoun total de 31 centres el curs 2005-06 a nomeacutes 10 centres el 2015-16 (Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia 2017)

El Consell dels joves o Audiegravencia puacuteblica eacutes un espai de participacioacute on els joves fan aportacions io propostes que vehiculen millores en aspectes ciutadans Eacutes un programa amb dimensioacute educativa i participativa amb la finalitat drsquoeducar per a la ciutadania


LrsquoInstitut drsquoInfagravencia i Moacuten Urbagrave (CIIMU) fa una avaluacioacute del programa i ens diu que laquoEn el periacuteode estudiat un total de 63 centres educatius de la ciutat de Barcelona han participat al programa tant de Primagraveria com de Secundagraveria tot i que la participacioacute eacutes molt desigual en els diferents cicles educatius (un 783 dels centres participants soacuten de Secundagraveria i un 217 soacuten de Primagraveria) i tambeacute en les diferents edicions (els cursos 2005-06 i 2006-07 hi van participar el 338 dels centres de la ciutat i en canvi el curs 2015-16 nomeacutes ho van fer lrsquo109 )

No hi ha dades puacutebliques del nombre de Consells de joves que actual-ment estiguin en funcionament

TAULA 12Evolucioacute de la participacioacute dels centres de Barcelona en lrsquoAudiegravencia puacuteblica

PRIMAgraveRIA SECUNDAgraveRIA

ANY PUacuteBLIC PRIVAT-CONCERTAT PUacuteBLIC PRIVAT-

CONCERTATTOTAL

DE CENTRES

2005-2006 7 1 13 10 31

2006-2007 6 1 11 13 31

2007-2008 6 1 8 8 23

2008-2009 5 1 11 10 27

2009-2010 5 1 8 10 24

2010-2011 4 1 6 12 23

2011-2012 3 1 8 13 25

2012-2013 4 1 4 10 19

2013-2014 5 0 4 14 23

2014-2015 1 1 4 12 18

2015-2016 0 0 4 6 10

Font CIIMU


Cal que els municipis es plantegin seriosament la participacioacute dels joves en quumlestions importants del territori si volem garantir que se sentin im-plicats i mantinguin el compromiacutes social en una etapa del seu creixe-ment que seragrave vital per a la vida adulta

Altres programes que tambeacute fomenten la participacioacute

Un altre programa que fomenta la participacioacute per a joves eacutes el programa de delegats i delegades en 3D Eacutes un programa que promou la participa-cioacute dels joves perograve aixiacute com en lrsquoAudiegravencia puacuteblica les activitats es realit-zen en un context no escolar el programa de delegats 3D es porta a terme dins el centre escolar Estagrave dirigit i dinamitzat per experts en participacioacute que soacuten professionals externs al centre i teacute la finalitat de promoure la par-ticipacioacute entre els joves dins el seu centre escolar amb lrsquoobjectiu de fomen-tar i millorar aspectes com el lideratge la colmiddotlaboracioacute i la presa de decisions amb aspectes i temes que els afecten directament aixiacute com en la participacioacute en la governanccedila del centre

Segons dades reflectides a la memograveria de lrsquoobservatori de lrsquoACJ durant lrsquoany 2018 srsquoha destinat un pressupost de 43700 euros i la participacioacute tot i que srsquoha anat mantenint ha baixat lleugerament des de lrsquoany 2015 fins ara

Aquest segon eacutes un bon model de participacioacute que pot ser perfectament complementari de lrsquoanterior (Consell de joves)

La contribucioacute de tots aquests programes a la mirada 360 eacutes la que neix drsquoaconseguir lrsquohagravebit de participar de manera respectuosa i la de crear els valors de compromiacutes i corresponsabilitat social Els valors soacuten bagravesics per viure en convivegravencia valors que es fomenten des de la famiacutelia i des de lrsquoescola perograve que no sempre es veuen en les activitats fora de lrsquoescola Com a valoracioacute negativa aquestes accions soacuten encara massa reduiumldes i no arriben ni de lluny a tota la poblacioacute


Els centres ciacutevics

Un centre ciacutevic eacutes un equipament municipal en el qual pot intervenir tota la ciutadania

Tot i ser un espai de participacioacute molt diferent al que hem esmentat fins ara es pot considerar tambeacute un espai de convivegravencia obert a tothom en el qual es fomenta la participacioacute

Eacutes un espai generalment reservat a associacions entitats i el teixit social en general estigui o no organitzat en el qual poden crear sinergies per coordinar-se i crear accions diverses

En definitiva eacutes un dels millors espais del municipi en quegrave conflueixen persones amb voluntats interessos i objectius ben diferents perograve en quegrave alhora es pot afavorir que emergeixin tot tipus drsquoiniciatives populars

TAULA 13Dades de participacioacute en el programa 3D

RESULTATS

INDICADORS 2018 2017 2016 2015

Nombre drsquoinstituts 30 28 24 29

Nombre drsquoaules 77 77 95 112

Nombre de professorat 90 77 95 112

Nombre de delegatsades 80 144 190 224

Nombre drsquoalumnat 2725 1925 2375 2800

Nombre de participants municipis visites web etcFont Observatori Catalagrave de Joventut OCJ (memograveria 2018)


Una adequada dinamitzacioacute dels centres ciacutevics fomentant la participacioacute de tots els actors facilitant la coordinacioacute promovent iniciatives i facili-tant-ne la viabilitat eacutes una de les tasques que ajudarien el model 360 i que tot ajuntament hauria de possibilitar Drsquoentrada el que hauria de garantir eacutes lrsquoassistegravencia majoritagraveria de tots els sectors

Una de les accions educatives que srsquoestan dinamitzant i que utilitzen els espais drsquoalguns centres ciacutevics (en alguns municipis es realitza a la biblio-teca) soacuten les xarxes de llenguumles i les xarxes de coneixements o banc del temps

Moltes vegades soacuten xarxes creades per iniciativa popular en les quals es comparteixen fortaleses que cada ciutadagrave vol posar a disposicioacute dels al-tres intercanviant-les de forma altruista En la xarxa de llenguumles es com-parteixen diferents idiomes (mentre una persona ensenya catalagrave a alguacute que en vol aprendre lrsquoaltre li ensenya la seva llengua) de manera similar passa en el cas dels coneixements (en molts casos persones grans ja jubi-lades que poden fer aportacions a persones que necessitin ajuts assesso-raments puntuals o sistemagravetics o grups de persones) En el cas del banc del temps les aportacions poden ser de caire molt diferent Soacuten espais culturals i drsquoaprenentatge que aprofiten el potencial humagrave de la poblacioacute fomentant lrsquointercanvi perograve que moltes vegades no acaben drsquooptimit-zar-se per manca de connexioacute entre els diversos agents Lrsquoajuntament pot tenir un paper important en la seva dinamitzacioacute

Les xarxes i la coordinacioacute de lrsquoaccioacute educativaTal com anem reiterant durant tot el document una de les tasques prio-ritagraveries que desenvolupen els ajuntaments es refereix a la cooperacioacute amb tots els actors del municipi perograve tambeacute amb altres administracions ma-joritagraveriament amb el Departament drsquoEducacioacute els consells comarcals i la Diputacioacute encara que tambeacute amb altres Departaments de la Generalitat


de Catalunya com eacutes el Departament de Treball Afers socials i famiacutelies o la Direccioacute general drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia o lrsquoAgegravencia Catalana de la Joventut nomeacutes per esmentar-ne alguns

La cooperacioacute entre els diversos actors de la ciutadania eacutes bagravesica i cada ajuntament ho pot coordinar des del seu territori perograve eacutes imprescindible que la colmiddotlaboracioacute tambeacute existeixi entre administracions Entre les col-laboracions meacutes destacades interdepartamentals o interinstitucionals destaquen els Plans Educatius drsquoEntorn i les Taules o Xarxes drsquoInfagravencia i Adolescegravencia

Aquestes colmiddotlaboracions soacuten fruit de pactes i acords que srsquohan anat ge-nerant i mantenint al llarg del temps Un dels meacutes darrers sobre el qual es despleguen les taules drsquoinfagravencia i Adolescegravencia eacutes el Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia Soacuten el primer pas per possibilitar poliacutetiques educatives que vehiculin els principis que es persegueixen al territori

Tot i la importagravencia que teacute aquesta coordinacioacute el 455 dels ajunta-ments afirmen estar poc o gens drsquoacord amb lrsquoeficagravecia de la coordinacioacute que actualment srsquoestagrave portant a terme entre els diferents nivells de go-vern (Panel 2018)

El Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i adolescegravencia

Eacutes fruit del Pacte per a la Infagravencia a Catalunya (19 de juliol de 2013) i es desplega en el que srsquoanomena el Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia (PAI) de Catalunya 2015-2018

El Pacte per a la Infagravencia eacutes un acord de compromiacutes entre diferents agents i institucions que teacute la finalitat de donar resposta a les necessitats dels infants i joves que viuen al nostre paiacutes i que proposa que els diversos actors treballin conjuntament per facilitar espais que afavoreixin la cons-


truccioacute del seu futur i que permeti avanccedilar en drets i oportunitats dels infants

Aquest marc conceptual (Pacte) es concreta en el Pla drsquoatencioacute integral en el qual es fixen els objectius a aconseguir les accions els agents els cri-teris i els espais en quegrave tot aixograve srsquoha de fer efectiu

Els PAI despleguen totes aquelles actuacions que cal portar a terme per aconseguir el que srsquoestableix en lrsquoarticle 21 de la Llei 142010 dels drets i les oportunitats de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia per donar compliment a lrsquoAnnex 2 del Pacte per a la Infagravencia Teacute un planejament integral i implica totes les administracions puacutebliques

Les Taules Nacionals Territorials i Locals drsquoInfagravencia soacuten els ogravergans col-legiats encarregats de planificar gestionar coordinar i crear les accions del PAI i tenen lrsquoobjectiu a meacutes de crear propostes drsquoestudi i recerca drsquoin-dagar detectar i crear instruments que afavoreixin la creacioacute de po -liacutetiques puacutebliques que facilitin el creixement integral i la igualtat drsquooportunitats per a infants i joves perograve tambeacute srsquoencarreguen de vetllar perquegrave les poliacutetiques puacutebliques acabin amb intervencions coherents al territori

La Taula Nacional estagrave formada per meacutes de 150 persones representants drsquoinstitucions entitats i experts acadegravemics que elaboren el PAI i ho fa a traveacutes de grups de treball que tracten i desenvolupen el seu treball sobre les temagravetiques seguumlents

bull Participacioacute social de la infagravencia

bull Inclusioacute social i qualitat de vida igualtat drsquooportunitats

bull Salut

bull Educacioacute i valors

bull Famiacutelia

bull Mitjans de comunicacioacute

bull Poliacutetiques drsquoinfagravencia i adolescegravencia


El Pla drsquoatencioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia de Catalunya per al periacuteo-de 2015-2018 teacute un pressupost total de 66891873184 euros per un nom-bre de beneficiaris potencial de 1389929 infants i adolescents (dades Idescat 2013)

Les taules i xarxes locals drsquoinfagravencia i adolescegravencia

Les taules i xarxes drsquoinfagravencia i adolescegravencia soacuten ogravergans que actuen de manera preventiva amb la funcioacute principal de coordinar els diferents ser-veis i actors que actuen en les etapes drsquoEducacioacute Infantil Primagraveria i Se-cundagraveria els quals aporten diferents perspectives a lrsquohora de crear accions comunitagraveries de convivegravencia i cohesioacute social

Soacuten espais interdepartamentals que fomenten la interaccioacute entre els diferents serveis per tal drsquoafavorir un treball interprofessional amb

FIGURA 1

Estructura de les Taules nacional territorial i local


TAULA NACIONAL

TAULA TERRITORIAL

TAULA O XARXA LOCAL


lrsquoobjectiu de millorar les actuacions socials colmiddotlectives i mancomunades per donar respostes a les necessitats detectades Soacuten un instrument per afavorir la coordinacioacute interprofessional dels ens locals

En la documentacioacute examinada no srsquoobserva clarament la diferegravencia en-tre la denominacioacute de taules i xarxes Lrsquouacutenica diferegravencia que srsquoha pogut detectar eacutes que algunes taules actuen a nivell nacional i comarcal mentre que les xarxes actuen a nivell local perograve ambdues tenen funcions paral-leles

En un estudi realitzat per Alonso Vila i Chagas (2018) es detecten un total de 34 municipis alguns dels quals tenen taules i drsquoaltres xarxes Totes elles es comencen a crear a partir de lrsquoany 2001

Moltes de les taules corresponen a la ciutat de Barcelona i gaudeixen de pressupost propi Les taules drsquoaltres municipis meacutes petits no tenen pres-supost A Barcelona ciutat hi ha 11 xarxes i tambeacute nrsquohi ha a altres munici-pis o beacute a zones geogragravefiques gestionades pel Consell Comarcal (encara que sense cap pressupost) com ara el Pla de lrsquoEstany (que agrupa els 11 municipis de la comarca) el Baix Empordagrave la Garrotxa o lrsquoAlt Penedegraves Fer-ho per comarques meacutes que per municipis permet tenir una visioacute in-tegral de la zona

Ni les taules ni les xarxes tenen una estructura fixa tot i que la majoria es mouen en uns esquemes similars Totes tenen un grup impulsor o grup motor que srsquoencarrega de crear impulsar i dinamitzar la xarxa diversos professionals que srsquoagrupen en comissions que es defineixen segons les necessitats i els interessos dels agents que intervenen en la xarxa o taula Tots grup motor i membres de la xarxa o taula es reuneixen en el plena-ri cosa que fan amb una certa regularitat amb objectius diversos

Els participants de cada xarxa o taula varien en funcioacute de cada municipi perograve de manera generalitzada la integren professionals de lrsquoagravembit edu-catiu tant dels centres educatius com dels serveis educatius de la zona


representants drsquoentitats del teixit associatiu cultural i esportiu tegravecnics municipals de diferents agraverees famiacutelies i representants de serveis socials

Algunes xarxes sobretot les de la ciutat de Barcelona estan connectades entre elles i tambeacute amb altres xarxes o projectes (Pla Educatiu drsquoEntorn per exemple)

Les xarxes locals incloses en els plans locals soacuten la concrecioacute dels plans i taules territorials que a la vegada soacuten la concrecioacute de la Taula Nacio nal Aquesta piragravemide de concrecions eacutes la que afavoreix que es puguin gene-rar plans drsquoatencioacute integrals als territoris

La Diputacioacute dona suport tant per a la posada en marxa de les taules o xarxes als municipis com per al seguiment drsquoalgunes de les actuacions si srsquoescau

Soacuten molts els ajuntaments que hi participen o que tenen xarxes locals que mostren preocupacioacute per diversos temes Entre els temes meacutes trac-tats de les xarxes locals destaquen els Projectes educatius drsquoentorn la petita infagravencia o la millora de lrsquoegravexit escolar

A nivell local aquesta colmiddotlaboracioacute es concreta majoritagraveriament en

bull La transicioacute entre les etapes educatives Tot i que el Departament drsquoEducacioacute per mitjagrave dels serveis educatius de la zona treballen la transicioacute entre centres educatius bagravesicament drsquoEducacioacute Primagraveria i Secundagraveria els municipis colmiddotlaboren en aquesta transicioacute i tambeacute fomenten la transicioacute entre els dos nivells de lrsquoetapa drsquoEducacioacute In-fantil eacutes a dir entre les escoles bressol i lrsquoEducacioacute Infantil dels centres drsquoInfantil i Primagraveria

bull La promocioacute de la convivegravencia Tot i que els centres educatius elabo-ren els seus projectes de convivegravencia moltes de les accions planifi-cades en aquests projectes impliquen tota la comunitat educativa i el municipi tambeacute hi colmiddotlabora encara que no hi dades de les dife-rents formes en quegrave ho fa


bull La vinculacioacute escola-territori que es fa majoritagraveriament mitjanccedilant les accions proposades en els Plans educatius drsquoentorn

Altres actuacions es mouen meacutes en la liacutenia de connectar o vincular cen-tres educatius entre si o tambeacute a vincular aquestes escoles amb escoles i centres drsquoart o escoles de muacutesica o famiacutelies la qual cosa eacutes un primer pas cap a una mirada meacutes sistegravemica

Les relacions entre els centres educatius no sempre estan resoltes en un mateix municipi i quan hi soacuten els traspassos queden reduiumlts a la cessioacute de la informacioacute relativa als infants o nois i noies en particular entre els professionals Aquestes relacions es poden donar en diferents sentits

bull Interetapes entre escoles bressol i escoles drsquoInfantil i Primagraveria i tambeacute entre aquestes i les escoles drsquoensenyament secundari mar-cant un sol itinerari per als infants que passen drsquoun centre a un al-tre Eacutes bo per als nens i nenes i joves que no visquin un trencament cada cop que finalitzen el seu pas per un centre educatiu Una bona connexioacute i coordinacioacute entre centres afavoreix que els itineraris pu-guin ser meacutes personalitzats i infants i joves es puguin atendre sense perdre massa temps en comenccedilar de nou cada vegada

bull Intercentres seria meacutes important que la cohesioacute no fos uacutenica-ment entre centres educatius que fan lrsquoitinerari de cada estudiant sinoacute que es busqueacutes la relacioacute entre escoles (entre escoles i escoles bressol i escoles i instituts) de manera que es creessin xarxes que fo men tessin la vida social i no nomeacutes un itinerari creat per les fa-miacutelies Aixograve a meacutes ajuda a crear identitat com a municipi fer pos-sible engrandir la xarxa al municipi o al barri quan el municipi eacutes massa gran

bull Interagents i encara millor seria si en la connexioacute tenim presents els mateixos agents que formalitzen els canvis (infants i joves quan eacutes possible i famiacutelies en el cas de lrsquoescola bressol a lrsquoescola drsquoeducacioacute infantil) No sempre es compta amb els mateixos estudiants i amb les famiacutelies per fer aquest pas drsquoun centre educatiu a un altre drsquouna


etapa educativa a una altra Fer partiacutecips els agents afavoreix la cor-responsabilitat i el compromiacutes a banda de crear xarxa Tot i que en alguns centres srsquoestagrave comenccedilant a fer accions en les quals els alum-nes de Secundagraveria soacuten els qui reben expliquen acompanyen en lrsquoentrada al centre els alumnes de Primagraveria els traspassos de lrsquoes-cola bressol als centres drsquoEducacioacute Infantil aquestes actuacions encara soacuten minoritagraveries

A un altre nivell de cooperacioacute es troben les diferents agraverees dels ajunta-ments Soacuten molt pocs els ajuntaments que posen totes les actuacions de qualsevol de les seves agraverees drsquoincidegravencia sota el paraigua de lrsquoeducacioacute que avaluiumln i dissenyin pensant en clau educativa Cal que aquesta mira-da es pugui estendre entre tots els professionals de cada ajuntament per-quegrave srsquoadonin que qualsevol decisioacute per llunyana que sembli del moacuten educatiu lrsquoacaba afectant

Ja sigui a nivell interinstitucional interdepartamental a nivell local in-tercentres o beacute dins del mateix ajuntament interagraverees la colmiddotlaboracioacute eacutes indispensable perograve perquegrave sigui efectiva ha de complir com a miacutenim dues premisses

bull Que la cooperacioacute tingui una mirada sistegravemica al voltant del focus drsquoatencioacute situat en els infants i joves Una mirada en la qual lrsquoedu-cacioacute tranversalitzi totes les agraverees i actuacions

bull Que sagravepiga esbrinar i identificar i tingui en compte tot allograve que ja srsquoestagrave fent amb egravexit

Cada cop meacutes el moacuten srsquoenteacuten de manera transversal els equips multipro-fessionals resolen millor les situacions que quan es miren des drsquouna uacuteni-ca perspectiva Aquest eacutes el primer dels reptes al qual lrsquoadministracioacute puacuteblica srsquohauria drsquoafrontar Sense aixograve les accions que es generin difiacutecil-ment donaran resposta a la complexitat


Alguns exemples municipals de vinculacioacute de lrsquoeducacioacute amb lrsquoentornA meacutes de les accions esmentades fins al moment els darrers anys srsquohan generat una segraverie drsquoaccions als municipis que han ajudat a vincular lrsquoedu-cacioacute amb lrsquoentorn de maneres diferents de les ja establertes des dels cen-tres educatius No es poden considerar per elles mateixes com a accions que responguin al model 360 perograve si aquestes es poguessin optimitzar i vincular-se al territori en formes diverses podrien ser profitoses De moment aporten un granet de sorra per a la construccioacute de lrsquoimaginari necessari per comenccedilar a construir-lo de manera compartida amb tots els agents de la comunitat

Activitats intergeneracionals

Hi ha forccedila experiegravencies en diferents municipis que relacionen la gent gran amb els meacutes petits entre alumnes de Primagraveria i de Secundagraveria amb casals de la gent gran o en activitats als museus En podem explicar les activitats drsquoescriptura de contes que elaboren de forma compartida els alumnes de primer cicle de Primagraveria amb la gent gran Els contes escrits srsquoediten i srsquoutilitzen com a llibres de lectura de la biblio teca de lrsquoescola

Una altra activitat intergeneracional eacutes la que realitzen alumnes de Se-cundagraveria conjuntament amb la gent gran del municipi En alguns mu-nicipis elaboren una publicacioacute en la qual la gent gran aporta el coneixement histograveric del municipi i els alumnes aporten la tegravecnica per fer possible la publicacioacute incloent-hi una mostra fotogragravefica tractada amb programes informagravetics

En altres municipis el resultats srsquoelaboren en forma de guia que es pot utilitzar fent una ruta pel poble La gent gran aporta tambeacute el conei-xement histograveric i dels espais meacutes emblemagravetics del municipi aixiacute com


les vivegravencies experimentades i els alumnes de Secundagraveria aporten la tecnologia perquegrave les informacions es puguin llegir en realitat virtual codis QR i viacutedeos mentre visiten les instalmiddotlacions del poble

Optimitzacioacute de recursos

No sempre eacutes possible que cada poblacioacute pugui tenir la seva progravepia esco-la de muacutesica o la seva progravepia escola drsquoart La possibilitat de mancomunar els serveis perquegrave es puguin optimitzar amb la utilitzacioacute de tota la po-blacioacute de diferents municipis del voltant eacutes una idea que facilitaria lrsquoac-ceacutes a meacutes infants i joves i alhora reduiria despeses Lrsquouacutenic inconvenient seria el transport dels infants entre poblacions cosa que es podria resol-dre mitjanccedilant vies diverses

En el cas que srsquoajuntin diferents centres drsquoun mateix municipi o fins i tot de diferents eacutes interessant que puguin treballar de manera mancomuna-da es pot oferir la possibilitat de tenir una escola per exemple drsquoart dan-sa i muacutesica en lloc de tenir una petita escola de muacutesica a cada poblacioacute de manera que puguin gaudir drsquoequipaments compartits Depegraven uacutenica-ment de la voluntat de gestionar mancomunadament espais que estan relativament a prop amb lrsquouacutenica finalitat que tots hi puguin accedir

Exemple xarxa drsquoinfagravencia i adolescegravencia

Un exemple de funcionament eacutes el de la Xarxa 0-18 de Cardedeu en quegrave la xarxa srsquoha estructurat mitjanccedilant comissions de treball

bull Comissioacute 0-6 En formen part representants de les escoles bressol i infantil dels centres amb infants 3-6 anys famiacutelies i representants del centre de salut (llevadora)

bull Comissioacute 6-12 Amb representants dels centres educatius serveis educatius de la zona drsquoesports salut i medi ambient


bull Comissioacute 12-18 dividida en dues subcomissionsndash Subcomissioacute drsquoinfants en risc amb representants dels centres

educatius serveis educatius de la zona serveis socials i policiandash Subcomissioacute drsquoatencioacute a les famiacutelies amb representants dels cen-

tres educatius i famiacuteliesndash Subcomissioacute drsquoorientacioacute amb representants dels centres educa-

tius servei de formacioacute i ocupacioacute i serveis educatius de la zona

En totes les comissions i subcomissions interveacute algun representant de lrsquoajuntament que forma part del grup impulsor de la xarxa al municipi

Espais urbans i Camiacute escolar

Les grans ciutats perograve tambeacute les poblacions mitjanes i tambeacute moltes po-blacions petites han convertit els carrers en espais intransitables per als infants que requereixen lrsquoacompanyament constant de lrsquoadult El camiacute escolar neix amb la voluntat de dotar els infants de lrsquoautonomia de fer el camiacute de casa a lrsquoescola i drsquoescola a casa de manera autogravenoma El fet de sentir-se beacute en un espai sentir-se respectats tambeacute ajuda a modelar-se com a persones respectuoses

A la ciutat de Barcelona i tambeacute en algunes ciutats i viles srsquoestan disse-nyant espais de joc als carrers eacutes el laquoCamiacute escolar espai amicraquo Els espais de joc al carrer consisteixen a crear una part de la ciutat amb un sentit meacutes amable pel que fa a les criatures fent grans illes de vianants en les quals es poden trobar elements que fomenten la iniciativa i el joc en un format diferent del que es pot trobar en els parcs de sempre

El camiacute escolar espai amic lligat en alguns municipis als carrils bici preteacuten que els infants puguin fer els trajectes habituals (a lrsquoescola al po-liesportiu etc) de manera autogravenoma Per tant es tracen els itineraris de manera que els adults els coneguin i els respectin majoritagraveriament en horaris en quegrave els infants es desplacen


Una mancomunacioacute drsquoactivitats extraescolars

Els municipis petits no tenen recursos suficients per poder gaudir dels mateixos serveis Els diferents municipis del Lluccedilanegraves srsquohan comple-mentat de tal manera que tenen una uacutenica escola de Muacutesica i Arts perograve les activitats que srsquohi imparteixen es distribueixen entre 6 dels munici-pis que en formen part i les actuacions que srsquohi fan anualment es repar-teixen entre tots els municipis del Lluccedilanegraves (tinguin o no aules de muacutesica)

Aquests exemples ens permeten observar iniciatives que estan resultant exitoses i que en la majoria de casos no requereixen un elevat pressupost i en drsquoaltres casos fins i tot el redueixen La dinamitzacioacute la coordinacioacute la connexioacute soacuten els factors clau que engeguen aquests projectes que a meacutes aporten beneficis educatius a una agravemplia majoria

Quatre notes sobre la recerca en educacioacute

La recerca eacutes un factor determinant en qualsevol proceacutes Identificar ne-cessitats avaluar accions diagnosticar fortaleses debilitats i oportu-nitats no solament afavoreix la innovacioacute sinoacute que nrsquoassegura el bon funcionament En aquest sentit a Catalunya hi ha diferents observatoris i institucions encarregades de fomentar la recerca en lrsquoagravembit educatiu Entre els seus objectius principals destaca el drsquooferir informacions sufi-cients per crear les poliacutetiques educatives que afavoreixin el canvi

Entre els observatoris o instituts de recerca existents relacionats amb lrsquoeducacioacute hi trobem

bull Observatori de lrsquoEducacioacute Local de la Diputacioacute de Barcelona Aquest observatori teacute com a objectiu analitzar avaluar i fer el segui-ment de les poliacutetiques locals en educacioacute


bull Observatori de lrsquoEducacioacute Rural de Catalunya

bull Observatori dels Drets de la Infagravencia ogravergan colmiddotlegiat assessor i con-sultiu de la Generalitat de Catalunya

bull Observatori 0-17 Barcelona ogravergan de lrsquoAjuntament de Barcelona per fer el seguiment drsquoinfants i adolescents de la ciutat de Barcelona

bull Observatori de la Infagravencia de lrsquoHospitalet

bull Observatori Catalagrave de la Joventut de la Generalitat de Catalunya

bull CIIMU Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia

Si revisem els objectius i les liacutenies de treball dels diferents observatoris no difereixen gaire Tenen en comuacute

bull La recerca com a forma per contribuir a la millora

bull La diagnosi io lrsquoavaluacioacute de poliacutetiques educatives accions o pro-cessos que permetin prendre decisions

bull Lrsquointercanvi la divulgacioacute i difusioacute drsquoexperiegravencies meacutes o menys exi-toses perquegrave es puguin extrapolar

bull Vetllar per reduir o erradicar les desigualtats i el respecte als drets dels infants

bull Fomentar el debat social

Cadascun es focalitza en agravembits o etapes diferents (ciutat de Barcelona moacuten rural infagravencia joventut)

Les universitats soacuten una altra font de recerca que no srsquooptimitza prou Malgrat que totes les universitats tenen la recerca com una de les seves funcions principals i que es reivindica el lligam existent entre el coneixe-ment i el seu context hi ha molt poca vinculacioacute entre les recerques que es promouen en lrsquoagravembit universitari i el moacuten local i encara menys en la liacutenia drsquoEducacioacute 360


Conclusions

Les administracions puacutebliques que planifiquen gestionen i avaluen en mategraveria educativa soacuten el Departament drsquoEducacioacute els consells comar-cals les diputacions i els ajuntaments cadascuna amb funcions diferents i moltes vegades compartida Les contribucions drsquoaquestes administra-cions puacutebliques a lrsquoeducacioacute fora de lrsquohorari escolar soacuten diverses i de caire forccedila diferent tot i que encara srsquoestagrave lluny drsquooferir a tots els infants i joves les mateixes oportunitats educatives en aquest espai

En la recerca iniciada per a lrsquoelaboracioacute drsquoaquest informe es constata que si beacute les administracions puacutebliques comencen a descentralitzar la seva mirada sobre lrsquoeducacioacute (no centrada uacutenicament en els centres escolars i les famiacutelies) encara queda molt per fer perquegrave lrsquoeducacioacute es visualitzi com un eix vertebrador de les diferents accions de lrsquoadministracioacute puacutebli-ca La majoria de municipis no tenen encara la visioacute de model social que configura el creixement dels infants i joves que hi conviuen

Si ens fixem per separat en les diverses administracions srsquoobserva que per part del Departament drsquoEducacioacute existeix una enorme desproporcioacute entre els recursos i les actuacions que es destinen a lrsquoeducacioacute reglada i els que es destinen a la no reglada Pel que fa als consells comarcals les seves funcions soacuten bagravesicament de gestioacute de recursos i en uns aspectes molt concrets Tot i que tenen una major proximitat al territori no desen-volupen altres accions

Les diputacions tenen una enorme diferegravencia entre territoris pel que fa a lrsquoeducacioacute la qual cosa fa pensar que no hi ha uns criteris que regulin les diverses actuacions Mentre la Diputacioacute de Barcelona aporta recursos crea serveis colmiddotlabora amb altres entitats fent recerca i forma diferents professionals les altres diputacions compleixen les funcions establertes de gestionar centres drsquoeducacioacute especial muacutesica i ensenyaments artiacutes-tics Les diferegravencies entre els quatre territoris soacuten significatives


Els municipis tenen un funcionament forccedila personalitzat Al marge que la llei redueixi les seves actuacions directes al manteniment dels centres a la vigilagravencia i al control de lrsquoescolaritzacioacute dels infants i joves i a la ges-tioacute de centres drsquoaltres ensenyaments que no programa el Departament drsquoEducacioacute molts ajuntaments tenen iniciatives que tenen com a objec-tiu cobrir les necessitats dels seus ciutadans Altrament tenen moltes ocasions en les quals podrien actuar perograve no sempre ho fan com ara la connexioacute coordinacioacute i dinamitzacioacute entre els actors de la poblacioacute de-teccioacute de necessitats i acompanyament a iniciatives que poden emergir de la comunitat i que es podrien fer viables i extensives

Quelcom que no afavoreix la unificacioacute de les actuacions de les diverses administracions soacuten les normatives reguladores Tot i que les lleis apor-ten el marc necessari perquegrave lrsquoeducacioacute estigui present en tots els sectors i que faci corresponsable tota la comunitat educativa soacuten massa gene-rals i no hi ha el desplegament necessari perquegrave les poliacutetiques educatives beneficiiumln tota la poblacioacute

A grans trets i utilitzant dades de caragravecter puacuteblic aquest eacutes el perfil que es pot extreure de les diverses administracions Quan es busca la concre-cioacute srsquoobserva que aixiacute com tot el que teacute a veure amb lrsquoeducacioacute formal estagrave forccedila regulat planificat quantificat i mapejat amb relacioacute a lrsquoeducacioacute no formal no succeeix el mateix De forma meacutes o menys irregular cada admi-nistracioacute pren iniciatives diverses que no sempre queden re collides i la possibilitat drsquooferir una radiografia de les diferents actuacions que es realitzen al territori nomeacutes es pot fer amb algunes administracions (i no de totes les actuacions) Les dades srsquohan drsquoextreure a partir de diferents entrevistes

Drsquoaltra banda hem de dir que no cal que les poliacutetiques educatives siguin excessivament reguladores sense la flexibilitat perquegrave cada municipi pugui adaptar-ho a les seves necessitats


Pel que fa a la recollida de dades

Moltes de les actuacions dinamitzades io liderades per diferents ad-ministracions puacutebliques no estan recollides ni tan sols per les mateixes institucions que les estan desenvolupant cosa que dificulta molt la pos-sibilitat de dibuixar un mapa fiable (majoritagraveriament les dades referides a ajuntaments)

Les dades que siacute que estan recollides srsquoacostumen a aplegar en una me-mograveria que com a molt quantifica el nombre drsquoaccions io serveis que srsquoofereixen poblacioacute que en fa uacutes pressupost que es destina o altres da-des quantificables que aporten una informacioacute molt concreta Difiacutecil-ment es troben dades puacutebliques que aportin informacions sobre la qualitat dels serveis els beneficis que aporten als seus usuaris o les ne-cessitats que cobreixen Hi ha poques avaluacions (sistemagravetiques i puacutebli-ques) que valorin lrsquoimpacte drsquoaquestes intervencions per tal que es puguin generalitzar de manera adaptada

Tanmateix per mitjagrave de les entrevistes practicades srsquoha pogut conegraveixer que cada administracioacute realitza una deteccioacute de necessitats en lrsquoagravembit en el qual teacute les seves funcions Malgrat aixograve no hi ha documentacioacute drsquoaquesta deteccioacute de necessitats que permeti valorar si els serveis exis-tents responen a les necessitats detectades io si hi ha algunes necessi-tats que encara no estan cobertes o en quins llocs siacute que estan cobertes i en quins no ho estan

Pel que fa a la recollida de dades srsquoha pogut observar una clara diferegravencia entre els territoris Aixiacute com a la ciutat de Barcelona i tambeacute a la pro-viacutencia de Barcelona hi ha una major oferta educativa (en lrsquoagravembit de lrsquoedu-cacioacute no formal) en tots els sentits no passa el mateix a la resta del territori Es desconeix si aquesta diferegravencia ve donada per la manca drsquooferta o perquegrave les dades no soacuten puacutebliques o perquegrave senzillament srsquohi concentra una major part de la poblacioacute de Catalunya


El que siacute eacutes cert eacutes que no srsquoobserva una uniformitat de criteris que vehi-culin un desplegament dels serveis de manera equitativa per a tota la poblacioacute

En aquest sentit el Departament drsquoEducacioacute teacute totes les dades referents a tot el que ateacuten lrsquoeducacioacute escolar perograve pel que fa a les altres activitats no estan ressenyades amb la mateixa profunditat

Les diputacions tenen recollides les dades dels serveis que ofereixen i la Diputacioacute de Barcelona teacute un recull important de les dades que quantifi-quen tambeacute tots els serveis que ofereix per mitjagrave del que anomenen cercles comparatius intermunicipals A traveacutes drsquoaquests cercles de com-paracioacute de manera anual i de manera conjunta amb els municipis srsquoin-tenta identificar i avaluar els diferents serveis que aquesta administracioacute ofereix Amb dades puacutebliques de 2017 srsquoestagrave portant a terme uacutenicament en 48 municipis i la valoracioacute estagrave meacutes dirigida a lrsquoavaluacioacute del servei amb relacioacute a les despeses (i en recerca de la seva laquopossibleraquo reduccioacute) que en mesurar la qualitat del servei Els serveis que srsquoanalitzen drsquoaquests 48 municipis soacuten les escoles bressol i les escoles de muacutesica

Pel que fa a les accions que estan desenvolupant els diferents ajunta-ments amb relacioacute a lrsquoeducacioacute a temps complet i que no es concentren en les escoles bressol escoles de muacutesica dansa o artiacutestiques que en soacuten moltes les dades estan completament atomitzades i cal recollir les evi-degravencies ajuntament per ajuntament

Pel que fa al treball interinstitucional

Algunes de les accions que srsquoestan executant en els territoris es desenvo-lupen a traveacutes drsquoun treball compartit entre administracions perograve la com-particioacute acaba essent meacutes una distribucioacute econogravemica per cobrir el servei o de gestioacute del personal que la real colmiddotlaboracioacute entre equips


La realitat demostra que el treball interinstitucional eacutes molt fluix i que es redueix al desenvolupament de les funcions que cada administracioacute teacute assignades Cal afegir que les relacions entre institucions acaben de-penent de la voluntat o motivacioacute de les persones que en aquell mo-ment puguin liderar algunes drsquoaquestes accions o tambeacute en lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que es generen majoritagraveriament entre els diferents ajun-taments de vegades de manera voluntagraveria de vegades provocada per la mateixa administracioacute superior (Generalitat Departament drsquoEducacioacute io Diputacioacute de Barcelona)

Cada institucioacute dissenya planifica implementa i de vegades avalua sense dades del que srsquoestagrave fent ja en altres territoris io institucions (tret dels casos en quegrave siguin meacutes o menys paralmiddotleles i busquin compli-citats o ajudes)

Fins i tot trobem aquesta mateixa casuiacutestica en els observatoris dedicats a la recerca sobre la infagravencia i lrsquoadolescegravencia que lideren recerques molt acotades a un territori o algun aspecte concret drsquoun territori amb la qual cosa perden aquesta mirada agravemplia que seria necessagraveria per oferir el marc drsquoactuacioacute de totes les accions que es dissenyen

Eacutes important crear xarxes multiprofessionals dins dels municipis per tenir una mirada agravemplia multiserveis dins dels municipis per connectar i crear espais de treball conjunt entre municipis per aprofitar serveis que en algun moment poden ser comuns o es poden compartir Aquest tre-ball o les necessitats que srsquohi generen soacuten les que haurien de marcar les pautes de treball conjunt de les institucions

Pel que fa al treball interdepartamental

De la mateixa manera que entre institucions es comparteixen algunes accions fent aportacions per separat perograve sense fer un treball de conjunt sobre un mateix fet educatiu dins les agraverees drsquoun mateix ajuntament suc-


ceeix el mateix fins i tot de vegades en ajuntaments petits en els quals les regidories les porta un mateix professional

El costum de treballar per agraverees de manera parcelmiddotlada ens priva de tenir una visioacute de conjunt i encara meacutes transversalitzar-ho tot des drsquouna mira-da educativa que ho vertebri

En alguns ajuntaments hi ha agrupacions drsquoagraverees meacutes laquosocialsraquo que agru-pen tot aquest agravembit i en el qual tambeacute srsquoinclou lrsquoeducacioacute perograve difiacute-cilment aixograve es vertebra amb altres agravembits Tenir una equilibrada distribucioacute del municipi permetria no haver drsquoactuar amb mesures com-plementagraveries per distribuir equitativament els alumnes entre els dife-rents centres educatius

Pel que fa a alguns serveis en concret

Amb relacioacute a lrsquoetapa 0-3 tot i que el criteri drsquoassistegravencia en aquesta etapa eacutes de caragravecter educatiu i es considera drsquoespecial rellevagravencia actualment no nrsquoestan cobertes totes les necessitats

I si es tenen en compte els diferents criteris educatius amb relacioacute a aquesta etapa tambeacute caldria fer extensiva la cobertura als infants drsquoaquesta edat a altres serveis complementaris que atenguin les diferents necessitats dels infants i les seves famiacutelies

Es constata que es treballa molt meacutes per compensar els problemes que srsquohan observat o avaluat que no pas de manera preventiva Es treballa per reduir io erradicar lrsquoabsentisme perograve es fa majoritagraveriament amb els joves absentistes quan tambeacute es podria treballar perquegrave aquest pro-blema es reduiacutes al magravexim abans no emergiacutes Molts dels problemes que afloren a lrsquoadolescegravencia es comencen a observar en la infagravencia i fins i tot en les primeres etapes perograve soacuten pocs els elements preventius i de deteccioacute


Srsquoevidencia que hi ha pocs municipis que desenvolupin programes que fomentin la participacioacute i que la majoria ho fan amb infants No hi massa dades sobre els programes de participacioacute amb joves La contribucioacute del Consell drsquoinfants a lrsquoEducacioacute 360 eacutes important ja que a meacutes de fomen-tar la participacioacute estableix ponts i relacions entre la poblacioacute infantil i el municipi des de qualsevol agravembit esport cultura salut teixit associ-atiu i entitats urbanisme xarxa viagraveria entre molts altres Tambeacute afavo-reix que els aprenentatges aconseguits a lrsquoescola es practiquin en un espai real com ara el treball en equip lrsquoautonomia personal meacutes altres valors com el respecte la toleragravencia o lrsquoesperit criacutetic Tanmateix hi ha poques poblacions que dinamitzin aquesta forma de participacioacute i enca-ra menys les que ho prolonguen amb els joves Tampoc srsquoevidencien mas-sa programes que segueixen en la mateixa liacutenia de participacioacute encara que no sigui en el mateix format del que es fa en etapes anteriors

No es coneixen dades sobre lrsquoefectivitat dels consells educatius muni-cipals un dels ogravergans colmiddotlegiats decisoris amb quegrave compten tots els mu-nicipis No hi ha avaluacions qualitatives sobre la forma en quegrave es dinamitzen ni tampoc hi ha dades ni evidegravencies de lrsquoimpacte drsquoaquest ogravergan en la comunitat educativa

Es comprova que per manca de coordinacioacute srsquoestan realitzant algunes accions paralmiddotleles liderades per diferents institucions que es podrien arribar a trepitjar (algunes xarxes drsquoinfagravencia amb alguns plans educatius drsquoentorn o beacute espais nadoacute i espais familiars en un mateix municipi) en alguns municipis mentre que en drsquoaltres no nrsquohi ha cap reflex de la man-ca de coordinacioacute

Els plans educatius drsquoentorn srsquoobserven com una eina excelmiddotlent per afa-vorir la cohesioacute social i treball holiacutestic amb infants i joves perograve no abra-cen ni de lluny tots els ciutadans que ho necessiten Despreacutes dels seus anys drsquoexistegravencia uacutenicament uns pocs ajuntaments realitzaran com a experiegravencia pilot lrsquoexecucioacute del Pla drsquoentorn cosa que lrsquoallunya encara meacutes de la seva funcioacute principal que eacutes afavorir tota la poblacioacute


Una de les fortaleses dels PEE actuals eacutes el disseny i acompanyament als infants i joves per mitjagrave dels itineraris personalitzats Tanmateix queda encara per resoldre quins han de ser els professionals que han de dur a terme aquest itinerari i acompanyament quan aquest eacutes un aspecte clau que pot fer que lrsquoexperiegravencia funcioni

Tenint en compte que lrsquoorientacioacute des de la mirada drsquoacompanyament eacutes un element clau en el municipi caldria esmerccedilar els esforccedilos a dissenyar el seu perfil professional els espais de dedicacioacute i recursos amb quegrave hau-ria de comptar

Amb relacioacute a les recerques i avaluacions

Tot i que a Catalunya hi ha diferents observatoris i instituts de recerca que generen informes anuals i recerques no srsquoobserva una coordinacioacute io complementacioacute dels diversos temes i diagnosis cosa que permetria op-timitzar esforccedilos

En les recerques detectades pels observatoris i institucions es compta poc amb les que es fan a la Universitat Es constata que les recerques del moacuten local es concentren majoritagraveriament en els diferents observatoris drsquoinfagravencia existents i que la connexioacute amb les Universitats sobretot de lrsquoagravembit educatiu eacutes gairebeacute nulmiddotla No srsquoobserven vincles de la Universitat amb les administracions en aquesta temagravetica de lrsquoeducacioacute fora de lrsquoesco-la La Facultat drsquoEducacioacute pot oferir molt en aquest agravembit en canvi cami-nen per camins ben separats

Altre cop es fa evident que la connexioacute i la coordinacioacute eacutes del tot necessagrave-ria Caldria arribar a acords perquegrave les recerques i les avaluacions quali-tatives que es realitzin puguin ser complementagraveries i aportin les dades necessagraveries per planificar accions coherents i sistegravemiques


Amb relacioacute a lrsquoescolaritzacioacute equilibrada

Les Oficines Municipals drsquoEscolaritzacioacute soacuten una bona eina per a la re-gulacioacute de lrsquoequilibri en lrsquoescolaritzacioacute al territori No obstant aixograve no eacutes un organisme estable en tots els municipis ja que depegraven del pressu-post Drsquoaltra banda es constata que eacutes un servei drsquoacompanyament ciutadagrave que optimitza el seu servei en periacuteodes de matriacutecula viva En aquest periacuteode la distribucioacute estagrave supeditada als decrets drsquoadmissioacute drsquoalumnes

En aquest sentit calen esforccedilos en quegrave lrsquoequilibri tambeacute es mantingui en les accions fora de lrsquoescola Lrsquoescolaritzacioacute eacutes important perograve tambeacute ho eacutes tot el que es fa o es deixa de fer fora de lrsquoescola Caldria pensar en la forma com es gestiona aquest espai tan rellevant com la mateixa escolaritzacioacute

Amb relacioacute als professionals

Es verifica que aixiacute com lrsquoeducacioacute reglada es nodreix drsquouns professionals amb una titulacioacute concreta que els capacita per a la tasca que han de de-senvolupar els professionals que actuen o han drsquoactuar en lrsquoespai fora de lrsquoescola tenen perfils amb titulacions diverses

Donat que actualment no hi ha una titulacioacute concreta que capaciti els professionals que han de dur a terme les funcions de lrsquoeducacioacute fora de lrsquoescola no cal crear-la sinoacute aprofitar els sabers particulars per ajustar-los a les necessitats per mitjagrave drsquouna formacioacute permanent adequada Una for-macioacute permanent que faciliti lrsquoadaptacioacute dels coneixements i competegraven-cies a cada lloc de treball Perquegrave aquesta formacioacute permanent sigui adequada cal esbrinar quins coneixements quines competegravencies i qui-nes funcions desenvolupen

La formacioacute permanent eacutes allograve que ha de permetre ajustar la capacitacioacute de cada professional al context en el qual ha drsquoactuar Aquesta seria lrsquoeina


imprescindible que permetria aquesta flexibilitat necessagraveria quan la fei-na es desenvolupa en el territori

Els itineraris personalitzats soacuten una eina molt potent que poden realitzar els orientadors perograve aquests nomeacutes faran beacute la seva feina si

bull Srsquoha fet el dibuix de tot el mapa de recursos i serveis existents tant dels meacutes propers com dels meacutes llunyans Uns recursos que si no estan al mateix municipi es poden complementar amb transport gratuiumlt i acompanyament assegurat per no haver de comptar uacutenica-ment amb la dedicacioacute de les famiacutelies

bull Es compta amb professionals competents per a la tasca que han de desenvolupar

bull Es realitza una avaluacioacute constant que permeti reformular durant el proceacutes tot el que sigui necessari per no caure en despeses inuacutetils i males pragravectiques que generin rebuig

Un aspecte primordial eacutes la coordinacioacute i la cooperacioacute entre tots els actors

Propostes per avanccedilar en lrsquoEducacioacute 360 des del sector puacuteblic

Educar 360 implica que lrsquoeducacioacute eacutes lrsquoeix transversal que enllaccedila totes les actuacions que es fan en un entorn i aixograve afecta tots els agravembits salut urbanisme cultura lleure etc tant al sector puacuteblic com al sector privat Educacioacute 360 implica tenir present tot allograve que succeeix al voltant de la persona infant o jove estigui o no planificat de manera intencionada Eacutes del tot imprescindible que es puguin fer poliacutetiques educatives que ajudin a tenir una visioacute molt meacutes holiacutestica de lrsquoeducacioacute cal una harmonia entre els diferents sectors per tal que lrsquoeducacioacute sigui a temps complet i aixograve nomeacutes pot ser possible si es demana el compromiacutes de tots els actors tot i que abans cal crear un imaginari general que lrsquoeducacioacute va meacutes enllagrave de lrsquoescola


Durant molts anys srsquohan esmerccedilat molts esforccedilos a convergir lrsquoacte edu-catiu a la institucioacute escolar i aixograve preval en lrsquoimaginari social En aquest sentit srsquoha aconseguit un guany important Ara cal anar meacutes enllagrave fins a crear un imaginari meacutes ampli en el qual tothom se senti corresponsable i compromegraves I aixograve ho han de comenccedilar les mateixes institucions que de forma meacutes o menys indirecta eduquen i estan al servei de crear un model de ciutadania que educa

Cal que els professionals que desenvolupen les seves tasques en les dife-rents administracions estiguin conscienciats que lrsquoeducacioacute estagrave present en cada una de les accions que es dissenyen siguin de lrsquoagravembit que siguin i que la forma que optin tindragrave repercussioacute en les altres formes I per a fer-ho possible cal crear llenguatges compartits entre institucions de-partaments i professionals de diferents agravembits

Per tant una primera proposta eacutes un treball exhaustiu de presa de cons-ciegravencia i de significats compartits entre els diferents professionals Perograve a banda drsquoaquesta pregravevia presa de consciegravencia es plantegen propostes relacionades en diferents liacutenies de treball

Institucionals

bull Generar pactes i acords institucionals que garanteixin tant lrsquoacceacutes a tota la poblacioacute com la garantia de qualitat per a tots Uns pactes que avalin que els programes avaluats amb egravexit no nomeacutes tinguin continuiumltat sinoacute que abracin tota la poblacioacute de forma equitativa no igualitagraveria Els pactes institucionals que srsquohan fet fins ara (pactes per lrsquoeducacioacute taules nacionals territorials i locals etc) soacuten molt vagravelids i comprometen totes les institucions signants perograve no tenen la concrecioacute suficient perquegrave siguin operatius

Calen orientacions i directrius clares de la forma en quegrave es poden executar els pactes institucionals per mitjagrave de projectes particulars que incloguin la seva avaluacioacute des que es dissenyen


bull Assegurar que els pactes ja establerts se segueixin garantint i be-neficiiumln tota la poblacioacute Cal dissenyar una avaluacioacute del proceacutes i no uacutenicament dels resultats Aixograve permetragrave anar ajustant les di-verses actuacions

bull Crear poliacutetiques que garanteixin coordinacions interinstituci-onals interdepartamentals interagraverees i que concretin les formes en quegrave aquestes han drsquoaterrar al territori meacutes enllagrave de sugge-rir-ho

bull Crear poliacutetiques drsquoequitat que vetllin tant per lrsquoacceacutes dels infants i joves als diferents serveis i programes que es planifiquin al terri-tori com per assegurar-ne la continuiumltat per mitjagrave del seguiment i lrsquoavaluacioacute exhaustiva

bull Crear poliacutetiques educatives amb caragravecter preventiu i no esperar a utilitzar les que tenen un caragravecter reactiu Molts dels problemes drsquoabsentisme segregacioacute cultural i educativa que emergeixen amb forccedila en lrsquoadolescegravencia podrien reduir-se per mitjagrave drsquoaccions pre-ventives en etapes anteriors

bull Dibuixar un mapa de serveis programes i iniciatives populars Fora bo que representants de les diferents administracions pogues-sin desenvolupar un treball interinstitucional que permeteacutes dibui-xar el mapa complet de la situacioacute Drsquoaquesta manera es podria comenccedilar a dissenyar les accions conjuntes que tenint els infants i joves com a centre de laquotreballraquo planifiquin actuacions viables uacutetils coherents amb el territori amb finalitats educatives des de la perspectiva de transformacioacute social que amb lrsquoesforccedil colmiddotlectiu no solament no trepitgin esforccedilos sinoacute que puguin resultar fins i tot meacutes econogravemiques

Cada territori hauria de tenir el seu propi mapa perograve cada adminis-tracioacute tambeacute hauria de tenir el mapa general de tots els municipis


Drsquoaquesta manera es podrien potenciar les bones pragravectiques i ofe-rir orientacions perquegrave es poguessin fer extensives a la poblacioacute

bull Assegurar un acceacutes laquouniversalraquo als serveis de lleure i cultura de la mateixa manera que es garanteix lrsquoescolaritzacioacute obligatograveria Segurament caldragrave explorar models diversos perograve les oficines municipals drsquoescolaritzacioacute poden servir de model per a les accions fora de lrsquoescola i la figura de lrsquoorientador com a professional drsquoaques-tes noves laquooficinesraquo podria ser una de les foacutermules possibles per aconseguir lrsquoobjectiu proposat

Drsquoagravembit local

bull Garantir que el Projecte Educatiu de Ciutat es dissenyi de mane-ra colmiddotlaborativa comptant amb tots els agents Un Projecte Educa-tiu que dibuixi el model educatiu que vol per a la seva ciutat i en el qual es concretin tant els principis bagravesics que han de regir totes les actuacions com els criteris que cal seguir per fer-ho possible Tot i que alguns municipis ja tenen el seu PEC la majoria de la comuni-tat educativa el desconeix

bull Assegurar que les actuacions dissenyades al territori responen a les necessitats del territori i de la poblacioacute detectades Cal que cada ajuntament elabori una deteccioacute de necessitats (de forma re-visable donada la provisionalitat del futur) i que en base a aquesta deteccioacute es puguin crear ampliar reduir compartir amb altres mu-nicipis veiumlns etc alguns dels serveis o accions que poden cobrir aquestes necessitatsndash Analitzar el territori identificant les seves fortaleses debilitats

oportunitats aixiacute com el seu potencial humagravendash Avaluar de manera continuada si les necessitats detectades srsquoes-

tan cobrint ndash Valorar lrsquoimpacte de les actuacions en les persones i el territori


bull Optimitzar els serveis existents io crear nous serveis coherents en cada territori Seria bo que tots els ajuntaments poguessin tenir el mapa de totes les accions que srsquoestan duent a terme (liderades per lrsquoajuntament o per iniciatives populars) com a base per coordi-nar-les ajudar a divulgar-les i si cal crear-ne de noves Tambeacute per conegraveixer quines soacuten les seves fortaleses i debilitats per afavorir mi-llores Srsquohauria drsquointentar que alhora que es fa un mapeig quantita-tiu tambeacute srsquoelaboreacutes un informe qualitatiu dels beneficis i les repercussions que teacute cada un drsquoaquests serveis o accions (en quegrave ajuda i com es complementa amb els altres serveis)

Tenir un mapa dels serveis i tambeacute un mapa de les necessitats pot ajudar a contrastar si allograve que srsquoestagrave fent srsquoestagrave fent beacute i tambeacute a equilibrar aquest desequilibri que srsquoobserva en els territoris (terri-toris amb molts meacutes serveis educatius que drsquoaltres)

bull Estendre els Plans educatius drsquoentorn a totes les poblacions i meacutes encara despreacutes de tant temps de la seva primera implementa-cioacute Perquegrave fos realment equitatiu caldria que la seva extensioacute i pro-funditat vingueacutes determinada per les necessitats detectades en la poblacioacute Eacutes rellevant la implicacioacute real de totes les institucions especialment la Generalitat de Catalunya

bull Avaluar els serveis i programes existents Per a una major eficagrave-cia dels programes existents caldria que a meacutes del mapa de recur-sos existents cada municipi pogueacutes tenir alhora un informe qualitatiu en el qual es valori la seva implementacioacute dificultats resistegravencies obstacles fortaleses oportunitats i beneficis Nomeacutes una avaluacioacute informant drsquoaquestes caracteriacutestiques podria orien-tar en la implementacioacute en altres contextos

Eacutes imprescindible que es plantegin avaluacions generals i particu-lars i amb caragravecter qualitatiu que aportin informacions suficients per planificar noves accions La majoria de les actuacions srsquoinicien


sense una valoracioacute exhaustiva de la tasca realitzada amb anterio-ritat amb la sensacioacute de comenccedilar sempre de nou Identificar egravexits i errors aixiacute com les variables que afecten la viabilitat dels projec-tes eacutes clau perquegrave les noves planificacions tinguin major probabili-tat drsquoegravexit

Cal introduir una cultura de lrsquoavaluacioacute en les organitzacions en sentit ampli que valori els processos i no uacutenicament els resultats que valori la transferegravencia en el temps de tots els projectes enge-gats i que valori lrsquoimpacte que cada projecte (i els projectes en gene-ral) causen i o beneficien tota la poblacioacute

Perquegrave es pugui valorar lrsquoimpacte cal que les institucions estiguin connectades eacutes a dir que la informacioacute generada en cada munici-pi es transfereixi a institucions com la Diputacioacute o la Generalitat que eacutes qui hauria drsquoestablir els canals i promoure aquest tragravensit drsquoinformacions

bull Liderar sense laquotrepitjarraquo les iniciatives populars coordinant afa-vorint divulgant connectant sota uns objectius clars la recerca de lrsquoequitat dels aprenentatges per a tothom lrsquoexcelmiddotlegravencia en totes les actuacions la participacioacute social tot per aconseguir millores socials

bull Acompanyar en les transicions naturals de lrsquoaprenentatge al llarg de la vida Aquest element eacutes clau per a les oportunitats edu-catives ja que personalitza i ajuda a resoldre situacions particulars Amb o sense la figura drsquoun orientador cal que a poc a poc cada un dels infants i joves aprengui a traccedilar el seu itinerari per aixograve cal un acompanyament previ Aquest eacutes un repte importantiacutessim per a lrsquoadministracioacute perograve cal fer-ho beacute pensant en profunditat en les figures professionals que han drsquoexecutar aquesta tasca tan relle-vant Com que es tracta drsquouna laquonovaraquo figura professional cal consi-derar quines haurien de ser les competegravencies exigibles i crear una formacioacute permanent que garanteixi que els aprenentatges bagravesics


adquirits en la titulacioacute drsquoacceacutes al lloc de treball es puguin adaptar a cada context Eacutes imprescindible

bull Redissenyar els espais puacuteblics de manera que afavoreixin la vida social comunitagraveria a meacutes drsquoaprenentatges compartits i afavorint vincles amb entitats biblioteques i teixit social com una forma de generar coneixement No nrsquohi ha prou drsquoobrir un espai tambeacute cal dinamitzar-lo

bull Fomentar la participacioacute ndash Optimitzant la plataforma del Consell Educatiu Municipal conei-

xent totes les mirades de tots els agents i per prendre de cisions consensuades sobre actuacions viables tenint el focus en el nou model educatiu El Consell Educatiu drsquoun municipi eacutes un ogravergan amb un enorme potencial cal explorar totes les oportunitats que brinda i dinamitzar-lo perquegrave sigui realment un ogravergan de partici-pacioacute i no uacutenicament drsquoinformacioacute a la ciutadania

ndash Estenent els Consells drsquoinfants i Consells de joves a totes les po -bla cions La participacioacute drsquoinfants i joves en els consells eacutes un antecedent cabdal per crear compromiacutes i responsabilitat social Cal que els municipis esmercin esforccedilos no solament a crear i regular la seva existegravencia sinoacute a assegurar lrsquoobjectiu pel qual srsquohan creat

ndash Creant accions en les quals es vinculin actors molt diferents per tractar temes comunitaris i transversals Les xarxes transversals dins els municipis soacuten indispensables per entendre les diferents situacions i tambeacute per crear actuacions coherents Entendre lrsquoal-tre eacutes bagravesic per a la cohesioacute social Les xarxes com ara la xarxa drsquoinfagravencia i adolescegravencia que afavoreixin interaccions muacutelti-ples entre diferents actors soacuten una eina cabdal que cal promou-re Perograve perquegrave les xarxes siguin realment efectives cal vetllar perquegrave els debats que srsquohi generen siguin de qualitat i perquegrave les actuacions o conclusions a quegrave srsquoarriben puguin fer-se extensi-ves a tota la comunitat educativa


bull Cercar lrsquoequitatndash Generant serveis diferenciats que permetin la conciliacioacute familiarndash Garantint la riquesa drsquoexperiegravencies necessagraveries per a un des-

envolupament integral durant els primers anys de vida sigui quina sigui la decisioacute de les famiacutelies de portar-lo o no a una esco-la bressol

ndash Una de les quumlestions sobre les quals caldria una major dedicacioacute eacutes sobre les oportunitats educatives que tenen els infants i joves amb necessitats educatives especials o els infants hospitalitzats o altres infants que no gaudeixen drsquoun entorn familiar favorable que els proporcioni allograve que necessiten Soacuten infants que si beacute tenen cobertura en els centres educatius no sempre tenen ser-veis als quals puguin optar Caldria esbrinar drsquouna banda quins serveis hi ha en aquest sentit per fer-ne tambeacute un mapa i de lrsquoal-tra caldria conegraveixer de quina manera el mapa de serveis existent afavoreix la inclusioacute

bull Incentivar la cooperacioacute ndash Dins el mateix ajuntament fent que lrsquoeducacioacute sigui lrsquoeix trans-

versal que travessa totes les agravereesndash Entre altres institucions com ara les universitats Cal crear siner-

gies entre el moacuten local i les administracions dedicades a lrsquoeduca-cioacute i les universitats majoritagraveriament la Facultat drsquoEducacioacute que a meacutes drsquoimpulsar recerques conjuntes generin vincles que po-den optimitzar els professionals drsquoambdues parts Aquest treball conjunt que massa vegades queda reduiumlt a lrsquoaportacioacute drsquoestudi-ants en pragravectiques es pot optimitzar en accions com la divulgacioacute del coneixement acompanyament amb programes APS creacioacute disseny i participacioacute en programes diversos avaluacioacute i anagravelisi de bones pragravectiques o programes etc

ndash Optimitzar les recerques existents i coordinar observatoris i uni-versitats aixiacute com altres institucions per tal de crear liacutenies de recerca que aportin informacions necessagraveries i suficients per crear orientacions i pautes de treball Crear recerques i avaluacions


que busquin aspectes comuns de les experiegravencies exitoses que puguin ser uacutetils per laquogeneralitzarraquo

ndash Crear itineraris personalitzats i professionals que sagravepiguen ori-entar-los

bull Formar els professionals En un altre ordre de propostes perquegrave el model comenci a formar part de lrsquoimaginari social cal que els professionals que hi puguin participar de forma bastant directa srsquoimpregnin drsquoaquest model Eacutes important que els futurs professio-nals de lrsquoeducacioacute (pedagogs educadors socials docents psicogravelegs entre drsquoaltres) que desenvolupen tasques de tegravecnics drsquoeducacioacute jo-ventut informadors juvenils orientadors etc als ajuntaments fi-nalitzin els seus estudis amb una mirada agravemplia que els permeti entendre i intervenir de maneres diferents comptant amb el terri-tori com a quelcom modelador de les competegravencies Eacutes necessari que es vagi creant un marc mental que vagi impregnant no nomeacutes els professionals sinoacute la societat en general per convegravencer que lrsquoeducacioacute no eacutes tasca uacutenica de la famiacutelia i lrsquoescola

Una de les accions no gaire difiacutecils de dur a terme i que facilitaria la creacioacute drsquoaquest marc mental en forma transversal seria plantejar formacions que uneixin diferents professionals i aixograve hauria de ser possible tant en la formacioacute universitagraveria com en la formacioacute perma-nent En la formacioacute universitagraveria creant formes de treball conjunt entre estudiants de diferents graus per exemple i en la formacioacute permanent creant activitats formatives on la finalitat sigui el projec-te en el qual intervenen diferents professionals i nivells drsquoactuacioacute

bull Els ajuntaments com a liacuteders del projecte Com a darrera de les propostes afegir que qui millor pot liderar aquest nou model edu-catiu que es conjuga en el territori soacuten els ajuntaments per motius de proximitat i coneixement del ciutadagrave i perquegrave eacutes lrsquoespai per excelmiddotlegravencia on emergeixen les necessitats i les iniciatives Perograve perquegrave els ajuntaments ho puguin fer adequadament calen


ndash Unes poliacutetiques puacutebliques i educatives que garanteixin tots els drets i deures i concretin els criteris sobre els quals srsquohan de dis-senyar implementar i avaluar les actuacions

ndash Un canvi de mirada sobre lrsquoeducacioacute els equipaments els ser-veis el teixit social les organitzacions per part de la ciutadania

ndash Una manera de fer diferent en els diversos agravembits o agraverees munici-pals amb una mirada diferent tambeacute per part dels professionals

ndash Que els centres educatius srsquoobrin a considerar aquests itineraris de manera compartida amb el municipi i no es tanquin nomeacutes en la tasca dins el centre

ndash Crear grups que dissenyin projectes conjunts i compartitsndash Crear equips multiprofessionals que treballin amb una mirada

compartida en base a lrsquoinfant i la famiacutelia

En definitiva cal comenccedilar a crear una nova cultura que trenqui amb les barreres existents que massa vegades es reiteren nomeacutes per inegravercia Els municipis tenen un immens panorama per explorar perograve hi ha alguns elements clau que haurien de determinar qualsevol de les seves accions que soacuten

bull La vinculacioacute Cal crear projectes que obliguin a vincular els dife-rents actors Soacuten bagravesics per aconseguir la cohesioacute social

bull Lrsquoorientacioacute i lrsquoacompanyament soacuten centrals per caminar cap a lrsquoequitat vetllant per descomptat perquegrave els recursos siguin sufi-cients i que tothom hi tingui acceacutes a meacutes de garantir-ne la qualitat

bull La participacioacute i laquolrsquoeducacioacuteraquo per a la participacioacute ja des de la in-fagravencia eacutes cabdal per generar corresponsabilitat i compromiacutes social Aixograve siacute cal tenir cura de la qualitat de la participacioacute i de la viabili-tat dels acords que puguin ser fruits del consens

bull Lrsquoavaluacioacute Cal crear una cultura avaluativa que ajudi a identificar les oportunitats obtenir dades que ens permetin ajustar les plani-ficacions aconseguir informacions transferibles per valorar lrsquoim-pacte dels projectes executats estimar la continuiumltat dels diversos projectes entre moltes altres quumlestions


bull La connexioacute Eacutes del tot imprescindible que les agraverees dels ajunta-ments pensin i dissenyin transversalment tenint com a eix verte-brador una mirada vers lrsquoeducacioacute Aquesta connexioacute desvetllaragrave les necessitats compartides dins el municipi Les administracions que tambeacute actuen en el territori hauran de vetllar perquegrave aquestes necessitats es puguin cobrir coordinant-se tambeacute entre elles

bull La recerca com a punt de partida Eacutes bo que les administracions colmiddotlaborin amb les institucions o organitzacions dedicades a la recerca Cal una recerca global i soacuten moltes les institucions dedi-cades a fer-ho nomeacutes cal un disseny global en el qual totes tin-guin cabuda

I un altre dels elements sobre el qual srsquohauria drsquoincidir en profunditat malgrat tinguem la certesa que els resultats srsquoobservaran a llarg termini eacutes en lrsquouacutes del llenguatge De la mateixa manera que estem prenent cons-ciegravencia que en raons de gegravenere el llenguatge pot ser discriminatori en raons educatives fer un gir a determinats conceptes per comenccedilar a par-lar drsquoequitat transicions prevencioacute itineraris tambeacute ajuda a crear un marc mental diferent sobre el qual potser eacutes meacutes fagravecil actuar

En la mateixa liacutenia del llenguatge reiterem en la importagravencia de crear llenguatges compartits com a base per a la construccioacute de qualsevol projecte

Les administracions puacutebliques estan acostumades a crear organitzar i posar en marxa programes educatius perograve hi ha poca tradicioacute de dina-mitzar i promoure xarxes connectar agents crear vincles i aprofitar si-nergies Aquest eacutes un tema sobre el qual hi ha iniciatives valuoses a les quals cal parar atencioacute cal avaluar i treurersquon la informacioacute suficient per adaptar-les a cada context


Bibliografia

Alonso Varea JM Vila Vila C Chagas Lemos E (2018) Les taules i xarxes locals drsquoinfagravencia i adolescegravencia a Catalunya Resum de resultats drsquoun estudi pilot Recuperat a httpswwwresearchgatenetpublicati-on331928744_Les_taules_i_xarxes_locals_de_infancia_i_adolescencia_a_Catalunya_Resum_de_resultats_drsquoun_estudi_pilot

Diputacioacute de Barcelona (2019) El mandat en xifres 2015-19 Recuperat a httpswwwdibacateswebeducaciobal-mandat

Direccioacute General drsquoAtencioacute a la infagravencia o lrsquoadolescegravencia (2016) Mapa de serveis i recursos Recuperat a httptreballiaferssocialsgen-catcatwebcontent03ambits_tematics07infanciaiadolescenciadades_sistema_proteccioMapa_Recursos_2016pdf

Fundacioacute Carles Pi i Sunyer Diputacioacute de Barcelona (2018) Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals Educacioacute

Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (2017) Informe Avaluacioacute del pro-grama drsquoaudiegravencia puacuteblica de nois i noies de Barcelona Recuperat a httpinstitutinfanciacatmediatecainforme-davaluacio-laudiencia-publica-nois-noies-barcelona

Institut drsquoInfagravencia i adolescegravencia (2017) Oportunitats educatives a Barcelona 2016 Lrsquoeducacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a la ciutat Barcelona Ajuntament de Barcelona

Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia de Barcelona (2019) Dades clau drsquoinfagravencia i adolescegravencia a Barcelona Informe anual Observatori 0-17 BCN

Ley 272013 de 27 de diciembre de racionalizacioacuten y sostenibilidad de la Administracioacuten Local Recuperat a httpswwwboeesbuscardocphpid=BOE-A-2013-13756

LOE (2006) Ley Orgaacutenica 22006 de 3 de mayo de Educacioacuten Recuperat a httpswwwboeesbuscarpdf2006BOE-A-2006-7899-consolidadopdf


LOMCE (2013) Ley Orgaacutenica 82013 de 9 de diciembre para la Mejora de la Calidad Educativa Recuperat de httpswwwboeesbuscarpdf2013BOE-A-2013-12886-consolidadopdf

Observatori Catalagrave de Joventut OCJ (2018) Memograveria 2018 Docu-ment intern

Observatori 0- 17 Barcelona Informe anual Recuperat a httpinsti-tutinfanciacatprojectesobservatori-0-17-bcn

Portal juriacutedic Recuperat a httpsportaljuridicgencatcatcapjur_ocultspjur_resultats_fitxaaction=fitxaampmode=singleampdocumentId=627338amplanguage=ca_ESfragment-1249956

Salvador M (2014) laquoLes competegravencies de les diputacions provincials en la Llei 272013 de 27 de desembre de racionalitzacioacute i sostenibilitat de lrsquoAdministracioacute localraquo en Quaderns de dret local 121-138

Siacutendic (2015) Informe sobre la igualtat drsquooportunitats a lrsquoeducacioacute infan-til (0-3) Recuperat a httpwwwsindiccatsiteunitFiles3904Infor-me20escolaritzacio200_320anys_OKpdf

Relacioacute de colmiddotlaboracionsSusanna Araacutenega

bull Rauumll Manzano

bull Albert Quintana

bull Jordi Plana

bull Bernat Albaigegraves

bull Lluiacutes Carol

bull Txuacutes Morata

bull Geneacute Gordoacute

bull Jaume Vinyals

bull Carme Meleacutendez

bull David Ricard

El lleure un espai educatiu privilegiat

Sogravenia Roig i Txus Morata

5

187

Quegrave eacutes el lleure educatiu

El lleure com a dret reconegut

Catalunya es fa ressograve i incorpora les recomanacions de la Declaracioacute dels Drets Humans (art 24) i la Convencioacute dels Drets dels Infants (art 31) Del lleure com a dret reconegut es parla a lrsquoEstatut drsquoAutonomia de Catalunya de 2006 (art 443) la Llei drsquoeducacioacute de Catalunya de 2009 (art 39 i 41) la Llei de drets i oportunitats en la infagravencia i lrsquoadolescegravencia de 2010 (art 13 57 i 58) o la de Llei de serveis socials de 2007 que tambeacute preveu dispo-sitius drsquoactuacioacute i proteccioacute dins lrsquoagravembit del lleure amb relacioacute als infants i adolescents en risc social

En aquesta liacutenia lrsquoinforme relacionat amb el lleure educatiu emegraves pel Siacutendic de Greuges (2014 6) assenyala que el Pacte per a la infagravencia a Ca-ta lunya (2013) prioritza la promocioacute de la participacioacute dels infants i els adolescents en lrsquoagravembit del lleure en igualtat drsquooportunitats dins i fora de lrsquoentorn escolar i demana que la responsabilitat envers aquest proceacutes educatiu sigui compartida pels diversos agents Drsquoaltra banda el futur Pla Nacional de Drets Humans de Catalunya srsquoenfoca en el dret de lrsquoeducacioacute incloent-hi el lleure educatiu i per aixograve caldragrave conegraveixer quines propostes de millora es ma terialitzen tant si tenen a veure amb el desplegament


normatiu relacionat amb les condicions drsquoigualtat drsquooportunitats o la cre-acioacute dels ajuts econogravemics per fomentar lrsquoacceacutes dels infants i adolescents a les activitats complementagraveries i extraescolars des del paradigma inclu-siu entre drsquoaltres Tambeacute lrsquoinforme de la UNESCO (2015) ajuda a repensar lrsquoeducacioacute com un beacute comuacute que garanteix la universalitzacioacute drsquoacceacutes en igualtat drsquooportunitats i ofereix propostes educatives inclusives a partir de la implicacioacute de tots els agents socials i educatius des drsquouna responsa-bilitat compartida

En tot cas actualment les administracions puacutebliques es troben amb difi-cultats per respondre a aquest propogravesit drsquouna manera proporcionada a les ne cessitats actuals i ajustada davant les desigualtats territorials per aixograve el lideratge del teixit associatiu i del tercer sector al llarg del temps ha estat transcendental i a hores drsquoara es manteacute com una peccedila angular

El lleure com a espai educatiu

Fruit de la reflexioacute i la pragravectica pedagogravegica es mostra el valor del lleure com un espai privilegiat per a lrsquoexperimentacioacute la construccioacute drsquoaprenen-tatges significatius per a la vida la vinculacioacute interpersonal i la relacioacute compromesa i responsable amb lrsquoentorn En paralmiddotlel ha esdevingut tam-beacute un factor clau en la generacioacute comunitagraveria drsquooportunitats educatives laquoenraquo la diversitat i laquoperraquo a la igualtat drsquooportunitats

El lleure permet empoderar els infants adolescents i joves perquegrave faci-lita el des en volupament de competegravencies per a la vida els ajuda a desen-volupar el seu sentiment de pertinenccedila impulsa la seva incorporacioacute a la vida comunitagraveria i associativa alhora que els encoratja a assumir com-promisos ciacutevics socials i mediambientals De fet tal com assenyala Edu-cacioacute 360 a Competegravencies per a la vida en el lleure educatiu (2019) incideix en les 7 macrocompetegravencies transversals proposades per la UNESCO en el marc de lrsquoAgenda 2030 lrsquoaprenentatge al llarg de la vida lrsquoautogestioacute lrsquouacutes interactiu de diverses eines i recursos la interaccioacute amb altres la

El lleure un espai educatiu privilegiat 189

interaccioacute amb el moacuten la transdisciplinarietat i la multialfabetitzacioacute Per exemple en el cas dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya es desenvolupen projectes en petit grup amb lrsquoobjectiu de tenir autonomia responsabilitat organitzacioacute i autogestioacute progravepia Per la banda dels Cen-tres Juvenils Don Bosco es desenvolupen projectes on cal activar la cons-ciegravencia criacutetica la solidaritat i el com promiacutes per a la construccioacute drsquouna societat justa i democragravetica per exemple davant la violegravencia de gegravenere o lrsquoacollida de persones refugiades En el cas dels esplais les activitats inclouen el consum responsable i sostenible les decisions es prenen en assemblea perquegrave trobin respostes a problemes grupals o fins i tot en al-gun cas es lideren activitats drsquoaprenentatge servei

Aixiacute doncs cal potenciar el lleure en el marc de les entitats no lucratives que contribueix a laquoaprendre a eacutesser fer i conviure en el moacutenraquo (Ruiz de Gauna 2012) identificar-lo com una plataforma que fomenta els valors democragravetics i el reconeixement del dret de participacioacute (Soler 2019) i percebrersquol com un element clau en la dinamitzacioacute i lrsquoactivacioacute de la comunitat (Morata i Garreta 2012)

El trets definitoris

La Direccioacute General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (DGJ) defineix al seu web lrsquoeducacioacute en el lleure com

el conjunt drsquoiniciatives moviments i experiegravencies que es realitzen en el

temps lliure drsquoinfants i joves amb una intencionalitat pedagogravegica fora

del curriacuteculum escolar i de lrsquoagravembit familiar

Per la seva banda el Siacutendic de Greuges (2014 6) fa referegravencia al lleure educatiu com


Des drsquoaquesta perspectiva destaquem dos aspectes que ens ajuden a con-textualitzar aquest agravembit educatiu concretament

1 Lrsquoassociacionisme educatiu el qual es desenvolupa especialment en els agrupaments escoltes i en els esplais conviu amb serveis de lleure promoguts per entitats empreses o administracions puacutebli-ques i tot plegat forma un teixit que teacute com a protagonistes els in-fants i els adolescents i la seva educacioacute en el temps lliure

2 Les activitats i els projectes de lleure educatiu soacuten cada cop meacutes va-ri ats i diversos Dues tendegravencies ens ho mostren (Armengol 2012 p 66)a) Una primera amb relacioacute a com el lleure educatiu segueix actu-

ant de forma activa i compromesa dins dels Moviments i lrsquoasso-ciacionisme educatiu (esplais i agrupaments escoltes)

b) Una segona tendegravencia que mostra tambeacute el desenvolupament intens drsquoactivitats de lleure educatiu concretament activitats de vacances per als infants i joves lrsquooferta extraescolar drsquoactivitats no curriculars (esportives i artiacutestiques) accions de les seccions infantil drsquoentitats culturals o esportives i lrsquooferta drsquoequi paments per al lleure (com soacuten les biblioteques infantils les ludoteques els espais de joc entre altres) que constitueixen totes elles tam-beacute com les anteriors espais educatius amb grans possibilitats formatives

Tenint en compte lrsquoamplitud de propostes i activitats amb intencionalitat educativa que es desenvolupen en lrsquoagravembit del lleure educatiu tal com srsquoha mostrat en les dues tendegravencies presentades mdashMoviments i lrsquoassocia-

el conjunt de les activitats organitzades i adreccedilades als infants i als

ado lescents o joves amb finalitat luacutedica i educativa ja sigui de manera

complementagraveria a les organitzades pels centres escolars o quan es

tracti drsquoactivitats drsquoeducacioacute en el lleure desenvolupades des de diver-

sos models organitzatius i enfocaments institucionals


cionisme educatiu i activitats de vacances oferta extraescolar drsquoactivitats no curriculars accions de les seccions infantils drsquoentitats culturals o es-portives i oferta drsquoequipaments per al lleuremdash i partint del fet que totes elles soacuten significatives per al desenvolupament integral dels infants i jo-ves en aquest document ens centrarem especialment a considerar i mos-trar cinc tipologies drsquoactivitats que per la seva trajectograveria pedagogravegica soacuten drsquoespecial rellevagravencia esplais i agrupaments escoltes activitats de vacan-ces ludoteques extraescolars i complementagraveries dins el centre educatiu i servei drsquointervencioacute socioeducativa no residencial i centre obert

Finalment destaquem algunes caracteriacutestiques que ens permeten con-ceptualitzar el lleure educatiu des de la perspectiva de lrsquoEducacioacute 360 i a partir del qual presentem les diverses informacions que configuren aquest document

bull Soacuten propostes amb intencionalitat educativa i amb una clara finali-tat luacutedica i de desenvolupament cultural que es porten a terme per part drsquouna comunitat educativa formada per monitorsores i educa-dors animadors socioculturals i en alguns casos les mateixes famiacutelies

bull Les activitats es duen a terme fora del temps drsquoactivitats obliga tograve ries i per tant tenen una component important de llibertat (adhesioacute) i de voluntarietat Es desenvolupen en el marc drsquoiniciatives pedagogravegi-ques i socioculturals que tenen un enfocament integral i relacional

bull Els nens i adolescents tenen un rol central en les activitats no soacuten consumidors sinoacute que participen activament en la definicioacute exe-cucioacute i avaluacioacute de manera que sersquon senten protagonistes

bull Lrsquoeix de treball eacutes el grup i la quotidianitat sobre els quals srsquointerac-tua sense oblidar tambeacute lrsquoatencioacute individualitzada

bull Es promou la participacioacute dels infants adolescents i joves tant dins de la progravepia entitat com del barri o poble la qual cosa genera apre-nentatges sobre com implicar-se i relacionar-se per a la presa de de-cisions compartides i per a la dinamitzacioacute sociocultural del territori

bull Les ofertes aixiacute com els agents que hi intervenen soacuten cada vegada meacutes variats i cobreixen espais educatius i socioculturals diversos


Qui en forma part

Finalitzada la Guerra Civil espanyola un nombroacutes grup de persones que havien participat en les activitats que srsquoorganitzaven abans del seu inici es comencen a organitzar per buscar vies per recuperar-les En moltes ocasions aquestes foacutermules passaven per la clandestinitat o beacute per buscar les bretxes deixades pel regravegim franquista Les cologravenies drsquoestiu soacuten un tret distintiu de Catalunya i un patrimoni cultural reconegut que disposa drsquoun recorregut de meacutes de 125 anys

Entre els anys 1967 i 1970 es creen els primers centres drsquoesplai a Catalu-nya portats a terme pels equips drsquoeducadors (monitorses) que durant lrsquoestiu realitzaven les tandes de cologravenies Aquestes entitats neixen amb una marcada vinculacioacute a la parrogravequia al barri io al municipi Tambeacute lrsquoactivitat dels agrupaments escoltes es va anar consolidant al llarg dels primers vint anys de dictadura com a espais drsquoautogestioacute drsquoactivitats per als joves El valor social i cultural de la xarxa associativa es va configurar a partir de ser considerats espais de trobada lliures i gratuiumlts educatius de millora de la qualitat de vida per a la infagravencia de participacioacute ciutada-na de cohesioacute social de defensa dels drets de la infagravencia i la joventut de promocioacute sociocultural i drsquoinnovacioacute pedagogravegica

A partir drsquoaquest moment es van desenvolupant noves formes de lleure per als infants i joves que volen donar resposta a les necessitats de les famiacutelies i als interessos dels mateixos protagonistes (Armengol 2012 Trilla 2012)

Les diverses tipologies de serveis i activitats que configuren el lleure edu-catiu soacuten prestades per 4 espais titulars impulsors o (tipologies drsquoenti-tatsinstitucions) concretament associacionisme juvenil empreses del sector privat tercer sector i administracions puacutebliques Al llarg drsquoaquest apartat doncs srsquoofereix una panoragravemica general relacionada amb les plataformes que impulsen i generen un lleure educatiu de qualitat Dimensionar i definir el grau de desenvolupament del lleure educatiu a Catalunya es quelcom complex Per aquest motiu conjuntament amb


dades de caragravecter secundari srsquoaporten en aquest apartat informacions i reflexions facilitades per professionals i responsables vinculats a lrsquoagravembit de les administracions puacutebliques (Departament drsquoEducacioacute Direccioacute Ge-neral de Joventut Agraverea de ludoteques) al sector privat i empresarial (Acellec ACCAC) al teixit associatiu i al tercer sector (Fundacioacute Pere Tar-reacutes Fedaia Dincat) En aquest context srsquoaporten alguns elements carac-teritzadors dels quatre espais titulars impulsors del lleure educatiu

Associacionisme juvenil

Les entitats juvenils soacuten espais de creixement personal de compromiacutes drsquoaprenentatges per a infants i joves que es basen en principis demo-cragravetics i solidaris soacuten generadors de canvi social espais formats i liderats per persones joves on es genera debat posicionament sobre temes molt diversos i on es plantegen projectes propis Entitats que soacuten clau en la definicioacute de poliacutetiques puacutebliques que afecten els joves Esdevenen trans-missores i altaveu de les necessitats i reivindicacions de les persones jo-ves Per la seva proximitat als joves i al territori poden fer de pont amb els joves no associats i es caracteritzen per una voluntat clara de participacioacute comunitagraveria (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 2019)

Podem classificar les entitats i associacions juvenils en

bull Entitats de primer nivell entitats de base que normalment actuen en lrsquoagravembit local Soacuten entitats que tenen en compte el treball per transformar la realitat i per aixograve acostumen a treballar de la magrave drsquoaltres entitats del seu sector En el moacuten associatiu el treball en xarxa permet teixir dinagravemiques compartir recursos de manera que srsquoesteacuten la seva accioacute Aquest treball entre esplais i agrupaments eacutes portat a terme principalment a traveacutes del que srsquoanomenen entitats de segon nivell Tal com es defineix a la guia La participacioacute jove aquestes soacuten organitzacions formades per entitats de base que comparteixen finalitats o ideari


bull Entitats de segon nivell soacuten plataformes o agrupacions drsquoentitats que comparteixen objectius ideari o projecte Distingim entre fede-racions drsquoentitats (agrupacioacute per projecte) o plataformes i consells de joventut (agrupacioacute per territori) A Catalunya existeixen 10 mo-viments i federacions que agrupen les entitats de lleure educatiu que disposen de meacutes de 60 anys de trajectograveria educativa

Quant als aspectes organitzatius i de gestioacute el seu nivell drsquoautonomia eacutes divers Les entitats estableixen relacions diverses amb les administra-cions locals (cessioacute drsquoespai beques ajuts) i soacuten perceptores de subvenci-ons per part de lrsquoadministracioacute puacuteblica tot i aixograve el pes econogravemic recau en els ingressos relacionats amb les progravepies fonts de financcedilament Pel que fa al local o les instalmiddotlacions de lrsquoentitat segons dades de la diagnosi drsquoentitats relacionada amb la ciutat de Barcelona (2018) sembla que habi-tualment es tracta drsquouna cessioacute conveniada amb lrsquoesgleacutesia catogravelica les escoles puacutebliques o lrsquoajuntament Srsquoobserva tambeacute que la majoria de les or-ganitzacions independentment de la seva magnitud pretenen la parti-cipacioacute universal amb relacioacute a la poblacioacute destinatagraveria dels seus serveis i amb aquest propogravesit estableixen fons solidaris o adapten el seu funcio-nament com ara la Coordinacioacute Rural de Catalunya (CRUC) o lrsquoAssocia-cioacute de Casals i Grups de Joves de Catalunya entre drsquoaltres Si beacute algunes entitats soacuten del tot autogravenomes drsquoaltres necessiten el suport de fundaci-ons i cooperatives com ara els Serveis de Cologravenies i Vacances de la Coor-dinacioacute Catalana de Cologravenies Casals i Clubs drsquoEsplai (CCCCCE) INCOOP

Empreses del sector privat

Pel que fa al sector privat es tracta drsquoempreses i organitzacions amb una aposta clara pel lleure educatiu i la cultura de proximitat que opten per exemple per la promocioacute i la defensa de les cologravenies i els casals drsquoestiu i a meacutes es mantenen proactives a lrsquohora de generar noves opcions Actu-alment donen resposta als espais drsquoacollida i permanegravencia en les escoles a la programacioacute de migdia vinculada al menjador escolar a les activitats


extraescolars dins els centres educatius als patis oberts a les cologravenies escolars o als casals en periacuteodes de vacances entre drsquoaltres En aquest context segueix obert el debat relacionat amb lrsquoequilibri entre la finalitat pedagogravegica i la logravegica comercial vinculada al mercat i com evitar el perill drsquoetiquetar el lleure educatiu com un producte de consum especialment en el cas de les empreses multiserveis

Tot i lrsquoaugment progressiu i constant del sector privat pel que fa als ser-veis de lleure educatiu i sociocultural a Catalunya sersquon fa difiacutecil la des-cripcioacute en termes quantitatius davant la manca de dades globals Segons les dades recollides es constata que els darrers 15 anys srsquoha donat una important transformacioacute del sector que ha comportat la diversificacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats per tal de donar resposta als canvis socioeconogravemics i estructurals

En aquest sector les organitzacions referents del lleure educatiu dins el vector empresarial soacuten lrsquoAssociacioacute de Cases de Cologravenies i Albergs de Ca-talunya (ACCAC) i lrsquoAssociacioacute Catalana drsquoEmpreses de Lleure lrsquoEduca-cioacute i la Cultura (Acellec) i la Confederacioacute drsquoIniciativa social que recull les entitats no lucratives

La dimensioacute de les empreses dedicades al lleure educatiu eacutes massa gran per poder oferir una anagravelisi en el marc drsquoaquest apartat de primer perquegrave no hi ha a lrsquoabast dades definitives i contrastades que permetin una foto-grafia general i en segon lloc perquegrave el propogravesit de lrsquoEducacioacute 360 eacutes molt meacutes acotat (vegeu el Gragravefic 1)

Pel que fa a dades aproximades segons els agents clau la facturacioacute glo-bal del sector empresarial eacutes de 420000000 euros i disposa drsquoun total de 26000 treballadorsores En tot cas el protagonisme dins el mercat eacutes compartit per les empreses associades a lrsquoAcellec (29 ) la petita i mitjana empresa no associada (27 ) les grans empreses multiserveis (24 ) i les entitats del tercer sector (20 ) tal com es recull en el Gragravefic 1 A tall drsquoexemple en el cas de lrsquoAcellec la part de facturacioacute meacutes important


pertany al sector educatiu (46 ) majoritagraveriament amb relacioacute als serveis de menjador escolar extraescolars i drsquoaltres com casals i projectes pe-dagogravegics diversos Drsquoaltra banda tambeacute hi ha una part de facturacioacute re la cionada amb els serveis de cologravenies escolars (17 ) i a les activitats vinculades a les cologravenies de vacances La resta de facturacioacute correspon a lrsquoagravembit de la cultura de proximitat (36 ) Pel que fa a la seva interconne-xioacute les entitats es troben vinculades a la Confederacioacute i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya

LrsquoAssociacioacute de Cases de Cologravenies i Albergs de Catalunya (ACCAC) teacute asso-ciades 85 instalmiddotlacions amb diferents capacitats i distribuiumldes pel territo-ri catalagrave (el Vallegraves Oriental (1776 ) La Garrotxa (824 ) Osona (706 ) lrsquoAlt Empordagrave (706 ) el Berguedagrave (588 ) i el Solsonegraves (588 ) Per con-tra les comarques amb una uacutenica instalmiddotlacioacute soacuten lrsquoAlt Urgell el Baix Penedegraves el Montsiagrave la Ribera de lrsquoEbre la Segarra i el Tarragonegraves En tot cas hi ha constagravencia que algunes fundacions dedicades al lleure educa-tiu i altres entitats vinculades inicialment a les parrogravequies tambeacute tenen instalmiddotlacions i hi soacuten presents i donen cobertura a la totalitat del territo-ri de Catalunya

GRAgraveFIC 1

Actors i facturacioacute de les empreses del sector privat del lleure educatiu

Font elaboracioacute progravepia segons dades aportades per lrsquoACELLEC gener de 2019

29thinsp20thinsp

24thinsp

27thinsp

Empreses associades a ACELLEC

Petita i mitjana empresa no associada

Grans empreses multiserveis

Entitats tercer sector


En paralmiddotlel lrsquoAcellec assenyala que la concentracioacute de les empreses sograve-cies es troba majoritagraveriament a lrsquoentorn metropolitagrave de Barcelona Tot i aixograve es fan esforccedilos per ser presents a territoris com ara les terres de lrsquoEbre la Catalunya central o Lleida Segons dades de la seva Memograveria Anual de 2018 lrsquoactivitat es va traduir a 19000 contractacions laborals anuals i 8000 llocs de treball estables de mitjana LrsquoAcellec teacute associades empreses pioneres com ara la Rosa dels Vents Eix Estels i English Sum-mer encara que tambeacute hi ha lrsquoempresa petita on lrsquoemprenedor fa un tre-ball de proximitat i molt arrelat al territori I algunes cooperatives que es troben vinculades al tercer sector a la vegada tambeacute es vinculen a lrsquoAce-llec Els agents clau observen que el volum meacutes important de lrsquoactivitat econogravemica correspon als serveis de menjador escolar producte que ten-deix a lrsquoaugment i a la gestioacute de lrsquoespai migdia i les activitats extraesco-lars dins el mateix centre educatiu

Tot i que lrsquoAcellec colmiddotlabora i participa en el treball en xarxa fa meacutes de 30 anys els agents clau valoren que no es teacute prou present el sector privat a lrsquohora de crear sinergies i construir escenaris compartits o innovadors perquegrave hi ha un protagonisme meacutes evidenciat per part de les entitats del tercer sector o les empreses de multiserveis

Tercer sector

El tercer sector estagrave constituiumlt per entitats socials amb diversitat de for-mes juriacutediques associacions fundacions cooperatives drsquoiniciativa so-cial que actuen en lrsquoatencioacute i la defensa dels drets socials de la infagravencia i famiacutelia

Hi ha organitzacions que pel seu impacte social i educatiu han fet un pas endavant i formen part del tercer sector de Catalunya fent possible que el lleure educatiu vagi desplegant nous escenaris i assumeixi nous reptes Com per exemple la Fundacioacute Pere Tarreacutes (FPT) que gestiona programes adreccedilats a infants i adolescents amb la finalitat de promoure


lrsquoeducacioacute en el lleure i lrsquoeducacioacute ambiental i es dedica a la promocioacute del voluntariat i a la millora de la intervencioacute social i lrsquoenfortiment del teixit associatiu Ofereix una agravemplia oferta drsquoactivitats drsquoestiu que inclou ca-sals cologravenies campaments rutes i estades linguumliacutestiques la gran majoria a traveacutes dels seus centres drsquoesplai federats Com a entitat de lleure meacutes gran de Catalunya tambeacute ofereix beques perquegrave els infants de famiacutelies en situacioacute de vulnerabilitat social puguin gaudir dels casals drsquoestiu o drsquouns dies de cologravenies

En aquesta mateixa liacutenia la Fundacioacute de lrsquoEsplai (Fundesplai) gestiona un ventall variat de programes i activitats en lrsquoagraverea drsquoinfagravencia com casals cologravenies campaments camps de treball i vacances en famiacutelia activitats tambeacute de suport a la integracioacute de lideratge juvenil per lrsquoAprenentatge Servei (APS) entre drsquoaltres Aquesta entitat dins de les seves accions mo-bilitza la societat per aconseguir fons per atorgar beques a infants en si-tuacioacute de vulnerabilitat social

Aixiacute mateix Minyons Escoltes i Guies de Catalunya mitjanccedilant la seva activitat des dels agrupaments drsquoarreu del territori catalagrave organitzen els seus propis campaments drsquoestiu per a tots els grups drsquoedat en diferents llocs de Catalunya lrsquoEstat espanyol o del moacuten Aquests campaments soacuten la culminacioacute del curs escolta que els agrupaments desenvolupen cada dissabte al cau Molts drsquoells obren places de campaments a nous infants i joves que srsquoanimen a descobrir lrsquoescoltisme

Segons dades recollides al Barogravemetre del Tercer Sector Social Edicioacute 2018 el 213 de les entitats del tercer sector (una de cada cinc) tenen com a agravembit drsquointervencioacute principal lrsquoeducacioacute en el lleure

En paralmiddotlel el desplegament de les entitats organitzadores dins el paiacutes eacutes divers i plural i es fa complementari de manera desigual a escala territo-rial Per exemple Barcelona disposa de la totalitat de les entitats amb meacutes trajectograveria i pes en el lleure educatiu Pel que fa a Girona a meacutes srsquohi suma per exemple Creu Roja Joventut i Dincat Perograve tambeacute hi ha entitats


amb un funcionament meacutes especiacutefic com la CRUC que es troba activa nomeacutes a la Catalunya Central i assumeix el lideratge al Solsonegraves

Finalment amb relacioacute a les instalmiddotlacions juvenils gestionades per enti-tats les dades recollides a lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) mos-tren un total de 536 equipaments diferents com ara els albergs de joventut (4795 ) i les cases de cologravenies (4104 ) els campaments juve-nils les granges escola i les aules de natura El repartiment dins el terri-tori eacutes peculiar segons la tipologia de lrsquoequipament per exemple al Barcelonegraves nomeacutes hi ha albergs juvenils i les cases de cologravenies soacuten meacutes presents al Pallars Jussagrave

Administracions puacutebliques

La Convencioacute sobre els Drets de lrsquoInfant de 1989 estableix que la persona menor drsquoedat malgrat trobar-se encara en proceacutes de desenvolupament eacutes un subjecte titular de drets i no tan sols de drets passius eacutes a dir de prestacions per part dels adults sinoacute tambeacute com afirmen Ravetllat i Sa-nabria (2016) de drets actius com ara la llibertat de consciegravencia pensa-ment religioacute la llibertat drsquoexpressioacute i informacioacute la llibertat drsquoassociacioacute o el dret a ser escoltat en tot allograve que li pugui afectar de manera directa o indirecta (Morata 2017) Aixiacute mateix la Convencioacute reconeix el joc el lleu-re i la participacioacute en activitats culturals artiacutestiques i drsquoesplai com un dret dels infants i adolescents Des drsquoaquesta perspectiva les activitats de lleure educatiu ofereixen als infants oportunitats vitals per al seu des-envolupament personal i social i soacuten un espai drsquoaprenentatge de ciuta-dania i participacioacute social

Malgrat el reconeixement de la rellevagravencia de lrsquoeducacioacute en el lleure pel des envolupament dels infants aquesta continua sense ser una prioritat per a les poliacutetiques puacutebliques Tal com recollia lrsquoinforme del Siacutendic de Greu-ges sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i cologravenies es colars (2014) des de les administracions puacutebliques no srsquoestagrave garantint suficientment


lrsquoexercici drsquoaquest dret drsquoinfants i adolescents Un dret que encara depegraven excessivament dels recursos propis de les famiacutelies i per tant els infants de famiacutelies meacutes desafavorides en poden quedar exclosos En el seu informe del 2018 el Siacutendic destaca que les mancances pel que fa a lrsquoAdministracioacute educativa no han millorat Les liacutenies de financcedilament de lrsquoeducacioacute en ho rari no lectiu existents durant els anys previs a les restriccions pressu-postagraveries no srsquohan recuperat (vegeu la Taula 1) Pel que fa a les administra-cions locals cal destacar la iniciativa drsquoEducacioacute 360-Educacioacute a temps complet en quegrave la Diputacioacute de Barcelona juntament amb la Fundacioacute Jaume Bofill i la Federacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica pro-posa una estrategravegia per sumar esforccedilos i impulsar lrsquoeducacioacute a temps com-plet a Catalunya Aixiacute mateix les dades recollides al Barogravemetre drsquoinfagravencia i famiacutelia (2014) realitzat per lrsquoInstitut Infagravencia i Moacuten Urbagrave ilmiddotlustren aques-ta desigualtat drsquooportunitats educatives fora lrsquoescola un 20 dels nens i nenes de Barcelona que viuen en barris de rendes meacutes baixes no poden fer regularment activitats de lleure mentre que als barris de rendes meacutes altes el percentatge eacutes drsquoun 4 Pel que fa als ajuts i les beques destinades a la inclusioacute drsquoinfants en risc o situacioacute drsquoexclusioacute social a les activitats drsquoeducacioacute en el lleure continuen meacutes o menys estables

TAULA 1Evolucioacute de les subvencions (en milions drsquoeuros) al lleure educatiu (20102018)

DIRECCIOacute GENERAL DE JOVENTUT 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Subvencions atorgades a entitats drsquoeducacioacute en el lleure

35 34 32 3 35 37 4 46 46

DIRECCIOacute GENERAL DrsquoACCIOacute CIacuteVICA I COMUNITAgraveRIA

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018


18 18 14 13 13 14 09 04 04

gt gt gt


DEPARTAMENT DrsquoENSENYAMENT

20092010

20102011

20112012

20122013

20132014

20142015

20152016

20162017

20172018


1 08 0 0 0 0 0 0 0

Subvencions a les AMPA per a activitats extraes colars

18 23 0 0 0 0 0 0 0

SECRETARIA GENERAL DE LrsquoESPORT 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Esport federat clubs 61 24 ndash 1 06 07 07 0 06

Esport federat federa cions 160 135 123 58 6 64 66 83 86

Esport federat Unioacute de Federacions Esportives (subvencioacute ordinagraveria)

21 14 07 08 08 09 09 13 03

Esport escolar impacte ndash 12 ndash 08 07 08 09 0 1

Esport escolar consells esportius 45 38 34 24 3 32 35 4 43

Esport escolar Unioacute de consells esportius (sub vencioacute ordinagraveria)

ndash 02 ndash 03 01 04 03 05 05

Esport escolar Pla catalagrave drsquoesport a lrsquoescola

33 ndash 30 ndash ndash ndash ndash ndash ndash

Esport universitari cam pionats universitaris de Catalunya

008 006 005 005 008 012 01 01 01

Condicionament drsquoequipaments esportius (ajuntaments etc)

ndash ndash ndash ndash 16 14 ndash ndash ndash

Les dades corresponents al Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies soacuten provisionals ja que srsquoestagrave pendent de lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute definitiva de la convocatograveria de subvencions per als anys 2017 i 2018Font Siacutendic de Greuges 2018 Direccioacute General de Joventut Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comu-nitagraveria Departament drsquoEnsenyament i Secretaria General de lrsquoEsport


Entre administracions puacutebliques tot i haver-hi contacte no existeixen espais de coordinacioacute suficients segons els agents clau En tot cas la DGJ es coordina amb els consells comarcals perquegrave hi ha delegades com-petegravencies en mategraveria de seguiment de les activitats dins el territori i tam-beacute de les instalmiddotlacions

Segons les dades obertes del Cens de la DGJ a finals de desembre de 2018 els ajuntaments soacuten presents com a promotors en la majoria de les co-marques del territori catalagrave tret del Solsonegraves la Segarra o el Pla de lrsquoEs-tany Drsquoaltra banda la presegravencia dels consells comarcals com a promotors eacutes minoritagraveria i es troba vinculada a territoris com lrsquoAlt Empordagrave les Garrigues el Moianegraves la Segarra o el Ripollegraves En tot cas amb relacioacute a les notificacions vinculades a les diferents entitats promotores del lleure educatiu les comarques que registren meacutes entrades soacuten el Barcelonegraves (3884 ) el Vallegraves Occidental (1158 ) i el Baix Llobregat (1013 )

Finalment pel que fa a les activitats que aquests quatre espais titulars impulsors porten a terme en el marc del lleure educatiu al nostre paiacutes cal assenyalar que corresponen fonamentalment a cinc tipologies

1 Activitats dels caps de setmana dels esplais i agrupaments escoltes2 Activitats de vacances 3 Activitats extraescolars i complementagraveries dins lrsquoescola4 Ludoteques5 Centres Oberts - Serveis Intervencioacute Socioeducativa (SIS)

Aquestes activitats es descriuen de forma meacutes precisa a la Taula 2 on es correlacionen amb els titulars impulsors


TAULA 2Descripcioacute activitats de lleure educatiu

ACTIVITAT DESCRIPCIOacute QUI

Activitats dels caps de setmana esplais i agrupaments escoltes

Durant el curs meacutes de 750 centres drsquoesplai i agrupaments escoltes distribuiumlts per tot Catalunya fan activitats drsquoeducacioacute en el lleure amb lrsquoobjectiu drsquoacompanyar els infants i joves en el seu desenvolupament com a persones

bull Associacionis-me juvenil

Activitats de vacances

Casals estiu


bull Sector privatbull Tercer sectorbull Administracions

puacutebliques

Activitats que funcionen durant el periacuteode de vacances escolars amb diferents modalitats i intensitats (matins matins i tardes dies alterns etc)

Cologravenies Campaments i rutes

Activitats residencials per a infants i adolescents dirigides per monitors en un lloc diferent al lloc drsquoorigen

Camps de treball

Activitats de voluntariat que consisteixen a realitzar projectes i serveis en una comunitat que acull el grup de joves Cada participant es compromet de manera individual o en grup i de forma desinteressada a participar en el treball proposat (ambiental social patrimonial arqueologravegic cultural) a canvi de la pernoctacioacute la manutencioacute i de poder gaudir drsquoactivitats de lleure educatiu

Activitats extraescolars i complementagraveries dins lrsquoescola

Acollida matinal


puacutebliques

La seva funcioacute consisteix a acollir els infants fins a lrsquoinici de la jornada escolar oferint un espai de custogravedia i drsquoentreteniment Espais que solen promoure les associacions de mares i pares drsquoalumnes i majoritagraveriament els gestionen empreses o associacions de serveis educatius i socioculturals

gt gt gt


(Activitats extraescolars i complementagraveries dins lrsquoescola)

Transport escolar


puacutebliques

Facilita el trajecte drsquoanada i tornada a lrsquoescola i garanteix la presegravencia drsquoun monitor dins de lrsquoautobuacutes que fa tambeacute la funcioacute de custogravedia dels infants i drsquoacompanyament durant el trajecte i les diferents parades

Menjador escolar

Eacutes el servei meacutes generalitzat garanteix el menjar del migdia de manera que els infants puguin quedar-se al centre escolar i esperar lrsquoinici de la jornada de tarda Espai de dues o tres hores en quegrave a part drsquoassegurar el dinar es fan les funcions de vigilagravencia del pati i si srsquoha concretat lrsquoencagraverrec srsquoofereixen tambeacute algunes activitats o tallers especiacutefics (contes canccedilons teatre etc)

Activitats complementagraveries

Conjunt de programes i serveis que srsquoofereixen als infants i adolescents acabada lrsquoactivitat escolar

Ludoteques

Equipaments especialitzats en el joc i la joguina dirigit per un equip estable de professionals (ludotecaris) amb un projecte educatiu especiacutefic

bull Associacionisme juvenil


puacutebliques

Centres Oberts-SIS

Serveis preventius que donen resposta des del medi drsquoorigen a les necessitats dels infants i adolescents en situacions de risc i de les seves famiacutelies


bull Tercer sectorbull Administracions

puacutebliques

Font elaboracioacute progravepia a partir de Soler (2011) Torralba (2009) Puig i Trilla (1985)


Quegrave fan les entitats de lleure

Introduccioacute

En aquest apartat es presenten els principals recursos i serveis que con-figuren lrsquooferta de lleure educatiu esplais i agrupaments escoltes activi-tats de vacances ludoteques extraescolars i complementagraveries dins el centre educatiu i Servei drsquointervencioacute Socioeducativa no residencial i centre obert De cada un drsquoells srsquoaporten dades amb relacioacute a descripcioacute organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute acceacutes a les activitats i xarxa i coor-dinacioacute amb les administracions puacutebliques

Esplais i agrupaments escoltes

DescripcioacuteEls esplais i els agrupaments escoltes soacuten entitats educatives sense afany de lucre on infants adolescents i joves comparteixen el temps lliure amb altres companys i gaudeixen drsquouna educacioacute fonamentada en valors com la convivegravencia el respecte lrsquoesforccedil lrsquoapropament a la natura etc Soacuten entitats que treballen amb la voluntat de ser un servei per a la comunitat meacutes propera (famiacutelies parrogravequia escola barri poblacioacutehellip) amb lrsquoobjec-tiu drsquoeducar infants i joves per aconseguir que creixin com a persones des drsquouna perspectiva integral que teacute en compte el compromiacutes social amb lrsquoentorn En aquestes entitats els infants adolescents i joves soacuten protago-nistes del seu creixement personal de manera que esdevenen persones actives conscients i compromeses amb la societat

Els monitorsores i caps majoritagraveriament joves entre els 18 i 25 anys fan possible lrsquoaccioacute educativa dels esplais i agrupaments escoltes i des del voluntariat i amb el seu compromiacutes esdevenen referents positius per als infants i joves amb els quals comparteixen lrsquoexperiegravencia de lrsquoesplai


Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacuteAquesta tipologia de serveis es porta a terme mitjanccedilant processos edu-catius amb estabilitat i continuiumltat en el temps drsquoun any o drsquoun cicle for-matiu drsquoany rere any i no tant per lrsquoaccioacute puntual Una altra caracteriacutestica rellevant eacutes que gran part de la seva activitat es porta a terme en entorns naturals (excursions acampades cologravenies) pel seu potencial conviven-cial i educatiu (Armengol 2006 2012b) La temporalitzacioacute drsquoaquestes activitats respon a 2 tipus de dinagravemica

a) Les activitats que srsquoofereixen els dissabtes i caps de setmanab) Les activitats de vacances que majoritagraveriament es porten a terme a

lrsquoestiu o altres espais de vacances escolars i que es regulen sota el paraigua del Decret 2672016

En paralmiddotlel han sorgit i srsquohan desenvolupat les principals escoles de for-macioacute en lrsquoeducacioacute en lleure liderades per les entitats i organitzacions dels teixits associatius amb suport de la Generalitat de Catalunya Eacutes significatiu que algunes de les entitats hagin creat i consolidat gran part de les escoles de formacioacute per a monitorsores i directorsores de lleure i disposin de titulacions reconegudes per la Generalitat de Catalunya La DGJ teacute establerta com a liacutenia estrategravegica per a lrsquoany 2019 introduir millo-res en el sistema de pragravectiques dels alumnes dels cursos de monitora i de directora Algunes de les escoles soacuten Escola de lrsquoEsplai de Formacioacute Consultoria i Estudis de la Fundacioacute Pere Tarreacutes Fundesplai Aula drsquoEs-plai del Vallegraves Escola Almogagravevers de la Organizacioacuten Juvenil Espantildeola Escola de formacioacute dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Escola de lrsquoassociacioacute Mirall o Escola Forca dels Escoltes Catalans Durant el curs meacutes de 750 centres drsquoesplai i agrupaments escoltes distribuiumlts per tot Catalunya fan activitats drsquoeducacioacute en el lleure amb lrsquoobjectiu drsquoacompa-nyar infants i joves en el seu desenvolupament com a persones

Algunes dades relacionades amb les activitats de dissabte i cap de setma-na segons informacioacute extreta dels informes de primavera 2018 i 2019 de la Direccioacute General de Joventut (DGJ) el 2018 un total de 735 activitats


han estat organitzades per entitats i associacions drsquoeducacioacute en el lleure dada que representa el 83 del total drsquoactivitats notificades (887) i el 2019 han estat 784 activitats eacutes a dir un 84 del total drsquoactivitats notifi-cades (933) Drsquoaltra banda segons lrsquoInforme Anual de 2017 de la DGJ lrsquoen-titat que lidera lrsquooferta drsquoactivitats eacutes la Fundacioacute Pere Tarreacutes (366927 infants) seguida de Fundesplai (270787 infants) i finalment Minyons Escoltes (129916 infants)

Activitats educativesEls esplais i agrupaments escoltes desenvolupen activitats amb criteris expliacutecitament educatius i orientats a lrsquoeducacioacute integral dels infants i jo-ves des de plantejaments generalistes (educacioacute en valors aprenentatge de la participacioacute educacioacute ambiental entre drsquoaltres) pel que fa a les di-mensions a treballar i els continguts i activitats que proposen soacuten tambeacute activitats que es desenvolupen amb la presegravencia drsquoeducadors que acom-panyen els processos de treball educatiu de caragravecter estable i continuat Els aspectes relacionals tenen un paper altament significatiu i on les re-lacions interpersonals intragrupals i intergrupals hi tenen un paper des-tacat Soacuten tambeacute espais on la participacioacute (institucional i social) estagrave molt present aixiacute com tambeacute es dona una alta regulacioacute de la vida colmiddotlectiva Els projectes i les activitats que srsquohi desenvolupen cerquen una implica-cioacute personal en la institucioacute i en la comunitat (Armengol 2006 2012b)

Participacioacute en les activitatsEs detecta que les principals entitats han tingut un creixement positiu i segueixen la tendegravencia drsquoanar en augment Per exemple en el cas dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya srsquoha crescut de 9182 participants de lrsquoany 2011 a 15000 infants lrsquoany 2017 i de 140 a 150 centres amb un increment tambeacute de monitors i caps passant de 2388 a 3000 persones voluntagraveries Drsquoaltra banda la Federacioacute de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya informa que la seva actuacioacute al llarg del 2017 ha tingut re-lacioacute amb diversos programes


bull Promocioacute de la infagravencia en esplais amb un total de 281 volunta-ris 1588 infants i joves 11 esplais i centres juvenils 1007 infants en dissabte 285 participants en divendres 812 infants en caps de setmana

bull Educacioacute en valors per la inclusioacute social en centres juvenils amb 403 joves 122 vinculats a espais joves i 355 participants en activitats drsquoestiu Tambeacute en el cas de les fundacions o entitats meacutes grans es constata aquest creixement per exemple en el cas de la FPT en el marc de lrsquoaccioacute educativa i social lrsquoany 2017 hi han participat 22975 infants i joves repartits en 199 centres drsquoesplai i amb el suport de 4240 monitorsores voluntagraveries Pel que fa a la CRUC segons infor-macioacute del seu web ha ategraves lrsquoany 2018 meacutes de 300 joves de Catalunya i drsquoEuropa i actualment en teacute associades 12 entitats amb una par-ticipacioacute que ratlla el miler drsquousuaris anualment encara que no srsquoespecifica quina part proporcional es troba relacionada amb les dades del lleure educatiu

Segons les dades de la DGJ al llarg del curs 2017-2018 si beacute les activitats van ser implementades principalment per 17 entitats el nombre de parti-cipants teacute un protagonisme meacutes marcat en el cas de la CCCCCE (3521 ) i de la Federacioacute Catalana de lrsquoEsplai (2354 ) En paralmiddotlel lrsquoInforme Anual de 2018 de la DGJ assenyala que amb relacioacute als infants i joves participants la presegravencia drsquohomes eacutes una mica meacutes pronunciada (5043 ) Tanmateix les dades obertes del Cens amb relacioacute a les ac-tivitats de setembre a maig indiquen que les dones representen una lleugera majoria en el moacuten de lrsquoesplai per exemple a la Federacioacute Catala-na de lrsquoEsplai (5188 ) i la CCCCCE (5110 ) i la tendegravencia srsquoinverteix en el moacuten de lrsquoescoltisme com per exemple el cas de lrsquoAccioacute Escolta de Ca-talunya i els Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi

Amb relacioacute a les edats srsquoobserva forccedila continuiumltat i equilibri en la parti-cipacioacute entre els 5 i els 15 anys tot i que en algun moment hi ha una pre-segravencia meacutes pronunciada per part dels grups de 12-15 anys A partir drsquoaquella edat la participacioacute en comenccedila a disminuir Mitjanccedilant una


seleccioacute progravepia de les dades obertes del cens de la DGJ es detecta perograve que depegraven del tipus drsquoactivitat i les franges drsquoedat hi ha variacions Per exemple en el cas dels nois el ragravenquing lrsquoencapccedilalen els casals de vacan-ces i les cologravenies mentre que el grup de noies es reparteix en uns i els altres perograve tambeacute soacuten presents en les acampades I pel que fa al grup de joves meacutes grans de 18 anys les noies soacuten meacutes presents que els nois en les acampades i les rutes

Acceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesLa major part de les entitats volen millorar les capacitats socials i educa-tives dels infants perograve tambeacute educar en el lleure com a via drsquoinclusioacute so-cial prevenir les situacions de risc i garantir la igualtat drsquooportunitats La pobresa infantil tal com va informar Save the Children mitjanccedilant el Di-gital Socialcat (2018) va creacuteixer a Catalunya fins als 385600 infants lrsquoany 2017 amb un augment de 37000 infants respecte de lrsquoany 2016 Es tracta de famiacutelies que no poden cobrir les seves necessitats bagravesiques com ara lrsquohabitatge lrsquoeducacioacute o la salut Concretament afecta el 277 drsquoinfants i adolescents del paiacutes especialment en llars de mares soles drsquoorigen es-tranger o amb escassos estudis Save the Children denuncia que per part de lrsquoadministracioacute puacuteblica nomeacutes srsquoinverteix en infagravencia el 08 el PIB molt per sota del 24 que hi destina la majoria de paiumlsos europeus

Pel que fa al cost de les activitats no hi ha una informacioacute general com-parada A tall ilmiddotlustratiu a Barcelona ciutat segons dades recollides a la diagnosi esmentada relacionada amb les entitats de lleure (2018) els es-plais i els agrupaments escoltes tenen un nivell de despesa diferent En general el cost anual habitual de lrsquoactivitat varia segons lrsquoescala seguumlent meacutes de 600 euros (351 ) entre 200-400 euros (305 ) 400-600 euros (313 ) i menys de 200 euros (31 ) en districtes on els nivells de renda soacuten meacutes baixos com ara Sant Andreu o Nou Barris Si beacute es detecta que el moacuten de lrsquoesplai comporta una despesa superior tambeacute srsquoassenyala que el 41 de les entitats de Barcelona rep un suport econogravemic que no supera


el 10 del seu pressupost total Majoritagraveriament 1 de cada 4 entitats teacute el 30 dels participants becats i un 10 dels caus i esplais tenen un 50 dels infants becats

En aquest context tot i desconegraveixer el perfil concret dels infants i les seves famiacutelies vinculats al lleure educatiu a Catalunya hi ha aproxi-macions que ajuden a pensar si realment aquestes quotes soacuten assumi-bles per a tothom i quines iniciatives hi ha per facilitar-ne lrsquoacceacutes Per exemple en el cas de lrsquoInforme de Creu Roja de 2018 es diu que el 693 de la poblacioacute atesa es troba en situacioacute de pobresa laquocrogravenicaraquo i hi ha tambeacute una altra part vinculada a la precarietat o inestabilitat laboral Davant drsquoaquesta realitat la totalitat drsquoadministracions locals estableix un fons adreccedilat a les activitats de lleure infanti i juvenil per exemple mitjanccedilant els serveis socials de cada territori i les campanyes dels ajun-taments per a lrsquoestiu De fet la Generalitat de Catalunya tambeacute teacute inici-atives per fer possible lrsquoacceacutes al lleure en famiacutelia o beques per a les cologravenies drsquoestiu Per exemple en el marc del programa LrsquoEstiu eacutes teu es gestiona una reduccioacute de preus a les famiacutelies nombroses les monoparen-tals i les acollidores o es fan descomptes mitjanccedilant el Carnet Jove Per conegraveixer-ne una mica meacutes el detall segons dades proporcionades per la DGJ rela cionades amb les beques i els ajuts destinats a la participacioacute drsquoinfants en risc o situacioacute drsquoexclusioacute social lrsquoany 2018 el pressupost destinat ha estat drsquo1150000 euros i srsquoha atorgat en benefici de 8454 infants i joves que en bona part arriben a les entitats concretament mit-janccedilant 2 mecanismes

bull La liacutenia de la COSPE-Q4 destinada a garantir la igualtat drsquooportu-nitats en lrsquoacceacutes a les activitats anuals de les federacions i els mo-viments drsquoeducacioacute en el lleure des de la qual srsquoha donat suport a 11 Programes per a la participacioacute en igualtat de condicions a les activitats drsquoeducacioacute en el lleure (600000 euros)

bull Una partida especiacutefica vinculada a les estades del programa LrsquoEs-tiu eacutes Teu destinada a bonificar la participacioacute drsquoinfants en situacioacute de vulnerabilitat (550000 euros)


Ara beacute quan es posa la mirada en els colmiddotlectius amb diversitat funcional un dels factors clau eacutes el territori i les possibilitats de transport per ac-cedir on es fan les activitats o perquegrave el tipus drsquoentorn implica una segraverie de dificultats a lrsquohora que les entitats hagin de treballar en colmiddotlectiu En-cara que hi ha organitzacions com ara Dincat que gestionen subvenci-ons per al lleure i lrsquooci del COSPE i de lrsquoIMSERSO es detecta que un altre factor important eacutes el poder adquisitiu de les famiacutelies perquegrave les condi-ciona a lrsquohora de tenir un suport en les activitats de lleure fet que enca-reix meacutes lrsquoactivitat

En el marc drsquoEducacioacute 360 eacutes prioritari que les administracions puacutebli-ques estableixin mecanismes per ampliar i diversificar el pressupost puacute-blic destinat a beques de lleure educatiu mitjanccedilant diferents canals drsquoacceacutes i en resposta a les desigualtats socioeconogravemiques de les famiacutelies i les desigualtats territorials

Encaix entre necessitats i oportunitats existents En la Diagnosi de les entitats de lleure educatiu a la ciutat de Barcelona (Estivill 2018 3) srsquoobserva que als barris amb menys renda familiar i als barris amb meacutes renda familiar hi ha una presegravencia meacutes limitada drsquoaquest tipus drsquoentitats Tambeacute conveacute destacar que hi ha 22 barris de la ciutat que no tenen cap entitat o servei de lleure educatiu (8 de Nou Barris i 5 de Sant Martiacute)

Pel que fa a la tipologia de les entitats juvenils del total de 2078 entitats segons dades de lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) hi ha un prota-gonisme meacutes marcat per part dels centres drsquoesplais (2521 ) i agrupa-ments escoltes (1073 ) En agravembits drsquoactuacions meacutes especiacutefics com eacutes el cas de Dincat el desplegament de programes o serveis de lleure eacutes des-igual i el gruix es troba a la proviacutencia de Barcelona (80 ) Els agents clau valoren que la demanda queda coberta per lrsquooferta actual


Amb relacioacute a colmiddotlectius meacutes especiacutefics com ara els de necessitats edu-catives especials es detecta la necessitat de crear protocols que afavo-reixin la participacioacute drsquoaquest colmiddotlectiu als serveis existents aixiacute com establir una regulacioacute per a les entitats i els serveis de lleure per a perso-nes amb discapacitats que els possibiliti lrsquoacceacutes a subvencions destinades a personal de suport Si beacute des de la mirada de lrsquoEducacioacute 360 tambeacute eacutes necessari que els ajuntaments assumeixen el lideratge a lrsquohora de posar en actiu dispositius de mediacioacute i protocols per a la inclusioacute i la no- discriminacioacute en espais de lleure des de la quotidianitat i lrsquoaccessibilitat universal

Drsquoaltra banda no hi ha informacioacute detallada relacionada amb lrsquoofer ta drsquoac-tivitats de lleure educatiu actual que dona resposta a les necessitats drsquoaltres colmiddotlectius que tambeacute pateixen algun tipus de discriminacioacute i es troben vinculats al teixit associatiu com ara lrsquoassociacioacute de pares i ma-res LGTBI o aquells amb dificultats molt especiacutefiques que necessiten una atencioacute especialitzada com ara la diabetis o les malalties neuro-musculars

Xarxa i coordinacioacute amb administracions puacutebliquesInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360En general les entitats del moacuten associatiu de Catalunya vinculades al lleure educatiu participen en espais de coordinacioacute i en xarxes diverses Formen part drsquoorganitzacions de segon i tercer nivell on comparteixen objectius comuns treballen de forma transversal i estableixen sinergies de cooperacioacute amb les institucions puacutebliques i privades

En aquest context les principals aliances de les entitats tenen a veure amb la Taula drsquoEntitats del Tercer Sector de Catalunya la Platafor ma drsquoInfagravencia de Catalunya Fedecat per a la justiacutecia global APS xarxa drsquoen-titats la Fundacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica de Catalunya la Coordinadora Mentoria Social lrsquoObservatori dels Drets de la Infagravencia o la Xarxa Ambiental del Tercer Sector Drsquoaltra banda srsquoestableix tambeacute


la colmiddotlaboracioacute de les entitats amb organitzacions com les federacions de pares i mares i les universitats com ara la UAB la UB la URL i la UOC entre drsquoaltres

En el marc drsquoEducacioacute 360 eacutes necessari que el teixit associatiu continuiuml cercant mecanismes per enfortir les xarxes de coordinacioacute i suport esta-blertes entre les entitats i les organitzacions del segon i tercer nivell es-pecialment en lrsquoentorn rural i les zones o barris inaccessibles o mancats de recursos Aixiacute com que generi noves vies de financcedilament pel creixe-ment i lrsquoexpansioacute de les entitats amb suport de les administracions puacute-bliques i de les societats empresarials

Tambeacute cal destacar amb relacioacute a la Generalitat de Catalunya que la DGJ eacutes lrsquoorganisme drsquoaquesta administracioacute que vetlla perquegrave lrsquoeducacioacute en el lleure a Catalunya sigui de qualitat Regula la notificacioacute de lrsquoactivitat segons el que estableix el Decret 2672016 de 7 de juliol I tambeacute regula les activitats a lrsquoaire lliure de joves menors de 18 anys la xarxa catalana drsquoinstalmiddotlacions juvenils i la prevencioacute de riscos durant la seva realitzacioacute en coordinacioacute amb Proteccioacute Civil i el telegravefon 112 A meacutes la DGJ acre-dita supervisa i impulsa la formacioacute dels monitorsores i directorsores en el lleure infantil i juvenil En aquest context algunes de les seves liacuteni-es estrategravegiques de cara al 2019 tenen a veure amb la millora de la nor-mativa relacionada amb el Reglament drsquoInstalmiddotlacions Juvenils i el Registre de Professionals de lrsquoEducacioacute en el Lleure Si beacute en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es valora que caldria simplificar els circuits i les gestions de regulacioacute i acreditacioacute de les entitats i les instalmiddotlacions juvenils Drsquoal-tra banda la DGJ ofereix formacioacute a les entitats i posa a lrsquoabast publica-cions i materials mitjanccedilant el web Anem pre parats De fet una liacutenia estrategravegica de cara al 2019 eacutes actualitzar el pro tocol relacionat amb lrsquoabuacutes sexual a menors en lrsquoagravembit de lleure i reforccedilar-hi la proteccioacute dels in-fants Des del Servei drsquoAssociacionisme i Educacioacute en el Lleure de la DGJ es resolen consultes puntuals i es convoca alguna trobada amb les enti-tats del teixit associatiu abans de la campanya drsquoestiu si hi ha cap tema important a tractar


Pel que fa a lrsquoagravembit econogravemic dona suport a les entitats de voluntariat mitjanccedilant subvencions per al funcionament de lrsquoentitat Lrsquoany 2018 la DGJ ha destinat un import global de 4581891 euros en benefici de 761 entitats Tambeacute des de la DGJ es porten a terme espais com el Consell drsquoassessorament per a la formacioacute per a lrsquoeducacioacute de lleure (CAFELL) i comissions de treball i reunions periogravediques En paralmiddotlel cal destacar lrsquoexistegravencia del Consell Nacional de Joventut de Catalunya on participen les principals entitats del lleure educatiu Finalment les entitats de pri-mer nivell tenen una relacioacute estreta especialment amb les administraci-ons locals i amb lrsquoAgegravencia Catalana de Joventut per als casals drsquoestiu les cologravenies les acampades entre drsquoaltres

En aquest context drsquointerrelacioacute tambeacute hi ha iniciatives com la de la Fun-dacioacute Carulla que convoca els Premis drsquoEducacioacute en el Lleure adreccedilat a les entitats de lleure educatiu a tots els territoris de parla catalana i que disposa del suport de la DGJ Es tracta de tres premis en la categoria Es-tiacutemul per a projectes que donen resposta a una necessitat del barri o co-munitat situen lrsquoinfant o el jove al centre de lrsquoaprenentatge asseguren un compromiacutes dels agents educatius implicats i fomenten la participacioacute del mateix territori o comunitat

Propostes de coordinacioacute amb les administracions puacutebliquesVist que el lleure educatiu esdeveacute un espai de desenvolupament de gran intensitat cal que especialment des de les administracions puacutebliques sersquon garanteixi un acceacutes en igualtat drsquooportunitats per a tots els infants i adolescents Caldragrave per tant promoure programes gratuiumlts o sistemes drsquoajuts que facin possible lrsquoacceacutes igualitari En el cas dels joves que rea-litzen tasques de monitors i caps des del voluntariat i veient els beneficis educatius que aquesta funcioacute els aporta tant a nivell personal com professional tambeacute caldragrave possibilitar que tots ells puguin accedir a una formacioacute de qualitat i de caragravecter continuat aixiacute com que tambeacute tinguin lrsquooportunitat de desenvolupar aquests serveis indiferentment de la seva situacioacute socioeconogravemica


Activitats de vacances (casals cologravenies i altres)

DescripcioacuteActivitats de lleure que afavoreixen el creixement integral de la persona i transmeten valors com la solidaritat i el compromiacutes i que es porten a terme en periacuteode de vacances escolars com soacuten els casals de vacances i esportius les cologravenies campaments i rutes les estades o campus espor-tius i els camps de treball

Aquestes activitats poden estar organitzades per entitats juvenils (espais i agrupaments escoltes) pel sector privat el tercer sector io les adminis-tracions puacutebliques i comparteixen model i activitat pedagogravegica amb lrsquooferta educativa dels esplais i agrupaments escoltes

Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacuteOrganitzacioacuteSegons dades aportades per la DGJ lrsquoevolucioacute general de les activitats comunicades eacutes de creixement Dins el periacuteode 1981-2018 srsquohi observa un increment significatiu tot i que alguns moments srsquoha donat una lleugera davallada com ara lrsquoany 2012 Concretament a partir de lrsquoany 2013 hi ha estabilitat en el creixement de lrsquoactivitat De lrsquoany 2014 al 2018 srsquoha du-plicat lrsquoactivitat passant de 5029 a 10069 notificacions de 211994 par-ticipants a 465219 infants i joves i de 30221 a 63788 dirigents Perograve aquestes dades no srsquoacompanyen amb informacioacute de com afecta o com es desenvolupa aquest tipus de creixement segons el tipus drsquoentitat Segons lrsquoInforme drsquoEstiu de 2018 de la DGJ srsquoobserva un creixement positiu de lrsquooferta que es concreta en un augment de les notificacions del 12 amb relacioacute a les de lrsquoany 2017 Tambeacute les instalmiddotlacions juvenils han tingut un augment de permisos repartits entre els albergs de joventut (4795 ) i les cases de cologravenies (4254 ) i en menor proporcioacute per a campaments in-fantils i granges escolaaules de natura segons dades proporcionades per part dels agents clau


LrsquoInforme Anual de 2018 de la DGJ recull que srsquohan notificat un total de 8230 activitats i 534455 participants Assenyala que la major part de les notificacions corresponen als mesos de vacances drsquoestiu (8486 ) En global soacuten meacutes presents les activitats de lleure (7765 ) encara que tam-beacute nrsquohi ha drsquoesportives Concretament soacuten capdavanters els casals de vacances (57 ) i en segon lloc les cologravenies (18 ) tot i que tambeacute hi ha activitat relacionada amb les acampanades (14 ) i en menor frequumlegravencia apareixen les rutes i els camps de treball (11 )

A escala territorial les notificacions es concentren majoritagraveriament a la proviacutencia de Barcelona i concretament amb meacutes intensitat a la comar-ca del Barcelonegraves (4392 ) En general perograve es detecta un funcio-nament minoritari de casals de joves tot i ser presents per exemple al Bar ce lonegraves el Baix Ebre i el Montsiagrave En lrsquoagravembit global els agents clau assenyalen que dins de cada ciutat o municipi tambeacute hi ha diferegravencies importants sigui per factors demogragravefics o socioeconogravemics i tal com assenyala lrsquoObservatori de Joventut de Barcelona en el seu darrer infor-me (2018)

GRAgraveFIC 2

Tipologia drsquoactivitats ()

Font Informe Anual 2018 Direccioacute General de Joventut

11

14

18

57

Rutes i camps de treball

Acampades

Cologravenies

Casals de vacances

0 10 20 30 40 50 60


Srsquoobserva una diversificacioacute en lrsquooferta drsquoactivitats dins dels territoris Per exemple les comarques que tenen com a primera opcioacute els casals drsquoestiu ofereixen tambeacute lrsquoopcioacute de cologravenies o rutes En tot cas es detecten terri-toris que fan activitats relacionades nomeacutes amb una oferta meacutes puntual com ara lrsquoAlta Ribagorccedila la Val drsquoAran i el Pallars Sobiragrave Segons dades obertes del Cens de la DGJ del 2018 lrsquooferta drsquoactivitats drsquoestiu per part de les entitats es comenccedila al juny i finalitza la primera quinzena de se-tembre i eacutes habitual lrsquoeleccioacute drsquouna activitat amb una durada de 5 a 9 dies (4921 ) o de 22 a 31 dies (2146 )

Amb relacioacute a la tipologia drsquoactivitat segons lrsquoinforme anual de la DGJ es considera tambeacute un indicador positiu lrsquoacumulacioacute de 752 noves no-tificacions lrsquoany 2017 amb un augment de la participacioacute en totes les modalitats especialment en els camps de treball (4625 ) els casals de vacances (57 ) i les cologravenies (18 ) Drsquoaltra banda encara que la DGJ no teacute dades especifiques respecte drsquoaixograve els agents clau tambeacute assenyalen lrsquoincrement de participacioacute en les cologravenies en famiacutelia Drsquoaltra banda amb relacioacute a les notificacions dels Cens de la DGJ tambeacute hi ha una presegravencia de fundacions com ara Mans a les Mans Save the Children Bay Al-th Aqata Cagraveritas o Creu Roja Joventut perquegrave organitzen acti-vitats en format de casal drsquoestiu i cologravenies encara que el seu agravembit drsquoactuacioacute prin cipal eacutes el de lrsquoaccioacute social Tambeacute es detecten altres en-titats que donen resposta a necessitats meacutes concretes drsquoalguns col-lectius com ara lrsquoassociacioacute Candela que organitza les cologravenies drsquoestiu de suport emocional per a adolescents LGTBI A aquestes srsquohi sumen les notificacions drsquoac tivitats vinculades a infants i adolescents o joves amb problemagravetiques de salut com ara lrsquoassociacioacute de cardiopaties congegravenites i lrsquoassociacioacute de diabegravetics de Catalunya entre drsquoaltres En aquest con-text algunes entitats esdevenen un model de bones pragravectiques com eacutes el cas de la fede racioacute Dincat que desplega una Xarxa Territorial drsquoOci (eacutes com ells lrsquoanomenen) i ha establert un conveni amb lrsquoAgegravencia Catala na de Jo ventut per a la participacioacute de persones amb discapacitat en els camps de treball


Activitats educatives Les activitats de vacances pel seu plantejament i la seva poca durada i continuiumltat no solen facilitar la identificacioacute amb les institucions pro-motores Solen ser activitats amb una baixa implicacioacute personal meacutes enllagrave de la realitzacioacute de lrsquoactivitat proposada Parlem per tant drsquoactua-cions concretes o per a periacuteodes de vacances orientades principalment a la conciliacioacute familiar Malgrat ser accions puntuals soacuten activitats que tenen possibilitats formatives rellevants Hi ha activitats que compartei-xen molts dels aspectes i criteris educatius dels esplais i agrupaments escoltes fent drsquoaquestes activitats processos drsquoaprenentatge drsquouna alta intensitat educativa com per exemple els campaments les rutes i les co-logravenies Aquest tipus drsquoactivitat promou en els infants i joves el desenvo-lupament de lrsquoautonomia aixiacute com tambeacute de lrsquoesforccedil la relacioacute grupal i la vida colmiddotlectiva fora de lrsquoagravembit familiar

Participacioacute en les activitatsSegons les dades de lrsquoInforme Anual del 2018 de la DGJ la participacioacute a les activitats de lleure educatiu ha estat de 465219 infants i joves xifra que respecte de lrsquoany 2017 representa un augment de 50266 persones Tal com srsquoobserva al Gragravefic 3 lrsquoactivitat que presenta un major nombre de participants soacuten els Casals de Vacances (254607) seguida de les colograve-nies (66776) lrsquoacampada (30410) i les rutes (13250) i soacuten els camps de treballs els que presenten un iacutendex de participacioacute meacutes baix (4050) Amb relacioacute a les activitats de caire esportiu (Gragravefic 4) els Casals esportius tambeacute soacuten la tipologia drsquoactivitat que disposa drsquoun major nombre de par-ticipants (90323) seguit de les estades o campus esportius (5697) i les rutes esportives (106)


GRAgraveFIC 3

Activitats de lleure educatiu


Destacar que els casals soacuten tant en les activitats de lleure com en les es-portives els que presenten un major iacutendex de participacioacute de forma molt destacada Els principals motius que poden motivar aquesta participacioacute es poden concretar en tres aspectes principalment el preu meacutes reduiumlt de les activitats eacutes una activitat que facilita la conciliacioacute familiar perograve manteacute els infants i adolescents en els seus contextos naturals i ofereix un espai luacutedic on establir relacions i incorporar aprenentatges

GRAgraveFIC 4

Activitats esportives


Camps de treball4050

Rutes13250

Acampada30410

Cologravenies66776

Casals de Vacances254607

Rutes esportives106

Estades o campus esportius5697

Casals esportius90323


Acceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesEls factors que faciliten lrsquoacceacutes a les activitats de vacances (casals colograve-nies i drsquoaltres) coincideixen amb els descrits en el servei drsquoEsplais i Agru-paments escoltes

Encaix entre necessitats i oportunitats existents Amb relacioacute als colmiddotlectius amb necessitats educatives especials per exemple des de Dincat srsquoobserva que la demanda drsquoactivitats es fa de dilluns a divendres perograve tambeacute de cara als caps de setmana i les vacan-ces Es detecta que aquesta augmenta a lrsquoestiu Setmana Santa i Nadal Perograve en conjunt es troben a faltar meacutes notificacions relacionades amb les activitats per part dels serveis adreccedilats a joves amb diversitat funcional Destacar iniciatives com el programa Vacances drsquoEstiu de lrsquoAjuntament de Barcelona que aporta monitorsores de suport a casals ordinaris i ca-sals especiacutefics o el programa Temps per a tu adreccedilat a famiacutelies amb in-fants i adolescents amb discapacitats i amb un preu puacuteblic que preveu modalitats de reduccioacute o lrsquoexempcioacute per a famiacutelies

Xarxa i coordinacioacute amb les administracions puacutebliques Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica 360Els elements identificats en lrsquoapartat drsquoEsplais i agrupament escoltes soacuten transferibles a aquests tipus de recursos i serveis Cal destacar tambeacute perograve la necessitat de promoure partenariats publicoprivats que proposin noves activitats i programes innovadors i des drsquoun treball conjunt que per-met un millor aprofitament dels recursos econogravemics i humans En aquest aspecte lrsquoEducacioacute 360 on es troben en interrelacioacute el sector puacuteblic i el privat hauragrave de fomentar aquest tipus drsquoaliances i de treball conjunt


Propostes de coordinacioacute amb les administracions puacutebliquesDe nou garantir que tots els infants i adolescents tinguin acceacutes a les activitats de vacances eacutes un aspecte que des de les administracions puacute-bliques cal promoure per exemple possibilitant que tots els infants i adolescents puguin participar com a miacutenim en una activitat de vacan-ces anual

Un segon aspecte a vetllar des de les administracions publiques estagrave relacionat en la diversificacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats (esportives artiacutes-tiques linguumliacutestiques) especialment en municipis petits i drsquoagravembit rural En aquests contextos per garantir el drets als infants i adolescents a escollir sobre la tipologia drsquoactivitat seragrave necessari cercar vies de col-laboracioacute entre municipis io entitats per oferir accions conjuntes o activitats itinerants

Ludoteques

Descripcioacute generalLes ludoteques a Catalunya es coneixen a partir dels anys 80 i eacutes lrsquoany 2009 quan amb el Decret 942009 es regulen i es fa un salt qualitatiu important De fet els agents clau assenyalen que la Generalitat teacute una experiegravencia de meacutes de 25 anys en la seva gestioacute i dinamitzacioacute i que les meacutes antigues van ser reconegudes lrsquoany 2010-2011 Posteriorment en el marc del III Conveni colmiddotlectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya les ludoteques soacuten reconegudes com un servei de lleure educatiu i sociocultural Drsquoaltra banda la Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comunitagraveria de la Generalitat de Catalunya (DGACC) les descriu com a equipaments ciacutevics Es tracta doncs de partir del joc com a plataforma privilegiada per establir les relacions persona-entorn social per afavorir la integracioacute i lrsquoarrelament social i per reforccedilar la convivegravencia en la igual-tat la interculturalitat i coeducacioacute Les ludoteques vetllen pel dret de lrsquoinfant i de les seves famiacutelies a gaudir del joc pretenen la difusioacute de la cultura luacutedica i emmarquen les seves propostes en la qualitat pedagogravegica


Tot plegat sense oblidar lrsquoacceacutes per part dels infants i les famiacutelies a jogui-nes i jocs que no soacuten habitualment al seu lrsquoabast per raons socioeconogravemi-ques o socioculturals

En lrsquoactualitat aproximadament hi ha en funcionament al paiacutes un total de 53 ludoteques acreditades a tot Catalunya i 7 ludoteques meacutes de ges-tioacute directa per part de la Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comunitagraveria (DGACAC) Gairebeacute totes les ludoteques pertanyen al sector puacuteblic i en la seva majoria depenen de lrsquoadministracioacute local Drsquoaltra banda eacutes im-portant tenir present que el proceacutes participatiu de lrsquoany 2017 relacionat amb la renovacioacute pedagogravegica en les ludoteques va disposar drsquoun alt ni-vell de participacioacute i colmiddotlaboracioacute (68 de les ludoteques) i va generar diferents plataformes drsquointercanvi que segueixen actives Perograve els agents clau assenyalen que encara no srsquoha aconseguit dissenyar un mapa de ludoteques conjunt En paralmiddotlel al funcionament de les ludoteques hi ha altres iniciatives de les administracions puacutebliques amb un impacte important en lrsquoagravembit local pel que fa al lleure educatiu tot i que no srsquohan pogut estudiar en aquesta ocasioacute Per exemple el programa Jugar i Llegir o el programa per a Joves que la DGACAC desplega dins els cen-tres ciacutevics

Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute La comparativa que es recull en aquest document eacutes parcial i respon a la consulta de les 24 fitxes disponibles en el web especialitzat ludo-tequescat per aixograve no eacutes representativa En aquest context la majoria de ludoteques es concentra principalment a la proviacutencia de Barcelona (6226 ) amb un protagonisme pronunciat de la ciutat comtal (3584 ) i amb dispersioacute per diferents territoris com ara el Baix Llobregat el Ma-resme el Vallegraves Occidental lrsquoAnoia i el Bages El segon lloc del ragravenquing lrsquoocupa la proviacutencia de Lleida (1509 ) amb gairebeacute la totalitat de ludo-teques ubicades a la comarca del Segriagrave majoritagraveriament a la ciutat de Lleida i amb dependegravencia municipal Amb relacioacute a la proviacutencia de Giro-na (1321 ) es concentren al Gironegraves al Baix Empordagrave i Pallars Jussagrave


En el cas de la proviacutencia de Tarragona (943 ) soacuten meacutes presents al Tar-ragonegraves amb alguna iniciativa al Baix Camp i el Montsiagrave Tot plegat hi ha comarques que no tenen cap ludoteca dins el territori En paralmiddotlel srsquoobserva que hi ha ludoteques emplaccedilades en barris o poblacions amb un percentatge important drsquoinfants i adolescents en situacioacute de vulnera-bilitat social com ara Santa Coloma de Gramenet i Salt

Pel que fa a la titularitat la majoria es troba vinculada a les administraci-ons locals (3585 ) o a la Generalitat de Catalunya (1321 ) fet que ga-ranteix un acceacutes universal La gestioacute es regula mitjanccedilant concurs puacuteblic Habitualment la gestioacute eacutes delegada a una entitat privada (2641 ) Tambeacute hi ha ocasions on es generen aliances drsquoalgun ajuntament amb entitats privades del moacuten associatiu o de lrsquoaccioacute social (566 ) com ara Creu Roja i el CEIJ Mowgli En tot cas si hi ha les dades relacionades amb les ludo-teques de lrsquoagravembit privat es desconeixen Drsquoaltra banda no srsquoha tingut ac-ceacutes a dades del total de poblacioacute beneficiagraveria dels serveis de ludoteca quant al paiacutes nomeacutes a un nombre de places orientatiu Si beacute no hi ha un estagravendard el gruix de serveis disposa entre 100-140 places Per comar-ques el Barcelonegraves eacutes qui ocupa el primer lloc del ragravenquing (46 ) el segon el Gironegraves (1269 ) i el tercer lrsquoAnoia (769 )

Amb relacioacute al personal de les ludoteques srsquoestableixen dos professionals amb formacioacute miacutenima de grau mitjagrave de lrsquoagravembit dels serveis socioculturals a la comunitat o el diploma de monitora drsquoactivitats de lleure infantil i juvenil Tambeacute hi ha un coordinadora amb formacioacute en educacioacute supe-rior de pedagogia psicopedagogia magisteri o educacioacute social En tot cas el model de ludoteca inclusiva ha fet incorporar-hi la figura de vetlladora Segons els agents clau habitualment a les ludoteques de la Generalitat de Catalunya no hi ha persones que facin voluntariat encara que es fan convenis amb els centres formatius per tenir alumnes en pragravec-tiques i en projectes drsquoAPS vinculats a alguns instituts Tambeacute puntual-ment hi ha una colmiddotlaboracioacute de persones relacionades amb els programes de serveis a la comunitat i en coordinacioacute amb altres departaments


Pel que fa als recursos econogravemics no srsquoha tingut acceacutes a dades relaciona-des amb el pressupost de les ludoteques En tot cas els agents clau asse-nyalen que els principals criteris compartits dins el sector soacuten la millora del fons luacutedic lrsquoadquisicioacute de joguines i jocs de qualitat tot plegat amb una atencioacute especial a lrsquoeducacioacute en valors i la promocioacute drsquoaccions desti-nades a donar a conegraveixer la importagravencia del joc i de les ludoteques dins la comunitat

Activitats educativesGeneralment les activitats de les ludoteques tenen a veure amb el joc lliure a la sala el joc dirigit tallers el preacutestec de joguines les visites es-colars i activitats obertes al barri activitats fins i tot en calendari festiu El ventall de modalitats del servei inclou en paralmiddotlel espais drsquoassessora-ment per a professionals i per a les AMPA formacions trimestrals a les fa-miacutelies xerrades i conferegravencies i si cal tutories personalitzades amb les famiacutelies Drsquoaltra banda hi ha ludoteques que soacuten centres colmiddotlaboradors de lrsquoinstitut tecnologravegic especialitzat en la joguina el producte infantil i lrsquooci (AIJU)

Les ludoteques funcionen de manera permanent encara que alguna pot tenir una modalitat temporal La majoria ofereix el servei en horari de matiacute i tarda de dilluns a divendres i en algun cas tambeacute el dissabte Les franges horagraveries drsquoatencioacute directa als infants i les famiacutelies i les dedicades a les visites escolars habitualment es proposen per separat per garantir lrsquoaprofitament dels espais i lrsquoacompanyament dels professionals del recurs En egravepoca de vacances escolars srsquoorganitzen activitats en format de ca sal en horari de matins Tot i aixograve els agents clau desconeixen en quins ca-sos hi ha un augment o una disminucioacute de places i si els equipaments disposen drsquoun suport de personal extra per cobrir-ne la demanda Drsquoaltra banda el programa drsquoactivitats srsquoestructura de manera diferenciada

bull Petita Infagravencia amb nadons de 0 a 3 anys acompanyats dels pro-genitors


bull Infantil de nens i nenes de 4 a 12 anys

bull Adolescents de 12 a 18 anys A tot plegat srsquohi suma la inclusioacute dels infants amb diversitat funcional o amb suport professional davant de necessitats educatives especials

El ventall de propostes inclouen diferents escenaris i entorns aixiacute com iniciatives que tenen a veure amb la interaccioacute comunitagraveria els progra-mes intergeneracionals o la integracioacute intercultural mitjanccedilant la convi-vegravencia a traveacutes del joc en famiacutelia entre drsquoaltres Tambeacute hi ha ludoteques amb perspectives innovadores que permeten treballar altres temes com ara la parentalitat positiva amb infants de 0-3 anys i els progenitors en horari de matiacute Drsquoaltra banda pel que fa a les escoles srsquohan generat eixos temagravetics per reforccedilar algunes assignatures en coordinacioacute amb els cen-tres escolars tant de lrsquoEducacioacute Primagraveria com de la secundagraveria per exem-ple agafant com a centre drsquointeregraves els jocs matemagravetics A meacutes els agents clau assenyalen que habitualment la ludoteca teacute relacioacute amb lrsquoAMPA perograve caldria conegraveixer informacioacute meacutes concreta de com srsquoincorpora la lu-doteca dins lrsquoespai de lleure extraescolar per exemple

Participacioacute en les activitatsMajoritagraveriament les ludoteques atenen infants de 0 a 12 anys i algunes tambeacute implementen programes amb adolescents amb edats entre els 14 i 16 anys Nomeacutes una minoria amplia lrsquoedat fins als 17 o 18 anys En tot cas els agents clau assenyalen la dificultat de mantenir la vinculacioacute amb els adolescents i la necessitat de crear nous espais en coordinacioacute amb altres serveis del territori o activar serveis itinerants Especialment es valora que una prioritat en el marc de lrsquoEducacioacute 360 pel que fa als adolescents eacutes establir processos participatius i mecanismes de colmiddotlaboracioacute especial-ment amb els casals de joves punts drsquoinformacioacute juvenil ins tituts CO i els esplais En paralmiddotlel es desconeix si existeix cap diferen ciacioacute un prota-gonisme meacutes pronunciat amb relacioacute al gegravenere o quins supogravesits es donen en el cas de les persones adultes que els acompanyen o participen dels pro grames adreccedilats a les famiacutelies Si beacute algunes ludoteques manifesten


tenir-ne un contacte puntual amb els pro genitors i altres els incorporen en el quotidiagrave del funcionament del servei o fins i tot implementen pro-grames especiacutefics on soacuten la poblacioacute diana principal Tambeacute manquen dades relacionades amb els centres educatius i la participacioacute de les enti-tats del territori aixiacute com el guany i lrsquoimpacte de les ludoteques

Lrsquoacceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesNo srsquoha tingut acceacutes a dades ni publicacions que donen a conegraveixer si hi ha llista drsquoespera o quina continuiumltat i permanegravencia hi ha dels infants i adolescents o les famiacutelies a aquest tipus de recursos La majoria de les ludoteques de Catalunya soacuten serveis puacuteblics lrsquouacutenica restriccioacute o condici-onant per al seu acceacutes sol ser la necessitat que un adult referent acompa-nyi els infants durant tota lrsquoestada a la ludoteca Drsquoaltra banda la ludoteca ofereix el servei en horari de matiacute i tarda al llarg de la setmana aproxima-dament de 9 a 13 h i de 16 h a 2030 h fet que permet atendre diferents tipus de necessitats per exemple primera infagravencia parentalitat positiva formacioacute de professionals visites de centres escolars entre drsquoaltres

Encaix entre necessitats i oportunitats existents No es disposa de dades que identifiquin problemes drsquoencaix entre les opor-tunitats existents i demanda o necessitats Siacute cal destacar que els agents clau assenyalen que les ludoteques tot i el seu bagatge i els anys de fun-cionament encara han de fer un esforccedil per involucrar-hi els progenitors i acompanyants dels infants especialment perquegrave entenguin que no es tracta drsquouna activitat extraescolar on es porta el filla i ells poden marxar Cal per tant seguir incidint en la perspectiva educativa drsquoaquests espais on les famiacuteliesreferents adults acompanyants soacuten clau en el proceacutes drsquoapre nentatge que es porta a terme Un segon aspecte a escala comuni-tagraveria es concreta en la importagravencia drsquoaconseguir que es concebi la ludo-teca com un recurs imprescindible per al barri La percepcioacute popular eacutes que lrsquoespai nomeacutes va adreccedilat als meacutes petits fet que se suma a la tendegravencia


dels infants meacutes grans de 9 anys drsquoocupar el temps lliure amb activitats esportives o en responsabilitats que tenen a veure amb els deures esco-lars perquegrave lrsquoentorn familiar els dona meacutes valor que a la ludoteca Drsquoaltra banda les ludoteques es veuen amb el repte drsquoincorporar la tecnologia actual i les TIC en les alternatives que ofereixen dins lrsquoequipament

Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360En primer lloc es fa necessari que la DGACAC doni suport als ajunta-ments i es pugui elaborar el mapa de ludoteques a Catalunya de manera que es facilitin les noves acreditacions i el seguiment de les que ja funci-onen Aquest mapa permetria actualitzar lrsquoactual llista de ludoteques acreditades Aixiacute doncs des del marc de lrsquoEducacioacute 360 es necessiten convenis entre les administracions puacutebliques i la xarxa de ludoteques actual per garantir un funcionament de qualitat i la igualtat de condici-ons i recursos Drsquoaltra banda es veu com una necessitat el lideratge de les ludoteques en lrsquoaprofitament dels espais puacuteblics i lrsquoentorn natural i lrsquoaco-blament del tagravendem laquojoc-innovacioacute tecnologravegicaraquo

En segon lloc la principal iniciativa cohesionadora soacuten les accions nascu-des arran del proceacutes participatiu i drsquoinnovacioacute que reverteix directament al Pla de ludoteques 2019-2025 i que es poden aprofitar per al funciona-ment local i per a la retroalimentacioacute dels equips professionals Drsquoaltra banda els agents clau valoren que la xarxa actual de ludoteques permet compartir jocs i joguines perograve ha de millorar els canals per al treball col-laboratiu En paralmiddotlel cal mantenir el treball en xarxa i en connexioacute amb els recursos del territori i generar un vincle amb les entitats locals

En general en el marc de lrsquoAlianccedila Educacioacute 360 des de les ludoteques es permet garantir el dret a jugar dels infants i de fer-ho en famiacutelia i vi-sualitzant-les dins el projecte de ciutat educadora Per exemple en la di-namitzacioacute luacutedica dels patis dels centres escolars els parcs infantils i espais naturals o verds del municipi en coordinacioacute amb el Consell


drsquoInfants de la ciutat A meacutes les administracions locals han de facilitar els processos participatius i mecanismes de colmiddotlaboracioacute de les ludote-ques especialment amb els casals de joves punts drsquoinformacioacute juvenil instituts CO i els esplais

Propostes de coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteDes de lrsquoAgraverea de ludoteques de la DGACAC es manteacute contacte amb els ajuntaments vinculats als equipaments En tot cas caldria dur a terme un seguiment de les ludoteques acreditades entre el 2009-2011 per com-provar si continuen complint el decret i tambeacute obrir una altra vegada lrsquoacceacutes a lrsquoacreditacioacute En general els agents clau demanen que les admi-nistracions involucrin els colmiddotlegis professionals i els equips tegravecnics mu-nicipals per donar visibilitat al valor afegit de les ludoteques En aquest context i per afavorir el desenvolupament de lrsquoEducacioacute 360 les admi-nistracions locals i la Generalitat de Catalunya haurien de destinar recur-sos econogravemics i logiacutestics per al desplegament de mesures especiacutefiques per a la renovacioacute pedagogravegica esmentada i per a lrsquoacreditacioacute de la forma-cioacute especiacutefica dels equips professionals


Descripcioacute generalParlem drsquoactivitats educatives que tenen valor en si mateixes perograve no tenen en compte entre els seus objectius generar implicacioacute dels partici-pants de caragravecter estable ja que sovint soacuten accions concretes o per a pe-riacuteodes de vacances escolars on es concentra la demanda dels pares drsquoocupacioacute del temps de lleure dels fills i filles

La Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Famiacutelia i la Comunitat Educativa (DGAFCE) del Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya eacutes la responsable de la coordinacioacute dels aspectes referents al transport i als


menjadors escolars i altres serveis de naturalesa anagraveloga Drsquoaltra banda eacutes important tenir present que el departament elabora unes instruccions anuals de caragravecter intern que regeixen els centres puacuteblics i privats amb concert i que es despleguen per temagravetiques que inclouen diferents as-pectes com ara les cologravenies escolars el servei de menjador o les activitats extraescolars Tot i aixograve actualment nomeacutes hi ha establerta una regulacioacute relacionada amb les activitats extraescolars en el marc dels centres do-cents en regravegim de concert mitjanccedilat el Decret 1961987 de 19 de maig Tanmateix els agents clau assenyalen que els Plans Educatius drsquoEntorn (PEE) soacuten el canal per dur a terme la deteccioacute de necessitats i dissenyar la implementacioacute de les propostes incloent-hi les activitats extraescolars Per aixograve dins aquest apartat srsquohi aplega sota el mateix paraigua tot el ventall i la diversitat drsquoactivitats que es desenvolupen dins el centre edu-catiu especialment des de lrsquoograveptica de lrsquoEducacioacute 360 perquegrave aquest espai de temps no lectiu forma part de lrsquounivers pedagogravegic on creix lrsquoinfant i lrsquoadolescent agafant el lleure educatiu com un eix central tant en el cas de les activitats extraescolars les complementagraveries i el servei de menjador escolar Aixiacute mateix el Siacutendic de Greuges (2014 46) reconeix el caragravecter educatiu del temps de menjador escolar fet que concorda amb la pers-pectiva dels agents clau que lrsquoanomenen com laquolrsquoespai migdiaraquo i lrsquoassenya-len amb una clara orientacioacute educativa amb la intencionalitat drsquoaprofitar aquesta franja horagraveria de 25 h diagraveries des del marc del lleure educatiu

En tot cas si drsquouna banda es pot conegraveixer quina eacutes la situacioacute actual de lrsquoespai de menjador escolar amb relacioacute a la resta drsquoactivitats no hi ha disponible el mapa territorial conjunt i hi ha una manca de regulacioacute i de seguiment per part de les administracions

Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute OrganitzacioacuteEls darrers anys hi ha hagut alguns condicionants de context com ara la Mocioacute 196X del Parlament de Catalunya sobre menjadors escolars apro-vada el 16 drsquoabril de 2015 i la Mocioacute 155XI del Parlament de Catalunya


sobre el futur del menjador escolar aprovada el 8 de setembre de 2017 Ar-ran drsquoaquesta el servei de menjador escolar estagrave vinculat al Projecte Edu-catiu de Centre (PEE) i ha de ser aprovat pel Consell Escolar Amb relacioacute a la resta drsquoactivitats extraescolars encara no hi ha cap regulacioacute i es faragrave servir de referent tot el que es pugui extrapolar de la regulacioacute que es pro-posa des de la Mocioacute Drsquoaltra banda aquest marc legislatiu teacute a veure amb el compliment de les ragravetios i la formacioacute especiacutefica dels mo nitorsores de menjador En paralmiddotlel ha tingut un pes important la im plementacioacute de les directives europees de lrsquoany 2014 que afecten la contractacioacute dels ser-veis drsquoatencioacute a les persones davant les quals el Departament drsquoEducacioacute treballa conjuntament amb els consells comarcals per trobar vies alterna-tives per lrsquoencaix amb el funcionament habitual del servei de menjador vinculat a les AMPA Aixiacute en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es fan necessaris nous mecanismes legals per a la gestioacute dels serveis en el compliment de la normativa europea i la regulacioacute i el seguiment de les activitats que es desenvolupen fora de lrsquohorari lectiu

El Departament drsquoEducacioacute mostra una voluntat decidida per regular el servei amb criteris pedagogravegics i en mategraveria drsquoalimentacioacute nutricional i garantir la participacioacute de les famiacutelies Aixiacute doncs defineix diversos as-pectes sensibles que van meacutes enllagrave del preu magravexim de la prestacioacute com per exemple els criteris socials vinculats al servei i de la contractacioacute de caragravecter general En tot cas els agents clau valoren que actualment els programes educatius vinculats al servei de menjador escolar ja fomenten habilitats socioeducatives i promouen lrsquoeducacioacute per a la salut i els hagravebits alimentaris

Tant des de lrsquoadministracioacute puacuteblica com des de la comunitat educativa amb suport del teixit associatiu i el sector empresarial cal enfrontar el gran repte que suposa el canvi a un decret meacutes actual i efectiu davant la realitat canviant i les necessitats reals dels infants i les famiacutelies Aixiacute el Departament drsquoEducacioacute preteacuten generar espais de consens amb els agents meacutes implicats com ara la Federacioacute drsquoAssociacions de Mares i Pa-res drsquoAlumnes de Catalunya (FaPaC) i va activar al mes de maig de 2019


un nou proceacutes participatiu integral amb lrsquoobjectiu drsquoarribar al consens en 3 eixos alimentari educatiu i organitzatiu Habitualment el servei de menjador escolar es troba gestionat per cooperatives locals multinacio-nals de cagravetering o entitats de lleure com ara Sehrs Eurest Serunioacuten Ac-tiva Educacional ISS 7iTria Fundesplai la FPT entre drsquoaltres I aquestes empreses o entitats ofereixen tambeacute els altres serveis complementaris en el mateix centre educatiu (vetlladors cologravenies escolars espai migdia extraescolars de tarda)

Pel que fa a la composicioacute dels equips contractats generalment correspon a perfils de monitora de lleure i directora de lleure Tot i aixograve algunes entitats tambeacute accepten persones voluntagraveries de suport Perograve en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es considera necessari reduir la ragravetio de personal edu-catiu establerta especialment en el cas de servei de menjador escolar amb lrsquoobjectiu de garantir la qualitat en lrsquoatencioacute i lrsquoacompanyament als infants i adolescents en les activitats de lleure educatiu fora de lrsquohorari lectiu

Activitats educativesLa nova regulacioacute del servei de menjador escolar preteacuten la qualitat educa-tiva i alimentagraveria la seguretat juriacutedica i la participacioacute efectiva i continua-da de les famiacutelies Aixiacute mateix el pla de funcionament i la programacioacute drsquoactivitats juntament amb els objectius del servei de menjador escolar han de ser coherents amb el projecte linguumliacutestic i les estrategravegies pedagogravegi-ques del centre i han de ser part del PEC i de la memograveria anual

El nou decret tambeacute defineix les tasques drsquoatencioacute dels monitorsores i drsquoaltres professionals del servei aixiacute com lrsquoacreditacioacute de la competegraven-cia en llenguumles i lrsquoobligatorietat de tenir el tiacutetol de monitora o directora de lleure o equivalent i una formacioacute especialitzada segons el que deter-mini el Departament drsquoEducacioacute A meacutes regula les ragravetios magraveximes i el suport per als alumnes amb necessitats especiacutefiques En tot cas els agents clau alerten que encara srsquohan drsquoestablir els canals per fer-ne exten-siva la implementacioacute als centres privats sense concert


Segons el Departament drsquoEducacioacute fins a lrsquooctubre de 2019 no hi hauragrave uns resultats fiables relacionats amb el servei de menjador escolar i no-meacutes sersquon disposen de dades provisionals que no soacuten extrapolables Aixiacute doncs a tall ilmiddotlustratiu es pot dir que la majoria drsquoescoles drsquoEducacioacute Infantil i Educacioacute Primagraveria disposa drsquoun servei de menjador escolar en funcionament Sembla que les comarques que presenten meacutes activitat soacuten Catalunya Central el Barcelonegraves i el Vallegraves Oriental i a la cua queda la comarca de Terres de lrsquoEbre Drsquoaltra banda les places oferides pels cen-tres educatius poden variar amb un miacutenim de 8 i un magravexim de 490 Drsquoal-tra banda amb relacioacute als Instituts drsquoEducacioacute Secundagraveria el servei eacutes meacutes minoritari i sembla que es concentra especialment a Barcelona ciu-tat Lleida i Maresme-Vallegraves Oriental Les places oferides poden variar drsquoun miacutenim de 20 a un magravexim de 300 Amb relacioacute a les activitats extra-escolars i complementagraveries el departament no disposa de dades

Els agents clau assenyalen que al llarg dels anys han vist creacuteixer lrsquoespai migdia vinculat al servei de menjador escolar i tambeacute les activitats extra-escolars mitjanccedilant per exemple drsquoexperiegravencies artiacutestiques vinculades a la tecnologia la ciegravencia lrsquoenginyeria i les matemagravetiques o fins i tot les propostes de lleure educatiu per als patis oberts entre altres serveis De fet refereixen que sembla que hi ha una nova tendegravencia per part dels centres educatius a lrsquohora drsquoencarregar la gestioacute de tots aquests serveis a la mateixa entitat o empresa que ofereix el servei de menjador escolar tambeacute en el cas del casal drsquoestiu o les cologravenies escolars Per aixograve des de lrsquoograveptica de lrsquoEducacioacute 360 eacutes important observar lrsquoencaix de les entitats que pertanyen a lrsquoeducacioacute en el lleure i com es dona per part de les em-preses del sector privat aixiacute com els marcs conjunts generats per garantir la qualitat i prioritzar la vessant educativa i els valors del lleure educatiu

Participacioacute en les activitatsEl ventall de propostes en horari no lectiu sol respondre a la liacutenia educa-tiva dels centres educatius on srsquoofereix el servei tot i que alhora intenta ser la meacutes diversa possible En aquest context generalment es fan les


activitats extraescolars a partir de P4 Pel que fa al servei drsquoacollida i per-manegravencia acull alumnes a partir de P3 Srsquoobserva que a mesura que es van fent meacutes grans els infants opten per fer lrsquoactivitat extraescolar fora del centre educatiu o beacute la deixen de practicar definitivament Els agents clau assenyalen que lrsquoalumnat de 5egrave i 6egrave drsquoEducacioacute Primagraveria teacute una pre-segravencia inferior en tots els serveis Drsquoaltra banda els agents clau no fan cap referegravencia concreta relacionada amb lrsquoevolucioacute en les activitats extra-escolars i complementagraveries per part dels participants nascuts a lrsquoestran-ger en centres ubicats en barris amb dificultats especials o lrsquoincrement drsquoinfants en situacioacute de desigualtat social tal com assenyala el Siacutendic de Greuges (2014) El Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies a lrsquoapartat de difusioacute de les beques de menjador del seu web informa que la majoria de beques van destinades a famiacutelies autogravectones i infants me-nors amb progenitors amb nacionalitat espanyola (70 )

En paralmiddotlel es detecta una evolucioacute positiva en lrsquoexpansioacute drsquoalgunes de-mandes com ara els patis oberts de les escoles o instituts els vetlladorsores per a infants amb necessitats drsquoeducacioacute especial en concordanccedila amb lrsquoEducacioacute Inclusiva el servei de transport escolar amb una ten-degravencia a lrsquoincrement un augment de poblacioacute atesa en el servei de men-jador escolar les cologravenies escolars que es comencen a demanar tambeacute a lrsquoentitat que gestiona les extraescolars i la peticioacute de casals de vacances generalment des que finalitza lrsquoescola al juny i puntualment a inicis de setembre

Lrsquoacceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesPrincipalment en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es fa evident que les admi-nistracions han drsquoaugmentar la partida pressupostagraveria i els recursos per facilitar lrsquoacceacutes universal al servei de menjador escolar les cologravenies i sor-tides escolars i les activitats extraescolars especialment en territoris rurals o meacutes aiumlllats Encara ara tot i les iniciatives i la provisioacute de les admi-nistracions el pes econogravemic relacionat amb la cobertura de les activitats


esmentades recau en les famiacutelies un factor de desigualtat clau en el cas de part de la poblacioacute escolar de Catalunya Per aixograve srsquoha de tenir present que tambeacute hi ha diferegravencies en lrsquoacceacutes a les activitats de lleure educatiu vinculades a lrsquoescola o quan els centres no en disposen segons el que assenyala el Siacutendic de Greuges (2014 45)

Els agents clau argumenten que el perfil de famiacutelies eacutes divers i cada esco-la teacute la seva idiosincragravesia Tot i aixograve gairebeacute en tots els centres educatius hi ha una part drsquoaquestes famiacutelies amb un menor poder adquisitiu o difi-cultats socioeconogravemiques Es tracta de famiacutelies que veuen limitat el seu acceacutes als ajuts econogravemics de les administracions o que depenen de lrsquoacompanyament de les escoles per entendre i gestionar aquest tragravemit per exemple en el cas del menjador escolar En primer lloc doncs cal tenir present que dins el marc del nou decret de menjador escolar i acti-vitats extraescolars srsquoestableixen criteris drsquoequitat inclusioacute i igualtat drsquooportunitats que ajudaran a compensar el pes dels factors que dificul-ten o obstaculitzen lrsquoacceacutes i la participacioacute dels infants i els adolescents

Per accedir a una beca de menjador de la Generalitat de Catalunya els ingressos bruts anuals de la famiacutelia han de ser inferiors al 75 de lrsquoindi-cador de renda de suficiegravencia de Catalunya segons el total de membres Per exemple si la famiacutelia estagrave formada per 5 persones no podragrave superar els 20708 eurosany A tall ilmiddotlustratiu segons dades de la Fundacioacute Peri-odisme Plural (Puente A 2019) el 84 dels alumnes que obtenen be-ques de menjador escolar soacuten alumnes de lrsquoescola puacuteblica Concretament la segregacioacute per renda que introdueix lrsquoescola concertada comporta que hi hagi escoles que tenen el 30-50 drsquoinfants becats Una altra dada important eacutes la constatacioacute que a Catalunya hi ha 267 centres on els alumnes en risc de pobresa superen el 30 del total

Perograve si beacute hi ha famiacutelies que disposen drsquoajuts i beques de lrsquoajuntament de la Generalitat o drsquoentitats com Creu Roja o Cagraveritas tambeacute nrsquohi ha que acumulen deutes per impagaments Es tracta de famiacutelies que es troben fora dels barems establerts per la cobertura de les beques i els seus


ingressos familiars provenen drsquoun treball temporal o discontinu Davant drsquoaquesta situacioacute segons els agents clau eacutes lrsquoentitat o lrsquoempresa gestora la que ha de dur a terme el seguiment i arribar a una negociacioacute amb les famiacutelies Drsquoaltra banda tambeacute srsquoobserva que hi ha famiacutelies que necessi-ten la confirmacioacute de lrsquoatorgament de la beca abans de deixar els fills i filles al menjador perquegrave no poden sufragar aquesta despesa

Per exemple el Consorci drsquoEducacioacute Barcelona (2018) assenyala que els ajuts extraordinaris del curs 2018-2019 creixen un 268 amb relacioacute al curs passat i suposen el 46 del total de les beques de menjador Tot plegat amb un import total de lrsquoadjudicacioacute drsquoaproximadament de 18 mi-lions drsquoeuros entre Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona De manera que lrsquoaportacioacute de lrsquoAjuntament de Barcelona suma 45 mili-ons drsquoeuros amb relacioacute als ajuts extraordinaris adreccedilats a lrsquoalumnat meacutes vulnerable i arriba a un total 26679 ajuts repartits entre els centres puacute-blics (74 ) i els centres concertats (26 ) Tambeacute cal destacar la iniciativa de beques de menjador promoguda per la Fundacioacute Probitas i que srsquoori-enta a disminuir el risc de malnutricioacute infantil a traveacutes del suport integral a lrsquoalimentacioacute dels menors vulnerables

La mateixa font recull lrsquoincrement del nombre drsquoalumnes beneficiaris de lrsquoESO (21 meacutes) gragravecies a la incorporacioacute del Programa Instituts a Temps Complet Tanmateix la distribucioacute per territoris ha estat desigual entre els districtes A meacutes hi ha iniciatives com les de Creu Roja perquegrave els es-tudiants drsquoEducacioacute de Secundagraveria puguin fer un agravepat saludable a lrsquoinsti-tut o a casa seva o entitats que organitzen casals per a infants derivats pels serveis socials municipals o altres fundacions que soacuten totalment gratuiumlts i que a meacutes de les activitats de lleure inclouen lrsquoesmorzar el di-nar i el berenar Les entitats i fundacions de lrsquoagravembit del lleure i de lrsquoaccioacute social tambeacute disposen drsquoun sistema intern de beques solidagraveries i ajuts adreccedilats a aquests infants i adolescents Per exemple Fundesplai lrsquoany 2017 va atorgar 18711 ajuts repartits en sortides drsquoesplais cologravenies esco-lars beques de cologravenies i casals drsquoestiu ajuts per a cologravenies en famiacutelia i beques drsquoun mes de menjador Drsquoaltra banda la Fundacioacute Pere Tarreacutes


des del MCEC i lrsquoagraverea de Projectes Solidaris lrsquoany 2017 va gestionar 8002 ajuts Alguns des del programa Proinfagravencia de la Fundacioacute laquoLa Caixaraquo amb una destinacioacute de 1266645 euros a meacutes de 4531 beques per a casals drsquoestiu 2897 beques per a centres socioeducatius i 574 beques per a colograve-nies escolars Tot plegat en comparacioacute amb les dades de lrsquoinforme del Siacutendic de Greuges (2014 12) es constata la tendegravencia a la cobertura de les diferents tipologies drsquoactivitat i un augment molt significatiu pel que fa a la destinacioacute de recursos econogravemics en comparacioacute amb lrsquoany 2013 quan entre aquestes mateixes fundacions sumaven nomeacutes un total de 3108 be-ques per a activitats de curs i drsquoestiu

Encaix entre necessitats i oportunitats existents Principalment lrsquoencaix teacute a veure amb la proposta del Parlament de Ca-talunya relacionada amb lrsquoavantprojecte de llei per a la contractacioacute de serveis de les persones amb data de registre drsquoagost de 2017 on srsquohi in-clou el servei de menjador escolar Dins aquest marc segons els agents clau el preu del servei esdeveacute un element meacutes fins i tot residual per sota dels criteris de qualitat i transparegravencia Ara beacute la resolucioacute magravexima del preu per part del Departament drsquoEducacioacute nomeacutes regeix per a lrsquoescola puacuteblica i habitualment als centres privats eacutes superior de manera que la diferegravencia econogravemica la cobreix la famiacutelia per aixograve per a lrsquoencaix entre oferta i demanda es necessita un nou decret que reguli tambeacute aquests aspectes Drsquoaltra banda hi ha alguna iniciativa encara embrionagraveria per-quegrave es pugui establir un concert social amb entitats preferentment no lucratives que prestin serveis drsquoatencioacute a les persones en base a un mograve-dul econogravemic fix

Segons el Diari de lrsquoEducacioacute de data 29 drsquooctubre (2018) la segregacioacute per renda que introdueix lrsquoescola privada concertada comporta que no-meacutes aculli uns 15000 infants en situacioacute de vulnerabilitat de manera que la resta es deriva a la puacuteblica que ja assumeix 65000 alumnes assig-nats per distribucioacute territorial Es detecta doncs que a Catalunya hi ha 69 centres puacuteblics que tenen meacutes de la meitat dels alumnes amb ajuda


de menjador i nrsquohi ha 267 centres meacutes on els alumnes en risc de pobresa superen el 30 del total

Drsquoaltra banda el Consorci de Barcelona (2018) garanteix un ajut extraor-dinari de 6 euros per a nous colmiddotlectius drsquoalumnes que viuen situacions especialment desafavorides que el curs 2018-2019 ja ha arribat al 747 de les solmiddotlicituds presentades i que els darrers 5 cursos ha suposat un creixement del 5 del total drsquoajuts

Actualment el Departament drsquoEducacioacute dona cobertura del 100 o 50 del cost del servei de menjador vinculat als centres drsquoeducacioacute primagraveria i secundagraveria encara que veu la necessitat drsquoincloure al nou decret lrsquoopcioacute drsquouna beca al 80 Drsquoaltra banda un altre tema pendent eacutes com donar resposta a la peticioacute del Siacutendic de Greuges amb relacioacute a lrsquooferta de be-ques en els instituts amb lrsquoalumnat de lrsquoESO i com aquest tipus drsquooferta necessita anar en concordanccedila amb el canvi drsquohorari si finalment es fa el salt al format europeu En aquesta liacutenia els agents clau volen promoure el servei de menjador dins lrsquohorari lectiu i el Departament drsquoEducacioacute teacute previst pactar amb alguns centres una prova pilot tot i que encara que-daria aconseguir tambeacute la conformitat dels consells comarcals

Amb relacioacute a lrsquoencaix entre demanda i oferta en el cas de les zones ru-rals amb meacutes dificultats (ZER) els agents clau valoren que eacutes lrsquoadequat perquegrave el transport escolar i el menjador escolar estan garantits i soacuten un tagravendem Assenyalen que fins i tot la LEC amplia lrsquoatorgament de beques si hi ha necessitats educatives concretes Un altre focus important eacutes la situacioacute drsquoaquells barris o zones meacutes allunyades dels centres urbans com ara algunes urbanitzacions que no tenen establerta una bona cobertura a nivell municipal de transport per exemple

En el marc de lrsquoEducacioacute 360 una de les prioritats eacutes garantir la incorpo-racioacute de monitoratge de suport per a colmiddotlectius amb necessitats educati-ves especials en tot el ventall drsquoactivitats de lleure educatiu que es puguin desenvolupar dins el centre educatiu fora de lrsquohorari lectiu Els agents


clau assenyalen que amb relacioacute al decret drsquoeducacioacute inclusiva hi ha di-ficultats per disposar del total de vetlladorsores necessaris Cada centre srsquoha drsquoorganitzar perograve no tots arriben a cobrir la demanda Al decret de menjador diu que la ragravetio hauria de ser la mateixa que durant lrsquohorari escolar i aixograve implica mirar com es pot organitzar la rotacioacute perquegrave una mateixa persona no pot cobrir totes les franges Hi ha alguns centres que estan fent proves pilots i srsquoestagrave aconseguint que ninguacute quedi fora del ser-vei de menjador escolar En tot cas es necessiten recursos econogravemics i srsquoha de dotar en paralmiddotlel tant lrsquoequip de monitorsores com de vetlla-dorsores Pel que fa als infants amb dificultats severes en lrsquoagravembit de sa-lut cal garantir lrsquoorientacioacute i lrsquoacompanyament de personal sanitari amb coordinacioacute amb el CAP

En el marc de lrsquoEducacioacute 360 cal que la Generalitat de Catalunya vetlli per lrsquoacreditacioacute dels professionals que desenvolupen les activitats dins el centre educatiu fora de lrsquohorari lectiu Per exemple amb relacioacute al compliment del perfil del personal educatiu el Departament drsquoEnsenya-ment preveu regular una formacioacute especifica de menjador escolar en co-ordinacioacute amb la DGJ perquegrave fins al moment lrsquouacutenica titulacioacute regulada correspon a la de monitora de lleure i directora de lleure En tot cas els agents clau assenyalen que actualment en alguns territoris no hi ha prou monitorsores amb la titulacioacute necessagraveria i eacutes el personal auxiliar qui dona resposta a la necessitat del servei

Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360Segons el Departament drsquoEducacioacute en el context dels PEE tots els agents del territori han drsquoestar interconnectats i valora que lrsquoassociacionisme educatiu esdeveacute una peccedila imprescindible Els agents clau assenyalen perograve que si beacute les empreses de serveis participen en les comissions i els grups de treball srsquoobserva que el teixit associatiu teacute dificultats relacio-nades amb la incompatibilitat horagraveria o en desconeix el tipus de col-laboracioacute que es pot arribar a establir especialment en entorns rurals


A vegades perograve quan hi ha posicions meacutes tancades per part de les en-titats pot passar que en quedin fora aquells infants o adolescents que tenen un mapa de creences diferent Aixiacute doncs una de les prioritats en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360 eacutes definir mecanismes de participacioacute dins el marc dels PEE o PEC per part de les entitats del teixit associatiu es-pecialment en representacioacute dels colmiddotlectius minoritaris En paralmiddotlel les entitats vinculades a lrsquoagravembit drsquoescola i lleure educatiu srsquointegren en els espais generats arran de les diferents aliances que srsquohan esmentat ante-riorment

Coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteEn primer lloc es veu una prioritat que la Generalitat de Catalunya i les administracions locals puguin complir amb la interpelmiddotlacioacute del Parla-ment de Catalunya amb relacioacute al servei de menjador escolar establint mecanismes viables per al seu compliment en tots els centres educatius i incorporant les prioritats detectades en el proceacutes participatiu engegat lrsquoany 2019 Pel que fa a les cologravenies escolars davant la davallada impor-tant tambeacute cal que les administracions puacutebliques facin un esforccedil especiacute-fic i correspon especialment al departament drsquoEducacioacute promoure-les mitjanccedilant el desplegament de les condicions necessagraveries i del suport al professorat

En tot cas cal incidir en lrsquooptimitzacioacute de la coordinacioacute de tot el ventall drsquoactivitats de lleure educatiu que es fan dins els centres educatius apro-fitant concretament els PEE o el PEC perquegrave aquests soacuten una resposta comunitagraveria als reptes educatius vetllen per lrsquoequitat i la inclusioacute educa-tiva i afavoreixen tambeacute la participacioacute activa i responsable Eacutes impres-cindible doncs un treball unificat i consensuat per les administracions puacutebliques el centre educatiu la xarxa comunitagraveria i el teixit associatiu Tanmateix els agents clau alerten que encara les competegravencies dels ajuntaments no estan definides i cal tenir present les caracteriacutestiques del territori especialment en les zones rurals Concretament tot plegat im-plica coordinar-se i colmiddotlaborar amb les entitats de lleure educatiu i a la


vegada facilitar els recursos i les instalmiddotlacions del centre educatiu per al desenvolupament de les seves activitats Drsquoaltra banda els agents clau assenyalen que existeixen pragravectiques locals alienades amb la mirada de lrsquoEducacioacute 360 per exemple bones pragravectiques que fan que els casals de jo-ves i els agrupaments escoltes hagin comenccedilat a entrar en els instituts de Secundagraveria amb el propogravesit drsquoeducar en la participacioacute

Finalment cal dir que les entitats gestores dels serveis fan la coordinacioacute directament amb lrsquoescola En el cas de lrsquoescola puacuteblica tambeacute estableixen una relacioacute continuada i propera amb els ajuntaments on hi ha un tegravecnic referent que fa el seguiment i creu en el projecte En el sector privat la coordinacioacute es fa directament amb lrsquoescola

Amb relacioacute als serveis de menjadors la introduccioacute de la jornada inten-siva especialment als centres puacuteblics va suposar lrsquoeliminacioacute drsquoaquest servei i per tant de les beques i ajuts de menjadors per als alumnes de Secundagraveria Cal que des de les administracions se cerquin solucions que donin resposta a la necessitat de garantir un agravepat saludable als adoles-cents i drsquoaltra banda incorporar horaris meacutes racionals que afavoreixin lrsquoaprenentatge

Serveis drsquoIntervencioacute Socioeducativa No Residencial i Centres Oberts

Descripcioacute generalEn el cas dels infants i adolescents en situacioacute de risc social eacutes imprescin-dible tenir presents les alternatives de lleure educatiu de quegrave disposen en el seu entorn i nodrir aquest espai amb iniciatives que puguin donar res-posta a les necessitats particulars grupals familiars i comunitagraveries a es-cala preventiva Un dels recursos que fa aquest tipus drsquoacompanyament socioeducatiu ha estat i eacutes el servei de Centre Obert (CO) i el Servei Inter-vencioacute Socioeducativa (SIS)


Els CO soacuten serveis adreccedilats a infants i adolescents en situacioacute de risc drsquoedats compreses entre els 3 i els 18 anys Formen part dels serveis de la Cartera de serveis socials de la Generalitat de Catalunya des de lrsquoany 2010 Des drsquouna perspectiva preventiva i inclusiva els CO despleguen el ventall de les seves activitats i programes fora de lrsquohorari escolar i diagraveria-ment per donar suport a les famiacutelies els centres educatius i la comu-nitat El seu principal objectiu eacutes millorar els processos de socialitzacioacute drsquoaquests infants i adolescents per tal drsquoevitar-ne la cronificacioacute i no arri-bar a la mesura de desemparament de lrsquoinfant i la possible separacioacute del nu cli familiar drsquoorigen Inicialment el criteri per a la implementacioacute del ser vei teacute a veure amb la norma drsquoassignar un CO per cada 20000 ha-bitants perograve encara no srsquoha aconseguit implementar aquest tipus de ser-vei a tots els municipis

Actualment el servei de CO es troba en proceacutes de reconversioacute drsquoacord amb un model de Serveis drsquoIntervencioacute Socioeducativa (SIS) proposat per la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya Estagrave ja implantat en algunes demarcacions de fora de Barcelona i preveu programes especiacutefics amb continguts i acti-vitats adaptades a les diferents franges drsquoedat entre 0 i 17 anys en 5 liacutenies drsquoactuacioacute

bull L1 Servei de suport a les famiacutelies amb infants drsquoedats entre 0-3 anys en situacioacute de risc

bull L2 Servei drsquoatencioacute diuumlrna per a infants de 4 a 15 anys

bull L3 Servei drsquointervencioacute amb famiacutelies amb infants i adolescents

bull L4 Servei drsquoacompanyament socioeducatiu per a adolescents de 16-17 anys

bull L5 Servei drsquointervencioacute socioeducativa itinerant amb infants de 0 a 17 anys


Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute OrganitzacioacuteEn general la major part dels CO soacuten serveis de titularitat puacuteblica (60 de les places) gestionats directament pels ajuntaments o mitjanccedilant la gestioacute del servei va a cagraverrec drsquouna entitat o empresa que hi ha optat mit-janccedilant concurs puacuteblic o ha establert un concert amb lrsquoadministracioacute local En aquest context el principal referent del teixit associatiu eacutes la Federacioacute drsquoEntitats drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (Fedaia) que agrupa el conjunt drsquoentitats no lucratives de Catalunya que treballen amb infants joves i famiacutelies en situacioacute de risc drsquoexclusioacute social o des-emparament

Gran part dels CO van neacuteixer vinculats a esplais diaris fent el pas a un servei especialitzat que necessitava tambeacute equips professionals per do-nar resposta a les necessitats dels infants i les famiacutelies Actualment els CO coexisteixen amb les diferents modalitats de serveis del nou model (SIS) proposat per la DGAIA (Mayoral 2017)

La DGAIA aposta pel desplegament drsquoun model inclusiu i universal i els agents clau assenyalen que els SIS han de ser un recurs drsquoagravembit preven-tiu En consequumlegravencia necessiten que els infants i els adolescents es retro-alimentin de manera positiva i per aixograve el servei ha de romandre obert a lrsquoacceacutes de la poblacioacute que no es troba en risc En tot cas una dificultat afegida eacutes trobar els canals de financcedilament complementaris que facin sostenibles els serveis en aquest cas

Segons lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) lrsquoany 2017 hi havia a Ca-talunya 266 CO que rebien suport econogravemic per part de la Generalitat de Catalunya amb un total de 9426 places distribuiumldes de manera desigual per les comarques el 40 de les places es troben ubicades al Barcelonegraves i al Baix Llobregat i la resta majoritagraveriament al Tarragonegraves (727 ) el Vallegraves Occidental (699 ) i el Maresme (543 ) tot i que hi ha 8 comar-ques que en queden a la cua per exemple lrsquoAlta Ribagorccedila (013 )


Pel que fa al desplegament i la implementacioacute del model de SIS a Catalu-nya segons els agents clau encara no es pot conegraveixer Ilmiddotlustrativament la Fedaia assenyala que

bull Els Serveis amb infants de 0-3 anys soacuten presents a Barcelona i en menor frequumlegravencia a Girona i Terres de lrsquoEbre

bull Els Serveis adreccedilats a les famiacutelies soacuten actius a Barcelona Girona Lleida i Terres de lrsquoEbre

bull Els Serveis adreccedilats als adolescents i joves sembla que de moment nomeacutes funcionen a Barcelona i a Girona

bull Els Serveis de Centre Socioeducatiu Diuumlrn soacuten els meacutes presents a tot el territori de Catalunya amb una concentracioacute majoritagraveria a Bar-celona Drsquoaltra banda tambeacute es mantenen com a liacutenia estrategravegica els Programes preventius drsquointervencioacute socioeducativa diagraveria que es duen a terme en el marc dels esplais Per aixograve especialment en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es necessita la retroalimentacioacute i la inter-dependegravencia del SIS i CO amb les entitats de lrsquoassociacionisme i del lleure educatiu

Amb relacioacute als equips del SIS i els CO els equips estan formats per pro-fessionals titulatsades en Educacioacute Social Psicologia Pedagogia o amb estudis drsquoIntegracioacute Social Tambeacute cal destacar la presegravencia de persones voluntagraveries especialment en els recursos drsquoentitats socials

Pel que fa a la cooperacioacute i la relacioacute entre les organitzacions vinculades a la FEDAIA principalment es genera des del treball en xarxa i en el marc de les comissions de treball Tambeacute des del desplegament del programa ProInfagravencia de la Fundacioacute laquoLa Caixaraquo i en el marc de comissions territo-rials o dins de xarxes locals meacutes concretes si beacute la FEDAIA estagrave vincula-da amb organitzacions del tercer nivell com ara la Confederacioacute la Taula del Tercer Sector Eurochild (xarxa europea) i la Plataforma de Organiza-ciones de la Infancia (Estat espanyol) Tambeacute existeixen altres espais i plataformes que agrupen CO com la Plataforma Salesiana la Xarxa Cen-tres Socioeducatius de la Fundacioacute Pere Tarreacutes


Activitats educativesEl projecte marc del servei de CO o SIS generalment eacutes elaborat per lrsquoequip educatiu de serveis socials o de lrsquoentitat socioeducativa en les quals srsquoemmarca el projecte segons les liacutenies estrategravegiques proposades per la DGAIA El CO habitualment funciona en un horari de tarda de ma-nera complementagraveria als centres educatius de dilluns a divendres i oca-sionalment en dissabte Tot i aixograve tambeacute ofereix algunes activitats especials en altres moments de lrsquoany com ara el casal de vacances o colograve-nies grupals per a final de curs i participa a nivell comunitari per exem-ple en festes i esdeveniments populars

En general el CO desenvolupa una proposta drsquoactivitats que teacute a veure amb lrsquoacolliment i la convivegravencia el desenvolupament integral de la per-sonalitat i la socialitzacioacute dels infants i adolescents Aixiacute drsquouna banda facilita la consolidacioacute dels hagravebits bagravesics incideix en lrsquoadquisicioacute i el re-forccedil dels aprenentatges bagravesics i lrsquoesbarjo a la vegada que ofereix un acompanyament individual per tal de compensar les deficiegravencies socio-educatives i fomentar la inclusioacute i participacioacute dels infants i adolescents en el marc de la igualtat drsquooportunitats El CO desplega tambeacute accions de treball grupal i familiar en coordinacioacute i cooperacioacute amb la xarxa comu-nitagraveria i el teixit associatiu del territori on srsquoubica i es fonamenta en el treball conjunt amb serveis socials Aixiacute doncs potencia la integracioacute i inclusioacute de lrsquoinfant i adolescent en activitats socials luacutediques io espor-tives del seu entorn amb la finalitat de treballar processos de normalit-zacioacute al mateix territori

En tot cas pel que fa al programa i la tipologia de les activitats srsquoobserva que la majoria de CO desplega accions i iniciatives amb un vessant comu-nitari familiar i individual Per aixograve les activitats habituals tenen a veu-re per exemple amb el reforccedil escolar i els hagravebits drsquoestudi lrsquoesbarjo i el lleure els hagravebits saludables i drsquoeducacioacute emocional o la parentalitat po-sitiva entre drsquoaltres En aquest context els agents clau assenyalen els esforccedilos que adrecen des del servei per tal de contribuir a lrsquoegravexit educatiu i a la circulacioacute social dels infants i adolescents o com des de fa anys es


complementa la dinagravemica quotidiana amb un espai dedicat al berenar que en la majoria de casos proporciona el mateix centre

Participacioacute en les activitatsSegons dades de lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) es detecta un increment progressiu de places als CO si es teacute present que lrsquoany 2012 no-meacutes nrsquohi havia disponibles 7583 places segons dades recollides per la mateixa DGAIA al Mapa de Recursos (2016 24) Tot i aixograve els agents clau no han facilitat dades concretes relacionades amb la participacioacute dels in fants i les famiacutelies als CO i per tant caldria aconseguir informacioacute complementagraveria respecte drsquoaixograve Drsquoaltra banda el nou model de SIS pre-teacuten atendre la diversitat de perfils i els diferents graus de risc segons les necessitatsmancances familiars i infantils detectades des de la partici-pa cioacute activa i la corresponsabilitat de tots els agents mentre que fa possi-ble tambeacute amb les famiacutelies un treball individual i grupal En tot cas els agents clau assenyalen que eacutes igual drsquoimportant realitzar un treball de sensibilitzacioacute adreccedilat a la ciutadania perquegrave els CO o SIS siguin percebuts com a equipaments i serveis comunitaris oberts al barri incidint en el seu aprofitament per a tota la poblacioacute infantil i adolescent del municipi i no nomeacutes per a aquells que viuen en situacioacute de desavantatge o risc social

Lrsquoacceacutes a les activitatsEn general des del CO o el SIS per tal de facilitar la circulacioacute social dels infants i adolescents desenvolupen activitats fora del servei amb tuto-ritzacioacute i seguiment de lrsquoequip educatiu del CO

Els agents clau informem que hi ha una part dels infants que es manteacute constant durant el curs encara que el nombre drsquoinfants srsquoincrementa quan arriben les activitats drsquoestiu Tot i aixograve nomeacutes una part dels serveis funcionen en egravepoca de vacances escolars i caldria fer un recull de dades drsquoaquells que es troben actius de com srsquoorganitzen els equips per donar cobertura al servei per exemple


Un debat actual amb relacioacute a aquest aspecte eacutes si la totalitat dels partici-pants drsquoaquests serveis han de ser derivats pels serveis socials bagravesics o en poden tenir altres vies drsquoacceacutes com ara que els mateixos centres identifi-quin lrsquoinfant io beacute que siguin espais normalitzadors amb infants de pro-cedegravencia diversa on les famiacutelies decideixen la participacioacute dels infants

Factors clau que en faciliten lrsquoacceacutesPel que fa a lrsquoocupacioacute de places del CO o el SIS la proposta drsquoatencioacute per part de DGAIA eacutes del 60-70 de poblacioacute derivada per serveis socials i un 30-40 drsquoacceacutes directe o derivada dels centres educatius o altres serveis del territori amb els quals es treballa en coordinacioacute

El servei es tipifica com a prestacioacute garantida i com a recurs de serveis socials per aixograve no comporta cap tipus de quota drsquoacceacutes Perograve tot i la inversioacute dels ajuntaments els agents clau argumenten que hi ha una important mancanccedila de recursos puacuteblics amb relacioacute als CO o SIS per aixograve les entitats gestores tenen programes propis solidaris o concertats amb altres fundacions per facilitar lrsquoacceacutes dels infants adolescents i joves als programes Per exemple lrsquoany 2017 la FPT va atorgar 8002 ajuts dels quals una part important pertanyia al programa de Proinfagraven-cia de la Fundacioacute laquoLa Caixaraquo amb un pressupost de 266645 euros i tambeacute va gestionar 2897 beques per a infants dels centres socioeduca-tius Aixiacute en el marc de lrsquoEducacioacute 360 les administracions puacutebliques han de seguir cercant canals de cobertura econogravemica per a les famiacutelies i infants que participen en els CO o SIS en el marc de la prevencioacute primagrave-ria i la normalitzacioacute

Un aspecte clau amb relacioacute a aquest servei eacutes la dotacioacute per part de les administracions puacutebliques Existeixen diversitat de models de financcedila-ment alguns dels quals es renoven any rere any i per tant no permeten una suficient estabilitat dels equips professionals ni dels mateixos par-ticipants


Encaix entre necessitats i oportunitats existents Pel que fa a la Xarxa actual dels Centres Oberts a Catalunya la DGAIA (2017) informa que hi ha 26 comarques sota lrsquoobjectiu de cobertura 17 comarques amb una cobertura superior i tambeacute algunes que no disposen de cap tipus de servei drsquoaquestes caracteriacutestiques com ara lrsquoAran el Mo-ianegraves el Pallars Jussagrave i el Pallars Sobiragrave el Priorat o la Terra Alta

En aquesta liacutenia segons dades oficials (Mayoral 2017) i en el marc drsquoEducacioacute 360 cal respondre fins a quin punt hi ha una cobertura efici-ent des de les administracions davant del fet que el 73 de poblacioacute de 0 a 17 anys de Catalunya es troba a la proviacutencia de Barcelona especial-ment a lrsquoentorn metropolitagrave Tambeacute cal tenir present que la major densi-tat de poblacioacute es concentra en algunes comarques que superen de llarg la mitjana catalana com ara el Baix Llobregat (33256 ) el Vallegraves Orien-tal (31905 ) el Maresme (21444 i el Tarragonegraves (25529 ) Drsquoaltra ban-da amb relacioacute als nivells de desigualtat srsquoidentifica com a prioritat atendre les comarques de lrsquoAlt Penedegraves el Baix Penedegraves el Baix Ebre el Baix Camp lrsquoAlt Empordagrave el Garraf el Maresme i el Montsiagrave

Aproximadament la poblacioacute de referegravencia pels SIS a Catalunya eacutes de 1390956 infants i adolescents drsquoedats entre els 0 i els 17 anys (Mayoral 2017 26) En aquest context es preteacuten un primer objectiu de cobertura miacutenima del 652 eacutes a dir 9069 infants i adolescents a tot Catalunya Pel que fa als infants de 0-3 anys es vol arribar a 1953 nens i nenes En els serveis drsquoatencioacute diuumlrna es vol arribar a atendre 6220 infants de 4-15 anys i 894 adolescents de 16 a 18 anys En tot cas la DGAIA preveu que 32 comarques puguin disposar drsquoun servei de SIS itinerant combinat amb dispositius diuumlrns i fer efectiva la prestacioacute dels serveis diuumlrns en 10 co-marques meacutes

Drsquoaltra banda quan es pensa en lrsquoencaix de la demanda i lrsquooferta cal vet-llar tambeacute pel desplegament dels laquoProgrames preventius drsquointervencioacute socioeducativa diagraveriaraquo en el marc dels esplais Valorar si la connexioacute i la interdependegravencia amb lrsquoassociacionisme i el lleure educatiu es fa amb


prou recursos i amb les condicions necessagraveries per garantir la igualtat drsquooportunitats En especial en el marc de lrsquoEducacioacute 360 cal que les ad-ministracions locals i autonogravemica dotin de recursos econogravemics i donin suport a les entitats del lleure educatiu que despleguen aquests progra-mes diaris amb lrsquoobjectiu de garantir la igualtat drsquooportunitats allagrave on lrsquooferta de CO o SIS eacutes insuficient o inexistent

A meacutes cal tenir present que alguns ajuntaments en la licitacioacute proposen que els equips estiguin formats per integradorsores socials i monitorsores de lleure sense arribar a tenir cobertura econogravemica per a la contrac-tacioacute de professionals de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute social per exemple Srsquoobser-va doncs una contradiccioacute que toca directament la qualitat del servei i a nivell popular eacutes un dels factors que fa difiacutecil delimitar els CO drsquoalguns territoris drsquoaltres espais o recursos de lleure i reforccedil escolar tant per les seves funcions com en la poblacioacute atesa

Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360Els CO i els SIS srsquoencaixen de ple en la logravegica de lrsquoAlianccedila Educacioacute 360 Amb relacioacute al lleure educatiu es coordinen i es nodreixen del teixit as-sociatiu del territori i fan un treball conjunt i en xarxa amb una partici-pacioacute activa des de diferents plataformes vinculades als agravembits educatiu comunitari de serveis socials entre drsquoaltres Aixiacute doncs el treball en xar-xa garanteix les coordinacions vinculades a lrsquoaccioacute directa amb lrsquoinfant lrsquoadolescent i la seva famiacutelia les vinculades amb els serveis meacutes propers com ara lrsquoescola o el CAP i la coordinacioacute en accions globals del territori i amb relacioacute a altres recursos drsquoinfagravencia Drsquoaltra banda les entitats de lleure educatiu i drsquoaccioacute social que gestionen aquest tipus de servei tam-beacute formen part de les organitzacions de segon i tercer nivell esmentades anteriorment


Coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteEn general els SIS i els CO treballen en coordinacioacute amb lrsquoadministracioacute en tots els nivells Drsquoaltra banda els canals habituals per enfortir la inter-relacioacute entre els serveis soacuten les xarxes i plataformes com per exemple la Taula del Tercer Sector Tot plegat en el marc dels acords ciutadans i amb el suport i lrsquoespecialitzacioacute drsquoentitats de tercer nivell en lrsquoatencioacute i proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia

En el marc de lrsquoEducacioacute 360 doncs les administracions haurien de ga-rantir el financcedilament dels CO fins al desplegament efectiu del model del SIS fins que per part dels ajuntaments sigui efectiu i els nous serveis for-min part de la Cartera de serveis socials

Si beacute els agents clau assenyalen que les principals dificultats de coordi-nacioacute tenen a veure amb lrsquoestructura de financcedilament de lrsquoentitat especi-alment quan srsquoha drsquoincloure les famiacutelies en la participacioacute dels programes drsquoaccioacute perograve el barem econogravemic nomeacutes teacute en compte els infants i adoles-cents en risc o la concertacioacute de places no inclou el cost del material necessari per al desenvolupament de les activitats

Conclusions i recomanacions

Lrsquoinfant adolescent i jove al centre dels programes i serveis de lleure educatiu Caldragrave tenir en compte els seus interessos preocupacions i participacioacute

En el lleure educatiu igual que en altres espais on els infants i adoles-cents es desenvolupen el centre de les planificacions i de les accions educatives son els mateixos infants i adolescents Des drsquoaquesta perspec-tiva els infants i adolescents soacuten considerats ciutadans coneixedors dels seus problemes i protagonistes de les seves decisions i des drsquoaquesta visioacute srsquoorienten els programes i serveis de lleure educatiu Els espais de lleure especialment els esplais i agrupaments escoltes sempre han


promogut lrsquoautonomia i la capacitat de decisioacute dels participants mitjan-ccedilant estructures i activitats que requereixen un rol actiu i protagonista per part del mateix infant Per contra en altres contextos educatius (fa-miacutelia escola) marcats meacutes pel curriacuteculum o per dinagravemiques familiars socialment establertes aquest protagonisme no eacutes un aspecte tan relle-vant en les seves actuacions En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 pot trans-ferir aquesta mirada i praxis on lrsquoinfant i lrsquoadolescent esdeveacute el centre de lrsquoactuacioacute educativa a altres agravembits educatius amb la qual cosa srsquoafavo-reix que els infants puguin gaudir drsquoespais de decisioacute sobre aspectes es-sencials de la seva vida Aixiacute mateix malgrat que per als espais de lleure la consideracioacute dels interessos preocupacions i la participacioacute dels in-fants esdevinguin aspectes clau de la seva actuacioacute educativa estudis recents mostren que encara cal seguir millorant en models de participa-cioacute meacutes proactius De cara a fer-ho possible es requereixen estrategravegies metodologravegiques com el treball per projectes entre drsquoaltres on els educa-dors posin en pragravectica aquestes competegravencies la qual cosa milloraragrave aixiacute lrsquoaccioacute educativa

Eacutes especialment necessari des drsquoaquesta mirada pensar en la poblacioacute adolescent amb necessitats especiacutefiques en proceacutes drsquoidentificacioacute i que requereix de la vivegravencia de noves experiegravencies on reforccedilar la seva iden-titat Caldragrave oferir per tant espais de creacioacute i comunicacioacute des de dife-rents llenguatges artiacutestics com la muacutesica el teatre o les arts plagravestiques aixiacute com tambeacute des de lrsquoesport no competitiu com a foacutermula de joc i de gaudir en grup Aquestes pragravectiques i experiegravencies poden esdevenir un marc significatiu perquegrave els adolescents i joves es puguin sentir recone-guts socialment Des de lrsquoEducacioacute 360 caldragrave apostar per la innovacioacute en la generacioacute de propostes de lleure creatives i drsquoexperimentacioacute que puguin connectar amb les necessitats i preocupacions dels adolescents posant especial atencioacute a ajustar els recursos de les comunitats i els ta-lents adolescents aixiacute com promoure un treball en xarxa entre els insti-tuts els punts drsquoinformacioacute juvenil i el teixit associatiu local


Tambeacute amb relacioacute a la poblacioacute adolescent caldragrave generar espais auto-gestionats i participatius la qual cosa possibilita experiegravencies de lleure alternatives on els mateixos participants dissenyen els projectes i srsquohi identifiquen Des de lrsquoEducacioacute 360 seragrave important promoure la presegraven-cia drsquoeducadors que esdevinguin referents en el proceacutes educatiu dels jo-ves amb capacitat de connectar amb els seus interessos i amb els seus llenguatges de manera que es doni continuiumltat i estabilitat als projectes

Finalment assenyalar que lrsquoeducacioacute en valors sempre ha estat un as-pecte essencial en lrsquoeduccioacute en el lleure educacioacute en la qual caldragrave seguir treballant de forma intensa Nomeacutes amb lrsquoeducacioacute no es poden resoldre tots els reptes de desenvolupament perograve una visioacute meacutes humanista de lrsquoeducacioacute pot contribuir a trobar un nou model drsquoatencioacute a les persones guiat per la gestioacute mediambiental i per la cerca de pau inclusioacute i justiacutecia social

Lrsquoaccessibilitat i lrsquoequitat han drsquoestar garantides en la totalitat drsquoes-cenaris del lleure educatiu i srsquoha de promoure la inclusioacute i lrsquoatencioacute a la diversitat

El lleure eacutes un dels agravembits educatius on actualment meacutes incidegravencia te-nen les desigualtats econogravemiques drsquoacceacutes per lrsquoescassetat de poliacutetiques compensadores i per les mesures de contencioacute de la despesa aplicades per les administracions puacutebliques en la conjuntura de crisi econogravemica aspectes que srsquohan traduiumlt en increments de les quotes o reduccioacute de la qualitat de les activitats oferides (Siacutendic de Greuges 2014) Les famiacutelies pobres no disposen dels recursos necessaris per invertir en activitats de lleure en riquidores que formen part consubstancial al costat de les ho-res lectives de lrsquoexperiegravencia educativa dels infants de famiacutelies benes-tants experiegravencies drsquoenriquiment a traveacutes de les quals srsquoenforteixen competegravencies i es desenvolupen els seus talents (Duncan i Murnane 2014) Les classes mitjanes recorren meacutes a aquest tipus drsquoactivitats com-plementagraveries socioculturals i extraescolars fonamentalment per tres tipus de raons


a) Resolen problemes de conciliacioacute de la vida en llars de doble ingreacutesb) Poden pagar-les (cal no oblidar que bona part drsquoaquestes activitats

costen diners)c) Tenen una major consciegravencia dels beneficis que aquestes activitats

procuren als seus fills i filles i estan meacutes disposats a sufragar-les

Amb relacioacute a aquestes situacions socioeconogravemiques hi ha algunes pro-postes que srsquoestan fent respecte drsquoaixograve perograve que cal seguir potenciant i incrementant Soacuten propostes on lrsquoEducacioacute 360 pot desenvolupar un paper especialment actiu i impulsor concretament ens referim a mesu-res com ara

bull La contribucioacute en el disseny i lrsquoaplicacioacute de plans integrals con-tra la pobresa infantil que incloguin el lleure educatiu junta-ment amb les estrategravegies drsquoensenyament el suport a les famiacutelies en la crianccedila dels fills i de conciliacioacute de la vida laboral i familiar la proteccioacute de la infagravencia salut residegravencia i participacioacute poliacutetica Seragrave important per tant promoure la implementacioacute de beques especials per garantir lrsquoacceacutes de tots els infants a sortides i activitats de lleure Tambeacute caldragrave posar en marxa poliacutetiques actives destina-des a evitar lrsquoexclusioacute social en el lleure o una excessiva especialit-zacioacute de la xarxa Existeix el risc de crear uns serveis de lleure per a aquells grups socials que no poden costejar les seves activitats se-gregats de la resta de la comunitat Cal que les administracions puacute-bliques garanteixin lrsquoexercici dels drets dels ciutadans alhora que les entitats han drsquoactuar decididament en favor drsquoambdoacutes principis En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 pot afavorir el desenvolupament i lrsquoestabliment de mesures que permetin la participacioacute dels infants en situacioacute de vulnerabilitat en les activitats que srsquoofereixen en la comunitat i des de la comunitat

bull La superacioacute del discurs de restriccioacute econogravemica vinculada a la fallida de lrsquoEstat de Benestar i de la recessioacute econogravemica cercant noves vies per a la dotacioacute logiacutestica drsquoactivitats de lleure educatiu


que treballen per la inclusioacute comunitagraveria Srsquohan drsquoidear mecanis-mes per reforccedilar el teixit associatiu i fer factible lrsquoacceacutes de tots els infants a les activitats extraescolars lrsquoespai migdia i garantir la im-plementacioacute local drsquoequipaments com les ludoteques i recursos com els CO i els SIS En aquest context cal fer partiacutecips les grans empreses i les macroorganitzacions davant la lluita contra la pobre-sa infantil i lrsquoabordatge de les situacions de vulnerabilitat i desi-gualtat aixiacute com a lrsquohora drsquoestablir mecanismes i respostes globals per evitar-ne la cronificacioacute

bull El desenvolupament drsquoun treball conjunt des de les escoles els serveis socials o els centres de salut per donar a conegraveixer a les fa-miacutelies els recursos i els serveis de lleure educatiu Aquesta promo-cioacute eacutes especialment necessagraveria per a les famiacutelies nouvingudes provinents de cultures o drsquoentorns sense una tradicioacute drsquoeducacioacute en el lleure Cal destacar lrsquoexistegravencia de projectes com la prescripcioacute social (PrS) on els metges de lrsquoatencioacute primagraveria poden derivar els pacients a activitats de caire comunitari (tallers culturals activitats esportives) amb lrsquoobjectiu de promoure la participacioacute comunitagrave-ria reduint lrsquoaiumlllament social i millorant la salut mental aixiacute com la qualitat de vida dels ciutadans LrsquoEducacioacute 360 podragrave connectar amb els diferents agents per establir sistemes de comunicacioacute efi-caccedilos que garanteixin lrsquoacceacutes a la informacioacute

bull La realitzacioacute de projectes drsquoeducacioacute inclusiva en el marc del lleure educatiu La inclusioacute entesa com a efecte de la participacioacute en activitats i entitats de lleure educatiu perograve tambeacute la inclusioacute com a perspectiva des de la qual es planteja que aquestes activitats siguin inclusives eacutes a dir on srsquoaccepti la diversitat i la diferegravencia com a valor i que les activitats que es realitzin possibilitin la par-ticipacioacute de totes les persones sense discriminacioacute de cap tipus (Madariaga 2004) La importagravencia que totes les persones puguin ser valorades i tenir veu partint de les capacitats individuals Es-tem parlant drsquoactivitats per tant que fomentin la participacioacute i la


comunicacioacute de colmiddotlectius com en el cas de la diversitat funcional que normalment veuen dificultades en aquesta participacioacute (Fan-tova 2004) (Alonso i Artetxe 2019) Especialment important amb relacioacute a lrsquoeducacioacute inclusiva eacutes el treball amb dues poblacions en el marc del lleure educatiundash Amb relacioacute a les poblacions migrants des de les entitats de lleu-

re educatiu i els dispositius socioculturals caldragrave apropar-se meacutes i millor a conegraveixer la realitat drsquoaquestes persones que pro venen de processos migratoris oferint espais de diagraveleg des dels quals construir estrategravegies conjuntes coneixent-ne les cosmo logies no tractant els immigrants com a un uacutenic colmiddotlectiu ja que cada cul-tura teacute caracteriacutestiques progravepies trencant prejudicis i sent tole-rants amb les diversitats etnoculturals Diversos estu dis mostren que les activitats en quegrave prenen part adolescents migrants con-tribueixen al seu desenvolupament interpersonal establint re-lacions amb meacutes persones i a canvi tambeacute ajuden a ampliar les xarxes socials dels mateixos subjectes (Eccles i Templeton 2002) Tambeacute les activitats extracurriculars que es produeixen a traveacutes de lrsquooci i el lleure educatiu esdevenen especialment importants per a la seva inclusioacute en la societat drsquoacollida (Blomfield i Barber 2011) Aixiacute mateix srsquohan destacat els beneficis que teacute participar en activitats drsquooci i lleure amb relacioacute a la cohesioacute social (Baker i Cohen 2008 Ortega i Bayon 2014 Garcia-Roca 2004 Arangu-ren 2012) i a la qualitat de vida de les persones i dels territoris (Marchesi Tedesco i Coll 2011 Casas 2012)

ndash Amb relacioacute als infants adolescents i joves amb necessitats edu-catives especials i amb diversitat funcional cal seguir generant escenaris drsquoinclusioacute proparticipativa des de la proximitat Eacutes imprescindible seguir realitzant tasques de sensibilitzacioacute evi-tant la discriminacioacute alhora que cal establir recursos econogravemics puacuteblics suficients i garantir mecanismes de suport a les famiacuteli-es especialment en entorns rurals i en el cas dels adolescents i joves que ja no tenen la cobertura de lrsquoescola pel que fa al lleure educatiu


bull En territoris on no existeixen esplais ni agrupaments escoltes eacutes important que srsquoincentivi lrsquoassociacionisme infantil i juvenil a traveacutes drsquoaccions com per exemple comptar amb joves de la co-munitat com a principals promotors drsquoaquesta iniciativa En aquest sentit caldragrave detectar i promocionar joves que viuen al territori oferint-los formacions i suport tegravecnic per tal de facilitar la sostenibilitat dels projectes i la vinculacioacute dels infants i les famiacute-lies a aquestes propostes educatives Un exemple drsquoincentivacioacute en els territoris des de les administracions puacutebliques eacutes el programa Baobab de lrsquoAjuntament de Barcelona que conjuntament amb les entitats de base volen donar resposta a les necessitats educatives detectades als barris drsquoaccioacute prioritagraveria del Pla de Barris Unes pro-postes que podrien tambeacute disposar de la complicitat de les entitats de segon nivell

La UNESCO (2015) ens proposa repensar lrsquoeducacioacute i per tant en el nostre cas repensar el lleure educatiu Repensar-lo implica recon-textualitzar lrsquoeducacioacute com un beacute comuacute i com una responsabilitat compartida entre la societat civil lrsquoestat i el mercat aplicant-hi cri-teris drsquoequitat i drsquoigualtat drsquooportunitats on lrsquoEducacioacute 360 esdeveacute un espai idoni des drsquoon revisar i actualitzar aquests plantejaments

La transversalitat per a la construccioacute de propostes educatives inte-grals i integrades en el marc del lleure educatiu

Les administracions puacutebliques especialment les drsquoagravembit local tenen un paper protagonista en lrsquoarticulacioacute de poliacutetiques inclusives i transversals Una transversalitat que es tradueix en la necessitat de generar expe-riegravencies de lleure educatiu que incorporin diverses dimensions de les per sones i que articulin diferents agraverees de desenvolupament com lrsquoes-port les arts les relacions socials la participacioacute la cooperacioacute o el com-promiacutes ciutadagrave i social Des drsquoaquesta perspectiva lrsquoEducacioacute 360 pot generar xarxes de colmiddotlaboracioacute entre les persones el teixit associatiu i les


administracions de manera que es fomenti una ciutadania activa i com-promesa pel beacute comuacute

El treball transversal entre els diferents departaments io agraverees de les administracions puacutebliques permet a meacutes un millor aprofitament dels recursos puacuteblics una millor identificacioacute de les necessitats drsquoinfants i joves Per exemple el treball conjunt entre serveis socials i joventut o cultura pot facilitar que els professionals puguin detectar necessitats i connectar la poblacioacute amb els recursos i els equipaments de lleure (cen-tres ciacutevics ludoteques biblioteques) per tal drsquoafavorir una major inte-gracioacute en aquests recursos on podran desenvolupar-se i generar noves relacions

Potenciar experiegravencies de lleure per a tota la ciutadania esdevindragrave una oportunitat per a la generacioacute de capital humagrave La inversioacute des de les poliacutetiques puacutebliques en serveis i recursos de lleure educatiu permetragrave comptar amb persones compromeses que des drsquoagraverees de coneixement diverses construiran la vida comunitagraveria i establiran espais drsquoajuda i co-operacioacute entre iguals Un capital humagrave fort possibilita una corresponsa-bilitacioacute en els afers comuns i repercuteix en la construccioacute de noves poliacutetiques sorgides i impulsades des de la mateixa ciutadania iniciatives per tant ajustades a les necessitats i motivacions de la poblacioacute

Dur a terme actuacions com les esmentades requereix una major inversioacute des de les administracions puacutebliques en els recursos i serveis de lleure Soacuten recursos que es concreten en ajuts directes als infants adolescents i joves i les seves famiacutelies mitjanccedilant beques que hi possibilitin lrsquoacceacutes tambeacute recursos per millorar els canals de comunicacioacute de manera que es promogui la democratitzacioacute del lleure especialment entre els infants i famiacutelies que no han viscut aquestes experiegravencies educatives i que en molts casos no les coneixen En el cas de famiacutelies en situacioacute de vulnera-bilitat que participen en els centres oberts o serveis drsquointervencioacute socio-educatives o que soacuten ateses pels serveis socials els seus professionals poden ser un bon canal de transmissioacute dels beneficis drsquoaquestes activitats


Tambeacute caldragrave que des de les administracions puacutebliques srsquoofereixin recur-sos per dignificar espais i locals on portar a terme lrsquoactivitat de lleure de cara a afavorir una millor qualitat educativa Disposar drsquoespais adequats pot contribuir a crear climes educatius meacutes eficients i a dignificar aquest sector educatiu

Des de lrsquoEducacioacute 360 caldragrave per tant activar i promoure estructures de coordinacioacute per fomentar entre professionals i agents de la comunitat estructures estables per a la transmissioacute drsquoinformacioacute sobre els recursos i serveis de lleure creant alhora materials que ajudin al seu coneixement

El lleure educatiu com a activador de comunitats afavoridor de par-ticipacioacute social i promotor de cohesioacute social

Davant drsquouna societat complexa diversificada i amb desigualtats socials es fa necessari recuperar el territori el barri els entorns propers de rela-cioacute aixiacute com la construccioacute de xarxes de suport per a les persones I en aquest sentit les entitats de lleure soacuten especialment constructores de cohesioacute social i drsquoactivacioacute comunitagraveria Cal destacar tambeacute que el seu arrelament al territori i la seva capacitat de construir i participar en la cultura local afavoreix la creacioacute i la construccioacute de relacions i xarxes ve-iumlnals la qual cosa ajuda a millorar la convivegravencia mdashconvivegravencia entre diferents cultures entre diferents generacions i entre diferents pensa-ments i creences Xarxes especialment importants per a aquelles perso-nes i famiacutelies meacutes vulnerables que requereixen una major atencioacute personal i comunitagraveria El lleure educatiu esdeveacute per tant un espai i un context privilegiat per connectar persones programes institucions i cul-tures de manera que lrsquoEducacioacute 360 esdeveacute una oportunitat per seguir promovent el lleure educatiu com a espai de participacioacute i drsquoactivacioacute comunitagraveria a partir de les seves mesures i principis

Des dels seus inicis els centres de lleure educatiu han estat espais idonis on aprendre i practicar la participacioacute social Les assemblees els debats la realitzacioacute de projectes la vida grupal entre drsquoaltres soacuten metodologies


i estructures que afavoreixen aquest aprenentatge i aquesta pragravectica Hi ha estudis que mostren aquest fet Soacuten estudis que confirmen que quan els infants han viscut aquestes experiegravencies des de petits incorporen aquests aprenentatges i aquestes pragravectiques en els seus espais de vida quotidiana i en la seva vida professional Un estudi recent portat a terme per investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Ra-mon Llull (Novella Llena Noguera Goacutemez Morata Trilla Agud Cifre-Mas 2014) mostra com entre els joves que van participar quan eren infants en experiegravencies de lleure un 937 manifesten que haver parti-cipat en aquestes activitats els havia influiumlt de forma intensa en les seves vides xifra molt superior a la de la resta de grups (escola un 864 i con-sells infantils un 355 ) Una possible raoacute per explicar aquesta notable diferegravencia podria referir-se al major grau de voluntarietat present en les entitats drsquoeducacioacute en el lleure i potser que allograve que un pot escollir de forma voluntagraveria teacute un major poder de repercussioacute genuiumlna en un mateix que allograve que ja ens ve donat

Tambeacute cal fer referegravencia a com la pragravectica de la participacioacute afavoreix que els infants i joves desenvolupin un model de ciutadania amb capaci-tat de mobilitzacioacute i activisme social especialment

a) Construint associacionisme b) Promovent espais de debat i de reivindicacioacute social i poliacuteticac) Desenvolupant rols i funcions mediadores entre la ciutadania i les

administracions Destaquem projectes com els que porten a terme la Fundacioacute Marianao o lrsquoAssociacioacute Educativa Iacutetaca en el marc del projecte Intervencioacute Comunitagraveria Intercultural (ICI) que mitjan-ccedilant activitats comunitagraveries permeten als joves aportar els seus sa-bers a la comunitat a partir de ndash Cursos i exhibicions de hip-hop o grafitsndash Participacioacute dels joves en espais de debat sobre quumlestions relaci-

onades amb els barris com la salut comunitagraveria o la intercultura-litat i diversitat cultural i religiosa entre drsquoaltres


Perograve malgrat el lleure educatiu eacutes un espai privilegiat per desenvolupar i promoure la participacioacute social i per activar xarxes posant en contacte persones cultures i creences tambeacute cal tenir present i considerar per part de tots els agents educatius i estaments poliacutetics que la participacioacute eacutes quelcom que cal aprendre i practicar LrsquoEducacioacute 360 a traveacutes de la sistematitzacioacute de coneixements i metodologies pot ser promotora drsquoaquestes pragravectiques i processos En aquest sentit es fa necessari seguir promovent en el marc de les entitats de lleure educatiu conjuntament amb altres actors socials (AAPP famiacutelies escola etc) lrsquoaprenentatge i la pragravectica de les competegravencies participatives i ciutadanes Desenvolupar per tant aquestes competegravencies implica posar en pragravectica un conjunt drsquoaccions com per exemple la realitzacioacute drsquouna adequada i rigorosa pla-nificacioacute educativa de la participacioacute la formacioacute dels educadors i dels mestres en tegravecniques i metodologies participatives el desenvolupament de projectes i accions que facin possible lrsquoexperimentacioacute de la participa-cioacute en entorns reals etc En aquest sentit tambeacute eacutes especialment signifi-catiu seguir promovent des del suport de les AAPP i drsquoaltres agents el contacte i la relacioacute dels infants amb els monitors i caps mdashjoves i adults referentsmdash de manera que aquesta relacioacute esdeveacute una experiegravencia genu-iumlna de modelatge de vivegravencia i drsquoaprenentatge de valors ciacutevics i solidaris aixiacute com tambeacute un aprenentatge directe i viu drsquoun model de ciutadania activa i compromesa pel beacute comuacute

Especialment important per a la promocioacute de la cohesioacute social eacutes el tre-ball en xarxa per interconnectar i crear sinergies entre tots els agents de la comunitat administracions puacutebliques associacionisme tercer sector i empresa privada Treball en xarxa que hauragrave de centrar la seva actuacioacute especialment en el desenvolupament integral dels infants i adolescents i no tant en les funcions i rols dels diferents agents i serveis En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 esdeveacute una excelmiddotlent oportunitat per promoure i activar sistemes de coordinacioacute i de treball conjunt entre les diferents instagravencies educatives Eacutes important que tots els agents de la comunitat (salut educacioacute cultura serveis socialshellip) treballin de forma conjunta reconeixent-se muacutetuament i actuant com a guies que ajuden els nens


i joves a desenvolupar-se promovent lrsquoactitud contiacutenua drsquoaprendre a aprendre i el desenvolupament de competegravencies fonamentals Existeixen experiegravencies reeixides de treball conjunt com ara els centres drsquoesplai drsquoatencioacute diagraveria o centres oberts que evidencien el valor drsquoaquest tipus de treball conjunt i corresponsable (Siacutendic 2014) Tambeacute caldragrave que les administracions puacutebliques promoguin la participacioacute de les entitats de lleure en les estructures de coordinacioacute en lrsquoagravembit educatiu general (com els consells escolars municipals les taules territorials les comissions so-cials etc) (Siacutendic 2014)

El lleure educatiu com a espai per al desenvolupament de competegraven-cies acadegravemiques drsquoocupabilitat i participatives Cal avanccedilar en el seu disseny i avaluacioacute

El lleure educatiu permet el desenvolupament de competegravencies acadegravemi-ques drsquoocupabilitat i participatives fruit de processos de formacioacute inte-grals i holiacutestics El lleure esdeveacute per als infants i jo ves un espai contro lat i a la vegada lliure on poden fer emergir les seves capacitats exercint-les i perfeccionant-les amb lrsquoacom pa nyament drsquoun adult-referent Algunes drsquoaquestes competegravencies seran uacutetils per a la vida acadegravemica i professional dels joves tal com mostren els resultats de lrsquoestudi Competencias clave desarrolladas en el tiempo libre educativo relevantes para el eacutexito escolar y la mejora de la ocupabilidad juvenil (2018) desenvolupat per la Facultat drsquoEducacioacute Social i Treball Social Pere Tarreacutes-URL El lleure educatiu con-tribueix a la millora de les competegravencies com la presa de decisions i la resolucioacute de problemes la flexibilitat i el treball en equip

LrsquoEducacioacute 360 pot contribuir a sensibilitzar educadors famiacutelies i la so-cietat en general dels beneficis que la pragravectica del lleure educatiu pot aportar al desenvolupament drsquoaquestes competegravencies Concretament seragrave important donar suport i promoure avaluacions i recerques que po-sin en valor els efectes que les experiegravencies de lleure produeixen en els infants i joves tant en lrsquoagravembit acadegravemic com en el laboral aixiacute com tam-beacute en la vivegravencia i la pragravectica de les competegravencies participatives Tambeacute


caldragrave dissenyar formacions i produir materials pedagogravegics adreccedilats a educadors que facilitin la planificacioacute i lrsquoaplicacioacute drsquoestrategravegies metodo-logravegiques per a lrsquoassoliment drsquoaquestes competegravencies Sensibilitzar lrsquoesco-la els centres educatius i lrsquoagravembit empresarial sobre els beneficis que lrsquoeducacioacute en el lleure aporta per al desenvolupament drsquoaquestes compe-tegravencies esdeveacute una tasca drsquoespecial rellevagravencia on lrsquoEducacioacute 360 pot incidir

El reconeixement del lleure educatiu per part de tots els agents de la comunitat Un repte a desenvolupar

LrsquoEducacioacute 360 pot afavorir una ampliacioacute de mirada pel que fa al reco-neixement del lleure educatiu com un agravembit cada vegada meacutes impor-tant de desenvolupament dels infants i joves Concretament caldragrave posar lrsquoatencioacute en una segraverie drsquoaspectes on el lleure educatiu eacutes necessari que pugui avanccedilar perograve que requereix el suport de les administracions puacutebliques i altres agravembits educatius mitjanccedilant lrsquoincrement de mesures que ho facin possible Tot seguit assenyalem algunes mesures i propostes a considerar

bull En primer lloc caldragrave avanccedilar en la qualitat dels projectes de lleure educatiu mitjanccedilant accions com a) La qualificacioacute i continuiumltat dels educadors i els cagraverrecs directius b) La formacioacute bagravesica i continuada de monitors i directors de lleu-

re educatiu i drsquoanimadors socioculturalsc) Lrsquoestabliment drsquoindicadors drsquoavaluacioacute per veure lrsquoevolucioacute de

les activitats i el seu impacte per valorar els canvis generats en les persones i en les comunitats

d) La realitzacioacute drsquoestudis i investigacions que puguin tambeacute inci-dir en les poliacutetiques puacutebliques que garanteixin un acceacutes meacutes igualitari i de qualitat

bull En segon lloc tambeacute caldragrave establir ponts i llaccedilos entre els di fe rents agravembits educatius especialment en el context escolar LrsquoEducacioacute 360


pot ampliar els punts drsquoanagravelisi entre lrsquoescola i el lleure aportant reflexions i pragravectiques que puguin afavorir la corresponsabilitat i la complementarietat entre les diferents institucions educatives Aquests llaccedilos soacuten cada vegada meacutes intensos i hi ha un major re-coneixement per part de lrsquoescola vers el lleure educatiu perograve enca-ra ens trobem amb una realitat que eacutes una mica lluny drsquoun adequat reconeixement per part de lrsquoescola sobre les contribucions del lleu-re educatiu als infants i joves en el seu proceacutes drsquoaprenentatge En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 pot contribuir a visibilitzar i a ac-tivar aquesta relacioacute posant en valor com les pedagogies escolars i les pedagogies del lleure srsquohan influiumlt i enriquit muacutetuament i tam-beacute com srsquohan intercanviat mdashinformalmentmdash megravetodes o srsquohan reela-borat estrategravegies i recursos presos drsquoaltres tradicions Sovint els moviments de lrsquoescola activa i de renovacioacute pedagogravegica han inspi-rat el lleure educatiu i els megravetodes del lleure educatiu srsquohan incor-porat a lrsquoescola

bull En tercer lloc caldragrave donar respostes efectives per part de les ins-tagravencies poliacutetiques als degraveficits de reconeixement social dels edu ca-dors Un dels principals problemes estructurals que pateix lrsquoagravembit del lleure educatiu fa referegravencia a la rotacioacute dels educadors que han de fer possible el desenvolupament de les activitats Nombro-ses entitats de lleure educatiu de caragravecter associatiu tenen difi cul-tats per captar i retenir al llarg del temps els educadors voluntaris I en aquesta liacutenia els serveis que funcionen amb educadors con-tractats tambeacute pateixen problemes drsquoelevada rotacioacute laboral (Siacuten-dic 2014)

bull Cal destacar en quart lloc la importagravencia de reconegraveixer les com-petegravencies que els infants adolescents i joves que participen en es-pais de lleure educatiu assoleixen participant com a nens o com a joves voluntaris en aquests espais i experiegravencies El moacuten professio-nal cada vegada eacutes meacutes sensible a reconegraveixer aquestes compe-tegravencies en lrsquoagravembit laboral perograve encara es necessiten respostes operatives que atorguin valor a aquestes pragravectiques com per exem-ple promovent lrsquoacreditacioacute de competegravencies professionals que


posen en valor els aprenentatges assolits en els entorns de volunta-riat En un moment com lrsquoactual en el qual lrsquoemprenedoria ja sigui social o empresarial eacutes una realitat cada vegada meacutes present les entitats de lleure educatiu soacuten espais excepcionals drsquoexperimenta-cioacute per assumir riscos i provar formes diferents de fer les coses amb autono mia perograve tambeacute amb lrsquoacompanyament dels educadors Programes com el Reconoce liderat per la Confederacioacute de Centres Juvenils Don Bosco en colmiddotlaboracioacute amb la Federacioacute Didania i ASDE Scouts drsquoEspanya posa en valor lrsquoexperiegravencia del voluntariat que treballa en lrsquoagravembit del lleure educatiu per sensi bilitzar el teixit empresarial i la societat en general sobre les competegravencies adquiri-des pel voluntariat i per millorar lrsquoocupabilitat dels joves

bull Finalment caldragrave seguir treballant i en aquest sentit lrsquoaportacioacute de lrsquoEducacioacute 360 seragrave clau en lrsquoacompanyament als joves que dia a dia srsquoimpliquen de forma voluntagraveria amb les entitats de lleure educatiu oferint propostes de qualitat als infants i adolescents que hi par ticipen Un suport que ha de tenir en compte diverses esferes garantir lrsquoacceacutes als equipaments on desenvolupar les propostes educatives disposar de recursos formatius que els permetin adqui-rir eines tegravecniques i pedagogravegiques i finalment reconegraveixer per part de tots els agents i instagravencies educatives socials i poliacutetiques el valor social que aquests joves aporten a la societat i a la construccioacute de noves ciutadanies

Bibliografia

Ajuntament de BarcelonA (2014) Barogravemetre drsquoinfagravencia i famiacutelies a Barcelona

Ajuntament de Barcelona (2018) Memograveria de lrsquoAgraverea de Drets Socials 2017 Disponible a httpsajuntamentbarcelonacatdretssocialssites

defaultfilesarxius-documentsmemoria-area-drets-socials-2017pdf

(Consulta 29042019)


Alianccedila Educacioacute 360 (2019) Competegravencies per a la vida en el lleure educatiu Redaccioacute Alex Muntildeoz Edita Fundacioacute Jaume Bofill Dispo-nible a httpswwweducacio360catwp-contentuploads201904PublicaciC3B3_lleure_webpdf (Consulta 08042019)

Alonso I i Artetxe K (Ed) (2019) Educacioacuten en el Tiempo Libre La inclusioacuten en el centro Octaedro Barcelona

Aranguren L (2012) laquoVoluntariado educacioacuten y ciudadaniacutearaquo Revista drsquoEducacioacute Social 50 p 102-112

Armengol C (2006) Perspectives de lrsquoeducacioacute en el lleure Barcelona Ed Claret Colmiddotleccioacute Animacioacute Sociocultural nuacutem 28

Armengol C (2012) La intervencioacute en el lleure drsquoinfants i joves panoragrave-mica de la diversitat Educacioacute Social Revista drsquointervencioacute Socioedu-cativa 50 p 46-68 Disponible a httpwwwracocatindexphpEducacioSocialarticleviewFile255365342294

Baker S i Cohen B (2008) laquoFrom snuggling and snogging to sampling and scratching girlsrsquo nonparticipation in community-based music activitiesraquo Youth and Society

Blomfield C J i Barber B (2011) laquoDevelopmental experiences during extracurricular activities and Australian adolescents self-concept Par-ticularly important for youth from disadvantaged schoolsraquo Journal of youth and adolescence

Casas F (2012) Calidad de vida y bienestar infantil subjetivo en Espantildea (p 315) Madrid

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (2019) Foment de la participacioacute i lrsquoassociacionisme juvenil middot Reflexions del jovent per als i les professionals de Joventut Barcelona Disponible a httpswwwdibacatdocuments95670214629192reflexions+pel+foment+de+l27associacionisme14b34865-16bd-4ca8-8e1b-ccb9da5c15cd

Consorci de Barcelona (2018) Article laquo26679 alumnes de la ciutat reben lrsquoajut de menjador aquest curs 2018-2019raquo En data 16 de novembre de 2018 Disponible a httpswwwedubcncatcanoticiesdetall50890 (Consulta 29042019)


Creu Roja (2018) laquoPobresa intermitent entre la recuperacioacute i la cronifi-cacioacuteraquo Observatori 11egrave estudi LrsquoObservatori Disponible a httpwwwcreurojaorgAPcm5745P242L8Pobresa-intermintent--entre-la-re-cuperacio-i-la-cronificacio---11e-estudiaspx (Consulta 29042019)

Duncan G J i Murnane R J (2014) laquoLa creciente desigualdad de in-gresos amenaza la educacioacuten estadounidenseraquo Phi Delta Kappan vol 95 nuacutem 6 Disponible a httpsjournalssagepubcomdoi101177 003172171409500603

Eccles J i Templeton J (2002) laquoActividades extracurriculares y otras actividades extraescolares para joacutevenes Revisioacuten de la investigacioacuten en educacioacutenraquo Vol 26 nuacutem 1

Estivill J (2018) Diagnosi de les entitats de lleure educatiu a la ciutat PRISMA Departament de Joventut Novembre 2018 Disponible a httpsajuntamentbarcelonacatdretssocialssitesdefaultfilesar-xius-documents15-taulalleurejoc_diagnosientitatsassociacionismepdf (Consulta 29042019)

fedaia (2018) Article laquoLa Fedaia treu els centres oberts al carrerraquo Data 7 de juliol de 2018 Disponible a httpwwwfedaiaorgtemesla-feda-ia-treu-els-centres-oberts-al-carrer (Consulta 29042019)

Fundacioacute Probitas Disponible a httpswwwfundacionprobitasorgcawhat-is-rai (Consulta 26072019)

Garciacutea Roca J (2004) Poliacuteticas y programas de participacioacuten social Madrid Editorial Siacutentesis

Generalitat de Catalunya (1989) Decret 2191989 drsquo1 drsquoagost de dele-gacioacute de competegravencies de la Generalitat a les comarques en mategraveria drsquoensenyament httpsdogcvlexesviddelegacio-compet-ncies-co-marques-mat-ria-36517526

Generalitat de Catalunya (1991) Convencioacute sobre dels Drets dels In-fants Adoptada per lrsquoAssemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 Disponible a httptreballiaferssocialsgencatcatwebcontent03ambits_tematics07infanciaiadolescenciaobser-


vatori_drets_infanciadestacats_columna_dretaConvencio_drets_in-fanciapdf

Generalitat de Catalunya (2009) Llei 122009 de 10 de juliol drsquoEdu-cacioacute (LEC) Quaderns de legislacioacute Nuacutem 82 Disponible a httpen-senyamentgencatcatwebcontenthomedepartamentnormativanormativa-educaciolec_12_2009pdf

Generalitat de Catalunya (2013) Pacte per la infagravencia Disponible a httptreballiaferssocialsgencatcatwebcontent03ambits_tematics07infanciaiadolescenciapacte_infancia__catalunyapacte_infan-cia_catalunya___juliol_2013pdf

Generalitat de Catalunya (2015) Mocioacute 196X del Parlament de Cata-lunya sobre menjadors escolars aprovada el 16 drsquoabril de 2015 BOPC 541 (Consulta 29052019)

Generalitat de Catalunya (2015) Resolucioacute EMO15282015 de 25 de juny per la qual es disposa la inscripcioacute i la publicacioacute del III Conveni colmiddotlectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya per als anys 2011 a 2016 (codi de conveni nuacutem 79002295012003) DOGC Nuacutem 6910 - 1072015 Disponible a httpjovecatgencatcatwebcon-tent_documentsarxiuvacances_i_estadescaus__esplais__altres_en-titats_educacio_lleurenormativa3r_Conveni_collectiu_sector_lleu-re_educatiu_anys_2011_2016pdf

Generalitat de Catalunya(2016) Decret 2672016 de les activitats drsquoeducacioacute en el lleure en les quals participen menors de 18 anys de da-ta de 5 de juliol de 2016 Direccioacute General de Joventut Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelia DOGC Nuacutem 7157 Disponible a httpjovecatgencatcatcatemesvacances_i_estadesActivitats_edu-cacio_lleure_Recursos_entitats_empresesNormativa-dactivitatsin-dexhtml

Generalitat de Catalunya (2016-2017) Projecte de llei de contractes de serveis a les persones Parlament de Catalunya Disponible a httpswwwparlamentcatwebactivitat-parlamentariainiciatives-legislati-vesantecedents-lleiindexhtmlp_id=270285713ampformat_contingut= Damphr_contingut=PC_EXP_PROJECTES_LLEI (Consulta 29042019)


Generalitat de Catalunya (2017) Mapa de Recursos i Serveis de 2016Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia Departament drsquoAfers Socials Treball i Famiacutelies Juliol 2017 Disponible a httptreballiaferssocialsgencatcatwebcontent03ambits_tematics07infanciaiadolescenciadades_sistema_proteccioMapa_Recursos_2016pdf (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya(2017) Mocioacute 155XI del Parlament de Ca-talunya sobre futur decret de menjadors escolars aprovada el 8 de setembre de 2017 BOPC 511

Generalitat de Catalunya(2017) RESOLUCIOacute ENS21972017 de 5 de setembre per la qual srsquoobre el procediment de convocatograveria puacuteblica per a la concessioacute de subvencions destinades al financcedilament de despeses de personal dels monitors de menjador esbarjo i transport dels centres edu-catius privats concertats drsquoeducacioacute especial Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya Disponible a httpensenyamentgen-catcatcatramitstramits-temesSubvencions-monitors-privats-con-certats-ee

Generalitat de Catalunya (2017-2019) Ludotequescat Web especia-litzada Dades relacionades amb les ludoteques Disponible a httpwwwludotequescatca (Consulta 29042019) Espai per a professio-nals Disponible a httpespaiprofessionalsludotequescat (Con sulta 29042019)

Generalitat de Catalunya(2018) Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2018 Serveis Socials Equipaments per a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia Centres i places Per tipus Comarques i Aran Disponible a httpswwwides-catcatpubid=aecampn=852 (Consulta29042019)

Generalitat de Catalunya (2018) Cens drsquoEntitats Juvenils de la Direc-cioacute General de Joventut (DGJ) Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies la Generalitat de Catalunya Dades obertes a data de 31 de desembre de 2018 i dades a data de 8 de gener de 2019 Disponibles a httptreballiaferssocialsgencatcatcaambits_tematicsjoventutassociacionisme_i_participaciocens_d_entitats_juvenilsindexhtml (Consulta 29042019)


Generalitat de Catalunya (2018) Cens drsquoEntitats Juvenils de la Direc-cioacute General de Joventut (DGJ) Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies la Generalitat de Catalunya Evolucioacute drsquoactivitats notificades Periacuteode 1981-2018 Disponibles a httpjovecatgencatcatcatemesvacances_i_estadesActivitats_educacio_lleure_Recursos_entitats_em-presesdades_estadistiques (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya(2018) Les ludoteques del demagrave Com les imaginem Proceacutes drsquoinnovacioacute 2017 de les ludoteques catalanes Col-leccioacute Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comunitagraveria nuacutem 1 Disponi-ble a httpdixitgencatcatwebcontenthome04recursos02publicacions02publicacions_de_bsf09accio_civica_tercer_sector_volunta-riatludoteques_dema_imaginemludoteques_dema_imaginempdf (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2018 Joventut Activitats juvenils de vacances Activitats i assistents Ides-cat Disponible a httpswwwidescatcatpubid=aecampn=812 (Con-sulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2018 Joventut Entitats juvenils per tipus Idescat Disponible a httpswwwidescatcatpubaec813 (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2018 Joventut Entitats juvenils Per tipus Metodologia Per tipus Comar-ques i Aran Idescat Disponible a httpswwwidescatcatpubid= aecampn=813ampm=m (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2018 Joventut Instalmiddotlacions Per tipus Comarques i Aran Idescat Dispo-nible a httpswwwidescatcatpubid=aecampn=811 (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Informe Anual 2018 Direccioacute Gene-ral de Joventut (DGJ) Departament de Treball Afers Socials i Famiacute lies la Generalitat de Catalunya Disponible a httpjovecatgencatcatwebcontent_documentsarxiuvacances_i_estadescaus__esplais__al-


tres_entitats_educacio_lleuredades_estadistiquesInforme_resum-Any-2018pdf (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Informe drsquoEstiu 2018 Direccioacute Gene-ral de Joventut (DGJ) Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies la Generalitat de Catalunya Disponible a httpjovecatgencatcatwebcontent_documentsarxiuvacances_i_estadescaus__esplais__altres_entitats_educacio_lleuredades_estadistiquesInforme_resum_es-tiu_2018_jovecatpdf (Consulta 29042019)

Madariaga A (2004) Acortando la distancia entre el ocio integrador y el ocio inclusivo Ocio inclusioacuten y discapacidad Deusto Universidad

Marchesi A Tedesco J C i Coll C (2011) Calidad equidad y reformas en la ensentildeanza (F Santillana Ed) (p 170) Madrid

Mayoral Simoacute J (2017) Document laquoLiacutenies de treball en el desplegament del model de SISraquo Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdo-lescegravencia Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies Generalitat de Catalunya Amb data de 6 drsquoabril de 2017 Disponible a httpwwwacmcatsitesdefaultfilesmanual_uploadscomissionsactes_jornadespresentacio_desplegament_model_sispdf (Consulta 29042019)

Morata T (2017) laquoEls drets lsquoperifegravericsrsquo de la infagravenciaraquo Diari Ara Dis ponible a httpswwwaracatopiniodrets-periferics-infancia_ 0_1909609033html

Morata T i Garreta F (2012) laquoEl lleure com a dinamitzador io acti vador de comunitatslaquo Educacioacute social Revista drsquoIntervencioacute Socioeduca-tiva Nuacutem 50 p 11-30 Disponible a httpswwwracocatindexphpEducacioSocialarticleview255363342292 (Consulta 06042019)

Novella A llena A Noguera E Goacutemez M Morata T Trilla J Agud i Cifre-Mas J (2014) Participacioacuten infantil y construccioacuten de la ciudadaniacutea Barcelona GRAOacute

Ortega C i Bayoacuten F (coords) (2014) laquoEl papel del ocio en la construc-cioacuten social del jovenraquo Documentos de Estudios de ocio 51 Bilbao Uni-versidad de Deusto


Plataforma drsquoInfagravencia de Catalunya (2014) Reptes per a la in fagravencia a la Catalunya actual 2012-2014 Disponible a httpwwwtercersectorcatsiteswwwtercersectorcatfilesdocument_propostes_pin-cat_2012_-2014_0pdf (Consulta 27052019)

Puente A i Rodriguez P (2019) Article Segregacioacute escolar la con-certada assumeix menys de la meitat dels alumnes pobres que li tocarienraquo Disponible a httpdiarieducaciocatsegregacio-escolar-la-concertada-assumeix-menys-de-la-meitat-dels-alumnes-pobres-que-li-tocarien (Consulta 29042019)

Ravetllat I i Sanabria C (2016) laquoLa participacioacuten social de la infan-cia y la adolescencia a nivel municipal El derecho del nintildeo a ser to-mado en consideracioacutenraquo Revista Internacional de Investigacioacuten en Ciencias Sociales 12 Disponible a httpsdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=5619197

Ruiz de Gauna R ( 2012) laquoLrsquoeducacioacute en el lleure a lrsquoinici del segle xxi a Catalunyaraquo Educacioacute social Revista drsquointervencioacute socioeducativa nuacutem 50 p 68-79 Disponible a httpswwwracocatindexphpEdu-cacioSocialarticleview255367 (Consulta 06052019)

Siacutendic de Greuges de Catalunya ( 2010) La provisioacute i lrsquoacceacutes als serveis de transport i menjador escolar Informe extraordinari a Catalunya Maig de 2010 Disponible a httpwwwsindiccatsiteunitFiles2729transport-idiomes20amb20portades20per20webpdf (Consul-ta 29042019)

Siacutendic de Greuges de Catalunya ( 2014) Informe sobre el dret al lleure i a les sortides i cologravenies escolars Juny de 2014 Disponible a httpwwwsindiccatsiteunitFiles3687Informe20sobre20el20lleure20educatiupdf (Consulta 29042019)

Siacutendic de Greuges de Catalunya (2018) Informe sobre els drets de lrsquoin-fant Disponible a httpwwwsindiccatsiteunitFiles5792Infor-me20infancia_18_defpdf (Consulta 23072019)

Socialcat laquoEl 277 dels nens i nenes a Catalunya viuen en situacioacute de pobresaraquo Diari digital lrsquoaccioacute social de Catalunya a data de 17 drsquooctubre


de 2018 Disponible ahttpswwwsocialcatnoticia9031el-27-7-dels-nens-i-nenes-a-catalunya-viuen-en-situacio-de-pobresa (Consulta 06052019)

Soler Masoacute P (2019) Cent vint-i-cinc anys de les cologravenies per a infants a Catalunya La diversificacioacute drsquouna vivegravencia extraordinagraveria Educacioacute Social Revista drsquoIntervencioacute Socioeducativa nuacutem 71 p 129-147 Dis-ponible a httpswwwracocatindexphpEducacioSocialarticleview347526445912 (Consulta 06052019)

Trilla J (2012) laquoEls discursos de lrsquoeducacioacute en el lleureraquo Educacioacute So-cial Revista drsquointervencioacute Socioeducativa 50 p 31-45

unesco (2015) Repensar lrsquoeducacioacute Vers un beacute comuacute mundial Barcelona Centre UNESCO de Catalunya

Relacioacute de colmiddotlaboracionsSogravenia Roig i Txus Morata

bull Joaquim Parera ndash Direccioacute General de Joventut

bull Carles Arnal ndash Servei drsquoAssociacionisme i Educacioacute en el Lleure Direccioacute General de Joventut

bull Anna Garciacutea ndash Programa de Ludoteques i Innovacioacute Social Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comunitagraveria

bull Geneacute Gordoacute ndash Departament drsquoEducacioacute

bull Jaume Vinyals ndash Departament drsquoEducacioacute

bull Carme Meleacutendez ndash Gestioacute de Serveis a la Comunitat Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Famiacutelia i Comunitat Educativa

bull Pedro De Haro ndash Associacioacute de Cases de Cologravenies i Albergs de Catalunya

bull Eulagravelia Muntaneacute ndash Mas del Coll de Dalt Associacioacute de Cases de Cologravenies i Albergs de Catalunya

bull Pep Montes ndash Associacioacute Catalana drsquoEmpreses de Lleure lrsquoEducacioacute i la Cultura


bull Sonia Martiacutenez ndash Federacioacute drsquoEntitats drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia

bull Mogravenica Rodriacuteguez ndash Fundacioacute Pere Tarreacutes

bull Eva Loacutepez ndash Fundacioacute Pere Tarreacutes

bull Paula Aguirre ndash Federacioacute drsquoentitats de persones amb discapacitat intelmiddotlectual i del desenvolupament a Catalunya

bull Eva de la Morera ndash Federacioacute drsquoentitats de persones amb discapacitat intelmiddotlectual i del desenvolupament a Catalunya

bull Pere Soler ndash Universitat de Girona

bull Xus Martin ndash Universitat de Barcelona

bull Imma Mariacuten ndash MARINVA

bull Rafael Ruiacutez de Gauna ndash Fundacioacute Pere Tarreacutes

bull Carles Xifra ndash Fundacioacute Catalana de lrsquoEsplai

bull Caterina Parpal ndash Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

bull Robert Castells ndash Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

bull Siacutelvia Luque ndash Fundacioacute Francesc Ferrer i Guardia

bull Maria Asensio ndash Escola FORCA Fundacioacute Josep Carol drsquoEscoltes Catalans

El sector de lrsquoesport com a actor educatiu

Marta Carranza i Sergi Cerezo

6

275

Organitzacions i estructures administratives de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport

En aquest capiacutetol srsquoofereix una anagravelisi acurada de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport en edat escolar comenccedilant per exposar les organitzacions i estructures administratives des de lrsquoagravembit internacional estatal autonogravemic i local Les dades i reflexions entorn lrsquoorganitzacioacute de lrsquooferta i la participacioacute les hem centrat en lrsquoagravembit autonogravemic amb exemples concrets del moacuten local

Srsquoha considerat sempre la paraula esport en el seu sentit meacutes ampli i eclegravectic sense tancar-nos en definicions limitades a la seva vinculacioacute amb la competicioacute La pragravectica drsquoactivitat fiacutesica i esportiva en edat esco-lar se situa com una de les activitats prioritagraveries en la vida dels infants i joves del nostre entorn Els seus beneficis fiacutesics psiacutequics i socials sumats al seu potencial motivador i comprometedor la converteix en un instru-ment imprescindible per a lrsquoeducacioacute i la cohesioacute social dels meacutes joves

Agravembit internacional

En lrsquoagravembit internacional puacuteblic existeixen tres grans organitzacions que es relacionen directament amb lrsquoesport


bull LrsquoOrganitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoEducacioacute Ciegravencia i Cultura (UNESCO que forma part de lrsquoONU) Inclou lrsquoesport dins de la comissioacute de cultura i el 1958 crea el Consell Internacional de lrsquoEducacioacute Fiacutesica i Ciegravencies de lrsquoEsport (CIEPSS)

bull LrsquoOrganitzacioacute de les Nacions Unides (ONU) El 1992 exclou els paiuml-sos en guerra de les competicions internacionals i el 1994 inicia una colmiddotlaboracioacute estreta amb el Comitegrave Oliacutempic Internacional (COI) as-sumint lrsquoideari oliacutempic i la lluita conjunta contra el do patge

bull Finalment pel que fa als organismes internacionals puacuteblics relaci-onats amb lrsquoesport trobem el Consell drsquoEuropa que teacute per objec-tiu principal la defensa proteccioacute i promocioacute dels drets humans la democragravecia i lrsquoEstat de Dret Amb relacioacute a lrsquoesport el Consell drsquoEu-ropa redacta el 1970 la Carta Europea de lrsquoEsport per a Tothom el 1992 el Codi drsquoEgravetica Esportiva i la Carta Europea de lrsquoEsport (la qual va ser revisada al 752egrave Consell de Ministres del 2001)

En lrsquoagravembit internacional privat ens trobem

bull En primera posicioacute el Comitegrave Oliacutempic Internacional (COI) fun-dat el 1894 per restablir els Jocs Oliacutempics (JO) i els Jocs Paraliacutempics (JP) El COI redacta tambeacute la carta oliacutempica amb un codi que inclou principis normes i textos i fomenta lrsquoegravetica en lrsquoesport i lrsquoolimpisme

bull En segon lloc en les organitzacions internacionals privades hi ha les federacions esportives internacionals les quals soacuten asso-ciacions internacionals privades drsquoentre federacions sense afany de lucre Entre els seus principis i normes destaquen garantir la uni-formitat de la competicioacute i assegurar una organitzacioacute i gestioacute en lrsquoagravembit mundial Hi ha federacions internacionals no reconegudes dins del moviment oliacutempic Les federacions internacionals fan funcions legislatives (per mitjagrave drsquoestatuts) executives (calendaris de competicions i validesa de les proves) disciplinagraveries i drsquoarbitrat-ges (per mitjagrave del comitegrave drsquoapelmiddotlacions) tegravecniques (de gestioacute i drsquoor-ganitzacioacute drsquoesdeveniments esportius internacionals) i consultives (per mitjagrave de comissions especialitzades)

El sector de lesport com a actor educatiu 277

ndash Existeix lrsquoAssociacioacute Global de Federacions Esportives Inter na-cionals (GAISF) que fa de paraigua de les diverses federacions i teacute per objectiu facilitar i promoure el coneixement compartit entre els seus membres desenvolupar serveis per a ells orga-nitzar fograverums trobades internacionals i esdeveniments multies-portius

ndash LrsquoAssociacioacute Internacional de lrsquoEsport i la Cultura (ISCA) eacutes una plataforma oberta a totes les organitzacions que treballen en el camp de lrsquoesport per a tothom la recreacioacute i lrsquoactivitat fiacutesica in-clusiva

ndash Existeixen tambeacute les associacions i federacions drsquoesport per a tothom una de les meacutes rellevants de les quals eacutes lrsquoAssociacioacute In-ternacional drsquoEsports per a Tothom (TAFISA) que promou i pre-teacuten fer creacuteixer lrsquoes port per a tothom destacant els beneficis de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport

ndash En lrsquoagravembit internacional ens trobem amb la Unioacute Mundial de les Ciutats Oliacutempiques (UMVO) que treballa per compartir idees i experiegravencies de promocioacute esportiva aixiacute com pel manteniment del llegat oliacutempic

ndash El moacuten de les universitats en lrsquoagravembit internacional srsquoagrupa sota el pa raigua de la Federacioacute drsquoEsports Universitaris Internacio-nals (FISU)

ndash Lrsquoesport escolar tambeacute teacute la seva representacioacute en el terreny in-ternacional mitjanccedilant la Federacioacute drsquoEsports Escolars Interna-cional (ISF)

ndash Existeix la Federacioacute Internacional drsquoEducacioacute Fiacutesica (FIEP) entitat sense agravenim de lucre que vetlla per lrsquoaplicacioacute pragravectica del coneixement cientiacutefic vinculat a lrsquoeducacioacute fiacutesica i per la coope-racioacute entre persones i organitzacions que treballen en el moacuten de lrsquoeducacioacute fiacutesica

bull Finalment trobem el moacuten de lrsquoesport privat comercial que agru-pa lligues professionals patents i grans multinacionals dedicades al moacuten de lrsquoesport en totes les seves vessants


Agravembit estatal

Segons lrsquoarticle 433 de la Constitucioacute Espanyola laquoEls poders puacuteblics fo-mentaran lrsquoeducacioacute sanitagraveria lrsquoeducacioacute fiacutesica i lrsquoesport Facilitaran tam-beacute lrsquoadequada utilitzacioacute de lrsquoociraquo Aixograve ha suposat un desenvolupament legislatiu i normatiu de les diferents comu nitats autogravenomes i de les ad-ministracions locals les quals es reparteixen les diverses competegravencies i obligacions en mategraveria esportiva

En lrsquoagravembit estatal puacuteblic existeixen dues grans organitzacions

bull A lrsquoEstat espanyol disposen del Consejo Superior de Deportes (CSD) organisme autogravenom adscrit al Ministeri drsquoEducacioacute i Ciegravencia a traveacutes del qual srsquoexerceix lrsquoactuacioacute de lrsquoAdministracioacute de lrsquoEstat en lrsquoesport Entre les seves competegravencies inclou lrsquoautoritzacioacute els pressupostos els objectius i les estructures de les federacions espa-nyoles reconegraveixer modalitats esportives qualificar les competici-ons oficials i autoritzar competicions internacionals a l rsquoEstat espanyol Srsquoestructura per mitjagrave de la direccioacute general (drsquoesports i infraestructures) ogravergans adscrits (Comitegrave de Disciplina Esportiva) i comissions

bull LrsquoAgencia Espantildeola de Cooperacioacuten Internacional para el De-sarrollo (AECID) eacutes una agegravencia estatal creada com a ogravergan de la gestioacute poliacutetica espanyola de cooperacioacute internacional pel desenvo-lupament Com a tal ha desenvolupat molts programes de coopera-cioacute internacionals de caragravecter esportiu (com ara la Red de Mujer y Deporte Iberoamericana o la Red de Cohesioacuten Social y Deporte) so-bretot a lrsquoAmegraverica Llatina

bull Comptem tambeacute amb lrsquoAgencia Espantildeola de proteccioacuten de la sa-lud en el deporte (adscrita al CSD) que es coordina amb lrsquoAgegravencia Mundial Antidopatge (AMA) i fa funcions de promocioacute investiga-cioacute formacioacute i estadiacutestiques relacionades amb el dopatge en el moacuten de lrsquoesport


bull Cal fer referegravencia tambeacute als centres drsquoalt rendiment de Madrid Granada i Lleoacute i als centres drsquoalt rendiment especialitzats de Pal-ma de Mallorca (ciclisme) Madrid (golf) Sevilla (rem i piraguumlisme) Granada (tir oliacutempic) i Santander (vela)1

En lrsquoagravembit estatal privat el teixit esportiu espanyol disposa drsquouna gran diversitat i riquesa

bull En primer lloc el Comiteacute Oliacutempico Espantildeol (COE) el qual repre-senta lrsquoEstat espanyol al COI teacute per objectiu desenvolupar el movi-ment oliacutempic i inclou el Tribunal Espanyol drsquoArbitratge Esportiu (TEAD) Des del 1988 lidera el plaprograma Asociacioacuten Deportes Oliacutempicos (ADO) constituiumlt pel CSD COE Real Televisioacuten Es-pantildeola (RTVE) i patrocinadors per promocionar i fomentar el des-envolupament dels esportistes estatals drsquoalt nivell i aconseguir bones actuacions en les cites oliacutempiques

bull Lligat intriacutensecament al COE trobem el Comiteacute Paraliacutempico Espa-ntildeol (CPE) amb estructura similar al COE creat el 1995 Tambeacute lide-ra el seu propi programa ADO en aquest cas lrsquoADO Paraliacutempico

bull Les Federacions Estatals Esportives soacuten entitats privades (associ-acions de 2n grau) declarades drsquoutilitat puacuteblica Estan integrades per les diferents federacions esportives autonogravemiques clubs i espor-tistes Es re gulen a traveacutes dels seus estatuts i reglaments de regravegim interns (RRI) Reten comptes a les respectives federacions interna-cionals Les federacions estatals esportives estan tutelades pel CSD que assumeix el seguiment de les funcions de promocioacute preparacioacute i for macioacute

bull Trobem tambeacute les lligues professionals que soacuten associacions de 2n grau integrades per Clubs i Societats Anogravenimes Esporti-ves (SAD) A les lligues professionals sersquols aplica la legislacioacute puacuteblica i privada Fan funcions drsquoorganitzacioacute de les seves progravepies

1 httpswwwcsdgobesescsdinstalacionescentros-de-alto-rendimiento-y-tecnifi-cacion-deportivacentros-de-alto-rendimiento


competicions tutela control i supervisioacute drsquoassociats Tenen potes-tat disciplinagraveria sobre els seus integrants i membres

bull Les Societats Anogravenimes Esportives (SAD) soacuten organitzacions amb afany de lucre de caragravecter mer can til destaquen perquegrave pretenen establir un model de responsabilitat ju riacute dica i econogravemica aixiacute com resoldre els problemes drsquoen deu tament i corrupcioacute del personal directiu Les SAD han de presentar els balanccedilos i els comptes de resultats periogravedicament i transmetre informacioacute periogravedica al CSD

bull Existeixen tambeacute les entitats de promocioacute esportiva associaci-ons de 2n grau formades per clubs i associacions esportives que pretenen promocionar i organitzar activitats esportives amb finali-tats luacutediques formatives i socials Aquestes entitats es desvinculen de lrsquoesport de competicioacute i lrsquoesport federat

bull El Consejo General de colegios Profesionales de la Educacioacuten Fiacutesica y el Deporte (COLEF) eacutes lrsquoagrupacioacute estatal dels diferents colmiddotlegis professionals que integren els llicenciats i graduats en ci-egravencies de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport

bull Finalment ens trobem amb les fundacions organitzacions puacutebli-ques o privades (sense afany de lucre) que treballen en qualsevol dels vessants de lrsquoesport en la seva definicioacute meacutes agravemplia

Agravembit autonogravemic

La tradicioacute esportiva a Catalunya eacutes molt rica lrsquoesport estagrave lligat intriacutense-cament en lrsquoADN de la poblacioacute catalana Mostra drsquoaquesta importagravencia i presegravencia de lrsquoesport a Catalunya eacutes la gran complexitat del model es-portiu catalagrave aixiacute com els agents que lrsquointegren Pel que fa al sector puacute-blic esportiu ens trobem

bull La Secretaria General de lrsquoEsport (SGE) ogravergan de direccioacute plani-ficacioacute i execucioacute de lrsquoAdministracioacute esportiva de la Generalitat La SGE desenvolupa funcions drsquoimpuls i seguiment de projectes i pro-grames en el territori relacionats amb el sector de lrsquoactivitat fiacutesica


i de lrsquoesport aixiacute com el seguiment econogravemic financer i pressupos-tari de les entitats adscrites al Departament de la Presidegravencia mit-janccedilant la SGE Teacute representacioacute territorial a Barcelona Girona Lleida Tarragona i Terres de lrsquoEbre

Formen part de la SGE com a organismes autogravenoms el Consell Ca-talagrave de lrsquoEsport (CCE) lrsquoInstitut Nacional drsquoEducacioacute Fiacutesica de Ca-talunya (INEFC) el Centre drsquoAlt Rendiment (CAR) el Canal Oliacutem-pic de Catalunya i el Museu i Centre drsquoEstudis Doctor Melcior Colet

bull LrsquoInstitut Joaquim Blume eacutes un centre de titularitat puacuteblica creat per facilitar la compatibilitat de lrsquoactivitat acadegravemica amb la tecni-ficacioacute esportiva dels nois i noies en edat escolar

bull El Consell Catalagrave de lrsquoEsport eacutes un organisme autogravenom que depegraven de la SGE dotat amb personalitat juriacutedica patrimoni propi auto-nomia administrativa i econogravemica i plena capacitat drsquoobrar per al compliment de les finalitats i els objectius establerts per llei

bull LrsquoEscola Catalana de lrsquoEsport (ECE) depegraven orgagravenicament del Con-sell Catalagrave de lrsquoEsport lrsquoobjectiu del qual eacutes regularitzar i homoge-neiumltzar la formacioacute de Tegravecnics drsquoEsport a Catalunya la formacioacute i les certificacions dels tegravecnics de lrsquoagravembit de les activitats fiacutesiques io esportives i especials

bull Els centres de tecnificacioacute i alt rendiment soacuten estructures de su-port als esportistes drsquoAlt Nivell que proporcionen a esportistes i entrenadorsores tots els serveis necessaris per a la cura de la sa-lut la millora del rendiment i per a la seva formacioacute integral Exis-teixen centres multiesportius (CTM) o especialitats (CTE) en funcioacute del nivell esportiu El Centre drsquoAlt Rendiment (CAR) de Sant Cugat srsquoencarrega de la fase drsquoalt nivell dels diferents programes El centre estagrave compartit entre lrsquoadministracioacute de lrsquoEstat i lrsquoautonogravemica i hi participen esportistes de tot lrsquoestat

bull Els Consells Esportius soacuten agrupacions esportives privades drsquoin teregraves puacuteblic i social (sense afany de lucre) amb personalitat ju-riacutedica i capacitat drsquoobrar pel compliment de les seves funcions Antigament srsquoanomenaven consells comarcals drsquoesport Els consells esportius tenen per objectiu lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats escolars


i garantir que els infants i joves practiquin lrsquoesport de manera cor-recta i adequada Estan formats pels clubs consells comarcals ajuntaments centres educatius i entitats esportives del territori

bull El Pla catalagrave de lrsquoesport a lrsquoescola (PCEE) i els consells esportius (presidits per un alcalde) tenen la competegravencia de promocioacute de lrsquoes-port en edat escolar i organitzacioacute dels jocs escolars

bull El Colmiddotlegi de Professionals de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport a Ca-talunya (COPLEFC) eacutes lrsquoogravergan colmiddotlegial dels llicenciats i graduats en Ciegravencies de lrsquoActi vi tat Fiacutesica i lrsquoEsport (CAFE) de Catalunya Srsquoin-trodueix tambeacute la figura de lrsquoassociat pels Diplomats en mestre especia lista en Educacioacute Fiacutesica Graduat en Educacioacute Primagraveria amb la mencioacute en Educacioacute Fiacutesica Tegravecnic de Grau Superior en Animacioacute drsquoActivitats Fiacutesiques io Esportives Tegravecnic de Grau Superior en Condicionament Fiacutesic Tegravecnic de Grau Mitjagrave en Conduccioacute drsquoActi-vitats Fiacutesiques io Esportives en el medi natural i certificats de pri-mersegontercer nivell de grau mitjagravesuperior dels ensenyaments drsquoesports

bull La Unioacute de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) integra els diferents consells esportius del territori Catalagrave

bull Les 77 federacions esportives catalanes

bull La Unioacute de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) agrupa to-tes les federacions esportives en territori Catalagrave en una sola entitat

Agravembit provincial

A nivell local puacuteblic comptem amb la Diputacioacute de Barcelona (DIBA) que disposa drsquoun servei drsquoesports propi coordina i assessora juriacutedicament i tegravecnicament les entitats que ho requereixen i realitzen tasques de promo-cioacute esportiva i el pla drsquoinstalmiddotlacions com a serveis puacuteblics supramunici-pals La funcioacute principal de la DIBA eacutes donar suport als ajuntaments i ens locals En la major part dels pobles i ciutats la regidoria drsquoesports es fa cagraverrec de les poliacutetiques esportives locals En les grans ciutats en alguns casos srsquohan creat patronats instituts o altres estructures juriacutediques progravepies


Agravembit local

A nivell local puacuteblic recau sobre els ajuntaments com a ens locals que promouen i fomenten lrsquoactivitat fiacutesica Els models organitzatius depenen molt drsquoun ajuntament a lrsquoaltre en funcioacute del nombre drsquohabitants que te-nen i la seva tradicioacute A grans trets tots comparteixen la missioacute de gesti-onar instalmiddotlacions fer el Pla Municipal drsquoEquipaments Esportius lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats i la promocioacute drsquoesdeveniments drsquointeregraves

bull LrsquoInstitut Barcelona Esports (IBE) pertany a lrsquoAjuntament de Bar-celona i teacute la missioacute de dissenyar i impulsar poliacutetiques que permetin gestionar lrsquoesport de Barcelona amb la visioacute drsquoaugmentar la qualitat de vida de la ciutadania i colmiddotlaborar en la projeccioacute de la ciutat Les funcions principals de lrsquoIBE soacuten la dotacioacute i gestioacute dels equipa-ments esportius municipals la promocioacute de lrsquoactivitat fiacutesica entre la ciutadania lrsquoorganitzacioacute directa o en colmiddotlaboracioacute drsquoesdeveni-ments esportius i la relacioacute amb altres organismes institucions nacionals o internacionals per fer xarxa amb altres ciutats del moacuten

bull Barcelona teacute el Consell de lrsquoEsport Escolar a Barcelona (CEEB) amb una personalitat juriacutedica diferent de la resta de consells de lrsquoesport escolar ja que aquesta ciutat parteix drsquouna histograveria singu-lar Lrsquoorigen del CEEB es remunta a lrsquoany 1977 i es creagrave amb la idea que lrsquoesport havia de ser una eina educativa de transformacioacute social

El president del CEEB eacutes escollit entre les diferents escoles que en formen part La relacioacute amb lrsquoAjuntament eacutes molt directa perograve no eacutes orgagravenica (entitat privada)

Entre el moacuten privat i puacuteblic ens trobem els serveis drsquoesports de les dife-rents universitats les quals ofereixen serveis i assessorament per a lrsquoalumnat matriculat

A nivell local privat hi ha diferents clubs entitats esportives agru-pacions esportives empreses i cooperatives que treballen en el moacuten de lrsquoesport i tenen per objectiu el foment el desenvolupament i la pragravectica


drsquoactivitats fiacutesiques i esportives Existeixen dos grans blocs drsquouna banda les entitats que soacuten i han estat sempre sense agravenim de lucre base de lrsquoas-sociacionisme esportiu i el gran tresor de lrsquoesport a Catalunya i de lrsquoaltra la resta drsquoentitats cooperatives i empreses com els centres de fitnes i gimnasos

TAULA 1Descripcioacute general del sector dels esports en els diferents agravembits

AgraveMBIT INTERNACIONAL

bull Puacuteblic Organitzacioacute de les Nacions Unides (ONU) i Consell drsquoEuropabull Privat Comitegrave Oliacutempic Internacional (COI) Federacions esportives internacionals

Associacioacute Internacional de lrsquoEsport i la Cultura (ISCA) Associacioacute Internacional de lrsquoEsport per a Tothom (TAFISA) Unioacute Mundial de Ciutats Oliacutempiques (UMVO) Federacioacute drsquoEsports Universitaris Internacionals (FISU) Associacioacute Global de Federacions Esportives Internacionals (GAISF) Federacioacute Internacional drsquoEducacioacute Fiacutesica (FISU) i Federacioacute drsquoEsports Escolars Internacionals (ISF)

AgraveMBIT ESTATAL

bull Puacuteblic Consejo Superior de Deportes (CSD) Agencia Espantildeola de Cooperacioacuten Internacional para el Desarrollo (AECID) i Agencia espantildeola de proteccioacuten de la salud en el deporte (AEPSAD)

bull Privat Comiteacute Oliacutempico Espantildeol (COE) CPE Federacions esportives Estatals Lligues professionals Societats Anogravenimes esportives (SAD) i Colegio de la Educacioacuten Fiacutesica y Deportiva de Espantildea (COLEF)

AgraveMBIT NACIONALAUTONOgraveMIC

bull Puacuteblic Secretaria General de lrsquoEsport (SGE) Consell Catalagrave de lrsquoEsport (CCE) Institut Nacional drsquoEducacioacute Fiacutesica de Catalunya (INEFC) Centre drsquoAlt Rendiment (CAR) Canal Oliacutempic de Catalunya i Museu Centre drsquoEstudis Doctor Melcior Colet Institut Joaquim Blume i Escola Catalana de lrsquoEsport (ECE)

bull Privat Consells Esportius Colmiddotlegi de Professionals de lrsquoActivitat Fiacutesica i de lrsquoEsport de Catalunya (COPLEFC) Unioacute de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) i Unioacute de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)

AgraveMBIT PROVINCIAL

bull Puacuteblic Diputacioacute de Barcelona (DIBA)

AgraveMBIT LOCAL

bull Puacuteblic Ajuntaments (en el cas de Barcelona lrsquoInstitut Barcelona Esports) bull Privat Clubs entitats esportives agrupacions esportives empreses i cooperatives



Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute dades generals

Oferta Organitzacioacute

Les diverses organitzacions que treballen directament en el moacuten de lrsquoac-tivitat fiacutesica i lrsquoesport per a la poblacioacute en edat escolar conviuen per aug-mentar la pragravectica drsquoactivitat fiacutesica donada la seva importagravencia i valor en el desenvolupament i creixement integral dels infants i joves

GRAgraveFIC 1

Nombre drsquoorganitzacions esportives censades

Font Observatori de lrsquoesport

a b c d e f g h i j k l m n o p

15000

800

700

600

500

400

300

200

100

0

620

556

397

276

73 47 46 37 27 4616 13 14 5 11

14518 a Clubs i associacions esportivesb Associacions esportives escolarsc Seccions esportives escolarsd Associacions ciacuteviques i culturalse AMPA (Associacioacute de Mares i Pares) f Federacionsg Fundacionsh Consells Esportius i AV (Associacions de Veiumlns) j Associacions no esportivesk Clubs universitaris l Agrupacions esportivesm Altres entitats de caragravecter no lucratiun Institucions religioseso Altres entitats de caragravecter lucratiup Unioacute esportiva de clubs


Oferta Organitzacioacute a Catalunya

Les diferegravencies entre els territoris i la seva oferta drsquoactivitats soacuten palpables principalment a causa de les organitzacions i entitats que ofereixen activitats i el seu paper en lrsquoeducacioacute

Lrsquoesport en edat escolar a Catalunya es lidera a traveacutes de la Secretaria General de lrsquoEsport que impulsa el laquoPla Catalagrave drsquoEsport a lrsquoEscolaraquo (PE-CEE) adreccedilat principalment a lrsquoincrement de la participacioacute dels infants i joves en les activitats fiacutesiques i esportives en horari no lectiu en el ma-teix centre educatiu i alhora emprar aquestes pragravectiques per a la difusioacute i lrsquoeducacioacute en valors i per a lrsquoadquisicioacute drsquohagravebits saludables

bull Iacutendex molt reduiumlt de participacioacute de lrsquoalumnat en lrsquoesport escolar

bull Increment dels hagravebits sedentaris i de lrsquoobesitat amb una incidegravencia preocupant en la poblacioacute infantil i juvenil

bull Demanda social creixent en mategraveria de salut i benestar

El Pla preteacuten posar a lrsquoabast de lrsquoalumnat de Primagraveria i Secundagraveria la pragravec-tica drsquoactivitats fiacutesiques i esportives i aprofitar el gran potencial drsquoaques-tes activitats per contribuir a la formacioacute personal i ciacutevica dels nostres infants i joves El Pla es desenvolupa despreacutes de detectar una segraverie de mancances i demandes del curs 2004-2005

La posada en marxa del Pla requereix la intervencioacute coordinada de dife-rents agents com ara la Generalitat de Catalunya mitjanccedilant els Depar-taments drsquoEducacioacute i de la Presidegravencia (Secretaria General de lrsquoEsport) els centres educatius de titularitat puacuteblica i privada els consells espor-tius i els ajuntaments

El laquoPla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoEscolaraquo estagrave dissenyat per compartir respon-sabilitats i objectius amb les figures seguumlents


1 Les Associacions Esportives Escolars i les Seccions Esportives Escolars drsquoAssociacions de famiacutelies drsquoalumnes (AMPAAFA) Garanteix que les activitats fiacutesiques i esportives que es derivin de la gestioacute gaudeixen de la continuiumltat educativa de lrsquohorari lectiu ja consensuat i aprovat pels consells escolars dels centres i que es re-flecteix en el Projecte Esportiu de Centre de lrsquoAEE o SEE

2 El Centre Educatiu Peccedila clau encarregat directe de la formacioacute integral dels infants i joves i el referent de la comunitat educativa que formaragrave part de lrsquoAssociacioacute Esportiva Escolar

3 El Consell Esportiu Agent que teacute lrsquoencagraverrec del Consell Catalagrave de lrsquoEsport del desenvolupament dels programes drsquoesport escolar (PCEE i Jocs Esportius de Catalunya)

4 Ajuntaments La seva implicacioacute tambeacute imprescindible rep els ajuts dels Plans drsquoEntorn del Departament drsquoEducacioacute i fan arribar les quantitats assignades als centres

5 Coordinadora Esdeveacute el referent de lrsquoesport escolar i la salut a la comunitat educativa Eacutes nomenat pel director del centre educatiu drsquoentre el professorat La principal funcioacute del coordinador eacutes elabo-rar organitzar i fer el seguiment del programa i de lrsquooferta drsquoactivi-tats esportives en horari no lectiu drsquoacord amb el projecte esportiu del centre tot garantint la relacioacute amb el projecte educatiu de centre

6 Dinamitzadorsores Tenen un paper clau en els centres educa-tius de Secundagraveria afavoreixen lrsquoarrelament del programa als cen-tres educatius i pretenen implicar-hi lrsquoalumnat Soacuten seleccionats pel coordinador de cada centre educatiu drsquoentre els alumnes drsquoESO Es busca una figura que motivi els companys Colmiddotlaboren de forma voluntagraveria amb el coordinador del PCEE en la definicioacute organitzacioacute i seguiment de lrsquooferta drsquoactivitats esportives del cen-tre i participen activament en la gestioacute de lrsquoAEE Per garantir que la figura del dinamitzador acabeacutes sent un dels motors de lrsquoactivitat esportiva a les AEE lrsquoEscola Catalana de lrsquoEsport va dissenyar en el marc dels seus cursos de CIATE (Curs drsquoIniciacioacute a Tegravecnic drsquoEsport) lrsquoespecialitat de Dinamitzadors del Pla Catalagrave de lrsquoEs-port a lrsquoEsco la per tal de dotar lrsquoalumnat que colmiddotlabora amb les


Associacions Esportives Escolars (AEE) drsquouna formacioacute miacutenima en tipologia drsquoactivitats esportives lideratge i gestioacute (Secretaria Gene-ral de lrsquoEsport 2015)

En la taula seguumlent podem observar la participacioacute del PCEE entre el 2005 i 2014

TAULA 2Participacioacute al PCEE 2005-2014 del Pla de lrsquoEsport Escolar a Catalunya

2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

CENTRES PARTICIPANTS PCEE

153 432 640 952 1141 1345 1324 1254 1101

Instituts de Secundagraveria puacuteblica

89 297 353 377 400 436 430 392 338

Escoles de Primagraveria puacutebliques

31 99 228 499 588 715 711 684 599

Zones educatives rurals puacutebliques (ZERP)

0 6 14 17 48 57 56 55 47

Centres concertats

13 28 42 88 104 136 126 123 117

Altres

0 2 3 1 1 1 1 0 0

PARTICIPACIOacute ALUMNES

13000 75000 208184 388048 386795 424309 528213 312781 269069

Nois

ndash ndash 120868 219054 218632 236594 282751 171076 146202

Noies

ndash ndash 87316 168994 168163 187715 245462 141705 122867

gt gt gt


Les federacions esportives organitzen la competicioacute federada i desen-volupen plans de tecnificacioacute i rendiment

Oferta Organitzacioacute a Barcelona

A Barcelona la implementacioacute del laquoPla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoescolaraquo srsquoha anat complementant amb el laquoPla de lrsquoEsport en Edat Escolar de Barcelo-naraquo que eacutes una proposta de curriacuteculum per a infants i joves en edat esco-lar de la ciutat de Barcelona liderada per lrsquoAjuntament de Barcelona Cal destacar la voluntat educativa del Pla qualsevol activitat esportiva que es proposi independentment de lrsquoentitat que la dugui a terme ha drsquoanar ori-entada a colmiddotlaborar en la formacioacute i lrsquoeducacioacute de tots els participants

2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

AEESEE CONSTITUIumlDES

87 328 557 683 921 1094 1215 1254 1101

Associacions esportives escolars (AEE)

ndash ndash ndash ndash 525 636 608 608 524

Seccions esportives escolars de les AMPA (SEE)


DINAMITZADORSORES FORMATSADES

400 1458 3225 5522 8282 9484 10202 312 276

Jornada Primagraveria

0 258 845 1879 3519 3519 3519 ndash ndash

CIATE Secundagraveria bagravesic (dinamitzador esportiu)

400 1200 2380 3473 4473 5500 6191 312 219

CIATE Secundagraveria gestioacute (gestioacute de petites entitats esportives)

ndash 0 0 170 290 465 492 0 57

Font Consell Catalagrave de lrsquoEsport


Dins del laquoPla de lrsquoEsport en Edat Escolar de Barcelonaraquo trobem dos grans programes En primer lloc i tal com srsquoobserva en la Figura 2 el pla laquoLrsquoEs-cola fa Esport a la ciutatraquo lrsquoobjectiu del qual eacutes el suport al curriacuteculum drsquoEducacioacute Fiacutesica a les escoles drsquoInfantil Primagraveria Secundagraveria i Educacioacute

FIGURA 1

Diagrama del laquoPla de lrsquoEsport en Edat Escolarraquo de Barcelona

Font Memograveria de treball de la Direccioacute de Promocioacute Esportiva i Esdeveniments de lrsquoIBE del 2013

Uacutes drsquoespais puacuteblics municipals

1

Oferta complementagraveria

2

Foment de lrsquoesport minoritari

3

Diagraveleg agents4

Formacioacute11

Recursos12

Valors13

Avaluacioacute14

Recerca15

ESTRATEgraveGIES

TRANSICIOacute EF HAgraveBIT AF

AgraveREES DE TREBALL

OgraveRGANS I AgraveMBITS DrsquoACTUACIOacute

ESCOLA I CIUTAT

Grup de Treball drsquoEsport

EducatiuConsell Mpal

de lrsquoEsport

EDUCACIOacute FIacuteSICA

CURRICULARMISSIOacuteGarantir la igualtat drsquooportunitats drsquoinfants i joves per accedir a una pragravectica esportiva que millori la seva qualitat de vida mitjanccedilant el suport a tots els agents del sector

Pla EFHEB(Esport Fora

drsquoHorari Escolar de Barcelona)

Acceacutes universal6

Itineraris5

Uacutes drsquoespais escolars

7

Grans esdeveniments

8

Difusioacute9

Homologacioacute10

QUALITAT

DIAGNOSI

OFERTAI TERRITORI

laquoLrsquoescola fa esport a la ciutatraquo

(horari escolar)


FIGURA 2

Diagrama del Pla laquoLrsquoEscola fa Esport a la Ciutatraquo de Barcelona


ACTUACIONS PROGRAMEShellipAgraveREES DE TREBALL

ESCOLA I CIUTAT

EF CURRICULAR

TRANSICIOacute EF-HAgraveBIT AF

QUALITAT

DIAGNOSI

Reserva drsquoespais municipals per a la celebracioacute drsquoactivitats

Gestioacute tegravecnica drsquoagents especialitzats en temagravetiques dels programes

Participacioacute grup-classe

laquoLrsquoesport inclouraquo

laquoJoc perdutraquo laquoDansa araraquo laquoFECraquolaquoCurses drsquoorientacioacuteraquo laquoRaid atlegraveticraquo laquoBiatloacuteraquo laquoTriatloacuteraquo etc

laquoFa per turaquo (16 esports)

Formacions especiacutefiques programes

Programes de promocio vinculats (XGames mundial handbol etc)

Difusioacute drsquoaltres ofertes al professorat

Documentacioacute suport programes

Material audiovisual programes

Satisfaccioacute professorat

Avaluacioacute de programes i actuacions

Suport i colmiddotlaboracioacute en recerques universitagraveries ASPB Observatori Generalitat ISSO GREF etc

Preacutestec de material esportiu especiacutefic

laquoEscala de Valorsraquo (espectadors esportistes gegravenerehellip)

Jornades laquoLrsquoesport fa escolaraquo

Uacutes drsquoespais puacuteblics i municipals

1

Oferta com ple me n -tagraveria EF

2

Foment esport minoritari

3

Diagraveleg agents

4

Formacioacute11

Recursos12

Valors13

Avaluacioacute14

Recerca15

ESTRATEgraveGIES

Acceacutes universal

6

Grans esdeveni-ments

8

CONSELL DE COORDINACIOacute PEDAGOgraveGICA (IMEB)Programa drsquoactivitats escolars

LrsquoESCOLA FA ESPORT

A LA CIUTAT


Especial en quegrave es dota els centres drsquoun ampli ventall de propostes vin-culades a la mategraveria drsquoEducacioacute Fiacutesica destinades a millorar la formacioacute dels infants i joves de Barcelona Tambeacute es dota de recursos el professorat i es dona a conegraveixer la ciutat El programa disposa drsquouns cinquanta pro-grames desenvolupats durant tot el curs que permeten als nens i nenes treballar i aprofundir en la mategraveria

El Pla laquoLrsquoEscola fa Esport a la Ciutatraquo durant el curs 2018-2019 ha comp-tat amb meacutes de 80000 participants La distribucioacute de centres educatius que hi han participat segons districte i titularitat es manteacute constant amb una tendegravencia creixent durant els darrers anys Disposem de les dades del curs 2017-2018

GRAgraveFIC 2

Distribucioacute de centres educatius participants del Pla laquoLrsquoEscola fa Esport a la Ciutatraquo 2017


Ciutat Eixample Sants Les Corts Sarriagrave- Gragravecia Horta- Nou Sant Sant vella Sant Gervasi Guinardoacute Barris Andreu Martiacute

40

35

30

25

20

15

10

5

0

9

13

16 16

8

25

20

9

13 13 1210 9

20

12

40

2628

97

Puacuteblic Concertatprivat


En segon lloc dins del Pla laquoLrsquoEsport en Edat Escolarraquo de Barcelona tenim el laquoPla de lrsquoEsport fora drsquoHorari Escolarraquo de Barcelona iniciativa pro-moguda per lrsquoAjuntament de Barcelona a traveacutes de lrsquoInstitut Barcelona Esports i amb la colmiddotlaboracioacute del Consell de lrsquoEsport Escolar de Barcelo-na que preteacuten garantir lrsquoacceacutes dels infants i joves de Barcelona (amb edats compreses entre els 3 i 18 anys) a una pragravectica fiacutesica o esportiva que completi la seva educacioacute i millori la seva qualitat de vida

Les organitzacions i entitats de lrsquoagravembit del lleure lrsquoesport o lrsquoeducacioacute que organitzen acti vitats esportives fora de lrsquohorari escolar per a infants i joves entre 3 i 25 anys poden demanar lrsquohomologacioacute per al reconeixe-ment qualitatiu de les seves entitats per a aquestes activitats esportives i per a la participacioacute en la gestioacute dels ajuts destinats a la pragravectica de lrsquoes-port que promou lrsquoAjuntament de Barcelona Actualment hi ha unes 300 entitats homologades a Barcelona

Disposar de lrsquohomologacioacute eacutes un garant de qualitat Els requeriments per accedir-hi soacuten els seguumlents

bull Cal disposar drsquoun projecte esportiu que ha drsquoincloure ideari i ca-rac te riacutes tiques de lrsquoentitat aixiacute com la memograveria organitzativa que continguindash Sistema de control drsquoassistegravencia dels participants en les activitatsndash Relacioacute i comunicacioacute amb les famiacutelies dels esportistesndash Coordinacioacute i seguiment de lrsquoequip tegravecnic de lrsquoentitatndash Protocols drsquoactuacioacute en cas de pluja substitucioacute de monitoratge

i accidents

bull Un exemple de programacioacute anual per a cada activitat drsquoacord amb les pautes recomanades per lrsquoIBE

bull Dades dels participants i monitoratge responsable que acreditin el compliment de les ragravetios establertes

bull Titulacioacute miacutenima requerida per la Llei drsquoexercici dels professionals de lrsquoesport per part de la direccioacute pedagogravegica de les activitats

bull Pogravelissa drsquoasseguranccedila drsquoaccidents i responsabilitat civil


FIGURA 3

Diagrama del laquoPla de lrsquoEsport Fora de lrsquoHorari Escolar de Barcelonaraquo


ESTRATEgraveGIES ACTUACIONS PRODUCTESAgraveMBITSOgraveRGAN

OFERTA I TERRITORI

Grup de Treball

drsquoEsport EducatiuConsell

Mpal de lrsquoEsport

QUALITAT

DIAGNOSI

PLA EFHEB(Esport

Fora dlsquoHorari

Escolar de Barcelona)

Reunions i contactes entre agents progravexims

Acords entre agents (continuiumltat pragravectica)

laquoEsport inclouraquo i promocioacute a noies

Programes de promocioacute vinculats

Guia drsquooferta esportiva (web i paper)

Criteris bagravesics i icones de qualitat

Formacions continuades coordinacions

Formacions continuades monitoratge

Curriacuteculum general i especiacutefics

Document programacioacute i fitxes sessioacute

Estudi drsquohagravebits esportius escolars



Nous recursos didagravectics (inclusioacute saluthellip)

Campanya i Premis CF3

Noves campanyes

Cursos per a directives

Base de dades drsquoespais esportius escolars i usos

MG laquoConvivim esportivamentraquo


DIAgraveLEG1

ITINERARIS2

ACCEacuteS UNIVERSAL3

UacuteS DrsquoESPAIS4

FORMACIOacute8

RECURSOS9

VALORS10

AVALUACIOacute11

RECERCA12

GRANS ESDEVE-NIMENTS

5

DIFUSIOacute6

HOMOLO-GACIOacute

7


Srsquoestagrave treballant per aprofundir en els requeriments de cara al futur de les entitats homologades incrementant els requisits per homologar-se fet que es traduiragrave en una millora de la qualitat educativa de les activitats esportives ofertes per les entitats

El Consell de lrsquoEsport Escolar de Barcelona tal com ja srsquoha comentat neix lrsquoany 1977 quan un grup drsquoescoles va fundar lrsquoentitat Els objectius fundacionals soacuten fer esport utilitzar-lo com a eina educativa i organit-zar-lo des de la mateixa escola

Aquests objectius han anat evolucionant en la mateixa liacutenia lligada a lrsquoac-tivitat fiacutesica i lrsquoesport i soacuten compartits amb lrsquoAjuntament de Barcelona Es continua posant egravemfasi en els aspectes meacutes educatius de lrsquoesport i en lrsquoactitud de tots els agents que lrsquoenvolten Treballen per apropar la pragravec-tica i la competicioacute esportiva a tots els nens i nenes adolescents i joves que ho desitgin Srsquoenteacuten lrsquoesport com un mitjagrave cabdal drsquoaprenentatge per a la convivegravencia lrsquoesforccedil personal i la integracioacute social

El CEEB involucra tot el colmiddotlectiu implicat per donar una resposta cohe-rent al compromiacutes educatiu que comporta lrsquoesport escolar Treballen amb lrsquoadministracioacute famiacutelies escoles i entitats esportives comitegraves de compe-ticioacute educadors esportius tutors de joc i els esportistes

A la ciutat de Barcelona srsquoha creat el servei drsquoassessorament a entitats de Barcelona que dona diferents tipus de suport i assessorament a clubs entitats i associacions que tenen oferta esportiva per a la ciutadania

A la resta de Catalunya srsquoarticulen a traveacutes de diferents oficines drsquoatencioacute a entitats i clubs des de la Secretaria General de lrsquoEsport i les diputacions mitjanccedilant la UFEC

Lrsquooferta drsquoactivitat fiacutesica a Catalunya es fa a traveacutes de diferents entitats Els promotors tradicionals soacuten els clubs esportius i les Associacions de Famiacutelies (AFA) i amb el temps i progressivament srsquohan anat diversificant


Podem fer la seguumlent classificacioacute drsquoorganitzacions esportives a Catalu-nya Cal tenir en compte perograve que no totes organitzen activitats per a infants i joves en edat escolar i que no existeixen estudis que ens puguin facilitar aquesta informacioacute de Barcelona

Sobre la taula anterior cal fer esment que lrsquoarticle 72 de la Llei 1200 de lrsquoEsport estableix lrsquoexistegravencia drsquoun Registre drsquoEntitats Esportives a Cata-lunya amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar aquelles organitzacions que en algun moment srsquohan donat drsquoalta a la Secretaria General de lrsquoEsport Tanma-teix no srsquoobliga les entitats i clubs a donar-se de baixa un cop finalitza la seva activitat

La Generalitat de Catalunya ha dut a terme un estudi sobre els clubs i les associacions esportives a Catalunya (Evolucioacute dels clubs esportius a Cata-lunya de 2009 a 2015) el qual ha conclograves que hi ha 8000 clubs i entitats censades

Oferta activitats educatives

Una de les quumlestions que meacutes ha preocupat els darrers temps sobre lrsquoes-port en edat escolar ha estat assegurar la qualitat de lrsquooferta Eacutes un sector que durant molt de temps ha tingut molt voluntariat perograve aixograve no ha estat sempre sinogravenim de qualitat El 2008 va aprovar-se la Llei 32008 de Regulacioacute de lrsquoExercici de les Professions de lrsquoEsport que garanteix en tots els casos una qualitat dels professionals que ha contribuiumlt a millorar la qualitat dels serveis Les estructures de les entitats continuen ba-sant-se en el model de voluntariat de les associacions La professionalit-zacioacute del sector va en augment any rere any

Seguidament podem veure el nombre drsquoinscrits al Registre Oficial de Professionals de lrsquoEsport de Catalunya (ROPEC) i de colmiddotlegiats al Col-legi de Professionals de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport de Catalunya (CO-PLEFC)


Tant el ROPEC com el COPLEFC veuen any rere any incrementat el nom-bre drsquoinscritscolmiddotlegiats Per exercir com a professional de lrsquoesport cal estar registrat al ROPEC o colmiddotlegiat al COPLEFC (segons la titulacioacute)

Oferta drsquoactivitats educatives a CatalunyaLrsquooferta escolar fora de lrsquohorari lectiu srsquoarticula principalment mitjanccedilant els ajuntaments escoles instituts AMPA consells esportius clubs i fe-deracions A diferegravencia de Barcelona al conjunt de Catalunya soacuten els ajunta ments qui lideren lrsquoorganitzacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats fiacutesiques i es-portives fora de lrsquohorari lectiu En el Gragravefic 4 srsquoobserva qui eacutes el promotor de les activitats fiacutesiques i esportives que realitzen els infants i joves

Cal tenir en compte perograve que les dades sorgeixen de lrsquoenquesta drsquohagrave-bits esportius de la poblacioacute en edat escolar i la pregunta es formula als

GRAgraveFIC 3

Nombre de colmiddotlegiats al COPLEFC i registrats al ROPEC

Font elaboracioacute progravepia a partir del Colmiddotlegi de Professionals de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport de Cata-lunya (COPLEFC) i lrsquoEscola Catalana de lrsquoEsport (ECC)

Nombre de registrats al ROPEC Nombre de colmiddotlegiats al COPLEFC

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

2325 2765

6479

10620 1344014585

1570017484

19425

2444027221

3143 3319 3496 3705 3876 4109 4470 4881


menors de Catalunya Per tant la seva laquopercepcioacuteraquo pot restar esbiaixada en no conegraveixer exactament qui eacutes el promotor de lrsquoactivitat Per aquest mateix motiu a Barcelona es va decidir no fer aquesta pregunta Aixiacute doncs no podem comparar Barcelona amb la resta de Catalunya

Oferta drsquoactivitats educatives a BarcelonaEns centrarem en el cas de Barcelona ciutat amb major nombre drsquoenti-tats i clubs esportius principalment a causa de la seva histograveria tradicioacute i habitants A partir del pla estrategravegic de lrsquoesport de Barcelona del 2003 va acordar-se impulsar lrsquoesport en edat escolar a la ciutat ordenant lrsquoofer-ta educativa i augmentant-ne la qualitat Per iniciar aquesta tasca lrsquoany 2006 es van plantejar 5 grans objectius

1 Conegraveixer tota lrsquooferta de cadascun dels 10 districtes2 Elaborar una guia per a les famiacutelies amb orientacions per a la pragravec-

tica dels seus fills i filles i amb tota lrsquooferta per territorientitattipus de pragravectica esportiva

3 Ordenar i estructurar lrsquooferta

GRAgraveFIC 4

Percepcioacute del promotor de lrsquoactivitat fora de lrsquohorari lectiu a Catalunya

Font Enquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute escolar a Catalunya 2016

Ajuntament

EscolaInstitut AMPA o Consell Esportiu

Club Federacioacute

23thinsp

530thinsp

7170thinsp


4 Elaborar una proposta curricular amb etapes esportives i continguts i objectius a tenir en compte per a la realitzacioacute de les programacions

5 Treballar conjuntament amb tots els agents que generen lrsquooferta a traveacutes drsquouna plataforma creada especiacuteficament anomenada laquoCon-sell de Coordinacioacute Esportivaraquo per a la seva qualitat i el seu valor educatiu

Les entitats esportives de la ciutat despreacutes drsquoun acompanyament durant uns anys es van trobar en condicions de poder homologar-se perquegrave complien una segraverie de requisits de qualitat Un cop homologades van poder accedir a un programa de subvencions per a nens i nenes que per raons econogravemiques no podien accedir a la pragravectica esportiva fora de lrsquoho-rari lectiu

Posant la ciutat de Barcelona com a exemple podem parlar de dos grans tipus drsquooferta lrsquooferta drsquoentitats homologades i lrsquooferta drsquoentitats no homologades

El Consell de lrsquoEsport Escolar de Barcelona (CEEB) organitza la compe-ticioacute escolar i estagrave format per totes aquelles entitats que volen partici-par en aquesta competicioacute escolar educativa

Lrsquooferta del CEEB inclou

Esports colmiddotlectius bagravesquet beisbol criquet sala futbol 5 futbol 7

futbol 11 handbol hoquei sala hoquei patins corfbol rugbi sense

barreres2 tamboriacute ultimate frisbee voleibol i vogravelei platja

Esports individuals atletisme bagravedminton challenge cros curses

drsquoorientacioacute dansa escacs gimnagravestica artiacutestica gimnagravestica estegravetica

gimnagravestica riacutetmica judo natacioacute natacioacute artiacutestica patinatge artiacutestic

skate tennis taula trampoliacute i multiesports

2 Inclou bagravesquet futbol rugbi i golbol


GRAgraveFIC 5

Nombre drsquoentitats homologades 16-17 a 18-19

Font Programes Municipals drsquoEsport en Edat Escolar de Barcelona

Oferta drsquoentitats homologades Totes les entitats que han passat pel proceacutes drsquohomologacioacute (gairebeacute 300 lrsquoany 2019) ofereixen les seves activitats a traveacutes del web municipal httpswwwplaesportescolarbcncatca Fins lrsquoany 2017 es publicava una guia en paper amb tota lrsquooferta escolar juntament amb una campanya de comunicacioacute enfocada a donar a conegraveixer lrsquooferta educativa esportiva fora de lrsquohorari lectiu A partir del 2018 tota la informacioacute es troba via web i es manteacute any rere any la campanya de comunicacioacute per fer-la arri-bar a totes les famiacutelies

Les modalitats esportives que srsquoofereixen a la ciutat i que apareixen a la guia per territoris soacuten

Activitats drsquoiniciacioacute esportiva activitats expressives arts marcials at-

letisme bagravedminton ball esportiu basquetbol beisbol boccia boxa ci-

clisme corfbol criquet curses drsquoorientacioacute educacioacute fiacutesica escolar epd

escacs esgrima esports aeris esports de gel esquaix excursionisme

fitnes frisbee futbol gimnagravestica gimnagravestica riacutetmica golf handbol ho-

quei herba ioga kick boxing lluita motociclisme natacioacute natacioacute sin-

cronitzada pagravedel patinatge patinatge sobre rodes petan ca pilota pi-

raguumlisme rugbi skate eslagravelom amb cadira de rodes surf tamboriacute

tennis tennis platja tennis taula tir amb arc triatloacute vela i voleibol

2016-1207 2017-2018 2018-2019

300290280270260250240

265

291297


El curs 2017-2018 les 297 entitats homologades van oferir un total de 108437 places dins del programa Cada entitat ofereix una mitjana de 16 activitats amb 366 places

Mitjanccedilant el propi cercador del web podem discernir les activitats en funcioacute de lrsquoedat de naixement del participant aixiacute com del districte al qual fan referegravencia

Oferta drsquoentitats no homologadesHi ha entitats esportives que ofereixen activitats fora de lrsquohorari lectiu perograve no compleixen els requisits per homologar-se Lrsquoobjectiu de la ciu-tat de Barcelona eacutes anar incorporant progressivament totes aquestes activitats en lrsquooferta conjunta i millorar-ne la qualitat sobretot compar-tint els objectius educatius de les activitats esportives en edat escolar

El nombre drsquoentitats no homologades que ofereixen activitats esportives fora de lrsquohorari lectiu a Barcelona encara eacutes molt elevat prop del miler

FIGURA 4

Cercador drsquoactivitats del laquoPla de lrsquoEsport Escolar a Barcelonaraquo

Font wwwplaesportescolarbcncatca


Participacioacute en les activitats

Disposem drsquoun instrument lrsquoenquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute escolar que es replica al conjunt de Catalunya i a Barcelona ciutat que ens permet tenir informacioacute fiable i contrastada sobre lrsquoestat de la pragravecti-ca esportiva Aquests instruments ens donen una visioacute clara de la pragravec-tica esportiva dels escolars al territori i les seves motivacions

En el cas de Catalunya srsquoha realitzat lrsquoany 2016 i a Barcelona els anys 1998 2007 2013 i 2018 Aixiacute doncs en el cas de Barcelona i gragravecies al fet que disposem de diferents edicions al llarg dels anys podem establir ten-degravencies

Les dades de pragravectica esportiva de tot Catalunya es consideren molt ele-vades a consequumlegravencia entre altres motius de lrsquoalta tradicioacute de pragravectica drsquoactivitat fiacutesica en el teixit esportiu de la ciutat i lrsquoaplicacioacute de poliacuteti-ques i mesures esportives en favor de la pragravectica esportiva

GRAgraveFIC 6

Iacutendex de pragravectica esportiva a Catalunya i Barcelona ()

Font elaboracioacute progravepia a partir de lrsquoEnquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar a Barcelona 2018 i lrsquoEnquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar a Catalunya 2016

Barcelona Catalunya

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

7610

7280


Una de les variables en la qual existeixen diferegravencies significatives i en la qual meacutes srsquoha treballat durant els darrers anys eacutes la diferegravencia per sexe En les primeres enquestes la diferegravencia entre nois i noies era de gairebeacute 20 punts Actualment a Catalunya hi ha una diferegravencia de 10 i a Barcelona de 8 Srsquoha considerat un tema molt important i des de les dife-rents administracions srsquohan realitzat moltes mesures i poliacutetiques especiacute-fiques per palmiddotliar aquesta diferegravencia

Cal destacar que els infants i joves que practiquen activitat fiacutesica i espor-tiva tant al global de Catalunya com a la poblacioacute de Barcelona en la seva majoria (un 934 a Barcelona i un 862 a Catalunya) ho fan vinculats a una organitzacioacute entitat o club un cop per setmana

Podem interpretar que a Barcelona la pragravectica vinculada als clubs eacutes meacutes alta a causa de la gran tradicioacute de clubs entitats i associacions esportives aixiacute com de les caracteriacutestiques fiacutesiques de lrsquoentorn

GRAgraveFIC 7

Iacutendex de pragravectica esportiva a Catalunya i Barcelona per sexe ()


Barcelona Catalunya

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

7230

8060

Noies

Nois

6810

78


La pragravectica drsquoactivitat fiacutesica i esportiva pot anar vinculada a una activitat complementagraveria de competicioacute o no La competicioacute esportiva pot estar organitzada pels consells esportius (en el cas de Barcelona pel CEEB) o per les federacions esportives territorials

A partir de les enquestes drsquohagravebits de la poblacioacute escolar de Catalunya i Barcelona podem fer interpretacions per mitjagrave de les diferents dades demogragravefiques de quegrave disposem A Catalunya lrsquoany 2018 hi havia 1135851

menors drsquoentre tres i disset anys i a Barcelona 204627

Tal com ens indiquen les enquestes drsquohagravebits esportius un 728 (a Cata-lunya) i un 761 (a Barcelona) fan pragravectica esportiva regular Aixiacute doncs podem concloure que a Catalunya 826900 i a Barcelona 155721 menors drsquoentre sis i disset anys practiquen esports o pragravectica esportiva de mane-ra regular

Considerem que totes dues pragravectiques competitives (escolar i federada) haurien de garantir la voluntat educativa i treballar els valors intriacutensecs de lrsquoesport des de totes les perspectives Tal com srsquoha comentat anterior-ment les dues vies per competir soacuten

La via competitiva lligada als consells esportius eacutes meacutes propera a

lrsquoescola i per tant vinculada als seus valors com soacuten la voluntat educa-

tiva i formativa Dins de la competicioacute destaca la dualitat entre la classi-

ficacioacute per valors i per puntuacions

La via competitiva lligada a les federacions srsquoha assimilat meacutes a lrsquoalt

nivell i la tecnificacioacute Lrsquoobjectiu se centra meacutes en el rendiment esportiu

A Catalunya actualment hi ha uns 50000 infants i joves que participen en programes de promocioacute esportiva a traveacutes dels consells esportius i 45000 usuaris que participen en activitats vinculades al laquoPla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoEscolaraquo


1 No competitiva (a Barcelona 80000 participants)3

2 Competitiva (a Barcelona 74898 participants)4

a) Mitjanccedilant els consells esportius (a Barcelona 35921 parti ci-pants)5

b) Mitjanccedilant les federacions (a Barcelona 38977 participants)6

3 Nombre drsquousuaris drsquoentre tres i disset anys de lrsquooferta drsquoactivitats homologades fora de lrsquohorari lectiu de lrsquoAjuntament de Barcelona4 Suma de les llicegravencies competitives del CEEB i les federacions esportives 5 Nombre de llicegravencies competitives del CEEB6 Nombre de llicegravencies competitives aproximades mitjanccedilant les federacions

GRAgraveFIC 8

Participacioacute a les activitats segons el tipus drsquoactivitat a Barcelona

Font elaboracioacute progravepia a partir de les llicegravencies CEEB llicegravencies de federacions i fitxes CEEB

Competitiva

Pragravectica luacutedica i recreativa

Competitiva per mitjagrave del CEEB

Competitiva per mitjagrave de les federacions

23thinsp

25thinsp

52thinsp

48thinsp


Les desigualtats en lrsquoacceacutes a les activitats esportives

Factors clau que en faciliten lrsquoacceacutes

Hi ha una segraverie de factors que condicionen la pragravectica esportiva alguns dels quals faciliten lrsquoacceacutes i drsquoaltres suposen barreres drsquoentrada o per-manegravencia Un cop identificats els que lrsquoafavoreixen cal treballar per po-tenciar-los i mantenir-los En canvi srsquoha drsquoactuar per reduir tots els que en dificulten la pragravectica i posar els recursos per capgirar la situacioacute

GegravenereActualment la pragravectica esportiva dels nens i nois estagrave per sobre de la de les nenes i noies Tanmateix cal fer esment que aquesta diferegravencia entre nens i nenes srsquoha anat reduint tant al conjunt de Catalunya com a Barce-lona En el gragravefic seguumlent podem observar la variacioacute per anys de lrsquoiacutendex de pragravectica esportiva a Barcelona

GRAgraveFIC 9

Evolucioacute de la pragravectica esportiva per sexe a Barcelona ()

Font Enquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar a Barcelona 2018

Nois Noies

1998 2007 2013 2018

100

80

60

40

20

0

5050

3210

7540

58

8250

69208060

7230


Les accions les mesures i els programes que srsquohan dut a terme per reduir les diferegravencies soacuten cada cop meacutes palpables Tanmateix cal seguir treba-llant per erradicar aquestes diferegravencies Un aspecte en el qual cal avanccedilar i que preocupa eacutes que el tipus de pragravectica estigui estereotipada en funcioacute del gegravenere En aquest sentit les enquestes de pragravectica esportiva continu-en detectant diferegravencies significatives

EdatLrsquoedat dels nens i nenes fa variar molt el nivell de pragravectica esportiva Mitjanccedilant el gragravefic seguumlent podem observar que la tendegravencia a la pragravec-tica esportiva i lrsquoactivitat fiacutesica eacutes creixent fins als 11-12 anys (5egrave i 6egrave de Primagraveria respectivament) durant el pas de Primagraveria a Secundagraveria srsquoevi-dencia un decreixement al global de Catalunya (es passa drsquoun 772 de pragravectica total en la darrera etapa de Primagraveria a un 71 ) a Barcelona en canvi srsquoincrementa lrsquoiacutendex (drsquoun 7766 de la darrera etapa de Primagraveria puja un 7835 ) A Catalunya no tenim suficients edicions de lrsquoenquesta

GRAgraveFIC 10

Evolucioacute de lrsquoiacutendex de pragravectica per edat a Barcelona i Catalunya (2016 i 2018)

Font elaboracioacute progravepia a partir de lrsquoEnquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar a Barcelona 2018 i lrsquoEnquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar de Catalunya 2016

Catalunya Barcelona Nois Noies Nois Noies

1r-2n Primagraveria 3r-4t Primagraveria 5egrave-6egrave Primagraveria 1r-2n ESO 3r-4t ESO

90

85

80

75

70

65

55

50

7470

61

79

72

64

85

78

7478

8481

70

78

72

78

67

78

7274


per establir liacutenies de tendegravencia Tanmateix lrsquoincrement de Barcelona res-pon entre altres motius a les diverses poliacutetiques esportives municipals que srsquohan anat configurant els darrers anys per frenar i revertir la dismi-nucioacute de la pragravectica esportiva al canvi de cicle

Nivell de rendaEl nivell de renda de la unitat familiar suposa una barrera drsquoentrada io permanegravencia sobretot per a aquelles famiacutelies amb rendes meacutes baixes Per aquest motiu a Barcelona i de manera continuada srsquoestan duent a terme campanyes de subvencions per a les famiacutelies meacutes vulnerables

ProcedegravenciaEn funcioacute de la procedegravencia (Catalunya Espanya o fora drsquoEspanya) de les famiacutelies tambeacute hi trobem diferegravencies

GRAgraveFIC 11

Pragravectica drsquoAF i Esport segons la procedegravencia ()

Font Enquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar de Barcelona 2018

Catalunya Espanya Fora drsquoEspanya

100

80

60

40

20

0

7960 7650

6070

2040 23503930

Siacute No


La diferegravencia entre la poblacioacute nascuda a Catalunya i la resta drsquoEspanya eacutes poc significativa On siacute que hi ha forccedila diferegravencia eacutes respecte a la po-blacioacute nascuda fora drsquoEspanya Els diferents programes drsquoinclusioacute social per mitjagrave de lrsquoesport que promouen diversos agents del territori permeten assolir un doble objectiu la integracioacute i normalitzacioacute de la poblacioacute mi-grant en la societat i lrsquoaugment de la seva pragravectica esportiva

La pragravectica esportiva dels tutorsSovint posem sobre la taula la importagravencia drsquouna educacioacute global a traveacutes de la qual escola institut famiacutelies entitats barris associacions treba-llen per una educacioacute en logravegica 360 El paper de les famiacutelies eacutes clau en tots els sentits perograve en aquest punt pren especial importagravencia el fet de predi-car amb lrsquoexemple Les famiacutelies on els pares i mares practiquen activitat fiacutesica i esport registren un iacutendex meacutes alt de pragravectica en els nens i nenes

GRAgraveFIC 12

Relacioacute entre els nivells de pragravectica esportiva dels pares o tutors i els escolars ()


Noises que no fan esport Noises que fan esport

Pare io mare Pare io mare Pare io mare fa esport sovint fa esport algun cop no fa esport

100

80

60

40

20

0

86 78

65

1422

35


TerritoriA Catalunya la pragravectica drsquoactivitat fiacutesica eacutes forccedila homogegravenia En desta-quen les Terres de lrsquoEbre i Ponent com a agravembits territorials amb menor pragravectica Les diferegravencies entre els diversos territoris han disminuiumlt molt al llarg dels anys gragravecies als programes especiacutefics que srsquohi han desenvolupat

GRAgraveFIC 13

Iacutendex de pragravectica drsquoactivitat fisicoesportiva segons agravembit territorial ()

Font Enquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar de Catalunya 2016

100

80

60

40

20

0

73

22

74

26 27

76

24

71

29

75

25

72

28

73

27

70

30

Alt Pirineu Comarques Girona Metropolitagrave Penedegraves Ponent Tarragona Terres i Aran Centrals de lrsquoEbre

No en practiquen Siacute que en practiquen


A Barcelona hi ha lleugeres diferegravencies entre la pragravectica esportiva en funcioacute dels districtes tal com es pot veure en el gragravefic seguumlent

Tipus drsquoescolaUn 808 de lrsquoalumnat que cursen els seus estudis en un centre privat realitzen activitat fiacutesica fora de lrsquohorari lectiu en canvi nomeacutes un 692 dels qui estudien en centres puacuteblics en practiquen Aquesta diferegravencia de meacutes drsquoonze punts percentuals entre centres ens hauria drsquoajudar a confi-gurar estrategravegies i campanyes de promocioacute drsquoactivitats esportives i drsquoac-tivitat fiacutesica especiacuteficament configurades per a aquest target

Encaix entre la demanda i lrsquooferta

La demanda soacuten tots els nens i nenes drsquoentre sis i disset anys Lrsquooferta soacuten totes les entitats i organitzacions que ofereixen activitats esportives fora de lrsquohorari lectiu per a poblacioacute en edat escolar

GRAgraveFIC 14

Pragravectica esportiva per districtes 2018 ()

Font Enquesta drsquohagravebits esportius a Barcelona 2018

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

73

74

67

74

80

86

78

78

78

61

Sant Martiacute

Sant Andreu

Nou BarrisHorta-GuinardoacuteGragraveciaSarriagrave- Sant GervasiLes CortsSants-MontjuiumlcLrsquoEixample

Ciutat Vella


La demanda i lrsquooferta van de la magrave amb una tendegravencia de creixement moderat durant els darrers anys

Cal fer esment que lrsquoentrada en vigor de les diferents lleis i normes juriacute-diques que afecten el moacuten de lrsquoesport (voluntariat professions de lrsquoes-port fiscalitat) han comportat una tensioacute per a algunes entitats i organitzacions que han requerit un esforccedil extra per dur a terme les seves activitats Estem plenament convenccediluts que aquest proceacutes tot i que di-ficultoacutes per a alguns ha comportat un augment de la qualitat i seguretat de les activitats

Les administracions han colmiddotlaborat en aquesta laquotransicioacuteraquo oferint solu-cions als clubs i entitats com ara el servei drsquoatencioacute esportiva als clubs

A nivell catalagrave el Pla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoescola preteacuten entre altres ob-

jectius promoure lrsquooferta esportiva en aquells municipis on no nrsquohi hagi

suficient per cobrir la demanda Tambeacute ha incidit a dinamitzar lrsquoactivi-

tat esportiva sobretot en instituts amb formacioacute dotacions econogravemi-

ques i facilitacioacute de creacioacute drsquoassociacions esportives escolars (AEE)

dins dels mateixos instituts

A nivell de Barcelona any rere any srsquohan incrementat les subvencions

per a lrsquoacceacutes a lrsquoesport per dificultats econogravemiques per tal drsquoevitar que

lrsquoeconomia familiar sigui un factor drsquoexclusioacute del moacuten de lrsquoesport

Despreacutes de veure la tendegravencia de les enquestes al llarg dels anys des de les diferents administracions i per garantir lrsquoacceacutes a la pragravectica esporti-va srsquohan anat desenvolupant poliacutetiques mesures programes i accions En el cas de Barcelona es creagrave el programa laquoConvivim esportivamentraquo per tal de garantir una oferta adequada i accessible per a la poblacioacute meacutes vulnerable que fins a aquell moment havia estat exclosa del siste-ma esportiu i no tenia acceacutes a lrsquooferta ordinagraveria El programa consta de dos grans plans


a) laquoAprenem esportivamentraquob) laquoEines per a la convivegravenciaraquo meacutes centrat en els joves

En aquests moments els dos plans estan donant cobertura a meacutes de 3000 infants i joves Mitjanccedilant les diverses dades i referegravencies obtingudes es pot afirmar que existeix un equilibri entre lrsquooferta i la demanda perograve srsquoha de restar alerta i donar continuiumltat a programes que garanteixen lrsquoacceacutes a la pragravectica esportiva

Cal reivindicar el gran paper que han fet les diverses entitats organitza-cions i clubs esportius que porten molts anys treballant per la promocioacute de lrsquoesport i per oferir una oferta drsquoactivitats educatives i inclusives a la poblacioacute en edat escolar

Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360La pragravectica drsquoactivitat fiacutesica i esportiva fora de lrsquohorari lectiu depegraven drsquouna multitud drsquoagents que intervenen directament i indirectament en lrsquoedu-cacioacute dels nens i nenes

bull Cal que srsquoentengui que encara que els promotors de lrsquoactivitat pu-guin ser clubs entitats o organitzacions no educatives estan realit-zant una tasca educativa i srsquoha de vetllar perquegrave aixiacute sigui

bull La coordinacioacute entre els diversos agents eacutes obligada calen estruc-tures i iniciatives que vetllin per lrsquoentesa i el treball en xarxa entre les famiacutelies AMPA escoles instituts centres drsquoestudis clubs fede-racions entitats i administracions

bull Lrsquoesport eacutes una eina clau per al desenvolupament dels nens i nenes i com a tal cal que estigui en veu de tots

bull La relacioacute en logravegica 360 hauria de ser en lrsquoagravembit local i en el cas de les grans ciutats continuar treballant per potenciar els barris edu-catius Considerem que aixiacute es fa xarxa de meacutes petit a meacutes gran


i treballant sempre des de la voluntat drsquoentesa i diagraveleg entre els di-versos agents

bull Aquesta coordinacioacute entre agents ha drsquoassegurar lrsquoexistegravencia de di-ferents tipus drsquoitineraris en funcioacute de les necessitats i possibilitats dels infants i joves

bull Tot i que les primeres relacions soacuten a traveacutes de les administracions locals a partir drsquoaquiacute srsquoactiva un engranatge multidimensional amb les diverses organitzacions i administracions publiques que soacuten les que tenen les competegravencies per fer-ho

bull Cal posar sobre la taula que existeixen entitats que agrupen lrsquooferta educativa no nomeacutes com una llista sinoacute com un veritable eix ver-tebrador drsquoactivitats educatives Alguns exemples podrien ser els ateneus o les entitats culturals

LrsquoAjuntament de Barcelona per incidir i insistir en el treball en valors de lrsquoesport en edat escolar ha generat una segraverie de documents i continguts dirigits a les famiacutelies per tal de fer-los conscients de la importagravencia de lrsquoesport educatiu

Drsquoaquesta manera fem arribar el missatge que les activitats esportives soacuten i han de ser educatives i les famiacutelies tenen la capacitat per de mica en mica aconseguir que el seu entorn tambeacute ho visqui aixiacute Aquest tipus de xarxa permet arribar a moltes organitzacions i clubs

Aquestes guies i missatges tambeacute expliquen a les famiacutelies quina hauria de ser la seva relacioacute amb les entitats esportives i ofereixen una segraverie de recomanacions en aquest sentit

Coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute

Les administracions puacutebliques tenen les competegravencies per dur a ter-me programes plans i accions per garantir la pragravectica drsquoactivitat fiacutesica i esport


bull Cal que les diverses entitats educatives que treballen en logravegica 360 aixiacute com les diferents entitats que drsquouna manera o altra participen en lrsquoeducacioacute integral dels infants treballin conjuntament i busquin els espais compartits de reflexioacute i diagraveleg que els permeti establir objectius clars i mirar al futur colmiddotlegiadament

bull Conveacute que les administracions estableixin poliacutetiques de gover-nanccedila participativa oferint a entitats i particulars la possibilitat de participar en les poliacutetiques educatives

En el moacuten de lrsquoesport srsquohan establert diversos canals de participacioacute

Barcelona disposa del Consell Municipal de lrsquoEsport El consell eacutes un es-pai de relacioacute i participacioacute entre els diversos agents i actors del sis tema esportiu de la ciutat eacutes un ogravergan consultiu i de participacioacute sectorial Preteacuten entre altres objectius potenciar la promocioacute de lrsquoesport i lrsquoactivi-tat fiacutesica a la ciutat

bull Existeix una plataforma des de la qual es coordinen i es fan activi-tats de formacioacute a entitats homologades de la ciutat que anome-nem Con sell de Coordinacioacute Esportiva tot i que no estagrave constituiumlt com a tal

bull Existeixen els consells de barri ogravergans de participacioacute ciutadana creats per resoldre quumlestions referents a cada un dels barris Soacuten punts de trobada per millorar la qualitat de vida urbana de la ciutat i augmentar la cohesioacute social Hi participen regidors de districte representants dels diferents grups poliacutetics serveis entitats associ-acions i ciutadans

bull Els consells de districte soacuten ogravergans de participacioacute colmiddotlectiva presidits per un regidora nomenat per lrsquoalcalde o lrsquoalcaldessa

bull Alguns districtes tenen Consell de lrsquoEsport del Districte

bull El Consell de lrsquoesport escolar de Barcelona estagrave format per totes les entitats que fan activitat esportiva fora de lrsquohorari lectiu i que par-ticipen en la competicioacute escolar de Barcelona


bull Tambeacute existeix el Pla de Barris que des de lrsquoany 2015 teacute per objec-tiu entre drsquoaltres dotar els barris meacutes vulnerables dels recursos necessaris per fer-los meacutes educatius

bull El Consell Educatiu Municipal de Barcelona i els de cada districte soacuten ogravergans de participacioacute de la comunitat educativa i dels quals tambeacute formen part entitats esportives del territori

A Catalunya existeixen diversos ogravergans de participacioacute ciutadana i col-lectiva Conveacute destacar que cada un dels consells esportius estagrave vinculat a les entitats del seu territori

Els consells de lrsquoesport escolar dels diversos municipis de Catalunya (tret del de la ciutat de Barcelona) estan presidits per un dels alcaldes dels municipis que el conformen

Tambeacute es disposa com ja ha anat apareixent en el capiacutetol drsquoentitats pri-vades sense agravenim de lucre producte de lrsquoassociacionisme com tambeacute de les entitats que vertebren la institucionalitzacioacute de lrsquoesport des dels seus oriacutegens com soacuten les federacions esportives catalanes

Des de la Secretaria General de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport de la Generali-tat de Catalunya srsquohan impulsat diversos processos participatius del moacuten de lrsquoesport com per exemple el Pacte nacional de lrsquoAF i lrsquoesport del 2017

Sovint en iniciar nous projectes o iniciatives es preteacuten crear nous espais de participacioacute o diagraveleg que neixen amb una voluntat molt clara de tre-ball en equip perograve a la vegada poden arribar a ser efiacutemers Creiem que cal seguir treballant dins dels espais existents que en el moacuten de lrsquoesport soacuten molts per integrar totes aquelles iniciatives i organitzacions que sumin per seguir treballant colze a colze per millorar lrsquoeducacioacute i lrsquoesport de tots els nens i nenes


Reforccedilar lrsquoesport com un pilar de lrsquoeducacioacute

Per esport en edat escolar entenem totes aquelles activitats fiacutesiques o es-portives que els infants i joves fins als 17 anys fan de manera organitzada i fora de lrsquohorari lectiu Aquesta pragravectica pot ser amb activitats sense competicioacute amb competicioacute escolar o amb competicioacute federada El de-nominador comuacute de totes ha de ser el seu paper importantiacutessim en lrsquoedu-cacioacute i per tant un dels pilars de la formacioacute de la ciutadania meacutes jove

Les activitats fisicoesportives en edat escolar soacuten un potentiacutessim ins-trument educatiu faciliten la transmissioacute de valors per a la millora del creixement fiacutesic i psiacutequic per a lrsquoestat de salut i per poten ciar i consolidar processos de socialitzacioacute i de desenvolupament rela cional Des de tots els agents que hi intervenen srsquoha de tenir molta cura per garantir-ne la qualitat i per assegurar que el seu darrer objectiu sigui formatiu La ma-teixa competicioacute que forma part drsquoalgunes de les activitats tant escolar com federativa ha de servir sempre drsquoinstrument per fer creacuteixer els in-fants i joves com a millors persones

Destaquem com una conclusioacute ferma que cal vetllar per la qualitat de

les activitats esportives organitzades fora de lrsquohorari lectiu que ofe-

reixen una gran diversitat de clubs i entitats que conformen el teixit es-

portiu a Catalunya i en els diversos municipis del territori

bull La formacioacute adequada dels equips tegravecnics lrsquoobjectiu educatiu prioritari de les programacions els projectes esportius de les enti-tats els espais i materials adequats i la relacioacute amb tots els agents que hi intervenen soacuten tots els aspectes que han de formar part dels reptes a assolir per assegurar la qualitat irrenunciable i necessagraveria de tota lrsquooferta existent

bull Donar a conegraveixer lrsquooferta a les famiacutelies i orientar entorn lrsquoocupa-cioacute del temps fora de lrsquohorari lectiu seragrave tambeacute una tasca en la qual srsquoha drsquoimplicar lrsquoadministracioacute


bull Lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport soacuten una eina extremadament potent al servei de la inclusioacute la transmissioacute de valors positius i la so-cialitzacioacute

bull Cal encetar un proceacutes a partir del qual es pugui treballar amb els diversos agents que srsquohi dediquen i participen de lrsquoesport i lrsquoactivi-tat fiacutesica en edat escolar fora de lrsquohorari lectiundash En primer lloc cal incorporar les famiacutelies i convertir-les en

agents de promocioacute cal dotar-les de recursos elaborar docu-ments guies i material de consulta i formar-les per tal que incor-porin la pragravectica drsquoactivitat fiacutesica com a activitat familiar

ndash En segon terme pel que fa als centres docents ha drsquoexistir un referent de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport a cada centre Seguint amb la logravegica del Pla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoEscola aquest referent hauria de ser capaccedil de connectar amb els nois i noies fent servir les xarxes socials que utilitzen ells mateixos El centre educatiu ha de vetllar per obrir-se a lrsquoentorn i participar proactivament en les mesures i iniciatives que promoguin la pragravectica drsquoactivitat fiacute-sica i esport com ara els patis oberts Cal seguir cercant espais on la pragravectica drsquoactivitat fiacutesica en pugui ser protagonista com ara els espais de menjador acollida esbarjo

bull El Departament drsquoEducacioacute tambeacute teacute un paper clau en tot plegat Cal que posi els recursos per garantir que els centres docents siguin capaccedilos de dur a terme les iniciatives plantejades La primera quumles-tioacute que posen damunt la taula algunes direccions eacutes laquono podem obrir el pati a la tarda ja que no hi ha consergeria i no podem assu-mir el cost de pagar meacutes hores del serveiraquo Cal no oblidar tampoc que fan falta recursos per possibilitar lrsquoacceacutes als patis sense interfe-rir amb la mateixa instalmiddotlacioacute educativa (vestidors serveis il-luminacioacute sortides drsquoemergegravencia)

bull Lrsquoalumnat tambeacute teacute un paper cabdal en tot aquest sistema pot so-nar a togravepic perograve cal formacioacute formacioacute i meacutes formacioacute Els nens i nenes tenen la capacitat de liderar i empegravenyer cap a una infagravencia i joventut molt meacutes activa


bull Srsquoha de vetllar per la qualitat dels organitzadors drsquoactivitats fiacutesi-ques i esportives cal garantir que tot organitzador disposi drsquouna segraverie de requeriments com ara el Pla Educatiu valors programacioacute inclusiva registre de sessions compliment de les diferents norma-tives (voluntariat i professionals de lrsquoesport) A Barcelona srsquoestagrave tre-ballant en aquesta liacutenia exigint una homologacioacute a les entitats que ofereixen activitats fiacutesiques i esportives fora de lrsquohorari lectiu (tot i que de moment lrsquohomologacioacute no eacutes obligatograveria ) Creiem que se-ria molt interessant una homologacioacute a nivell catalagrave

bull Els tegravecnics esportius han de tenir acceacutes a formacioacute continuada i hem de dotar-los de recursos i material didagravectic per afrontar el dia a dia amb garanties La formacioacute en valors ha de ser la diana prin-cipal de la formacioacute dels equips tegravecnics

bull Les administracions puacutebliques han de vetllar per garantir que tothom pot accedir a la pragravectica esportiva sobretot fent esforccedilos per reduir les barreres drsquoacceacutes i permanegravencia

bull Srsquohauria de treballar per incloure a la programacioacute de les televisi-ons i ragravedios puacutebliques espais formatius de promocioacute de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport

bull El binomi salut-esport ha de ser protagonista i per ser-ho cal des-tinar-hi recursos Srsquoha de treballar de manera colmiddotlegiada amb Salut creant programes projectes i accions en favor de la vida activa sa-ludable i la pragravectica esportiva

bull Cal crear programes en zones de poca pragravectica i vetllar per una correcta articulacioacute entre els diversos agents per afavorir espais de participacioacute reflexioacute i diagraveleg

Una darrera reflexioacute a la qual no volem renunciar eacutes plantejar que mal-grat aconseguir tenir cura de la qualitat diversificacioacute proximitat i co-neixement de lrsquooferta drsquoactivitats organitzades no hem drsquooblidar o deixar de banda la necessitat de lrsquoactivitat motriu lliure i no organitzada dels infants i joves


Dotar lrsquoespai puacuteblic drsquoagraverees adequades dissenyar espais propicis al joc lliure i espontani entre iguals o promoure els desplaccedilaments a peu a lrsquoes-cola o instituts soacuten alguns exemples que ens han de dur a posar en valor el lleure actiu i estils de vida actius

A meacutes de les activitats organitzades fora de lrsquohorari lectiu en les quals poden participar i drsquouna Educacioacute Fiacutesica amb el pes curricular que li cor-respon seragrave imprescindible que el temps lliure restant les vacances o els caps de setmana tinguin incorporats espais de lleure actiu i aixiacute aconse-guir patrons de vida activa que garanteixen una millor qualitat de vida i salut per a les etapes posteriors de la vida

Totes aquestes reflexions ens porten a afirmar que eacutes imprescindible que des de les administracions es reconegui el fonamental paper de lrsquoactivitat fiacutesica i de lrsquoesport en edat escolar i el valuosiacutessim instrument que suposa tant per a lrsquoEducacioacute Fiacutesica dels infants i joves com per a la cohesioacute i con-vivegravencia al territori

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona (2018) Enquesta drsquohagravebits esportius de la

poblacioacute en edat escolar de Barcelona 2018

Ajuntament de Barcelona (2018) Lectura del Padroacute Municipal drsquoHabi-

tants de Barcelona a 1 gener 2018

Generalitat de Catalunya (2015) Evolucioacute dels clubs esportius a Cata-

lunya de 2009 a 2015

Generalitat de Catalunya (2015) Nombre drsquoorganitzacions associati-

ves esportives Observatori Catalagrave de lrsquoEsport

Generalitat de Catalunya (2016) Enquesta drsquohagravebits esportius de la

poblacioacute en edat escolar de Catalunya 2016


Generalitat de Catalunya (2017) Sistema drsquoindicadors drsquoEnsenyament de Catalunya

Secretaria General de lrsquoEsport (2015) Pla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoEscola

Relacioacute de colmiddotlaboracionsMarta Carranza i Sergi Cerezo

bull Carles Gonzaacutelez

bull Carles Meilan

bull Marc Llinagraves

bull Elisabet Boloix

Tercer sector cultural la dimensioacute educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitagraveria

Nicolaacutes Barbieri i Oriol Cendra

7

325

Introduccioacute

Aquest capiacutetol busca aproximar-se a la realitat de les entitats de tercer sector que promouen lrsquoeducacioacute i la cultura popular i comunitagraveria entre la poblacioacute meacutes jove El primer que hem de fer perograve eacutes definir lrsquoagravembit del qual parlem Si entenem que educar eacutes laquotransmetre (a alguacute) coneixe-ments actituds valors o formes de culturaraquo (DIEC) on situem la frontera entre educacioacute i cultura

Drsquouna banda el fet que els poders puacuteblics hagin situat educacioacute i cultura en agravembits i logravegiques administratives diferents ha generat metodologies poliacutetiques puacutebliques i continguts estadiacutestics diversos i sovint divergents que dificulten una visioacute integral1 De lrsquoaltra no podem obviar que les enti-tats que promouen manifestacions de cultura popular i comunitagraveria tenen impliacutecitament una vessant formativa Perograve cal analitzar particular-ment les que incorporen de forma expliacutecita la intencionalitat educativa

Aixiacute doncs aquest capiacutetol es dedica a les entitats de tercer sector cultural de Catalunya que intervenen sobre la realitat educativa de les persones drsquoentre 0 i 18 anys Concretament pel que fa a lrsquoacompanyament drsquoaquests

1 Per ampliar aquest tema es pot consultar Carboacute (2013)


infants i joves en lrsquoentrada a una entitat la participacioacute especiacutefica en activitats formatives i la implicacioacute activa en els espais de decisioacute de les organitzacions

No ens dedicarem doncs a analitzar lrsquoaccioacute de les administracions puacute-bliques sinoacute que ens concentrem en aixograve que fan les entitats de tercer sector Aquest volum dedica un capiacutetol especiacutefic a la situacioacute de les poliacuteti-ques puacutebliques Aixograve no significa que obviem la influegravencia que tenen els governs sobre la configuracioacute del tercer sector cultural i les seves entitats

Perograve la definicioacute de tercer sector cultural no eacutes uniacutevoca Srsquoacostuma a con-siderar que el tercer sector soacuten les organitzacions amb personalitat ju-riacutedica de titularitat privada sense afany de lucre i amb una marcada participacioacute voluntagraveria Tanmateix si parlem drsquoactivitat cultural educati-va aquesta definicioacute resulta excessivament restrictiva A Catalunya exis-teixen colmiddotlectius i xarxes que no tenen personalitat juriacutedica perograve que promouen de manera organitzada lrsquoeducacioacute artiacutestica i cultural Drsquoaltra banda resulta contradictori que determinades cooperatives o empreses de lrsquoagravembit de lrsquoeconomia social no siguin considerades part del tercer sector cultural per la seva personalitat juriacutedica (Fina i Subirats 2011 Barbieri et al 2012) Per tant en aquest capiacutetol entenem per tercer sector cultural el conjunt drsquoorganitzacions privades (amb personalitat juriacutedica o sense) que no tinguin afany de lucre o els estatuts i les actuacions de les quals recone-guin la seva finalitat social cultural i educativa Especiacuteficament ens referim a associacions fundacions cooperatives clubs determinades societats laborals federacions plataformes i xarxes2 tot i que tambeacute cal incloure-hi els ateneus a la realitat dels quals aquest llibre dedica un capiacutetol especiacutefic

No eacutes objecte drsquoaquest capiacutetol abordar el debat sobre la definicioacute de cultu-ra popular i cultura comunitagraveria Som plenament conscients del caragravecter

2 Som conscients tambeacute que sota alguna drsquoaquestes personalitats juriacutediques organit-zacions que formalment es consideraren part del tercer sector tenen com a objecte prio-ritari defensar interessos corporatius i drsquoaprofitament econogravemic

Tercer sector cultural la dimensioacute educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitagraveria 327

dinagravemic drsquoaquests conceptes i les pragravectiques vinculades Existeixen moltes i molt diverses cultures populars i comunitagraveries que no estan exemp tes de reptes i fins i tot de contradiccions Aixiacute doncs pel que fa al concepte de cultura popular adoptem la definicioacute del Fograverum drsquoEducacioacute i Cultura Popular (Juliano 2018) que inclou les pragravectiques tradicionals en totes les seves varietats les seves actualitzacions i hi incorpora noves aportacions i pragravectiques culturals participatives que siguin generades per persones o colmiddotlectius io que subratllin la creacioacute de vincles i teixit social aixiacute com la transmissioacute de sabers i valors Per la seva banda amb relacioacute al concepte de cultura comunitagraveria el grup de treball Desbordes de la cul-tura (2017) fa referegravencia al conjunt de pragravectiques que les comunitats soacuten capaces de crear mediar produir i intercanviar de forma local i soste-nible En definitiva entenem que els conceptes de cultura popular i cultura comunitagraveria queden estretament vinculats al de drets culturals (Barbieri 2018)

En termes metodologravegics per escriure aquest capiacutetol hem utilitzat fonts estadiacutestiques oficials (ressenyades en la bibliografia) tot i que alhora hem constatat la manca de dades especiacutefiques sobre lrsquoactivitat cultural educativa de les entitats de tercer sector dirigides a infants i adolescents Tambeacute hem desenvolupat un quumlestionari a organitzacions de segon i ter-cer nivell (federacions coordinadores etc) i hem utilitzat dades de lrsquoen-questa a famiacutelies de Catalunya desenvolupada per a aquest volum A meacutes hem pogut entrevistar un conjunt de persones coneixedores de forma directa o indirecta drsquoaquest agravembit3 Finalment hem desenvolupat un grup de contrast i debat amb persones expertes io que formen part drsquoorganitzacions de tercer sector cultural4

3 En concret membres drsquoentitats de cultura popular de segon i tercer nivell (federaci-ons confederacions) a meacutes de Cristian Antildeoacute (projecte Poliegravedrica) i Nuacuteria Obiols (profes-sora de la Universitat de Barcelona i autora de lrsquoEstudi de lrsquooferta educativa no formal en lrsquoagravembit artiacutestic a Catalunya CONCA)4 Volem agrair molt especialment tant a les persones entrevistades com a les partici-pants del grup de debat i contrast (en podeu consultar els noms en lrsquoapartat especiacutefic drsquoaquest llibre)


A partir drsquoaquiacute el capiacutetol srsquoestructura de la manera seguumlent en primer lloc presentem una radiografia general del tercer sector cultural a Cata-lunya En segon lloc ens centrem en lrsquoactivitat cultural formativa de les entitats particularment aquella activitat dirigida a la poblacioacute meacutes jove amb un egravemfasi en els efectes per a les desigualtats i lrsquoequitat Finalment oferim unes conclusions sobre el coneixement detectat aixiacute com unes recomanacions per al desenvolupament de poliacutetiques puacutebliques

Radiografia del tercer sector cultural a Catalunya

En aquest apartat presentem tres grans elements que cal tenir presents per a una radiografia del sector En primer lloc un conjunt de dades ge-negraveriques sobre el sector associatiu catalagrave i en concret lrsquoagravembit cultural En segon lloc i focalitzant en lrsquoobjecte drsquoaquest capiacutetol identifiquem les lograve giques generals drsquoaccioacute educativa de les entitats culturals que treba-llen amb infants i adolescents En tercer lloc analitzem com srsquoarticu len aquestes entitats

Dades genegraveriques

El teixit associatiu catalagrave disposa drsquoentre 23000 i 25000 organitzacions no lucratives actives El 85 estan configurades juriacutedicament com a as-sociacioacute sense finalitat de lucre el 8 com a fundacions i el 4 com a cooperatives no lucratives Drsquoaquelles aproximadament 25000 organit-zacions el 94 soacuten organitzacions de base i el 6 soacuten organitzacions de segon nivell o superior Un 24 del total tenen la cultura com a agravembit principal drsquoactuacioacute i un 135 (3243 entitats) soacuten de lrsquoagravembit de lrsquoano-menada cultura laquopopular i tradicionalraquo

Focalitzem la mirada en aquest 135 per configurar el dibuix drsquoun con-junt drsquoorganitzacions que soacuten


bull De petites dimensions i amb infraestructures senzilles un 504 de les entitats disposen drsquoun pressupost anual inferior a 5000 eu-ros i prop del 80 tenen la seva seu en locals cedits

bull Que recorren a la subvencioacute perograve tenen una baixa dependegravencia eco-nogravemica de les administracions puacutebliques prop del 70 reben sub-vencions puacutebliques les quals representen el 205 dels ingressos de les entitats

bull Un 727 de les activitats que duen a terme disposen de la partici-pacioacute conjunta dels ens locals la qual cosa fa pensar que tenen una certa dependegravencia organitzativa (Recursos humans i administra-tius) del sector puacuteblic

Ens trobem amb unes ragravetios mitjanes de 44 entitats culturals i de 6472 persones associades per cada 10000 habitants (Gragravefics 1 i 2) dades a partir de les quals podem establir una funcioacute rellevant drsquoequilibri del fet associatiu amb relacioacute a la densitat de poblacioacute i la diferent morfologia dels territoris5

5 Per conegraveixer meacutes en detall la situacioacute del tercer sector cultural a Girona eacutes interessant consultar lrsquoestudi elaborat per la Cagravetedra Unesco de Poliacutetiques Culturals i Cooperacioacute (Baqueacute Carboacute i Francesch 2016)

GRAgraveFIC 1

Persones associades per cada 10000 habitants i percentatge respecte el total

Font BCF Consultors

Persones associades () Persones associades per cada 10000 habitants

Metropolitagrave Alt Pirineu Comarques Camp de Ponent Terres Penedegraves Comarques i Aran centrals Tarragona de lrsquoEbre gironines

1500

1000

500

0

50403020100

4621

6416 7334 8759 9959 10513 10168 1144145

1 6 47917

10


Si atenem els perfils de les persones associades en funcioacute de lrsquoorigen les edats i les funcions que desenvolupen en lrsquoorganitzacioacute cal destacar

bull Presegravencia majoritagraveria de persones nascudes a Catalunya (el 905 ) Un 85 soacuten persones nascudes a la resta de lrsquoEstat i un 1 en al-tres paiumlsos dades que no soacuten correlatives a la composicioacute de la so-cietat catalana per lloc de naixement (Gragravefic 3)

GRAgraveFIC 2

Entitats per cada 10000 habitants

Font BCF Consultors


10

5

0

345

788 89

91

61 63

GRAgraveFIC 3

Origen de les persones associades () Any de referegravencia 2016

Font BCF Consultors (2018) Idescat

Persones nascudes Persones nascudes Persones nascudes a Catalunya a la resta de lrsquoEstat a lrsquoestranger

100

80

60

40

20

01

17285

179

905

649

Associacions culturals Catalunya Dades generals


bull Distribucioacute homogegravenia pel que fa a les edats de les persones associa-des (Gragravefic 4)

bull Alta presegravencia del voluntariat no remunerat Eacutes destacable que les associacions dels agravembits de la cultura (amb un 27 de persones remunerades) i comunitari i veiumlnal (el 28 ) soacuten les que mostren iacutendexs meacutes baixos pel que fa a la remuneracioacute de les persones asso-ciades en contrast amb les dels agravembits de lrsquoaccioacute social (71 ) la cooperacioacute i la pau (61 ) i els drets civils (55 )

bull Pel que fa a les funcions un 327 es dedica a funcions directives un 33 soacuten especialistes sectorials un 208 personal tegravecnic i un 135 desenvolupa tasques administratives

Dinagravemiques i logravegiques drsquoactuacioacute en les relacions entre cultura i educacioacute

Una vegada tenim la radiografia general que ens permeten les dades dis-ponibles volem incorporar una mirada qualitativa meacutes centrada en lrsquoob-jecte especiacutefic drsquoaquest capiacutetol lrsquoactivitat cultural educativa dirigida a la

GRAgraveFIC 4

Edat de les persones associades

Font BCF Consultors

22thinsp

2770thinsp

1580thinsp

22thinsp

Menys de 15

Entre 15 i 29

Entre 30 i 44

Entre 45 i 64

Meacutes de 65

1260thinsp


poblacioacute meacutes jove Identifiquem dues grans dinagravemiques significatives en les logravegiques drsquoactuacioacute pel que fa a lrsquoaportacioacute educativa de les entitats culturals

1 Amb relacioacute als entorns en quegrave es desenvolupen les entitats que treballen cultura i educacioacute distingim tres grans agravembits bagravesica-ment conformats en funcioacute de lrsquoorganitzacioacute de les administraci-ons puacutebliques6

a) Joventut i drets de ciutadania Entitats que aborden la construc-cioacute de ciutadania amb drets i deures a partir de la relacioacute cultura i educacioacute aixiacute com el reconeixement de la diversitat i lrsquoapodera-ment de la poblacioacute jove Les entitats desenvolu pen els seus pro-jectes en colmiddotlaboracioacute amb regidories locals de joventut i equi-paments i laboratoris de creacioacute juvenil i laquoart joveraquo

b) Accioacute social i comunitagraveria Entitats que aborden la cultura com a eina drsquoinclusioacute social no tant des de la promocioacute de lrsquoacceacutes a la cultura (democratitzacioacute de la cultura) com de la participacioacute i construccioacute de cultura (democragravecia cultural) Srsquoestableixen col-laboracions amb serveis municipals comunitaris centres ciacutevics o plans drsquoactuacioacute territorial

c) Agravembit escolar (educacioacute formal) en el qual les entitats desenvo-lupen projectes en dues logravegiques ndash Amb escoles primagraveries tot treballant la vinculacioacute de la pragravec-

tica cultural a les competegravencies ndash Amb instituts o centres secundaris tot vinculant lrsquoactivitat

de les entitats amb el curriacuteculum del centre

2 Amb relacioacute al valor formatiu de les activitats de cultura popular i co munitagraveria identifiquem la seva potegravencia en tant que processos formatius realitzats per mitjagrave de lrsquoaprenentatge per experiegraven cia d i-

6 Volem agrair a Cristian Antildeoacute i el projecte Poliegravedrica per la informacioacute i el coneixement que ens han facilitat Podeu consultar la plataforma wwwpoliedricacat


rec ta en quegrave lrsquoaprenent es troba en contacte amb lrsquoobjecte drsquoaprenen-tatge en un entorn drsquoaplicabilitat i usabilitat Aquests apren entatges es poden classificar segons el seu nivell de guiatge (Trilla 2018)

a) Aprenentatge per la pragravectica aprenentatges per observacioacute imi-tacioacute i assaigerror sense cap megravetode formalitzat Una bona part de la cultura popular i comunitagraveria srsquoapregraven drsquoaquesta manera tal com els infants aprenen alguns dels seus jocs

b) Aprenentatge mitjanccedilant la pragravectica guiada (mestratge facilita-dor tant si eacutes presencial com virtual) Sense descartar la neces-sitat drsquoassaig i error aprendre una altra part de la cultura popu-lar i comunitagraveria demana alguna mena drsquoorientacioacute o ajuda

c) Aprenentatge complex Es refereix a lrsquoadquisicioacute de determinats coneixements tegravecniques habilitats i fins i tot certs valors que de manen processos de formacioacute llargs i continuats

Articulacioacute del sector entitats de 2n i 3r nivell

El desplegament legislatiu mdashi en concret la Llei 21993 de 5 de marccedil de fo ment i proteccioacute de la cultura popular i tradicional i de lrsquoassociacionis-me culturalmdash ha donat una especial visibilitat a un subagravembit del sector cultural el de lrsquoanomenada cultura laquopopularraquo i laquotradicionalraquo En aquest subagravembit

bull El 275 de les associacions estan federades

bull Srsquoidentifiquen amb claredat entitats de 2n i 3r nivell7 estructurades per agravembits temagravetics En canvi no soacuten visibles ni disposem de dades estadiacutestiques pel que fa a coordinadores territorials drsquoentitats amb una forta implementacioacute i incidegravencia en lrsquoagravembit local

7 Font Estat de la cultura popular 2016 En liacutenia httpculturagencatcatcadeparta-mentestructura_i_adrecesorganismesdgcpt05_documents_i_recursos02_jornades_estudis_leg03_estudis_informesbloc2 [Consulta 5032019]


bull Per agravembits temagravetics i segons dades provinents de les mateixes en-titats de 2n i 3r nivell a lrsquoentorn del 20 de les entitats federades ho soacuten de lrsquoagravembit de la muacutesica i un altre 20 del de la dansa el 14 de lrsquoagravembit de diables i bestiari lrsquo11 de lrsquoagravembit geganter i el 8 del teatre amateur

bull Per estimacioacute del nombre de persones associades a entitats federa-des al moviment sardanista (24 ) li segueixen ateneus (23 ) dia-bles i bestiari (10 ) corals (9 ) geganters (7 ) i pessebristes (7 )

Les logravegiques administratives generen per tant dinagravemiques drsquoestructura-cioacute sectorial ressaltant-ne algunes i invisibilitzant-ne drsquoaltres Ja srsquoha es-mentat el paper de la Llei 21993 a estructurar un subagravembit drsquoentitats culturals i a promourersquon la comunicacioacute i interrelacioacute aixiacute com laquola coor-dinacioacute o la federacioacute de les que actuen en un mateix sectorraquo (art 10) Destaquem pel seu abast nacional i la seva capacitat drsquoinfluegravencia en lrsquoes-tructura del sector associatiu dos organismes governamentals que actuen com a ogravergans consultius en mategraveria drsquoassociacionisme i voluntariat

bull El Consell de lrsquoAssociacionisme Cultural (CAC) regulat mitjanccedilant lrsquoOrdre CLT3362014 de 4 de novembre El CAC estructura un sec-tor conformat en 13 agravembits i 36 federacions i confederacions Els 13 agravembits soacuten festa i lrsquoartesania ateneisme cultural castellers i fal-cons centres drsquoestudis cant coral muacutesica dansa diables bestiari i trabucaires gegants i nans teatre cinema i fotografia festes tra-dicionals amb bous joc tradicional

bull El Consell de lrsquoAssociacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC) regulat pel Decret 692010 drsquo1 de juny i modificat pel De-cret 1112014 Drsquoentre les diferents vocalies que configuren el CAVC nrsquohi ha 9 a proposta del sector associatiu i de voluntariat dues de les quals en representacioacute de lrsquoagravembit cultural Les dues entitats que en formen part (2019) soacuten la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya i La Roda drsquoAccions Culturals i del Lleure

bull Tot i que no podem entrar en el detall diputacions i ajuntaments tenen reconeixements especiacutefics en aquest mateix sentit


Per la seva banda les logravegiques administratives han prioritzat tambeacute lrsquoor-denacioacute per sectors (muacutesica arts escegraveniques etc) tot buscant interlocu-tors sectorials entre les entitats Aquesta dinagravemica ha condicionat la manera drsquoagrupar-se del tercer sector dificultant lrsquoarticulacioacute transver-sal8 i especiacuteficament les relacions entre cultura i educacioacute Aixograve no anul-la que les entitats tambeacute hagin tingut dificultats progravepies per generar espais drsquoautoreconeixement i articulacioacute En qualsevol cas siacute que es po-den detectar plataformes constituiumldes al voltant de pragravectiques culturals i artiacutestiques que agrupen entitats i colmiddotlectius diversos com per exemple

bull En lrsquoagravembit de la cultura i la gestioacute comunitagraveria trobem la Xar xa Artibarri9 la Plataforma Gestioacute Ciutadana10 de Barcelona i la Xar-xa drsquoE s pais Comunitaris11

bull En lrsquoagravembit cooperatiu existeix la Xarxa drsquoAteneus Cooperatius de Catalunya amb un eix de la seva activitat dedicat a la cultura12

Cal fer referegravencia tambeacute a espais com laquoCultura Coopraquo que articula cooperatives culturals

bull En lrsquoagravembit del lleure determinades fundacions (Fundesplai Pere Tarreacutes etc) i lrsquoAssociacioacute Catalana drsquoEmpreses del Lleure lrsquoEducacioacute

8 Per exemple lrsquoestudi El sector cultural associatiu a la comarca del Gironegraves (Baqueacute Carboacute i Francesch 2016) identifica quatre perfils drsquoassociacions diferents associacions de professionals sectorials associacions drsquoanimacioacute sociocultural associacions drsquoestudi io preservacioacute cultural i associacions que responen a una demanda especiacutefica de serveis culturals9 En el moment drsquoescriure aquest capiacutetol Artibarri impulsa un prototip de Taula drsquoArts comunitagraveries en el marc del Programa Cultura Viva de lrsquoAjuntament de Barcelona10 Agrupa aproximadament una quinzena drsquoentitats que gestionen equipaments puacuteblics Les dades disponibles (2012) indiquen que en les entitats treballen directament contractades meacutes de 100 persones hi participen de forma voluntagraveria meacutes de 1400 i ges-tionen uns pressupostos en conjunt superiors a 3250000 eurosany Font httpseduca-ciotransformadorafileswordpresscom201201presentacic3b3-pgc-1pdf11 Cal esmentar algunes publicacions rellevants en aquest sentit com ara els llibres Des-bordar Barcelona (Polmiddotlen Edicions) o Gestioacute comunitagraveria de la cultura a Barcelona (La Hidra Artibarri i Ajuntament de Barcelona) El programa Cultura Viva de lrsquoAjuntament de Barcelona o lrsquoObservatori de les Arts Escegraveniques Aplicades (Institut del Teatre) funci-onen tambeacute com a espais transversals drsquoarticulacioacute en aquest agravembit 12 Recordem que per a lrsquoagravembit dels ateneus aquest volum hi dedica un capiacutetol especiacutefic


i la Cultura (ACELLEC associacioacute patronal de referegravencia en el sec-tor) tambeacute han pogut afavorir lrsquoarticulacioacute transversal drsquoentitats i projectes culturals educatius

bull En agravembits meacutes sectorials i sense pretensioacute drsquoexhaustivitat podem mencionar lrsquoAssociacioacute Catalana drsquoEscoles de Muacutesica o lrsquoAssociacioacute Catalana de Professionals de les Poliacutetiques de Joventut

Activitats formatives i participacioacute Dimensionament i (des)igualtats

El tercer sector cultural eacutes un sector actiu que genera una mitjana de 69 activitats anuals per entitat Les activitats meacutes significatives de les enti-tats tenen relacioacute amb el subsector al qual srsquoadscriu lrsquoassociacioacute i en me-nor mesura amb el territori Les exhibicions (que duen a terme un 50 de les associacions amb una mitjana de 12 exhibicions anuals) els con-certs (33 8any) trobades i congressos (30 6any) i representacions escegraveniques (18 10any) soacuten les activitats meacutes recurrents13

Activitat formativa Oferta

Dibuixem de nou la radiografia a partir drsquouna mirada configurada a par-tir de la diversitat de les fonts consultades

1 El 20 de les associacions de lrsquoagravembit cultural programa una o meacutes formacions especiacutefiques amb caragravecter anual amb assistegravencies mit-janes de 180 persones el 80 no sogravecies

13 Aquestes dades provenen de lrsquoEstadiacutestica del tercer sector cultural de Catalunya 2016 que defineix 17 agravembits culturals muacutesica ball dansa cercaviles castells bestiari i foc gegants patrimoni teatre tradicions diverses artesans artesania literatura comunica-cioacute audiovisuals projeccioacute exterior de la cultura arquitectura i urbanisme filosofia i humanitats pensament contemporani


a) El 84 de lrsquooferta formativa estagrave organitzada per les mateixes entitats El 9 en colmiddotlaboracioacute amb la plataforma de segon ni-vell on lrsquoentitat estagrave federada i el 7 srsquoexternalitza

b) Les persones sogravecies soacuten formadores en el 54 dels casos Se-gueixen les persones voluntagraveries no sogravecies (16 ) la contractacioacute de professionals autogravenoms (14 ) la contractacioacute laboral (10 ) o drsquouna empresa (1 ) la colmiddotlaboracioacute amb una altra entitat (1 )

2 En paralmiddotlel emergeix una ofer ta educativa no formal en lrsquoagravembit ar-tiacutestic majoritagraveriament de caragravecter formatiu (69 ) i professionalit-zador (39 ) desenvolupada per entitats de lrsquoagravembit educatiu

a) Srsquoidentifiquen 3522 entitats amb una oferta educativa artiacutestica 2295 (652 ) dedicades a educacioacute no formal i 1227 (348 ) a la informal El 69 soacuten entitats que tenen com a objectiu principal la formacioacute escoles acadegravemies aules i centres drsquoestudi diver-sos el 16 soacuten entitats que tenen la cultura com a agravembit princi-pal drsquoactuacioacute i el 9 soacuten entitats de produccioacute io conservacioacute

b) Agravembits estudiats i prevalenccedila dansa (37 ) muacutesica (23 ) art dramagravetic (15 ) arts plagravestiques visuals audiovisuals i disseny (24 ) i circ (1 )

c) Caracteritzacioacute de lrsquooferta majoritagraveriament (83 ) formativa (aprendre a ballar cantar pintar) i professionalitzadora (32 ) Altres casals vacacionals (11 ) activitats extraescolars (6 ) formacioacute complementagraveria a lrsquoeducacioacute formal (6 ) cologravenies (3 ) cicles seminaris io conferegravencies (14 ) formacioacute io as-sessorament docent (4 )

3 Particularment la ciutat de Barcelona presenta desigualtats terri-torials en la distribucioacute de les entitats culturals educatives Pocs barris concentren moltes entitats mentre que la gran majoria de territoris no disposen drsquooportunitats en aquest sentit Aquesta eacutes la principal conclusioacute que es pot observar en el seguumlent mapa que hem elaborat per a aquest capiacutetol (vegeu la Figura 1)


FIGURA 1

Distribucioacute de les entitats culturals educatives a la ciutat de Barcelona

gt gt gt

23

21

20

19

1718

14

11

10

67

71

68

65

66 70

7372

59

5860

62

63 6164

789 6

5

12 4

3

57

5655

54

5350

5251

49

48

43

423828

31

30

32

29

27

26

3736

3533

34

40

41

47

454644

69

1516

13

12

FP

PM

24

22

39

25

Barris amb cap o 1 entitat Barris amb 2-4 entitats Barris amb 5 o meacutes entitats


Font anagravelisi propi del Fitxer drsquoEntitats de BarcelonaNota Quan les entitats srsquoinscriuen en aquest fitxer poden ubicar-se en diferents temagravetiques (pre-establertes per lrsquoAjuntament) Per elaborar el mapa hem seleccionat les entitats que srsquohan ubicat en la temagravetica laquojuvenilsraquo i alhora en qualsevol altra drsquoaquestes temagravetiques laquoCulturalsraquo laquoComuni-cacioacuteraquo laquoDonesraquo laquoImmigracioacuteraquo laquoDiversitat sexual i gegravenereraquo o laquoCooperacioacute al desenvolupament Solidaritat i Pauraquo

Ciutat Vella 1 Raval 2 Gogravetic 3 Barceloneta 4 Sant Pere Santa

Caterina i la Ribera

Eixample 5 Fort Pienc 6 Sagrada famiacutelia 7 Dreta de lrsquoEixample 8 Antiga Esquerra

de lrsquoEixample 9 Nova Esquerra

de lrsquoEixample 10 Sant Antoni

Sants-Montjuiumlc 11 Poble Sec 12 La Marina del Prat

Vermell 13 La Marina de Port 14 La Font de la Guatlla 15 Hostafrancs 16 La Bordeta 17 Sants-Badal 18 SantsPM Parc de MontjuiumlcFP Zona Franca-Port

Les Corts 19 Les Corts 20 Maternitat i Sant Ramon 21 Pedralbes

Sarriagrave-Sant Gervasi 22 Vallvidrera Tibidabo

i les Planes 23 Sarriagrave 24 Tres Torres 25 Sant Gervasi-Bonanova 26 Sant Gervasi-Galvany 27 El Putxet i el Farroacute

Gragravecia 28 Vallcarca i els

Penitents 29 El Coll 30 La Salut 31 Vila de Gragravecia 32 Camp drsquoen Grassot

i Gragravecia Nova

Horta-Guinardoacute 33 Baix Guinardoacute 34 Can Baroacute 35 El Guinardoacute 36 La Font drsquoen Fragues 37 El Carmel 38 La Teixonera 39 Sant Geniacutes dels

Agudells 40 Montbau 41 Vall drsquoHebron 42 La Clota 43 Horta

Nou Barris 44 Vilapicina-

Torre Llobeta 45 Porta 46 Turoacute de la Peira 47 Can Peguera 48 Guineueta 49 Canyelles 50 Roquetes 51 Verdun 52 Prosperitat 53 Trinitat Nova 54 Torre Baroacute 55 Ciutat Meridiana 56 Vallbona

Sant Andreu 57 Trinitat Vella 58 Baroacute de Viver 59 Bon Pastor 60 Sant Andreu 61 La Sagrera 62 Congreacutes

i els Indians 63 Navas

Sant Martiacute 64 Camp de lrsquoArpa

del Clot 65 El Clot 66 Parc de la Llacuna

del Poblenou 67 Vila oliacutempica del

Poblenou 68 Poblenou 69 Diagonal Mar

i el Front Mariacutetim del Poblenou

70 Besograves i Maresme 71 Provenccedilals del

Poblenou 72 Sant Martiacute de

Provenccedilals 73 La Verneda

i la Pau

NSNC

83 Total drsquoentitats

9

6

5

5

2

2

21

21

1

1

3

2

71

3

1

1

1

1

1

3

21

11

3

2

1

1

1

1

1

1

1

1

1

2

1


Activitat formativa Participacioacute

Si les dades disponibles per caracteritzar la distribucioacute de lrsquooferta forma-tiva cultural desplegada pel tercer sector soacuten limitades encara ho eacutes meacutes la informacioacute disponible per analitzar la participacioacute en aquestes acti-vitats Aixiacute doncs la radiografia de la participacioacute de persones menors de 18 anys a activitats educatives del tercer sector cultural tambeacute la dibui-xem a partir de la interpretacioacute de dades procedents de fonts diverses i heterogegravenies Alguns iacutetems que cal ressaltar

1 Una de les poques dades disponibles proveacute de lrsquoagravembit de la pragravectica esportiva escolar en concret lrsquoestudi Els hagravebits esportius dels esco-lars de Catalunya (2016) Les cinc activitats esportives meacutes pra cti-cades entre la poblacioacute escolar de Catalunya soacuten el futbol (205 ) basquetbol (99 ) danses (9 ) natacioacute (86 ) i arts marcials (39 ) Mentre entre les activitats meacutes practicades pels nois desta-ca el futbol (3436 ) entre les noies destaca la dansa (199 )

2 Pel que fa a les activitats extraescolars no esportives destaca lrsquoapre-nentatge drsquoidiomes (341 ) seguit de les activitats que fan referegraven-cia al reforccedil drsquoestudis (209 ) les activitats musicals (183 ) i les teatrals (9 ) En qualsevol cas podem observar que lrsquoeducacioacute en les arts i les expressions culturals continua sent minoritagraveria

3 Iacutendex de pragravectica

a) Lrsquoedat tambeacute pot resultar un factor de desigualtat en aquest sen-tit La pragravectica drsquoactivitats com la muacutesica i el teatre disminueix en el pas de 1r-3r de primagraveria a 3r-4t drsquoESO Creixen les activitats extraescolars de reforccedil drsquoestudis que passen drsquoun 171 (primagrave-ria) a un 268 (ESO) al temps que es deixen de banda altres activitats com ara el teatre i la muacutesica

b) En el grau mitjagrave o avanccedilat les escoles de les societats musicals pateixen una pegraverdua considerable drsquoalumnes que mantenen


no meacutes el 3477 dels estudiants Aquest fet no comporta lrsquoaban-donament de la banda ja que per tocar en la formacioacute no cal ser estudiant de lrsquoescola

4 Una altra font per analitzar les activitats extraescolars dels infants a Catalunya eacutes lrsquoenquesta a les famiacutelies elaborada per aquest vo-lum Hem preguntat especiacuteficament si els fillsfilles participaven en extraescolars artiacutestiques i culturals incloent-hi muacutesica teatre dansa castellers i altres activitats culturals Els resultats ens indi-quen lrsquoexistegravencia de desigualtats importants condicionades pel nivell drsquoestudi i sobretot per la renda de la famiacutelia (Gragravefic 5) Cal advertir que aquestes activitats estan organitzades per entitats (AFA associacions clubs etc) perograve tambeacute per institucions puacutebli-ques (ajuntament escola) i empreses

5 La participacioacute de les famiacutelies (conjuntament amb els fills i filles) en activitats culturals i artiacutestiques estagrave encara limitada a una part de la poblacioacute de Catalunya Segons lrsquoenquesta elaborada per aquest llibre nomeacutes una de cada tres famiacutelies (322 ) participen habitual-ment (almenys un cop per setmana) en activitats de muacutesica teatre pintura castells etc I nomeacutes el 12 assisteixen habitualment al

GRAgraveFIC 5

Participacioacute dels fillses en activitats extraescolars artiacutestiques-culturals () (segons nivell de renda familiar)


Baixa Mitjana Alta

80

60

40

20

0

4246

59


cinema museus exposicions o altres esdeveniments drsquoaquest ti-pus14 Lograve gicament el dret a participar en la vida cultural drsquouna ciu-tat o poble no es limita a aquestes activitats perograve es tracta drsquouna dada que posa de relleu la desigualtat drsquooportunitats culturals i edu-catives per als infants i les famiacutelies en general

6 Les persones menors de 18 anys soacuten rellevants en el disseny de lrsquoofer-ta formativa A partir de les fonts documentals disponibles hem caracteritzat dues tipologies drsquoactivitats (fent notar que les informa-cions poden superposar-se) les vinculades a associacions cultu rals sense finalitat de lucre i les que configuren una oferta educativa no formal de lrsquoagravembit artiacutestic Seguint aquesta caracteritzacioacute es dibui-xen els seguumlents perfils drsquooferta i participacioacute per edats (Gragravefics 6 i 7)

a) Un 65 de les entitats que ofereix educacioacute no formal de lrsquoagravembit artiacutestic teacute una oferta per grups drsquoedats el 75 de lrsquooferta forma-tiva va destinada a persones menors de 18 anys

b) El 17 de lrsquooferta formativa que ofereixen les associacions cul-turals va expliacutecitament destinada a persones menors de 18 anys

14 Edubarogravemetre 2019 de la Fundacioacute Bofill vegeu httpswwwfbofillcatprojectesbarometre-de-les-families-de-catalunya i httpenquestaedubarometrecats330

GRAgraveFIC 6

Oferta formativa de lrsquoagravembit artiacutestic () Per edats

Font Obiols 2019

0-6 6-12 12-18 18-65 Meacutes de 65

40

30

20

10

0

15

29 31

24

1


7 Pel que fa especiacuteficament a la ciutat de Barcelona podem afirmar que existeixen desigualtats de participacioacute segons estrats socials A la ciutat de Barcelona el 20 dels menors de 16 anys drsquoestrat social baix no practica activitats culturals i drsquooci de manera regular (in-closa la pragravectica drsquoun instrument musical) mentre que en lrsquoestrat social meacutes alt aquest percentatge eacutes del 4 (Gragravefic 8)

GRAgraveFIC 7

Oferta formativa drsquoentitats sense finalitat de lucre (sector de la cultura popular tradicional) Edats de les persones participants ()

Font Gonzaacutelez F (2018)

GRAgraveFIC 8

Absegravencia de pragravectica regular drsquoactivitats socials culturals i drsquooci en persones lt16 anys Ciutat de Barcelona ()

Font Oportunitats educatives BCN 2016

Estrat social alt Estrat social mitjagrave Estrat social baix

25

15

5

0

4

12

20

Menys de 14 15-18 Meacutes de 18 A totes les edats

70

40

20

0

125

22

61


Activitat formativa de les entitats de 2n i 3r nivell

Per a lrsquoelaboracioacute drsquoaquest capiacutetol hem realitzat un breu quumlestionari a 34 de les 36 entitats de 2n i 3r nivell pertanyents al CAC (se nrsquohan exclograves les dues federacions de lrsquoagravembit dels ateneus) Del conjunt de respostes podem extreure les idees seguumlents

1 En general les entitats identifiquen com a prioritagraveria la necessitat de treballar en activitats pedagogicoeducatives adreccedilades a perso-nes menors de 18 anys

2 Nomeacutes 5 de les entitats consultades han respost afirmativament a la pregunta de si tenen a la seva junta directiva una comissioacute edu-cativapedagogravegica (en sentit ampli inclou grups de treball) En concret el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya lrsquoAgrupa-ment drsquoEsbarts Dansaires la Confederacioacute Sardanista de Catalu-nya la Federacioacute Catalana de Pessebristes i la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya

3 Destaquen 2 propostes educatives per a menors de 18 anys formal-ment estructurades

a) laquoGegants a lrsquoescolaraquo lthttpwwwgegantsalescolacatgt pro-posta amb continguts especiacutefics per als cicles drsquoEducacioacute Primagrave-ria elaborat per lrsquoAgrupacioacute de Colles de Geganters de Catalunya (Vegeu lrsquoapartat laquoAlgunes dinagravemiques formatives especiacutefiquesraquo)

b) Les 4 campanyes territorials drsquoensenyament de la sardana a les escoles (laquoEl paiacutes a lrsquoescolaraquo laquoSaltem i ballemraquo laquoLa sardana a lrsquoescolaraquo i laquoSardaTICraquo) impulsades des de la Confederacioacute Sar-danista de Catalunya que mobilitzen uns 9000 alumnes de 180 centres educatius


4 En lrsquoagravembit de la formacioacute cal ressaltar les dinagravemiques especiacutefiques de 4 entitats que tenen les persones menors de 18 anys com a usu-agraveries En concret Corals Joves de Catalunya Federacioacute Catalana de Pueri Cantores Secretariat de Corals Infantils de Catalunya Fede-racioacute Catalana de Societats Musicals (vegeu lrsquoapartat laquoAlgunes di-nagravemiques formatives especiacutefiquesraquo)

5 Srsquoidentifiquen 2 projectes en fase de disseny inicial laquoBestiari kidsraquo projecte de banc de continguts de lrsquoAgrupacioacute del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la maleta pedagogravegica de la Federacioacute Cata-lana de Pessebristes

6 Srsquoidentifiquen iniciatives especiacutefiques drsquoagravembit local de treball amb menors de 18 anys com eacutes el cas de la participacioacute de la Coordina-dora de Colles Castelleres de Catalunya al Camp drsquoAprenentatge de la ciutat de Tarragona o dels tallers a les escoles que desenvolupa la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya

7 Formacioacute de formadors Tot i que no hem preguntat per la dedi-cacioacute de les entitats a la formacioacute de persones adultes per a la trans-missioacute de coneixements del seu agravembit a persones menors de 18 anys identifiquem iniciatives com els cursos de monitors de la Confederacioacute Sardanista de Catalunya o els cursos de mestres in-fantils de lrsquoAgrupament drsquoEsbarts Dansaires Al seu torn dues fe-deracions la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federacioacute Catalana drsquoEntitats Corals mdashque convoca anualment prop de 120 hores lectives en 3 cursos de direccioacute i cant coralmdash convoquen cursos reconeguts com a activitats formatives adreccedila-des al professorat no universitari


Algunes dinagravemiques formatives especiacutefiques

Ens sembla oportuacute ilmiddotlustrar el panorama traccedilat fins al moment amb la descripcioacute drsquoalgunes dinagravemiques entre la diversitat tipologravegica drsquoentitats i activitats descrites Volem aclarir que es tracta drsquoexemples escollits amb caragravecter meacutes o menys aleatori no amb la voluntat de presentar de forma exhaustiva aquest univers sinoacute drsquoexemplificar i aterrar liacutenies drsquoaccioacute

bull Societats musicals Les societats musicals les bandes de muacutesica eacutes un sector amb una intencioacute educativa formal que explica la seva vinculacioacute amb les escoles Trobem 99 escoles i 2 models de funci-onament 27 escoles vinculades directament al model formatiu de les mateixes societats musicals i 72 escoles que disposen de la ban-da com a mategraveria curricular15

a) 7 de les escoles estan reconegudes pels requisits establerts al Decret 1731993 que regula les escoles de muacutesica i dansa mentre que nrsquohi ha 17 no srsquohi acullen16

b) Mitjana de 75 alumnes per escolac) Alumnat distribuiumlt segons

ndash Sensibilitzacioacute 1730 ndash Aprenentatge bagravesic 1591 ndash Grau elemental 3202 ndash Grau mitjagrave 2006 ndash Formacioacute drsquoadults 1471

d) En el conjunt de Catalunya el 459 de lrsquoalumnat teacute algun fami-liar vinculat a la banda

Pel que fa a la composicioacute de les societats musicals per trams drsquoedat el 2533 soacuten menors de 15 anys el 3561 entre 16-25 anys el 2647 entre 26-50 i el 1259 gt50 anys

15 Font de la informacioacute sobre societats musicals CONCA (2016) Vegeu la bibliografia16 De tres de les escoles no es disposa de dades


bull Corals infantils i juvenils Per la seva progravepia naturalesa tambeacute participen de dinagravemiques formatives intencionals adreccedilades a persones menors drsquoedat agravembits federatius com el del Secretariat de Corals Infantils que agrupa 95 entitats federades i compta amb 2700 persones associades drsquoedats compreses entre els 4-16 anys i la Federacioacute de Corals Joves de Catalunya que agrupa 22 entitats i compta amb 600 persones associades drsquoedats compreses entre els 16-28 anys

bull Gegants a lrsquoescola lthttpwwwgegantsalescolacatgt Projecte in-terdisciplinari de temagravetica gegantera per a tota lrsquoetapa drsquoEducacioacute Primagraveria classificat en els tres cicles (inicial mitjagrave i superior) amb activitats de les agraverees bagravesiques drsquoaprenentatge per ser realitzades de manera digital o convencional amb recomanacions al mestre docu-mentacioacute de consulta informacioacute complementagraveria i guia didagravectica

bull Programa laquoTreu la teva begravestiaraquo lthttpswwwtreulatevabestiacatgt Taller cooperatiu drsquoescultura comunitagraveria impulsat en col-laboracioacute entre lrsquoAgrupacioacute del Bestiari Festiu i Popular de Catalu-nya lrsquoAssociacioacute Antropologies i Can Saladrigas-Centre drsquoImatgeria Festiva del Poblenou

bull Centre de muacutesica i escena per a la inclusioacute social lthttpsxam-franetgt Projecte impulsat per la Fundacioacute ARC Taller de Muacutesica amb lrsquoobjectiu de treballar el sentiment de pertinenccedila i arrelament drsquoinfants i joves als barris de Ciutat Vella Poble Sec i Sant Antoni de Barcelona a traveacutes del treball de competegravencies bagravesiques lligades a lrsquoestudi drsquoinstruments i muacutesiques drsquoarrel tradicional i a la seva pragravec-tica grupal

bull Cor de Carxofa Associacioacute de foment del glosat lthttpwwwcor-decarxofacatgt eacutes una entitat que ha contribuiumlt al foment del cant glosat com a eina educativa amb un fort potencial de desplegament incidint en la millora de les competegravencies comunicatives orals lrsquoaprenentatge musical la creacioacute la participacioacute lrsquoautoestima i la seguretat personal i la cohesioacute grupal

bull Joventuts musicals lthttpfederaciojoventutsmusicalscatgt Moviment drsquoabast internacional que a Catalunya srsquoarticula a traveacutes


de la Federacioacute de Joventuts Musicals i es desplega en 40 associa-cions arreu del territori Organitzen cicles de concerts cursos i al-tres activitats associatives adreccedilades a joves i a la muacutesica entenent la cultura com a factor de desenvolupament

bull Circ social LrsquoAteneu Popular 9 Barris desenvolupa un projecte formatiu i comunitari amb el circ com a eina pedagogravegica i trans-formadora El projecte inclou entre drsquoaltres una escola infantil i juvenil i un programa de formacioacute de formadors Lrsquoexperiegravencia srsquoana-litza en el llibre Circ educacioacute i transformacioacute social accessible a lthttpsateneu9bnetsitesdefaultfilesateneu_web_newokpdfgt

bull Teleduca educacioacute i comunicacioacute lthttpwwwteleducaorggt eacutes un colmiddotlectiu independent i interdisciplinari de professionals pro-vinents de diverses especialitats i que desenvolupen projectes drsquoEducacioacute en Comunicacioacute dirigit a diferents puacuteblics i colmiddotlectius entre els quals srsquoinclouen infants i adolescents El corrent de lrsquoEdu-cacioacute en Comunicacioacute (EC) promou el desenvolupament de la com-petegravencia comunicativa (comprensiva i expressiva) de les persones en els diversos mitjans i les tecnologies de la informacioacute i la comu-nicacioacute actualment disponibles

bull Transductores lthttpstransductoresinfogt eacutes una plataforma interdisciplinagraveria que realitza projectes de recerca i mediacioacute en els agravembits de les pedagogies colmiddotlectives les pragravectiques artiacutestiques col-laboratives i les maneres drsquointervencioacute en lrsquoesfera puacuteblica Desen-volupa processos de treball amb grups entitats i xarxes diverses (seminaris tallers comissariats i recerques) Treballen formant comunitats drsquoaprenentatges a partir dels sabers i temps dels agents contextos i temagravetiques situades en lrsquoagravembit local

bull Art amp Coop lthttpwwwartandcooporggt eacutes una cooperativa de treball drsquoiniciativa social que promou produccions artiacutestiques per a la transformacioacute individual i colmiddotlectiva a traveacutes dels valors dels processos creatius cooperatius La seva finalitat eacutes facilitar la trans-formacioacute de les persones i colmiddotlectius mitjanccedilant la creacioacute artiacutestica

bull A Bao A Qu lthttpswwwabaoaquorggt eacutes una associacioacute cul-tural dedicada a la ideacioacute i el desenvolupament de projectes que


vinculen creacioacute artiacutestica i educacioacute Treballa en introduir la crea-cioacute a escoles i instituts de la magrave de cineastes fotogravegrafs artistes i altres creadors Desenvolupa programes formacioacute per a docents i activitats des drsquouna triple perspectiva cultural educativa i social

bull ARTRA lthttpsartracatsomgt Es tracta drsquoun equip multidisci-plinari dels agravembits de la pedagogia el periodisme la gestioacute cultural i lrsquoartesania tradicional de les Terres de lrsquoEbre formats tambeacute en educacioacute viva Avalats i treballant estretament amb artesans i arte-sanes io experts en la temagravetica tradicional han elaborat un catagraveleg de sortides i tallers acompanyats de dossiers pedagogravegics temagravetics vinculats als curriacuteculums escolars dels centres educatius en el marc de lrsquoEducacioacute Primagraveria

bull Proposta didagravectica de laquoCultura popular a les escoles de Cerveraraquo lthttpculturapopularecerveracatgt Impulsada per lrsquoAgrupacioacute Seny Major que aglutina diverses entitats culturals en col-laboracioacute amb mestres de la Xarxa Educativa de Cervera per a lrsquoela-boracioacute de material didagravectic dedicat a les festes de la ciutat per ser treballat a totes les escoles de Cervera de manera transversal La proposta ha estat guardonada amb el XXXIV Premi Baldiri Reixac a lrsquoexperiegravencia didagravectica de la modalitat de mestres i professors

bull Programes municipals Cal esmentar lrsquoexistegravencia de nombrosos programes municipals drsquoeducacioacute artiacutestica i cultural que desenvolu-pen colmiddotlaboracions estables amb entitats de tercer sector Nomeacutes a tiacutetol drsquoexemple i sense pretensioacute drsquoexhaustivitat podem esmentar els programes Creadors EN RESIDEgraveNCIA (Barcelona) IntersECCi-ons (El Prat) BaumannLab (Terrassa) o el Pla de barris (programes educacioacute i cultura) a Barcelona17

bull Poliegravedrica lthttppoliedricacatgt Plataforma de comunicacioacute coneixement i debat al voltant de pragravectiques culturals i artiacutestiques vinculades a contextos educatius o comunitaris que responen a una perspectiva de proximitat i democragravecia cultural

17 Cal afegir que recentment lrsquoAjuntament de Barcelona va presentar la Mesura de go-vern i Pla drsquoaccions laquoCap a una poliacutetica puacuteblica de cultura i educacioacuteraquo httpswwwbarce-lonacatbarcelonaculturacaicubcap-una-politica-publica-de-cultura-i-educacio


Conclusions

Tot aixograve que fa el tercer sector cultural educa perograve no tot educa de la mateixa manera En aquest capiacutetol hem volgut detectar les fortaleses i els reptes de lrsquoactivitat educativa drsquoaquest sector dirigida als infants i adolescents

Hi ha una frontera degravebil entre educacioacute no formal i informal en lrsquoagravembit dels ensenyaments culturals populars i comunitaris frontera que ten-deix a esvair-se encara meacutes des de la perspectiva de la persona usuagraveria En aquest context ens trobem amb entitats i agrupacions que eduquen sense tenir uns propogravesits educatius expliacutecits i amb aprenentatges artis-ticoculturals que no cal que estiguin regulats estrictament per uns objec-tius i propogravesits expliacutecitament educatius Aixograve dona lloc a la superposicioacute complementarietat i suplegravencia entre educacioacute no formal i informal quan estudiem la dimensioacute educativa de la cultura popular i comunitagraveria

Aquestes conclusions es formulen en dues parts connectades La prime-ra una siacutentesi del coneixement que hem recollit i generat La segona un conjunt de recomanacions sobretot per al desenvolupament de poliacuteti-ques puacutebliques perograve tambeacute amb relacioacute al paper de les organitzacions

El que hem apregraves

1 El valor de lrsquoaprenentatge per la pragravectica eacutes un actiu formatiu enca-ra poc destacat de les activitats de cultura popular i comunitagraveria

2 Amb relacioacute al potencial formatiu del sector en persones menors de 18 anys ens sembla significativa la dada drsquouna participacioacute a les associacions culturals equilibrada per franges drsquoedat ressaltant el fet que un 126 de les persones associades soacuten menors de 15 anys i un 158 tenen entre 15 i 29 anys


3 Si observem la distribucioacute territorial de les entitats des drsquouna mirada de gran angular (a escala comarcal) detectem una alta densitat del teixit associatiu cultural distribuiumlt al llarg del territori catalagrave de la qual deriva una capacitat potencial drsquoabastar agravemplies franges de po-blacioacute i territori Tanmateix a mesura que apliquem el zoom i la mi-rada es focalitza en les dinagravemiques locals apareixen les desigualtats drsquooportunitats com per exemple entre ciutats o entre barris

4 En entorns formatius de caragravecter formal es detecta una tendegravencia a prioritzar els usos instrumentalsprofessionals de la cultura per sobre dels seus valors socials Al mateix temps un dels potencials de la cultura popular i comunitagraveria rau en el valor dels seus contin-guts formatius per sobre dels informatius i de la simple adquisicioacute de competegravencies i en el compromiacutes social i la interaccioacute per davant de la competegravencia individual En definitiva lrsquoeducacioacute en les ex-pressions culturals populars i comunitagraveries fa possible lrsquoaprenen-tatge en valors i la presa de decisions colmiddotlectives meacutes enllagrave dels interessos individuals

5 Hi ha una oferta educativa de lrsquoagravembit artiacutestic especialitzada en seg-ments poblacionals menors de 18 anys fonamentalment exercida per entitats que tenen la formacioacute com a objectiu fundacional En canvi les entitats que tenen com a agravembit fundacional la cultura no segmenten de la mateixa manera la participacioacute en activitats per trams drsquoedats escolars

6 Hem observat canvis significatius en la pragravectica drsquoactivitats cultu-rals i descensos en els iacutendexs de pragravectica segons lrsquoedat i cicle escolar

a) En el pas de 1r-3r de Primagraveria a 3r-4t drsquoESOb) En el pas de Primagraveria a ESO coincidint amb lrsquoincrement drsquoacti-

vitats extraescolars de reforccedil drsquoestudis c) En el grau mitjagrave o avanccedilat les escoles de les societats musicals

que pateixen una pegraverdua del 6523 de lrsquoalumnat


7 Disposem drsquoescasses dades pel que fa a desigualtats drsquoacceacutes i parti-cipacioacute Aixograve no obstant ens atrevim a formular dues hipogravetesis de treball

a) Fractura social bona part dels menors no participa a les activi-tats culturals educatives de manera regular Existeixen factors que condicionen les desigualtats en el dret a lrsquoeducacioacute en les arts i les expressions culturals territori classe social edat o gegravenere entre drsquoaltres Aquestes desigualtats en el compliment drsquoun dret cultural fonamental soacuten centrals per entendre per quegrave es repro-dueixen les desigualtats socials (en general) a les ciutats i pobles

b) Pel que fa a lrsquoorigen de les persones associades el subagravembit de lrsquoanomenada laquocultura popular i tradicionalraquo no eacutes un sector re-presentatiu de la composicioacute de la societat catalana segons el seu origen

8 La famiacutelia (en la seva diversitat) eacutes un espai drsquooportunitats cultu-rals educatives perograve tambeacute de reproduccioacute de desigualtats En el cas drsquoescoles de muacutesica vinculades a bandes de muacutesica el 459 de lrsquoalumnat teacute algun familiar vinculat a la banda i aquesta vinculacioacute arriba a iacutendexs superiors al 90 en poblacions petites amb una llarga tradicioacute bandiacutestica Ara beacute en termes meacutes generals la parti-cipacioacute de les famiacutelies en determinades activitats culturals i artiacutesti-ques estagrave encara limitada a un segment de la poblacioacute Nomeacutes una de cada tres famiacutelies tenen oportunitats reals i efectives drsquoexercir aquest dret cultural

9 El tercer sector cultural eacutes un sector poc professionalitzat i amb els iacutendexs meacutes baixos de remuneracioacute de les persones associades (a lrsquoentorn del 27 ) amb percentatges baixos drsquoaportacions puacutebliques (a lrsquoentorn del 20 dels pressupostos drsquoingressos) i amb una alta dependegravencia organitzativa de les administracions locals (per sobre del 70 )


Les recomanacions

1 Cal destinar esforccedilos i recursos als processos formatius vinculats a lrsquoagravembit de la cultura popular i comunitagraveria Es tracta de processos de diferent complexitat realitzats per mitjagrave de lrsquoaprenentatge per experiegravencia directa en quegrave lrsquoaprenent es troba en contacte amb lrsquoobjecte drsquoaprenentatge en un entorn drsquoaplicabilitat i usabilitat

a) Eacutes important salvaguardar el potencial educatiuformatiu con-textualitzat eacutes a dir vinculat a dinagravemiques locals i comunitagraveri-es en les quals srsquoha generat i diferenciar-lo del potencial educa-tiu de les entitats de 2n i 3r nivell de caragravecter meacutes universalista i homogeneiumltzador

b) Necessitem connectar meacutes expliacutecitament els aspectes luacutedics i fes-tius de la cultura popular i comunitagraveria amb processos drsquoapre-nentatge de sabers i valors En aquest sentit eacutes tan important reconegraveixer capacitats consolidades en les comunitats com im-pulsar nous espais festius i drsquoaprenentatge

c) Es fa necessagraveria una perspectiva meacutes agravemplia de les poliacutetiques puacutebliques en mategraveria de cultura per tal drsquoabastar la totalitat del teixit associatiu cultural visibilitzant formes de sociabilitat que no necessagraveriament tenen forma juriacutedica i superant la distincioacute que srsquoestableix entre els agravembits social i cultural drsquouna banda i el religioacutes de lrsquoaltra una distincioacute legal i administrativa perograve tambeacute esbiaixada per una visioacute etnocegraventrica

2 La participacioacute en una entitat eacutes una activitat educativa en si matei-xa perograve tambeacute eacutes cert que existeix una dimensioacute educativa expliacutecita que en moltes entitats es podria incorporar o reforccedilar Cal desenvo-lupar poliacutetiques puacutebliques per donar suport a les organitzacions culturals i juvenils que vulguin treballar la seva dimensioacute educati-va Per exemple oferint un suport tegravecnic especialitzat en quumlestions pedagogravegiques o afavorint lrsquointercanvi entre entitats i uni versitats (professorat alumnat projectes drsquoaprenentatge servei etc)


3 Si lrsquoedat i els diferents moments del cicle escolar poden ser factors de desigualtats (vegeu el punt 6) cal identificar amb major precisioacute aquests moments i proposar programes especiacutefics drsquoacompanya-ment per evitar la desconnexioacute dels infants i joves En aquest sentit tambeacute cal dissenyar itineraris drsquoeducacioacute en les arts i les expressions culturals des de la infagravencia i fins als estudis superiors Cal connectar lrsquoesfera 0-18 amb el dret a lrsquoeducacioacute cultural al llarg de la vida

4 Per tal de donar resposta a les desigualtats en lrsquooferta i en la partici-pacioacute (vegeu el punt 7) cal situar la cultura popular i comunitagraveria entre els eixos centrals de qualsevol poliacutetica educativa i alhora cal situar lrsquoequitat entre els valors centrals de qualsevol accioacute cultural educativa

a) Es necessiten poliacutetiques puacutebliques per fer front a les desigual-tats de renda en lrsquoacceacutes a les activitats culturals (extraescolars i no formals en general) tarifacioacute social beques etc

b) Calen tambeacute accions conjuntes per fer front a les desigualtats territorials Determinats barris (i pobles) tenen moltes menys oportunitats perograve tambeacute tenen capacitats i identitats progravepies No es tracta de fer laquomissionsraquo per laquoportar la culturaraquo sinoacute de conegraveixer i reconegraveixer les pragravectiques populars i comunitagraveries per connectar-les amb processos drsquoaprenentatge que permetin (re)construir sabers i valors

c) Algunes pragravectiques culturals tradicionals tambeacute poden estar creuades per desigualtats de gegravenere o discriminacioacute per lloc de procedegravencia egravetnia o cultura Cal abordar-les i treballar-les en el marc dels processos drsquoaprenentatge en les arts i les cultures

d) Lrsquoeducacioacute no es limita a lrsquoescola (aquest volum ho evidencia clarament) Perograve alhora eacutes fonamental construir aliances esta-bles i transformadores entre els centres educatius i les organi-zacions de tercer sector Cal trencar alguns murs que existeixen entre centre educatiu i entitat Un ball que srsquoapregraven a lrsquoescola no ha de quedar-se necessagraveriament dins de lrsquoescola lrsquoescola al


carrer A meacutes aquest ball es pot aprendre amb lrsquoajuda drsquouna en-titat lrsquoentitat a lrsquoescola (i permeable al carrer)

5 Cal propiciar i enfortir processos de treball interdisciplinaris i el preacutestec de persones referents entre agravembits (cultural lleure me-diambiental treball social) Per exemple en lrsquoagravembit musical o del circ existeixen experiegravencies que han permegraves establir lligams entre manifestacions culturals populars i comunitagraveries (en plural) tradicionals i contemporagravenies de diferents territoris oriacutegens i ci-cles vitals En general aquest tipus drsquoexperiegravencies parteixen de les necessitats de les comunitats

5 Necessitem poliacutetiques puacutebliques que permetin la hibridacioacute entre agents culturals puacuteblics i comunitaris Drsquouna banda cal entendre que allograve puacuteblic no es limita a les institucions puacutebliques Existeixen experiegravencies rellevants en quegrave les entitats recuperen i gestionen espais puacuteblics Drsquoaltra banda eacutes important reforccedilar les logravegiques de transparegravencia i participacioacute oberta en el tercer sector cultural En definitiva completar el pas del laquoquegrave hi ha drsquoallograve meuraquo al laquocom abordem allograve comuacuteraquo

6 Cal incentivar poliacutetiques de proximitat atesa la importagravencia de lrsquoentorn cultural social i familiar com a espais educadors fona-mentals en la transmissioacute de valors lrsquoaprenentatge artiacutestic i el des-envolupament cultural comunitari En definitiva les poliacutetiques han drsquoincorporar la famiacutelia (des de la diversitat en el seu conjunt i no nomeacutes els infants) com a objecte i subjecte actiu de la interven-cioacute cultural educativa en favor de lrsquoequitat

7 Les poliacutetiques puacutebliques (i en especial els ajuntaments) han de po-der fer compatible la seguretat i convivegravencia ciutadana amb la lliber-tat en lrsquouacutes de lrsquoespai puacuteblic per part dels infants i joves especialment el carrer i els equipaments A lrsquohora de desenvolupar normatives cal assegurar la proteccioacute i la convivegravencia perograve tambeacute cal evitar


la segregacioacute de les pragravectiques culturals populars i comunitagraveries Existeixen experiegravencies en quegrave les normatives han incorporat flexi-bilitat (drsquoactivitats drsquohoraris etc) sense contradir altres principis

8 Cal reconegraveixer la diversitat de formes drsquoorganitzacioacute i connexioacute en xarxa de les cultures populars i comunitagraveries La federacioacute conti-nua sent una forma important drsquoorganitzar-se perograve cal afavorir tambeacute altres maneres menys visibles En aquest sentit cal prestar atencioacute a les cultures populars emergents vinculades a moviments socials diversos (feminismes cooperativismes sindicats socials ambientals etc)

9 Valorar la possibilitat de disposar drsquoun espai de trobada i coordina-cioacute transversal als diferents tipus drsquoorganitzacions de cultura po-pular i comunitagraveria Cal explorar vies com ara una taula del tercer sector cultural o altres formes que permetin generar espais de tro-bada coneixenccedila i si srsquoescau accioacute compartida

10 Amb relacioacute a les necessitats de professionalitzacioacute del sector (ve-geu el punt 9) cal explorar vies drsquoacompanyament a traveacutes de poliacute-tiques puacutebliques especiacutefiques sempre en equilibri amb el caragravecter comunitari de les experiegravencies

11 Les poliacutetiques puacutebliques en mategraveria de formacioacute cultural han de colmiddotlocar les persones menors de 18 anys com a subjectes actius amb plena capacitat en les estrategravegies formatives al mateix nivell que institucions com la famiacutelia lrsquoescola i lrsquoespai puacuteblic Es tracta de treballar per lrsquoequitat des de la diversitat i evitant la segregacioacute de les pragravectiques culturals educatives

12 Cal desplegar sistemes drsquoinformacioacute i coneixement que permetin generar dades homogegravenies sobre les (des)igualtats en la participa-cioacute en activitats culturals educatives Sabem poc sobre lrsquooferta drsquoactivitats desplegades per les entitats perograve encara sabem menys


sobre qui participa (i qui no) en aquestes activitats Tampoc conei-xem amb rigor les necessitats culturals educatives de la poblacioacute En tot cas entenem que les dades han de servir per generar conei-xement rellevant avaluar i facilitar la presa de decisions molt es-pecialment de les mateixes entitats

Bibliografia

Aguilar M i Fornies A (2018) El Panoragravemic 2017 Dades i anagravelisi per enfortir el sector no lucratiu catalagrave Barcelona Torre Jussana Centre

de Serveis a les Associacions Dossier Barcelona Associacions 2a egravepo-

ca nuacutem 4 Recuperat de httpwwwelpanoramicorgwp-content

uploads201507informe2017pdf (28042019)

Baqueacute C Carboacute G i Francesch M (2016) El sector cultural associatiu a la Comarca del Gironegraves Girona Documenta Universitaria

Barbieri N (2015) laquoDrets culturals quegrave soacuten com srsquohan desenvolupat a

Catalunya i quin tipus de poliacutetiques demanenraquo CONCA Estat de la cultura i de les arts Disponible a httpsddduabcatpubcaplli

2015146188drets_culturalspdf

Barbieri N Fina X Subirats J (2012) laquoCulture and urban policy

Dynamics and effects of third sector organisations in Barcelonaraquo Revue Meacutetropoles 11 p 2-23

BCF Consultors (2018) Estadiacutestica del tercer sector cultural de Catalunya 2016 Generalitat de Catalunya DeCultura nuacutem 57 ISSN 2385-3255

Recuperat de httpdadesculturalsgencatcatwebcontentdades_

culturals09_fulls_deculturaarxius57_DeCultura_PLUS_Est_Tercer-

Sector-Cultural_-2016pdf (28042019)

Carboacute G (2013) Poliacutetiques culturals i educatives a Catalunya dificultats de la interrelacioacute Girona Universitat de Girona Disponible a http

dugi-docudgedubitstreamhandle102568065tgcrpdfsequence=1


Castro M (La Hidra) i Rodrigo J (Artibarri) (2019) Gestioacute comunitagraveria de la cultura a Barcelona Ajuntament de Barcelona

CoNCA (2016) Les escoles vinculades a les bandes de muacutesica a Catalunya Barcelona CoNCA colmiddotleccioacute IC 11 ISBNISSN B 15473-2016 Recuperat de httpconcagencatcatcadetallpublicacioIC11_Les-escoles-vin-culades-a-les-bandes-de-musica-a-Catalunya (28042019)

Fina X Subirats J Barbieri N Merino E Partal A (2011) Pro-ximitat cultura i tercer sector a Barcelona Barcelona Icaria

Generalitat de Catalunya Consell de lrsquoAssociacionisme Cultural (2017) Estat de la cultura popular 2016

Gonzaacutelez F (2018) Les entitats de Cultura Popular Informe de resul-tats 2017 Barcelona El Panoragravemic Recuperat de httpwwwelpa-noramicorgwp-contentuploads201507PanoramicCulturals_Defpdf (28042019)

Gonzaacutelez S Saacutenchez-Gelabert A i Sintes E (2017) Anagravelisi de dades Document de base 2 per a lrsquoInforme Oportunitats educatives a Barcelona 2016 Ajuntament de Barcelona Comissionat drsquoEducacioacute i Universitats Recuperat de httpinstitutinfanciacatmediatecaanalisi-dades-document-base-2-linforme-oportunitats-educatives-barcelona-2016 (28042019)

Grup Desbordes de la cultura (2017) Desbordar Barcelona Barcelo-na Polmiddotlen Edicions

Institut Infagravencia i Adolescegravencia de Barcelona (2017) Oportunitats educatives a Barcelona 2016 lrsquoeducacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a la ciutat Barcelona

Juliano D (2018) laquoLa definicioacute de cultura popularraquo A Educacioacute i cul-tura popular Conclusions i experiegravencies del Fograverum drsquoEducacioacute i Cul-tura Popular En liacutenia httpculturagencatcatwebcontentcultura_popular07_publicacionsedicions_singularsdocumentsSD_ForumEduCultPopularpdf

Obiols N (2019) Estudi de lrsquooferta educativa no formal en lrsquoagravembit artiacutes-tic a Catalunya Barcelona CoNCA colmiddotleccioacute IC 18 Recuperat de


httpconcagencatcatcadetallpublicacioestudi_oferta_educati-va_no_formal (28042019)

Trilla J (2018) laquoRelacioacute entre educacioacute i cultura popularraquo A Educacioacute i cultura popular Conclusions i experiegravencies del Fograverum drsquoEducacioacute i Cultura Popular En liacutenia httpculturagencatcatwebcontentcul-tura_popular07_publicacionsedicions_singularsdocumentsSD_Fo-rumEduCultPopularpdf

Persones entrevistades per a lrsquoelaboracioacute del capiacutetolNuacuteria Obiols Suari Cristian Antildeoacute (projecte Poliegravedrica)

Participants al seminari de contrastbull Jaume Trilla Bernet

bull Salvador Palomar Abadia

bull Antonio Alcantara

bull Jordi Puig Martin

bull Gemma Carboacute

Els ateneus espais amb llarga tradicioacute educativa

Alfons Tintildeena

8

363

Els ateneus a Catalunya Meacutes de 179000 m2 drsquoespais de sociabilitat i drsquooportunitats per a lrsquoeducacioacute

Descripcioacute general del sector

Catalunya ha estat histogravericament terra drsquoateneus els quals van sorgir en bona part per iniciativa de les classes mitjanes i populars laquoper palmiddotliar les desigualtats garantir una vida digna i contribuir a la formacioacute i culturit-zacioacute del pobleraquo (Arnabat 2015 18) Fa gairebeacute 200 anys la societat del paiacutes estrenava un nou paradigma presidit per lrsquoeconomia industrial i la urbanitzacioacute creixent del territori Lrsquoeclosioacute del nou model urbagrave portava associat un canvi social i noves necessitats en lrsquoagravembit cultural i formatiu El naixement dels ateneus srsquoemmarca en aquell moment histograveric mdashmitjan segle xixmdash en el qual tot estava per fer Les enormes desigualtats socials van empegravenyer menestrals i obrers a crear centres drsquoinstruccioacute amb una idea essencial el progreacutes lrsquoensenyanccedila i lrsquoalfabetitzacioacute Per aixograve van co-menccedilar a recollir llibres revistes i diaris que llegien en veu alta davant els obrers i van crear les primeres biblioteques patrimonials a Catalunya Una histograveria la dels ateneus paralmiddotlela a lrsquoevolucioacute de la societat catalana i que evidencia la importagravencia del moviment associatiu del paiacutes un model


que ens identifica amb un abast i un recorregut que no tenen altres ter-ritoris i que han resultat vertebradors fonamentals de la Catalunya con-temporagravenia a traveacutes drsquouna xarxa de sociabilitat de patrimoni drsquoeducacioacute i de dinamitzacioacute comunitagraveria

La nomenclatura de les entitats ateneiacutestiques eacutes molt diversa (Agrupacioacute Orfeoacute Ateneu Casal Germandat Lluiumlsos Societat Unioacute Foment i fins a 23 denominacions diferents) i recull variants funcionals i patrons terri-torials diversos En els seus inicis els ateneus es dividien globalment en dues grans esferes les que tenien finalitats eminentment recreatives i les nascudes amb la voluntat de formacioacute de les classes treballadores analfabetes a consequumlegravencia de lrsquoabsentisme escolar i el precoccedil treball in-fantil a les fagravebriques i al camp Aquesta educacioacute no formal es comple-mentava amb conferegravencies i cursos en una tradicioacute que ha arribat fins als nostres dies En aquests centres sovint tambeacute srsquointroduiumla lrsquohigienisme i la gimnagravestica absents dels programes escolars de lrsquoegravepoca Aixiacute el conjunt dels ateneus es basaven a exercir una suplegravencia i independegravencia del poder en tots els agravembits practicant la democragravecia interna en juntes i as-semblees Drsquoaquesta manera van esdevenir espais de sociabilitat genera-dors drsquohagravebits de conversa i consum cultural de transmissioacute de valors i coneixement i sobretot de cohesioacute social entre iguals

Els pilars dels ateneus soacuten els seguumlents

bull Les persones associades que soacuten el motor que fa funcionar els ateneus la seva base i en justifiquen lrsquoexistegravencia

bull La seva activitat la tradicioacute i la modernitat es donen la magrave dins de les entitats culturals catalanes per oferir un ventall drsquoactivitats obertes a tot aquell qui hi vulgui participar

bull Els seus valors la xarxa associativa cultural de Catalunya srsquoidenti-fica pel foment drsquouna catalanitat integradora i no excloent la pro-mocioacute de la cultura catalana en totes les seves formes i disciplines i el treball per dinamitzar i enriquir les condicions de vida en els seus respectius agravembits locals

Els ateneus espais amb llarga tradicioacute educativa 365

bull Els seus espais les entitats soacuten espais oberts de trobada on hi ha lloc per a lrsquoactivitat lrsquooci i la reflexioacute Les entitats amb lrsquoesforccedil de les diverses generacions de persones associades han assolit un patri-moni arquitectogravenic teatres populars i equipaments esportius i ciacute-vics que es lluita constantment per conservar i modernitzar

Lrsquoassemblea representa el magravexim ogravergan sobiragrave per a la presa de decisions als ateneus en el qual la totalitat de les persones associades poden deci-dir els diferents afers de lrsquoorganitzacioacute

Histogravericament els ateneus han format persones i han vertebrat social-ment els barris i els pobles del nostre paiacutes impulsant anualment infinitat drsquoactivitats obertes per als meacutes menuts joves i adults des de la iniciativa i la implicacioacute de les persones associades

Amb la finalitat de facilitar-ne la coordinacioacute i augmentar la capacitat drsquoincidegravencia lrsquoany 1983 els ateneus drsquoarreu de Catalunya van impulsar la creacioacute de la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya per potenciar facilitar i millorar la seva tasca diagraveria fer de pont entre aquestes entitats i les admi-nistracions i programar activitats de caragravecter formatiu i luacutedic per reforccedilar el treball en xarxa de totes les associacions culturals que en formen part Actualment la Federacioacute drsquoAteneus de Cata lunya agrupa 178 enti-tats presents a 33 de les 42 comarques de Catalunya i a 119 municipis catalans i una de Madrid Amb la finalitat de millorar lrsquoimpacte al terri-tori lrsquoany 2017 la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya va iniciar el seu des-plegament territorial mitjanccedilant la creacioacute de delegacions territorials Aquests ogravergans tenen com a objectiu mantenir un contacte constant i pro-per entre les entitats que les conformen descentralitzar alguns dels ser-veis que srsquoofereixen i acostar-se a les necessitats de les entitats associades drsquoaquests territoris


Aixiacute actualment estan en ple funcionament les seguumlents delegacions territorials

Els ateneus pertanyen a un sector del qual no se nrsquoha fet tradicionalment cap estudi en profunditat ni se nrsquohan recollit massa dades per saber lrsquoim-pacte social que representen Malgrat aixograve els darrers anys la Fede racioacute drsquoAteneus de Catalunya ha iniciat una recollida de dades sistemagravetica de lrsquoestudi de les quals es despregraven que el conjunt drsquoateneus federats al llarg de lrsquoany duen a terme meacutes de 10500 activitats amb gairebeacute un milioacute i mig de persones participants i que actualment el conjunt del pressupost anual dels ateneus se situa per sobre dels 24 milions drsquoeuros

GRAgraveFIC 1

Entitats adherides a les delegacions territorials de la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya

Font Memograveria 2019 Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya

18

15

24

15

Comarques de Girona

Comarques tarragonines

Ciutat de Barcelona

Terres de Ponent

0 5 10 15 20 25 30

10500Activitats

1500000Persones assistents

24MPressupost total


Una caracteriacutestica dels ateneus eacutes que les persones associades srsquoorganitzen internament en grups i seccions i que la majoria drsquoaquestes entitats dis-posen drsquouna seu social progravepia ja sigui de propietat o de lloguer En aquests espais eacutes on es desenvolupa la majoria de les activitats que es progra men El conjunt dels ateneus federats disposen de meacutes de 179000 m2 construiumlts (la superfiacutecie equivalent a 24 vegades el Camp Nou) Un 84 dels ateneus federats disposen de teatres i cafeteriarestaurant seguit dels ateneus que tenen sales polivalents (8240 ) Un 40 dels ateneus disposen drsquoequi-paments esportius entenent com a tals un gimnagraves una pista de bagravesquet una sala drsquoescacs o un camp de futbol per exemple Cal destacar que hi ha ateneus de dimensions molt grans i drsquoaltres de meacutes petites i que els seus entorns drsquoaccioacute soacuten tambeacute molt diversos (rurals urbans etc)

Malgrat que la diversitat de les activitats que porten a terme eacutes molt gran (cultura popular excursionisme cinema conferegravencies i debats fotogra-fia esports cursos i tallers diversos etc) podriacuteem destacar que les acti-vitats educatives no formals en lrsquoagravembit artiacutestic (dansa teatre muacutesica arts plagravestiques literatura etc) en soacuten les predominants El 2016 els ate-neus federats van programar les activitats que mostra el Gragravefic 2

GRAgraveFIC 2

Activitats programades als ateneus federats durant el 2016

Font Anuari 2016 Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya

1998

1859

709

1905

508

927

1551

Cinema

Muacutesica

Dansa

Teatre

Exposicions

Conferegravencies

Cursos

0 500 1000 1500 2000 2500


La majoria de les seves activitats tenen un component clarament no for-mal perograve alguns ateneus acullen i impulsen escoles reglades de diferents expressions artiacutestiques (muacutesica i cant per exemple) i han creat les seves progravepies formacions instrumentals i vocals estables


Oferta organitzacioacuteDel total drsquoateneus federats actualment (178) la seva distribucioacute geogragrave-fica provincial eacutes la que mostra el Gragravefic 3

Meacutes drsquoun 70 dels ateneus federats es troben a la proviacutencia de Barcelo-na Quan srsquoanalitza la distribucioacute drsquoaquests ateneus segons la comarca on es tan situats srsquoobserva que la major part es concentren al Barcelo negraves (1882 ) al Baix Llobregat (1294 ) al Maresme (941 ) i a lrsquoAlt Pene-degraves (882 ) Aixiacute mateix es detecta que Lleida eacutes la demarcacioacute amb menys entitats federades (706 ) amb algunes de les seves comarques sense cap entitat federada

GRAgraveFIC 3

Distribucioacute geogragravefica provincial de les entitats federades a la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya


706thinsp

1059thinsp

10thinsp

7176thinsp

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Fora de Catalunya (Madrid)

059thinsp


GRAgraveFIC 4

Distribucioacute percentual de les persones associades als ateneus federats


Lrsquoelement principal dels ateneus no soacuten els seus edificis sinoacute les persones que en formen part liderant i impulsant les activitats culturals que srsquohi programen durant tot lrsquoany Aquesta participacioacute srsquoarticula de muacuteltiples maneres de forma adaptada a la voluntat i capacitats de les persones que hi volen participar ja sigui implicant-se de forma transversal amb el projecte general o colmiddotlaborant de forma puntual assumint diferents graus de responsabilitat i compromiacutes o amb diferents nivells drsquoassiduiumltat En termes generals els ateneus compten amb persones associades vo-luntagraveries colmiddotlaboradores i en menor mesura remunerades Les perso-nes associades donen sentit al propi model organitzatiu dels ateneus representant lrsquoelement indispensable de la vida associativa

El total de persones associades als ateneus federats eacutes de meacutes de 86000 que representa una mitjana de 507 socis per ateneu Lrsquoentitat amb menys persones associades en teacute 10 i 11000 la que en teacute meacutes Si analitzem la grandagraveria de les organitzacions en funcioacute de les persones associades que en formen part la disposicioacute per trams mostra la distribucioacute seguumlent

1840thinsp

4320thinsp

2480thinsp

640thinsp

Menys de 100

Entre 101 i 200

Entre 201 i 500

Entre 501 i 1000

Meacutes de 1000

720thinsp


Els ateneus estan dirigits per juntes directives formades per persones voluntagraveries associades a la mateixa entitat Meacutes de 1600 persones parti-cipen en aquestes juntes directives que es reparteixen en una mitjana de 9 persones per entitat 6 de les quals acostumen a ser homes i 3 dones

Malgrat una gran part drsquoaquesta massa drsquoassociats correspon a persones drsquoedat avanccedilada tambeacute eacutes cert que hi ha entitats amb nombroses activi-tats infantils i juvenils La mitjana drsquoedat de les persones associades dels ateneus aixiacute com la dels membres de les juntes directives estan al voltant dels 50 anys Malgrat aixograve lrsquoentitat amb una base social meacutes jove teacute una mitjana de 25 anys i la de meacutes edat de 75 anys

Lrsquoassociacionisme cultural que representen els ateneus depegraven bagravesica-ment del voluntariat ja que el 84 de les persones que realitzen una tasca a lrsquoentitat soacuten voluntaris que desenvolupen la seva feina de manera puntual o amb un compromiacutes a meacutes llarg termini encara que en aquest sector hauriacuteem de parlar meacutes de laquovoluntarismeraquo i del valor del laquosentit de pertinenccedilaraquo perquegrave no hi ha tradicioacute drsquoutilitzar el mot laquovoluntariatraquo per definir aquesta participacioacute desinteressada de les persones associades (Romero 2012)

La mitjana de voluntaris per entitat eacutes de 21 persones Cal tenir en comp-te que a meacutes a meacutes els socis desenvolupen tasques voluntagraveries perograve no estan reconeguts com a voluntaris La distribucioacute de voluntariat es pot comprovar al Gragravefic 5

Pel que fa al personal remunerat la mitjana de persones treballadores per entitat eacutes de quatre persones Cal tenir en compte a meacutes que gairebeacute el 27 de les entitats no en teacute cap Entre les funcions que predominen entre el personal remunerat hi ha les de tegravecnic drsquoactivitats administra-cioacute perograve la majoria dels ateneus no disposen de personal assignat per a una tasca concreta


La tendegravencia dels ateneus eacutes diversificar les fonts drsquoobtencioacute drsquoingressos Majoritagraveriament es financen per mitjagrave de les quotes dels seus socis (35 ) i dels serveis que ofereixen (19 ) Cal destacar que lrsquoaportacioacute per a sub-vencions de lrsquoadministracioacute puacuteblica eacutes a lrsquoentorn del 17 de mitjana del pressupost de les entitats

Les persones associades als ateneus paguen una quota anual amb dife-rents modalitats mensual trimestral semestral o anual La mitjana de lrsquoaportacioacute dels socis a lrsquoentitat eacutes de 6330 euros a lrsquoany que representen 525 euros mensuals Tanmateix hi ha entitats que cobren menys de 25 euros anuals mentre que drsquoaltres arriben a cobrar meacutes de 400 euros Aquestes quotes poden ser de tipologies molt diferents quota zero fins a una certa edat infantils juvenils familiars per a persones jubilades etc A banda moltes entitats apliquen quotes per seccions que poden arribar a duplicar la quota de soci i que van destinades directament a subvenci-onar lrsquoactivitat que desenvolupa la seccioacute en concret

GRAgraveFIC 5

Distribucioacute percentual del voluntariat dels ateneus federats ()


Fins a 10 Entre 11 i 50 Entre 51 i 100 Meacutes de 100

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Persones voluntagraveries

1818

606303

7273


Oferta activitats educativesEls ateneus soacuten veritables laquoescoles de valorsraquo i de creacioacute de ciutadania compromesa activa i criacutetica capaccedil drsquoexercir un paper clau en la regene-racioacute democragravetica del seu entorn Aquestes entitats potencien el desen-volupament de la capacitat drsquoaprenentatge de les persones associades perquegrave assimilin els canvis i busquin solucions adequades als reptes als quals srsquoenfronten al llarg de la seva vida

Els ateneus soacuten espais colmiddotlectius de diversitat on conviuen diferents sen-sibilitats i maneres de persones que decideixen lliurement com srsquoorganit-zen per satisfer les seves inquietuds de creacioacute i aprenentatge sent protagonistes de la transformacioacute i la millora del seu entorn

Alguns dels valors que poden desenvolupar les persones mitjanccedilant la

participacioacute activa als ateneus soacuten els de solidaritat amb altres com-

partint idees objectius i responsabilitats drsquouns interessos comuns su-

peracioacute esforccedil i constagravencia per vegravencer liacutemits i superar dificultats co-

operacioacute obertura i empatia per establir interaccions socials positives

innovacioacute amb la intencioacute de millorar el que ja hi ha a traveacutes de la creati-

vitat participacioacute per prendre decisions compartides i diversitat per

viure la realitat drsquouna manera plural distinta i enriquidora fomentant

espais de normalitzacioacute i cohesioacute social (Motilla 2006)

Les activitats artiacutestiques i socials als ateneus ha estat sempre un pilar im-portant al llarg de tota la seva histograveria Sovint de manera informal els ateneus proposen a les persones associades activitats luacutediques associades a un component educatiu que necessita una participacioacute colmiddotlectiva com a estrategravegia per adquirir coneixements habilitats i valors i que retroali-menta el sentiment de pertinenccedila al colmiddotlectiu ateneiacutestic de la seva entitat

En aquest sentit els ateneus faciliten espais fiacutesics complementaris als escolars on les persones participants de les activitats culturals de lleure que es programen poden desenvolupar les seves diverses capacitats i es-


devenen aixiacute espais colmiddotlectius de transformacioacute social Els ateneus soacuten espais intergeneracionals creats de manera colmiddotlectiva amb una propos-ta autogestionada drsquoaprenentatge al llarg de la vida Totes les activitats dels ateneus tenen contingut pedagogravegic perquegrave srsquoapregraven i srsquoensenya en cada moment Aquestes activitats van meacutes enllagrave del consum cultural i de lrsquousuari consumidor i proposen una dinagravemica on la implicacioacute de les per-sones eacutes prioritagraveria

Perograve el repte eacutes que les activitats que es programin no siguin nomeacutes exclusives de la massa social de les entitats sinoacute que traspassin les fron-teres entre cultura i educacioacute treballant conjuntament amb les escoles i instituts per mitjagrave drsquoespais de treball transversals i compartits de la magrave dels centres educatius del territori meacutes propers a cada entitat Lrsquoeco-sistema comunitari esdeveacute actiu quan cadascun dels seus membres es reconeix amb perspectiva pedagogravegica com a complementari i interde-pendent i srsquoexploren i retroalimenten els diversos espais educatius for-mals no formals i informals En aquest sentit alguns ateneus ja han iniciat la creacioacute de vies drsquointeraccioacute a partir de la vivegravencia i lrsquoexperi-mentacioacute pragravectica que tenen en compte binomis entre escoles i ateneus que permeten a la comunitat seguir sumant seguir construint i seguir aprenent

La Unioacute Europea ha vist la necessitat de reconegraveixer de manera oficial lrsquoaprenentatge no formal i informal En lrsquoactualitat Finlagravendia Franccedila Luxemburg i Holanda soacuten els uacutenics paiumlsos de la Unioacute Europea que dispo-sen drsquoun sistema de reconeixement de la formacioacute no formal i informal Aquest sistema considera que els sistemes drsquoeducacioacute i de qualificacioacute han de donar una oportunitat als ciutadans i ciutadanes per fer visible allograve que han apregraves fora de lrsquoescola i utilitzar-lo per a la seva carrera o per poder seguir formant-se En aquest context els ateneus esdevenen tam-beacute espais drsquoaprenentatge informal de valors adquirits per mitjagrave de la in-teraccioacute quotidiana entre les persones


Eacutes innegable perograve la presegravencia drsquouna gran activitat educativa als ate-neus en mategraveria artiacutestica en formes ben diferents (escoles drsquoescriptura escoles drsquoarts escegraveniques i dansa escoles de muacutesica escoles de cant co-ral escoles de pintura dibuix etc) La formacioacute artiacutestica no eacutes ni de bon tros considerada com quelcom prioritari a la vida de les persones perograve a la gent li agrada formar-se en art sobretot als infants tant en espais for-mals com no formals

Estudis recents apunten que la comarca del Barcelonegraves eacutes la que aglutina entre un 25 i 30 de totes les especialitats i tambeacute que el Baix Llobregat i comarques com el Vallegraves Occidental soacuten molt rellevants en algunes es-pecialitats Les especialitats meacutes remarcables dels ateneus catalans soacuten la muacutesica la dansa i lrsquoart dramagravetic De fet soacuten les seccions meacutes nombro-ses quant a entitats En mategraveria artiacutestica la complementarietat entre lrsquoeducacioacute no formal i la informal eacutes evident

Quant a les temagravetiques principals srsquoobserva un clar predomini de la dan-sa com a temagravetica principal (37 ) seguida de la muacutesica (23 ) i del con-junt de les arts plagravestiques visuals audiovisuals i el disseny (24 ) i de lrsquoart dramagravetic (15 ) Com a especialitats uacuteniques destaquen la dansa la muacutesica i lrsquoart dramagravetic que juntes representen un total del 75 de lrsquoofer-ta en educacioacute no formal No hi ha dubte que la seva presegravencia obeeix a diversos factors un dels quals eacutes la tradicioacute existent als ateneus en aques-tes modalitats Es tracta drsquoespecialitats molt treballades des de fa molts anys tant en lrsquoagravembit no formal com en lrsquoinformal i en el cas de la muacutesica tambeacute en el formal En qualsevol cas soacuten especialitats molt presents en la nostra societat i es podrien considerar els ateneus com a referents de lrsquoeducacioacute artiacutestica

Les arts plagravestiques les arts visuals i les arts audiovisuals i el disseny analitzades de forma conjunta superen el percentatge de lrsquoart dramagravetic Quant a la distribucioacute geogragravefica el Barcelonegraves teacute la concentracioacute drsquoenti-tats meacutes elevada en totes les especialitats perograve la presegravencia en algunes comarques i en algunes especialitats eacutes molt meacutes elevada En voldriacuteem


destacar algunes com ara el Baix Llobregat o el Gironegraves en totes les espe-cialitats el Vallegraves Oriental en dansa i lrsquoAlt Penedegraves el Segriagrave o el Bages en muacutesica (Obiols 2019)

La muacutesica destaca de manera molt notograveria quant al nombre drsquoateneus que porten a terme activitats en aquest agravembit juntament amb la dansa i lrsquoart dramagravetic

En destaca la presegravencia de les corals com una expressioacute artiacutestica popular que gaudeix drsquouna indubtable tradicioacute que proveacute drsquoarrels culturals molt profundes Es pot deduir que la pragravectica musical transcendeix forccedila la mera preferegravencia per formar-se i que forma part de la vida de les perso-nes com un plaer propi vinculat a una experiegravencia social Trobem ate-neus que han dissenyat programes formatius musicals en llenguatge musical en instrument o en veu

Les activitats que srsquoofereixen en aquests camps la durada de les quals preveu un espai temporal equivalent a un curs acadegravemic sovint frag-mentat per trimestres soacuten dirigides per persones voluntagraveries o persones que perceben una retribucioacute bagravesica que intenta compensar modestament la seva dedicacioacute

En lrsquoagravembit formal voldriacuteem destacar lrsquoescola de lrsquoAteneu Igualadiacute Al llarg de la seva histograveria aquest centre srsquohan fet ressograve dels ideals pedagograve-gics meacutes progressistes i innovadors de cada moment La seva trajectograveria srsquoha vist notograveriament afectada per les circumstagravencies sociopoliacutetiques que els ha tocat viure perograve en lrsquoactualitat despreacutes drsquoun llarg periacuteode han superat les adversitats i han recuperat el seu prestigi inicial Lrsquoesco-la va comenccedilar a funcionar al mateix temps que lrsquoEntitat al mes de se-tembre de lrsquoany 1863 Inicialment lrsquoensenyament era per a adults i es feia els vespres Un any despreacutes es va inaugurar lrsquoEscola de Dibuix Actualment eacutes una escola catalana aconfessional propera i familiar on srsquoeduca perso nes responsables creatives emprenedores i amb sentit criacutetic i srsquoofereix un ambient favorable per al desenvolupament de les


intelmiddotligegravencies muacuteltiples i els talents de cada infant Aquesta escola teacute un projecte teatral educatiu no formal basat en la dramatitzacioacute que treba-lla les habilitats comunicatives i les relacions socials dels infants El pro-jecte preteacuten fer un treball de coneixement del propi cos (les seves capacitats moviments habilitats sensacions emocions etc) aixiacute com potenciar la socialitzacioacute i la consciegravencia de grup (interrelacions grupals contacte amb els companys diagraveleg posar-se drsquoacord etc) Aquests tipus drsquoactivitats soacuten el segell de moltes propostes ateneiacutestiques del nostre paiacutes

Participacioacute en les activitatsEls ateneus soacuten entitats que histogravericament han afavorit el processos drsquoin-tegracioacute de colmiddotlectius amb necessitats especials i en risc drsquoexclusioacute aixiacute com a persones nouvingudes en la vida cultural dels nostres municipis Eacutes per aixograve que qualsevol activitat que es programa preveu lrsquoacceacutes en con-dicions drsquoigualtat Si atenem a la participacioacute sabem que el nivell drsquoestu-dis eacutes un dels paragravemetres que condiciona meacutes fortament la participacioacute en cultura Els ateneus soacuten entitats amb activitats socioculturals i artiacutes-tiques permanents perograve polivalents obertes a diverses seccions del puacute-blic Les seves accions soacuten flexibles i es desenvolupen drsquoacord amb les necessitats i demandes culturals canviants del seu entorn mitjanccedilant la promocioacute drsquoactivitats culturals locals i mitjanccedilant la cooperacioacute i els in-tercanvis a nivell local Es configuren com a equipaments culturals amb un abast territorial limitat amplitud pel que fa a les disciplines culturals que poden tenir-hi lloc i sovint per donar resposta a aquelles formes culturals menys frequumlents als equipaments culturals drsquoabast territorial meacutes extens mdashfet que generalment comporta una major obertura a les formes de cultura amateur

Generalment els ateneus estan fortament vinculats als barris o pobles on srsquoubiquen i tenen com a objectius impulsar el fet associatiu la participa-cioacute la integracioacute social i en general la contribucioacute a la vertebracioacute de la comunitat en el seu conjunt aixiacute com millorar la qualitat de vida de les


persones associades Es configuren doncs com a instruments per a la produccioacute drsquoun gran nombre de serveis adreccedilats a agravemplies capes de la po-blacioacute com a contenidors drsquoentitats i colmiddotlectius drsquoiniciatives projectes i en definitiva com una peccedila significativa per a la construccioacute del teixit social i lrsquoenfortiment de la societat civil

Una experiegravencia interessant i innovadora en aquest sentit eacutes la que des de lrsquoany 2001 porta a terme lrsquoOrfeoacute Lleidatagrave amb el Projecte Enllaccedil de muacutesica comunitagraveria en colmiddotlaboracioacute amb institucions o entitats del ter-cer sector La muacutesica comunitagraveria eacutes participativa i srsquoorigina a partir de les necessitats del participant i no tant en les exigegravencies de la muacutesica Es desenvolupa en espais tan diversos com escoles hospitals centres ciacutevics presons esgleacutesies i qualsevol altre lloc que tingui com a missioacute estar al servei de la comunitat No eacutes especiacutefica pel que fa al gegravenere i pot incorpo-rar muacutesica clagravessica jazz pop i rock muacutesiques del moacuten i formes de muacutesi-ca drsquoimprovisacioacute Pot emprar tant instruments convencionals com no convencionals i procura adaptar-se a totes les situacions

Amb aquest projecte es realitza una intensa tasca en favor de la inclusioacute de sectors de la poblacioacute molt diversos fomentant la seva participacioacute en diverses activitats musicals i culturals a partir dels objectius seguumlents

bull Permetre que les persones amb discapacitat participin en la vida cultural per mitjagrave de la muacutesica

bull Aconseguir que els infants en situacioacute drsquoexclusioacute social desenvolu-pin els seus talents i promourersquon la socialitzacioacute

bull Treballar en favor drsquoun mestissatge cultural meacutes extens que sagravepiga gaudir drsquoun ventall meacutes ampli de gegraveneres

bull Facilitar que meacutes gent gran aprengui muacutesica per primera vegada

bull Potenciar lrsquouacutes de la muacutesica per resoldre tensions socials o millorar la qualitat de vida de les persones

bull Implicar muacutesics de qualsevol disciplina que treballen amb grups de persones amb el propogravesit de permetrersquols desenvolupar una partici-pacioacute activa i creativa en la muacutesica


bull Teacute com un dels seus objectius posar en pragravectica la igualtat drsquoopor-tunitats

bull Es pot donar en tot tipus de comunitats i colmiddotlectius independent-ment de la seva procedegravencia capacitats interegraves edat o gegravenere i eacutes un reflex del context en el qual es desenvolupa

bull Eacutes un plantejament sobre la comunicacioacute entre persones No es basa en convencions sinoacute que eacutes sensible a les necessitats drsquoun in-dividu o un grup

bull No eacutes jeragraverquica ja que prefereix adoptar valors democragravetics se-gons els quals tothom qui participi eacutes igual

Un altre exemple drsquointegracioacute comunitagraveria a partir de la participacioacute en activitats soacuten les eines de treball de lrsquoAteneu Popular de Nou Barris mit-janccedilant la formacioacute i el circ social que es van iniciar a finals de la degravecada de 1970

Es tracta drsquouna proposta de formacioacute artiacutestica i drsquoeducacioacute en valors en-caminada a la transformacioacute de la persona i el seu entorn meacutes immediat Eacutes un programa global on els diferents projectes que es duen a terme es barregen es retroalimenten i generen nous reptes i noves propostes

El treball educatiu en el moacuten del circ permet assolir fites com

bull El desenvolupament de la creacioacute artiacutestica

bull La millora del domini psicomotor del propi cos

bull El desenvolupament de la capacitat drsquointerrelacioacute personal

bull La capacitat drsquoexpressar la progravepia opinioacute

bull La utilitzacioacute del temps de lleure de manera creativa i no consumista

bull La dinamitzacioacute comunitagraveria

bull La promocioacute de la cohesioacute social

La formacioacute artiacutestica i social a lrsquoAteneu Popular 9 Barris ha estat sempre un pilar important en la histograveria de lrsquoentitat Els tallers de circ van sorgir de forma espontagravenia Joves artistes de tot arreu que buscaven espais


adequats per practicar tegravecniques de circ es van trobar amb joves dels bar-ris que srsquointeressaven per lrsquoactivitat de lrsquoAteneu

Aixiacute el circ com a eix transversal ha estat present en el projecte formatiu de lrsquoAteneu pel seu potencial transformador i es consolida de primer amb lrsquoEscola Infantil de Circ i meacutes endavant amb lrsquoEscola Juvenil de Circ A meacutes hi ha altres projectes socioeducatius que es van desenvolupant en espais comunitaris i en relacioacute amb entitats del barri i de la ciutat com ara els casals infantils (laquoCirc amb Casalsraquo) colmiddotlegis i instituts (Institut Escola Trinitat Nova Antaviana i Turoacute de Roquetes laquoCirc Enginyraquo) i agents del territori (laquoFem Salutraquo laquoCircomotricitatraquo etc)

Aquest eacutes un altre exemple de projecte ateneiacutestic amb uns objectius pe-dagogravegics per desenvolupar les habilitats per aprendre a jugar treballar conviure en grup i fomentar la perseveranccedila i lrsquoesforccedil

Lrsquoacceacutes a les activitats

Factors clau que en faciliten lrsquoacceacutesLes activitats dels ateneus estan situades i arrelades a un entorn determi-nat En aquest sentit la participacioacute en aquestes activitats proporciona a la ciutadania una oportunitat per a lrsquoarrelament al context social on vi-uen i on desenvolupen les seves relacions interpersonals Lrsquoeducacioacute no formal que plantegen els ateneus contribueix a reduir les desigualtats drsquoacceacutes als recursos educatius culturals i socials especialment perquegrave no parteixen de criteris de rendibilitat econogravemica a diferegravencia dels es-pais de consum drsquooci Els ateneus soacuten espais de relacioacute interclassistes intergeneracionals i interculturals on les persones de diferents classes edats i oriacutegens participen en projectes comuns

Eacutes evident que la tradicioacute teacute un pes important als ateneus Trobem nissa-gues familiars a molts ateneus persones amb una implicacioacute directa en el funcionament i lrsquoexecucioacute de les activitats de lrsquoateneu perograve aixograve no eacutes


un condicionant perquegrave aquestes entitats no tinguin sempre les portes obertes a qualsevol persona que vulgui participar del fet colmiddotlectiu drsquoun ateneu independentment del seu perfil personal

Per aquest motiu eacutes important que lrsquooferta drsquoactivitats sigui diversificada i que nrsquoafavoreixi lrsquoaccessibilitat a meacutes de garantir la seva sostenibilitat econogravemica Cal disposar de poliacutetiques actives de difusioacute drsquoaquesta oferta que impliquin els diferents actors comunitaris de lrsquoentorn

Encaix entre la demanda i lrsquoofertaLrsquoactivitat educativa dels ateneus es troba immersa en una realitat com-plexa dinagravemica dispersa i heterogegravenia on molts agents i institucions es reconeixen com a laquoeducadoresraquo Eacutes per aixograve que cal recordar que els ate-neus no soacuten institucions escolars perograve histogravericament formen part drsquoun entorn educatiu complementari al de lrsquoescola i porten a terme una impor-tantiacutessima funcioacute educadora a cavall entre la no formal i la informal on es proposen activitats organitzades amb voluntat educativa perograve fora del marc del sistema oficial i tambeacute soacuten llocs on les persones adquireixen i acumulen coneixements habilitats i actituds per mitjagrave de les experiegraven-cies diagraveries i la seva relacioacute amb el medi que els envolta Les principals diferegravencies entre les unes i les altres venen donades per la intencionalitat educativa manifesta i el caragravecter metogravedic i sistemagravetic que tenen lrsquoeduca-cioacute formal i la no formal que en contraposicioacute es considera que no teacute lrsquoeducacioacute informal (Motilla 2006)

Lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal dels ateneus disposa cada dia drsquouna ma-jor quantitat i varietat drsquooferta Aquest fet srsquoexplica per lrsquoaugment de la demanda en segments de poblacioacute i en territoris mes amplis pel paper clau jugat per determinats agents (per exemple les AMPA) Les propostes drsquoedu cacioacute no formal abasten marcs temporals cada cop mes amplis i diversos Alguns ateneus per exemple ofereixen activitats matinals de migdia i de tarda durant els dies de la setmana i durant les vacances casals Naturalment el fet que lrsquoeducacioacute no formal conquereixi noves


franges horagraveries i srsquoexpandeixi temporalment afavoreix lrsquoincrement de lrsquooferta indicada anteriorment

Lrsquoeducacioacute no formal als ateneus esdeveacute un espai de socialitzacioacute tan transcendent com lrsquoeducacioacute formal sobretot en el cas dels joves i els adolescents perograve tambeacute en el dels infants en la mesura que fonamenta la seva accioacute en la transmissioacute de determinades normes valors i models de comportament Els ateneus soacuten espais en els quals en menor o major mesura els infants i joves participen i es converteixen en protagonistes drsquoacord amb un cert grau de compromiacutes i implicacioacute Sovint el mateix infant i jove participa en la definicioacute el disseny la gestioacute el control io la valoracioacute de lrsquoactivitat Es tracta de models de participacioacute horitzontals basats en lrsquoaprenentatge mutu el treball en equip etc sense lrsquoorganitza-cioacute jeragraverquica present a lrsquoescola Aixograve fa que les activitats siguin meacutes pro-peres als interessos dels infants i joves de tal forma que la seva vinculacioacute afectiva amb el projecte es veu potenciada Des dels ateneus es promo-uen respostes colmiddotlectives a demandes colmiddotlectives

Atesa la dimensioacute territorial de lrsquoeducacioacute no formal resulta convenient que qualsevol iniciativa compti amb la participacioacute i implicacioacute de la di-versitat drsquoagents del territori tant en la fase de disseny com en la drsquoimple-mentacioacute estiguin o no involucrats directament amb lrsquoaccioacute educativa Precisament un dels reptes que ha drsquoafrontar lrsquoeducacioacute no formal eacutes el de la seva vinculacioacute territorial

Histogravericament lrsquoeducacioacute no formal srsquoha articulat des de la participacioacute directa de la societat civil Aquest fet ha permegraves als ateneus situar-se en una posicioacute de proximitat envers les necessitats socials i de lrsquoaltra dis-posar drsquoun important dinamisme i capacitat drsquoadaptacioacute als canvis i a les demandes procedents de lrsquoentorn immediat Juntament amb el dinamis-me caracteriacutestic de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal cal destacar el grau drsquoautonomia que han tingut els agents socials especialment els del tercer sector (entitats de lleure ateneus AMPA etc) a lrsquohora de definir les seves propostes educatives Aixograve ha permegraves compaginar una forta identificacioacute


interna envers els projectes drsquoactuacioacute i una adequacioacute de lrsquooferta als in-teressos dels ciutadans

Lrsquoeducacioacute no formal que plantegen els ateneus srsquoha de contemplar com un espai de socialitzacioacute i participacioacute ciutadana El teixit social de les nostres ciutats i pobles estagrave experimentant una creixent diversificacioacute sociocultural Els fluxos migratoris o lrsquoemergegravencia de noves subcultures infantils i juvenils entre molts altres fenogravemens conformen realitats so-cials cada cop meacutes heterogegravenies i difiacutecils de gestionar Aquest fet plante-ja el repte de la integracioacute sociocultural de minories i majories en el nou engranatge social especialment per mitjagrave de lrsquoarticulacioacute drsquoespais de re-lacioacute compartits i de projectes socials comuns

Lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal estagrave sotmegraves tambeacute a dificultats a causa del creixement i la diversificacioacute de les activitats i els agents drsquoeducacioacute la qual cosa suposa una font de disfuncions relacionades amb la coordi-nacioacute identificacioacute de duplicitats malbaratament de recursos etc De fet lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal es caracteritza per una amalgama drsquoentitats i serveis que no disposen dels espais de coordinacioacute i relacioacute que afavoreixin lrsquooptimitzacioacute de la seva accioacute Cal afegir que aquesta descoordinacioacute eacutes present tambeacute entre els agents drsquoeducacioacute formal i no formal entre els quals generalment no srsquoestableixen ni itineraris per als infants i joves ni actuacions conjuntes ni intercanvis de coneixement sobre els respectius projectes educatius

Si fem una valoracioacute dels punts forts del model ateneiacutestic sota el prisma de la seva accioacute educadora observem que la seva estructura organitzativa basada en lrsquoautogestioacute de les activitats per part de les persones par ti-cipants afavoreix la formacioacute de grups estables drsquoactivitat que poden multiplicar el seu potencial drsquoaccioacute i esdevenir aixiacute equipaments de re-feregravencia en la dinamitzacioacute sociocultural del territori Per aixograve cal que lrsquooferta drsquoactivitats dels ateneus srsquoadapti constantment a lrsquoentorn i a les de-mandes dels seus puacuteblics potencials (jovent persones nouvingudes etc) i que la seva gestioacute estigui feta drsquoacord amb estructures organitzatives


horitzontals i amb vinculacioacute a xarxes locals comunitagraveries Els ateneus han de ser reconeguts com a equipaments de referegravencia dins lrsquoecosistema educatiu de lrsquoentorn

Perograve lrsquooferta drsquoactivitats educatives dels ateneus pateix tensions a causa drsquouna precarietat de recursos econogravemics endegravemica que la condiciona i pot produir una limitacioacute de lrsquoacceacutes a determinats colmiddotlectius per la ne-cessitat del pagament de quotes per activitat A meacutes hi ha dificultats per a la difusioacute de lrsquooferta la qual pot quedar restringida nomeacutes a les perso-nes associades la qual cosa limita lrsquoacceacutes de nous colmiddotlectius

Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute

Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360Els ateneus soacuten espais amb projectes de creacioacute colmiddotlectiva i de transfor-macioacute personal per mitjagrave del llenguatge de la participacioacute Perograve no nomeacutes eacutes un espai de participacioacute Als ateneus les persones se senten impor-tants de formar part drsquoun projecte colmiddotlectiu

La metodologia basada en lrsquoaccioacute comunitagraveria forma part de lrsquoADN dels ateneus i ens situa en un entorn on trobem persones que srsquoorganitzen per fer coses conjuntament i independents de lrsquoaccioacute de les institucions puacute-bliques i que porten a terme projectes i activitats amb intencionalitat transformadora drsquoenfortiment de les persones donant resposta a les se-ves necessitats i amb voluntat inclusiva i cohesionadora

A les persones ens formen i eduquen de muacuteltiples maneres al llarg de la nostra vida i en situacions i moments molt diversos (la nostra famiacutelia lrsquoescola i lrsquoinstitut esplais i agrupaments activitats esportives entitats culturals com els ateneus etc)

El tret en comuacute que tenen les entitats drsquoeducacioacute no formal eacutes estar situ-ades fora del sistema educatiu reglat i malgrat la seva gran proliferacioacute


actualment les relacions que srsquoestableixen entre elles continuen sent de compartiments estancs de difiacutecil confluegravencia i relacioacute

Podem considerar els ateneus com a entitats culturals no especialitzades perquegrave no tenen com a funcioacute principal formar en cap agravembit sinoacute que es dediquen a algun agravembit cultural en general i nrsquoassumeixen la funcioacute en-tre la seva variada oferta

En lrsquoactualitat ens trobem amb una manca de coordinacioacute entre agents drsquoeducacioacute formal i no formal Manca establir relacions de transferegravencia i com a consequumlegravencia no srsquoaconsegueix estimular estabilitzar i fidelitzar la demanda en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal de tal forma que algunes propostes arriben a trontollar i a morir per lrsquoescassa presegravencia drsquousuaris Ens trobem amb una mancanccedila de plantejament en aquest sentit entre els agents drsquoun mateix territori per desconeixement de les propostes educatives respectives la baixa implicacioacute de molts centres escolars en la promocioacute de les activitats que organitzen les AMPA i altres agents drsquoeducacioacute no formal del territori

Les activitats que plantegen els ateneus generalment artiacutestiques hauri-en de ser tingudes en compte en la definicioacute dels recursos disponibles en els mapes educatius de cada territori Sovint els ateneus no han sabut explicar-se ni implicar-se en dinagravemiques comunitagraveries i aquest eacutes un dels majors reptes que han drsquoassolir en un futur per esdevenir agents educa-dors reconeguts per la comunitat Cal potenciar la seva implicacioacute en la definicioacute de diagnogravestics educatius locals i situar-los en la cadena drsquooferta educativa luacutedica dels nostres municipis

Cal que els ateneus tinguin una component educativa essencial que les acti vitats extraescolars es despleguin en coordinacioacute amb els continguts curriculars que existeixi una agravemplia oferta drsquoactivitats i serveis que com-plementin i reforcin el sistema educatiu i que proliferin espais drsquoedu cacioacute per compartir en famiacutelia el lleure drsquoinfants i joves Eacutes indispensable que els serveis que ofereixen les AMPA drsquoarreu del paiacutes per desenvolupar els


seus projectes educatius elaborin propostes integrals drsquoactivitats extra-escolars que facilitin la conciliacioacute familiar i atenguin qualsevol necessi-tat especiacutefica de les famiacutelies I cada cop amb meacutes frequumlegravencia posen en marxa espais de lleure independents que actuen com a reforccedil educatiu per a les famiacutelies en un entorn luacutedic i faciliten la connexioacute amb les escoles

Coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteLa cultura i lrsquoeducacioacute soacuten dos agravembits que malgrat treballar tradicional-ment drsquoesquenes han dedicat els seus esforccedilos a garantir la igualtat drsquooportunitats lrsquoesperit criacutetic la creativitat i la qualitat de vida de la ciu-tadania Convertir-les en lrsquoeix principal del desenvolupament i la verte-bracioacute dels nostres barris i pobles significa orientar tota lrsquoorganitzacioacute municipal a assolir els valors meacutes elevats de la democragravecia entre aquests la participacioacute plena la gestioacute del conflicte la llibertat i la solidaritat

Tradicionalment les poliacutetiques culturals puacutebliques han posat lrsquoaccent a dotar-se dels serveis culturals miacutenims per permetre lrsquoacceacutes i la pragravectica cultural del conjunt de la ciutadania i proporcionar les condicions per-quegrave la gent sigui la protagonista en primera persona del fet cultural partint de la progravepia experiegravencia i afavorint la seva contribucioacute a la vida comunitagraveria En aquesta liacutenia srsquoha creat una important xarxa drsquoequipa-ments i serveis culturals amb una important cagraverrega formativa i de pro-ximitat perograve sovint sense dimensionar prou beacute quins soacuten els recursos que les persones i les comunitats necessiten sense determinar responsa-bilitats tenint en compte els elements en quegrave cada organitzacioacute es troba meacutes ben preparada i equipada tot respectant la histograveria i els objectius de cadascun drsquoaquests agents assumint diferegravencies i conflictes en la defini-cioacute de valors i normes

LrsquoAdministracioacute no ha tingut prou en compte el valor social i educatiu dels ateneus Aquest valor eacutes sovint intangible i lrsquoAdministracioacute Puacutebli-ca funciona amb indicadors drsquoimpacte i amb objectius assolits Eacutes un intangible que potser eacutes un dels valors meacutes importants del fet ateneiacutestic


Les persones aprenen uns valors que evidentment a la famiacutelia i a lrsquoesco-la tambeacute srsquoensenyen perograve que als ateneus srsquoaprenen de manera diferent Es tracta drsquoindividus que interactuen amb altres drsquoiguals i no tan iguals i aixograve incideix en el creixement personal de la gent

Caldria prioritzar ordenadament el territori en mategraveria cultural i educa-tiva i reivindicar els ateneus amb una bossa drsquoactivitats comunes tant des de lrsquoAdministracioacute com des de les entitats La idea era aquesta plani-ficar i racionalitzar els equipaments no invertir a demanda sinoacute veure les necessitats de cada territori

Lrsquoeducacioacute eacutes una eina fonamental en la construccioacute drsquouna societat millor en la lluita contra lrsquoexclusioacute i les desigualtats socials Les administracions locals en el seu conjunt haurien drsquoimpulsar espais de reflexioacute i participa-cioacute ciutadana amb la intervencioacute dels respectius consells escolars muni-cipals i dels diferents agents estrategravegics del territori per construir un entorn amb una educacioacute meacutes coordinada Aquest proceacutes que enteacuten lrsquoeducacioacute com un sistema permanent drsquoaprenentatge anima la ciutada-nia a comprometrersquos amb lrsquoobjectiu de construir colmiddotlectivament un en-torn educador per mitjagrave de processos de diagnosi i recollida de propostes ciutadanes sobre les liacutenies estrategravegiques i prioritzant les accions de tre-ball a realitzar

Hauria de ser un projecte que aconseguiacutes el compromiacutes poliacutetic i ciutadagrave amb lrsquoeducacioacute una educacioacute entesa com un proceacutes permanent drsquoapre-nentatge al llarg de tota la vida que generi sentit de pertinenccedila i reforci els vincles entre la ciutadania

En aquest sentit iniciatives municipals que afavoreixin la posada en valor de les potencialitats educadores i socialitzadores drsquoagents comuni-taris com els ateneus i que permetin a la poblacioacute lrsquoacceacutes als continguts artiacutestics que alliacute es proposen passen per una poliacutetica comunicativa puacutebli-ca que afavoreixi la seva difusioacute i la creacioacute de xarxes de complicitats i connexions que no siguin nomeacutes fiacutesiques en un sentit de proximitat


Cal fomentar el diagraveleg amb tots els agents i ser receptiu a les propostes LrsquoAdministracioacute ha de garantir la promocioacute i lrsquoacceacutes a la cultura educado-ra de proximitat que ofereixen entitats com els ateneus Eacutes lrsquoespai propi dels municipis el de proximitat el de veiumlnatge i de les relacions per-sonals directes on eacutes possible imaginar una integracioacute de la gestioacute de la cultura i lrsquoeducacioacute a partir de les aportacions de les institucions cultu-rals amb visioacute educativa i les de les institucions educatives amb dimensioacute cultural


Amb aquesta breu descripcioacute de lrsquoencaix del moacuten ateneiacutestic amb lrsquoeduca-cioacute hem pretegraves mostrar una situacioacute que ens planteja diverses idees per seguir treballant i aprofundir meacutes en aquesta complexa realitat

Els ateneus i les activitats que aquestes entitats proposen tenen una pre-segravencia molt considerable a Catalunya i ofereixen una varietat important drsquoespecialitats entre les quals predominen lrsquoagravembit artiacutestic (la dansa la muacutesica i lrsquoart dramagravetic entre drsquoaltres) Vista la realitat es fa necessari enfortir vincles entre lrsquoeducacioacute formal i la no formal Lrsquoenfortiment de vincles entre els diferents agents educatius de les nostres comunitats hauria de fer conscient i posar en valor el seu potencial educador La par-ticipacioacute en activitats formatives dels ateneus complementagraveries a les es-colars incentivant la formacioacute i lrsquoassessorament a docents hauria de ser una estrategravegia per apropar lrsquoeducacioacute formal amb la no formal amb lrsquoob-jectiu de reforccedilar i aprofundir determinats continguts curriculars

Iniciatives que atorguessin a la ciutadania meacutes coneixement dels ateneus permetrien vincular interessos propis i comuns i si accedir-hi fos menys costoacutes econogravemicament de ben segur que meacutes persones hi participarien especialment aquelles que malauradament ni tan sols poden plantejar-se aquesta opcioacute Les institucions puacutebliques poden donar suport a la realit-zacioacute drsquoactivitats formatives adreccedilades a les escoles o als instituts de


secundagraveria perquegrave en primer lloc es coneguin les unes a les altres i aixiacute ampliar amb una oferta important les possibilitats educatives en el marc exterior a lrsquoescolar

Evidentment es fa necessari conegraveixer meacutes i millor lrsquoimpacte de lrsquoeduca-cioacute no formal i informal dels ateneus i establir plans de millora pedagograve-gics per adaptar correctament la seva oferta actual a les demandes de lrsquoentorn

Eacutes absolutament necessari fomentar la cultura de lrsquoavaluacioacute de lrsquoaccioacute comunitagraveria entre la pluralitat dels seus actors presents als ateneus (per-sones voluntagraveries equip tegravecnic persones usuagraveries etc) perograve tambeacute cal dotar-la de sentit Hem de fer expliacutecit el nostre potencial i posar en rela-cioacute el conjunt drsquoactivitats que es porten a terme amb una manera de des-envolupar-les i amb uns resultats esperats per a les persones que hi participen

Com a recomanacions finals per a propers estudis i anuaris en destacaria les seguumlents

1 Impulsar lrsquoelaboracioacute de sociogrames comunitaris per obtenir un coneixement ragravepid i gragravefic de les interrelacions entre els diferents agents educatius drsquoun mateix territori

2 Crear un inventari dinagravemic drsquoespais dels ateneus que puguin esde-venir espais drsquouacutes educatiu formal i no formal

3 Fer un recull de bones pragravectiques de les activitats que srsquoimpulsen des dels ateneus catalans i crear un instrument per avaluar-ne lrsquoim-pacte educatiu al seu entorn

4 Intervenir en la creacioacute i lrsquoimpuls de projectes educatius munici-pals que integrin de forma eficient xarxes drsquoentitats i centres edu-catius

5 Avaluar la influegravencia de la perspectiva de gegravenere a la gestioacute dels ateneus


Bibliografia

Acaso M et al (2018) Meacutes enllagrave del binomi cultura i educacioacute aproxima-cions des de lrsquoagravembit local Barcelona Diputacioacute de Barcelona

Arnabat R Ferreacute X (2015) Ateneus Cultura i llibertat Associacionis-me a la Catalunya contemporagravenia Barcelona Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya

Ateneu Popular 9 Barris (2019) Recuperat de httpswwwateneu9bnet

Escola Ateneu Igualadiacute (2019) Recuperat de httpswwwescolaate-neuigualadicat

Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya (2017) Anuari 2016 de la Federa-cioacute drsquoAteneus de Catalunya

Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya (2019) Recuperat de httpwwwateneuscat (marccedil 2019)

Gonzaacutelez F (2018) El Panoragravemic Les entitats de Cultura Popular In-forme de resultats 2017 Barcelona Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia

Izquierdo Santiago (2018) Els ateneus a Catalunya Cultura i sociabi-litat als segles xix i xx Barcelona Catalan Historical Review IEC

Motilla Xavier (2006) LrsquoAteneu i lrsquoeducacioacute fora de lrsquoescola Menorca Ateneu de Maoacute

Obiols N (2019) Estudi de lrsquooferta educativa no formal en lrsquoagravembit artiacutestic a Catalunya Barcelona CoNCA

Orfeoacute Lleidatagrave (2019) Recuperat de httpswwworfeolleidatacat

Peacuterez J M (2007) Cultura i Municipi Poliacutetiques culturals municipals a Catalunya Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona

Romero I (2012) Canemagraves Revista de pensament associatiu Barcelona Ens de lrsquoAssociacionisme Cultural Catalagrave

Selva M Herrera L i Albaigeacutes B (2004) Diagnosi de lrsquoagravembit de lrsquoedu-cacioacute no formal a la zona centre de districte de Nou Barris Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill


Relacioacute de colmiddotlaboracionsAlfons Tintildeena

bull Siacutelvia Penon

bull Esteve Torrent

bull Dolors Saladrigas

bull Anna Pruneda

El potencial educatiu de les associacions de famiacutelies

Anna Ramis

9

393

Quegrave fan les AMPAAFA i com es relacionen

Els pares mares (o representants legals) dels alumnes de cada escola po-den participar en la vida escolar dels seus fills de moltes maneres algu-nes estan regulades legislativament i soacuten de caragravecter obligatori com el Consell Escolar les entrevistes tutorials i les reunions de grup drsquoaltres depenen de lrsquoestil de relacioacute famiacuteliesescola que el centre estableix Si beacute la majoria de formes o canals drsquointervencioacute de les famiacutelies a lrsquoescola soacuten individuals la legislacioacute tambeacute preveu que els pares i les mares puguin constituir-se o formar part drsquouna associacioacute que els agrupi i els represen-ti dins i fora del centre lrsquoAssociacioacute de Mares i Pares drsquoAlumnes (AMPA) tambeacute anomenada Associacioacute de Famiacutelies (AFA) o Associacioacute de Pares i Mares (APIMA) Conscients que el debat sobre la denominacioacute drsquoaques-tes associacions no eacutes banal i que nosaltres no podem entrar-hi en aquest capiacutetol hem optat per la meacutes antiga

Les AMPA soacuten associacions lliures de persones que voluntagraveriament i so-lidagraveriament tenen com a finalitat comuna incidir positivament en lrsquoedu-cacioacute dels seus fills Pertagravenyer i participar en aquest tipus drsquoasso ciacions representa una forma important de responsabilitzar-se de lrsquoeducacioacute dels fills i filles alhora que eacutes un model de ciutadania Lrsquoevolucioacute histograverica de les AMPA a Catalunya mostra com han estat aquestes les que han assumit


la provisioacute dels serveis no coberts per la manca drsquoinversioacute de lrsquoAdministra-cioacute com soacuten el servei de menjador i les activitats extraescolars

A la majoria de centres educatius de Catalunya hi ha una AMPA consti-tuiumlda Lrsquoestudi meacutes recent i ampli sobre les AMPA a Catalunya el projec-te laquoFamiacutelies amb Veuraquo (Comas et al 2013a 18) ens diu que a Catalunya hi havia 2976 centres educatius puacuteblics i privats que oferien ensenya-ments obligatoris dels quals el 99 dels centres puacuteblics i el 90 dels centres privats teniacuteem AMPA (Famiacutelies amb Veu FJB 2013 18) Perograve aixiacute com no eacutes obligatori que cada centre tingui la seva AMPA tampoc ho eacutes formar part de lrsquoAMPA drsquoun centre educatiu (fins i tot es podria donar el cas que un centre tingueacutes meacutes drsquouna AMPA)

Tanmateix no deixa de preocupar que segons lrsquoestudi drsquoOportunitats educatives a Barcelona del 2016 (Institut infagravencia i adolescegravencia de Bar-celona 2016 52) el 4 dels centres puacuteblics de Primagraveria i el 12 de Secun-dagraveria no tinguessin AMPA (la majoria dels quals estaven situats a Ciutat Vella) fet que compromet la possibilitat drsquooferta de lleure educatiu en aquests centres

Es pot dir que la majoria de les famiacutelies de cada escola estan associades a la seva AMPA si entenem que estar associat eacutes pagar la quota de socis perquegrave el 807 la paguen Destaquem que si beacute no hi ha diferegravencies significatives de nombre drsquoassociats entre centres privats i puacuteblics siacute que nrsquohi ha entre centres de Primagraveria i Secundagraveria pragravecticament tots els cen-tres drsquoInfantilndashPrimagraveria tenen AMPA on hi estan associades la gran ma-joria de famiacutelies perograve no aixiacute als instituts de Secundagraveria on hi ha menys famiacutelies associades

Veiem doncs que lrsquoetapa educativa (Infantil Primagraveria o Ensenyaments Secundaris) i el tipus de centre (escola o institut o centre concertat gene-ralment integrat) on estan escolaritzats els fills soacuten variables que deter-minen forccedila la pertinenccedila de les famiacutelies a les associacions Altres variables que condicionen el nombre de famiacutelies associades a lrsquoAMPA soacuten

El potencial educatiu de les associacions de famiacutelies 395

les caracteriacutestiques sociodemogragravefiques de les mateixes famiacutelies Aixiacute segons lrsquoestudi esmentat meacutes amunt a meacutes famiacutelies drsquoorigen immigrant a lrsquoescola menys socis tenen les AMPA i a meacutes nivells drsquoestudis dels pa-res meacutes socis

Quines funcions tenen prioritagraveriament

El model drsquoestatuts de les AMPA meacutes estegraves explicita que un dels objec-tius de lrsquoAMPA de cada centre pot ser colmiddotlaborar en les activitats edu-catives del centre i cooperar amb el Consell Escolar en lrsquoelaboracioacute de directrius per a la programacioacute drsquoactivitats complementagraveries extraes-colars o de serveis I tambeacute promoure i realitzar tota mena drsquoactivitats fisicoesportives luacutediques i culturals En aquest sentit lrsquoAMPA eacutes corres-ponsable de les activitats educatives del centre en la mesura que pot pla-nificar i gestionar les activitats extraescolars lrsquoacollida matinal drsquoinfants el menjador els casals de vacances i en forccedila ocasions tambeacute la forma-cioacute de pares i mares

Ara beacute aixograve eacutes aixiacute en la majoria de centres puacuteblics perograve no en els con-certats i privats La realitat escolar a Catalunya fa que hi hagi centres puacuteblics i centres concertats (en una proporcioacute que en el volum drsquoalumnes atesos srsquoapropa al 60 i 40 respectivament) Donada la idiosincragravesia dels centres concertats drsquooferir tots els serveis que calen a les famiacutelies en aquests eacutes la mateixa institucioacute titular del centre qui organitza i gestiona els serveis drsquoacollida i menjador i les activitats extraescolars i els casals de vacances (a vegades amb colmiddotlaboracioacute de lrsquoAMPA)

Cal dir aquiacute que les AMPA exerceixen muacuteltiples tasques perograve que en aquest capiacutetol ens centrarem en aquelles que tenen incidegravencia educativa directa en els alumnes Tanmateix no podem deixar drsquoesmentar que en-tre les funcions principals de les AMPA dels centres puacuteblics hi ha la par-ticipacioacute en la millora de les infraestructures i els equipaments del centre En moltes AMPA la millora dels espais fiacutesics (patis aules etc) ha


anat creixent els darrers anys basant-se en la concepcioacute que els espais soacuten molt determinants del tipus i la qualitat de les relacions que srsquohi do-nen i del seu caragravecter eminentment educatiu Ara beacute hi ha grans diferegraven-cies entre AMPA que poden mobilitzar un capital familiar amb molt coneixement sobre aquest agravembit (famiacutelies arquitectes enginyeres dis-senyadores etc) o mobilitzar molts recursos econogravemics per invertir en la millora dels espais i les que agrupen famiacutelies amb menys recursos Com veurem aquestes diferegravencies tambeacute incideixen en les activitats que te-nen vessant educativa

I tambeacute volem remarcar el paper que les AMPA fan de connexioacute amb el teixit associatiu i el coneixement i la participacioacute en les tradicions i en la cultura popular local (de les ciutats pobles i barris de Catalunya) Eacutes una pragravectica forccedila extensa la participacioacute de les AMPA en colles de gegants capgrossos (o altra imatgeria local) batucades balls tradicionals etc Aquest paper de connexioacute que juguen les AMPA tant en el coneixement del municipi com de participacioacute i de ciutadania activa seragrave tambeacute una variable influent a nivell educatiu

Les funcions de les AMPA han anat variant en diferents egravepoques i soacuten molt diferents segons lrsquoagravembit territorial i la situacioacute sociocultural de lrsquoes-cola Una mirada vers el futur drsquoaquestes organitzacions integrades per voluntaris que acaben exercint funcions molt diverses i per a les quals calen competegravencies professionals seria molt adequada en paralmiddotlel a la mirada Educacioacute 360 En aquest capiacutetol no les analitzarem totes ens ce-nyirem a aquelles que tenen a veure amb les activitats extraescolars o de mirada Educacioacute 360 que estan impulsant pel seu compte en col-laboracioacute amb lrsquoescola o amb altres institucions puacutebliques o privades


Quines activitats tenen vessant educativa

Cada AMPA pot fer diverses activitats amb la finalitat de millorar direc-tament o indirectament lrsquoeducacioacute dels alumnes de lrsquoescola Les meacutes co-munes soacuten el subministrament de llibres de text la participacioacute en la millora de les infraestructures i equipaments del centre la formacioacute de pares i mares i la gestioacute del servei de menjador escolar Les activitats que tenen una incidegravencia educativa meacutes directa soacuten les extraescolars que les AMPA dels centres puacuteblics organitzen gestionen io realitzen per aten-dre els fills dels associats (io tots els alumnes de lrsquoescola) en horari no lectiu amb un sentit educatiu ampli lrsquoacollida matinal (i a vegades tam-beacute en horari de tarda) els casals de vacances (durant els dies festius es-colars de Nadal i estiu principalment) i la biblioteca (amb sentit de foment de la lectura io drsquoestudi assistit)

Cada AMPA pot fer-ho de la manera que li sembli meacutes oportuna i en la majoria de casos o eacutes la Junta o eacutes una comissioacute creada expressament per a les activitats extraescolars lrsquoacollida i la comissioacute de menjador qui pren les decisions meacutes o menys consensuadament amb lrsquoequip directiu de lrsquoescola sempre en el marc del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i de la programacioacute anual aprovada pel Consell Escolar Drsquoaquesta srsquoenteacuten que hi ha un marc educatiu suficientment clar i no massa detallat que permet un ampli ventall drsquoactivitats No hi ha cap figura tegravecnica que en faci se-guiment ni suport des del Departament drsquoEducacioacute Srsquoenteacuten que cada AMPA en el marc del PEC avaluaragrave la pertinenccedila i lrsquoencert de les activi-tats que du a terme

Al llarg del temps de manera meacutes o menys formal i per donar resposta a uns objectius meacutes pragmagravetics o circumstancials les AMPA de les escoles veiumlnes srsquohan agrupat amb criteris de proximitat territorial o per objectius Les Coordinadores drsquoAMPA tenen funcions meacutes pragravectiques com fer front a realitats de zonificacioacute per a la preinscripcioacute promoure conjuntament els laquoCamins escolarsraquo o darrerament sensibilitzar contra els primers esbo rranys del nou decret de menjadors


No hi ha un registre on constin aquestes coordinadores ni les seves fun-cions que soacuten molt diverses Aquest seria un segon nivell drsquoactuacioacute Nrsquoesmentem 5 a manera drsquoexemple

bull Coordinadora drsquoAMPA del districte de Sant Andreu de Barcelona que es va fundar lrsquoany 1994 amb lrsquoobjectiu de donar a conegraveixer el moacuten associatiu de les AMPA Hi participen representants de totes les 21 associacions de mares i pares de lrsquoescola puacuteblica del districte i encara teacute un nivell drsquoactivitat ben viu impulsant campanyes o ad-herint-se a les de la FAPAc o de lrsquoAjuntament etc

bull La Xarxa drsquoAMPA de Poblenou que comparteix treball i recursos per generar una oferta rica i agravemplia de lleure educatiu al barri i que teacute dues subxarxes internes la Xat xarxa activa de trobades i la Xit per a xerrades jornades i tertuacutelies

bull Una altra xarxa meacutes recent la Coordinadora drsquoAMPA Endavant de Collblancndashla Torrassa eacutes un espai de nova creacioacute impulsat per 9 AMPA i un grup de famiacutelies de diverses escoles i instituts del Dis-tricte II de lrsquoHospitalet de Llobregat

bull Les AMPA de les escoles concertades srsquoagrupen per la mateixa ins-titucioacute titular de les escoles Aixiacute tenim la FAMPAEC (que agrupa les AMPA drsquoagravembit eclesial del bisbat de Lleida) la FAPAMAC (drsquoagravembit de titularitat drsquoEscoles Maristes) i la Federacioacute drsquoAMPA de lrsquoEscola Pia de Catalunya (20 escoles)

bull Tambeacute existeixen altres coordinadores drsquoagravembit municipal com la de Sant Cugat que ha impulsat un debat sobre temes com la zoni-ficacioacute escolar O el projecte Enxaneta de la comarca drsquoOsona ges-tionat per municipis escoles i la UVIC amb el sentit totalment educatiu de donar les eines a les famiacutelies per tal que ells facin de suport a lrsquoescolaritat als seus fills


Quines relacions tenen entre elles i amb les organitzacions de tercer nivell

LrsquoAMPA de cada centre educatiu sol estar associada (en la pragravectica tota-litat dels centres puacuteblics i en la gran majoria de casos dels centres con-certats) a una de les federacions que els fan de paraigua i alhora que els permeten formar-se informar-se accedir a determinats recursos i tam-beacute els proporcionen un marc laquoideologravegicraquo meacutes o menys poliacutetic

Les principals federacions i confederacions drsquoassociacions de pares i ma-res drsquoalumnes de Catalunya soacuten

bull AFFAC Federacioacute drsquoassociacions de pares i mares drsquoalumnes de Catalunya

Eacutes la federacioacute drsquoAMPA meacutes gran de Catalunya tant a Primagraveria com a Secundagraveria Segons el que expliquen en el seu web la FaPaC aple-ga el 76 drsquoAMPA (meacutes de 2300) de Catalunya que representen el 66 de famiacutelies (prop de 500000 famiacutelies) de tots els nivells edu-catius no universitaris escola bressol Educacioacute Infantil Educacioacute Primagraveria Educacioacute Secundagraveria i educacioacute especial

La pragravectica totalitat de les AMPA de Primagraveria de centres puacuteblics meacutes de la meitat dels instituts puacuteblics i una petita part de les esco-les concertades soacuten sogravecies de la FaPaC

La principal finalitat de la FAPAC eacutes treballar per garantir un siste-ma drsquoeducacioacute puacuteblic inclusiu gratuiumlt i de qualitat Per assolir aquest objectiundash Fomenten la participacioacute associativa la coordinacioacute el proceacutes

de reflexioacute i el desenvolupament de projectes comuns entre les AMPA

ndash Actuen com a agent drsquoinfluegravencia social i poliacutetica en favor de lrsquoeducacioacute

ndash Ofereixen Suport drsquoassessorament formacioacute i projectes a les AMPA


bull FAPAES Federacioacute drsquoassociacions de pares i mares drsquoalumnes drsquoes-coles de Secundagraveria Es tracta de la federacioacute que agrupa les AMPA de centres de Secundagraveria sufragats amb fons puacuteblics no universi-taris de Catalunya El seu principal objectiu eacutes la defensa de lrsquoesco-la puacuteblica inclusiva laica gratuiumlta i de qualitat La FAPAES eacutes la federacioacute que meacutes recursos adreccedilats a la formacioacute de pares i mares ha editat Aquests recursos la majoria accessibles des drsquointernet te-nen diversos formats informes infografies programes televisius i radiofogravenics etc

La FAPAES ofereix a les AMPA associades poder beneficiar-se dels acords amb altres empreses per a serveis que hagi de contractar lrsquoAMPA

bull CCAPAC Confederacioacute Cristiana drsquoAssociacions de Pares i Mares drsquoAlumnes de Catalunya Eacutes una entitat constituiumlda per les meacutes de 300 AMPA de les escoles cristianes de Catalunya adherides direc-tament o per mitjagrave de les tres federacions drsquoAMPA drsquoescoles cristia-nes existents Les finalitats de la CCAPAC soacutenndash La representacioacute dels pares i mares i de les associacions adheri-

des davant dels organismes puacuteblics i privats per a la millora de lrsquoeducacioacute i per a un meacutes eficaccedil exercici de la responsabilitat edu-cadora dels pares i mares

ndash Lrsquoafirmacioacute dels drets dels pares a escollir el tipus drsquoeducacioacute que srsquohauragrave de donar a llurs fills

ndash Lrsquoafirmacioacute dels principis de lrsquoEscola Cristiana i el suport a la seva presegravencia a Catalunya

bull FAPEL Federacioacute drsquoAssociacions de Pares i Mares drsquoAlumnes drsquoEs-coles Lliures de Catalunya que agrupa les AMPA de nombroses escoles promogudes per la iniciativa social (no puacuteblica) aixiacute com les drsquoaltres tipus drsquoassociacions que recolzen les finalitats de la Fa-pel La missioacute de la Fapel eacutes difondre i defensar la llibertat i el dret dels pares i mares a escollir lrsquoeducacioacute en condicions drsquoigualtat que vulguin per als seus fills i filles


Ens crida lrsquoatencioacute que aquestes confederacions drsquoAMPA no tenen un re-gistre de la quantitat drsquoactivitats que les seves associacions federades estan fent Podriacuteem dir que ha comenccedilat a haver-hi interegraves a quantificar i valorar el que fan les AMPA quan aquestes srsquohan sentit laquoamenaccediladesraquo en una activitat com eacutes el menjador escolar per lrsquoaparicioacute del projecte de nou decret Perograve no tenim constagravencia que hi hagi un dimensionament del volum drsquoactivitats de lleure educatiu infantil i juvenil que gestionen les AMPA de Catalunya

Activitats que ofereixen i participacioacute

A partir de les dades del programa de Famiacutelies amb Veu (Comas 2013) sabem que el 84 drsquoAMPA organitzen activitats extraescolars Tenim algunes dades referents a les AMPA com a organitzadores drsquoactivitats ex-traescolars extretes de lrsquoenquesta laquoLrsquoeducacioacute meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiuraquo (Fundacioacute Jaume Bofill 2019) que es va passar al mes drsquoabril de 2019 que ens diuen que

LrsquoAMPA eacutes qui organitza el 108 de les activitats esportives (sense in-cloure el futbol) que fan els alumnes catalans El futbol (no consta al gragrave-fic) suposa el 22 meacutes Per tant les dades meacutes actuals de quegrave disposem ens diuen que les famiacutelies compten amb lrsquoAMPA com a organitzadora de les activitats extraescolars esportives en el 13 dels casos per organit-zar les activitats drsquoaprenentatge drsquoidiomes i tambeacute les artiacutestiques en el 86 i 84 respectivament (vegeu el Gragravefic 1)

Aixograve vol dir (i no tenim dades per demostrar-ho) que la majoria drsquoalum-nes de Catalunya en edats drsquoensenyaments obligatoris que fan activitats extraescolars no les fan de les organitzades per les AMPA dels centres on estan escolaritzats Les dades del 2009 de lrsquoinforme laquoFamiacutelia i educacioacute a Catalunyaraquo (Torrubia et al 2009 150) ens deien que nomeacutes per a les activitats extraescolars drsquoinformagravetica i de tallers (un genegraveric molt ampli) els organitzadors principals eren lrsquoAMPA o lrsquoescola


Tot i la gran importagravencia que les famiacutelies atorguen a les activitats extra-escolars i al fet que els seus fills les puguin fer en el mateix centre educa-tiu no hem trobat dades recollides ni per lrsquoadministracioacute ni per les confederacions drsquoAMPA sobre les extraescolars que les AMPA organitzen gestionen i ofereixen als alumnes de les escoles de Catalunya

El contingut de les activitats amb sentit educatiu que pot organitzar lrsquoAM-PA no soacuten objecte de regulacioacute legal En tractar-se drsquounes activitats or-ganitzades per una associacioacute lliure de persones com a famiacutelies drsquoun centre educatiu no soacuten objecte de regulacioacute per part del Departament drsquoEdu cacioacute Tanmateix hi ha algunes normatives del Departament drsquoEdu-cacioacute que han entrat a regular com srsquoorganitzen Aquestes normatives es refereixen als centres puacuteblics i als centres concertats de manera diferent perquegrave assumeixen que el servei de menjador a les escoles concertades eacutes responsabilitat de la titularitat del centre i en canvi regula els menja-dors i uacutes dels espais dels centres puacuteblics dels quals nrsquoeacutes titular la mateixa Administracioacute

GRAgraveFIC 1

Activitats extraescolars i entitats organitzadores

Font Enquesta drsquohagravebits esportius en poblacioacute menor a Barcelona 2018

Escola Entitat Empresa Ampa Grup Ajuntament

Esports Anglegraves Idiomes Reforccedil Tecnologies Artiacutestiques Culturals

30

15

10

5

0


Els marcs normatius que regulen o reconeixen aquestes activitats en uns i altres centres eacutes forccedila antiga La normativa que regula les activitats extraescolars i complementagraveries als centres concertats eacutes de lrsquoany 1987 la que regula els menjadors escolars en els centres puacuteblics de lrsquoany 1996 la que regula lrsquouacutes dels edificis i espais dels centres docents puacuteblics del 2001 I finalment el decret drsquoautonomia de centres educatius del 2010 es refereix a ambdoacutes tipus de centres

La definicioacute drsquoactivitats extraescolars es troba en el Decret 1981987 de 19 de maig pel qual es regulen les activitats complementagraveries extraescolars i de serveis als centres docents en regravegim de concert de Catalunya que defineix quegrave srsquoenteacuten per activitats extraescolars

Article 21

Es consideren activitats extraescolars les que tenen com a finalitat la

formacioacute dels alumnes en aspectes socioeducatius i de lleure no relacio-

nats amb lrsquoactivitat escolar i que poden ser contemplats en el Projecte

educatiu del centre 22 Les activitats extraescolars tindran caragravecter vo-

luntari per als alumnes que srsquohi acullin i es desenvoluparan fora de lrsquoho-

rari lectiu

Article 41

Els consells escolars dels centres concertats elaboraran les directrius per

a la programacioacute i el desenvolupament de les activitats complementagraveri-

es extraescolars i de serveis amb la colmiddotlaboracioacute de les Associacions de

pares drsquoalumnes

Article 42

Lrsquoequip directiu faragrave la proposta drsquoactivitats i serveis dins de la pro gra-

macioacute general anual del centre i el titular nrsquoelaboraragrave el pressupost que

seragrave proposat al Consell Escolar per a la seva aprovacioacute i la posterior au-

toritzacioacute de quotes per part dels Serveis Territorials del Departament

drsquoEnsenyament

(DOGC Conselleria drsquoEnsenyament 1987)


No hi ha cap mena de regulacioacute de les activitats ni de les quotes que les AMPA perceben per les activitats extraescolars en els centres puacuteblics Tal com srsquoexpressa a lrsquoarticle 43 del Decret 2182001 de 24 de juliol pel qual es regula lrsquouacutes social dels edificis dels centres docents puacuteblics

Article 43

Les activitats extraescolars o complementagraveries organitzades per les as-

sociacions de pares o mares drsquoalumnes no requereix tragravemit drsquoautoritza-

cioacute pregravevia de la delegacioacute territorial sempre que siguin aprovades pel

consell escolar del centre en la seva programacioacute anual

(DOGC Departament drsquoEnsenyament 2001)

La regulacioacute dels menjadors a lrsquoescola concertada no teacute marc legal perograve siacute a lrsquoescola puacuteblica de la qual lrsquoadministracioacute nrsquoeacutes titular Aquesta regu-lacioacute es refereix sobretot a la gestioacute i contractacioacute del servei per mitjagrave del Decret 1601996 de 14 de maig pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents puacuteblics de titularitat del Departament drsquoEnsenyament I ho fa de la manera seguumlent

Article 101

La gestioacute del servei escolar de menjador podragrave realitzar-se per qualsevol

de les seguumlents modalitats

a) Mitjanccedilant la concessioacute del servei a una empresa del sector

b) Contractant el subministrament diari de menjars elaborats i en el seu

cas la seva distribucioacute i servei amb una empresa del sector

c) Convenint el servei amb els respectius ajuntaments o consells comar-

cals que hi estiguin interessats per la qual cosa es formularan els opor-

tuns convenis amb el Departament drsquoEnsenyament que es podrien in-

cloure dins drsquoagravembits de cooperacioacute meacutes amplis si aixiacute srsquoacordeacutes


No hi havia fins ara cap mena de regulacioacute educativa dels menjadors escolars Les diferents redaccions el proceacutes participatiu i la polegravemica que ha generat la proposta del nou Decret per regular-ho dona una idea de quants interessos hi ha per totes les parts La redaccioacute final i el proceacutes drsquoaprovacioacute drsquoaquest Decret el va frenar lrsquoAdministracioacute a finals del 2019 i a dia drsquoavui no sersquon sap res meacutes

No eacutes fins al (meacutes recent) Decret 1022010 de 3 drsquoagost drsquoautonomia dels centres educatius que es menciona el contingut educatiu drsquoaquestes ac-tivitats i la coordinacioacute amb altres agents educatius de lrsquoentorn I srsquoes-menta de la manera seguumlent

Article 9 Relacioacute amb les activitats complementagraveries extraescolars i serveis es-colars

1 Lrsquooferta i contingut drsquoactivitats escolars complementagraveries si nrsquohi ha ha de ser coherent amb els objectius educatius establerts en el projec-te educatiu del centre i han de contribuir a facilitar-ne lrsquoassoliment drsquoacord amb lrsquohorari escolar establert legalment

d) Gestionant el centre directament el servei mitjanccedilant el personal laboral contractat a lrsquoefecte per lrsquoogravergan competent adquirint els co rres-ponents subministraments i utilitzant els seus propis mitjans instru-mentals

e) Mitjanccedilant convenis amb altres establiments oberts al puacuteblic entitats o institucions que ofereixin garantia suficient de la correcta prestacioacute del servei

Article 19 Informacioacute als pares i mares La direccioacute del centre docent informaragrave els pares i mares abans de lrsquoinici de curs del Pla de funcionament del servei escolar de menjador



Oferta organitzacioacute

Quan meacutes amunt degraveiem que no hi ha dades sobre les activitats que orga-nitzen gestionen o faciliten les AMPA ens referiacuteem al fet que no estagrave recollit enlloc quantes organitzen menjadors escolars (de les diverses formes que despreacutes veurem) quantes ofereixen activitats extraescolars quines soacuten aquestes activitats quantes persones les fan possibles quin perfil tenen (professionals monitors voluntaris) quins costos suposen a quants nens nenes i joves srsquoadrecen i quants atenen Tampoc quins pressupostos es mouen qui els financcedila (lrsquoadministracioacute les quotes de les famiacutelies beques) Per tant tampoc tenim elements per quantificar el valor que suposa en lrsquoEduacioacute 360 la dedicacioacute de les juntes de les AMPA que acostuma a ser gratuiumlta generosa i diversificada

2 El contingut de les activitats extraescolars que srsquoofereixin a traveacutes del

centre ha de ser compatible amb els objectius educatius establerts en

el projecte educatiu i ha de tenir en compte si nrsquohi ha el projecte edu-

catiu territorial

3 Lrsquooferta i prestacioacute del servei escolar de transport menjador i altres

que en cada cas escaigui srsquohan de regir pels criteris educatius que srsquoes-

tableixin en els projectes educatius dels centres En cap cas la presta-

cioacute del servei pot comportar contradiccioacute amb els objectius educatius

establerts en els projectes

Article 11

Vinculacioacute amb lrsquoentorn Els projectes educatius dels centres han de con-

siderar mecanismes de colmiddotlaboracioacute amb lrsquoentorn i estrategravegies drsquoactua-

cioacute que els vinculin amb els altres centres del mateix nivell amb els

ajuntaments amb el projecte de zona educativa amb els plans drsquoentorn

i altres plans socioeducatius i amb els projectes educatius de caragravecter

territorial si nrsquohi ha

(DOGC Departament drsquoEducacioacute 2010)


Podriacuteem dir que els pares i mares membres de les Juntes de les AMPA o de les comissions corresponents tenen llibertat total per establir crite-ris de seleccioacute i aprovacioacute de les activitats que ofereixen Seria molt in-teressant tenir dades sobre quines variables intervenen en la seleccioacute i aprovacioacute drsquoactivitats extraescolars en les diverses AMPA quins soacuten els motius pels quals srsquoofereix una activitat i no una altra i com varia lrsquooferta per donar respostes a modes o costums Per exemple lrsquoaparicioacute de la ro-bogravetica lrsquoesport sobre patinet o skate o meacutes recentment de les activitats de cuina per a infants I tambeacute la influegravencia del que podriacuteem anomenar tendegravencies educatives activitats ecologravegiques a lrsquoaire lliure o drsquoeducacioacute emocional Aixiacute mateix hi ha activitats que estan perdent presegravencia com la mecanografia o els treballs manuals i (en alguns contextos) les arts marcials

La tria drsquoactivitats extraescolars sovint la fa la comissioacute de lrsquoAMPA creada amb aquesta finalitat entre lrsquooferta de lrsquoempresa o fundacioacute que gestiona les extraescolars perograve tambeacute sobre el coneixement heretat drsquoanteriors juntes i per mitjagrave de la xarxa de contactes i coneixences en el territori proper al centre escolar que els permeten oferir aquestes activitats o en el mateix centre o connectar amb lrsquooferta drsquoespais o institucions molt properes de manera que es minimitza la despesa de temps i trasllat per a les famiacutelies Aixiacute doncs cada AMPA estableix vincles de colmiddotlaboracioacute amb els serveis educatius esportius o culturals municipals del seu en-torn proper a meacutes de fer-ho amb les institucions entitats o empreses de serveis del barri o comarca tant per fer les activitats (acollida espai mig-dia o extraescolars) dins lrsquoespai escolar com per contractar algun servei o conjunt drsquoactivitats

Les confederacions drsquoAMPA fonamentalment les tres meacutes grans a Cata-lunya (FAPAC FAPAES i CCAPAC) tenen vincles de diferents tipus des drsquohistograverics fins a meacutes formals amb empreses o entitats del moacuten del lleu-re educatiu que orienten lrsquooferta a les AMPA associades


ExtraescolarsLes AMPA dels centres puacuteblic drsquoInfantil i Primagraveria soacuten les que meacutes es cuiden drsquoorganitzar lrsquooferta de les activitats extraescolars La dedicacioacute a aquestes activitats als instituts i als centres concertats eacutes significativa-ment meacutes baixa En tots els centres la direccioacute o la institucioacute titular co-gestionen lrsquooferta io realitzacioacute drsquoaquestes activitats en meacutes o menys proporcioacute

La tendegravencia dels darrers anys ha estat que les organitzi qui les organitzi (sigui la institucioacute titular en les escoles concertades lrsquoAMPA o lrsquoequip directiu a les escoles puacutebliques) la gestioacute es dona a una o diverses empre-ses o institucions del sector de la restauracioacute io del lleure educatiu drsquoes-ports o de gestioacute cultural que srsquoocupen de pragravecticament tot (inscripcions acompanyament monitors espais assegurances etc)

Aixiacute tenim que a Catalunya hi ha tres grans institucions que gestio-nen les activitats extraescolars de la majoria drsquoAMPA drsquoescoles puacutebliques i de les titularitats de les escoles concertades que soacuten Fundacioacute Catalana de lrsquoEsplai Fundacioacute Pere Tarreacutes i ACELLEC (Associacioacute Catalana drsquoEm-preses del Lleure lrsquoEducacioacute i la Cultura) que agrupa un elevat percen-tatge de les petites i mitjanes empreses del sector del lleure i restauracioacute

Sobre les titulacions de les persones que srsquoencarreguen de dur a terme les activitats podem dir que si fa anys quan les AMPA van prendre embran-zida hi havia forccedila pares i mares o coneguts dels membres de la junta de lrsquoAMPA que feien les activitats amb els nens i nenes de manera voluntagrave-ria podriacuteem dir que aquesta pragravectica estagrave pragravecticament extingida Els pares i mares no disposen de temps i ells mateixos valoraren lrsquoexpertesa de les persones que atenen i formen els seus fills La titulacioacute dels moni-tors drsquoactivitats extraescolars eacutes molt diversa i varia segons el tipus drsquoac-tivitat Les esportives tenen sovint una regulacioacute progravepia les artiacutestiques soacuten meacutes variades (des de titulacions superiors per a alguns instruments musicals fins a caps de colla de tabalers del barri) on hi ha una exigegravencia de titulacions meacutes oficials eacutes en les activitats drsquoaprenentatge drsquoidiomes


Menjadors Escolars o Espais Migdia Actualment ninguacute posa en dubte que el menjador eacutes un servei alimentari i educatiu alhora Lrsquoespai de temps entre els periacuteodes lectius del matiacute i la tarda (o fins i tot despreacutes del periacuteode lectiu en els instituts) si els alumnes el passen al centre i aprofiten per fer lrsquoagravepat del dinar estan alimentant-se i relacionant-se De fet el temps de migdia eacutes proporcionalment molt am-pli i pot ser una oportunitat educativa de primer ordre En la normativa vigent perograve encara es regulen les condicions de seguretat alimentagraveria per establir convenis amb empreses proveiumldores i han estat aquestes matei-xes les que han anat afegint un plus educatiu a la gestioacute dels agravepats i del temps de migdia que supera les funcions de guarda i custogravediaAl voltant del 30 de les AMPA de Catalunya gestionen mitjanccedilant con-venis els menjadors escolars sota dues modalitats

bull La gestioacute indirecta per a la qual les AMPA contracten una empresa de confianccedila que srsquoajusti a les seves demandes per oferir el servei

bull La gestioacute directa per part de les AMPA que realitzen el servei de forma integral contractant personal de cuina i monitors aixiacute com serveis associats (gestoria control de riscos laborals seguretat ali-mentagraveria etc) Aquestes soacuten el 10 segons cagravelculs de la FaPac

En ambdoacutes casos se li ha drsquohaver cedit la gestioacute a lrsquoAMPA per part de qui teacute cedida la competegravencia pel Departament drsquoEducacioacute (el consell comar-cal o lrsquoajuntament normalment) i en cap dels dos casos srsquoha de passar per concurs puacuteblic

Lrsquoaltre model de gestioacute de menjadors (el que eacutes el majoritari entre les es-coles puacutebliques catalanes) eacutes el que exerceix lrsquoAdministracioacute ja sigui per mitjagrave del Departament drsquoEducacioacute siguin els consells comarcals o els ajuntaments perquegrave sersquols nrsquoha cedit la competegravencia En aquest cas se subcontracta el servei mitjanccedilant un concurs puacuteblic

Segons les dades que Viacutector Saura exposa en el seu article al Diari de lrsquoEducacioacute del novembre del 2018


Els centres drsquoeducacioacute puacuteblics de tot Catalunya acullen al vol-tant de 470000 infants des de P3 a sisegrave de Primagraveria una gran majoria dels quals dinen al mateix centre cada dia Si conside-rem que el 85 drsquoalumnes es queden a dinar a lrsquoescola aixograve soacuten 400000 agravepats diaris que a un preu de 620 euros usuari fix i 680 euros usuari esporagravedic suposen un cost (o un negoci) de 24 milions drsquoeuros al dia eacutes a dir de 422 milions si es conside-ren els 176 dies lectius

Aquest eacutes un dels motius meacutes potents de la polegravemica sobre el nou decret de menjadors escolars

Pel que fa als menjadors escolars pragravecticament la meitat dels centres puacuteblics i concertats soacuten gestionats per tres grans empreses Eurest Scolarest Sehrs Serunioacuten i tres institucions educatives del sector 7iTria Fundesplai i Fundacioacute Pere Tarreacutes Aquestes empreses i fun da cions soacuten drsquoorigen divers (algunes soacuten grans empreses de serveis i restauracioacute a es-cala europea o mundial) drsquoaltres soacuten de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en el lleure perograve totes soacuten les responsables de realitzar les activitats relacionades amb la supervisioacute de les activitats que fan amb els alumnes dins lrsquoespai horari del migdia La majoria compten amb monitors que ells mateixos han for-mat i que han rebut una certa capa ci tacioacute educativa

Al personal que ateacuten els infants nens i adolescents en els menjadors es-colars (i tambeacute en el servei drsquoacollida) li pot ser exigit el diploma de mo-nitor drsquoactivitats del lleure infantil i juvenil que a vegades les mateixes empreses complementen amb formacioacute sobre continguts relacionats amb les mategraveries seguumlents

bull Promocioacute de la salut alimentacioacute i nutricioacute Higiene alimentagraveria

bull Aspectes normatius que regulen lrsquoorganitzacioacute i el funcionament del menjador escolar

bull Aspectes psicopedagogravegics i drsquoorganitzacioacute drsquoactivitats del lleure es-peciacutefiques per al temps de menjador


Perograve com que no existeix una titulacioacute homologada cada empresa situa lrsquoexigegravencia io la prestacioacute drsquoaquesta formacioacute com vol Els monitors acostumen a ser o estudiants de graus universitaris relacionats amb lrsquoeducacioacute o persones (la gran majoria dones) amb un baix perfil de for-macioacute que poden assumir aquestes tasques a les quals fins fa poc temps sersquols atorgava un sentit meacutes de guarda i custogravedia que progravepiament educatiu

Tot i aixograve la majoria de les empreses i institucions prestadores del servei de migdia consideren que eacutes substancial lrsquoaspecte educatiu mentre que lrsquoalimentari eacutes subsidiari Per aquest motiu a meacutes drsquoadequar els seus pro-jectes educatius als de cada centre ofereixen la magravexima relacioacute amb les famiacutelies per mitjagrave de diversos canals com soacuten treball coordinat amb la comissioacute corresponent de lrsquoAMPA un espai web personalitzat per a cada escola o amb menuacutes informes de seguiment dels infants butlletins pe-riogravedics de notiacutecies de les activitats i la possibilitat de rebre notificacions dels menuacutes i les activitats al mogravebil dels pares

El preu magravexim dels agravepats en els menjadors del sistema puacuteblic no els re-gula el decret sinoacute que es regula per mitjagrave drsquouna resolucioacute que es publica cada any despreacutes de mantenir-se invariable durant 15 anys a 620 euros lrsquo1 drsquoabril de 2020 es va apujar a 633 euros I cada curs es convoquen les beques de menjador a les quals poden accedir les famiacutelies meacutes necessita-des Aquestes beques les gestionen les famiacutelies directament amb la direc-cioacute del centre a Consell Comarcal o delegacioacute territorial corresponent En alguns casos soacuten els ajuntaments qui fan la gestioacute i despreacutes transfereixen les solmiddotlicituds al consell comarcal corresponent Tambeacute cal tenir en compte que sovint els ajuntaments complementen algunes de les sol-licituds quan el consell comarcal no cobreix el 100 del cost

La pregunta que ens formulem eacutes quina funcioacute tenen i tindran les AMPA en la determinacioacute dels objectius i condicions educatives drsquoaquests espais de migdia que ocupen bona part de les hores que els seus fills soacuten a lrsquoescola


Acollida matinal o de tarda i casals de vacancesPer tal de facilitar la conciliacioacute de la vida laboral amb els horaris es-colars des de moltes AMPA srsquoofereix el servei drsquoacollida matinal i en al-gunes tambeacute de tarda Aquests dos espais temporals els dediquen fonamentalment al lleure amb lrsquoobjectiu que els infants es diverteixin juguin estiguin custodiats en un ambient distegraves abans i despreacutes drsquoacabar la jornada escolar Srsquohi fan activitats de curta durada i tenen meacutes un sen-tit de guarda i custogravedia amb un rerefons educatiu per a alumnes que han de matinar meacutes o que allarguen la seva estada a lrsquoescola sense fer uacutes de les extraescolars A la majoria drsquoescoles puacutebliques aquest servei el gesti-ona la mateixa empresa que ofereix el servei de menjador al migdia io les activitats extraescolars I als centres concertats la mateixa titularitat Les famiacutelies es fan cagraverrec de financcedilar aquest servei perquegrave si fa uns anys la Generalitat convocava ajuts per financcedilar-lo des de fa uns quants cur-sos se nrsquoha eliminat la convocatograveria perquegrave segons el Departament drsquoEducacioacute les prioritats han estat el menjador i el transport escolar

Un altre servei per a la conciliacioacute laboral de les famiacutelies soacuten els casals que algunes AMPA tambeacute ofereixen per a les vacances escolars dels in-fants Inicialment eren nomeacutes per als mesos drsquoestiu (juny i juliol) i cada vegada soacuten meacutes extensos i srsquoofereixen per a les vacances escolars de Na-dal i Setmana Santa tambeacute Les mateixes empreses o institucions que gestionen i organitzen lrsquoacollida o alguna altra activitat per encagraverrec de lrsquoAMPA es fan cagraverrec dels casals

Les AMPA coneixedores com soacuten de les necessitats de conciliacioacute de la vida laboral i familiar dels pares i les mares podrien impulsar una doble reflexioacute Drsquouna banda sobre la prioritat del treball per sobre de la convi-vegravencia familiar I de lrsquoaltra els efectes que tenen sobre els fills i filles les llargues jornades escolars Aquestes reflexions per mitjagrave de les confedera-cions i organitzacions de segon nivell es podrien fer arribar tant a les ad-ministracions com als responsables empresarials per anar aconseguint que la conciliacioacute no es faci a forccedila drsquoallunyar els infants de la famiacutelia



No deixa de ser curioacutes que el servei que meacutes gestionen les AMPA catala-nes de manera uacutenica o conjuntament amb el centre les activitats extra-escolars no hagi estat objectiu drsquoalguna observacioacute sistematitzada estudi o avaluacioacute (tenint en compte que meacutes del 80 de les AMPA srsquoen-carreguen de gestionar-les majoritagraveriament de manera exclusiva) Lrsquoaportacioacute de la mirada drsquoEducacioacute 360 vol ampliar els punts drsquoanagravelisi valorant les aportacions significatives que les AMPA han fet i estan fent a lrsquoeducacioacute dels infants nens adolescents i joves amb la seva oferta drsquoac-tivitats Les AMPA estan aportant una riquesa i un capital enorme (no nomeacutes pels diners que srsquohi mouen que tambeacute) en dedicacioacute voluntagraveria en relacions significatives i mobilitzadores de recursos i en definitiva en valor educatiu per als alumnes dels centres on estan actives Eacutes a dir estem convenccediluts que les AMPA soacuten un punt fonamental en les xarxes que configuren lrsquoEducacioacute 360

Menjadors Lrsquoespai horari del migdia teacute una durada de 25 hores a les escoles puacutebli-ques drsquoInfantil i Primagraveria Un alumne que es queda a dinar a lrsquoescola cada dia lectiu passa 440 hores meacutes a lrsquoescola cada curs que un que va a dinar a casa Si fa uacutes del servei de menjador des de P3 fins a 6egrave de Primagraveria es passaragrave gairebeacute 4000 hores entre els 9 cursos escolars en aquest espai que pot tenir una gran i positiva influegravencia educativa Meacutes si ho posem en relacioacute amb les 5 hores lectives diagraveries que multiplicades pels dies lectius de cada curs i els 9 cursos fan un total de pragravecticament 8000 hores

Un alumne que fa uacutes del servei de menjador durant la seva escolaritat (Infantil i Primagraveria) passa una tercera part meacutes de temps a lrsquoescola que un que no ho fa Aquiacute tenim una enorme porcioacute de temps educatiu en la qual es pot fer molt bona feina en molts sentits no nomeacutes alimentari o nutricional


Sembla que tothom estagrave drsquoacord que el temps de menjador srsquoha drsquoenten-dre com un temps educatiu i que per tant ha drsquoestar en plena sintonia amb el projecte educatiu de centre Soacuten molts els aspectes educatius que envolten lrsquoacte de dinar en un menjador escolar educacioacute en valors con-vivegravencia amb la diversitat socialitzacioacute hagravebits drsquohigiene bones pragravecti-ques alimentagraveries prevencioacute de lrsquoobesitat infantil

Per aixograve eacutes fonamental que tots els infants que ho necessiten puguin ac-cedir a aquest servei alimentari-educatiu i tenen tanta importagravencia les beques menjador (hi ha beques que cobreixen el 100 del cost i drsquoaltres el 50 i ara el Govern estudia la possibilitat que a partir del curs 201920 nrsquohi hagi del 80 ) que passen pels criteris de baremacioacute que fixa la Genera li-tat de Catalunya (el llindar drsquoacceacutes el curs 2016-17 dels ingressos drsquouna famiacutelia de quatre membres per accedir a una beca de menjador havien drsquoes-tar per sota dels 17900 euros anuals 1491 eurosmes aproximadament)

La polegravemica oberta entorn del nou decret que vol regular els menjadors escolars srsquoexplica en part per la pujada del preu que aquest suposaria si srsquoatenen les demandes drsquoassociacions de pares i empreses prestadores de tenir drsquouna banda una ragravetio meacutes agravemplia de monitors per grup drsquoinfants que permeti oferir activitats amb qualitat educativa i de lrsquoaltra uns pro-ductes i un sistema de cuina de meacutes qualitat Algunes fonts situen aques-ta pujada en 050 euros per agravepat (sobre els 620 euros actuals)

El fet que srsquoincrementi el preu no ha de posar en risc lrsquoequitat ja que aquesta ha drsquoestar garantida per les beques menjador Perograve siacute que aquest augment obligaria el Departament drsquoEducacioacute a pagar meacutes per cada beca menjador Tenint en compte que hi ha meacutes de 100000 alumnes amb be-ques menjador aquest augment representaria un cost extra drsquouns 50000 euros diaris en beques (aproximadament) que en el conjunt drsquoun curs escolar pot representar entre 8 i 9 milions meacutes respecte dels 60 milions que avui es destinen a beques menjador Aixograve explica que lrsquoAdministracioacute no corri per a lrsquoaprovacioacute del nou decret que ha drsquoanar acompanyat drsquouns nous pressupostos de la Generalitat


Un altre aspecte controvertit eacutes la tendegravencia cada vegada meacutes accentua-da drsquooferir activitats extraescolars dins la franja horagraveria del migdia Les AMPA responen aixiacute a la demanda de forccedila famiacutelies drsquolaquoaprofitar el tempsraquo perograve estan creant una nova discriminacioacute dins drsquoaquest espai els infants becats o de famiacutelies que ja paguen lrsquoatencioacute dels monitors de mig-dia no poden accedir a aquestes activitats i es crea una doble vivegravencia dels migdies la considerada de passar lrsquoestona vigilats i la de meacutes quali-tat que es compon de diverses activitats

ExtraescolarsCada AMPA a cada escola organitza les activitats extraescolars que li semblen i probablement per aquest motiu hi ha enormes diferegravencies en-tre la quantitat drsquoactivitats oferides i la tipologia de les activitats Hi ha AMPA drsquoescoles drsquoalta complexitat que tenen una oferta nulmiddotla o beacute en tenen molt poca Generalment prop drsquoaquestes escoles existeix una ofer-ta drsquoactivitats extraescolars gratuiumltes o a molt baix preu que alguna o diverses institucions organitzen i gestionen a partir de la voluntat drsquoin-tervencioacute social i assistencial a les famiacutelies que han derivat en propostes de lleure educatiu

A partir de la consulta de les tres grans empreses de lleure educatiu (Fun-desplai Fundacioacute Pere Tarreacutes 7iTria) meacutes la consulta de les webs de les AMPA esmentades en aquest capiacutetol hem confeccionat el quadre se-guumlent on recollim lrsquooferta drsquoactivitats extraescolars que tenen les AMPA classificades pel seu contingut i objectius No eacutes una llista exhaustiva sinoacute un quadre on es pot veure la diversitat de lrsquooferta


TAULA 1Oferta drsquoactivitats extraescolars (curs 2018-19) de les AMPA

ACTIVITATS ARTIacuteSTIQUES

ESCEgraveNIQUES DANSA MUacuteSICA PLAgraveSTICA

Teatre Dansa clagravessica Solfeig o llenguatge musical (per nivells)

Manualitats

Cinema Introduccioacute al ballet

Instruments guitarra piano violiacute flauta travessera

Manualitats amb reciclatge

Magravegia Zumba Tamborinada Cogravemic Manga

Clown Danses drsquoarreu del moacuten

Combo o grup musical

Dibuix i pintura

Malabars Danses egravetniques Jazz Modelat ceragravemica

Circ Sardanes Cant coral Decoracioacute (Nadal Pasqua)

Acrobagravecies Sevillanes Gospel Art Attack

Fem un musical Hip-hop Percussioacute ndash

Titelles Funky Grup de rock ndash

ndash Lets dance ndash ndash

gt gt gt


ACTIVITATS ESPORTIVES

E DrsquoEQUIP E INDIVIDUALSPARELLA E DrsquoAIGUA GIMNAgraveSTICA ARTS

MARCIALS

Multiesports Escacs Natacioacute Gimnagravestica riacutetmica

Judo

Iniciacioacute a Rocogravedrom O escalada boulder

Waterpolo Gimnagravestica esportiva

Karate

Futbol Tennis Sincronit-zada

Activitats aerogravebiques aerogravebic steps funky salsa

Taekwondo

Bagravesquet Tennis taula

ndash

Altres activitats coreogragravefiquesJazz Bollywood twirling

Kungfu

Beisbol Badminton

ndash

Activ no coreogragravefiques GACTBCStreching body pump

Mugendo

Hoquei Patinatge ndash Psicomotricitat Aikido

Handbol Monopatiacute Skate board Long board

ndash Patinatge artiacutestic

Capoeira

Corfbol Scooter ndash Ioga ndash

Futbol sala Running ndash Pilates ndash

Hoquei patins Atletisme ndash ndash ndash

Ciclisme ndash ndash ndash ndash

Rugbi ndash ndash ndash ndash

Corfbol esport en quegrave prenen part dos equips formats per 4 nois i 4 noies cadascun i que consis-teix a ficar una pilota dins una cistella (teacute certes similituds amb el bagravesquet) Es basa en els principis de la cooperacioacute i la no-violegravencia la no especialitzacioacute lrsquohabilitat i la coeducacioacute Eacutes un dels exem-ples clars de les possibilitats drsquoevitar la segregacioacute per sexes a lrsquoesport

gt gt gt


ACTIVITATS DrsquoAPRENENTATGE

ANGLEgraveS ALTRES LLENGUumlES

ESTUDI DEURESREFORCcedil

NOVES TECNOLOGIES ALTRES

Speaking english Conversa en anglegraves

Francegraves per nivells

Fem els deures

Informagravetica Experiments cientiacutefics

Anglegraves per nivells

Alemany per nivells

Reforccedil escolar

Animacioacute per ordinador

Escriptura creativa

English amp leisure

Alemany per nivells

Aula drsquoestudi assistit

Creacioacute drsquoun web

Educacioacute ambiental

Tastaolletes en anglegraves

Italiagrave per nivells

Jocs matemagravetics

Audiovisuals i animacioacute ndash

Psicomotricitat en anglegraves

Llengua de signes per nivells

ndashRobogravetica

ndash

Balla i canta en anglegraves

Xinegraves ndash Creacioacute drsquoapps ndash

ACTIVITATS DE CULTURA POPULAR

INFANTS I JOVES PARTICIPACIOacute DrsquoADULTS

Jocs tradicionals (bitlles xarranca) Geganters i capgrossos

Grallers Rues i batucades

Bastoners Diables i tabalers

Sardanes Castellers i Falcons

ALTRES ACTIVITATS

JOCS CONTES I LLIBRES HORT I JARDIacute CUINA ALTRES

Ludoteca Biblioteca Hort urbagrave Cuina freda ndash

Tastaolletes Contacontes Jardineria Cuina ecologravegica amb forn solar

Taller emocions



Participacioacute en les activitats evolucioacute de la participacioacute i financcedilament

No tenim constagravencia que les grans federacions recullin dades de la parti-cipacioacute dels alumnes en les activitats extraescolars ni quines soacuten les que atrauen meacutes la participacioacute de nens o de nenes ni les que meacutes demanda tenen entre les criatures drsquoEducacioacute Infantil ni tan sols per quins motius o amb quins criteris els pares i mares escullen les activitats dels seus fills o a partir de quina edat comencen a comptar amb lrsquoopinioacute de les criatures per triar i mantenir les activitats

Tanmateix nomeacutes cal un cop drsquoull als espais web de les AMPA drsquoescoles puacutebliques i concertades per veure que globalment realitzen un conjunt drsquoactivitats extens i ric Aixograve no amaga que les diferegravencies soacuten molt grans tant pel nombre drsquoactivitats com per la seva tipologia Un exemple ex-trem pot ser lrsquoinstitut escola Costa i Llobera de Barcelona que ofereix 6 ac tivitats diferents a Educacioacute Infantil meacutes de 20 activitats diferents als alumnes de Primagraveria (que van des de taller drsquoescalada fins a Muacutesica amb instrument combo i llenguatge musical) i 13 activitats diferents per a alumnes drsquoESO i Batxillerat A lrsquoaltre extrem trobarem AMPA que nomeacutes ofereixen una activitat

Per no anar als extrems compararem la participacioacute en les activitats ex-traescolars de tres AMPA drsquoescoles puacutebliques drsquoInfantil i Primagraveria de dues liacutenies ben diferents i en tres ubicacions diverses lrsquoAMPA de lrsquoescola Casa-blanca de Sant Boi la de lrsquoescola Alta Segarra de Calaf i la de lrsquoescola Mes-tre Gibert del barri de Sant Andreu de Barcelona Com es pot veure en el quadre que hi ha a continuacioacute les activitats extraescolars meacutes comunes soacuten les esportives Lrsquoactivitat coincident a les tres escoles eacutes el patinatge (un esport altament feminitzat) que teacute molta presegravencia a les extraescolars drsquoarreu I el futbol (encara molt masculinitzat) i el Zumba (altament femi-nitzat) soacuten comuns a dos dels centres Les altres activitats estan condici-onades com veurem per la relacioacute de lrsquoAMPA amb lrsquoentorn de lrsquoescola perograve tambeacute pel nivell sociocultural de les famiacutelies de la junta de lrsquoAMPA


Lrsquoescola Alta Segarra eacutes lrsquouacutenica escola del poble de Calaf Teacute una AMPA forccedila activa El municipi teacute una escola de muacutesica municipal i una bona oferta en teatre dansa i idiomes perograve no tenen pavelloacute esportiu ni pisci-na Aixiacute el fet que a Calaf hi hagi una escola de muacutesica municipal de re-cent creacioacute i amb molta potegravencia drsquoatraccioacute explica que no hi hagi oferta drsquoactivitats musicals LrsquoAMPA ha optat clarament per no oferir el que ja hi ha al poble com tambeacute eacutes el cas del teatre i les danses o basquet

TAULA 2Activitats extraescolars de 3 AMPA drsquoescoles puacutebliques (curs 2018-19)

CASABLANCA (SANT BOI) ALTA SEGARRA (CALAF) MESTRE GIBERT

(SANT ANDREU BCN)

Sevillanes Balls Expressioacute teatral

Funky Atletisme Teatre

Canta i balla en anglegraves

Ioga Theatringmgtv

Futbol Multiesports Futbol

Patinatge Patinatge artiacutestic Patinatge

Bagravesquet Psicomotricitat Iniciacioacute esportiva

Tastaolletes Escacs Escacs

ndash Zumba Zumba

ndash El moacuten de la ciegravencia Acrobagravecies i circ

ndash Robogravetica Percussioacute

ndash Cor familiar i Moviment en Famiacutelia Natacioacute

ndash ndash Tennis taula

ndash ndash Arts plagravestiques

ndash ndash Tennis

ndash ndash Iniciacioacute a la muacutesica

ndash ndash Arts marcials



i anglegraves perograve han posat un servei de monitors que facilita lrsquoacompanya-ment dels alumnes que volen fer aquestes activitats des de lrsquoescola als altres espais de la poblacioacute (algunes activitats amb beca cultural o espor-tiva de lrsquoAjuntament) I en canvi ofereixen activitats de ciegravencia ioga o robogravetica amb preus molt raonables tant si soacuten drsquouna empresa externa com si soacuten portades per persones conegudes de la junta Cal saber que a lrsquoescola Alta Segarra de Calaf hi ha escolaritzats tots els fills i filles de les famiacutelies immigrants a la poblacioacute la majoria drsquoorigen marroquiacute que soacuten una proporcioacute altament significativa (un 35 dels alumnes de lrsquoescola) Crida lrsquoatencioacute lrsquoactivitat conjunta de pares i fills que consisteix en cant coral i moviment en famiacutelia en setmanes alternatives Aquesta eacutes una activitat de les que podriacuteem anomenar de nova tendegravencia que va en la liacutenia drsquooferir activitats de lleure familiar Es reconeix que hi ha activitats extraescolars clarament copades pels nens (futbol o robogravetica) i drsquoaltres clarament de femenines (patinatge i zumba) en canvi les activitats ex-traescolars per a criatures drsquoEducacioacute Infantil (multiesports i psicomo-tricitat) estan equilibrades pel que fa al nombre de nens i nenes

LrsquoAMPA de lrsquoAlta Segarra tambeacute ofereix lrsquoacollida matinal i de tardes el menjador (gestionat per ells mateixos) i casals de vacances per Nadal i a lrsquoestiu Una AMPA de junta forccedila recent que ha assumit la prestacioacute de serveis a les famiacutelies des de la doble perspectiva de no duplicar ofertes i fer-les al meacutes assequible possible pel que fa al preu conservant-ne la qualitat

Lrsquoescola Mestre Gibert i Camins del barri de Sant Andreu de Barcelona eacutes una escola ben inserida al barri gragravecies a una AMPA activa i amb una organitzacioacute ben pensada i gestionada i oberta a les festes populars amb gegants batucada etc

LrsquoAMPA de lrsquoescola Mestre Gibert i Camins compta amb la proximitat i lrsquooferta drsquoesports del club natacioacute Sant Andreu amb lrsquooferta de teatre del SAT (Sant Andreu Teatre) amb el Circ de Nou Barris i amb el Centre Ciacutevic La Lira Tanmateix lrsquoescola teacute una oferta variada que suma els contactes


a les entitats del barri una empresa que els gestiona el menjador acollida i biblioteca i una altra per a algunes activitats extraescolars i els casals de vacances Aixiacute mateix lrsquoAMPA teacute una persona contractada per gestio-nar el tema drsquoextraescolars perquegrave es prenen molt seriosament aquests espais educatius Fan enquestes de valoracioacute a pares i fills i tenen un pare o mare delegat per a cada extraescolar han certificat les activitats espor-tives per poder-les obrir al barri i optar a les subvencions I han iniciat un proceacutes de reflexioacute sobre lrsquooferta drsquoextraescolars que inclogui una mirada sobre com trencar prejudicis de gegravenere en la demanda drsquoactivitats (futbol segueix essent masculiacute i patinatge femeniacute) En aquest cas com que lrsquoAM-PA estagrave molt inserida en el barri i participa en festes populars i celebraci-ons teacute un grup de percussioacute per aixograve ofereix aquesta activitat als alumnes dins de la tradicioacute festiva i de celebracions del centre en el bar-ri Tambeacute tenen una comissioacute que organitza xerrades per a les famiacutelies

Lrsquoescola Casablanca de Sant Boi eacutes una escola complexa amb meacutes drsquoun 25 drsquoalumnes de famiacutelies immigrants (majoritagraveriament sud-americanes i magrebines) que compta amb una AMPA amb voluntat i empenta El municipi teacute una oferta esportiva i luacutedica molt completa i un club de fut-bol molt a prop al qual acudeixen molts nens a fer activitats esportives LrsquoAMPA de lrsquoescola Casablanca eacutes de les que potser ho teacute meacutes difiacutecil eco-nogravemicament perquegrave no totes les famiacutelies veuen prioritari formar-ne part Per aixograve tot i que cobren una quota de nomeacutes 16 euros per famiacutelia lrsquoexigeixen per poder accedir a les activitats extraescolars que organitzen

Cal dir que tenen la sort de comptar amb lrsquoacompanyament de les tegravecni-ques de lrsquoAjuntament i de la direccioacute de lrsquoescola que ajuden molt a la junta en temes de gestioacute i suport

De les activitats extraescolars que ofereixen ens crida lrsquoatencioacute lrsquoactivi-tat de sevillanes pel sentit que teacute en el seu context i perquegrave eacutes una ac-tivitat amb molta demanda (com per omplir grups dos dies de la setmana) Lrsquoactivitat que teacute meacutes egravexit pel meacutes alt nombre drsquoalumnes to-tals nens i nenes eacutes el funky Cal destacar que el futbol eacutes totalment


masculiacute i en canvi el patinatge en aquesta escola teacute tants nens com ne-nes Finalment ja que aquiacute disposem de dades per gegravenere (gragravecies a lrsquoob-servacioacute sistemagravetica de les tegravecniques de lrsquoAjuntament) podem dir que a les activitats extraescolars de lrsquoAMPA Casablanca participen meacutes nens que nenes

Lrsquoanagravelisi de lrsquooferta i la participacioacute drsquoalumnes en les activitats extraesco-lars drsquoaquestes tres escoles ens permet veure com el nivell sociocultural i lrsquoentorn hi tenen una clara influegravencia Els tres models soacuten diferents perquegrave les necessitats i les maneres de resoldre-les que les AMPA articu-len soacuten el resultat de les seves possibilitats i habilitats lrsquoajut de les tegravecni-ques municipals que eacutes imprescindible a lrsquoescola Casablanca pot ser anagraveleg drsquoalguna manera al que a lrsquoescola Mestre Gibert han resolt amb una persona contractada per lrsquoAMPA i que a lrsquoescola Alta Segarra se su-pleix amb els bons contactes amb la xarxa de serveis educatius de la po-blacioacute que la junta de lrsquoAMPA sap aprofitar

La forma de funcionar i de prestar serveis educatius de les AMPA no es pot homologar en un model uacutenic La mirada sobre les AMPA des de la logravegica drsquoEducacioacute 360 vol posar en valor la diversitat i la riquesa inherent en les muacuteltiples maneres de fer que si fossin conegudes de segur que multiplicarien el benefici de totes I el rol de lrsquoAdministracioacute (la munici-pal i meacutes propera) eacutes el drsquoatansar-se a les que poden tenir meacutes dificultats per atendre equitativament els seus fills

Acceacutes a les activitats de les AMPAAFA


Si variables com lrsquoetapa educativa el tipus de centre i les caracteriacutestiques sociodemogragravefiques de les famiacutelies tenen incidegravencia en lrsquoexistegravencia o no drsquoAMPA en un centre aquestes mateixes variables tambeacute condicionen la proposta drsquoactivitats extraescolars que les AMPA adrecen als alumnes


Per tant no estem parlant que hi hagi activitats proposades per una AMPA a les quals els seus alumnes no hi puguin accedir sinoacute de quelcom meacutes de fons hi ha alumnes que no podran fer certes activitats perquegrave la seva AMPA no les proposaragrave i tambeacute quelcom meacutes subtil perograve terrible-ment discriminant la quumlestioacute de gegravenere que encara deixa nens sense accedir a activitats considerades femenines i nenes sense possibilitats drsquoaccedir a activitats que es consideren masculines

En principi tots els alumnes de cada escola poden accedir a les activitats organitzades per lrsquoAMPA tot i que en algunes es demana com a requisit que les famiacutelies en siguin sogravecies (que en paguin el rebut que pot anar aproximadament entre els 16 i els 40 euros anuals) per tenir acceacutes a cer-tes activitats Des que federacions esportives i ajuntaments convoquen ajudes per accedir a activitats esportives algunes AMPA faciliten els tragrave-mits o les indicacions perquegrave totes les famiacutelies que vulguin puguin apun-tar els seus fills a fer esport o altres activitats subvencionades

En algunes poblacions o barris soacuten els consells comarcals o les coordina-dores drsquoAMPA qui hi han intervingut per facilitar lrsquoacceacutes a les acti vitats promogudes per unes o altres AMPA a tots els alumnes de la comarca o barri i aixiacute tambeacute fer-les meacutes rendibles

Ara beacute les diferegravencies provenen paradoxalment de les mateixes AMPA Lrsquoinforme del Siacutendic de Greuges sobre les condicions drsquoescolaritzacioacute de lrsquoany 2016 ens posa en relleu que

La capacitat de lrsquoAMPA drsquoassumir despeses i de promoure acti-vitats estagrave condicionada en bona part pel nombre drsquoassociats i per la quota que ingressa dels seus socis Els centres amb una composicioacute social meacutes afavorida acostumen a tenir nivells de participacioacute meacutes elevats de les famiacutelies a lrsquoAMPA i tambeacute quo-tes meacutes elevades En aquesta liacutenia hi ha lrsquoestudi Meacutes que un gra de sorra Les associacions de mares i pares drsquoalumnes (AMPA) a Catalunya (2013) promogut per la Fundacioacute Bofill que analitza


la participacioacute de les famiacutelies a les AMPA que eacutes un dels prin-cipals agents promotors drsquooferta de lleure educatiu Aquest es-tudi srsquoha elaborat a partir drsquouna enquesta feta a una mostra de 1508 equips directius i 1228 AMPA del total de 2976 centres puacuteblics i privats que imparteixen ensenyament obligatori a Ca-talunya i evidencia que les AMPA amb nivells meacutes elevats drsquoas-sociacioacute de les famiacutelies i que conseguumlentment acostumen a tenir meacutes capacitat per promoure serveis i activitats adreccedilats als infants del centre soacuten les que presenten una composicioacute social meacutes afavorida amb percentatges meacutes baixos drsquoalumnat immigrat i amb percentatges meacutes elevats drsquoalumnat amb pro-genitors amb estudis universitaris () Cal destacar que les AMPA actives i amb elevats nivells de participacioacute tambeacute tenen meacutes capacitat de captar recursos externs procedents de les ac-tivitats que fan i tambeacute de les subvencions de les administraci-ons puacute bliques Eacutes oportuacute destacar que el Departament drsquoEnsenyament oferia subvencions a les AMPA dels centres per minorar el cost drsquoacceacutes dels infants a les activitats extraescolars o als serveis drsquoacollida que a partir del curs 20112012 es van suprimir i que la tramitacioacute drsquoaquestes subvencions era meacutes frequumlent entre les AMPA amb estructura progravepia i amb juntes actives Les AMPA meacutes febles i amb una composicioacute social meacutes desafavorida tenen meacutes dificultats de vegades per aconseguir financcedilament dels associats o de les convocatograveries de subvenci-ons puacutebliques (Siacutendic 2016 58-60)

Un exemple drsquoun cas concret conegut a partir de lrsquoAMPA de lrsquoescola Alta Segarra lrsquoAjuntament de Calaf facilita beques (com fan molts altres) per a activitats esportives que tenen molt egravexit perograve en canvi una bona part de les beques culturals per accedir a lrsquoescola de muacutesica queden desertes perquegrave les famiacutelies que les podrien demanar no les coneixen o no valoren les activitats de formacioacute musical Creiem que aquesta eacutes la discrimina-cioacute subtil que les AMPA i sobretot els mateixos ajuntaments han drsquoaju-dar a combatre


Coneixent la potegravencia educativa drsquoactivitats luacutediques com soacuten els escacs i la capacitat que tenen els aprenentatges musicals per al desenvolupa-ment dels infants nens i joves les administracions haurien de fer-ne es-pecial promocioacute com ja srsquoha fet de lrsquoesport Els ajuntaments i consells comarcals podrien ser els qui fessin promocioacute drsquoaquestes activitats entre les AMPA donant-les a conegraveixer subvencionant-les i posant-les en valors davant de la poblacioacute adulta i infantil Eacutes a dir cal que alguns actors de lrsquooferta educativa extraescolar ajudin les famiacutelies a escollir les millors ac-tivitats sobretot aquelles que per elles mateixes no ho farien o sigui per arribar als infants que menys oportunitats tindrien de fer-ho Es tracta drsquoajudar mitjanccedilant les AMPA a alccedilar les expectatives educatives que les famiacutelies tenen per als seus fills perquegrave aquest horitzoacute sigui gragravecies a les activitats extraescolars meacutes alt meacutes ambicioacutes i meacutes potent


Pel que sabem no hi ha problemes drsquoencaix entre lrsquooferta i la demanda de places en les activitats extraescolars acollida i casals de vacances que organitzen les AMPA La comissioacute corresponent juntament amb les em-preses que gestionen les activitats tenen uns nombres miacutenims drsquoinscrits a les activitats per fer-les sostenibles econogravemicament Aquest nombre varia segons les escoles i lrsquoempresa prestadora del servei Cada curs la junta de lrsquoAMPA o la comissioacute corresponent analitza les activitats oferi-des que es queden sense una inscripcioacute suficient i generalment no les torna a oferir el curs seguumlent En canvi incrementen el nombre de grups de participants per a aquelles que soacuten de meacutes egravexit

Seria bo que existissin instruments que facilitessin la recollida de dades i la posterior reflexioacute per a les juntes o comissions drsquoextraescolars sobre el tipus drsquoactivitats les inscripcions el nombre de nenes i nens a cada una i filant meacutes prim tambeacute seria bo conegraveixer i analitzar els criteris de les famiacutelies per fer les eleccions Aquesta informacioacute seria uacutetil per poder prendre decisions meacutes encertades en el futur


Pels resultats de lrsquoenquesta laquoLrsquoeducacioacute meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiuraquo (Fun-dacioacute Jaume Bofill 2019) sabem en quegrave es fixen meacutes les famiacutelies de les extraescolars organitzades per lrsquoAMPA i lrsquoescola per millorar I les propos-tes van en aquest ordre oferir activitats drsquoaltres tipus que siguin de qua-litat que se nrsquoabaixin els preus que hi hagi una oferta meacutes agravemplia i que els monitors tinguin una bona formacioacute Contragraveriament al que es podria suposar la gran majoria de famiacutelies aprova lrsquohorari de les extraes-colars i no les voldria ni meacutes aviat ni meacutes tard Aixograve ens diu que escoles i AMPA estan ajustant la seva oferta als horaris que les famiacutelies necessi-ten per a la conciliacioacute laboral i familiar de manera correcta


Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360

Tal com ja hem vist les AMPA fan xarxa a diversos nivells i de maneres diferents

bull En alguns barris o comarques hi ha AMPA que srsquouneixen per orga-nitzar activitats entre unes quantes i aixiacute tenir un nombre suficient drsquoalumnes que permeti fer-les sostenibles i mantenir-les (i fer-les econogravemicament rendibles) En aquests casos la intervencioacute dels consells comarcals ha estat decisiva Aquest eacutes el cas recent (i amb perspectiva Educacioacute 360) del Consorci del Lluccedilanegraves que ha per-megraves unir les activitats de les AMPA de les 8 escoles (puacutebliques i concertades) per fer-les assequibles als infants de totes elles Un exemple de com lrsquoAdministracioacute pot afavorir la xarxa compensatograve-ria drsquoactivitats entre AMPA o de com la coordinacioacute oberta i activa entre les AMPA amb un bon coneixement de lrsquooferta del territori pot possibilitar el que fins fa poc era ben complicat (per exemple que alumnes drsquouna ZER tinguessin possibilitats drsquoaccedir a lrsquoapre-nentatge musical drsquoun instrument en conservatori oficial que es


descentralitza i envia els professors a les petites escoles alhora que facilita la mobilitat drsquoalumnes i docents)

bull En algunes escoles lrsquooferta drsquoextraescolars o casals de vacances srsquoenriqueix amb la del barri o poblacioacute gragravecies al fet que compten amb un equip de monitors que acompanyen els alumnes des de lrsquoescola fins a les institucions o empreses on fan les activitats o beacute faciliten els espais de lrsquoescola perquegrave aquestes activitats es facin allagrave mateix

bull En alguns municipis les AMPA fan xarxa entre elles gragravecies a la me-diacioacute de les tegravecniques municipals que en recullen informacioacute lrsquoanalitzen i creen grups de debat i reflexioacute sobre el lleure educatiu (aquest eacutes un cas concret de lrsquoAjuntament de Sant Boi de Llobregat amb lrsquoEspai de debat educatiu del curs 2014-2015)

bull Aquests diversos vincles drsquointeraccioacute entre els actors que fan possi-bles no nomeacutes les activitats extraescolars sinoacute tota lrsquooferta educa-tiva que duen a terme les AMPA (acollida casals biblioteca estudi assistit etc) eacutes un camp on promoure estudis i provar models que superin les ograveptiques limitadores i ajudin a empoderar les AMPA com a nus estrategravegic per on circulen informacioacute recursos i esforccedilos personals i dedicacioacute voluntagraveria de tants pares i mares

Propostes de coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute

En termes generals la relacioacute entre lrsquoAdministracioacute i les AMPA podria millorar a tres nivells

bull Facilitar i fomentar la formacioacute dels dirigents de les AMPA per millorar les relacions entre lrsquoAMPA i les famiacutelies del centre la coor-dinacioacute entre xarxes drsquoAMPA prograveximes territorialment i les col-laboracions amb altres institucions territorials

bull Reduir burocragravecia i donar suport a les funcions de gestioacute de les jun-tes de les AMPA


bull Ajudar a reduir segregacioacute i barreres a lrsquoacceacutes a traveacutes de recursos (econogravemics) a les famiacutelies que ho necessiten independentment del centre on estiguin escolaritzats els seus fills

MenjadorsVist que a la majoria de les AMPA no gestionen el menjador escolar i que les perspectives que es dibuixen en el debat del nou decret de regulacioacute no apunten a aquesta gestioacute directa caldragrave buscar i significar en quins altres agravembits (a meacutes dels ja existents) drsquoaccioacute o de gestioacute es pot generar el vincle de les famiacutelies amb el centre i amb lrsquoentorn Si fins ara la mirada de les AMPA estava molt centrada en lrsquoescola i els serveis que podien pres-tar-hi potser caldragrave obrir la mirada a lrsquoentorn proper de lrsquoescola per poder enllaccedilar serveis i enxarxar propostes ja existents

Activitats extraescolarsHem vist que les famiacutelies que integren les AMPA dels centres en entorns socials desafavorits tenen un cert grau de desconeixement de lrsquooferta poca confianccedila en els recursos educatius i sovint costos que no poden assumir juntament amb un baix horitzoacute drsquoexpectatives i que aixograve condi-ciona molt els criteris per dissenyar una oferta valenta i enriquidora per als seus fills Cal que entitats de segon nivell com els ajuntaments o els consells comarcals se situiumln com a promotores gestores i proveiumldors drsquoaquestes activitats potents que realment impulsarien i dotarien els alumnes de meacutes aprenentatges i noves oportunitats

Ategraves que hi ha centres puacuteblics i concertats que integren famiacutelies amb una dura realitat socioeconogravemica difiacutecil cal que lrsquoAdministracioacute estableixi un sistema de beques per als alumnes que els permeti accedir a les activitats drsquoacollida i extraescolars sense cap discriminacioacute independentment del centre (puacuteblic o concertat) on estiguin escolaritzats del fet que sigui lrsquoAMPA o la institucioacute titular de lrsquoescola qui gestioni les activitats i de la franja horagraveria (tardes o migdia) en quegrave se situiuml lrsquooferta Drsquoaquesta manera


srsquoevitaragrave que les famiacutelies srsquohagin de fer cagraverrec del financcedilament amb les seves aportacions i la discriminacioacute dels alumnes que soacuten qui precisa-ment meacutes ho necessiten


1 Cal tenir dades per poder conegraveixer dimensionar i analitzar la tasca de les AMPA amb relacioacute a lrsquoEducacioacute 360

Com ja hem anat indicant al llarg del capiacutetol eacutes necessari tenir da-des sobre lrsquooferta i la realitzacioacute de les activitats que realitzen les AMPA sobre les variables que intervenen en la seleccioacute i aprovacioacute drsquoactivitats extraescolars en els diversos centres Quins soacuten els mo-tius pels quals srsquoofereix una activitat i no una altra En quines acti-vitats encara hi ha una gran separacioacute per gegravenere que cal corregir Com va variant lrsquooferta per donar respostes a modes o costums o tendegravencies educatives i a les edats dels alumnes

Caldrien estudis acurats de les activitats drsquoacollida i de les dels espais migdia (menjadors escolars) que actualment srsquoestan duent a terme gragravecies a les AMPA per conegraveixer quines iniciatives de les asso ciacions i les empreses dedicades al sector val la pena im-pulsar quines tenen demanda perograve soacuten poc convenients i sobre-tot quines demanen una inversioacute meacutes significativa de recursos (tant per les ragravetios de monitorsalumnes com pels espais o mitjans que hi fan falta)

Tambeacute seria interessant tenir dades de com eacutes lrsquooferta educati-va extraescolar que es fa a traveacutes de les AMPA en altres paiumlsos on per exemple hi ha una forta tradicioacute de formacioacute artiacutestica i musi-cal que cada vegada meacutes es confirma com una formacioacute que afavo-reix el desenvolupament de moltes capacitats cognitives i relacio-nals en els infants


Finalment caldrien estudis sobre les activitats que poden oferir les AMPA amb perspectiva de futur i que es vinculin a grans eixos educatius

bull Quines activitats soacuten font drsquoaprenentatges potents per forjar les bases de capacitats cognitives i relacionals (com ho eacutes la muacutesica)

bull Quines activitats extraescolars promocionen la cultura (artiacutestica cientiacutefica histograverica etc) com a mitjagrave per al desenvolupament de les persones i alhora enriqueixen lrsquooci familiar

bull Quines soacuten meacutes saludables per combatre els grans riscos que avui teacute la nostra infagravencia el sedentarisme el pantallisme (la cul-tura de lrsquooci vinculada exclusivament a lrsquouacutes de pantalles) lrsquoobesi-tat infantil el bullying o la mala gestioacute de les relacions etc

bull Quines soacuten meacutes sostenibles per responsabilitzar adults i infants en la cura i promocioacute dels entorns

bull Quines soacuten meacutes afavoridores drsquoun estil de ciutadania criacutetica i ac-tiva en favor dels Drets Humans

2 Anem cap a un canvi de la manera de fer i ser de les AMPA com a actor en escoles Educacioacute 360

La mirada sobre les AMPA genera una doble reflexioacute Drsquouna banda com a paiacutes hem de reconegraveixer que si el treball que tants pares i mares fan voluntagraveriament i generosament per mitjagrave de les AMPA srsquoatureacutes quedarien desatesos molts aspectes de la vida educativa de molts infants nens i adolescents LrsquoAdministracioacute i la societat farien beacute de reconegraveixer quin volum de feina i quin capital de tre-ball i servei es canalitza amb les hores de dedicacioacute (no quantifica-des) de les persones que hi ha a les juntes i comissions de les AMPA Aquesta tasca eacutes un beacute ciutadagrave que cal posar en relleu da-vant la societat i davant dels fills i filles com una forma activa drsquoeducacioacute en valors com el compromiacutes la responsabilitat la gra-tuiumltat la generositat etc


Drsquouna altra les juntes de les AMPA es troben cada vegada meacutes atra-pades per les exigegravencies legislatives i administratives de compli-ment de normes i responsabilitats que han vingut a assegurar en certa manera que les coses es facin ben fetes perograve que han compli-cat les gestions Per donar resposta a aquestes exigegravencies les juntes que tenen meacutes poder econogravemic i meacutes possibilitats han contractat empreses mitjanceres o professionals que srsquoencarreguin drsquoaquests aspectes les que no veuen com aixograve limita molt les seves accions Aquest eacutes un dels agravembits on els ajuntaments podrien fer aliances de servei Els serveis educatius municipals que fins ara srsquohan mo-gut en els marges dels agravembits educatius que corresponen al Depar-tament drsquoEducacioacute tenen una oportunitat drsquoentrar significativa-ment en lrsquoagravembit educatiu de la magrave de les AMPA amb mirada 360 tot i que els calen recursos i personal capacitat

Els serveis educatius municipals o comarcals (amb professionals ben formats i amb un bon coneixement de la realitat escolar) hau-rien drsquoexercir de laquoreguladorsraquo entre lrsquooferta de les empreses de lleu-re i les AMPA ajudant i subvencionant certes activitats drsquoalt valor formatiu i socialitzador precisament en els entorns escolars meacutes desafavorits Aixograve es podria fer revitalitzant els plans educatius drsquoentorn dotant-los de recursos Les administracions hauran de ser clau per ajudar a equilibrar les accions que les AMPA fan per-quegrave es puguin superar les diferegravencies que posen en perill lrsquoequitat del sistema

Les AMPA amb la seva implantacioacute directa a les escoles poden ser un magniacutefic instrument drsquoobservacioacute i recollida drsquoinformacioacute i ne-cessitats educatives de les famiacutelies i alhora les millors mediadores drsquooportunitats per a totes elles Eacutes necessari modificar el concepte de participacioacute activa dels pares i les mares a les AMPA perquegrave es transformi de lrsquoactual model de laquofer cosesraquo a un nou model de laquofer que les coses siguin possiblesraquo a partir de traspassar informacioacute i ampliar contactes i relacions


Precisament si moltes juntes drsquoAMPA es queixen de la poca parti-cipacioacute de les famiacutelies eacutes perquegrave no sersquols ofereix una tasca gaire engrescadora o directament connectada amb els interessos educa-tius En canvi es menystenen els contactes coneixences vincles i potencialitats que les famiacutelies tenen entre si mateixes i amb lrsquoen-torn que si es consideressin com a coneixement uacutetil seria molt va-luoacutes perquegrave ja podria constituir una xarxa 360 de recursos propers al centre

3 La mirada Educacioacute 360 que passa per les AMPA srsquoobre a perspectives meacutes agravemplies i es concreta en cada alumne

A les AMPA no nomeacutes les persones que formen part de les juntes soacuten recurs i canal per canalitzar la mirada Educacioacute 360 Per aixograve estem convenccediluts que ens cal aixecar la mirada i mirar meacutes enllagrave de cada actor concret (amb les seves potencialitats i les seves limi-tacions) i de cada junta per posar la mirada meacutes en les connexions entre els actors que no pas en els seus recursos individuals tal com srsquoenteacuten des del concepte de capital social

El capital social eacutes una inversioacute en les relacions socials drsquoun sistema a traveacutes del qual es pot accedir als recursos drsquoaltres persones Aixiacute els actors han de ser conscients dels actius a la seva xarxa i dirigir la seva accioacute a traveacutes dels llaccedilos socials per accedir a aquests recursos (Civiacutes et al 2017 17-18)

En el moacuten de les AMPA fins ara les decisions srsquohan pres molt en lrsquoagravembit de cada escola Tanmateix hem vist que hi ha agrupacions de segon nivell que possibiliten accions conjuntes que permeten arribar a meacutes alumnes i sabem que les federacions drsquoAMPA de ter-cer nivell soacuten les que tenen meacutes capacitat de pressioacute poliacutetica sobre lrsquoAdministracioacute per prendre decisions i aconseguir financcedilament subvencions


Una gestioacute conjunta entesa com a capital social que parteix de la necessitat de comprendre millor les xarxes de rela-cions que poden facilitar o inhibir lrsquointercanvi de re-cursos en lrsquoaspecte educatiu com ara la informacioacute el coneixement o la innovacioacute () Allograve que fa que la xarxa generi capital social del tipus que sigui seragrave lrsquohabilitat i les aptituds dels seus actors a lrsquohora de mobilitzar o emprar els recursos (Lee 2010)

La mirada a la tasca de les AMPA des de la logravegica Educacioacute 360 ha de mobilitzar les habilitats de tots els actors perograve tambeacute reclama canvis de rols i noves maneres de funcionar i relacionar-se

Caldragrave estar atents i anticipar-se en la mesura del possible a lrsquoevo-lucioacute dels horaris escolars i laborals i si canvia la conciliacioacute la boral de les famiacutelies i el temps escolar potser caldragrave parlar de diferents franges horagraveries en les quals intervenen professionals di-ferents que tots eduquen a lrsquoescola o en les comunitats educati-ves temps educatius amb actors diversos

Eacutes clau la voluntat poliacutetica drsquoesquivar discursos togravepics i llocs co-muns per adoptar compromisos que permetin empoderar nous agents educatius en lrsquoagravembit municipal i comarcal alhora que es dota lrsquoeducacioacute de recursos suficients per a cada alumne i a cada famiacutelia que ho necessiti

Per aixograve subscrivim el paquet de mesures que el Siacutendic ha proposat en el Pacte contra la segregacioacute escolar drsquoaquest mateix any espe-cialment les que es refereixen a

desplegar el marc general drsquoordenacioacute de les activitats com plementagraveries les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei drsquoEducacioacute de Cata-lunya tant dels centres puacuteblics com dels centres concertats


tal com preveu lrsquoarticle 1582 de la LEC de manera que srsquoas-seguri per a les cologravenies i sortides escolars i per a les activi-tats extraescolarsraquo (Siacutendic 2019 Actuacioacute 22) que contempla laquoels ajuts per fomentar lrsquoacceacutes de lrsquoalumnat a aquestes ac-tivitats en igualtat drsquooportunitats tant en centres puacuteblics com en centres concertats i les garanties que la despesa puacuteblica destinada srsquoadreci efectivament a aquests ajuts per a aquests infants (art 503 i 202 de la LEC) (Siacutendic 2019 22)

Una voluntat poliacutetica que tambeacute ha de garantir a tots els menors lrsquoaccessibilitat (econogravemica i per proximitat) al servei de menjador I que tal com defensa lrsquoInforme de Save the Chidren es concreti en

Simplificar el disseny dels procediments de solmiddotlicitud de les ajudes evitant processos tediosos i de gran complexitat formal que excloguin de facto les famiacutelies amb un nivell educatiu meacutes baix

I que en cap cas les famiacutelies han drsquoanticipar les quanties de les ajudes atorgades per al pagament del menjador escolar Aquesta situacioacute provoca que les famiacutelies que no puguin re-alitzar els avanccedilaments siguin excloses del sistema drsquoajudes (Assiego 2015 65-66)

4 Situar les accions de les AMPA en enllaccedilos estrategravegics de diversos tipus

Enllaccedilos per gestionar la presa de decisions En vista de prendre decisions meacutes estrategravegiques caldria incorporar

una mirada meacutes global meacutes drsquoenfocament 360 que possibiliteacutes contactes vincles i mitjans de treball conjunt meacutes potents que els que actualment permet el Projecte Educatiu de cada centre


Enllaccedilos entre les direccions de les escoles les juntes de les AMPA i entitats municipals o amb institucions drsquoeducacioacute en el lleure de segon nivell que facilitin lrsquoacceacutes dels infants a activitats culturals esportives luacutediques artiacutestiques i ciutadanes amb sentit educatiu i arrelades als entorns propers Coordinacions horitzontals entre AMPA del mateix territori que de manera no forccedilada poden ser uacutetils les unes a les altres i juntes fer meacutes fagravecil lrsquoacceacutes a la informa-cioacute i la presa de decisions

Tal com proposa la 5a proposta de lrsquoInforme de Save the Children (Assiego 2015 66) laquoEl contingut i la qualitat de les activitats extra-escolars seragrave acordat per totes les parts involucrades (alumnat fa-miacutelies centres educatius entitats locals administracions amb competegravencies en la mategraveria etc) cooperant conjuntament en el disseny i planificacioacute drsquoaquestes activitatsraquo

Afavorir enllaccedilos de proposta eductiva meacutes integradora Es tracta drsquoaconseguir que les fronteres entre el que eacutes educatiu del

temps lectiu i el que eacutes educatiu del temps extraescolar quedin traspassades per projectes que integrin tota la vida educativa del centre Tal com proposen X Bonal i J Cuevas en les propostes de poliacutetica puacuteblica per a les eleccions municipals del maig de 2019 es tracta laquodrsquoafavorir lrsquooferta drsquoactivitats extraescolars dins del PEC atractius i innovadorsraquo (Bonal i Cuevas 2019 20-21) impulsant es-pecialment lrsquooferta drsquoactivitats atractives en aquells centres amb menor demanda per part de les famiacutelies Drsquoaquesta manera es do-narien meacutes oportunitats a lrsquoalumnat que assisteix al centreraquo En aquest sentit les Escoles Magnet soacuten un exemple clar i que srsquoha de-mostrat eficaccedil a partir de la colmiddotlaboracioacute estreta amb una entitat externa ja sigui un museu una fundacioacute o un centre artiacutestic lrsquoes-cola inicia un projecte drsquoinnovacioacute educativa que lrsquoajuda a singula-ritzar-se i a oferir un projecte de qualitat atractiu per als alumnes i les seves famiacutelies Per quegrave incloure-hi les activitats de lrsquoAMPA dins el projecte Magnet


5 Afavorir el canvi de rol de les AMPA per colmiddotlaborar a lrsquoenfortiment de les poliacutetiques de famiacutelia i de ciutadania activa

Les AMPA organitzen i gestionen activitats educatives (lrsquoacollida matinal el menjador escolar les extraescolars i els casals de vacan-ces) que tambeacute soacuten mesures de conciliacioacute familiar-laboral per als pares i mares dels alumnes Tanmateix les mateixes AMPA que tambeacute organitzen activitats formatives per als pares i les mares de cada centre poden ser les que reivindiquin que cal posar el focus en els infants sobretot meacutes petits (els drsquoInfantil) que soacuten usuaris in-voluntaris drsquoaquests serveis i que sovint soacuten obligats a fer jornades molt llargues fora de casa Una forma de fer-ho seria mitjanccedilant la seleccioacute del personal que ateacuten aquests infants que asseguri que soacuten els millors els meacutes ben capacitats per proporcionar-los la cura per a les tres necessitats bagravesiques (son alimentacioacute i moviment) en coordinacioacute amb els docents de lrsquoetapa i si cal amb els serveis so-cials municipals

La mirada drsquoEducacioacute 360 sobre els infants nens i adolescents no pot obviar que els criteris drsquoopcioacute de molts pares i mares per esco-llir les activitats extraescolars estan condicionats pels seus horaris laborals Les AMPA tenen lrsquooportunitat de ser els espais familiars on es conreiumln criteris de salut relacional familiar per revertir el pervers concepte de conciliacioacute familiar-laboral que pragravecticament sempre acaba primant el temps laboral dels adults per sobre del seu temps familiar I per fer-los conscients que els qui acaben assu-mint-ne les consequumlegravencies soacuten els fills els qui menys capacitat i veu tenen per reclamar els seus drets de convivegravencia familiar

Els mateixos pares i mares amb la seva participacioacute en lrsquoAMPA estan generant i nodrint la cultura de participacioacute de les famiacutelies i amb la seva participacioacute activa ajuden a modelitzar que cada ciu-tadagrave pot fer alguna cosa pel beacute comuacute Especialment pel beacute dels


ciutadans menors drsquoedat els fillsalumnes que tant necessiten ac-tivitats educatives de qualitat com temps de convivegravencia en famiacutelia

Incorporar a les Escoles 360 una mirada transversal de famiacutelia que vagi meacutes enllagrave dels serveis i recursos regulats pel Departament drsquoEducacioacute que superi les intervencions estanques dels diversos departaments de la Generalitat que orienten la seva tasca a atendre les famiacutelies Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Famiacutelia i Comunitat Educativa Direccioacute General de Famiacutelies Direccioacute General de Jo-ventut Direccioacute General de Planificacioacute en Salut (Mental Infanto-juvenil) Perquegrave en siacutentesi el paiacutes que srsquoocupa de les famiacutelies (i a les AMPA dels nostres centres educatius hi soacuten la majoria) estagrave afavorint una infagravencia molt millor i estagrave treballant en definitiva pel seu futur

Bibliografia

Altarriba L (2016) Menjadors escolars camp de batalla per a les grans empreses de cagravetering Recuperat de httpswwwelcriticcatinvestiga-ciomenjadors-escolars-camp-de-batalla-per-a-les-grans-empreses-de-catering-10302 [Consulta 1 de maig de 2019]

Assiego V i Ubrich T (2015) Ilmiddotluminant el futur invertir en educacioacute eacutes lluitar contra la pobresa infantil Save the Children Recuperat de httpswwwsavethechildrenessitesdefaultfilesimcedocsil-lumi-nant-el-futur-catalunyapdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Bonal X i Cuevas J (2018) Combatre la segregacioacute escolar de lrsquoamenaccedila a lrsquooportunitat Propostes de poliacutetica puacuteblica per a les eleccions municipals del maig de 2019 Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill Recuperat de httpswwwfbofillcatsitesdefaultfilesGuiasegregacioescolarpdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Comas M Escapa S Abellaacuten C i Alcantud A (2013) Les Associa-

cions de Pares i mares drsquoAlumnes (AMPA) Estat de la quumlestioacute a Catalunya


Enquesta del Projecte laquoFamiacutelies amb Veuraquo a les AMPA Barcelona

Fundacioacute Jaume Bofill

Comas M (dir) Escapa S Abellaacuten C i Alcantud A (2013) Meacutes que

un gra de sorra Les Associacions de Mares i Pares drsquoAlumnes (AMPA) a

Catalunya Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill

Departament drsquoEducacioacute (2001) Decret 2182001 de 24 de juliol pel

qual es regula lrsquouacutes social dels edificis dels centres docents puacuteblics

DOGC nuacutem 3446 de 682001-

Departament drsquoEducacioacute (2010) Decret 1022010 de 3 drsquoagost drsquoauto-

nomia dels centres educatius DOGC nuacutem 5686 05082010

Departament drsquoEnsenyament (1987) Decret 1981987 de 19 de maig

pel qual es regulen les activitats complementagraveries extraescolars i de

serveis als centres docents en regravegim de concert de Catalunya DOGC

858 19061987


pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents

puacuteblics de titularitat del Departament drsquoEnsenyament DOGC 2208

20051996

Diacuteaz-Gibson J Civiacutes M Longagraves J i Riera J (2017) Projectes drsquoinno-

vacioacute educativa comunitagraveria ingredients drsquoegravexit i reptes Barcelona

Fundacioacute Jaume Bofill Informes breus 64 Recuperat de httpswww

fbofillcatsitesdefaultfilesInformeBreu64_Innovacioeducativapdf

[Consulta 1 de maig de 2019]

Institut Infagravencia i Adolescegravencia de Barcelona (2017) Oportunitats

educatives a Barcelona 2016 lrsquoeducacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a

la ciutat

Saura V (2018) El decret de menjadors eacutes a punt drsquoentrar al forn els sis

punts meacutes calents Diari de lrsquoEducacioacute Recuperat de httpdiariedu-

caciocatel-decret-de-menjadors-es-a-punt-dentrar-al-forn-els-sis-

punts-mes-calents [Consulta 1 de maig de 2019]


Siacutendic de Greuges de Catalunya (2015) Informe sobre la igualtat drsquooportunitats a lrsquoeducacioacute infantil (0 - 3 anys) Recuperat de httpwwwsindiccatsiteunitFiles3904Informe20escolaritzacio200_320anys_OKpdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Siacutendic de Greuges de Catalunya (2016) La segregacioacute escolar a Cata-lunya (II) condicions drsquoescolaritzacioacute novembre 2016 Recuperat de httpwwwsindiccatsiteunitFiles4227Informe20segregacio20escolar_II_condicions_escolaritzacio_defpdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Siacutendic de Greuges de Catalunya (2019) Pacte contra la segregacioacute es-colar a Catalunya un compromiacutes per a lrsquoegravexit educatiu Recuperat de httpwwwsindiccatsiteunitFiles6058Pacte20segregacio20escolar202018_definitiupdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Torrubia R i Doval E (coord) Bonilo A Molinuevo B Pardo i i Peacuterez C (2009) Famiacutelia i educacioacute a Catalunya Barcelona Funda-cioacute Jaume Bofill publicacions digitals 5 Recuperat de httpswwwfbofillcatsitesdefaultfiles496pdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Relacioacute de colmiddotlaboracionsAnna Ramis

bull Jordi Collet

bull Antoni Tort

bull Eulagravelia Formiguera

bull Elisabet Pedrosa

bull Anna Graells - AMPA Escola Alta Segarra (Calaf)

bull Olga Hernaacutendez - AMPA Colmiddotlegi Sant Josep (Barcelona)

bull Noemi Royes - AMPA Escola Mestre Gibert (Barcelona)

bull Alicia Moreno - Escola Casablanca (Sant Boi)

bull Carme Loacutepez - AMPA Escola Samuntada (Sabadell)

Lrsquoensenyament drsquoidiomes en lrsquoEducacioacute 360

Carme Trinidad

10

443

Aprendre idiomes

Aprendre idiomes enriqueix la persona obre perspectives culturals i des-vetlla oportunitats de creixement La implantacioacute de lrsquoEspai Europeu drsquoEnsenyament Superior (EEES) i la mobilitat laboral fa que els idiomes no siguin fa temps una mategraveria exclusiva per als qui els estudien sinoacute una competegravencia clau per al futur

Segons lrsquoAES (Adult Education Survey) el 2016 el 458 de la poblacioacute espanyola entre 25 i 64 anys declara no conegraveixer cap llengua estrangera i el 348 declara conegraveixer-ne una El percentatge mitjagrave drsquoeuropeus que no coneixen cap altre idioma eacutes del 354 Existeix una diferegravencia de deu punts Aquestes dades es refereixen a la poblacioacute adulta Lrsquoaprenentatge de llenguumles requereix temps no srsquoapregraven un idioma drsquoun dia per lrsquoaltre per tant eacutes recomanable aprendre idiomes des de les primeres etapes educatives Seguint la logravegica 360 la pregunta que guiaragrave aquest capiacutetol eacutes quines oportunitats teacute un infant o un jove drsquoaprendre un idioma i quins idiomes

La Comissioacute Europea (2008) convida els paiumlsos integrants a promoure el multilinguumlisme per tal drsquoenfortir la cohesioacute social i el diagraveleg intercultural a enfortir lrsquoaprenentatge de les llenguumles al llarg de tota la vida a promoure


el multilinguumlisme com a factor per a la competitivitat de lrsquoeconomia eu-ropea la mobilitat i lrsquoocupabilitat de les persones a promoure la diversi-tat linguumliacutestica i el diagraveleg intercultural i a promoure les llenguumles de la Unioacute Europea al moacuten

[] sembla que lrsquoestrategravegia europea vers el plurilinguumlisme en els paiumlsos membres de la Unioacute Europea srsquoha implantat per as-solir els objectius socials i econogravemics que han esdevingut de magravexima modernitat la preparacioacute de les noves generacions com a individus plurilinguumles i pluriculturals formats per esde-venir professionals actius en els escenaris internacionals de les noves societats (i economies) globalitzades (Peacuterez-Vidal C Lorenzo N i Trenchs M 2016 46)

Al plurilinguumlisme srsquohi afegeix una altra estrategravegia la internacionalitzacioacute

El terme faria referegravencia a la capacitacioacute de lrsquoindividu per adaptar-se amb flexibilitat a les realitats drsquoaltres paiumlsos i cultu-res i per analogia als canvis de futur drsquouna societat globalit-zada i en evolucioacute (Leask 2015 citat a Peacuterez Vidal C Lorenzo N i Trenchs M 2016 142)

Eacutes en aquest context europeu que es faragrave una aproximacioacute a les oportu-nitats educatives meacutes significatives que existeixen per aprendre i estar en contacte amb els idiomes

Abans perograve caldria tenir present la quantitat de llenguumles que es parlen a Catalunya fruit dels fenogravemens migratoris de les darreres degravecades Se-gons el GELA (Grup drsquoEstudi de Llenguumles Amenaccedilades) en la seva darre-ra revisioacute de lrsquoany 2016 a Catalunya es parlen meacutes de 300 llenguumles Aquesta dada indica una realitat que ja en la seva base eacutes multilinguumle El 145 dels joves entre 15 i 34 anys teacute una llengua materna diferent del catalagrave o del castellagrave (Enquesta de joventut 2017) a causa de la immigra-cioacute els darrers anys Segons lrsquoEnquesta drsquoUsos Linguumliacutestics (IDESCAT

Lrsquoensenyament drsquoidiomes en lrsquoEducacioacute 360 445

2014) la poblacioacute entre 15 i 29 anys teacute com a llengua materna lrsquoagraverab en un 36 i altres llenguumles un 89 aixograve suposa un 125 de la poblacioacute en aquesta franja drsquoedat La resta o catalagrave o castellagrave

Tot i la diversitat linguumliacutestica lrsquoInforme de Poliacutetica Linguumliacutestica de 2017 diu que

lrsquoalumnat drsquoorigen estranger va comenccedilar a disminuir anual-ment a partir del curs 2012-2013 El curs 2016-2017 srsquohan regis-trat 159509 alumnes drsquoorigen estranger 2145 menys que el curs anterior (Departament de Cultura 2017 28)

Segons la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya (10-12-2018)

Durant el passat curs 2017-2018 meacutes de 144000 alumnes matri-culats a les etapes drsquoEducacioacute Infantil Primagraveria i Secundagraveria eren de nacionalitat estrangera i a meacutes srsquoha de tenir en comp-te que la primera llengua apresa per prop del 12 de lrsquoalumnat no eacutes ni el catalagrave ni el castellagrave

En aquest capiacutetol es tindragrave present aquest alumnat per veure si teacute possi-bilitats drsquoestudiar tambeacute la seva llengua drsquoorigen

Parlar del nivell de coneixement drsquoidiomes porta a parlar sobretot de lrsquoaprenentatge de lrsquoanglegraves Catalunya i Madrid soacuten les CA amb meacutes conei-xement de lrsquoanglegraves amb un 27 de la poblacioacute catalana que assegura te-nir un nivell drsquoanglegraves alt o molt alt segons les dades de Cambridge University Press (2019)

Tant lrsquoAPTIS com lrsquoinforme de la Cambridge University coincideixen en aquest 30 de la poblacioacute que declara tenir un bon coneixement de lrsquoan-glegraves Aquesta informacioacute torna a aparegraveixer en les dades de lrsquoEnquesta drsquoUsos Linguumliacutestics (IDESCAT 2013) Tenint en compte que es registra la poblacioacute meacutes gran de 15 anys tenim que un 28 de la poblacioacute catalana


declara conegraveixer beacute lrsquoanglegraves (parlar llegir escriure entendre) enfront drsquoun 12 que coneix beacute el francegraves

Segons lrsquo Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 (Direccioacute General de Joventut 2018) nomeacutes el 86 del joves de 15 a 34 anys que estan estudi-ant parla o ha parlat altres llenguumles diferents del catalagrave i el castellagrave ja sigui a lrsquoinstitut o a la universitat Tenint present que lrsquoiacutetem mesurat aquiacute eacutes laquoparlaraquo (no laquoestudiaraquo) no eacutes menys important

Aprendre idiomes

Aprendre idiomes sembla sovint lrsquoassignatura pendent especialment des de la mirada adulta Es veuragrave que respecte de lrsquoanglegraves les estadiacutesti-ques diuen que srsquoestan assolint els objectius marcats a Europa en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute obligatograveria Tanmateix el domini drsquouna segona llengua es-trangera eacutes baix som lluny drsquoaltres paiumlsos europeus i no es pot assegurar que tots els nois i noies gaudeixin de les mateixes oportunitats meacutes enllagrave de les que ofereix lrsquoescolaritzacioacute obligatograveria

Lrsquoidioma que meacutes srsquoestudia com a llengua estrangera eacutes lrsquoanglegraves No cal anar a cercar-ne la raoacute gaire lluny fent una ullada al nostre voltant es pot entendre mercat de treball xarxes socials produccioacute cientiacutefica etc estan dominats per lrsquoanglegraves com a llengua vehicular Les famiacutelies escullen aprendre anglegraves per sobre drsquoaltres llenguumles Com a consequumlegravencia drsquoaixograve a les escoles la llengua estrangera drsquoestudi que es proposa majoritagraveria-ment tambeacute eacutes lrsquoanglegraves

El model linguumliacutestic del sistema educatiu de Catalunya eacutes multilinguumle i multicultural que insereix lrsquoaprenentatge drsquoidiomes en el domini del llenguatge

un dels elements meacutes rellevants de la preparacioacute dels alum-nes continua sent el domini del LLENGUATGE lrsquoinstrument


que ens permet comprendre la realitat expressar el pensament i les emocions raonar crear transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el moacuten i relacio-nar-nos amb els altres El domini de la competegravencia comunica-tiva i linguumliacutestica juntament amb les competegravencies de tipus emocional i personal eacutes fonamental per desenvolupar tasques amb un alt component cognitiu i per activar lrsquoesperit criacutetic ar-gumentar negociar i explicar el coneixement als altres i fer-ho en diferents llenguumles (Subdireccioacute General de Llengua i Pluri-linguumlisme 2018 5)

Configurant aixiacute un model que

parteix drsquouna aproximacioacute holiacutestica a la llengua i al seu apre-nentatge que es concreta en una pragravectica docent que pivota en la gestioacute integrada de les llenguumles i dels continguts i facilita tant lrsquoaprenentatge de les llenguumles com la construccioacute de conei-xement a traveacutes de diferents llenguumles (Subdireccioacute General de Llengua i Plurilinguumlisme 2018 6)

Aixiacute es produeix una expansioacute de lrsquoaprenentatge de les llenguumles i els idi-omes que tenyeix la vida dins les escoles El model recull com a element constitutiu lrsquoensenyament de llenguumles lrsquoactivitat extraescolar i lrsquoacollida i lrsquoatencioacute linguumliacutestica de lrsquoalumnat drsquoorigen estranger aixiacute com el reconei-xement i la validacioacute drsquoaquests aprenentatges drsquoidiomes per les entitats competents ja que per poder accedir a determinats llocs de treball cal demostrar i per tant certificar el domini drsquoaltres idiomes

De fet amb aquest model el Departament drsquoEducacioacute insta els equips directius de les escoles a

traslladar als professionals encarregats de la gestioacute de les ac-tivitats no docents com el menjador escolar o les activitats ex-traescolars la informacioacute sobre els usos linguumliacutestics de lrsquoescola


acordats al projecte linguumliacutestic destacar-ne el valor educatiu i marcar liacutenies drsquointervencioacute per assegurar la presegravencia de la llen gua catalana i de les altres llenguumles prioritzades al projecte linguumliacutestic que motivin els alumnes a usar-les i nrsquoafavoreixin la competegravencia comunicativa i les actuacions educatives per a la convivegravencia en diversitat (Subdireccioacute General de Llengua i Plurilinguumlisme 2018 18)

Es parteix drsquouna realitat plurilinguumle drsquoun domini clar de la llengua angle-sa drsquounes recomanacions europees veurem ara quins espais drsquoaprenen-tatge drsquoidiomes srsquoofereixen Diferenciarem entre els espais drsquoedu cacioacute reglada els espais de mobilitat i els espais complementaris a lrsquoeduca-cioacute reglada

Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute

Agravembit puacuteblic

Sistema educatiu catalagraveEl plurilinguumlisme i la internacionalitzacioacute caracteritzen el sistema edu-catiu catalagrave en la seva dimensioacute linguumliacutestica

neix a partir de la reivindicacioacute de lrsquouacutes del catalagrave incorpora la necessitat drsquoaprendre altres llenguumles per a la mobilitat inter-nacional i reconeix la importagravencia de construir una poliacutetica linguumliacutestica especiacutefica vinculada al desenvolupament sociocul-tural i econogravemic dels propers anys Lrsquoegravexit educatiu no eacutes uacutenica-ment responsabilitat de lrsquoalumne sinoacute de les poliacutetiques que li faciliten els contextos drsquoestudi i aprenentatge (Peacuterez-Vidal C Lorenzo N i Trenchs M 2016 184)

El Pla de Govern de la XII legislatura en el seu primer eix dins lrsquoagravembit de Poliacutetiques educatives i formatives esmenta els objectius seguumlents


bull Potenciacioacute i prioritzacioacute de lrsquoaprenentatge i lrsquouacutes de la llengua an-glesa com a llengua principal de comunicacioacute internacionalndash Establiment drsquouna liacutenia drsquoajuts per a estades linguumliacutestiques i acti-

vitats extraescolars en llengua anglesa

bull Increment de lrsquooferta de llenguumles que els alumnes poden aprendre com a segona llengua estrangera Pla progressiu per establir lrsquoagraverab i el xinegraves com a mategraveria optativa a Secundagraveria

bull Reforccedil de les estrategravegies drsquoorganitzacioacute del centre i dels recursos humans i materials disponibles amb lrsquoobjectiu de fer meacutes eficient i rendible lrsquoensenyament i lrsquoaprenentatge de les llenguumles (Pla de Govern de la XII legislatura Eix I 9)

A Espai drsquoeducacioacute regladaLrsquoobjectiu per a lrsquoeducacioacute obligatograveria eacutes assolir un nivell de certificacioacute en la llengua estrangera B1 (usuari independent) Segons lrsquoInforme de poliacutetica linguumliacutestica del Departament de Cultura (2017) la puntuacioacute mit-jana en les competegravencies drsquoanglegraves i francegraves dels estudiants de Primagraveria milloren respecte el 2016 Concretament lrsquoanglegraves ho fa de forma signifi-cativa en 62 punts i el francegraves manteacute la tendegravencia i millora en 52 punts Per als estudiants de Secundagraveria aquesta evolucioacute en un curs escolar es tradueix en una millora de 64 punts per al francegraves i una de 31 punts per a lrsquoanglegraves

LrsquoAPTIS per a Joves eacutes una eina drsquoavaluacioacute de lrsquoanglegraves desenvolupada pel British Council (2018) i dissenyada especiacuteficament per a adolescents en-tre 13 i 17 anys Els joves soacuten avaluats a traveacutes de temagravetiques i escenaris amb els quals se senten identificats com per exemple les xarxes socials els deures o esdeveniments i els esports escolars

Els resultats de la prova realitzada a una mostra drsquoalumnes de 4t curs drsquoEducacioacute Secundagraveria concretament 1416 alumnes de 51 centres de Ca-talunya (29 de puacuteblics i 22 de privatsconcertats) del 2018 mostren que quasi el 659 dels alumnes de 4t drsquoESO que han respost a lrsquoAPTIS tenen


un nivell B1 o superior (B2 i C) en la competegravencia de llengua anglesa Eacutes a dir poden comprendre les idees principals de textos sobre diferents temes relacionar-se de forma relaxada amb nadius en anglegraves i escriure textos clars i detallats mostrant avantatges i inconvenients del tema en quumlestioacute Drsquoaquest 659 el 36 tenen el nivell B1 Aquest resultat indica que srsquoestan complint els objectius establerts per la Comissioacute Europea amb relacioacute a lrsquoanglegraves Quegrave eacutes el que ho fa possible

Un idioma no eacutes nomeacutes un paquet de normes gramaticals o un conjunt drsquoinstruccions fonegravetiques Aixiacute aprendre un idioma eacutes comunicar-se quotidianament en aquell idioma en les tasques habituals i tambeacute utilit-zant el llenguatge acadegravemic El Departament drsquoEducacioacute dona flexibilitat als centres perquegrave en acabar lrsquoetapa obligatograveria tots els alumnes domi-nin el catalagrave el castellagrave i una tercera llengua Per aixograve a banda drsquoestudiar el catalagrave el castellagrave o lrsquooccitagrave lrsquoanglegraves o el francegraves o lrsquoalemany o lrsquoitaliagrave com a mategraveries srsquoestagrave proposant estudiar continguts propis del coneixe-ment del medi o de lrsquoactivitat fiacutesica i esportiva o de les matemagravetiques o qualsevol altra mategraveria en aquests idiomes especialment lrsquoanglegraves Per assolir aquest objectiu srsquoimpulsen programes concrets als quals hi acce-deix el professorat i sersquon beneficia lrsquoalumnat Aquestes accions han de quedar reflectides en el projecte linguumliacutestic del centre

bull Tractament Integrat de Llenguumles El Model Linguumliacutestic del Departament drsquoEducacioacute empra dos enfo-

caments que es basen en el tractament integrat de llenguumles (TIL) drsquouna banda i el tractament integrat de llengua i continguts (TILC) de lrsquoaltra Aquests dos enfocaments tenen un caragravecter troncal en la implementacioacute drsquouna educacioacute plurilinguumle i per tant esdevenen clau en el model linguumliacutestic del sistema educatiu El tractament in-tegrat de llenguumles (TIL) requereix la formacioacute del professorat dins el programa drsquoinnovacioacute pedagogravegica Avancem que es va publicar ofi cialment el 2017 El periacuteode anterior es considera de pilotatge Segons la memograveria del Departament drsquoEnsenyament (Generalitat de Catalunya 2016) en el programa laquoAvancem cap al tractament


integrat de llenguumles (TIL)raquo hi van participar 39 centres de tot Ca-talunya 22 de primer any i 17 de segon any La durada del programa eacutes de tres cursos escolars i durant els dos primers un miacutenim del 80 del professorat de llengua de cada centre rep formacioacute en trac-tament integrat de llenguumles (TIL) Aquests assessoraments en cen-tre promouen lrsquoenfocament comunicatiu de lrsquoensenyament de les llenguumles aplicable a situacions drsquoaprenentatge en quegrave coexisteixen diferents llenguumles Segons la Resolucioacute ENS7272018 de lrsquo11 drsquoabril participen en el periacuteode 2017-2020 entre un o tres centres de cada servei territorial distribuiumlts per tot el territori

Els centres que imparteixen alguna agraverea o mategraveria parcialment o totalment en castellagrave anglegraves francegraves io alemany soacuten drsquoentre el total de les escoles puacutebliques de Primagraveria el 638 mentre que de les privades suposen el 819 A Secundagraveria el 703 de les priva-des ofereixen aquesta opcioacute mentre que ho fan el 559 de les puacute-bliques (dades del curs 20172018) Drsquoentre les llenguumles la meacutes es-collida per dur a terme aquesta concrecioacute del projecte linguumliacutestic eacutes sens dubte lrsquoanglegraves per davant de la llengua espanyola

Totes aquestes dades posen sobre la taula diverses quumlestions

ndash Meacutes de la meitat de lrsquoalumnat assoleix el nivell B1 i superiorsndash Els idiomes no srsquoaprenen exclusivament a les mategraveries drsquoidiomesndash La diferegravencia entre les puacutebliques i les privades concertades ca-

racteritzada per un percentatge meacutes alt drsquoaquesta pragravectica en les privades tant a Primagraveria com a Secundagraveria

ndash La llengua anglesa eacutes lrsquoescollida majoritagraveriament en els projectes linguumliacutestics dels centres escolars

bull Aprenentatge Integrat De Continguts i Llengua Estrangera (AI-CLE) Grup Experimental Plurilinguumlisme (GEP) aprendre llenguumles estrangeres a traveacutes de les mategraveries


El 2018 mitjanccedilant la RESOLUCIOacute ENS7282018 de lrsquo11 drsquoabril es dona visibilitat als centres que participen en el programa GEP du-rant el periacuteode 2017-2020 Aquests centres participants oscilmiddotlen en-tre els 8 del Servei Territorial de Barcelona Comarques i els 16 del Consorci DrsquoEducacioacute de Barcelona La resta estan distribuiumlts en al-tres serveis territorials i cobreixen una gran part del territori catalagrave

A tot Catalunya en llengua anglesa hi han participat 219 centres (112 de primer any i 107 de segon any) En llengua francesa hi han participat 8 centres de segon any Segons les dades del Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona durant el curs 2016-2017 hi han participat 27 persones drsquoentre els centres educatius barcelonins

bull Projecte Sciences et Socieacuteteacute Hi han participat 91 professors de 34 centres (Departament de Cultura 2017) El programa comparteix lrsquoessegravencia de generar un context en francegraves en aquest cas per tre-ballar continguts de mategraveries que no soacuten progravepiament el francegraves

bull Batxibac El programa batxibac impartit en els centres especiacutefi-cament autoritzats pel Departament drsquoEnsenyament permet a lrsquoalumnat cursar un curriacuteculum mixt que suposa fer un terccedil de lrsquoho-rari lectiu del batxillerat en llengua francesa i cursar les mategraveries Llengua i literatura franceses i Histograveria de Franccedila

Per accedir al batxibac lrsquoalumnat ha de demostrar un nivell bagravesic de francegraves equivalent al B1 del Marc Europeu de Referegravencia per a les Llenguumles Lrsquoalumnat que cursi el curriacuteculum mixt a meacutes drsquoobtenir el tiacutetol de batxiller si supera totes les mategraveries cursades obtindragrave tambeacute el diploma de baccalaureacuteat si supera una prova externa que es desenvolupa iacutentegrament en francegraves

bull araESCRIC El programa teacute per objectiu global millorar els resul-tats educatius dels alumnes en expressioacute escrita mitjanccedilant lrsquoense-nyament expliacutecit dels continguts drsquoescriptura (estrategravegies tipus de text recursos retograverics etc) en entorns analogravegics i digitals

bull ILEC (Impuls de la Lectura) eacutes una estrategravegia per a la millora de la competegravencia lectora de tot lrsquoalumnat per afavorir lrsquoegravexit educatiu incorporant-la com a eix vertebrador de lrsquoaprenentatge en el projec-te educatiu de centre


bull Programa Llenguumles i Cultures drsquoOrigen amb lrsquoobjectiu de posar en valor el reconeixement acadegravemic a tots els alumnes del sistema edu-catiu i alhora promoure valors de toleragravencia i respecte a la diversitat

En definitiva soacuten actuacions incloses en el projecte linguumliacutestic de centre i que permeten a lrsquoalumnat aprendre i conegraveixer diferents llenguumles

B Els espais de mobilitat Programes drsquoInternacionalitzacioacuteVa dirigit a tots els centres que imparteixen ensenyaments drsquoEducacioacute Primagraveria drsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria de Batxillerat i de Forma-cioacute Professional inicial i de regravegim especial de titularitat del Departament drsquoEducacioacute de titularitat municipal i de titularitat privada en regravegim de concert

Els seus objectius giren entorn al desenvolupament de projectes drsquointer-nacionalitzacioacute que es tradueixin en millores educatives en els centres participants en programes de cooperacioacute europea i internacional i pro-movent la mobilitat formativa i professional tant per a lrsquoalumnat com per al professorat (Erasmus+ eTwinning Global Scholars Programa drsquoApre-nentatge Permanent etc) Les convocatograveries varien en condicions segons el programa

bull El programa Erasmus+ el 2017 va complir els 30 anys i les dades (European Comission 2018) permeten copsar els canvis en la cultu-ra de la mobilitat estudiantil El curs 19871988 es va donar una mo-bilitat total de 3000 estudiants entre els paiumlsos que integraven el programa dels quals 95 eren espanyols Aquesta xifra ha augmentat fins a 325800 persones el curs 20162017 (estudiants mobilitzats entre paiumlsos del programa intercanvis docents entre paiumlsos del pro-grama i estudiants drsquointercanvi entre paiumlsos) de les quals 71000 eren persones espanyoles En educacioacute superior Espanya eacutes el primer paiacutes meacutes demanat i el tercer que envia estudiants a fora


(40079) per darrere de Franccedila i Alemanya Els Erasmus espanyols escullen preferentment Franccedila Alemanya Regne Unit i Itagravelia com a paiumlsos de destinacioacute Durant el curs 20182019 hi ha 668 estudi-ants drsquoErasmus catalans al Regne Unit Totes les dades del progra-ma Erasmus+ mostren un creixement sostingut de mobilitat

bull El Global Scholars eacutes un altre programa dirigit a lrsquoalumnat de 10 a 13 anys Aquests es comuniquen directament a les aules electrograveni-ques amb companys de tot el moacuten Aquest entorn educatiu refor-ccedilat per la comunicacioacute multimegravedia crea oportunitats perquegrave els estudiants generin competegravencies drsquoaprenentatge importants a ni-vell mundial i general Els missatges i els projectes dels companys internacionals soacuten textos primaris perquegrave aprenguin sobre altres ciutats el tema global comuacute que estudien i les habilitats necessagraveri-es per resoldre un problema global Va comenccedilar el curs 20132014 amb 333 estudiants i el curs 20172018 hi participen 15815 Segons dades del Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona (2018) 10 centres hi han participat en el curs 20162017

bull Tambeacute es disposa del programa de mobilitat Catalunya-Quebec per mitjagrave drsquoun conveni de colmiddotlaboracioacute entre el Departament drsquoEducacioacute i lrsquoentitat educativa oficial Eacuteducation Internationale del Quebec Permet la mobilitat dels alumnes drsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria i lrsquoestada drsquoalumnes adults del Quebec en pragravectiques drsquoassistents linguumliacutestics a Catalunya Les dades de participacioacute indi-quen que han estat 41 alumnes de 21 centres durant el curs 20152016 (Informe de poliacutetica linguumliacutestica 2017)

bull El Departament drsquoEducacioacute tambeacute colmiddotlabora amb altres entitats com el El British Council en programes com laquoConnecting Class-roomsraquo actualment del Consorci de Barcelona projecte que posa en contacte professors que volen compartir projectes amb escoles drsquoarreu del moacuten fent servir la llengua anglesa (6-12 anys)

bull Programes de Suport linguumliacutestic a lrsquoaula Soacuten diversos i aquests soacuten els que durant el curs 20152016 es van impulsar Programa drsquoauxiliars de conversa Programa de voluntariat linguumliacutestic (col-laboracioacute entre el departament drsquoEducacioacute i CEA Global Education


amb 31 voluntaris) Programa connect-US (colmiddotlaboracioacute amb el Consolat General dels Estats Units que organitza activitats diver-ses com el teatre) i colmiddotlaboracions amb altres entitats com el Tri-nity College London British Council Cambridge University Press Oxford University Press Pearson i ETS-Capman en anglegraves i tallers i xerrades en francegraves en colmiddotlaboracioacute amb la Universitat Autogravenoma de Barcelona el Bureau du Queacutebec i altres entitats francogravefones

Tots aquests programes no soacuten possibles sense la formacioacute i acredi-tacioacute del professorat en llenguumles estrangeres que es realitza en col-laboracioacute amb les Escoles Oficials drsquoIdiomes (EOI) i lrsquoInstitut Obert de Catalunya (IOC)

Tot i oferir formacioacute al professorat i oportunitats de crear grups de recer-ca dins el sinus de diferents programes aquesta sembla poder millorar Un exemple soacuten les dades que ens ofereix el Consorci drsquoEducacioacute de Bar-celona (2018)

bull Aules drsquoAcollida El Consorci ha fet una formacioacute inicial a 59 profes-sors i professores de 51 centres durant el curs 2016-2017 dotant els centres puacuteblics i privats concertats de 1255 professors i professores En les aules drsquoacollida temporal (alumnat nouvingut de Secundagraveria que srsquoincorpora durant el tercer trimestre) srsquohan acollit 107 alumnes en 6 centres diferents

bull Tractament Integrat de les llenguumles programa laquoAVANCEMraquo Srsquoha treballat amb dos centres educatius i un volum de professorat de 32 persones

bull Respecte el programa de llenguumles drsquoorigen srsquoha ategraves la nova ciuta-dania que teacute per llengua lrsquoagraverab (65 alumnes) lrsquoucraiumlnegraves (55) i el xi-negraves (780)

bull Tambeacute ha dotat Barcelona amb 82 tegravecnics de suport linguumliacutestic en llengua anglesa i 57 professors meacutes han participat en altres programes drsquointernacionalitzacioacute durant el curs 2017-2018 laquoTalk to meraquo eacutes un programa promogut per Barcelona Activa i el Consorci drsquoEducacioacute


de Barcelona que preteacuten apropar lrsquoanglegraves com a llengua estrangera al context educatiu des de la vessant meacutes pragravectica del plurilinguumlis-me proporcionant un tegravecnica de suport linguumliacutestic en llengua angle-sa als centres educatius de Barcelona

C Espai drsquoactivitats complementagraveries a lrsquoeducacioacute regladaTot i la predominanccedila de lrsquoanglegraves el Departament ofereix classes extraes-colars de llenguumles drsquoorigen Segons el Servei de Llenguumles Estrangeres (2018) durant el curs 20152016 hi han passat 3412 alumnes (drsquoagraverab 2160 alumnes xinegraves 552 amazic 49 neerlandegraves 140 romanegraves 358 ucraiumlnegraves 32 bengaliacute 15 i portuguegraves 106) Durant el curs 2017-2018 van participar 6836 alumnes en aquests programes de manera que es van multiplicar quasi per set els atesos durant el curs 2004-2005 que van ser 981 alumnes

Parlar de lrsquoaprenentatge drsquoidiomes ens remet tal com srsquoha dit a la valida-cioacute i certificacioacute dels coneixements que es tenen sobre una llengua Les escoles oficials drsquoidiomes ofereixen la possibilitat drsquoaprendre diversos idiomes i acreditar la nostra formacioacute amb un tiacutetol oficial seguint les re-comanacions del Consell drsquoEuropa tal com es concreten en el Marc Eu-ropeu Comuacute de Referegravencia per a les Llenguumles (MECR)

Qui accedeix a les Escoles Oficials drsquoIdiomes (EOI) Doncs hi poden ac-cedir les persones que ja tinguin 14 anys si la llengua que es vol estudiar eacutes diferent a la cursada en la Secundagraveria o les que tinguin 16 anys

Els idiomes que srsquoofereixen a les escoles oficials soacuten alemany an-glegraves agraverab catalagrave coreagrave espanyol egraveuscar francegraves grec italiagrave japonegraves neerlan degraves portuguegraves rus i xinegraves Hi ha 45 Escoles Oficials drsquoIdiomes a Catalunya per al curs 20172018 i 8 Centres Puacuteblics Delegats que depenen de les escoles de Girona Lleida i La Seu drsquoUrgell Del total de les 45 esco-les nrsquoexisteixen dades de 44 del curs 20182019 La totalitat dels centres ofereixen lrsquoanglegraves el francegraves lrsquoofereixen 38 i lrsquoalemany 31 Les llenguumles que segueixen en nombre de centres que lrsquoofereixen soacuten el rus lrsquoitaliagrave i el


catalagrave lrsquoespanyol i lrsquoagraverab La resta de llenguumles (grec egraveuscar japonegraves xi-negraves neerlandegraves) les ofereix nomeacutes un dels centres Les dades estan extre-tes de les estadiacutestiques sectorials de les Escoles Oficials drsquoIdiomes Lrsquoestudi de lrsquoanglegraves predomina clarament sobre els altres idiomes el curs 2018-2019 srsquoobren 963 grups per formar-se en anglegraves mentre que per es-tudiar el francegraves se nrsquoofereixen 361 Meacutes de la meitat de les persones ma-triculades a les EOI (el 564 ) cursen lrsquoanglegraves un augment del 02 respecte del curs anterior

Lrsquoalumnat menor de 24 anys de les EOI suma un total de 519 persones aixograve suposa el 21 de lrsquoalumnat del curs 2018-2019 No existeix oferta perquegrave es tracta drsquoestudis oficials per als meacutes petits de 14 anys Ara beacute malgrat lrsquoestructura de les EOI i la seva distribucioacute territorial podem dir que el seu impacte eacutes petit

Segons la prova APTIS del British Council (2017) que ja hem descrit abans del 6211 de la mostra que realitza activitats extraescolars relaci-onades amb lrsquoanglegraves nomeacutes el 714 ha fet classe en una EOI un percen-tatge que eacutes miacutenim

GRAgraveFIC 1

Resultats de les proves APTIS per a joves ()

Font British Council (2018)

Classes en Classes amb Autoaprenentatge Classes a Estada amb Campament una acadegravemia un professor amb mitjans lrsquoEscola Oficial una familia o curs drsquoestiu drsquoidiomes particular audiovisuals drsquoIdiomes nativa

70

60

50

40

30

20

10

0

5461

4182

1131714

16962202


Lrsquoenquesta de Joventut de Catalunya (2017) ens mostra una compara-tiva entre les activitats complementagraveries de lrsquoeducacioacute no formal dels joves entre 15 i 34 anys el 2012 el 466 dels enquestats reportava haver fet alguna activitat complementagraveria de lrsquoeducacioacute no formal que el 2017 es redueix fins al 405 Concretament drsquoaquests que siacute que en feien el 2012 el 422 deien que en feien concretament drsquoanglegraves i el 2017 aquest percentatge es redueix al 384 Aixograve vol dir que el 2012 el 1966 dels joves entre 15 i 34 anys havien fet activitats educatives no formals drsquoidio-mes mentre que el 2017 aquest percentatge es va reduir al 1555

Combinant aquestes tres dades podem arribar a concloure que la cober-tura puacuteblica meacutes enllagrave de lrsquoeducacioacute formal eacutes clarament insuficient respecte de la necessitat i demanda de formacioacute en anglegraves i tambeacute en al-tres idiomes

LrsquoAgegravencia Catalana de la Joventut adreccedila el programa laquoLrsquoestiu eacutes teuraquo a nois i noies entre 5 i 16 anys als albergs de la Xarxa Nacional drsquoAlbergs Socials de Catalunya De les tretze modalitats drsquoactivitats que ofereixen tres tenen presents els idiomes el Combinat drsquoIdiomes i Astronomia el Combinat drsquoidiomes i multiesportives i finalment el drsquoIdiomes En la me-mograveria de 2017 srsquoindica que la participacioacute global del programa ha dismi-nuiumlt en un 949 incorporant 4428 participants en tots els programes (Agegravencia Catalana de la Joventut 2018)

Han gaudit dels programes drsquoIdiomes 1017 nois i noies (un 19 ) 2411 en les Combinades (44 ) i en el Combinat amb Astronomia 153 (28 ) laquoLrsquoestiu eacutes teuraquo acull infants becats pel Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies de la Generalitat de Catalunya El 2017 se nrsquohan benefi-ciat 1313 nois i noies la qual cosa suposa un 15 meacutes que durant el 2016 Durant la Setmana Santa tambeacute srsquoofereixen cologravenies adreccedilades a nois i noies entre 8 i 16 anys Dels dos albergs que hi han participat un drsquoells ha ofert una estada en anglegraves en la qual han participat 16 persones de les 46 que van gaudir del programa laquoCologravenies de Setmana Santaraquo


Agravembit privat i no lucratiu

Es tractaragrave en aquest punt dels espais complementaris a lrsquoeducacioacute regla-da i els de mobilitat dins lrsquoagravembit privat donat que els de lrsquoeducacioacute re-glada estan sotmesos a les mateixes caracteriacutestiques que els relatats en lrsquoagravembit puacuteblic

A traveacutes de les AMPA srsquoofereixen activitats extraescolars de molt diversa naturalesa Entre les extraescolars amb caire educatiu que poden optar a oferir hi ha la formacioacute en idiomes sobretot anglegraves contractant una entitat privada lucrativa Tambeacute perograve les AMPA poden posar-se en con-tacte amb aquesta finalitat amb entitats privades no lucratives que pertanyen a lrsquoagravembit del lleure

Prenem com a exemple una drsquoaquestes entitats privades la Fundacioacute Pere Tarreacutes per veure senzillament quegrave eacutes el que ofereix Dins les activi-tats extraescolars disposa drsquoun paquet destinat a la formacioacute en idiomes (anglegraves) dirigides a tots els cursos des drsquoInfantil a Batxillerat i tambeacute clas-ses de catalagrave per a nouvinguts o reforccedil Ofereix tambeacute activitats formatives de francegraves alemany i italiagrave Tambeacute ofereix cologravenies en anglegraves i estades a lrsquoestranger (cologravenies i estada en famiacutelies) durant el temps de vacances

A banda drsquoaquestes activitats extraescolars no srsquohan drsquooblidar altres ser-veis que tambeacute poden gestionar les AMPA i que ofereixen les mateixes entitats com els menjadors escolars o les hores de pati escolar Configu-ren oportunitats on la llengua vehicular podria ser diferent al catalagrave o al castellagrave com ja mostren algunes experiegravencies

Existeixen entitats com per exemple la Casa Agravesia que fan feina en el marc educatiu de les llenguumles La Casa Agravesia eacutes un organisme de diplomagrave-cia puacuteblica creat el 2001 i integrat pel Ministeri drsquoAfers Exteriors Unioacute Europea i Cooperacioacute la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Barcelona i de Madrid Entre els seus objectius hi ha educar en llenguumles i disciplines asiagravetiques mitjanccedilant lrsquoorganitzacioacute drsquoun ampli ventall de


cursos i tallers incloent-hi els meacutes petits a traveacutes de lrsquoEscola de Bambuacute Aquest eacutes un projecte drsquoeducacioacute intercultural i inclusiu que va neacuteixer el curs 2003-2004 amb la voluntat drsquoapropar el continent asiagravetic i la regioacute del Paciacutefic a la poblacioacute escolar Un bon exemple drsquoinnovacioacute i aprenentatge de llenguumles (en aquest cas del catalagrave i castellagrave quan la llengua drsquoorigen nrsquoeacutes una altra) eacutes el programa laquoAprenem Famiacutelies en xarxaraquo on les mares i els pares soacuten els estudiants i lrsquoalumnat de Primagraveria i Secundagraveria es convertei-xen en els seus professors i professores de catalagrave castellagrave i informagravetica bagravesica Les classes es fan als centres educatius on estudien els fills i filles la qual cosa eacutes tambeacute una manera drsquoapropar les famiacutelies drsquooriacutegens cultu-rals diversos als centres i millorar-ne la comunicacioacute LrsquoEscola de Bambuacute teacute programes educatius destinats tant a Primagraveria com a Secundagraveria i tam-beacute projectes dirigits a biblioteques ajuntaments centres ciacutevics museus i altres entitats culturals de lrsquoagravembit catalagrave

A meacutes existeixen iniciatives gratuiumltes per aprendre idiomes si meacutes no en el seu nivell meacutes bagravesic via les tecnologies de la comunicacioacute i una com-binacioacute de recursos entre internet i els altres mitjans audiovisuals (ragravedio televisioacute viacutedeo) fa cada vegada meacutes fagravecil aprendre llenguumles sense anar a cap aula El xinegraves el japonegraves el coreagrave o el rus formen part ndashal costat de lrsquoanglegraves el francegraves lrsquoalemany lrsquoitaliagrave el catalagrave o lrsquoespanyolndash de les llen-guumles meacutes emprades a Internet Per exemple entre drsquoaltres

bull Els bots conversacionals (programa que simula mantenir una con-versa amb una persona ja sigui via text o amb interfiacutecies drsquousuari multimegravedia)

bull Cursos drsquoidiomes gratuiumlts per Internet el portal educatiu Universia ofereix una seccioacute amb enllaccedilos a cursos gratuiumlts en liacutenia de meacutes de 30 idiomes

bull Webclip de llenguumles de TVC microespai televisiu i un recull multi-megravedia de recursos a Internet promogut per Televisioacute de Catalunya La seccioacute de llenguumles estrangeres proposa una llista de recursos di-vertits uacutetils i sorprenents per facilitar lrsquoaprenentatge i la pragravectica de lrsquoanglegraves


bull Thatrsquos English aquest programa drsquoensenyament oficial consisteix a impartir a distagravencia els tres primers cursos drsquoanglegraves del pla drsquoes-tudis de les Escoles Oficials drsquoIdiomes

bull El portal linguumliacutestic babla aquest portal ofereix diverses eines uacutetils per aprendre i millorar idiomes Entre les diferents propostes des-taquen els diccionaris en liacutenia en 22 idiomes

bull Aplicacions gratuiumltes si meacutes no en el seu nivell bagravesic com Duolin-go Babbel Busuu Memrise Voxy o Lingualy

Agravembit privat lucratiu

El mercat privat de les acadegravemies drsquoidiomes eacutes un mercat fragmentat on conviuen les escoles petites amb unes quantes que expandeixen el seu negoci a base de franquiacutecies o seus arreu de Catalunya Aixograve suposa tam-beacute una variabilitat en els preus dels cursos

Fa deu o quinze anys el client de les acadegravemies drsquoanglegraves era un client adult Els liacuteders consolidats en el sector soacuten Vaughan Ideal Education (Enforex) International House o Berlitz (Fernaacutendez 2018) Progressiva-ment srsquohan obert al moacuten de la infagravencia i han aparegut algunes empreses especia litzades justament en el puacuteblic infantil i juvenil que ofereixen ex-clusivament anglegraves Nrsquohi ha de consolidades ja en lrsquoagravembit catalagrave i drsquoaltres de meacutes noves i totes conviuen en el mercat Les meacutes innovadores veuen en les aplicacions digitals el futur de lrsquoaprenentatge drsquoidiomes (especial-ment anglegraves) i apareixen al mercat aplicacions drsquoaquest tipus Tambeacute drsquoaltres amb models de negocis meacutes nous com Aba English que conviuen amb foacutermules menys ortodoxes i meacutes luacutediques com aplicacions per aprendre idiomes a traveacutes de les lletres de les canccedilons (Lyricstraining) o els que ensenyen quines soacuten les expressions meacutes utilitzades pels usuaris (Localingual)

La diversitat de propostes metodologravegiques eacutes agravemplia aixiacute com els hora-ris i el tipus de productes que ofereixen o les edats a partir de les quals


conformen grups (per exemple oferta drsquoanglegraves extraescolar per a nois i noies drsquoun any)

Una de les dificultats que ha aparegut en dur a terme aquest treball eacutes la manca de dades sobre els estudis drsquoidiomes en el mercat privat No srsquohan trobat dades fiables sobre quin gruix de poblacioacute infantil i jove estagrave ma-triculada en centres privats que ofereixen idiomes Tot i aixograve siacute que po-dem afirmar que lrsquooferta del moacuten privat no es redueix a classes drsquoidiomes en un espai drsquoaula durant uns mesos en un horari fix sinoacute que hi ha ofer-tes com estades en altres paiumlsos ja sigui matriculant-se en un curs o per conviure durant un periacuteode de temps amb una famiacutelia activitats per a periacuteodes de vacances (cologravenies) sobretot a lrsquoestiu on srsquoapregraven un idioma combinant lrsquoestudi amb altres activitats luacutediques activitats que giren entorn drsquoaltres interessos en les quals la llengua vehicular eacutes un idioma (predominantment lrsquoanglegraves) grups de conversa o lectura en altres llen-guumles etc Aixiacute srsquoincrementa encara meacutes lrsquoatomitzacioacute del mercat privat dels idiomes la qual cosa augmenta les possibilitats a les grans ciutats de trobar un espai meacutes a mida perograve que requereix un desemborsament per part de les famiacutelies no gens menyspreable

Les dades del British Council de lrsquoinforme sobre la prova APTIS ja ho mos-tren els estudiants de 4t drsquoESO que declaren haver fet activitats extraes-colars drsquoanglegraves alguna vegada ho han fet en una acadegravemica privada (5461 ) classes amb un professor particular (418 ) campament o curs drsquoestiu (2202 ) estada amb una famiacutelia nativa (1696 ) autoaprenentat-ge amb mitjans audiovisuals (1131 ) i en uacuteltima instagravencia anant a classes a una escola oficial drsquoidiomes (714 ) Srsquoenteacuten que una mateixa persona pot haver combinat diverses modalitats per aprendre anglegraves per exemple anant a classe a una acadegravemia i fent una estada amb una famiacutelia nativa

Les dades de lrsquoenquesta a 928 famiacutelies realitzada per la Fundacioacute Bofill el maig de 2019 revela que el 485 dels fills i filles drsquoaquestes famiacutelies fan activitats extraescolars per aprendre un idioma Drsquoaquests el 445 estu-dia anglegraves i la resta un 4 un idioma diferent de lrsquoanglegraves La gran majoria


que fa anglegraves com a idioma extraescolar (el 304 ) el cursa fora de lrsquoesco-la o lrsquoinstitut el 12 a lrsquoescola o lrsquoinstitut com a extraescolar i la resta a ambdoacutes (tant a lrsquoescola o institut com fora) La pragravectica majoria dels que fan un idioma diferent de lrsquoanglegraves (28 ) el fan fora de lrsquoescola o institut

A la pregunta sobre qui organitza lrsquoactivitat extraescolar drsquoanglegraves el 239 assegura que ho fa una empresa i el 86 lrsquoAMPA o AFA Cal desta-car que la meitat de la mostra no sap o no contesta aquesta pregunta Per a altres llenguumles diferents de lrsquoanglegraves continua essent majoritagraveriament una empresa qui organitza lrsquoactivitat


La majoria drsquoactivitats descrites com que formen part de lrsquoescolaritzacioacute a escoles i instituts puacuteblics i concertats es caracteritzen per una alta ac-cessibilitat des de la posicioacute de lrsquoalumnat Tot i que en lrsquoinforme de la prova APTIS nomeacutes la meitat de lrsquoalumnat (51 ) declara haver cursat una assignatura en anglegraves

El professorat tambeacute disposa drsquooportunitats especialment telemagravetiques per poder portar a lrsquoaula experiegravencies educatives en altres idiomes sem-pre que tingui domini drsquoalguns dels idiomes

Logravegicament existeix una concentracioacute drsquoactivitats a Barcelona i la seva agraverea metropolitana a causa del fet que la majoria de poblacioacute hi resideix Tanmateix les dades ens diuen que aquestes oportunitats gragravecies a la gestioacute dels Serveis Territorials soacuten prou accessibles

Respecte de les beques srsquoha trobat que a partir del Batxillerat siacute que nrsquoexisteixen algunes per estudiar-lo en altres paiumlsos Programes com lrsquoErasmus + en educacioacute superior han estat molt exitosos en aquest sentit


Per als meacutes petits existeixen beques bagravesicament per a les cologravenies drsquoestiu i menjadors escolars perograve no soacuten especiacutefiques per a lrsquoestudi drsquoidiomes

Ens trobem doncs que lrsquoacceacutes dels infants en les edats Infantil Primagraveria i Secundagraveria passa pel desemborsament per part de les famiacutelies drsquouna quota ja sigui mitjanccedilant les AMPA ja sigui mitjanccedilant el pagament de cursos drsquoanglegraves a les escoles privades En el capiacutetol de les AMPAAFA es descriu lrsquooferta que realitzen les AMPA en aquest sentit

En la lectura dels documents hi ha una constant es manteacute la demanda de formacioacute en anglegraves tant per part del professorat com de les famiacutelies i tambeacute la demanda de formacioacute en llenguumles drsquoorigen (especialment agraverab i xinegraves) Eacutes aventurat dirimir si lrsquoencaix entre lrsquooferta i la demanda en el moacuten privat eacutes adequat per manca de dades

Potser la demanda menys coberta ara i que podria agafar forccedila en els propers anys eacutes lrsquoaprenentatge de les llenguumles drsquoorigen segurament degu-da a la no sempre fagravecil tasca de crear xarxes en el territori que cobreixen les necessitats de les poblacions amb llengua agraverab i xinesa que sembla que soacuten les meacutes actives en aquesta demanda

Igualment es preveu un cop publicat el nou Programa de Llen-gua i Cultura drsquoOrigen formalitzar acords de colmiddotlaboracioacute amb entitats organismes i associacions que puguin contribuir a re-forccedilar io ampliar lrsquooferta drsquoensenyament extraescolar de llen-guumles i cultures vinculades als oriacutegens familiars de lrsquoalumnat

Finalment conveacute engegar estrategravegies que garanteixin la con-tinuiumltat en lrsquoaprenentatge de les llenguumles drsquoorigen Cal tenir en compte en aquest sentit que moltes drsquoaquestes llenguumles srsquoaprenen uacutenicament a Primagraveria i rarament lrsquoaprenentatge teacute continuiumltat meacutes enllagrave del primer cicle de Secundagraveria Eacutes per tant necessari establir un procediment que garanteixi aquesta continuiumltat mitjanccedilant per exemple les escoles oficials


drsquoidiomes Igualment eacutes important facilitar lrsquoacreditacioacute drsquoaquests coneixements especialment un cop finalitzada la Se-cundagraveria (Servei de Llenguumles Estrangeres 2018 25)

Drsquoaltra banda cal parar atencioacute a com el lloc de naixement i la llengua ma terna poden incidir en la insercioacute drsquoaquests joves en el moacuten del treball

Les dades sobre el lloc de naixement la llengua inicial i la pro-cedegravencia dels progenitors indiquen que la poblacioacute jove immi-grant o amb progenitors immigrants pateix lrsquoatur en nivells meacutes elevats que la resta de joves A tall drsquoexemple la proporcioacute de joves a lrsquoatur entre els joves nascuts a lrsquoestranger eacutes del 86 enfront drsquoun 52 entre els joves autogravectons (Enquesta a la jo-ventut de Catalunya 2017 Volum 1116)

El fet drsquohaver nascut a lrsquoestranger o de tenir procedegravencia immi-grant incideix de manera rellevant en la situacioacute professional amb una presegravencia inferior en la categoria drsquoassalariat en el sector puacuteblic A tall drsquoexemple el 91 de les persones joves nascudes a lrsquoestranger soacuten assalariades en el sector puacuteblic mentre que per a les autogravectones el percentatge eacutes del 225 Els requeriments associats al domini de la llengua autogravectona (catalagrave) per treballar a lrsquoAdministracioacute puacuteblica poden ser un factor que limiti les seves possibilitats per inserir-se en aquest sector La tendegravencia eacutes forccedila similar per a les persones joves que tenen una llengua inicial diferent del castellagrave o el catalagrave o si tots dos progenitors han nascut a lrsquoestranger (Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 Volum 1118)

[] srsquoobserva que les persones joves que tenen tant el catalagrave com el castellagrave tenen una temporalitat inferior (20 ) que la resta de joves (Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 Volum 1120)


El coneixement drsquoidiomes especialment de lrsquoanglegraves continua emergint com una necessitat educativa El nivell de coneixement drsquoidiomes aquiacute ens situa a la cua dels paiumlsos europeus i aixograve incideix en lrsquoequitat a lrsquohora drsquoincorporar-se un jove en el mercat de treball tant en les administraci-ons puacutebliques com en lrsquoempresa privada Per exemple les persones que tenen com a llengua familiar una distinta al catalagrave i castellagrave accedeixen molt menys a treballs dins lrsquoAdministracioacute puacuteblica El 91 de les per-sones joves nascudes a lrsquoestranger soacuten assalariades en el sector puacuteblic mentre que per a les autogravectones el percentatge eacutes del 225 segons lrsquoEn-questa de Joventut (2017)

Lrsquoalumnat escolaritzat en els centres de titularitat puacuteblica o concertada teacute la plataforma creada per gaudir drsquooportunitats curriculars i no curri-culars per aprendre els idiomes establerts en els curriacuteculums amb un clar domini de lrsquoanglegraves Existeixen algunes iniciatives drsquoincloure tambeacute lrsquoaprenentatge en lrsquoespai de menjadors escolars proposades per les enti-tats que ofereixen els serveis on es busquen ja monitors i monitores que tinguin domini de lrsquoanglegraves Si la llengua drsquoorigen del noi o la noia eacutes di-ferent al catalagrave o al castellagrave poden accedir mitjanccedilant els Plans Educa-tius drsquoEntorn on srsquoincorporen espais com els centres ciacutevics casals biblioteques etc per gaudir i participar drsquoactivitats drsquoaprenentatge de les seves llenguumles drsquoorigen aixiacute com cursos per poder certificar el conei-xement drsquoaquestes llenguumles si hi ha conveni establert amb alguna entitat certificadora

Malgrat lrsquoassentament en el territori de les EOI cosa que facilitaria lrsquoac-cessibilitat a lrsquoaprenentatge drsquoidiomes no soacuten suficients per cobrir la ne-cessitat formativa en idiomes segurament hi teacute a veure que als 14 anys un noi o una noia a qui lrsquointeressen els idiomes ha fet ja algun curs drsquoan-glegraves en acadegravemies privades



Respecte dels idiomes ja hi ha la base drsquointerrelacioacute entre les diferents administracions establerta en la dimensioacute de certificacioacute del nivell drsquoidiomes per a les llenguumles estrangeres i es continua treballant en aquesta liacutenia

Els espais de coordinacioacute existents passen per la constitucioacute de grups de treball del professorat en els sinus de programes concrets amb enfo-cament TIL (Tractament Integrat de Llenguumles) Aquests grups de coor-dinacioacute comparteixen mitjanccedilant la xarxa telemagravetica experiegravencies bones pragravectiques i elaboren materials i metodologies que duen a les seves aules

Esdeveacute un cas diferent la coordinacioacute de les empreses de lrsquoagravembit privat i si la xarxa drsquoacadegravemies privades srsquoha de coordinar amb lrsquoAdministracioacute La realitat ens diu que els uacuteltims anys han aparegut centres privats drsquoen-senyament drsquoidiomes ja sigui amb professorat nadiu o no destinats es-peciacuteficament a un puacuteblic infantil i jove amb metodologies docents dirigides a les edats per a lrsquoaprenentatge de les llenguumles (bagravesicament lrsquoan-glegraves) i no srsquohauria de menystenir donat que soacuten activitats educatives amb les quals es podrien establir vincles de diferents naturaleses Lrsquoacceacutes a lrsquoagravembit privat dels idiomes pot suposar una font de desigualtats acce-diran a les extraescolars drsquoidiomes aquelles famiacutelies que ho puguin pa-gar Ara beacute sense un mapa clar de lrsquooferta qualsevol accioacute de coordinacioacute es fa complexa

Drsquoaltra banda el sector no lucratiu com que licita en concursos de ser-veis sembla meacutes ordenat i organitzat pel que fa a la relacioacute amb lrsquoAdmi-nistracioacute Els Consells Escolars o similars aquiacute siacute que podrien fer una bona tasca si meacutes no de recollida drsquoinformacioacute

Per mitjagrave del programa drsquoactivitats extraescolars del Programa drsquoImpuls de les Terceres Llenguumles srsquoensenyen actualment lrsquoagraverab el xinegraves lrsquoamazic


el neerlandegraves el romanegraves lrsquoucraiumlnegraves el portuguegraves el bengaliacute lrsquourduacute el quiacutetxua i el rus Durant el curs 2017-2018 van participar 6836 alumnes en aquests programes multiplicant quasi per set els atesos durant el curs 2004-2005 que van ser 981 alumnes


El futur seragrave un futur de convivegravencia plurilinguumle on la competegravencia co-municativa destacaragrave per sobre drsquoaltres ja que facilitaragrave la cooperacioacute el treball en xarxa i la mobilitat i la internacionalitzacioacute

En lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute reglada les dades mostren un resultat alineat amb lrsquoestrategravegia europea pel que fa referegravencia a lrsquoanglegraves Es coneix lrsquoan-glegraves i una bona part de lrsquoalumnat arriba a assolir el nivell drsquousuari inde-pendent La quumlestioacute eacutes quegrave passa amb lrsquoalumnat (ben beacute una tercera part) que no arriba a assolir el nivell Es desconeix si eacutes per una raoacute drsquoaccessi-bilitat a recursos de qualitat de lrsquoensenyament de les llenguumles o a quegrave pot respondre El millor coneixement de la llengua anglesa ens situaria al mateix nivell de competegravencia linguumliacutestica que altres paiumlsos europeus aixograve facilitaria la mobilitat que ha augmentat molt els darrers anys i les pos-sibilitats drsquoincorporacioacute al moacuten del treball

La diferegravencia entre la pragravectica de lrsquoanglegraves entre les escoles privades con-certades i les puacutebliques tal com hem vist abans nrsquoeacutes un exemple La for-macioacute del professorat encara no eacutes suficient per aplicar els nous programes del model linguumliacutestic Sovint es troben com a recursos exemples de bones pragravectiques com programacions educatives que faciliten el dis-seny de les activitats educatives perograve no la seva implementacioacute Els idio-mes ja no soacuten nomeacutes una assignatura sinoacute que esdevenen vehiculars en part del temps lectiu i donat que existeixen diferegravencies respecte del trac-tament integral de les llenguumles entre el sector puacuteblic i el sector privat es-colar seria uacutetil expandir la formacioacute del professorat Encara eacutes baix el percentatge de docents (alguns programes han estat pilot fins ara) que hi


entren malgrat tenir lrsquooportunitat de participar-hi Existeixen bancs de bones pragravectiques o espais compartits per colmiddotlaborar ara beacute aquests no poden substituir la formacioacute en idiomes del professorat

Caldragrave analitzar els resultats els propers anys (quan alguns programes ja portin temps en marxa) i verificar quin eacutes lrsquoimpacte de totes aquestes accions en la competegravencia linguumliacutestica i comunicativa de lrsquoalumnat i veu-re si augmenta la competegravencia en idiomes dels nostres joves per tal que puguin accedir a meacutes feines ja sigui en el mercat laboral o en lrsquoAdminis-tracioacute puacuteblica i que lrsquoidioma no suposi una barrera drsquoentrada tal com han revelat les dades de lrsquoEnquesta de Joventut del 2017

En els espais complementaris a lrsquoeducacioacute reglada els reptes soacuten diversos

El Departament drsquoEducacioacute estagrave oferint la possibilitat drsquoestudiar i certi-ficar-se en algunes llenguumles drsquoorigen en horari extraescolar Igualment caldria reforccedilar les extraescolars de llenguumles drsquoorigen i ampliar tambeacute els acords amb institucions que en puguin acreditar lrsquoaprenentatge

Respecte de lrsquoaprenentatge drsquoidiomes en horari extraescolar hi ha un buit sobre el coneixement de quina eacutes la poblacioacute infantil que fa extraescolar drsquoidiomes Les dades semblen indicar que la majoria fa anglegraves No sabem si aquest fet estagrave impactant de forma positiva en el nivell de certificacioacute de la poblacioacute o seria suficient per certificar-se el que srsquoestudia a lrsquoescola

Les dades mostren que la majoria dels nois i noies a Primagraveria i Secundagraveria fan activitats extraescolars i lrsquoanglegraves eacutes una de les que meacutes srsquoofereix i meacutes es realitza des de les escoles Especialment via AMPA es proposen algu-nes activitats extraescolars drsquoidiomes perograve no sersquon coneix el volum total

Caldria esbrinar quin paper juguen la direccioacute dels centres i les AMPA en fomentar i oferir activitats extraescolars no nomeacutes drsquoaprenentatge drsquoidiomes sinoacute tambeacute activitats on les llenguumles vehiculars siguin altres llenguumles


Hi ha oferta clara tant des de tots els agravembits (puacuteblic privat lucratiu i privat no lucratiu) sobre cologravenies en periacuteodes de vacances en anglegraves Aquestes se situen en demanda en segon lloc per darrere de les espor-tives o multiesportives Les activitats drsquoestiu en idiomes o amb idiomes soacuten les segones amb meacutes demanda Sembla que hi ha un acord en la idea que la mobilitat i les estades a lrsquoestranger soacuten una bona via de desenvo-lupar el plurilinguumlisme Ara beacute es desconeix el mercat privat en aquest es cenari

Existeix ja una oferta diferencial drsquoalgunes entitats de serveis de lleure que ofereixen idiomes en el servei de menjador o a lrsquohora dels patis amb monitors que utilitzen com a llengua vehicular lrsquoanglegraves Els centres esco-lars soacuten un espai possible i privilegiat per dur a terme activitats drsquoapre-nentatge dels idiomes

Existeix la base dels plans educatius drsquoentorn que permeten la cohesioacute social per mitjagrave del reforccedil educatiu i lrsquoacceacutes a recursos disponibles Sem-bla que els PEE han patit una retallada de recursos la qual cosa afectaragrave segurament tambeacute les possibilitats de mantenir i perfeccionar la llengua drsquoorigen

Respecte de lrsquoagravembit privat de les extraescolars malgrat no haver dispo-sat de dades sobre el mercat de les escoles drsquoidiomes privades eacutes clar que nrsquohan emergit que es dediquen exclusivament a un puacuteblic infantil no nomeacutes amb cursos sinoacute amb altres tipus drsquoactivitats especialment a les capitals de proviacutencia i les poblacions meacutes grans Per aixograve es fa difiacutecil una valoracioacute drsquoaquest agravembit Caldria tambeacute valorar-ne la qualitat i lrsquoac-cessibilitat

No es teacute coneixement clar de quina eacutes la poblacioacute que duu a terme activi-tats extraescolars drsquoidiomes ni si lrsquoaprenentatge eacutes en classes o en altres activitats on la llengua vehicular nrsquoeacutes una altra Per tant fora adequat introduir en les enquestes sobre lrsquoestat de lrsquoeducacioacute indicadors sobre les extraescolars i concretament en idiomes que eacutes el tema que ens ocupa


no tant per conegraveixer-ne la qualitat (que la via hauria de ser una altra) sinoacute per saber quines soacuten les oportunitats reals drsquoacceacutes a aquestes activi-tats per a la poblacioacute amb menys recursos

Recollir dades que ens portin a saber quins soacuten els itineraris (tipus drsquoes-cola caracteriacutestiques del projecte linguumliacutestic de centre realitzacioacute drsquoextra-escolars etc) meacutes habituals que fan que una persona arribi a tenir una bona competegravencia en llenguumles i expandir-los

Construir el mapa de les extraescolars de Catalunya Si meacutes no aquelles que srsquoestan oferint des de les AMPA o entitats sense agravenim lucratiu per tal drsquoordenar de forma coherent lrsquooferta drsquoextraescolars en idiomes en un municipi i establir xarxes entre escoles diferents i oferir aixiacute oportunitats equitatives a tots els habitants dels municipis

Fora de lrsquoagravembit curricular no es dibuixen clars els referents que pogues-sin fer seure tots els agents que ensenyen idiomes al voltant drsquouna taula de tal manera que srsquoestablissin unes poliacutetiques de qualitat docent i qua-litat en els aprenentatges No se sap si eacutes imaginable en aquest moment una estrategravegia conjunta entre lrsquoagravembit privat i puacuteblic que doneacutes una em-penta a lrsquoaprenentatge drsquoidiomes Potser una de les dimensions que faci-litaria la tasca podria ser la territorial

Lrsquoescenari pivota entorn a reduir el percentatge de persones que diuen no conegraveixer beacute cap llengua estrangera I saber tambeacute quina combinacioacute drsquooportunitats srsquoha trobat lrsquoalumnat que teacute un nivell alt (superior al B1) en llengua estrangera Segurament si ha tingut la capacitat econogravemica per sostenir-ho pot haver estat fent hipogravetesis per lrsquoescola per activitats ex-traescolars en acadegravemies drsquoidiomes combinades amb estades a famiacutelies natives i haver accedit a algun programa de mobilitat

Per assolir lrsquoobjectiu de ser altament competent en una altra llengua cal viure en un altre idioma el magravexim temps possible Aquiacute eacutes quan es pot proposar que la llengua vehicular de determinades activitats com lrsquoesport


la muacutesica etc o en espais com les ludoteques els centre ciacutevics etc o els mitjans de comunicacioacute utilitzin un altre idioma com a llengua vehicular

Catalunya ha estat i eacutes terra drsquoacollida i tambeacute terra amb la mirada a fora La sensibilitzacioacute per aprendre idiomes especialment lrsquoanglegraves estagrave ja provocada Ara cal aprofitar-la

Bibliografia

AES (Adult Education Survey) EUROSTAT (2019) Foreign language skills statistics Document en liacutenia httpseceuropaeueurostatstatistics-explainedpdfscache44913pdf

Agegravencia Catalana De La Joventut (2018) Memograveria de lrsquoAgegravencia Ca-talana de la Joventut 2017 Barcelona Generalitat de Catalunya

Associacioacute De Professorat Drsquoescoles Oficials Drsquoidiomes De Cata-lunya (2018) Estadiacutestiques sectorials 2017-2018 Document en liacutenia httpdades-eoicatcatestadistiques-sectorialsofertadidiomes

British Council (2018) Informe Resultats de les proves APTIS per a joves

Cambridge University Press (2019) Cambridge Monitor Europa ante el Espejo Document en liacutenia httpswwwcambridgeesnosotroscam-bridge-monitoreuropa-ante-el-espejo

Consorci Drsquoeducacioacute De Barcelona (2018) Memograveria 2016-2017 Bar-celona Generalitat de Catalunya-Ajuntament de Barcelona

Departament De Cultura (2017) Informe de poliacutetica linguumliacutestica Gene-ralitat de Catalunya Document en liacutenia httpsllenguagencatcatwebcontentdocumentsinformeplarxiusIPL-2017pdf

Direccio General De Joventut (2018) Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 Volum 1 Transicions juvenils Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies Direccioacute General de Joventut Barcelona Generalitat de Catalunya


DOGC (2018) Resolucioacute ENS7272018 drsquo11 drsquoabril per la qual es dona publicitat als centres educatius seleccionats per participar en el pro-grama drsquoinnovacioacute pedagogravegica laquoAvancem Ensenyament i Aprenen-tatge integrat de les llenguumlesraquo per a lrsquoedicioacute 2017-2020

DOGC (2018) Resolucioacute ENS7282018 drsquo11 drsquoabril per la qual es dona publicitat als centres educatius seleccionats per participar en el pro-grama drsquoinnovacioacute pedagogravegica laquoGeneracioacute Plurilinguumle (GEP) aprendre llenguumles estrangeres a traveacutes de les mategraveriesraquo per a lrsquoedicioacute 2017-2020

Ef Education First (2019) Document en liacutenia httpswwwefsetorgrese-arch

European Comission (2008) Council Resolution on a European strategy for multilingualis 2905th EDUCATION YOUTH AD CULTURE Coun-cil Meeting Brussels 21 november 2008 Document en liacutenia httpswwwconsiliumeuropaeuueDocscms_DatadocspressDataeneduc104230pdf

European Comission (2018) Erasmus+ Documents en liacutenia httpseceuropaeuprogrammeserasmus-plusaboutfactsheets_en

Fernandez M (2018) Las academias de ingleacutes dicen lsquoI Love Yoursquo EL PAIS Document en liacutenia httpselpaiscomeconomia20180111actuali-dad1515684665_929029html 16 gener 2018

GELA Grup drsquoEstudi de Llenguumles Amenaccedilades (2016) Les llenguumles a Ca-talunya Document en liacutenia httpwwwgelacatdokuphpid=llengues

Generalitat De Catalunya (2003) Marc europeu comuacute de referegravencia per a les llenguumles aprendre ensenyar avaluar Document en liacutenia httpllenguagencatcatcaserveisinformacio_i_difusiopublicaci-ons_en_liniaclassific_temestemes_materials_didacticsmarc_euro-peu_de_referencia_per_a_les_llengues

Generalitat De Catalunya (2016) Memograveria del Departament drsquoEnse-nyament 2016 Document en liacutenia httpeducaciogencatcatwebcontenthomedepartamentpublicacionsmemoria-activitat-depar-tamentmemoria-2016totpdf


Generalitat De Catalunya (2018) Nota de Premsa El Govern promou un sistema educatiu basat en els valors de toleragravencia i respecte a la di-versitat Document en liacutenia httpsgoverncatsalapremsanotes-premsa316082govern-promou-sistema-educatiu-basat-valors-tole-rancia-respecte-diversitat

Generalitat De Catalunya (2018) Nou programa educatiu Llenguumles i Cultures drsquoOrigen Document en liacutenia httpsgoverncatsalapremsanotes-premsa315142ensenyament-crea-nou-programa-promocio-llengues-cultures-origen-alumnat

Global Cities (2019) Global Schoolars Document en liacutenia httpswwwglobalcitiesorgglobal-scholars

idescat (2014) Enquesta drsquousos linguumliacutestics Document en liacutenia httpswwwidescatcatpubid=eulp

Llosada-Gistau J Muner J (2015) Desplegament Del Pacte Per A La Infagravencia Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia 2015-2018 Estat de situacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia Barcelona Gene-ralitat de Catalunya Departament de Benestar i salut

Peacuterez-Vidal C Lorenzo N i Trenchs M (2016) Les llenguumles en lrsquoedu-cacioacute el plurilinguumlisme i la internacionalitzacioacute En JM Vilalta (co-ord) Reptes de lrsquoeducacioacute a Catalunya Anuari 2015 Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill 139-197

Sanchez S (2019) Els Erasmus del curs que ve en dubte tot i la confianccedila en acords futurs Document en liacutenia httpswwwaracatinternacionalErasmus-dubte-brexit_0_2207179307html

Servei drsquoImmersioacute i Acolliment Linguumliacutestics Departament drsquoEnse-nyament (2018) Ara escric Decagraveleg drsquoescriptura Generalitat de Ca-talunya Document en liacutenia httpxtecgencatcatwebcontentprojectesescripturaara-escriceines-per-al-professoratdecaleg-des-cripturadocumentsDEC_Gencat_10pdf

Servei de Llenguumles Estrangeres (2018) Ensenyament i aprenentatge de Llenguumles addicionals Les llenguumles i les cultures de la Nova Ciutadania


Barcelona Secretaria de poliacutetiques educatives servei de llenguumles es-trangeres Generalitat de Catalunya

Subdireccioacute General de Llengua i Plurilinguumlisme (2013) La lectu-ra en un centre educatiu Servei de Comunicacioacute i Publicacions Bar-celona Document en liacutenia httpxtecgencatcatwebcontentalfrescoddworkspaceSpacesStore00154fcb7f08-acc8-43ad-b1bf-5f303ec82902lectura_centre_educatiupdf

Subdireccioacute General de Llengua i Plurilinguumlisme (2018) El Model linguumliacutestic del sistema educatiu de Catalunya lrsquoaprenentatge i lrsquouacutes de les llenguumles en un context educatiu multilinguumle i multicultural Barcelona Generalitat de Catalunya

Relacioacute de colmiddotlaboracionsCarme Trinidad

bull Mogravenica Perentildea i Peacuterez

bull Cristina Loacutepez

bull Quim Serracanta

bull Montserrat Montagut

bull Dolors Masats

bull Ana Trinxet

Dades i indicadors drsquoEducacioacute 360


11

479

Introduccioacute

En aquest capiacutetol abordem una quumlestioacute metodologravegica fonamental que acompanya el compromiacutes de construir un projecte drsquoEducacioacute 360 Es tracta de la quumlestioacute de com mesurar el canvi i lrsquoavanccedil vers els objectius de lrsquoeducacioacute a temps complet Aixograve ens porta a un exercici tan necessari com complex que eacutes preguntar-nos en quins fets observables i mesu-rables es tradueix lrsquoEducacioacute 360 Quins fets empiacuterics poden evidenci-ar aquest concepte abstracte

En termes cientiacutefics lrsquoanterior ens porta a la necessitat drsquooperativitzar el concepte drsquoeducacioacute a temps complet fent un proceacutes deductiu des drsquoallograve meacutes abstracte a allograve meacutes concret desglossant el concepte en dimensions i aquestes en indicadors empiacuterics mesurables que al seu torn ens portaran a parlar de les fonts de dades necessagraveries per calcular aquests indicadors

Per tant en aquest capiacutetol parlarem de

bull Lrsquooperativitzacioacute del concepte drsquoEducacioacute 360 en indicadors

bull El potencial i les limitacions de les dades actualment disponibles per construir indicadors sobre Educacioacute 360

bull Propostes per avanccedilar a un millor sistema drsquoindicadors drsquoEduca-cioacute 360


Lrsquooperativitzacioacute de lrsquoEducacioacute 360

Un proceacutes drsquooperativitzacioacute comenccedila per desgranar les dimensions que teacute tot concepte complex Si atenem a la definicioacute de lrsquoEducacioacute 360 observem que emergeixen 7 dimensions fonamentals que esmentem aquiacute i que recuperem en la Figura 1

1 Oportunitats educatives en el temps lectiu2 Oportunitats educatives en el temps no lectiu3 Connexioacute drsquoaprenentatges4 Participacioacute 5 Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge6 Cura i benestar 7 Equitat

Alguns paiumlsos amb una tradicioacute meacutes llarga en lrsquoassumpcioacute del repte de lrsquoeducacioacute a temps complet porten temps avaluant el canvi vers aquest model i els impactes educatius aconseguits Mostrem a continuacioacute una recopilacioacute dels indicadors mesurats en cadascuna de les 7 dimensions de lrsquoeducacioacute a temps complet mencionades1

La llista es basa en la revisioacute de les avaluacions sistemagravetiques realitzades a Alemanya entre 2005 i 2019 per un consorci entre universitats i institut de recerca i financcedilades pel govern alemany (laquoDie Studie zur Entwicklung von Ganztagsschulen (StEG) Ein Kooperationsprojektraquo)2 i les ava lua-cions de lrsquolaquoAfterschool Allianceraquo (alianccedila entre diferents fundacions associacions universitats administracions i empreses dels Estats Units

1 No aprofundirem en aquestes pagravegines en la manera especiacutefica com es construeix cada indicador (iacutetems per a la recollida de les dades necessagraveries unitat de mesura associada a cada indicador)2 Web general del projecte drsquoavaluacioacute laquoDie Studie zur Entwicklung von Ganztagsschu-len (StEG)raquo wwwprojekt-stegde Es poden consultar exemples concrets de quumlestionaris a httpsdaqsfachportal-paeda-gogikdesearchshowsurvey201

Dades i indicadors drsquoEducacioacute 360 481

FIGURA 1

Dimensions fonamentals de lrsquoEducacioacute 360

Font Educacioacute 360 Educacioacute a temps complet

Oportunitats educatives en el temps lectiu Temps lectiu com a educacioacute formal o reglada fonamentalment en les escoles i instituts Oportunitats enteses com a ocasions favorables per aconseguir uns objectius educatius Per tant meacutes ocasions per aprendre i de meacutes qualitat en el temps lectiu

Oportunitats educatives en el temps no lectiu Temps no lectiu entegraves com a educacioacute extraescolar o no formal Oportunitats enteses com a ocasions favorables per aconseguir uns objectius educatius Per tant meacutes ocasions per aprendre i de meacutes qualitat en el temps no lectiu

Connexioacute de lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva entesa com la interrelacioacute entre aprenentatges entre espais i temps educatius lectius i no lectius Aquesta dimensioacute inclou tambeacute la fortalesa i el propogravesit drsquoaquestes connexions

Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge entegraves com la construccioacute drsquoun itinerari educatiu personalitzat adaptat a les progravepies motivacions i necessitats de cada persona Aquesta dimensioacute ens remet tambeacute a lrsquoorientacioacute i acompanyament educatiu que requereix la personalitzacioacute de llsquoeducacioacute

Participacioacute i cooperacioacute entesa com la implicacioacute de les persones (alumnes pares mares docents educadors gestors) en la vida educativa entenent aquesta participacioacute com el fet de ser un membre actiu i amb capacitat drsquoincidegravencia Srsquoinclouen aquiacute tambeacute els ogravergans que assumeixen la funcioacute drsquoestimular la participacioacute i la cooperacioacute alienant agents i recursos cap a uns objectius educatius comuns

Equitat entesa com lrsquoadaptacioacute de les oportunitats educatives a la diversitat de circumstagravencies personals de manera que la igualtat de drets educatius es tradueixi en una igualtat drsquooportunitats drsquoassolir aprenentatges i fins i tot de poder decidir quins aprenentatges soacuten vagravelids per a cadascuacute

Educacioacute 360 es defineix com un repte pel qual laquoels infants i adolescents tinguin meacutes i millors oportunitats educatives en tots els temps i espais de la seva vida i connectar lrsquoeducacioacute i els aprenentatges entre el temps lectiu i el no lectiuVolem que cada infant i jove construeixi el seu propi itinerari vital amb equitat benestar i sense exclusions amb la participacioacute i cooperacioacute de tots els actors educatius del territoriraquo

Cura i benestar entegraves com la garantia drsquounes bones condicions per a lrsquoaprenentatge que inclouen la cura i proteccioacute de cada infant garantint la cobertura de les seves necessitats materials i emocionals


per promoure programes drsquoactivitats en horari no lectiu per als infants i adolescents)3 Tot plegat ens aporta una extensa proposta drsquoindicadors per mesurar les diferents dimensions de lrsquoeducacioacute a temps complet

Com es pot veure els indicadors es recullen fonamentalment a traveacutes de quumlestionaris dirigits als diferents agents educatius amb els quals es cons-trueix aquest projecte comunitari els infants i adolescents les famiacutelies els educadors en temps no lectiu i el personal docent de les escoles i ins-tituts Les enquestes srsquoapliquen de manera periogravedica repetint-se cada cert temps (dos o tres anys) per copsar lrsquoevolucioacute dels indicadors i extreu-rersquon conclusions i nous objectius colmiddotlectius amb relacioacute a lrsquoavanccedil cap a lrsquoeducacioacute a temps complet La mostra de persones enquestades segueix uns criteris de representativitat

3 Web general de lrsquoAfterschool Alliance wwwafterschoolallianceorgEs poden consultar materials concrets sobre avaluacioacute a httpafterschoolallianceorgdocumentsDeeper_Dive_into_Afterschoolpdf httpwwwafterschoolallianceorgAA3PMhttpwwwafterschoolallianceorgdocumentsAA3PM-2015AA3PM_Topline_Question-naire060915pdfhttpswwwwallacefoundationorgknowledge-centerDocumentsAll-Work-and-No-Playpdf

TAULA 1Dimensioacute oportunitats educatives en el temps lectiu

SUBDIMENSIOacute INDICADORS FONT DrsquoINFORMACIOacute

Perfil dels educadors que participen en lrsquoeducacioacute lectiva

bull Diversitat de perfils educadors en lrsquoeducacioacute lectiva (docents orientadors treballadors socials educadors psicopedagogs)

bull Formacioacute dels educadors i docents en educacioacute a temps complet

bull Orientacioacute a la innovacioacute del professorat i educadors

bull Enquesta a docents

gt gt gt



Didagravectica en lrsquoeducacioacute lectiva

bull Diversitat drsquoestrategravegies didagravectiques utilitzades en lrsquoeducacioacute lectiva

bull Criteris predominants pel que fa als deures i les tasques escolars a casa


Espais bull Diversitat drsquoespais del centre educatiu (aules biblioteca menjador gimnagraves pati aula de descans laboratori aula de muacutesica drsquoart cuina espais per al treball autogravenom en grup espais de treball per al professorat etc)

bull Adequacioacute i condicionament dels espais (accessibilitat arquitectogravenica material didagravectic mobiliari opcions de moviment elements naturals opcions luacutediques etc)

bull Diversitat drsquoespais on es produeix lrsquoeducacioacute lectiva (aules especialitzades al pati fora de lrsquoescola etc)


Impactes educatius

bull Ganes motivacioacute per anar a lrsquoescola o institut dels infants i adolescents

bull Sensacioacute drsquoaprenentatge i progreacutes bull Importagravencia i utilitat atribuiumlda a allograve que srsquoapregravenbull Qualificacioacute en les diverses mategraveries avaluadesbull Intencioacute dels adolescents de continuar els

estudis meacutes enllagrave de lrsquoeducacioacute obligatograveria

bull Enquesta a alumnat

bull Resultats en les proves de competegravencies bagravesiques externes

bull Incidegravencia drsquoabsentismebull Repeticions de cursbull Graduacioacute en finalitzar lrsquoeducacioacute obligatograveria

bull Registres oficials


Acompanya-ment familiar

bull Condicions educatives a la llar disponibilitat de material per llegir escriure dibuixar TIC etc

bull Hagravebits de lectura dins la llar per part de lrsquoinfant i els adults

bull Percepcioacute de les famiacutelies vers els deures (per exemple si es viuen com a dificultat)

bull Reforccedil positiu de lrsquoeducacioacute lectiva a la llar interegraves i seguiment dels pares del que fan els fills i filles a lrsquoescola

bull Expectatives sobre lrsquoegravexit educatiu dels fills i filles

bull Enquesta a pares i mares



TAULA 2Dimensioacute oportunitats educatives en el temps no lectiu

SUBDIMENSIOacute OPORTUNITATS EDUCATIVES EN EL TEMPS NO LECTIU

FONT DrsquoINFORMACIOacute

Oferta drsquoeducacioacute no lectiva

bull Oferta drsquoactivitats no lectives a lrsquoescola bull Oferta drsquoactivitats no lectives fora

de lrsquoescolabull Oferta drsquoactivitats no lectives

durant lrsquoestiu bull Canals i materials de difusioacute de lrsquooferta

no lectiva bull Grau de coneixement de les oportunitats

no lectives que ofereix lrsquoentorn per part de les famiacutelies

bull Enquesta a governs locals

bull Enquesta a responsableseducadors de temps no lectiu


Acceacutes a lrsquoeducacioacute no lectiva

bull Acceacutes dels infants i adolescents a les activitats no lectives (fan o no fan activitats extraescolars i quines fan)

bull Acceacutes a activitats no lectives durant lrsquoestiu

bull Motius de les famiacutelies o dels infants per fer o no fer activitats no lectives



Perfil dels educadors de les activitats no lectives

bull Qualificacioacute del personal (especiacutefica sobre lrsquoactivitat social io pedagogravegica)

bull Formacioacute en educacioacute a temps completbull Diversitat de perfils educadors (perfils

especialistes socials educadors)


Didagravectica en lrsquoeducacioacute no lectiva

bull Diversitat drsquoestrategravegies didagravectiques utilitzades en lrsquoeducacioacute no lectiva

bull Objectius educatius de les activitats no lectives


Organitzacioacute bull Agents organitzadors drsquoactivitats no lectives (escola associacions de famiacutelies Ajuntament entitats empreses equipaments puacuteblics etc) i tipologia drsquoactivitats organitzada


gt gt gt




Impactes educatius

bull Ganes motivacioacute per anar a les activitats no lectives dels infants i adolescents

bull Sensacioacute drsquoaprenentatge i progreacutes bull Importagravencia i utilitat atribuiumlda a allograve que

srsquoapregravenbull Obtencioacute drsquoacreditacions que certifiquen

els coneixements assolits




bull Realitzacioacute drsquoactivitats socioculturals i educatives amb la famiacutelia (excursions sortides a celebracions parcs exposicions etc)

bull Uacutes dels recursos educatius de lrsquoentorn (biblioteques parcs centres ciacutevics passejos fluvials boscos etc)





TAULA 3Dimensioacute connexioacute drsquoaprenentatges

SUBDIMENSIOacute CONNEXIOacute DrsquoAPRENENTATGES FONT DrsquoINFORMACIOacute

Connexioacute entre docents i altres perfils educadors dins del centre educatiu

bull Pragravectiques de treball en equip entre docents i educadors preparacioacute conjunta drsquoactivitats per als alumnes o per a les famiacutelies discussioacute drsquoobjectius observacioacute i feedback mutu codocegravencia

bull Percepcioacute de colmiddotlaboracioacute entre docents i altres perfils drsquoeducadors

bull Participacioacute de perfils no docents en lrsquoequip directiu i en el claustre

bull Participacioacute o coordinacioacute amb docents en activitats no lectives dins del centre educatiu

bull Enquesta a responsa-bleseduca-dors de temps no lectiu


Connexioacute entre els centres educatius i altres agents educatius de lrsquoentorn

bull Nombre i tipologia drsquoagents educatius de lrsquoentorn que intervenen en lrsquoeducacioacute lectiva

bull Projectes i activitats conjuntes entre centres educatius i agents de lrsquoentorn

bull Projectes i activitats dissenyats conjuntament entre personal de lrsquoescola i de lrsquoentorn

bull Importagravencia atorgada a la relacioacute amb els actors de lrsquoentorn

bull Coneixement dels recursos de lrsquoentorn per part del professorat

bull Valoracioacute de les activitats no lectives en les qualificacions escolars

bull Participacioacute dels centres educatius en esdeveniments i celebracions de lrsquoentorn

bull Forccedila de les relacions entre els centres educatius i els agents de lrsquoentorn (escala des de la no relacioacute a lrsquoalianccedila estable)

bull Formalitzacioacute de convenis de cooperacioacutebull Obertura de les escoles o instituts (o algun

dels seus espais) a lrsquoentorn (per exemple biblioteca escolar patis)

bull Valoracioacute qualitativa de la cooperacioacute per part de les persones que hi intervenen





TAULA 4 Dimensioacute participacioacute i cooperacioacute educativa

SUBDIMENSIOacute PARTICIPACIOacute I COOPERACIOacute FONT DrsquoINFORMACIOacute

Participacioacute dels infants i adolescents

bull Uacutes drsquoestrategravegies pedagogravegiques destinades a fomentar la participacioacute i decisioacute de lrsquoalumnat a lrsquoaula

bull Espais i canals de consulta i decisioacute de lrsquoalumnat en els centres educatius (previsioacute drsquoespais de reflexioacute i consulta en lrsquoaula xarxes de delegats consells drsquoalumnes etc)

bull Sentiment de pertinenccedila a lrsquoescola de lrsquoalumnatbull Espais i canals de consulta i decisioacute

dels infants i adolescents en lrsquoentorn (consells drsquoinfants joves etc)

bull Alumnat vinculat a associacions de lrsquoentorn



Participacioacute de les famiacutelies en lrsquoescola

bull Frequumlegravencia de la comunicacioacute entre docenttutor i la famiacutelia (per exemple nombre de reunions per curs converses informals etc)

bull Ocasions de participacioacute en lrsquoescola obertes a les famiacutelies (festes xerrades suport en lrsquoaula sortides projectes etc)

bull Grau de coneixenccedila entre les famiacutelies bull Participacioacute de les famiacutelies en lrsquoAMPA de lrsquoescola bull Confianccedila de les famiacutelies en lrsquoescola bull Participacioacute en la definicioacute del Pla educatiu

de centre


Participacioacute de les famiacutelies en lrsquoeducacioacute no lectiva

bull Frequumlegravencia de la comunicacioacute entre educadors de les activitats no lectives i les famiacutelies (per exemple nombre de reunions per curs frequumlegravencia de converses informals etc)

bull Formes de participacioacute dels pares i mares en activitats no lectives

bull Confianccedila de les famiacutelies en els responsablesorganitzadors de les activitats no lectives i en els educadors


gt gt gt


SUBDIMENSIOacute PARTICIPACIOacute FONT DrsquoINFORMACIOacute

Ogravergans de decisioacute colmiddotlectiva

bull Existegravencia drsquoogravergans de decisioacute colmiddotlectiva (com consells educatius o escolars)

bull Activitat dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectiva (nombre de trobades comunicacioacute entre trobades)

bull Membres dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectivabull Representativitat de lrsquoeducacioacute lectiva i no

lectiva en els ogravergans de decisioacute colmiddotlectivabull Quumlestions drsquoeducacioacute a temps complet

abordades en aquests ogravergans (connexioacute lectiu i no lectiu equitat personalitzacioacute drsquoaprenentatges millora oportunitats educatives lectives i no lectives)

bull Importagravencia atorgada a aquests espais per part dels seus membres

bull Lideratge dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectiva en qui recau aquest lideratge

bull Recursos per exercir el lideratge (recursos humans coneixements instruments de planificacioacute capacitat de financcedilament de supervisioacute drsquoavaluacioacute)

bull Vinculacioacute i participacioacute en altres xarxes educatives (per exemple Xarxes i aliances intermunicipals)






TAULA 5Dimensioacute personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge

SUBDIMENSIOacute DIMENSIOacute PERSONALITZACIOacute DE LrsquoAPRENENTATGE FONT DrsquoINFORMACIOacute

Educacioacute lectiva

bull Accioacute tutorial i drsquoorientacioacute en lrsquoeducacioacute lectivabull Establiment drsquoobjectius i activitats

personalitzades en funcioacute dels interessosbull Pragravectiques drsquoavaluacioacute inicial de lrsquoalumnat bull Opcions de treball sobre continguts escollits

per lrsquoalumne durant el temps lectiubull Opcions de treball autogravenom dins del temps lectiubull Prescripcioacute dlsquoactivitats no lectives per part dels

tutors o orientadors en funcioacute dels interessos de lrsquoinfant o adolescent

bull Foacutermules de suport individual dins de lrsquoaula (codocegravencia suport entre iguals treball per racons etc)

bull Adaptacioacute de les activitats lectives a les necessitats educatives especials (incloses altes capacitats)

bull Adaptacioacute dels deures als objectius de cada infant o adolescent

bull Inclusioacute de les propostes dels infants i adolescents en la programacioacute drsquoactivitats

bull Sensacioacute de les famiacutelies que es potencien els interessos i les capacitats dels seus fills

bull Uacutes de noves tecnologies com a eina per a la personalitzacioacute drsquoaprenentatges




Educacioacute no lectiva

bull Lliure eleccioacute de les activitats no lectives per part dels infants i adolescents

bull Adaptacioacute de les activitats no lectives a les necessitats educatives especials (incloses altes capacitats)

bull Opcions de suport educatiu personalitzat en temps no lectiu per afavorir lrsquoegravexit escolar

bull Escolta i resposta a les propostes drsquoactivitats no lectives dels infants i adolescents


bull Enquesta a responsa-bleseducadors de temps no lectiu



TAULA 6Dimensioacute cura i benestar

SUBDIMENSIOacute CURA I BENESTAR FONT DrsquoINFORMACIOacute

Salut bull Estat de salut (autopercepcioacute de lrsquoinfant o de la famiacutelia)

bull Siacutemptomes o diagnogravestics de trastorns malalties dolegravencies o discapacitats

bull Faltes drsquoassistegravencia a classe per motius de salutbull Nombre drsquoagravepats realitzats al diabull Acompanyament adult durant els agravepats principals

del dia (dinar sopar)bull Sensacioacute drsquoenergia durant el dia dels infants

i adolescentsbull Incidegravencia de lrsquoobesitatbull Consums de risc (tabac alcohol drogues

pantalles psicofagravermacs etc)bull Pragravectiques sexuals de risc




Estat emocional

bull Optimisme respecte al propi futurbull Autoconcepte (habilitats punts forts i febleshellip)bull Comunicacioacute significativa amb la famiacutelia

(ocasions per conversar en el dia a dia sobre temes drsquointeregraves de lrsquoinfant o adolescent)

bull Realitzacioacute conjunta de tasques domegravestiques amb la famiacutelia




Convi-vegravencia i inclusioacute

bull Comportament de lrsquoalumnat dins de lrsquoaula (clima de convivegravencia)

bull Pragravectiques de cooperacioacute entre lrsquoalumnatbull Nivell de conflictivitat en els centres educatius

(en les aules en el pati en el menjador etc)bull Implicacioacute de lrsquoalumnat en el manteniment

correcte dels espais i materials educatiusbull Sentiment de ser acceptat i valorat per part del

professorat companys educadorsbull Xarxa drsquoamistats en lrsquoescola o institutbull Xarxa drsquoamistats fora de lrsquoescola o institut






TAULA 7Dimensioacute equitat

SUBDIMENSIOacute EQUITAT FONT DrsquoINFORMACIOacute

Variables sociodemo-gragravefiques que generen desigualtats educatives (es mesura la desigualtat educativa en funcioacute drsquoaquestes variables)

bull Nivell drsquoestudis del pare i la marebull Ingressos mensuals de la llar familiarbull Tipus drsquounitat de convivegravencia (nombre

de cuidadors adults a la llar)bull Origen geogragravefic (lloc de naixement de

lrsquoinfant o adolescent del pare i de la mare)bull Horaris laborals dels cuidadors principals

(pare mare o altres)bull Estat de salut dels cuidadors principals

(pare mare o altres)bull Temps disponible diagraveriament per estar

amb els fillsbull Residegravencia en un entorn urbagrave o rural bull Segregacioacute social del territori de

residegravenciabull Titularitat del centre educatiubull Recursos de desplaccedilament mobilitat

de la famiacuteliabull Etapa educativa de lrsquoinfantbull Sexe de lrsquoinfant



Recursos de lrsquoescola o institut per reduir les desigualtats educatives

bull Mesures drsquoacollida de lrsquoalumnat nouvingutbull Disponibilitat de menjador en el centre

educatiubull Disponibilitat de zones de tranquilmiddotlitat

o descans al centre educatiubull Disponibilitat de suport escolar (per fer

deures i tasques escolars) en el centre educatiu

bull Preu de les activitats de cura del centre educatiu (menjador acollida)

bull Disponibilitat drsquoactivitats no lectives en el centre educatiu

bull Preu de les activitats no lectives del centre educatiu

bull Segregacioacute social del centre educatiu (per nivell drsquoingressos estudis o origen de les famiacutelies)


gt gt gt



Recursos de lrsquoentorn per reduir les desigualtats educatives

bull Diversitat drsquoopcions (oferta) drsquoeducacioacute no lectiva

bull Preu de les activitats no lectives de lrsquoentorn

bull Disponibilitat de suport escolar (per fer deures i tasques escolars) en lrsquoentorn


Poliacutetica drsquoigualtat social

bull Subvencions als centres per cobrir despeses educatives de les famiacutelies

bull Ajuts econogravemics a les famiacutelies per pagar el material escolarllibres i sortides escolars

bull Subvencioacute de les activitats no lectives incloses les de suport escolar

bull Ajuts econogravemics a les famiacutelies per pagar les activitats no lectives i els serveis de cura inclograves el suport escolar

bull Condicions per accedir als ajuts econogravemics


Desigualtats que afecten el personal docent i educador

bull Condicions laborals del personal docent i educador (jornada estabilitat laboral salari)





Dades actualment disponibles a Catalunya per mesurar lrsquoEducacioacute 360 potencials i limitacions

En lrsquoapartat anterior hem vist dimensions i indicadors que operativitzen lrsquoeducacioacute a temps complet eacutes a dir que expressen en termes observables aquest fenomen seguint les experiegravencies drsquoavaluacioacute dels Estats Units i Alemanya

En aquest apartat abordarem quines dades hi ha actualment disponibles a Catalunya per mesurar lrsquoeducacioacute a temps complet Eacutes a dir quines ex-periegravencies i precedents tenim en la recollida de dades sobre educacioacute a temps complet i quines potencialitats i limitacions presenten per crear indicadors drsquoEducacioacute 360 o educacioacute a temps complet

La revisioacute de les fonts de dades existents ens porta a identificar set fonts de dades principals que actualment ens aporten indicadors uacutetils per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 Exposem a continuacioacute cadascuna drsquoaquestes fonts i en destaquem els principals avantatges i limitacions des del punt de vista de lrsquoEducacioacute 360

Les fonts de dades que comentarem soacuten

1 Estadiacutestica del Departament drsquoEducacioacute (Generalitat de Catalunya)2 Edubarogravemetre (Fundacioacute Jaume Bofill)3 Enquesta de Salut de Catalunya (Departament de Salut de la Gene-

ralitat de Catalunya)4 Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals (Fundacioacute Pi i Sunyer)5 Diagnosi de Plans Educatius i Plans drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (go-

verns locals)6 Enquesta drsquohagravebits relacionats amb la salut (4t drsquoESO) (Salut Puacutebli-

ca Diputacioacute de Barcelona)


7 Altres fonts que aporten indicadors puntuals a) Registres dels ajuntamentsb) Estudis de lrsquoObservatori Catalagrave de lrsquoEsportc) Enquesta de pressupostos familiars INE (Institut Nacional drsquoEs-

tadiacutestica)d) Enquesta de condicions de vida Idescat i lrsquoINEe) Recerques puntuals (universitats fundacions etc)

Estadiacutestica del Departament drsquoEducacioacute (Generalitat de Catalunya)

Els principals avantatges de les dades aportades pel Departament drsquoEdu-cacioacute soacuten la seva oficialitat representativitat de tot el territori catalagrave (co-brint tots els municipis) a meacutes de la visioacute diacrogravenica al llarg del temps ja que soacuten dades de periodicitat anual consolidada

Pel que fa a la informacioacute recollida respon sobretot a les funcions de planificacioacute del Departament com soacuten garantir lrsquoescolaritzacioacute obligatograve-ria i la distribucioacute de recursos entre els centres reglats Soacuten dades que ens permeten calcular taxes drsquoescolaritzacioacute a les diferents etapes distribu-cioacute de lrsquoalumnat per variables bagravesiques com curs municipi de residegravencia sexe origen tipus de centre ragravetios drsquoalumnat dins les aules i distribucioacute de lrsquoalumnat amb necessitats educatives especials

Podem copsar tambeacute alguns indicadors de resultats educatius com les taxes de graduacioacute o repeticioacute Via demanda especiacutefica tambeacute es poden obtenir els resultats de les proves de competegravencies bagravesiques per a dife-rents nivells territorials

Tanmateix com a principals limitacions per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 aquesta font de dades no ens aporta informacioacute sobre qualitat i innovacioacute pedagogravegica dels centres ni serveis de cura i drsquoeducacioacute no lectiva associ-ats al projecte educatiu com tampoc dels vincles de cooperacioacute amb


lrsquoentorn les estrategravegies de participacioacute i de personalitzacioacute dels itineraris drsquoaprenentatge que implementen els centres educatius Drsquoaltra banda la informacioacute teacute a veure amb registres administratius (de matriacutecules dictagrave-mens resultats) i no podem aproximar-nos des drsquoaquesta font a les pragravec-tiques ni percepcions de les famiacutelies de lrsquoalumnat o dels docents ni interrelacionar aquestes pragravectiques i percepcions amb resultats i impac-tes educatius

En definitiva no eacutes una font drsquoinformacioacute que ens permeti una mira-da sis tegravemica de lrsquoeducacioacute en clau 360 ni relacionar accions i impactes Tanmateix ens dona la informacioacute bagravesica sobre lrsquounivers de referegravencia i per tant seragrave una font de dades clau a lrsquohora de planificar la mostra de qualsevol recollida drsquoinformacioacute amb criteris de representativitat en ter-mes territorials drsquoetapa educativa de tipologia de centres i de composi-cioacute demogragravefica de lrsquoalumnat

La Taula 8 que es presenta a continuacioacute resumeix els indicadors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens dona directament o indirectament alguna informacioacute

TAULA 8Departament drsquoEducacioacute (Generalitat de Catalunya)

SUBJECTE DE LA INFORMACIOacute INDICADORS DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIODICITAT UNITAT

MIacuteNIMA

Registres administratius

bull Taxa drsquoescolaritzacioacute en les diferents etapes educatives

bull Ragravetios drsquoalumnes per aula tipus de centre etapa i curs

bull Origen geogragravefic de lrsquoalumnat (distribucioacute procedegravencies)

bull Alumnat amb necessitat especiacutefica de suport educatiu (distribucioacute tipus de necessitat)

Anual Municipi

gt gt gt


Edubarogravemetre (Fundacioacute Bofill)

LrsquoEdubarogravemetre eacutes una plataforma drsquoenquestacioacute posada en marxa per la Fundacioacute Jaume Bofill lrsquoany 2017 Des drsquoaleshores ha fet dues enquestes a famiacutelies i dues enquestes a personal docent La plataforma ha creat un pool de persones adherides disposades a respondre a les diverses enques-tes de lrsquoEdubarogravemetre si beacute cada enquesta concreta es complementa amb altres eines de difusioacute i captacioacute de persones a enquestar

Pel que fa a la informacioacute recollida srsquoadapta a les liacutenies de recerca de la Fundacioacute Jaume Bofill i als projectes que impulsa entre els quals lrsquoEdu-cacioacute 360 Eacutes per aixograve que en les diferents onades ha recollit indicadors

SUBJECTE DE LA INFORMACIOacute INDICADORS DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIO-

DICITATUNITAT MIacuteNIMA


bull Rendiment escolar (promocioacute repeticioacute avaluacions per curs)

bull Taxa de graduacioacute a lrsquoESO Batxillerat i Formacioacute Professional

bull Acceacutes a estudis postobligatorisbull Disponibilitat de biblioteca escolar

i activitats (colmiddotleccioacute hores drsquoobertura setmanal i preacutestecs durant el curs)

bull Equipaments i usos de les TIC als centres (recursos digitals dels alumnes usos dels ordinadors etc)

bull Poblacioacute no ocupada de 18 a 24 anys que no cerca estudis

bull Segregacioacute (iacutendex de dissimilitud) de lrsquoalumnat estranger NESE i amb progenitors amb nivell drsquoestudis bagravesics o inferiors)

bull Matriacutecula vivabull Distribucioacute de lrsquoalumnat entre el sector

puacuteblic i privat

Anual Municipi

Els indicadors de segregacioacute escolar soacuten calculats pel Siacutendic de Greuges amb dades del Depar-tament drsquoEducacioacute Font elaboracioacute progravepia amb informacioacute del Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya httpensenyamentgencatcatcadepartamentestadistiques


clau drsquoEducacioacute 360 tant des de la perspectiva de les famiacutelies com dels docents Les diferents onades han anat incorporant-hi meacutes indicadors en clau 360 Si beacute encara no srsquohan abordat tots seria molt factible introdu-ir-los progressivament

La pertinenccedila dels indicadors eacutes per tant el principal avantatge drsquoaques-ta font juntament amb el fet que aquests indicadors abasten tant el temps lectiu com no lectiu Aixograve ens permet una anagravelisi interrelacionada en clau sistegravemica entre indicadors dels diferents agravembits educatius infe-rint possibles impactes i models explicatius A meacutes la unitat drsquoanagravelisi famiacutelies i docents ens permet tambeacute inferir lrsquoefecte de variables sociode-mogragravefiques i de les pragravectiques i actituds concretes de les persones Un avantatge addicional eacutes el fet que lrsquoEdubarogravemetre eacutes un projecte de dades obertes de manera que els arxius de microdades estan disponibles al puacute-blic i soacuten un recurs compartit per a la recerca

Com a principals limitacions per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 hem de des-tacar que lrsquoEdubarogravemetre no sempre treballa amb mostres representati-ves Les onades drsquoenquestacioacute que han circulat uacutenicament en liacutenia han aconseguit representativitat en termes drsquoetapes educatives titularitat dels centres i territori (Catalunya) perograve no en canvi quant a perfils socials de les famiacutelies Es troben de fet biaixos en el nivell drsquoestudis de les famiacutelies i la seva procedegravencia principalment que no sempre es poden ponderar adequadament Aquests biaixos srsquohan pogut controlar en alguna ocasioacute gragravecies a una mostra de control via telefogravenica que siacute que ha garantit una representativitat social perograve aquesta no ha estat una pragravectica sistemagravetica

En el cas de les enquestes a docents no srsquohan detectat biaixos a nivell drsquoetapes educatives territori titularitat dels centres ni perfil demogragravefic del professorat si beacute hi poden haver biaixos pel que fa a la liacutenia peda -gogravegica dels centres i lrsquoorientacioacute vers la innovacioacute En qualsevol cas la dis po ni bilitat de censos sobre centres educatius admetria una bona es-tratificacioacute de la mostra i la seleccioacute aleatograveria de centres educatius on dirigir lrsquoenquesta dins de cada estrat


Finalment la periodicitat de les enquestes de lrsquoEdubarogravemetre ha estat irregular aixiacute com tambeacute la repeticioacute dels indicadors clau per a lrsquoEduca-cioacute 360 de manera que caldragrave veure fins a quin punt aquesta plata forma podragrave oferir una mirada diacrogravenica del desenvolupament de lrsquoeducacioacute a temps complet a Catalunya A continuacioacute la taula resumeix els indica-dors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens atorga informacioacute

TAULA 9Edubarogravemetre (Fundacioacute Bofill)

SUBJECTE DE LA

INFORMACIOacuteINDICADORS DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIO-


Pares i mares amb fills i filles en edat drsquoescolarit-zacioacute

bull Possibilitat de pagar uns bons estudis o suports educatius

bull Percepcioacute drsquoacompanyament personalitzat per part del tutor o tutora

bull Percepcioacute de preparacioacute del tutor per fer un acompanyament personalitzat del fill o filla

bull Percepcioacute drsquoesforccedil per part del centre per acompanyar de manera personalitzada lrsquoalumnat

bull Percepcioacute de capacitat del professorat per motivar el fill o filla

bull Confianccedila que professors ajudarien el fill o filla en cas de dificultat

bull Disponibilitat de temps per acompanyar els estudis del fill o filla

bull Coneixements per ajudar el fill i filla a fer deures explicar-li coses que no hagi entegraveshellip

bull Frequumlegravencia amb la qual srsquoajuda el fill filla a fer els deures o a planificar lrsquoestudi

bull Disponibilitat drsquoinformacioacute per ajudar el fill o filla

bull Comunicacioacute amb la tutora o el tutor del fill o filla

bull Actitud de les famiacutelies vers la innovacioacute al centre

Espo-ragravedi-ca

Pare mare que contesta lrsquoenquesta (anonimit-zatada)

gt gt gt



MIacuteNIMA

Pares i mares amb fills i filles en edat drsquoescolaritzacioacute

bull Frequumlegravencia amb la qual es motiva el filla a llegir

bull Frequumlegravencia amb la qual es comenta amb el fill o filla com ha anat a lrsquoescola

bull Hagravebits de comunicacioacute i de fer coses conjuntament amb el fill o filla

bull Extraescolars que fa el fill o filla dins o fora de lrsquoescola

bull Valoracioacute de les activitats extraescolars que fa el fill o filla

bull Objectius i valors atorgats a lrsquoeducacioacute no lectiva

Esporagravedica Pare mare que contesta lrsquoenquesta (anonimitzat ada)

Docents drsquoescoles i instituts puacuteblics i concertats

bull Hagravebit drsquoexplicar a les famiacutelies la importagravencia de les activitats no lectives del centre

bull Competegravencies docents (autopercepcioacute)

bull Actitud vers la innovacioacute educativa

bull Pragravectiques drsquoinnovacioacute aplicades al centre educatiu

bull Actituds envers la transversalitzacioacute curricular

bull Actituds envers nous models drsquoavaluacioacute

bull Actituds envers el treball cooperatiu

bull Percepcioacute de millora dels processos drsquoaprenentatge

bull Hagravebit drsquoexplicar a les famiacutelies el que fan els alumnes durant el temps lectiu

bull Hagravebit drsquoexplicar a les famiacutelies com ajudar el seu fill o filla perquegrave li vagi beacute el curs

Esporagravedica Docent que contesta lrsquoenquesta (anonimit-zat)

Font elaboracioacute progravepia amb informacioacute de lrsquoEdubarogravemetre httpsedubarometrecat


Enquesta de Salut de Catalunya (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya)

LrsquoEnquesta de Salut de Catalunya eacutes un instrument del Departament de Salut que aporta informacioacute poblacional rellevant per a la definicioacute i lrsquoavaluacioacute de les poliacutetiques de salut Des de lrsquoany 2010 es realitza de ma-nera anual a una mostra de 5000 persones enquestades a domicili LrsquoES-CA eacutes una estadiacutestica oficial prevista en el Pla estadiacutestic de Catalunya vigent la qual cosa dota aquest instrument drsquouna estabilitat i qualitat que la fa realment uacutetil per a la millora de les poliacutetiques de salut tambeacute a nivell local perquegrave els ajuntaments prenen aquesta enquesta com a refe-regravencia per als seus estudis drsquoabast municipal

Pel que fa a la informacioacute recollida i drsquoacord amb els objectius especiacute-fics de lrsquoenquesta srsquoaborda lrsquoestat de salut lrsquouacutes dels serveis sanitaris i els estils de vida saludables Eacutes dins drsquoaquest agravembit (estils de vida saluda-bles) on srsquoinclouen una segraverie drsquoindicadors que tambeacute soacuten clau des drsquouna perspectiva drsquoEducacioacute 360 Alguns drsquoaquests indicadors tenen a veure amb la realitzacioacute drsquoactivitats extraescolars esportives i no esportives per part dels infants menors de 15 anys aixiacute com altres indicadors relacionats amb els resultats educatius el benestar emocional i relacional consums de risc i hagravebits de cura amb impacte sobre lrsquoeducacioacute

El gran punt fort drsquoaquesta enquesta eacutes la seva metodologia i consolida-cioacute es treballa amb criteris de magravexima representativitat social gragravecies a una mostra elevada mostreig aleatori estratificat i entrevista a domicili La seva consolidacioacute ens permet actualment una anagravelisi diacrogravenica sense interrupcions Les microdades estan a disposicioacute dels investigadors pregrave-via solmiddotlicitud

Com a principals limitacions per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 lrsquoenquesta no aprofundeix en la tipologia drsquoactivitats extraescolars que realitzen els infants ni en elements educatius no directament relacionats amb la sa-lut com pugui ser la personalitzacioacute educativa la connexioacute lectiu i no


lectiu o les pragravectiques de participacioacute i cooperacioacute educativa ja que soacuten aspectes que srsquoallunyen de lrsquoobjectiu propi drsquoaquesta enquesta Drsquoaltra banda les preguntes sobre els infants menors de 15 anys soacuten contestades pel seu tutora en la famiacutelia de manera que les respostes estan mitjanccedila-des per aquest agent sense saber fins a quin punt coincideixen amb les respostes que donaria lrsquoinfant o adolescent directament

A continuacioacute la taula resumeix els indicadors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens aporta informacioacute

TAULA 10Enquesta de Salut de Catalunya (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya)

SUBJECTE DE LA

INFORMACIOacuteINDICADORS CLAU DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIODICITAT UNITAT MIacuteNIMA

Referent adult drsquoinfants menors de 15 anys

bull Diesminuts drsquoactivitats extraescolars esportives per setmana (infants de 3 a 14 anys)

bull Diesminuts drsquoactivitats extraescolars no esportives per setmana (infants de 3 a 14 anys)

bull Sensacioacute de lrsquoinfant de tenir temps propi

bull Sensacioacute de lrsquoinfant de poder triar quegrave fer en el temps lliure

bull Resultats educatius (com li va lrsquoescola a lrsquoinfant)

bull Dies que lrsquoinfant juga al parc o al carrer (infants de 3 a 14 anys)

bull Situacions de dependegravencia discapacitat o trastorn de salut en lrsquoinfant

bull Temps de lleure sedentari per diabull Temps de lleure actiu per diabull Prevalenccedila de sobrepegraves

(0 a 14 anys)

Anual Paremare que contesta lrsquoenquesta Per territoris lrsquoenquesta eacutes representativa a nivell de regioacute sanitagraveria (Lleida Camp de Tarragona Terres de lrsquoEbre Girona Catalunya Central Alt Pirineu i Aran Barcelona)

gt gt gt


Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals (Fundacioacute Pi i Sunyer)

El Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals de la Fundacioacute Pi i Sunyer es re-peteix periogravedicament des de 2008 Estagrave adreccedilat als tegravecnics io responsa-bles dels ajuntaments de meacutes de 10000 habitants de Catalunya i recull informacioacute sobre les actuacions de determinades poliacutetiques puacutebliques entre les quals hi ha lrsquoeducacioacute

SUBJECTE DE LA INFORMACIOacute INDICADORS CLAU DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIODICITAT UNITAT MIacuteNIMA


bull Hores diagraveries de son (0 a 14 anys)

bull Dies que esmorza abans de sortir de casa (de 3 a 14 anys)

bull Consum setmanal de menjar ragravepid snacks begudes amb sucre (de 3 a 14 anys)

bull Sensacioacute de lrsquoinfant drsquoestar en forma

bull Sensacioacute de lrsquoinfant de tenir energia

bull Estat drsquoagravenim percebut en lrsquoinfantbull Diversioacute amb amics i amiguesbull Comportament (amb

professorat companys a casa)bull Capacitat drsquoatencioacute de lrsquoinfantbull Deteccioacute de problemes de salut

mentalbull Mitjagrave de transport per anar a

lrsquoescola o institut (3 a 14 anys)bull Prevalenccedila de consum de tabac

(15 anys o meacutes)bull Prevalenccedila de consum de risc

drsquoalcohol (15 anys o meacutes)


Font elaboracioacute progravepia amb informacioacute del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya httpssalutwebgencatcatcael_departamentestadistiques_sanitariesenquestesesca


Pel que fa a la informacioacute recollida estagrave destinada a copsar lrsquoexercici i el desenvolupament de les competegravencies en educacioacute dels ens locals Aquestes competegravencies abasten la colmiddotlaboracioacute amb les escoles i insti-tuts lrsquoaportacioacute de recursos educatius en el temps lectiu lrsquoimpuls drsquoopor-tunitats educatives en el temps no lectiu lrsquoaportacioacute drsquoajuts econogravemics per igualar les oportunitats educatives dels infants i la dinamitzacioacute de xarxes territorials de cooperacioacute entre agents educatius Es tracta drsquoas-pectes clau per a lrsquoEducacioacute 360

Per tant un gran punt fort drsquoaquesta font de dades eacutes la seva consolidacioacute i la pertinenccedila de molts dels seus indicadors abastant tant el temps lec-tiu com no lectiu la cooperacioacute entre agents i el foment de lrsquoequitat Aixograve ens permet fer una anagravelisi multivariable de correlacioacute entre agravembits edu-catius i tipificar les poliacutetiques educatives locals segons la seva orientacioacute a lrsquoEducacioacute 360 Eventualment aquest aspecte es podria correlacionar amb perfils demogragravefics dels municipis i tipologies organitzatives dels ajuntaments Les dades desagregades del Panel es poden solmiddotlicitar a la Fundacioacute Pi i Sunyer

Com a principals limitacions per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 hem de destacar que alguns dels indicadors soacuten poc precisos i aixograve en dificulta la interpretacioacute Eacutes a dir sovint es copsa si es fa o no una determinada pragravec-tica des de lrsquoajuntament perograve no obtenim informacioacute de com es fa ni amb quina intensitat ni quin abast teacute aquesta pragravectica Drsquoaltra banda el ven-tall de liacutenies drsquoaccioacute que desenvolupen els ajuntaments en lrsquoagravembit no lec-tiu eacutes poc exhaustiva i recull de manera insuficient algunes de les liacutenies drsquoaccioacute emergents en lrsquoagravembit local i que soacuten drsquoespecial interegraves per a lrsquoEdu-cacioacute 360 Drsquoaltra banda no cobreix els municipis de menys de 10000 habitants La representativitat eacutes per tant per a una tipologia de muni-cipis perograve no per al conjunt de Catalunya

A continuacioacute la taula resumeix els indicadors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens ofereix in for-macioacute


TAULA 11Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals (Fundacioacute Pi i Sunyer)

SUBJECTE DE LA INFORMACIOacute INDICADORS CLAU DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIODI-

CITATUNITAT MIacuteNIMA

Tegravecnics io responsables dels ajunta-ments de meacutes de 10000 habitants de Catalunya

bull Recursos humans de lrsquoAjuntament dedicats a educacioacute

bull Espais de treball transversal en educacioacute dins de lrsquoAjuntament

bull Prioritats de la poliacutetica educativabull Disponibilitat de plans educatiusbull Disponibilitat de dades sobre

educacioacutebull Estrategravegies drsquoescolaritzacioacute

equilibradabull Formes de colmiddotlaboracioacute amb els

centres educatiusbull Agents del territori que intervenen en

actuacions amb els centres educatiusbull Organitzacioacute drsquoactivitats educatives

dins lrsquohorari lectiubull Activitats educatives organitzades

per lrsquoAjuntament meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiu

bull Agents del territori que intervenen en actuacions educatives no lectives

bull Beques i ajuts a lrsquoescolaritatbull Pressupost destinat a diferents

serveis i poliacutetiques educativesbull Participacioacute i lideratge en xarxes

locals drsquoeducacioacutebull Participacioacute en xarxes intermunicipals

drsquoeducacioacutebull Rol dins de les xarxes (lideratge

colmiddotlaboracioacute financcedilament)bull Mecanismes de participacioacute ciutadana

en lrsquoagravembit drsquoeducacioacute (consell escolar consells infantils i juvenils processos participatius)

Bianual Ajuntaments (de meacutes de 10000 habitants)

Font elaboracioacute progravepia amb informacioacute de la Fundacioacute Pi i Sunyer Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals httpspisunyerorgpanel-de-politiques-publiques-localsprojecteseducacio2018


Estudis de diagnosi de Plans Educatius i Plans drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (governs locals)

Eacutes habitual que els ajuntaments disposin de plans drsquoactuacioacute com soacuten Plans Educatius mdashen conveni amb la Generalitat (Plans Educatius drsquoEn-torn) o propis de lrsquoajuntament (Plans Educatius Locals plans de ciutatvila educadora o plans drsquoInfagravencia i Adolescegravencia sovint amb suport de les diputacions provincials) Lrsquoelaboracioacute drsquoaquests plans ve precedida drsquoestudis de diagnosi que en ocasions recullen dades drsquoeducacioacute en clau drsquoec osistema abastant les oportunitats educatives lectives i no lec-tives del municipi4 Destaquen en aquest sentit les enquestes realitzades a infants i adolescents pares i mares professorat i educadors arran drsquoaquests estudis de diagnosi

El punt fort drsquoaquests estudis de diagnosi eacutes que incorporen en mesura creixent en el seu disseny una logravegica drsquoEducacioacute 360 i per tant aborden indicadors de les diferents dimensions (oportunitats drsquoeducacioacute lectiva i no lectiva connexioacute drsquoaprenentatges personalitzacioacute dels itineraris educatius participacioacute i cooperacioacute equitat cura i benestar) A meacutes te-nen en compte la necessitat de recollir visions complementagraveries per part dels diferents protagonistes de la comunitat educativa Aquesta recollida es fa a meacutes cercant la magravexima representativitat social de les respostes

El principal punt feble en canvi eacutes que es tracta drsquoestudis molt locals no extrapolables a unitats territorials meacutes agravemplies i que possiblement no tindran una periodicitat en el temps A meacutes les dades sovint no es fan puacutebliques i queden com a material intern de lrsquoAjuntament

A continuacioacute la taula resumeix els indicadors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens aporta infor-macioacute (basat en la revisioacute dels Plans educatius i els Plans drsquoInfagravencia i

4 Vegeu per exemple el Pla Local drsquoEducacioacute de Cassagrave de la Selva httpswwwcassacatPDFPLEindexhtml


Adolescegravencia de Martorell Sitges Vilanova i la Geltruacute Montornegraves del Vallegraves Cassagrave de la Selva Llinars del Vallegraves Rubiacute Sabadell Sant Esteve Sesrovires Sant Cugat Sesgarrigues i Manresa)

TAULA 12Enquesta de Plans Educatius i Plans drsquoInfagravencia i Adolescegravencia



Alumnes de cicle superior de primagraveria i drsquoESO

bull Recursos dins la llar per a lrsquoestudibull Mitjagrave de desplaccedilament a lrsquoescolainstitutbull Sentiment drsquoacceptacioacute per part del

professorat i dels companysbull Assistegravencia a sortides i cologravenies escolarsbull Disponibilitat dels llibres i material

escolarbull Resultats acadegravemicsbull Acceacutes a suport educatiubull Intencioacute de continuar els estudis despreacutes

de lrsquoESObull Pragravectica drsquoextraescolars per tipusbull Satisfaccioacute amb les extraescolars

realitzadesbull Voluntarietat de les activitats

extraescolarsbull Motius per a no fer activitats

extraescolarsbull Assistegravencia a casals drsquoestiubull Uacutes drsquoequipaments municipalsbull Hagravebits drsquoalimentacioacutebull Hora drsquoanar a dormirbull Sensacioacute drsquoenergiabull Comunicacioacute amb la famiacuteliabull Activitats educatives amb la famiacuteliabull Entreteniments durant el temps lliure

(pantalles lectura joc a lrsquoaire lliure etc)bull Satisfaccioacute amb el temps no lectiu bull Unitat de convivegravencia (persones amb qui

es conviu a la llar)bull Lloc de naixement propi i del pare i mare

A deman-da dels ajunta-ments

Infant o adolescent que contesta lrsquoenquesta

A nivell territorial eacutes nomeacutes represen-tativa a nivell local drsquoaquells municipis que han realitzat lrsquoenquesta

gt gt gt


bull Etapa educativabull Titularitat del centre educatiubull Propostes per millorar lrsquoeducacioacute

a lrsquoescola i al municipi

SUBJECTE DE LA INFORMACIOacute INDICADORS CLAU DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIODICITAT UNITAT

MIacuteNIMA

Famiacuteliesdrsquoinfants iadolescents

bull Confianccedila general en lrsquoescolabull Valoracioacute de les qualitats del

centre innovacioacute personalitzacioacute exigegravencia instalmiddotlacions recursoshellip

bull Dificultats escolars dels fills o filles

bull Formes drsquoacompanyament escolar dels fills o filles

bull Valoracioacute relacioacute famiacutelia-escolabull Relacioacute amb altres famiacuteliesbull Formes de participacioacute escolarbull Extraescolars dins de lrsquoescola

que fa el fill o fillabull Extraescolars fora de lrsquoescola

que fa el fill o fillabull Valoracioacute extraescolarsbull Valoracioacute del municipi com

a territori educatiubull Uacutes drsquoequipaments

socioeducatiusbull Ajuts econogravemics rebutsbull Uacutes del temps lliure en famiacuteliabull Edatbull Paiacutes de naixementbull Anys de residegravencia al municipibull Nivell drsquoestudisbull Situacioacute laboralbull Nombre de fills i fillesbull Titularitat del centre educatiubull Etapa educativa del fill i fillabull Sexebull Propostes per millorar lrsquoeducacioacute


A demanda dels ajunta-ments

Paremare que contesta lrsquoenquesta

A nivell territorial eacutes nomeacutes representa-tiva a nivell local drsquoaquells municipis que han realitzat lrsquoenquesta

gt gt gt




Docents bull Dificultats educatives detectades en lrsquoalumnat

bull Recursos humans i materials de lrsquoescola per atendre les dificultats educatives

bull Intensitat de la relacioacute amb les famiacuteliesbull Formes de treball conjunt amb

lrsquoAjuntament bull Colmiddotlaboracioacute amb altres agents

recursos i equipaments de lrsquoentornbull Colmiddotlaboracions desitjades per millorar

la qualitat pedagogravegica bull Coneixement de lrsquooferta drsquoactivitats

no lectives del municipi bull Accions per afavorir lrsquoacceacutes a

lrsquoeducacioacute no lectiva dels alumnesbull Valoracioacute de les oportunitats

educatives no lectives bull Propostes per millorar lrsquoeducacioacute



Docent que contesta lrsquoenquesta


Educadors bull Tipologia drsquoactivitat no lectiva que realitza

bull Objectius educatius de lrsquoactivitat no lectiva

bull Perfil de lrsquoalumnat que accedeix a lrsquoactivitat no lectiva

bull Canals de difusioacute de les oportunitats drsquoeducacioacute no lectiva

bull Pragravectiques de cooperacioacute amb el personal docent drsquoescoles i instituts

bull Pragravectiques de cooperacioacute amb altres recursos drsquoeducacioacute no lectiva del municipi

bull Pragravectiques de cooperacioacute amb lrsquoAjuntament

bull Propostes per millorar lrsquoeducacioacute al municipi


Educador a que contesta lrsquoenquesta


Font elaboracioacute progravepia a partir de la consulta de Plans Locals Educatius i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia


Enquesta drsquohagravebits relacionats amb la salut (4t drsquoESO) (Salut Puacuteblica Diputacioacute de Barcelona)

Aquesta enquesta teacute com a objectiu facilitar informacioacute sobre la percep-cioacute de lrsquoestat de salut i els estils de vida dels adolescents de 4t drsquoESO Es realitza des de lrsquoany 2015 als ens locals de la proviacutencia de Barcelona que ho solmiddotliciten al Servei de Salut Puacuteblica de la Diputacioacute de Barcelona El 2019 srsquohavien realitzat enquestes a 57 municipis amb una participacioacute de meacutes de 10600 alumnes Es tracta drsquouna enquesta autoadministrada a lrsquoaula dels instituts

El principal avantatge drsquoaquesta enquesta eacutes que estagrave dirigida als matei-xos adolescents i per tant recull la seva visioacute en primera persona Es recullen indicadors de benestar personal i consums de risc que es poden relacionar amb diferents pragravectiques educatives i de lleure Els principals desavantatges per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 eacutes el fet de no aprofundir en els diferents tipus drsquoactivitats i resultats educatius A meacutes les dades nomeacutes soacuten accessibles a lrsquoajuntament que ha fet la demanda drsquoenquesta sense que estiguin disponibles a altres investigadors Drsquoaltra banda la seva repeticioacute al llarg del temps no estagrave assegurada per als mateixos mu-nicipis i la seva representativitat territorial es limita als municipis de la proviacutencia de Barcelona

A continuacioacute la taula resumeix els indicadors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens aporta infor-macioacute


Fonts que aporten indicadors puntuals

Finalment mencionarem algunes fonts addicionals que ens aporten in-dicadors puntuals (aiumlllats) sobre lrsquoEducacioacute 360 Els destaquem aquiacute per la rellevagravencia de la font i perquegrave alguns dels indicadors poden ser cen-trals en una proposta drsquooperativitzacioacute de lrsquoEducacioacute 360 Tanmateix en ser indicadors aiumlllats soacuten poques les opcions drsquoanagravelisi multivariable que ens aporten

TAULA 13Enquesta drsquohagravebits relacionats amb la salut (4t drsquoESO) (Salut Puacuteblica Diputacioacute de Barcelona)


CITAT UNITAT MIacuteNIMA

Adolescents que cursen 4t drsquoESO

bull Unitat de convivegravencia (persones amb qui es conviu a la llar)

bull Nivell drsquoestudis del pare i marebull Lloc de naixement propi

i del pare i marebull Recursos materials dins la llarbull Frequumlegravencia de pragravectica esportiva

fora de lrsquohorari escolarbull Pragravectiques de lleure educatiubull Rendiment escolarbull Autopercepcioacute de lrsquoestat de salutbull Obesitatbull Estat drsquoagravenimbull Hagravebits drsquoalimentacioacutebull Pragravectiques de risc (consum

drsquoalcohol tabac drogues pantalles sexualitathellip)

bull Satisfaccioacute amb les relacions amb els companys i companyes

bull Satisfaccioacute amb les relacions parentals

A de-manda dels ajunta-ments

Adolescent que cursa 4t drsquoESO

A nivell territorial eacutes nomeacutes representativa a nivell local drsquoaquells municipis que han realitzat lrsquoenquesta

Font Elaboracioacute progravepia amb la informacioacute de Diputacioacute de Barcelona Servei de Salut Puacuteblica httpswwwdibacateswebsalutpublicaenquestes-de-salut


TAULA 14Fonts addicionals

FONT SUBJECTE DE LA INFORMACIOacute INDICADORS PERIODI-


TERRITORIAL

Ajuntaments bull Registre de matriculacions

bull Registre drsquoassistegravencia dels centres educatius

bull Distribucioacute de la matriacutecula viva

bull Absentisme als centres educatius

Anual Municipis

Estudis de lrsquoObservatori Catalagrave de lrsquoEsport

bull Alumnes de 1r de primagraveria a 4t drsquoESO

bull Ajuntamentsbull Clubs

esportius

bull Indicadors de pragravectica esportiva en infants i adolescents

bull Indicadors drsquoactivitat i organitzacioacute dels clubs esportius

bull Indicadors sobre equipaments esportius dels municipis

Estudis especiacute-fics puntuals

Comarques

Enquesta de pressupostos familiars INE (Institut Nacional drsquoEstadiacutestica)

bull Famiacutelies (referent de 16 anys o meacutes)

bull Despesa mitjana anual de les famiacutelies en educacioacute

bull Nivell drsquoingressos de la llar

Anual Catalunya

Enquesta de condicions de vida Idescat i lrsquoINE


bull Risc de pobresa Anual Catalunya (Agraverea Metropolitana de Barcelona i el municipi de Barcelona en alguns indicadors)

Recerques puntuals (universitats fundacions etc)

bull Segons lrsquoestudi

bull Indicadors variables segons el cas

Segons lrsquoestudi

Segons lrsquoestudi



Conclusions sobre les dades disponibles en Educacioacute 360

El panorama de dades actualment disponibles sobre Educacioacute 360 es ca-racteritza per les limitacions seguumlents

bull Dependegravencia de dades secundagraveries les dades actualment dispo-nibles soacuten dades secundagraveries eacutes a dir que no han estat dissenya-des a propogravesit de lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 sinoacute amb altres objectius que en ocasions ni tan sols estan relacionats amb lrsquoeduca-cioacute Aixograve no exclou que estiguin recollint indicadors uacutetils per me-surar lrsquoassoliment drsquoobjectius drsquoEducacioacute 360 (cas per exemple de lrsquoEnquesta de Salut) perograve no cobreixen la multidimensionalitat drsquoaquest concepte i per tant aporten aproximacions parcials Aixograve eacutes una li mitacioacute especialment important quan parlem drsquoun feno-men (lrsquoEducacioacute 360) de natura sistegravemica on les interrelacions en-tre les diferents parts que el conformen eacutes un objecte fonamental drsquoanagravelisi Aquesta fragmentacioacute eacutes una gran limitacioacute a lrsquohora de poder investigar inductivament sobre aquesta realitat copsar cor-relacions proposar models causals provar hipogravetesis i en definiti-va aprofundir en el desenvolupament teograveric des de lrsquoanagravelisi de dades (en la liacutenia de la grounded theory) Per obtenir dades que ens ofereixin aquest potencial de recerca per acompanyar la pragravectica en Educacioacute 360 necessitem crear dades primagraveries ad hoc de la recerca en Educacioacute 360

bull Dimensions desigualment cobertes les diferents dimensions del concepte drsquoEducacioacute 360 estan molt desigualment cobertes per les dades disponibles Especialment dimensions com la personalitza-cioacute dels aprenentatges o la connexioacute entre lrsquoeducacioacute lectiva i no lec-tiva no estan pragravecticament abordades per les dades actuals aspectes que soacuten distintius de lrsquoEducacioacute 360 Drsquoaltra banda la participacioacute i cooperacioacute educativa i les pragravectiques drsquoeducacioacute no lectiva soacuten abor-dades amb pocs indicadors amb poc aprofundiment sobre aspectes


qualitatius drsquoaquestes pragravectiques Lrsquoequitat la cura i el benestar i fins a cert punt la qualitat de lrsquoeducacioacute lectiva soacuten aspectes amb una relativa millor cobertura per als indicadors existents

bull Absegravencia drsquoalguns agents educatius les fonts analitzades donen veu principalment als pares i mares (Enquesta de Salut Edubarograve-metre famiacutelies) i als docents (Edubarogravemetre docents) A nivell lo-cal tenim tambeacute recollida la veu dels ajuntaments Tanmateix la veu dels infants i adolescents i la veu dels agents educatius de lrsquoagravem-bit no lectiu no queda pragravecticament recollida en les fonts analitza-des meacutes enllagrave drsquoexperiegravencies locals i puntuals Nomeacutes en lrsquoagravembit esportiu trobem estudis meacutes o menys recurrents fets per lrsquoObserva-tori Catalagrave de lrsquoEsport dirigits a clubs i entitats esportives si beacute el lligam amb lrsquoeducacioacute no sempre hi eacutes present Per tant no hi ha cap sistematicitat en la recollida drsquoinformacioacute sobre els diferents agents implicats en lrsquoEducacioacute 360 incloses aquiacute a les famiacutelies els infants els docents els governs locals i els educadors del temps no lectiu Recollir aquesta pluralitat de veus eacutes important en un pro-jecte educatiu que es defineix com a comunitari i cooperatiu

bull Manca de periodicitat i consolidacioacute de les fonts de dades les fonts de dades presentades no tenen en molts casos cap consoli-dacioacute ni periodicitat prevista per tant moltes drsquoelles poden acabar sent estudis puntuals que ens han ofert un flaix parcial i puntual sobre aspectes importants de lrsquoEducacioacute 360 perograve no ens permeten fer-ne cap seguiment Aquest eacutes el cas de molts estudis de diagnosi fets a nivell local a propogravesit de plans locals drsquoeducacioacute o plans lo-cals drsquoinfagravencia i adolescegravencia que no sabem si es repetiran en el temps Tambeacute eacutes el cas de lrsquoEdubarogravemetre que fins ara tampoc se-gueix una periodicitat fixada A diferegravencia de les anteriors lrsquoEn-questa de Salut de Catalunya el Panel de Poliacutetiques Puacutebliques i lrsquoestadiacutestica del Departament drsquoEducacioacute siacute serien fonts estadiacutesti-ques consolidades capaces drsquooferir una visioacute diacrogravenica drsquoindica-dors educatius rellevants


bull Representativitat social i territorial desigual i incoherent entre les fonts de dades la cobertura territorial i social de les dades tam-beacute presenta disparitat i deficiegravencies Pel que fa a la representativitat territorial algunes dades soacuten iniciatives locals llurs resultat no soacuten extrapolables a agravembits territorials meacutes amplis drsquoaltres soacuten relatives a municipis drsquouna determinada grandagraveria drsquoaltres coincideixen perquegrave soacuten representatives a nivell de Catalunya perograve la seva desa-gregacioacute territorial interna no coincideix (regions sanitagraveries en uns casos proviacutencies en drsquoaltres) Pel que fa a la representativitat social diverses fonts no la tenen garantida com eacutes el cas drsquoaquelles basa-des en mostres no aleatograveries (cas drsquoalgunes edicions de lrsquoEdubarograve-metre basades exclusivament en enquestes en liacutenia i no per mostres estratificades i aleatograveries) El fet de no disposar drsquouna representati-vitat social i territorial similar en totes les fonts eacutes un altre gran degraveficit que dificulta en gran mesura la complementarietat entre fonts de dades

Si hagueacutessim drsquoilmiddotlustrar de manera abstracta la cobertura drsquoindicadors drsquoEducacioacute 360 amb les fonts de dades actuals i la contrasteacutessim amb un escenari ideal podriacuteem obtenir una representacioacute gragravefica com la de la Figura 2

Tot i les limitacions podem assajar opcions de quadres drsquoindicadors ela-borats amb les fonts de dades actualment existents de manera que per a cada agent educatiu (alumnat famiacutelies docents educadors i ajunta-ments) pogueacutessim extreure una panoragravemica sintegravetica de la seva situacioacute i percepcioacute amb relacioacute als objectius de lrsquoEducacioacute 360


FIGURA 2

Cobertura de lrsquoEducacioacute 360


Cobertura de lrsquoEducacioacute 360 amb les fonts de dades actualsEn aquest primer gragravefic podem observar que disposem drsquouns pocs indicadors clau des de la perspectiva de cada agent educatiu Aquests indicadors clau no cobreixen les diverses dimensions de lrsquoEducacioacute 360 A meacutes en molts casos no tenen una periodicitat establerta (excepte els dependents drsquoenquestes ja consolidades com el Panel de Poliacutetiques Puacutebliques i lrsquoEnquesta de Salut de Catalunya) Finalment molt poques enquestes ens donen una representativitat de tot Catalunya i no sempre es basen en un mostreig estratificat que garanteixi la representativitat social

Cobertura ideal de lrsquoEducacioacute 360 amb fonts de dades ad hoc periogravediques i representativesEn un escenari ideal per fer un seguiment de la implantacioacute de lrsquoEducacioacute 360 a Catalunya hauriacuteem de tenir una cobertura drsquoindicadors clau en totes les dimensions drsquoaquest fenomen i per a tots els agents clau que conformen aquest projecte comunitari

A meacutes caldria que les fonts que proporcionen aquestes dades tinguessin una periodicitat regular de manera que fos possible una lectura diacrogravenica i garantissin uns mateixos criteris de representativitat territorial (miacutenim a nivell de Catalunya i si fos possible per unitats territorials meacutes petites i per tipologies de municipis) i social (eacutes a dir donant veu a infants i famiacutelies de diferent procedegravencia nivell econogravemic i educatiu edats sexes estructura familiar i en el cas dels docents tenint en compte la diversitat de centres educatius per etapes titularitat ubicacioacute o complexitat)

Caracteriacutestiques de les dades existentsI Indicadors clauP PeriodicitatR Representativitats social i territorial

Agents educatius representats per les dades Infants i adolescents Pares i mares Docents i equips directius Educadors de lrsquoagravembit no lectiu Governs locals

1 Oportunitats drsquoeducacioacute lectiva

2 Oportunitats drsquoeducacioacute no lectiva

3 Connexioacute drsquoaprenentatges

4 Participacioacute5 Personalitzacioacute

de lrsquoaprenentatge6 Cura i benestar7 Equitat

Indicadors

I

I

I

I

I

I

I

PP

PP

P P

P

R

R

R

RR

R

R

15

2

7

4

3

6

I

I

I

I

I

I

I

PP

PP

P P

P

R

R

R

RR

R

R

15

2

7

4

3

6


Mostrem a continuacioacute un possible exemple referit a un dels agents les fa miacutelies Com es pot veure disposem drsquoalguns indicadors clau per a les di ferents dimensions de lrsquoeducacioacute a temps complet si beacute les fonts impedeixen unificar anys i fonts de referegravencia i tampoc podem assegurar lrsquoactualitzacioacute dels indicadors que provenen de fonts estadiacutestiques no consolidades Drsquoaltra banda en lrsquoexemple mostrat hi ha una representa-tivitat que coincideix a nivell territorial (totes les dades es refereixen al conjunt de Catalunya) perograve en canvi el mostreig de famiacutelies no compar-teix els mateixos criteris ni exigegravencies de representativitat social

GRAgraveFIC 1

Indicadors segons la informacioacute de les famiacutelies ()Com estagraves de satisfet amb els seguumlents aspec tes del centre educatiu del teu fill o filla

Cura i benestar

Indicadors de cura i benestar del filla ()

El nen dorm 9 hores o meacutes al dia

El filla esmorza cada dia abans de sortir de casa

Famiacutelia sense dificultats econogravemiques (2 o menys privacions materials)

Famiacutelia sense privacioacute material (3 o menys privacions materials)

Lrsquoinfant teacute prou temps per a ella

Lrsquoinfant pot triar quegrave fer en el seu temps lliure

765951 954

766 867 867

Font Edubarogravemetre 2017

Font Enquesta de Salut de Catalunya Onada 2017-2018

7167 63

7166 61

Infantil Primagraveria ESO Infantil Primagraveria ESO Infantil Primagraveria ESO

7467

58

Participacioacute educativa

La relacioacute i comunicacioacute dels mestres amb les famiacutelies

(escala de 0 a 10)

Personalitzacioacute aprenentatge

Lrsquoorientacioacute i acompanyament al teu filla (escala de 0 a 10)


Com ensenyen al teu fill les activitats la motivacioacute etc

(escala de 0 a 10)




Siacute bastant

Siacute puntualment

No

Equitat ()

Indicadors de cura i benestar del filla

Connexioacute lectiu-no lectiu

Educacioacute no lectiva ()



Lrsquoinfant va beacute a lrsquoescola Fa almenys una extraescolar un dia a la setmana

Fa el fill o filla extraescolars

No en faSiacute que en fa

EsportivesIdiomesArtiacutestiquesTecnologravegiquesReforccedil escolarAltres

Tipologia drsquoextraescolars 299

575

0441

1325

233767

12 activitats per infant

Cap

dels

dos

am

b es

tudi

s po

stob

ligat

oris

DIF

ICU

LTAT

S EC

ON

OgraveM

IQU

ES

TOTA

L G

ENER

AL

NIV

ELL

DrsquoE

STU

DIS

D

ELS

PARE

S

TRAS

TORN

S D

E SA

LUT

CO

ND

UCT

A

O A

PREN

ENTA

TGE

ESTR

UCT

URA

FA

MIL

IAR

ETAP

A ED

UCA

TIVA

2n c

icle

infa

ntil

Cicl

e in

icia

l Pr

imagraver

iaCi

cle

mitj

agrave Pr

imagraver

iaCi

cle

supe

rior

Prim

agraveria

Un

o el

s do

s na

scut

s a

Espa

nya

Un

o el

s do

s am

b es

tudi

s po

st-

oblig

ator

is

Mon

opar

enta

l o

alre

s si

tuac

ions

Els

dos

nasc

uts

a lrsquoe

stra

nger

Noi

Noi

a

ESO

Dos

o m

eacutes

Bipa

rent

al

Men

ys d

e 3

3 o

meacutesUn

No Siacute

Cap

PRIV

ACIO

NS

MAT

ERIA

LS

ORI

GEN

D

ELS

PARE

S

SEXE

85

75

89

76

94

60

87

81

88

85

88

77

73

49

86

76

89

76

75

68

79

72

91

82

77

54

89

77

87

7564

41

83

78

89

81

84

56

83

92 92

77

26 17

57


Propostes per disposar drsquoun sistema drsquoindicadors en Educacioacute 360

En comparacioacute amb lrsquoescenari de dades descrit en lrsquoapartat anterior ens preguntem com podria ser un escenari ideal de recollida de dades que ens permeteacutes monitoritzar drsquouna manera acurada lrsquoevolucioacute de lrsquoEduca-cioacute 360 i lrsquoassoliment dels seus objectius

Un bon model de referegravencia el constitueix Alemanya que va acompanyar la poliacutetica drsquoeducacioacute a temps complet amb un sistema de monitoritzacioacute del seu desenvolupament Aquest sistema de monitoritzacioacute ha estat aplicat entre 2005 i 2019 de manera continuada per un consorci entre administracioacute i centres de recerca drsquouniversitats i instituts independents Per mitjagrave drsquoun sistema drsquoenquestes dirigides al llarg drsquoaquests anys a do-cents alumnes pares i mares i educadors ha permegraves fer informes periograve-dics drsquoavaluacioacute de lrsquoestat de lrsquoeducacioacute a temps complet a Alemanya i ha dotat els investigadors i experts de dades puacutebliques per poder fer tot ti-pus de recerques sobre la temagravetica Acompanyar el desenvolupament de lrsquoeducacioacute a temps complet drsquoun esforccedil continuat de recerca i ava-luacioacute eacutes una fita important si es preteacuten generar una liacutenia de recerca estable i acumulativa que doni lloc a un diagraveleg fructiacutefer i continuat entre pragravectica i coneixement

Seguint el model alemany comentat una opcioacute seria idear un pla estadiacutes-tic especiacutefic drsquoEducacioacute 360 que planifiqueacutes per a un escenari drsquoanys (miacutenim 10 anys) el seguiment de la implicacioacute drsquoaquest model educatiu mitjanccedilant un sistema drsquoenquestes dirigides als diferents agents clau que cobreixi la multidimensionalitat del fenomen amb una periodicitat estable (anual o bianual) i amb garanties de representativitat social i ter-ritorial Aquest pla estadiacutestic hauria drsquoanar acompanyat drsquoun observatori que agrupeacutes la informacioacute generada faciliteacutes la difusioacute de les dades i la transferegravencia al conjunt drsquoinvestigadors de la mategraveria i complementeacutes aquest esforccedil amb la recollida drsquoinformacioacute contextual complementagraveria


El desplegament drsquoaquest pla requeriria consensuar el sistema drsquoindica-dors a recollir en cada tipus drsquoenquesta segons lrsquoagent a qui va dirigit incorporant en la mesura del possible connexions amb altres enquestes mitjanccedilant la introduccioacute de preguntes comunes Per exemple es podri-en incloure algunes preguntes de fonts de dades actuals com pot ser lrsquoEnquesta de Salut per tal de disposar de punts de comparacioacute entre fonts de dades Pot ser uacutetil en aquest sentit elaborar un repositori de pre-guntes (iacutetems) de les diferents fonts de dades que directament o indirec-tament aborden aspectes drsquoEducacioacute 360 Aquest repositori hauria de servir de referegravencia a altres estudis per exemple locals que es realitzin sobre Educacioacute 360 de forma que tota la recerca admet punts de compa-racioacute entre si

A meacutes de lrsquoanterior seragrave fonamental consensuar la forma de captacioacute i administracioacute de lrsquoenquesta (presencial telefogravenica en liacutenia) ja que les formes drsquoarribar a cada agent diferiran en funcioacute de si es tracta de profes-sionals o poblacioacute general infants o adults

Finalment per fer un mostreig representatiu cal conegraveixer les caracte-riacutestiques de la poblacioacute de referegravencia El Departament drsquoEducacioacute aporta estadiacutestica de referegravencia sobre lrsquoalumnat i la tipologia drsquoescoles Altres fonts com el Padroacute municipal drsquohabitants o enquestes representatives consolidades aporten informacioacute sobre les caracteriacutestiques de la poblacioacute adulta amb fills i filles en edat drsquoescolaritzacioacute Les caracteriacutestiques dels municipis i dels governs locals tambeacute disposen drsquoestadiacutestica oficial de referegravencia En canvi no es disposa de cap cens sobre les activitats no lectives En aquest cas lrsquoenquestacioacute a educadors i responsables de lrsquoagravem-bit no lectiu pot revestir majors dificultats si beacute pot ajudar el fet que molts ajuntaments estiguin comenccedilant a elaborar catagravelegs de lrsquooferta no lectiva disponible al seu municipi

Mostrem a continuacioacute una proposta drsquoindicadors bagravesics a recollir per a cada agent educatiu drsquoEducacioacute 360 juntament amb propostes sobre lrsquoes-trategravegia drsquoenquestacioacute que podria ser meacutes apropiada


No abordarem aquiacute el detall de cada indicador eacutes a dir no entrarem a proposar lrsquoiacutetem darrere de cadascun (pregunta i resposta concreta per obtenir les dades de lrsquoindicador) ni la unitat de mesura per construir-lo (taxa mitjana percentatge etc)

En tots els casos eacutes idoni incloure en lrsquoenquesta preguntes obertes a mode de finestra oberta per copsar inquietuds i aportacions de les perso-nes enquestades aixiacute com ampliacions qualitatives de les respostes donades

Perspectiva de les famiacutelies

A continuacioacute la Figura 3 mostra el sistema drsquoindicadors que idealment caldria recollir de les famiacutelies amb relacioacute a lrsquoEducacioacute 360 Com es pot veure els indicadors cobreixen les diferents dimensions de lrsquooperativit-zacioacute del concepte

Pel que fa al mode drsquoenquestacioacute un punt de referegravencia exitoacutes eacutes lrsquoEn-questa de Salut Catalunya que fa entrevistes presencials a les famiacutelies seleccionades a lrsquoatzar seguint un mostreig estratificat En ser presencial i oficial es garanteix la representativitat de totes les capes socials

Com que es tracta drsquouna foacutermula drsquoenquestacioacute costosa en el cas que ens ocupa es pot optar per mostres meacutes reduiumldes (unes 1000 o 1200 unitats mostrals) que es compensa amb un disseny mostral preciacutes que determi-ni quotes com a miacutenim per nivell educatiu dels pares nivell drsquoingressos lloc de naixement grandagraveria i proviacutencia del municipi Una alternativa a lrsquoenquesta presencial que ha donat bons resultats en termes de cost-be-nefici ha estat lrsquoenquestacioacute telefogravenica Lrsquoenquestacioacute en liacutenia en canvi ha demostrat deixar fora segments de poblacioacute importants amb menor nivell drsquoestudis o amb dificultats idiomagravetiques


FIGURA 3

Indicadors sobre experiegravencies i percepcions de lrsquoEducacioacute 360 en les famiacutelies

bull Identificacioacute amb el Pla Educatiu de centrebull Confianccedila en lrsquoescola i lrsquoequip docentbull Facilitat per donar suport en tasques escolarsbull Motivacioacute de lrsquoinfant per anar a lrsquoescolabull Resultats educatius del fill o fillabull Integracioacute del fill o filla a lrsquoescola amb els companysbull Despesa en quotes escolars (material libres sortides uniformes)

Oportunitats educatives en el temps lectiu

bull Acceacutes a la informacioacute sobre oferta educativa extraescolarbull Activitats no lectives que fa el fill o filla en el centre educatiu

(acceacutes i tipus)bull Activitats no lectives que fa el fill o filla fora del centre educatiu

(acceacutes i tipus)bull Activitats no lectives durant lrsquoestiubull Motius per ferno fer activitats extraescolarsbull Valoracioacute de la qualitat preu i impacte educatiu de les

extraescolarsbull Obtencioacute drsquoacreditacionsbull Realitzacioacute drsquoactivitats educatives en famiacuteliabull Uacutes de recursos educatius de lrsquoentorn (biblioteques parcs

centres ciacutevics)bull Despesa mensual en activitats extraescolars

Oportunitats educatives en el temps no lectiu

bull Prescripcioacute drsquoactivitats no lectives per part del tutor escolarbull Reconeixement a lrsquoescola de les activitats no lectivesbull Ritme horari entre educacioacute lectiva i no lectiva

Connexioacute de lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva

INDICADORS FAMIacuteLIA

Lrsquoenquesta a pares i mares ha de procurar la magravexima accessibilitat del llenguatge i complir rigorosament els requisits de consentiment infor-mat (la persona ha de conegraveixer qui fa lrsquoenquesta per quegrave quina obligato-rietat teacute de donar la informacioacute que es demana i com es tractaran les dades)



bull Suport tutorial i drsquoorientacioacute en lrsquoeducacioacute lectivabull Activitats personalitzades segons interessos de lrsquoalumnatbull Suport individual rebut dins i fora de lrsquoaulabull Potenciacioacute dels interessos i capacitats dels fills i fillesbull Satisfaccioacute amb lrsquoacompanyament personalitzat

Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge

bull Uacutes de serveis de cura (acollida menjador)bull Lloc i acompanyament adult en els agravepats del fill o fillabull Comunicacioacute amb el fill o filla (parlar sobre lrsquoescola i altres

temes educatius)bull Activitats quotidianes amb el fill o filla (sopardinar llegir

sortir jugarhellip)bull Hora drsquoanar a dormir i llevar-se del fill o filla entre setmanabull Mitjagrave de transport per anar a lrsquoescolabull Faltes drsquoassistegravencia a classe per motius de salutbull Xarxa drsquoamistats del fill o filla

Cura i benestar

bull Nivell educatiu del pare i la marebull Unitat de convivegravenciabull Origen geogragraveficbull Ingressos de la llarbull Acceacutes a ajuts econogravemics per a lrsquoeducacioacutebull Franges horagraveries que srsquoestagrave amb els fills o fillesbull Grandagraveria del municipi de residegravenciabull Recursos educatius dins la llarbull Necessitats educatives especials del fill o fillabull Titularitat del centre educatiubull Etapa curs educatiu del fill o fillabull Sexe del fill o filla

Equitat

bull Participacioacute en lrsquoAMPAbull Participacioacute en activitats de lrsquoescolabull Frequumlegravencia de comunicacioacute amb el tutor per parlar del filla o fillabull Participacioacute en la definicioacute del PEC (Pla Educatiu de Centre)bull Coneixenccedila i relacioacute amb altres famiacuteliesbull Implicacioacute en lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats educativesbull Implicacioacute en ogravergans de decisioacute (consells comissions etc)bull Comunicacioacute amb els educadors del temps no lectiubull Confianccedila en els educadors del temps no lectiu



Perspectiva dels infants i adolescents

A continuacioacute el quadre mostra el sistema drsquoindicadors que idealment caldria recollir dels infants i adolescents amb relacioacute a lrsquoEducacioacute 360 Com es pot veure els indicadors cobreixen les diferents dimensions de lrsquooperativitzacioacute del concepte

La importagravencia de consultar els infants i adolescents sobre els afers que els incumbeixen queda recollida a la Llei 142010 del 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infagravencia i lrsquoadolescegravencia Entre drsquoaltres lrsquoar-ticle 34 de la Llei esmentada diu en el seu punt 2 el seguumlent

Les administracions puacutebliques han drsquoestablir procediments destinats a

recollir les opinions dels infants i els adolescents amb relacioacute a les poliacute-

tiques les normes els projectes els programes o les decisions que els

afecten

Pel que fa al mode drsquoenquestacioacute trobem tres alternatives

bull Lrsquoutilitzat per Plans Educatius i drsquoInfagravencia i adolescegravencia i per lrsquoOb-servatori Catalagrave de lrsquoEsport els quals fan lrsquoenquesta per mitjagrave de les aules dels centres educatius Amb la colmiddotlaboracioacute dels centres es va passant per una mostra de centres i cursos i es realitza lrsquoenques-ta amb una tauleta i suport a lrsquoaula En aquests casos el mostreig pot ser per conglomerats

bull Lrsquoutilitzat per la Encuesta Social 2010 Educacioacuten y Hogares en Andaluciacutea5 que va enquestar les famiacutelies amb un quumlestionari diri-git als adults i un altre als menors drsquoedat que responien cadascuacute en primera persona en una mateixa visita al domicili

5 Disponible a httpswwwjuntadeandaluciaesdatosabiertosportaldatasetencues-ta-social-2010-educacion-y-hogares-andalucia


bull Lrsquoutilitzat per lrsquoEnquesta de Salut de Catalunya pel qual lrsquoadult res-pon dos quumlestionaris un amb relacioacute a si mateix i un altre amb re-lacioacute al seu fill o filla menor de 15 anys Aquesta opcioacute nomeacutes la recomanariacuteem en el cas drsquoinfants menors de 8-10 en cap cas per als meacutes grans drsquoaquesta edat que ja podrien contestar directament amb suport en cas necessari

Lrsquoenquesta via colmiddotlaboracioacute dels centres educatius i mostreig per conglo-merats permetria arribar a mostres elevades amb un cost relativament baix Lrsquoopcioacute drsquoenquesta a domicili eacutes meacutes costosa perograve en cas de combi-nar-se amb lrsquoenquesta a famiacutelies permetria fer economia drsquoescala en el treball de camp

La mostra drsquoinfants ha de ser representativa per etapes educatives sexe titularitat del centre on cursen estudis lloc de naixement i variables fa-miliars com el nivell drsquoestudis origen i ingressos dels pares

El llenguatge accessible eacutes encara meacutes important a lrsquohora drsquoenquestar infants Cal per tant garantir que es compleixen els criteris de lectura fagravecil i acompanyar les preguntes drsquoimatges que ajudin a la comprensioacute lectora

Lrsquoenquestacioacute als infants requereix el consentiment informat de lrsquoadulttutor que eacutes al seu cagraverrec Tant lrsquoinfant com lrsquoadult hauran de ser infor-mats pregraveviament de qui fa lrsquoenquesta per quegrave quina obligatorietat tenen de donar la informacioacute que es demana i com es tractaran les dades El Codi Internacional ICCESOMAR concreta els aspectes egravetics que cal res-pectar en qualsevol enquestacioacute a adults i menors drsquoedat6

6 Disponible a httpswwwesomarorguploadspublicknowledge-and-standardsco-des-and-guidelinesICCESOMAR_Code_Spanish_pdf


FIGURA 4

Indicadors sobre experiegravencies i percepcions de lrsquoEducacioacute 360 entre els infants i adolescents

bull Ganes motivacioacute per anar a lrsquoescola o institutbull Sensacioacute drsquoaprenentatge i progreacutesbull Importagravencia i utilitat atribuiumlda a allograve que srsquoapregravenbull Resultats educatiusbull Intencioacute de continuar els estudis meacutes enllagrave de lrsquoESObull Disponibilitat del material escolarbull Acceacutes a les sortides i excursions


bull Suport tutorial i drsquoorientacioacute en lrsquoeducacioacute lectivabull Activitats personalitzades segons interessos de lrsquoalumnatbull Suport individual rebut dins i fora de lrsquoaulabull Potenciacioacute dels interessos i capacitatsbull Satisfaccioacute amb lrsquoacompanyament personalitzatbull Uacutes de tecnologies per a lrsquoaprenentatge personalitzatbull Eleccioacute de les extraescolars


bull Activitats no lectives en el centre educatiu (acceacutes i tipus)bull Activitats no lectives fora del centre educatiu (acceacutes i tipus)bull Activitats no lectives durant lrsquoestiubull Motius per ferno fer activitats extraescolarsbull Gaudi de les activitats extraescolarsbull Sensacioacute drsquoaprenentatge i progreacutesbull Importagravencia i utilitat atribuiumlda a allograve que srsquoapregravenbull Obtencioacute drsquoacreditacionsbull Realitzacioacute drsquoactivitats educatives en famiacuteliabull Uacutes de recursos educatius de lrsquoentorn


bull Prescripcioacute drsquoactivitats no lectives per part del tutorbull Reconeixement de qualificacions no lectivesbull Horari de lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva


bull Frequumlegravencia de participacioacute en lrsquoaulabull Participacioacute en ogravergans de consulta i decisioacutebull Vinculacioacute a associacionsbull Sentiment de pertinenccedila al centre


INDICADORS INFANTS I ADOLESCENTS


Perspectiva dels docents

La Figura 5 mostra el sistema drsquoindicadors que idealment caldria recollir dels docents amb relacioacute a lrsquoEducacioacute 360 Lrsquoenquestacioacute als docents podria requerir la colmiddotlaboracioacute de les direccions dels centres o beacute del Departament drsquoEducacioacute en cas de plantejar-se com una enquesta centra-litzada des drsquoaquest ogravergan Tanmateix experiegravencies com lrsquoEdubarogravemetre tambeacute han assolit altes mostres de docents enquestats per mitjagrave de la difusioacute per xarxes socials Per evitar possibles biaixos de la mostra amb relacioacute a les actituds sobre lrsquoEducacioacute 360 seria oportuacute treballar amb un mostreig aleatori per conglomerats i assegurar la repre sentativitat per titularitat etapes educatives grandagraveria del municipi drsquoubicacioacute i com-plexitat social del centre La forma drsquoenquestacioacute podria ser en aquest cas en liacutenia sense que es requeriacutes un acompanyament presencial


bull Autopercepcioacute sobre lrsquoestat de salutbull Lloc i acompanyament adult en els agravepatsbull Comunicacioacute amb famiacutelia (parlar sobre lrsquoescola i temes educatius)bull Activitats quotidianes en famiacuteliabull Hora drsquoanar a dormir i de llevar-se entre setmanabull Mitjagrave de transport per anar a lrsquoescolabull Xarxa drsquoamistatsbull Sensacioacute drsquoenergia durant el diabull Hores diagraveries de lleure sedentari (pantalles)bull Sentiment drsquoacceptacioacute del professorat i educadorsbull Sentiment drsquoacceptacioacute dels companys i amics

Cura i benestar

bull Etapa cursbull Sexebull Unitat de convivegravenciabull Origen geogragraveficbull Franges horagraveries en quegrave srsquoestagrave amb els fillsbull Recursos educatius dins la llarbull Titularitat del centre educatiu

Equitat


FIGURA 5


bull Diversitat de perfils docents i educadors en el centrebull Formacioacute en educacioacute a temps completbull Actituds vers la innovacioacutebull Diversitat drsquoestrategravegies didagravectiques utilitzadesbull Criteris pel que fa als deures i tasques escolars a casabull Diversitat i acondicionament drsquoespais del centre educatiubull Diversitat drsquoespais on es produeix lrsquoeducacioacute lectivabull Resultats educatius de lrsquoalumnat


bull Coneixement de les oportunitats no lectives que ofereix lrsquoentornbull Importagravencia atorgada a lrsquoeducacioacute no lectiva


bull Pragravectiques de treball en equip entre docents i educadors dins del centre

bull Pragravectiques de prescripcioacute dlsquoactivitats no lectivesbull Participacioacute de perfils no docents en lrsquoequip directiu

i en el claustrebull Reconeixement de les activitats no lectives en lrsquoavaluacioacutebull Projectes i activitats conjuntes entre centres educatius

i agents de lrsquoentornbull Forccedila de les relacions amb els agents de lrsquoentornbull Existegravencia de convenis de cooperacioacute formalsbull Obertura de les escoles o instituts a lrsquoentornbull Participacioacute dels centres educatius en esdeveniments

i celebracions de lrsquoentorn


bull Uacutes drsquoestrategravegies destinades a fomentar la participacioacute a lrsquoaulabull Participacioacute en ogravergans de consulta i decisioacute territorialsbull Importagravencia atorgada als espais de consulta i decisioacute


INDICADORS DOCENTS


Perspectiva dels educadors

Lrsquoenquestacioacute a educadors de lrsquoagravembit no lectiu que treballin tant dins com fora dels centres educatius eacutes complexa drsquoabordar per lrsquoenorme he-terogeneiumltat drsquoaquest colmiddotlectiu amb dedicacions funcions especialitats i vinculacions altament dispars A meacutes no hi ha cap cens ni dades esta-diacutestiques que permetin conegraveixer com eacutes la poblacioacute de referegravencia

Eacutes possible per tant que calgui segmentar aquest colmiddotlectiu en subgrups (per exemple educadors de menjador entrenadors esportius etc) distin-gint tambeacute entre els que treballen dins dels centres educatius i els que treballen fora dels centres Un primer exercici que caldragrave fer per tant

bull Accioacute tutorial i drsquoorientacioacute en lrsquoeducacioacutebull Opcions de treball autogravenom dins del temps lectiubull Activitats personalitzades segons interessos de lrsquoalumnatbull Uacutes de tecnologies per a lrsquoaprenentatge personalitzatbull Inclusioacute de les propostes dels infants i adolescents en la

programacioacute


bull Deteccioacute de trastornsbull Comportament de lrsquoalumnat dins de lrsquoaula (clima de convivegravencia)bull Pragravectiques de cooperacioacute entre lrsquoalumnatbull Implicacioacute de lrsquoalumnat en el manteniment del centre

Cura i benestar

bull Mesures drsquoacollida de lrsquoalumnat nouvingutbull Disponibilitat de menjador en el centre educatiubull Disponibilitat de zones de descans al centre educatiubull Segregacioacute social del centre educatiubull Disponibilitat de suport escolarbull Titularitat del centre educatiubull Ubicacioacute geogragravefica del centrebull Etapa educativa

Equitat



seragrave idear una tipologia drsquoeducadors del temps no lectiu i a partir drsquoaquesta tipologia decidir com cobrir els diferents perfils Dins de lrsquoagravem-bit no lectiu existeix oferta puacuteblica i privada gratuiumlta i de cost Soacuten as-pectes sobre els quals tambeacute caldragrave salvaguardar una representativitat a meacutes de la territorial La via drsquoenquestacioacute pot ser en aquest cas en liacutenia

A continuacioacute es pot veure una proposta drsquoindicadors a abordar en la consulta a educadors de lrsquoagravembit no lectiu

FIGURA 6

Indicadors sobre educadors de lrsquoagravembit no lectiu

bull Diversitat de perfils docents i educadors en el centreOportunitats educatives en el temps lectiu

bull Oferta drsquoactivitats no lectives a lrsquoescolabull Oferta drsquoactivitats no lectives fora de lrsquoescolabull Oferta drsquoactivitats no lectives durant lrsquoestiubull Canals i materials de difusioacute de lrsquooferta no lectivabull Qualificacioacute professionalbull Formacioacute en Educacioacute a temps completbull Diversitat drsquoestrategravegies didagravectiques utilitzadesbull Objectius educatius de les activitats no lectives


bull Pragravectiques de treball en equip entre docents i educadorsbull Percepcioacute de colmiddotlaboracioacute entre docents i altres perfils

drsquoeducadorsbull Participacioacute de perfils no docents en lrsquoequip directiu i en el

claustrebull Activitats conjuntes entre centres educatiu i agents de lrsquoentornbull Forccedila de les relacions amb els agents de lrsquoentornbull Existegravencia de convenis de cooperacioacute formalsbull Importagravencia atorgada a la relacioacute amb els centres educatius


INDICADORS EDUCADORS TEMPS NO LECTIU


Perspectiva dels governs locals

Lrsquoenquestacioacute a governs locals sobre Educacioacute 360 podria fer-se mitjan-ccedilant una enquesta especiacutefica o integrant algunes preguntes clau en el Panel de Poliacutetiques Puacutebliques de la Fundacioacute Pi i Sunyer Caldria tanma-teix trobar una via per donar veu als municipis de menys de 10000 ha-bitants actualment no coberts pel Panel i que tanmateix representen una majoria de municipis a nivell de Catalunya

En aquest cas lrsquoenquestacioacute podria ser en liacutenia a la persona de referegraven-cia de les poliacutetiques educatives de cada municipi Es disposa drsquoun bon cens de municipis i llurs caracteriacutestiques per poder fer un mostreig estratificat i representatiu

Una proposta de partida drsquoindicadors a recollir eacutes la que es mostra a con-tinuacioacute

bull Estrategravegies per fomentar la participacioacute dels infantsbull Estrategravegies per fomentar la participacioacute de les famiacuteliesbull Participacioacute en ogravergans de consulta i decisioacute territorialsbull Importagravencia atorgada als espais de consulta i decisioacute


bull Adaptacioacute de les activitats a NESEbull Opcions de suport educatiubull Inclusioacute de propostes dels infants i adolescents


bull Clima de convivegravencia en lrsquoactivitatCura i benestar

bull Perfil sociodemogragravefic dels infants atesosbull Preu de les activitats no lectives de lrsquoentornbull Ubicacioacute geogragraveficabull Tipus drsquoorganitzacioacute o entitatbull Condicions laborals dels educadors

Equitat



FIGURA 7

Indicadors sobre governs locals

bull Recursos per exercir lideratge en la governanccedila educativabull Disponibilitat de plans i estrategravegia educativa definidabull Existegravencia drsquoogravergans de decisioacute colmiddotlectiva territorialbull Grau drsquoactivitat dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectivabull Membres dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectivabull Lideratge dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectivabull Intervencioacute en xarxes locals i intermunicipalsbull Canals de comunicacioacute ciutadana en educacioacute


bull Beques i ajuts a lrsquoescolaritat atorgatsbull Beques i ajuts a lrsquoeducacioacute no lectivabull Condicions per accedir als ajutsbull Subvencions als centres per cobrir despeses de les famiacuteliesbull Estrategravegies drsquoescolaritzacioacute equilibradabull Despesa en educacioacute per habitant

Equitat

INDICADORS GOVERNS LOCALS

bull Organitzacioacute drsquoactivitats educatives dins lrsquohorari lectiubull Formes de colmiddotlaboracioacute amb els centres educatius


bull Pragravectiques de treball transversal en educacioacutebull Disponibilitat de dades drsquoeducacioacute lectiva i no lectiva


bull Opcions de suport educatiu puacutebliques o subvencionadesPersonalitzacioacute de lrsquoaprenentatge

bull Activitats organitzades per lrsquoajuntament en lrsquohorari no lectiubull Objectius educatius de les activitats no lectivesbull Canals i materials de difusioacute de lrsquooferta no lectiva


bull Accions de capacitacioacute i recolzament a les famiacuteliesCura i benestar


Bibliografia

Afterschool Alliance Recuperat de wwwafterschoolallianceorg

Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya Esta-diacutestica de lrsquoEnsenyament Recuperat de httpensenyamentgencatcatcadepartamentestadistiquesestadistiques-ensenyament

Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) Recuperat de httpssalutwebgencatcatcael_departamentestadistiques_sanitariesenquestesesca

Diputacioacute de Barcelona Servei de Salut Puacuteblica Recuperat de httpswwwdibacateswebsalutpublicaenquestes-de-salut

ESOMAR World Reserach (2017) Coacutedigo Internacional ICCESOMAR para la praacutectica de la investigacioacuten de Mercados Opinioacuten y Social y del Anaacutelisis de Datos

Fundacioacute Jaume Bofill Edubarogravemetre Recuperat de httpsedubaro-metrecat

Fundacioacute Pi i Sunyer Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals Recuperat de httpspisunyerorgpanel-de-politiques-publiques-localsprojecteseducacio2018

Junta de Andaluciacutea Encuesta Social 2010 Educacioacuten y Hogares en An-daluciacutea Recuperat de httpswwwjuntadeandaluciaesdatosabiertosportaldatasetencuesta-social-2010-educacion-y-hogares-andalucia

Siacutendic de Greuges Indicadors de segregacioacute escolar Recuperat de httpwwwsindiccatcapageaspid=503

StEG laquoDie Studie zur Entwicklung von Ganztagsschulenraquo Recuperat de wwwprojekt-stegde



12

535

Conclusions

1 Les ofertes drsquoactivitats educatives meacutes enllagrave del temps lectiu escolar responen a necessitats educatives drsquoinfants i adoles-cents i a necessi tats de les comunitats No es pot considerar que amb lrsquoacceacutes a lrsquoescola nrsquohi hagi prou per garantir lrsquoequitat en les oportunitats educatives

bull El 883 de les famiacutelies amb fills o filles que hi participen fan una valoracioacute molt positiva drsquoaquestes activitats

bull Les activitats esportives soacuten les que tenen meacutes acceptacioacute meacutes de dos terccedilos de la infagravencia i adolescegravencia practica aquest tipus drsquoactivitat tot i que hi ha diferegravencia entre nens i nenes En segon lloc drsquoacceptacioacute hi apareixen lrsquoaprenentatge drsquoidiomes i les acti-vitats artiacutestiques

bull Hi ha institucions i entitats que no soacuten prou conscients que lrsquoedu-cacioacute estagrave present en moltes de les seves activitats tot i que de vegades nomeacutes sigui drsquouna manera impliacutecita

bull El lleure educatiu els esports i les activitats de cultura popular i comunitagraveria soacuten plataformes molt adients per a lrsquoeducacioacute en valors el desenvolupament de competegravencies transversals i en ge-neral lrsquoeducacioacute integral drsquoinfants i adolescents A meacutes tenen com


a valor afegit les capacitats dinamitzadora i de cohesioacute a nivell comunitari Cal parar atencioacute que en aquests agravembits el desen-volupament progressiu drsquoofertes que es basen en una logravegica consumista i de mercat pot posar en perill les potencialitats apuntades

bull La Unioacute Europea ha vist la necessitat de reconegraveixer de manera oficial lrsquoaprenentatge no formal i informal Els sistemes drsquoeduca-cioacute i de qualificacioacute han de donar una oportunitat als ciutadans i ciutadanes per fer visible allograve que han apregraves fora de lrsquoescola i utilitzar-ho per a la seva carrera o per poder seguir formant-se

Proposta de liacutenies drsquoaccioacute

ndash Desenvolupar poliacutetiques educatives que parteixin drsquouna visioacute meacutes holiacutestica de lrsquoeducacioacute Cal anar creant la cultura que lrsquoedu-cacioacute va meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiu i que les oportunitats educatives fora del temps lectiu soacuten quelcom molt important per a la formacioacute integral

(Relacioacute amb les conclusions especiacutefiques 2 6 22 23)(Relacioacute amb proposta especiacutefica q)

2 Per conegraveixer millor quina eacutes la realitat de les activitats educa-tives no lectives eacutes prioritari fer meacutes estudis que proporcionin noves dades Hi ha un gran sotabosc educatiu perograve la informa-cioacute estagrave molt escampada i atomitzada

bull Meacutes drsquoun 75 de la poblacioacute entre 3 i 18 anys participa en aques-tes activitats perograve falten meacutes estudis per conegraveixer millor quegrave fa-cilita i quegrave dificulta la participacioacute

bull En tots els agravembits es constata una oferta superior a Barcelona i als seus voltants tot i que es desconeix quina eacutes lrsquoentitat drsquoaquest diferencial perquegrave manquen dades accessibles del conjunt de Catalunya

Conclusions i recomanacions 537

bull Per garantir la qualitat i la coheregravencia del conjunt de lrsquooferta cal fer recerques que proporcionin noves dades que permetin anar construint un mapa general de lrsquooferta drsquooportunitats educatives i de les seves caracteriacutestiques

bull Falten estudis sobre lrsquoacceacutes de la poblacioacute no originagraveria de Cata-lunya a aquestes activitats


ndash Srsquoha drsquoestudiar lrsquooferta existent en els diversos territoris inclo-ent-hi la diversitat de tipus drsquoactivitats i considerant qui hi par-ticipa i qui no hi participa i les seves causes per tal de disposar drsquouna anagravelisi de necessitats i de potencialitats a partir de la qual poder fonamentar decisions estrategravegiques

ndash Cal fer meacutes estudis des de la perspectiva de les famiacutelies que ser-veixin per identificar tendegravencies incloent-hi una enquesta es-table que faciliti les comparacions

(Relacioacute amb conclusions especiacutefiques 1 5 9 10 12 20)(Relacioacute amb propostes especiacutefiques a g j o p)

3 En lrsquoacceacutes i la participacioacute en activitats educatives no lectives hi ha desigualtats i falta drsquoequitat

bull Tots els estudis denoten la disminucioacute de la participacioacute a mesu-ra que els infants es van fent grans

bull Lrsquooferta teacute poc en compte la diversitat funcional i les necessitats educatives especials

bull Els nens i nois fan meacutes activitats esportives que les nenes i noies i aquestes en fan meacutes drsquoestudi drsquoidiomes i artiacutestiques Aquesta tendegravencia que persisteix al llarg del temps pot portar a pensar que la separacioacute de les activitats per a nensnois i nenesnoies especialment en lrsquoagravembit esportiu pot afavorir les desigualtats segons el gegravenere amb relacioacute a lrsquoacceacutes a diferents tipus drsquooportu-nitats educatives a banda de la no presegravencia de la coeducacioacute


bull La participacioacute en oportunitats educatives fora de lrsquohorari lectiu eacutes meacutes alta a Barcelona que en localitats meacutes petites Les dife-regravencies entre territoris poden ser una important font de desi-gualtat i falta drsquoequitat en les possibilitats drsquoacceacutes a oportunitats educatives


ndash La disminucioacute de participacioacute en oportunitats educatives no lec-tives a mesura que els infants es van fent grans ha drsquoesperonar les institucions i entitats a revisar i a revitalitzar lrsquooferta adreccedilada a preadolescents i a adolescents

ndash Cal una major dedicacioacute a lrsquoestudi sobre les oportunitats educa-tives que tenen els infants i adolescents amb necessitats edu-catives especials incloent-hi els infants que no gaudeixen drsquoun entorn familiar favorable que els proporcioni allograve que ne-cessiten El model inclusiu que es vol per a lrsquoescola podria ser-vir de referegravencia

ndash Cal donar cobertura i difondre les activitats esportives de les nenes i noies i donar suport a iniciatives esportives coeduca-tives

(Relacioacute amb conclusions especiacutefiques 4 8 11 12 14)(Relacioacute amb propostes especiacutefiques d f i)

4 El cost econogravemic dificulta lrsquoacceacutes a oportunitats educatives

bull Nomeacutes un 34 de les famiacutelies manifesta que no paga o paga menys de 15 euros al mes per participar en activitats educatives no lectives Un 36 paga meacutes de 100 euros al mes

bull Gairebeacute la meitat de les famiacutelies enquestades proposen que es millori el preu de les activitats com a primer aspecte

bull El cost tambeacute eacutes un dels motius manifestats per famiacutelies que han optat per no fer participar els seus fills o filles en aquestes activitats



ndash LrsquoAdministracioacute ha de vetllar per garantir lrsquoaccessibilitat econograve-mica a les activitats fent uacutes dels instruments que ja teacute disponi-bles i incrementant les partides pressupostagraveries tenint present que el cost eacutes un dels principals factors de discriminacioacute

(Relacioacute amb conclusions especiacutefiques 3 13)(Relacioacute amb la proposta especiacutefica h)

5 Els valors i el nivell cultural de les famiacutelies es converteixen en una barrera que dificulta lrsquoacceacutes a oportunitats educatives

bull Diversos estudis coincideixen en una disminucioacute clara de la par-ticipacioacute en oportunitats educatives a mesura que baixa la for-macioacute dels pares hi ha un salt important entre uns nivells drsquoestudis i uns altres i la situacioacute eacutes especialment greu en el de formacioacute inferior

bull Hi ha famiacutelies que manifesten que no els arriba informacioacute sobre tota lrsquooferta hi ha determinats tipus drsquoactivitats que eacutes meacutes difiacute-cil que es donin a conegraveixer que drsquoaltres Per quumlestions sociocul-turals a algunes famiacutelies els eacutes meacutes fagravecil accedir a la informacioacute que a drsquoaltres Aquesta situacioacute eacutes rellevant perquegrave el 81 de les famiacutelies enquestades ha manifestat que tria lrsquoactivitat per la con-fianccedila que inspira qui lrsquoorganitza


ndash Aprofitar la bona valoracioacute que fan les famiacutelies de les activitats per donar a conegraveixer al conjunt de la poblacioacute la importagravencia de participar-hi

ndash Tenint en compte que els factors culturals influeixen en la va lo-racioacute que es fa des de les famiacutelies cal dissenyar estrategravegies drsquoin-formacioacute considerant la diversitat de les famiacutelies La informacioacute


ha drsquoarribar a tothom i ho ha de fer en un format i un llenguatge que en faciliti la recepcioacute

(Relacioacute amb conclusions especiacutefiques 2 15 16)(Relacioacute amb propostes especiacutefiques b c j)

6 Srsquoha de millorar la relacioacute de lrsquoescola amb altres entitats edu-catives

bull Tot i que en alguns casos hi ha sensibilitat per part del centre escolar en drsquoaltres no hi ha prou presegravencia de la relacioacute entre lrsquoeducacioacute escolar (lectiva) i lrsquoeducacioacute fora del temps lectiu


ndash Des de lrsquoAdministracioacute srsquohan drsquoimpulsar espais de trobada amb institucions i entitats del territori inclosa lrsquoescola per tractar de temes comunitaris i transversals per tal drsquoanar configurant un ecosistema educatiu

ndash Colmiddotlaborar amb la Universitat i altres institucions de formacioacute inicial per incloure en els estudis la mirada Educacioacute 360

(Relacioacute amb conclusioacute especiacutefica 17)(Relacioacute amb propostes especiacutefiques kn)


7 La gran riquesa del sotabosc educatiu representa un gran po-tencial que requereix lideratge treball en xarxa i poliacutetiques proactives per afavorir lrsquoequitat

bull El treball en xarxa ha de comptar amb la participacioacute de tots els agents que intervenen educativament en un territori Per manca de coordinacioacute es duen a terme accions paralmiddotleles liderades per diferents institucions o entitats que poden arribar a coincidir mentre que en altres llocs manquen accions

bull Per tal de garantir una oferta de qualitat cal prestar una atencioacute especial a la formacioacute dels formadors

bull Les administracions sovint dissenyen planifiquen implemen-ten i de vegades avaluen sense tenir prou en compte el que srsquoestagrave fent en altres territoris io institucions


ndash Impulsar la formacioacute continuada de professionals i voluntaris implicats en les ofertes educatives Aquesta formacioacute ha drsquoem-marcar-se en la concepcioacute drsquoEducacioacute 360

ndash Elaborar el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de manera colmiddotla-borativa amb la participacioacute de tots els agents educatius del ter-ritori El proceacutes per construir el PEC ha drsquoincloure un estudi de les necessitats i potencialitats del territori

ndash Desenvolupar el reconeixement de lrsquoaprenentatge formal i in-formal

(Relacioacute amb conclusions especiacutefiques 18 19 21)(Relacioacute amb propostes especiacutefiques d l m r s)


Conclusions especiacutefiques

Les oportunitats educatives meacutes enllagrave de lrsquoeducacioacute escolar

1 Meacutes drsquoun 75 de la poblacioacute de 3 a 18 anys participa en activi-tats educatives organitzades fora de lrsquohorari lectiu escolar

Diverses enquestes proporcionen dades diferents sobre el percen-tatge de participacioacute en aquest tipus drsquoactivitats perograve segons les dades com a miacutenim tres quartes parts de la poblacioacute drsquoentre 3 i 18 anys hi participa

2 Les famiacutelies amb fills o filles que participen en aquestes activi-tats en fan una bona valoracioacute el 883 en fa una valoracioacute molt positiva

Les famiacutelies valoren que serveixen per aprendre coses que afavo-reixen les relacions i permeten fer amistats que desenvolupen ha-bilitats emocionals i relacionals lrsquoactivitat fiacutesica que srsquohi fa que es desenvolupen valors com la cooperacioacute i la solidaritat i en menor percentatge que es desenvolupa la vessant artiacutestica o creativa En canvi que aquestes activitats serveixin per reforccedilar mategraveries esco-lars nomeacutes ho valora molt un 384 mentre que el 275 no ho va-lora gens o molt poc

Eacutes destacable la valoracioacute positiva que es fa drsquoaquestes oportuni-tats educatives i de lrsquoaprenentatge que aporten i que es faci inci-degravencia en el tema relacional emocional i de valors en general a banda de valorar el fet de fer activitat fiacutesica

El que es teacute meacutes en compte (en el 81 dels casos) per fer la tria drsquouna activitat eacutes la confianccedila que inspira qui organitza lrsquoac-tivitat

3 Les famiacutelies els fills o filles de les quals no fan activitats educatives no lectives manifesten els seguumlents motius principals per justificar la seva decisioacute la filla o el fill eacutes massa petit (185 ) soacuten massa ca-res (167 ) el nen o la nena no en vol fer (167 ) es prioritza que tinguin temps lliure (13 )


Des de la perspectiva de les famiacutelies que han optat perquegrave els seus fills o filles no participin en aquestes activitats es manifesta que aixiacute es vol respectar la voluntat del nen o nena i prioritzar que puguin tenir un temps realment lliure

4 El percentatge meacutes alt fa activitats tres dies a la setmana (en el 296 dels casos) o quatre dies (en el 217 ) Eacutes de destacar que un 163 les fa meacutes de quatre dies

En hores setmanals el percentatge meacutes alt hi dedica meacutes de 6 ho-res (el 229 )

Els percentatges dels que fan meacutes de quatre dies i meacutes de sis hores setmanals soacuten forccedila elevats

5 Meacutes drsquouna quarta part de les famiacutelies (277 ) considera que aquestes activitats no faciliten gens o molt poc la conciliacioacute laboral i familiar Un 415 considera que siacute que es facilita

Hi ha per tant opinions contraposades i seria interessant algun estudi posterior que relacioneacutes el grau de satisfaccioacute amb les carac-teriacutestiques de la famiacutelia i amb les de les activitats concretes

6 Les activitats esportives soacuten les que tenen meacutes acceptacioacute meacutes de dos terccedilos de la infagravencia i adolescegravencia practica aquest ti-pus drsquoactivitat tot i que hi ha diferegravencia entre nens i nenes

En segon lloc drsquoacceptacioacute apareix lrsquoaprenentatge drsquoidiomes amb gairebeacute la meitat de les respostes Cal assenyalar que nomeacutes un 4 estudia un idioma que no sigui lrsquoanglegraves Pragravecticament amb el ma-teix percentatge que els idiomes hi apareixen les activitats artiacutesti-ques que engloben un ampli repertori de possibilitats dibuix pin-tura ceragravemica teatre muacutesica dansa etc

A forccedila distagravencia se situa lrsquoassistegravencia a grups drsquoesplai o escoltes amb gairebeacute el 14 de respostes

Un 105 fa activitats de reforccedil escolar El percentatge drsquoactivi-tats de reforccedil escolar es va incrementat a mesura que puja lrsquoedat des del 96 en el cas drsquoalumnat drsquoEducacioacute Primagraveria fins al 211 en el de Batxillerat

Les activitats tecnologravegiques (com ara programacioacute robogravetica) ocupen un 77 majoritagraveriament drsquoEducacioacute Primagraveria (a partir


drsquoalumnat drsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria la participacioacute en aquest tipus drsquoac tivitats cau gairebeacute a la meitat)

A activitats de cultura popular (castellers diables batucada) srsquohi dedica un 68 i a formacioacute religiosa el 3

7 Els alumnes de centres concertats o privats participen en meacutes activitats que els que assisteixen a centres puacuteblics (un 32 meacutes)

No es pot concloure si el fet drsquoassistir a un centre puacuteblic o a un con-certat o privat influeix en el fet que es participi meacutes o menys en activitats educatives no lectives Podria ser que fos per la influegraven-cia que pot exercir el centre perograve tambeacute podria ser atribuiumlble a les caracteriacutestiques de les famiacutelies perquegrave determinats tipus de famiacute-lia tendeixin meacutes a anar a un tipus de centre que a un altre

8 Tots els estudis denoten la disminucioacute de la participacioacute a me-sura que els infants es van fent grans

En soacuten excepcions els casos drsquoIdiomes i drsquoactivitats de cultura po-pular que tenen els pics meacutes alts en nois i noies drsquoESO i el cas de reforccedil escolar que srsquoincrementa amb lrsquoedat

9 El lleure educatiu els esports i les activitats de cultura popular i comunitagraveria soacuten plataformes molt adients per a lrsquoeducacioacute en valors el desenvolupament de competegravencies transversals i en general lrsquoeducacioacute integral drsquoinfants i adolescents A meacutes tenen com a valor afegit les capacitats dinamitzadora i cohesiona-dora a nivell comunitari

En els tres agravembits esmentats el desenvolupament progressiu drsquoofer-tes que es basen en una logravegica consumista i de mercat pot posar en perill les potencialitats apuntades en el paragravegraf anterior

10 Un recurs molt valuoacutes i en liacutenia amb lrsquoEducacioacute 360 soacuten els Plans Educatius drsquoEntorn que acompanyen els infants i joves a traveacutes drsquoitineraris personalitzats

Queda encara per resoldre quins han de ser els professionals que han de dur a terme aquest itinerari i acompanyament


Propostesa) Srsquoespera que el moviment desencadenat al voltant de la logravegica Edu-

cacioacute 360 suposi canvis Per aixograve es recomana seguir fent estudis des de la perspectiva de les famiacutelies que a meacutes serveixin per identificar tendegravencies incloent-hi una enquesta estable que en fa-ciliti les comparacions

Lrsquoestudi hauria drsquoincloure la recopilacioacute de dades per aprofundir en els motius que porten a no participar en activitats educatives orga-nitzades no lectives

b) Aprofitar la bona valoracioacute que fan les famiacutelies de les activitats per donar a conegraveixer al conjunt de la poblacioacute la importagravencia de participar en aquestes activitats

LrsquoAdministracioacute hauria drsquoassumir aquesta tasca de difusioacute i els mit-jans de comunicacioacute afavorir-la Una possibilitat seria donar a co-negraveixer la valoracioacute que en fan els participants

c) Organitzar debats sobre les oportunitats educatives i el temps lliure que ajudin a situar la necessitat de compaginar unes i altres

Fer meacutes estudis sobre la quantitat de dedicacioacute meacutes adient a activi-tats educatives no lectives i com millorar la conciliacioacute familiar i laboral

d) La disminucioacute de participacioacute en oportunitats educatives no lecti-ves a mesura que els infants es van fent grans ha drsquoesperonar les institucions i entitats a revisar i a revitalitzar lrsquooferta adreccedilada a preadolescents i a adolescents

e) Des de lrsquoAdministracioacute entomar el repte drsquoacompanyar infants i ado lescents en les seves transicions naturals drsquoaprenentatge al llarg de la vida

Es tracta drsquoajudar-los a desenvolupar lrsquoautonomia personal i pren-dre decisions per traccedilar el propi itinerari Srsquohauria de decidir quina seria la figura professional adient per fer aquesta tasca i si es podria emmarcar quan fos possible en els Plans Educatius drsquoEntorn


Lrsquoequitat en lrsquoacceacutes i la participacioacute

11 Els nens i nois fan meacutes activitats esportives que les nenes i no-ies i aquestes en fan meacutes drsquoestudi drsquoidiomes i artiacutestiques

Aquesta tendegravencia que segons diversos estudis persisteix al llarg del temps pot portar a pensar que la separacioacute de les activitats per a nensnois i nenesnoies especialment en lrsquoagravembit esportiu pot afavorir les desigualtats segons el gegravenere amb relacioacute a lrsquoacceacutes a di-ferents tipus drsquooportunitats educatives a banda de la no presegravencia de la coeducacioacute En aquest sentit srsquohauria de repensar lrsquooferta drsquoactivitats tenint present el tema del gegravenere

12 La participacioacute en oportunitats educatives fora de lrsquohorari lec-tiu eacutes meacutes alta a Barcelona que a localitats meacutes petites

Les diferegravencies entre territoris poden ser una important font de des-igualtat i falta drsquoequitat en les possibilitats drsquoacceacutes a oportunitats educatives

En tots els agravembits es constata una oferta major a Barcelona i els seus voltants tot i que es desconeix quina eacutes lrsquoentitat drsquoaquest dife-rencial perquegrave manquen dades accessibles del conjunt de Catalu-nya Les dades sovint estan molt atomitzades

Tot i que en conjunt srsquoofereixen moltes oportunitats educatives en molts territoris aquesta oferta eacutes massa limitada hi ha moltes diferegravencies entre uns llocs i altres fins i tot entre barris de les grans ciutats

13 Les dificultats econogravemiques soacuten una quumlestioacute clau que dificul-ten lrsquoacceacutes a oportunitats educatives

Nomeacutes un 16 de les famiacutelies manifesta que no paga res per fer aquestes activitats i nomeacutes un 18 diu pagar menys de 15 euros al mes En canvi un 313 paga de 50 a 100 euros i un 36 meacutes de 100 euros

El primer aspecte que proposen millorar les famiacutelies eacutes el preu de les activitats (gairebeacute en el 50 de les respostes)

La preocupacioacute pel cost es dona en el percentatge meacutes baix (el 40 ) quan nomeacutes es fa un dia drsquoactivitat a la setmana i en el meacutes


alt quan es fan meacutes de quatre dies (el 507 ) Per tant els dies in-flueixen perograve sempre hi ha un alt percentatge que demana preus meacutes barats

El cost tambeacute eacutes un motiu manifestat per famiacutelies que han optat per no fer participar els seus fills o filles en aquestes activitats

Es pot concloure que les activitats no lectives suposen un cost mas-sa elevat per a les famiacutelies el que dificulta les possibilitats drsquoacceacutes igualitari El cost de les activitats i les poliacutetiques insuficients per part de lrsquoAdministracioacute per disminuir aquesta problemagravetica es con-verteixen en una barrera per a algunes famiacutelies i en condicionen moltes altres

14 Lrsquooferta teacute poc en compte la diversitat funcional i les necessi-tats educatives especials

De cara a millorar la situacioacute cal tenir en compte entre altres as-pectes que les empreses tenen un paper destacat en lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats educatives i que en canvi el paper dels ajuntaments i altres entitats puacutebliques encara eacutes massa limitat tot i que hi ha experiegravencies molt interessants per part drsquoalgunes entitats muni-cipals

15 Tots els estudis consultats coincideixen en una disminucioacute clara de la participacioacute en oportunitats educatives a mesura que baixa la formacioacute dels pares hi ha un salt important entre uns nivells drsquoestudis i uns altres i la situacioacute eacutes especialment greu en el de formacioacute inferior

16 Una altra quumlestioacute important eacutes la informacioacute a les famiacutelies ma-nifesten que no els arriba informacioacute sobre tota lrsquooferta i hi ha determinats tipus drsquoactivitats que eacutes meacutes difiacutecil que es donin a co-negraveixer que drsquoaltres Drsquoaltra banda per quumlestions socioculturals a algunes famiacutelies els eacutes meacutes fagravecil accedir a la informacioacute que a drsquoal-tres tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu


Propostesf) Donar cobertura i difondre les activitats esportives de les ne-

nes i noies i donar suport a iniciatives esportives coeducatives g) Estudiar lrsquooferta existent en els diversos territoris incloent-hi la

diversitat de tipus drsquoactivitats i considerant el factor edat i lloc drsquoori-gen per tal de disposar drsquouna anagravelisi de necessitats i de potenciali-tats a partir de la qual poder fonamentar decisions estrategravegiques

En aquest estudi srsquoha de prestar especial atencioacute a lrsquoequilibri entre ofertes privada comunitagraveria i puacuteblica perquegrave hi ha sectors on lrsquooferta estagrave gairebeacute monopolitzada per empreses

h) LrsquoAdministracioacute ha de vetllar per garantir lrsquoaccessibilitat econograve-mica a les activitats fent uacutes dels instruments que ja teacute disponibles i incrementant les partides pressupostagraveries tenint present que el cost eacutes un dels principals factors de discriminacioacute

i) Cal una major dedicacioacute a lrsquoestudi sobre les oportunitats educati-ves que tenen els infants i adolescents amb necessitats educa-tives especials incloent-hi els infants que no gaudeixen drsquoun en-torn familiar favorable que els proporcioni allograve que necessiten

Soacuten infants que si beacute tenen cobertura en els centres educatius no sempre tenen serveis als quals puguin optar Caldria esbrinar drsquouna banda quins serveis hi ha en aquest sentit per fer-ne un mapa i de lrsquoaltra caldria conegraveixer de quina manera el mapa de serveis existent afavoreix la inclusioacute El model inclusiu que es vol per a lrsquoescola po-dria servir de referegravencia

j) Tenint en compte que els factors culturals influeixen en la valora-cioacute que es fa des de les famiacutelies cal dissenyar estrategravegies drsquoinfor-macioacute considerant la diversitat de les famiacutelies La informacioacute ha drsquoarribar a tothom i ho ha de fer en un format i un llenguatge que en faciliti la recepcioacute


La connexioacute dels aprenentatges

17 La relacioacute de lrsquoescola amb altres entitats educatives eacutes una quumlestioacute central en lrsquoEducacioacute 360 Per les dades obtingudes sem-bla que aquiacute encara hi ha forccedila camiacute per recoacuterrer tot i que en alguns casos hi ha una sensibilitat per part del centre escolar en drsquoaltres no hi ha prou presegravencia de la relacioacute entre lrsquoeducacioacute escolar (lecti-va) i lrsquoeducacioacute fora del temps lectiu

Nomeacutes en una quarta part dels casos (244 ) les famiacutelies manifes-ten que de les activitats no lectives se nrsquoha parlat bastant amb el tutor o tutora en meacutes de la meitat dels casos nomeacutes puntualment (en un 574 ) i en un 18 no se nrsquoha parlat mai

Un 412 considera que des del centre escolar es motiva a fer ac-tivitats extraescolars perograve un 388 creu que no eacutes aixiacute

18 La connexioacute i el treball en xarxa soacuten una quumlestioacute essencial per al desenvolupament de lrsquoEducacioacute 360 Aquest treball ha de comp-tar amb la participacioacute de tots els agents que intervenen educativa-ment en un territori

Per manca de coordinacioacute es realitzen accions paralmiddotleles lidera-des per diferents institucions o entitats que poden arribar a trepit-jar-se mentre que en altres llocs manquen accions

El municipi eacutes lrsquoespai on cada infant i adolescent es constru-eix actua i apregraven a gestionar tots aquells aprenentatges que ha anat adquirint al nucli familiar i a lrsquoescola Si beacute les administra-cions puacutebliques comencen a descentralitzar la seva mirada sobre lrsquoeducacioacute (no centrada uacutenicament en els centres escolars i les fa-miacutelies) encara queda molt per fer per tal que lrsquoeducacioacute es visualitzi com un eix vertebrador de les diferents accions del territori

19 Per garantir una oferta de qualitat cal prestar una atencioacute espe-cial a la formacioacute dels formadors


Propostesk) Des de lrsquoAdministracioacute srsquohan drsquoimpulsar espais de trobada amb

institucions i entitats del territori incloent-hi lrsquoescola per tractar de temes comunitaris i transversals Un dels objectius drsquoaquestes trobades ha de ser generar ofertes educatives compartides

l) Srsquoha drsquoelaborar un mapa de recursos i serveis existents en el ter-ritori i en els territoris veiumlns

Dedicar recursos per facilitar transport gratuiumlt i acompanyament per desplaccedilar-se a oportunitats educatives de territoris veiumlns per no haver de comptar uacutenicament amb la dedicacioacute i lrsquoesforccedil de les famiacutelies

m) Srsquoha drsquoimpulsar la formacioacute continuada de professionals i vo-luntaris implicats en les ofertes educatives Aquesta formacioacute ha drsquoemmarcar-se en la concepcioacute drsquoEducacioacute 360

n) Colmiddotlaborar amb la Universitat i altres institucions de formacioacute inicial per incloure en els estudis la mirada Educacioacute 360

Les aliances el lideratge i la governanccedila

20 Per garantir la qualitat i la coheregravencia del conjunt de lrsquooferta cal fer recerques que proporcionin noves dades que permetin anar cons-truint un mapa general de lrsquooferta drsquooportunitats educatives i les seves caracteriacutestiques

Aixograve eacutes especialment urgent en determinats agravembits com per exem-ple en lrsquooferta privada drsquoensenyament drsquoidiomes

La informacioacute recollida hauragrave de permetre la coordinacioacute i divulga-cioacute drsquoactivitats aixiacute com lrsquoampliacioacute de lrsquooferta per cobrir les llacu-nes identificades

Les AMPA (o AFA) poden ser un bon instrument per recollir infor-macioacute sobre les necessitats educatives de les famiacutelies Fins ara les AMPA han pres decisions en lrsquoagravembit de la progravepia escola Una gestioacute connectada de les AMPA en la filosofia de lrsquoEducacioacute 360 podria oferir moltes possibilitats


21 De la recerca srsquoha extret que el treball entre institucions habitu-alment es redueix al desenvolupament de les funcions que cada administracioacute teacute assignades i que les relacions entre insti-tucions acaben depenent en gran part de la voluntat o motiva-cioacute de les persones que en aquell moment puguin liderar algu-nes drsquoaquestes accions Cada institucioacute sovint dissenya planifica implementa i de vegades avalua sense tenir prou en compte el que srsquoestagrave fent ja en altres territoris io institucions

Quelcom que no afavoreix a la unificacioacute de les actuacions de les diferents administracions soacuten les normatives reguladores Tot i que les lleis aporten el marc necessari perquegrave lrsquoeducacioacute estigui present en tots els sectors i per fer corresponsable tota la comunitat educati-va no hi ha el desplegament normatiu necessari per impulsar-ho

22 Institucions i entitats moltes vegades no soacuten prou conscients que lrsquoeducacioacute estagrave present en moltes de les seves activitats tot i que de vegades nomeacutes sigui drsquouna manera impliacutecita Hi ha enti-tats i agrupacions que eduquen sense tenir uns propogravesits educatius expliacutecits

23 La Unioacute Europea ha vist la necessitat de reconegraveixer de manera oficial lrsquoaprenentatge no formal i informal Els sistemes drsquoedu-cacioacute i de qualificacioacute han de donar una oportunitat als ciutadans i ciutadanes per fer visible allograve que han apregraves fora de lrsquoescola i uti-litzar-lo per a la seva carrera o per poder seguir formant-se

Proposteso) Impulsar recerques per obtenir un mapa de lrsquooferta drsquooportuni-

tats educatives en tot el territori catalagrave incloent-hi lrsquoestudi de qui hi participa i qui no hi participa i les seves causes

p) Avaluar els serveis i programes existents Per a una major eficagrave-cia dels programes existents caldria que a meacutes del mapa de recur-sos cada municipi pogueacutes tenir alhora un informe qualitatiu en el qual es valoreacutes la seva implementacioacute dificultats resistegravencies obstacles fortaleses oportunitats i beneficis


Perquegrave es pugui valorar lrsquoimpacte cal que les institucions estiguin connectades eacutes a dir que la informacioacute generada en cada municipi es transfereixi a institucions com la Diputacioacute o la Generalitat que soacuten qui hauria drsquoestablir els canals i promoure aquest tragravensit drsquoin-formacions

q) Desenvolupar poliacutetiques educatives que parteixin drsquouna visioacute meacutes holiacutestica de lrsquoeducacioacute Cal anar creant la cultura que lrsquoedu-cacioacute va meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiu i que les oportunitats educa-tives fora del temps lectiu soacuten quelcom molt important per a la f ormacioacute integral Generar poliacutetiques educatives amb caragravecter preventiu

r) Garantir que el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) srsquoelabora de manera colmiddotlaborativa amb la participacioacute de tots els agents edu-catius del territori El proceacutes per construir el PEC ha drsquoincloure un estudi de les necessitats i potencialitats del territori

Proporcionar assessorament als municipis per impulsar processos participatius

s) Desenvolupar el reconeixement de lrsquoaprenentatge formal i in-formal

Lrsquoescola eacutes una institucioacute clau per a la formacioacute de nens nenes i ado-lescents Perograve en lrsquoactualitat la institucioacute escolar ha deixat de ser la font drsquoinformacioacute gairebeacute uacutenica que havia estat tradicionalment per convertir-se en un dels muacuteltiples focus de coneixement i de forma-cioacute Aquesta realitat fa necessari ubicar la institucioacute escolar com un dels components del medi cultural un component important perograve no pas meacutes influent que alguns altres com ara la famiacutelia les xarxes socials les amistats i les activitats extraescolars drsquoesplai i comuni-tagraveries En una societat global i complexa com lrsquoactual es requereix una educacioacute transversal amb participacioacute drsquoagents i recursos di-versos Eacutes en aquest context que sorgeix la iniciativa Educacioacute 360 que parteix de la base que lrsquoeducacioacute eacutes responsabilitat de lrsquoEstat de la famiacutelia i de lrsquoescola perograve tambeacute del municipi de les associ-acions i de les induacutestries culturals i que planteja incorporar les oportunitats educatives que avui es troben fora del sistema reglat escolar mdashcom les activitats extraescolars de vacances i el temps de migdiamdash i connectar lrsquoeducacioacute reglada amb agravembits com ara lrsquoar-tiacutestic lrsquoesportiu el luacutedic el lleure i el tecnologravegic Aquest volum srsquoha concebut com un estudi exploratori que ajudi a descriure i dimensi-onar la participacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia en lrsquoEducacioacute 360

POLIacuteTIQUES 89

_Hlk6396206

fragment-1249640

fragment-1249643

_Hlk7112689

_Hlk1726327

_Hlk14622508

_Hlk14965961

_Hlk14965753

_Hlk14963830

_Hlk14824603

_Hlk14904026

_Hlk14907773

Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu Anna Foreacutes i Artur Parcerisa (Directors)


Anna Foreacutes i Artur Parcerisa (Directors)

POLIacuteTIQUES 89

La colmiddotleccioacute laquoPoliacutetiquesraquo eacutes la colmiddotleccioacute de referegravencia de la Fundacioacute Jaume Bofill Srsquohi publiquen les recerques i els treballs promoguts per la Fundacioacute amb meacutes rellevagravencia social i poliacutetica Les opinions que srsquohi expressen corresponen als autors

copy Fundacioacute Jaume Bofill 2021Provenccedila 32408037 Barcelonafbofillfbofillcathttpwwwfundaciobofillcat

Les publicacions de la Fundacioacute Jaume Bofill estan disponibles per a descagraverrega al web wwwfundaciobofillcat

Primera edicioacute febrer del 2021

Edicioacute Fundacioacute Jaume Bofill i Bonalletra Alcompagraves Coordinacioacute editorial Anna Sadurniacute Cap de projectes Joan Cuevas

Disseny de la coberta Anythink Maquetacioacute Mercegrave Montaneacute ISBN 978-84-123061-1-8 DL B 2503-2021

Impressioacute Service Point

Creiem que el coneixement srsquoha de compartir Per aixograve fem servir una llicegravencia Creative Commons Reconeixement 40 Internacional (CC BY 40) llevat que en algun material indiquem el contrari Us animem a copiar redistribuir remesclar o transformar i crear els continguts propis drsquoaquesta publicacioacute per a qualsevol finalitat inclosa la comercial Nomeacutes us demanem que reconegueu lrsquoautoria de la creacioacute original

Anna Foreacutes Doctora en Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacute directora adjunta de la Cagravetedra de Neuroeducacioacute UB-Edu1st i codirectora drsquoEducacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu de la Fundacioacute Bofill

Artur Parcerisa Doctor en Filosofia i Ciegravencies de lrsquoEducacioacute i professor jubilat de la Facultat drsquoEducacioacute de la Universitat de Barcelona Codirector drsquoEducacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu de la Fundacioacute Bofill

Sarai Samper Sociograveloga i especialista en recerca social aplicada Desenvolupa la seva tasca professional a D-CAS (Colmiddotlectiu drsquoAnalistes Socials) colmiddotlaborant amb institucions i organitzacions en projectes aplicats a les poliacutetiques socials

Raquel Moreno Llicenciada en Sociologia i especialista en participacioacute social Des de lrsquoany 2004 desenvolupa la seva tasca professional a D-CAS (Colmiddotlectiu drsquoAnalistes Socials) Treballa per diferents institucions en lrsquoavaluacioacute el disseny i la implementacioacute de poliacutetiques puacutebliques

Susanna Araacutenega Mestra i doctora en Pedagogia per la Universitat de Barcelo-na i professora i coordinadora general del magravester de Formacioacute del Professorat de Secundagraveria Obligatograveria i Batxillerat Formacioacute Professional i Ensenyament drsquoIdiomes de la Facultat drsquoEducacioacute de la mateixa Universitat de Barcelona

Txus Morata Doctora en Pedagogia professora titular i coordinadora del grup de recerca Innovacioacute i Anagravelisi Social (GIAS) de la Facultat drsquoEducacioacute Social i Treball Social Pere Tarreacutes-URL

Sogravenia Roig Educadora social per la URL i consultora drsquoentitats del Tercer Sector especialitzades en lrsquoacompanyament a infants adolescents joves i famiacutelies en situacioacute de vulnerabilitat social

Sergi Cerezo Consultor esportiu professor associat de la Universitat Ramon Llull i investigador a lrsquoINEFC

Marta Carranza Secretagraveria del Consell Escolar Municipal de Barcelona llicen-ciada en Psicologia i en Ciegravencies de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport i autora de gran nombre drsquoarticles i llibres relacionats amb lrsquoactivitat fiacutesica lrsquoesport i lrsquoeducacioacute

Nicolaacutes Barbieri Doctor en Ciegravencia Poliacutetica i investigador i professor associat de la Universitat Autogravenoma de Barcelona

Oriol Cendra Gestor cultural i servidor puacuteblic en lrsquoagravembit de la cultura Ha des-envolupat la seva trajectograveria professional al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Alfons Tintildeena Gestor cultural responsable de lrsquoAgraverea de Projectes i Estrategravegia Corporativa de la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya

Anna Ramis Diplomada en Professorat drsquoEGB (URL 1983) llicenciada en Peda-gogia (UB 1989 ) i teacute un magravester en Educacioacute en valors i Ciutadania (UB 2011) Eacutes formadora de mestres i assessora de centres educatius i AMPAAFA

Carme Trinidad Llicenciada en Psicologia codirectora del postgrau de Neu-roeducacioacute en la modalitat en liacutenia de la Universitat de Barcelona (UB) i col-laboradora amb diverses universitats

Autoria

1 Introduccioacute 1 Anna Foreacutes i Artur Parcerisa

Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu 3Bibliografia 8

2 La participacioacute dels infants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute 9 Sarai Samper i Raquel Moreno

Mirada en detall mirada en conjunt 13Mirada en detall la participacioacute dels infants i adolescents

en activitats extraescolars 19Mirada de conjunt les extraescolars en lrsquoecosistema educatiu 48Cap a una Educacioacute 360 58

Iacutendex

3 Els agents de lrsquoEducacioacute 360 els actius de la comunitat 67 Anna Foreacutes i Artur Parcerisa

4 Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic 77 Susanna Araacutenega

Les administracions puacutebliques amb accioacute educativa 84El marc normatiu 93El territori com a eix de planificacioacute estrategravegica 100El foment de les oportunitats educatives 111La promocioacute de la participacioacute 141Les xarxes i la coordinacioacute de lrsquoaccioacute educativa 149Alguns exemples municipals de vinculacioacute de lrsquoeducacioacute

amb lrsquoentorn 157Quatre notes sobre la recerca en educacioacute 160Conclusions 162Propostes per avanccedilar en lrsquoEducacioacute 360 des del sector puacuteblic 171Bibliografia 182

5 El lleure un espai educatiu privilegiat 185 Sogravenia Roig i Txus Morata

Quegrave eacutes el lleure educatiu 187Qui en forma part 192Quegrave fan les entitats de lleure 205Conclusions i recomanacions 249Bibliografia 263

6 El sector de lrsquoesport com a actor educatiu 273 Marta Carranza i Sergi Cerezo

Organitzacions i estructures administratives de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport 275

Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute dades generals 285Les desigualtats en lrsquoacceacutes a les activitats esportives 306Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360 313Reforccedilar lrsquoesport com un pilar de lrsquoeducacioacute 317Bibliografia 320

7 Tercer sector cultural la dimensioacute educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitagraveria 323 Nicolaacutes Barbieri i Oriol Cendra

Radiografia del tercer sector cultural a Catalunya 328Activitats formatives i participacioacute Dimensionament

i (des)igualtats 336Conclusions 350Les recomanacions 353Bibliografia 357

8 Els ateneus espais amb llarga tradicioacute educativa 361 Alfons Tintildeena

Els ateneus a Catalunya Meacutes de 179000 m2 drsquoespais de sociabilitat i drsquooportunitats per a lrsquoeducacioacute 363

Conclusions i recomanacions 387Bibliografia 389

9 El potencial educatiu de les associacions de famiacutelies 391 Anna Ramis

Quegrave fan les AMPAAFA i com es relacionen 393Activitats que ofereixen i participacioacute 401Acceacutes a les activitats de les AMPAAFA 423Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute 427Conclusions i recomanacions 430Bibliografia 438

10 Lrsquoensenyament drsquoidiomes en lrsquoEducacioacute 360 441 Carme Trinidad

Aprendre idiomes 443Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute 448Lrsquoacceacutes a les activitats 463Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute 467Conclusions i recomanacions 468Bibliografia 472

11 Dades i indicadors drsquoEducacioacute 360 477 Sarai Samper i Raquel Moreno

Lrsquooperativitzacioacute de lrsquoEducacioacute 360 480Dades actualment disponibles a Catalunya per mesurar

lrsquoEducacioacute 360 potencials i limitacions 493Propostes per disposar drsquoun sistema drsquoindicadors

en Educacioacute 360 518Bibliografia 532

12 Conclusions i recomanacions 533 Anna Foreacutes i Artur Parcerisa

Conclusions 535Les oportunitats educatives meacutes enllagrave de lrsquoeducacioacute escolar 542Lrsquoequitat en lrsquoacceacutes i la participacioacute 546La connexioacute dels aprenentatges 549Les aliances el lideratge i la governanccedila 550

Introduccioacute


1

3

Educacioacute 360 meacutes enllagrave del temps lectiu

Avui dia veiem com una cosa habitual que lrsquoeducacioacute escolar sigui obliga-tograveria fins als 16 anys i fins i tot hi ha un debat obert sobre si aquesta obligatorietat srsquohauria drsquoestendre fins als 18 anys tal com succeeix en al-guns paiumlsos del nostre entorn Haver aconseguit que lrsquoeducacioacute escolar sigui un dret i una obligacioacute respon a la conviccioacute que lrsquoescola eacutes una ins-titucioacute clau per a la formacioacute de nens nenes i adolescents Podem parlar per tant drsquouna fita molt important per a lrsquoequitat i per al progreacutes drsquouna societat tot i que encara hi ha dificultats i moltes coses a millorar i drsquoal-tra banda molts paiumlsos soacuten lluny drsquouna educacioacute bagravesica per a tothom Ara que en els paiumlsos desenvolupats tenim una escola per on hi ha de passar tota la poblacioacute resulta que la institucioacute escolar ha deixat de ser la font drsquoinformacioacute gairebeacute uacutenica que havia estat tradicionalment per con-vertir-se en un dels muacuteltiples focus de coneixement i de formacioacute Aques-ta realitat actual fa necessari ubicar la institucioacute escolar com un dels components del medi cultural un component important perograve no pas meacutes influent que alguns altres La formacioacute integral de la infagravencia i lrsquoadoles-cegravencia depegraven de lrsquoescola perograve tambeacute de la famiacutelia les xarxes socials les amistats les activitats extraescolars drsquoesplai comunitagraveries


En una societat global i complexa com lrsquoactual es requereix una educacioacute transversal amb participacioacute drsquoagents i recursos diversos La institucioacute escolar hi teacute un paper rellevant perograve insuficient Lrsquoaprenentatge (prenent aquest terme en un sentit ampli) depegraven de les influegravencies rebudes a lrsquoes-cola i fora de lrsquoescola Lrsquoeducacioacute no srsquoacaba quan finalitza lrsquohorari lectiu sinoacute que prossegueix amb altres activitats que ajuden a desenvolupar les capacitats cognitives afectives psicomotrius drsquointeraccioacute i drsquoinsercioacute social que eduquen en la participacioacute i per ser una persona activa per a la millora social

Tal com es recull en un informe del Siacutendic de Greuges de Catalunya (2014) la Convencioacute de les Nacions Unides sobre els drets de la infagravencia estableix (art 31) que els infants tenen dret al lleure i a participar en les activitats culturals artiacutestiques recreatives i drsquoesplai existents i les ad ministracions tenen el deure de facilitar-ho En el mateix informe el Siacutendic assenyala que el dret al lleure srsquoha associat cada vegada meacutes amb el dret a lrsquoeducacioacute en igualtat drsquooportunitats perquegrave les activi-tats de lleure educatiu ofereixen importants oportunitats de desen-volupament personal i social

Les experiegravencies educatives srsquohan de considerar en conjunt perquegrave les unes influeixen sobre les altres En aquesta liacutenia tot i que els conceptes drsquoeducacioacute formal no formal i informal han estat uacutetils per acotar el que ens referim alguns autors com Ortega consideren que parlar drsquoeducacioacute no formal o informal eacutes semagraventicament contradictori perquegrave laquosi algo es educacioacuten es formal si es no formal o es informal no es educacioacutenrdquo (Or-tega 2005 168) Lrsquoautor ens aproxima a una visioacute on tan important eacutes el temps escolar com lrsquoextraescolar

En lrsquoinforme esmentat del Siacutendic de Greuges es recull que la Llei 122009 del 10 de juliol insta el sistema educatiu a afavorir lrsquoeducacioacute meacutes en-llagrave de lrsquoescola (art 21) i que les administracions impulsin acords per po-tenciar accions educatives de lrsquoentorn (art 402) El Decret 1022010 de 3 drsquoagost drsquoautonomia dels centres educatius estableix entre altres

Introduccioacute 5

coses que els projectes educatius dels centres han de considerar meca-nismes de colmiddotlaboracioacute amb lrsquoentorn i estrategravegies de colmiddotlaboracioacute amb ajuntaments amb els plans drsquoentorn i amb altres projectes educatius de caragravecter territorial si nrsquohi ha (art 11)

Tot i aquests exemples que mostren la sensibilitat del legislador en el mateix informe el Siacutendic de Greuges recull que laquoa la pragravectica perograve la vinculacioacute entre educacioacute formal i lleure educatiu encara eacutes feble ategraves que no sempre lrsquoescola concep el lleure com a agravembit educatiu i social-ment necessariraquo (p 36-37)

No es pot considerar que amb lrsquoacceacutes a lrsquoescola nrsquohi hagi prou per garantir lrsquoequitat en les oportunitats educatives Les possibilitats drsquoaprendre de formar-se i drsquoinserir-se socialment amb plenitud depenen de lrsquohorari lec-tiu (aquell en quegrave es realitzen activitats per desenvolupar el curriacuteculum escolar) perograve tambeacute de les activitats que es duen a terme fora del temps lectiu a la mateixa escola en altres centres en dies laborables i en fes-tius Lrsquoacceacutes a lrsquoactivitat lectiva estagrave garantida per a tota la poblacioacute en edat escolar perograve no passa pas el mateix amb les altres activitats educati-ves Les dificultats drsquoacceacutes a aquestes activitats poden ser una impor-tant font de desigualtat social

La preocupacioacute per lrsquoescletxa social que poden generar les desigualtats

en les possibilitats drsquoacceacutes a ofertes educatives de qualitat que comple-

mentin el temps lectiu ha estat determinant en el sorgiment del con-

cepte Educacioacute 360 o educacioacute a temps complet i en quegrave cada dia meacutes

institucions i entitats se sumin a aquest gran projecte de paiacutes

LrsquoEducacioacute 360 eacutes una iniciativa que continua i preteacuten generalitzar i com-pletar experiegravencies que fa temps que es duen a terme al nostre paiacutes i que responen a una concepcioacute ecologravegica o sistegravemica de lrsquoeducacioacute com eacutes el cas del concepte de ciutat educadora per exemple


La idea drsquoEducacioacute 360 o a temps complet parteix de la base que lrsquoeduca-cioacute eacutes responsabilitat de lrsquoEstat de la famiacutelia i de lrsquoescola perograve tambeacute del municipi de les associacions de les induacutestries culturals i planteja laquoconnectar els aprenentatges que es produeixen en tots els temps i es-pais de la vida de les personesraquo Proposa promoure i incorporar laquotambeacute les oportunitats educatives que avui es troben fora del sistema reglat es-colar activitats extraescolars de vacances el temps de migdia i en agravem-bits com lrsquoartiacutestic lrsquoesportiu el luacutedic el lleure tecnologravegicraquo (Fundacioacute Jaume Bofill Diputacioacute de Barcelona FMRPC (2019)

En aquesta concepcioacute integral i sistegravemica de lrsquoeducacioacute es proposa

bull Garantir meacutes i millors oportunitats educatives drsquoun cap a lrsquoaltre de la vida

bull Connectar els aprenentatges i lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva

bull Promoure i garantir lrsquoequitat la igualtat drsquooportunitats i evitar la segregacioacute

bull Construir una alianccedila desenvolupant un treball cooperatiu de tots els agents de la comunitat

Per desenvolupar aquest projecte srsquoimpulsen quatre grans liacutenies drsquoaccioacute

bull Promoure experiegravencies 360

bull Incorporar lrsquoEducacioacute 360 a la poliacutetica puacuteblica

bull Construir una alianccedila per a lrsquoEducacioacute 360

bull Sistematitzar coneixement metodologia i recerca

Configurant el trencaclosquesEn la darrera liacutenia drsquoaccioacute la de sistematitzar coneixement eacutes on srsquoem-marca aquest llibre

A Catalunya les ofertes educatives soacuten moltes i diverses perograve la informa-cioacute sobre aquestes ofertes i sobre lrsquoacceacutes drsquoinfants i adolescents a aquest

Introduccioacute 7

ventall drsquoactivitats educatives eacutes molt parcial i fragmentada El que srsquoapunta en lrsquoinforme del Siacutendic de Greuges en referegravencia al lleure edu-catiu es pot generalitzar als altres agravembits o sectors

Lrsquoanagravelisi de la participacioacute dels infants en el lleure educatiu presenta un obstacle fonamental relacionat amb lrsquoescassa dis-ponibilitat de dades estadiacutestiques referides als infants per di-mensionar i valorar el grau de desenvolupament drsquoaquest agravembit (Siacutendic de Greuges 2014 7)

Eacutes per aixograve que amb aquest volum es planteja aglutinar dades visions i coneixements que permetin anar configurant el trencaclosques de les oportunitats educatives meacutes enllagrave del temps lectiu escolar El concepte trencaclosques ens sembla que ajuda a entendre el que es preteacuten tot i que en realitat la tasca eacutes meacutes complexa i potser srsquohauria de parlar de fer visibles capes nexes i nodes

Es tracta drsquoavanccedilar en el coneixement drsquouna realitat que eacutes molt im-portant en el nostre paiacutes per fer meacutes visible la tasca educativa de diversos sectors i identificar necessitats potencialitats i agravembits de millora Hem partit de les dades obtingudes i de consensos que ens ajudin a compartir el coneixement i a donar meacutes forccedila i a fer meacutes accessibles aquestes opor-tunitats educatives La informacioacute obtinguda tambeacute ha de facilitar articu lar propostes de poliacutetica puacuteblica per enfortir meacutes lrsquooferta i lrsquoacces-sibilitat

Aquest llibre srsquoha concebut com un estudi exploratori que ajudi a descriure i dimensionar la participacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegraven-cia en lrsquoEducacioacute 360 En concret srsquoha pretegraves

bull Definir i dimensionar els principals agravembits on srsquoestructuren les oportunitats educatives i les organitzacions que les articulen

bull A partir de lrsquoanagravelisi de les dades extreure conclusions reptes i re-comanacions de millora del conjunt de lrsquoEducacioacute 360 i identificar


possibles temes en els quals aprofundir i informacioacute a recollir en estudis posteriors incloent-hi els anuaris seguumlents

Tot i les dificultats que els responsables de cadascun dels capiacutetols drsquoaquest volum han tingut per obtenir dades la recerca ha constatat que no tothom teacute les mateixes possibilitats drsquoacceacutes a aquestes oportunitats educatives i que lrsquoequitat eacutes un dels principals reptes a afrontar que hi ha moltes iniciatives que ofereixen oportunitats educatives i socials perograve amb insuficient connexioacute entre elles i amb lrsquoeducacioacute escolar (sovint funcionen com a laquoillesraquo) i que falta una major valoracioacute social drsquoaquestes oportunitats per a lrsquoeducacioacute drsquoinfants i adolescents Ho anirem desenvo-lupant en les pagravegines seguumlents

Bibliografia

Fundacioacute Jaume Bofill Diputacioacute de Barcelona i Federacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica de Catalunya (2019) Edu-cacioacute 360 a temps complet Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill Diputa-cioacute de Barcelona FMRPC

Ortega J (2005) laquoLa educacioacuten a lo largo de la vida la educacioacuten social la educacioacuten escolar la educacioacuten continuahellip todas son educaciones formalesraquo Revista de Educacioacuten 333 p 167-175

Siacutendic de Greuges de Catalunya (2014) Informe sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i cologravenies escolars Barcelona Siacutendic de Greuges de Catalunya

La participacioacute dels infants i adolescents en oportunitats educatives 360 Un estat de la quumlestioacute


2

11

Presentacioacute

Aquest capiacutetol teacute un context i una intencioacute que volem fer expliacutecites Context i intencioacute equivalen al perquegrave i al per a quegrave de les pagravegines se-guumlents

El context que ens emmarca eacutes el projecte laquoEducacioacute 360 Educacioacute a temps completraquo Aquest projecte trasllada al nostre paiacutes una fita educativa assumida i posada en pragravectica a diferents paiumlsos en lrsquouacuteltima degravecada (com Alemanya Franccedila Suiumlssa Agraveustria Portugal Estats Units Brasil Uruguai i Megravexic) La fita eacutes una comesa colmiddotlectiva drsquoeixamplar el dret a lrsquoeducacioacute de manera que a meacutes drsquouna educacioacute bagravesica reglada comuna i de quali-tat es garanteixi tambeacute lrsquoacceacutes a oportunitats educatives no reglades lliu-rement escollides segons les motivacions de cada infant o adolescent i facilitadores de la seva participacioacute comunitagraveria en equitat

El projecte drsquoeducacioacute a temps complet es fonamenta en dues constata-cions llegides en clau drsquooportunitat

bull La constatacioacute drsquouna banda de la proliferacioacute drsquooportunitats edu-catives meacutes enllagrave de lrsquoagravembit lectiu de la magrave drsquoentitats empreses equipaments i administracions locals i el reconeixement drsquoaquesta


proliferacioacute com una de les transformacions educatives meacutes impor-tants que srsquoha produiumlt en les darreres degravecades

bull En segon lloc lrsquoacumulacioacute drsquoevidegravencies que lrsquoeducacioacute no formal eacutes clau en lrsquoegravexit educatiu en un sentit integral Que lluny de ser un afegit lrsquoeducacioacute extraescolar impacta positivament en la motiva-cioacute dels infants en el seu benestar emocional en la seva autoesti-ma en la seva integracioacute comunitagraveria en el desenvolupament de muacuteltiples competegravencies transversals en la seva autonomia en el descobriment dels seus interessos i talents en la implicacioacute activa de les famiacutelies Tots aquests elements no poden sinoacute repercutir positivament en lrsquoeducacioacute lectiva I no nomeacutes aixograve sinoacute que obren la porta a recursos de personalitzacioacute drsquoitineraris educatius i apre-nentatges significatius que poden ser una eina per a la renovacioacute de lrsquoeducacioacute formal De fet des de la perspectiva de lrsquoEducacioacute 360 lrsquoescola del segle xxi es construeix en siacutentesi amb el fora escola

Dins drsquoaquest context o marc la intencioacute dlsquoaquest capiacutetol eacutes contribuir a situar en quin punt som a Catalunya respecte a la fita que ens planteja lrsquoEducacioacute 360 Definir una estrategravegia requereix sempre tenir dos punts clars on volem anar i on som On volem anar queda definit en els objec-tius de lrsquoEducacioacute 360 explicats breument abans i meacutes abastament en la introduccioacute drsquoaquest llibre En quin punt som a Catalunya respecte a aquests objectius i quina distagravencia ens queda per recoacuterrer soacuten quumlestions amb una resposta actualment borrosa Hi ha informacioacute perograve es troba fragmentada i fins ara les fonts de dades existents enfoquen lrsquoeducacioacute de manera segmentada i no en clau drsquoecosistema

Lrsquoobjectiu drsquoaquest capiacutetol eacutes doncs aportar meacutes definicioacute del punt on ens trobem fent un exercici de recopilacioacute i triangulacioacute de les dades dis-ponibles per aclarir aspectes com quin eacutes el grau drsquoacceacutes que actualment tenen els nostres infants i adolescents a les activitats extraescolars Quins soacuten els perfils que hi accedeixen i els que no hi accedeixen Quines acti-vitats educatives soacuten les que majoritagraveriament es fan fora de lrsquoescola Quin valor donen els infants i les seves famiacutelies a les extraescolars Quina


interrelacioacute hi ha actualment a Catalunya entre el que passa en lrsquoeducacioacute formal en lrsquoeducacioacute informal familiar els usos del temps lliure i lrsquoacceacutes a les extraescolars Finalment quines prioritats drsquoaccioacute identifiquem i quins soacuten els passos que prioritagraveriament ens toca fer en el moment actual

Lrsquoobjectiu dlsquoaquest capiacutetol eacutes contribuir a definir en quin

punt som a Catalunya en lrsquoescenari drsquoeducacioacute extraescolar

que proposa lrsquoEducacioacute 360

Cal advertir que en aquest estudi no podrem abordar tota la tipologia pos-sible drsquoactivitats educatives 360 Dins del panorama drsquoactivitats enteses com a laquooportunitats educatives 360raquo que es volen potenciar amb el Pro-jecte Educacioacute 360 srsquoengloben tot un conjunt drsquooportunitats educatives dirigides a infants i joves que actualment es troben fora del sistema reglat i garantit de forma universal i que es podrien anomenar activitats edu-catives no lectives Es tracta drsquoactivitats no lectives perograve planificades i executades amb un propogravesit educatiu i liderades per organitzacions i professionals avalats per fer aquesta tasca De tot el ventall possible drsquoactivitats que podriacuteem incloure en aquesta definicioacute en aquestes pagravegi-nes ens centrarem fonamentalment en les activitats extraescolars i pun-tualment en els casals drsquoestiu

Mirada en detall mirada en conjunt

Amb la voluntat de definir en quin punt som respecte a lrsquoampliacioacute drsquooportunitats educatives no formals proposada per lrsquoEducacioacute 360 les pagravegines drsquoaquest capiacutetol contenen un doble exercici drsquoanagravelisi

bull En primer lloc una mirada de prop de detall (zoom in) per obser-var en profunditat com eacutes actualment la participacioacute dels infants i adolescents en activitats extraescolars quines activitats fan quins perfils drsquoalumnat sersquon beneficien meacutes i menys com valoren els


infants i les seves famiacutelies aquestes activitats i quines demandes de millora en fan

bull En segon lloc una mirada de lluny de conjunt (zoom out) per ob-servar lrsquoecosistema educatiu del qual forma part lrsquoeducacioacute extra-escolar i la seva interaccioacute amb la resta drsquoagravembits educatius com soacuten lrsquoeducacioacute lectiva lrsquoeducacioacute informal familiar i lrsquoentorn social i urbagrave Precisament aquesta voluntat de comprensioacute de lrsquoeducacioacute des drsquouna perspectiva sistegravemica eacutes una de les principals aporta-cions de lrsquoEducacioacute 360

Abans de donar pas a aquesta doble anagravelisi exposarem les fonts drsquoinfor-macioacute utilitzades i el potencial de triangulacioacute entre elles per contrastar les tendegravencies en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute extraescolar

Sobre les fonts drsquoinformacioacute

Lrsquoanagravelisi sobre la pragravectica drsquoextraescolars drsquoinfants i adolescents a Cata-lunya que fem en les pagravegines seguumlents es basa en quatre fonts de dades diferents

FIGURA 1

Educacioacute 360


Famiacutelia

Escola

Extraescolars

MIRADA EN DETALL MIRADA EN CONJUNT


1 LrsquoEdubarogravemetre de la Fundacioacute Bofill Concretament dues enquestes realitzades a pares i mares des

drsquoaquesta plata forma

ndash Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 Enquesta telefogravenica a pares i mares a una mostra estratificada de mil famiacutelies seleccionades alea tograveriament Lrsquoobjectiu drsquoaquesta enquesta va ser copsar la confianccedila i valoracioacute del sistema educatiu i de lrsquoescolainstitut dels fills i filles perograve es van incloure tambeacute preguntes sobre ac-ceacutes a activitats educatives extraescolars Per a aquest estudi srsquoha treballat amb la submostra de famiacutelies amb fills i filles a primagrave-ria i ESO (mostra de 723 famiacutelies) descartant les que han respost sobre fills en educacioacute infantil de primer i segon cicle o cursos drsquoeducacioacute post obligatograveria (batxillerat cicles formatius) LrsquoEdu-ba rogravemetre de 2017 va ampliar la mostra a traveacutes de la difusioacute en liacutenia de lrsquoenquesta Srsquoha optat per utilitzar nomeacutes la mostra tele-fogravenica per complir millor els criteris drsquoaleatorietat i de represen-tativitat social

ndash Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019 Enquesta en liacutenia dirigida a pares i mares per copsar en detall la pragravectica extraescolar dels fills i filles i les valoracions que en fan les famiacutelies La mostra de famiacutelies que ha respost aquesta enquesta ha estat estratificada per etapa educativa titularitat dels centres i proviacutencia perograve no pot considerar-se representativa en la mesura que la seleccioacute de les famiacutelies no ha estat aleatograveria sinoacute restringida a una base de dades de famiacutelies voluntagraveries de lrsquoEdubarogravemetre Malgrat els possibles biaixos lrsquoenquesta teacute el valor diferencial drsquointroduir preguntes obertes que permeten fer una aproximacioacute qualitativa a la visioacute i demandes dels pares i mares sobre lrsquoactivitat extraes-colar dels fills i filles Com en el cas de lrsquoenquesta anterior srsquoha treballat nomeacutes amb la submostra de famiacutelies amb fills i filles a primagraveria i ESO (mostra de 675 famiacutelies) excloent-ne les etapes drsquoeducacioacute no obligatograveria


2 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educa-tius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019

Es tracta drsquoun model drsquoenquesta elaborat pel Colmiddotlectiu drsquoAnalis-tes Socials i aplicat en la fase de diagnosi de lrsquoelaboracioacute drsquoaquests plans Alguns drsquoaquests plans han estat elaborats amb suport de la Diputacioacute de Barcelona i drsquoaltres han estat realitzats directament pels ajuntaments Lrsquoenquesta aborda 5 grans dimensions in ter-relacionades amb lrsquoegravexit educatiu lrsquoeducacioacute lectiva lrsquoeducacioacute ex-tra escolar els usos del temps lliure i els hagravebits de cura i acompa-nyament familiars Lrsquoenquesta es realitza a infants de 4t 5egrave i 6egrave de primagraveria i de 1r 2n 3r i 4t drsquoESO de les escoles puacutebliques i concer-tades dels municipis participants El valor principal drsquoaquesta en-questa eacutes que estagrave dirigida en primera persona als infants i adoles-cents de manera que sersquon pot obtenir informacioacute directa de les percepcions pragravectiques i demandes sobre la seva educacioacute Preci-sament la Llei 14 2010 del 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infagravencia i lrsquoadolescegravencia reitera la importagravencia de consultar els infants i adolescents sobre els afers que els incumbeixen Lrsquoarticle 34 de la citada Llei diu en el seu punt 2 el seguumlent laquoLes admi nistracions puacutebliques han drsquoestablir procediments destinats a recollir les opinions dels infants i els adolescents amb relacioacute a les poliacute tiques les normes els projectes els programes o les decisions que els afectenraquo Els resultats que mostrarem en aquestes pagravegines corresponen a les respostes afegides dels infants i adolescents de 9 municipis Cassagrave de la Selva Llinars del Vallegraves Martorell Mon-tornegraves del Vallegraves Rubiacute Sitges Sabadell Sant Cugat de Sesgarrigues i Sant Esteve Sesrovires La suma total de respostes recollides entre aquests nou municipis eacutes de 7629 infants i adolescents Agraiumlm sincerament als ajuntaments drsquoaquests municipis haver donat el vistiplau per utilitzar aquestes dades per a la confeccioacute drsquoaquest document


3 Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya

LrsquoEnquesta de salut de Catalunya (ESCA) es fa anualment des de lrsquoany 2010 i recull informacioacute de la poblacioacute resident a Catalunya sense liacutemit drsquoedat sobre lrsquoestat de salut els comportaments que hi estan relacionats i lrsquouacutes dels serveis sanitaris Srsquoenquesta anualment i a domicili una mostra representativa de 5000 persones Lrsquoenques-ta preveu un quumlestionari sobre menors que respon el paremare o tutor El quumlestionari aborda entre altres temes les activitats extra-escolars que fan els infants entre 3 i 14 anys El valor drsquoaquesta en-questa rau en la seva representativitat aixiacute com en el fet de poder oferir una panoragravemica diacrogravenica en ser una enquesta periogravedica

4 Enquesta sobre els hagravebits esportius dels escolars de Catalunya El Consell Catalagrave de lrsquoEsport fa enquestes periogravediques sobre hagravebits

esportius de la poblacioacute Lrsquoany 2016 va realitzar una enquesta espe-ciacuteficament orientada a alumnat de primagraveria i ESO Es va enquestar una mostra de 10160 alumnes per mostreig aleatori per conglome-rats Les preguntes drsquoaquesta enquesta srsquoenfoquen fonamental-ment en la pragravectica esportiva i per tant els seus resultats mesuren nomeacutes de manera parcial el fenomen de les extraescolars

5 Desigualtats drsquoaprenentatge en confinament De manera recent podem comptar amb lrsquoenquesta realitzada a fi-

nals de marccedil de 2020 adreccedilada a famiacutelies amb infants i joves entre 3 i 18 anys per copsar lrsquoimpacte del confinament en lrsquoeducacioacute Lrsquoenquesta inclou preguntes sobre la pragravectica extraescolar abans i durant el confinament Els autors de lrsquoenquesta han estat Xavier Bonal i Sheila Gonzaacutelez del grup GEPS de la UAB Els resultats tot just es comencen a publicar de manera que nomeacutes els podrem te-nir en compte de manera molt parcial

Les cinc fonts drsquoinformacioacute presentades permeten fer fins a cert punt un exercici de triangulacioacute consistent a comparar tant com sigui possible els


seus resultats i utilitzar aquesta comparacioacute per validar o refutar hipogravete-sis de manera meacutes fiable Quan fem triangulacioacute de dades estem assu-mint que una hipogravetesi que eacutes confirmada per meacutes drsquouna font teacute meacutes validesa que una que nomeacutes se sosteacute en una sola font (beacute perquegrave no nrsquohi ha drsquoaltres o beacute perquegrave les diverses fonts existents apunten en sentits contradictoris) Poder triangular fonts drsquoinformacioacute (drsquoenquestes diferen-ciades en aquest cas) eacutes un avantatge en qualsevol investigacioacute ja que ens remet a la possibilitat drsquoutilitzar mostres independents conduiumldes per equips investigadors diferents i veure quins resultats soacuten consistents i quins no (vegeu la Figura 2)

En el nostre cas aquest exercici de triangulacioacute nomeacutes ha pogut fer-se de manera parcial ja que les diferents fonts nomeacutes permeten extreure al-guns indicadors comparables entre si mentre que una bona part de la informacioacute que aporten no teacute comparacioacute possible Eacutes molt convenient en el futur avanccedilar cap a un sistema drsquoindicadors sobre educacioacute cada cop meacutes comparable entre fonts de dades i que comparteixin una mirada sistegravemica de lrsquoeducacioacute que vagi meacutes enllagrave de lrsquoenfocament aiumlllat en una parcelmiddotla educativa concreta

FIGURA 2

Triangulacioacute de fonts drsquoinformacioacute


Coincidegravencia de resultats entre fonts

Meacutes fiabilitat en la validacioacute drsquohipogravetesis


Tot i les limitacions les enquestes utilitzades ens aporten una aproxima-cioacute a tendegravencies generals entre el conjunt de la poblacioacute i ens permeten fer una anagravelisi multivariable per copsar dos aspectes fonamentals per als objectius de lrsquoEducacioacute 360 lrsquoequitat i les connexions

bull Equitat mitjanccedilant les dades podem copsar les desigualtats que es donen en lrsquoacceacutes i la pragravectica extraescolar dels infants i adolescents en funcioacute de variables com el sexe lrsquoetapa educativa la titularitat del centre on cursen estudis el nivell econogravemic educatiu i lloc de naixement dels pares io lrsquoestructura familiar

bull Connexions podem observar les correlacions entre indicadors educatius eacutes a dir de quina manera hi ha covariagravencies entre el que passa en lrsquoagravembit lectiu extraescolar familiar i els usos del temps lliure Aquesta possibilitat drsquoexplorar interrelacions i possibles re-lacions de causalitat i impacte entre els diversos agravembits educatius eacutes una base sobre la qual cal construir una estrategravegia drsquoEducacioacute 360 que justament vol alinear la tasca educativa drsquouna pluralitat drsquoagents per generar un millor impacte colmiddotlectiu

Mirada en detall la participacioacute dels infants i adolescents en activitats extraescolars

Les preguntes que guien aquest apartat srsquoenfoquen en la pragravectica drsquoextra-escolars dels infants i adolescents Volem saber en quin punt som amb relacioacute a una segraverie de dimensions sobre acceacutes varietat equitat i valoracioacute de les extraescolars ategraves que soacuten dimensions que considerem fonamen-tals per a la construccioacute drsquouna Educacioacute 360

bull Lrsquoacceacutes a activitats extraescolars En quina mesura els infants i adolescents fan activitats extraescolars Eacutes a dir quin eacutes actual-ment lrsquoacceacutes a aquestes activitats


bull Activitats extraescolars practicades Quin tipus drsquoactivitats fan majoritagraveriament els infants i adolescents que cursen primagraveria i ESO

bull Perfils drsquoalumnat que fan i no fan activitats extraescolars Quins perfils drsquoalumnat fa activitats extraescolars i quines en fa Quin per-fil drsquoalumnat no fa cap activitat i per quegrave no en fa

bull Valoracioacute i demandes vers les activitats extraescolars Com va-loren les famiacutelies i els mateixos infants i adolescents aquestes acti-vitats i quegrave en millorarien

Lrsquoacceacutes a activitats extraescolars

Un primer indicador bagravesic a buscar en les dades existents eacutes quin percen-tatge drsquoinfants i adolescents fa actualment activitats extraescolars a Ca-talunya Volem saber fins a quin punt fer extraescolars eacutes una pragravectica estesa entre lrsquoalumnat i sobretot quin percentatge no hi estagrave accedint perquegrave precisament un primer objectiu de lrsquoEducacioacute 360 eacutes garantir lrsquoequitat i la igualtat drsquooportunitats drsquoeducacioacute no formal en quegrave lrsquoacceacutes a les extraescolars eacutes un primer element que cal considerar

Tot i ser un indicador bagravesic el percentatge drsquoalumnat que fa extraescolars no es construeix ni es publica igual per part de les diferents fonts dispo-nibles i no eacutes per tant directament comparable Sigui com sigui entre les fonts que siacute que soacuten directament comparables obtenim uns percen-tatges prou similars que ens indiquen que el percentatge drsquoalumnat de primagraveria i ESO que fa activitats extraescolars es mou entre el 77 i el 81 (vegeu la Taula 1)

Es tracta sens dubte drsquoun percentatge molt elevat que dona fe de fins a quin punt srsquoha generalitzat la pragravectica extraescolar amb una elevada capilmiddotlaritat en tot el territori Fer activitats extraescolars eacutes actual-ment la norma entre lrsquoalumnat catalagrave i aixograve suposa un punt de parti-da forccedila avanccedilat pel que fa als objectius drsquoEducacioacute 360 Tanmateix entre un 19 i un 23 de lrsquoalumnat no fa cap extraescolar Fer o no fer


activitats extraescolars no eacutes pas aleatori hi ha un perfil diferenciat drsquoalumnat darrere drsquoun i altre com veurem meacutes endavant

Diferenciant entre activitats extraescolars de tipus esportiu i no esportiu podem fer una aproximacioacute amb meacutes opcions de contrast entre fonts Observem a la Taula 2 com la pragravectica esportiva arriba aproximadament fins al 60 de lrsquoalumnat (entre el 57 i el 67 com a interval meacutes proba-ble) Les activitats extraescolars no esportives (idiomes i activitats artiacutes-tiques principalment) arriben a un percentatge menor tot i que tambeacute elevat (entre un 44 i un 51 ) Les fonts de dades mostren una certa disparitat atribuiumlble almenys en part a la diferegravencia de criteris a lrsquohora de classificar les activitats extraescolars com a esportives o no esportives Per exemple el ball eacutes classificat com a esport en lrsquoESCA i lrsquoenquesta drsquohagravebits esportius mentre que cau en el terreny no esportiu en les en-questes de lrsquoEdubarogravemetre i dels Plans Educatius i Plans Locals drsquoInfagraven-cia i Adolescegravencia

TAULA 1Percentatge drsquoalumnat que fa extraescolars ()

PRAgraveCTICA DrsquoACTIVITATS EXTRAESCOLARS SIacute FA EXTRAESCOLARS

NO FA EXTRAESCOLARS

Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO) 768 232

Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (a infants de 4t 5egrave i 6egrave de primagraveria i ESO) Anys 2017 i 2019

814 186


752 248

Segons lrsquoestudi laquoDesigualtats drsquoaprenentatge en confinamentraquo de 2020 el percentatge drsquoinfants que fan extraescolars a primagraveria eacutes del 81 i del 64thinsp a lrsquoESO Font elaboracioacute progravepia


El percentatge drsquoalumnat que fa extraescolars esportives i el percentatge que fa extraescolars no esportives no pot sumar-se entre si perquegrave un volum considerable drsquoalumnat fa activitats tant drsquoun tipus com de lrsquoaltre i per tant estagrave present en els dos percentatges Aquest encavalcament eacutes quelcom a tenir en compte a lrsquohora drsquoanalitzar i comparar fonts de dades Algunes fonts de dades ens permeten controlar aquest encavalcament i ens mostren (vegeu el Gragravefic 1) que entre un 26 i 32 de lrsquoalumnat fa nomeacutes extraescolars esportives entre un 19 i 22 en fa nomeacutes de tipus no esportiu i entre un 27 i un 31 en fa dels dos tipus

TAULA 2Pragravectica drsquoextraescolars esportives i no esportives ()

PRAgraveCTICA DrsquoACTIVITATS EXTRAESCOLARSACTIVITATS

EXTRAESCOLARS ESPORTIVES

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS NO ESPORTIVES

Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (enquesta a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO)

576 507

Enquestes a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (enquesta a infants de 4t 5egrave i 6egrave de Primagraveria i ESO) Anys 2017 i 2019

594 483


679 442

Enquesta sobre els hagravebits esportius dels escolars de Catalunya Enquesta a infants i adolescents de 1r de Primagraveria a 4t drsquoESO Any 2016

628 ndash



Activitats extraescolars practicades

Un cop vist el grau drsquoacceacutes i no acceacutes a les activitats extraescolars en termes globals ens preguntem quina eacutes la tipologia drsquoactivitats meacutes i menys practicades i quina eacutes la quantitat drsquoactivitats i hores drsquoextraes-colars que acostumen a fer els infants i adolescents Un altre objectiu drsquoEducacioacute 360 eacutes contribuir a desenvolupar itineraris educatius perso-nalitzats que transcorrin entre lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva i potenciiumln les motivacions capacitats i talents de cada infant Eacutes per aixograve que la ti-pologia i intensitat drsquoactivitats no formals eacutes un element important que cal considerar

GRAgraveFIC 1

Pragravectica drsquoactivitats extraescolars dels infants i adolescents ()

Font 1 Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (enquesta a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO) 2 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals

drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019


Infants i adolescents de 4t 5egrave i 6egrave de Primagraveria i ESO2

100

80

60

40

20

0231

261

314

193

186

32

274

22

No fa extraescolars

Fa nomeacutes extraescolars esportives

Fa extraescolars esportives i no esportives

Fa nomeacutes extraescolars no esportives


A lrsquohora drsquoaprofundir en la tipologia drsquoactivitats extraescolars que practi-quen els infants i adolescents es redueix la possibilitat de comparacioacute entre fonts drsquoinformacioacute per la divergegravencia a lrsquohora de tipificar les acti-vitats Sigui com sigui les fonts que siacute soacuten comparables (vegeu la Taula 3) coincideixen a apuntar a un predomini molt accentuat dels esports seguit en segon lloc pels idiomes mdashprincipalment lrsquoanglegraves A conti-nuacioacute venen activitats com la dansa o el ball la muacutesica i altres acti-vitats artiacutestiques (pintura dibuix teatre manualitatshellip)1 Molt meacutes lluny i com a activitats minoritagraveries apareixen el reforccedil escolar (que no inclouria el reforccedil escolar que es pot rebre durant lrsquohorari lectiu ni tam-poc les tasques de deures que es realitzen per compte propi) els esplais durant el curs i les activitats tecnologravegiques (robogravetica informagravetica) En el grup drsquoaltres hi ha una amalgama drsquoactivitats com els escacs la cuina els castellers etc

En total tenint en compte tot lrsquoalumnat mdashtant si fa com si no fa extraes-colarsmdash la mitjana drsquoextraescolars practicada per infant se situa entorn a 12 activitats per infant (16 si nomeacutes tenim en compte els que siacute fan extraescolars) mentre que la situacioacute meacutes frequumlent eacutes fer entre 1 i 2 ac ti-vitats tal com es pot veure en el Gragravefic 2 sense que se sobrepassi gene-ralment les 5 hores setmanals segons les mateixes dades

LrsquoEnquesta de Salut de Catalunya (ESCA) ens aporta una aproximacioacute diacrogravenica mdashevolucioacute temporalmdash de la mitjana de dies setmanals de pragravectica extraescolar esportiva i no esportiva (vegeu el Gragravefic 3) Tal com es veu entre 2010 i 2018 no hi ha grans canvis perograve siacute que srsquoobserva un lleuger augment de les activitats extraescolars no esportives en els dar-rers quatre anys despreacutes drsquouna certa disminucioacute en els anys coincidents amb la crisi econogravemica

1 Lrsquoestudi laquoDesigualtats educatives en confinamentraquo de 2020 coincideix en aquest pre-domini dels esports seguit dels idiomes i de les activitats artiacutestiques


GRAgraveFIC 2

Nombre drsquoactivitats extraescolars practicades pels infants i adolescents de Primagraveria i ESO ()

Font Edubarogravemetre de 2017 i enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019

TAULA 3Tipologia drsquoactivitats extraescolars practicades ()

TIPOLOGIA DrsquoACTIVITATSQuines activitats extraescolars fa el seu fill o filla1

Fas actualment alguna activitat extraescolar

Quines2

Esports 576 594

Idiomes 299 305

Muacutesica dansa ball teatre dibuix o pintura 25 218

Reforccedil escolar 43 66

Casal esplai cau o similar No preguntat 31

Noves tecnologies programacioacute robogravetica informagravetica 13 12

Altres 04 1

No en fa cap 231 186

Mitjana drsquoactivitats extraescolars per infant 118 124

Font 1 Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017 (enquesta a famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESO) 2 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019


Infants i adolescent de 4t 5egrave i 6egrave de Primagraveria i ESO2

Cap Una Dues Tres Quatre o meacutes

50

40

30

20

10

0

187

403

256

5 01

233

48

313

5917


Perfils dels infants i adolescents que fan activitats extraescolars i dels que no en fan

Aquest apartat ateacuten una de les preguntes meacutes cabdals a fer-nos en un plantejament drsquoEducacioacute 360 que fa de lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute no formal el seu objectiu principal quin eacutes el perfil drsquoalumnat que fa extraescolars i quin eacutes el de qui no en fa Com ja avanccedilagravevem anteriorment fer activitats extraescolars o no fer-ne no eacutes pas aleatori hi ha un perfil diferenciat drsquoalumnat darrere drsquouna i altra situacioacute

Les diferents fonts estadiacutestiques disponibles ens informen del perfil social dels infants i adolescents que fan activitats educatives fora de lrsquoho rari lec-tiu i dels que no en fan Ho podem veure en les taules 4 5 i 6 a continua-cioacute cadascuna corresponent a una font de dades diferent

GRAgraveFIC 3

Dies de pragravectica extraescolar

Durant la setmana passada quants dies va fer el nena alguna de les seguumlents activitats de lleure (infants de 3 a 14 anys)

Font Enquesta de Salut de Catalunya Segraverie temporal

Activitats extraescolars esportives (dansa atletisme bagravesquet futbol etc)

Activitats extraescolars no esportives (muacutesica teatre cinema idiomes etc)

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

081 073 076 068 066 066 069082

075

14127

167 168 168 164 166 1691742

1

0


Les principals conclusions comunes que podem extreure drsquoaquestes tres taules soacuten

bull Situacioacute familiar Les diferents fonts utilitzades tenen en compte diverses variables relatives a la situacioacute familiar dels infants (nivell econogravemic i educatiu dels pares origen geogragravefic i estructura fami-liar) Com veurem totes aquestes variables que guarden correlaci-ons i superposicions entre si (per exemple un nivell drsquoestudis elevat va associat a un major nivell drsquoingressos) apunten un mateix patroacute de desigualtat en lrsquoacceacutes a lrsquoeducacioacute extraescolarndash Nivell educatiu dels pares El nivell educatiu dels pares com en

molts altres fenogravemens educatius mostra que eacutes una variable es-pecialment predictiva de la pragravectica extraescolar Drsquoentrada la pragravectica extraescolar augmenta linealment amb lrsquoaugment del ni-vell drsquoestudis dels pares (entre el 49 i el 65 en fan quan els pa-res tenen estudis primaris o inferiors 76 quan soacuten secun da ris i 87 quan soacuten superiors segons lrsquoEdubarogravemetre 2017) La intensi-tat tambeacute varia la mitjana drsquoactivitats practicades per infant as-cendeix de 090 a 111 i 157 segons si els estudis dels pares soacuten primaris secundaris o superiors Pertagravenyer a famiacutelies amb baix nivell drsquoestudis va associat actualment a Catalunya a fer menys extraescolars (o no fer-ne) tant de tipus esportiu com drsquoidiomes com sobretot artiacutestiques que baixen en picat Lrsquouacutenica activitat que fan meacutes els fills i filles de persones amb nivell drsquoestudis mitjagrave i baix eacutes el reforccedil escolar (vegeu la Taula 4 meacutes endavant)

ndash Nivell drsquoingressos La situacioacute econogravemica familiar tambeacute marca diferegravencies significatives en la pragravectica extraescolar dels fills i filles amb tendegravencies molt similars a les observades segons el nivell drsquoestudis dels pares perograve segons les fonts disponibles amb un efecte una mica menor que el nivell drsquoestudis Els baixos ingressos van associats a un menor acceacutes a tot tipus drsquoextraesco-lars Aixiacute el percentatge drsquoinfants i adolescents que en fan eacutes el 72 en el cas drsquoingressos baixos (fins a 1200 euros men suals a la


llar) 76 en el cas drsquoingressos mitjans (entre 1200 euros i 3000 euros mensuals a la llar) i 89 en el cas drsquoingressos alts (meacutes de 3000 euros mensuals a la llar) En casos on es manifesten di-ficultats econogravemiques la pragravectica extraescolar baixa al 54 i quan hi ha precarietat econogravemica greu (3 o meacutes privacions mate-rials) al 41 La mitjana drsquoacti vitats tambeacute varia des de 091 en el cas drsquoingressos baixos a 116 amb ingressos mitjans i 167 en cas drsquoingressos elevats (vegeu la Taula 4) Es constata tambeacute que a diferegravencia drsquoesports com el futbol que han aconseguit una gran permeabilitat social queda encara molt camiacute per endavant per aconseguir la plena acces sibilitat social i econogravemica drsquoaltres ac-tivitats esportives i so bretot artiacutes tiques (vegeu el Gragravefic 4) Aixiacute per una uacutenica activitat extra es colar les famiacutelies paguen majo-ritagraveriament menys de 30 euros mensuals en el cas del futbol en-tre 30 i 50 euros en el cas drsquoaltres esports i entre 50 i 100 euros en el cas drsquoactivitats artiacutestiques

El reforccedil escolar eacutes lrsquouacutenica activitat que predomina meacutes entre les classes baixes que les mitjanes i altes factor que molt possible-ment estagrave relacionat amb el fet que tambeacute el fracagraves escolar estagrave meacutes vinculat a les classes baixes i que algunes iniciatives de su-port escolar hi tenen un caragravecter compensatori (vegeu el Gragravefic 4)

ndash Procedegravencia geogragravefica dels pares El lloc de naixement dels pares eacutes tambeacute una variable amb correlacions amb lrsquoacceacutes i tipo logia drsquoextraescolars que es fan Els infants drsquoorigen estranger tenen menys acceacutes a extraescolars (entre el 30-43 no en fa en front del 17-19 en el cas de lrsquoalumnat autogravecton segons la font vegeu les Taules 5 i 6) La mitjana drsquoactivitats per infant eacutes de 091 en el cas drsquoestrangers i 129 en la resta Els infants estrangers estan menys representats en tot tipus drsquoactivitats esportives (excepte futbol) idiomagravetiques artiacutestiques i casals drsquoestiu Nomeacutes en re-pagraves escolar lrsquoalumnat drsquoorigen estranger supera lleugerament lrsquoautogravecton


ndash Estructura familiar Es donen desigualtats en lrsquoacceacutes i quantitat drsquoextraescolars que fan els infants en funcioacute de si conviuen en una llar biparental o monoparental 17-24 no fan extraescolars en el cas de llars biparentals i 24-28 en el cas de les monopa-rentals 13 activitats de mitjana en el primer cas i 104 en el se-gon Entre les famiacutelies monoparentals es debilita lrsquoacceacutes a extra-escolars de tot tipus Nomeacutes el reforccedil escolar seria una excepcioacute drsquoaquesta tendegravencia

bull Titularitat del centre Anar a un centre puacuteblic o concertat marca tambeacute diferegravencies en lrsquoacceacutes i tipus de pragravectica extraescolar Tot i que les diferegravencies no siguin especialment acusades les dues fonts

GRAgraveFIC 4

Despesa familiar segons tipus drsquoextraescolar ()

Quant pagueu en total al mes per totes les activitats extraescolars o de lleure del vostre fill o filla

Aproximacioacute a partir dels infants i adolescents que nomeacutes fan una activitatFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019

Eurosmes

Res De 15 a 29 De 50 a 100 Meacutes de 150

Menys de 15 De 30 a 49 De 101 a 150

Futbol Un esport que no eacutes futbol

Activitats artiacutestiques muacutesica teatre dibuix pintura dansa ball

100

80

60

40

20

0


que controlen aquesta variable apunten que els infants i adoles-cents que van a centres concertats tenen un nivell de pragravectica ex-traescolar meacutes elevat de tots els tipus (esportives drsquoidiomes artiacutestiques casals drsquoestiu) excepte el reforccedil escolar que predomi-na meacutes entre lrsquoalumnat de centres puacuteblics (vegeu les Taules 4 i 5) Lrsquoenquesta a infants i adolescents apunta que el percentatge drsquoalumnat que no accedeix a extraescolars se situaria en 21 en els centres puacuteblics i 11 en el cas dels concertats La mitjana drsquoactivi-tats extraescolars realitzada seria drsquo119 i 137 respectivament Les dades de lrsquoEdubarogravemetre assenyalen diferegravencies en el mateix sentit tot i que menys acusades

bull Sexe Nois i noies fan extraescolars en percentatges similars i les diferegravencies percentuals no soacuten significatives estadiacutesticament nois i noies fan extraescolars en un percentatge que oscilmiddotla entre el 77 i 83 (vegeu les Taules 4 i 5) Tanmateix la tipologia i diversitat drsquoactivitats realitzada siacute eacutes diferent de manera significativa Mentre que els nois es concentren en les activitats esportives on predomi-nen amb una diferegravencia de 20 punts percentuals per sobre de les noies i que sovint representa lrsquouacutenica activitat extraescolar que fan les noies fan meacutes activitats de mitjana (126 per sobre de les 116 dels nois) i meacutes diversificades i soacuten predominants en activitats com els idiomes i sobretot en activitats artiacutestiques com la dansa o la muacutesica (amb meacutes de 20 punts percentuals en aquest cas sobre els nois) Les activitats tecnologravegiques soacuten per ara molt minoritagraveries perograve hi tor-nen a predominar els nois Una excepcioacute al patroacute de gegravenere asse-nyalat soacuten les noies drsquoorigen familiar estranger on la pragravectica extraescolar cau sensiblement i srsquoallunya de la ten degravencia observada per a les noies drsquoorigen familiar autogravecton (vegeu el Gragravefic 5)

bull Etapa educativa Es produeix un lleuger abandoacute i una reduccioacute del nombre drsquoextraescolars que es fa en el pas de Primagraveria a Secun-dagraveria malgrat que la pragravectica extraescolar continuiuml sent la norma entre lrsquoalumnat drsquoESO La mitjana drsquoextraescolars realitzada baixa


GRAgraveFIC 5

Pragravectica drsquoactivitats extraescolars segons sexe i origen familiar

Font Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019

drsquoaproximadament 13 a Primagraveria a un 11 a Secundagraveria (amb petites variacions segons la font) Baixen les activitats esportives i artiacutesti-ques es mantenen els idiomes i cau de forma accentuada la parti-cipacioacute en casals drsquoestiu (del 556 a Primagraveria al 334 a lrsquoESO) Nomeacutes el reforccedil escolar augmenta amb el pas de Primagraveria a ESO tot i que continua sent una activitat minoritagraveria (vegeu les Taules 4 i 5)


Masculiacute

Masculiacute

Femeniacute

Femeniacute

156thinsp

227thinsp 374thinsp

844thinsp 819thinsp

Un o els dos progenitors nascuts a Espanya

Els dos progenitors nascuts a lrsquoestranger

626thinsp

773thinsp

181thinsp


ULA

4De

tall

de p

ragravect

ica

drsquoac

tivita

ts e

xtra

esco

lars

(201

7) (

)

VARI

ABLE

S SO

CIAL

S

FA E

L FI

LL O

FIL

LA

EXTR

AESC

OLA

RS

TIPO

LOG

IA D

rsquoEXT

RAES

COLA

RS

Siacute q

ue

en fa

No

en

faQ

uant

itat

(mitj

ana)

Espo

r-tiv

esId

iom

esAr

tiacutesti-

ques

1Te

cnol

ograve-gi

ques

2Re

forccedil

es

cola

rAl

tres

Sexe

fill

Fill

= 7

75

225

= 1

16

64

9 2

70

15

2

20

= 3

70

Filla

= 7

86

214

126

492

32

9

361

0

9=

50

09

Etap

a ed

ucat

i-va

del

fill

a

Prim

agraveria

80

919

1

1

28

62

4

330

= 2

70

= 1

4

31

07

ESO

72

427

6

1

03

49

4

249

= 2

22

= 1

2

62

0

Niv

ell d

rsquoest

udis

de

la p

erso

na

que

apor

ta

meacutes

ingr

esso

s

a la

llar

Estu

dis

oblig

ator

is

o in

ferio

rs

649

351

0

90

47

3

207

13

3

07

= 5

30

7

Estu

dis

secu

ndar

is=

75

924

1=

11

1 =

53

9=

28

3

191

= 1

3

61

04

Estu

dis

supe

riors

87

013

0

1

47

65

8

374

37

4

18

2

50

4

gtgtgt


Ingr

esso

s m

ensu

als

a

la ll

ar

Fins

a 1

200

eur

os

723

277

0

91

= 5

29

= 2

94

16

9=

15

6

60

7

Entr

e 1

200

i 3

000

eur

os=

76

223

8=

11

6 =

57

6=

30

1

273

= 1

5

36

04

Meacutes

de

300

0 eu

ros

89

410

6

1

67

65

9

341

34

1

24

= 4

90

Orig

en

dels

par

es

Espa

nya

= 7

83

217

= 1

22

= 5

78

= 3

06

= 2

54

1

1=

42

05

Rest

a de

l moacuten

75

025

0 =

1

11

= 5

29

25

5=

23

5

39

5

90

0

Tipu

s de

cen

tre

Puacutebl

ic=

76

423

6=

12

0 =

55

9=

29

7=

24

4=

15

= 5

20

7

Conc

erta

t

803

197

= 1

22

= 5

99

= 2

99

= 2

59

1

1

26

0

Tota

l=

76

7 2

33

= 1

21

= 5

75

= 2

99

= 2

50

= 1

3=

41

04

1 Art

iacutestiq

ues

muacutes

ica

teat

re d

ibui

x b

allhellip

2 Te

cnol

ogravegiq

ues

pro

gram

acioacute

rob

ogravetic

ahellipFo

nt e

labo

raci

oacute pr

ogravepia

a p

artir

de

dade

s de

lrsquoen

ques

ta d

e lrsquoE

duba

rogravem

etre

de

2017


ULA

5D

etal

l de

pragravec

tica

drsquoac

tivita

ts e

xtra

esco

lars

(201

7-20

19) (

)

VARI

ABLE

S SO

CIAL

S

FA E

XTRA

ESCO

LARS

TI

POLO

GIA

DrsquoE

XTRA

ESCO

LARS

Siacute q

ue

en fa

No

en

faQ

uant

itat

(mitj

ana)

Espo

rts

Idio

mes

Artiacutes

ti-qu

es1

Muacutes

ica

Casa

l es

plai

o

sim

ilar2

Tecn

o-lo

gia3

Refo

rccedil

esco

lar4

Casa

ls

drsquoes

tiuAl

tres

Sexe

Mas

culiacute

= 8

35

165

1

19

72

3 2

62

3

8

63

2

3

17

5

6 4

48

1

Fem

eniacute

= 7

93

207

= 1

28

46

3 3

5 2

33

10

5

39

0

7

76

= 3

95

1

Etap

a

Prim

agraveria

(c

icle

su

perio

r)=

82

717

3

13

0 =

56

9=

31

5 1

54

9

4

44

2

3

38

55

60

5

ESO

= 8

10

190

= 1

21

= 5

58

= 2

81

11

9=

74

2

2

05

7

8 3

34

11

Orig

en

dels

pa

res

Els

dos

prog

enito

rs

o un

del

s do

s drsquo

orig

en

espa

nyol

= 8

31

169

= 1

29

= 6

14

=

32

= 1

43

=

9=

33

=

13

= 6

4=

4

41

1

Tots

dos

es

tran

gers

69

930

1

09

1 4

68

21

1

79

4

6

2

08

7

5 2

96

04

gtgtgt


Estr

uc-

tura

fa

mili

ar

Bipa

rent

al=

83

116

9

13

0 6

15

33

7=

13

6=

9

1=

3

2=

1

2=

6

5=

43

80

9

Mon

opar

en-

tal i

altr

es

situ

acio

ns=

75

824

2

10

4

53

19

7=

12

9

61

=

25

=

12

= 7

2 3

77

13

Titu

la-

ritat

ce

ntre

Puacutebl

ic=

78

921

1 =

11

9 =

57

2=

29

7=

12

9=

7

4=

3

1=

1

= 7

3=

40

20

9

Conc

erta

t

89

210

8

13

7 6

65

33

1 1

52

11

6

33

1

7

42

49

31

1

Tota

l=

81

4=

18

6 =

12

4 =

59

4=

30

5=

13

5=

8

4=

31

= 1

2=

66

= 4

23

1

1 Art

iacutestiq

ues

bal

l te

atre

pin

tura

hellip 2 C

asal

esp

lai o

sim

ilar

dura

nt e

l cur

s 3 T

ecno

logi

a ro

bogravetic

a in

form

agravetic

ahellip 4 R

efor

ccedil es

cola

r for

a de

lrsquoes

cola

Fo

nt e

labo

raci

oacute pr

ogravepia

a p

artir

de

lrsquoenq

uest

a a

infa

nts

i ado

lesc

ents

per

al d

isse

ny d

e pl

ans

educ

atiu

s lo

cals

i pl

ans

loca

ls d

rsquoinfagrave

ncia

i ad

oles

cegravenc

ia re

a-lit

zada

ent

re e

ls a

nys

2017

i 20

19


ULA

6D

etal

l de

pragravec

tica

drsquoac

tivita

ts e

xtra

esco

lars

seg

ons

lrsquoEnq

uest

a de

Sal

ut d

e Ca

talu

nya

(EN

SCAT

) (

)

VARI

ABLE

S SO

CIAL

S

FA E

XTRA

ESCO

LARS

TI

POLO

GIA

DrsquoE

XTRA

ESCO

LARS

Siacute q

ue e

n fa

No

en fa

Fa a

lmen

ys u

n di

a a

la s

etm

ana

una

extr

aesc

olar

es

port

iva1

Fa a

lmen

ys u

n di

a a

la s

etm

ana

una

extr

aesc

olar

N

O e

spor

tiva2

Sexe

Nen

s=

7525

3=

6

9=

4

1

Nen

es=

7624

2=

6

6=

4

8

Etap

a

educ

ativ

a

2n C

icle

Infa

ntil

=

60

40=

5

3=

2

8

Cicl

e In

icia

l Prim

agraveria

8

316

9

78

51

Cicl

e M

itjagrave

Prim

agraveria

8

119

4

74

52

Cicl

e Su

perio

r Prim

agraveria

85

153

76

51

ESO

=

78

22=

6

7=

4

7

Orig

en

dels

par

es

Un

o el

s do

s na

scut

s a

Espa

nya

8

119

3

73

50

Els

dos

nasc

uts

a lrsquoe

stra

nger

5

743

5=

4

9

25 gtgtgt


Niv

ell d

rsquoest

udis

de

ls p

ares

Un

o el

s do

s am

b es

tudi

s po

stob

ligat

oris

=

77

228

=

70

=

46

Cap

dels

dos

am

b es

tudi

s po

stob

ligat

oris

4

950

6

43

21

Tran

stor

ns d

e sa

lut

cond

ucta

o

apre

nent

atge

Cap

=

77

23=

6

9=

4

4

Un

=

76

236

=

68

=

49

Dos

o m

eacutes=

6832

0

38=

3

8

Estr

uctu

ra

fam

iliar

Bipa

rent

al=

7

624

3=

6

8=

4

4

Mon

opar

enta

l o a

ltres

situ

acio

ns=

7

228

2=

6

4=

4

2

Difi

culta

ts

econ

ogravemiq

ues

No

8

218

74

50

Siacute

54

46

47

25

Priv

acio

ns

mat

eria

ls

Men

ys d

e 3

=

77

229

=

69

=

45

3 o

meacutes

4

158

8

38

20

Tota

l=

7524

8=

6

8=

4

4

1 Inc

lou

dans

a 2 N

o in

clou

dan

sa

Font

ela

bora

cioacute

progravep

ia a

par

tir d

e lrsquoE

nque

sta

de S

alut

de

Cata

luny

a (E

NSC

AT)


Valoracioacute i demandes vers les activitats extraescolars

En aquest apartat ens aproximem al valor que les famiacutelies i els infants atorguen a les activitats extraescolars als motius que els porten a fer-les o no fer-les i a tot allograve que voldrien que milloreacutes en lrsquooferta actual drsquoacti-vitats no lectives Es tracta de quumlestions fonamentals per comprendre la presa de decisions entorn a les extraescolars i que cal tenir en compte en la construccioacute drsquoun projecte drsquoEducacioacute 360

Les fonts drsquoinformacioacute consultades ens presenten alguns indicadors sobre valoracioacute satisfaccioacute i demandes amb relacioacute a les activitats extra-escolars per part dels pares i dels fills i filles Soacuten indicadors diferents entre si que ens obliguen a combinar meacutes que a contrastar fonts perograve que tanmateix apunten en direccions similars i coherents

En primer lloc observem que els pares atorguen una importagravencia ele-vada a fer extraescolars en lrsquoeducacioacute dels fills (79 punts sobre 10) Aquesta valoracioacute cau sensiblement en el cas de les famiacutelies els fills i filles de les quals no fan extraescolars En aquest cas la valoracioacute eacutes de

GRAgraveFIC 6

Importagravencia educativa atorgada a les extraescolars (valoracioacute mitjana en )

En general fins a quin punt creus que eacutes important per a lrsquoeducacioacute dels infants i joves fer activitats extraescolars

Valoracioacute de 0 a 10 Famiacutelies amb fills a Primagraveria i ESOFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

531

790

El filla no fa extraescolars

El filla siacute fa extraescolars


531 punts Aquest fet pot estar indicant que el no acceacutes a activitats extra-escolars no nomeacutes srsquoexplica per barreres econogravemiques o per la desinfor-macioacute sinoacute tambeacute per una escassa importagravencia atorgada a aquestes activitats entre una part de la poblacioacute

En segon lloc observem que els infants i adolescents gaudeixen en gran mesura de les activitats extraescolars que fan (441 punts de mit-jana sobre 5 vegeu la Taula 7) La valoracioacute es manteacute en cotes molt altes en totes les variables demogragravefiques analitzades sense que srsquohi apreciiuml cap diferegravencia significativa Eacutes a dir totes les categories socials drsquoalum-nat analitzades manifesten gaudir entre bastant i molt les activitats ex-traescolars que realitzen com es mostra a la taula seguumlent

TAULA 7Gaudi de les activitats extraescolars realitzades ()

VARIABLES SOCIODEMOGRAgraveFIQUES

Gaudeixes de les extraescolars que fas1

SexeNens 440

Nenes 441

EtapaPrimagraveria (Cicle Superior) 453

ESO 435

Origen dels pares

Els dos progenitors o un dels dos drsquoorigen espanyol 442

Tots dos estrangers 430

Estructura familiar

Biparental 432

Monoparental i altres situacions 444

Titularitat centrePuacuteblic 438

Concertat 449

Total Catalunya 441

1thinspGens = 1 Molt = 5 Valor promigFont Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia Anys 2017 i 2019


Les motivacions de les famiacutelies per portar els seus fills i filles a extraes-colars tenen a veure quasi exclusivament amb el benefici educatiu soci-al i de salut per al fill o filla (Gragravefic 7)

A lrsquohora de triar una extraescolar concreta a meacutes dels beneficis per al fill o filla el seguumlent element de pes eacutes la confianccedila en el responsable o orga-nitzador de lrsquoactivitat Soacuten residuals en canvi el pes de les raons de tipus instrumental o de conveniegravencia per als pares (poder conciliar que lrsquoacti-vitat sigui barata) Per tant es fa patent que les famiacutelies trien extraes-colars posant en el centre lrsquointeregraves dels seus menors tant a nivell de benefici per a lrsquoinfant com de confianccedila en les persones a qui deleguen una part de la seva educacioacute (vegeu el Gragravefic 8)

Aixiacute mateix el Gragravefic 9 resumeix les millores prioritagraveries que les famiacutelies desitjarien per a les activitats extraescolars que es fan dins i fora del recinte escolar Destaca la millora del preu com a principal millora desit-jada sobretot per a les activitats que es fan fora del recinte escolar se-guida del desig que srsquoampliiuml i sersquon diversifiqui lrsquooferta La millora de la formacioacute dels monitors que condueixen les activitats i la seva qualitat (especialment en el cas de les activitats que es fan a les escoles) serien

GRAgraveFIC 7

Motius per fer extraescolars () Per quins motius fa lrsquoactivitat extraescolar

Famiacutelies amb infants a Primagraveria i ESOFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017

Mantenir-se en forma

Fer amistats relacionar-se i tenir valors

Reforccedilar les mategraveries de lrsquoescola

Aprendre coses noves

Desenvolupar lrsquoesperit artiacutestic

Altres

Esperar que els pares acabin lrsquohorari de feina

Perquegrave eacutes barata o gratuiumlta0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

496278

266214

181

5419

1


tambeacute demandes importants seguides de la demanda drsquooferta accessible per a infants o adolescents amb alguna discapacitat o problema de salut adequacions horagraveries i millores en la informacioacute i comunicacioacute entre fa-miacutelia i educadors

Els comentaris qualitatius recollits en lrsquoenquesta i exposats al costat del Gragravefic 9 complementen els resultats i ajuden a comprendrersquols

Tan important eacutes saber els motius per fer activitats extraescolars com saber els motius dels infants i familiars que opten per no fer-ne Aquestes raons queden resumides en la imatge de sota Les opinions indicarien que en mategraveria drsquoextraescolars els pares segueixen principalment la voluntat del fill o filla que en alguns casos eacutes no fer extraescolars perquegrave no li agraden li fan mandra o no li semblen necessagraveries

GRAgraveFIC 8

Motius per triar les activitats extraescolars () Valora fins a quin punt cadascun del motius seguumlents soacuten importants per a tu com a pare o mare per triar les activitats extraescolars i de lleure que fa el teu filla

Valoracioacute Gens = 0 Totalment = 10 Enquesta a famiacutelies amb fills a Primagraveria i ESO Any 2019Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Beneficia el teu fill o filla (apregraven fa amistats reforccedila mategraveries de lrsquoescola desenvolupa la vessant artiacutestica fa activitat fiacutesica o desenvolupa valors)

Que qui organitza lrsquoactivitat o lrsquoespai on es fa sigui de confianccedila

Els horaris de les activitats que fa faciliten la conciliacioacute familiar-laboral

El preu

Perquegrave el meu fill o filla no estigui sola o al carrer

916

876

661

601

449


GRAgraveFIC 9

Demandes de millora en les extraescolars per part dels pares i mares ()


Quegrave milloraries de les activitats extraescolars o de lleure per a infants o joves que es fan al teu territori o municipi

Quegrave milloraries de les extraescolars que es fan a lrsquoescola o lrsquoinstitut del teu fill o filla

60

50

40

30

20

10

0

562

338298

205

16396

6 17

97

83

24217

169

368 312278

183 1237

4614

7

Nrsquoa

baix

aria

el

s pr

eus

Que

nrsquoh

i hag

ueacutes

drsquoal

tres

tipu

s

Que

sersquo

n fe

ssin

meacutes

La fo

rmac

ioacute d

els

mon

itors

i m

onito

res

La in

form

acioacute

qu

e te

nim

La q

ualit

at

Que

nrsquoh

i hag

ueacutes

per

a in

fant

s o

jove

s am

b di

scap

acita

ts

o pr

oble

mes

de

salu

t

Que

aca

bess

in

meacutes

drsquoh

ora

No

mill

orar

ia re

s

Una

altr

a m

illor

a

Que

aca

bess

in

meacutes

tard

bull Meacutes facilitats econogravemiques oferta puacuteblica o subvencionada de qualitat Ajuts per a famiacutelies nombroses o amb pocs ingressos

bull Diversificar lrsquooferta meacutes oferta per a infants menors de 6 anys activitats al migdia oferta per a adolescents i joves oferta artiacutestica esport no competitiu o multiesport activitats tecnologravegiques sobre emocions obertes a les famiacutelies o per fer entre famiacutelies i infants

bull Activitats meacutes inclusives adaptades a les necessitats educatives especials o situacions especials de salut i menys segregadores per motius socials

bull Optimitzar els horaris combinant millor horari lectiu i extraescolars Evitar tambeacute que les extraescolars ocupin els caps de setmana

bull Evitar que els deures escolars impedeixin fer extraescolars o suposin una sobrecagraverrega

bull Adaptar o millorar les instalmiddotlacions escolars per donar millor cabuda a les activitats extraescolars

bull Fer les activitats extraescolars fora del recinte escolar per generar meacutes connexioacute amb lrsquoentorn i amb altres infants

bull Tenir en compte facilitats logiacutestiques i de desplaccedilament des de les escoles a les activitats extraescolars

bull Meacutes transparegravencia o reforccedil dels criteris de qualitat per part de les AMPA a lrsquohora de triar i contractar activitats extraescolars

bull Coordinacioacute territorial en lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats

bull Reforccedilar la difusioacute de tota lrsquooferta que hi ha en un territori

bull Millorar la relacioacute entre responsables de les extraescolars i famiacutelies

Demandes de les famiacutelies per millorar les activitats extraescolars Consideracions qualitatives recollides


Hi ha perograve altres motius com el preu de les activitats o la percepcioacute drsquoincompatibilitat amb el rendiment acadegravemic Es detecta de fet que entre una part de la poblacioacute tant adulta com infantil es perceben les extraescolars com un risc per a lrsquoegravexit educatiu acadegravemic (malgrat que les dades que veurem meacutes endavant apunten justament el con-trari) Drsquoaltra banda la cagraverrega de deures eacutes tambeacute una variable que srsquoin-terposa o dissuadeix de la pragravectica extraescolar en la mesura que resta disponibilitat de temps per fer-les

A meacutes dels motius anteriors hi ha infants que prefereixen ser al carrer o a casa o fer activitats per compte propi El fet que els horaris escolars i extraescolars no estiguin integrats dins drsquouna franja ograveptima per garantir temps lliure a les tardes pot accentuar aquesta preferegravencia drsquoalguns in-fants i adolescents per tenir meacutes temps lliure Hi ha pares que tambeacute subscriuen aquest mateix motiu prioritzant el temps lliure de lrsquoinfant i evitant sobrecarregar-lo

Cal destacar altres motius importants com

bull La dificultat drsquoalgunes famiacutelies per trobar extraescolars adaptades als seus fills i filles quan es tracta drsquoinfants amb una necessitat educativa especial

bull Viure lluny del lloc on es fan activitats extraescolars o que es facin en horaris massa tardans eacutes tambeacute una altra raoacute dissuasiva

bull Puntualment alguns infants apunten al desconeixement de les ac-tivitats que es fan que la famiacutelia no vol que faci extraescolars o a situacions transitograveries que fan que no estiguin duent a terme cap activitat perograve que tinguin intencioacute de fer-ne



Lrsquoacceacutes a activitats extraescolars dels infants i adolescents a Catalunya eacutes una realitat generalitzada fins al punt que quasi vuit de cada deu alumnes de Primagraveria i ESO fan activitats extraescolars fora del seu hora-ri lectiu

Tanmateix entre dos i tres de cada deu no en fan I el seu perfil no eacutes casual Veiem com les principals fonts de desigualtat observades des de fa temps en el sistema educatiu reglat es reprodueixen en lrsquoeduca-cioacute no formal en quegrave de nou la famiacutelia (el seu nivell drsquoestudis drsquoingres-sos i el seu origen geogragravefic) eacutes el principal factor predictor de lrsquoacceacutes a les oportunitats educatives Per tant lrsquoEducacioacute 360 teacute davant seu el rep-te de construir un sistema drsquooportunitats educatives no formal que redu-eixi aquesta desigualtat que ara per ara se suma a les desigualtats en lrsquoeducacioacute formal com es pot veure a la Figura 4

FIGURA 3

Principals raons per no fer extraescolars

Font Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019 Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adoles cegravencia Anys 2017 i 2019

Manca drsquointeregraves o motivacioacute del fill o filla per fer-nePreu massa elevatSobrecagraverrega de deures oi prioritzacioacute de la dedicacioacute a lrsquoestudiPreferegravencia per fer activitats informals al carrer amb els amics o la famiacuteliaManca drsquooferta adaptada a infants amb alguna situacioacute especial educativa o de salutNo tenir oferta propera al lloc on es viu o desconeixement de lrsquooferta existent


La pragravectica extraescolar va molt lligada a la generalitzacioacute de la pragravectica esportiva especialment de la magrave drsquoesports com el futbol que han aconseguit penetrar en totes les classes socials i barris de pragravecticament qualsevol poble Cal destacar igualment el paper de les poliacutetiques locals drsquoesports que han contribuiumlt molt a la promocioacute i accessibilitat de la pragravectica esportiva

FIGURA 4

Desigualtats socials en lrsquoacceacutes a activitats extraescolars ()

Font Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) Resultats onada 2017-2018 i Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre 2017

EstrangerAutogravecton

Cap dels dosUn o els dos

ORIGEN GEOGRAgraveFIC DELS PARES

57

49

54

81

77

SiacuteNo

DIFICULTATS ECONOgraveMIQUES

MonoparentalBiparental

ESTRUCTURA FAMILIAR

72

76

76

75

76

PuacuteblicConcertat

TITULARITAT

80

83MasculiacuteFemeniacute

SEXE

78

82

ESOPrimagraveria

ETAPA EDUCATIVA

ESTUDIS POSTOBLIGATORIS DELS PARES

Infants i adolescents que fan extraescolars segons variables sociodemogragravefiques


La pragravectica drsquoidiomes fora de lrsquohorari lectiu eacutes la segona activitat meacutes pri-oritzada i dona fe de la importagravencia que atorguen les famiacutelies al plu-rilinguumlisme A distagravencia trobem les activitats artiacutestiques bastant res tringides encara a les famiacutelies amb nivells educatius i econogravemics mit-jans-elevats Podem observar en el Gragravefic 10 a continuacioacute com la liacutenia meacutes irregular correspon a la de les activitats artiacutestiques pel fet que aque-lles tenen una distribucioacute meacutes desigual Els idiomes i lrsquoesport mostren una liacutenia una mica meacutes plana assenyalant meacutes igualtat social en el seu acceacutes mdashsi beacute a nivell drsquoesports particulars siacute que poden haver-hi moltes diferenciacions socials

Per tant un segon repte de lrsquoEducacioacute 360 eacutes apropar el magravexim ventall possible drsquooportunitats educatives no lectives a tots els infants eliminant les barreres socioeconogravemiques que actualment redueixen per a molts drsquoells les opcions de tria

Soacuten drsquointeregraves tambeacute les diferegravencies de gegravenere observades Mentre que els nois es concentren en els esports elles fan un major ventall drsquoextraesco-lars molt meacutes decantades cap al ball la muacutesica i els idiomes Lrsquoarrel i lrsquoimpacte educatiu drsquoaquesta orientacioacute tan diferenciada per gegravenere en la tria drsquoactivitats no lectives eacutes segurament un tema sobre el qual cal aprofundir

Tant les famiacutelies com els infants mostren una satisfaccioacute i valoracioacute molt elevades de les extraescolars que fan tot i que en demanen algunes mi-llores Aquestes demandes de millora tenen a veure sobretot amb el preu mdashque siguin meacutes econogravemiquesmdash perograve tambeacute amb la necessitat drsquoajustos en lrsquooferta per adaptar-se a les diversitats de lrsquoalumnat i a una major co-ordinacioacute amb els ritmes escolars (a nivell drsquohoraris i de cagraverrega de tas-ques escolars) Drsquouna banda aquestes demandes ens remeten a la voluntat drsquoavanccedilar cap a una oferta meacutes capaccedil de donar resposta a la di-versitat social educativa drsquoedats drsquointeressos i capacitats dels alumnes i de lrsquoaltra a la necessitat drsquoajustos en el temps i complementarietat entre ac tivitats lectives i no lectives Serien dos reptes meacutes a atendre des


de lrsquoEducacioacute 360 i que contribuirien a un millor desenvolupament drsquoiti-neraris educatius personalitzats aixiacute com a una optimitzacioacute dels ritmes educatius

Pel que fa als infants i adolescents que no fan extraescolars la no acces-sibilitat teacute a veure amb barreres econogravemiques perograve tambeacute amb un menor valor atorgat o falta de familiaritat amb aquestes activitats Hi ha en al-guns casos un rerefons de desmotivacioacute general per lrsquoeducacioacute o per les activitats guiades que afecta tant lrsquoeducacioacute lectiva com la no lectiva Les raons concretes per no fer extraescolars soacuten muacuteltiples perograve ens assenya-len que una estrategravegia drsquoEducacioacute 360 que vulgui promoure lrsquoeducacioacute no formal entre els perfils que ara mateix no hi accedeixen hauragrave drsquoanar acompanyada drsquouna implicacioacute activa dels tutors i tutores des de les

GRAgraveFIC 10

Pragravectica drsquoextraescolars segons perfil sociodemogragravefic ()


65 62

49 49 4754

66

5358

6658

53 5660

30 30253134

29 3037

2821

2536 33

27

15

33 2722

1319

37

1727

34

25 23 24 26

Esportives Idiomes Artiacutestiques (muacutesica teatre dibuix ballhellip)

INGRESSOS MENSUALS A LA LLAR

NIVELL DrsquoESTUDIS DE LA PERSONA QUE APORTA MEacuteS INGRESSOS A LA LLAR

Prim

agraveria

Estu

dis

oblig

ator

is

o in

ferio

rs

Rest

a de

l moacuten

Estu

dis

secu

ndar

is

Estu

dis

supe

riors

Fill

Filla ES

O

Fins

a 1

200

eu

ros

Entr

e 1

200

i 30

00 e

uros

Meacutes

de

300

0 eu

ros

Espa

nya

Puacutebl

ic

Conc

erta

t

ORIGEN DELS PARES

ETAPA EDUCATIVASEXE

TIPUS DE CENTRE


escoles i instituts drsquouna banda ajudant els infants i adolescents a desco-brir els seus interessos i orientant-los sobre les activitats fora de lrsquohorari lectiu que poden fer i que a meacutes repercuteixen positivament en lrsquoagravem-bit lectiu de lrsquoaltra limitant la cagraverrega de deures escolars que han de fer els alumnes en el seu temps lliure finalment organitzant o coordi-nant-se amb una oferta drsquoopcions drsquoactivitats no lectives Tindriacuteem aquiacute un cinquegrave repte de lrsquoEducacioacute 360 que eacutes lrsquoassumpcioacute per part del profes-sorat drsquoobjectius educatius no lectius

Mirada de conjunt les extraescolars en lrsquoecosistema educatiu

En aquest apartat volem conegraveixer si la participacioacute en activitats extraes-colars estagrave relacionada amb determinades situacions i pragravectiques en la famiacutelia i en lrsquoescola Famiacutelia escola extraescolars i tambeacute lrsquoentorn urbagrave soacuten reconeguts per les diferents tradicions i moviments de projectes edu-catius comunitaris (per exemple ciutats educadores plans educatius drsquoentorn plans eductius locals Educacioacute 360) com els principals espais on srsquoeduquen els infants i conjuntament formarien els elements bagravesics de lrsquoecosistema educatiu Lrsquoentorn urbagrave no seragrave abordat en aquest cas per manca drsquoindicadors sobre el seu impacte educatiu

La cerca de correlacions que farem en aquest apartat preteacuten recollir indi-cis dels impactes que es donen entre les pragravectiques educatives en uns i altres agravembits assumint el principi sistegravemic segons el qual les accions que es produeixen en un domini impacten inevitablement en la resta

De forma especial ens interessa saber si hi ha una superposicioacute de fac-tors de risc socioeducatiu entre els agravembits educatius analitzats la qual cosa ens remetria a la necessitat de desplegar estrategravegies compensatograve-ries integrals (no focalitzades en un uacutenic agravembit educatiu) En definitiva lrsquoestudi en clau sistegravemica ens pot permetre avanccedilar en la formulacioacute drsquointervencions que tinguin en compte tot el sistema educatiu i com els


impactes de cada agravembit acaben inevitablement interrelacionats en la vida i psique dels infants la qual cosa donaria lloc a un output educatiu conjunt

Famiacutelia i extraescolars

Quines pragravectiques educatives en lrsquoagravembit familiar van meacutes lligades a la participacioacute en activitats extraescolars Aquestes pragravectiques tenen relle-vagravencia per al benestar de lrsquoinfant i lrsquoegravexit educatiu a altres nivells

Assumint que la famiacutelia eacutes el principal predictor de la trajectograveria educa-tiva escolar i extraescolar (segons el que vegraveiem en el capiacutetol anterior) quines pragravectiques educatives familiars operen en aquesta influegravencia

Les possibilitats de triangular (contrastar) diferents fonts de dades a lrsquoho-ra drsquoexplorar la pragravectica drsquoextraescolars amb el que passa en la famiacutelia eacutes limitada perquegrave sovint les fonts no han estat dissenyades per recoacuterrer diferents dominis educatius ni trobar interrelacions entre ells

Tanmateix les dades disponibles mostrades en les Taules 8 i 9 ens indi-quen que fer extraescolars es correlaciona positivament amb pragravectiques educatives informals de les famiacutelies com

bull La comunicacioacute familiar parlar del dia a dia especialment com va lrsquoescola comentar qualsevol contingut cultural (llibres continguts audiovisuals etc) sopar junts etc En definitiva una comunicacioacute que eacutes tambeacute acompanyament emocional ajut en la construccioacute de sentit i en lrsquoestructuracioacute i expressioacute del pensament

bull Fer activitats en famiacutelia especialment de tipus cultural i social (tambeacute jugar tot i que aquesta eacutes una variable molt interferida per lrsquoedat de lrsquoinfant)

bull Uns hagravebits saludables dins la llar una bona rutina de son drsquoagravepats com lrsquoesmorzar i acompanyament adult durant el dinar


TAULA 8Indicadors educatius en lrsquoagravembit familiar entre els infants i adolescents que fan extraescolars i els que no en fan ()

INDICADORS DE PRAgraveCTICA EDUCATIVA INFORMAL DE LA FAMIacuteLIA


NO FA EXTRA-

ESCOLARS

DIFE -REgraveNCIA1

Comentar com ha anat el dia a lrsquoescola


Algun cop a la setmana o menys 8 27 19

Ajudar-lo a planificar el seu estudi

Cada dia Gairebeacute cada dia 59 61 3


Algun cop al mes o menys 15 11 -4

Parlar amb ella de temes diversos (llibres pelmiddotliacutecules o programes de televisioacute)


Un cop o meacutes a la setmana 11 20 9

Llegir o motivar-lo a llegir



Algun cop al mes o menys 8 8 0

1 Diferegravencia entre alumnat que no fa extraescolars i alumnat que siacute fa extraescolarsFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2017

Lrsquoassumpcioacute de rols meacutes lsquoacadegravemicsrsquo dins la llar com ajudar a fer deures o tasques escolars o ajudar a planificar lrsquoestudi teacute un comportament ambiva-lent lrsquoabsegravencia total drsquoaquest suport sembla contraproduent perograve lrsquoexceacutes drsquoaquest rol tambeacute indicant possiblement que es dona una gran centralitat a allograve escolar a costa drsquoaltres activitats educatives

Es detecta un deteriorament acusat de tots aquests indicadors drsquoagravembit familiar en el pas de Primagraveria a ESO i srsquohi afegeix el fet que molts ado-lescents (18 ) passen a dinar diagraveriament tot sols quan entren a lrsquoinstitut de manera que aquest eacutes un indicador que teacute correlacions amb la majoria drsquoindicadors de risc educatiu


TAULA 9Indicadors de cura i acompanyament en lrsquoagravembit familiar entre els infants i adolescents que fan extraescolars i els que no en fan ()

INDICADORS DrsquoHAgraveBITS DE CURA I RELACIOacute FAMILIAR


NO FA EXTRA-

ESCOLARS

DIFE -REgraveNCIA1

Durant lrsquouacuteltima setmana quants dies vas esmorzar abans de sortir de casa

Cada dia 76 65 -11

Alguns dies 10 13 ndash

Mai o quasi mai 14 23 9

A quina hora vas a dormir normalment entre setmana

Cap a les 10 del vespre o abans 30 27 -3

Entre les 10 i les 12 de la nit 57 53 ndash

Cap a les 12 de la nit o meacutes tard 13 20 7

Amb qui dines normalment entre setmana

Normalment acompanyat 89 83 -6

Normalment sola 11 17 6

Amb quina frequumlegravencia sopes amb la famiacutelia




Amb quina frequumlegravencia parles amb la famiacutelia de lrsquoescola

Cada dia o quasi cada dia 54 46 ndash8



Amb quina frequumlegravencia jugues amb la famiacutelia (dins o fora de casa)




Amb quina frequumlegravencia fas tasques o deures escolars amb la famiacutelia

Cada dia o quasi cada dia 22 24 2



gt gt gt


Escola i extraescolars

Quines situacions i pragravectiques educatives en lrsquoagravembit escolar van meacutes lligades a la participacioacute en activitats extraescolars Hi ha relacioacute entre indicadors drsquoegravexit acadegravemic i integracioacute escolar amb el fet de fer extraes-colars Podem sostenir a la llum de les dades que es dona efectivament una reatroalimentacioacute positiva entre les activitats educatives lectives i no lectives

Les dades obtingudes apunten que lrsquoacceacutes al moacuten extraescolar teacute correla-cions importants amb el benestar i lrsquoegravexit escolar Contragraveriament els in-fants amb meacutes indicadors de risc escolar soacuten tambeacute els infants meacutes exclosos del moacuten extraescolar

Un primer aspecte important a destacar eacutes que els infants que no fan extraescolars soacuten tambeacute els que menys van a les excursions i cologravenies que fa lrsquoescola en horari lectiu Per tant soacuten infants exclosos per partida doble

Amb quina frequumlegravencia fas activitats socials amb la famiacutelia (sortir visitar altres persones anar a comprar celebraci-ons excursions vacanceshellip)




Amb quina frequumlegravencia fas activitats culturals amb la famiacutelia (anar a espectacles museus etc)




1 Diferegravencia entre alumnat que no fa extraescolars i alumnat que siacute fa extraescolarsFont Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019


del lleure educatiu Possiblement la millora de lrsquoequitat en lrsquoacceacutes al lleu-re educatiu passa en primer lloc per solucionar definitivament lrsquoacceacutes universal a les excursions escolars dins lrsquohorari lectiu

Trobem tambeacute correlacions entre suspendre dues o meacutes assignatures i no fer extraescolars (o a lrsquoinreveacutes no suspendre cap assignatura i siacute fer extra-escolars) Per tant podriacuteem afirmar que es dona una retroalimentacioacute positiva entre fer extraescolars i el rendiment acadegravemic si beacute per arribar a establir un nexe causal directe caldria mesurar aquest efecte tenint en compte altres variables de control

Addicionalment trobem correlacions positives entre fer extraescolars i estar meacutes a gust a lrsquoescola (que agradi anar a lrsquoescola) i sentir-se valorat pels companys de classe Igualment hi ha correlacions amb la disponibi-litat de recursos materials per a lrsquoestudi disposar del material escolar tenir a casa un espai adequat per estudiar i ordinador

Finalment lrsquoalumnat que fa extraescolars vol continuar en major mesura amb els estudis despreacutes de lrsquoESO

TAULA 10Indicadors drsquoegravexit i integracioacute escolar entre els infants i adolescents que fan extraescolars i els que no en fan ()

INDICADORS DrsquoEgraveXIT I INTEGRACIOacute ESCOLARSIacute FA

EXTRAES-COLARS

NO FA EXTRA-

ESCOLARS

DIFE -REgraveNCIA1

Trsquoagrada lrsquoescola o lrsquoinstitut2 355 348 -006

Et sents valorat pel professorat3 386 380 -006

Et sents valorat pels companys de classe4 421 399 -022

Acostumes a anar a totes les excursions que es fan a lrsquoescola o institut5 462 411 -051

Tens tots els llibres i el material escolar necessari per al curs6 472 456 -016

gt gt gt


GRAgraveFIC 11

Relacioacute entre situacioacute escolar i la pragravectica drsquoactivitats extraescolars ()Com va en els estudis el seu fillfilla


Molt beacute Beacute Regular o malament

100

80

60

40

20

0

83

7767

1723

33


Quantes assignatures vas suspendre el darrer trimestre

Cap 61 42 ndash

Una 13 13 ndash

Dues o meacutes 26 45 19

Tens a casa teva un espai tranquil per fer els deures i estudiar

Siacute 81 73 ndash

No o nomeacutes en part 19 27 9

(Nomeacutes alumnat drsquoESO) Tens a casa un ordinador per fer els deures

Siacute 92 86 ndash

No 8 14 6

(Nomeacutes 3r i 4t drsquoESO) Vols continuar estudiant despreacutes drsquoESO

Vull continuar estudiant (Batxillerat o Formacioacute Professional) 84 79 ndash

No vol continuar estudiant No ho sap Altres 16 21 5

1 Diferegravencia entre alumnat que no fa extraescolars i alumnat que siacute fa extraescolars2 a 6 Mitjana 1= Gens 5 = MoltFont Enquesta a infants i adolescents per al disseny de Plans Educatius Locals i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia realitzades entre els anys 2017 i 2019


Segons el que ens indiquen les dades lrsquoaccioacute de les escoles o instituts eacutes important a lrsquohora de promocionar lrsquoacceacutes a les extraescolars Com veiem en el Gragravefic 12 haver parlat sobre extraescolars amb el tutor escolar del fill o filla es correlaciona positivament amb una major valoracioacute de la seva importagravencia No sabem si la iniciativa de parlar drsquoaquestes activitats parteix de les famiacutelies que ja fan extraescolars o dels tutors que donen importagravencia a aquesta quumlestioacute En qualsevol cas es mostra un efecte de reforccedil positiu en aquesta comunicacioacute

Malauradament lrsquohagravebit de parlar sobre les extraescolars entre els tutors i les famiacutelies eacutes encara puntual nomeacutes un 26 dels pares ha parlat bas-tant amb el tutor sobre les extraescolars del fill Un 57 ho ha fet puntu-alment i un 17 no ho ha fet mai (vegeu el Gragravefic 13)

GRAgraveFIC 12

Valoracioacute de la importagravencia de fer extraescolars segons si se nrsquoha parlat amb el tutor del fill o filla ()

Fins a quin punt creus que eacutes important per a lrsquoeducacioacute dels infants i joves fer activitats extraescolars

Valoracioacute Gens = 0 Moltiacutessim = 10 Segons si ha parlat o no amb el tutor del seu fill o filla sobre les activitats extraescolars que faFont Enquesta de lrsquoEdubarogravemetre de 2019

Valoracioacute general

Valoracioacute dels pares que no nrsquohan parlat mai

Valoracioacute dels pares que nrsquohan parlat puntualment

Valoracioacute dels pares que nrsquohan parlat bastant

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

827

764

705

771


A meacutes dels tutors tambeacute les direccions dels centres i les seves AMPA marquen una diferegravencia en la incentivacioacute de la pragravectica extraescolar Segons la mostra de famiacutelies enquestada el 2019 per lrsquoEdubarogravemetre un 55 dels centres escolars estan incentivant aquesta pragravectica mitjanccedilant una extensa bateria drsquoaccions resumides a continuacioacute Aquesta incenti-vacioacute de les extraescolars des dels centres eacutes clarament meacutes elevada en els centres concertats que en els puacuteblics com es pot apreciar al Gragravefic 14

Les aportacions qualitatives dels pares i mares a lrsquoenquesta ens indiquen que la manera meacutes habitual de les escoles i instituts de motivar a fer ex-traescolars soacuten

bull Fent-ne a la mateixa escola o institut organitzades per les AMPA o per la direccioacute del centre Organitzant en alguns casos extraescolars en conveni amb clubs i entitats de lrsquoentorn

bull Informant extensament de lrsquooferta drsquoactivitats extraescolars que es fan al centre educatiu a traveacutes dels diferents canals de comunica-cioacute de lrsquoescola i dels mateixos mestres i tutors

GRAgraveFIC 13

Comunicacioacute entre pares i tutors sobre extraescolars



17thinsp

57thinsp

26thinsp

Siacute bastant

Siacute puntualment

No


bull Fent difusioacute de les activitats extraescolars que es fan fora de lrsquoescola

bull Fent portes obertes drsquoextraescolars i tastets gratuiumlts

bull Colmiddotlaborant amb les administracions puacutebliques per oferir extraes-colars a preu reduiumlt o gratuiumltes

bull Visibilitzant en horari lectiu els aprenentatges que adquireixen els alumnes en les extraescolars

bull Introduint algunes activitats no lectives com piscina dins lrsquohorari lectiu


En aquest apartat hem vist que hi ha una clara correlacioacute entre els indi-cadors drsquointegracioacute i egravexit escolar i la pragravectica extraescolar Aixograve significa que lrsquoalumnat amb meacutes risc de fracagraves escolar eacutes tambeacute el que estagrave quedant meacutes exclograves de les oportunitats drsquoeducacioacute no formal

GRAgraveFIC 14

Promocioacute de les extraescolars des dels centres educatius ()Creus que des de lrsquoescola o lrsquoinstitut del teu fill o filla es motiva els infants i les seves famiacutelies a fer activitats extraescolars


Primagraveria (1r a 6egrave) ESO (1r a 4t) Primagraveria (1r a 6egrave) ESO (1r a 4t)

PUacuteBLIC CONCERTAT

100

80

60

40

20

0

67

33

59

41

42

58

46

54

Siacute No


La correlacioacute entre escola i extraescolars estagrave mediada per lrsquoaccioacute fami-liar mdashautegraventic pal de paller de lrsquoeducacioacute formal i no formal dels in-fantsmdash de manera que la comunicacioacute significativa amb els fills la supervisioacute drsquouns hagravebits saludables la realitzacioacute drsquoactivitats socials i culturals en famiacutelia i la provisioacute drsquounes condicions materials de vida estables soacuten els aspectes que segons les dades disponibles tenen un impacte positiu meacutes clar en lrsquoegravexit educatiu global dels fills

Drsquoaquestes constatacions es deriva un repte addicional per a lrsquoEducacioacute 360 que se suma als ja expressats en el punt 2 Es tracta del foment de la implicacioacute educativa familiar tant des de lrsquoagravembit escolar com extraesco-lar a traveacutes de lrsquoorientacioacute la participacioacute i la comunicacioacute reciacuteproca amb els pares i mares a meacutes de les poliacutetiques socials i de suport familiar que eacutes necessari reforccedilar des dels governs locals i supralocals

Cap a una Educacioacute 360

Resumim a continuacioacute les conclusions analiacutetiques i les implicacions per a lrsquoaccioacute que extraiem de les pagravegines anteriors

Conclusions analiacutetiques

LrsquoEducacioacute 360 ens porta a aplicar un doble enfocament sobre les dife-rents parcelmiddotles de lrsquoeducacioacute un enfocament de proximitat que permeti veure les particularitats i els detalls i un enfocament global que ens faci veure el context i el conjunt en el qual srsquoinsereix i interactua Es tracta efectivament de veure lrsquoarbre i veure el bosc perograve sobretot de veure les connexions i desconnexions les cadenes causals que sumen i resten impactes entre si i els resultats educatius de conjunt que com a sis-tema generem intencionats o no


En les pagravegines anteriors hem fet aquest exercici analiacutetic amb lrsquoobjectiu de contribuir a definir en quin punt som a Catalunya respecte a lrsquoescenari drsquoeducacioacute extraescolar que proposa lrsquoEducacioacute 360 i que passa per ei-xamplar el dret a lrsquoeducacioacute garantint a tot infant i adolescent lrsquoacceacutes a oportunitats educatives no reglades lliurement escollides segons les se-ves motivacions i facilitadores de la seva inclusioacute comunitagraveria

Amb la informacioacute recollida podem afirmar que el punt on som es carac-teritza pels fets seguumlents

bull Actualment la pragravectica extraescolar eacutes la norma entre lrsquoalumnat i el percentatge drsquoacceacutes se situa proper al 80

bull La generalitzacioacute de la pragravectica extraescolar srsquoexplica per lrsquoexpansioacute de la pragravectica esportiva en gairebeacute totes les capes socials de la magrave de la popularitzacioacute drsquoalguns esports de les entitats esportives i de les poliacutetiques locals drsquoesports Entorn el 60 de lrsquoalumnat de Pri-magraveria i ESO fa alguna activitat extraescolar esportiva

bull Els idiomes i les activitats artiacutestiques (muacutesica i ball de manera des-tacada) soacuten el segon i tercer tipus drsquoactivitat extraescolar meacutes prac-ticada Aproximadament un 30 de lrsquoalumnat apregraven idiomes fora de lrsquoescola i un 22 aproximadament fa activitats artiacutestiques

bull Esports idiomes i activitats artiacutestiques acaparen el ventall drsquoextra-escolars mentre que la resta drsquoactivitats soacuten molt minoritagraveries amb menys drsquoun 5 de lrsquoalumnat Aquest eacutes el cas de les activitats tecnologravegiques (informagravetica robogravetica) de lleure o socials (com els esplais) culturals (com els castellers la cuina) o intelmiddotlectuals (per exemple els escacs)

bull La mitjana drsquoextraescolars practicada per infant se situa entorn a 12 activitats per infant (16 si nomeacutes tenim en compte els que siacute fan extraescolars) de manera que la situacioacute meacutes frequumlent eacutes fer entre 1 i 2 activitats sense sobrepassar generalment les 5 hores setmanals

bull Aproximadament un 40 de lrsquoalumnat va a casals drsquoestiu amb un percentatge molt superior a primagraveria (56 ) i molt inferior a lrsquoESO (33 )


bull Lrsquoacceacutes i eleccioacute drsquoextraescolars estagrave molt condicionat pel perfil so-ciocultural de les famiacutelies Lrsquoalumnat que no fa extraescolars es concentra en famiacutelies amb baix nivell drsquoestudis de manera que aquesta eacutes la variable meacutes determinant si beacute els baixos ingressos familiars i lrsquoorigen immigrant soacuten tambeacute situacions familiars asso-ciades a una menor pragravectica drsquoextraescolars Els infants drsquoaquests perfils familiars que siacute fan activitats extraescolars en fan normal-ment de tipus esportiu i eacutes poc habitual que accedeixin a activitats artiacutestiques Les activitats artiacutestiques continuen bastant reservades als fills (i filles sobretot) de famiacutelies amb estudis superiors

bull Els factors principals de desigualtat en lrsquoeducacioacute formal i no for-mal soacuten coincidents i ens remeten a lrsquoestatus sociocultural i econograve-mic de les famiacutelies el qual es reprodueix a traveacutes de lrsquoeducacioacute

bull A meacutes de la situacioacute familiar en lrsquoeleccioacute drsquoextraescolars pesa tam-beacute el gegravenere lrsquoacceacutes dels nois a les extraescolars eacutes molt elevat perograve molt concentrat en els esports mentre que les noies tenen un patroacute de pragravectica extraescolar meacutes diversificat i fins i tot meacutes in-tens amb la gran excepcioacute de les noies drsquoorigen estranger on la pragravectica extraescolar cau vint punts percentuals per sota de les no-ies autogravectones

bull Hi ha una certa bretxa entre lrsquoalumnat drsquoescoles puacutebliques i con-certades en el seu acceacutes a extraescolars Lrsquoescletxa pot estar interfe-rida per factors familiars perograve tambeacute eacutes atribuiumlble a una major accioacute motivadora dels centres concertats pel que fa a la pragravectica ex-traescolar

bull A meacutes de lrsquoaccioacute motivadora dels centres educatius es demostra que els tutors escolars poden reforccedilar la importagravencia que les famiacute-lies donen a les extraescolars a traveacutes de les tutories Tanmateix nomeacutes un 26 dels tutors parlen de manera habitual de les extra-escolars en les seves entrevistes amb les famiacutelies

bull Els infants manifesten un nivell de gaudi molt elevat de les extraes-colars que fan Aquest gaudi eacutes generalitzat i transversal en tots els grups socials per edat sexe origen familiar titularitat del centre on van


bull Les famiacutelies els fills i filles de les quals fan extraescolars atorguen una gran importagravencia a aquestes activitats El benefici educatiu i de be nestar que aporten als fills soacuten les principals raons per triar les activitats El motiu seguumlent eacutes la confianccedila que els mereix el prove-iumldor o organitzador de lrsquoactivitat La conveniegravencia dels pares a ni -vell de conciliacioacute laboral eacutes en canvi molt poc rellevant

bull Les famiacutelies demanen algunes millores en les extraescolars Drsquouna banda demanen preus meacutes accessibles De lrsquoaltra un millor ajust de lrsquooferta a la diversitat social educativa drsquoedats drsquointeressos i capa-citats dels alumnes Finalment reclamen una major compatibilitat entre activitats lectives i no lectives a nivell drsquohoraris i cagraverrega de tasques sobretot

bull Pel que fa als infants i adolescents que no fan extraescolars la no accessibilitat teacute a veure amb barreres econogravemiques perograve tambeacute amb un menor valor atorgat o falta de familiaritat amb aquestes activi-tats Hi ha en alguns casos un rerefons de desmotivacioacute general per lrsquoeducacioacute o per les activitats guiades que afecta tant lrsquoeducacioacute lectiva com la no lectiva

bull Hi ha una clara correlacioacute entre els indicadors drsquointegracioacute i egravexit escolar i la pragravectica extraescolar Trobem correlacions entre fer ex-traescolars i obtenir millors avaluacions estar meacutes a gust a lrsquoescola sentir-se valorat pels companys de classe i tenir meacutes intencioacute de continuar els estudis despreacutes de lrsquoESO a meacutes de disposar de meacutes recursos materials a casa per a lrsquoestudi

bull La correlacioacute entre la integracioacute escolar i extraescolar no significa que hi hagi una relacioacute de causalitat entre les dues el que hi ha meacutes aviat eacutes un factor explicatiu comuacute que ens remet a la situacioacute fami-liar dels infants Tot i no haver-hi causalitat siacute podem parlar drsquouna reatroalimentacioacute positiva entre lrsquoactivitat escolar i extraescolar que contribueix a la motivacioacute per lrsquoaprenentatge i la integracioacute co-munitagraveria drsquoinfants i adolescents

bull Lrsquoalumnat amb meacutes risc de fracagraves escolar eacutes tambeacute el que estagrave quedant meacutes exclograves de les oportunitats drsquoeducacioacute no formal Eacutes tambeacute lrsquoa lumnat que menys assisteix a les excursions i cologravenies


organitzades per lrsquoescola o institut Per tant se superposen els fac-tors drsquoexclusioacute sobre uns mateixos infants

bull La famiacutelia eacutes el pal de paller sobre el qual pivota lrsquoegravexit educatiu dels fills i filles tant en lrsquoagravembit lectiu com no lectiu La influegravencia de la famiacutelia teacute molts components Entre els que srsquohan pogut copsar des-taquen com a fonamentals la comunicacioacute significativa amb els fills i filles en el dia a dia la supervisioacute i el manteniment drsquouns hagrave-bits saludables la realitzacioacute drsquoactivitats socials i culturals en famiacute-lia i la provisioacute drsquounes condicions materials de vida estables

Implicacions per a lrsquoaccioacute

Aquest capiacutetol ha identificat alguns grans reptes que teacute davant seu lrsquoEdu-cacioacute 360 Els reptes identificats soacuten

bull Construir un sistema drsquooportunitats educatives extraescolars que redueixi les desigualtats socials en comptes de reforccedilar les desigual-tats presents en lrsquoeducacioacute lectiva Aixiacute mateix apropar el ventall drsquooportunitats educatives no lectives a tots els infants eliminant les barreres socioeconogravemiques que actualment redueixen per a molts drsquoells les opcions de tria

bull Avanccedilar cap a una oferta drsquoextraescolars capaccedil drsquointegrar i donar resposta a la diversitat social educativa drsquoedats drsquointeressos i ca-pacitats dels alumnes contribuint al desenvolupament drsquoitineraris educatius personalitzats

bull Reforccedilar la implicacioacute educativa familiar tant en lrsquoagravembit escolar com extraescolar

bull Aconseguir que les escoles i instituts especialment el seu professo-rat facin seus els objectius educatius no lectius que proposa lrsquoEdu-cacioacute 360

bull Optimitzar els ritmes educatius creant una major complementari-etat entre temps lectius i no lectius i una millor adaptacioacute drsquoaquests tempos a un ritme de vida saludable


LrsquoEducacioacute 360 ens convida a abordar aquests reptes amb consciegravencia drsquoecosistema educatiu En educacioacute com en altres ciegravencies parlar drsquoeco-sistema implica visibilitzar la interdependegravencia entre els agents que con-formen un tot Lrsquoecosistema educatiu hi eacutes sigui o no reconegut pels agents que el conformen La laquocolmiddotlisioacuteraquo drsquoimpactes educatius es produeix per activa o per passiva hi hagi o no intencionalitat dels agents que hi intervenen

Quan com a societat ens plantegem reptes com lrsquoequitat educativa el magravexim desenvolupament del talent i lrsquoegravexit educatiu competencial eacutes im-prescindible passar de les estrategravegies individuals a una estrategravegia col-lectiva on lrsquoaccioacute de cadascuacute repercuteixi positivament en els objectius propis i els dels altres

Operar com a ecosistema ens permet plantejar estrategravegies sistegravemiques a problemes educatius per als quals altrament srsquohaguessin cercat solucions focalitzades En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 ens obre un escenari drsquoes-trategravegies colmiddotlaboratives i flexibles i a un treball meacutes integrat entre agents educatius

Algunes accions que cal desplegar en clau drsquoecosistema per atendre els reptes assenyalats anteriorment serien

bull Apostar per la renovacioacute pedagogravegica de lrsquoescola Fer de les esco-les centres capaccedilos de generar itineraris drsquoaprenentatge cada cop meacutes personalitzats (que no individualitzats) combinant recursos propis i externs i per tant connectant-se amb recursos no esco-lars Centres drsquoeducacioacute significativa permeable als interessos dels infants amb pedagogies actives diversificades i en una major di-versitat drsquoespais dins i fora de les aules El treball per projectes i lrsquoaprenentatge servei soacuten exemples drsquoaquesta liacutenia de renovacioacute

Aquest canvi de paradigma requereix un reforccedil molt gran de les figures de tutoritzacioacute i orientacioacute que han drsquoesdevenir capaces drsquoorquestrar la personalitzacioacute drsquoitineraris educatius que transiten


entre les activitats lectives i no lectives i de coordinar-se amb una multiplicitat drsquoactors forans a la institucioacute escolar Tutors en defi-nitiva amb perspectiva 360 que facin possible una major equitat en lrsquoacceacutes a les oportunitats educatives

bull Reforccedilar el rol educatiu de les famiacutelies Qualsevol millora educa-tiva passa per contemplar les famiacutelies en la seva diversitat com a part de la solucioacute Es pot recolzar les famiacutelies en la seva funcioacute edu-cativa a traveacutes de lrsquoorientacioacute la participacioacute i la comunicacioacute re-ciacuteproca amb els pares i mares a meacutes de les poliacutetiques socials i de suport familiar que eacutes necessari reforccedilar des dels governs locals i supralocals Tant els centres educatius com els equipaments i extraescolars han de preveure protocols drsquoacollida i comunicacioacute re-gular amb les famiacutelies lrsquoobertura dels seus espais i lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats conjuntes entre pares i fills per reforccedilar el vincle parental

bull Ajustar els horaris educatius Hi ha la sensacioacute que srsquoha creat un model lsquoadditiursquo on al temps escolar srsquoha anat sumant el temps de deures a casa i el temps extraescolar sense haver generat per ara una racionalitzacioacute horagraveria entre aquests temps educatius Es trac-ta a meacutes drsquohoraris que no tenen en compte en lrsquoequacioacute la protec-cioacute de la salut i el benestar dels infants ni la conciliacioacute familiar (entesa no nomeacutes com la cobertura del temps laboral dels pares sinoacute tambeacute com la preservacioacute i el foment del temps en famiacutelia) Les propostes de solucioacute a aquest desordre horari soacuten diverses Des de la Fundacioacute Jaume Bofill i la Federacioacute de Moviments de Reno-vacioacute Pedagogravegica de Catalunya sersquon proposa una anomenada lsquoEdu-cacioacute a lrsquohorarsquo que passa perndash Un millor enllaccedil i coordinacioacute drsquoactivitats lectives i no lectives

garantint que tots els infants i adolescents tinguin acceacutes a opci-ons educatives fora del temps lectiu

ndash Una reduccioacute de les tasques escolars que srsquoexternalitzen a la llar garantint des de lrsquoescola o institut espais i temps per realitzar aquestes tasques dins lrsquohorari drsquoobertura dels centres escolars


i amb recolzament de personal educador per a aquells infants que ho requereixin

ndash Un ajust dels horaris drsquoinici i finalitzacioacute de la jornada educativa adaptant-los als ritmes de vida meacutes saludables per als infants i adolescents i vetllant per no envair els espais de temps lliure i en famiacutelia que haurien de tenir a partir de mitja tarda

ndash La cobertura de lrsquoagravepat de migdia tant a primagraveria com a secundagrave-ria en una franja horagraveria saludable i menys dilatada que perme-ti avanccedilar lrsquoinici de les activitats de tarda

ndash Una major relacioacute amb les famiacutelies ampliant lrsquoobertura i temps de recepcioacute i comiat

ndash La substitucioacute dels horaris lsquograellarsquo per uns horaris meacutes flexibles que puguin donar cabuda a la renovacioacute pedagogravegica comentada en els paragravegrafs anteriors

ndash Un lsquoesponjamentrsquo de la tasca docent per facilitar els temps dedi-cats a la coordinacioacute i treball en equip

bull Fer extensiu el compromiacutes amb lrsquoequitat i la no segregacioacute al moacuten extraescolar Per part dels recursos drsquoeducacioacute extraescolars es requereix un compromiacutes amb lrsquoequitat i la no segregacioacute social similar al que es demana a lrsquoescola especialment quan es tracta de recursos subvencionats amb diners puacuteblics Lrsquoanterior suposa assumir lrsquoatencioacute de necessitats educatives especials introduir solucions per evitar lrsquoexclusioacute drsquoinfants per motius econogravemics de-mocratitzar la informacioacute i el coneixement sobre els recursos edu-catius extraescolars Tambeacute es requereix un treball conjunt amb els centres educatius per generar projectes educatius coordinats en objectius horaris i valors i la predisposicioacute a treballar en xarxa amb la resta de recursos creant una oferta meacutes complementagraveria

bull Desenvolupar el rol connector dels ajuntaments Els ajunta-ments han de ser un dels promotors principals drsquoestrategravegies drsquoEdu-cacioacute 360 a traveacutes de plans i poliacutetiques que apostin per maximitzar les competegravencies educatives locals fer un rol connector i de lideratge


a nivell territorial i aportar les mesures compensatograveries necessagraveries per afavorir lrsquoequitat educativa Drsquoalguna manera als ajuntaments han de vetllar pel sosteniment de lrsquoecosistema educatiu creant consensos i treball en xarxa Tambeacute han de vetllar perquegrave lrsquoentorn urbagrave i natural contribueixi a lrsquoaprenentatge i benestar La mobilitat urbana a peu lrsquohabilitacioacute drsquoespais verds i de joc lliure la dinamit-zacioacute drsquouna agenda drsquoesdeveniments socials i culturals soacuten algunes de les accions que afavoreixin la creacioacute drsquoun entorn educador

Els agents de lrsquoEducacioacute 360 els actius de la comunitat


3

69

Introduccioacute

En aquest capiacutetol es justifica lrsquoopcioacute que srsquoha pres en el disseny drsquoaquest volum respecte de quins sectors considerar en lrsquoampli i divers camp de lrsquooferta drsquooportunitats educatives Srsquoha optat com a criteri general per grans sectors que tenen una funcioacute articuladora de la muacuteltiple oferta existent

Lrsquoesquema que ha servit de referegravencia als responsables dels capiacutetols de cada agravembit o sector eacutes un esquema compartit perograve en cada capiacutetol srsquoha adaptat a lrsquoespecificitat de lrsquoagravembit i a les possibilitats drsquoacceacutes a dades

El sotabosc drsquooportunitats educatives

En les presentacions del projecte Educacioacute 360 sovint srsquoutilitza el con-cepte de sotabosc per ilmiddotlustrar la idea que a Catalunya hi ha moltes ini-ciatives expliacutecitament o impliacutecitament educatives que com el sotabosc sovint no soacuten prou visibles perograve que constitueixen una gran riquesa per a lrsquoeducacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia


Tant des de les administracions puacutebliques com des de la societat civil srsquoofereixen moltes oportunitats educatives que complementen lrsquoeducacioacute del temps lectiu escolar Al nostre paiacutes comptem amb un ecosistema educatiu molt potent

El que succeeix perograve eacutes que aquesta oferta drsquooportunitats educatives desplegada pel territori (tot i que no pas de manera equilibrada) sovint funciona com a illes sense la necessagraveria connexioacute amb altres ofertes edu-catives i sense formar part drsquoun mapa general (per territoris i a nivell de paiacutes) que permetria establir poliacutetiques i prendre decisions per garantir una major equitat en lrsquoacceacutes i la permanegravencia i vetllar per la qualitat del conjunt de lrsquooferta

La idea de sotabosc tambeacute vol evidenciar que el primer repte eacutes identifi-car quines oportunitats educatives srsquoestan oferint i qui hi participa i qui no i per quegrave Eacutes a dir en primer lloc cal identificar quegrave eacutes el que hi ha i com eacutes aixograve que hi ha

En els capiacutetols seguumlents es tracta de les oportunitats educatives genera-des pel sector puacuteblic i per la societat civil

El sector puacuteblic eacutes clau per poder avanccedilar cap a lrsquoEducacioacute 360 les ad-ministracions han de coordinar el proceacutes que faciliti el treball conjunt dels diferents agents que ofereixen activitats educatives en un territori per arribar a tenir un ecosistema expliacutecit Evidentment una quumlestioacute clau eacutes la coordinacioacute entre les institucions escolars i la resta drsquoinstitucions i entitats

Despreacutes del sector puacuteblic es tracta de diferents sectors o agravembits de la societat civil que ofereixen oportunitats educatives perquegrave gran part del sotabosc srsquoha anat formant per les muacuteltiples ofertes drsquoactivitats expliacute-citament o impliacutecitament educatives gestionades per entitats privades i comunitagraveries


Per dissenyar aquesta proposta srsquohavia de decidir quins agravembits o sectors de la societat civil considerar Hi havia diverses possibilitats perquegrave hi ha tipus drsquoactivitats compartits per diferents sectors i perquegrave la consideracioacute del que eacutes un sector i del que eacutes un subsector eacutes opinable Les logravegiques administratives tambeacute han hagut drsquoanar fent les seves classificacions perograve aquestes logravegiques no deixen de ser maneres possibles mdashcom drsquoal-tresmdash drsquoorganitzar lrsquoecosistema educatiu

Per decidir els agravembits o sectors que es consideren en aquest volum srsquoha tingut en compte que srsquoha concebut com el primer drsquouna segraverie i que per tant eacutes raonable haver considerat sectors amplis (que per tant poden contenir diversos subsectors) tot i que en algun cas srsquoha volgut classi-ficar com a sector el que podria haver estat un subagravembit Quan srsquoha fet aixiacute ha estat per posar de relleu que hi ha una entitat especiacutefica amb una forta tradicioacute histograverica En propers volums caldragrave decidir si srsquohi afegeix algun sector nou

Srsquohan considerat tres agravembits o sectors amb un fort arrelament al nostre paiacutes el lleure educatiu lrsquoesport i lrsquoactivitat fiacutesica i la cultura popular i comunitagraveria Per les raons exposades en el paragravegraf anterior srsquoha dedi-cat un capiacutetol propi als ateneus

Tambeacute srsquoha tingut en compte un agravembit que estagrave tenint un fort creixe-ment el de lrsquoestudi drsquoidiomes

Finalment srsquoha dedicat un capiacutetol a les Associacions de Mares i Pares drsquoalumnesAssociacions de Famiacutelies drsquoAlumnes perquegrave constitueixen uns agents molt importants per generar oportunitats educatives fora del temps lectiu tot i que la seva tasca consisteix a decidir i gestionar una oferta que es nodreix precisament dels altres sectors (lleure esports cultura i idiomes)


Breus consideracions sobre els sectors recollits en aquest volum

En el capiacutetol 2 ja srsquoha fet referegravencia a aquests agravembits Aquiacute ens limitem a recollir unes breus consideracions que srsquohan tingut en compte a lrsquohora de decidir quins sectors es recullen en aquest volum

bull El sector puacuteblic directament implicat en educacioacute estagrave constituiumlt pel Departament drsquoEducacioacute els consells comarcals les diputaci-ons i els ajuntaments Aquestes administracions comencen a tenir una mirada que va meacutes enllagrave de les escoles i de les famiacutelies perograve encara queda camiacute per recoacuterrer per tal que lrsquoeducacioacute es visualitzi com un eix vertebrador de les accions de lrsquoAdministracioacute puacuteblica Un desplegament legislatiu en aquesta liacutenia ho podria afavorir

Lrsquoagravembit municipal eacutes especialment important per facilitar lrsquoEduca-cioacute 360 perquegrave eacutes lrsquoespai on meacutes emergeixen necessitats i iniciati-ves i a la vegada on meacutes es pot potenciar la participacioacute i la coor-dinacioacute Els plans educatius drsquoentorn poden ser una eina excelmiddotlent perograve srsquohaurien drsquoestendre meacutes

bull El lleure educatiu eacutes un sector estegraves per tot el paiacutes amb una llarga tradicioacute i que es troba present en llocs diversos inclosos espais no lectius dels centres escolars

Es tracta drsquoun agravembit o sector amb molta vitalitat Lrsquoassociacionisme de lleure educatiu (esplais escoltisme i centres juvenils) eacutes un sub-sector en creixement sostingut Les cologravenies i els casals drsquoestiu orga nitzats per entitats diverses tambeacute mantenen plena vitalitat Serveis especialitzats com les ludoteques o els centres oberts te-nen una llarga trajectograveria en lrsquoatencioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia

Les entitats de lleure mantenen i diversifiquen les seves ofertes tot i que algunes drsquoaquestes entitats de vegades tenen limitacions


econogravemiques que els impedeixen oferir meacutes recursos Mostra de la vitalitat del sector i del seu esperit innovador eacutes per exemple el desenvolupament de lrsquooferta de lleure educatiu en famiacutelia

bull El sector de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport adreccedilats a infants i adoles-cents teacute tambeacute una llarga tradicioacute a Catalunya Les activitats que srsquoofereixen en aquest agravembit soacuten les que obtenen iacutendexs de partici-pacioacute meacutes alts

Les activitats fiacutesiques i esportives tenen un gran potencial per a la millora del creixement fiacutesic i psiacutequic per mantenir un bon estat de salut per potenciar processos de socialitzacioacute i de desenvolupa-ment relacional i en general per a lrsquoeducacioacute en valors

Aquesta potencialitat educativa srsquoha de cuidar especialment quan es practica esport competitiu cal vigilar perquegrave la competicioacute srsquoen-tengui en el marc dels valors i els hagravebits que ajuden a formar perso-nes equilibrades i socialment colmiddotlaborades i respectuoses

bull El sector de la cultura popular eacutes tambeacute un agravembit de llarga tradicioacute i amb molta potencialitat per enfortir el sentiment comunitari

Tot i el seu arrelament al llarg del paiacutes la participacioacute en activitats culturals i artiacutestiques nomeacutes la realitza una part relativament redu-iumlda dels infants i adolescents i de les famiacutelies en general Es tracta drsquoun agravembit que engloba molts subsectors

bull Per la seva histograveria i pel seu fort arrelament al paiacutes es dedica un capiacutetol a un sector cultural especiacutefic el dels ateneus Amb una distri bucioacute desigual al llarg del territori els ateneus (amb aquesta o altres denominacions) realitzen moltes activitats i amb un nom-bre elevat de participacioacute al llarg de lrsquoany gairebeacute 1500000 perso-nes segons dades de la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya


Els ateneus es caracteritzen perquegrave soacuten espais intergeneracionals en els quals soacuten les persones associades les que fan funcionar lrsquoentitat i organitzen les activitats per oferir activitats obertes a la participacioacute per sustentar-se en uns valors de foment de la catala-nitat integradora i en la promocioacute de la cultura catalana en totes les seves formes i per disposar drsquoespais que configuren un patrimoni arquitectogravenic

bull El sector de lrsquoestudi drsquoidiomes eacutes un agravembit amb un fort desenvolu-pament Aprendre idiomes (i especialment anglegraves) srsquoha convertit en una prioritat en lrsquoimaginari social

La Comissioacute Europea convida els paiumlsos que en formen part a pro-moure el multilinguumlisme per tal drsquoenfortir la cohesioacute social i el diagrave-leg intercultural i tambeacute com a factor per millorar la competitivitat de lrsquoeconomia europea la mobilitat i lrsquoocupabilitat de les persones

Tot i la prioritat social que es dona a lrsquoaprenentatge drsquoidiomes pel que fa a la infagravencia i adolescegravencia lrsquooferta puacuteblica eacutes molt escassa i aixograve ha provocat lrsquoaparicioacute drsquouna extensa oferta privada drsquoacadegravemies i professors particulars que obliga a pagar quotes meacutes o menys ele-vades per cursar les activitats que ofereixen per a lrsquoaprenentatge drsquoidiomes

bull El darrer agravembit que es tracta en els capiacutetols propers eacutes el de les Associacions de Mares i Pares drsquoAlumnes (AMPA) o Associacions de Famiacutelies drsquoAlumnes (AFA) Eacutes un agravembit diferent dels anteriors en el sentit que el que fan les AMPA eacutes gestionar o encarregar la gestioacute drsquoactivitats extraescolars precisament a responsables dels agravembits anteriors (lleure esports cultura popular idiomes)

El seu paper eacutes molt rellevant en la filosofia de lrsquoEducacioacute 360 perquegrave intervenen des del centre escolar i el posen en contacte amb els diferents sectors que srsquoubiquen fora del centre Tambeacute ho


eacutes perquegrave acumulen una segraverie drsquoinformacioacute sobre les famiacutelies els seus interessos i les seves demandes que pot aportar dades va-luoses per millorar les ofertes drsquoactivitats educatives fora del temps lectiu

Drsquoaltra banda les AMPA o AFA connecten amb el teixit associatiu i solen implicar-se en les tradicions de la cultura popular local Moltes vegades participen en colles de gegants batucades balls tradicionals etc

Cada sector o agravembit teacute les seves caracteriacutestiques i en alguns casos hi ha meacutes informacioacute assequible que en drsquoaltres o beacute la informacioacute de quegrave es disposa fa referegravencia a aspectes diferents Cada capiacutetol segueix un esque-ma compartit que serveix de referegravencia perograve segons el sector els respon-sables dels capiacutetols han pogut aprofundir meacutes o menys en determinades quumlestions

Lrsquoesquema general srsquoinicia amb una descripcioacute general del sector segueix tractant com srsquoorganitza lrsquooferta drsquoactivitats i de la participacioacute de lrsquoacceacutes a les activitats i lrsquoencaix entre oferta i demanda del treball en xarxa i es finalitza amb conclusions i recomanacions

En aquest esquema hi ha tres aspectes transversals que apareixen en di-ferents moments al llarg dels capiacutetols lrsquoequitat en lrsquoacceacutes i la permanegraven-cia la qualitat (com aconseguir meacutes i millors oportunitats) i la connexioacute Es tracta de tres quumlestions nuclears en lrsquoEducacioacute 360

Les oportunitats educatives en el sector puacuteblic

Susanna Araacutenega

4

79

Introduccioacute

Estagrave socialment acceptat que lrsquoescola eacutes la institucioacute comissionada de planificar de manera intencionada accions que generin els aprenentatges que han de servir a infants i joves a entendre el moacuten en quegrave viuen i a moure-srsquohi de forma responsable i coherent Tambeacute per obtenir elements que els permetin de manera individual i colmiddotlectiva fer el possible per millorar allograve que es consideri apte de ser millorable aixiacute com fer meacutes just allograve que es consideri que no ho eacutes suficientment

En la recerca de lrsquoequitat per a tots una de les grans fites aconseguides el segle passat en el nostre territori va ser la consecucioacute de lrsquoeducacioacute obli-gatograveria durant bona part del primer periacuteode de la vida i lrsquoescola com lrsquoes-pai on es porta a terme El curriacuteculum que es construeix per omplir de contingut aquesta escolaritzacioacute teacute lrsquoobjectiu que tots els nens i nenes sense distincioacute drsquoegravetnia religioacute cultura procedegravencia i sexe puguin obte-nir els sabers bagravesics per mourersquos posteriorment per la vida

Per aquest motiu els centres educatius liderats pel Departament drsquoEdu-cacioacute intenten rebaixar al magravexim les desigualtats dissenyant tasques que facilitin una certa equivalegravencia en els resultats finals de tots els in-fants i joves Lrsquoobjectiu principal eacutes que quan finalitzin lrsquoescolaritzacioacute


tots estiguin en un mateix punt de sortida perquegrave drsquouna manera lliure puguin escollir allograve que al llarg de la seva vida vulguin fer i ser

La famiacutelia juntament amb lrsquoescola acompanyen lrsquoinfant i el jove en aquest camiacute perograve aquests no viuen aiumlllats entre aquests dos agravembits sinoacute que els comparteixen amb el carrer els espais de lleure els espais culturals els espais esportius i molts altres elements que li aporten models i pers-pectives de convivegravencia i de relacioacute que entren en interaccioacute amb els que els ofereix lrsquoescola i la famiacutelia I tot aixograve succeeix en el seu entorn meacutes proper el municipi

El municipi eacutes lrsquoecosistema educatiu en el qual es concentren i es fan efectives totes les interaccions que fan possible o de vegades impossible que lrsquoinfant creixi i es desenvolupi drsquouna manera integral Eacutes en realitat lrsquoespai on cada infant i jove es construeix actua i apregraven a gestionar tots aquells aprenentatges que ha anat adquirint al nucli familiar i a lrsquoescola

Eacutes lrsquoespai en el qual cada nen o nena o jove rep un model i uns inputs i a la vegada posa en funcionament i dona sentit a allograve que ja posseeix Eacutes lrsquoespai que de la mateixa manera que el centre educatiu hauria de pro-porcionar a TOTS les mateixes oportunitats i possibilitats de creixement perquegrave puguin afrontar el moacuten drsquouna manera autogravenoma i lliure Lrsquoinfant i el jove comparteixen els seus aprenentatges escolars amb una munioacute drsquoexperiegravencies que lrsquoajuden a creacuteixer cognitivament intelmiddotlectualment i personalment i lrsquoescolaritzacioacute es converteix en una porcioacute meacutes drsquoaquest immens univers

LrsquoAdministracioacute puacuteblica en aquest cas el Departament drsquoEducacioacute com-pleix amb lrsquoobjectiu prioritari de proporcionar tot allograve que es requereix perquegrave lrsquoescolaritzacioacute sigui possible per al 100 de la poblacioacute i lrsquoeduca-cioacute acabi essent al meacutes equitativa possible perograve hi ha un munt de factors que drsquouna manera directa o indirecta influeixen en el proceacutes de creixe-ment dels infants i que no depenen de la gestioacute dels centres escolars ni del curriacuteculum de manera estricta


Un drsquoaquests factors difiacutecils de controlar eacutes la distribucioacute de les famiacutelies en el territori El fet de neacuteixer en una o altra famiacutelia amb uns recursos econogravemics culturals o formatius ja condiciona bona part de les experi-egravencies que tindran lloc en els diferents moments de la vida

Una de les influegravencies determinants drsquoaquestes experiegravencies venen do-nades per la sectoritzacioacute de la poblacioacute Ens referim al fet que el creixe-ment social i econogravemic ens estagrave portant a unes formes de convivegravencia que difereixen de les que teniacuteem un temps enrere i el creixement urba-niacutestic no estagrave pensat (o ni tan sols vinculat) en clau educativa Massa ve-gades neacuteixer en una famiacutelia amb pocs recursos econogravemics ja pot provocar viure en un o altre barri (sobretot quan ens remetem a nuclis de poblacioacute grans o mitjans que eacutes on viu un alt percentatge de la poblacioacute a Cata-lunya) Fins i tot els habitatges la urbanitzacioacute del carrer les places i els parcs ja no ofereixen les mateixes oportunitats en unes zones que en unes altres

Tot i que aixograve succeeix en la majoria de municipis a major grandagraveria ma-jor eacutes la sectoritzacioacute Vegeu les dades dels resultats de les proves de com-petegravencies bagravesiques distribuiumlda per barris a la ciutat de Barcelona en la qual srsquoobserven les diferegravencies significatives segons el lloc de residegravencia (vegeu el Gragravefic 1)

La ineficiegravencia proactiva observada en clau educativa del disseny de les grans o mitjanes ciutats fa que srsquohagin de crear i implementar mesures compensatograveries que ajudin a equilibrar les dificultats sobrevingudes per aquestes noves formes drsquoagrupacioacute social El Pacte per la no segregacioacute escolar eacutes un exemple actual drsquoaquestes mesures

Aquestes diferegravencies apuntades tenen diferents implicacions com ara que no tots els infants gaudeixin de les mateixes experiegravencies o que no tots puguin fruir dels mateixos serveis activitats extraescolars escoles de muacutesica etc municipis on no nrsquohi ha o que tot i havent-hi no soacuten fagrave-cilment accessibles per a tothom


GRAgraveFIC 1

Resultats de les proves de competegravencies bagravesiques per barris de la ciutat de Barcelona ()

Font Observatori 0-17 BCN Informe anual

Infants i adolescents (11-12) que no superen les proves de competegravencies bagravesiques de 6egrave de Primagraveria Barcelona i districtes (2017)

Infants i adolescents (15-16) que no superen les proves de competegravencies bagravesiques de 4t drsquoESO Barcelona i districtes (2017)

Catalagrave Castellagrave Matemagravetiques

224

225235

314

301274

64

9069

151

192122

51

7938

61

5045

62

8754

88

11665

98

11682

111

13697

98

12085

76

10681

155

162152

80

7191

60

6267

8383

104

104104

121

144

218151

191160

203

120134136

130127

140

111111122

Ciutat Vella

Eixample

Sants- Montjuiumlc

Les Corts

Sarriagrave- Sant Gervasi

Gragravecia

Horta- Guinardoacute

Nou Barris

Sant Andreu

Sant Martiacute

Barcelona

0 10 20 30 40 0 10 20 30 40


Soacuten moltes les evidegravencies que situen les causes de les desigualtats edu-catives meacutes enllagrave del sistema educatiu formal Aquestes causes tenen a veu re tal com srsquoesmenta amb el territori les famiacutelies i tambeacute amb la diversitat drsquooportunitats educatives existents en les comunitats i en la connexioacute de tots els seus agents per provocar aprenentatges

Malgrat les desigualtats que es visualitzen i srsquoexpressen des de lrsquoeducacioacute formal aquestes acostumen a tenir arrels donades per la qualitat i les trajectograveries de vida o la diversitat drsquoexperiegravencies que ajuden a connectar tots els aprenentatges aspectes tots ells massa rellevants perquegrave no els tinguem presents

LrsquoEducacioacute 360 teacute aquesta mirada sistegravemica i les administracions puacutebli-ques tot i algunes limitacions poden fer molt per perfilar aquest model

Si volem que els infants i joves aconsegueixin tenir competegravencies per caminar per la vida els aprenentatges que es generen han drsquoestar alineats i trobar sentit en tot allograve que succeeix en el seu entorn i aixograve vol dir que les 24 hores del dia els 365 dies de lrsquoany allograve que passa en un territori srsquoha de plantejar en clau educativa de manera complementagraveria a com ho planteja lrsquoescola

Lrsquoobjectiu drsquoaquest capiacutetol eacutes el drsquooferir als municipis una ograveptica fa-cilitadora drsquoimplementacioacute del model 360 i alhora aprofundir en la ma-nera com lrsquoadministracioacute opera en aquesta logravegica drsquoeducacioacute a temps complet

El desig de generar accions meacutes enllagrave de lrsquohorari escolar sorgeix tant per part de les administracions com de la progravepia ciutadania El paper de lrsquoad-ministracioacute en la gestioacute drsquoaquestes iniciatives eacutes cabdal perograve alhora deli-cada Eacutes bo conegraveixer com lrsquoadministracioacute es dota drsquoestrategravegies per articular oportunitats educatives ja sigui connectant implicant i impli-cant-se promovent creant xarxes etc per reduir les desigualtats que eacutes la fita a la qual aspirem


Sota aquest criteri el capiacutetol que srsquoenceta segueix un itinerari que co-menccedila descrivint la configuracioacute organitzativa de les diverses adminis-tracions puacutebliques amb relacioacute a lrsquoeducacioacute

Despreacutes de fer una pinzellada drsquoalguns aspectes normatius que soacuten claus per conegraveixer les possibilitats de cada organitzacioacute fa un recorre gut per les principals poliacutetiques i programes Nrsquohi ha molts i de molt variats dels quals nomeacutes nrsquooferim una mostra ja que la finalitat no eacutes tant la de radiografiar el territori com la drsquoobtenir una perspectiva general una visioacute exemplificadora drsquoaccions que incorporades en un engranatge coherent possibilitin lrsquoequitat facilitin la participacioacute o millorin la colmiddotlaboracioacute

Un capiacutetol que conclou amb unes propostes finals elaborades drsquoacord amb les conclusions fruit de lrsquoanagravelisi practicada Unes propostes que pre-tenen aportar orientacions o liacutenies estrategravegiques per dissenyar les accions imprescindibles per cobrir les necessitats existents i emergents

Les administracions puacutebliques amb accioacute educativa

Lrsquoeducacioacute des de la perspectiva 360 teacute a veure amb un nou model educa-tiu que busca el creixement integral drsquoinfants i joves per mitjagrave de la rela-cioacute harmogravenica entre els diversos actors que actuen en el territori Un nou model que teacute com a eixos vertebradors lrsquoequitat la cohesioacute social i la par-ticipacioacute i que es defineix tant per lrsquooptimitzacioacute i la connexioacute dels recur-sos ja existents com per crear-ne de nous

El territori eacutes lrsquoespai meacutes indicat per possibilitar aquest engranatge Soacuten moltes les accions que srsquohi estan portant a terme amb la finalitat de crear aprenentatges fora de lrsquohorari escolar perograve no nrsquohi ha prou a crear recursos io programes de millora cal una vinculacioacute entre ells i cal tam-beacute crear la manera perquegrave aquests arribin a tota la ciutadania i siguin drsquoexcelmiddotlegravencia


Algunes de les actuacions a quegrave farem referegravencia meacutes endavant estan liderades per les diverses administracions puacutebliques drsquoaltres soacuten fruit de la iniciativa de la ciutadania Sigui com sigui totes succeeixen al territori i cal que qui les lideri les pugui coordinar gestionar avaluar i si cal pla-nificar per tal que es cobreixi lrsquoobjectiu magravexim crear un escenari educa-tiu en el qual tots en puguin sortir beneficiats en igualtat de condicions

En aquest cas lrsquoajuntament doncs es distingeix com la peccedila clau que lideraria aquest context perograve dins de cada municipi tambeacute hi actuen al-tres administracions puacutebliques i cadascuna teacute determinades unes funci-ons concretes que de vegades es comparteixen i que de vegades no

Abans drsquoanalitzar les diverses actuacions que srsquoestan duent a terme i ob-servar de quina manera contribueixen al nou model educatiu dibuixa-rem el mapa de les principals administracions puacutebliques que tenen objectius educatius concrets i a meacutes de determinar-ne les funcions ob-servarem la connexioacute que existeix entre les unes i les altres

Els ajuntaments

El territori eacutes el lloc en el qual cada infant i jove teacute un model de referegraven-cia eacutes lrsquoespai facilitador drsquoexperiegravencies socials comunitagraveries i tambeacute el lloc que els pot proporcionar o privar drsquoexperiegravencies que li permeten desenvolupar-se de manera integral Lrsquoesport la muacutesica la cultura els espais de relacioacute etc estan dissenyats perquegrave tota la ciutadania srsquohi apro-pi perograve hem de ser conscients que no tothom teacute les mateixes possibilitats drsquoacceacutes Els factors econogravemics culturals fins i tot religiosos afecten di-rectament io indirectament lrsquoentrada i lrsquouacutes que sersquon fa drsquoaquests recursos

El municipi eacutes lrsquoespai en el qual cada nen nena o jove enteacuten relaciona i fa funcionals tots els seus aprenentatges El municipi eacutes el context en el qual centres educatius famiacutelies cultura esports es relacionen i creen un model comunitari que impregna el fet social dels meacutes joves


El municipi eacutes bagravesic ja que eacutes on es creen sinergies entre tots els actors Unir teixit social empreses i cultura amb educacioacute incentivar la cohesioacute social de forma proactiva fomentant les relacions des dels primers mo-ments (0-3) promovent espais que no necessagraveriament soacuten normativitzats (escoles bressol) perograve que siacute que acullin infants i les seves famiacutelies no-meacutes eacutes possible en el territori

Lrsquoajuntament eacutes la institucioacute que teacute la funcioacute principal de governar un poble vila o ciutat i per tant liderar aquestes sinergies En el marc drsquoaquesta governanccedila i en mategraveria drsquoeducacioacute els ajuntaments tenen as-signades una segraverie de funcions que resten establertes i soacuten forccedila concre-tes Perograve a meacutes drsquoaquestes funcions tambeacute en teacute drsquoaltres de caire meacutes indefinit i que soacuten interpretades i executades per cada municipi amb relacioacute a les necessitats observades o a les voluntats dels qui ho lideren

Entre les funcions que els ajuntaments tenen establertes es troben

bull La planificacioacute ordenacioacute i gestioacute dels centres drsquoeducacioacute infantil de primer cicle amb infants de 0 a 3 anys El 100 de la gestioacute cor-respon a lrsquoajuntament

bull La planificacioacute ordenacioacute i gestioacute dels centres drsquoensenyaments ar-tiacutestics (muacutesica dansa i arts plagravestiques) Tot i que la gestioacute correspon a lrsquoajuntament no tots els municipis tenen centres drsquoaquests ense-nyaments Dels municipis que siacute que en gaudeixen la majoria cor-responen a escoles de muacutesica i dansa (80 dels municipis amb meacutes de 10000 habitants) en quegrave soacuten meacutes minoritaris els municipis que tenen escoles drsquoensenyaments artiacutestics

bull Lrsquoeducacioacute de les persones adultes que comparteix amb la Genera-litat de Catalunya Departament drsquoEducacioacute

bull Alguns aspectes relatius a lrsquoincrement de lrsquoescolaritzacioacute postobli-gatograveria com la transicioacute escola-treball i lrsquoorientacioacute professional

bull La participacioacute en alguns ogravergans de govern ndash Consells Escolars de cada centre educatiundash Consells Educatius Municipals que gestiona cada ajuntament


bull Lrsquoorganitzacioacute i la gestioacute de centres propis (actualment hi ha centres drsquoEducacioacute Infantil i Primagraveria de titularitat municipal en algunes poblacions)

bull La corresponsabilitat i cooperacioacute enndash La no segregacioacute escolar OMEndash Aprofitament fora de lrsquohorari escolar dels centres puacuteblics patis

oberts escoles de pares tallers diversos etc ndash Programes diversos de prevencioacute del fracagraves i absentisme escolar

entre els quals tambeacute es troben els Plans Educatius drsquoEntornndash Serveis que atenguin la poblacioacute infantil i juvenil centres oberts

convenis amb activitats extraescolarshellip

Entre les no establertes srsquohi troben projectes o programes diversos que detallarem en endavant

Totes aquestes funcions es desenvolupen majoritagraveriament a partir de la regidoria drsquoeducacioacute per mitjagrave dels professionals encarregats drsquoexecutar gestionar coordinar io avaluar les actuacions que es planifiquin

Entre els diferents municipis srsquoobserva una gran diversitat organitzativa que no sempre ve determinada per la seva grandagraveria Mentre que nrsquohi ha que tenen dues regidories drsquoeducacioacute (educacioacute i infagravencia) la majoria de municipis petits i fins i tot alguns de mitjans han de compartir la regido-ries drsquoeducacioacute amb les drsquoaltres agraverees No tenir regidoria progravepia pot impli-car no tenir professional tegravecnic que abraci nomeacutes aquesta agraverea Aquest fet en alguns casos eacutes forccedila positiu ja que facilita la mirada transversal de lrsquoeducacioacute perograve en altres casos provoca que lrsquoeducacioacute no obtingui la rellevagravencia que li correspondria

Totes les funcions descrites les poden liderar en solitari o beacute de manera compartida amb altres administracions En alguns casos el que es compar-teix soacuten les funcions drsquoun mateix servei en drsquoaltres el que es comparteix eacutes el financcedilament el suport tegravecnic i lrsquoassessorament que poden rebre Aixiacute srsquoobserva que la principal font de recursos de la qual es nodreixen els


ajuntaments per a la realitzacioacute de les funcions exposades provenen del mateix ajuntament mentre que nomeacutes una petita part proveacute drsquoaltres ad-ministracions puacutebliques o drsquoaltres fonts (vegeu la Taula 1)

A nivell de suport tegravecnic i drsquoassessorament els ajuntaments fan uacutes prin-cipalment de tres ens que soacuten la Diputacioacute el Departament drsquoEducacioacute i altres ajuntaments entre els quals es nodreixen Majoritagraveriament tant a nivell de financcedilament com drsquoacompanyament el trobem en la Diputacioacute especialment a la proviacutencia de Barcelona

Algunes de les actuacions que es porten a terme al territori i que lideren bagravesicament els ajuntaments soacuten els serveis que atenen la primera infagraven-cia les biblioteques aixiacute com altres serveis que cerquen la millora de lrsquoegravexit escolar

TAULA 1Principals fonts de financcedilament dels ajuntaments amb meacutes de 10000 habitants ()

Propis de lrsquoajuntament 758

Drsquoaltres administracions puacutebliques 166

Altres fonts 76


TAULA 2Ens que faciliten suport econogravemic i drsquoacompanyament als ajuntaments ()

ENS FINANCcedilAMENT ASSESSORAMENT

Diputacioacute 99 49

Departament drsquoEducacioacute 88 39

Altres ajuntaments ndash 8



Els consells comarcals

Els consells comarcals soacuten ogravergans de govern i drsquoadministracioacute de la co-marca En mategraveria drsquoeducacioacute gestionen el transport escolar i les be-ques referides als transports escolars i les beques de menjadors aixiacute com les beques en alguns casos tambeacute drsquoactivitats de convivegravencies o sortides

El financcedilament proveacute majoritagraveriament de la Generalitat de Catalunya i tot i que les seves competegravencies en educacioacute soacuten forccedila reduiumldes eacutes des-tacable la despesa que mantenen Les informacions trobades mitjanccedilant la premsa destaquen un percentatge molt elevat drsquoalumnes que soacuten des-tinataris de beques de menjador i que en una gran majoria assisteixen a centres del sector puacuteblic Es demanen meacutes beques de menjador per als nens i nenes que assisteixen a les escoles puacutebliques que per als qui assis-teixen a les escoles concertades io privades

Les informacions extretes del diarioes de 28102018 expressen que du-rant el curs 201617 hi havia 69 centres a Catalunya que tenien meacutes de la meitat dels seus alumnes amb beques de menjador i 267 centres meacutes te-nien un 30 dels seus alumnes en la mateixa situacioacute

TAULA 3Percentatge drsquoalumnes amb beques de menjador segons el sector ()

CENTRES PUacuteBLICS CENTRES PRIVATS O CONCERTATS

Alumnes 66 34

Beques 85 15

Font Diarioes (28102018)


Les diputacions

Les diputacions soacuten institucions de govern drsquoagravembit provincial que donen suport tegravecnic i econogravemic coordinen i organitzen serveis coope-ren i actuen amb els diferents ajuntaments que tenen sota el seu parai-gua Catalunya teacute quatre diputacions i tant el territori que governen com les actuacions que porten a terme en mategraveria drsquoeducacioacute soacuten molt desiguals

La Diputacioacute de Tarragona teacute 190 municipis que abracen 7971281 habi-tants i gestiona directament escoles drsquoeducacioacute especial centres drsquoedu-cacioacute artiacutestica centres drsquoeducacioacute musical i un Institut Municipal drsquoEducacioacute a traveacutes del qual srsquoorganitzen i es gestionen tots els projectes de lrsquoagravembit educatiu no universitari que soacuten competegravencia municipal

La Diputacioacute de Girona teacute 221 municipis amb 747157 habitants En mategrave-ria educativa dona suport als centres educatius per mitjagrave de diferents programes pedagogravegics que promouen des del coneixement de patrimoni fins a la sensibilitzacioacute ambiental I gestiona de manera directa el conser-vatori de muacutesica

La Diputacioacute de Lleida teacute 139 municipis amb 427718 habitants i dona su-port als seus municipis a traveacutes de programes diversificats

La Diputacioacute de Barcelona teacute 311 municipis amb 5571822 habitants i gestiona

bull Centres propis o conveniats Institut del Teatre Escola de la Dona i altres centres drsquoadults educacioacute especial entre drsquoaltres

bull Ajuts econogravemics per a lrsquoetapa 0-3

bull Ajuts en formacioacute i programesndash Directes als centres educatius

1 Dades idescat 2018


ndash De suport a les AMPAndash De suport municipal a tot tipus de projectesndash A entitats

bull Un ampli catagraveleg de serveis en una diversitat de temagravetiques

En lrsquoagravembit educatiu les 4 diputacions de Catalunya tenen un funcio-nament molt desigual La Diputacioacute de Barcelona ofereix recursos diversos que es desenvolupen drsquoacord amb tres vies la xarxa drsquoescoles municipals les aliances per a lrsquoegravexit educatiu i les oportunitats educatives al llarg de la vida Amb relacioacute a la xarxa drsquoescoles municipals disposa de diverses escoles

bull 393 escoles bressol

bull 99 escoles de muacutesica

bull 7 escoles de dansa

bull 9 drsquoeducacioacute especial

bull 64 de persones adultes

La Diputacioacute de Barcelona ha protagonitzat aliances amb entitats i institucions com ara la Fundacioacute Bofill la Federacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica el centre Unesco de Catalunya lrsquoObra Social La Caixa la Universitat Oberta de Catalunya el Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona lrsquoInstitut de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB a meacutes drsquoaltres administracions puacutebiques per facilitar programes en benefici de lrsquoegravexit educatiu Programes com

bull Educacioacute 360 amb 10 programes pilot i un pressupost de 760000 euros

bull Xarxes locals per a la innovacioacute amb 27 xarxes en les quals partici-pen 258 centres i 119 ajuntaments

bull Programa Magnet amb el suport de 8 ajuntaments

La Diputacioacute de Barcelona amb un pressupost meacutes elevat que el drsquoaltres diputacions desenvolupa una tasca rellevant en mategraveria educativa i ho


fa tant assessorant els municipis com plantejant-se reptes alguns dels quals desplega colmiddotlaborativament amb altres institucions com eacutes el cas de lrsquoEducacioacute 360

La Generalitat de Catalunya

Les competegravencies de la Generalitat en mategraveria educativa recauen directament sobre el Departament drsquoEducacioacute Aquest eacutes de fet el principal agent educatiu que amb una despesa total de 7979110 euros (en dades de 2017 del mateix Departament) desplega majoritagraveriament tots els seus esforccedilos a regular lrsquoeducacioacute formal bagravesicament lrsquoescolaritzacioacute obligatograveria A Catalunya hi ha un total de 3516 centres educatius dels quals 2302 soacuten drsquoEducacioacute Infantil i Primagraveria i 1105 soacuten drsquoEducacioacute Secundagraveria que es gestionen a traveacutes de 9 Serveis Territorials meacutes el Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona

Malgrat la titularitat dels centres sigui diferent la gestioacute i la regulacioacute de tots els centres segueix depenent del Departament drsquoEducacioacute

Altres Departaments com el de Cultura Esports Salut Universitat i Tre-ball afers socials i famiacutelia majoritagraveriament tambeacute hi colmiddotlaboren encara que de manera indirecta

TAULA 4Centres educatius distribuiumlts per titularitat

CENTRES SECTOR PUacuteBLIC

DEL D DrsquoEDUCACIOacute

SECTOR PUacuteBLIC DrsquoALTRES

TITULARITATS

SECTOR PRIVAT CONCERTAT

SECTOR PRIVAT NO CONCERTAT

E Infantil i Primagraveria 1701 17 565 36

Educacioacute Secundagraveria 577 10 487 31

Font Departament drsquoEducacioacute (estadiacutestiques 2018-19)


A banda de lrsquoeducacioacute formal encara que en una escala molt meacutes reduiuml-da tambeacute desenvolupa altres accions educatives que contribueixen a lrsquoEducacioacute 360 una de les meacutes destacables eacutes la dels Plans Educatius drsquoEntorn

El marc normatiu

LrsquoEstatut drsquoAutonomia de Catalunya en el seu article 131 atribueix a la Generalitat de Catalunya la condicioacute drsquoadministracioacute educativa Aquesta competegravencia educativa es desplega i es desenvolupa en una llei que srsquoaprova el 2010 al Parlament de Catalunya Una Llei 122009 de 10 de juliol drsquoeducacioacute (LEC) lrsquoarticle 156 de la qual corrobora que la Generali-tat de Catalunya eacutes qui teacute les competegravencies en educacioacute i que actua per mitjagrave del Departament

Aquesta eacutes la primera llei educativa de caragravecter global a Catalunya i neix amb la voluntat de donar resposta a les necessitats de millora per a tot-hom que es detecten a la societat catalana i ho exposa en aquests termes

La societat catalana aspira a proporcionar la millor educacioacute a les noves generacions i meacutes enllagrave a continuar donant oportu-nitats educatives a tothom durant tota la seva vida (p 21)

Avui lrsquoEstatut drsquoAutonomia de Catalunya del 2006 amplia les competegravencies de la Generalitat en mategraveria educativa i de-termina que totes les persones tenen dret a una educacioacute de qualitat i a accedir-hi en condicions drsquoigualtat La Generalitat ha drsquoestablir un model educatiu drsquointeregraves puacuteblic que garanteixi aquests drets (p 22)

I ho proposa demanant la implicacioacute de tota la comunitat educativa en sentit ampli eacutes a dir referint-se a tots els agents i no uacutenicament a les famiacutelies


[hellip] el futur de la Llei drsquoeducacioacute requereix la implicacioacute de la comunitat educativa i de la societat catalana en lrsquoacompliment de les seves finalitatshellip i regula expliacutecitament els drets les lli-bertats i les obligacions que corresponen a tots els membres de la comunitat educativa alumnes pares i mares professors i altres professionals educatius lrsquoAdministracioacute educativa i lrsquoAdministracioacute localhellip (p 26)

La Llei drsquoEducacioacute catalana (LEC) estableix la base juriacutedica de lrsquoAdminis-tracioacute Educativa que com ja hem esmentat recau en el Departament perograve posa les bases de la cooperacioacute amb les altres administracions puacute-bliques

El municipi i si escau els altres ens locals com a administra-cions meacutes properes als ciutadans soacuten agravembits on es poden con-cretar els compromisos de la societat amb lrsquoeducacioacute en aplicacioacute dels principis de proximitat i subsidiarietat (p 31)

Aixiacute els municipis de Catalunya gestionen alguns aspectes educatius en formats paralmiddotlels exceptuant la ciutat de Barcelona i la comarca de lrsquoAran LrsquoAjuntament de Barcelona es regula a traveacutes de la Carta Munici-pal (1998) aprovada al Parlament (Llei 221998 del 30 de desembre) la qual afavoreix una organitzacioacute i un funcionament diferents de la resta del territori catalagrave

El Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona com a ens associatiu gestiona les competegravencies que li atorga la Llei 221998 del 30 de desembre de la Carta municipal de Barcelona (art 160)

De la mateixa manera lrsquoAran (art 161) teacute tambeacute un regravegim especiacutefic amb altres funcions que no teacute la resta del territori i que es concreten en la par-ticipacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats extraescolars i els serveis de transport i menjador escolar que a la resta de Catalunya gestionen els consells co-marcals


La mateixa LEC fa propostes concretes que ja venien de lleis anteriors (Llei 251985 de 10 de desembre) sobre la participacioacute a nivell territori-al i municipal En els seus articles 172 i 173 es descriu la funcioacute i lrsquoestruc-tura dels consells escolars territorials i dels consells escolars municipals com a ogravergans de consulta i participacioacute dels diferents sectors de la co-munitat educativa I en lrsquoarticle 174 es descriu el Consell Catalagrave de For-macioacute Professional amb caragravecter interdepartamental en el qual tambeacute participen els ens locals a meacutes drsquoaltres organitzacions empresarials i sindicals

La LEC eacutes una llei drsquoagravembit catalagrave que eacutes sota el paraigua de les lleis orgagrave-niques drsquoagravembit estatal que soacuten la Llei orgagravenica 22006 de 3 de maig drsquoeducacioacute (BOE nuacutem 106 de 4-5-2006) i la Llei orgagravenica 81985 de 3 de juliol reguladora del dret a lrsquoeducacioacute (BOE nuacutem 159 de 4-7-1985)

En la recerca de la colmiddotlaboracioacute i la corresponsabilitat

La LOMCE (2013) modificant alguns aspectes de la llei anterior LOE (2006) soacuten les lleis orgagraveniques que regulen lrsquoeducacioacute formal drsquoor-dre estatal Tant la LOE (2006) com la LOMCE (2013) es refereixen a lrsquoedu-cacioacute en sentit ampli i la dibuixen com la forma meacutes adequada per afavorir el creixement integral de les persones a la vegada que la visualit-zen com un mitjagrave de transformacioacute social Tanmateix el seu desplega-ment es basa majoritagraveriament en aspectes vinculats als centre educatius i al curriacuteculum

Tot i que la mateixa llei tambeacute conteacute

una proposta de cooperacioacute territorial i entre administracions per desenvolupar projectes i programes drsquointeregraves general per compartir informacioacute i aprendre de les millors pragravectiques (LOMCE 2013 p 1)


i que com diu la seva finalitat principal es basa en

La participacioacute de la comunitat educativa i lrsquoesforccedil compartit que ha de realitzar lrsquoalumnat les famiacutelies el professorat els centres les administracions les institucions i la societat en conjunt constitueixen el complement necessari per assegurar una educacioacute de qualitat amb equitat (LOMCE 2013 p 1)

Els dos punts soacuten massa generals i no tenen un desplegament posterior que concreti com han de ser aquestes actuacions El capiacutetol IV articles 7 i 8 del mateix tiacutetol preliminar el dedica a explicitar la necessagraveria coope-racioacute que haurien de mantenir les diferents administracions educatives (LOE 2006) per aconseguir la millora de lrsquoegravexit escolar i del sistema edu-catiu en general

Les administracions educatives poden concertar lrsquoestabliment de criteris i objectius comuns amb la finalitat de millorar la qualitat del sistema educatiu i garantir lrsquoequitat (Concertacioacute de poliacutetiques educatives Article 7)1 Les administracions educatives i les corporacions locals

han de coordinar les seves actuacions cadascuna en lrsquoagravem-bit de les seves competegravencies per aconseguir una eficagravecia meacutes gran dels recursos destinats a lrsquoeducacioacute i contribuir als fins que estableix aquesta Llei

2 Les ofertes educatives adreccedilades a persones en edat drsquoesco-laritzacioacute obligatograveria que realitzin les administracions o al-tres institucions puacutebliques aixiacute com les actuacions que tin-guin finalitats educatives o consequumlegravencies en lrsquoeducacioacute dels nens i joves srsquohan de fer en coordinacioacute amb lrsquoadmi nis tra-cioacute educativa corresponent (Cooperacioacute entre administra-cions Article 8)

Posant egravemfasi en la necessagraveria colmiddotlaboracioacute entre les diferents adminis-tracions puacutebliques


En lrsquoarticle 9 de la mateixa llei srsquoobre la porta des del moacuten local i en fun-cioacute de les necessitats detectades a crear implementar i avaluar progra-mes que ajudin a compensar les desigualtats aixiacute com a fomentar la cooperacioacute entre territoris si aixograve nrsquoha drsquoafavorir la millora

En la LEC 122009 de 10 de juliol srsquohi incorporen alguns punts que no restaven a la LOE i que es refereixen a lrsquoeducacioacute en el lleure (tiacutetol V ca-piacutetol VI) en els quals vetlla per lrsquoeducacioacute fora de lrsquoescola i el foment de lrsquoequitat en lrsquoeducacioacute en el lleure (p 53-54) i la concrecioacute de la coopera-cioacute entre administracions (tiacutetol X capiacutetols I II III IV p 135-144) en la qual es descriuen les funcions i competegravencies de quegrave gaudeix cada admi-nistracioacute

Es descriu tambeacute que correspon als ens locals la participacioacute en el govern dels centres conjuntament amb la comunitat i en la planificacioacute de lrsquooferta educativa al territori i les competegravencies per a lrsquoorganitzacioacute i gestioacute de cen-tres per al primer cicle drsquoinfantil (0-3 anys) i els ensenyaments artiacutestics

La regulacioacute en el moacuten local

El Decret legislatiu 42003 de 4 de novembre aprova el text refoacutes de la Llei 82003 de 5 de maig de lrsquoorganitzacioacute comarcal de Catalunya que recull les competegravencies dels consells comarcals Aquestes competegravencies poden ser progravepies o delegades

El municipi tot i tenir reconegut normativament que eacutes lrsquoens bagravesic de lrsquoorganitzacioacute territorial i de la participacioacute ciutadana a Catalunya (art 86 Estatut Autonomia de Catalunya) no ha assumit tradicionalment una posicioacute formalment significativa en la titularitat progravepia de les competegraven-cies educatives amb alguna excepcioacute histograverica2

2 Lrsquoescola puacuteblica neix a lrsquoEstat espanyol amb la Constitucioacute de Cadis de 1812 i neix vinculada al municipi com una institucioacute local Es dissenya un sistema on lrsquoeducacioacute


En aquest sentit es pot dir sintegraveticament que la legislacioacute bagravesica de regrave gim local

Drsquouna banda ha limitat el seu paper a

bull Participar en la vigilagravencia del compliment de lrsquoescolaritat obligatograveria

bull Cooperar amb les administracions educatives corresponents en lrsquoobtencioacute dels solars necessaris per a la construccioacute de nous cen-tres docents

bull Conservar mantenir i vigilar els edificis de titularitat local desti-nats a centres puacuteblics drsquoeducacioacute infantil drsquoeducacioacute primagraveria o drsquoeducacioacute especial3

Aquest paper del municipi encara va quedar meacutes limitat per la Llei 272013 de 27 de desembre de racionalitzacioacute i sostenibilitat de lrsquoAd mi-nistracioacute Local (LRSAL) quan

bull Va restringir la creacioacute de nous serveis locals (art 749)

bull Va suprimir la clagraveusula general de competegravencia per poder promou-re tota classe drsquoactivitats i que els serveis puacuteblics contribuiumlssin a satisfer les necessitats de la comunitat veiumlnal (antic art 25 LBRL)

bull I va eliminar les competegravencies complementagraveries a les progravepies drsquoal-tres administracions puacutebliques (antic art 27 LBRL) 4 i entre aques-tes competegravencies es trobaven les educatives

superior srsquoatribueix com a responsabilitat de lrsquoEstat mentre que la laquopopularraquo eacutes confiada als ajuntamentsLrsquoany 1920 mitjanccedilant Decret de 23 de novembre (Gaceta de 28 de novembre) en atencioacute a la mala situacioacute dels centres escolars comenccedila la intervencioacute estatal directa de lrsquoEstat en la construccioacute dels edificis Lrsquoajuntament passa a tenir un paper de cooperacioacute 3 Recollit a lrsquoart 252n de la Llei 71985 de 2 drsquoabril A lrsquoart 66 de la Llei municipal i de regrave gim local de Catalunya I reproduiumlt sectorialment a la disposicioacute addicional 15 de la LOE4 Lrsquoart 71 de la LMRLC preveu encara com a competegravencia municipal complementagraveria lrsquoeducativa perograve no estagrave clara la seva vigegravencia almenys respecte de les activitats educatives


I drsquouna altra ha reenviat lrsquoestabliment de noves competegravencies a la normativa sectorial que tampoc li ha donat un paper protagonista sinoacute principalment la de colmiddotlaborador amb lrsquoadministracioacute educativa a la qual no obstant aixograve i en molts casos ha suplert la pragravectica

La relacioacute meacutes significativa de competegravencies es troben a lrsquoart 159 de la Llei drsquoeducacioacute de Catalunya (Llei 122009 de 10 de juliol) que ho fa mit-janccedilant un decagraveleg

El municipi la diputacioacute i el consell comarcal tambeacute poden exercir competegravencies educatives per delegacioacute si beacute sempre han de tenir garan-tida la suficiegravencia financera5

Pel que fa a les diputacions i als consells comarcals soacuten ens territorials de caragravecter supramunicipal Per tant les seves funcions principals en termes generals soacuten les de coordinar i assegurar lrsquoestabliment i lrsquoadequa-da prestacioacute dels serveis municipals en el seu agravembit territorial En lrsquoagravembit educatiu els consells comarcals tenen atribuiumlda per delegacioacute de la Generalitat6 la gestioacute del servei de transport escolar 7 en lrsquoensenyament obli gatori i la dels menjadors escolars En canvi les diputacions ca ta-lanes no han rebut cap delegacioacute i la seva competegravencia se centra en la

5 Lrsquoart 27 LBRL despreacutes de la modificacioacute introduiumlda per la LRSAL preveu que lrsquoadmi-nistracioacute educativa pugui delegar en el municipi les competegravencies seguumlents laquoe) Creacioacute manteniment i gestioacute de les escoles infantils drsquoeducacioacute de titularitat puacuteblica de 1r cicle drsquoeducacioacute infantil f) Realitzacioacute drsquoactivitats complementagraveries en els centres docents g) Gestioacute drsquoinstalmiddotlacions culturals de titularitat de la Comunitat Autogravenoma o de lrsquoEstat amb estricta subjeccioacute a lrsquoabast i condicions que deriven de lrsquoarticle 149128 de la Consti-tucioacute Espanyola h) Gestioacute de les instalmiddotlacions esportives de titularitat de la Comunitat Autogravenoma o de lrsquoEstat incloent-hi les situades en els centres docents quan es facin servir fora de lrsquohorari lectiuraquo6 Decret 2191989 drsquo1 drsquoagost de delegacioacute de competegravencies educatives en les comar-ques7 Decret 1611996 de 14 de maig de transport escolar en lrsquoensenyament obligatori i De-cret 1601996 de 14 de maig que regula el servei escolar de menjador als centres docents puacuteblics de titularitat del Departament drsquoEducacioacute


prestacioacute de suport econogravemic tegravecnic i juriacutedic als municipis per garantir un servei puacuteblic educatiu integral equitatiu i de qualitat

Les lleis actuals creen el marc suficient perquegrave les actuacions siguin possi-bles perograve no defineixen ni la forma en quegrave es poden desplegar ni els criteris que nrsquoafavoreixin un desplegament adequat Cal crear unes poliacutetiques edu-catives que promoguin lrsquoeducacioacute a temps complet de forma totalment equitativa no uacutenicament pel que respecta a les oportunitats drsquoacceacutes als serveis sinoacute que tambeacute cal procurar-ne la continuiumltat i lrsquoexcelmiddotlegravencia

En definitiva la legislacioacute actual no exigeix que es generin actuacions en la liacutenia 360 no obstant aixograve tampoc restringeix que es portin a terme Les directrius descrites en les lleis i normatives exposades no afavoreixen perograve alhora donen marge suficient per fer poliacutetiques que srsquoapropin al model Aixograve en part eacutes positiu ja que les diferents iniciatives municipals soacuten per-fectament acceptades Tanmateix tambeacute teacute un costat negatiu ja que aixograve no assegura que es pugui arribar a tothom ni tampoc a qui meacutes ho neces-sita Eacutes imprescindible una legislacioacute que reguli que les accions que gene-ren aprenentatges a temps complet estiguin presents en tots els territoris

El territori com a eix de planificacioacute estrategravegica

Els ajuntaments no parteixen de zero Encara que no en la mateixa mesura siacute que es pot dir que tots posseeixen una xarxa drsquoactors que srsquoorganitzen i gestionen io utilitzen entitats associacions federacions etc per generar diferents accions malgrat no sempre estan coordina des ni van en una liacutenia determinada Els Plans Educatius Municipals des-criuen les formes en quegrave aquestes coordinacions es porten a terme perograve per damunt drsquoaquests Plans cal tenir presents els principis i els valors que els regeixen Els Projectes Educatius de Ciutat soacuten el paraigua en el qual srsquoemmarquen els valors de totes les accions


El Projecte Educatiu de Ciutat

Perquegrave les diferents actuacions educatives que es duen a terme en un municipi estiguin alineades i en coheregravencia amb uns valors i criteris edu-catius adequats cada ajuntament dibuixa el model de ciutat poble o vila que vol ser i descriu els principis bagravesics que tota planificacioacute educativa ha de tenir present en el seu territori

El Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) eacutes el marc liderat pel govern local a partir del qual es posen en valor totes les accions que es fan en el muni-cipi i es posa de manifest la forma en quegrave es considera que cal gestionar els aprenentatges de manera integral

Crear un model de ciutat sota la mirada educativa drsquoentorns i espais que eduquen posar en valor tot el que hi ha a la ciutat poble o vila per veu-rersquol educatiu vol dir que tots els professionals que treballen al municipi siguin de lrsquoagravembit que siguin visualitzin tot el que fan sota un prisma educatiu

Els projectes educatius de ciutat han drsquoestar drsquoacord amb els projectes educatius dels centres que lrsquointegren perograve tambeacute ha de comptar amb tota la ciutadania No es poden contraposar valors ni es poden portar a terme accions segregadores en si mateixes cal que estiguin coordinades con-nectades entre si perquegrave els itineraris que es creiumln uneixin

Perquegrave un municipi es plantegi accions de caragravecter educatiu coherents i complementagraveries entre totes les agraverees eacutes imprescindible que pensi en la manera com es pot erigir com a ciutat educadora Educar des del terri-tori amb la participacioacute de tota la ciutadania es creguin o no agents actius implica que els ens locals es plantegin com volen que sigui la seva ciutat per tal de fer-ho possible

Cada ciutat o poble de manera conscient o inconscient per la seva mane-ra drsquoafavorir unes o altres relacions entre la ciutadania dissenyar accions


que redueixin la segregacioacute implementar poliacutetiques que minimitzin les di-feregravencies proporcionar determinada cultura o beneficiar experiegravencies no discriminatograveries entre altres quumlestions estagrave afavorint uns valors determi-nats que impregnen els infants

Un PEC eacutes el document en el qual la ciutat amb el consens drsquouna part representativa dels seus habitants fa una declaracioacute de principis sobre la forma com enteacuten lrsquoeducacioacute i la forma en quegrave srsquoarticulen les seves accions per fer possible crear els valors explicitats

Consensuar un PEC eacutes el primer pas cap a la corresponsabilitat i el com-promiacutes de tots els participants Eacutes el punt de partida cap al disseny orga-nitzatiu en clau educativa del territori el document clau per a lrsquoavenccedil estrategravegic a nivell educatiu i el document idoni que facilitaragrave construir des del present la visioacute educativa del futur

Malgrat la seva importagravencia actualment nomeacutes un 382 dels municipis de meacutes de 100000 habitants tenen elaborat el seu PEC Per contraparti-da un 687 dels municipis de meacutes de 100000 habitants disposen drsquoun Pla Especiacutefic drsquoEducacioacute i un 333 dels municipis tenen altres plans en els quals tambeacute inclouen lrsquoeducacioacute

Els Plans Educatius Municipals soacuten plans especiacutefics que partint dels va-lors exposats en el PEC descriuen la forma en quegrave aquests principis es planifiquen perquegrave siguin operatius

Dins drsquoaquests plans especiacutefics srsquoinclouen activitats educatives i progra-mes diversos que es fan per mitjagrave del mateix ajuntament o a traveacutes de colmiddotlaboracions amb altres administracions empreses o altres agents del territori Perograve si mirem les dades reflectides en el Panel de poliacutetiques puacutebliques locals drsquoeducacioacute de 2018 veurem com excepte els programes de vinculacioacute escola-territori els programes drsquoorientacioacute i altres progra-mes creats per iniciatives del mateix ajuntament aquest teacute poca repre-sentativitat


En el mateix panel es pot observar com els agents que meacutes colmiddotlaboren amb els centres educatius soacuten majoritagraveriament les entitats entre les quals tambeacute srsquohi inclouen les AMPA les empreses privades (sobretot en progra-mes de diversificacioacute curricular i en formacioacute en alternanccedila) i en menor escala els sindicats i altres associacions professionals

Meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiu les accions meacutes representatives que srsquoestan duent a terme al territori (sobretot en poblacions de meacutes de 100000 ha-bitants) soacuten els programes de reforccedil escolar acompanyament a les famiacute-lies i activitats diversificades progravepies de cada municipi o beacute lrsquoobertura dels equipaments fora de lrsquohorari lectiu Moltes drsquoaquestes accions soacuten compartides entre les altres administracions i els agents del territori Malgrat que soacuten forccedila nombroses els qui meacutes hi intervenen soacuten les AMPA fundacions o espais de lleure

Una de les accions que es realitzen en colmiddotlaboracioacute dels ajuntaments amb altres administracions i tambeacute amb altres agents del territori eacutes el Pla Educatiu drsquoEntorn

Els Plans educatius drsquoentorn

Segons el Departament drsquoEducacioacute

els Plans educatius drsquoentorn soacuten una proposta educativa que vol donar resposta a les muacuteltiples necessitats de la nostra socie-tat Soacuten instruments per donar una resposta integrada i comu-nitagraveria a les necessitats educatives coordinant i dinamitzant lrsquoaccioacute educativa en els diferents agravembits de la vida dels infants i joves (xteccat)

Els Plans educatius drsquoentorn (PEE) es comencen a desplegar a Catalunya el 2005 i des drsquoaleshores fins ara es despleguen en tres fases


En una primera fase el seu objectiu principal va ser el de cobrir en part les necessitats sobrevingudes per la gran quantitat de persones immi-grants que srsquoincorporen a la societat catalana La motivacioacute principal se centra a oferir una resposta comunitagraveria drsquoinclusioacute tant per als alumnes com per a les seves famiacutelies En aquest marc els PEE tenen com a finali-tats principals la integracioacute dels alumnes i les seves famiacutelies al territori en la consecucioacute de la cohesioacute social i associada a lrsquouacutes del catalagrave com a llengua vehicular

La segona fase srsquoinicia el 2011 i ho fa amb un canvi en els objectius i ac-tuacions del PEE tot i mantenir els principis bagravesics pels quals es van cre-ar Entre els factors meacutes notables que generen aquestes modificacions destaquen la reflexioacute sobre algunes evidegravencies recopilades en alguns mu-nicipis les noves necessitats emergents i lrsquoeliminacioacute del fons econogravemic que aportava el Ministerio de Educacioacuten i que feia viables els projectes

De les dificultats sobrevingudes es repensen els PEE i es genera un canvi de mirada en les seves finalitats principals sense abandonar els projectes endegats Srsquointenta arribar a altres municipis ampliant tambeacute el treball en xarxa amb altres administracions institucions i agents En el curs 2017-18 hi ha 128 PEE que estan en marxa amb un total de 109 municipis implicats 1293 centres educatius i 408955 alumnes implicats que tot i que semblin molts no cobreixen ni de bon tros les necessitats reals

Els objectius drsquoaquesta segona fase preveuen millorar

bull Etapa 0-3 com una etapa essencial per a la deteccioacute de les necessi-tats i possibles problemagravetiques

bull Etapa postobligatograveria com un espai formatiu que ofereix continuiuml-tat al moacuten laboral o als estudis superiors

bull Millorar i consolidar el treball en xarxa que coordini els diferents professionals del municipi

bull Lrsquoorientacioacute com una forma de continuiumltat educativa com una for-ma que acompanyi cada alumne en el seu itinerari formatiu dins


i fora del centre un recorregut que doni resposta a les seves neces-sitats i interessos (Departament drsquoEducacioacute 2019)

Per fer-ho es marquen unes liacutenies prioritagraveries que se centren a compartir la conceptualitzacioacute dels trets bagravesics que sustenten els PEE per part de tots els agents implicats que han de dinamitzar els PEE En paralmiddotlel srsquoes-mercen esforccedilos per trobar eines que afavoreixin i facilitin el treball entre professionals Si es persegueix un projecte comunitari eacutes del tot impres-cindible que la comunicacioacute que srsquoestableixi sigui fluida carregada de significats equivalents i sogravelida en la construccioacute drsquoaccions

Ni de la primera ni de la segona fase hi ha una avaluacioacute exhaustiva que presenti evidegravencies dels resultats obtinguts Tanmateix durant la pri-mera fase es van escoltar les veus dels diferents agents que hi van inter-venir i ells mateixos (segons el Departament drsquoEducacioacute) expliciten que srsquoobserven millores bagravesicament en lrsquoincrement de lrsquouacutes de la llengua en lrsquoincrement de la participacioacute tant dels alumnes com de les seves famiacuteli-es en el teixit associatiu del municipi i el que eacutes meacutes important a llarg termini el canvi que es produeix en el treball quotidiagrave dels professionals i agents educatius per treballar en xarxa

Lrsquoavaluacioacute de la segona fase tampoc aporta evidegravencies Malgrat tot es con-sidera imprescindible seguir realitzant la tasca de conceptualitzacioacute ja que sembla que afavoreix la creacioacute de competegravencies professionals per desen-volupar un treball en equip multidisciplinari i aconseguir millores en la cohesioacute dels equips (equips dinamitzadors dels projectes bagravesicament)

Tant la primera com la segona fase tenen una enorme dificultat i eacutes que no arriben a tota la poblacioacute Tot i ser un projecte que es visualitza com a molt interessant es redueix a uns quants municipis que ho demanen Si realment volem reduir les desigualtats srsquoha de tenir cura que les actuaci-ons que poden beneficiar la poblacioacute puguin fer-se extensives a tota la po-blacioacute Amb aixograve no es preteacuten que es mimetitzin els projectes perograve siacute que arribin a tothom amb la capacitat drsquoadaptacioacute a cada territori i necessitat


En lrsquoactualitat srsquoestagrave planificant la tercera fase que en breu es posaragrave en marxa Per a aquest tercer periacuteode el Departament drsquoEducacioacute proposa engegar unes experiegravencies pilot amb un format una mica diferent Per fer-ho el Departament drsquoEducacioacute no ha tret convocatograveria oberta sinoacute que ha designat un nombre molt reduiumlt de municipis concrets (inicial-ment de sis municipis)

Les liacutenies prioritagraveries drsquoaquesta tercera fase segueixen les de les fases an-teriors perograve incrementant la colmiddotlaboracioacute entre professionals amb lrsquoobjec tiu de crear una cultura de treball en xarxa que generi accions i aprenentatge alhora

Lrsquoobjectiu principal eacutes el de crear un treball en xarxa entre professionals que ajudi a connectar tots els aprenentatges formals amb els no for-mals que enllaci lrsquoescola amb les altres activitats que pot fer qualsevol infant fora de lrsquoescola de manera que es converteixi en un uacutenic itinerari educatiu perograve de manera personalitzada Aixograve passa per establir la con-nexioacute entre les diferents etapes educatives no solament des de la mirada dels centres sinoacute tambeacute posant el focus en alumnat de manera individu-al no nomeacutes per fer un traspagraves sobre lrsquoevolucioacute personal entre docents sinoacute tambeacute com a espai entre professionals interns i externs a lrsquoescola que poden ajudar en lrsquoacompanyament i lrsquoorientacioacute tant de lrsquoalumnat com de les seves famiacutelies Un espai que serveixi alhora per actuar de manera reactiva fent front als possibles problemes que srsquoapuntin com per treballar de manera proactiva en la deteccioacute de possibles problemes que srsquoalbirin

Segons fonts del mateix Departament drsquoEducacioacute lrsquoobjectiu general es concreta en 5 objectius especiacutefics que es desplegaran per fer-lo efectiu Els objectius especiacutefics soacuten els seguumlents

1 Contribuir a la millora tant de les condicions drsquoescolaritzacioacute com de lrsquoegravexit educatiu Les implicacions drsquoaquest objectiu reca-uen en


a) Una distribucioacute equitativa de lrsquoalumnat en el territori Cal veure com per mitjagrave del Pacte contra la segregacioacute escolar recentment aprovat al Parlament de Catalunya aquesta voluntat srsquoaniragrave fent efectiva als territoris

Acompanyant aquesta distribucioacute es proposa una orientacioacute a les famiacutelies sobre la seleccioacute del centre per als seus fills i filles

b) Una prevencioacute i actuacioacute vers lrsquoabandonament i lrsquoabsentisme es-colar Una prevencioacute que ha de comptar amb la implicacioacute de tots els agents de la comunitatmunicipi i no uacutenicament amb els centres i les famiacutelies (serveis educatius en general serveis socials salut serveis del municipi directament i indirectament relacionats amb lrsquoeducacioacute i policia com a miacutenim)

c) La creacioacute drsquouns itineraris personalitzats que afavoreixin la con-tinuiumltat equitativa de lrsquoescola amb el que hi ha fora de lrsquoescola (serveis de suport a la tasca escolar) Uns itineraris en els quals el municipi ha drsquoestar completament alineat amb els centres i que involucraran una figura de suport a lrsquoalumnat i a les seves famiacutelies

2 Potenciar lrsquoeducacioacute en valors i el compromiacutes ciacutevic dels alum-nes en un marc de convivegravencia Un objectiu que teacute a veure amb el foment de la participacioacute dels infants i joves amb la comunitat a diferents nivells

a) Dins el centre compartint els principis inclosos en el Projecte de convivegravencia i participant en les accions dissenyades per fer-lo efectiu

b) Fora del centre participant en activitats de lleure cultura i tei-xit associatiu

3 Potenciar la implicacioacute de les famiacutelies en lrsquoeducacioacute que es por-ta a terme en els centres escolars Cal que els centres potenciiumln la implicacioacute de les famiacutelies en lrsquoeducacioacute i cal que les famiacutelies com-parteixin i donin suport a la tasca educadora que es porta a terme


en els centres Cal que es creiumln espais de participacioacute en els quals sense entorpir la feina que teacute assignada cadascuacute es puguin realitzar accions conjuntes Aixograve es transforma en accions que es poden fer

a) Des del centre mitjanccedilant lrsquoacompanyament escolar a casa amb una accioacute tutorial que vagi meacutes enllagrave del treball a lrsquoaula que potenciiuml una formacioacute quan sersquon detecti una necessitat

b) Des de les mateixes famiacutelies amb una major implicacioacute de les AMPA

c) Des del municipi amb alguns serveis alternatius io comple-mentaris que puguin servir tant per cobrir necessitats com per detectar necessitats o problemes (espais familiars espais de cri-anccedila etc)

4 Incentivar i promoure lrsquoeducacioacute intercultural i lrsquouacutes de la llengua catalana com a elements de cohesioacute social Aquest objectiu es con-creta en intervencions molt especiacutefiques que ajudin a crear sen si-bilitzacioacute i aprenentatge tallers amb continguts diferents per com-partir amb famiacutelies i que actuiumln alhora com a espais de relacioacute Les biblioteques tenen aquiacute tambeacute una tasca important de facilitacioacute

5 Potenciar estils de vida saludable i foment de la pragravectica regular de lrsquoactivitat fisicoesportiva En aquest objectiu srsquoapleguen tant

a) Els espais de migdia des de les dues mirades del menjador en quegrave cal pensar en el menjar saludable i de les activitats educati-ves que es generen en el temps de migdia

b) La facilitacioacute de les activitats fiacutesiques io esportives en diferents sentitsndash La creacioacute drsquoun projecte comunitari que encaixi i possibiliti

les activitats esportives per a tots els infants i joves (Projecte entre salut esports i educacioacute)

ndash La regulacioacute dels patis oberts als diferents municipis com a espais tambeacute integradors


Per fer-ho viable en els pocs municipis indicats el Departament drsquoEdu-cacioacute facilitaragrave les seguumlents figures professionals

bull Un assessor LIC (llengua interculturalitat i cohesioacute social)

bull Un orientador

bull Un tegravecnic drsquointegracioacute social a cada centre educatiu drsquoeducacioacute se-cundagraveria (propogravesit per confirmar)

bull Mig tegravecnic drsquointegracioacute social a cada centre educatiu drsquoeducacioacute primagraveria (propogravesit per confirmar)

Tal com srsquoindica en lrsquoobjectiu 1 lrsquoorientacioacute i acompanyament tant a lrsquoalumnat com a les seves famiacutelies eacutes un peccedila rellevant del PEE Eacutes per aquest motiu que es crea el Servei drsquoorientacioacute drsquoagravembit comunitari (SOAC) del qual en formen part

bull Lrsquoinspectora de la zona (que actua de president)

bull Un representant de lrsquoajuntament (que actua de vicepresident)

bull Un orientador drsquoagravembit comunitari (professional amb dedicacioacute com-pleta

bull El representant de lrsquoOficina Municipal drsquoEscolaritzacioacute (OME)

bull Un representant de cada centre educatiu

bull Un representant de lrsquoEAP treballador social

bull Assessor LIC que dinamitza el PEE

Les funcions drsquoaquest servei (SOAC) soacuten les de detectar necessitats i dis-senyar objectius que ajudin a cobrir-los crear potenciar i implementar intervencions que assegurin que tot el que es proposa en els diferents objectius PEE pugui ser possible Les funcions de lrsquoorientador integrat en el SOAC soacuten meacutes concretes i es materialitzen en tres liacutenies que enllacen amb les etapes seguumlents

bull Etapa 0-3 i que es concreta a detectar necessitats dinamitzar acci-ons de sensibilitzacioacute vers lrsquoeducacioacute en aquesta etapa i promoure i gestionar espais familiars


bull Etapa 3-18 i que es concreta bagravesicament a colmiddotlaborar amb els cen-tres les famiacutelies i el municipi per a la reduccioacute de lrsquoabsentisme la creacioacute drsquoitineraris personalitzats i la connexioacute entre lrsquoeducacioacute for-mal i la no formal

bull Etapa postobligatograveria (16-20) i que es concreta a aconseguir tota la informacioacute necessagraveria perquegrave el SOAC pugui elaborar objectius i propostes aixiacute com acompanyar i colmiddotlaborar directament amb lrsquoalumnat en la seva orientacioacute i dinamitzar els tallers drsquoestudi as-sistit per a lrsquoalumnat en risc

Els recursos que des del Departament possibilitaran aquest projecte als centres que hi estiguin implicats es faran per mitjagrave drsquoactivitat formatives majoritagraveriament en forma de tallers

bull Un taller de suport a la tasca escolar per a cada centre

bull 3 tallers de suport escolar a cada PEE

bull 2 tallers formatius sobre accioacute tutorial compartida a cada PEE

bull Formacioacute per a la dinamitzacioacute de les AMPA

bull Formacioacute i acompanyament als centres dins el que ara eacutes el Progra-ma drsquoinnovacioacute

La contribucioacute dels PEE a la mirada 360 eacutes molt rellevant Tota la feina rea-litzada fins al moment ha generat un marc de pensament important que ha anat impregnant tant els professionals implicats com la societat en ge-neral de considerar que educar eacutes fer quelcom que va meacutes enllagrave de lrsquoescola

Malgrat tot el percentatge de PEE amb relacioacute a tots els municipis de Catalunya eacutes extremadament reduiumlt Ni tots els municipis poden desen-volupar un projecte drsquoaquestes caracteriacutestiques ni soacuten els municipis que meacutes ho requereixen els qui en poden gaudir El model eacutes positiu i les avaluacions realitzades ho confirmen Tanmateix no ens podem quedar nomeacutes en una experiegravencia pilot que afavoreixi un iacutenfim nombre de mu-nicipis quan la necessitat srsquoesteacuten a tot el territori i meacutes encara despreacutes de tants anys de la seva primera implementacioacute


El foment de les oportunitats educatives

Tal com hem esmentat les actuacions que les diferents administracions executen als territoris soacuten muacuteltiples i molt variades El PEE nrsquoeacutes una de rellevant perograve nrsquohi ha moltes meacutes que aporten aprenentatges al llarg de la vida que drsquouna o altra manera contribueixen a la recerca dels prin-cipis educatius expressats i que es relacionen a continuacioacute

Una de les principals fites de lrsquoeducacioacute i del model educatiu 360 eacutes la cerca drsquooportunitats per a tothom com a forma de reduir les desigualtats Lrsquoequitat perograve no srsquoaconsegueix fent io oferint el mateix per a tothom sinoacute aportant a cada un allograve que necessita Eacutes per aquest motiu que con-siderem que el primer que hauria de fer un municipi eacutes identificar les necessitats del seu context i de la seva gent quines soacuten les seves fortale-ses i les seves debilitats quines resistegravencies obstaculitzen i quines opor-tunitats ja teacute generades Nomeacutes partint drsquoaquesta premissa es podragrave traccedilar de manera personalitzada cada disseny Perograve aquesta personalit-zacioacute ha drsquoanar acompanyada drsquounes poliacutetiques que garanteixin la seva traccedilabilitat i la seva execucioacute

Per possibilitar aquestes poliacutetiques dibuixem el mapa de les actuacions meacutes significatives que en aquest sentit srsquoestan portant a terme

Atencioacute a la primera infagravencia Escoles bressol i llars drsquoinfants

Una de les primeres actuacions que fomenten les oportunitats educatives entre la poblacioacute eacutes lrsquoatencioacute educativa a la primera infagravencia Una de les consideracions que cal fer en parlar drsquoaquesta etapa eacutes el valor educatiu que se li concedeix La socialitzacioacute el desenvolupament cognitiu i afec-tiu fruit de les relacions que es donen en espais de relacioacute soacuten molt im-portants per al desenvolupament integral de lrsquoinfant


Eacutes un dels grans serveis educatius que depenen dels municipis de fet el 365 del pressupost municipal en educacioacute es dedica a les escoles bres-sol (Panel 2018) El 97 dels municipis de meacutes de 100000 habitants te-nen escoles bressol municipals

A Catalunya tot i que en lrsquoactualitat srsquoarriba quasi al 100 dels infants de 3 a 6 anys que estan escolaritzats en el cas dels infants meacutes petits el per-centatge eacutes molt menor En dades del curs 2017-18 el 941 dels nens i nenes de 3 anys estaven escolaritzats mentre que nomeacutes ho estaven el 607 dels nens i nenes de 2 anys i tan sols un 36 dels infants de menys de 2 anys Si ho analitzem per nombre drsquoalumnes observem que la piragrave-mide de nens i nenes escolaritzats segons edats eacutes molt diferent tal com podem apreciar en la taula seguumlent

Si el nombre drsquoinfants escolaritzats el concretem atenent a lrsquoassistegravencia al sector puacuteblic o privat srsquoobserva una gran diferegravencia entre els infants de 2 anys (escoles bressol) i els que tenen 3 anys (escoles drsquoInfantil i Pri-magraveria)

TAULA 5Nombre drsquoinfants per edats de 0 a 5 anys escolaritzats

PERIacuteODE NOMBRE DrsquoINFANTS

Menys drsquoun any 3653

1 any 15292

2 anys 22994

3 i 4 anys 35788

5 anys 38175



Hi ha molta meacutes oferta puacuteblica per als infants de segon cicle drsquoEducacioacute Infantil que per als infants de primer cicle drsquoaquesta mateixa etapa Del total de 2311 centres que imparteixen 2n cicle drsquoeducacioacute infantil (3-6 anys) a Catalunya 1704 centres pertanyen al sector puacuteblic i 607 centres al sector privat dels quals 563 soacuten privats concertats eacutes a dir que nomeacutes 44 centres soacuten de caragravecter totalment privat

Drsquoaltra banda lrsquoescolaritzacioacute eacutes molt irregular al llarg del territori A la ciutat de Barcelona hi ha una alta concentracioacute de centres (172 dels 2311 centres drsquoInfantil 2n cicle corresponen a la ciutat de Barcelona i 106 cen-tres entre puacuteblics i privats del total dels 1673 centres existents a tot Cata-lunya) Si beacute eacutes cert que a la ciutat de Barcelona srsquohi concentra bona part de la poblacioacute de Catalunya la proporcioacute de serveis i poblacioacute no eacutes la mateixa en tot el territori

TAULA 6Taxes drsquoescolaritzacioacute drsquoinfants de 2 i 3 anys per sectors ()

2 ANYS 3 ANYS

Sector puacuteblic 379 638

Sector privat 228 307

Total 607 941

Font Idescat 2019

TAULA 7Nombre de centres 0-3 i 3-6 segons titularitat

SECTOR PUacuteBLIC SECTOR PRIVAT CONCERTAT SECTOR PRIVAT

Infants de 3-6 anys 31704 563 44

Infants de 0-3 anys 962 ndash 711



A Barcelona hi ha 98 escoles bressol municipals i 205 llars drsquoinfants pri-vades En aquesta ciutat el percentatge dels infants de 2 anys escolarit-zats eacutes drsquoun 425 sis punts per sobre del conjunt de Catalunya (361 ) que tot i que sembli una xifra important hem de pensar que meacutes drsquoun 57 drsquoinfants no estan escolaritzats Per tant estan perdent oportunitats educatives en lrsquoetapa meacutes important de la seva vida

Tot i que la taxa drsquoinfants escolaritzats a Catalunya en aquesta etapa (tant si es tracta de centres puacuteblics com privats) ha anat creixent encara eacutes forccedila baixa

Segons dades drsquoIdescat des del 1991 fins a lrsquoactualitat lrsquoescolaritzacioacute dels nens i nenes ha mantingut una evolucioacute creixent ha passat del 206 al 574 que si fa no fa eacutes meacutes de la meitat dels infants de 2 anys que estan escolaritzats

Es pot intuir que el problema pot venir donat per raons econogravemiques de les famiacutelies ja que fins i tot les escoles bressol del sector puacuteblic tenen un cost elevat

Els centres de primer cicle drsquoEducacioacute Infantil que pertanyen al sector puacuteblic tenen un financcedilament diferent del de la resta del mateix sector De forma generalitzada estan financcedilats a parts iguals entre la Generalitat

TAULA 8Percentatges de creixement de lrsquoescolaritzacioacute

ANY ACADEgraveMIC 0-2 ANYS (DADES SIacuteNDIC) 2 ANYS 3 ANYS

2014-2015 36 574 934

2000-2001 ndash 493 992

1991-1992 ndash 206 620

Font Idescat 2019


lrsquoAjuntament i lrsquoaportacioacute de les famiacutelies En aquests casos doncs les aportacions de les famiacutelies han de ser forccedila meacutes elevades

Sobre les diverses xifres exposades fins ara caldria esbrinar els motius drsquoaquesta baixa assistegravencia a les escoles bressol Eacutes molt diferent quan els infants no assisteixen a les escoles bressol o llar drsquoinfants per decisioacute fa-miliar que si ho fan per manca de centres al territori o beacute per manca de recursos econogravemics de les famiacutelies Les dades aportades en un informe del Siacutendic de Greuges el 2015 revelen que el perfil socioeconogravemic de les famiacutelies marca les diferegravencies com es pot veure a la taula seguumlent

TAULA 9Participacioacute en la formacioacute dels infants de 0 a 2 anys per perfil socioeconogravemic a Catalunya 2011 ()

Total 557

NACIONALITAT

Espanyola 592

Estrangera 404

NIVELL DrsquoESTUDIS DEL PARE




NIVELL DrsquoESTUDIS DE LA MARE




SITUACIOacute PROFESSIONAL DEL PARE

Ocupat 586

Aturat 417

gt gt gt


Aquestes dades prenen un caire encara meacutes exagerat quan els protago-nistes soacuten famiacutelies estrangeres

Mentre que el 198 dels infants de 0 a 4 anys residents a Cata-lunya soacuten de nacionalitat estrangera aquesta proporcioacute eacutes no-meacutes del 40 a lrsquoEducacioacute Infantil de primer cicle En altres paraules la presegravencia drsquoalumnat estranger a les escoles bressol eacutes cinc vegades meacutes petita del que es podria esperar si lrsquoacceacutes a aquesta etapa educativa estigueacutes plenament normalitzat (Siacuten-dic 2015)

En el mateix informe del Siacutendic (2015) srsquoespecifica que els problemes meacutes comuns detectats per la no escolaritzacioacute dels infants en edats 0-3 soacuten els seguumlents

Inactiu 600

Empresari 643

Autogravenom 588

Treballador indefinit 580

Treballador temporal 424

SITUACIOacute PROFESSIONAL DE LA MARE

Ocupada 653

Aturada 410

Inactiva 526

Empresagraveria 620

Autogravenoma 661

Treballadora amb contracte indefinit 622

Treballadora temporal 503

Font Informe Siacutendic de Greuges (2015)


bull Dificultats drsquoacceacutes

bull Falta de recursos dels municipis per crear i laquopagarraquo les necessitats (previstes i imprevistes)

bull Manca de supervisioacute de la qualitat educativa de lrsquooferta als munici-pis (no totes estan regulades pel Departament i els municipis) i hi ha privades que estan sota altres noms

Malgrat tot el que srsquoha exposat quant a escoles bressol es pot pensar que hi ha famiacutelies que prefereixen no escolaritzar els seus fills i decideixen tenir-ne cura de forma particular per mitjagrave drsquoaltres serveis o beacute decidei-xen fer-ho dins el nucli familiar (avis)

El 0-3 eacutes una de les grans assignatures pendents de lrsquoadministracioacute en la qual queda molt per fer Eacutes una de les parts meacutes importants del model 360 Cal tenir present que les experiegravencies en la primera edat soacuten molt rellevants per al creixement personal i integral i que aixograve teacute repercussi-ons tant en etapes drsquoescolaritzacioacute posterior com en la vida adulta Lrsquouacutes drsquoun o altre servei o cap drsquoells pot implicar diferegravencies significatives en les experiegravencies educatives

Serveis alternatius io complementaris a la primera infagravencia

Tret de les escoles bressol actualment hi ha en funcionament altres ser-veis complementaris io alternatius que tenen cura dels infants 0-3 jun-tament amb les seves famiacutelies

Soacuten espais en els quals a meacutes de tenir cura dels infants srsquointenta propor-cionar ajuda a les famiacutelies en la crianccedila dels seus fills i filles Soacuten espais de relacioacute i vinculacioacute entre les famiacutelies que tenen un element comuacute que eacutes lrsquoinfant en edat primerenca i en els quals tambeacute es fomenta la interac-cioacute i les relacions entre els membres drsquouna mateixa comunitat Entre els serveis meacutes reeixits en destaquem els seguumlents


Espai Nadoacute Eacutes un programa adreccedilat a mares drsquoinfants de 0-1 any Rep diferents deno-minacions segons el municipi (Espai de creixement Hola nadoacute Espai Nadoacute o drsquoaltres) Es tracta drsquoun programa que teacute lrsquoobjectiu de crear un espai de trobada amb les mares i els seus fills i tambeacute entre les famiacutelies que tenen infants en aquestes edats per tal que comparteixin dubtes angoixes experiegravencies que soacuten progravepies de les famiacutelies durant aquest pe-riacuteode del nen o nena

Lrsquoespai tambeacute es comparteix amb professionals de lrsquoagravembit educatiu de la salut io social que acompanyen vehiculen les interaccions condueixen a la reflexioacute proposen suggereixen o orienten segons les necessitats que aquests observen

Aquest espai teacute especial rellevagravencia en diferents factors que acompanyen la crianccedila del nadoacute i que es concreten en el fet que algunes de les famiacutelies accedeixen a lrsquoespai a traveacutes del suggeriment dels professionals de salut Aixograve afavoreix lrsquoassistegravencia a famiacutelies que drsquoaltra manera potser mai ar-ribarien a conegraveixer el servei Eacutes un servei molt interessant que acompa-nya des del naixement i que a meacutes drsquoatendre infants i famiacutelies pot facilitar la visualitzacioacute de les desigualtats i per tant lrsquooportunitat de ser proactius davant els problemes

En alguns municipis aquest Espai Nadoacute etiquetat tambeacute com a espai de crianccedila srsquoallarga fins als 6 anys drsquoedat de lrsquoinfant

Espai Familiar Eacutes un espai destinat a infants entre 0 i 3 anys o beacute fins als 6 anys acom-panyats de les seves famiacutelies En aquest espai els nens i nenes fan les seves activitats de joc individual o colmiddotlectiu mentre les seves famiacutelies els observen i hi juguen Aquests moments de joc en els quals els infants poden jugar sols o amb les seves famiacutelies es comparteixen amb xerrades debats i converses dirigides per professionals


En molts municipis aquest espai estagrave ubicat a les mateixes llars drsquoinfants i soacuten els mateixos professionals del centre i tambeacute altres professionals que acompanyen les famiacutelies a observar els seus fills i a aconseguir ele-ments que afavoreixin models familiars adequats i respectuosos

Aquest espai que teacute com a objectiu compartir vivegravencies entre les famiacutelies i reflexionar sobre el creixement integral dels infants moltes vegades afavoreix les famiacutelies que ja porten els seus fills a les escoles bressol quan el que seria necessari eacutes integrar aquelles famiacutelies que pel motiu que si-gui no soacuten usuagraveries de les llars drsquoinfants Espais com aquests afavoreixen vincles tambeacute entre les famiacutelies en un moment en quegrave srsquoestagrave molt sensi-bilitzat per la crianccedila

Tot i que hi ha una associacioacute de professionals drsquoespais familiars que estagrave en proceacutes drsquoelaboracioacute de la llista drsquoespais familiars no estan encara comptabilitzats els serveis existents

Cases de joc o ludoteques Inicialment creades per a infants de 0 a 3 o de 0 a 6 a partir de 2009 srsquoex-pandeix la franja drsquoedat Actualment estan pensades fins als 18 anys Soacuten equipaments o espais adreccedilats a infants i joves amb objectius diversos Tot i que el joc eacutes el seu objectiu principal i els materials que contenen bagravesicament soacuten de caragravecter luacutedic les seves finalitats tambeacute soacuten de caragravec-ter cultural i socioeducatiu Amb els infants meacutes petits lrsquoespai es compar-teix amb les famiacutelies de manera que eacutes tambeacute un espai en el qual es comparteixen experiegravencies i vivegravencies

Tot i que soacuten espais extraordinaris per als infants eacutes un servei que no ha tingut massa expansioacute en els diversos territoris ni estan clarament coor-dinats amb les escoles bressol


Mares de dia i crianccedila compartida Les mares de dia soacuten una alternativa a les llars drsquoinfants en la qual una persona educadora (o no) teacute cura drsquoun petit grup drsquoinfants (entre 3 o 4 aproximadament) Ho fa a casa seva la qual cosa fa que estigui en un espai acomodat i que srsquoassembli a la seva progravepia llar

Perquegrave el servei sigui al meacutes correcte possible les mares de dia han drsquoadaptar io adequar el seu domicili a les noves incorporacions i a meacutes reben una formacioacute que es complementa amb unes pragravectiques que les capaci taragrave per a la feina que han de desenvolupar Encara que no eacutes un requisit indispensable es recomana que es faci formacioacute de manera regular

Algunes de les mares de dia soacuten mares que acaben de tenir un fill i com-parteixen la cura del seu fill o filla amb la drsquoaltres nens i nenes general-ment drsquoentre 0 a 3 o a 6 anys

Aquest servei de mares de dia eacutes conegut i estagrave regularitzat pel municipi que eacutes qui proporciona les llicegravencies vetlla per la qualitat del servei i supervisa (de vegades directament de vegades per mitjagrave drsquoaltres serveis que ho gestionen i faciliten la formacioacute) la feina diagraveria aixiacute com els espais

Aquest servei que a Catalunya no estagrave encara gaire reeixit srsquoha incorpo-rat a lrsquooferta puacuteblica en altres regions de lrsquoEstat espanyol com ara Navarra o Galiacutecia i eacutes forccedila regular en molts paiumlsos europeus

Els grups de crianccedila compartida soacuten grups de famiacutelies que srsquoorganitzen per tenir cura dels fills i que per un o altre motiu (horari model econo-mia etc) no els agrada el format drsquoescoles bressol Arriben a acords entre elles per cobrir els horaris feiners de cada famiacutelia

Aquestes i altres formes que srsquoadopten per a la cura dels infants en aques-tes edats i que srsquohan posat en marxa han vingut de la magrave de les mateixes famiacutelies


Aquests serveis podrien ser una alternativa per cobrir moltes de les ne-cessitats particulars de la poblacioacute perograve a Catalunya hi ha poques experi-egravencies en aquest sentit

Observacions per a aquesta etapaSense entrar a valorar la qualitat que un o altre servei pot oferir ni afir-mar que tots els infants haurien drsquoassistir a les escoles bressol siacute que srsquohauria de garantir que abans dels 6 anys (i sobretot abans dels 3 on lrsquooferta estagrave menys estesa) tots els infants poguessin gaudir de les ex periegravencies necessagraveries i suficients per optimitzar les se ves capacitatsEn definitiva que tinguin les mateixes oportunitats educatives

Tot i que segurament srsquohan efectuat avaluacions per saber la quantitat de programes complementaris a les escoles bressol que srsquoestan portant a terme actualment a Catalunya no hi ha dades publicades ni de lrsquoapli-cacioacute ni drsquoidentificacioacute de lrsquoimpacte que comporta la seva posada en pragravectica a la comunitat

La contribucioacute dels diferents serveis complementaris io alternatius a lrsquoEducacioacute 360 eacutes que les trobades soacuten uacutetils per intercanviar experiegravenci-es inquietuds progravepies de la maternitat o paternitat perograve tambeacute eacutes un espai de trobada que aglutina persones que difiacutecilment es podrien trobar per afinitats Permet el coneixement entre famiacutelies que essent drsquoun ma-teix municipi rarament haguessin compartit res perograve que arran drsquoaques-tes primeres trobades perpetuen la seva relacioacute

Aquests espais drsquoaltra banda acaben essent espais preventius ja que permeten als professionals fer un treball drsquoobservacioacute on de manera na-tural es poden visualitzar actuacions o situacions que es poden intuir de risc Soacuten alhora el primer pas per facilitar als infants conjuntament amb les seves famiacutelies la possibilitat de dibuixar el seu propi itinerari


Cal destacar en positiu lrsquoexistegravencia de tots aquests serveis en alguns mu-nicipis per oferir oportunitats en una etapa tan rellevant com eacutes el 0-3

Conveacute ressaltar en negatiu que molts drsquoaquests serveis no estan a dispo-sicioacute de tothom

Aquest eacutes un gran repte que lrsquoadministracioacute educativa srsquoha de plantejar molt seriosament Cal explorar la millor forma per no seguir contribuint a crear les desigualtats des del naixement Calen formes diferents que comptin amb les iniciatives de la poblacioacute perquegrave tot i que soacuten relle-vants la solucioacute no sempre passa per aportar un pressupost elevat

Escoles de muacutesica dansa i arts aplicades

En edats superiors als 3 anys es poden trobar tot tipus de centres que imparteixen formacioacute reglada o no en la qual els infants poden aprendre io aprofundir determinades mategraveries que no srsquoofereixen a lrsquoescola o es donen amb baixa intensitat Ens referim als centres de muacutesica dansa o activitats de caire manual que es centralitzen en conservatoris escoles de muacutesica i dansa

Actualment hi ha 150 escoles de muacutesica i 4 de dansa conveniades 17 escoles drsquoart i 16 conservatoris

Del 100 del pressupost drsquoeducacioacute dels municipis un 21 estagrave destinat als ensenyaments musicals i artiacutestics Aquest financcedilament fa que sigui necessari el copagament de les famiacutelies que volen fer uacutes dels serveis

Tot i que estan molt esteses actualment no tots els municipis tenen escoles de muacutesica i encara menys escoles de dansa o arts aplicades la qual cosa dificulta lrsquoaccessibilitat de molts infants i joves segons el lloc on visquin Alguns municipis srsquohan coordinat i comparteixen una sola es-cola de muacutesica que pot atendre els infants de les diferents poblacions


En alguns casos soacuten els professors els qui es mouen entre les poblacions properes en drsquoaltres les aules de muacutesica estan repartides en cada pobla-cioacute (vegeu lrsquoapartat drsquoexemples a les pagravegines 157-158)

Drsquoaltra banda lrsquoacceacutes a aquesta tipologia de centres ve totalment de-terminada per les famiacutelies la qual cosa no garanteix la possibilitat drsquouns apren entatges que tot i que soacuten molt rellevants queden reduiumlts a uns quants

Escolaritzacioacute equilibrada

La millora de lrsquoegravexit educatiu tambeacute teacute a veure amb el territori i amb la forma com srsquoorganitzen els infants en els diferents centres educatius Equilibrar les aules contrarestant les diferegravencies existents entre els bar-ris pot facilitar una millora en les oportunitats educatives

Entre les diverses estrategravegies que tenen els municipis per treballar cap a una escolaritzacioacute meacutes equilibrada srsquohi troben entre drsquoaltres

bull Els models de zonificacioacute En municipis petits o en drsquoaltres de menys de 20000 habitants srsquoha optat per generar una zona uacutenica drsquoescolaritzacioacute Aixograve fa que la distribucioacute de lrsquoalumnat pugui estar compensada entre els diferents centres drsquouna mateixa poblacioacute

bull La modificacioacute de les ragravetios en algunes aules i en alguns centres Aquest aspecte no depegraven del municipi perograve hi pot intervenir

bull Una distribucioacute meacutes equitativa dels nens i joves en els diferents centres del municipi a traveacutes de les Oficines Municipals drsquoEscola-ritzacioacute tant pel periacuteode de preinscripcioacute com durant el curs pro-blemagravetica que afecta moltes poblacions


Les Oficines Municipals drsquoEscolaritzacioacuteDins la cooperacioacute en la planificacioacute i gestioacute de la tramitacioacute del proceacutes de matriculacioacute dels alumnes als centres escolars es creen les Oficines Municipals drsquoEscolaritzacioacute (OME)

LrsquoOME eacutes lrsquoorganisme encarregat drsquoacompanyar en la gestioacute en col-laboracioacute amb diferents membres i estaments (Ajuntament i Generali-tat) de tota la tramitacioacute que famiacutelies i centres han de fer en el proceacutes drsquoescolaritzacioacute dels seus fills i filles als centres escolars del municipi

Entre les seves funcions hi ha les drsquoinformar orientar les famiacutelies en tota lrsquooferta existent al municipi aixiacute com acompanyar si eacutes necessari en el proceacutes de preinscripcioacute i inscripcioacute als centres escolars de les etapes drsquoIn-fantil Primagraveria i Secundagraveria Dins els seus objectius hi ha el de procurar que la distribucioacute dels infants en els diferents centres del municipi sigui al meacutes equilibrada possible i afavoreixi tant els infants com les seves fa-miacutelies i els centres educatius Tal com srsquoesmenta en el Pacte contra la segregacioacute escolar (2019) darrerament aprovat es fa necessari concretar encara meacutes les seves funcions i dotar-lo de meacutes competegravencies que lrsquoaju-din a combatre el desequilibri existent

Actualment no tots els municipis tenen OME majoritagraveriament es con-centren en municipis de meacutes de 100000 habitants i encara que menys tambeacute nrsquohi ha en municipis que tenen entre 20000 i 50000 habitants i molt pocs en municipis petits Nomeacutes un 598 dels municipis de meacutes de 100000 habitants tenen OME

La contribucioacute de les OME a lrsquoEducacioacute 360 eacutes important ja que vetllen per fer possible alguns dels acords signats al Pacte contra la segregacioacute escolar Eacutes un element clau per garantir una base equitativa del sistema


Biblioteques

Les biblioteques soacuten un servei municipal que teacute com a objectiu promo-cionar facilitar i afavorir la lectura Eacutes un servei puacuteblic adreccedilat a tota la ciutadania que colmiddotlabora i complementa lrsquoaprenentatge drsquoinfants i joves apropant-los a la informacioacute i a la cultura

Cada municipi (exceptuant alguns municipis de menys de 3000 habi-tants) teacute una biblioteca municipal Actualment a Catalunya hi ha un total de 847 biblioteques puacutebliques que estan distribuiumldes tal com srsquoindica a la Taula 10

Drsquoaquestes 847 biblioteques 225 biblioteques meacutes 10 bibliobusos perta-nyen a la Xarxa de biblioteques municipals gestionades per la Diputacioacute de Barcelona Les biblioteques de la ciutat de Barcelona les gestiona directa-ment el Consorci de Biblioteques de Barcelona (Ajuntament i Diputacioacute) La resta de biblioteques estan gestionades per la Generalitat de Catalunya

El municipis petits que no disposen drsquouna biblioteca puacuteblica gaudeixen de serveis mogravebils diversos que cobreixen les seves necessitats actual-ment hi ha 10 bibliobusos que cobreixen 100 municipis

TAULA 10Nombre de biblioteques i punts de servei a Catalunya

BIBLIOTEQUES PUNTS DE SERVEI

Biblioteca de Catalunya 1 2

Puacutebliques 452 452

De grups especiacutefics 20 21

Ensenyament superior 55 91

Especialitzades 319 375

Total 847 941

Font Idescat (2016)


Les actuals biblioteques promouen tot tipus drsquoactivitats per acostar la informacioacute i la cultura a tota la poblacioacute ja que aquestes soacuten algunes de les seves finalitats principals perograve tambeacute en tenen drsquoaltres entre les quals destaquen

bull Incentivar la lectura per a infants joves i famiacutelies

bull Connectar la lectura a la cultura i al context

bull Ser un centre drsquoaprenentatge amb la promocioacute drsquoactivitats diverses (cursos i tallers visites guiades formacioacute en TIC) i la creacioacute drsquoes-cenaris drsquoautoaprenentatge i sales drsquoestudi

Entre les activitats de dinamitzacioacute de la lectura i lrsquoapropament de la cul-tura srsquohi concreten tot tipus drsquoaccions com ara lrsquohora del conte els clubs de lectura o les visites drsquoautor majoritagraveriament activitats que es promo-uen per a tota la ciutadania perograve a les quals hi acaba assistint uacutenicament un cercle bastant reduiumlt drsquoinfants i encara menys de joves

Algunes drsquoaquestes activitats que es fan de manera compartida amb els centres educatius dins lrsquohorari escolar com ara lrsquoexperiegravencia del Projec-te Ciutats Lectores en la qual tots els nens i nenes de tots els centres educatius van participar conjuntament en uns itineraris per conegraveixer la seva ciutat (Tiana) un itinerari que havien elaborat els alumnes drsquoun dels instituts de secundagraveria de la mateixa poblacioacute Perograve majoritagraveriament les activitats que es generen a les biblioteques van adreccedilades a tota la pobla-cioacute Algunes experiegravencies que han estat representatives o actualment srsquoestan portant a terme en diferents municipis soacuten

bull Laboratoris de lectura Es porten a terme amb infants acompa-nyats de les seves famiacutelies i generen forccedila audiegravencia ja que fomen-ten un protagonisme meacutes actiu dels participants Lrsquoobjectiu eacutes el de promoure accions diversificades al voltant drsquouna temagravetica concreta (Granollers) Pretenen promoure la creativitat creant entorns am-bients que es desprenen dels continguts de les lectures que es fan al voltant drsquoun tema


bull A la biblioteca de Trinitat Vella-Joseacute Barbero es duu a terme una experiegravencia per mitjagrave drsquoun programa que preteacuten apropar els joves al moacuten de la cultura Aquest programa no nomeacutes compta amb els ado-lescents per apropar-los a la lectura sinoacute que preteacuten fer-los-en pro-tagonistes amb la qual cosa srsquoafavoreix que aquests acabin essent dinamitzadors de la biblioteca

bull Municipi Lector on es coordinen escoles-biblioteca-AMPA a fi de potenciar la lectura en tot el poble (soacuten municipis lectors Almenar Lliccedilagrave de Vall Suacuteria i Mollerussa)

bull Nascuts per llegir (malauradament desaparegut) eacutes un programa en el qual infermeres pediagravetriques pediatres famiacutelies i biblioteca es coordinen per acostar la lectura als infants des de les primeres setmanes de vida Aquest programa incita i promou la molt reco-manada activitat drsquoexplicar histograveries als menuts

bull Code club un servei compartit entre biblioteques i estudiants de grau de diferents universitats que actuen de manera voluntagraveria amb nens i nenes drsquoentre 9 i 12 anys per ajudar-los a iniciar-se en la programacioacute de videojocs i altres eines luacutediques

bull Programes que acosten i comparteixen diferents agravembits ndash llibres i natura (parcs i biblioteques en les quals a partir de pas-

sejades promogudes per mitjagrave de la biblioteca acosten el conei-xement de la natura mitjanccedilant el fons bibliogragravefic)

ndash llibres i cinema (aula de cinema en la qual a meacutes de difondre activitats culturals relacionades amb el cinema els participants poden acostar-se al proceacutes de creacioacute drsquouna pelmiddotliacutecula)

bull Un gran nombre drsquoactivitats que promou el Consorci de bibliote-ques de Barcelona que sota el programa Accioacute lectora promou meacutes de 500 activitats concretes que van des de fomentar la lectura al carrer (lectures a les superilles) fins a lrsquoacompanyament lector als infants a traveacutes del projecte Menja llibres

Les biblioteques soacuten un enorme potencial educatiu i cultural que cada municipi teacute per explotar i no uacutenicament com un espai de recolliment per a la lectura individual o per a la cerca drsquoinformacioacute sinoacute tambeacute com


a espai de dinamitzacioacute drsquoaprenentatges diversos lligats a totes les edats La biblioteca eacutes un espai en el qual es genera coneixement i aixograve no es fa aiumlllat del context ni de manera individual eacutes tambeacute un espai de tre ball en el qual hi ha els recursos a lrsquoabast on les informacions soacuten de fagravecil acceacutes i es poden compartir i dialogar El seu fons bibliogragravefic i els recursos TIC per a la recerca drsquoinformacioacute en formats extraordinagraveria-ment diferents fan que els infants i joves puguin interactuar amb el co-neixement

Perograve malgrat tots els esforccedilos eacutes un servei que no arriba a tots els puacuteblics Hi ha una gran desconnexioacute amb els centres educatius ja que tret drsquoal-guns casos la seva relacioacute es limita a una visita anual o trimestral Lrsquoassis-tegravencia de les famiacutelies eacutes forccedila limitada i la majoria de joves nomeacutes les frequumlenten en periacuteodes drsquoestudi Cal que des del municipi es generin ac-tuacions que facilitin una mirada oberta de la biblioteca i que es promo-guin accions conjuntes drsquoagravembit cultural i educatiu

Acompanyament a lrsquoescolaritzacioacute i programes de suport

El 100 dels municipis de meacutes de 100000 habitants tenen projectes de reforccedil educatiu Dels municipis que tenen entre 20000 a 100000 habi-tants compten amb un 88 dels mateixos serveis i en els municipis meacutes petits es mouen entre el 80 Aixograve fa considerar que els municipis posen a lrsquoabast de la poblacioacute serveis diferenciats que contribueixen a la millora de lrsquoegravexit escolar

Un 17 dels recursos dels ajuntaments assignats a educacioacute es destinen a programes de suport de lrsquoescolaritzacioacute o altres intervencions educatives entre les quals podem trobar algunes de les que es destaquen a continuacioacute

Es tracta de serveis que tenen la finalitat drsquoacompanyar i reforccedilar els aprenentatges escolars


Tot i la quantitat i extensioacute dels serveis en tots els municipis no hi ha una avaluacioacute exhaustiva que aporti dades que aquestes actuacions impacten positivament en la poblacioacute i abracen totes les necessitats ni que aquests serveis estiguin sempre coordinats amb els centres escolars per marcar un itinerari favorable a nivell personalitzat

Biblioteques escolars obertes al barriAprofitant les biblioteques dels centres escolars (quan aquests soacuten lluny de la biblioteca municipal) srsquohan obert aquests espais al barri fora de lrsquoho-rari lectiu amb el doble objectiu que sersquon pugui fer un uacutes meacutes social i tambeacute per tenir un espai drsquoactivitats drsquoestudi o apte per fer els deures escolars amb el material necessari per dur-los a terme amb la qualitat que es re quereix No totes les biblioteques obertes al barri compleixen ambdoacutes objectius a la vegada Actualment la ciutat de Barcelona teacute algu-nes biblioteques obertes als barris totes elles dinamitzades per un servei de monitors io de voluntaris que gestionen lrsquoespai i els materials i ajuden els nens i nenes Tambeacute hi ha altres municipis que mantenen aquesta obertura

Aquest eacutes un servei que proporciona ajudes als infants i joves que no gau-deixen drsquoun espai a casa per a la realitzacioacute dels treballs o deures esco-lars als infants o joves que estan tutoritzats durant unes hores en quegrave no sempre poden estar amb les seves famiacutelies i facilita elements per a la millora de lrsquoegravexit educatiu

Eacutes una excelmiddotlent iniciativa perograve que no sempre cobreix les necessitats personalitzades ja que de manera generalitzada les persones que la dinamitzen no soacuten professionals que puguin garantir aquest acompa-nyament escolar i acaba essent un servei de preacutestec de llibres de proxi-mitat Teacute poca continuiumltat amb el centre educatiu meacutes enllagrave drsquoutilitzar el seu espai


Estudi assistit o acompanyament a lrsquoescolaritzacioacuteEn la mateixa liacutenia de reforccedil escolar esmentat en les biblioteques obertes al barri perograve ampliant els espais a les aules TIC o altres espais comuns alguns municipis porten a terme tallers de suport a les tasques escolars que es fan fora de lrsquohorari escolar En alguns casos aquests espais estan dinamitzats per monitors perograve tambeacute hi ha altres espais que es realitzen de manera compartida entre centres (alumnes drsquoESO amb alumnes de Primagraveria com per exemple el projecte drsquoamics de la lectura que es realit-za en un Institut8 de Barcelona o beacute dins un mateix centre com es realitza en molts centres amb el projecte laquoapadrinament lectorraquo)

Alguns drsquoaquests programes formen part de les accions generades dins el marc dels Plans Educatius drsquoEntorn

A la ciutat de Barcelona els projectes serveis i recursos destinats a lrsquoedu-cacioacute soacuten forccedila meacutes amplis i es reparteixen entre els recursos de suport escolar destinats a infants i joves que es realitzen tant dins com fora del centre escolar Compta amb un total de 502 punts en tota la ciutat que es distribueixen per districtes i barris segons necessitats amb una major con-centracioacute als barris de Ciutat Vella Nou Barris i Sants Montjuiumlc Els prin-cipals recursos es concentren en espais per a reforccedil escolar amb lrsquoacompanyament dels deures escolars i el reforccedilament de les competegraven-cies bagravesiques i quan eacutes necessari amb lrsquoatencioacute personalitzada

Aquest servei que es desenvolupa a la ciutat de Barcelona srsquohauria de fer extensiu a tota la poblacioacute ja que suposa una excelmiddotlent oportunitat per als infants que lrsquoutilitzen

8 Institut Anna Gironella de Mundet


El programa LECXITPer mitjagrave del programa LECXIT es preteacuten el foment de la lectura per als alumnes de Primagraveria que ja han aconseguit fer les primeres passes en la lectura i la comprensioacute lectora Es porta a terme en horari fora de lrsquoesco-la per part de voluntaris o voluntagraveries En alguns espais aquest programa es vincula a lrsquoAprenentatge Servei (APS) que es dinamitza tambeacute des de les Universitats per tal que els estudiants puguin oferir aquest servei de forma voluntagraveria perograve tambeacute com una forma drsquoaprenentatge En altres municipis es vincula amb entitats que contribueixen a oferir aquest servei als infants

Tot i que lrsquoobjectiu principal del programa es concreta en la lectura i lrsquoas-soliment de la comprensioacute lectora tambeacute teacute la voluntat de crear vincles entre els joves voluntaris i els infants i crear ajudes des dels serveis a la comunitat

La contribucioacute drsquoaquests serveis o programes a lrsquoEducacioacute 360 eacutes clau ja que afavoreix que els infants puguin gaudir drsquoun espai ograveptim per a la re-alitzacioacute de tasques educatives fora de lrsquohorari escolar acompanyats de professionals o persones amb voluntat drsquoajudar en un ambient preparat per a lrsquoaprenentatge que els eacutes familiar i per tant moltes vegades els aporta seguretat Aquest igual que lrsquoanterior no eacutes un programa que srsquoes-tengui a tot el territori tot i que seria necessari

Suport a lrsquooferta educativa fora de la jornada escolar perograve dins el centre escolarAlguns dels suports a lrsquooferta educativa es porten a terme dins lrsquoespai del centre escolar i srsquoinclouen tambeacute dins la jornada encara que no formin part de la jornada acadegravemica

Els espais de migdia Lrsquoespai de migdia eacutes un espai que tot i ser considerat educatiu moltes vegades acaba essent uacutenicament assistencial La seva base educativa ve


de la magrave de la voluntat de lrsquoequip docent de cada centre educatiu io de les associacions de famiacutelies que moltes vegades soacuten les qui el gestionen

Alguns centres educatius configuren lrsquoespai de migdia com un espai re-llevant en el qual es posen en funcionament molts dels valors i moltes de les destreses que srsquohan pogut introduir en la jornada lectiva i per ator-gar-li la importagravencia que teacute lrsquoinclouen en el seu Projecte Educatiu Tan-mateix soacuten molt pocs els qui tenen realment una connexioacute real meacutes enllagrave de notificar-se els comunicats sobre situacions peculiars viscudes en aquest horari

Lrsquoespai de migdia eacutes un espai de privilegi per al treball integral de lrsquoinfant i jove inclou tant lrsquoalimentacioacute i el desenvolupament de la salut com les activitats ludicoacadegravemiques Eacutes un dels millors moments per a la inclu-sioacute drsquoaccions coordinades amb els centres educatius i colmiddotlaboracions externes perquegrave lrsquoalumnat pugui realitzar activitats drsquoaprenentatge dife-rents de les que es fan a les aules

Drsquoaltra banda si els espais de migdia tenen aquesta consideracioacute educa-tiva srsquohaurien de regular perquegrave tots els alumnes hi assistissin Aixograve im-plicaria tambeacute una revisioacute de les beques de menjador

En aquest sentit cal un gran avenccedil ja que drsquouna banda no rep el mateix tractament lrsquoespai de migdia per als alumnes drsquoEducacioacute Primagraveria que per als alumnes drsquoEducacioacute Secundagraveria quan teacute la mateixa rellevagravencia sobretot pel seu caragravecter de cura de la salut en lrsquoalimentacioacute Drsquoaltra ban-da caldria que el sistema de beques pogueacutes arribar a totes les necessitats Tampoc estan en la mateixa situacioacute els infants i joves que viuen en po-blacions rurals i que utilitzen transport escolar respecte dels que viuen a prop de lrsquoescola

Quant a lrsquoespai de migdia caldria una revisioacute en profunditat dels horaris Aixograve passa especialment a lrsquoensenyament secundari quan molts acaben dinant en un horari que srsquohauria de destinar al berenar


Aprofitament dels espais dels centres puacuteblics fora de lrsquohorari escolar Patis oberts Un dels espais de joc i o esport poc optimitzats pel municipi soacuten els patis escolars

Si comptabilitzem les hores en quegrave els patis estan ocupats durant la jor-nada escolar i els comparem amb les hores de no ocupacioacute veurem que hi ha un clar desequilibri

Jornada escolar de 8 hores (de 9 h a 17 h) soacuten 40 h a la setmana Horari no escolar (de 17 h a 21 h) meacutes caps de setmana (de 9 h a 21 h) soacuten 44 h a la setmana Si comptem els dies de vacances (Nadal Setmana Santa meacutes vacances drsquoestiu sense comptar alguns festius assenyalats) soacuten aproxi-madament 88 dies

Tenint en compte aquests nombres lligats a la necessitat drsquoespais de jocesport que tenen la majoria de municipis molts ajuntaments han elabo-rat normatives que permeten lrsquouacutes dels patis escolars en horaris no lectius (sempre que els centres siguin de titularitat puacuteblica) La regularitzacioacute srsquoha fet de formes diferents perograve la finalitat ha estat coberta facilitar es-pais de joc a infants i adolescents fora de lrsquohorari escolar

El 100 dels municipis de meacutes de 100000 habitants obren equipaments educatius fora de lrsquohorari escolar tot i que es desconeixen el nombre de centres de cada poblacioacute que ho fan els horaris en quegrave es poden fer ser-vir quin uacutes sersquon pot fer mentre estan oberts i si nomeacutes estan oberts a les entitats o a infants i joves en general

Aquest percentatge disminueix en municipis meacutes petits en quegrave es comp-tabilitza en un 80 segons el Panel (2018)

En alguns municipis lrsquoobertura del centre no srsquoha fet uacutenicament amb els patis de les escoles sinoacute que srsquoestan utilitzant les instalmiddotlacions del centre mateix per a la realitzacioacute drsquoactivitats diverses (escola de muacutesica activitats


extraescolars formacioacute per a les famiacutelies) Com eacutes evident la realitzacioacute de totes aquestes activitats estan supeditades a les necessitats de lrsquoescola que nrsquoeacutes lrsquousuari principal

Lrsquoobertura dels patis per si sol no contribueix a lrsquoEducacioacute 360 ha drsquoanar acompanyada drsquoaltres actuacions que acompanyin el seu uacutes ja sigui a partir de la progravepia escola de lrsquoAssociacioacute de famiacutelies del centre o del pro-pi teixit social Eacutes imprescindible que el que srsquohi faci tambeacute es coordini amb altres entitats Malgrat tot eacutes una molt bona poliacutetica ja que afavo-reix la comunitat educativa en general

Cal perograve avanccedilar en la connexioacute de les activitats que es plantegen amb lrsquoespai Calen poliacutetiques clares que vehiculin tant lrsquoacceacutes com les accions que srsquohi puguin generar per tal que no sigui uacutenicament un espai de joc individual Cal garantir tant lrsquoacceacutes com la qualitat del que srsquohi fa i per aixograve cal una aposta clara

Espais de lleure en vacancesEsplais espais de lleure o moviment escolta representen una bona part de les activitats que es fan en caps de setmana i vacances drsquoestiu Sobre-tot en egravepoca de vacances drsquoestiu perograve tambeacute en caps de setmana la con-ciliacioacute familiar amb el temps de lleure dels infants es fa difiacutecil No totes les famiacutelies tenen la sort de fer el mateix horari i calendari dels centres educatius la qual cosa fa que els caps de setmana i el periacuteode de vacan-ces els infants no puguin estar gaudint de les activitats conjuntes amb les famiacutelies

Alguns infants assisteixen a espais luacutedics i de relacioacute per la conviccioacute de les famiacutelies que els seus fills i filles es relacionin drsquouna manera diferent a lrsquohabitual amb els companys amb els adults i amb lrsquoentorn La majoria dels esplais i moviments escoltes estan forccedila lligats a les activitats i as-sociacions culturals del municipi amb qui colmiddotlaboren i nrsquoacaben essent una font


Alguns ajuntaments gestionen de manera directa els casals drsquoestiu io vacances de Nadal drsquoaltres subvencionen o fan aportacions econogravemi-ques a les AMPA que gestionen aquestes accions

Aquests espais luacutedics soacuten alhora uns extraordinaris espais drsquoaprenentat-ge social que cal gestionar coordinadament entre diferents actors socials Cal que la seva assistegravencia es pugui estendre a tota la poblacioacute

Soacuten espais rellevants tant per gestionar la conciliacioacute familiar i horaris escolars com per aconseguir la socialitzacioacute i els aprenentatges fora de lrsquoagravembit escolar que eacutes meacutes dirigit

Caldria fer una revisioacute de lrsquoacceacutes a aquests espais assegurant que no es vegin com un luxe sinoacute com una necessitat perograve a la vegada caldria asse-gurar la qualitat que srsquoofereix en cada municipi Cal una avaluacioacute en pro-funditat tant dels tipus drsquoespais com de les activitats que srsquohi plantegen com de lrsquoimpacte que aixograve causa en lrsquoaprenentatge social dels infants

Els municipis tenen molt a fer meacutes enllagrave drsquoorganitzar un casal drsquoestiu amb activitats luacutediques o esportives

Lrsquoorientacioacute

Cap o pocs municipis es plantegen lrsquoorientacioacute com a objectiu prioritari i quan es porta a terme teacute un enfocament totalment acadegravemic moltes vegades lligat a la selectivitat

Lrsquoorientacioacute educativa al municipi es focalitza majoritagraveriament en lrsquoori-entacioacute acadegravemica i professional i es porta a terme de manera com-plementagraveria i coordinada amb la tasca drsquoorientacioacute i accioacute tutorial que srsquoestagrave fent als instituts perograve lrsquoorientacioacute tambeacute es pot analitzar des drsquouna altra perspectiva molt meacutes agravemplia la que facilita la construccioacute del propi projecte de vida la que orienta en totes i cadascuna de les fases de les


transicions de la vida i la que permet establir vincles amb el context im-plicant els aprenentatges

En la majoria de municipis lrsquoorientacioacute estagrave dissenyada seguint la pri-mera liacutenia drsquoacompanyament a la tasca des dels instituts amb accions que promouen lrsquoincrement drsquoinformacioacute sobre les sortides acadegravemiques i professionals a les quals poden optar un cop finalitzats els estudis obligatoris No obstant aixograve hi ha una tasca molt rellevant que caldria fer de manera coordinada entre diferents administracions liderades per lrsquoajuntament i que estagrave en relacioacute amb lrsquoacompanyament personalitzat Un acompanyament que no nomeacutes ajudi cada persona a identificar les seves capacitats i el seu potencial sinoacute que tambeacute lrsquoajudi en aspectes tan essencials com traccedilar el seu propi itinerari personal i professional a ser conscient dels seus aprenentatges i la seva progravepia forma drsquoadquirir-los aixiacute com la manera de transferir-los a la seva tasca diagraveria En definitiva un acompanyament que srsquoinicia en lrsquoeducacioacute obligatograveria perograve que deixa drsquoexistir quan lrsquoadolescent potser encara no teacute totes les eines per mourersquos en el context

Lrsquoeducacioacute al llarg de la vida eacutes un fet present i de futur que de vegades costa fer de manera autogravenoma Els itineraris personalitzats poden ser una bona eina que es pot desenvolupar des de lrsquoorientacioacute

Els itineraris personalitzats

Els itineraris personalitzats poden tenir diferents fases Podem parlar drsquoitineraris personalitzats quan orienta lrsquoinfant en aquelles activitats que pot fer i vol fer despreacutes de la jornada escolar perograve tambeacute el que acompa-nya en les transicions al llarg de la vida En el primer dels casos els nous Plans drsquoEntorn ja preveuen una figura del municipi que pugui guiar i acompanyar els infants drsquoacord amb les seves famiacutelies els centres esco-lars i les activitats que es realitzen al municipi (o municipis propers) Tot aixograve eacutes possible perquegrave comptem amb


bull Uns infants que tenen unes capacitats motivacions interessos vers unes liacutenies io unes necessitats concretes que cal cobrir (esport muacutesica drsquoestudi etc)

bull Un gran potencial humagrave un teixit social del territori amb ganes drsquoinvolucrar-srsquohi que no srsquooptimitza

bull Unes organitzacions que ja treballen realitzant accions concretes que possibiliten aquests itineraris

En aquest sentit nomeacutes cal buscar el professional que exerceixi aquesta funcioacute drsquoorientar els infants i les seves famiacutelies aixiacute com saber la forma com aquest ho hauria drsquoexecutar i sota quins criteris En darrer lloc con-vindria saber com srsquoentrellacen i es vehiculen les accions que es conside-rin que cada nen o nena pot fer

Per tal que lrsquoorientacioacute sigui adequada cada municipi o zona (quan el municipi eacutes petit abraccedila els municipis de les rodalies que poden com-partir instalmiddotlacions espais etc) hauria de tenir un mapa de tots els re-cursos educatius de quegrave disposa Drsquoaquesta manera lrsquoorientador pot traccedilar cada itinerari El mapa hauria de proporcionar alhora informacioacute sobre allograve que caldria incorporar o incrementar en funcioacute de les necessi-tats detectades en el municipi

Lrsquoorientador que executa aquesta tasca eacutes un professional amb coneixe-ments pedagogravegics preparat per treballar en xarxa amb els centres edu-catius les famiacutelies els infants els diferents agents de lrsquoajuntament (o ajuntaments) i si srsquoescau altres agents que intervenen en el municipi i que poden tenir una certa influegravencia educativa per ajudar a dissenyar itineraris particulars drsquoaprenentatge i lleure

Quant a lrsquoacompanyament en les transicions al llarg de la vida caldria pensar sobretot a ampliar el mapa de recursos existents de cada muni-cipi i a dissenyar la forma en quegrave el guiatge pogueacutes partir de la progravepia comunitat meacutes que de la figura de lrsquoorientador


La figura del professional orientador eacutes clau perquegrave lrsquoengranatge neces-sari entre els diferents ambients en els quals viu lrsquoinfant i cada itinerari pel qual circula cada infant en el territori tingui un dibuix coherent

Hi ha poques experiegravencies en aquest sentit hi ha pocs territoris que tin-guin un orientador que acompanyi en el coneixement dels recursos del territori i que ajudi a personalitzar itineraris

Calen esforccedilos per potenciar aquesta figura perograve cal vetllar pel perfil pro-fessional de lrsquoorientador ja que tot i tenir una base educativa ha de tenir unes actuacions molt transversals

En aquest sentit cal tambeacute una gran connexioacute amb les institucions que formen aquests professionals perquegrave tinguin la formacioacute suficientment contextualitzada independentment de la titulacioacute educativa de la qual provinguin

Centres oberts

No totes les famiacutelies tenen els recursos culturals econogravemics i socials per oferir als seus fills o filles les mateixes oportunitats educatives En aquest sentit les administracions educatives han de posar a lrsquoabast de la poblacioacute els serveis que possibilitin que els infants de famiacutelies amb di-ficultats puguin tenir oportunitats paralmiddotleles a les que els podria oferir la seva famiacutelia

Els centres oberts soacuten uns serveis que ofereix la Generalitat de Catalu-nya adreccedilats a infants i adolescents que essent vulnerables no pateixen ni desemparament ni cap tipus de maltractament perograve per algun motiu les seves famiacutelies no els poden atendre durant el dia despreacutes de la jor-nada escolar Aquests centres tenen un servei diuumlrn compatible amb lrsquohorari escolar


El seu objectiu principal eacutes atendre els menors que poden patir alguna situacioacute que no els permeti tenir les experiegravencies suficients per creacuteixer i integrar-se adequadament en la societat Aquest servei srsquoocupa dels in-fants i joves proporcionant els aprenentatges que necessiten per com-pensar els possibles degraveficits que puguin patir Srsquoacompanya els joves a incorporar-se al sistema educatiu i a les activitats de lleure del seu entorn meacutes proper A nivell meacutes assistencial tambeacute sersquols acompanya en la utilit-zacioacute dels serveis de salut per garantir-ne la inclusioacute tambeacute al sistema sanitari (als infants i joves i a les seves famiacutelies si ho necessiten per mitjagrave de prestacions socials) Paralmiddotlelament es presta ajuda a les famiacutelies quan ho requereixen

Actualment a Catalunya hi ha 266 centres oberts amb 9426 places (Ides-cat 2017) que atenen infants i joves entre 3 i 17 anys amb financcedilament de la DGAIA disposats majoritagraveriament a la proviacutencia de Barcelona

bull Barcelona 6193 places en 159 centres

bull Girona 864 places en 31 centres

bull Tarragona 1672 places en 55 centres

bull Lleida 697 places en 21 centres

A Catalunya el 2016 hi havia 13796 infants amb algun expedient obert a la DGAIA drsquoun total de 1393928 infants que hi resideixen

Tot i que la inversioacute puacuteblica en places de centres oberts srsquoha anat incre-mentant en meacutes de 3 milions drsquoeuros eacutes encara un servei insuficient

Els centres oberts soacuten un excelmiddotlent recurs per cobrir les necessitats drsquoin-fants amb situacioacute de vulnerabilitat perograve afavorir les oportunitats a aquests infants requereix mesures addicionals que acompanyin aquests infants en tot allograve que necessitin tant a nivell assistencial com educatiu meacutes enllagrave de lrsquoescola assistegravencia a espais de lleure activitats de suport a lrsquoescolaritzacioacute altres ensenyaments relacionats amb diferents mategraveries (esportives musicals etc) segons capacitats voluntats o necessitats


Tot i que la finalitat per la qual es van crear els centres oberts era total-ment educativa en sentit ampli actualment estan oferint una mirada assistencial gairebeacute en la seva totalitat Caldria reconvertir aquesta ograveptica a la mirada original per tal que els infants que hi assisteixen tinguin ga-ranties drsquoinclusioacute real a la societat

En un altre nivell que comparteix la part educativa amb lrsquoassistencial hi trobem una altra tipologia de centres que acullen infants i joves amb si-tuacions meacutes difiacutecils

A Catalunya tambeacute hi ha un gran nombre drsquoinfants que estan en una si-tuacioacute tan precagraveria que han de ser atesos de manera permanent en altres tipologies de centres amb servei tant diuumlrn com nocturn Aquests infants poden estar en

bull Centres Residencials drsquoAccioacute Educativa (CRAE) Actualment hi ha 97 CRAE amb un total de 1845 places

bull Cases drsquoinfants eacutes un servei residencial temporal en uns habitat-ges laquofamiliarsraquo on lrsquoinfant pot rebre atencioacute molt meacutes personalitza-da que en un centre residencial Actualment hi ha 12 centres drsquoaquestes caracteriacutestiques amb un total de 96 places que atenen uns 118 infantsjoves (2016)

bull Centres drsquoacolliment El 2016 hi havia un total de 19 centres amb un total de 532 places

TAULA 11Pressupost (euro) i nombre de places de centres oberts

PRESSUPOST NOMBRE DE PLACES DE CENTRES

2012 6479780 7533

2015 7998095 8642

2016 9545237 9426

Font DGAIA 2016


bull Centres drsquoeducacioacute intensiva Hi ha 4 centres amb un total de 94 places Soacuten centres especialitzats per a infants i joves que presen-ten alteracions conductuals importants

bull Els pisos tutelats soacuten un impagraves entre el proceacutes drsquointernament i la integracioacute social Eacutes un espai residencial que acompanya el jove a incorporar-se a la societat de manera progressiva

La poblacioacute infantil i juvenil al febrer de 2019 eacutes de 1402825 dels quals 1897 han estat atesos en centres residencials drsquoaccioacute educativa i 61 in-fants i joves han estat en cases drsquoinfants en quegrave el 2016 van ser atesos 2001 infantsjoves En dades tambeacute de 2016 hi ha 11 pisos assistits a tot Catalunya per un nombre de 88 places amb una ocupacioacute de 177 persones per any aproximadament

Els nombre drsquoinfants que tenen situacions particulars srsquoevidencia forccedila significativament Aixograve fa que plantegi reptes importants perquegrave lrsquoadmi-nistracioacute faciliti la incorporacioacute plena drsquoaquests infants a la vida social I tots aquests centres esmentats soacuten als diversos municipis Calen poliacuteti-ques que al marge de lrsquoassistencialitat facin propostes educatives inte-gradores a la comunitat

La promocioacute de la participacioacute

Una de les millors formes de promoure el compromiacutes social i la corres-ponsabilitat eacutes per mitjagrave de la participacioacute ciutadana En aquest sentit aquest aspecte teacute una doble vessant drsquouna banda la que es duu a terme amb els diferents actors del territori i de lrsquoaltra la que es fa amb els ma-teixos implicats infants i joves

Un dels ogravergans de govern en el qual participa el municipi i que eacutes drsquoes-pecial rellevagravencia per al model drsquoEducacioacute 360 eacutes el Consell Educatiu Municipal


Les altres organitzacions que fomenten la participacioacute drsquoinfants i joves i que a meacutes de desenvolupar competegravencies socials i personals preparen per a la ciutadania responsable soacuten els Consells drsquoInfants i els Consells de Joves

El Consell Educatiu Municipal

Eacutes lrsquoogravergan de participacioacute format per representants dels diversos actors de la comunitat educativa de cada municipi que teacute lrsquoobjectiu de crear de-bat i generar propostes a meacutes de decidir sobre algunes quumlestions en ma-tegraveria educativa que puguin correspondre a tot el municipi

En formen part representants dels centres del municipi de totes les eta-pes i tots els ensenyaments (bressol Infantil i Primagraveria Secundagraveria es-coles de muacutesica escoles drsquoadults etc) de les famiacutelies dels joves del sector drsquoadministracioacute i serveis de cada centre educatiu de lrsquoajuntament i diferents membres de la corporacioacute municipal designats pel Ple Tambeacute hi poden assistir amb veu perograve sense vot altres representants del teixit social i cultural del municipi El nombre de representants de cada grup estaragrave en funcioacute de la grandagraveria del municipi

Entre les seves funcions principals destaquen les de crear accions que afavoreixin la millora de lrsquoegravexit educatiu sense exclusioacute crear acords de colmiddotlaboracioacute entre les diverses administracions vetllant per aquells ser-veis complementaris en els centres educatius que afavoreixen una edu-cacioacute meacutes holiacutestica i crear noves propostes educatives o en coordinacioacute entre els diferents agents o serveis

Aquest ogravergan municipal teacute una especial rellevagravencia en lrsquoEducacioacute 360 ja que eacutes un ogravergan colmiddotlegiat consultiu i participatiu que aplega tot el sector educatiu Eacutes una excelmiddotlent oportunitat que tenen tots els ajuntaments per iniciar les diverses propostes i accions que despreacutes es poden desen-volupar per mitjagrave drsquoaltres formats Eacutes lrsquoespai en el qual aprofitant les si-


nergies es crearan les connexions entre tota la comunitat educativa per elaborar propostes que afectin i vinculin diferents sectors Eacutes el millor espai per comenccedilar a crear una nova cultura de les relacions tenint un objectiu comuacute on fixar la mirada que eacutes lrsquoinfant i el jove

El 92 dels municipis tenen Consell Educatiu De fet tots els municipis que tenen algun centre educatiu complet (amb totes les unitats) tenen el seu Consell Educatiu Municipal perograve no sabem si tots lrsquoutilitzen amb aquesta finalitat de coordinacioacute presa de decisions colmiddotlectiva consens i presa drsquoacords amb tota la ciutadania estiguin o no directament impli-cats en el que tradicionalment srsquoenteacuten per educacioacute

Massa vegades no acaben integrant tothom qui pot fer aportacions des de la seva vessant i es fa servir uacutenicament com a plataforma informativa

No eacutes fagravecil dinamitzar i gestionar un ogravergan tan plural perograve quan srsquoacon-segueix representa un excelmiddotlent catalitzador Estagrave beacute que els municipis es plantegin el model educatiu de la seva ciutat vila o poble de manera consensuada i compartida fent uacutes drsquoun ogravergan ja establert

Consells drsquoinfants

La participacioacute amb els agents del territori eacutes important perograve encara ho eacutes meacutes incorporar infants i joves en la construccioacute social mitjanccedilant la participacioacute

El compromiacutes i la responsabilitat social es comenccedila a edificar quan ens sentim part integrant de la societat quan ens possibiliten tractar temes que ens afecten i afecten les persones que conviuen amb nosaltres i ob-servem que ens escolten i que es poden fer propostes que si soacuten cohe-rents i viables es poden dur a terme


Un Consell drsquoinfants eacutes un espai de participacioacute en el qual nens io joves dialoguen reflexionen i fan propostes sobre temes del seu entorn meacutes immediat que els soacuten significatius Eacutes un espai en el qual els infants apre-nen a considerar i es fan seus aquells temes del seu poble o ciutat que els afecten directament i en el qual tambeacute aprenen a veure les mateixes situ-acions o problemes des de mirades o ograveptiques diferents

Eacutes un espai en quegrave el tractament dels temes que els preocupen els ajuda a utilitzar i relacionar molts aprenentatges Eacutes un espai alhora que aju-da a crear tots aquells valors de corresponsabilitat i compromiacutes tan impor-tants per a la convivegravencia i la cohesioacute social Educar tambeacute vol dir pensar en un moacuten millor i no nomeacutes essent usuari dels espais dissenyats pels adults educar tambeacute vol dir comenccedilar a prendre part drsquoaquest espai en el qual intervenen criteris ecologravegics solidaris coeducatius entre drsquoal-tres de la realitat propera

Un Consell drsquoinfants estagrave compost per nens i nenes de cicle superior de diferents centres educatius del municipi Soacuten escollits per votacioacute i ro-manen com a membres del Consell generalment durant dos anys (es cal-cula que sempre quedin la meitat dels seus membres ja que comencen mentre cursen 5egrave drsquoEducacioacute Primagraveria i finalitzen en acabar aquesta eta-pa) La constitucioacute del Consell drsquoinfants eacutes un imperatiu legal

Els delegats seleccionats actuen en representacioacute de lrsquoescola al Consell drsquoinfants i participen com a intermediaris en els debats i les decisions que srsquohagin pogut prendre a lrsquoaula o al centre educatiu sobre els temes pactats Cada Consell i cada tema pot tenir un punt de partida i un segui-ment diferent (cada centre tria el tema a tractar i es porta al Consell o a lrsquoinreveacutes) Els temes se seleccionen en funcioacute de les necessitats que els mateixos infants detecten

Srsquoacostumen a fer trobades mensuals durant el curs acadegravemic en les quals es desenvolupen les propostes Els delegats traslladen allograve que es debat en el Consell i a la vegada recullen les informacions i opinions


que es generen a les aules Quan al projecte que srsquoestagrave desenvolupant li cal assessorament es pot convidar algun professional que aporti informa-cions sobre la viabilitat dels projectes Al final de curs srsquoacostuma a plan-tejar el projecte al Ple de lrsquoajuntament io algun ogravergan que pugui possibilitar lrsquoexecucioacute del projecte

Actualment un 43 dels municipis disposen drsquoun Consell de participacioacute infanti io juvenil tot i que hi ha una gran diferegravencia segons la dimen-sioacute del municipi Molts dels representants dels consells drsquoinfants de cada municipi es troben anualment en el Consell Nacional drsquoInfants Al Con-sell Nacional drsquoInfants nomeacutes hi assisteixen una representacioacute de cadas-cun dels Consells drsquoinfants locals

Consells de joves

Els Consells de joves han nascut en la majoria de poblacions com a con-tinuiumltat dels Consells drsquoinfants i tenen uns objectius i un funcionament molt similar

Aixiacute com alguns Consells drsquoinfants srsquoinicien a finals dels anys 90 els Con-sells de joves srsquohan implementat des de fa relativament poc temps tret de la ciutat de Barcelona que ho fa des del curs 1995-96

A Barcelona el Consell de joves srsquoanomena Audiegravencia puacuteblica i malgrat el temps drsquoexperiegravencia la participacioacute dels centres en el projecte ha anat minvant i ha passat drsquoun total de 31 centres el curs 2005-06 a nomeacutes 10 centres el 2015-16 (Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia 2017)

El Consell dels joves o Audiegravencia puacuteblica eacutes un espai de participacioacute on els joves fan aportacions io propostes que vehiculen millores en aspectes ciutadans Eacutes un programa amb dimensioacute educativa i participativa amb la finalitat drsquoeducar per a la ciutadania


LrsquoInstitut drsquoInfagravencia i Moacuten Urbagrave (CIIMU) fa una avaluacioacute del programa i ens diu que laquoEn el periacuteode estudiat un total de 63 centres educatius de la ciutat de Barcelona han participat al programa tant de Primagraveria com de Secundagraveria tot i que la participacioacute eacutes molt desigual en els diferents cicles educatius (un 783 dels centres participants soacuten de Secundagraveria i un 217 soacuten de Primagraveria) i tambeacute en les diferents edicions (els cursos 2005-06 i 2006-07 hi van participar el 338 dels centres de la ciutat i en canvi el curs 2015-16 nomeacutes ho van fer lrsquo109 )

No hi ha dades puacutebliques del nombre de Consells de joves que actual-ment estiguin en funcionament

TAULA 12Evolucioacute de la participacioacute dels centres de Barcelona en lrsquoAudiegravencia puacuteblica

PRIMAgraveRIA SECUNDAgraveRIA

ANY PUacuteBLIC PRIVAT-CONCERTAT PUacuteBLIC PRIVAT-

CONCERTATTOTAL

DE CENTRES

2005-2006 7 1 13 10 31

2006-2007 6 1 11 13 31

2007-2008 6 1 8 8 23

2008-2009 5 1 11 10 27

2009-2010 5 1 8 10 24

2010-2011 4 1 6 12 23

2011-2012 3 1 8 13 25

2012-2013 4 1 4 10 19

2013-2014 5 0 4 14 23

2014-2015 1 1 4 12 18

2015-2016 0 0 4 6 10

Font CIIMU


Cal que els municipis es plantegin seriosament la participacioacute dels joves en quumlestions importants del territori si volem garantir que se sentin im-plicats i mantinguin el compromiacutes social en una etapa del seu creixe-ment que seragrave vital per a la vida adulta

Altres programes que tambeacute fomenten la participacioacute

Un altre programa que fomenta la participacioacute per a joves eacutes el programa de delegats i delegades en 3D Eacutes un programa que promou la participa-cioacute dels joves perograve aixiacute com en lrsquoAudiegravencia puacuteblica les activitats es realit-zen en un context no escolar el programa de delegats 3D es porta a terme dins el centre escolar Estagrave dirigit i dinamitzat per experts en participacioacute que soacuten professionals externs al centre i teacute la finalitat de promoure la par-ticipacioacute entre els joves dins el seu centre escolar amb lrsquoobjectiu de fomen-tar i millorar aspectes com el lideratge la colmiddotlaboracioacute i la presa de decisions amb aspectes i temes que els afecten directament aixiacute com en la participacioacute en la governanccedila del centre

Segons dades reflectides a la memograveria de lrsquoobservatori de lrsquoACJ durant lrsquoany 2018 srsquoha destinat un pressupost de 43700 euros i la participacioacute tot i que srsquoha anat mantenint ha baixat lleugerament des de lrsquoany 2015 fins ara

Aquest segon eacutes un bon model de participacioacute que pot ser perfectament complementari de lrsquoanterior (Consell de joves)

La contribucioacute de tots aquests programes a la mirada 360 eacutes la que neix drsquoaconseguir lrsquohagravebit de participar de manera respectuosa i la de crear els valors de compromiacutes i corresponsabilitat social Els valors soacuten bagravesics per viure en convivegravencia valors que es fomenten des de la famiacutelia i des de lrsquoescola perograve que no sempre es veuen en les activitats fora de lrsquoescola Com a valoracioacute negativa aquestes accions soacuten encara massa reduiumldes i no arriben ni de lluny a tota la poblacioacute


Els centres ciacutevics

Un centre ciacutevic eacutes un equipament municipal en el qual pot intervenir tota la ciutadania

Tot i ser un espai de participacioacute molt diferent al que hem esmentat fins ara es pot considerar tambeacute un espai de convivegravencia obert a tothom en el qual es fomenta la participacioacute

Eacutes un espai generalment reservat a associacions entitats i el teixit social en general estigui o no organitzat en el qual poden crear sinergies per coordinar-se i crear accions diverses

En definitiva eacutes un dels millors espais del municipi en quegrave conflueixen persones amb voluntats interessos i objectius ben diferents perograve en quegrave alhora es pot afavorir que emergeixin tot tipus drsquoiniciatives populars

TAULA 13Dades de participacioacute en el programa 3D

RESULTATS

INDICADORS 2018 2017 2016 2015

Nombre drsquoinstituts 30 28 24 29

Nombre drsquoaules 77 77 95 112

Nombre de professorat 90 77 95 112

Nombre de delegatsades 80 144 190 224

Nombre drsquoalumnat 2725 1925 2375 2800

Nombre de participants municipis visites web etcFont Observatori Catalagrave de Joventut OCJ (memograveria 2018)


Una adequada dinamitzacioacute dels centres ciacutevics fomentant la participacioacute de tots els actors facilitant la coordinacioacute promovent iniciatives i facili-tant-ne la viabilitat eacutes una de les tasques que ajudarien el model 360 i que tot ajuntament hauria de possibilitar Drsquoentrada el que hauria de garantir eacutes lrsquoassistegravencia majoritagraveria de tots els sectors

Una de les accions educatives que srsquoestan dinamitzant i que utilitzen els espais drsquoalguns centres ciacutevics (en alguns municipis es realitza a la biblio-teca) soacuten les xarxes de llenguumles i les xarxes de coneixements o banc del temps

Moltes vegades soacuten xarxes creades per iniciativa popular en les quals es comparteixen fortaleses que cada ciutadagrave vol posar a disposicioacute dels al-tres intercanviant-les de forma altruista En la xarxa de llenguumles es com-parteixen diferents idiomes (mentre una persona ensenya catalagrave a alguacute que en vol aprendre lrsquoaltre li ensenya la seva llengua) de manera similar passa en el cas dels coneixements (en molts casos persones grans ja jubi-lades que poden fer aportacions a persones que necessitin ajuts assesso-raments puntuals o sistemagravetics o grups de persones) En el cas del banc del temps les aportacions poden ser de caire molt diferent Soacuten espais culturals i drsquoaprenentatge que aprofiten el potencial humagrave de la poblacioacute fomentant lrsquointercanvi perograve que moltes vegades no acaben drsquooptimit-zar-se per manca de connexioacute entre els diversos agents Lrsquoajuntament pot tenir un paper important en la seva dinamitzacioacute

Les xarxes i la coordinacioacute de lrsquoaccioacute educativaTal com anem reiterant durant tot el document una de les tasques prio-ritagraveries que desenvolupen els ajuntaments es refereix a la cooperacioacute amb tots els actors del municipi perograve tambeacute amb altres administracions ma-joritagraveriament amb el Departament drsquoEducacioacute els consells comarcals i la Diputacioacute encara que tambeacute amb altres Departaments de la Generalitat


de Catalunya com eacutes el Departament de Treball Afers socials i famiacutelies o la Direccioacute general drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia o lrsquoAgegravencia Catalana de la Joventut nomeacutes per esmentar-ne alguns

La cooperacioacute entre els diversos actors de la ciutadania eacutes bagravesica i cada ajuntament ho pot coordinar des del seu territori perograve eacutes imprescindible que la colmiddotlaboracioacute tambeacute existeixi entre administracions Entre les col-laboracions meacutes destacades interdepartamentals o interinstitucionals destaquen els Plans Educatius drsquoEntorn i les Taules o Xarxes drsquoInfagravencia i Adolescegravencia

Aquestes colmiddotlaboracions soacuten fruit de pactes i acords que srsquohan anat ge-nerant i mantenint al llarg del temps Un dels meacutes darrers sobre el qual es despleguen les taules drsquoinfagravencia i Adolescegravencia eacutes el Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia Soacuten el primer pas per possibilitar poliacutetiques educatives que vehiculin els principis que es persegueixen al territori

Tot i la importagravencia que teacute aquesta coordinacioacute el 455 dels ajunta-ments afirmen estar poc o gens drsquoacord amb lrsquoeficagravecia de la coordinacioacute que actualment srsquoestagrave portant a terme entre els diferents nivells de go-vern (Panel 2018)

El Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i adolescegravencia

Eacutes fruit del Pacte per a la Infagravencia a Catalunya (19 de juliol de 2013) i es desplega en el que srsquoanomena el Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia (PAI) de Catalunya 2015-2018

El Pacte per a la Infagravencia eacutes un acord de compromiacutes entre diferents agents i institucions que teacute la finalitat de donar resposta a les necessitats dels infants i joves que viuen al nostre paiacutes i que proposa que els diversos actors treballin conjuntament per facilitar espais que afavoreixin la cons-


truccioacute del seu futur i que permeti avanccedilar en drets i oportunitats dels infants

Aquest marc conceptual (Pacte) es concreta en el Pla drsquoatencioacute integral en el qual es fixen els objectius a aconseguir les accions els agents els cri-teris i els espais en quegrave tot aixograve srsquoha de fer efectiu

Els PAI despleguen totes aquelles actuacions que cal portar a terme per aconseguir el que srsquoestableix en lrsquoarticle 21 de la Llei 142010 dels drets i les oportunitats de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia per donar compliment a lrsquoAnnex 2 del Pacte per a la Infagravencia Teacute un planejament integral i implica totes les administracions puacutebliques

Les Taules Nacionals Territorials i Locals drsquoInfagravencia soacuten els ogravergans col-legiats encarregats de planificar gestionar coordinar i crear les accions del PAI i tenen lrsquoobjectiu a meacutes de crear propostes drsquoestudi i recerca drsquoin-dagar detectar i crear instruments que afavoreixin la creacioacute de po -liacutetiques puacutebliques que facilitin el creixement integral i la igualtat drsquooportunitats per a infants i joves perograve tambeacute srsquoencarreguen de vetllar perquegrave les poliacutetiques puacutebliques acabin amb intervencions coherents al territori

La Taula Nacional estagrave formada per meacutes de 150 persones representants drsquoinstitucions entitats i experts acadegravemics que elaboren el PAI i ho fa a traveacutes de grups de treball que tracten i desenvolupen el seu treball sobre les temagravetiques seguumlents

bull Participacioacute social de la infagravencia

bull Inclusioacute social i qualitat de vida igualtat drsquooportunitats

bull Salut

bull Educacioacute i valors

bull Famiacutelia

bull Mitjans de comunicacioacute

bull Poliacutetiques drsquoinfagravencia i adolescegravencia


El Pla drsquoatencioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia de Catalunya per al periacuteo-de 2015-2018 teacute un pressupost total de 66891873184 euros per un nom-bre de beneficiaris potencial de 1389929 infants i adolescents (dades Idescat 2013)

Les taules i xarxes locals drsquoinfagravencia i adolescegravencia

Les taules i xarxes drsquoinfagravencia i adolescegravencia soacuten ogravergans que actuen de manera preventiva amb la funcioacute principal de coordinar els diferents ser-veis i actors que actuen en les etapes drsquoEducacioacute Infantil Primagraveria i Se-cundagraveria els quals aporten diferents perspectives a lrsquohora de crear accions comunitagraveries de convivegravencia i cohesioacute social

Soacuten espais interdepartamentals que fomenten la interaccioacute entre els diferents serveis per tal drsquoafavorir un treball interprofessional amb

FIGURA 1

Estructura de les Taules nacional territorial i local


TAULA NACIONAL

TAULA TERRITORIAL

TAULA O XARXA LOCAL


lrsquoobjectiu de millorar les actuacions socials colmiddotlectives i mancomunades per donar respostes a les necessitats detectades Soacuten un instrument per afavorir la coordinacioacute interprofessional dels ens locals

En la documentacioacute examinada no srsquoobserva clarament la diferegravencia en-tre la denominacioacute de taules i xarxes Lrsquouacutenica diferegravencia que srsquoha pogut detectar eacutes que algunes taules actuen a nivell nacional i comarcal mentre que les xarxes actuen a nivell local perograve ambdues tenen funcions paral-leles

En un estudi realitzat per Alonso Vila i Chagas (2018) es detecten un total de 34 municipis alguns dels quals tenen taules i drsquoaltres xarxes Totes elles es comencen a crear a partir de lrsquoany 2001

Moltes de les taules corresponen a la ciutat de Barcelona i gaudeixen de pressupost propi Les taules drsquoaltres municipis meacutes petits no tenen pres-supost A Barcelona ciutat hi ha 11 xarxes i tambeacute nrsquohi ha a altres munici-pis o beacute a zones geogragravefiques gestionades pel Consell Comarcal (encara que sense cap pressupost) com ara el Pla de lrsquoEstany (que agrupa els 11 municipis de la comarca) el Baix Empordagrave la Garrotxa o lrsquoAlt Penedegraves Fer-ho per comarques meacutes que per municipis permet tenir una visioacute in-tegral de la zona

Ni les taules ni les xarxes tenen una estructura fixa tot i que la majoria es mouen en uns esquemes similars Totes tenen un grup impulsor o grup motor que srsquoencarrega de crear impulsar i dinamitzar la xarxa diversos professionals que srsquoagrupen en comissions que es defineixen segons les necessitats i els interessos dels agents que intervenen en la xarxa o taula Tots grup motor i membres de la xarxa o taula es reuneixen en el plena-ri cosa que fan amb una certa regularitat amb objectius diversos

Els participants de cada xarxa o taula varien en funcioacute de cada municipi perograve de manera generalitzada la integren professionals de lrsquoagravembit edu-catiu tant dels centres educatius com dels serveis educatius de la zona


representants drsquoentitats del teixit associatiu cultural i esportiu tegravecnics municipals de diferents agraverees famiacutelies i representants de serveis socials

Algunes xarxes sobretot les de la ciutat de Barcelona estan connectades entre elles i tambeacute amb altres xarxes o projectes (Pla Educatiu drsquoEntorn per exemple)

Les xarxes locals incloses en els plans locals soacuten la concrecioacute dels plans i taules territorials que a la vegada soacuten la concrecioacute de la Taula Nacio nal Aquesta piragravemide de concrecions eacutes la que afavoreix que es puguin gene-rar plans drsquoatencioacute integrals als territoris

La Diputacioacute dona suport tant per a la posada en marxa de les taules o xarxes als municipis com per al seguiment drsquoalgunes de les actuacions si srsquoescau

Soacuten molts els ajuntaments que hi participen o que tenen xarxes locals que mostren preocupacioacute per diversos temes Entre els temes meacutes trac-tats de les xarxes locals destaquen els Projectes educatius drsquoentorn la petita infagravencia o la millora de lrsquoegravexit escolar

A nivell local aquesta colmiddotlaboracioacute es concreta majoritagraveriament en

bull La transicioacute entre les etapes educatives Tot i que el Departament drsquoEducacioacute per mitjagrave dels serveis educatius de la zona treballen la transicioacute entre centres educatius bagravesicament drsquoEducacioacute Primagraveria i Secundagraveria els municipis colmiddotlaboren en aquesta transicioacute i tambeacute fomenten la transicioacute entre els dos nivells de lrsquoetapa drsquoEducacioacute In-fantil eacutes a dir entre les escoles bressol i lrsquoEducacioacute Infantil dels centres drsquoInfantil i Primagraveria

bull La promocioacute de la convivegravencia Tot i que els centres educatius elabo-ren els seus projectes de convivegravencia moltes de les accions planifi-cades en aquests projectes impliquen tota la comunitat educativa i el municipi tambeacute hi colmiddotlabora encara que no hi dades de les dife-rents formes en quegrave ho fa


bull La vinculacioacute escola-territori que es fa majoritagraveriament mitjanccedilant les accions proposades en els Plans educatius drsquoentorn

Altres actuacions es mouen meacutes en la liacutenia de connectar o vincular cen-tres educatius entre si o tambeacute a vincular aquestes escoles amb escoles i centres drsquoart o escoles de muacutesica o famiacutelies la qual cosa eacutes un primer pas cap a una mirada meacutes sistegravemica

Les relacions entre els centres educatius no sempre estan resoltes en un mateix municipi i quan hi soacuten els traspassos queden reduiumlts a la cessioacute de la informacioacute relativa als infants o nois i noies en particular entre els professionals Aquestes relacions es poden donar en diferents sentits

bull Interetapes entre escoles bressol i escoles drsquoInfantil i Primagraveria i tambeacute entre aquestes i les escoles drsquoensenyament secundari mar-cant un sol itinerari per als infants que passen drsquoun centre a un al-tre Eacutes bo per als nens i nenes i joves que no visquin un trencament cada cop que finalitzen el seu pas per un centre educatiu Una bona connexioacute i coordinacioacute entre centres afavoreix que els itineraris pu-guin ser meacutes personalitzats i infants i joves es puguin atendre sense perdre massa temps en comenccedilar de nou cada vegada

bull Intercentres seria meacutes important que la cohesioacute no fos uacutenica-ment entre centres educatius que fan lrsquoitinerari de cada estudiant sinoacute que es busqueacutes la relacioacute entre escoles (entre escoles i escoles bressol i escoles i instituts) de manera que es creessin xarxes que fo men tessin la vida social i no nomeacutes un itinerari creat per les fa-miacutelies Aixograve a meacutes ajuda a crear identitat com a municipi fer pos-sible engrandir la xarxa al municipi o al barri quan el municipi eacutes massa gran

bull Interagents i encara millor seria si en la connexioacute tenim presents els mateixos agents que formalitzen els canvis (infants i joves quan eacutes possible i famiacutelies en el cas de lrsquoescola bressol a lrsquoescola drsquoeducacioacute infantil) No sempre es compta amb els mateixos estudiants i amb les famiacutelies per fer aquest pas drsquoun centre educatiu a un altre drsquouna


etapa educativa a una altra Fer partiacutecips els agents afavoreix la cor-responsabilitat i el compromiacutes a banda de crear xarxa Tot i que en alguns centres srsquoestagrave comenccedilant a fer accions en les quals els alum-nes de Secundagraveria soacuten els qui reben expliquen acompanyen en lrsquoentrada al centre els alumnes de Primagraveria els traspassos de lrsquoes-cola bressol als centres drsquoEducacioacute Infantil aquestes actuacions encara soacuten minoritagraveries

A un altre nivell de cooperacioacute es troben les diferents agraverees dels ajunta-ments Soacuten molt pocs els ajuntaments que posen totes les actuacions de qualsevol de les seves agraverees drsquoincidegravencia sota el paraigua de lrsquoeducacioacute que avaluiumln i dissenyin pensant en clau educativa Cal que aquesta mira-da es pugui estendre entre tots els professionals de cada ajuntament per-quegrave srsquoadonin que qualsevol decisioacute per llunyana que sembli del moacuten educatiu lrsquoacaba afectant

Ja sigui a nivell interinstitucional interdepartamental a nivell local in-tercentres o beacute dins del mateix ajuntament interagraverees la colmiddotlaboracioacute eacutes indispensable perograve perquegrave sigui efectiva ha de complir com a miacutenim dues premisses

bull Que la cooperacioacute tingui una mirada sistegravemica al voltant del focus drsquoatencioacute situat en els infants i joves Una mirada en la qual lrsquoedu-cacioacute tranversalitzi totes les agraverees i actuacions

bull Que sagravepiga esbrinar i identificar i tingui en compte tot allograve que ja srsquoestagrave fent amb egravexit

Cada cop meacutes el moacuten srsquoenteacuten de manera transversal els equips multipro-fessionals resolen millor les situacions que quan es miren des drsquouna uacuteni-ca perspectiva Aquest eacutes el primer dels reptes al qual lrsquoadministracioacute puacuteblica srsquohauria drsquoafrontar Sense aixograve les accions que es generin difiacutecil-ment donaran resposta a la complexitat


Alguns exemples municipals de vinculacioacute de lrsquoeducacioacute amb lrsquoentornA meacutes de les accions esmentades fins al moment els darrers anys srsquohan generat una segraverie drsquoaccions als municipis que han ajudat a vincular lrsquoedu-cacioacute amb lrsquoentorn de maneres diferents de les ja establertes des dels cen-tres educatius No es poden considerar per elles mateixes com a accions que responguin al model 360 perograve si aquestes es poguessin optimitzar i vincular-se al territori en formes diverses podrien ser profitoses De moment aporten un granet de sorra per a la construccioacute de lrsquoimaginari necessari per comenccedilar a construir-lo de manera compartida amb tots els agents de la comunitat

Activitats intergeneracionals

Hi ha forccedila experiegravencies en diferents municipis que relacionen la gent gran amb els meacutes petits entre alumnes de Primagraveria i de Secundagraveria amb casals de la gent gran o en activitats als museus En podem explicar les activitats drsquoescriptura de contes que elaboren de forma compartida els alumnes de primer cicle de Primagraveria amb la gent gran Els contes escrits srsquoediten i srsquoutilitzen com a llibres de lectura de la biblio teca de lrsquoescola

Una altra activitat intergeneracional eacutes la que realitzen alumnes de Se-cundagraveria conjuntament amb la gent gran del municipi En alguns mu-nicipis elaboren una publicacioacute en la qual la gent gran aporta el coneixement histograveric del municipi i els alumnes aporten la tegravecnica per fer possible la publicacioacute incloent-hi una mostra fotogragravefica tractada amb programes informagravetics

En altres municipis el resultats srsquoelaboren en forma de guia que es pot utilitzar fent una ruta pel poble La gent gran aporta tambeacute el conei-xement histograveric i dels espais meacutes emblemagravetics del municipi aixiacute com


les vivegravencies experimentades i els alumnes de Secundagraveria aporten la tecnologia perquegrave les informacions es puguin llegir en realitat virtual codis QR i viacutedeos mentre visiten les instalmiddotlacions del poble

Optimitzacioacute de recursos

No sempre eacutes possible que cada poblacioacute pugui tenir la seva progravepia esco-la de muacutesica o la seva progravepia escola drsquoart La possibilitat de mancomunar els serveis perquegrave es puguin optimitzar amb la utilitzacioacute de tota la po-blacioacute de diferents municipis del voltant eacutes una idea que facilitaria lrsquoac-ceacutes a meacutes infants i joves i alhora reduiria despeses Lrsquouacutenic inconvenient seria el transport dels infants entre poblacions cosa que es podria resol-dre mitjanccedilant vies diverses

En el cas que srsquoajuntin diferents centres drsquoun mateix municipi o fins i tot de diferents eacutes interessant que puguin treballar de manera mancomuna-da es pot oferir la possibilitat de tenir una escola per exemple drsquoart dan-sa i muacutesica en lloc de tenir una petita escola de muacutesica a cada poblacioacute de manera que puguin gaudir drsquoequipaments compartits Depegraven uacutenica-ment de la voluntat de gestionar mancomunadament espais que estan relativament a prop amb lrsquouacutenica finalitat que tots hi puguin accedir

Exemple xarxa drsquoinfagravencia i adolescegravencia

Un exemple de funcionament eacutes el de la Xarxa 0-18 de Cardedeu en quegrave la xarxa srsquoha estructurat mitjanccedilant comissions de treball

bull Comissioacute 0-6 En formen part representants de les escoles bressol i infantil dels centres amb infants 3-6 anys famiacutelies i representants del centre de salut (llevadora)

bull Comissioacute 6-12 Amb representants dels centres educatius serveis educatius de la zona drsquoesports salut i medi ambient


bull Comissioacute 12-18 dividida en dues subcomissionsndash Subcomissioacute drsquoinfants en risc amb representants dels centres

educatius serveis educatius de la zona serveis socials i policiandash Subcomissioacute drsquoatencioacute a les famiacutelies amb representants dels cen-

tres educatius i famiacuteliesndash Subcomissioacute drsquoorientacioacute amb representants dels centres educa-

tius servei de formacioacute i ocupacioacute i serveis educatius de la zona

En totes les comissions i subcomissions interveacute algun representant de lrsquoajuntament que forma part del grup impulsor de la xarxa al municipi

Espais urbans i Camiacute escolar

Les grans ciutats perograve tambeacute les poblacions mitjanes i tambeacute moltes po-blacions petites han convertit els carrers en espais intransitables per als infants que requereixen lrsquoacompanyament constant de lrsquoadult El camiacute escolar neix amb la voluntat de dotar els infants de lrsquoautonomia de fer el camiacute de casa a lrsquoescola i drsquoescola a casa de manera autogravenoma El fet de sentir-se beacute en un espai sentir-se respectats tambeacute ajuda a modelar-se com a persones respectuoses

A la ciutat de Barcelona i tambeacute en algunes ciutats i viles srsquoestan disse-nyant espais de joc als carrers eacutes el laquoCamiacute escolar espai amicraquo Els espais de joc al carrer consisteixen a crear una part de la ciutat amb un sentit meacutes amable pel que fa a les criatures fent grans illes de vianants en les quals es poden trobar elements que fomenten la iniciativa i el joc en un format diferent del que es pot trobar en els parcs de sempre

El camiacute escolar espai amic lligat en alguns municipis als carrils bici preteacuten que els infants puguin fer els trajectes habituals (a lrsquoescola al po-liesportiu etc) de manera autogravenoma Per tant es tracen els itineraris de manera que els adults els coneguin i els respectin majoritagraveriament en horaris en quegrave els infants es desplacen


Una mancomunacioacute drsquoactivitats extraescolars

Els municipis petits no tenen recursos suficients per poder gaudir dels mateixos serveis Els diferents municipis del Lluccedilanegraves srsquohan comple-mentat de tal manera que tenen una uacutenica escola de Muacutesica i Arts perograve les activitats que srsquohi imparteixen es distribueixen entre 6 dels munici-pis que en formen part i les actuacions que srsquohi fan anualment es repar-teixen entre tots els municipis del Lluccedilanegraves (tinguin o no aules de muacutesica)

Aquests exemples ens permeten observar iniciatives que estan resultant exitoses i que en la majoria de casos no requereixen un elevat pressupost i en drsquoaltres casos fins i tot el redueixen La dinamitzacioacute la coordinacioacute la connexioacute soacuten els factors clau que engeguen aquests projectes que a meacutes aporten beneficis educatius a una agravemplia majoria

Quatre notes sobre la recerca en educacioacute

La recerca eacutes un factor determinant en qualsevol proceacutes Identificar ne-cessitats avaluar accions diagnosticar fortaleses debilitats i oportu-nitats no solament afavoreix la innovacioacute sinoacute que nrsquoassegura el bon funcionament En aquest sentit a Catalunya hi ha diferents observatoris i institucions encarregades de fomentar la recerca en lrsquoagravembit educatiu Entre els seus objectius principals destaca el drsquooferir informacions sufi-cients per crear les poliacutetiques educatives que afavoreixin el canvi

Entre els observatoris o instituts de recerca existents relacionats amb lrsquoeducacioacute hi trobem

bull Observatori de lrsquoEducacioacute Local de la Diputacioacute de Barcelona Aquest observatori teacute com a objectiu analitzar avaluar i fer el segui-ment de les poliacutetiques locals en educacioacute


bull Observatori de lrsquoEducacioacute Rural de Catalunya

bull Observatori dels Drets de la Infagravencia ogravergan colmiddotlegiat assessor i con-sultiu de la Generalitat de Catalunya

bull Observatori 0-17 Barcelona ogravergan de lrsquoAjuntament de Barcelona per fer el seguiment drsquoinfants i adolescents de la ciutat de Barcelona

bull Observatori de la Infagravencia de lrsquoHospitalet

bull Observatori Catalagrave de la Joventut de la Generalitat de Catalunya

bull CIIMU Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia

Si revisem els objectius i les liacutenies de treball dels diferents observatoris no difereixen gaire Tenen en comuacute

bull La recerca com a forma per contribuir a la millora

bull La diagnosi io lrsquoavaluacioacute de poliacutetiques educatives accions o pro-cessos que permetin prendre decisions

bull Lrsquointercanvi la divulgacioacute i difusioacute drsquoexperiegravencies meacutes o menys exi-toses perquegrave es puguin extrapolar

bull Vetllar per reduir o erradicar les desigualtats i el respecte als drets dels infants

bull Fomentar el debat social

Cadascun es focalitza en agravembits o etapes diferents (ciutat de Barcelona moacuten rural infagravencia joventut)

Les universitats soacuten una altra font de recerca que no srsquooptimitza prou Malgrat que totes les universitats tenen la recerca com una de les seves funcions principals i que es reivindica el lligam existent entre el coneixe-ment i el seu context hi ha molt poca vinculacioacute entre les recerques que es promouen en lrsquoagravembit universitari i el moacuten local i encara menys en la liacutenia drsquoEducacioacute 360


Conclusions

Les administracions puacutebliques que planifiquen gestionen i avaluen en mategraveria educativa soacuten el Departament drsquoEducacioacute els consells comar-cals les diputacions i els ajuntaments cadascuna amb funcions diferents i moltes vegades compartida Les contribucions drsquoaquestes administra-cions puacutebliques a lrsquoeducacioacute fora de lrsquohorari escolar soacuten diverses i de caire forccedila diferent tot i que encara srsquoestagrave lluny drsquooferir a tots els infants i joves les mateixes oportunitats educatives en aquest espai

En la recerca iniciada per a lrsquoelaboracioacute drsquoaquest informe es constata que si beacute les administracions puacutebliques comencen a descentralitzar la seva mirada sobre lrsquoeducacioacute (no centrada uacutenicament en els centres escolars i les famiacutelies) encara queda molt per fer perquegrave lrsquoeducacioacute es visualitzi com un eix vertebrador de les diferents accions de lrsquoadministracioacute puacutebli-ca La majoria de municipis no tenen encara la visioacute de model social que configura el creixement dels infants i joves que hi conviuen

Si ens fixem per separat en les diverses administracions srsquoobserva que per part del Departament drsquoEducacioacute existeix una enorme desproporcioacute entre els recursos i les actuacions que es destinen a lrsquoeducacioacute reglada i els que es destinen a la no reglada Pel que fa als consells comarcals les seves funcions soacuten bagravesicament de gestioacute de recursos i en uns aspectes molt concrets Tot i que tenen una major proximitat al territori no desen-volupen altres accions

Les diputacions tenen una enorme diferegravencia entre territoris pel que fa a lrsquoeducacioacute la qual cosa fa pensar que no hi ha uns criteris que regulin les diverses actuacions Mentre la Diputacioacute de Barcelona aporta recursos crea serveis colmiddotlabora amb altres entitats fent recerca i forma diferents professionals les altres diputacions compleixen les funcions establertes de gestionar centres drsquoeducacioacute especial muacutesica i ensenyaments artiacutes-tics Les diferegravencies entre els quatre territoris soacuten significatives


Els municipis tenen un funcionament forccedila personalitzat Al marge que la llei redueixi les seves actuacions directes al manteniment dels centres a la vigilagravencia i al control de lrsquoescolaritzacioacute dels infants i joves i a la ges-tioacute de centres drsquoaltres ensenyaments que no programa el Departament drsquoEducacioacute molts ajuntaments tenen iniciatives que tenen com a objec-tiu cobrir les necessitats dels seus ciutadans Altrament tenen moltes ocasions en les quals podrien actuar perograve no sempre ho fan com ara la connexioacute coordinacioacute i dinamitzacioacute entre els actors de la poblacioacute de-teccioacute de necessitats i acompanyament a iniciatives que poden emergir de la comunitat i que es podrien fer viables i extensives

Quelcom que no afavoreix la unificacioacute de les actuacions de les diverses administracions soacuten les normatives reguladores Tot i que les lleis apor-ten el marc necessari perquegrave lrsquoeducacioacute estigui present en tots els sectors i que faci corresponsable tota la comunitat educativa soacuten massa gene-rals i no hi ha el desplegament necessari perquegrave les poliacutetiques educatives beneficiiumln tota la poblacioacute

A grans trets i utilitzant dades de caragravecter puacuteblic aquest eacutes el perfil que es pot extreure de les diverses administracions Quan es busca la concre-cioacute srsquoobserva que aixiacute com tot el que teacute a veure amb lrsquoeducacioacute formal estagrave forccedila regulat planificat quantificat i mapejat amb relacioacute a lrsquoeducacioacute no formal no succeeix el mateix De forma meacutes o menys irregular cada admi-nistracioacute pren iniciatives diverses que no sempre queden re collides i la possibilitat drsquooferir una radiografia de les diferents actuacions que es realitzen al territori nomeacutes es pot fer amb algunes administracions (i no de totes les actuacions) Les dades srsquohan drsquoextreure a partir de diferents entrevistes

Drsquoaltra banda hem de dir que no cal que les poliacutetiques educatives siguin excessivament reguladores sense la flexibilitat perquegrave cada municipi pugui adaptar-ho a les seves necessitats


Pel que fa a la recollida de dades

Moltes de les actuacions dinamitzades io liderades per diferents ad-ministracions puacutebliques no estan recollides ni tan sols per les mateixes institucions que les estan desenvolupant cosa que dificulta molt la pos-sibilitat de dibuixar un mapa fiable (majoritagraveriament les dades referides a ajuntaments)

Les dades que siacute que estan recollides srsquoacostumen a aplegar en una me-mograveria que com a molt quantifica el nombre drsquoaccions io serveis que srsquoofereixen poblacioacute que en fa uacutes pressupost que es destina o altres da-des quantificables que aporten una informacioacute molt concreta Difiacutecil-ment es troben dades puacutebliques que aportin informacions sobre la qualitat dels serveis els beneficis que aporten als seus usuaris o les ne-cessitats que cobreixen Hi ha poques avaluacions (sistemagravetiques i puacutebli-ques) que valorin lrsquoimpacte drsquoaquestes intervencions per tal que es puguin generalitzar de manera adaptada

Tanmateix per mitjagrave de les entrevistes practicades srsquoha pogut conegraveixer que cada administracioacute realitza una deteccioacute de necessitats en lrsquoagravembit en el qual teacute les seves funcions Malgrat aixograve no hi ha documentacioacute drsquoaquesta deteccioacute de necessitats que permeti valorar si els serveis exis-tents responen a les necessitats detectades io si hi ha algunes necessi-tats que encara no estan cobertes o en quins llocs siacute que estan cobertes i en quins no ho estan

Pel que fa a la recollida de dades srsquoha pogut observar una clara diferegravencia entre els territoris Aixiacute com a la ciutat de Barcelona i tambeacute a la pro-viacutencia de Barcelona hi ha una major oferta educativa (en lrsquoagravembit de lrsquoedu-cacioacute no formal) en tots els sentits no passa el mateix a la resta del territori Es desconeix si aquesta diferegravencia ve donada per la manca drsquooferta o perquegrave les dades no soacuten puacutebliques o perquegrave senzillament srsquohi concentra una major part de la poblacioacute de Catalunya


El que siacute eacutes cert eacutes que no srsquoobserva una uniformitat de criteris que vehi-culin un desplegament dels serveis de manera equitativa per a tota la poblacioacute

En aquest sentit el Departament drsquoEducacioacute teacute totes les dades referents a tot el que ateacuten lrsquoeducacioacute escolar perograve pel que fa a les altres activitats no estan ressenyades amb la mateixa profunditat

Les diputacions tenen recollides les dades dels serveis que ofereixen i la Diputacioacute de Barcelona teacute un recull important de les dades que quantifi-quen tambeacute tots els serveis que ofereix per mitjagrave del que anomenen cercles comparatius intermunicipals A traveacutes drsquoaquests cercles de com-paracioacute de manera anual i de manera conjunta amb els municipis srsquoin-tenta identificar i avaluar els diferents serveis que aquesta administracioacute ofereix Amb dades puacutebliques de 2017 srsquoestagrave portant a terme uacutenicament en 48 municipis i la valoracioacute estagrave meacutes dirigida a lrsquoavaluacioacute del servei amb relacioacute a les despeses (i en recerca de la seva laquopossibleraquo reduccioacute) que en mesurar la qualitat del servei Els serveis que srsquoanalitzen drsquoaquests 48 municipis soacuten les escoles bressol i les escoles de muacutesica

Pel que fa a les accions que estan desenvolupant els diferents ajunta-ments amb relacioacute a lrsquoeducacioacute a temps complet i que no es concentren en les escoles bressol escoles de muacutesica dansa o artiacutestiques que en soacuten moltes les dades estan completament atomitzades i cal recollir les evi-degravencies ajuntament per ajuntament

Pel que fa al treball interinstitucional

Algunes de les accions que srsquoestan executant en els territoris es desenvo-lupen a traveacutes drsquoun treball compartit entre administracions perograve la com-particioacute acaba essent meacutes una distribucioacute econogravemica per cobrir el servei o de gestioacute del personal que la real colmiddotlaboracioacute entre equips


La realitat demostra que el treball interinstitucional eacutes molt fluix i que es redueix al desenvolupament de les funcions que cada administracioacute teacute assignades Cal afegir que les relacions entre institucions acaben de-penent de la voluntat o motivacioacute de les persones que en aquell mo-ment puguin liderar algunes drsquoaquestes accions o tambeacute en lrsquointercanvi drsquoexperiegravencies que es generen majoritagraveriament entre els diferents ajun-taments de vegades de manera voluntagraveria de vegades provocada per la mateixa administracioacute superior (Generalitat Departament drsquoEducacioacute io Diputacioacute de Barcelona)

Cada institucioacute dissenya planifica implementa i de vegades avalua sense dades del que srsquoestagrave fent ja en altres territoris io institucions (tret dels casos en quegrave siguin meacutes o menys paralmiddotleles i busquin compli-citats o ajudes)

Fins i tot trobem aquesta mateixa casuiacutestica en els observatoris dedicats a la recerca sobre la infagravencia i lrsquoadolescegravencia que lideren recerques molt acotades a un territori o algun aspecte concret drsquoun territori amb la qual cosa perden aquesta mirada agravemplia que seria necessagraveria per oferir el marc drsquoactuacioacute de totes les accions que es dissenyen

Eacutes important crear xarxes multiprofessionals dins dels municipis per tenir una mirada agravemplia multiserveis dins dels municipis per connectar i crear espais de treball conjunt entre municipis per aprofitar serveis que en algun moment poden ser comuns o es poden compartir Aquest tre-ball o les necessitats que srsquohi generen soacuten les que haurien de marcar les pautes de treball conjunt de les institucions

Pel que fa al treball interdepartamental

De la mateixa manera que entre institucions es comparteixen algunes accions fent aportacions per separat perograve sense fer un treball de conjunt sobre un mateix fet educatiu dins les agraverees drsquoun mateix ajuntament suc-


ceeix el mateix fins i tot de vegades en ajuntaments petits en els quals les regidories les porta un mateix professional

El costum de treballar per agraverees de manera parcelmiddotlada ens priva de tenir una visioacute de conjunt i encara meacutes transversalitzar-ho tot des drsquouna mira-da educativa que ho vertebri

En alguns ajuntaments hi ha agrupacions drsquoagraverees meacutes laquosocialsraquo que agru-pen tot aquest agravembit i en el qual tambeacute srsquoinclou lrsquoeducacioacute perograve difiacute-cilment aixograve es vertebra amb altres agravembits Tenir una equilibrada distribucioacute del municipi permetria no haver drsquoactuar amb mesures com-plementagraveries per distribuir equitativament els alumnes entre els dife-rents centres educatius

Pel que fa a alguns serveis en concret

Amb relacioacute a lrsquoetapa 0-3 tot i que el criteri drsquoassistegravencia en aquesta etapa eacutes de caragravecter educatiu i es considera drsquoespecial rellevagravencia actualment no nrsquoestan cobertes totes les necessitats

I si es tenen en compte els diferents criteris educatius amb relacioacute a aquesta etapa tambeacute caldria fer extensiva la cobertura als infants drsquoaquesta edat a altres serveis complementaris que atenguin les diferents necessitats dels infants i les seves famiacutelies

Es constata que es treballa molt meacutes per compensar els problemes que srsquohan observat o avaluat que no pas de manera preventiva Es treballa per reduir io erradicar lrsquoabsentisme perograve es fa majoritagraveriament amb els joves absentistes quan tambeacute es podria treballar perquegrave aquest pro-blema es reduiacutes al magravexim abans no emergiacutes Molts dels problemes que afloren a lrsquoadolescegravencia es comencen a observar en la infagravencia i fins i tot en les primeres etapes perograve soacuten pocs els elements preventius i de deteccioacute


Srsquoevidencia que hi ha pocs municipis que desenvolupin programes que fomentin la participacioacute i que la majoria ho fan amb infants No hi massa dades sobre els programes de participacioacute amb joves La contribucioacute del Consell drsquoinfants a lrsquoEducacioacute 360 eacutes important ja que a meacutes de fomen-tar la participacioacute estableix ponts i relacions entre la poblacioacute infantil i el municipi des de qualsevol agravembit esport cultura salut teixit associ-atiu i entitats urbanisme xarxa viagraveria entre molts altres Tambeacute afavo-reix que els aprenentatges aconseguits a lrsquoescola es practiquin en un espai real com ara el treball en equip lrsquoautonomia personal meacutes altres valors com el respecte la toleragravencia o lrsquoesperit criacutetic Tanmateix hi ha poques poblacions que dinamitzin aquesta forma de participacioacute i enca-ra menys les que ho prolonguen amb els joves Tampoc srsquoevidencien mas-sa programes que segueixen en la mateixa liacutenia de participacioacute encara que no sigui en el mateix format del que es fa en etapes anteriors

No es coneixen dades sobre lrsquoefectivitat dels consells educatius muni-cipals un dels ogravergans colmiddotlegiats decisoris amb quegrave compten tots els mu-nicipis No hi ha avaluacions qualitatives sobre la forma en quegrave es dinamitzen ni tampoc hi ha dades ni evidegravencies de lrsquoimpacte drsquoaquest ogravergan en la comunitat educativa

Es comprova que per manca de coordinacioacute srsquoestan realitzant algunes accions paralmiddotleles liderades per diferents institucions que es podrien arribar a trepitjar (algunes xarxes drsquoinfagravencia amb alguns plans educatius drsquoentorn o beacute espais nadoacute i espais familiars en un mateix municipi) en alguns municipis mentre que en drsquoaltres no nrsquohi ha cap reflex de la man-ca de coordinacioacute

Els plans educatius drsquoentorn srsquoobserven com una eina excelmiddotlent per afa-vorir la cohesioacute social i treball holiacutestic amb infants i joves perograve no abra-cen ni de lluny tots els ciutadans que ho necessiten Despreacutes dels seus anys drsquoexistegravencia uacutenicament uns pocs ajuntaments realitzaran com a experiegravencia pilot lrsquoexecucioacute del Pla drsquoentorn cosa que lrsquoallunya encara meacutes de la seva funcioacute principal que eacutes afavorir tota la poblacioacute


Una de les fortaleses dels PEE actuals eacutes el disseny i acompanyament als infants i joves per mitjagrave dels itineraris personalitzats Tanmateix queda encara per resoldre quins han de ser els professionals que han de dur a terme aquest itinerari i acompanyament quan aquest eacutes un aspecte clau que pot fer que lrsquoexperiegravencia funcioni

Tenint en compte que lrsquoorientacioacute des de la mirada drsquoacompanyament eacutes un element clau en el municipi caldria esmerccedilar els esforccedilos a dissenyar el seu perfil professional els espais de dedicacioacute i recursos amb quegrave hau-ria de comptar

Amb relacioacute a les recerques i avaluacions

Tot i que a Catalunya hi ha diferents observatoris i instituts de recerca que generen informes anuals i recerques no srsquoobserva una coordinacioacute io complementacioacute dels diversos temes i diagnosis cosa que permetria op-timitzar esforccedilos

En les recerques detectades pels observatoris i institucions es compta poc amb les que es fan a la Universitat Es constata que les recerques del moacuten local es concentren majoritagraveriament en els diferents observatoris drsquoinfagravencia existents i que la connexioacute amb les Universitats sobretot de lrsquoagravembit educatiu eacutes gairebeacute nulmiddotla No srsquoobserven vincles de la Universitat amb les administracions en aquesta temagravetica de lrsquoeducacioacute fora de lrsquoesco-la La Facultat drsquoEducacioacute pot oferir molt en aquest agravembit en canvi cami-nen per camins ben separats

Altre cop es fa evident que la connexioacute i la coordinacioacute eacutes del tot necessagrave-ria Caldria arribar a acords perquegrave les recerques i les avaluacions quali-tatives que es realitzin puguin ser complementagraveries i aportin les dades necessagraveries per planificar accions coherents i sistegravemiques


Amb relacioacute a lrsquoescolaritzacioacute equilibrada

Les Oficines Municipals drsquoEscolaritzacioacute soacuten una bona eina per a la re-gulacioacute de lrsquoequilibri en lrsquoescolaritzacioacute al territori No obstant aixograve no eacutes un organisme estable en tots els municipis ja que depegraven del pressu-post Drsquoaltra banda es constata que eacutes un servei drsquoacompanyament ciutadagrave que optimitza el seu servei en periacuteodes de matriacutecula viva En aquest periacuteode la distribucioacute estagrave supeditada als decrets drsquoadmissioacute drsquoalumnes

En aquest sentit calen esforccedilos en quegrave lrsquoequilibri tambeacute es mantingui en les accions fora de lrsquoescola Lrsquoescolaritzacioacute eacutes important perograve tambeacute ho eacutes tot el que es fa o es deixa de fer fora de lrsquoescola Caldria pensar en la forma com es gestiona aquest espai tan rellevant com la mateixa escolaritzacioacute

Amb relacioacute als professionals

Es verifica que aixiacute com lrsquoeducacioacute reglada es nodreix drsquouns professionals amb una titulacioacute concreta que els capacita per a la tasca que han de de-senvolupar els professionals que actuen o han drsquoactuar en lrsquoespai fora de lrsquoescola tenen perfils amb titulacions diverses

Donat que actualment no hi ha una titulacioacute concreta que capaciti els professionals que han de dur a terme les funcions de lrsquoeducacioacute fora de lrsquoescola no cal crear-la sinoacute aprofitar els sabers particulars per ajustar-los a les necessitats per mitjagrave drsquouna formacioacute permanent adequada Una for-macioacute permanent que faciliti lrsquoadaptacioacute dels coneixements i competegraven-cies a cada lloc de treball Perquegrave aquesta formacioacute permanent sigui adequada cal esbrinar quins coneixements quines competegravencies i qui-nes funcions desenvolupen

La formacioacute permanent eacutes allograve que ha de permetre ajustar la capacitacioacute de cada professional al context en el qual ha drsquoactuar Aquesta seria lrsquoeina


imprescindible que permetria aquesta flexibilitat necessagraveria quan la fei-na es desenvolupa en el territori

Els itineraris personalitzats soacuten una eina molt potent que poden realitzar els orientadors perograve aquests nomeacutes faran beacute la seva feina si

bull Srsquoha fet el dibuix de tot el mapa de recursos i serveis existents tant dels meacutes propers com dels meacutes llunyans Uns recursos que si no estan al mateix municipi es poden complementar amb transport gratuiumlt i acompanyament assegurat per no haver de comptar uacutenica-ment amb la dedicacioacute de les famiacutelies

bull Es compta amb professionals competents per a la tasca que han de desenvolupar

bull Es realitza una avaluacioacute constant que permeti reformular durant el proceacutes tot el que sigui necessari per no caure en despeses inuacutetils i males pragravectiques que generin rebuig

Un aspecte primordial eacutes la coordinacioacute i la cooperacioacute entre tots els actors

Propostes per avanccedilar en lrsquoEducacioacute 360 des del sector puacuteblic

Educar 360 implica que lrsquoeducacioacute eacutes lrsquoeix transversal que enllaccedila totes les actuacions que es fan en un entorn i aixograve afecta tots els agravembits salut urbanisme cultura lleure etc tant al sector puacuteblic com al sector privat Educacioacute 360 implica tenir present tot allograve que succeeix al voltant de la persona infant o jove estigui o no planificat de manera intencionada Eacutes del tot imprescindible que es puguin fer poliacutetiques educatives que ajudin a tenir una visioacute molt meacutes holiacutestica de lrsquoeducacioacute cal una harmonia entre els diferents sectors per tal que lrsquoeducacioacute sigui a temps complet i aixograve nomeacutes pot ser possible si es demana el compromiacutes de tots els actors tot i que abans cal crear un imaginari general que lrsquoeducacioacute va meacutes enllagrave de lrsquoescola


Durant molts anys srsquohan esmerccedilat molts esforccedilos a convergir lrsquoacte edu-catiu a la institucioacute escolar i aixograve preval en lrsquoimaginari social En aquest sentit srsquoha aconseguit un guany important Ara cal anar meacutes enllagrave fins a crear un imaginari meacutes ampli en el qual tothom se senti corresponsable i compromegraves I aixograve ho han de comenccedilar les mateixes institucions que de forma meacutes o menys indirecta eduquen i estan al servei de crear un model de ciutadania que educa

Cal que els professionals que desenvolupen les seves tasques en les dife-rents administracions estiguin conscienciats que lrsquoeducacioacute estagrave present en cada una de les accions que es dissenyen siguin de lrsquoagravembit que siguin i que la forma que optin tindragrave repercussioacute en les altres formes I per a fer-ho possible cal crear llenguatges compartits entre institucions de-partaments i professionals de diferents agravembits

Per tant una primera proposta eacutes un treball exhaustiu de presa de cons-ciegravencia i de significats compartits entre els diferents professionals Perograve a banda drsquoaquesta pregravevia presa de consciegravencia es plantegen propostes relacionades en diferents liacutenies de treball

Institucionals

bull Generar pactes i acords institucionals que garanteixin tant lrsquoacceacutes a tota la poblacioacute com la garantia de qualitat per a tots Uns pactes que avalin que els programes avaluats amb egravexit no nomeacutes tinguin continuiumltat sinoacute que abracin tota la poblacioacute de forma equitativa no igualitagraveria Els pactes institucionals que srsquohan fet fins ara (pactes per lrsquoeducacioacute taules nacionals territorials i locals etc) soacuten molt vagravelids i comprometen totes les institucions signants perograve no tenen la concrecioacute suficient perquegrave siguin operatius

Calen orientacions i directrius clares de la forma en quegrave es poden executar els pactes institucionals per mitjagrave de projectes particulars que incloguin la seva avaluacioacute des que es dissenyen


bull Assegurar que els pactes ja establerts se segueixin garantint i be-neficiiumln tota la poblacioacute Cal dissenyar una avaluacioacute del proceacutes i no uacutenicament dels resultats Aixograve permetragrave anar ajustant les di-verses actuacions

bull Crear poliacutetiques que garanteixin coordinacions interinstituci-onals interdepartamentals interagraverees i que concretin les formes en quegrave aquestes han drsquoaterrar al territori meacutes enllagrave de sugge-rir-ho

bull Crear poliacutetiques drsquoequitat que vetllin tant per lrsquoacceacutes dels infants i joves als diferents serveis i programes que es planifiquin al terri-tori com per assegurar-ne la continuiumltat per mitjagrave del seguiment i lrsquoavaluacioacute exhaustiva

bull Crear poliacutetiques educatives amb caragravecter preventiu i no esperar a utilitzar les que tenen un caragravecter reactiu Molts dels problemes drsquoabsentisme segregacioacute cultural i educativa que emergeixen amb forccedila en lrsquoadolescegravencia podrien reduir-se per mitjagrave drsquoaccions pre-ventives en etapes anteriors

bull Dibuixar un mapa de serveis programes i iniciatives populars Fora bo que representants de les diferents administracions pogues-sin desenvolupar un treball interinstitucional que permeteacutes dibui-xar el mapa complet de la situacioacute Drsquoaquesta manera es podria comenccedilar a dissenyar les accions conjuntes que tenint els infants i joves com a centre de laquotreballraquo planifiquin actuacions viables uacutetils coherents amb el territori amb finalitats educatives des de la perspectiva de transformacioacute social que amb lrsquoesforccedil colmiddotlectiu no solament no trepitgin esforccedilos sinoacute que puguin resultar fins i tot meacutes econogravemiques

Cada territori hauria de tenir el seu propi mapa perograve cada adminis-tracioacute tambeacute hauria de tenir el mapa general de tots els municipis


Drsquoaquesta manera es podrien potenciar les bones pragravectiques i ofe-rir orientacions perquegrave es poguessin fer extensives a la poblacioacute

bull Assegurar un acceacutes laquouniversalraquo als serveis de lleure i cultura de la mateixa manera que es garanteix lrsquoescolaritzacioacute obligatograveria Segurament caldragrave explorar models diversos perograve les oficines municipals drsquoescolaritzacioacute poden servir de model per a les accions fora de lrsquoescola i la figura de lrsquoorientador com a professional drsquoaques-tes noves laquooficinesraquo podria ser una de les foacutermules possibles per aconseguir lrsquoobjectiu proposat

Drsquoagravembit local

bull Garantir que el Projecte Educatiu de Ciutat es dissenyi de mane-ra colmiddotlaborativa comptant amb tots els agents Un Projecte Educa-tiu que dibuixi el model educatiu que vol per a la seva ciutat i en el qual es concretin tant els principis bagravesics que han de regir totes les actuacions com els criteris que cal seguir per fer-ho possible Tot i que alguns municipis ja tenen el seu PEC la majoria de la comuni-tat educativa el desconeix

bull Assegurar que les actuacions dissenyades al territori responen a les necessitats del territori i de la poblacioacute detectades Cal que cada ajuntament elabori una deteccioacute de necessitats (de forma re-visable donada la provisionalitat del futur) i que en base a aquesta deteccioacute es puguin crear ampliar reduir compartir amb altres mu-nicipis veiumlns etc alguns dels serveis o accions que poden cobrir aquestes necessitatsndash Analitzar el territori identificant les seves fortaleses debilitats

oportunitats aixiacute com el seu potencial humagravendash Avaluar de manera continuada si les necessitats detectades srsquoes-

tan cobrint ndash Valorar lrsquoimpacte de les actuacions en les persones i el territori


bull Optimitzar els serveis existents io crear nous serveis coherents en cada territori Seria bo que tots els ajuntaments poguessin tenir el mapa de totes les accions que srsquoestan duent a terme (liderades per lrsquoajuntament o per iniciatives populars) com a base per coordi-nar-les ajudar a divulgar-les i si cal crear-ne de noves Tambeacute per conegraveixer quines soacuten les seves fortaleses i debilitats per afavorir mi-llores Srsquohauria drsquointentar que alhora que es fa un mapeig quantita-tiu tambeacute srsquoelaboreacutes un informe qualitatiu dels beneficis i les repercussions que teacute cada un drsquoaquests serveis o accions (en quegrave ajuda i com es complementa amb els altres serveis)

Tenir un mapa dels serveis i tambeacute un mapa de les necessitats pot ajudar a contrastar si allograve que srsquoestagrave fent srsquoestagrave fent beacute i tambeacute a equilibrar aquest desequilibri que srsquoobserva en els territoris (terri-toris amb molts meacutes serveis educatius que drsquoaltres)

bull Estendre els Plans educatius drsquoentorn a totes les poblacions i meacutes encara despreacutes de tant temps de la seva primera implementa-cioacute Perquegrave fos realment equitatiu caldria que la seva extensioacute i pro-funditat vingueacutes determinada per les necessitats detectades en la poblacioacute Eacutes rellevant la implicacioacute real de totes les institucions especialment la Generalitat de Catalunya

bull Avaluar els serveis i programes existents Per a una major eficagrave-cia dels programes existents caldria que a meacutes del mapa de recur-sos existents cada municipi pogueacutes tenir alhora un informe qualitatiu en el qual es valori la seva implementacioacute dificultats resistegravencies obstacles fortaleses oportunitats i beneficis Nomeacutes una avaluacioacute informant drsquoaquestes caracteriacutestiques podria orien-tar en la implementacioacute en altres contextos

Eacutes imprescindible que es plantegin avaluacions generals i particu-lars i amb caragravecter qualitatiu que aportin informacions suficients per planificar noves accions La majoria de les actuacions srsquoinicien


sense una valoracioacute exhaustiva de la tasca realitzada amb anterio-ritat amb la sensacioacute de comenccedilar sempre de nou Identificar egravexits i errors aixiacute com les variables que afecten la viabilitat dels projec-tes eacutes clau perquegrave les noves planificacions tinguin major probabili-tat drsquoegravexit

Cal introduir una cultura de lrsquoavaluacioacute en les organitzacions en sentit ampli que valori els processos i no uacutenicament els resultats que valori la transferegravencia en el temps de tots els projectes enge-gats i que valori lrsquoimpacte que cada projecte (i els projectes en gene-ral) causen i o beneficien tota la poblacioacute

Perquegrave es pugui valorar lrsquoimpacte cal que les institucions estiguin connectades eacutes a dir que la informacioacute generada en cada munici-pi es transfereixi a institucions com la Diputacioacute o la Generalitat que eacutes qui hauria drsquoestablir els canals i promoure aquest tragravensit drsquoinformacions

bull Liderar sense laquotrepitjarraquo les iniciatives populars coordinant afa-vorint divulgant connectant sota uns objectius clars la recerca de lrsquoequitat dels aprenentatges per a tothom lrsquoexcelmiddotlegravencia en totes les actuacions la participacioacute social tot per aconseguir millores socials

bull Acompanyar en les transicions naturals de lrsquoaprenentatge al llarg de la vida Aquest element eacutes clau per a les oportunitats edu-catives ja que personalitza i ajuda a resoldre situacions particulars Amb o sense la figura drsquoun orientador cal que a poc a poc cada un dels infants i joves aprengui a traccedilar el seu itinerari per aixograve cal un acompanyament previ Aquest eacutes un repte importantiacutessim per a lrsquoadministracioacute perograve cal fer-ho beacute pensant en profunditat en les figures professionals que han drsquoexecutar aquesta tasca tan relle-vant Com que es tracta drsquouna laquonovaraquo figura professional cal consi-derar quines haurien de ser les competegravencies exigibles i crear una formacioacute permanent que garanteixi que els aprenentatges bagravesics


adquirits en la titulacioacute drsquoacceacutes al lloc de treball es puguin adaptar a cada context Eacutes imprescindible

bull Redissenyar els espais puacuteblics de manera que afavoreixin la vida social comunitagraveria a meacutes drsquoaprenentatges compartits i afavorint vincles amb entitats biblioteques i teixit social com una forma de generar coneixement No nrsquohi ha prou drsquoobrir un espai tambeacute cal dinamitzar-lo

bull Fomentar la participacioacute ndash Optimitzant la plataforma del Consell Educatiu Municipal conei-

xent totes les mirades de tots els agents i per prendre de cisions consensuades sobre actuacions viables tenint el focus en el nou model educatiu El Consell Educatiu drsquoun municipi eacutes un ogravergan amb un enorme potencial cal explorar totes les oportunitats que brinda i dinamitzar-lo perquegrave sigui realment un ogravergan de partici-pacioacute i no uacutenicament drsquoinformacioacute a la ciutadania

ndash Estenent els Consells drsquoinfants i Consells de joves a totes les po -bla cions La participacioacute drsquoinfants i joves en els consells eacutes un antecedent cabdal per crear compromiacutes i responsabilitat social Cal que els municipis esmercin esforccedilos no solament a crear i regular la seva existegravencia sinoacute a assegurar lrsquoobjectiu pel qual srsquohan creat

ndash Creant accions en les quals es vinculin actors molt diferents per tractar temes comunitaris i transversals Les xarxes transversals dins els municipis soacuten indispensables per entendre les diferents situacions i tambeacute per crear actuacions coherents Entendre lrsquoal-tre eacutes bagravesic per a la cohesioacute social Les xarxes com ara la xarxa drsquoinfagravencia i adolescegravencia que afavoreixin interaccions muacutelti-ples entre diferents actors soacuten una eina cabdal que cal promou-re Perograve perquegrave les xarxes siguin realment efectives cal vetllar perquegrave els debats que srsquohi generen siguin de qualitat i perquegrave les actuacions o conclusions a quegrave srsquoarriben puguin fer-se extensi-ves a tota la comunitat educativa


bull Cercar lrsquoequitatndash Generant serveis diferenciats que permetin la conciliacioacute familiarndash Garantint la riquesa drsquoexperiegravencies necessagraveries per a un des-

envolupament integral durant els primers anys de vida sigui quina sigui la decisioacute de les famiacutelies de portar-lo o no a una esco-la bressol

ndash Una de les quumlestions sobre les quals caldria una major dedicacioacute eacutes sobre les oportunitats educatives que tenen els infants i joves amb necessitats educatives especials o els infants hospitalitzats o altres infants que no gaudeixen drsquoun entorn familiar favorable que els proporcioni allograve que necessiten Soacuten infants que si beacute tenen cobertura en els centres educatius no sempre tenen ser-veis als quals puguin optar Caldria esbrinar drsquouna banda quins serveis hi ha en aquest sentit per fer-ne tambeacute un mapa i de lrsquoal-tra caldria conegraveixer de quina manera el mapa de serveis existent afavoreix la inclusioacute

bull Incentivar la cooperacioacute ndash Dins el mateix ajuntament fent que lrsquoeducacioacute sigui lrsquoeix trans-

versal que travessa totes les agravereesndash Entre altres institucions com ara les universitats Cal crear siner-

gies entre el moacuten local i les administracions dedicades a lrsquoeduca-cioacute i les universitats majoritagraveriament la Facultat drsquoEducacioacute que a meacutes drsquoimpulsar recerques conjuntes generin vincles que po-den optimitzar els professionals drsquoambdues parts Aquest treball conjunt que massa vegades queda reduiumlt a lrsquoaportacioacute drsquoestudi-ants en pragravectiques es pot optimitzar en accions com la divulgacioacute del coneixement acompanyament amb programes APS creacioacute disseny i participacioacute en programes diversos avaluacioacute i anagravelisi de bones pragravectiques o programes etc

ndash Optimitzar les recerques existents i coordinar observatoris i uni-versitats aixiacute com altres institucions per tal de crear liacutenies de recerca que aportin informacions necessagraveries i suficients per crear orientacions i pautes de treball Crear recerques i avaluacions


que busquin aspectes comuns de les experiegravencies exitoses que puguin ser uacutetils per laquogeneralitzarraquo

ndash Crear itineraris personalitzats i professionals que sagravepiguen ori-entar-los

bull Formar els professionals En un altre ordre de propostes perquegrave el model comenci a formar part de lrsquoimaginari social cal que els professionals que hi puguin participar de forma bastant directa srsquoimpregnin drsquoaquest model Eacutes important que els futurs professio-nals de lrsquoeducacioacute (pedagogs educadors socials docents psicogravelegs entre drsquoaltres) que desenvolupen tasques de tegravecnics drsquoeducacioacute jo-ventut informadors juvenils orientadors etc als ajuntaments fi-nalitzin els seus estudis amb una mirada agravemplia que els permeti entendre i intervenir de maneres diferents comptant amb el terri-tori com a quelcom modelador de les competegravencies Eacutes necessari que es vagi creant un marc mental que vagi impregnant no nomeacutes els professionals sinoacute la societat en general per convegravencer que lrsquoeducacioacute no eacutes tasca uacutenica de la famiacutelia i lrsquoescola

Una de les accions no gaire difiacutecils de dur a terme i que facilitaria la creacioacute drsquoaquest marc mental en forma transversal seria plantejar formacions que uneixin diferents professionals i aixograve hauria de ser possible tant en la formacioacute universitagraveria com en la formacioacute perma-nent En la formacioacute universitagraveria creant formes de treball conjunt entre estudiants de diferents graus per exemple i en la formacioacute permanent creant activitats formatives on la finalitat sigui el projec-te en el qual intervenen diferents professionals i nivells drsquoactuacioacute

bull Els ajuntaments com a liacuteders del projecte Com a darrera de les propostes afegir que qui millor pot liderar aquest nou model edu-catiu que es conjuga en el territori soacuten els ajuntaments per motius de proximitat i coneixement del ciutadagrave i perquegrave eacutes lrsquoespai per excelmiddotlegravencia on emergeixen les necessitats i les iniciatives Perograve perquegrave els ajuntaments ho puguin fer adequadament calen


ndash Unes poliacutetiques puacutebliques i educatives que garanteixin tots els drets i deures i concretin els criteris sobre els quals srsquohan de dis-senyar implementar i avaluar les actuacions

ndash Un canvi de mirada sobre lrsquoeducacioacute els equipaments els ser-veis el teixit social les organitzacions per part de la ciutadania

ndash Una manera de fer diferent en els diversos agravembits o agraverees munici-pals amb una mirada diferent tambeacute per part dels professionals

ndash Que els centres educatius srsquoobrin a considerar aquests itineraris de manera compartida amb el municipi i no es tanquin nomeacutes en la tasca dins el centre

ndash Crear grups que dissenyin projectes conjunts i compartitsndash Crear equips multiprofessionals que treballin amb una mirada

compartida en base a lrsquoinfant i la famiacutelia

En definitiva cal comenccedilar a crear una nova cultura que trenqui amb les barreres existents que massa vegades es reiteren nomeacutes per inegravercia Els municipis tenen un immens panorama per explorar perograve hi ha alguns elements clau que haurien de determinar qualsevol de les seves accions que soacuten

bull La vinculacioacute Cal crear projectes que obliguin a vincular els dife-rents actors Soacuten bagravesics per aconseguir la cohesioacute social

bull Lrsquoorientacioacute i lrsquoacompanyament soacuten centrals per caminar cap a lrsquoequitat vetllant per descomptat perquegrave els recursos siguin sufi-cients i que tothom hi tingui acceacutes a meacutes de garantir-ne la qualitat

bull La participacioacute i laquolrsquoeducacioacuteraquo per a la participacioacute ja des de la in-fagravencia eacutes cabdal per generar corresponsabilitat i compromiacutes social Aixograve siacute cal tenir cura de la qualitat de la participacioacute i de la viabili-tat dels acords que puguin ser fruits del consens

bull Lrsquoavaluacioacute Cal crear una cultura avaluativa que ajudi a identificar les oportunitats obtenir dades que ens permetin ajustar les plani-ficacions aconseguir informacions transferibles per valorar lrsquoim-pacte dels projectes executats estimar la continuiumltat dels diversos projectes entre moltes altres quumlestions


bull La connexioacute Eacutes del tot imprescindible que les agraverees dels ajunta-ments pensin i dissenyin transversalment tenint com a eix verte-brador una mirada vers lrsquoeducacioacute Aquesta connexioacute desvetllaragrave les necessitats compartides dins el municipi Les administracions que tambeacute actuen en el territori hauran de vetllar perquegrave aquestes necessitats es puguin cobrir coordinant-se tambeacute entre elles

bull La recerca com a punt de partida Eacutes bo que les administracions colmiddotlaborin amb les institucions o organitzacions dedicades a la recerca Cal una recerca global i soacuten moltes les institucions dedi-cades a fer-ho nomeacutes cal un disseny global en el qual totes tin-guin cabuda

I un altre dels elements sobre el qual srsquohauria drsquoincidir en profunditat malgrat tinguem la certesa que els resultats srsquoobservaran a llarg termini eacutes en lrsquouacutes del llenguatge De la mateixa manera que estem prenent cons-ciegravencia que en raons de gegravenere el llenguatge pot ser discriminatori en raons educatives fer un gir a determinats conceptes per comenccedilar a par-lar drsquoequitat transicions prevencioacute itineraris tambeacute ajuda a crear un marc mental diferent sobre el qual potser eacutes meacutes fagravecil actuar

En la mateixa liacutenia del llenguatge reiterem en la importagravencia de crear llenguatges compartits com a base per a la construccioacute de qualsevol projecte

Les administracions puacutebliques estan acostumades a crear organitzar i posar en marxa programes educatius perograve hi ha poca tradicioacute de dina-mitzar i promoure xarxes connectar agents crear vincles i aprofitar si-nergies Aquest eacutes un tema sobre el qual hi ha iniciatives valuoses a les quals cal parar atencioacute cal avaluar i treurersquon la informacioacute suficient per adaptar-les a cada context


Bibliografia

Alonso Varea JM Vila Vila C Chagas Lemos E (2018) Les taules i xarxes locals drsquoinfagravencia i adolescegravencia a Catalunya Resum de resultats drsquoun estudi pilot Recuperat a httpswwwresearchgatenetpublicati-on331928744_Les_taules_i_xarxes_locals_de_infancia_i_adolescencia_a_Catalunya_Resum_de_resultats_drsquoun_estudi_pilot

Diputacioacute de Barcelona (2019) El mandat en xifres 2015-19 Recuperat a httpswwwdibacateswebeducaciobal-mandat

Direccioacute General drsquoAtencioacute a la infagravencia o lrsquoadolescegravencia (2016) Mapa de serveis i recursos Recuperat a httptreballiaferssocialsgen-catcatwebcontent03ambits_tematics07infanciaiadolescenciadades_sistema_proteccioMapa_Recursos_2016pdf

Fundacioacute Carles Pi i Sunyer Diputacioacute de Barcelona (2018) Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals Educacioacute

Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (2017) Informe Avaluacioacute del pro-grama drsquoaudiegravencia puacuteblica de nois i noies de Barcelona Recuperat a httpinstitutinfanciacatmediatecainforme-davaluacio-laudiencia-publica-nois-noies-barcelona

Institut drsquoInfagravencia i adolescegravencia (2017) Oportunitats educatives a Barcelona 2016 Lrsquoeducacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a la ciutat Barcelona Ajuntament de Barcelona

Institut drsquoInfagravencia i Adolescegravencia de Barcelona (2019) Dades clau drsquoinfagravencia i adolescegravencia a Barcelona Informe anual Observatori 0-17 BCN

Ley 272013 de 27 de diciembre de racionalizacioacuten y sostenibilidad de la Administracioacuten Local Recuperat a httpswwwboeesbuscardocphpid=BOE-A-2013-13756

LOE (2006) Ley Orgaacutenica 22006 de 3 de mayo de Educacioacuten Recuperat a httpswwwboeesbuscarpdf2006BOE-A-2006-7899-consolidadopdf


LOMCE (2013) Ley Orgaacutenica 82013 de 9 de diciembre para la Mejora de la Calidad Educativa Recuperat de httpswwwboeesbuscarpdf2013BOE-A-2013-12886-consolidadopdf

Observatori Catalagrave de Joventut OCJ (2018) Memograveria 2018 Docu-ment intern

Observatori 0- 17 Barcelona Informe anual Recuperat a httpinsti-tutinfanciacatprojectesobservatori-0-17-bcn

Portal juriacutedic Recuperat a httpsportaljuridicgencatcatcapjur_ocultspjur_resultats_fitxaaction=fitxaampmode=singleampdocumentId=627338amplanguage=ca_ESfragment-1249956

Salvador M (2014) laquoLes competegravencies de les diputacions provincials en la Llei 272013 de 27 de desembre de racionalitzacioacute i sostenibilitat de lrsquoAdministracioacute localraquo en Quaderns de dret local 121-138

Siacutendic (2015) Informe sobre la igualtat drsquooportunitats a lrsquoeducacioacute infan-til (0-3) Recuperat a httpwwwsindiccatsiteunitFiles3904Infor-me20escolaritzacio200_320anys_OKpdf

Relacioacute de colmiddotlaboracionsSusanna Araacutenega

bull Rauumll Manzano

bull Albert Quintana

bull Jordi Plana

bull Bernat Albaigegraves

bull Lluiacutes Carol

bull Txuacutes Morata

bull Geneacute Gordoacute

bull Jaume Vinyals

bull Carme Meleacutendez

bull David Ricard

El lleure un espai educatiu privilegiat

Sogravenia Roig i Txus Morata

5

187

Quegrave eacutes el lleure educatiu

El lleure com a dret reconegut

Catalunya es fa ressograve i incorpora les recomanacions de la Declaracioacute dels Drets Humans (art 24) i la Convencioacute dels Drets dels Infants (art 31) Del lleure com a dret reconegut es parla a lrsquoEstatut drsquoAutonomia de Catalunya de 2006 (art 443) la Llei drsquoeducacioacute de Catalunya de 2009 (art 39 i 41) la Llei de drets i oportunitats en la infagravencia i lrsquoadolescegravencia de 2010 (art 13 57 i 58) o la de Llei de serveis socials de 2007 que tambeacute preveu dispo-sitius drsquoactuacioacute i proteccioacute dins lrsquoagravembit del lleure amb relacioacute als infants i adolescents en risc social

En aquesta liacutenia lrsquoinforme relacionat amb el lleure educatiu emegraves pel Siacutendic de Greuges (2014 6) assenyala que el Pacte per a la infagravencia a Ca-ta lunya (2013) prioritza la promocioacute de la participacioacute dels infants i els adolescents en lrsquoagravembit del lleure en igualtat drsquooportunitats dins i fora de lrsquoentorn escolar i demana que la responsabilitat envers aquest proceacutes educatiu sigui compartida pels diversos agents Drsquoaltra banda el futur Pla Nacional de Drets Humans de Catalunya srsquoenfoca en el dret de lrsquoeducacioacute incloent-hi el lleure educatiu i per aixograve caldragrave conegraveixer quines propostes de millora es ma terialitzen tant si tenen a veure amb el desplegament


normatiu relacionat amb les condicions drsquoigualtat drsquooportunitats o la cre-acioacute dels ajuts econogravemics per fomentar lrsquoacceacutes dels infants i adolescents a les activitats complementagraveries i extraescolars des del paradigma inclu-siu entre drsquoaltres Tambeacute lrsquoinforme de la UNESCO (2015) ajuda a repensar lrsquoeducacioacute com un beacute comuacute que garanteix la universalitzacioacute drsquoacceacutes en igualtat drsquooportunitats i ofereix propostes educatives inclusives a partir de la implicacioacute de tots els agents socials i educatius des drsquouna responsa-bilitat compartida

En tot cas actualment les administracions puacutebliques es troben amb difi-cultats per respondre a aquest propogravesit drsquouna manera proporcionada a les ne cessitats actuals i ajustada davant les desigualtats territorials per aixograve el lideratge del teixit associatiu i del tercer sector al llarg del temps ha estat transcendental i a hores drsquoara es manteacute com una peccedila angular

El lleure com a espai educatiu

Fruit de la reflexioacute i la pragravectica pedagogravegica es mostra el valor del lleure com un espai privilegiat per a lrsquoexperimentacioacute la construccioacute drsquoaprenen-tatges significatius per a la vida la vinculacioacute interpersonal i la relacioacute compromesa i responsable amb lrsquoentorn En paralmiddotlel ha esdevingut tam-beacute un factor clau en la generacioacute comunitagraveria drsquooportunitats educatives laquoenraquo la diversitat i laquoperraquo a la igualtat drsquooportunitats

El lleure permet empoderar els infants adolescents i joves perquegrave faci-lita el des en volupament de competegravencies per a la vida els ajuda a desen-volupar el seu sentiment de pertinenccedila impulsa la seva incorporacioacute a la vida comunitagraveria i associativa alhora que els encoratja a assumir com-promisos ciacutevics socials i mediambientals De fet tal com assenyala Edu-cacioacute 360 a Competegravencies per a la vida en el lleure educatiu (2019) incideix en les 7 macrocompetegravencies transversals proposades per la UNESCO en el marc de lrsquoAgenda 2030 lrsquoaprenentatge al llarg de la vida lrsquoautogestioacute lrsquouacutes interactiu de diverses eines i recursos la interaccioacute amb altres la


interaccioacute amb el moacuten la transdisciplinarietat i la multialfabetitzacioacute Per exemple en el cas dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya es desenvolupen projectes en petit grup amb lrsquoobjectiu de tenir autonomia responsabilitat organitzacioacute i autogestioacute progravepia Per la banda dels Cen-tres Juvenils Don Bosco es desenvolupen projectes on cal activar la cons-ciegravencia criacutetica la solidaritat i el com promiacutes per a la construccioacute drsquouna societat justa i democragravetica per exemple davant la violegravencia de gegravenere o lrsquoacollida de persones refugiades En el cas dels esplais les activitats inclouen el consum responsable i sostenible les decisions es prenen en assemblea perquegrave trobin respostes a problemes grupals o fins i tot en al-gun cas es lideren activitats drsquoaprenentatge servei

Aixiacute doncs cal potenciar el lleure en el marc de les entitats no lucratives que contribueix a laquoaprendre a eacutesser fer i conviure en el moacutenraquo (Ruiz de Gauna 2012) identificar-lo com una plataforma que fomenta els valors democragravetics i el reconeixement del dret de participacioacute (Soler 2019) i percebrersquol com un element clau en la dinamitzacioacute i lrsquoactivacioacute de la comunitat (Morata i Garreta 2012)

El trets definitoris

La Direccioacute General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (DGJ) defineix al seu web lrsquoeducacioacute en el lleure com

el conjunt drsquoiniciatives moviments i experiegravencies que es realitzen en el

temps lliure drsquoinfants i joves amb una intencionalitat pedagogravegica fora

del curriacuteculum escolar i de lrsquoagravembit familiar

Per la seva banda el Siacutendic de Greuges (2014 6) fa referegravencia al lleure educatiu com


Des drsquoaquesta perspectiva destaquem dos aspectes que ens ajuden a con-textualitzar aquest agravembit educatiu concretament

1 Lrsquoassociacionisme educatiu el qual es desenvolupa especialment en els agrupaments escoltes i en els esplais conviu amb serveis de lleure promoguts per entitats empreses o administracions puacutebli-ques i tot plegat forma un teixit que teacute com a protagonistes els in-fants i els adolescents i la seva educacioacute en el temps lliure

2 Les activitats i els projectes de lleure educatiu soacuten cada cop meacutes va-ri ats i diversos Dues tendegravencies ens ho mostren (Armengol 2012 p 66)a) Una primera amb relacioacute a com el lleure educatiu segueix actu-

ant de forma activa i compromesa dins dels Moviments i lrsquoasso-ciacionisme educatiu (esplais i agrupaments escoltes)

b) Una segona tendegravencia que mostra tambeacute el desenvolupament intens drsquoactivitats de lleure educatiu concretament activitats de vacances per als infants i joves lrsquooferta extraescolar drsquoactivitats no curriculars (esportives i artiacutestiques) accions de les seccions infantil drsquoentitats culturals o esportives i lrsquooferta drsquoequi paments per al lleure (com soacuten les biblioteques infantils les ludoteques els espais de joc entre altres) que constitueixen totes elles tam-beacute com les anteriors espais educatius amb grans possibilitats formatives

Tenint en compte lrsquoamplitud de propostes i activitats amb intencionalitat educativa que es desenvolupen en lrsquoagravembit del lleure educatiu tal com srsquoha mostrat en les dues tendegravencies presentades mdashMoviments i lrsquoassocia-

el conjunt de les activitats organitzades i adreccedilades als infants i als

ado lescents o joves amb finalitat luacutedica i educativa ja sigui de manera

complementagraveria a les organitzades pels centres escolars o quan es

tracti drsquoactivitats drsquoeducacioacute en el lleure desenvolupades des de diver-

sos models organitzatius i enfocaments institucionals


cionisme educatiu i activitats de vacances oferta extraescolar drsquoactivitats no curriculars accions de les seccions infantils drsquoentitats culturals o es-portives i oferta drsquoequipaments per al lleuremdash i partint del fet que totes elles soacuten significatives per al desenvolupament integral dels infants i jo-ves en aquest document ens centrarem especialment a considerar i mos-trar cinc tipologies drsquoactivitats que per la seva trajectograveria pedagogravegica soacuten drsquoespecial rellevagravencia esplais i agrupaments escoltes activitats de vacan-ces ludoteques extraescolars i complementagraveries dins el centre educatiu i servei drsquointervencioacute socioeducativa no residencial i centre obert

Finalment destaquem algunes caracteriacutestiques que ens permeten con-ceptualitzar el lleure educatiu des de la perspectiva de lrsquoEducacioacute 360 i a partir del qual presentem les diverses informacions que configuren aquest document

bull Soacuten propostes amb intencionalitat educativa i amb una clara finali-tat luacutedica i de desenvolupament cultural que es porten a terme per part drsquouna comunitat educativa formada per monitorsores i educa-dors animadors socioculturals i en alguns casos les mateixes famiacutelies

bull Les activitats es duen a terme fora del temps drsquoactivitats obliga tograve ries i per tant tenen una component important de llibertat (adhesioacute) i de voluntarietat Es desenvolupen en el marc drsquoiniciatives pedagogravegi-ques i socioculturals que tenen un enfocament integral i relacional

bull Els nens i adolescents tenen un rol central en les activitats no soacuten consumidors sinoacute que participen activament en la definicioacute exe-cucioacute i avaluacioacute de manera que sersquon senten protagonistes

bull Lrsquoeix de treball eacutes el grup i la quotidianitat sobre els quals srsquointerac-tua sense oblidar tambeacute lrsquoatencioacute individualitzada

bull Es promou la participacioacute dels infants adolescents i joves tant dins de la progravepia entitat com del barri o poble la qual cosa genera apre-nentatges sobre com implicar-se i relacionar-se per a la presa de de-cisions compartides i per a la dinamitzacioacute sociocultural del territori

bull Les ofertes aixiacute com els agents que hi intervenen soacuten cada vegada meacutes variats i cobreixen espais educatius i socioculturals diversos


Qui en forma part

Finalitzada la Guerra Civil espanyola un nombroacutes grup de persones que havien participat en les activitats que srsquoorganitzaven abans del seu inici es comencen a organitzar per buscar vies per recuperar-les En moltes ocasions aquestes foacutermules passaven per la clandestinitat o beacute per buscar les bretxes deixades pel regravegim franquista Les cologravenies drsquoestiu soacuten un tret distintiu de Catalunya i un patrimoni cultural reconegut que disposa drsquoun recorregut de meacutes de 125 anys

Entre els anys 1967 i 1970 es creen els primers centres drsquoesplai a Catalu-nya portats a terme pels equips drsquoeducadors (monitorses) que durant lrsquoestiu realitzaven les tandes de cologravenies Aquestes entitats neixen amb una marcada vinculacioacute a la parrogravequia al barri io al municipi Tambeacute lrsquoactivitat dels agrupaments escoltes es va anar consolidant al llarg dels primers vint anys de dictadura com a espais drsquoautogestioacute drsquoactivitats per als joves El valor social i cultural de la xarxa associativa es va configurar a partir de ser considerats espais de trobada lliures i gratuiumlts educatius de millora de la qualitat de vida per a la infagravencia de participacioacute ciutada-na de cohesioacute social de defensa dels drets de la infagravencia i la joventut de promocioacute sociocultural i drsquoinnovacioacute pedagogravegica

A partir drsquoaquest moment es van desenvolupant noves formes de lleure per als infants i joves que volen donar resposta a les necessitats de les famiacutelies i als interessos dels mateixos protagonistes (Armengol 2012 Trilla 2012)

Les diverses tipologies de serveis i activitats que configuren el lleure edu-catiu soacuten prestades per 4 espais titulars impulsors o (tipologies drsquoenti-tatsinstitucions) concretament associacionisme juvenil empreses del sector privat tercer sector i administracions puacutebliques Al llarg drsquoaquest apartat doncs srsquoofereix una panoragravemica general relacionada amb les plataformes que impulsen i generen un lleure educatiu de qualitat Dimensionar i definir el grau de desenvolupament del lleure educatiu a Catalunya es quelcom complex Per aquest motiu conjuntament amb


dades de caragravecter secundari srsquoaporten en aquest apartat informacions i reflexions facilitades per professionals i responsables vinculats a lrsquoagravembit de les administracions puacutebliques (Departament drsquoEducacioacute Direccioacute Ge-neral de Joventut Agraverea de ludoteques) al sector privat i empresarial (Acellec ACCAC) al teixit associatiu i al tercer sector (Fundacioacute Pere Tar-reacutes Fedaia Dincat) En aquest context srsquoaporten alguns elements carac-teritzadors dels quatre espais titulars impulsors del lleure educatiu

Associacionisme juvenil

Les entitats juvenils soacuten espais de creixement personal de compromiacutes drsquoaprenentatges per a infants i joves que es basen en principis demo-cragravetics i solidaris soacuten generadors de canvi social espais formats i liderats per persones joves on es genera debat posicionament sobre temes molt diversos i on es plantegen projectes propis Entitats que soacuten clau en la definicioacute de poliacutetiques puacutebliques que afecten els joves Esdevenen trans-missores i altaveu de les necessitats i reivindicacions de les persones jo-ves Per la seva proximitat als joves i al territori poden fer de pont amb els joves no associats i es caracteritzen per una voluntat clara de participacioacute comunitagraveria (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya 2019)

Podem classificar les entitats i associacions juvenils en

bull Entitats de primer nivell entitats de base que normalment actuen en lrsquoagravembit local Soacuten entitats que tenen en compte el treball per transformar la realitat i per aixograve acostumen a treballar de la magrave drsquoaltres entitats del seu sector En el moacuten associatiu el treball en xarxa permet teixir dinagravemiques compartir recursos de manera que srsquoesteacuten la seva accioacute Aquest treball entre esplais i agrupaments eacutes portat a terme principalment a traveacutes del que srsquoanomenen entitats de segon nivell Tal com es defineix a la guia La participacioacute jove aquestes soacuten organitzacions formades per entitats de base que comparteixen finalitats o ideari


bull Entitats de segon nivell soacuten plataformes o agrupacions drsquoentitats que comparteixen objectius ideari o projecte Distingim entre fede-racions drsquoentitats (agrupacioacute per projecte) o plataformes i consells de joventut (agrupacioacute per territori) A Catalunya existeixen 10 mo-viments i federacions que agrupen les entitats de lleure educatiu que disposen de meacutes de 60 anys de trajectograveria educativa

Quant als aspectes organitzatius i de gestioacute el seu nivell drsquoautonomia eacutes divers Les entitats estableixen relacions diverses amb les administra-cions locals (cessioacute drsquoespai beques ajuts) i soacuten perceptores de subvenci-ons per part de lrsquoadministracioacute puacuteblica tot i aixograve el pes econogravemic recau en els ingressos relacionats amb les progravepies fonts de financcedilament Pel que fa al local o les instalmiddotlacions de lrsquoentitat segons dades de la diagnosi drsquoentitats relacionada amb la ciutat de Barcelona (2018) sembla que habi-tualment es tracta drsquouna cessioacute conveniada amb lrsquoesgleacutesia catogravelica les escoles puacutebliques o lrsquoajuntament Srsquoobserva tambeacute que la majoria de les or-ganitzacions independentment de la seva magnitud pretenen la parti-cipacioacute universal amb relacioacute a la poblacioacute destinatagraveria dels seus serveis i amb aquest propogravesit estableixen fons solidaris o adapten el seu funcio-nament com ara la Coordinacioacute Rural de Catalunya (CRUC) o lrsquoAssocia-cioacute de Casals i Grups de Joves de Catalunya entre drsquoaltres Si beacute algunes entitats soacuten del tot autogravenomes drsquoaltres necessiten el suport de fundaci-ons i cooperatives com ara els Serveis de Cologravenies i Vacances de la Coor-dinacioacute Catalana de Cologravenies Casals i Clubs drsquoEsplai (CCCCCE) INCOOP

Empreses del sector privat

Pel que fa al sector privat es tracta drsquoempreses i organitzacions amb una aposta clara pel lleure educatiu i la cultura de proximitat que opten per exemple per la promocioacute i la defensa de les cologravenies i els casals drsquoestiu i a meacutes es mantenen proactives a lrsquohora de generar noves opcions Actu-alment donen resposta als espais drsquoacollida i permanegravencia en les escoles a la programacioacute de migdia vinculada al menjador escolar a les activitats


extraescolars dins els centres educatius als patis oberts a les cologravenies escolars o als casals en periacuteodes de vacances entre drsquoaltres En aquest context segueix obert el debat relacionat amb lrsquoequilibri entre la finalitat pedagogravegica i la logravegica comercial vinculada al mercat i com evitar el perill drsquoetiquetar el lleure educatiu com un producte de consum especialment en el cas de les empreses multiserveis

Tot i lrsquoaugment progressiu i constant del sector privat pel que fa als ser-veis de lleure educatiu i sociocultural a Catalunya sersquon fa difiacutecil la des-cripcioacute en termes quantitatius davant la manca de dades globals Segons les dades recollides es constata que els darrers 15 anys srsquoha donat una important transformacioacute del sector que ha comportat la diversificacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats per tal de donar resposta als canvis socioeconogravemics i estructurals

En aquest sector les organitzacions referents del lleure educatiu dins el vector empresarial soacuten lrsquoAssociacioacute de Cases de Cologravenies i Albergs de Ca-talunya (ACCAC) i lrsquoAssociacioacute Catalana drsquoEmpreses de Lleure lrsquoEduca-cioacute i la Cultura (Acellec) i la Confederacioacute drsquoIniciativa social que recull les entitats no lucratives

La dimensioacute de les empreses dedicades al lleure educatiu eacutes massa gran per poder oferir una anagravelisi en el marc drsquoaquest apartat de primer perquegrave no hi ha a lrsquoabast dades definitives i contrastades que permetin una foto-grafia general i en segon lloc perquegrave el propogravesit de lrsquoEducacioacute 360 eacutes molt meacutes acotat (vegeu el Gragravefic 1)

Pel que fa a dades aproximades segons els agents clau la facturacioacute glo-bal del sector empresarial eacutes de 420000000 euros i disposa drsquoun total de 26000 treballadorsores En tot cas el protagonisme dins el mercat eacutes compartit per les empreses associades a lrsquoAcellec (29 ) la petita i mitjana empresa no associada (27 ) les grans empreses multiserveis (24 ) i les entitats del tercer sector (20 ) tal com es recull en el Gragravefic 1 A tall drsquoexemple en el cas de lrsquoAcellec la part de facturacioacute meacutes important


pertany al sector educatiu (46 ) majoritagraveriament amb relacioacute als serveis de menjador escolar extraescolars i drsquoaltres com casals i projectes pe-dagogravegics diversos Drsquoaltra banda tambeacute hi ha una part de facturacioacute re la cionada amb els serveis de cologravenies escolars (17 ) i a les activitats vinculades a les cologravenies de vacances La resta de facturacioacute correspon a lrsquoagravembit de la cultura de proximitat (36 ) Pel que fa a la seva interconne-xioacute les entitats es troben vinculades a la Confederacioacute i la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya

LrsquoAssociacioacute de Cases de Cologravenies i Albergs de Catalunya (ACCAC) teacute asso-ciades 85 instalmiddotlacions amb diferents capacitats i distribuiumldes pel territo-ri catalagrave (el Vallegraves Oriental (1776 ) La Garrotxa (824 ) Osona (706 ) lrsquoAlt Empordagrave (706 ) el Berguedagrave (588 ) i el Solsonegraves (588 ) Per con-tra les comarques amb una uacutenica instalmiddotlacioacute soacuten lrsquoAlt Urgell el Baix Penedegraves el Montsiagrave la Ribera de lrsquoEbre la Segarra i el Tarragonegraves En tot cas hi ha constagravencia que algunes fundacions dedicades al lleure educa-tiu i altres entitats vinculades inicialment a les parrogravequies tambeacute tenen instalmiddotlacions i hi soacuten presents i donen cobertura a la totalitat del territo-ri de Catalunya

GRAgraveFIC 1

Actors i facturacioacute de les empreses del sector privat del lleure educatiu

Font elaboracioacute progravepia segons dades aportades per lrsquoACELLEC gener de 2019

29thinsp20thinsp

24thinsp

27thinsp

Empreses associades a ACELLEC

Petita i mitjana empresa no associada

Grans empreses multiserveis

Entitats tercer sector


En paralmiddotlel lrsquoAcellec assenyala que la concentracioacute de les empreses sograve-cies es troba majoritagraveriament a lrsquoentorn metropolitagrave de Barcelona Tot i aixograve es fan esforccedilos per ser presents a territoris com ara les terres de lrsquoEbre la Catalunya central o Lleida Segons dades de la seva Memograveria Anual de 2018 lrsquoactivitat es va traduir a 19000 contractacions laborals anuals i 8000 llocs de treball estables de mitjana LrsquoAcellec teacute associades empreses pioneres com ara la Rosa dels Vents Eix Estels i English Sum-mer encara que tambeacute hi ha lrsquoempresa petita on lrsquoemprenedor fa un tre-ball de proximitat i molt arrelat al territori I algunes cooperatives que es troben vinculades al tercer sector a la vegada tambeacute es vinculen a lrsquoAce-llec Els agents clau observen que el volum meacutes important de lrsquoactivitat econogravemica correspon als serveis de menjador escolar producte que ten-deix a lrsquoaugment i a la gestioacute de lrsquoespai migdia i les activitats extraesco-lars dins el mateix centre educatiu

Tot i que lrsquoAcellec colmiddotlabora i participa en el treball en xarxa fa meacutes de 30 anys els agents clau valoren que no es teacute prou present el sector privat a lrsquohora de crear sinergies i construir escenaris compartits o innovadors perquegrave hi ha un protagonisme meacutes evidenciat per part de les entitats del tercer sector o les empreses de multiserveis

Tercer sector

El tercer sector estagrave constituiumlt per entitats socials amb diversitat de for-mes juriacutediques associacions fundacions cooperatives drsquoiniciativa so-cial que actuen en lrsquoatencioacute i la defensa dels drets socials de la infagravencia i famiacutelia

Hi ha organitzacions que pel seu impacte social i educatiu han fet un pas endavant i formen part del tercer sector de Catalunya fent possible que el lleure educatiu vagi desplegant nous escenaris i assumeixi nous reptes Com per exemple la Fundacioacute Pere Tarreacutes (FPT) que gestiona programes adreccedilats a infants i adolescents amb la finalitat de promoure


lrsquoeducacioacute en el lleure i lrsquoeducacioacute ambiental i es dedica a la promocioacute del voluntariat i a la millora de la intervencioacute social i lrsquoenfortiment del teixit associatiu Ofereix una agravemplia oferta drsquoactivitats drsquoestiu que inclou ca-sals cologravenies campaments rutes i estades linguumliacutestiques la gran majoria a traveacutes dels seus centres drsquoesplai federats Com a entitat de lleure meacutes gran de Catalunya tambeacute ofereix beques perquegrave els infants de famiacutelies en situacioacute de vulnerabilitat social puguin gaudir dels casals drsquoestiu o drsquouns dies de cologravenies

En aquesta mateixa liacutenia la Fundacioacute de lrsquoEsplai (Fundesplai) gestiona un ventall variat de programes i activitats en lrsquoagraverea drsquoinfagravencia com casals cologravenies campaments camps de treball i vacances en famiacutelia activitats tambeacute de suport a la integracioacute de lideratge juvenil per lrsquoAprenentatge Servei (APS) entre drsquoaltres Aquesta entitat dins de les seves accions mo-bilitza la societat per aconseguir fons per atorgar beques a infants en si-tuacioacute de vulnerabilitat social

Aixiacute mateix Minyons Escoltes i Guies de Catalunya mitjanccedilant la seva activitat des dels agrupaments drsquoarreu del territori catalagrave organitzen els seus propis campaments drsquoestiu per a tots els grups drsquoedat en diferents llocs de Catalunya lrsquoEstat espanyol o del moacuten Aquests campaments soacuten la culminacioacute del curs escolta que els agrupaments desenvolupen cada dissabte al cau Molts drsquoells obren places de campaments a nous infants i joves que srsquoanimen a descobrir lrsquoescoltisme

Segons dades recollides al Barogravemetre del Tercer Sector Social Edicioacute 2018 el 213 de les entitats del tercer sector (una de cada cinc) tenen com a agravembit drsquointervencioacute principal lrsquoeducacioacute en el lleure

En paralmiddotlel el desplegament de les entitats organitzadores dins el paiacutes eacutes divers i plural i es fa complementari de manera desigual a escala territo-rial Per exemple Barcelona disposa de la totalitat de les entitats amb meacutes trajectograveria i pes en el lleure educatiu Pel que fa a Girona a meacutes srsquohi suma per exemple Creu Roja Joventut i Dincat Perograve tambeacute hi ha entitats


amb un funcionament meacutes especiacutefic com la CRUC que es troba activa nomeacutes a la Catalunya Central i assumeix el lideratge al Solsonegraves

Finalment amb relacioacute a les instalmiddotlacions juvenils gestionades per enti-tats les dades recollides a lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) mos-tren un total de 536 equipaments diferents com ara els albergs de joventut (4795 ) i les cases de cologravenies (4104 ) els campaments juve-nils les granges escola i les aules de natura El repartiment dins el terri-tori eacutes peculiar segons la tipologia de lrsquoequipament per exemple al Barcelonegraves nomeacutes hi ha albergs juvenils i les cases de cologravenies soacuten meacutes presents al Pallars Jussagrave

Administracions puacutebliques

La Convencioacute sobre els Drets de lrsquoInfant de 1989 estableix que la persona menor drsquoedat malgrat trobar-se encara en proceacutes de desenvolupament eacutes un subjecte titular de drets i no tan sols de drets passius eacutes a dir de prestacions per part dels adults sinoacute tambeacute com afirmen Ravetllat i Sa-nabria (2016) de drets actius com ara la llibertat de consciegravencia pensa-ment religioacute la llibertat drsquoexpressioacute i informacioacute la llibertat drsquoassociacioacute o el dret a ser escoltat en tot allograve que li pugui afectar de manera directa o indirecta (Morata 2017) Aixiacute mateix la Convencioacute reconeix el joc el lleu-re i la participacioacute en activitats culturals artiacutestiques i drsquoesplai com un dret dels infants i adolescents Des drsquoaquesta perspectiva les activitats de lleure educatiu ofereixen als infants oportunitats vitals per al seu des-envolupament personal i social i soacuten un espai drsquoaprenentatge de ciuta-dania i participacioacute social

Malgrat el reconeixement de la rellevagravencia de lrsquoeducacioacute en el lleure pel des envolupament dels infants aquesta continua sense ser una prioritat per a les poliacutetiques puacutebliques Tal com recollia lrsquoinforme del Siacutendic de Greu-ges sobre el dret al lleure educatiu i a les sortides i cologravenies es colars (2014) des de les administracions puacutebliques no srsquoestagrave garantint suficientment


lrsquoexercici drsquoaquest dret drsquoinfants i adolescents Un dret que encara depegraven excessivament dels recursos propis de les famiacutelies i per tant els infants de famiacutelies meacutes desafavorides en poden quedar exclosos En el seu informe del 2018 el Siacutendic destaca que les mancances pel que fa a lrsquoAdministracioacute educativa no han millorat Les liacutenies de financcedilament de lrsquoeducacioacute en ho rari no lectiu existents durant els anys previs a les restriccions pressu-postagraveries no srsquohan recuperat (vegeu la Taula 1) Pel que fa a les administra-cions locals cal destacar la iniciativa drsquoEducacioacute 360-Educacioacute a temps complet en quegrave la Diputacioacute de Barcelona juntament amb la Fundacioacute Jaume Bofill i la Federacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica pro-posa una estrategravegia per sumar esforccedilos i impulsar lrsquoeducacioacute a temps com-plet a Catalunya Aixiacute mateix les dades recollides al Barogravemetre drsquoinfagravencia i famiacutelia (2014) realitzat per lrsquoInstitut Infagravencia i Moacuten Urbagrave ilmiddotlustren aques-ta desigualtat drsquooportunitats educatives fora lrsquoescola un 20 dels nens i nenes de Barcelona que viuen en barris de rendes meacutes baixes no poden fer regularment activitats de lleure mentre que als barris de rendes meacutes altes el percentatge eacutes drsquoun 4 Pel que fa als ajuts i les beques destinades a la inclusioacute drsquoinfants en risc o situacioacute drsquoexclusioacute social a les activitats drsquoeducacioacute en el lleure continuen meacutes o menys estables

TAULA 1Evolucioacute de les subvencions (en milions drsquoeuros) al lleure educatiu (20102018)

DIRECCIOacute GENERAL DE JOVENTUT 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018


35 34 32 3 35 37 4 46 46

DIRECCIOacute GENERAL DrsquoACCIOacute CIacuteVICA I COMUNITAgraveRIA

2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018


18 18 14 13 13 14 09 04 04

gt gt gt


DEPARTAMENT DrsquoENSENYAMENT

20092010

20102011

20112012

20122013

20132014

20142015

20152016

20162017

20172018


1 08 0 0 0 0 0 0 0

Subvencions a les AMPA per a activitats extraes colars

18 23 0 0 0 0 0 0 0

SECRETARIA GENERAL DE LrsquoESPORT 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

Esport federat clubs 61 24 ndash 1 06 07 07 0 06

Esport federat federa cions 160 135 123 58 6 64 66 83 86

Esport federat Unioacute de Federacions Esportives (subvencioacute ordinagraveria)

21 14 07 08 08 09 09 13 03

Esport escolar impacte ndash 12 ndash 08 07 08 09 0 1

Esport escolar consells esportius 45 38 34 24 3 32 35 4 43

Esport escolar Unioacute de consells esportius (sub vencioacute ordinagraveria)

ndash 02 ndash 03 01 04 03 05 05

Esport escolar Pla catalagrave drsquoesport a lrsquoescola

33 ndash 30 ndash ndash ndash ndash ndash ndash

Esport universitari cam pionats universitaris de Catalunya

008 006 005 005 008 012 01 01 01

Condicionament drsquoequipaments esportius (ajuntaments etc)

ndash ndash ndash ndash 16 14 ndash ndash ndash

Les dades corresponents al Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies soacuten provisionals ja que srsquoestagrave pendent de lrsquoaprovacioacute de la resolucioacute definitiva de la convocatograveria de subvencions per als anys 2017 i 2018Font Siacutendic de Greuges 2018 Direccioacute General de Joventut Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comu-nitagraveria Departament drsquoEnsenyament i Secretaria General de lrsquoEsport


Entre administracions puacutebliques tot i haver-hi contacte no existeixen espais de coordinacioacute suficients segons els agents clau En tot cas la DGJ es coordina amb els consells comarcals perquegrave hi ha delegades com-petegravencies en mategraveria de seguiment de les activitats dins el territori i tam-beacute de les instalmiddotlacions

Segons les dades obertes del Cens de la DGJ a finals de desembre de 2018 els ajuntaments soacuten presents com a promotors en la majoria de les co-marques del territori catalagrave tret del Solsonegraves la Segarra o el Pla de lrsquoEs-tany Drsquoaltra banda la presegravencia dels consells comarcals com a promotors eacutes minoritagraveria i es troba vinculada a territoris com lrsquoAlt Empordagrave les Garrigues el Moianegraves la Segarra o el Ripollegraves En tot cas amb relacioacute a les notificacions vinculades a les diferents entitats promotores del lleure educatiu les comarques que registren meacutes entrades soacuten el Barcelonegraves (3884 ) el Vallegraves Occidental (1158 ) i el Baix Llobregat (1013 )

Finalment pel que fa a les activitats que aquests quatre espais titulars impulsors porten a terme en el marc del lleure educatiu al nostre paiacutes cal assenyalar que corresponen fonamentalment a cinc tipologies

1 Activitats dels caps de setmana dels esplais i agrupaments escoltes2 Activitats de vacances 3 Activitats extraescolars i complementagraveries dins lrsquoescola4 Ludoteques5 Centres Oberts - Serveis Intervencioacute Socioeducativa (SIS)

Aquestes activitats es descriuen de forma meacutes precisa a la Taula 2 on es correlacionen amb els titulars impulsors


TAULA 2Descripcioacute activitats de lleure educatiu

ACTIVITAT DESCRIPCIOacute QUI

Activitats dels caps de setmana esplais i agrupaments escoltes

Durant el curs meacutes de 750 centres drsquoesplai i agrupaments escoltes distribuiumlts per tot Catalunya fan activitats drsquoeducacioacute en el lleure amb lrsquoobjectiu drsquoacompanyar els infants i joves en el seu desenvolupament com a persones



Casals estiu



puacutebliques

Activitats que funcionen durant el periacuteode de vacances escolars amb diferents modalitats i intensitats (matins matins i tardes dies alterns etc)

Cologravenies Campaments i rutes

Activitats residencials per a infants i adolescents dirigides per monitors en un lloc diferent al lloc drsquoorigen

Camps de treball

Activitats de voluntariat que consisteixen a realitzar projectes i serveis en una comunitat que acull el grup de joves Cada participant es compromet de manera individual o en grup i de forma desinteressada a participar en el treball proposat (ambiental social patrimonial arqueologravegic cultural) a canvi de la pernoctacioacute la manutencioacute i de poder gaudir drsquoactivitats de lleure educatiu


Acollida matinal


puacutebliques

La seva funcioacute consisteix a acollir els infants fins a lrsquoinici de la jornada escolar oferint un espai de custogravedia i drsquoentreteniment Espais que solen promoure les associacions de mares i pares drsquoalumnes i majoritagraveriament els gestionen empreses o associacions de serveis educatius i socioculturals

gt gt gt


(Activitats extraescolars i complementagraveries dins lrsquoescola)

Transport escolar


puacutebliques

Facilita el trajecte drsquoanada i tornada a lrsquoescola i garanteix la presegravencia drsquoun monitor dins de lrsquoautobuacutes que fa tambeacute la funcioacute de custogravedia dels infants i drsquoacompanyament durant el trajecte i les diferents parades

Menjador escolar

Eacutes el servei meacutes generalitzat garanteix el menjar del migdia de manera que els infants puguin quedar-se al centre escolar i esperar lrsquoinici de la jornada de tarda Espai de dues o tres hores en quegrave a part drsquoassegurar el dinar es fan les funcions de vigilagravencia del pati i si srsquoha concretat lrsquoencagraverrec srsquoofereixen tambeacute algunes activitats o tallers especiacutefics (contes canccedilons teatre etc)

Activitats complementagraveries

Conjunt de programes i serveis que srsquoofereixen als infants i adolescents acabada lrsquoactivitat escolar

Ludoteques

Equipaments especialitzats en el joc i la joguina dirigit per un equip estable de professionals (ludotecaris) amb un projecte educatiu especiacutefic



puacutebliques

Centres Oberts-SIS

Serveis preventius que donen resposta des del medi drsquoorigen a les necessitats dels infants i adolescents en situacions de risc i de les seves famiacutelies


bull Tercer sectorbull Administracions

puacutebliques

Font elaboracioacute progravepia a partir de Soler (2011) Torralba (2009) Puig i Trilla (1985)


Quegrave fan les entitats de lleure

Introduccioacute

En aquest apartat es presenten els principals recursos i serveis que con-figuren lrsquooferta de lleure educatiu esplais i agrupaments escoltes activi-tats de vacances ludoteques extraescolars i complementagraveries dins el centre educatiu i Servei drsquointervencioacute Socioeducativa no residencial i centre obert De cada un drsquoells srsquoaporten dades amb relacioacute a descripcioacute organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute acceacutes a les activitats i xarxa i coor-dinacioacute amb les administracions puacutebliques

Esplais i agrupaments escoltes

DescripcioacuteEls esplais i els agrupaments escoltes soacuten entitats educatives sense afany de lucre on infants adolescents i joves comparteixen el temps lliure amb altres companys i gaudeixen drsquouna educacioacute fonamentada en valors com la convivegravencia el respecte lrsquoesforccedil lrsquoapropament a la natura etc Soacuten entitats que treballen amb la voluntat de ser un servei per a la comunitat meacutes propera (famiacutelies parrogravequia escola barri poblacioacutehellip) amb lrsquoobjec-tiu drsquoeducar infants i joves per aconseguir que creixin com a persones des drsquouna perspectiva integral que teacute en compte el compromiacutes social amb lrsquoentorn En aquestes entitats els infants adolescents i joves soacuten protago-nistes del seu creixement personal de manera que esdevenen persones actives conscients i compromeses amb la societat

Els monitorsores i caps majoritagraveriament joves entre els 18 i 25 anys fan possible lrsquoaccioacute educativa dels esplais i agrupaments escoltes i des del voluntariat i amb el seu compromiacutes esdevenen referents positius per als infants i joves amb els quals comparteixen lrsquoexperiegravencia de lrsquoesplai


Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacuteAquesta tipologia de serveis es porta a terme mitjanccedilant processos edu-catius amb estabilitat i continuiumltat en el temps drsquoun any o drsquoun cicle for-matiu drsquoany rere any i no tant per lrsquoaccioacute puntual Una altra caracteriacutestica rellevant eacutes que gran part de la seva activitat es porta a terme en entorns naturals (excursions acampades cologravenies) pel seu potencial conviven-cial i educatiu (Armengol 2006 2012b) La temporalitzacioacute drsquoaquestes activitats respon a 2 tipus de dinagravemica

a) Les activitats que srsquoofereixen els dissabtes i caps de setmanab) Les activitats de vacances que majoritagraveriament es porten a terme a

lrsquoestiu o altres espais de vacances escolars i que es regulen sota el paraigua del Decret 2672016

En paralmiddotlel han sorgit i srsquohan desenvolupat les principals escoles de for-macioacute en lrsquoeducacioacute en lleure liderades per les entitats i organitzacions dels teixits associatius amb suport de la Generalitat de Catalunya Eacutes significatiu que algunes de les entitats hagin creat i consolidat gran part de les escoles de formacioacute per a monitorsores i directorsores de lleure i disposin de titulacions reconegudes per la Generalitat de Catalunya La DGJ teacute establerta com a liacutenia estrategravegica per a lrsquoany 2019 introduir millo-res en el sistema de pragravectiques dels alumnes dels cursos de monitora i de directora Algunes de les escoles soacuten Escola de lrsquoEsplai de Formacioacute Consultoria i Estudis de la Fundacioacute Pere Tarreacutes Fundesplai Aula drsquoEs-plai del Vallegraves Escola Almogagravevers de la Organizacioacuten Juvenil Espantildeola Escola de formacioacute dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya Escola de lrsquoassociacioacute Mirall o Escola Forca dels Escoltes Catalans Durant el curs meacutes de 750 centres drsquoesplai i agrupaments escoltes distribuiumlts per tot Catalunya fan activitats drsquoeducacioacute en el lleure amb lrsquoobjectiu drsquoacompa-nyar infants i joves en el seu desenvolupament com a persones

Algunes dades relacionades amb les activitats de dissabte i cap de setma-na segons informacioacute extreta dels informes de primavera 2018 i 2019 de la Direccioacute General de Joventut (DGJ) el 2018 un total de 735 activitats


han estat organitzades per entitats i associacions drsquoeducacioacute en el lleure dada que representa el 83 del total drsquoactivitats notificades (887) i el 2019 han estat 784 activitats eacutes a dir un 84 del total drsquoactivitats notifi-cades (933) Drsquoaltra banda segons lrsquoInforme Anual de 2017 de la DGJ lrsquoen-titat que lidera lrsquooferta drsquoactivitats eacutes la Fundacioacute Pere Tarreacutes (366927 infants) seguida de Fundesplai (270787 infants) i finalment Minyons Escoltes (129916 infants)

Activitats educativesEls esplais i agrupaments escoltes desenvolupen activitats amb criteris expliacutecitament educatius i orientats a lrsquoeducacioacute integral dels infants i jo-ves des de plantejaments generalistes (educacioacute en valors aprenentatge de la participacioacute educacioacute ambiental entre drsquoaltres) pel que fa a les di-mensions a treballar i els continguts i activitats que proposen soacuten tambeacute activitats que es desenvolupen amb la presegravencia drsquoeducadors que acom-panyen els processos de treball educatiu de caragravecter estable i continuat Els aspectes relacionals tenen un paper altament significatiu i on les re-lacions interpersonals intragrupals i intergrupals hi tenen un paper des-tacat Soacuten tambeacute espais on la participacioacute (institucional i social) estagrave molt present aixiacute com tambeacute es dona una alta regulacioacute de la vida colmiddotlectiva Els projectes i les activitats que srsquohi desenvolupen cerquen una implica-cioacute personal en la institucioacute i en la comunitat (Armengol 2006 2012b)

Participacioacute en les activitatsEs detecta que les principals entitats han tingut un creixement positiu i segueixen la tendegravencia drsquoanar en augment Per exemple en el cas dels Minyons Escoltes i Guies de Catalunya srsquoha crescut de 9182 participants de lrsquoany 2011 a 15000 infants lrsquoany 2017 i de 140 a 150 centres amb un increment tambeacute de monitors i caps passant de 2388 a 3000 persones voluntagraveries Drsquoaltra banda la Federacioacute de Centres Juvenils Don Bosco de Catalunya informa que la seva actuacioacute al llarg del 2017 ha tingut re-lacioacute amb diversos programes


bull Promocioacute de la infagravencia en esplais amb un total de 281 volunta-ris 1588 infants i joves 11 esplais i centres juvenils 1007 infants en dissabte 285 participants en divendres 812 infants en caps de setmana

bull Educacioacute en valors per la inclusioacute social en centres juvenils amb 403 joves 122 vinculats a espais joves i 355 participants en activitats drsquoestiu Tambeacute en el cas de les fundacions o entitats meacutes grans es constata aquest creixement per exemple en el cas de la FPT en el marc de lrsquoaccioacute educativa i social lrsquoany 2017 hi han participat 22975 infants i joves repartits en 199 centres drsquoesplai i amb el suport de 4240 monitorsores voluntagraveries Pel que fa a la CRUC segons infor-macioacute del seu web ha ategraves lrsquoany 2018 meacutes de 300 joves de Catalunya i drsquoEuropa i actualment en teacute associades 12 entitats amb una par-ticipacioacute que ratlla el miler drsquousuaris anualment encara que no srsquoespecifica quina part proporcional es troba relacionada amb les dades del lleure educatiu

Segons les dades de la DGJ al llarg del curs 2017-2018 si beacute les activitats van ser implementades principalment per 17 entitats el nombre de parti-cipants teacute un protagonisme meacutes marcat en el cas de la CCCCCE (3521 ) i de la Federacioacute Catalana de lrsquoEsplai (2354 ) En paralmiddotlel lrsquoInforme Anual de 2018 de la DGJ assenyala que amb relacioacute als infants i joves participants la presegravencia drsquohomes eacutes una mica meacutes pronunciada (5043 ) Tanmateix les dades obertes del Cens amb relacioacute a les ac-tivitats de setembre a maig indiquen que les dones representen una lleugera majoria en el moacuten de lrsquoesplai per exemple a la Federacioacute Catala-na de lrsquoEsplai (5188 ) i la CCCCCE (5110 ) i la tendegravencia srsquoinverteix en el moacuten de lrsquoescoltisme com per exemple el cas de lrsquoAccioacute Escolta de Ca-talunya i els Minyons Escoltes i Guies de Sant Jordi

Amb relacioacute a les edats srsquoobserva forccedila continuiumltat i equilibri en la parti-cipacioacute entre els 5 i els 15 anys tot i que en algun moment hi ha una pre-segravencia meacutes pronunciada per part dels grups de 12-15 anys A partir drsquoaquella edat la participacioacute en comenccedila a disminuir Mitjanccedilant una


seleccioacute progravepia de les dades obertes del cens de la DGJ es detecta perograve que depegraven del tipus drsquoactivitat i les franges drsquoedat hi ha variacions Per exemple en el cas dels nois el ragravenquing lrsquoencapccedilalen els casals de vacan-ces i les cologravenies mentre que el grup de noies es reparteix en uns i els altres perograve tambeacute soacuten presents en les acampades I pel que fa al grup de joves meacutes grans de 18 anys les noies soacuten meacutes presents que els nois en les acampades i les rutes

Acceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesLa major part de les entitats volen millorar les capacitats socials i educa-tives dels infants perograve tambeacute educar en el lleure com a via drsquoinclusioacute so-cial prevenir les situacions de risc i garantir la igualtat drsquooportunitats La pobresa infantil tal com va informar Save the Children mitjanccedilant el Di-gital Socialcat (2018) va creacuteixer a Catalunya fins als 385600 infants lrsquoany 2017 amb un augment de 37000 infants respecte de lrsquoany 2016 Es tracta de famiacutelies que no poden cobrir les seves necessitats bagravesiques com ara lrsquohabitatge lrsquoeducacioacute o la salut Concretament afecta el 277 drsquoinfants i adolescents del paiacutes especialment en llars de mares soles drsquoorigen es-tranger o amb escassos estudis Save the Children denuncia que per part de lrsquoadministracioacute puacuteblica nomeacutes srsquoinverteix en infagravencia el 08 el PIB molt per sota del 24 que hi destina la majoria de paiumlsos europeus

Pel que fa al cost de les activitats no hi ha una informacioacute general com-parada A tall ilmiddotlustratiu a Barcelona ciutat segons dades recollides a la diagnosi esmentada relacionada amb les entitats de lleure (2018) els es-plais i els agrupaments escoltes tenen un nivell de despesa diferent En general el cost anual habitual de lrsquoactivitat varia segons lrsquoescala seguumlent meacutes de 600 euros (351 ) entre 200-400 euros (305 ) 400-600 euros (313 ) i menys de 200 euros (31 ) en districtes on els nivells de renda soacuten meacutes baixos com ara Sant Andreu o Nou Barris Si beacute es detecta que el moacuten de lrsquoesplai comporta una despesa superior tambeacute srsquoassenyala que el 41 de les entitats de Barcelona rep un suport econogravemic que no supera


el 10 del seu pressupost total Majoritagraveriament 1 de cada 4 entitats teacute el 30 dels participants becats i un 10 dels caus i esplais tenen un 50 dels infants becats

En aquest context tot i desconegraveixer el perfil concret dels infants i les seves famiacutelies vinculats al lleure educatiu a Catalunya hi ha aproxi-macions que ajuden a pensar si realment aquestes quotes soacuten assumi-bles per a tothom i quines iniciatives hi ha per facilitar-ne lrsquoacceacutes Per exemple en el cas de lrsquoInforme de Creu Roja de 2018 es diu que el 693 de la poblacioacute atesa es troba en situacioacute de pobresa laquocrogravenicaraquo i hi ha tambeacute una altra part vinculada a la precarietat o inestabilitat laboral Davant drsquoaquesta realitat la totalitat drsquoadministracions locals estableix un fons adreccedilat a les activitats de lleure infanti i juvenil per exemple mitjanccedilant els serveis socials de cada territori i les campanyes dels ajun-taments per a lrsquoestiu De fet la Generalitat de Catalunya tambeacute teacute inici-atives per fer possible lrsquoacceacutes al lleure en famiacutelia o beques per a les cologravenies drsquoestiu Per exemple en el marc del programa LrsquoEstiu eacutes teu es gestiona una reduccioacute de preus a les famiacutelies nombroses les monoparen-tals i les acollidores o es fan descomptes mitjanccedilant el Carnet Jove Per conegraveixer-ne una mica meacutes el detall segons dades proporcionades per la DGJ rela cionades amb les beques i els ajuts destinats a la participacioacute drsquoinfants en risc o situacioacute drsquoexclusioacute social lrsquoany 2018 el pressupost destinat ha estat drsquo1150000 euros i srsquoha atorgat en benefici de 8454 infants i joves que en bona part arriben a les entitats concretament mit-janccedilant 2 mecanismes

bull La liacutenia de la COSPE-Q4 destinada a garantir la igualtat drsquooportu-nitats en lrsquoacceacutes a les activitats anuals de les federacions i els mo-viments drsquoeducacioacute en el lleure des de la qual srsquoha donat suport a 11 Programes per a la participacioacute en igualtat de condicions a les activitats drsquoeducacioacute en el lleure (600000 euros)

bull Una partida especiacutefica vinculada a les estades del programa LrsquoEs-tiu eacutes Teu destinada a bonificar la participacioacute drsquoinfants en situacioacute de vulnerabilitat (550000 euros)


Ara beacute quan es posa la mirada en els colmiddotlectius amb diversitat funcional un dels factors clau eacutes el territori i les possibilitats de transport per ac-cedir on es fan les activitats o perquegrave el tipus drsquoentorn implica una segraverie de dificultats a lrsquohora que les entitats hagin de treballar en colmiddotlectiu En-cara que hi ha organitzacions com ara Dincat que gestionen subvenci-ons per al lleure i lrsquooci del COSPE i de lrsquoIMSERSO es detecta que un altre factor important eacutes el poder adquisitiu de les famiacutelies perquegrave les condi-ciona a lrsquohora de tenir un suport en les activitats de lleure fet que enca-reix meacutes lrsquoactivitat

En el marc drsquoEducacioacute 360 eacutes prioritari que les administracions puacutebli-ques estableixin mecanismes per ampliar i diversificar el pressupost puacute-blic destinat a beques de lleure educatiu mitjanccedilant diferents canals drsquoacceacutes i en resposta a les desigualtats socioeconogravemiques de les famiacutelies i les desigualtats territorials

Encaix entre necessitats i oportunitats existents En la Diagnosi de les entitats de lleure educatiu a la ciutat de Barcelona (Estivill 2018 3) srsquoobserva que als barris amb menys renda familiar i als barris amb meacutes renda familiar hi ha una presegravencia meacutes limitada drsquoaquest tipus drsquoentitats Tambeacute conveacute destacar que hi ha 22 barris de la ciutat que no tenen cap entitat o servei de lleure educatiu (8 de Nou Barris i 5 de Sant Martiacute)

Pel que fa a la tipologia de les entitats juvenils del total de 2078 entitats segons dades de lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) hi ha un prota-gonisme meacutes marcat per part dels centres drsquoesplais (2521 ) i agrupa-ments escoltes (1073 ) En agravembits drsquoactuacions meacutes especiacutefics com eacutes el cas de Dincat el desplegament de programes o serveis de lleure eacutes des-igual i el gruix es troba a la proviacutencia de Barcelona (80 ) Els agents clau valoren que la demanda queda coberta per lrsquooferta actual


Amb relacioacute a colmiddotlectius meacutes especiacutefics com ara els de necessitats edu-catives especials es detecta la necessitat de crear protocols que afavo-reixin la participacioacute drsquoaquest colmiddotlectiu als serveis existents aixiacute com establir una regulacioacute per a les entitats i els serveis de lleure per a perso-nes amb discapacitats que els possibiliti lrsquoacceacutes a subvencions destinades a personal de suport Si beacute des de la mirada de lrsquoEducacioacute 360 tambeacute eacutes necessari que els ajuntaments assumeixen el lideratge a lrsquohora de posar en actiu dispositius de mediacioacute i protocols per a la inclusioacute i la no- discriminacioacute en espais de lleure des de la quotidianitat i lrsquoaccessibilitat universal

Drsquoaltra banda no hi ha informacioacute detallada relacionada amb lrsquoofer ta drsquoac-tivitats de lleure educatiu actual que dona resposta a les necessitats drsquoaltres colmiddotlectius que tambeacute pateixen algun tipus de discriminacioacute i es troben vinculats al teixit associatiu com ara lrsquoassociacioacute de pares i ma-res LGTBI o aquells amb dificultats molt especiacutefiques que necessiten una atencioacute especialitzada com ara la diabetis o les malalties neuro-musculars

Xarxa i coordinacioacute amb administracions puacutebliquesInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360En general les entitats del moacuten associatiu de Catalunya vinculades al lleure educatiu participen en espais de coordinacioacute i en xarxes diverses Formen part drsquoorganitzacions de segon i tercer nivell on comparteixen objectius comuns treballen de forma transversal i estableixen sinergies de cooperacioacute amb les institucions puacutebliques i privades

En aquest context les principals aliances de les entitats tenen a veure amb la Taula drsquoEntitats del Tercer Sector de Catalunya la Platafor ma drsquoInfagravencia de Catalunya Fedecat per a la justiacutecia global APS xarxa drsquoen-titats la Fundacioacute de Moviments de Renovacioacute Pedagogravegica de Catalunya la Coordinadora Mentoria Social lrsquoObservatori dels Drets de la Infagravencia o la Xarxa Ambiental del Tercer Sector Drsquoaltra banda srsquoestableix tambeacute


la colmiddotlaboracioacute de les entitats amb organitzacions com les federacions de pares i mares i les universitats com ara la UAB la UB la URL i la UOC entre drsquoaltres

En el marc drsquoEducacioacute 360 eacutes necessari que el teixit associatiu continuiuml cercant mecanismes per enfortir les xarxes de coordinacioacute i suport esta-blertes entre les entitats i les organitzacions del segon i tercer nivell es-pecialment en lrsquoentorn rural i les zones o barris inaccessibles o mancats de recursos Aixiacute com que generi noves vies de financcedilament pel creixe-ment i lrsquoexpansioacute de les entitats amb suport de les administracions puacute-bliques i de les societats empresarials

Tambeacute cal destacar amb relacioacute a la Generalitat de Catalunya que la DGJ eacutes lrsquoorganisme drsquoaquesta administracioacute que vetlla perquegrave lrsquoeducacioacute en el lleure a Catalunya sigui de qualitat Regula la notificacioacute de lrsquoactivitat segons el que estableix el Decret 2672016 de 7 de juliol I tambeacute regula les activitats a lrsquoaire lliure de joves menors de 18 anys la xarxa catalana drsquoinstalmiddotlacions juvenils i la prevencioacute de riscos durant la seva realitzacioacute en coordinacioacute amb Proteccioacute Civil i el telegravefon 112 A meacutes la DGJ acre-dita supervisa i impulsa la formacioacute dels monitorsores i directorsores en el lleure infantil i juvenil En aquest context algunes de les seves liacuteni-es estrategravegiques de cara al 2019 tenen a veure amb la millora de la nor-mativa relacionada amb el Reglament drsquoInstalmiddotlacions Juvenils i el Registre de Professionals de lrsquoEducacioacute en el Lleure Si beacute en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es valora que caldria simplificar els circuits i les gestions de regulacioacute i acreditacioacute de les entitats i les instalmiddotlacions juvenils Drsquoal-tra banda la DGJ ofereix formacioacute a les entitats i posa a lrsquoabast publica-cions i materials mitjanccedilant el web Anem pre parats De fet una liacutenia estrategravegica de cara al 2019 eacutes actualitzar el pro tocol relacionat amb lrsquoabuacutes sexual a menors en lrsquoagravembit de lleure i reforccedilar-hi la proteccioacute dels in-fants Des del Servei drsquoAssociacionisme i Educacioacute en el Lleure de la DGJ es resolen consultes puntuals i es convoca alguna trobada amb les enti-tats del teixit associatiu abans de la campanya drsquoestiu si hi ha cap tema important a tractar


Pel que fa a lrsquoagravembit econogravemic dona suport a les entitats de voluntariat mitjanccedilant subvencions per al funcionament de lrsquoentitat Lrsquoany 2018 la DGJ ha destinat un import global de 4581891 euros en benefici de 761 entitats Tambeacute des de la DGJ es porten a terme espais com el Consell drsquoassessorament per a la formacioacute per a lrsquoeducacioacute de lleure (CAFELL) i comissions de treball i reunions periogravediques En paralmiddotlel cal destacar lrsquoexistegravencia del Consell Nacional de Joventut de Catalunya on participen les principals entitats del lleure educatiu Finalment les entitats de pri-mer nivell tenen una relacioacute estreta especialment amb les administraci-ons locals i amb lrsquoAgegravencia Catalana de Joventut per als casals drsquoestiu les cologravenies les acampades entre drsquoaltres

En aquest context drsquointerrelacioacute tambeacute hi ha iniciatives com la de la Fun-dacioacute Carulla que convoca els Premis drsquoEducacioacute en el Lleure adreccedilat a les entitats de lleure educatiu a tots els territoris de parla catalana i que disposa del suport de la DGJ Es tracta de tres premis en la categoria Es-tiacutemul per a projectes que donen resposta a una necessitat del barri o co-munitat situen lrsquoinfant o el jove al centre de lrsquoaprenentatge asseguren un compromiacutes dels agents educatius implicats i fomenten la participacioacute del mateix territori o comunitat

Propostes de coordinacioacute amb les administracions puacutebliquesVist que el lleure educatiu esdeveacute un espai de desenvolupament de gran intensitat cal que especialment des de les administracions puacutebliques sersquon garanteixi un acceacutes en igualtat drsquooportunitats per a tots els infants i adolescents Caldragrave per tant promoure programes gratuiumlts o sistemes drsquoajuts que facin possible lrsquoacceacutes igualitari En el cas dels joves que rea-litzen tasques de monitors i caps des del voluntariat i veient els beneficis educatius que aquesta funcioacute els aporta tant a nivell personal com professional tambeacute caldragrave possibilitar que tots ells puguin accedir a una formacioacute de qualitat i de caragravecter continuat aixiacute com que tambeacute tinguin lrsquooportunitat de desenvolupar aquests serveis indiferentment de la seva situacioacute socioeconogravemica


Activitats de vacances (casals cologravenies i altres)

DescripcioacuteActivitats de lleure que afavoreixen el creixement integral de la persona i transmeten valors com la solidaritat i el compromiacutes i que es porten a terme en periacuteode de vacances escolars com soacuten els casals de vacances i esportius les cologravenies campaments i rutes les estades o campus espor-tius i els camps de treball

Aquestes activitats poden estar organitzades per entitats juvenils (espais i agrupaments escoltes) pel sector privat el tercer sector io les adminis-tracions puacutebliques i comparteixen model i activitat pedagogravegica amb lrsquooferta educativa dels esplais i agrupaments escoltes

Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacuteOrganitzacioacuteSegons dades aportades per la DGJ lrsquoevolucioacute general de les activitats comunicades eacutes de creixement Dins el periacuteode 1981-2018 srsquohi observa un increment significatiu tot i que alguns moments srsquoha donat una lleugera davallada com ara lrsquoany 2012 Concretament a partir de lrsquoany 2013 hi ha estabilitat en el creixement de lrsquoactivitat De lrsquoany 2014 al 2018 srsquoha du-plicat lrsquoactivitat passant de 5029 a 10069 notificacions de 211994 par-ticipants a 465219 infants i joves i de 30221 a 63788 dirigents Perograve aquestes dades no srsquoacompanyen amb informacioacute de com afecta o com es desenvolupa aquest tipus de creixement segons el tipus drsquoentitat Segons lrsquoInforme drsquoEstiu de 2018 de la DGJ srsquoobserva un creixement positiu de lrsquooferta que es concreta en un augment de les notificacions del 12 amb relacioacute a les de lrsquoany 2017 Tambeacute les instalmiddotlacions juvenils han tingut un augment de permisos repartits entre els albergs de joventut (4795 ) i les cases de cologravenies (4254 ) i en menor proporcioacute per a campaments in-fantils i granges escolaaules de natura segons dades proporcionades per part dels agents clau


LrsquoInforme Anual de 2018 de la DGJ recull que srsquohan notificat un total de 8230 activitats i 534455 participants Assenyala que la major part de les notificacions corresponen als mesos de vacances drsquoestiu (8486 ) En global soacuten meacutes presents les activitats de lleure (7765 ) encara que tam-beacute nrsquohi ha drsquoesportives Concretament soacuten capdavanters els casals de vacances (57 ) i en segon lloc les cologravenies (18 ) tot i que tambeacute hi ha activitat relacionada amb les acampanades (14 ) i en menor frequumlegravencia apareixen les rutes i els camps de treball (11 )

A escala territorial les notificacions es concentren majoritagraveriament a la proviacutencia de Barcelona i concretament amb meacutes intensitat a la comar-ca del Barcelonegraves (4392 ) En general perograve es detecta un funcio-nament minoritari de casals de joves tot i ser presents per exemple al Bar ce lonegraves el Baix Ebre i el Montsiagrave En lrsquoagravembit global els agents clau assenyalen que dins de cada ciutat o municipi tambeacute hi ha diferegravencies importants sigui per factors demogragravefics o socioeconogravemics i tal com assenyala lrsquoObservatori de Joventut de Barcelona en el seu darrer infor-me (2018)

GRAgraveFIC 2

Tipologia drsquoactivitats ()


11

14

18

57

Rutes i camps de treball

Acampades

Cologravenies

Casals de vacances

0 10 20 30 40 50 60


Srsquoobserva una diversificacioacute en lrsquooferta drsquoactivitats dins dels territoris Per exemple les comarques que tenen com a primera opcioacute els casals drsquoestiu ofereixen tambeacute lrsquoopcioacute de cologravenies o rutes En tot cas es detecten terri-toris que fan activitats relacionades nomeacutes amb una oferta meacutes puntual com ara lrsquoAlta Ribagorccedila la Val drsquoAran i el Pallars Sobiragrave Segons dades obertes del Cens de la DGJ del 2018 lrsquooferta drsquoactivitats drsquoestiu per part de les entitats es comenccedila al juny i finalitza la primera quinzena de se-tembre i eacutes habitual lrsquoeleccioacute drsquouna activitat amb una durada de 5 a 9 dies (4921 ) o de 22 a 31 dies (2146 )

Amb relacioacute a la tipologia drsquoactivitat segons lrsquoinforme anual de la DGJ es considera tambeacute un indicador positiu lrsquoacumulacioacute de 752 noves no-tificacions lrsquoany 2017 amb un augment de la participacioacute en totes les modalitats especialment en els camps de treball (4625 ) els casals de vacances (57 ) i les cologravenies (18 ) Drsquoaltra banda encara que la DGJ no teacute dades especifiques respecte drsquoaixograve els agents clau tambeacute assenyalen lrsquoincrement de participacioacute en les cologravenies en famiacutelia Drsquoaltra banda amb relacioacute a les notificacions dels Cens de la DGJ tambeacute hi ha una presegravencia de fundacions com ara Mans a les Mans Save the Children Bay Al-th Aqata Cagraveritas o Creu Roja Joventut perquegrave organitzen acti-vitats en format de casal drsquoestiu i cologravenies encara que el seu agravembit drsquoactuacioacute prin cipal eacutes el de lrsquoaccioacute social Tambeacute es detecten altres en-titats que donen resposta a necessitats meacutes concretes drsquoalguns col-lectius com ara lrsquoassociacioacute Candela que organitza les cologravenies drsquoestiu de suport emocional per a adolescents LGTBI A aquestes srsquohi sumen les notificacions drsquoac tivitats vinculades a infants i adolescents o joves amb problemagravetiques de salut com ara lrsquoassociacioacute de cardiopaties congegravenites i lrsquoassociacioacute de diabegravetics de Catalunya entre drsquoaltres En aquest con-text algunes entitats esdevenen un model de bones pragravectiques com eacutes el cas de la fede racioacute Dincat que desplega una Xarxa Territorial drsquoOci (eacutes com ells lrsquoanomenen) i ha establert un conveni amb lrsquoAgegravencia Catala na de Jo ventut per a la participacioacute de persones amb discapacitat en els camps de treball


Activitats educatives Les activitats de vacances pel seu plantejament i la seva poca durada i continuiumltat no solen facilitar la identificacioacute amb les institucions pro-motores Solen ser activitats amb una baixa implicacioacute personal meacutes enllagrave de la realitzacioacute de lrsquoactivitat proposada Parlem per tant drsquoactua-cions concretes o per a periacuteodes de vacances orientades principalment a la conciliacioacute familiar Malgrat ser accions puntuals soacuten activitats que tenen possibilitats formatives rellevants Hi ha activitats que compartei-xen molts dels aspectes i criteris educatius dels esplais i agrupaments escoltes fent drsquoaquestes activitats processos drsquoaprenentatge drsquouna alta intensitat educativa com per exemple els campaments les rutes i les co-logravenies Aquest tipus drsquoactivitat promou en els infants i joves el desenvo-lupament de lrsquoautonomia aixiacute com tambeacute de lrsquoesforccedil la relacioacute grupal i la vida colmiddotlectiva fora de lrsquoagravembit familiar

Participacioacute en les activitatsSegons les dades de lrsquoInforme Anual del 2018 de la DGJ la participacioacute a les activitats de lleure educatiu ha estat de 465219 infants i joves xifra que respecte de lrsquoany 2017 representa un augment de 50266 persones Tal com srsquoobserva al Gragravefic 3 lrsquoactivitat que presenta un major nombre de participants soacuten els Casals de Vacances (254607) seguida de les colograve-nies (66776) lrsquoacampada (30410) i les rutes (13250) i soacuten els camps de treballs els que presenten un iacutendex de participacioacute meacutes baix (4050) Amb relacioacute a les activitats de caire esportiu (Gragravefic 4) els Casals esportius tambeacute soacuten la tipologia drsquoactivitat que disposa drsquoun major nombre de par-ticipants (90323) seguit de les estades o campus esportius (5697) i les rutes esportives (106)


GRAgraveFIC 3

Activitats de lleure educatiu


Destacar que els casals soacuten tant en les activitats de lleure com en les es-portives els que presenten un major iacutendex de participacioacute de forma molt destacada Els principals motius que poden motivar aquesta participacioacute es poden concretar en tres aspectes principalment el preu meacutes reduiumlt de les activitats eacutes una activitat que facilita la conciliacioacute familiar perograve manteacute els infants i adolescents en els seus contextos naturals i ofereix un espai luacutedic on establir relacions i incorporar aprenentatges

GRAgraveFIC 4

Activitats esportives


Camps de treball4050

Rutes13250

Acampada30410

Cologravenies66776

Casals de Vacances254607

Rutes esportives106

Estades o campus esportius5697

Casals esportius90323


Acceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesEls factors que faciliten lrsquoacceacutes a les activitats de vacances (casals colograve-nies i drsquoaltres) coincideixen amb els descrits en el servei drsquoEsplais i Agru-paments escoltes

Encaix entre necessitats i oportunitats existents Amb relacioacute als colmiddotlectius amb necessitats educatives especials per exemple des de Dincat srsquoobserva que la demanda drsquoactivitats es fa de dilluns a divendres perograve tambeacute de cara als caps de setmana i les vacan-ces Es detecta que aquesta augmenta a lrsquoestiu Setmana Santa i Nadal Perograve en conjunt es troben a faltar meacutes notificacions relacionades amb les activitats per part dels serveis adreccedilats a joves amb diversitat funcional Destacar iniciatives com el programa Vacances drsquoEstiu de lrsquoAjuntament de Barcelona que aporta monitorsores de suport a casals ordinaris i ca-sals especiacutefics o el programa Temps per a tu adreccedilat a famiacutelies amb in-fants i adolescents amb discapacitats i amb un preu puacuteblic que preveu modalitats de reduccioacute o lrsquoexempcioacute per a famiacutelies

Xarxa i coordinacioacute amb les administracions puacutebliques Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica 360Els elements identificats en lrsquoapartat drsquoEsplais i agrupament escoltes soacuten transferibles a aquests tipus de recursos i serveis Cal destacar tambeacute perograve la necessitat de promoure partenariats publicoprivats que proposin noves activitats i programes innovadors i des drsquoun treball conjunt que per-met un millor aprofitament dels recursos econogravemics i humans En aquest aspecte lrsquoEducacioacute 360 on es troben en interrelacioacute el sector puacuteblic i el privat hauragrave de fomentar aquest tipus drsquoaliances i de treball conjunt


Propostes de coordinacioacute amb les administracions puacutebliquesDe nou garantir que tots els infants i adolescents tinguin acceacutes a les activitats de vacances eacutes un aspecte que des de les administracions puacute-bliques cal promoure per exemple possibilitant que tots els infants i adolescents puguin participar com a miacutenim en una activitat de vacan-ces anual

Un segon aspecte a vetllar des de les administracions publiques estagrave relacionat en la diversificacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats (esportives artiacutes-tiques linguumliacutestiques) especialment en municipis petits i drsquoagravembit rural En aquests contextos per garantir el drets als infants i adolescents a escollir sobre la tipologia drsquoactivitat seragrave necessari cercar vies de col-laboracioacute entre municipis io entitats per oferir accions conjuntes o activitats itinerants

Ludoteques

Descripcioacute generalLes ludoteques a Catalunya es coneixen a partir dels anys 80 i eacutes lrsquoany 2009 quan amb el Decret 942009 es regulen i es fa un salt qualitatiu important De fet els agents clau assenyalen que la Generalitat teacute una experiegravencia de meacutes de 25 anys en la seva gestioacute i dinamitzacioacute i que les meacutes antigues van ser reconegudes lrsquoany 2010-2011 Posteriorment en el marc del III Conveni colmiddotlectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya les ludoteques soacuten reconegudes com un servei de lleure educatiu i sociocultural Drsquoaltra banda la Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comunitagraveria de la Generalitat de Catalunya (DGACC) les descriu com a equipaments ciacutevics Es tracta doncs de partir del joc com a plataforma privilegiada per establir les relacions persona-entorn social per afavorir la integracioacute i lrsquoarrelament social i per reforccedilar la convivegravencia en la igual-tat la interculturalitat i coeducacioacute Les ludoteques vetllen pel dret de lrsquoinfant i de les seves famiacutelies a gaudir del joc pretenen la difusioacute de la cultura luacutedica i emmarquen les seves propostes en la qualitat pedagogravegica


Tot plegat sense oblidar lrsquoacceacutes per part dels infants i les famiacutelies a jogui-nes i jocs que no soacuten habitualment al seu lrsquoabast per raons socioeconogravemi-ques o socioculturals

En lrsquoactualitat aproximadament hi ha en funcionament al paiacutes un total de 53 ludoteques acreditades a tot Catalunya i 7 ludoteques meacutes de ges-tioacute directa per part de la Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comunitagraveria (DGACAC) Gairebeacute totes les ludoteques pertanyen al sector puacuteblic i en la seva majoria depenen de lrsquoadministracioacute local Drsquoaltra banda eacutes im-portant tenir present que el proceacutes participatiu de lrsquoany 2017 relacionat amb la renovacioacute pedagogravegica en les ludoteques va disposar drsquoun alt ni-vell de participacioacute i colmiddotlaboracioacute (68 de les ludoteques) i va generar diferents plataformes drsquointercanvi que segueixen actives Perograve els agents clau assenyalen que encara no srsquoha aconseguit dissenyar un mapa de ludoteques conjunt En paralmiddotlel al funcionament de les ludoteques hi ha altres iniciatives de les administracions puacutebliques amb un impacte important en lrsquoagravembit local pel que fa al lleure educatiu tot i que no srsquohan pogut estudiar en aquesta ocasioacute Per exemple el programa Jugar i Llegir o el programa per a Joves que la DGACAC desplega dins els cen-tres ciacutevics

Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute La comparativa que es recull en aquest document eacutes parcial i respon a la consulta de les 24 fitxes disponibles en el web especialitzat ludo-tequescat per aixograve no eacutes representativa En aquest context la majoria de ludoteques es concentra principalment a la proviacutencia de Barcelona (6226 ) amb un protagonisme pronunciat de la ciutat comtal (3584 ) i amb dispersioacute per diferents territoris com ara el Baix Llobregat el Ma-resme el Vallegraves Occidental lrsquoAnoia i el Bages El segon lloc del ragravenquing lrsquoocupa la proviacutencia de Lleida (1509 ) amb gairebeacute la totalitat de ludo-teques ubicades a la comarca del Segriagrave majoritagraveriament a la ciutat de Lleida i amb dependegravencia municipal Amb relacioacute a la proviacutencia de Giro-na (1321 ) es concentren al Gironegraves al Baix Empordagrave i Pallars Jussagrave


En el cas de la proviacutencia de Tarragona (943 ) soacuten meacutes presents al Tar-ragonegraves amb alguna iniciativa al Baix Camp i el Montsiagrave Tot plegat hi ha comarques que no tenen cap ludoteca dins el territori En paralmiddotlel srsquoobserva que hi ha ludoteques emplaccedilades en barris o poblacions amb un percentatge important drsquoinfants i adolescents en situacioacute de vulnera-bilitat social com ara Santa Coloma de Gramenet i Salt

Pel que fa a la titularitat la majoria es troba vinculada a les administraci-ons locals (3585 ) o a la Generalitat de Catalunya (1321 ) fet que ga-ranteix un acceacutes universal La gestioacute es regula mitjanccedilant concurs puacuteblic Habitualment la gestioacute eacutes delegada a una entitat privada (2641 ) Tambeacute hi ha ocasions on es generen aliances drsquoalgun ajuntament amb entitats privades del moacuten associatiu o de lrsquoaccioacute social (566 ) com ara Creu Roja i el CEIJ Mowgli En tot cas si hi ha les dades relacionades amb les ludo-teques de lrsquoagravembit privat es desconeixen Drsquoaltra banda no srsquoha tingut ac-ceacutes a dades del total de poblacioacute beneficiagraveria dels serveis de ludoteca quant al paiacutes nomeacutes a un nombre de places orientatiu Si beacute no hi ha un estagravendard el gruix de serveis disposa entre 100-140 places Per comar-ques el Barcelonegraves eacutes qui ocupa el primer lloc del ragravenquing (46 ) el segon el Gironegraves (1269 ) i el tercer lrsquoAnoia (769 )

Amb relacioacute al personal de les ludoteques srsquoestableixen dos professionals amb formacioacute miacutenima de grau mitjagrave de lrsquoagravembit dels serveis socioculturals a la comunitat o el diploma de monitora drsquoactivitats de lleure infantil i juvenil Tambeacute hi ha un coordinadora amb formacioacute en educacioacute supe-rior de pedagogia psicopedagogia magisteri o educacioacute social En tot cas el model de ludoteca inclusiva ha fet incorporar-hi la figura de vetlladora Segons els agents clau habitualment a les ludoteques de la Generalitat de Catalunya no hi ha persones que facin voluntariat encara que es fan convenis amb els centres formatius per tenir alumnes en pragravec-tiques i en projectes drsquoAPS vinculats a alguns instituts Tambeacute puntual-ment hi ha una colmiddotlaboracioacute de persones relacionades amb els programes de serveis a la comunitat i en coordinacioacute amb altres departaments


Pel que fa als recursos econogravemics no srsquoha tingut acceacutes a dades relaciona-des amb el pressupost de les ludoteques En tot cas els agents clau asse-nyalen que els principals criteris compartits dins el sector soacuten la millora del fons luacutedic lrsquoadquisicioacute de joguines i jocs de qualitat tot plegat amb una atencioacute especial a lrsquoeducacioacute en valors i la promocioacute drsquoaccions desti-nades a donar a conegraveixer la importagravencia del joc i de les ludoteques dins la comunitat

Activitats educativesGeneralment les activitats de les ludoteques tenen a veure amb el joc lliure a la sala el joc dirigit tallers el preacutestec de joguines les visites es-colars i activitats obertes al barri activitats fins i tot en calendari festiu El ventall de modalitats del servei inclou en paralmiddotlel espais drsquoassessora-ment per a professionals i per a les AMPA formacions trimestrals a les fa-miacutelies xerrades i conferegravencies i si cal tutories personalitzades amb les famiacutelies Drsquoaltra banda hi ha ludoteques que soacuten centres colmiddotlaboradors de lrsquoinstitut tecnologravegic especialitzat en la joguina el producte infantil i lrsquooci (AIJU)

Les ludoteques funcionen de manera permanent encara que alguna pot tenir una modalitat temporal La majoria ofereix el servei en horari de matiacute i tarda de dilluns a divendres i en algun cas tambeacute el dissabte Les franges horagraveries drsquoatencioacute directa als infants i les famiacutelies i les dedicades a les visites escolars habitualment es proposen per separat per garantir lrsquoaprofitament dels espais i lrsquoacompanyament dels professionals del recurs En egravepoca de vacances escolars srsquoorganitzen activitats en format de ca sal en horari de matins Tot i aixograve els agents clau desconeixen en quins ca-sos hi ha un augment o una disminucioacute de places i si els equipaments disposen drsquoun suport de personal extra per cobrir-ne la demanda Drsquoaltra banda el programa drsquoactivitats srsquoestructura de manera diferenciada

bull Petita Infagravencia amb nadons de 0 a 3 anys acompanyats dels pro-genitors


bull Infantil de nens i nenes de 4 a 12 anys

bull Adolescents de 12 a 18 anys A tot plegat srsquohi suma la inclusioacute dels infants amb diversitat funcional o amb suport professional davant de necessitats educatives especials

El ventall de propostes inclouen diferents escenaris i entorns aixiacute com iniciatives que tenen a veure amb la interaccioacute comunitagraveria els progra-mes intergeneracionals o la integracioacute intercultural mitjanccedilant la convi-vegravencia a traveacutes del joc en famiacutelia entre drsquoaltres Tambeacute hi ha ludoteques amb perspectives innovadores que permeten treballar altres temes com ara la parentalitat positiva amb infants de 0-3 anys i els progenitors en horari de matiacute Drsquoaltra banda pel que fa a les escoles srsquohan generat eixos temagravetics per reforccedilar algunes assignatures en coordinacioacute amb els cen-tres escolars tant de lrsquoEducacioacute Primagraveria com de la secundagraveria per exem-ple agafant com a centre drsquointeregraves els jocs matemagravetics A meacutes els agents clau assenyalen que habitualment la ludoteca teacute relacioacute amb lrsquoAMPA perograve caldria conegraveixer informacioacute meacutes concreta de com srsquoincorpora la lu-doteca dins lrsquoespai de lleure extraescolar per exemple

Participacioacute en les activitatsMajoritagraveriament les ludoteques atenen infants de 0 a 12 anys i algunes tambeacute implementen programes amb adolescents amb edats entre els 14 i 16 anys Nomeacutes una minoria amplia lrsquoedat fins als 17 o 18 anys En tot cas els agents clau assenyalen la dificultat de mantenir la vinculacioacute amb els adolescents i la necessitat de crear nous espais en coordinacioacute amb altres serveis del territori o activar serveis itinerants Especialment es valora que una prioritat en el marc de lrsquoEducacioacute 360 pel que fa als adolescents eacutes establir processos participatius i mecanismes de colmiddotlaboracioacute especial-ment amb els casals de joves punts drsquoinformacioacute juvenil ins tituts CO i els esplais En paralmiddotlel es desconeix si existeix cap diferen ciacioacute un prota-gonisme meacutes pronunciat amb relacioacute al gegravenere o quins supogravesits es donen en el cas de les persones adultes que els acompanyen o participen dels pro grames adreccedilats a les famiacutelies Si beacute algunes ludoteques manifesten


tenir-ne un contacte puntual amb els pro genitors i altres els incorporen en el quotidiagrave del funcionament del servei o fins i tot implementen pro-grames especiacutefics on soacuten la poblacioacute diana principal Tambeacute manquen dades relacionades amb els centres educatius i la participacioacute de les enti-tats del territori aixiacute com el guany i lrsquoimpacte de les ludoteques

Lrsquoacceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesNo srsquoha tingut acceacutes a dades ni publicacions que donen a conegraveixer si hi ha llista drsquoespera o quina continuiumltat i permanegravencia hi ha dels infants i adolescents o les famiacutelies a aquest tipus de recursos La majoria de les ludoteques de Catalunya soacuten serveis puacuteblics lrsquouacutenica restriccioacute o condici-onant per al seu acceacutes sol ser la necessitat que un adult referent acompa-nyi els infants durant tota lrsquoestada a la ludoteca Drsquoaltra banda la ludoteca ofereix el servei en horari de matiacute i tarda al llarg de la setmana aproxima-dament de 9 a 13 h i de 16 h a 2030 h fet que permet atendre diferents tipus de necessitats per exemple primera infagravencia parentalitat positiva formacioacute de professionals visites de centres escolars entre drsquoaltres

Encaix entre necessitats i oportunitats existents No es disposa de dades que identifiquin problemes drsquoencaix entre les opor-tunitats existents i demanda o necessitats Siacute cal destacar que els agents clau assenyalen que les ludoteques tot i el seu bagatge i els anys de fun-cionament encara han de fer un esforccedil per involucrar-hi els progenitors i acompanyants dels infants especialment perquegrave entenguin que no es tracta drsquouna activitat extraescolar on es porta el filla i ells poden marxar Cal per tant seguir incidint en la perspectiva educativa drsquoaquests espais on les famiacuteliesreferents adults acompanyants soacuten clau en el proceacutes drsquoapre nentatge que es porta a terme Un segon aspecte a escala comuni-tagraveria es concreta en la importagravencia drsquoaconseguir que es concebi la ludo-teca com un recurs imprescindible per al barri La percepcioacute popular eacutes que lrsquoespai nomeacutes va adreccedilat als meacutes petits fet que se suma a la tendegravencia


dels infants meacutes grans de 9 anys drsquoocupar el temps lliure amb activitats esportives o en responsabilitats que tenen a veure amb els deures esco-lars perquegrave lrsquoentorn familiar els dona meacutes valor que a la ludoteca Drsquoaltra banda les ludoteques es veuen amb el repte drsquoincorporar la tecnologia actual i les TIC en les alternatives que ofereixen dins lrsquoequipament

Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360En primer lloc es fa necessari que la DGACAC doni suport als ajunta-ments i es pugui elaborar el mapa de ludoteques a Catalunya de manera que es facilitin les noves acreditacions i el seguiment de les que ja funci-onen Aquest mapa permetria actualitzar lrsquoactual llista de ludoteques acreditades Aixiacute doncs des del marc de lrsquoEducacioacute 360 es necessiten convenis entre les administracions puacutebliques i la xarxa de ludoteques actual per garantir un funcionament de qualitat i la igualtat de condici-ons i recursos Drsquoaltra banda es veu com una necessitat el lideratge de les ludoteques en lrsquoaprofitament dels espais puacuteblics i lrsquoentorn natural i lrsquoaco-blament del tagravendem laquojoc-innovacioacute tecnologravegicaraquo

En segon lloc la principal iniciativa cohesionadora soacuten les accions nascu-des arran del proceacutes participatiu i drsquoinnovacioacute que reverteix directament al Pla de ludoteques 2019-2025 i que es poden aprofitar per al funciona-ment local i per a la retroalimentacioacute dels equips professionals Drsquoaltra banda els agents clau valoren que la xarxa actual de ludoteques permet compartir jocs i joguines perograve ha de millorar els canals per al treball col-laboratiu En paralmiddotlel cal mantenir el treball en xarxa i en connexioacute amb els recursos del territori i generar un vincle amb les entitats locals

En general en el marc de lrsquoAlianccedila Educacioacute 360 des de les ludoteques es permet garantir el dret a jugar dels infants i de fer-ho en famiacutelia i vi-sualitzant-les dins el projecte de ciutat educadora Per exemple en la di-namitzacioacute luacutedica dels patis dels centres escolars els parcs infantils i espais naturals o verds del municipi en coordinacioacute amb el Consell


drsquoInfants de la ciutat A meacutes les administracions locals han de facilitar els processos participatius i mecanismes de colmiddotlaboracioacute de les ludote-ques especialment amb els casals de joves punts drsquoinformacioacute juvenil instituts CO i els esplais

Propostes de coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteDes de lrsquoAgraverea de ludoteques de la DGACAC es manteacute contacte amb els ajuntaments vinculats als equipaments En tot cas caldria dur a terme un seguiment de les ludoteques acreditades entre el 2009-2011 per com-provar si continuen complint el decret i tambeacute obrir una altra vegada lrsquoacceacutes a lrsquoacreditacioacute En general els agents clau demanen que les admi-nistracions involucrin els colmiddotlegis professionals i els equips tegravecnics mu-nicipals per donar visibilitat al valor afegit de les ludoteques En aquest context i per afavorir el desenvolupament de lrsquoEducacioacute 360 les admi-nistracions locals i la Generalitat de Catalunya haurien de destinar recur-sos econogravemics i logiacutestics per al desplegament de mesures especiacutefiques per a la renovacioacute pedagogravegica esmentada i per a lrsquoacreditacioacute de la forma-cioacute especiacutefica dels equips professionals


Descripcioacute generalParlem drsquoactivitats educatives que tenen valor en si mateixes perograve no tenen en compte entre els seus objectius generar implicacioacute dels partici-pants de caragravecter estable ja que sovint soacuten accions concretes o per a pe-riacuteodes de vacances escolars on es concentra la demanda dels pares drsquoocupacioacute del temps de lleure dels fills i filles

La Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Famiacutelia i la Comunitat Educativa (DGAFCE) del Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya eacutes la responsable de la coordinacioacute dels aspectes referents al transport i als


menjadors escolars i altres serveis de naturalesa anagraveloga Drsquoaltra banda eacutes important tenir present que el departament elabora unes instruccions anuals de caragravecter intern que regeixen els centres puacuteblics i privats amb concert i que es despleguen per temagravetiques que inclouen diferents as-pectes com ara les cologravenies escolars el servei de menjador o les activitats extraescolars Tot i aixograve actualment nomeacutes hi ha establerta una regulacioacute relacionada amb les activitats extraescolars en el marc dels centres do-cents en regravegim de concert mitjanccedilat el Decret 1961987 de 19 de maig Tanmateix els agents clau assenyalen que els Plans Educatius drsquoEntorn (PEE) soacuten el canal per dur a terme la deteccioacute de necessitats i dissenyar la implementacioacute de les propostes incloent-hi les activitats extraescolars Per aixograve dins aquest apartat srsquohi aplega sota el mateix paraigua tot el ventall i la diversitat drsquoactivitats que es desenvolupen dins el centre edu-catiu especialment des de lrsquoograveptica de lrsquoEducacioacute 360 perquegrave aquest espai de temps no lectiu forma part de lrsquounivers pedagogravegic on creix lrsquoinfant i lrsquoadolescent agafant el lleure educatiu com un eix central tant en el cas de les activitats extraescolars les complementagraveries i el servei de menjador escolar Aixiacute mateix el Siacutendic de Greuges (2014 46) reconeix el caragravecter educatiu del temps de menjador escolar fet que concorda amb la pers-pectiva dels agents clau que lrsquoanomenen com laquolrsquoespai migdiaraquo i lrsquoassenya-len amb una clara orientacioacute educativa amb la intencionalitat drsquoaprofitar aquesta franja horagraveria de 25 h diagraveries des del marc del lleure educatiu

En tot cas si drsquouna banda es pot conegraveixer quina eacutes la situacioacute actual de lrsquoespai de menjador escolar amb relacioacute a la resta drsquoactivitats no hi ha disponible el mapa territorial conjunt i hi ha una manca de regulacioacute i de seguiment per part de les administracions

Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute OrganitzacioacuteEls darrers anys hi ha hagut alguns condicionants de context com ara la Mocioacute 196X del Parlament de Catalunya sobre menjadors escolars apro-vada el 16 drsquoabril de 2015 i la Mocioacute 155XI del Parlament de Catalunya


sobre el futur del menjador escolar aprovada el 8 de setembre de 2017 Ar-ran drsquoaquesta el servei de menjador escolar estagrave vinculat al Projecte Edu-catiu de Centre (PEE) i ha de ser aprovat pel Consell Escolar Amb relacioacute a la resta drsquoactivitats extraescolars encara no hi ha cap regulacioacute i es faragrave servir de referent tot el que es pugui extrapolar de la regulacioacute que es pro-posa des de la Mocioacute Drsquoaltra banda aquest marc legislatiu teacute a veure amb el compliment de les ragravetios i la formacioacute especiacutefica dels mo nitorsores de menjador En paralmiddotlel ha tingut un pes important la im plementacioacute de les directives europees de lrsquoany 2014 que afecten la contractacioacute dels ser-veis drsquoatencioacute a les persones davant les quals el Departament drsquoEducacioacute treballa conjuntament amb els consells comarcals per trobar vies alterna-tives per lrsquoencaix amb el funcionament habitual del servei de menjador vinculat a les AMPA Aixiacute en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es fan necessaris nous mecanismes legals per a la gestioacute dels serveis en el compliment de la normativa europea i la regulacioacute i el seguiment de les activitats que es desenvolupen fora de lrsquohorari lectiu

El Departament drsquoEducacioacute mostra una voluntat decidida per regular el servei amb criteris pedagogravegics i en mategraveria drsquoalimentacioacute nutricional i garantir la participacioacute de les famiacutelies Aixiacute doncs defineix diversos as-pectes sensibles que van meacutes enllagrave del preu magravexim de la prestacioacute com per exemple els criteris socials vinculats al servei i de la contractacioacute de caragravecter general En tot cas els agents clau valoren que actualment els programes educatius vinculats al servei de menjador escolar ja fomenten habilitats socioeducatives i promouen lrsquoeducacioacute per a la salut i els hagravebits alimentaris

Tant des de lrsquoadministracioacute puacuteblica com des de la comunitat educativa amb suport del teixit associatiu i el sector empresarial cal enfrontar el gran repte que suposa el canvi a un decret meacutes actual i efectiu davant la realitat canviant i les necessitats reals dels infants i les famiacutelies Aixiacute el Departament drsquoEducacioacute preteacuten generar espais de consens amb els agents meacutes implicats com ara la Federacioacute drsquoAssociacions de Mares i Pa-res drsquoAlumnes de Catalunya (FaPaC) i va activar al mes de maig de 2019


un nou proceacutes participatiu integral amb lrsquoobjectiu drsquoarribar al consens en 3 eixos alimentari educatiu i organitzatiu Habitualment el servei de menjador escolar es troba gestionat per cooperatives locals multinacio-nals de cagravetering o entitats de lleure com ara Sehrs Eurest Serunioacuten Ac-tiva Educacional ISS 7iTria Fundesplai la FPT entre drsquoaltres I aquestes empreses o entitats ofereixen tambeacute els altres serveis complementaris en el mateix centre educatiu (vetlladors cologravenies escolars espai migdia extraescolars de tarda)

Pel que fa a la composicioacute dels equips contractats generalment correspon a perfils de monitora de lleure i directora de lleure Tot i aixograve algunes entitats tambeacute accepten persones voluntagraveries de suport Perograve en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es considera necessari reduir la ragravetio de personal edu-catiu establerta especialment en el cas de servei de menjador escolar amb lrsquoobjectiu de garantir la qualitat en lrsquoatencioacute i lrsquoacompanyament als infants i adolescents en les activitats de lleure educatiu fora de lrsquohorari lectiu

Activitats educativesLa nova regulacioacute del servei de menjador escolar preteacuten la qualitat educa-tiva i alimentagraveria la seguretat juriacutedica i la participacioacute efectiva i continua-da de les famiacutelies Aixiacute mateix el pla de funcionament i la programacioacute drsquoactivitats juntament amb els objectius del servei de menjador escolar han de ser coherents amb el projecte linguumliacutestic i les estrategravegies pedagogravegi-ques del centre i han de ser part del PEC i de la memograveria anual

El nou decret tambeacute defineix les tasques drsquoatencioacute dels monitorsores i drsquoaltres professionals del servei aixiacute com lrsquoacreditacioacute de la competegraven-cia en llenguumles i lrsquoobligatorietat de tenir el tiacutetol de monitora o directora de lleure o equivalent i una formacioacute especialitzada segons el que deter-mini el Departament drsquoEducacioacute A meacutes regula les ragravetios magraveximes i el suport per als alumnes amb necessitats especiacutefiques En tot cas els agents clau alerten que encara srsquohan drsquoestablir els canals per fer-ne exten-siva la implementacioacute als centres privats sense concert


Segons el Departament drsquoEducacioacute fins a lrsquooctubre de 2019 no hi hauragrave uns resultats fiables relacionats amb el servei de menjador escolar i no-meacutes sersquon disposen de dades provisionals que no soacuten extrapolables Aixiacute doncs a tall ilmiddotlustratiu es pot dir que la majoria drsquoescoles drsquoEducacioacute Infantil i Educacioacute Primagraveria disposa drsquoun servei de menjador escolar en funcionament Sembla que les comarques que presenten meacutes activitat soacuten Catalunya Central el Barcelonegraves i el Vallegraves Oriental i a la cua queda la comarca de Terres de lrsquoEbre Drsquoaltra banda les places oferides pels cen-tres educatius poden variar amb un miacutenim de 8 i un magravexim de 490 Drsquoal-tra banda amb relacioacute als Instituts drsquoEducacioacute Secundagraveria el servei eacutes meacutes minoritari i sembla que es concentra especialment a Barcelona ciu-tat Lleida i Maresme-Vallegraves Oriental Les places oferides poden variar drsquoun miacutenim de 20 a un magravexim de 300 Amb relacioacute a les activitats extra-escolars i complementagraveries el departament no disposa de dades

Els agents clau assenyalen que al llarg dels anys han vist creacuteixer lrsquoespai migdia vinculat al servei de menjador escolar i tambeacute les activitats extra-escolars mitjanccedilant per exemple drsquoexperiegravencies artiacutestiques vinculades a la tecnologia la ciegravencia lrsquoenginyeria i les matemagravetiques o fins i tot les propostes de lleure educatiu per als patis oberts entre altres serveis De fet refereixen que sembla que hi ha una nova tendegravencia per part dels centres educatius a lrsquohora drsquoencarregar la gestioacute de tots aquests serveis a la mateixa entitat o empresa que ofereix el servei de menjador escolar tambeacute en el cas del casal drsquoestiu o les cologravenies escolars Per aixograve des de lrsquoograveptica de lrsquoEducacioacute 360 eacutes important observar lrsquoencaix de les entitats que pertanyen a lrsquoeducacioacute en el lleure i com es dona per part de les em-preses del sector privat aixiacute com els marcs conjunts generats per garantir la qualitat i prioritzar la vessant educativa i els valors del lleure educatiu

Participacioacute en les activitatsEl ventall de propostes en horari no lectiu sol respondre a la liacutenia educa-tiva dels centres educatius on srsquoofereix el servei tot i que alhora intenta ser la meacutes diversa possible En aquest context generalment es fan les


activitats extraescolars a partir de P4 Pel que fa al servei drsquoacollida i per-manegravencia acull alumnes a partir de P3 Srsquoobserva que a mesura que es van fent meacutes grans els infants opten per fer lrsquoactivitat extraescolar fora del centre educatiu o beacute la deixen de practicar definitivament Els agents clau assenyalen que lrsquoalumnat de 5egrave i 6egrave drsquoEducacioacute Primagraveria teacute una pre-segravencia inferior en tots els serveis Drsquoaltra banda els agents clau no fan cap referegravencia concreta relacionada amb lrsquoevolucioacute en les activitats extra-escolars i complementagraveries per part dels participants nascuts a lrsquoestran-ger en centres ubicats en barris amb dificultats especials o lrsquoincrement drsquoinfants en situacioacute de desigualtat social tal com assenyala el Siacutendic de Greuges (2014) El Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies a lrsquoapartat de difusioacute de les beques de menjador del seu web informa que la majoria de beques van destinades a famiacutelies autogravectones i infants me-nors amb progenitors amb nacionalitat espanyola (70 )

En paralmiddotlel es detecta una evolucioacute positiva en lrsquoexpansioacute drsquoalgunes de-mandes com ara els patis oberts de les escoles o instituts els vetlladorsores per a infants amb necessitats drsquoeducacioacute especial en concordanccedila amb lrsquoEducacioacute Inclusiva el servei de transport escolar amb una ten-degravencia a lrsquoincrement un augment de poblacioacute atesa en el servei de men-jador escolar les cologravenies escolars que es comencen a demanar tambeacute a lrsquoentitat que gestiona les extraescolars i la peticioacute de casals de vacances generalment des que finalitza lrsquoescola al juny i puntualment a inicis de setembre

Lrsquoacceacutes a les activitatsFactors clau que en faciliten lrsquoacceacutesPrincipalment en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es fa evident que les admi-nistracions han drsquoaugmentar la partida pressupostagraveria i els recursos per facilitar lrsquoacceacutes universal al servei de menjador escolar les cologravenies i sor-tides escolars i les activitats extraescolars especialment en territoris rurals o meacutes aiumlllats Encara ara tot i les iniciatives i la provisioacute de les admi-nistracions el pes econogravemic relacionat amb la cobertura de les activitats


esmentades recau en les famiacutelies un factor de desigualtat clau en el cas de part de la poblacioacute escolar de Catalunya Per aixograve srsquoha de tenir present que tambeacute hi ha diferegravencies en lrsquoacceacutes a les activitats de lleure educatiu vinculades a lrsquoescola o quan els centres no en disposen segons el que assenyala el Siacutendic de Greuges (2014 45)

Els agents clau argumenten que el perfil de famiacutelies eacutes divers i cada esco-la teacute la seva idiosincragravesia Tot i aixograve gairebeacute en tots els centres educatius hi ha una part drsquoaquestes famiacutelies amb un menor poder adquisitiu o difi-cultats socioeconogravemiques Es tracta de famiacutelies que veuen limitat el seu acceacutes als ajuts econogravemics de les administracions o que depenen de lrsquoacompanyament de les escoles per entendre i gestionar aquest tragravemit per exemple en el cas del menjador escolar En primer lloc doncs cal tenir present que dins el marc del nou decret de menjador escolar i acti-vitats extraescolars srsquoestableixen criteris drsquoequitat inclusioacute i igualtat drsquooportunitats que ajudaran a compensar el pes dels factors que dificul-ten o obstaculitzen lrsquoacceacutes i la participacioacute dels infants i els adolescents

Per accedir a una beca de menjador de la Generalitat de Catalunya els ingressos bruts anuals de la famiacutelia han de ser inferiors al 75 de lrsquoindi-cador de renda de suficiegravencia de Catalunya segons el total de membres Per exemple si la famiacutelia estagrave formada per 5 persones no podragrave superar els 20708 eurosany A tall ilmiddotlustratiu segons dades de la Fundacioacute Peri-odisme Plural (Puente A 2019) el 84 dels alumnes que obtenen be-ques de menjador escolar soacuten alumnes de lrsquoescola puacuteblica Concretament la segregacioacute per renda que introdueix lrsquoescola concertada comporta que hi hagi escoles que tenen el 30-50 drsquoinfants becats Una altra dada important eacutes la constatacioacute que a Catalunya hi ha 267 centres on els alumnes en risc de pobresa superen el 30 del total

Perograve si beacute hi ha famiacutelies que disposen drsquoajuts i beques de lrsquoajuntament de la Generalitat o drsquoentitats com Creu Roja o Cagraveritas tambeacute nrsquohi ha que acumulen deutes per impagaments Es tracta de famiacutelies que es troben fora dels barems establerts per la cobertura de les beques i els seus


ingressos familiars provenen drsquoun treball temporal o discontinu Davant drsquoaquesta situacioacute segons els agents clau eacutes lrsquoentitat o lrsquoempresa gestora la que ha de dur a terme el seguiment i arribar a una negociacioacute amb les famiacutelies Drsquoaltra banda tambeacute srsquoobserva que hi ha famiacutelies que necessi-ten la confirmacioacute de lrsquoatorgament de la beca abans de deixar els fills i filles al menjador perquegrave no poden sufragar aquesta despesa

Per exemple el Consorci drsquoEducacioacute Barcelona (2018) assenyala que els ajuts extraordinaris del curs 2018-2019 creixen un 268 amb relacioacute al curs passat i suposen el 46 del total de les beques de menjador Tot plegat amb un import total de lrsquoadjudicacioacute drsquoaproximadament de 18 mi-lions drsquoeuros entre Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona De manera que lrsquoaportacioacute de lrsquoAjuntament de Barcelona suma 45 mili-ons drsquoeuros amb relacioacute als ajuts extraordinaris adreccedilats a lrsquoalumnat meacutes vulnerable i arriba a un total 26679 ajuts repartits entre els centres puacute-blics (74 ) i els centres concertats (26 ) Tambeacute cal destacar la iniciativa de beques de menjador promoguda per la Fundacioacute Probitas i que srsquoori-enta a disminuir el risc de malnutricioacute infantil a traveacutes del suport integral a lrsquoalimentacioacute dels menors vulnerables

La mateixa font recull lrsquoincrement del nombre drsquoalumnes beneficiaris de lrsquoESO (21 meacutes) gragravecies a la incorporacioacute del Programa Instituts a Temps Complet Tanmateix la distribucioacute per territoris ha estat desigual entre els districtes A meacutes hi ha iniciatives com les de Creu Roja perquegrave els es-tudiants drsquoEducacioacute de Secundagraveria puguin fer un agravepat saludable a lrsquoinsti-tut o a casa seva o entitats que organitzen casals per a infants derivats pels serveis socials municipals o altres fundacions que soacuten totalment gratuiumlts i que a meacutes de les activitats de lleure inclouen lrsquoesmorzar el di-nar i el berenar Les entitats i fundacions de lrsquoagravembit del lleure i de lrsquoaccioacute social tambeacute disposen drsquoun sistema intern de beques solidagraveries i ajuts adreccedilats a aquests infants i adolescents Per exemple Fundesplai lrsquoany 2017 va atorgar 18711 ajuts repartits en sortides drsquoesplais cologravenies esco-lars beques de cologravenies i casals drsquoestiu ajuts per a cologravenies en famiacutelia i beques drsquoun mes de menjador Drsquoaltra banda la Fundacioacute Pere Tarreacutes


des del MCEC i lrsquoagraverea de Projectes Solidaris lrsquoany 2017 va gestionar 8002 ajuts Alguns des del programa Proinfagravencia de la Fundacioacute laquoLa Caixaraquo amb una destinacioacute de 1266645 euros a meacutes de 4531 beques per a casals drsquoestiu 2897 beques per a centres socioeducatius i 574 beques per a colograve-nies escolars Tot plegat en comparacioacute amb les dades de lrsquoinforme del Siacutendic de Greuges (2014 12) es constata la tendegravencia a la cobertura de les diferents tipologies drsquoactivitat i un augment molt significatiu pel que fa a la destinacioacute de recursos econogravemics en comparacioacute amb lrsquoany 2013 quan entre aquestes mateixes fundacions sumaven nomeacutes un total de 3108 be-ques per a activitats de curs i drsquoestiu

Encaix entre necessitats i oportunitats existents Principalment lrsquoencaix teacute a veure amb la proposta del Parlament de Ca-talunya relacionada amb lrsquoavantprojecte de llei per a la contractacioacute de serveis de les persones amb data de registre drsquoagost de 2017 on srsquohi in-clou el servei de menjador escolar Dins aquest marc segons els agents clau el preu del servei esdeveacute un element meacutes fins i tot residual per sota dels criteris de qualitat i transparegravencia Ara beacute la resolucioacute magravexima del preu per part del Departament drsquoEducacioacute nomeacutes regeix per a lrsquoescola puacuteblica i habitualment als centres privats eacutes superior de manera que la diferegravencia econogravemica la cobreix la famiacutelia per aixograve per a lrsquoencaix entre oferta i demanda es necessita un nou decret que reguli tambeacute aquests aspectes Drsquoaltra banda hi ha alguna iniciativa encara embrionagraveria per-quegrave es pugui establir un concert social amb entitats preferentment no lucratives que prestin serveis drsquoatencioacute a les persones en base a un mograve-dul econogravemic fix

Segons el Diari de lrsquoEducacioacute de data 29 drsquooctubre (2018) la segregacioacute per renda que introdueix lrsquoescola privada concertada comporta que no-meacutes aculli uns 15000 infants en situacioacute de vulnerabilitat de manera que la resta es deriva a la puacuteblica que ja assumeix 65000 alumnes assig-nats per distribucioacute territorial Es detecta doncs que a Catalunya hi ha 69 centres puacuteblics que tenen meacutes de la meitat dels alumnes amb ajuda


de menjador i nrsquohi ha 267 centres meacutes on els alumnes en risc de pobresa superen el 30 del total

Drsquoaltra banda el Consorci de Barcelona (2018) garanteix un ajut extraor-dinari de 6 euros per a nous colmiddotlectius drsquoalumnes que viuen situacions especialment desafavorides que el curs 2018-2019 ja ha arribat al 747 de les solmiddotlicituds presentades i que els darrers 5 cursos ha suposat un creixement del 5 del total drsquoajuts

Actualment el Departament drsquoEducacioacute dona cobertura del 100 o 50 del cost del servei de menjador vinculat als centres drsquoeducacioacute primagraveria i secundagraveria encara que veu la necessitat drsquoincloure al nou decret lrsquoopcioacute drsquouna beca al 80 Drsquoaltra banda un altre tema pendent eacutes com donar resposta a la peticioacute del Siacutendic de Greuges amb relacioacute a lrsquooferta de be-ques en els instituts amb lrsquoalumnat de lrsquoESO i com aquest tipus drsquooferta necessita anar en concordanccedila amb el canvi drsquohorari si finalment es fa el salt al format europeu En aquesta liacutenia els agents clau volen promoure el servei de menjador dins lrsquohorari lectiu i el Departament drsquoEducacioacute teacute previst pactar amb alguns centres una prova pilot tot i que encara que-daria aconseguir tambeacute la conformitat dels consells comarcals

Amb relacioacute a lrsquoencaix entre demanda i oferta en el cas de les zones ru-rals amb meacutes dificultats (ZER) els agents clau valoren que eacutes lrsquoadequat perquegrave el transport escolar i el menjador escolar estan garantits i soacuten un tagravendem Assenyalen que fins i tot la LEC amplia lrsquoatorgament de beques si hi ha necessitats educatives concretes Un altre focus important eacutes la situacioacute drsquoaquells barris o zones meacutes allunyades dels centres urbans com ara algunes urbanitzacions que no tenen establerta una bona cobertura a nivell municipal de transport per exemple

En el marc de lrsquoEducacioacute 360 una de les prioritats eacutes garantir la incorpo-racioacute de monitoratge de suport per a colmiddotlectius amb necessitats educati-ves especials en tot el ventall drsquoactivitats de lleure educatiu que es puguin desenvolupar dins el centre educatiu fora de lrsquohorari lectiu Els agents


clau assenyalen que amb relacioacute al decret drsquoeducacioacute inclusiva hi ha di-ficultats per disposar del total de vetlladorsores necessaris Cada centre srsquoha drsquoorganitzar perograve no tots arriben a cobrir la demanda Al decret de menjador diu que la ragravetio hauria de ser la mateixa que durant lrsquohorari escolar i aixograve implica mirar com es pot organitzar la rotacioacute perquegrave una mateixa persona no pot cobrir totes les franges Hi ha alguns centres que estan fent proves pilots i srsquoestagrave aconseguint que ninguacute quedi fora del ser-vei de menjador escolar En tot cas es necessiten recursos econogravemics i srsquoha de dotar en paralmiddotlel tant lrsquoequip de monitorsores com de vetlla-dorsores Pel que fa als infants amb dificultats severes en lrsquoagravembit de sa-lut cal garantir lrsquoorientacioacute i lrsquoacompanyament de personal sanitari amb coordinacioacute amb el CAP

En el marc de lrsquoEducacioacute 360 cal que la Generalitat de Catalunya vetlli per lrsquoacreditacioacute dels professionals que desenvolupen les activitats dins el centre educatiu fora de lrsquohorari lectiu Per exemple amb relacioacute al compliment del perfil del personal educatiu el Departament drsquoEnsenya-ment preveu regular una formacioacute especifica de menjador escolar en co-ordinacioacute amb la DGJ perquegrave fins al moment lrsquouacutenica titulacioacute regulada correspon a la de monitora de lleure i directora de lleure En tot cas els agents clau assenyalen que actualment en alguns territoris no hi ha prou monitorsores amb la titulacioacute necessagraveria i eacutes el personal auxiliar qui dona resposta a la necessitat del servei

Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360Segons el Departament drsquoEducacioacute en el context dels PEE tots els agents del territori han drsquoestar interconnectats i valora que lrsquoassociacionisme educatiu esdeveacute una peccedila imprescindible Els agents clau assenyalen perograve que si beacute les empreses de serveis participen en les comissions i els grups de treball srsquoobserva que el teixit associatiu teacute dificultats relacio-nades amb la incompatibilitat horagraveria o en desconeix el tipus de col-laboracioacute que es pot arribar a establir especialment en entorns rurals


A vegades perograve quan hi ha posicions meacutes tancades per part de les en-titats pot passar que en quedin fora aquells infants o adolescents que tenen un mapa de creences diferent Aixiacute doncs una de les prioritats en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360 eacutes definir mecanismes de participacioacute dins el marc dels PEE o PEC per part de les entitats del teixit associatiu es-pecialment en representacioacute dels colmiddotlectius minoritaris En paralmiddotlel les entitats vinculades a lrsquoagravembit drsquoescola i lleure educatiu srsquointegren en els espais generats arran de les diferents aliances que srsquohan esmentat ante-riorment

Coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteEn primer lloc es veu una prioritat que la Generalitat de Catalunya i les administracions locals puguin complir amb la interpelmiddotlacioacute del Parla-ment de Catalunya amb relacioacute al servei de menjador escolar establint mecanismes viables per al seu compliment en tots els centres educatius i incorporant les prioritats detectades en el proceacutes participatiu engegat lrsquoany 2019 Pel que fa a les cologravenies escolars davant la davallada impor-tant tambeacute cal que les administracions puacutebliques facin un esforccedil especiacute-fic i correspon especialment al departament drsquoEducacioacute promoure-les mitjanccedilant el desplegament de les condicions necessagraveries i del suport al professorat

En tot cas cal incidir en lrsquooptimitzacioacute de la coordinacioacute de tot el ventall drsquoactivitats de lleure educatiu que es fan dins els centres educatius apro-fitant concretament els PEE o el PEC perquegrave aquests soacuten una resposta comunitagraveria als reptes educatius vetllen per lrsquoequitat i la inclusioacute educa-tiva i afavoreixen tambeacute la participacioacute activa i responsable Eacutes impres-cindible doncs un treball unificat i consensuat per les administracions puacutebliques el centre educatiu la xarxa comunitagraveria i el teixit associatiu Tanmateix els agents clau alerten que encara les competegravencies dels ajuntaments no estan definides i cal tenir present les caracteriacutestiques del territori especialment en les zones rurals Concretament tot plegat im-plica coordinar-se i colmiddotlaborar amb les entitats de lleure educatiu i a la


vegada facilitar els recursos i les instalmiddotlacions del centre educatiu per al desenvolupament de les seves activitats Drsquoaltra banda els agents clau assenyalen que existeixen pragravectiques locals alienades amb la mirada de lrsquoEducacioacute 360 per exemple bones pragravectiques que fan que els casals de jo-ves i els agrupaments escoltes hagin comenccedilat a entrar en els instituts de Secundagraveria amb el propogravesit drsquoeducar en la participacioacute

Finalment cal dir que les entitats gestores dels serveis fan la coordinacioacute directament amb lrsquoescola En el cas de lrsquoescola puacuteblica tambeacute estableixen una relacioacute continuada i propera amb els ajuntaments on hi ha un tegravecnic referent que fa el seguiment i creu en el projecte En el sector privat la coordinacioacute es fa directament amb lrsquoescola

Amb relacioacute als serveis de menjadors la introduccioacute de la jornada inten-siva especialment als centres puacuteblics va suposar lrsquoeliminacioacute drsquoaquest servei i per tant de les beques i ajuts de menjadors per als alumnes de Secundagraveria Cal que des de les administracions se cerquin solucions que donin resposta a la necessitat de garantir un agravepat saludable als adoles-cents i drsquoaltra banda incorporar horaris meacutes racionals que afavoreixin lrsquoaprenentatge

Serveis drsquoIntervencioacute Socioeducativa No Residencial i Centres Oberts

Descripcioacute generalEn el cas dels infants i adolescents en situacioacute de risc social eacutes imprescin-dible tenir presents les alternatives de lleure educatiu de quegrave disposen en el seu entorn i nodrir aquest espai amb iniciatives que puguin donar res-posta a les necessitats particulars grupals familiars i comunitagraveries a es-cala preventiva Un dels recursos que fa aquest tipus drsquoacompanyament socioeducatiu ha estat i eacutes el servei de Centre Obert (CO) i el Servei Inter-vencioacute Socioeducativa (SIS)


Els CO soacuten serveis adreccedilats a infants i adolescents en situacioacute de risc drsquoedats compreses entre els 3 i els 18 anys Formen part dels serveis de la Cartera de serveis socials de la Generalitat de Catalunya des de lrsquoany 2010 Des drsquouna perspectiva preventiva i inclusiva els CO despleguen el ventall de les seves activitats i programes fora de lrsquohorari escolar i diagraveria-ment per donar suport a les famiacutelies els centres educatius i la comu-nitat El seu principal objectiu eacutes millorar els processos de socialitzacioacute drsquoaquests infants i adolescents per tal drsquoevitar-ne la cronificacioacute i no arri-bar a la mesura de desemparament de lrsquoinfant i la possible separacioacute del nu cli familiar drsquoorigen Inicialment el criteri per a la implementacioacute del ser vei teacute a veure amb la norma drsquoassignar un CO per cada 20000 ha-bitants perograve encara no srsquoha aconseguit implementar aquest tipus de ser-vei a tots els municipis

Actualment el servei de CO es troba en proceacutes de reconversioacute drsquoacord amb un model de Serveis drsquoIntervencioacute Socioeducativa (SIS) proposat per la Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (DGAIA) de la Generalitat de Catalunya Estagrave ja implantat en algunes demarcacions de fora de Barcelona i preveu programes especiacutefics amb continguts i acti-vitats adaptades a les diferents franges drsquoedat entre 0 i 17 anys en 5 liacutenies drsquoactuacioacute

bull L1 Servei de suport a les famiacutelies amb infants drsquoedats entre 0-3 anys en situacioacute de risc

bull L2 Servei drsquoatencioacute diuumlrna per a infants de 4 a 15 anys

bull L3 Servei drsquointervencioacute amb famiacutelies amb infants i adolescents

bull L4 Servei drsquoacompanyament socioeducatiu per a adolescents de 16-17 anys

bull L5 Servei drsquointervencioacute socioeducativa itinerant amb infants de 0 a 17 anys


Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute OrganitzacioacuteEn general la major part dels CO soacuten serveis de titularitat puacuteblica (60 de les places) gestionats directament pels ajuntaments o mitjanccedilant la gestioacute del servei va a cagraverrec drsquouna entitat o empresa que hi ha optat mit-janccedilant concurs puacuteblic o ha establert un concert amb lrsquoadministracioacute local En aquest context el principal referent del teixit associatiu eacutes la Federacioacute drsquoEntitats drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia (Fedaia) que agrupa el conjunt drsquoentitats no lucratives de Catalunya que treballen amb infants joves i famiacutelies en situacioacute de risc drsquoexclusioacute social o des-emparament

Gran part dels CO van neacuteixer vinculats a esplais diaris fent el pas a un servei especialitzat que necessitava tambeacute equips professionals per do-nar resposta a les necessitats dels infants i les famiacutelies Actualment els CO coexisteixen amb les diferents modalitats de serveis del nou model (SIS) proposat per la DGAIA (Mayoral 2017)

La DGAIA aposta pel desplegament drsquoun model inclusiu i universal i els agents clau assenyalen que els SIS han de ser un recurs drsquoagravembit preven-tiu En consequumlegravencia necessiten que els infants i els adolescents es retro-alimentin de manera positiva i per aixograve el servei ha de romandre obert a lrsquoacceacutes de la poblacioacute que no es troba en risc En tot cas una dificultat afegida eacutes trobar els canals de financcedilament complementaris que facin sostenibles els serveis en aquest cas

Segons lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) lrsquoany 2017 hi havia a Ca-talunya 266 CO que rebien suport econogravemic per part de la Generalitat de Catalunya amb un total de 9426 places distribuiumldes de manera desigual per les comarques el 40 de les places es troben ubicades al Barcelonegraves i al Baix Llobregat i la resta majoritagraveriament al Tarragonegraves (727 ) el Vallegraves Occidental (699 ) i el Maresme (543 ) tot i que hi ha 8 comar-ques que en queden a la cua per exemple lrsquoAlta Ribagorccedila (013 )


Pel que fa al desplegament i la implementacioacute del model de SIS a Catalu-nya segons els agents clau encara no es pot conegraveixer Ilmiddotlustrativament la Fedaia assenyala que

bull Els Serveis amb infants de 0-3 anys soacuten presents a Barcelona i en menor frequumlegravencia a Girona i Terres de lrsquoEbre

bull Els Serveis adreccedilats a les famiacutelies soacuten actius a Barcelona Girona Lleida i Terres de lrsquoEbre

bull Els Serveis adreccedilats als adolescents i joves sembla que de moment nomeacutes funcionen a Barcelona i a Girona

bull Els Serveis de Centre Socioeducatiu Diuumlrn soacuten els meacutes presents a tot el territori de Catalunya amb una concentracioacute majoritagraveria a Bar-celona Drsquoaltra banda tambeacute es mantenen com a liacutenia estrategravegica els Programes preventius drsquointervencioacute socioeducativa diagraveria que es duen a terme en el marc dels esplais Per aixograve especialment en el marc de lrsquoEducacioacute 360 es necessita la retroalimentacioacute i la inter-dependegravencia del SIS i CO amb les entitats de lrsquoassociacionisme i del lleure educatiu

Amb relacioacute als equips del SIS i els CO els equips estan formats per pro-fessionals titulatsades en Educacioacute Social Psicologia Pedagogia o amb estudis drsquoIntegracioacute Social Tambeacute cal destacar la presegravencia de persones voluntagraveries especialment en els recursos drsquoentitats socials

Pel que fa a la cooperacioacute i la relacioacute entre les organitzacions vinculades a la FEDAIA principalment es genera des del treball en xarxa i en el marc de les comissions de treball Tambeacute des del desplegament del programa ProInfagravencia de la Fundacioacute laquoLa Caixaraquo i en el marc de comissions territo-rials o dins de xarxes locals meacutes concretes si beacute la FEDAIA estagrave vincula-da amb organitzacions del tercer nivell com ara la Confederacioacute la Taula del Tercer Sector Eurochild (xarxa europea) i la Plataforma de Organiza-ciones de la Infancia (Estat espanyol) Tambeacute existeixen altres espais i plataformes que agrupen CO com la Plataforma Salesiana la Xarxa Cen-tres Socioeducatius de la Fundacioacute Pere Tarreacutes


Activitats educativesEl projecte marc del servei de CO o SIS generalment eacutes elaborat per lrsquoequip educatiu de serveis socials o de lrsquoentitat socioeducativa en les quals srsquoemmarca el projecte segons les liacutenies estrategravegiques proposades per la DGAIA El CO habitualment funciona en un horari de tarda de ma-nera complementagraveria als centres educatius de dilluns a divendres i oca-sionalment en dissabte Tot i aixograve tambeacute ofereix algunes activitats especials en altres moments de lrsquoany com ara el casal de vacances o colograve-nies grupals per a final de curs i participa a nivell comunitari per exem-ple en festes i esdeveniments populars

En general el CO desenvolupa una proposta drsquoactivitats que teacute a veure amb lrsquoacolliment i la convivegravencia el desenvolupament integral de la per-sonalitat i la socialitzacioacute dels infants i adolescents Aixiacute drsquouna banda facilita la consolidacioacute dels hagravebits bagravesics incideix en lrsquoadquisicioacute i el re-forccedil dels aprenentatges bagravesics i lrsquoesbarjo a la vegada que ofereix un acompanyament individual per tal de compensar les deficiegravencies socio-educatives i fomentar la inclusioacute i participacioacute dels infants i adolescents en el marc de la igualtat drsquooportunitats El CO desplega tambeacute accions de treball grupal i familiar en coordinacioacute i cooperacioacute amb la xarxa comu-nitagraveria i el teixit associatiu del territori on srsquoubica i es fonamenta en el treball conjunt amb serveis socials Aixiacute doncs potencia la integracioacute i inclusioacute de lrsquoinfant i adolescent en activitats socials luacutediques io espor-tives del seu entorn amb la finalitat de treballar processos de normalit-zacioacute al mateix territori

En tot cas pel que fa al programa i la tipologia de les activitats srsquoobserva que la majoria de CO desplega accions i iniciatives amb un vessant comu-nitari familiar i individual Per aixograve les activitats habituals tenen a veu-re per exemple amb el reforccedil escolar i els hagravebits drsquoestudi lrsquoesbarjo i el lleure els hagravebits saludables i drsquoeducacioacute emocional o la parentalitat po-sitiva entre drsquoaltres En aquest context els agents clau assenyalen els esforccedilos que adrecen des del servei per tal de contribuir a lrsquoegravexit educatiu i a la circulacioacute social dels infants i adolescents o com des de fa anys es


complementa la dinagravemica quotidiana amb un espai dedicat al berenar que en la majoria de casos proporciona el mateix centre

Participacioacute en les activitatsSegons dades de lrsquoAnuari Estadiacutestic de Catalunya (2018) es detecta un increment progressiu de places als CO si es teacute present que lrsquoany 2012 no-meacutes nrsquohi havia disponibles 7583 places segons dades recollides per la mateixa DGAIA al Mapa de Recursos (2016 24) Tot i aixograve els agents clau no han facilitat dades concretes relacionades amb la participacioacute dels in fants i les famiacutelies als CO i per tant caldria aconseguir informacioacute complementagraveria respecte drsquoaixograve Drsquoaltra banda el nou model de SIS pre-teacuten atendre la diversitat de perfils i els diferents graus de risc segons les necessitatsmancances familiars i infantils detectades des de la partici-pa cioacute activa i la corresponsabilitat de tots els agents mentre que fa possi-ble tambeacute amb les famiacutelies un treball individual i grupal En tot cas els agents clau assenyalen que eacutes igual drsquoimportant realitzar un treball de sensibilitzacioacute adreccedilat a la ciutadania perquegrave els CO o SIS siguin percebuts com a equipaments i serveis comunitaris oberts al barri incidint en el seu aprofitament per a tota la poblacioacute infantil i adolescent del municipi i no nomeacutes per a aquells que viuen en situacioacute de desavantatge o risc social

Lrsquoacceacutes a les activitatsEn general des del CO o el SIS per tal de facilitar la circulacioacute social dels infants i adolescents desenvolupen activitats fora del servei amb tuto-ritzacioacute i seguiment de lrsquoequip educatiu del CO

Els agents clau informem que hi ha una part dels infants que es manteacute constant durant el curs encara que el nombre drsquoinfants srsquoincrementa quan arriben les activitats drsquoestiu Tot i aixograve nomeacutes una part dels serveis funcionen en egravepoca de vacances escolars i caldria fer un recull de dades drsquoaquells que es troben actius de com srsquoorganitzen els equips per donar cobertura al servei per exemple


Un debat actual amb relacioacute a aquest aspecte eacutes si la totalitat dels partici-pants drsquoaquests serveis han de ser derivats pels serveis socials bagravesics o en poden tenir altres vies drsquoacceacutes com ara que els mateixos centres identifi-quin lrsquoinfant io beacute que siguin espais normalitzadors amb infants de pro-cedegravencia diversa on les famiacutelies decideixen la participacioacute dels infants

Factors clau que en faciliten lrsquoacceacutesPel que fa a lrsquoocupacioacute de places del CO o el SIS la proposta drsquoatencioacute per part de DGAIA eacutes del 60-70 de poblacioacute derivada per serveis socials i un 30-40 drsquoacceacutes directe o derivada dels centres educatius o altres serveis del territori amb els quals es treballa en coordinacioacute

El servei es tipifica com a prestacioacute garantida i com a recurs de serveis socials per aixograve no comporta cap tipus de quota drsquoacceacutes Perograve tot i la inversioacute dels ajuntaments els agents clau argumenten que hi ha una important mancanccedila de recursos puacuteblics amb relacioacute als CO o SIS per aixograve les entitats gestores tenen programes propis solidaris o concertats amb altres fundacions per facilitar lrsquoacceacutes dels infants adolescents i joves als programes Per exemple lrsquoany 2017 la FPT va atorgar 8002 ajuts dels quals una part important pertanyia al programa de Proinfagraven-cia de la Fundacioacute laquoLa Caixaraquo amb un pressupost de 266645 euros i tambeacute va gestionar 2897 beques per a infants dels centres socioeduca-tius Aixiacute en el marc de lrsquoEducacioacute 360 les administracions puacutebliques han de seguir cercant canals de cobertura econogravemica per a les famiacutelies i infants que participen en els CO o SIS en el marc de la prevencioacute primagrave-ria i la normalitzacioacute

Un aspecte clau amb relacioacute a aquest servei eacutes la dotacioacute per part de les administracions puacutebliques Existeixen diversitat de models de financcedila-ment alguns dels quals es renoven any rere any i per tant no permeten una suficient estabilitat dels equips professionals ni dels mateixos par-ticipants


Encaix entre necessitats i oportunitats existents Pel que fa a la Xarxa actual dels Centres Oberts a Catalunya la DGAIA (2017) informa que hi ha 26 comarques sota lrsquoobjectiu de cobertura 17 comarques amb una cobertura superior i tambeacute algunes que no disposen de cap tipus de servei drsquoaquestes caracteriacutestiques com ara lrsquoAran el Mo-ianegraves el Pallars Jussagrave i el Pallars Sobiragrave el Priorat o la Terra Alta

En aquesta liacutenia segons dades oficials (Mayoral 2017) i en el marc drsquoEducacioacute 360 cal respondre fins a quin punt hi ha una cobertura efici-ent des de les administracions davant del fet que el 73 de poblacioacute de 0 a 17 anys de Catalunya es troba a la proviacutencia de Barcelona especial-ment a lrsquoentorn metropolitagrave Tambeacute cal tenir present que la major densi-tat de poblacioacute es concentra en algunes comarques que superen de llarg la mitjana catalana com ara el Baix Llobregat (33256 ) el Vallegraves Orien-tal (31905 ) el Maresme (21444 i el Tarragonegraves (25529 ) Drsquoaltra ban-da amb relacioacute als nivells de desigualtat srsquoidentifica com a prioritat atendre les comarques de lrsquoAlt Penedegraves el Baix Penedegraves el Baix Ebre el Baix Camp lrsquoAlt Empordagrave el Garraf el Maresme i el Montsiagrave

Aproximadament la poblacioacute de referegravencia pels SIS a Catalunya eacutes de 1390956 infants i adolescents drsquoedats entre els 0 i els 17 anys (Mayoral 2017 26) En aquest context es preteacuten un primer objectiu de cobertura miacutenima del 652 eacutes a dir 9069 infants i adolescents a tot Catalunya Pel que fa als infants de 0-3 anys es vol arribar a 1953 nens i nenes En els serveis drsquoatencioacute diuumlrna es vol arribar a atendre 6220 infants de 4-15 anys i 894 adolescents de 16 a 18 anys En tot cas la DGAIA preveu que 32 comarques puguin disposar drsquoun servei de SIS itinerant combinat amb dispositius diuumlrns i fer efectiva la prestacioacute dels serveis diuumlrns en 10 co-marques meacutes

Drsquoaltra banda quan es pensa en lrsquoencaix de la demanda i lrsquooferta cal vet-llar tambeacute pel desplegament dels laquoProgrames preventius drsquointervencioacute socioeducativa diagraveriaraquo en el marc dels esplais Valorar si la connexioacute i la interdependegravencia amb lrsquoassociacionisme i el lleure educatiu es fa amb


prou recursos i amb les condicions necessagraveries per garantir la igualtat drsquooportunitats En especial en el marc de lrsquoEducacioacute 360 cal que les ad-ministracions locals i autonogravemica dotin de recursos econogravemics i donin suport a les entitats del lleure educatiu que despleguen aquests progra-mes diaris amb lrsquoobjectiu de garantir la igualtat drsquooportunitats allagrave on lrsquooferta de CO o SIS eacutes insuficient o inexistent

A meacutes cal tenir present que alguns ajuntaments en la licitacioacute proposen que els equips estiguin formats per integradorsores socials i monitorsores de lleure sense arribar a tenir cobertura econogravemica per a la contrac-tacioacute de professionals de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute social per exemple Srsquoobser-va doncs una contradiccioacute que toca directament la qualitat del servei i a nivell popular eacutes un dels factors que fa difiacutecil delimitar els CO drsquoalguns territoris drsquoaltres espais o recursos de lleure i reforccedil escolar tant per les seves funcions com en la poblacioacute atesa

Xarxa i coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteInterrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360Els CO i els SIS srsquoencaixen de ple en la logravegica de lrsquoAlianccedila Educacioacute 360 Amb relacioacute al lleure educatiu es coordinen i es nodreixen del teixit as-sociatiu del territori i fan un treball conjunt i en xarxa amb una partici-pacioacute activa des de diferents plataformes vinculades als agravembits educatiu comunitari de serveis socials entre drsquoaltres Aixiacute doncs el treball en xar-xa garanteix les coordinacions vinculades a lrsquoaccioacute directa amb lrsquoinfant lrsquoadolescent i la seva famiacutelia les vinculades amb els serveis meacutes propers com ara lrsquoescola o el CAP i la coordinacioacute en accions globals del territori i amb relacioacute a altres recursos drsquoinfagravencia Drsquoaltra banda les entitats de lleure educatiu i drsquoaccioacute social que gestionen aquest tipus de servei tam-beacute formen part de les organitzacions de segon i tercer nivell esmentades anteriorment


Coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteEn general els SIS i els CO treballen en coordinacioacute amb lrsquoadministracioacute en tots els nivells Drsquoaltra banda els canals habituals per enfortir la inter-relacioacute entre els serveis soacuten les xarxes i plataformes com per exemple la Taula del Tercer Sector Tot plegat en el marc dels acords ciutadans i amb el suport i lrsquoespecialitzacioacute drsquoentitats de tercer nivell en lrsquoatencioacute i proteccioacute a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia

En el marc de lrsquoEducacioacute 360 doncs les administracions haurien de ga-rantir el financcedilament dels CO fins al desplegament efectiu del model del SIS fins que per part dels ajuntaments sigui efectiu i els nous serveis for-min part de la Cartera de serveis socials

Si beacute els agents clau assenyalen que les principals dificultats de coordi-nacioacute tenen a veure amb lrsquoestructura de financcedilament de lrsquoentitat especi-alment quan srsquoha drsquoincloure les famiacutelies en la participacioacute dels programes drsquoaccioacute perograve el barem econogravemic nomeacutes teacute en compte els infants i adoles-cents en risc o la concertacioacute de places no inclou el cost del material necessari per al desenvolupament de les activitats


Lrsquoinfant adolescent i jove al centre dels programes i serveis de lleure educatiu Caldragrave tenir en compte els seus interessos preocupacions i participacioacute

En el lleure educatiu igual que en altres espais on els infants i adoles-cents es desenvolupen el centre de les planificacions i de les accions educatives son els mateixos infants i adolescents Des drsquoaquesta perspec-tiva els infants i adolescents soacuten considerats ciutadans coneixedors dels seus problemes i protagonistes de les seves decisions i des drsquoaquesta visioacute srsquoorienten els programes i serveis de lleure educatiu Els espais de lleure especialment els esplais i agrupaments escoltes sempre han


promogut lrsquoautonomia i la capacitat de decisioacute dels participants mitjan-ccedilant estructures i activitats que requereixen un rol actiu i protagonista per part del mateix infant Per contra en altres contextos educatius (fa-miacutelia escola) marcats meacutes pel curriacuteculum o per dinagravemiques familiars socialment establertes aquest protagonisme no eacutes un aspecte tan relle-vant en les seves actuacions En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 pot trans-ferir aquesta mirada i praxis on lrsquoinfant i lrsquoadolescent esdeveacute el centre de lrsquoactuacioacute educativa a altres agravembits educatius amb la qual cosa srsquoafavo-reix que els infants puguin gaudir drsquoespais de decisioacute sobre aspectes es-sencials de la seva vida Aixiacute mateix malgrat que per als espais de lleure la consideracioacute dels interessos preocupacions i la participacioacute dels in-fants esdevinguin aspectes clau de la seva actuacioacute educativa estudis recents mostren que encara cal seguir millorant en models de participa-cioacute meacutes proactius De cara a fer-ho possible es requereixen estrategravegies metodologravegiques com el treball per projectes entre drsquoaltres on els educa-dors posin en pragravectica aquestes competegravencies la qual cosa milloraragrave aixiacute lrsquoaccioacute educativa

Eacutes especialment necessari des drsquoaquesta mirada pensar en la poblacioacute adolescent amb necessitats especiacutefiques en proceacutes drsquoidentificacioacute i que requereix de la vivegravencia de noves experiegravencies on reforccedilar la seva iden-titat Caldragrave oferir per tant espais de creacioacute i comunicacioacute des de dife-rents llenguatges artiacutestics com la muacutesica el teatre o les arts plagravestiques aixiacute com tambeacute des de lrsquoesport no competitiu com a foacutermula de joc i de gaudir en grup Aquestes pragravectiques i experiegravencies poden esdevenir un marc significatiu perquegrave els adolescents i joves es puguin sentir recone-guts socialment Des de lrsquoEducacioacute 360 caldragrave apostar per la innovacioacute en la generacioacute de propostes de lleure creatives i drsquoexperimentacioacute que puguin connectar amb les necessitats i preocupacions dels adolescents posant especial atencioacute a ajustar els recursos de les comunitats i els ta-lents adolescents aixiacute com promoure un treball en xarxa entre els insti-tuts els punts drsquoinformacioacute juvenil i el teixit associatiu local


Tambeacute amb relacioacute a la poblacioacute adolescent caldragrave generar espais auto-gestionats i participatius la qual cosa possibilita experiegravencies de lleure alternatives on els mateixos participants dissenyen els projectes i srsquohi identifiquen Des de lrsquoEducacioacute 360 seragrave important promoure la presegraven-cia drsquoeducadors que esdevinguin referents en el proceacutes educatiu dels jo-ves amb capacitat de connectar amb els seus interessos i amb els seus llenguatges de manera que es doni continuiumltat i estabilitat als projectes

Finalment assenyalar que lrsquoeducacioacute en valors sempre ha estat un as-pecte essencial en lrsquoeduccioacute en el lleure educacioacute en la qual caldragrave seguir treballant de forma intensa Nomeacutes amb lrsquoeducacioacute no es poden resoldre tots els reptes de desenvolupament perograve una visioacute meacutes humanista de lrsquoeducacioacute pot contribuir a trobar un nou model drsquoatencioacute a les persones guiat per la gestioacute mediambiental i per la cerca de pau inclusioacute i justiacutecia social

Lrsquoaccessibilitat i lrsquoequitat han drsquoestar garantides en la totalitat drsquoes-cenaris del lleure educatiu i srsquoha de promoure la inclusioacute i lrsquoatencioacute a la diversitat

El lleure eacutes un dels agravembits educatius on actualment meacutes incidegravencia te-nen les desigualtats econogravemiques drsquoacceacutes per lrsquoescassetat de poliacutetiques compensadores i per les mesures de contencioacute de la despesa aplicades per les administracions puacutebliques en la conjuntura de crisi econogravemica aspectes que srsquohan traduiumlt en increments de les quotes o reduccioacute de la qualitat de les activitats oferides (Siacutendic de Greuges 2014) Les famiacutelies pobres no disposen dels recursos necessaris per invertir en activitats de lleure en riquidores que formen part consubstancial al costat de les ho-res lectives de lrsquoexperiegravencia educativa dels infants de famiacutelies benes-tants experiegravencies drsquoenriquiment a traveacutes de les quals srsquoenforteixen competegravencies i es desenvolupen els seus talents (Duncan i Murnane 2014) Les classes mitjanes recorren meacutes a aquest tipus drsquoactivitats com-plementagraveries socioculturals i extraescolars fonamentalment per tres tipus de raons


a) Resolen problemes de conciliacioacute de la vida en llars de doble ingreacutesb) Poden pagar-les (cal no oblidar que bona part drsquoaquestes activitats

costen diners)c) Tenen una major consciegravencia dels beneficis que aquestes activitats

procuren als seus fills i filles i estan meacutes disposats a sufragar-les

Amb relacioacute a aquestes situacions socioeconogravemiques hi ha algunes pro-postes que srsquoestan fent respecte drsquoaixograve perograve que cal seguir potenciant i incrementant Soacuten propostes on lrsquoEducacioacute 360 pot desenvolupar un paper especialment actiu i impulsor concretament ens referim a mesu-res com ara

bull La contribucioacute en el disseny i lrsquoaplicacioacute de plans integrals con-tra la pobresa infantil que incloguin el lleure educatiu junta-ment amb les estrategravegies drsquoensenyament el suport a les famiacutelies en la crianccedila dels fills i de conciliacioacute de la vida laboral i familiar la proteccioacute de la infagravencia salut residegravencia i participacioacute poliacutetica Seragrave important per tant promoure la implementacioacute de beques especials per garantir lrsquoacceacutes de tots els infants a sortides i activitats de lleure Tambeacute caldragrave posar en marxa poliacutetiques actives destina-des a evitar lrsquoexclusioacute social en el lleure o una excessiva especialit-zacioacute de la xarxa Existeix el risc de crear uns serveis de lleure per a aquells grups socials que no poden costejar les seves activitats se-gregats de la resta de la comunitat Cal que les administracions puacute-bliques garanteixin lrsquoexercici dels drets dels ciutadans alhora que les entitats han drsquoactuar decididament en favor drsquoambdoacutes principis En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 pot afavorir el desenvolupament i lrsquoestabliment de mesures que permetin la participacioacute dels infants en situacioacute de vulnerabilitat en les activitats que srsquoofereixen en la comunitat i des de la comunitat

bull La superacioacute del discurs de restriccioacute econogravemica vinculada a la fallida de lrsquoEstat de Benestar i de la recessioacute econogravemica cercant noves vies per a la dotacioacute logiacutestica drsquoactivitats de lleure educatiu


que treballen per la inclusioacute comunitagraveria Srsquohan drsquoidear mecanis-mes per reforccedilar el teixit associatiu i fer factible lrsquoacceacutes de tots els infants a les activitats extraescolars lrsquoespai migdia i garantir la im-plementacioacute local drsquoequipaments com les ludoteques i recursos com els CO i els SIS En aquest context cal fer partiacutecips les grans empreses i les macroorganitzacions davant la lluita contra la pobre-sa infantil i lrsquoabordatge de les situacions de vulnerabilitat i desi-gualtat aixiacute com a lrsquohora drsquoestablir mecanismes i respostes globals per evitar-ne la cronificacioacute

bull El desenvolupament drsquoun treball conjunt des de les escoles els serveis socials o els centres de salut per donar a conegraveixer a les fa-miacutelies els recursos i els serveis de lleure educatiu Aquesta promo-cioacute eacutes especialment necessagraveria per a les famiacutelies nouvingudes provinents de cultures o drsquoentorns sense una tradicioacute drsquoeducacioacute en el lleure Cal destacar lrsquoexistegravencia de projectes com la prescripcioacute social (PrS) on els metges de lrsquoatencioacute primagraveria poden derivar els pacients a activitats de caire comunitari (tallers culturals activitats esportives) amb lrsquoobjectiu de promoure la participacioacute comunitagrave-ria reduint lrsquoaiumlllament social i millorant la salut mental aixiacute com la qualitat de vida dels ciutadans LrsquoEducacioacute 360 podragrave connectar amb els diferents agents per establir sistemes de comunicacioacute efi-caccedilos que garanteixin lrsquoacceacutes a la informacioacute

bull La realitzacioacute de projectes drsquoeducacioacute inclusiva en el marc del lleure educatiu La inclusioacute entesa com a efecte de la participacioacute en activitats i entitats de lleure educatiu perograve tambeacute la inclusioacute com a perspectiva des de la qual es planteja que aquestes activitats siguin inclusives eacutes a dir on srsquoaccepti la diversitat i la diferegravencia com a valor i que les activitats que es realitzin possibilitin la par-ticipacioacute de totes les persones sense discriminacioacute de cap tipus (Madariaga 2004) La importagravencia que totes les persones puguin ser valorades i tenir veu partint de les capacitats individuals Es-tem parlant drsquoactivitats per tant que fomentin la participacioacute i la


comunicacioacute de colmiddotlectius com en el cas de la diversitat funcional que normalment veuen dificultades en aquesta participacioacute (Fan-tova 2004) (Alonso i Artetxe 2019) Especialment important amb relacioacute a lrsquoeducacioacute inclusiva eacutes el treball amb dues poblacions en el marc del lleure educatiundash Amb relacioacute a les poblacions migrants des de les entitats de lleu-

re educatiu i els dispositius socioculturals caldragrave apropar-se meacutes i millor a conegraveixer la realitat drsquoaquestes persones que pro venen de processos migratoris oferint espais de diagraveleg des dels quals construir estrategravegies conjuntes coneixent-ne les cosmo logies no tractant els immigrants com a un uacutenic colmiddotlectiu ja que cada cul-tura teacute caracteriacutestiques progravepies trencant prejudicis i sent tole-rants amb les diversitats etnoculturals Diversos estu dis mostren que les activitats en quegrave prenen part adolescents migrants con-tribueixen al seu desenvolupament interpersonal establint re-lacions amb meacutes persones i a canvi tambeacute ajuden a ampliar les xarxes socials dels mateixos subjectes (Eccles i Templeton 2002) Tambeacute les activitats extracurriculars que es produeixen a traveacutes de lrsquooci i el lleure educatiu esdevenen especialment importants per a la seva inclusioacute en la societat drsquoacollida (Blomfield i Barber 2011) Aixiacute mateix srsquohan destacat els beneficis que teacute participar en activitats drsquooci i lleure amb relacioacute a la cohesioacute social (Baker i Cohen 2008 Ortega i Bayon 2014 Garcia-Roca 2004 Arangu-ren 2012) i a la qualitat de vida de les persones i dels territoris (Marchesi Tedesco i Coll 2011 Casas 2012)

ndash Amb relacioacute als infants adolescents i joves amb necessitats edu-catives especials i amb diversitat funcional cal seguir generant escenaris drsquoinclusioacute proparticipativa des de la proximitat Eacutes imprescindible seguir realitzant tasques de sensibilitzacioacute evi-tant la discriminacioacute alhora que cal establir recursos econogravemics puacuteblics suficients i garantir mecanismes de suport a les famiacuteli-es especialment en entorns rurals i en el cas dels adolescents i joves que ja no tenen la cobertura de lrsquoescola pel que fa al lleure educatiu


bull En territoris on no existeixen esplais ni agrupaments escoltes eacutes important que srsquoincentivi lrsquoassociacionisme infantil i juvenil a traveacutes drsquoaccions com per exemple comptar amb joves de la co-munitat com a principals promotors drsquoaquesta iniciativa En aquest sentit caldragrave detectar i promocionar joves que viuen al territori oferint-los formacions i suport tegravecnic per tal de facilitar la sostenibilitat dels projectes i la vinculacioacute dels infants i les famiacute-lies a aquestes propostes educatives Un exemple drsquoincentivacioacute en els territoris des de les administracions puacutebliques eacutes el programa Baobab de lrsquoAjuntament de Barcelona que conjuntament amb les entitats de base volen donar resposta a les necessitats educatives detectades als barris drsquoaccioacute prioritagraveria del Pla de Barris Unes pro-postes que podrien tambeacute disposar de la complicitat de les entitats de segon nivell

La UNESCO (2015) ens proposa repensar lrsquoeducacioacute i per tant en el nostre cas repensar el lleure educatiu Repensar-lo implica recon-textualitzar lrsquoeducacioacute com un beacute comuacute i com una responsabilitat compartida entre la societat civil lrsquoestat i el mercat aplicant-hi cri-teris drsquoequitat i drsquoigualtat drsquooportunitats on lrsquoEducacioacute 360 esdeveacute un espai idoni des drsquoon revisar i actualitzar aquests plantejaments

La transversalitat per a la construccioacute de propostes educatives inte-grals i integrades en el marc del lleure educatiu

Les administracions puacutebliques especialment les drsquoagravembit local tenen un paper protagonista en lrsquoarticulacioacute de poliacutetiques inclusives i transversals Una transversalitat que es tradueix en la necessitat de generar expe-riegravencies de lleure educatiu que incorporin diverses dimensions de les per sones i que articulin diferents agraverees de desenvolupament com lrsquoes-port les arts les relacions socials la participacioacute la cooperacioacute o el com-promiacutes ciutadagrave i social Des drsquoaquesta perspectiva lrsquoEducacioacute 360 pot generar xarxes de colmiddotlaboracioacute entre les persones el teixit associatiu i les


administracions de manera que es fomenti una ciutadania activa i com-promesa pel beacute comuacute

El treball transversal entre els diferents departaments io agraverees de les administracions puacutebliques permet a meacutes un millor aprofitament dels recursos puacuteblics una millor identificacioacute de les necessitats drsquoinfants i joves Per exemple el treball conjunt entre serveis socials i joventut o cultura pot facilitar que els professionals puguin detectar necessitats i connectar la poblacioacute amb els recursos i els equipaments de lleure (cen-tres ciacutevics ludoteques biblioteques) per tal drsquoafavorir una major inte-gracioacute en aquests recursos on podran desenvolupar-se i generar noves relacions

Potenciar experiegravencies de lleure per a tota la ciutadania esdevindragrave una oportunitat per a la generacioacute de capital humagrave La inversioacute des de les poliacutetiques puacutebliques en serveis i recursos de lleure educatiu permetragrave comptar amb persones compromeses que des drsquoagraverees de coneixement diverses construiran la vida comunitagraveria i establiran espais drsquoajuda i co-operacioacute entre iguals Un capital humagrave fort possibilita una corresponsa-bilitacioacute en els afers comuns i repercuteix en la construccioacute de noves poliacutetiques sorgides i impulsades des de la mateixa ciutadania iniciatives per tant ajustades a les necessitats i motivacions de la poblacioacute

Dur a terme actuacions com les esmentades requereix una major inversioacute des de les administracions puacutebliques en els recursos i serveis de lleure Soacuten recursos que es concreten en ajuts directes als infants adolescents i joves i les seves famiacutelies mitjanccedilant beques que hi possibilitin lrsquoacceacutes tambeacute recursos per millorar els canals de comunicacioacute de manera que es promogui la democratitzacioacute del lleure especialment entre els infants i famiacutelies que no han viscut aquestes experiegravencies educatives i que en molts casos no les coneixen En el cas de famiacutelies en situacioacute de vulnera-bilitat que participen en els centres oberts o serveis drsquointervencioacute socio-educatives o que soacuten ateses pels serveis socials els seus professionals poden ser un bon canal de transmissioacute dels beneficis drsquoaquestes activitats


Tambeacute caldragrave que des de les administracions puacutebliques srsquoofereixin recur-sos per dignificar espais i locals on portar a terme lrsquoactivitat de lleure de cara a afavorir una millor qualitat educativa Disposar drsquoespais adequats pot contribuir a crear climes educatius meacutes eficients i a dignificar aquest sector educatiu

Des de lrsquoEducacioacute 360 caldragrave per tant activar i promoure estructures de coordinacioacute per fomentar entre professionals i agents de la comunitat estructures estables per a la transmissioacute drsquoinformacioacute sobre els recursos i serveis de lleure creant alhora materials que ajudin al seu coneixement

El lleure educatiu com a activador de comunitats afavoridor de par-ticipacioacute social i promotor de cohesioacute social

Davant drsquouna societat complexa diversificada i amb desigualtats socials es fa necessari recuperar el territori el barri els entorns propers de rela-cioacute aixiacute com la construccioacute de xarxes de suport per a les persones I en aquest sentit les entitats de lleure soacuten especialment constructores de cohesioacute social i drsquoactivacioacute comunitagraveria Cal destacar tambeacute que el seu arrelament al territori i la seva capacitat de construir i participar en la cultura local afavoreix la creacioacute i la construccioacute de relacions i xarxes ve-iumlnals la qual cosa ajuda a millorar la convivegravencia mdashconvivegravencia entre diferents cultures entre diferents generacions i entre diferents pensa-ments i creences Xarxes especialment importants per a aquelles perso-nes i famiacutelies meacutes vulnerables que requereixen una major atencioacute personal i comunitagraveria El lleure educatiu esdeveacute per tant un espai i un context privilegiat per connectar persones programes institucions i cul-tures de manera que lrsquoEducacioacute 360 esdeveacute una oportunitat per seguir promovent el lleure educatiu com a espai de participacioacute i drsquoactivacioacute comunitagraveria a partir de les seves mesures i principis

Des dels seus inicis els centres de lleure educatiu han estat espais idonis on aprendre i practicar la participacioacute social Les assemblees els debats la realitzacioacute de projectes la vida grupal entre drsquoaltres soacuten metodologies


i estructures que afavoreixen aquest aprenentatge i aquesta pragravectica Hi ha estudis que mostren aquest fet Soacuten estudis que confirmen que quan els infants han viscut aquestes experiegravencies des de petits incorporen aquests aprenentatges i aquestes pragravectiques en els seus espais de vida quotidiana i en la seva vida professional Un estudi recent portat a terme per investigadors de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Ra-mon Llull (Novella Llena Noguera Goacutemez Morata Trilla Agud Cifre-Mas 2014) mostra com entre els joves que van participar quan eren infants en experiegravencies de lleure un 937 manifesten que haver parti-cipat en aquestes activitats els havia influiumlt de forma intensa en les seves vides xifra molt superior a la de la resta de grups (escola un 864 i con-sells infantils un 355 ) Una possible raoacute per explicar aquesta notable diferegravencia podria referir-se al major grau de voluntarietat present en les entitats drsquoeducacioacute en el lleure i potser que allograve que un pot escollir de forma voluntagraveria teacute un major poder de repercussioacute genuiumlna en un mateix que allograve que ja ens ve donat

Tambeacute cal fer referegravencia a com la pragravectica de la participacioacute afavoreix que els infants i joves desenvolupin un model de ciutadania amb capaci-tat de mobilitzacioacute i activisme social especialment

a) Construint associacionisme b) Promovent espais de debat i de reivindicacioacute social i poliacuteticac) Desenvolupant rols i funcions mediadores entre la ciutadania i les

administracions Destaquem projectes com els que porten a terme la Fundacioacute Marianao o lrsquoAssociacioacute Educativa Iacutetaca en el marc del projecte Intervencioacute Comunitagraveria Intercultural (ICI) que mitjan-ccedilant activitats comunitagraveries permeten als joves aportar els seus sa-bers a la comunitat a partir de ndash Cursos i exhibicions de hip-hop o grafitsndash Participacioacute dels joves en espais de debat sobre quumlestions relaci-

onades amb els barris com la salut comunitagraveria o la intercultura-litat i diversitat cultural i religiosa entre drsquoaltres


Perograve malgrat el lleure educatiu eacutes un espai privilegiat per desenvolupar i promoure la participacioacute social i per activar xarxes posant en contacte persones cultures i creences tambeacute cal tenir present i considerar per part de tots els agents educatius i estaments poliacutetics que la participacioacute eacutes quelcom que cal aprendre i practicar LrsquoEducacioacute 360 a traveacutes de la sistematitzacioacute de coneixements i metodologies pot ser promotora drsquoaquestes pragravectiques i processos En aquest sentit es fa necessari seguir promovent en el marc de les entitats de lleure educatiu conjuntament amb altres actors socials (AAPP famiacutelies escola etc) lrsquoaprenentatge i la pragravectica de les competegravencies participatives i ciutadanes Desenvolupar per tant aquestes competegravencies implica posar en pragravectica un conjunt drsquoaccions com per exemple la realitzacioacute drsquouna adequada i rigorosa pla-nificacioacute educativa de la participacioacute la formacioacute dels educadors i dels mestres en tegravecniques i metodologies participatives el desenvolupament de projectes i accions que facin possible lrsquoexperimentacioacute de la participa-cioacute en entorns reals etc En aquest sentit tambeacute eacutes especialment signifi-catiu seguir promovent des del suport de les AAPP i drsquoaltres agents el contacte i la relacioacute dels infants amb els monitors i caps mdashjoves i adults referentsmdash de manera que aquesta relacioacute esdeveacute una experiegravencia genu-iumlna de modelatge de vivegravencia i drsquoaprenentatge de valors ciacutevics i solidaris aixiacute com tambeacute un aprenentatge directe i viu drsquoun model de ciutadania activa i compromesa pel beacute comuacute

Especialment important per a la promocioacute de la cohesioacute social eacutes el tre-ball en xarxa per interconnectar i crear sinergies entre tots els agents de la comunitat administracions puacutebliques associacionisme tercer sector i empresa privada Treball en xarxa que hauragrave de centrar la seva actuacioacute especialment en el desenvolupament integral dels infants i adolescents i no tant en les funcions i rols dels diferents agents i serveis En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 esdeveacute una excelmiddotlent oportunitat per promoure i activar sistemes de coordinacioacute i de treball conjunt entre les diferents instagravencies educatives Eacutes important que tots els agents de la comunitat (salut educacioacute cultura serveis socialshellip) treballin de forma conjunta reconeixent-se muacutetuament i actuant com a guies que ajuden els nens


i joves a desenvolupar-se promovent lrsquoactitud contiacutenua drsquoaprendre a aprendre i el desenvolupament de competegravencies fonamentals Existeixen experiegravencies reeixides de treball conjunt com ara els centres drsquoesplai drsquoatencioacute diagraveria o centres oberts que evidencien el valor drsquoaquest tipus de treball conjunt i corresponsable (Siacutendic 2014) Tambeacute caldragrave que les administracions puacutebliques promoguin la participacioacute de les entitats de lleure en les estructures de coordinacioacute en lrsquoagravembit educatiu general (com els consells escolars municipals les taules territorials les comissions so-cials etc) (Siacutendic 2014)

El lleure educatiu com a espai per al desenvolupament de competegraven-cies acadegravemiques drsquoocupabilitat i participatives Cal avanccedilar en el seu disseny i avaluacioacute

El lleure educatiu permet el desenvolupament de competegravencies acadegravemi-ques drsquoocupabilitat i participatives fruit de processos de formacioacute inte-grals i holiacutestics El lleure esdeveacute per als infants i jo ves un espai contro lat i a la vegada lliure on poden fer emergir les seves capacitats exercint-les i perfeccionant-les amb lrsquoacom pa nyament drsquoun adult-referent Algunes drsquoaquestes competegravencies seran uacutetils per a la vida acadegravemica i professional dels joves tal com mostren els resultats de lrsquoestudi Competencias clave desarrolladas en el tiempo libre educativo relevantes para el eacutexito escolar y la mejora de la ocupabilidad juvenil (2018) desenvolupat per la Facultat drsquoEducacioacute Social i Treball Social Pere Tarreacutes-URL El lleure educatiu con-tribueix a la millora de les competegravencies com la presa de decisions i la resolucioacute de problemes la flexibilitat i el treball en equip

LrsquoEducacioacute 360 pot contribuir a sensibilitzar educadors famiacutelies i la so-cietat en general dels beneficis que la pragravectica del lleure educatiu pot aportar al desenvolupament drsquoaquestes competegravencies Concretament seragrave important donar suport i promoure avaluacions i recerques que po-sin en valor els efectes que les experiegravencies de lleure produeixen en els infants i joves tant en lrsquoagravembit acadegravemic com en el laboral aixiacute com tam-beacute en la vivegravencia i la pragravectica de les competegravencies participatives Tambeacute


caldragrave dissenyar formacions i produir materials pedagogravegics adreccedilats a educadors que facilitin la planificacioacute i lrsquoaplicacioacute drsquoestrategravegies metodo-logravegiques per a lrsquoassoliment drsquoaquestes competegravencies Sensibilitzar lrsquoesco-la els centres educatius i lrsquoagravembit empresarial sobre els beneficis que lrsquoeducacioacute en el lleure aporta per al desenvolupament drsquoaquestes compe-tegravencies esdeveacute una tasca drsquoespecial rellevagravencia on lrsquoEducacioacute 360 pot incidir

El reconeixement del lleure educatiu per part de tots els agents de la comunitat Un repte a desenvolupar

LrsquoEducacioacute 360 pot afavorir una ampliacioacute de mirada pel que fa al reco-neixement del lleure educatiu com un agravembit cada vegada meacutes impor-tant de desenvolupament dels infants i joves Concretament caldragrave posar lrsquoatencioacute en una segraverie drsquoaspectes on el lleure educatiu eacutes necessari que pugui avanccedilar perograve que requereix el suport de les administracions puacutebliques i altres agravembits educatius mitjanccedilant lrsquoincrement de mesures que ho facin possible Tot seguit assenyalem algunes mesures i propostes a considerar

bull En primer lloc caldragrave avanccedilar en la qualitat dels projectes de lleure educatiu mitjanccedilant accions com a) La qualificacioacute i continuiumltat dels educadors i els cagraverrecs directius b) La formacioacute bagravesica i continuada de monitors i directors de lleu-

re educatiu i drsquoanimadors socioculturalsc) Lrsquoestabliment drsquoindicadors drsquoavaluacioacute per veure lrsquoevolucioacute de

les activitats i el seu impacte per valorar els canvis generats en les persones i en les comunitats

d) La realitzacioacute drsquoestudis i investigacions que puguin tambeacute inci-dir en les poliacutetiques puacutebliques que garanteixin un acceacutes meacutes igualitari i de qualitat

bull En segon lloc tambeacute caldragrave establir ponts i llaccedilos entre els di fe rents agravembits educatius especialment en el context escolar LrsquoEducacioacute 360


pot ampliar els punts drsquoanagravelisi entre lrsquoescola i el lleure aportant reflexions i pragravectiques que puguin afavorir la corresponsabilitat i la complementarietat entre les diferents institucions educatives Aquests llaccedilos soacuten cada vegada meacutes intensos i hi ha un major re-coneixement per part de lrsquoescola vers el lleure educatiu perograve enca-ra ens trobem amb una realitat que eacutes una mica lluny drsquoun adequat reconeixement per part de lrsquoescola sobre les contribucions del lleu-re educatiu als infants i joves en el seu proceacutes drsquoaprenentatge En aquest sentit lrsquoEducacioacute 360 pot contribuir a visibilitzar i a ac-tivar aquesta relacioacute posant en valor com les pedagogies escolars i les pedagogies del lleure srsquohan influiumlt i enriquit muacutetuament i tam-beacute com srsquohan intercanviat mdashinformalmentmdash megravetodes o srsquohan reela-borat estrategravegies i recursos presos drsquoaltres tradicions Sovint els moviments de lrsquoescola activa i de renovacioacute pedagogravegica han inspi-rat el lleure educatiu i els megravetodes del lleure educatiu srsquohan incor-porat a lrsquoescola

bull En tercer lloc caldragrave donar respostes efectives per part de les ins-tagravencies poliacutetiques als degraveficits de reconeixement social dels edu ca-dors Un dels principals problemes estructurals que pateix lrsquoagravembit del lleure educatiu fa referegravencia a la rotacioacute dels educadors que han de fer possible el desenvolupament de les activitats Nombro-ses entitats de lleure educatiu de caragravecter associatiu tenen difi cul-tats per captar i retenir al llarg del temps els educadors voluntaris I en aquesta liacutenia els serveis que funcionen amb educadors con-tractats tambeacute pateixen problemes drsquoelevada rotacioacute laboral (Siacuten-dic 2014)

bull Cal destacar en quart lloc la importagravencia de reconegraveixer les com-petegravencies que els infants adolescents i joves que participen en es-pais de lleure educatiu assoleixen participant com a nens o com a joves voluntaris en aquests espais i experiegravencies El moacuten professio-nal cada vegada eacutes meacutes sensible a reconegraveixer aquestes compe-tegravencies en lrsquoagravembit laboral perograve encara es necessiten respostes operatives que atorguin valor a aquestes pragravectiques com per exem-ple promovent lrsquoacreditacioacute de competegravencies professionals que


posen en valor els aprenentatges assolits en els entorns de volunta-riat En un moment com lrsquoactual en el qual lrsquoemprenedoria ja sigui social o empresarial eacutes una realitat cada vegada meacutes present les entitats de lleure educatiu soacuten espais excepcionals drsquoexperimenta-cioacute per assumir riscos i provar formes diferents de fer les coses amb autono mia perograve tambeacute amb lrsquoacompanyament dels educadors Programes com el Reconoce liderat per la Confederacioacute de Centres Juvenils Don Bosco en colmiddotlaboracioacute amb la Federacioacute Didania i ASDE Scouts drsquoEspanya posa en valor lrsquoexperiegravencia del voluntariat que treballa en lrsquoagravembit del lleure educatiu per sensi bilitzar el teixit empresarial i la societat en general sobre les competegravencies adquiri-des pel voluntariat i per millorar lrsquoocupabilitat dels joves

bull Finalment caldragrave seguir treballant i en aquest sentit lrsquoaportacioacute de lrsquoEducacioacute 360 seragrave clau en lrsquoacompanyament als joves que dia a dia srsquoimpliquen de forma voluntagraveria amb les entitats de lleure educatiu oferint propostes de qualitat als infants i adolescents que hi par ticipen Un suport que ha de tenir en compte diverses esferes garantir lrsquoacceacutes als equipaments on desenvolupar les propostes educatives disposar de recursos formatius que els permetin adqui-rir eines tegravecniques i pedagogravegiques i finalment reconegraveixer per part de tots els agents i instagravencies educatives socials i poliacutetiques el valor social que aquests joves aporten a la societat i a la construccioacute de noves ciutadanies

Bibliografia

Ajuntament de BarcelonA (2014) Barogravemetre drsquoinfagravencia i famiacutelies a Barcelona

Ajuntament de Barcelona (2018) Memograveria de lrsquoAgraverea de Drets Socials 2017 Disponible a httpsajuntamentbarcelonacatdretssocialssites

defaultfilesarxius-documentsmemoria-area-drets-socials-2017pdf

(Consulta 29042019)


Alianccedila Educacioacute 360 (2019) Competegravencies per a la vida en el lleure educatiu Redaccioacute Alex Muntildeoz Edita Fundacioacute Jaume Bofill Dispo-nible a httpswwweducacio360catwp-contentuploads201904PublicaciC3B3_lleure_webpdf (Consulta 08042019)

Alonso I i Artetxe K (Ed) (2019) Educacioacuten en el Tiempo Libre La inclusioacuten en el centro Octaedro Barcelona

Aranguren L (2012) laquoVoluntariado educacioacuten y ciudadaniacutearaquo Revista drsquoEducacioacute Social 50 p 102-112

Armengol C (2006) Perspectives de lrsquoeducacioacute en el lleure Barcelona Ed Claret Colmiddotleccioacute Animacioacute Sociocultural nuacutem 28

Armengol C (2012) La intervencioacute en el lleure drsquoinfants i joves panoragrave-mica de la diversitat Educacioacute Social Revista drsquointervencioacute Socioedu-cativa 50 p 46-68 Disponible a httpwwwracocatindexphpEducacioSocialarticleviewFile255365342294

Baker S i Cohen B (2008) laquoFrom snuggling and snogging to sampling and scratching girlsrsquo nonparticipation in community-based music activitiesraquo Youth and Society

Blomfield C J i Barber B (2011) laquoDevelopmental experiences during extracurricular activities and Australian adolescents self-concept Par-ticularly important for youth from disadvantaged schoolsraquo Journal of youth and adolescence

Casas F (2012) Calidad de vida y bienestar infantil subjetivo en Espantildea (p 315) Madrid

Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (2019) Foment de la participacioacute i lrsquoassociacionisme juvenil middot Reflexions del jovent per als i les professionals de Joventut Barcelona Disponible a httpswwwdibacatdocuments95670214629192reflexions+pel+foment+de+l27associacionisme14b34865-16bd-4ca8-8e1b-ccb9da5c15cd

Consorci de Barcelona (2018) Article laquo26679 alumnes de la ciutat reben lrsquoajut de menjador aquest curs 2018-2019raquo En data 16 de novembre de 2018 Disponible a httpswwwedubcncatcanoticiesdetall50890 (Consulta 29042019)


Creu Roja (2018) laquoPobresa intermitent entre la recuperacioacute i la cronifi-cacioacuteraquo Observatori 11egrave estudi LrsquoObservatori Disponible a httpwwwcreurojaorgAPcm5745P242L8Pobresa-intermintent--entre-la-re-cuperacio-i-la-cronificacio---11e-estudiaspx (Consulta 29042019)

Duncan G J i Murnane R J (2014) laquoLa creciente desigualdad de in-gresos amenaza la educacioacuten estadounidenseraquo Phi Delta Kappan vol 95 nuacutem 6 Disponible a httpsjournalssagepubcomdoi101177 003172171409500603

Eccles J i Templeton J (2002) laquoActividades extracurriculares y otras actividades extraescolares para joacutevenes Revisioacuten de la investigacioacuten en educacioacutenraquo Vol 26 nuacutem 1

Estivill J (2018) Diagnosi de les entitats de lleure educatiu a la ciutat PRISMA Departament de Joventut Novembre 2018 Disponible a httpsajuntamentbarcelonacatdretssocialssitesdefaultfilesar-xius-documents15-taulalleurejoc_diagnosientitatsassociacionismepdf (Consulta 29042019)

fedaia (2018) Article laquoLa Fedaia treu els centres oberts al carrerraquo Data 7 de juliol de 2018 Disponible a httpwwwfedaiaorgtemesla-feda-ia-treu-els-centres-oberts-al-carrer (Consulta 29042019)

Fundacioacute Probitas Disponible a httpswwwfundacionprobitasorgcawhat-is-rai (Consulta 26072019)

Garciacutea Roca J (2004) Poliacuteticas y programas de participacioacuten social Madrid Editorial Siacutentesis

Generalitat de Catalunya (1989) Decret 2191989 drsquo1 drsquoagost de dele-gacioacute de competegravencies de la Generalitat a les comarques en mategraveria drsquoensenyament httpsdogcvlexesviddelegacio-compet-ncies-co-marques-mat-ria-36517526

Generalitat de Catalunya (1991) Convencioacute sobre dels Drets dels In-fants Adoptada per lrsquoAssemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 Disponible a httptreballiaferssocialsgencatcatwebcontent03ambits_tematics07infanciaiadolescenciaobser-


vatori_drets_infanciadestacats_columna_dretaConvencio_drets_in-fanciapdf

Generalitat de Catalunya (2009) Llei 122009 de 10 de juliol drsquoEdu-cacioacute (LEC) Quaderns de legislacioacute Nuacutem 82 Disponible a httpen-senyamentgencatcatwebcontenthomedepartamentnormativanormativa-educaciolec_12_2009pdf

Generalitat de Catalunya (2013) Pacte per la infagravencia Disponible a httptreballiaferssocialsgencatcatwebcontent03ambits_tematics07infanciaiadolescenciapacte_infancia__catalunyapacte_infan-cia_catalunya___juliol_2013pdf

Generalitat de Catalunya (2015) Mocioacute 196X del Parlament de Cata-lunya sobre menjadors escolars aprovada el 16 drsquoabril de 2015 BOPC 541 (Consulta 29052019)

Generalitat de Catalunya (2015) Resolucioacute EMO15282015 de 25 de juny per la qual es disposa la inscripcioacute i la publicacioacute del III Conveni colmiddotlectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya per als anys 2011 a 2016 (codi de conveni nuacutem 79002295012003) DOGC Nuacutem 6910 - 1072015 Disponible a httpjovecatgencatcatwebcon-tent_documentsarxiuvacances_i_estadescaus__esplais__altres_en-titats_educacio_lleurenormativa3r_Conveni_collectiu_sector_lleu-re_educatiu_anys_2011_2016pdf

Generalitat de Catalunya(2016) Decret 2672016 de les activitats drsquoeducacioacute en el lleure en les quals participen menors de 18 anys de da-ta de 5 de juliol de 2016 Direccioacute General de Joventut Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelia DOGC Nuacutem 7157 Disponible a httpjovecatgencatcatcatemesvacances_i_estadesActivitats_edu-cacio_lleure_Recursos_entitats_empresesNormativa-dactivitatsin-dexhtml

Generalitat de Catalunya (2016-2017) Projecte de llei de contractes de serveis a les persones Parlament de Catalunya Disponible a httpswwwparlamentcatwebactivitat-parlamentariainiciatives-legislati-vesantecedents-lleiindexhtmlp_id=270285713ampformat_contingut= Damphr_contingut=PC_EXP_PROJECTES_LLEI (Consulta 29042019)


Generalitat de Catalunya (2017) Mapa de Recursos i Serveis de 2016Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia Departament drsquoAfers Socials Treball i Famiacutelies Juliol 2017 Disponible a httptreballiaferssocialsgencatcatwebcontent03ambits_tematics07infanciaiadolescenciadades_sistema_proteccioMapa_Recursos_2016pdf (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya(2017) Mocioacute 155XI del Parlament de Ca-talunya sobre futur decret de menjadors escolars aprovada el 8 de setembre de 2017 BOPC 511

Generalitat de Catalunya(2017) RESOLUCIOacute ENS21972017 de 5 de setembre per la qual srsquoobre el procediment de convocatograveria puacuteblica per a la concessioacute de subvencions destinades al financcedilament de despeses de personal dels monitors de menjador esbarjo i transport dels centres edu-catius privats concertats drsquoeducacioacute especial Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya Disponible a httpensenyamentgen-catcatcatramitstramits-temesSubvencions-monitors-privats-con-certats-ee

Generalitat de Catalunya (2017-2019) Ludotequescat Web especia-litzada Dades relacionades amb les ludoteques Disponible a httpwwwludotequescatca (Consulta 29042019) Espai per a professio-nals Disponible a httpespaiprofessionalsludotequescat (Con sulta 29042019)

Generalitat de Catalunya(2018) Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2018 Serveis Socials Equipaments per a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia Centres i places Per tipus Comarques i Aran Disponible a httpswwwides-catcatpubid=aecampn=852 (Consulta29042019)

Generalitat de Catalunya (2018) Cens drsquoEntitats Juvenils de la Direc-cioacute General de Joventut (DGJ) Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies la Generalitat de Catalunya Dades obertes a data de 31 de desembre de 2018 i dades a data de 8 de gener de 2019 Disponibles a httptreballiaferssocialsgencatcatcaambits_tematicsjoventutassociacionisme_i_participaciocens_d_entitats_juvenilsindexhtml (Consulta 29042019)


Generalitat de Catalunya (2018) Cens drsquoEntitats Juvenils de la Direc-cioacute General de Joventut (DGJ) Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies la Generalitat de Catalunya Evolucioacute drsquoactivitats notificades Periacuteode 1981-2018 Disponibles a httpjovecatgencatcatcatemesvacances_i_estadesActivitats_educacio_lleure_Recursos_entitats_em-presesdades_estadistiques (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya(2018) Les ludoteques del demagrave Com les imaginem Proceacutes drsquoinnovacioacute 2017 de les ludoteques catalanes Col-leccioacute Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comunitagraveria nuacutem 1 Disponi-ble a httpdixitgencatcatwebcontenthome04recursos02publicacions02publicacions_de_bsf09accio_civica_tercer_sector_volunta-riatludoteques_dema_imaginemludoteques_dema_imaginempdf (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2018 Joventut Activitats juvenils de vacances Activitats i assistents Ides-cat Disponible a httpswwwidescatcatpubid=aecampn=812 (Con-sulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2018 Joventut Entitats juvenils per tipus Idescat Disponible a httpswwwidescatcatpubaec813 (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2018 Joventut Entitats juvenils Per tipus Metodologia Per tipus Comar-ques i Aran Idescat Disponible a httpswwwidescatcatpubid= aecampn=813ampm=m (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Anuari Estadiacutestic de Catalunya 2018 Joventut Instalmiddotlacions Per tipus Comarques i Aran Idescat Dispo-nible a httpswwwidescatcatpubid=aecampn=811 (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Informe Anual 2018 Direccioacute Gene-ral de Joventut (DGJ) Departament de Treball Afers Socials i Famiacute lies la Generalitat de Catalunya Disponible a httpjovecatgencatcatwebcontent_documentsarxiuvacances_i_estadescaus__esplais__al-


tres_entitats_educacio_lleuredades_estadistiquesInforme_resum-Any-2018pdf (Consulta 29042019)

Generalitat de Catalunya (2019) Informe drsquoEstiu 2018 Direccioacute Gene-ral de Joventut (DGJ) Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies la Generalitat de Catalunya Disponible a httpjovecatgencatcatwebcontent_documentsarxiuvacances_i_estadescaus__esplais__altres_entitats_educacio_lleuredades_estadistiquesInforme_resum_es-tiu_2018_jovecatpdf (Consulta 29042019)

Madariaga A (2004) Acortando la distancia entre el ocio integrador y el ocio inclusivo Ocio inclusioacuten y discapacidad Deusto Universidad

Marchesi A Tedesco J C i Coll C (2011) Calidad equidad y reformas en la ensentildeanza (F Santillana Ed) (p 170) Madrid

Mayoral Simoacute J (2017) Document laquoLiacutenies de treball en el desplegament del model de SISraquo Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdo-lescegravencia Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies Generalitat de Catalunya Amb data de 6 drsquoabril de 2017 Disponible a httpwwwacmcatsitesdefaultfilesmanual_uploadscomissionsactes_jornadespresentacio_desplegament_model_sispdf (Consulta 29042019)

Morata T (2017) laquoEls drets lsquoperifegravericsrsquo de la infagravenciaraquo Diari Ara Dis ponible a httpswwwaracatopiniodrets-periferics-infancia_ 0_1909609033html

Morata T i Garreta F (2012) laquoEl lleure com a dinamitzador io acti vador de comunitatslaquo Educacioacute social Revista drsquoIntervencioacute Socioeduca-tiva Nuacutem 50 p 11-30 Disponible a httpswwwracocatindexphpEducacioSocialarticleview255363342292 (Consulta 06042019)

Novella A llena A Noguera E Goacutemez M Morata T Trilla J Agud i Cifre-Mas J (2014) Participacioacuten infantil y construccioacuten de la ciudadaniacutea Barcelona GRAOacute

Ortega C i Bayoacuten F (coords) (2014) laquoEl papel del ocio en la construc-cioacuten social del jovenraquo Documentos de Estudios de ocio 51 Bilbao Uni-versidad de Deusto


Plataforma drsquoInfagravencia de Catalunya (2014) Reptes per a la in fagravencia a la Catalunya actual 2012-2014 Disponible a httpwwwtercersectorcatsiteswwwtercersectorcatfilesdocument_propostes_pin-cat_2012_-2014_0pdf (Consulta 27052019)

Puente A i Rodriguez P (2019) Article Segregacioacute escolar la con-certada assumeix menys de la meitat dels alumnes pobres que li tocarienraquo Disponible a httpdiarieducaciocatsegregacio-escolar-la-concertada-assumeix-menys-de-la-meitat-dels-alumnes-pobres-que-li-tocarien (Consulta 29042019)

Ravetllat I i Sanabria C (2016) laquoLa participacioacuten social de la infan-cia y la adolescencia a nivel municipal El derecho del nintildeo a ser to-mado en consideracioacutenraquo Revista Internacional de Investigacioacuten en Ciencias Sociales 12 Disponible a httpsdialnetuniriojaesservletarticulocodigo=5619197

Ruiz de Gauna R ( 2012) laquoLrsquoeducacioacute en el lleure a lrsquoinici del segle xxi a Catalunyaraquo Educacioacute social Revista drsquointervencioacute socioeducativa nuacutem 50 p 68-79 Disponible a httpswwwracocatindexphpEdu-cacioSocialarticleview255367 (Consulta 06052019)

Siacutendic de Greuges de Catalunya ( 2010) La provisioacute i lrsquoacceacutes als serveis de transport i menjador escolar Informe extraordinari a Catalunya Maig de 2010 Disponible a httpwwwsindiccatsiteunitFiles2729transport-idiomes20amb20portades20per20webpdf (Consul-ta 29042019)

Siacutendic de Greuges de Catalunya ( 2014) Informe sobre el dret al lleure i a les sortides i cologravenies escolars Juny de 2014 Disponible a httpwwwsindiccatsiteunitFiles3687Informe20sobre20el20lleure20educatiupdf (Consulta 29042019)

Siacutendic de Greuges de Catalunya (2018) Informe sobre els drets de lrsquoin-fant Disponible a httpwwwsindiccatsiteunitFiles5792Infor-me20infancia_18_defpdf (Consulta 23072019)

Socialcat laquoEl 277 dels nens i nenes a Catalunya viuen en situacioacute de pobresaraquo Diari digital lrsquoaccioacute social de Catalunya a data de 17 drsquooctubre


de 2018 Disponible ahttpswwwsocialcatnoticia9031el-27-7-dels-nens-i-nenes-a-catalunya-viuen-en-situacio-de-pobresa (Consulta 06052019)

Soler Masoacute P (2019) Cent vint-i-cinc anys de les cologravenies per a infants a Catalunya La diversificacioacute drsquouna vivegravencia extraordinagraveria Educacioacute Social Revista drsquoIntervencioacute Socioeducativa nuacutem 71 p 129-147 Dis-ponible a httpswwwracocatindexphpEducacioSocialarticleview347526445912 (Consulta 06052019)

Trilla J (2012) laquoEls discursos de lrsquoeducacioacute en el lleureraquo Educacioacute So-cial Revista drsquointervencioacute Socioeducativa 50 p 31-45

unesco (2015) Repensar lrsquoeducacioacute Vers un beacute comuacute mundial Barcelona Centre UNESCO de Catalunya

Relacioacute de colmiddotlaboracionsSogravenia Roig i Txus Morata

bull Joaquim Parera ndash Direccioacute General de Joventut

bull Carles Arnal ndash Servei drsquoAssociacionisme i Educacioacute en el Lleure Direccioacute General de Joventut

bull Anna Garciacutea ndash Programa de Ludoteques i Innovacioacute Social Direccioacute General drsquoAccioacute Ciacutevica i Comunitagraveria

bull Geneacute Gordoacute ndash Departament drsquoEducacioacute

bull Jaume Vinyals ndash Departament drsquoEducacioacute

bull Carme Meleacutendez ndash Gestioacute de Serveis a la Comunitat Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Famiacutelia i Comunitat Educativa

bull Pedro De Haro ndash Associacioacute de Cases de Cologravenies i Albergs de Catalunya

bull Eulagravelia Muntaneacute ndash Mas del Coll de Dalt Associacioacute de Cases de Cologravenies i Albergs de Catalunya

bull Pep Montes ndash Associacioacute Catalana drsquoEmpreses de Lleure lrsquoEducacioacute i la Cultura


bull Sonia Martiacutenez ndash Federacioacute drsquoEntitats drsquoAtencioacute a la Infagravencia i lrsquoAdolescegravencia

bull Mogravenica Rodriacuteguez ndash Fundacioacute Pere Tarreacutes

bull Eva Loacutepez ndash Fundacioacute Pere Tarreacutes

bull Paula Aguirre ndash Federacioacute drsquoentitats de persones amb discapacitat intelmiddotlectual i del desenvolupament a Catalunya

bull Eva de la Morera ndash Federacioacute drsquoentitats de persones amb discapacitat intelmiddotlectual i del desenvolupament a Catalunya

bull Pere Soler ndash Universitat de Girona

bull Xus Martin ndash Universitat de Barcelona

bull Imma Mariacuten ndash MARINVA

bull Rafael Ruiacutez de Gauna ndash Fundacioacute Pere Tarreacutes

bull Carles Xifra ndash Fundacioacute Catalana de lrsquoEsplai

bull Caterina Parpal ndash Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

bull Robert Castells ndash Minyons Escoltes i Guies de Catalunya

bull Siacutelvia Luque ndash Fundacioacute Francesc Ferrer i Guardia

bull Maria Asensio ndash Escola FORCA Fundacioacute Josep Carol drsquoEscoltes Catalans

El sector de lrsquoesport com a actor educatiu

Marta Carranza i Sergi Cerezo

6

275

Organitzacions i estructures administratives de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport

En aquest capiacutetol srsquoofereix una anagravelisi acurada de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport en edat escolar comenccedilant per exposar les organitzacions i estructures administratives des de lrsquoagravembit internacional estatal autonogravemic i local Les dades i reflexions entorn lrsquoorganitzacioacute de lrsquooferta i la participacioacute les hem centrat en lrsquoagravembit autonogravemic amb exemples concrets del moacuten local

Srsquoha considerat sempre la paraula esport en el seu sentit meacutes ampli i eclegravectic sense tancar-nos en definicions limitades a la seva vinculacioacute amb la competicioacute La pragravectica drsquoactivitat fiacutesica i esportiva en edat esco-lar se situa com una de les activitats prioritagraveries en la vida dels infants i joves del nostre entorn Els seus beneficis fiacutesics psiacutequics i socials sumats al seu potencial motivador i comprometedor la converteix en un instru-ment imprescindible per a lrsquoeducacioacute i la cohesioacute social dels meacutes joves

Agravembit internacional

En lrsquoagravembit internacional puacuteblic existeixen tres grans organitzacions que es relacionen directament amb lrsquoesport


bull LrsquoOrganitzacioacute de les Nacions Unides per lrsquoEducacioacute Ciegravencia i Cultura (UNESCO que forma part de lrsquoONU) Inclou lrsquoesport dins de la comissioacute de cultura i el 1958 crea el Consell Internacional de lrsquoEducacioacute Fiacutesica i Ciegravencies de lrsquoEsport (CIEPSS)

bull LrsquoOrganitzacioacute de les Nacions Unides (ONU) El 1992 exclou els paiuml-sos en guerra de les competicions internacionals i el 1994 inicia una colmiddotlaboracioacute estreta amb el Comitegrave Oliacutempic Internacional (COI) as-sumint lrsquoideari oliacutempic i la lluita conjunta contra el do patge

bull Finalment pel que fa als organismes internacionals puacuteblics relaci-onats amb lrsquoesport trobem el Consell drsquoEuropa que teacute per objec-tiu principal la defensa proteccioacute i promocioacute dels drets humans la democragravecia i lrsquoEstat de Dret Amb relacioacute a lrsquoesport el Consell drsquoEu-ropa redacta el 1970 la Carta Europea de lrsquoEsport per a Tothom el 1992 el Codi drsquoEgravetica Esportiva i la Carta Europea de lrsquoEsport (la qual va ser revisada al 752egrave Consell de Ministres del 2001)

En lrsquoagravembit internacional privat ens trobem

bull En primera posicioacute el Comitegrave Oliacutempic Internacional (COI) fun-dat el 1894 per restablir els Jocs Oliacutempics (JO) i els Jocs Paraliacutempics (JP) El COI redacta tambeacute la carta oliacutempica amb un codi que inclou principis normes i textos i fomenta lrsquoegravetica en lrsquoesport i lrsquoolimpisme

bull En segon lloc en les organitzacions internacionals privades hi ha les federacions esportives internacionals les quals soacuten asso-ciacions internacionals privades drsquoentre federacions sense afany de lucre Entre els seus principis i normes destaquen garantir la uni-formitat de la competicioacute i assegurar una organitzacioacute i gestioacute en lrsquoagravembit mundial Hi ha federacions internacionals no reconegudes dins del moviment oliacutempic Les federacions internacionals fan funcions legislatives (per mitjagrave drsquoestatuts) executives (calendaris de competicions i validesa de les proves) disciplinagraveries i drsquoarbitrat-ges (per mitjagrave del comitegrave drsquoapelmiddotlacions) tegravecniques (de gestioacute i drsquoor-ganitzacioacute drsquoesdeveniments esportius internacionals) i consultives (per mitjagrave de comissions especialitzades)


ndash Existeix lrsquoAssociacioacute Global de Federacions Esportives Inter na-cionals (GAISF) que fa de paraigua de les diverses federacions i teacute per objectiu facilitar i promoure el coneixement compartit entre els seus membres desenvolupar serveis per a ells orga-nitzar fograverums trobades internacionals i esdeveniments multies-portius

ndash LrsquoAssociacioacute Internacional de lrsquoEsport i la Cultura (ISCA) eacutes una plataforma oberta a totes les organitzacions que treballen en el camp de lrsquoesport per a tothom la recreacioacute i lrsquoactivitat fiacutesica in-clusiva

ndash Existeixen tambeacute les associacions i federacions drsquoesport per a tothom una de les meacutes rellevants de les quals eacutes lrsquoAssociacioacute In-ternacional drsquoEsports per a Tothom (TAFISA) que promou i pre-teacuten fer creacuteixer lrsquoes port per a tothom destacant els beneficis de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport

ndash En lrsquoagravembit internacional ens trobem amb la Unioacute Mundial de les Ciutats Oliacutempiques (UMVO) que treballa per compartir idees i experiegravencies de promocioacute esportiva aixiacute com pel manteniment del llegat oliacutempic

ndash El moacuten de les universitats en lrsquoagravembit internacional srsquoagrupa sota el pa raigua de la Federacioacute drsquoEsports Universitaris Internacio-nals (FISU)

ndash Lrsquoesport escolar tambeacute teacute la seva representacioacute en el terreny in-ternacional mitjanccedilant la Federacioacute drsquoEsports Escolars Interna-cional (ISF)

ndash Existeix la Federacioacute Internacional drsquoEducacioacute Fiacutesica (FIEP) entitat sense agravenim de lucre que vetlla per lrsquoaplicacioacute pragravectica del coneixement cientiacutefic vinculat a lrsquoeducacioacute fiacutesica i per la coope-racioacute entre persones i organitzacions que treballen en el moacuten de lrsquoeducacioacute fiacutesica

bull Finalment trobem el moacuten de lrsquoesport privat comercial que agru-pa lligues professionals patents i grans multinacionals dedicades al moacuten de lrsquoesport en totes les seves vessants


Agravembit estatal

Segons lrsquoarticle 433 de la Constitucioacute Espanyola laquoEls poders puacuteblics fo-mentaran lrsquoeducacioacute sanitagraveria lrsquoeducacioacute fiacutesica i lrsquoesport Facilitaran tam-beacute lrsquoadequada utilitzacioacute de lrsquoociraquo Aixograve ha suposat un desenvolupament legislatiu i normatiu de les diferents comu nitats autogravenomes i de les ad-ministracions locals les quals es reparteixen les diverses competegravencies i obligacions en mategraveria esportiva

En lrsquoagravembit estatal puacuteblic existeixen dues grans organitzacions

bull A lrsquoEstat espanyol disposen del Consejo Superior de Deportes (CSD) organisme autogravenom adscrit al Ministeri drsquoEducacioacute i Ciegravencia a traveacutes del qual srsquoexerceix lrsquoactuacioacute de lrsquoAdministracioacute de lrsquoEstat en lrsquoesport Entre les seves competegravencies inclou lrsquoautoritzacioacute els pressupostos els objectius i les estructures de les federacions espa-nyoles reconegraveixer modalitats esportives qualificar les competici-ons oficials i autoritzar competicions internacionals a l rsquoEstat espanyol Srsquoestructura per mitjagrave de la direccioacute general (drsquoesports i infraestructures) ogravergans adscrits (Comitegrave de Disciplina Esportiva) i comissions

bull LrsquoAgencia Espantildeola de Cooperacioacuten Internacional para el De-sarrollo (AECID) eacutes una agegravencia estatal creada com a ogravergan de la gestioacute poliacutetica espanyola de cooperacioacute internacional pel desenvo-lupament Com a tal ha desenvolupat molts programes de coopera-cioacute internacionals de caragravecter esportiu (com ara la Red de Mujer y Deporte Iberoamericana o la Red de Cohesioacuten Social y Deporte) so-bretot a lrsquoAmegraverica Llatina

bull Comptem tambeacute amb lrsquoAgencia Espantildeola de proteccioacuten de la sa-lud en el deporte (adscrita al CSD) que es coordina amb lrsquoAgegravencia Mundial Antidopatge (AMA) i fa funcions de promocioacute investiga-cioacute formacioacute i estadiacutestiques relacionades amb el dopatge en el moacuten de lrsquoesport


bull Cal fer referegravencia tambeacute als centres drsquoalt rendiment de Madrid Granada i Lleoacute i als centres drsquoalt rendiment especialitzats de Pal-ma de Mallorca (ciclisme) Madrid (golf) Sevilla (rem i piraguumlisme) Granada (tir oliacutempic) i Santander (vela)1

En lrsquoagravembit estatal privat el teixit esportiu espanyol disposa drsquouna gran diversitat i riquesa

bull En primer lloc el Comiteacute Oliacutempico Espantildeol (COE) el qual repre-senta lrsquoEstat espanyol al COI teacute per objectiu desenvolupar el movi-ment oliacutempic i inclou el Tribunal Espanyol drsquoArbitratge Esportiu (TEAD) Des del 1988 lidera el plaprograma Asociacioacuten Deportes Oliacutempicos (ADO) constituiumlt pel CSD COE Real Televisioacuten Es-pantildeola (RTVE) i patrocinadors per promocionar i fomentar el des-envolupament dels esportistes estatals drsquoalt nivell i aconseguir bones actuacions en les cites oliacutempiques

bull Lligat intriacutensecament al COE trobem el Comiteacute Paraliacutempico Espa-ntildeol (CPE) amb estructura similar al COE creat el 1995 Tambeacute lide-ra el seu propi programa ADO en aquest cas lrsquoADO Paraliacutempico

bull Les Federacions Estatals Esportives soacuten entitats privades (associ-acions de 2n grau) declarades drsquoutilitat puacuteblica Estan integrades per les diferents federacions esportives autonogravemiques clubs i espor-tistes Es re gulen a traveacutes dels seus estatuts i reglaments de regravegim interns (RRI) Reten comptes a les respectives federacions interna-cionals Les federacions estatals esportives estan tutelades pel CSD que assumeix el seguiment de les funcions de promocioacute preparacioacute i for macioacute

bull Trobem tambeacute les lligues professionals que soacuten associacions de 2n grau integrades per Clubs i Societats Anogravenimes Esporti-ves (SAD) A les lligues professionals sersquols aplica la legislacioacute puacuteblica i privada Fan funcions drsquoorganitzacioacute de les seves progravepies

1 httpswwwcsdgobesescsdinstalacionescentros-de-alto-rendimiento-y-tecnifi-cacion-deportivacentros-de-alto-rendimiento


competicions tutela control i supervisioacute drsquoassociats Tenen potes-tat disciplinagraveria sobre els seus integrants i membres

bull Les Societats Anogravenimes Esportives (SAD) soacuten organitzacions amb afany de lucre de caragravecter mer can til destaquen perquegrave pretenen establir un model de responsabilitat ju riacute dica i econogravemica aixiacute com resoldre els problemes drsquoen deu tament i corrupcioacute del personal directiu Les SAD han de presentar els balanccedilos i els comptes de resultats periogravedicament i transmetre informacioacute periogravedica al CSD

bull Existeixen tambeacute les entitats de promocioacute esportiva associaci-ons de 2n grau formades per clubs i associacions esportives que pretenen promocionar i organitzar activitats esportives amb finali-tats luacutediques formatives i socials Aquestes entitats es desvinculen de lrsquoesport de competicioacute i lrsquoesport federat

bull El Consejo General de colegios Profesionales de la Educacioacuten Fiacutesica y el Deporte (COLEF) eacutes lrsquoagrupacioacute estatal dels diferents colmiddotlegis professionals que integren els llicenciats i graduats en ci-egravencies de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport

bull Finalment ens trobem amb les fundacions organitzacions puacutebli-ques o privades (sense afany de lucre) que treballen en qualsevol dels vessants de lrsquoesport en la seva definicioacute meacutes agravemplia

Agravembit autonogravemic

La tradicioacute esportiva a Catalunya eacutes molt rica lrsquoesport estagrave lligat intriacutense-cament en lrsquoADN de la poblacioacute catalana Mostra drsquoaquesta importagravencia i presegravencia de lrsquoesport a Catalunya eacutes la gran complexitat del model es-portiu catalagrave aixiacute com els agents que lrsquointegren Pel que fa al sector puacute-blic esportiu ens trobem

bull La Secretaria General de lrsquoEsport (SGE) ogravergan de direccioacute plani-ficacioacute i execucioacute de lrsquoAdministracioacute esportiva de la Generalitat La SGE desenvolupa funcions drsquoimpuls i seguiment de projectes i pro-grames en el territori relacionats amb el sector de lrsquoactivitat fiacutesica


i de lrsquoesport aixiacute com el seguiment econogravemic financer i pressupos-tari de les entitats adscrites al Departament de la Presidegravencia mit-janccedilant la SGE Teacute representacioacute territorial a Barcelona Girona Lleida Tarragona i Terres de lrsquoEbre

Formen part de la SGE com a organismes autogravenoms el Consell Ca-talagrave de lrsquoEsport (CCE) lrsquoInstitut Nacional drsquoEducacioacute Fiacutesica de Ca-talunya (INEFC) el Centre drsquoAlt Rendiment (CAR) el Canal Oliacutem-pic de Catalunya i el Museu i Centre drsquoEstudis Doctor Melcior Colet

bull LrsquoInstitut Joaquim Blume eacutes un centre de titularitat puacuteblica creat per facilitar la compatibilitat de lrsquoactivitat acadegravemica amb la tecni-ficacioacute esportiva dels nois i noies en edat escolar

bull El Consell Catalagrave de lrsquoEsport eacutes un organisme autogravenom que depegraven de la SGE dotat amb personalitat juriacutedica patrimoni propi auto-nomia administrativa i econogravemica i plena capacitat drsquoobrar per al compliment de les finalitats i els objectius establerts per llei

bull LrsquoEscola Catalana de lrsquoEsport (ECE) depegraven orgagravenicament del Con-sell Catalagrave de lrsquoEsport lrsquoobjectiu del qual eacutes regularitzar i homoge-neiumltzar la formacioacute de Tegravecnics drsquoEsport a Catalunya la formacioacute i les certificacions dels tegravecnics de lrsquoagravembit de les activitats fiacutesiques io esportives i especials

bull Els centres de tecnificacioacute i alt rendiment soacuten estructures de su-port als esportistes drsquoAlt Nivell que proporcionen a esportistes i entrenadorsores tots els serveis necessaris per a la cura de la sa-lut la millora del rendiment i per a la seva formacioacute integral Exis-teixen centres multiesportius (CTM) o especialitats (CTE) en funcioacute del nivell esportiu El Centre drsquoAlt Rendiment (CAR) de Sant Cugat srsquoencarrega de la fase drsquoalt nivell dels diferents programes El centre estagrave compartit entre lrsquoadministracioacute de lrsquoEstat i lrsquoautonogravemica i hi participen esportistes de tot lrsquoestat

bull Els Consells Esportius soacuten agrupacions esportives privades drsquoin teregraves puacuteblic i social (sense afany de lucre) amb personalitat ju-riacutedica i capacitat drsquoobrar pel compliment de les seves funcions Antigament srsquoanomenaven consells comarcals drsquoesport Els consells esportius tenen per objectiu lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats escolars


i garantir que els infants i joves practiquin lrsquoesport de manera cor-recta i adequada Estan formats pels clubs consells comarcals ajuntaments centres educatius i entitats esportives del territori

bull El Pla catalagrave de lrsquoesport a lrsquoescola (PCEE) i els consells esportius (presidits per un alcalde) tenen la competegravencia de promocioacute de lrsquoes-port en edat escolar i organitzacioacute dels jocs escolars

bull El Colmiddotlegi de Professionals de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport a Ca-talunya (COPLEFC) eacutes lrsquoogravergan colmiddotlegial dels llicenciats i graduats en Ciegravencies de lrsquoActi vi tat Fiacutesica i lrsquoEsport (CAFE) de Catalunya Srsquoin-trodueix tambeacute la figura de lrsquoassociat pels Diplomats en mestre especia lista en Educacioacute Fiacutesica Graduat en Educacioacute Primagraveria amb la mencioacute en Educacioacute Fiacutesica Tegravecnic de Grau Superior en Animacioacute drsquoActivitats Fiacutesiques io Esportives Tegravecnic de Grau Superior en Condicionament Fiacutesic Tegravecnic de Grau Mitjagrave en Conduccioacute drsquoActi-vitats Fiacutesiques io Esportives en el medi natural i certificats de pri-mersegontercer nivell de grau mitjagravesuperior dels ensenyaments drsquoesports

bull La Unioacute de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) integra els diferents consells esportius del territori Catalagrave

bull Les 77 federacions esportives catalanes

bull La Unioacute de Federacions Esportives Catalanes (UFEC) agrupa to-tes les federacions esportives en territori Catalagrave en una sola entitat

Agravembit provincial

A nivell local puacuteblic comptem amb la Diputacioacute de Barcelona (DIBA) que disposa drsquoun servei drsquoesports propi coordina i assessora juriacutedicament i tegravecnicament les entitats que ho requereixen i realitzen tasques de promo-cioacute esportiva i el pla drsquoinstalmiddotlacions com a serveis puacuteblics supramunici-pals La funcioacute principal de la DIBA eacutes donar suport als ajuntaments i ens locals En la major part dels pobles i ciutats la regidoria drsquoesports es fa cagraverrec de les poliacutetiques esportives locals En les grans ciutats en alguns casos srsquohan creat patronats instituts o altres estructures juriacutediques progravepies


Agravembit local

A nivell local puacuteblic recau sobre els ajuntaments com a ens locals que promouen i fomenten lrsquoactivitat fiacutesica Els models organitzatius depenen molt drsquoun ajuntament a lrsquoaltre en funcioacute del nombre drsquohabitants que te-nen i la seva tradicioacute A grans trets tots comparteixen la missioacute de gesti-onar instalmiddotlacions fer el Pla Municipal drsquoEquipaments Esportius lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats i la promocioacute drsquoesdeveniments drsquointeregraves

bull LrsquoInstitut Barcelona Esports (IBE) pertany a lrsquoAjuntament de Bar-celona i teacute la missioacute de dissenyar i impulsar poliacutetiques que permetin gestionar lrsquoesport de Barcelona amb la visioacute drsquoaugmentar la qualitat de vida de la ciutadania i colmiddotlaborar en la projeccioacute de la ciutat Les funcions principals de lrsquoIBE soacuten la dotacioacute i gestioacute dels equipa-ments esportius municipals la promocioacute de lrsquoactivitat fiacutesica entre la ciutadania lrsquoorganitzacioacute directa o en colmiddotlaboracioacute drsquoesdeveni-ments esportius i la relacioacute amb altres organismes institucions nacionals o internacionals per fer xarxa amb altres ciutats del moacuten

bull Barcelona teacute el Consell de lrsquoEsport Escolar a Barcelona (CEEB) amb una personalitat juriacutedica diferent de la resta de consells de lrsquoesport escolar ja que aquesta ciutat parteix drsquouna histograveria singu-lar Lrsquoorigen del CEEB es remunta a lrsquoany 1977 i es creagrave amb la idea que lrsquoesport havia de ser una eina educativa de transformacioacute social

El president del CEEB eacutes escollit entre les diferents escoles que en formen part La relacioacute amb lrsquoAjuntament eacutes molt directa perograve no eacutes orgagravenica (entitat privada)

Entre el moacuten privat i puacuteblic ens trobem els serveis drsquoesports de les dife-rents universitats les quals ofereixen serveis i assessorament per a lrsquoalumnat matriculat

A nivell local privat hi ha diferents clubs entitats esportives agru-pacions esportives empreses i cooperatives que treballen en el moacuten de lrsquoesport i tenen per objectiu el foment el desenvolupament i la pragravectica


drsquoactivitats fiacutesiques i esportives Existeixen dos grans blocs drsquouna banda les entitats que soacuten i han estat sempre sense agravenim de lucre base de lrsquoas-sociacionisme esportiu i el gran tresor de lrsquoesport a Catalunya i de lrsquoaltra la resta drsquoentitats cooperatives i empreses com els centres de fitnes i gimnasos

TAULA 1Descripcioacute general del sector dels esports en els diferents agravembits

AgraveMBIT INTERNACIONAL

bull Puacuteblic Organitzacioacute de les Nacions Unides (ONU) i Consell drsquoEuropabull Privat Comitegrave Oliacutempic Internacional (COI) Federacions esportives internacionals

Associacioacute Internacional de lrsquoEsport i la Cultura (ISCA) Associacioacute Internacional de lrsquoEsport per a Tothom (TAFISA) Unioacute Mundial de Ciutats Oliacutempiques (UMVO) Federacioacute drsquoEsports Universitaris Internacionals (FISU) Associacioacute Global de Federacions Esportives Internacionals (GAISF) Federacioacute Internacional drsquoEducacioacute Fiacutesica (FISU) i Federacioacute drsquoEsports Escolars Internacionals (ISF)

AgraveMBIT ESTATAL

bull Puacuteblic Consejo Superior de Deportes (CSD) Agencia Espantildeola de Cooperacioacuten Internacional para el Desarrollo (AECID) i Agencia espantildeola de proteccioacuten de la salud en el deporte (AEPSAD)

bull Privat Comiteacute Oliacutempico Espantildeol (COE) CPE Federacions esportives Estatals Lligues professionals Societats Anogravenimes esportives (SAD) i Colegio de la Educacioacuten Fiacutesica y Deportiva de Espantildea (COLEF)

AgraveMBIT NACIONALAUTONOgraveMIC

bull Puacuteblic Secretaria General de lrsquoEsport (SGE) Consell Catalagrave de lrsquoEsport (CCE) Institut Nacional drsquoEducacioacute Fiacutesica de Catalunya (INEFC) Centre drsquoAlt Rendiment (CAR) Canal Oliacutempic de Catalunya i Museu Centre drsquoEstudis Doctor Melcior Colet Institut Joaquim Blume i Escola Catalana de lrsquoEsport (ECE)

bull Privat Consells Esportius Colmiddotlegi de Professionals de lrsquoActivitat Fiacutesica i de lrsquoEsport de Catalunya (COPLEFC) Unioacute de Consells Esportius de Catalunya (UCEC) i Unioacute de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC)

AgraveMBIT PROVINCIAL

bull Puacuteblic Diputacioacute de Barcelona (DIBA)

AgraveMBIT LOCAL

bull Puacuteblic Ajuntaments (en el cas de Barcelona lrsquoInstitut Barcelona Esports) bull Privat Clubs entitats esportives agrupacions esportives empreses i cooperatives




Oferta Organitzacioacute

Les diverses organitzacions que treballen directament en el moacuten de lrsquoac-tivitat fiacutesica i lrsquoesport per a la poblacioacute en edat escolar conviuen per aug-mentar la pragravectica drsquoactivitat fiacutesica donada la seva importagravencia i valor en el desenvolupament i creixement integral dels infants i joves

GRAgraveFIC 1

Nombre drsquoorganitzacions esportives censades

Font Observatori de lrsquoesport

a b c d e f g h i j k l m n o p

15000

800

700

600

500

400

300

200

100

0

620

556

397

276

73 47 46 37 27 4616 13 14 5 11

14518 a Clubs i associacions esportivesb Associacions esportives escolarsc Seccions esportives escolarsd Associacions ciacuteviques i culturalse AMPA (Associacioacute de Mares i Pares) f Federacionsg Fundacionsh Consells Esportius i AV (Associacions de Veiumlns) j Associacions no esportivesk Clubs universitaris l Agrupacions esportivesm Altres entitats de caragravecter no lucratiun Institucions religioseso Altres entitats de caragravecter lucratiup Unioacute esportiva de clubs


Oferta Organitzacioacute a Catalunya

Les diferegravencies entre els territoris i la seva oferta drsquoactivitats soacuten palpables principalment a causa de les organitzacions i entitats que ofereixen activitats i el seu paper en lrsquoeducacioacute

Lrsquoesport en edat escolar a Catalunya es lidera a traveacutes de la Secretaria General de lrsquoEsport que impulsa el laquoPla Catalagrave drsquoEsport a lrsquoEscolaraquo (PE-CEE) adreccedilat principalment a lrsquoincrement de la participacioacute dels infants i joves en les activitats fiacutesiques i esportives en horari no lectiu en el ma-teix centre educatiu i alhora emprar aquestes pragravectiques per a la difusioacute i lrsquoeducacioacute en valors i per a lrsquoadquisicioacute drsquohagravebits saludables

bull Iacutendex molt reduiumlt de participacioacute de lrsquoalumnat en lrsquoesport escolar

bull Increment dels hagravebits sedentaris i de lrsquoobesitat amb una incidegravencia preocupant en la poblacioacute infantil i juvenil

bull Demanda social creixent en mategraveria de salut i benestar

El Pla preteacuten posar a lrsquoabast de lrsquoalumnat de Primagraveria i Secundagraveria la pragravec-tica drsquoactivitats fiacutesiques i esportives i aprofitar el gran potencial drsquoaques-tes activitats per contribuir a la formacioacute personal i ciacutevica dels nostres infants i joves El Pla es desenvolupa despreacutes de detectar una segraverie de mancances i demandes del curs 2004-2005

La posada en marxa del Pla requereix la intervencioacute coordinada de dife-rents agents com ara la Generalitat de Catalunya mitjanccedilant els Depar-taments drsquoEducacioacute i de la Presidegravencia (Secretaria General de lrsquoEsport) els centres educatius de titularitat puacuteblica i privada els consells espor-tius i els ajuntaments

El laquoPla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoEscolaraquo estagrave dissenyat per compartir respon-sabilitats i objectius amb les figures seguumlents


1 Les Associacions Esportives Escolars i les Seccions Esportives Escolars drsquoAssociacions de famiacutelies drsquoalumnes (AMPAAFA) Garanteix que les activitats fiacutesiques i esportives que es derivin de la gestioacute gaudeixen de la continuiumltat educativa de lrsquohorari lectiu ja consensuat i aprovat pels consells escolars dels centres i que es re-flecteix en el Projecte Esportiu de Centre de lrsquoAEE o SEE

2 El Centre Educatiu Peccedila clau encarregat directe de la formacioacute integral dels infants i joves i el referent de la comunitat educativa que formaragrave part de lrsquoAssociacioacute Esportiva Escolar

3 El Consell Esportiu Agent que teacute lrsquoencagraverrec del Consell Catalagrave de lrsquoEsport del desenvolupament dels programes drsquoesport escolar (PCEE i Jocs Esportius de Catalunya)

4 Ajuntaments La seva implicacioacute tambeacute imprescindible rep els ajuts dels Plans drsquoEntorn del Departament drsquoEducacioacute i fan arribar les quantitats assignades als centres

5 Coordinadora Esdeveacute el referent de lrsquoesport escolar i la salut a la comunitat educativa Eacutes nomenat pel director del centre educatiu drsquoentre el professorat La principal funcioacute del coordinador eacutes elabo-rar organitzar i fer el seguiment del programa i de lrsquooferta drsquoactivi-tats esportives en horari no lectiu drsquoacord amb el projecte esportiu del centre tot garantint la relacioacute amb el projecte educatiu de centre

6 Dinamitzadorsores Tenen un paper clau en els centres educa-tius de Secundagraveria afavoreixen lrsquoarrelament del programa als cen-tres educatius i pretenen implicar-hi lrsquoalumnat Soacuten seleccionats pel coordinador de cada centre educatiu drsquoentre els alumnes drsquoESO Es busca una figura que motivi els companys Colmiddotlaboren de forma voluntagraveria amb el coordinador del PCEE en la definicioacute organitzacioacute i seguiment de lrsquooferta drsquoactivitats esportives del cen-tre i participen activament en la gestioacute de lrsquoAEE Per garantir que la figura del dinamitzador acabeacutes sent un dels motors de lrsquoactivitat esportiva a les AEE lrsquoEscola Catalana de lrsquoEsport va dissenyar en el marc dels seus cursos de CIATE (Curs drsquoIniciacioacute a Tegravecnic drsquoEsport) lrsquoespecialitat de Dinamitzadors del Pla Catalagrave de lrsquoEs-port a lrsquoEsco la per tal de dotar lrsquoalumnat que colmiddotlabora amb les


Associacions Esportives Escolars (AEE) drsquouna formacioacute miacutenima en tipologia drsquoactivitats esportives lideratge i gestioacute (Secretaria Gene-ral de lrsquoEsport 2015)

En la taula seguumlent podem observar la participacioacute del PCEE entre el 2005 i 2014

TAULA 2Participacioacute al PCEE 2005-2014 del Pla de lrsquoEsport Escolar a Catalunya

2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

CENTRES PARTICIPANTS PCEE

153 432 640 952 1141 1345 1324 1254 1101

Instituts de Secundagraveria puacuteblica

89 297 353 377 400 436 430 392 338

Escoles de Primagraveria puacutebliques

31 99 228 499 588 715 711 684 599

Zones educatives rurals puacutebliques (ZERP)

0 6 14 17 48 57 56 55 47

Centres concertats

13 28 42 88 104 136 126 123 117

Altres

0 2 3 1 1 1 1 0 0

PARTICIPACIOacute ALUMNES

13000 75000 208184 388048 386795 424309 528213 312781 269069

Nois

ndash ndash 120868 219054 218632 236594 282751 171076 146202

Noies

ndash ndash 87316 168994 168163 187715 245462 141705 122867

gt gt gt


Les federacions esportives organitzen la competicioacute federada i desen-volupen plans de tecnificacioacute i rendiment

Oferta Organitzacioacute a Barcelona

A Barcelona la implementacioacute del laquoPla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoescolaraquo srsquoha anat complementant amb el laquoPla de lrsquoEsport en Edat Escolar de Barcelo-naraquo que eacutes una proposta de curriacuteculum per a infants i joves en edat esco-lar de la ciutat de Barcelona liderada per lrsquoAjuntament de Barcelona Cal destacar la voluntat educativa del Pla qualsevol activitat esportiva que es proposi independentment de lrsquoentitat que la dugui a terme ha drsquoanar ori-entada a colmiddotlaborar en la formacioacute i lrsquoeducacioacute de tots els participants

2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 2011-12 2012-13 2013-14

AEESEE CONSTITUIumlDES

87 328 557 683 921 1094 1215 1254 1101

Associacions esportives escolars (AEE)


Seccions esportives escolars de les AMPA (SEE)


DINAMITZADORSORES FORMATSADES

400 1458 3225 5522 8282 9484 10202 312 276

Jornada Primagraveria

0 258 845 1879 3519 3519 3519 ndash ndash

CIATE Secundagraveria bagravesic (dinamitzador esportiu)

400 1200 2380 3473 4473 5500 6191 312 219

CIATE Secundagraveria gestioacute (gestioacute de petites entitats esportives)

ndash 0 0 170 290 465 492 0 57

Font Consell Catalagrave de lrsquoEsport


Dins del laquoPla de lrsquoEsport en Edat Escolar de Barcelonaraquo trobem dos grans programes En primer lloc i tal com srsquoobserva en la Figura 2 el pla laquoLrsquoEs-cola fa Esport a la ciutatraquo lrsquoobjectiu del qual eacutes el suport al curriacuteculum drsquoEducacioacute Fiacutesica a les escoles drsquoInfantil Primagraveria Secundagraveria i Educacioacute

FIGURA 1

Diagrama del laquoPla de lrsquoEsport en Edat Escolarraquo de Barcelona


Uacutes drsquoespais puacuteblics municipals

1

Oferta complementagraveria

2

Foment de lrsquoesport minoritari

3

Diagraveleg agents4

Formacioacute11

Recursos12

Valors13

Avaluacioacute14

Recerca15

ESTRATEgraveGIES

TRANSICIOacute EF HAgraveBIT AF

AgraveREES DE TREBALL

OgraveRGANS I AgraveMBITS DrsquoACTUACIOacute

ESCOLA I CIUTAT

Grup de Treball drsquoEsport

EducatiuConsell Mpal

de lrsquoEsport

EDUCACIOacute FIacuteSICA

CURRICULARMISSIOacuteGarantir la igualtat drsquooportunitats drsquoinfants i joves per accedir a una pragravectica esportiva que millori la seva qualitat de vida mitjanccedilant el suport a tots els agents del sector

Pla EFHEB(Esport Fora

drsquoHorari Escolar de Barcelona)

Acceacutes universal6

Itineraris5

Uacutes drsquoespais escolars

7

Grans esdeveniments

8

Difusioacute9

Homologacioacute10

QUALITAT

DIAGNOSI

OFERTAI TERRITORI

laquoLrsquoescola fa esport a la ciutatraquo

(horari escolar)


FIGURA 2

Diagrama del Pla laquoLrsquoEscola fa Esport a la Ciutatraquo de Barcelona


ACTUACIONS PROGRAMEShellipAgraveREES DE TREBALL

ESCOLA I CIUTAT

EF CURRICULAR

TRANSICIOacute EF-HAgraveBIT AF

QUALITAT

DIAGNOSI

Reserva drsquoespais municipals per a la celebracioacute drsquoactivitats

Gestioacute tegravecnica drsquoagents especialitzats en temagravetiques dels programes

Participacioacute grup-classe

laquoLrsquoesport inclouraquo

laquoJoc perdutraquo laquoDansa araraquo laquoFECraquolaquoCurses drsquoorientacioacuteraquo laquoRaid atlegraveticraquo laquoBiatloacuteraquo laquoTriatloacuteraquo etc

laquoFa per turaquo (16 esports)

Formacions especiacutefiques programes

Programes de promocio vinculats (XGames mundial handbol etc)

Difusioacute drsquoaltres ofertes al professorat

Documentacioacute suport programes

Material audiovisual programes

Satisfaccioacute professorat



Preacutestec de material esportiu especiacutefic

laquoEscala de Valorsraquo (espectadors esportistes gegravenerehellip)

Jornades laquoLrsquoesport fa escolaraquo

Uacutes drsquoespais puacuteblics i municipals

1

Oferta com ple me n -tagraveria EF

2

Foment esport minoritari

3

Diagraveleg agents

4

Formacioacute11

Recursos12

Valors13

Avaluacioacute14

Recerca15

ESTRATEgraveGIES

Acceacutes universal

6

Grans esdeveni-ments

8

CONSELL DE COORDINACIOacute PEDAGOgraveGICA (IMEB)Programa drsquoactivitats escolars

LrsquoESCOLA FA ESPORT

A LA CIUTAT


Especial en quegrave es dota els centres drsquoun ampli ventall de propostes vin-culades a la mategraveria drsquoEducacioacute Fiacutesica destinades a millorar la formacioacute dels infants i joves de Barcelona Tambeacute es dota de recursos el professorat i es dona a conegraveixer la ciutat El programa disposa drsquouns cinquanta pro-grames desenvolupats durant tot el curs que permeten als nens i nenes treballar i aprofundir en la mategraveria

El Pla laquoLrsquoEscola fa Esport a la Ciutatraquo durant el curs 2018-2019 ha comp-tat amb meacutes de 80000 participants La distribucioacute de centres educatius que hi han participat segons districte i titularitat es manteacute constant amb una tendegravencia creixent durant els darrers anys Disposem de les dades del curs 2017-2018

GRAgraveFIC 2

Distribucioacute de centres educatius participants del Pla laquoLrsquoEscola fa Esport a la Ciutatraquo 2017


Ciutat Eixample Sants Les Corts Sarriagrave- Gragravecia Horta- Nou Sant Sant vella Sant Gervasi Guinardoacute Barris Andreu Martiacute

40

35

30

25

20

15

10

5

0

9

13

16 16

8

25

20

9

13 13 1210 9

20

12

40

2628

97

Puacuteblic Concertatprivat


En segon lloc dins del Pla laquoLrsquoEsport en Edat Escolarraquo de Barcelona tenim el laquoPla de lrsquoEsport fora drsquoHorari Escolarraquo de Barcelona iniciativa pro-moguda per lrsquoAjuntament de Barcelona a traveacutes de lrsquoInstitut Barcelona Esports i amb la colmiddotlaboracioacute del Consell de lrsquoEsport Escolar de Barcelo-na que preteacuten garantir lrsquoacceacutes dels infants i joves de Barcelona (amb edats compreses entre els 3 i 18 anys) a una pragravectica fiacutesica o esportiva que completi la seva educacioacute i millori la seva qualitat de vida

Les organitzacions i entitats de lrsquoagravembit del lleure lrsquoesport o lrsquoeducacioacute que organitzen acti vitats esportives fora de lrsquohorari escolar per a infants i joves entre 3 i 25 anys poden demanar lrsquohomologacioacute per al reconeixe-ment qualitatiu de les seves entitats per a aquestes activitats esportives i per a la participacioacute en la gestioacute dels ajuts destinats a la pragravectica de lrsquoes-port que promou lrsquoAjuntament de Barcelona Actualment hi ha unes 300 entitats homologades a Barcelona

Disposar de lrsquohomologacioacute eacutes un garant de qualitat Els requeriments per accedir-hi soacuten els seguumlents

bull Cal disposar drsquoun projecte esportiu que ha drsquoincloure ideari i ca-rac te riacutes tiques de lrsquoentitat aixiacute com la memograveria organitzativa que continguindash Sistema de control drsquoassistegravencia dels participants en les activitatsndash Relacioacute i comunicacioacute amb les famiacutelies dels esportistesndash Coordinacioacute i seguiment de lrsquoequip tegravecnic de lrsquoentitatndash Protocols drsquoactuacioacute en cas de pluja substitucioacute de monitoratge

i accidents

bull Un exemple de programacioacute anual per a cada activitat drsquoacord amb les pautes recomanades per lrsquoIBE

bull Dades dels participants i monitoratge responsable que acreditin el compliment de les ragravetios establertes

bull Titulacioacute miacutenima requerida per la Llei drsquoexercici dels professionals de lrsquoesport per part de la direccioacute pedagogravegica de les activitats

bull Pogravelissa drsquoasseguranccedila drsquoaccidents i responsabilitat civil


FIGURA 3

Diagrama del laquoPla de lrsquoEsport Fora de lrsquoHorari Escolar de Barcelonaraquo


ESTRATEgraveGIES ACTUACIONS PRODUCTESAgraveMBITSOgraveRGAN

OFERTA I TERRITORI

Grup de Treball

drsquoEsport EducatiuConsell

Mpal de lrsquoEsport

QUALITAT

DIAGNOSI

PLA EFHEB(Esport

Fora dlsquoHorari

Escolar de Barcelona)

Reunions i contactes entre agents progravexims

Acords entre agents (continuiumltat pragravectica)

laquoEsport inclouraquo i promocioacute a noies

Programes de promocioacute vinculats

Guia drsquooferta esportiva (web i paper)

Criteris bagravesics i icones de qualitat

Formacions continuades coordinacions

Formacions continuades monitoratge

Curriacuteculum general i especiacutefics

Document programacioacute i fitxes sessioacute

Estudi drsquohagravebits esportius escolars



Nous recursos didagravectics (inclusioacute saluthellip)

Campanya i Premis CF3

Noves campanyes

Cursos per a directives

Base de dades drsquoespais esportius escolars i usos

MG laquoConvivim esportivamentraquo


DIAgraveLEG1

ITINERARIS2

ACCEacuteS UNIVERSAL3

UacuteS DrsquoESPAIS4

FORMACIOacute8

RECURSOS9

VALORS10

AVALUACIOacute11

RECERCA12

GRANS ESDEVE-NIMENTS

5

DIFUSIOacute6

HOMOLO-GACIOacute

7


Srsquoestagrave treballant per aprofundir en els requeriments de cara al futur de les entitats homologades incrementant els requisits per homologar-se fet que es traduiragrave en una millora de la qualitat educativa de les activitats esportives ofertes per les entitats

El Consell de lrsquoEsport Escolar de Barcelona tal com ja srsquoha comentat neix lrsquoany 1977 quan un grup drsquoescoles va fundar lrsquoentitat Els objectius fundacionals soacuten fer esport utilitzar-lo com a eina educativa i organit-zar-lo des de la mateixa escola

Aquests objectius han anat evolucionant en la mateixa liacutenia lligada a lrsquoac-tivitat fiacutesica i lrsquoesport i soacuten compartits amb lrsquoAjuntament de Barcelona Es continua posant egravemfasi en els aspectes meacutes educatius de lrsquoesport i en lrsquoactitud de tots els agents que lrsquoenvolten Treballen per apropar la pragravec-tica i la competicioacute esportiva a tots els nens i nenes adolescents i joves que ho desitgin Srsquoenteacuten lrsquoesport com un mitjagrave cabdal drsquoaprenentatge per a la convivegravencia lrsquoesforccedil personal i la integracioacute social

El CEEB involucra tot el colmiddotlectiu implicat per donar una resposta cohe-rent al compromiacutes educatiu que comporta lrsquoesport escolar Treballen amb lrsquoadministracioacute famiacutelies escoles i entitats esportives comitegraves de compe-ticioacute educadors esportius tutors de joc i els esportistes

A la ciutat de Barcelona srsquoha creat el servei drsquoassessorament a entitats de Barcelona que dona diferents tipus de suport i assessorament a clubs entitats i associacions que tenen oferta esportiva per a la ciutadania

A la resta de Catalunya srsquoarticulen a traveacutes de diferents oficines drsquoatencioacute a entitats i clubs des de la Secretaria General de lrsquoEsport i les diputacions mitjanccedilant la UFEC

Lrsquooferta drsquoactivitat fiacutesica a Catalunya es fa a traveacutes de diferents entitats Els promotors tradicionals soacuten els clubs esportius i les Associacions de Famiacutelies (AFA) i amb el temps i progressivament srsquohan anat diversificant


Podem fer la seguumlent classificacioacute drsquoorganitzacions esportives a Catalu-nya Cal tenir en compte perograve que no totes organitzen activitats per a infants i joves en edat escolar i que no existeixen estudis que ens puguin facilitar aquesta informacioacute de Barcelona

Sobre la taula anterior cal fer esment que lrsquoarticle 72 de la Llei 1200 de lrsquoEsport estableix lrsquoexistegravencia drsquoun Registre drsquoEntitats Esportives a Cata-lunya amb lrsquoobjectiu drsquoidentificar aquelles organitzacions que en algun moment srsquohan donat drsquoalta a la Secretaria General de lrsquoEsport Tanma-teix no srsquoobliga les entitats i clubs a donar-se de baixa un cop finalitza la seva activitat

La Generalitat de Catalunya ha dut a terme un estudi sobre els clubs i les associacions esportives a Catalunya (Evolucioacute dels clubs esportius a Cata-lunya de 2009 a 2015) el qual ha conclograves que hi ha 8000 clubs i entitats censades


Una de les quumlestions que meacutes ha preocupat els darrers temps sobre lrsquoes-port en edat escolar ha estat assegurar la qualitat de lrsquooferta Eacutes un sector que durant molt de temps ha tingut molt voluntariat perograve aixograve no ha estat sempre sinogravenim de qualitat El 2008 va aprovar-se la Llei 32008 de Regulacioacute de lrsquoExercici de les Professions de lrsquoEsport que garanteix en tots els casos una qualitat dels professionals que ha contribuiumlt a millorar la qualitat dels serveis Les estructures de les entitats continuen ba-sant-se en el model de voluntariat de les associacions La professionalit-zacioacute del sector va en augment any rere any

Seguidament podem veure el nombre drsquoinscrits al Registre Oficial de Professionals de lrsquoEsport de Catalunya (ROPEC) i de colmiddotlegiats al Col-legi de Professionals de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport de Catalunya (CO-PLEFC)


Tant el ROPEC com el COPLEFC veuen any rere any incrementat el nom-bre drsquoinscritscolmiddotlegiats Per exercir com a professional de lrsquoesport cal estar registrat al ROPEC o colmiddotlegiat al COPLEFC (segons la titulacioacute)

Oferta drsquoactivitats educatives a CatalunyaLrsquooferta escolar fora de lrsquohorari lectiu srsquoarticula principalment mitjanccedilant els ajuntaments escoles instituts AMPA consells esportius clubs i fe-deracions A diferegravencia de Barcelona al conjunt de Catalunya soacuten els ajunta ments qui lideren lrsquoorganitzacioacute de lrsquooferta drsquoactivitats fiacutesiques i es-portives fora de lrsquohorari lectiu En el Gragravefic 4 srsquoobserva qui eacutes el promotor de les activitats fiacutesiques i esportives que realitzen els infants i joves

Cal tenir en compte perograve que les dades sorgeixen de lrsquoenquesta drsquohagrave-bits esportius de la poblacioacute en edat escolar i la pregunta es formula als

GRAgraveFIC 3

Nombre de colmiddotlegiats al COPLEFC i registrats al ROPEC

Font elaboracioacute progravepia a partir del Colmiddotlegi de Professionals de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport de Cata-lunya (COPLEFC) i lrsquoEscola Catalana de lrsquoEsport (ECC)

Nombre de registrats al ROPEC Nombre de colmiddotlegiats al COPLEFC

2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018

30000

25000

20000

15000

10000

5000

0

2325 2765

6479

10620 1344014585

1570017484

19425

2444027221

3143 3319 3496 3705 3876 4109 4470 4881


menors de Catalunya Per tant la seva laquopercepcioacuteraquo pot restar esbiaixada en no conegraveixer exactament qui eacutes el promotor de lrsquoactivitat Per aquest mateix motiu a Barcelona es va decidir no fer aquesta pregunta Aixiacute doncs no podem comparar Barcelona amb la resta de Catalunya

Oferta drsquoactivitats educatives a BarcelonaEns centrarem en el cas de Barcelona ciutat amb major nombre drsquoenti-tats i clubs esportius principalment a causa de la seva histograveria tradicioacute i habitants A partir del pla estrategravegic de lrsquoesport de Barcelona del 2003 va acordar-se impulsar lrsquoesport en edat escolar a la ciutat ordenant lrsquoofer-ta educativa i augmentant-ne la qualitat Per iniciar aquesta tasca lrsquoany 2006 es van plantejar 5 grans objectius

1 Conegraveixer tota lrsquooferta de cadascun dels 10 districtes2 Elaborar una guia per a les famiacutelies amb orientacions per a la pragravec-

tica dels seus fills i filles i amb tota lrsquooferta per territorientitattipus de pragravectica esportiva

3 Ordenar i estructurar lrsquooferta

GRAgraveFIC 4

Percepcioacute del promotor de lrsquoactivitat fora de lrsquohorari lectiu a Catalunya

Font Enquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute escolar a Catalunya 2016

Ajuntament

EscolaInstitut AMPA o Consell Esportiu

Club Federacioacute

23thinsp

530thinsp

7170thinsp


4 Elaborar una proposta curricular amb etapes esportives i continguts i objectius a tenir en compte per a la realitzacioacute de les programacions

5 Treballar conjuntament amb tots els agents que generen lrsquooferta a traveacutes drsquouna plataforma creada especiacuteficament anomenada laquoCon-sell de Coordinacioacute Esportivaraquo per a la seva qualitat i el seu valor educatiu

Les entitats esportives de la ciutat despreacutes drsquoun acompanyament durant uns anys es van trobar en condicions de poder homologar-se perquegrave complien una segraverie de requisits de qualitat Un cop homologades van poder accedir a un programa de subvencions per a nens i nenes que per raons econogravemiques no podien accedir a la pragravectica esportiva fora de lrsquoho-rari lectiu

Posant la ciutat de Barcelona com a exemple podem parlar de dos grans tipus drsquooferta lrsquooferta drsquoentitats homologades i lrsquooferta drsquoentitats no homologades

El Consell de lrsquoEsport Escolar de Barcelona (CEEB) organitza la compe-ticioacute escolar i estagrave format per totes aquelles entitats que volen partici-par en aquesta competicioacute escolar educativa

Lrsquooferta del CEEB inclou

Esports colmiddotlectius bagravesquet beisbol criquet sala futbol 5 futbol 7

futbol 11 handbol hoquei sala hoquei patins corfbol rugbi sense

barreres2 tamboriacute ultimate frisbee voleibol i vogravelei platja

Esports individuals atletisme bagravedminton challenge cros curses

drsquoorientacioacute dansa escacs gimnagravestica artiacutestica gimnagravestica estegravetica

gimnagravestica riacutetmica judo natacioacute natacioacute artiacutestica patinatge artiacutestic

skate tennis taula trampoliacute i multiesports

2 Inclou bagravesquet futbol rugbi i golbol


GRAgraveFIC 5

Nombre drsquoentitats homologades 16-17 a 18-19

Font Programes Municipals drsquoEsport en Edat Escolar de Barcelona

Oferta drsquoentitats homologades Totes les entitats que han passat pel proceacutes drsquohomologacioacute (gairebeacute 300 lrsquoany 2019) ofereixen les seves activitats a traveacutes del web municipal httpswwwplaesportescolarbcncatca Fins lrsquoany 2017 es publicava una guia en paper amb tota lrsquooferta escolar juntament amb una campanya de comunicacioacute enfocada a donar a conegraveixer lrsquooferta educativa esportiva fora de lrsquohorari lectiu A partir del 2018 tota la informacioacute es troba via web i es manteacute any rere any la campanya de comunicacioacute per fer-la arri-bar a totes les famiacutelies

Les modalitats esportives que srsquoofereixen a la ciutat i que apareixen a la guia per territoris soacuten

Activitats drsquoiniciacioacute esportiva activitats expressives arts marcials at-

letisme bagravedminton ball esportiu basquetbol beisbol boccia boxa ci-

clisme corfbol criquet curses drsquoorientacioacute educacioacute fiacutesica escolar epd

escacs esgrima esports aeris esports de gel esquaix excursionisme

fitnes frisbee futbol gimnagravestica gimnagravestica riacutetmica golf handbol ho-

quei herba ioga kick boxing lluita motociclisme natacioacute natacioacute sin-

cronitzada pagravedel patinatge patinatge sobre rodes petan ca pilota pi-

raguumlisme rugbi skate eslagravelom amb cadira de rodes surf tamboriacute

tennis tennis platja tennis taula tir amb arc triatloacute vela i voleibol

2016-1207 2017-2018 2018-2019

300290280270260250240

265

291297


El curs 2017-2018 les 297 entitats homologades van oferir un total de 108437 places dins del programa Cada entitat ofereix una mitjana de 16 activitats amb 366 places

Mitjanccedilant el propi cercador del web podem discernir les activitats en funcioacute de lrsquoedat de naixement del participant aixiacute com del districte al qual fan referegravencia

Oferta drsquoentitats no homologadesHi ha entitats esportives que ofereixen activitats fora de lrsquohorari lectiu perograve no compleixen els requisits per homologar-se Lrsquoobjectiu de la ciu-tat de Barcelona eacutes anar incorporant progressivament totes aquestes activitats en lrsquooferta conjunta i millorar-ne la qualitat sobretot compar-tint els objectius educatius de les activitats esportives en edat escolar

El nombre drsquoentitats no homologades que ofereixen activitats esportives fora de lrsquohorari lectiu a Barcelona encara eacutes molt elevat prop del miler

FIGURA 4

Cercador drsquoactivitats del laquoPla de lrsquoEsport Escolar a Barcelonaraquo

Font wwwplaesportescolarbcncatca


Participacioacute en les activitats

Disposem drsquoun instrument lrsquoenquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute escolar que es replica al conjunt de Catalunya i a Barcelona ciutat que ens permet tenir informacioacute fiable i contrastada sobre lrsquoestat de la pragravecti-ca esportiva Aquests instruments ens donen una visioacute clara de la pragravec-tica esportiva dels escolars al territori i les seves motivacions

En el cas de Catalunya srsquoha realitzat lrsquoany 2016 i a Barcelona els anys 1998 2007 2013 i 2018 Aixiacute doncs en el cas de Barcelona i gragravecies al fet que disposem de diferents edicions al llarg dels anys podem establir ten-degravencies

Les dades de pragravectica esportiva de tot Catalunya es consideren molt ele-vades a consequumlegravencia entre altres motius de lrsquoalta tradicioacute de pragravectica drsquoactivitat fiacutesica en el teixit esportiu de la ciutat i lrsquoaplicacioacute de poliacuteti-ques i mesures esportives en favor de la pragravectica esportiva

GRAgraveFIC 6

Iacutendex de pragravectica esportiva a Catalunya i Barcelona ()


Barcelona Catalunya

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

7610

7280


Una de les variables en la qual existeixen diferegravencies significatives i en la qual meacutes srsquoha treballat durant els darrers anys eacutes la diferegravencia per sexe En les primeres enquestes la diferegravencia entre nois i noies era de gairebeacute 20 punts Actualment a Catalunya hi ha una diferegravencia de 10 i a Barcelona de 8 Srsquoha considerat un tema molt important i des de les dife-rents administracions srsquohan realitzat moltes mesures i poliacutetiques especiacute-fiques per palmiddotliar aquesta diferegravencia

Cal destacar que els infants i joves que practiquen activitat fiacutesica i espor-tiva tant al global de Catalunya com a la poblacioacute de Barcelona en la seva majoria (un 934 a Barcelona i un 862 a Catalunya) ho fan vinculats a una organitzacioacute entitat o club un cop per setmana

Podem interpretar que a Barcelona la pragravectica vinculada als clubs eacutes meacutes alta a causa de la gran tradicioacute de clubs entitats i associacions esportives aixiacute com de les caracteriacutestiques fiacutesiques de lrsquoentorn

GRAgraveFIC 7

Iacutendex de pragravectica esportiva a Catalunya i Barcelona per sexe ()


Barcelona Catalunya

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

7230

8060

Noies

Nois

6810

78


La pragravectica drsquoactivitat fiacutesica i esportiva pot anar vinculada a una activitat complementagraveria de competicioacute o no La competicioacute esportiva pot estar organitzada pels consells esportius (en el cas de Barcelona pel CEEB) o per les federacions esportives territorials

A partir de les enquestes drsquohagravebits de la poblacioacute escolar de Catalunya i Barcelona podem fer interpretacions per mitjagrave de les diferents dades demogragravefiques de quegrave disposem A Catalunya lrsquoany 2018 hi havia 1135851

menors drsquoentre tres i disset anys i a Barcelona 204627

Tal com ens indiquen les enquestes drsquohagravebits esportius un 728 (a Cata-lunya) i un 761 (a Barcelona) fan pragravectica esportiva regular Aixiacute doncs podem concloure que a Catalunya 826900 i a Barcelona 155721 menors drsquoentre sis i disset anys practiquen esports o pragravectica esportiva de mane-ra regular

Considerem que totes dues pragravectiques competitives (escolar i federada) haurien de garantir la voluntat educativa i treballar els valors intriacutensecs de lrsquoesport des de totes les perspectives Tal com srsquoha comentat anterior-ment les dues vies per competir soacuten

La via competitiva lligada als consells esportius eacutes meacutes propera a

lrsquoescola i per tant vinculada als seus valors com soacuten la voluntat educa-

tiva i formativa Dins de la competicioacute destaca la dualitat entre la classi-

ficacioacute per valors i per puntuacions

La via competitiva lligada a les federacions srsquoha assimilat meacutes a lrsquoalt

nivell i la tecnificacioacute Lrsquoobjectiu se centra meacutes en el rendiment esportiu

A Catalunya actualment hi ha uns 50000 infants i joves que participen en programes de promocioacute esportiva a traveacutes dels consells esportius i 45000 usuaris que participen en activitats vinculades al laquoPla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoEscolaraquo


1 No competitiva (a Barcelona 80000 participants)3

2 Competitiva (a Barcelona 74898 participants)4

a) Mitjanccedilant els consells esportius (a Barcelona 35921 parti ci-pants)5

b) Mitjanccedilant les federacions (a Barcelona 38977 participants)6

3 Nombre drsquousuaris drsquoentre tres i disset anys de lrsquooferta drsquoactivitats homologades fora de lrsquohorari lectiu de lrsquoAjuntament de Barcelona4 Suma de les llicegravencies competitives del CEEB i les federacions esportives 5 Nombre de llicegravencies competitives del CEEB6 Nombre de llicegravencies competitives aproximades mitjanccedilant les federacions

GRAgraveFIC 8

Participacioacute a les activitats segons el tipus drsquoactivitat a Barcelona

Font elaboracioacute progravepia a partir de les llicegravencies CEEB llicegravencies de federacions i fitxes CEEB

Competitiva

Pragravectica luacutedica i recreativa

Competitiva per mitjagrave del CEEB

Competitiva per mitjagrave de les federacions

23thinsp

25thinsp

52thinsp

48thinsp


Les desigualtats en lrsquoacceacutes a les activitats esportives


Hi ha una segraverie de factors que condicionen la pragravectica esportiva alguns dels quals faciliten lrsquoacceacutes i drsquoaltres suposen barreres drsquoentrada o per-manegravencia Un cop identificats els que lrsquoafavoreixen cal treballar per po-tenciar-los i mantenir-los En canvi srsquoha drsquoactuar per reduir tots els que en dificulten la pragravectica i posar els recursos per capgirar la situacioacute

GegravenereActualment la pragravectica esportiva dels nens i nois estagrave per sobre de la de les nenes i noies Tanmateix cal fer esment que aquesta diferegravencia entre nens i nenes srsquoha anat reduint tant al conjunt de Catalunya com a Barce-lona En el gragravefic seguumlent podem observar la variacioacute per anys de lrsquoiacutendex de pragravectica esportiva a Barcelona

GRAgraveFIC 9

Evolucioacute de la pragravectica esportiva per sexe a Barcelona ()


Nois Noies

1998 2007 2013 2018

100

80

60

40

20

0

5050

3210

7540

58

8250

69208060

7230


Les accions les mesures i els programes que srsquohan dut a terme per reduir les diferegravencies soacuten cada cop meacutes palpables Tanmateix cal seguir treba-llant per erradicar aquestes diferegravencies Un aspecte en el qual cal avanccedilar i que preocupa eacutes que el tipus de pragravectica estigui estereotipada en funcioacute del gegravenere En aquest sentit les enquestes de pragravectica esportiva continu-en detectant diferegravencies significatives

EdatLrsquoedat dels nens i nenes fa variar molt el nivell de pragravectica esportiva Mitjanccedilant el gragravefic seguumlent podem observar que la tendegravencia a la pragravec-tica esportiva i lrsquoactivitat fiacutesica eacutes creixent fins als 11-12 anys (5egrave i 6egrave de Primagraveria respectivament) durant el pas de Primagraveria a Secundagraveria srsquoevi-dencia un decreixement al global de Catalunya (es passa drsquoun 772 de pragravectica total en la darrera etapa de Primagraveria a un 71 ) a Barcelona en canvi srsquoincrementa lrsquoiacutendex (drsquoun 7766 de la darrera etapa de Primagraveria puja un 7835 ) A Catalunya no tenim suficients edicions de lrsquoenquesta

GRAgraveFIC 10

Evolucioacute de lrsquoiacutendex de pragravectica per edat a Barcelona i Catalunya (2016 i 2018)

Font elaboracioacute progravepia a partir de lrsquoEnquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar a Barcelona 2018 i lrsquoEnquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar de Catalunya 2016

Catalunya Barcelona Nois Noies Nois Noies

1r-2n Primagraveria 3r-4t Primagraveria 5egrave-6egrave Primagraveria 1r-2n ESO 3r-4t ESO

90

85

80

75

70

65

55

50

7470

61

79

72

64

85

78

7478

8481

70

78

72

78

67

78

7274


per establir liacutenies de tendegravencia Tanmateix lrsquoincrement de Barcelona res-pon entre altres motius a les diverses poliacutetiques esportives municipals que srsquohan anat configurant els darrers anys per frenar i revertir la dismi-nucioacute de la pragravectica esportiva al canvi de cicle

Nivell de rendaEl nivell de renda de la unitat familiar suposa una barrera drsquoentrada io permanegravencia sobretot per a aquelles famiacutelies amb rendes meacutes baixes Per aquest motiu a Barcelona i de manera continuada srsquoestan duent a terme campanyes de subvencions per a les famiacutelies meacutes vulnerables

ProcedegravenciaEn funcioacute de la procedegravencia (Catalunya Espanya o fora drsquoEspanya) de les famiacutelies tambeacute hi trobem diferegravencies

GRAgraveFIC 11

Pragravectica drsquoAF i Esport segons la procedegravencia ()

Font Enquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar de Barcelona 2018

Catalunya Espanya Fora drsquoEspanya

100

80

60

40

20

0

7960 7650

6070

2040 23503930

Siacute No


La diferegravencia entre la poblacioacute nascuda a Catalunya i la resta drsquoEspanya eacutes poc significativa On siacute que hi ha forccedila diferegravencia eacutes respecte a la po-blacioacute nascuda fora drsquoEspanya Els diferents programes drsquoinclusioacute social per mitjagrave de lrsquoesport que promouen diversos agents del territori permeten assolir un doble objectiu la integracioacute i normalitzacioacute de la poblacioacute mi-grant en la societat i lrsquoaugment de la seva pragravectica esportiva

La pragravectica esportiva dels tutorsSovint posem sobre la taula la importagravencia drsquouna educacioacute global a traveacutes de la qual escola institut famiacutelies entitats barris associacions treba-llen per una educacioacute en logravegica 360 El paper de les famiacutelies eacutes clau en tots els sentits perograve en aquest punt pren especial importagravencia el fet de predi-car amb lrsquoexemple Les famiacutelies on els pares i mares practiquen activitat fiacutesica i esport registren un iacutendex meacutes alt de pragravectica en els nens i nenes

GRAgraveFIC 12

Relacioacute entre els nivells de pragravectica esportiva dels pares o tutors i els escolars ()


Noises que no fan esport Noises que fan esport

Pare io mare Pare io mare Pare io mare fa esport sovint fa esport algun cop no fa esport

100

80

60

40

20

0

86 78

65

1422

35


TerritoriA Catalunya la pragravectica drsquoactivitat fiacutesica eacutes forccedila homogegravenia En desta-quen les Terres de lrsquoEbre i Ponent com a agravembits territorials amb menor pragravectica Les diferegravencies entre els diversos territoris han disminuiumlt molt al llarg dels anys gragravecies als programes especiacutefics que srsquohi han desenvolupat

GRAgraveFIC 13

Iacutendex de pragravectica drsquoactivitat fisicoesportiva segons agravembit territorial ()

Font Enquesta drsquohagravebits esportius de la poblacioacute en edat escolar de Catalunya 2016

100

80

60

40

20

0

73

22

74

26 27

76

24

71

29

75

25

72

28

73

27

70

30

Alt Pirineu Comarques Girona Metropolitagrave Penedegraves Ponent Tarragona Terres i Aran Centrals de lrsquoEbre

No en practiquen Siacute que en practiquen


A Barcelona hi ha lleugeres diferegravencies entre la pragravectica esportiva en funcioacute dels districtes tal com es pot veure en el gragravefic seguumlent

Tipus drsquoescolaUn 808 de lrsquoalumnat que cursen els seus estudis en un centre privat realitzen activitat fiacutesica fora de lrsquohorari lectiu en canvi nomeacutes un 692 dels qui estudien en centres puacuteblics en practiquen Aquesta diferegravencia de meacutes drsquoonze punts percentuals entre centres ens hauria drsquoajudar a confi-gurar estrategravegies i campanyes de promocioacute drsquoactivitats esportives i drsquoac-tivitat fiacutesica especiacuteficament configurades per a aquest target


La demanda soacuten tots els nens i nenes drsquoentre sis i disset anys Lrsquooferta soacuten totes les entitats i organitzacions que ofereixen activitats esportives fora de lrsquohorari lectiu per a poblacioacute en edat escolar

GRAgraveFIC 14

Pragravectica esportiva per districtes 2018 ()

Font Enquesta drsquohagravebits esportius a Barcelona 2018

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90

73

74

67

74

80

86

78

78

78

61

Sant Martiacute

Sant Andreu

Nou BarrisHorta-GuinardoacuteGragraveciaSarriagrave- Sant GervasiLes CortsSants-MontjuiumlcLrsquoEixample

Ciutat Vella


La demanda i lrsquooferta van de la magrave amb una tendegravencia de creixement moderat durant els darrers anys

Cal fer esment que lrsquoentrada en vigor de les diferents lleis i normes juriacute-diques que afecten el moacuten de lrsquoesport (voluntariat professions de lrsquoes-port fiscalitat) han comportat una tensioacute per a algunes entitats i organitzacions que han requerit un esforccedil extra per dur a terme les seves activitats Estem plenament convenccediluts que aquest proceacutes tot i que di-ficultoacutes per a alguns ha comportat un augment de la qualitat i seguretat de les activitats

Les administracions han colmiddotlaborat en aquesta laquotransicioacuteraquo oferint solu-cions als clubs i entitats com ara el servei drsquoatencioacute esportiva als clubs

A nivell catalagrave el Pla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoescola preteacuten entre altres ob-

jectius promoure lrsquooferta esportiva en aquells municipis on no nrsquohi hagi

suficient per cobrir la demanda Tambeacute ha incidit a dinamitzar lrsquoactivi-

tat esportiva sobretot en instituts amb formacioacute dotacions econogravemi-

ques i facilitacioacute de creacioacute drsquoassociacions esportives escolars (AEE)

dins dels mateixos instituts

A nivell de Barcelona any rere any srsquohan incrementat les subvencions

per a lrsquoacceacutes a lrsquoesport per dificultats econogravemiques per tal drsquoevitar que

lrsquoeconomia familiar sigui un factor drsquoexclusioacute del moacuten de lrsquoesport

Despreacutes de veure la tendegravencia de les enquestes al llarg dels anys des de les diferents administracions i per garantir lrsquoacceacutes a la pragravectica esporti-va srsquohan anat desenvolupant poliacutetiques mesures programes i accions En el cas de Barcelona es creagrave el programa laquoConvivim esportivamentraquo per tal de garantir una oferta adequada i accessible per a la poblacioacute meacutes vulnerable que fins a aquell moment havia estat exclosa del siste-ma esportiu i no tenia acceacutes a lrsquooferta ordinagraveria El programa consta de dos grans plans


a) laquoAprenem esportivamentraquob) laquoEines per a la convivegravenciaraquo meacutes centrat en els joves

En aquests moments els dos plans estan donant cobertura a meacutes de 3000 infants i joves Mitjanccedilant les diverses dades i referegravencies obtingudes es pot afirmar que existeix un equilibri entre lrsquooferta i la demanda perograve srsquoha de restar alerta i donar continuiumltat a programes que garanteixen lrsquoacceacutes a la pragravectica esportiva

Cal reivindicar el gran paper que han fet les diverses entitats organitza-cions i clubs esportius que porten molts anys treballant per la promocioacute de lrsquoesport i per oferir una oferta drsquoactivitats educatives i inclusives a la poblacioacute en edat escolar

Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360La pragravectica drsquoactivitat fiacutesica i esportiva fora de lrsquohorari lectiu depegraven drsquouna multitud drsquoagents que intervenen directament i indirectament en lrsquoedu-cacioacute dels nens i nenes

bull Cal que srsquoentengui que encara que els promotors de lrsquoactivitat pu-guin ser clubs entitats o organitzacions no educatives estan realit-zant una tasca educativa i srsquoha de vetllar perquegrave aixiacute sigui

bull La coordinacioacute entre els diversos agents eacutes obligada calen estruc-tures i iniciatives que vetllin per lrsquoentesa i el treball en xarxa entre les famiacutelies AMPA escoles instituts centres drsquoestudis clubs fede-racions entitats i administracions

bull Lrsquoesport eacutes una eina clau per al desenvolupament dels nens i nenes i com a tal cal que estigui en veu de tots

bull La relacioacute en logravegica 360 hauria de ser en lrsquoagravembit local i en el cas de les grans ciutats continuar treballant per potenciar els barris edu-catius Considerem que aixiacute es fa xarxa de meacutes petit a meacutes gran


i treballant sempre des de la voluntat drsquoentesa i diagraveleg entre els di-versos agents

bull Aquesta coordinacioacute entre agents ha drsquoassegurar lrsquoexistegravencia de di-ferents tipus drsquoitineraris en funcioacute de les necessitats i possibilitats dels infants i joves

bull Tot i que les primeres relacions soacuten a traveacutes de les administracions locals a partir drsquoaquiacute srsquoactiva un engranatge multidimensional amb les diverses organitzacions i administracions publiques que soacuten les que tenen les competegravencies per fer-ho

bull Cal posar sobre la taula que existeixen entitats que agrupen lrsquooferta educativa no nomeacutes com una llista sinoacute com un veritable eix ver-tebrador drsquoactivitats educatives Alguns exemples podrien ser els ateneus o les entitats culturals

LrsquoAjuntament de Barcelona per incidir i insistir en el treball en valors de lrsquoesport en edat escolar ha generat una segraverie de documents i continguts dirigits a les famiacutelies per tal de fer-los conscients de la importagravencia de lrsquoesport educatiu

Drsquoaquesta manera fem arribar el missatge que les activitats esportives soacuten i han de ser educatives i les famiacutelies tenen la capacitat per de mica en mica aconseguir que el seu entorn tambeacute ho visqui aixiacute Aquest tipus de xarxa permet arribar a moltes organitzacions i clubs

Aquestes guies i missatges tambeacute expliquen a les famiacutelies quina hauria de ser la seva relacioacute amb les entitats esportives i ofereixen una segraverie de recomanacions en aquest sentit

Coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute

Les administracions puacutebliques tenen les competegravencies per dur a ter-me programes plans i accions per garantir la pragravectica drsquoactivitat fiacutesica i esport


bull Cal que les diverses entitats educatives que treballen en logravegica 360 aixiacute com les diferents entitats que drsquouna manera o altra participen en lrsquoeducacioacute integral dels infants treballin conjuntament i busquin els espais compartits de reflexioacute i diagraveleg que els permeti establir objectius clars i mirar al futur colmiddotlegiadament

bull Conveacute que les administracions estableixin poliacutetiques de gover-nanccedila participativa oferint a entitats i particulars la possibilitat de participar en les poliacutetiques educatives

En el moacuten de lrsquoesport srsquohan establert diversos canals de participacioacute

Barcelona disposa del Consell Municipal de lrsquoEsport El consell eacutes un es-pai de relacioacute i participacioacute entre els diversos agents i actors del sis tema esportiu de la ciutat eacutes un ogravergan consultiu i de participacioacute sectorial Preteacuten entre altres objectius potenciar la promocioacute de lrsquoesport i lrsquoactivi-tat fiacutesica a la ciutat

bull Existeix una plataforma des de la qual es coordinen i es fan activi-tats de formacioacute a entitats homologades de la ciutat que anome-nem Con sell de Coordinacioacute Esportiva tot i que no estagrave constituiumlt com a tal

bull Existeixen els consells de barri ogravergans de participacioacute ciutadana creats per resoldre quumlestions referents a cada un dels barris Soacuten punts de trobada per millorar la qualitat de vida urbana de la ciutat i augmentar la cohesioacute social Hi participen regidors de districte representants dels diferents grups poliacutetics serveis entitats associ-acions i ciutadans

bull Els consells de districte soacuten ogravergans de participacioacute colmiddotlectiva presidits per un regidora nomenat per lrsquoalcalde o lrsquoalcaldessa

bull Alguns districtes tenen Consell de lrsquoEsport del Districte

bull El Consell de lrsquoesport escolar de Barcelona estagrave format per totes les entitats que fan activitat esportiva fora de lrsquohorari lectiu i que par-ticipen en la competicioacute escolar de Barcelona


bull Tambeacute existeix el Pla de Barris que des de lrsquoany 2015 teacute per objec-tiu entre drsquoaltres dotar els barris meacutes vulnerables dels recursos necessaris per fer-los meacutes educatius

bull El Consell Educatiu Municipal de Barcelona i els de cada districte soacuten ogravergans de participacioacute de la comunitat educativa i dels quals tambeacute formen part entitats esportives del territori

A Catalunya existeixen diversos ogravergans de participacioacute ciutadana i col-lectiva Conveacute destacar que cada un dels consells esportius estagrave vinculat a les entitats del seu territori

Els consells de lrsquoesport escolar dels diversos municipis de Catalunya (tret del de la ciutat de Barcelona) estan presidits per un dels alcaldes dels municipis que el conformen

Tambeacute es disposa com ja ha anat apareixent en el capiacutetol drsquoentitats pri-vades sense agravenim de lucre producte de lrsquoassociacionisme com tambeacute de les entitats que vertebren la institucionalitzacioacute de lrsquoesport des dels seus oriacutegens com soacuten les federacions esportives catalanes

Des de la Secretaria General de lrsquoActivitat Fiacutesica i lrsquoEsport de la Generali-tat de Catalunya srsquohan impulsat diversos processos participatius del moacuten de lrsquoesport com per exemple el Pacte nacional de lrsquoAF i lrsquoesport del 2017

Sovint en iniciar nous projectes o iniciatives es preteacuten crear nous espais de participacioacute o diagraveleg que neixen amb una voluntat molt clara de tre-ball en equip perograve a la vegada poden arribar a ser efiacutemers Creiem que cal seguir treballant dins dels espais existents que en el moacuten de lrsquoesport soacuten molts per integrar totes aquelles iniciatives i organitzacions que sumin per seguir treballant colze a colze per millorar lrsquoeducacioacute i lrsquoesport de tots els nens i nenes


Reforccedilar lrsquoesport com un pilar de lrsquoeducacioacute

Per esport en edat escolar entenem totes aquelles activitats fiacutesiques o es-portives que els infants i joves fins als 17 anys fan de manera organitzada i fora de lrsquohorari lectiu Aquesta pragravectica pot ser amb activitats sense competicioacute amb competicioacute escolar o amb competicioacute federada El de-nominador comuacute de totes ha de ser el seu paper importantiacutessim en lrsquoedu-cacioacute i per tant un dels pilars de la formacioacute de la ciutadania meacutes jove

Les activitats fisicoesportives en edat escolar soacuten un potentiacutessim ins-trument educatiu faciliten la transmissioacute de valors per a la millora del creixement fiacutesic i psiacutequic per a lrsquoestat de salut i per poten ciar i consolidar processos de socialitzacioacute i de desenvolupament rela cional Des de tots els agents que hi intervenen srsquoha de tenir molta cura per garantir-ne la qualitat i per assegurar que el seu darrer objectiu sigui formatiu La ma-teixa competicioacute que forma part drsquoalgunes de les activitats tant escolar com federativa ha de servir sempre drsquoinstrument per fer creacuteixer els in-fants i joves com a millors persones

Destaquem com una conclusioacute ferma que cal vetllar per la qualitat de

les activitats esportives organitzades fora de lrsquohorari lectiu que ofe-

reixen una gran diversitat de clubs i entitats que conformen el teixit es-

portiu a Catalunya i en els diversos municipis del territori

bull La formacioacute adequada dels equips tegravecnics lrsquoobjectiu educatiu prioritari de les programacions els projectes esportius de les enti-tats els espais i materials adequats i la relacioacute amb tots els agents que hi intervenen soacuten tots els aspectes que han de formar part dels reptes a assolir per assegurar la qualitat irrenunciable i necessagraveria de tota lrsquooferta existent

bull Donar a conegraveixer lrsquooferta a les famiacutelies i orientar entorn lrsquoocupa-cioacute del temps fora de lrsquohorari lectiu seragrave tambeacute una tasca en la qual srsquoha drsquoimplicar lrsquoadministracioacute


bull Lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport soacuten una eina extremadament potent al servei de la inclusioacute la transmissioacute de valors positius i la so-cialitzacioacute

bull Cal encetar un proceacutes a partir del qual es pugui treballar amb els diversos agents que srsquohi dediquen i participen de lrsquoesport i lrsquoactivi-tat fiacutesica en edat escolar fora de lrsquohorari lectiundash En primer lloc cal incorporar les famiacutelies i convertir-les en

agents de promocioacute cal dotar-les de recursos elaborar docu-ments guies i material de consulta i formar-les per tal que incor-porin la pragravectica drsquoactivitat fiacutesica com a activitat familiar

ndash En segon terme pel que fa als centres docents ha drsquoexistir un referent de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport a cada centre Seguint amb la logravegica del Pla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoEscola aquest referent hauria de ser capaccedil de connectar amb els nois i noies fent servir les xarxes socials que utilitzen ells mateixos El centre educatiu ha de vetllar per obrir-se a lrsquoentorn i participar proactivament en les mesures i iniciatives que promoguin la pragravectica drsquoactivitat fiacute-sica i esport com ara els patis oberts Cal seguir cercant espais on la pragravectica drsquoactivitat fiacutesica en pugui ser protagonista com ara els espais de menjador acollida esbarjo

bull El Departament drsquoEducacioacute tambeacute teacute un paper clau en tot plegat Cal que posi els recursos per garantir que els centres docents siguin capaccedilos de dur a terme les iniciatives plantejades La primera quumles-tioacute que posen damunt la taula algunes direccions eacutes laquono podem obrir el pati a la tarda ja que no hi ha consergeria i no podem assu-mir el cost de pagar meacutes hores del serveiraquo Cal no oblidar tampoc que fan falta recursos per possibilitar lrsquoacceacutes als patis sense interfe-rir amb la mateixa instalmiddotlacioacute educativa (vestidors serveis il-luminacioacute sortides drsquoemergegravencia)

bull Lrsquoalumnat tambeacute teacute un paper cabdal en tot aquest sistema pot so-nar a togravepic perograve cal formacioacute formacioacute i meacutes formacioacute Els nens i nenes tenen la capacitat de liderar i empegravenyer cap a una infagravencia i joventut molt meacutes activa


bull Srsquoha de vetllar per la qualitat dels organitzadors drsquoactivitats fiacutesi-ques i esportives cal garantir que tot organitzador disposi drsquouna segraverie de requeriments com ara el Pla Educatiu valors programacioacute inclusiva registre de sessions compliment de les diferents norma-tives (voluntariat i professionals de lrsquoesport) A Barcelona srsquoestagrave tre-ballant en aquesta liacutenia exigint una homologacioacute a les entitats que ofereixen activitats fiacutesiques i esportives fora de lrsquohorari lectiu (tot i que de moment lrsquohomologacioacute no eacutes obligatograveria ) Creiem que se-ria molt interessant una homologacioacute a nivell catalagrave

bull Els tegravecnics esportius han de tenir acceacutes a formacioacute continuada i hem de dotar-los de recursos i material didagravectic per afrontar el dia a dia amb garanties La formacioacute en valors ha de ser la diana prin-cipal de la formacioacute dels equips tegravecnics

bull Les administracions puacutebliques han de vetllar per garantir que tothom pot accedir a la pragravectica esportiva sobretot fent esforccedilos per reduir les barreres drsquoacceacutes i permanegravencia

bull Srsquohauria de treballar per incloure a la programacioacute de les televisi-ons i ragravedios puacutebliques espais formatius de promocioacute de lrsquoactivitat fiacutesica i lrsquoesport

bull El binomi salut-esport ha de ser protagonista i per ser-ho cal des-tinar-hi recursos Srsquoha de treballar de manera colmiddotlegiada amb Salut creant programes projectes i accions en favor de la vida activa sa-ludable i la pragravectica esportiva

bull Cal crear programes en zones de poca pragravectica i vetllar per una correcta articulacioacute entre els diversos agents per afavorir espais de participacioacute reflexioacute i diagraveleg

Una darrera reflexioacute a la qual no volem renunciar eacutes plantejar que mal-grat aconseguir tenir cura de la qualitat diversificacioacute proximitat i co-neixement de lrsquooferta drsquoactivitats organitzades no hem drsquooblidar o deixar de banda la necessitat de lrsquoactivitat motriu lliure i no organitzada dels infants i joves


Dotar lrsquoespai puacuteblic drsquoagraverees adequades dissenyar espais propicis al joc lliure i espontani entre iguals o promoure els desplaccedilaments a peu a lrsquoes-cola o instituts soacuten alguns exemples que ens han de dur a posar en valor el lleure actiu i estils de vida actius

A meacutes de les activitats organitzades fora de lrsquohorari lectiu en les quals poden participar i drsquouna Educacioacute Fiacutesica amb el pes curricular que li cor-respon seragrave imprescindible que el temps lliure restant les vacances o els caps de setmana tinguin incorporats espais de lleure actiu i aixiacute aconse-guir patrons de vida activa que garanteixen una millor qualitat de vida i salut per a les etapes posteriors de la vida

Totes aquestes reflexions ens porten a afirmar que eacutes imprescindible que des de les administracions es reconegui el fonamental paper de lrsquoactivitat fiacutesica i de lrsquoesport en edat escolar i el valuosiacutessim instrument que suposa tant per a lrsquoEducacioacute Fiacutesica dels infants i joves com per a la cohesioacute i con-vivegravencia al territori

Bibliografia

Ajuntament de Barcelona (2018) Enquesta drsquohagravebits esportius de la

poblacioacute en edat escolar de Barcelona 2018

Ajuntament de Barcelona (2018) Lectura del Padroacute Municipal drsquoHabi-

tants de Barcelona a 1 gener 2018

Generalitat de Catalunya (2015) Evolucioacute dels clubs esportius a Cata-

lunya de 2009 a 2015

Generalitat de Catalunya (2015) Nombre drsquoorganitzacions associati-

ves esportives Observatori Catalagrave de lrsquoEsport

Generalitat de Catalunya (2016) Enquesta drsquohagravebits esportius de la

poblacioacute en edat escolar de Catalunya 2016


Generalitat de Catalunya (2017) Sistema drsquoindicadors drsquoEnsenyament de Catalunya

Secretaria General de lrsquoEsport (2015) Pla Catalagrave de lrsquoEsport a lrsquoEscola

Relacioacute de colmiddotlaboracionsMarta Carranza i Sergi Cerezo

bull Carles Gonzaacutelez

bull Carles Meilan

bull Marc Llinagraves

bull Elisabet Boloix

Tercer sector cultural la dimensioacute educadora de les organitzacions de cultura popular i comunitagraveria

Nicolaacutes Barbieri i Oriol Cendra

7

325

Introduccioacute

Aquest capiacutetol busca aproximar-se a la realitat de les entitats de tercer sector que promouen lrsquoeducacioacute i la cultura popular i comunitagraveria entre la poblacioacute meacutes jove El primer que hem de fer perograve eacutes definir lrsquoagravembit del qual parlem Si entenem que educar eacutes laquotransmetre (a alguacute) coneixe-ments actituds valors o formes de culturaraquo (DIEC) on situem la frontera entre educacioacute i cultura

Drsquouna banda el fet que els poders puacuteblics hagin situat educacioacute i cultura en agravembits i logravegiques administratives diferents ha generat metodologies poliacutetiques puacutebliques i continguts estadiacutestics diversos i sovint divergents que dificulten una visioacute integral1 De lrsquoaltra no podem obviar que les enti-tats que promouen manifestacions de cultura popular i comunitagraveria tenen impliacutecitament una vessant formativa Perograve cal analitzar particular-ment les que incorporen de forma expliacutecita la intencionalitat educativa

Aixiacute doncs aquest capiacutetol es dedica a les entitats de tercer sector cultural de Catalunya que intervenen sobre la realitat educativa de les persones drsquoentre 0 i 18 anys Concretament pel que fa a lrsquoacompanyament drsquoaquests

1 Per ampliar aquest tema es pot consultar Carboacute (2013)


infants i joves en lrsquoentrada a una entitat la participacioacute especiacutefica en activitats formatives i la implicacioacute activa en els espais de decisioacute de les organitzacions

No ens dedicarem doncs a analitzar lrsquoaccioacute de les administracions puacute-bliques sinoacute que ens concentrem en aixograve que fan les entitats de tercer sector Aquest volum dedica un capiacutetol especiacutefic a la situacioacute de les poliacuteti-ques puacutebliques Aixograve no significa que obviem la influegravencia que tenen els governs sobre la configuracioacute del tercer sector cultural i les seves entitats

Perograve la definicioacute de tercer sector cultural no eacutes uniacutevoca Srsquoacostuma a con-siderar que el tercer sector soacuten les organitzacions amb personalitat ju-riacutedica de titularitat privada sense afany de lucre i amb una marcada participacioacute voluntagraveria Tanmateix si parlem drsquoactivitat cultural educati-va aquesta definicioacute resulta excessivament restrictiva A Catalunya exis-teixen colmiddotlectius i xarxes que no tenen personalitat juriacutedica perograve que promouen de manera organitzada lrsquoeducacioacute artiacutestica i cultural Drsquoaltra banda resulta contradictori que determinades cooperatives o empreses de lrsquoagravembit de lrsquoeconomia social no siguin considerades part del tercer sector cultural per la seva personalitat juriacutedica (Fina i Subirats 2011 Barbieri et al 2012) Per tant en aquest capiacutetol entenem per tercer sector cultural el conjunt drsquoorganitzacions privades (amb personalitat juriacutedica o sense) que no tinguin afany de lucre o els estatuts i les actuacions de les quals recone-guin la seva finalitat social cultural i educativa Especiacuteficament ens referim a associacions fundacions cooperatives clubs determinades societats laborals federacions plataformes i xarxes2 tot i que tambeacute cal incloure-hi els ateneus a la realitat dels quals aquest llibre dedica un capiacutetol especiacutefic

No eacutes objecte drsquoaquest capiacutetol abordar el debat sobre la definicioacute de cultu-ra popular i cultura comunitagraveria Som plenament conscients del caragravecter

2 Som conscients tambeacute que sota alguna drsquoaquestes personalitats juriacutediques organit-zacions que formalment es consideraren part del tercer sector tenen com a objecte prio-ritari defensar interessos corporatius i drsquoaprofitament econogravemic


dinagravemic drsquoaquests conceptes i les pragravectiques vinculades Existeixen moltes i molt diverses cultures populars i comunitagraveries que no estan exemp tes de reptes i fins i tot de contradiccions Aixiacute doncs pel que fa al concepte de cultura popular adoptem la definicioacute del Fograverum drsquoEducacioacute i Cultura Popular (Juliano 2018) que inclou les pragravectiques tradicionals en totes les seves varietats les seves actualitzacions i hi incorpora noves aportacions i pragravectiques culturals participatives que siguin generades per persones o colmiddotlectius io que subratllin la creacioacute de vincles i teixit social aixiacute com la transmissioacute de sabers i valors Per la seva banda amb relacioacute al concepte de cultura comunitagraveria el grup de treball Desbordes de la cul-tura (2017) fa referegravencia al conjunt de pragravectiques que les comunitats soacuten capaces de crear mediar produir i intercanviar de forma local i soste-nible En definitiva entenem que els conceptes de cultura popular i cultura comunitagraveria queden estretament vinculats al de drets culturals (Barbieri 2018)

En termes metodologravegics per escriure aquest capiacutetol hem utilitzat fonts estadiacutestiques oficials (ressenyades en la bibliografia) tot i que alhora hem constatat la manca de dades especiacutefiques sobre lrsquoactivitat cultural educativa de les entitats de tercer sector dirigides a infants i adolescents Tambeacute hem desenvolupat un quumlestionari a organitzacions de segon i ter-cer nivell (federacions coordinadores etc) i hem utilitzat dades de lrsquoen-questa a famiacutelies de Catalunya desenvolupada per a aquest volum A meacutes hem pogut entrevistar un conjunt de persones coneixedores de forma directa o indirecta drsquoaquest agravembit3 Finalment hem desenvolupat un grup de contrast i debat amb persones expertes io que formen part drsquoorganitzacions de tercer sector cultural4

3 En concret membres drsquoentitats de cultura popular de segon i tercer nivell (federaci-ons confederacions) a meacutes de Cristian Antildeoacute (projecte Poliegravedrica) i Nuacuteria Obiols (profes-sora de la Universitat de Barcelona i autora de lrsquoEstudi de lrsquooferta educativa no formal en lrsquoagravembit artiacutestic a Catalunya CONCA)4 Volem agrair molt especialment tant a les persones entrevistades com a les partici-pants del grup de debat i contrast (en podeu consultar els noms en lrsquoapartat especiacutefic drsquoaquest llibre)


A partir drsquoaquiacute el capiacutetol srsquoestructura de la manera seguumlent en primer lloc presentem una radiografia general del tercer sector cultural a Cata-lunya En segon lloc ens centrem en lrsquoactivitat cultural formativa de les entitats particularment aquella activitat dirigida a la poblacioacute meacutes jove amb un egravemfasi en els efectes per a les desigualtats i lrsquoequitat Finalment oferim unes conclusions sobre el coneixement detectat aixiacute com unes recomanacions per al desenvolupament de poliacutetiques puacutebliques

Radiografia del tercer sector cultural a Catalunya

En aquest apartat presentem tres grans elements que cal tenir presents per a una radiografia del sector En primer lloc un conjunt de dades ge-negraveriques sobre el sector associatiu catalagrave i en concret lrsquoagravembit cultural En segon lloc i focalitzant en lrsquoobjecte drsquoaquest capiacutetol identifiquem les lograve giques generals drsquoaccioacute educativa de les entitats culturals que treba-llen amb infants i adolescents En tercer lloc analitzem com srsquoarticu len aquestes entitats

Dades genegraveriques

El teixit associatiu catalagrave disposa drsquoentre 23000 i 25000 organitzacions no lucratives actives El 85 estan configurades juriacutedicament com a as-sociacioacute sense finalitat de lucre el 8 com a fundacions i el 4 com a cooperatives no lucratives Drsquoaquelles aproximadament 25000 organit-zacions el 94 soacuten organitzacions de base i el 6 soacuten organitzacions de segon nivell o superior Un 24 del total tenen la cultura com a agravembit principal drsquoactuacioacute i un 135 (3243 entitats) soacuten de lrsquoagravembit de lrsquoano-menada cultura laquopopular i tradicionalraquo

Focalitzem la mirada en aquest 135 per configurar el dibuix drsquoun con-junt drsquoorganitzacions que soacuten


bull De petites dimensions i amb infraestructures senzilles un 504 de les entitats disposen drsquoun pressupost anual inferior a 5000 eu-ros i prop del 80 tenen la seva seu en locals cedits

bull Que recorren a la subvencioacute perograve tenen una baixa dependegravencia eco-nogravemica de les administracions puacutebliques prop del 70 reben sub-vencions puacutebliques les quals representen el 205 dels ingressos de les entitats

bull Un 727 de les activitats que duen a terme disposen de la partici-pacioacute conjunta dels ens locals la qual cosa fa pensar que tenen una certa dependegravencia organitzativa (Recursos humans i administra-tius) del sector puacuteblic

Ens trobem amb unes ragravetios mitjanes de 44 entitats culturals i de 6472 persones associades per cada 10000 habitants (Gragravefics 1 i 2) dades a partir de les quals podem establir una funcioacute rellevant drsquoequilibri del fet associatiu amb relacioacute a la densitat de poblacioacute i la diferent morfologia dels territoris5

5 Per conegraveixer meacutes en detall la situacioacute del tercer sector cultural a Girona eacutes interessant consultar lrsquoestudi elaborat per la Cagravetedra Unesco de Poliacutetiques Culturals i Cooperacioacute (Baqueacute Carboacute i Francesch 2016)

GRAgraveFIC 1

Persones associades per cada 10000 habitants i percentatge respecte el total

Font BCF Consultors

Persones associades () Persones associades per cada 10000 habitants


1500

1000

500

0

50403020100

4621

6416 7334 8759 9959 10513 10168 1144145

1 6 47917

10


Si atenem els perfils de les persones associades en funcioacute de lrsquoorigen les edats i les funcions que desenvolupen en lrsquoorganitzacioacute cal destacar

bull Presegravencia majoritagraveria de persones nascudes a Catalunya (el 905 ) Un 85 soacuten persones nascudes a la resta de lrsquoEstat i un 1 en al-tres paiumlsos dades que no soacuten correlatives a la composicioacute de la so-cietat catalana per lloc de naixement (Gragravefic 3)

GRAgraveFIC 2

Entitats per cada 10000 habitants

Font BCF Consultors


10

5

0

345

788 89

91

61 63

GRAgraveFIC 3

Origen de les persones associades () Any de referegravencia 2016

Font BCF Consultors (2018) Idescat

Persones nascudes Persones nascudes Persones nascudes a Catalunya a la resta de lrsquoEstat a lrsquoestranger

100

80

60

40

20

01

17285

179

905

649

Associacions culturals Catalunya Dades generals


bull Distribucioacute homogegravenia pel que fa a les edats de les persones associa-des (Gragravefic 4)

bull Alta presegravencia del voluntariat no remunerat Eacutes destacable que les associacions dels agravembits de la cultura (amb un 27 de persones remunerades) i comunitari i veiumlnal (el 28 ) soacuten les que mostren iacutendexs meacutes baixos pel que fa a la remuneracioacute de les persones asso-ciades en contrast amb les dels agravembits de lrsquoaccioacute social (71 ) la cooperacioacute i la pau (61 ) i els drets civils (55 )

bull Pel que fa a les funcions un 327 es dedica a funcions directives un 33 soacuten especialistes sectorials un 208 personal tegravecnic i un 135 desenvolupa tasques administratives

Dinagravemiques i logravegiques drsquoactuacioacute en les relacions entre cultura i educacioacute

Una vegada tenim la radiografia general que ens permeten les dades dis-ponibles volem incorporar una mirada qualitativa meacutes centrada en lrsquoob-jecte especiacutefic drsquoaquest capiacutetol lrsquoactivitat cultural educativa dirigida a la

GRAgraveFIC 4

Edat de les persones associades

Font BCF Consultors

22thinsp

2770thinsp

1580thinsp

22thinsp

Menys de 15

Entre 15 i 29

Entre 30 i 44

Entre 45 i 64

Meacutes de 65

1260thinsp


poblacioacute meacutes jove Identifiquem dues grans dinagravemiques significatives en les logravegiques drsquoactuacioacute pel que fa a lrsquoaportacioacute educativa de les entitats culturals

1 Amb relacioacute als entorns en quegrave es desenvolupen les entitats que treballen cultura i educacioacute distingim tres grans agravembits bagravesica-ment conformats en funcioacute de lrsquoorganitzacioacute de les administraci-ons puacutebliques6

a) Joventut i drets de ciutadania Entitats que aborden la construc-cioacute de ciutadania amb drets i deures a partir de la relacioacute cultura i educacioacute aixiacute com el reconeixement de la diversitat i lrsquoapodera-ment de la poblacioacute jove Les entitats desenvolu pen els seus pro-jectes en colmiddotlaboracioacute amb regidories locals de joventut i equi-paments i laboratoris de creacioacute juvenil i laquoart joveraquo

b) Accioacute social i comunitagraveria Entitats que aborden la cultura com a eina drsquoinclusioacute social no tant des de la promocioacute de lrsquoacceacutes a la cultura (democratitzacioacute de la cultura) com de la participacioacute i construccioacute de cultura (democragravecia cultural) Srsquoestableixen col-laboracions amb serveis municipals comunitaris centres ciacutevics o plans drsquoactuacioacute territorial

c) Agravembit escolar (educacioacute formal) en el qual les entitats desenvo-lupen projectes en dues logravegiques ndash Amb escoles primagraveries tot treballant la vinculacioacute de la pragravec-

tica cultural a les competegravencies ndash Amb instituts o centres secundaris tot vinculant lrsquoactivitat

de les entitats amb el curriacuteculum del centre

2 Amb relacioacute al valor formatiu de les activitats de cultura popular i co munitagraveria identifiquem la seva potegravencia en tant que processos formatius realitzats per mitjagrave de lrsquoaprenentatge per experiegraven cia d i-

6 Volem agrair a Cristian Antildeoacute i el projecte Poliegravedrica per la informacioacute i el coneixement que ens han facilitat Podeu consultar la plataforma wwwpoliedricacat


rec ta en quegrave lrsquoaprenent es troba en contacte amb lrsquoobjecte drsquoaprenen-tatge en un entorn drsquoaplicabilitat i usabilitat Aquests apren entatges es poden classificar segons el seu nivell de guiatge (Trilla 2018)

a) Aprenentatge per la pragravectica aprenentatges per observacioacute imi-tacioacute i assaigerror sense cap megravetode formalitzat Una bona part de la cultura popular i comunitagraveria srsquoapregraven drsquoaquesta manera tal com els infants aprenen alguns dels seus jocs

b) Aprenentatge mitjanccedilant la pragravectica guiada (mestratge facilita-dor tant si eacutes presencial com virtual) Sense descartar la neces-sitat drsquoassaig i error aprendre una altra part de la cultura popu-lar i comunitagraveria demana alguna mena drsquoorientacioacute o ajuda

c) Aprenentatge complex Es refereix a lrsquoadquisicioacute de determinats coneixements tegravecniques habilitats i fins i tot certs valors que de manen processos de formacioacute llargs i continuats

Articulacioacute del sector entitats de 2n i 3r nivell

El desplegament legislatiu mdashi en concret la Llei 21993 de 5 de marccedil de fo ment i proteccioacute de la cultura popular i tradicional i de lrsquoassociacionis-me culturalmdash ha donat una especial visibilitat a un subagravembit del sector cultural el de lrsquoanomenada cultura laquopopularraquo i laquotradicionalraquo En aquest subagravembit

bull El 275 de les associacions estan federades

bull Srsquoidentifiquen amb claredat entitats de 2n i 3r nivell7 estructurades per agravembits temagravetics En canvi no soacuten visibles ni disposem de dades estadiacutestiques pel que fa a coordinadores territorials drsquoentitats amb una forta implementacioacute i incidegravencia en lrsquoagravembit local

7 Font Estat de la cultura popular 2016 En liacutenia httpculturagencatcatcadeparta-mentestructura_i_adrecesorganismesdgcpt05_documents_i_recursos02_jornades_estudis_leg03_estudis_informesbloc2 [Consulta 5032019]


bull Per agravembits temagravetics i segons dades provinents de les mateixes en-titats de 2n i 3r nivell a lrsquoentorn del 20 de les entitats federades ho soacuten de lrsquoagravembit de la muacutesica i un altre 20 del de la dansa el 14 de lrsquoagravembit de diables i bestiari lrsquo11 de lrsquoagravembit geganter i el 8 del teatre amateur

bull Per estimacioacute del nombre de persones associades a entitats federa-des al moviment sardanista (24 ) li segueixen ateneus (23 ) dia-bles i bestiari (10 ) corals (9 ) geganters (7 ) i pessebristes (7 )

Les logravegiques administratives generen per tant dinagravemiques drsquoestructura-cioacute sectorial ressaltant-ne algunes i invisibilitzant-ne drsquoaltres Ja srsquoha es-mentat el paper de la Llei 21993 a estructurar un subagravembit drsquoentitats culturals i a promourersquon la comunicacioacute i interrelacioacute aixiacute com laquola coor-dinacioacute o la federacioacute de les que actuen en un mateix sectorraquo (art 10) Destaquem pel seu abast nacional i la seva capacitat drsquoinfluegravencia en lrsquoes-tructura del sector associatiu dos organismes governamentals que actuen com a ogravergans consultius en mategraveria drsquoassociacionisme i voluntariat

bull El Consell de lrsquoAssociacionisme Cultural (CAC) regulat mitjanccedilant lrsquoOrdre CLT3362014 de 4 de novembre El CAC estructura un sec-tor conformat en 13 agravembits i 36 federacions i confederacions Els 13 agravembits soacuten festa i lrsquoartesania ateneisme cultural castellers i fal-cons centres drsquoestudis cant coral muacutesica dansa diables bestiari i trabucaires gegants i nans teatre cinema i fotografia festes tra-dicionals amb bous joc tradicional

bull El Consell de lrsquoAssociacionisme i el Voluntariat de Catalunya (CAVC) regulat pel Decret 692010 drsquo1 de juny i modificat pel De-cret 1112014 Drsquoentre les diferents vocalies que configuren el CAVC nrsquohi ha 9 a proposta del sector associatiu i de voluntariat dues de les quals en representacioacute de lrsquoagravembit cultural Les dues entitats que en formen part (2019) soacuten la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya i La Roda drsquoAccions Culturals i del Lleure

bull Tot i que no podem entrar en el detall diputacions i ajuntaments tenen reconeixements especiacutefics en aquest mateix sentit


Per la seva banda les logravegiques administratives han prioritzat tambeacute lrsquoor-denacioacute per sectors (muacutesica arts escegraveniques etc) tot buscant interlocu-tors sectorials entre les entitats Aquesta dinagravemica ha condicionat la manera drsquoagrupar-se del tercer sector dificultant lrsquoarticulacioacute transver-sal8 i especiacuteficament les relacions entre cultura i educacioacute Aixograve no anul-la que les entitats tambeacute hagin tingut dificultats progravepies per generar espais drsquoautoreconeixement i articulacioacute En qualsevol cas siacute que es po-den detectar plataformes constituiumldes al voltant de pragravectiques culturals i artiacutestiques que agrupen entitats i colmiddotlectius diversos com per exemple

bull En lrsquoagravembit de la cultura i la gestioacute comunitagraveria trobem la Xar xa Artibarri9 la Plataforma Gestioacute Ciutadana10 de Barcelona i la Xar-xa drsquoE s pais Comunitaris11

bull En lrsquoagravembit cooperatiu existeix la Xarxa drsquoAteneus Cooperatius de Catalunya amb un eix de la seva activitat dedicat a la cultura12

Cal fer referegravencia tambeacute a espais com laquoCultura Coopraquo que articula cooperatives culturals

bull En lrsquoagravembit del lleure determinades fundacions (Fundesplai Pere Tarreacutes etc) i lrsquoAssociacioacute Catalana drsquoEmpreses del Lleure lrsquoEducacioacute

8 Per exemple lrsquoestudi El sector cultural associatiu a la comarca del Gironegraves (Baqueacute Carboacute i Francesch 2016) identifica quatre perfils drsquoassociacions diferents associacions de professionals sectorials associacions drsquoanimacioacute sociocultural associacions drsquoestudi io preservacioacute cultural i associacions que responen a una demanda especiacutefica de serveis culturals9 En el moment drsquoescriure aquest capiacutetol Artibarri impulsa un prototip de Taula drsquoArts comunitagraveries en el marc del Programa Cultura Viva de lrsquoAjuntament de Barcelona10 Agrupa aproximadament una quinzena drsquoentitats que gestionen equipaments puacuteblics Les dades disponibles (2012) indiquen que en les entitats treballen directament contractades meacutes de 100 persones hi participen de forma voluntagraveria meacutes de 1400 i ges-tionen uns pressupostos en conjunt superiors a 3250000 eurosany Font httpseduca-ciotransformadorafileswordpresscom201201presentacic3b3-pgc-1pdf11 Cal esmentar algunes publicacions rellevants en aquest sentit com ara els llibres Des-bordar Barcelona (Polmiddotlen Edicions) o Gestioacute comunitagraveria de la cultura a Barcelona (La Hidra Artibarri i Ajuntament de Barcelona) El programa Cultura Viva de lrsquoAjuntament de Barcelona o lrsquoObservatori de les Arts Escegraveniques Aplicades (Institut del Teatre) funci-onen tambeacute com a espais transversals drsquoarticulacioacute en aquest agravembit 12 Recordem que per a lrsquoagravembit dels ateneus aquest volum hi dedica un capiacutetol especiacutefic


i la Cultura (ACELLEC associacioacute patronal de referegravencia en el sec-tor) tambeacute han pogut afavorir lrsquoarticulacioacute transversal drsquoentitats i projectes culturals educatius

bull En agravembits meacutes sectorials i sense pretensioacute drsquoexhaustivitat podem mencionar lrsquoAssociacioacute Catalana drsquoEscoles de Muacutesica o lrsquoAssociacioacute Catalana de Professionals de les Poliacutetiques de Joventut

Activitats formatives i participacioacute Dimensionament i (des)igualtats

El tercer sector cultural eacutes un sector actiu que genera una mitjana de 69 activitats anuals per entitat Les activitats meacutes significatives de les enti-tats tenen relacioacute amb el subsector al qual srsquoadscriu lrsquoassociacioacute i en me-nor mesura amb el territori Les exhibicions (que duen a terme un 50 de les associacions amb una mitjana de 12 exhibicions anuals) els con-certs (33 8any) trobades i congressos (30 6any) i representacions escegraveniques (18 10any) soacuten les activitats meacutes recurrents13

Activitat formativa Oferta

Dibuixem de nou la radiografia a partir drsquouna mirada configurada a par-tir de la diversitat de les fonts consultades

1 El 20 de les associacions de lrsquoagravembit cultural programa una o meacutes formacions especiacutefiques amb caragravecter anual amb assistegravencies mit-janes de 180 persones el 80 no sogravecies

13 Aquestes dades provenen de lrsquoEstadiacutestica del tercer sector cultural de Catalunya 2016 que defineix 17 agravembits culturals muacutesica ball dansa cercaviles castells bestiari i foc gegants patrimoni teatre tradicions diverses artesans artesania literatura comunica-cioacute audiovisuals projeccioacute exterior de la cultura arquitectura i urbanisme filosofia i humanitats pensament contemporani


a) El 84 de lrsquooferta formativa estagrave organitzada per les mateixes entitats El 9 en colmiddotlaboracioacute amb la plataforma de segon ni-vell on lrsquoentitat estagrave federada i el 7 srsquoexternalitza

b) Les persones sogravecies soacuten formadores en el 54 dels casos Se-gueixen les persones voluntagraveries no sogravecies (16 ) la contractacioacute de professionals autogravenoms (14 ) la contractacioacute laboral (10 ) o drsquouna empresa (1 ) la colmiddotlaboracioacute amb una altra entitat (1 )

2 En paralmiddotlel emergeix una ofer ta educativa no formal en lrsquoagravembit ar-tiacutestic majoritagraveriament de caragravecter formatiu (69 ) i professionalit-zador (39 ) desenvolupada per entitats de lrsquoagravembit educatiu

a) Srsquoidentifiquen 3522 entitats amb una oferta educativa artiacutestica 2295 (652 ) dedicades a educacioacute no formal i 1227 (348 ) a la informal El 69 soacuten entitats que tenen com a objectiu principal la formacioacute escoles acadegravemies aules i centres drsquoestudi diver-sos el 16 soacuten entitats que tenen la cultura com a agravembit princi-pal drsquoactuacioacute i el 9 soacuten entitats de produccioacute io conservacioacute

b) Agravembits estudiats i prevalenccedila dansa (37 ) muacutesica (23 ) art dramagravetic (15 ) arts plagravestiques visuals audiovisuals i disseny (24 ) i circ (1 )

c) Caracteritzacioacute de lrsquooferta majoritagraveriament (83 ) formativa (aprendre a ballar cantar pintar) i professionalitzadora (32 ) Altres casals vacacionals (11 ) activitats extraescolars (6 ) formacioacute complementagraveria a lrsquoeducacioacute formal (6 ) cologravenies (3 ) cicles seminaris io conferegravencies (14 ) formacioacute io as-sessorament docent (4 )

3 Particularment la ciutat de Barcelona presenta desigualtats terri-torials en la distribucioacute de les entitats culturals educatives Pocs barris concentren moltes entitats mentre que la gran majoria de territoris no disposen drsquooportunitats en aquest sentit Aquesta eacutes la principal conclusioacute que es pot observar en el seguumlent mapa que hem elaborat per a aquest capiacutetol (vegeu la Figura 1)


FIGURA 1

Distribucioacute de les entitats culturals educatives a la ciutat de Barcelona

gt gt gt

23

21

20

19

1718

14

11

10

67

71

68

65

66 70

7372

59

5860

62

63 6164

789 6

5

12 4

3

57

5655

54

5350

5251

49

48

43

423828

31

30

32

29

27

26

3736

3533

34

40

41

47

454644

69

1516

13

12

FP

PM

24

22

39

25

Barris amb cap o 1 entitat Barris amb 2-4 entitats Barris amb 5 o meacutes entitats


Font anagravelisi propi del Fitxer drsquoEntitats de BarcelonaNota Quan les entitats srsquoinscriuen en aquest fitxer poden ubicar-se en diferents temagravetiques (pre-establertes per lrsquoAjuntament) Per elaborar el mapa hem seleccionat les entitats que srsquohan ubicat en la temagravetica laquojuvenilsraquo i alhora en qualsevol altra drsquoaquestes temagravetiques laquoCulturalsraquo laquoComuni-cacioacuteraquo laquoDonesraquo laquoImmigracioacuteraquo laquoDiversitat sexual i gegravenereraquo o laquoCooperacioacute al desenvolupament Solidaritat i Pauraquo

Ciutat Vella 1 Raval 2 Gogravetic 3 Barceloneta 4 Sant Pere Santa

Caterina i la Ribera

Eixample 5 Fort Pienc 6 Sagrada famiacutelia 7 Dreta de lrsquoEixample 8 Antiga Esquerra

de lrsquoEixample 9 Nova Esquerra

de lrsquoEixample 10 Sant Antoni

Sants-Montjuiumlc 11 Poble Sec 12 La Marina del Prat

Vermell 13 La Marina de Port 14 La Font de la Guatlla 15 Hostafrancs 16 La Bordeta 17 Sants-Badal 18 SantsPM Parc de MontjuiumlcFP Zona Franca-Port

Les Corts 19 Les Corts 20 Maternitat i Sant Ramon 21 Pedralbes

Sarriagrave-Sant Gervasi 22 Vallvidrera Tibidabo

i les Planes 23 Sarriagrave 24 Tres Torres 25 Sant Gervasi-Bonanova 26 Sant Gervasi-Galvany 27 El Putxet i el Farroacute

Gragravecia 28 Vallcarca i els

Penitents 29 El Coll 30 La Salut 31 Vila de Gragravecia 32 Camp drsquoen Grassot

i Gragravecia Nova

Horta-Guinardoacute 33 Baix Guinardoacute 34 Can Baroacute 35 El Guinardoacute 36 La Font drsquoen Fragues 37 El Carmel 38 La Teixonera 39 Sant Geniacutes dels

Agudells 40 Montbau 41 Vall drsquoHebron 42 La Clota 43 Horta

Nou Barris 44 Vilapicina-

Torre Llobeta 45 Porta 46 Turoacute de la Peira 47 Can Peguera 48 Guineueta 49 Canyelles 50 Roquetes 51 Verdun 52 Prosperitat 53 Trinitat Nova 54 Torre Baroacute 55 Ciutat Meridiana 56 Vallbona

Sant Andreu 57 Trinitat Vella 58 Baroacute de Viver 59 Bon Pastor 60 Sant Andreu 61 La Sagrera 62 Congreacutes

i els Indians 63 Navas

Sant Martiacute 64 Camp de lrsquoArpa

del Clot 65 El Clot 66 Parc de la Llacuna

del Poblenou 67 Vila oliacutempica del

Poblenou 68 Poblenou 69 Diagonal Mar

i el Front Mariacutetim del Poblenou

70 Besograves i Maresme 71 Provenccedilals del

Poblenou 72 Sant Martiacute de

Provenccedilals 73 La Verneda

i la Pau

NSNC

83 Total drsquoentitats

9

6

5

5

2

2

21

21

1

1

3

2

71

3

1

1

1

1

1

3

21

11

3

2

1

1

1

1

1

1

1

1

1

2

1


Activitat formativa Participacioacute

Si les dades disponibles per caracteritzar la distribucioacute de lrsquooferta forma-tiva cultural desplegada pel tercer sector soacuten limitades encara ho eacutes meacutes la informacioacute disponible per analitzar la participacioacute en aquestes acti-vitats Aixiacute doncs la radiografia de la participacioacute de persones menors de 18 anys a activitats educatives del tercer sector cultural tambeacute la dibui-xem a partir de la interpretacioacute de dades procedents de fonts diverses i heterogegravenies Alguns iacutetems que cal ressaltar

1 Una de les poques dades disponibles proveacute de lrsquoagravembit de la pragravectica esportiva escolar en concret lrsquoestudi Els hagravebits esportius dels esco-lars de Catalunya (2016) Les cinc activitats esportives meacutes pra cti-cades entre la poblacioacute escolar de Catalunya soacuten el futbol (205 ) basquetbol (99 ) danses (9 ) natacioacute (86 ) i arts marcials (39 ) Mentre entre les activitats meacutes practicades pels nois desta-ca el futbol (3436 ) entre les noies destaca la dansa (199 )

2 Pel que fa a les activitats extraescolars no esportives destaca lrsquoapre-nentatge drsquoidiomes (341 ) seguit de les activitats que fan referegraven-cia al reforccedil drsquoestudis (209 ) les activitats musicals (183 ) i les teatrals (9 ) En qualsevol cas podem observar que lrsquoeducacioacute en les arts i les expressions culturals continua sent minoritagraveria

3 Iacutendex de pragravectica

a) Lrsquoedat tambeacute pot resultar un factor de desigualtat en aquest sen-tit La pragravectica drsquoactivitats com la muacutesica i el teatre disminueix en el pas de 1r-3r de primagraveria a 3r-4t drsquoESO Creixen les activitats extraescolars de reforccedil drsquoestudis que passen drsquoun 171 (primagrave-ria) a un 268 (ESO) al temps que es deixen de banda altres activitats com ara el teatre i la muacutesica

b) En el grau mitjagrave o avanccedilat les escoles de les societats musicals pateixen una pegraverdua considerable drsquoalumnes que mantenen


no meacutes el 3477 dels estudiants Aquest fet no comporta lrsquoaban-donament de la banda ja que per tocar en la formacioacute no cal ser estudiant de lrsquoescola

4 Una altra font per analitzar les activitats extraescolars dels infants a Catalunya eacutes lrsquoenquesta a les famiacutelies elaborada per aquest vo-lum Hem preguntat especiacuteficament si els fillsfilles participaven en extraescolars artiacutestiques i culturals incloent-hi muacutesica teatre dansa castellers i altres activitats culturals Els resultats ens indi-quen lrsquoexistegravencia de desigualtats importants condicionades pel nivell drsquoestudi i sobretot per la renda de la famiacutelia (Gragravefic 5) Cal advertir que aquestes activitats estan organitzades per entitats (AFA associacions clubs etc) perograve tambeacute per institucions puacutebli-ques (ajuntament escola) i empreses

5 La participacioacute de les famiacutelies (conjuntament amb els fills i filles) en activitats culturals i artiacutestiques estagrave encara limitada a una part de la poblacioacute de Catalunya Segons lrsquoenquesta elaborada per aquest llibre nomeacutes una de cada tres famiacutelies (322 ) participen habitual-ment (almenys un cop per setmana) en activitats de muacutesica teatre pintura castells etc I nomeacutes el 12 assisteixen habitualment al

GRAgraveFIC 5

Participacioacute dels fillses en activitats extraescolars artiacutestiques-culturals () (segons nivell de renda familiar)


Baixa Mitjana Alta

80

60

40

20

0

4246

59


cinema museus exposicions o altres esdeveniments drsquoaquest ti-pus14 Lograve gicament el dret a participar en la vida cultural drsquouna ciu-tat o poble no es limita a aquestes activitats perograve es tracta drsquouna dada que posa de relleu la desigualtat drsquooportunitats culturals i edu-catives per als infants i les famiacutelies en general

6 Les persones menors de 18 anys soacuten rellevants en el disseny de lrsquoofer-ta formativa A partir de les fonts documentals disponibles hem caracteritzat dues tipologies drsquoactivitats (fent notar que les informa-cions poden superposar-se) les vinculades a associacions cultu rals sense finalitat de lucre i les que configuren una oferta educativa no formal de lrsquoagravembit artiacutestic Seguint aquesta caracteritzacioacute es dibui-xen els seguumlents perfils drsquooferta i participacioacute per edats (Gragravefics 6 i 7)

a) Un 65 de les entitats que ofereix educacioacute no formal de lrsquoagravembit artiacutestic teacute una oferta per grups drsquoedats el 75 de lrsquooferta forma-tiva va destinada a persones menors de 18 anys

b) El 17 de lrsquooferta formativa que ofereixen les associacions cul-turals va expliacutecitament destinada a persones menors de 18 anys

14 Edubarogravemetre 2019 de la Fundacioacute Bofill vegeu httpswwwfbofillcatprojectesbarometre-de-les-families-de-catalunya i httpenquestaedubarometrecats330

GRAgraveFIC 6

Oferta formativa de lrsquoagravembit artiacutestic () Per edats

Font Obiols 2019

0-6 6-12 12-18 18-65 Meacutes de 65

40

30

20

10

0

15

29 31

24

1


7 Pel que fa especiacuteficament a la ciutat de Barcelona podem afirmar que existeixen desigualtats de participacioacute segons estrats socials A la ciutat de Barcelona el 20 dels menors de 16 anys drsquoestrat social baix no practica activitats culturals i drsquooci de manera regular (in-closa la pragravectica drsquoun instrument musical) mentre que en lrsquoestrat social meacutes alt aquest percentatge eacutes del 4 (Gragravefic 8)

GRAgraveFIC 7

Oferta formativa drsquoentitats sense finalitat de lucre (sector de la cultura popular tradicional) Edats de les persones participants ()

Font Gonzaacutelez F (2018)

GRAgraveFIC 8

Absegravencia de pragravectica regular drsquoactivitats socials culturals i drsquooci en persones lt16 anys Ciutat de Barcelona ()

Font Oportunitats educatives BCN 2016

Estrat social alt Estrat social mitjagrave Estrat social baix

25

15

5

0

4

12

20

Menys de 14 15-18 Meacutes de 18 A totes les edats

70

40

20

0

125

22

61


Activitat formativa de les entitats de 2n i 3r nivell

Per a lrsquoelaboracioacute drsquoaquest capiacutetol hem realitzat un breu quumlestionari a 34 de les 36 entitats de 2n i 3r nivell pertanyents al CAC (se nrsquohan exclograves les dues federacions de lrsquoagravembit dels ateneus) Del conjunt de respostes podem extreure les idees seguumlents

1 En general les entitats identifiquen com a prioritagraveria la necessitat de treballar en activitats pedagogicoeducatives adreccedilades a perso-nes menors de 18 anys

2 Nomeacutes 5 de les entitats consultades han respost afirmativament a la pregunta de si tenen a la seva junta directiva una comissioacute edu-cativapedagogravegica (en sentit ampli inclou grups de treball) En concret el Secretariat de Corals Infantils de Catalunya lrsquoAgrupa-ment drsquoEsbarts Dansaires la Confederacioacute Sardanista de Catalu-nya la Federacioacute Catalana de Pessebristes i la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya

3 Destaquen 2 propostes educatives per a menors de 18 anys formal-ment estructurades

a) laquoGegants a lrsquoescolaraquo lthttpwwwgegantsalescolacatgt pro-posta amb continguts especiacutefics per als cicles drsquoEducacioacute Primagrave-ria elaborat per lrsquoAgrupacioacute de Colles de Geganters de Catalunya (Vegeu lrsquoapartat laquoAlgunes dinagravemiques formatives especiacutefiquesraquo)

b) Les 4 campanyes territorials drsquoensenyament de la sardana a les escoles (laquoEl paiacutes a lrsquoescolaraquo laquoSaltem i ballemraquo laquoLa sardana a lrsquoescolaraquo i laquoSardaTICraquo) impulsades des de la Confederacioacute Sar-danista de Catalunya que mobilitzen uns 9000 alumnes de 180 centres educatius


4 En lrsquoagravembit de la formacioacute cal ressaltar les dinagravemiques especiacutefiques de 4 entitats que tenen les persones menors de 18 anys com a usu-agraveries En concret Corals Joves de Catalunya Federacioacute Catalana de Pueri Cantores Secretariat de Corals Infantils de Catalunya Fede-racioacute Catalana de Societats Musicals (vegeu lrsquoapartat laquoAlgunes di-nagravemiques formatives especiacutefiquesraquo)

5 Srsquoidentifiquen 2 projectes en fase de disseny inicial laquoBestiari kidsraquo projecte de banc de continguts de lrsquoAgrupacioacute del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la maleta pedagogravegica de la Federacioacute Cata-lana de Pessebristes

6 Srsquoidentifiquen iniciatives especiacutefiques drsquoagravembit local de treball amb menors de 18 anys com eacutes el cas de la participacioacute de la Coordina-dora de Colles Castelleres de Catalunya al Camp drsquoAprenentatge de la ciutat de Tarragona o dels tallers a les escoles que desenvolupa la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya

7 Formacioacute de formadors Tot i que no hem preguntat per la dedi-cacioacute de les entitats a la formacioacute de persones adultes per a la trans-missioacute de coneixements del seu agravembit a persones menors de 18 anys identifiquem iniciatives com els cursos de monitors de la Confederacioacute Sardanista de Catalunya o els cursos de mestres in-fantils de lrsquoAgrupament drsquoEsbarts Dansaires Al seu torn dues fe-deracions la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i la Federacioacute Catalana drsquoEntitats Corals mdashque convoca anualment prop de 120 hores lectives en 3 cursos de direccioacute i cant coralmdash convoquen cursos reconeguts com a activitats formatives adreccedila-des al professorat no universitari


Algunes dinagravemiques formatives especiacutefiques

Ens sembla oportuacute ilmiddotlustrar el panorama traccedilat fins al moment amb la descripcioacute drsquoalgunes dinagravemiques entre la diversitat tipologravegica drsquoentitats i activitats descrites Volem aclarir que es tracta drsquoexemples escollits amb caragravecter meacutes o menys aleatori no amb la voluntat de presentar de forma exhaustiva aquest univers sinoacute drsquoexemplificar i aterrar liacutenies drsquoaccioacute

bull Societats musicals Les societats musicals les bandes de muacutesica eacutes un sector amb una intencioacute educativa formal que explica la seva vinculacioacute amb les escoles Trobem 99 escoles i 2 models de funci-onament 27 escoles vinculades directament al model formatiu de les mateixes societats musicals i 72 escoles que disposen de la ban-da com a mategraveria curricular15

a) 7 de les escoles estan reconegudes pels requisits establerts al Decret 1731993 que regula les escoles de muacutesica i dansa mentre que nrsquohi ha 17 no srsquohi acullen16

b) Mitjana de 75 alumnes per escolac) Alumnat distribuiumlt segons

ndash Sensibilitzacioacute 1730 ndash Aprenentatge bagravesic 1591 ndash Grau elemental 3202 ndash Grau mitjagrave 2006 ndash Formacioacute drsquoadults 1471

d) En el conjunt de Catalunya el 459 de lrsquoalumnat teacute algun fami-liar vinculat a la banda

Pel que fa a la composicioacute de les societats musicals per trams drsquoedat el 2533 soacuten menors de 15 anys el 3561 entre 16-25 anys el 2647 entre 26-50 i el 1259 gt50 anys

15 Font de la informacioacute sobre societats musicals CONCA (2016) Vegeu la bibliografia16 De tres de les escoles no es disposa de dades


bull Corals infantils i juvenils Per la seva progravepia naturalesa tambeacute participen de dinagravemiques formatives intencionals adreccedilades a persones menors drsquoedat agravembits federatius com el del Secretariat de Corals Infantils que agrupa 95 entitats federades i compta amb 2700 persones associades drsquoedats compreses entre els 4-16 anys i la Federacioacute de Corals Joves de Catalunya que agrupa 22 entitats i compta amb 600 persones associades drsquoedats compreses entre els 16-28 anys

bull Gegants a lrsquoescola lthttpwwwgegantsalescolacatgt Projecte in-terdisciplinari de temagravetica gegantera per a tota lrsquoetapa drsquoEducacioacute Primagraveria classificat en els tres cicles (inicial mitjagrave i superior) amb activitats de les agraverees bagravesiques drsquoaprenentatge per ser realitzades de manera digital o convencional amb recomanacions al mestre docu-mentacioacute de consulta informacioacute complementagraveria i guia didagravectica

bull Programa laquoTreu la teva begravestiaraquo lthttpswwwtreulatevabestiacatgt Taller cooperatiu drsquoescultura comunitagraveria impulsat en col-laboracioacute entre lrsquoAgrupacioacute del Bestiari Festiu i Popular de Catalu-nya lrsquoAssociacioacute Antropologies i Can Saladrigas-Centre drsquoImatgeria Festiva del Poblenou

bull Centre de muacutesica i escena per a la inclusioacute social lthttpsxam-franetgt Projecte impulsat per la Fundacioacute ARC Taller de Muacutesica amb lrsquoobjectiu de treballar el sentiment de pertinenccedila i arrelament drsquoinfants i joves als barris de Ciutat Vella Poble Sec i Sant Antoni de Barcelona a traveacutes del treball de competegravencies bagravesiques lligades a lrsquoestudi drsquoinstruments i muacutesiques drsquoarrel tradicional i a la seva pragravec-tica grupal

bull Cor de Carxofa Associacioacute de foment del glosat lthttpwwwcor-decarxofacatgt eacutes una entitat que ha contribuiumlt al foment del cant glosat com a eina educativa amb un fort potencial de desplegament incidint en la millora de les competegravencies comunicatives orals lrsquoaprenentatge musical la creacioacute la participacioacute lrsquoautoestima i la seguretat personal i la cohesioacute grupal

bull Joventuts musicals lthttpfederaciojoventutsmusicalscatgt Moviment drsquoabast internacional que a Catalunya srsquoarticula a traveacutes


de la Federacioacute de Joventuts Musicals i es desplega en 40 associa-cions arreu del territori Organitzen cicles de concerts cursos i al-tres activitats associatives adreccedilades a joves i a la muacutesica entenent la cultura com a factor de desenvolupament

bull Circ social LrsquoAteneu Popular 9 Barris desenvolupa un projecte formatiu i comunitari amb el circ com a eina pedagogravegica i trans-formadora El projecte inclou entre drsquoaltres una escola infantil i juvenil i un programa de formacioacute de formadors Lrsquoexperiegravencia srsquoana-litza en el llibre Circ educacioacute i transformacioacute social accessible a lthttpsateneu9bnetsitesdefaultfilesateneu_web_newokpdfgt

bull Teleduca educacioacute i comunicacioacute lthttpwwwteleducaorggt eacutes un colmiddotlectiu independent i interdisciplinari de professionals pro-vinents de diverses especialitats i que desenvolupen projectes drsquoEducacioacute en Comunicacioacute dirigit a diferents puacuteblics i colmiddotlectius entre els quals srsquoinclouen infants i adolescents El corrent de lrsquoEdu-cacioacute en Comunicacioacute (EC) promou el desenvolupament de la com-petegravencia comunicativa (comprensiva i expressiva) de les persones en els diversos mitjans i les tecnologies de la informacioacute i la comu-nicacioacute actualment disponibles

bull Transductores lthttpstransductoresinfogt eacutes una plataforma interdisciplinagraveria que realitza projectes de recerca i mediacioacute en els agravembits de les pedagogies colmiddotlectives les pragravectiques artiacutestiques col-laboratives i les maneres drsquointervencioacute en lrsquoesfera puacuteblica Desen-volupa processos de treball amb grups entitats i xarxes diverses (seminaris tallers comissariats i recerques) Treballen formant comunitats drsquoaprenentatges a partir dels sabers i temps dels agents contextos i temagravetiques situades en lrsquoagravembit local

bull Art amp Coop lthttpwwwartandcooporggt eacutes una cooperativa de treball drsquoiniciativa social que promou produccions artiacutestiques per a la transformacioacute individual i colmiddotlectiva a traveacutes dels valors dels processos creatius cooperatius La seva finalitat eacutes facilitar la trans-formacioacute de les persones i colmiddotlectius mitjanccedilant la creacioacute artiacutestica

bull A Bao A Qu lthttpswwwabaoaquorggt eacutes una associacioacute cul-tural dedicada a la ideacioacute i el desenvolupament de projectes que


vinculen creacioacute artiacutestica i educacioacute Treballa en introduir la crea-cioacute a escoles i instituts de la magrave de cineastes fotogravegrafs artistes i altres creadors Desenvolupa programes formacioacute per a docents i activitats des drsquouna triple perspectiva cultural educativa i social

bull ARTRA lthttpsartracatsomgt Es tracta drsquoun equip multidisci-plinari dels agravembits de la pedagogia el periodisme la gestioacute cultural i lrsquoartesania tradicional de les Terres de lrsquoEbre formats tambeacute en educacioacute viva Avalats i treballant estretament amb artesans i arte-sanes io experts en la temagravetica tradicional han elaborat un catagraveleg de sortides i tallers acompanyats de dossiers pedagogravegics temagravetics vinculats als curriacuteculums escolars dels centres educatius en el marc de lrsquoEducacioacute Primagraveria

bull Proposta didagravectica de laquoCultura popular a les escoles de Cerveraraquo lthttpculturapopularecerveracatgt Impulsada per lrsquoAgrupacioacute Seny Major que aglutina diverses entitats culturals en col-laboracioacute amb mestres de la Xarxa Educativa de Cervera per a lrsquoela-boracioacute de material didagravectic dedicat a les festes de la ciutat per ser treballat a totes les escoles de Cervera de manera transversal La proposta ha estat guardonada amb el XXXIV Premi Baldiri Reixac a lrsquoexperiegravencia didagravectica de la modalitat de mestres i professors

bull Programes municipals Cal esmentar lrsquoexistegravencia de nombrosos programes municipals drsquoeducacioacute artiacutestica i cultural que desenvolu-pen colmiddotlaboracions estables amb entitats de tercer sector Nomeacutes a tiacutetol drsquoexemple i sense pretensioacute drsquoexhaustivitat podem esmentar els programes Creadors EN RESIDEgraveNCIA (Barcelona) IntersECCi-ons (El Prat) BaumannLab (Terrassa) o el Pla de barris (programes educacioacute i cultura) a Barcelona17

bull Poliegravedrica lthttppoliedricacatgt Plataforma de comunicacioacute coneixement i debat al voltant de pragravectiques culturals i artiacutestiques vinculades a contextos educatius o comunitaris que responen a una perspectiva de proximitat i democragravecia cultural

17 Cal afegir que recentment lrsquoAjuntament de Barcelona va presentar la Mesura de go-vern i Pla drsquoaccions laquoCap a una poliacutetica puacuteblica de cultura i educacioacuteraquo httpswwwbarce-lonacatbarcelonaculturacaicubcap-una-politica-publica-de-cultura-i-educacio


Conclusions

Tot aixograve que fa el tercer sector cultural educa perograve no tot educa de la mateixa manera En aquest capiacutetol hem volgut detectar les fortaleses i els reptes de lrsquoactivitat educativa drsquoaquest sector dirigida als infants i adolescents

Hi ha una frontera degravebil entre educacioacute no formal i informal en lrsquoagravembit dels ensenyaments culturals populars i comunitaris frontera que ten-deix a esvair-se encara meacutes des de la perspectiva de la persona usuagraveria En aquest context ens trobem amb entitats i agrupacions que eduquen sense tenir uns propogravesits educatius expliacutecits i amb aprenentatges artis-ticoculturals que no cal que estiguin regulats estrictament per uns objec-tius i propogravesits expliacutecitament educatius Aixograve dona lloc a la superposicioacute complementarietat i suplegravencia entre educacioacute no formal i informal quan estudiem la dimensioacute educativa de la cultura popular i comunitagraveria

Aquestes conclusions es formulen en dues parts connectades La prime-ra una siacutentesi del coneixement que hem recollit i generat La segona un conjunt de recomanacions sobretot per al desenvolupament de poliacuteti-ques puacutebliques perograve tambeacute amb relacioacute al paper de les organitzacions

El que hem apregraves

1 El valor de lrsquoaprenentatge per la pragravectica eacutes un actiu formatiu enca-ra poc destacat de les activitats de cultura popular i comunitagraveria

2 Amb relacioacute al potencial formatiu del sector en persones menors de 18 anys ens sembla significativa la dada drsquouna participacioacute a les associacions culturals equilibrada per franges drsquoedat ressaltant el fet que un 126 de les persones associades soacuten menors de 15 anys i un 158 tenen entre 15 i 29 anys


3 Si observem la distribucioacute territorial de les entitats des drsquouna mirada de gran angular (a escala comarcal) detectem una alta densitat del teixit associatiu cultural distribuiumlt al llarg del territori catalagrave de la qual deriva una capacitat potencial drsquoabastar agravemplies franges de po-blacioacute i territori Tanmateix a mesura que apliquem el zoom i la mi-rada es focalitza en les dinagravemiques locals apareixen les desigualtats drsquooportunitats com per exemple entre ciutats o entre barris

4 En entorns formatius de caragravecter formal es detecta una tendegravencia a prioritzar els usos instrumentalsprofessionals de la cultura per sobre dels seus valors socials Al mateix temps un dels potencials de la cultura popular i comunitagraveria rau en el valor dels seus contin-guts formatius per sobre dels informatius i de la simple adquisicioacute de competegravencies i en el compromiacutes social i la interaccioacute per davant de la competegravencia individual En definitiva lrsquoeducacioacute en les ex-pressions culturals populars i comunitagraveries fa possible lrsquoaprenen-tatge en valors i la presa de decisions colmiddotlectives meacutes enllagrave dels interessos individuals

5 Hi ha una oferta educativa de lrsquoagravembit artiacutestic especialitzada en seg-ments poblacionals menors de 18 anys fonamentalment exercida per entitats que tenen la formacioacute com a objectiu fundacional En canvi les entitats que tenen com a agravembit fundacional la cultura no segmenten de la mateixa manera la participacioacute en activitats per trams drsquoedats escolars

6 Hem observat canvis significatius en la pragravectica drsquoactivitats cultu-rals i descensos en els iacutendexs de pragravectica segons lrsquoedat i cicle escolar

a) En el pas de 1r-3r de Primagraveria a 3r-4t drsquoESOb) En el pas de Primagraveria a ESO coincidint amb lrsquoincrement drsquoacti-

vitats extraescolars de reforccedil drsquoestudis c) En el grau mitjagrave o avanccedilat les escoles de les societats musicals

que pateixen una pegraverdua del 6523 de lrsquoalumnat


7 Disposem drsquoescasses dades pel que fa a desigualtats drsquoacceacutes i parti-cipacioacute Aixograve no obstant ens atrevim a formular dues hipogravetesis de treball

a) Fractura social bona part dels menors no participa a les activi-tats culturals educatives de manera regular Existeixen factors que condicionen les desigualtats en el dret a lrsquoeducacioacute en les arts i les expressions culturals territori classe social edat o gegravenere entre drsquoaltres Aquestes desigualtats en el compliment drsquoun dret cultural fonamental soacuten centrals per entendre per quegrave es repro-dueixen les desigualtats socials (en general) a les ciutats i pobles

b) Pel que fa a lrsquoorigen de les persones associades el subagravembit de lrsquoanomenada laquocultura popular i tradicionalraquo no eacutes un sector re-presentatiu de la composicioacute de la societat catalana segons el seu origen

8 La famiacutelia (en la seva diversitat) eacutes un espai drsquooportunitats cultu-rals educatives perograve tambeacute de reproduccioacute de desigualtats En el cas drsquoescoles de muacutesica vinculades a bandes de muacutesica el 459 de lrsquoalumnat teacute algun familiar vinculat a la banda i aquesta vinculacioacute arriba a iacutendexs superiors al 90 en poblacions petites amb una llarga tradicioacute bandiacutestica Ara beacute en termes meacutes generals la parti-cipacioacute de les famiacutelies en determinades activitats culturals i artiacutesti-ques estagrave encara limitada a un segment de la poblacioacute Nomeacutes una de cada tres famiacutelies tenen oportunitats reals i efectives drsquoexercir aquest dret cultural

9 El tercer sector cultural eacutes un sector poc professionalitzat i amb els iacutendexs meacutes baixos de remuneracioacute de les persones associades (a lrsquoentorn del 27 ) amb percentatges baixos drsquoaportacions puacutebliques (a lrsquoentorn del 20 dels pressupostos drsquoingressos) i amb una alta dependegravencia organitzativa de les administracions locals (per sobre del 70 )


Les recomanacions

1 Cal destinar esforccedilos i recursos als processos formatius vinculats a lrsquoagravembit de la cultura popular i comunitagraveria Es tracta de processos de diferent complexitat realitzats per mitjagrave de lrsquoaprenentatge per experiegravencia directa en quegrave lrsquoaprenent es troba en contacte amb lrsquoobjecte drsquoaprenentatge en un entorn drsquoaplicabilitat i usabilitat

a) Eacutes important salvaguardar el potencial educatiuformatiu con-textualitzat eacutes a dir vinculat a dinagravemiques locals i comunitagraveri-es en les quals srsquoha generat i diferenciar-lo del potencial educa-tiu de les entitats de 2n i 3r nivell de caragravecter meacutes universalista i homogeneiumltzador

b) Necessitem connectar meacutes expliacutecitament els aspectes luacutedics i fes-tius de la cultura popular i comunitagraveria amb processos drsquoapre-nentatge de sabers i valors En aquest sentit eacutes tan important reconegraveixer capacitats consolidades en les comunitats com im-pulsar nous espais festius i drsquoaprenentatge

c) Es fa necessagraveria una perspectiva meacutes agravemplia de les poliacutetiques puacutebliques en mategraveria de cultura per tal drsquoabastar la totalitat del teixit associatiu cultural visibilitzant formes de sociabilitat que no necessagraveriament tenen forma juriacutedica i superant la distincioacute que srsquoestableix entre els agravembits social i cultural drsquouna banda i el religioacutes de lrsquoaltra una distincioacute legal i administrativa perograve tambeacute esbiaixada per una visioacute etnocegraventrica

2 La participacioacute en una entitat eacutes una activitat educativa en si matei-xa perograve tambeacute eacutes cert que existeix una dimensioacute educativa expliacutecita que en moltes entitats es podria incorporar o reforccedilar Cal desenvo-lupar poliacutetiques puacutebliques per donar suport a les organitzacions culturals i juvenils que vulguin treballar la seva dimensioacute educati-va Per exemple oferint un suport tegravecnic especialitzat en quumlestions pedagogravegiques o afavorint lrsquointercanvi entre entitats i uni versitats (professorat alumnat projectes drsquoaprenentatge servei etc)


3 Si lrsquoedat i els diferents moments del cicle escolar poden ser factors de desigualtats (vegeu el punt 6) cal identificar amb major precisioacute aquests moments i proposar programes especiacutefics drsquoacompanya-ment per evitar la desconnexioacute dels infants i joves En aquest sentit tambeacute cal dissenyar itineraris drsquoeducacioacute en les arts i les expressions culturals des de la infagravencia i fins als estudis superiors Cal connectar lrsquoesfera 0-18 amb el dret a lrsquoeducacioacute cultural al llarg de la vida

4 Per tal de donar resposta a les desigualtats en lrsquooferta i en la partici-pacioacute (vegeu el punt 7) cal situar la cultura popular i comunitagraveria entre els eixos centrals de qualsevol poliacutetica educativa i alhora cal situar lrsquoequitat entre els valors centrals de qualsevol accioacute cultural educativa

a) Es necessiten poliacutetiques puacutebliques per fer front a les desigual-tats de renda en lrsquoacceacutes a les activitats culturals (extraescolars i no formals en general) tarifacioacute social beques etc

b) Calen tambeacute accions conjuntes per fer front a les desigualtats territorials Determinats barris (i pobles) tenen moltes menys oportunitats perograve tambeacute tenen capacitats i identitats progravepies No es tracta de fer laquomissionsraquo per laquoportar la culturaraquo sinoacute de conegraveixer i reconegraveixer les pragravectiques populars i comunitagraveries per connectar-les amb processos drsquoaprenentatge que permetin (re)construir sabers i valors

c) Algunes pragravectiques culturals tradicionals tambeacute poden estar creuades per desigualtats de gegravenere o discriminacioacute per lloc de procedegravencia egravetnia o cultura Cal abordar-les i treballar-les en el marc dels processos drsquoaprenentatge en les arts i les cultures

d) Lrsquoeducacioacute no es limita a lrsquoescola (aquest volum ho evidencia clarament) Perograve alhora eacutes fonamental construir aliances esta-bles i transformadores entre els centres educatius i les organi-zacions de tercer sector Cal trencar alguns murs que existeixen entre centre educatiu i entitat Un ball que srsquoapregraven a lrsquoescola no ha de quedar-se necessagraveriament dins de lrsquoescola lrsquoescola al


carrer A meacutes aquest ball es pot aprendre amb lrsquoajuda drsquouna en-titat lrsquoentitat a lrsquoescola (i permeable al carrer)

5 Cal propiciar i enfortir processos de treball interdisciplinaris i el preacutestec de persones referents entre agravembits (cultural lleure me-diambiental treball social) Per exemple en lrsquoagravembit musical o del circ existeixen experiegravencies que han permegraves establir lligams entre manifestacions culturals populars i comunitagraveries (en plural) tradicionals i contemporagravenies de diferents territoris oriacutegens i ci-cles vitals En general aquest tipus drsquoexperiegravencies parteixen de les necessitats de les comunitats

5 Necessitem poliacutetiques puacutebliques que permetin la hibridacioacute entre agents culturals puacuteblics i comunitaris Drsquouna banda cal entendre que allograve puacuteblic no es limita a les institucions puacutebliques Existeixen experiegravencies rellevants en quegrave les entitats recuperen i gestionen espais puacuteblics Drsquoaltra banda eacutes important reforccedilar les logravegiques de transparegravencia i participacioacute oberta en el tercer sector cultural En definitiva completar el pas del laquoquegrave hi ha drsquoallograve meuraquo al laquocom abordem allograve comuacuteraquo

6 Cal incentivar poliacutetiques de proximitat atesa la importagravencia de lrsquoentorn cultural social i familiar com a espais educadors fona-mentals en la transmissioacute de valors lrsquoaprenentatge artiacutestic i el des-envolupament cultural comunitari En definitiva les poliacutetiques han drsquoincorporar la famiacutelia (des de la diversitat en el seu conjunt i no nomeacutes els infants) com a objecte i subjecte actiu de la interven-cioacute cultural educativa en favor de lrsquoequitat

7 Les poliacutetiques puacutebliques (i en especial els ajuntaments) han de po-der fer compatible la seguretat i convivegravencia ciutadana amb la lliber-tat en lrsquouacutes de lrsquoespai puacuteblic per part dels infants i joves especialment el carrer i els equipaments A lrsquohora de desenvolupar normatives cal assegurar la proteccioacute i la convivegravencia perograve tambeacute cal evitar


la segregacioacute de les pragravectiques culturals populars i comunitagraveries Existeixen experiegravencies en quegrave les normatives han incorporat flexi-bilitat (drsquoactivitats drsquohoraris etc) sense contradir altres principis

8 Cal reconegraveixer la diversitat de formes drsquoorganitzacioacute i connexioacute en xarxa de les cultures populars i comunitagraveries La federacioacute conti-nua sent una forma important drsquoorganitzar-se perograve cal afavorir tambeacute altres maneres menys visibles En aquest sentit cal prestar atencioacute a les cultures populars emergents vinculades a moviments socials diversos (feminismes cooperativismes sindicats socials ambientals etc)

9 Valorar la possibilitat de disposar drsquoun espai de trobada i coordina-cioacute transversal als diferents tipus drsquoorganitzacions de cultura po-pular i comunitagraveria Cal explorar vies com ara una taula del tercer sector cultural o altres formes que permetin generar espais de tro-bada coneixenccedila i si srsquoescau accioacute compartida

10 Amb relacioacute a les necessitats de professionalitzacioacute del sector (ve-geu el punt 9) cal explorar vies drsquoacompanyament a traveacutes de poliacute-tiques puacutebliques especiacutefiques sempre en equilibri amb el caragravecter comunitari de les experiegravencies

11 Les poliacutetiques puacutebliques en mategraveria de formacioacute cultural han de colmiddotlocar les persones menors de 18 anys com a subjectes actius amb plena capacitat en les estrategravegies formatives al mateix nivell que institucions com la famiacutelia lrsquoescola i lrsquoespai puacuteblic Es tracta de treballar per lrsquoequitat des de la diversitat i evitant la segregacioacute de les pragravectiques culturals educatives

12 Cal desplegar sistemes drsquoinformacioacute i coneixement que permetin generar dades homogegravenies sobre les (des)igualtats en la participa-cioacute en activitats culturals educatives Sabem poc sobre lrsquooferta drsquoactivitats desplegades per les entitats perograve encara sabem menys


sobre qui participa (i qui no) en aquestes activitats Tampoc conei-xem amb rigor les necessitats culturals educatives de la poblacioacute En tot cas entenem que les dades han de servir per generar conei-xement rellevant avaluar i facilitar la presa de decisions molt es-pecialment de les mateixes entitats

Bibliografia

Aguilar M i Fornies A (2018) El Panoragravemic 2017 Dades i anagravelisi per enfortir el sector no lucratiu catalagrave Barcelona Torre Jussana Centre

de Serveis a les Associacions Dossier Barcelona Associacions 2a egravepo-

ca nuacutem 4 Recuperat de httpwwwelpanoramicorgwp-content

uploads201507informe2017pdf (28042019)

Baqueacute C Carboacute G i Francesch M (2016) El sector cultural associatiu a la Comarca del Gironegraves Girona Documenta Universitaria

Barbieri N (2015) laquoDrets culturals quegrave soacuten com srsquohan desenvolupat a

Catalunya i quin tipus de poliacutetiques demanenraquo CONCA Estat de la cultura i de les arts Disponible a httpsddduabcatpubcaplli

2015146188drets_culturalspdf

Barbieri N Fina X Subirats J (2012) laquoCulture and urban policy

Dynamics and effects of third sector organisations in Barcelonaraquo Revue Meacutetropoles 11 p 2-23

BCF Consultors (2018) Estadiacutestica del tercer sector cultural de Catalunya 2016 Generalitat de Catalunya DeCultura nuacutem 57 ISSN 2385-3255

Recuperat de httpdadesculturalsgencatcatwebcontentdades_

culturals09_fulls_deculturaarxius57_DeCultura_PLUS_Est_Tercer-

Sector-Cultural_-2016pdf (28042019)

Carboacute G (2013) Poliacutetiques culturals i educatives a Catalunya dificultats de la interrelacioacute Girona Universitat de Girona Disponible a http

dugi-docudgedubitstreamhandle102568065tgcrpdfsequence=1


Castro M (La Hidra) i Rodrigo J (Artibarri) (2019) Gestioacute comunitagraveria de la cultura a Barcelona Ajuntament de Barcelona

CoNCA (2016) Les escoles vinculades a les bandes de muacutesica a Catalunya Barcelona CoNCA colmiddotleccioacute IC 11 ISBNISSN B 15473-2016 Recuperat de httpconcagencatcatcadetallpublicacioIC11_Les-escoles-vin-culades-a-les-bandes-de-musica-a-Catalunya (28042019)

Fina X Subirats J Barbieri N Merino E Partal A (2011) Pro-ximitat cultura i tercer sector a Barcelona Barcelona Icaria

Generalitat de Catalunya Consell de lrsquoAssociacionisme Cultural (2017) Estat de la cultura popular 2016

Gonzaacutelez F (2018) Les entitats de Cultura Popular Informe de resul-tats 2017 Barcelona El Panoragravemic Recuperat de httpwwwelpa-noramicorgwp-contentuploads201507PanoramicCulturals_Defpdf (28042019)

Gonzaacutelez S Saacutenchez-Gelabert A i Sintes E (2017) Anagravelisi de dades Document de base 2 per a lrsquoInforme Oportunitats educatives a Barcelona 2016 Ajuntament de Barcelona Comissionat drsquoEducacioacute i Universitats Recuperat de httpinstitutinfanciacatmediatecaanalisi-dades-document-base-2-linforme-oportunitats-educatives-barcelona-2016 (28042019)

Grup Desbordes de la cultura (2017) Desbordar Barcelona Barcelo-na Polmiddotlen Edicions

Institut Infagravencia i Adolescegravencia de Barcelona (2017) Oportunitats educatives a Barcelona 2016 lrsquoeducacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a la ciutat Barcelona

Juliano D (2018) laquoLa definicioacute de cultura popularraquo A Educacioacute i cul-tura popular Conclusions i experiegravencies del Fograverum drsquoEducacioacute i Cul-tura Popular En liacutenia httpculturagencatcatwebcontentcultura_popular07_publicacionsedicions_singularsdocumentsSD_ForumEduCultPopularpdf

Obiols N (2019) Estudi de lrsquooferta educativa no formal en lrsquoagravembit artiacutes-tic a Catalunya Barcelona CoNCA colmiddotleccioacute IC 18 Recuperat de


httpconcagencatcatcadetallpublicacioestudi_oferta_educati-va_no_formal (28042019)

Trilla J (2018) laquoRelacioacute entre educacioacute i cultura popularraquo A Educacioacute i cultura popular Conclusions i experiegravencies del Fograverum drsquoEducacioacute i Cultura Popular En liacutenia httpculturagencatcatwebcontentcul-tura_popular07_publicacionsedicions_singularsdocumentsSD_Fo-rumEduCultPopularpdf

Persones entrevistades per a lrsquoelaboracioacute del capiacutetolNuacuteria Obiols Suari Cristian Antildeoacute (projecte Poliegravedrica)

Participants al seminari de contrastbull Jaume Trilla Bernet

bull Salvador Palomar Abadia

bull Antonio Alcantara

bull Jordi Puig Martin

bull Gemma Carboacute

Els ateneus espais amb llarga tradicioacute educativa

Alfons Tintildeena

8

363

Els ateneus a Catalunya Meacutes de 179000 m2 drsquoespais de sociabilitat i drsquooportunitats per a lrsquoeducacioacute

Descripcioacute general del sector

Catalunya ha estat histogravericament terra drsquoateneus els quals van sorgir en bona part per iniciativa de les classes mitjanes i populars laquoper palmiddotliar les desigualtats garantir una vida digna i contribuir a la formacioacute i culturit-zacioacute del pobleraquo (Arnabat 2015 18) Fa gairebeacute 200 anys la societat del paiacutes estrenava un nou paradigma presidit per lrsquoeconomia industrial i la urbanitzacioacute creixent del territori Lrsquoeclosioacute del nou model urbagrave portava associat un canvi social i noves necessitats en lrsquoagravembit cultural i formatiu El naixement dels ateneus srsquoemmarca en aquell moment histograveric mdashmitjan segle xixmdash en el qual tot estava per fer Les enormes desigualtats socials van empegravenyer menestrals i obrers a crear centres drsquoinstruccioacute amb una idea essencial el progreacutes lrsquoensenyanccedila i lrsquoalfabetitzacioacute Per aixograve van co-menccedilar a recollir llibres revistes i diaris que llegien en veu alta davant els obrers i van crear les primeres biblioteques patrimonials a Catalunya Una histograveria la dels ateneus paralmiddotlela a lrsquoevolucioacute de la societat catalana i que evidencia la importagravencia del moviment associatiu del paiacutes un model


que ens identifica amb un abast i un recorregut que no tenen altres ter-ritoris i que han resultat vertebradors fonamentals de la Catalunya con-temporagravenia a traveacutes drsquouna xarxa de sociabilitat de patrimoni drsquoeducacioacute i de dinamitzacioacute comunitagraveria

La nomenclatura de les entitats ateneiacutestiques eacutes molt diversa (Agrupacioacute Orfeoacute Ateneu Casal Germandat Lluiumlsos Societat Unioacute Foment i fins a 23 denominacions diferents) i recull variants funcionals i patrons terri-torials diversos En els seus inicis els ateneus es dividien globalment en dues grans esferes les que tenien finalitats eminentment recreatives i les nascudes amb la voluntat de formacioacute de les classes treballadores analfabetes a consequumlegravencia de lrsquoabsentisme escolar i el precoccedil treball in-fantil a les fagravebriques i al camp Aquesta educacioacute no formal es comple-mentava amb conferegravencies i cursos en una tradicioacute que ha arribat fins als nostres dies En aquests centres sovint tambeacute srsquointroduiumla lrsquohigienisme i la gimnagravestica absents dels programes escolars de lrsquoegravepoca Aixiacute el conjunt dels ateneus es basaven a exercir una suplegravencia i independegravencia del poder en tots els agravembits practicant la democragravecia interna en juntes i as-semblees Drsquoaquesta manera van esdevenir espais de sociabilitat genera-dors drsquohagravebits de conversa i consum cultural de transmissioacute de valors i coneixement i sobretot de cohesioacute social entre iguals

Els pilars dels ateneus soacuten els seguumlents

bull Les persones associades que soacuten el motor que fa funcionar els ateneus la seva base i en justifiquen lrsquoexistegravencia

bull La seva activitat la tradicioacute i la modernitat es donen la magrave dins de les entitats culturals catalanes per oferir un ventall drsquoactivitats obertes a tot aquell qui hi vulgui participar

bull Els seus valors la xarxa associativa cultural de Catalunya srsquoidenti-fica pel foment drsquouna catalanitat integradora i no excloent la pro-mocioacute de la cultura catalana en totes les seves formes i disciplines i el treball per dinamitzar i enriquir les condicions de vida en els seus respectius agravembits locals


bull Els seus espais les entitats soacuten espais oberts de trobada on hi ha lloc per a lrsquoactivitat lrsquooci i la reflexioacute Les entitats amb lrsquoesforccedil de les diverses generacions de persones associades han assolit un patri-moni arquitectogravenic teatres populars i equipaments esportius i ciacute-vics que es lluita constantment per conservar i modernitzar

Lrsquoassemblea representa el magravexim ogravergan sobiragrave per a la presa de decisions als ateneus en el qual la totalitat de les persones associades poden deci-dir els diferents afers de lrsquoorganitzacioacute

Histogravericament els ateneus han format persones i han vertebrat social-ment els barris i els pobles del nostre paiacutes impulsant anualment infinitat drsquoactivitats obertes per als meacutes menuts joves i adults des de la iniciativa i la implicacioacute de les persones associades

Amb la finalitat de facilitar-ne la coordinacioacute i augmentar la capacitat drsquoincidegravencia lrsquoany 1983 els ateneus drsquoarreu de Catalunya van impulsar la creacioacute de la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya per potenciar facilitar i millorar la seva tasca diagraveria fer de pont entre aquestes entitats i les admi-nistracions i programar activitats de caragravecter formatiu i luacutedic per reforccedilar el treball en xarxa de totes les associacions culturals que en formen part Actualment la Federacioacute drsquoAteneus de Cata lunya agrupa 178 enti-tats presents a 33 de les 42 comarques de Catalunya i a 119 municipis catalans i una de Madrid Amb la finalitat de millorar lrsquoimpacte al terri-tori lrsquoany 2017 la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya va iniciar el seu des-plegament territorial mitjanccedilant la creacioacute de delegacions territorials Aquests ogravergans tenen com a objectiu mantenir un contacte constant i pro-per entre les entitats que les conformen descentralitzar alguns dels ser-veis que srsquoofereixen i acostar-se a les necessitats de les entitats associades drsquoaquests territoris


Aixiacute actualment estan en ple funcionament les seguumlents delegacions territorials

Els ateneus pertanyen a un sector del qual no se nrsquoha fet tradicionalment cap estudi en profunditat ni se nrsquohan recollit massa dades per saber lrsquoim-pacte social que representen Malgrat aixograve els darrers anys la Fede racioacute drsquoAteneus de Catalunya ha iniciat una recollida de dades sistemagravetica de lrsquoestudi de les quals es despregraven que el conjunt drsquoateneus federats al llarg de lrsquoany duen a terme meacutes de 10500 activitats amb gairebeacute un milioacute i mig de persones participants i que actualment el conjunt del pressupost anual dels ateneus se situa per sobre dels 24 milions drsquoeuros

GRAgraveFIC 1

Entitats adherides a les delegacions territorials de la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya


18

15

24

15

Comarques de Girona

Comarques tarragonines

Ciutat de Barcelona

Terres de Ponent

0 5 10 15 20 25 30

10500Activitats

1500000Persones assistents

24MPressupost total


Una caracteriacutestica dels ateneus eacutes que les persones associades srsquoorganitzen internament en grups i seccions i que la majoria drsquoaquestes entitats dis-posen drsquouna seu social progravepia ja sigui de propietat o de lloguer En aquests espais eacutes on es desenvolupa la majoria de les activitats que es progra men El conjunt dels ateneus federats disposen de meacutes de 179000 m2 construiumlts (la superfiacutecie equivalent a 24 vegades el Camp Nou) Un 84 dels ateneus federats disposen de teatres i cafeteriarestaurant seguit dels ateneus que tenen sales polivalents (8240 ) Un 40 dels ateneus disposen drsquoequi-paments esportius entenent com a tals un gimnagraves una pista de bagravesquet una sala drsquoescacs o un camp de futbol per exemple Cal destacar que hi ha ateneus de dimensions molt grans i drsquoaltres de meacutes petites i que els seus entorns drsquoaccioacute soacuten tambeacute molt diversos (rurals urbans etc)

Malgrat que la diversitat de les activitats que porten a terme eacutes molt gran (cultura popular excursionisme cinema conferegravencies i debats fotogra-fia esports cursos i tallers diversos etc) podriacuteem destacar que les acti-vitats educatives no formals en lrsquoagravembit artiacutestic (dansa teatre muacutesica arts plagravestiques literatura etc) en soacuten les predominants El 2016 els ate-neus federats van programar les activitats que mostra el Gragravefic 2

GRAgraveFIC 2

Activitats programades als ateneus federats durant el 2016


1998

1859

709

1905

508

927

1551

Cinema

Muacutesica

Dansa

Teatre

Exposicions

Conferegravencies

Cursos

0 500 1000 1500 2000 2500


La majoria de les seves activitats tenen un component clarament no for-mal perograve alguns ateneus acullen i impulsen escoles reglades de diferents expressions artiacutestiques (muacutesica i cant per exemple) i han creat les seves progravepies formacions instrumentals i vocals estables


Oferta organitzacioacuteDel total drsquoateneus federats actualment (178) la seva distribucioacute geogragrave-fica provincial eacutes la que mostra el Gragravefic 3

Meacutes drsquoun 70 dels ateneus federats es troben a la proviacutencia de Barcelo-na Quan srsquoanalitza la distribucioacute drsquoaquests ateneus segons la comarca on es tan situats srsquoobserva que la major part es concentren al Barcelo negraves (1882 ) al Baix Llobregat (1294 ) al Maresme (941 ) i a lrsquoAlt Pene-degraves (882 ) Aixiacute mateix es detecta que Lleida eacutes la demarcacioacute amb menys entitats federades (706 ) amb algunes de les seves comarques sense cap entitat federada

GRAgraveFIC 3

Distribucioacute geogragravefica provincial de les entitats federades a la Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya


706thinsp

1059thinsp

10thinsp

7176thinsp

Barcelona

Girona

Lleida

Tarragona

Fora de Catalunya (Madrid)

059thinsp


GRAgraveFIC 4

Distribucioacute percentual de les persones associades als ateneus federats


Lrsquoelement principal dels ateneus no soacuten els seus edificis sinoacute les persones que en formen part liderant i impulsant les activitats culturals que srsquohi programen durant tot lrsquoany Aquesta participacioacute srsquoarticula de muacuteltiples maneres de forma adaptada a la voluntat i capacitats de les persones que hi volen participar ja sigui implicant-se de forma transversal amb el projecte general o colmiddotlaborant de forma puntual assumint diferents graus de responsabilitat i compromiacutes o amb diferents nivells drsquoassiduiumltat En termes generals els ateneus compten amb persones associades vo-luntagraveries colmiddotlaboradores i en menor mesura remunerades Les perso-nes associades donen sentit al propi model organitzatiu dels ateneus representant lrsquoelement indispensable de la vida associativa

El total de persones associades als ateneus federats eacutes de meacutes de 86000 que representa una mitjana de 507 socis per ateneu Lrsquoentitat amb menys persones associades en teacute 10 i 11000 la que en teacute meacutes Si analitzem la grandagraveria de les organitzacions en funcioacute de les persones associades que en formen part la disposicioacute per trams mostra la distribucioacute seguumlent

1840thinsp

4320thinsp

2480thinsp

640thinsp

Menys de 100

Entre 101 i 200

Entre 201 i 500

Entre 501 i 1000

Meacutes de 1000

720thinsp


Els ateneus estan dirigits per juntes directives formades per persones voluntagraveries associades a la mateixa entitat Meacutes de 1600 persones parti-cipen en aquestes juntes directives que es reparteixen en una mitjana de 9 persones per entitat 6 de les quals acostumen a ser homes i 3 dones

Malgrat una gran part drsquoaquesta massa drsquoassociats correspon a persones drsquoedat avanccedilada tambeacute eacutes cert que hi ha entitats amb nombroses activi-tats infantils i juvenils La mitjana drsquoedat de les persones associades dels ateneus aixiacute com la dels membres de les juntes directives estan al voltant dels 50 anys Malgrat aixograve lrsquoentitat amb una base social meacutes jove teacute una mitjana de 25 anys i la de meacutes edat de 75 anys

Lrsquoassociacionisme cultural que representen els ateneus depegraven bagravesica-ment del voluntariat ja que el 84 de les persones que realitzen una tasca a lrsquoentitat soacuten voluntaris que desenvolupen la seva feina de manera puntual o amb un compromiacutes a meacutes llarg termini encara que en aquest sector hauriacuteem de parlar meacutes de laquovoluntarismeraquo i del valor del laquosentit de pertinenccedilaraquo perquegrave no hi ha tradicioacute drsquoutilitzar el mot laquovoluntariatraquo per definir aquesta participacioacute desinteressada de les persones associades (Romero 2012)

La mitjana de voluntaris per entitat eacutes de 21 persones Cal tenir en comp-te que a meacutes a meacutes els socis desenvolupen tasques voluntagraveries perograve no estan reconeguts com a voluntaris La distribucioacute de voluntariat es pot comprovar al Gragravefic 5

Pel que fa al personal remunerat la mitjana de persones treballadores per entitat eacutes de quatre persones Cal tenir en compte a meacutes que gairebeacute el 27 de les entitats no en teacute cap Entre les funcions que predominen entre el personal remunerat hi ha les de tegravecnic drsquoactivitats administra-cioacute perograve la majoria dels ateneus no disposen de personal assignat per a una tasca concreta


La tendegravencia dels ateneus eacutes diversificar les fonts drsquoobtencioacute drsquoingressos Majoritagraveriament es financen per mitjagrave de les quotes dels seus socis (35 ) i dels serveis que ofereixen (19 ) Cal destacar que lrsquoaportacioacute per a sub-vencions de lrsquoadministracioacute puacuteblica eacutes a lrsquoentorn del 17 de mitjana del pressupost de les entitats

Les persones associades als ateneus paguen una quota anual amb dife-rents modalitats mensual trimestral semestral o anual La mitjana de lrsquoaportacioacute dels socis a lrsquoentitat eacutes de 6330 euros a lrsquoany que representen 525 euros mensuals Tanmateix hi ha entitats que cobren menys de 25 euros anuals mentre que drsquoaltres arriben a cobrar meacutes de 400 euros Aquestes quotes poden ser de tipologies molt diferents quota zero fins a una certa edat infantils juvenils familiars per a persones jubilades etc A banda moltes entitats apliquen quotes per seccions que poden arribar a duplicar la quota de soci i que van destinades directament a subvenci-onar lrsquoactivitat que desenvolupa la seccioacute en concret

GRAgraveFIC 5

Distribucioacute percentual del voluntariat dels ateneus federats ()


Fins a 10 Entre 11 i 50 Entre 51 i 100 Meacutes de 100

80

70

60

50

40

30

20

10

0

Persones voluntagraveries

1818

606303

7273


Oferta activitats educativesEls ateneus soacuten veritables laquoescoles de valorsraquo i de creacioacute de ciutadania compromesa activa i criacutetica capaccedil drsquoexercir un paper clau en la regene-racioacute democragravetica del seu entorn Aquestes entitats potencien el desen-volupament de la capacitat drsquoaprenentatge de les persones associades perquegrave assimilin els canvis i busquin solucions adequades als reptes als quals srsquoenfronten al llarg de la seva vida

Els ateneus soacuten espais colmiddotlectius de diversitat on conviuen diferents sen-sibilitats i maneres de persones que decideixen lliurement com srsquoorganit-zen per satisfer les seves inquietuds de creacioacute i aprenentatge sent protagonistes de la transformacioacute i la millora del seu entorn

Alguns dels valors que poden desenvolupar les persones mitjanccedilant la

participacioacute activa als ateneus soacuten els de solidaritat amb altres com-

partint idees objectius i responsabilitats drsquouns interessos comuns su-

peracioacute esforccedil i constagravencia per vegravencer liacutemits i superar dificultats co-

operacioacute obertura i empatia per establir interaccions socials positives

innovacioacute amb la intencioacute de millorar el que ja hi ha a traveacutes de la creati-

vitat participacioacute per prendre decisions compartides i diversitat per

viure la realitat drsquouna manera plural distinta i enriquidora fomentant

espais de normalitzacioacute i cohesioacute social (Motilla 2006)

Les activitats artiacutestiques i socials als ateneus ha estat sempre un pilar im-portant al llarg de tota la seva histograveria Sovint de manera informal els ateneus proposen a les persones associades activitats luacutediques associades a un component educatiu que necessita una participacioacute colmiddotlectiva com a estrategravegia per adquirir coneixements habilitats i valors i que retroali-menta el sentiment de pertinenccedila al colmiddotlectiu ateneiacutestic de la seva entitat

En aquest sentit els ateneus faciliten espais fiacutesics complementaris als escolars on les persones participants de les activitats culturals de lleure que es programen poden desenvolupar les seves diverses capacitats i es-


devenen aixiacute espais colmiddotlectius de transformacioacute social Els ateneus soacuten espais intergeneracionals creats de manera colmiddotlectiva amb una propos-ta autogestionada drsquoaprenentatge al llarg de la vida Totes les activitats dels ateneus tenen contingut pedagogravegic perquegrave srsquoapregraven i srsquoensenya en cada moment Aquestes activitats van meacutes enllagrave del consum cultural i de lrsquousuari consumidor i proposen una dinagravemica on la implicacioacute de les per-sones eacutes prioritagraveria

Perograve el repte eacutes que les activitats que es programin no siguin nomeacutes exclusives de la massa social de les entitats sinoacute que traspassin les fron-teres entre cultura i educacioacute treballant conjuntament amb les escoles i instituts per mitjagrave drsquoespais de treball transversals i compartits de la magrave dels centres educatius del territori meacutes propers a cada entitat Lrsquoeco-sistema comunitari esdeveacute actiu quan cadascun dels seus membres es reconeix amb perspectiva pedagogravegica com a complementari i interde-pendent i srsquoexploren i retroalimenten els diversos espais educatius for-mals no formals i informals En aquest sentit alguns ateneus ja han iniciat la creacioacute de vies drsquointeraccioacute a partir de la vivegravencia i lrsquoexperi-mentacioacute pragravectica que tenen en compte binomis entre escoles i ateneus que permeten a la comunitat seguir sumant seguir construint i seguir aprenent

La Unioacute Europea ha vist la necessitat de reconegraveixer de manera oficial lrsquoaprenentatge no formal i informal En lrsquoactualitat Finlagravendia Franccedila Luxemburg i Holanda soacuten els uacutenics paiumlsos de la Unioacute Europea que dispo-sen drsquoun sistema de reconeixement de la formacioacute no formal i informal Aquest sistema considera que els sistemes drsquoeducacioacute i de qualificacioacute han de donar una oportunitat als ciutadans i ciutadanes per fer visible allograve que han apregraves fora de lrsquoescola i utilitzar-lo per a la seva carrera o per poder seguir formant-se En aquest context els ateneus esdevenen tam-beacute espais drsquoaprenentatge informal de valors adquirits per mitjagrave de la in-teraccioacute quotidiana entre les persones


Eacutes innegable perograve la presegravencia drsquouna gran activitat educativa als ate-neus en mategraveria artiacutestica en formes ben diferents (escoles drsquoescriptura escoles drsquoarts escegraveniques i dansa escoles de muacutesica escoles de cant co-ral escoles de pintura dibuix etc) La formacioacute artiacutestica no eacutes ni de bon tros considerada com quelcom prioritari a la vida de les persones perograve a la gent li agrada formar-se en art sobretot als infants tant en espais for-mals com no formals

Estudis recents apunten que la comarca del Barcelonegraves eacutes la que aglutina entre un 25 i 30 de totes les especialitats i tambeacute que el Baix Llobregat i comarques com el Vallegraves Occidental soacuten molt rellevants en algunes es-pecialitats Les especialitats meacutes remarcables dels ateneus catalans soacuten la muacutesica la dansa i lrsquoart dramagravetic De fet soacuten les seccions meacutes nombro-ses quant a entitats En mategraveria artiacutestica la complementarietat entre lrsquoeducacioacute no formal i la informal eacutes evident

Quant a les temagravetiques principals srsquoobserva un clar predomini de la dan-sa com a temagravetica principal (37 ) seguida de la muacutesica (23 ) i del con-junt de les arts plagravestiques visuals audiovisuals i el disseny (24 ) i de lrsquoart dramagravetic (15 ) Com a especialitats uacuteniques destaquen la dansa la muacutesica i lrsquoart dramagravetic que juntes representen un total del 75 de lrsquoofer-ta en educacioacute no formal No hi ha dubte que la seva presegravencia obeeix a diversos factors un dels quals eacutes la tradicioacute existent als ateneus en aques-tes modalitats Es tracta drsquoespecialitats molt treballades des de fa molts anys tant en lrsquoagravembit no formal com en lrsquoinformal i en el cas de la muacutesica tambeacute en el formal En qualsevol cas soacuten especialitats molt presents en la nostra societat i es podrien considerar els ateneus com a referents de lrsquoeducacioacute artiacutestica

Les arts plagravestiques les arts visuals i les arts audiovisuals i el disseny analitzades de forma conjunta superen el percentatge de lrsquoart dramagravetic Quant a la distribucioacute geogragravefica el Barcelonegraves teacute la concentracioacute drsquoenti-tats meacutes elevada en totes les especialitats perograve la presegravencia en algunes comarques i en algunes especialitats eacutes molt meacutes elevada En voldriacuteem


destacar algunes com ara el Baix Llobregat o el Gironegraves en totes les espe-cialitats el Vallegraves Oriental en dansa i lrsquoAlt Penedegraves el Segriagrave o el Bages en muacutesica (Obiols 2019)

La muacutesica destaca de manera molt notograveria quant al nombre drsquoateneus que porten a terme activitats en aquest agravembit juntament amb la dansa i lrsquoart dramagravetic

En destaca la presegravencia de les corals com una expressioacute artiacutestica popular que gaudeix drsquouna indubtable tradicioacute que proveacute drsquoarrels culturals molt profundes Es pot deduir que la pragravectica musical transcendeix forccedila la mera preferegravencia per formar-se i que forma part de la vida de les perso-nes com un plaer propi vinculat a una experiegravencia social Trobem ate-neus que han dissenyat programes formatius musicals en llenguatge musical en instrument o en veu

Les activitats que srsquoofereixen en aquests camps la durada de les quals preveu un espai temporal equivalent a un curs acadegravemic sovint frag-mentat per trimestres soacuten dirigides per persones voluntagraveries o persones que perceben una retribucioacute bagravesica que intenta compensar modestament la seva dedicacioacute

En lrsquoagravembit formal voldriacuteem destacar lrsquoescola de lrsquoAteneu Igualadiacute Al llarg de la seva histograveria aquest centre srsquohan fet ressograve dels ideals pedagograve-gics meacutes progressistes i innovadors de cada moment La seva trajectograveria srsquoha vist notograveriament afectada per les circumstagravencies sociopoliacutetiques que els ha tocat viure perograve en lrsquoactualitat despreacutes drsquoun llarg periacuteode han superat les adversitats i han recuperat el seu prestigi inicial Lrsquoesco-la va comenccedilar a funcionar al mateix temps que lrsquoEntitat al mes de se-tembre de lrsquoany 1863 Inicialment lrsquoensenyament era per a adults i es feia els vespres Un any despreacutes es va inaugurar lrsquoEscola de Dibuix Actualment eacutes una escola catalana aconfessional propera i familiar on srsquoeduca perso nes responsables creatives emprenedores i amb sentit criacutetic i srsquoofereix un ambient favorable per al desenvolupament de les


intelmiddotligegravencies muacuteltiples i els talents de cada infant Aquesta escola teacute un projecte teatral educatiu no formal basat en la dramatitzacioacute que treba-lla les habilitats comunicatives i les relacions socials dels infants El pro-jecte preteacuten fer un treball de coneixement del propi cos (les seves capacitats moviments habilitats sensacions emocions etc) aixiacute com potenciar la socialitzacioacute i la consciegravencia de grup (interrelacions grupals contacte amb els companys diagraveleg posar-se drsquoacord etc) Aquests tipus drsquoactivitats soacuten el segell de moltes propostes ateneiacutestiques del nostre paiacutes

Participacioacute en les activitatsEls ateneus soacuten entitats que histogravericament han afavorit el processos drsquoin-tegracioacute de colmiddotlectius amb necessitats especials i en risc drsquoexclusioacute aixiacute com a persones nouvingudes en la vida cultural dels nostres municipis Eacutes per aixograve que qualsevol activitat que es programa preveu lrsquoacceacutes en con-dicions drsquoigualtat Si atenem a la participacioacute sabem que el nivell drsquoestu-dis eacutes un dels paragravemetres que condiciona meacutes fortament la participacioacute en cultura Els ateneus soacuten entitats amb activitats socioculturals i artiacutes-tiques permanents perograve polivalents obertes a diverses seccions del puacute-blic Les seves accions soacuten flexibles i es desenvolupen drsquoacord amb les necessitats i demandes culturals canviants del seu entorn mitjanccedilant la promocioacute drsquoactivitats culturals locals i mitjanccedilant la cooperacioacute i els in-tercanvis a nivell local Es configuren com a equipaments culturals amb un abast territorial limitat amplitud pel que fa a les disciplines culturals que poden tenir-hi lloc i sovint per donar resposta a aquelles formes culturals menys frequumlents als equipaments culturals drsquoabast territorial meacutes extens mdashfet que generalment comporta una major obertura a les formes de cultura amateur

Generalment els ateneus estan fortament vinculats als barris o pobles on srsquoubiquen i tenen com a objectius impulsar el fet associatiu la participa-cioacute la integracioacute social i en general la contribucioacute a la vertebracioacute de la comunitat en el seu conjunt aixiacute com millorar la qualitat de vida de les


persones associades Es configuren doncs com a instruments per a la produccioacute drsquoun gran nombre de serveis adreccedilats a agravemplies capes de la po-blacioacute com a contenidors drsquoentitats i colmiddotlectius drsquoiniciatives projectes i en definitiva com una peccedila significativa per a la construccioacute del teixit social i lrsquoenfortiment de la societat civil

Una experiegravencia interessant i innovadora en aquest sentit eacutes la que des de lrsquoany 2001 porta a terme lrsquoOrfeoacute Lleidatagrave amb el Projecte Enllaccedil de muacutesica comunitagraveria en colmiddotlaboracioacute amb institucions o entitats del ter-cer sector La muacutesica comunitagraveria eacutes participativa i srsquoorigina a partir de les necessitats del participant i no tant en les exigegravencies de la muacutesica Es desenvolupa en espais tan diversos com escoles hospitals centres ciacutevics presons esgleacutesies i qualsevol altre lloc que tingui com a missioacute estar al servei de la comunitat No eacutes especiacutefica pel que fa al gegravenere i pot incorpo-rar muacutesica clagravessica jazz pop i rock muacutesiques del moacuten i formes de muacutesi-ca drsquoimprovisacioacute Pot emprar tant instruments convencionals com no convencionals i procura adaptar-se a totes les situacions

Amb aquest projecte es realitza una intensa tasca en favor de la inclusioacute de sectors de la poblacioacute molt diversos fomentant la seva participacioacute en diverses activitats musicals i culturals a partir dels objectius seguumlents

bull Permetre que les persones amb discapacitat participin en la vida cultural per mitjagrave de la muacutesica

bull Aconseguir que els infants en situacioacute drsquoexclusioacute social desenvolu-pin els seus talents i promourersquon la socialitzacioacute

bull Treballar en favor drsquoun mestissatge cultural meacutes extens que sagravepiga gaudir drsquoun ventall meacutes ampli de gegraveneres

bull Facilitar que meacutes gent gran aprengui muacutesica per primera vegada

bull Potenciar lrsquouacutes de la muacutesica per resoldre tensions socials o millorar la qualitat de vida de les persones

bull Implicar muacutesics de qualsevol disciplina que treballen amb grups de persones amb el propogravesit de permetrersquols desenvolupar una partici-pacioacute activa i creativa en la muacutesica


bull Teacute com un dels seus objectius posar en pragravectica la igualtat drsquoopor-tunitats

bull Es pot donar en tot tipus de comunitats i colmiddotlectius independent-ment de la seva procedegravencia capacitats interegraves edat o gegravenere i eacutes un reflex del context en el qual es desenvolupa

bull Eacutes un plantejament sobre la comunicacioacute entre persones No es basa en convencions sinoacute que eacutes sensible a les necessitats drsquoun in-dividu o un grup

bull No eacutes jeragraverquica ja que prefereix adoptar valors democragravetics se-gons els quals tothom qui participi eacutes igual

Un altre exemple drsquointegracioacute comunitagraveria a partir de la participacioacute en activitats soacuten les eines de treball de lrsquoAteneu Popular de Nou Barris mit-janccedilant la formacioacute i el circ social que es van iniciar a finals de la degravecada de 1970

Es tracta drsquouna proposta de formacioacute artiacutestica i drsquoeducacioacute en valors en-caminada a la transformacioacute de la persona i el seu entorn meacutes immediat Eacutes un programa global on els diferents projectes que es duen a terme es barregen es retroalimenten i generen nous reptes i noves propostes

El treball educatiu en el moacuten del circ permet assolir fites com

bull El desenvolupament de la creacioacute artiacutestica

bull La millora del domini psicomotor del propi cos

bull El desenvolupament de la capacitat drsquointerrelacioacute personal

bull La capacitat drsquoexpressar la progravepia opinioacute

bull La utilitzacioacute del temps de lleure de manera creativa i no consumista

bull La dinamitzacioacute comunitagraveria

bull La promocioacute de la cohesioacute social

La formacioacute artiacutestica i social a lrsquoAteneu Popular 9 Barris ha estat sempre un pilar important en la histograveria de lrsquoentitat Els tallers de circ van sorgir de forma espontagravenia Joves artistes de tot arreu que buscaven espais


adequats per practicar tegravecniques de circ es van trobar amb joves dels bar-ris que srsquointeressaven per lrsquoactivitat de lrsquoAteneu

Aixiacute el circ com a eix transversal ha estat present en el projecte formatiu de lrsquoAteneu pel seu potencial transformador i es consolida de primer amb lrsquoEscola Infantil de Circ i meacutes endavant amb lrsquoEscola Juvenil de Circ A meacutes hi ha altres projectes socioeducatius que es van desenvolupant en espais comunitaris i en relacioacute amb entitats del barri i de la ciutat com ara els casals infantils (laquoCirc amb Casalsraquo) colmiddotlegis i instituts (Institut Escola Trinitat Nova Antaviana i Turoacute de Roquetes laquoCirc Enginyraquo) i agents del territori (laquoFem Salutraquo laquoCircomotricitatraquo etc)

Aquest eacutes un altre exemple de projecte ateneiacutestic amb uns objectius pe-dagogravegics per desenvolupar les habilitats per aprendre a jugar treballar conviure en grup i fomentar la perseveranccedila i lrsquoesforccedil


Factors clau que en faciliten lrsquoacceacutesLes activitats dels ateneus estan situades i arrelades a un entorn determi-nat En aquest sentit la participacioacute en aquestes activitats proporciona a la ciutadania una oportunitat per a lrsquoarrelament al context social on vi-uen i on desenvolupen les seves relacions interpersonals Lrsquoeducacioacute no formal que plantegen els ateneus contribueix a reduir les desigualtats drsquoacceacutes als recursos educatius culturals i socials especialment perquegrave no parteixen de criteris de rendibilitat econogravemica a diferegravencia dels es-pais de consum drsquooci Els ateneus soacuten espais de relacioacute interclassistes intergeneracionals i interculturals on les persones de diferents classes edats i oriacutegens participen en projectes comuns

Eacutes evident que la tradicioacute teacute un pes important als ateneus Trobem nissa-gues familiars a molts ateneus persones amb una implicacioacute directa en el funcionament i lrsquoexecucioacute de les activitats de lrsquoateneu perograve aixograve no eacutes


un condicionant perquegrave aquestes entitats no tinguin sempre les portes obertes a qualsevol persona que vulgui participar del fet colmiddotlectiu drsquoun ateneu independentment del seu perfil personal

Per aquest motiu eacutes important que lrsquooferta drsquoactivitats sigui diversificada i que nrsquoafavoreixi lrsquoaccessibilitat a meacutes de garantir la seva sostenibilitat econogravemica Cal disposar de poliacutetiques actives de difusioacute drsquoaquesta oferta que impliquin els diferents actors comunitaris de lrsquoentorn

Encaix entre la demanda i lrsquoofertaLrsquoactivitat educativa dels ateneus es troba immersa en una realitat com-plexa dinagravemica dispersa i heterogegravenia on molts agents i institucions es reconeixen com a laquoeducadoresraquo Eacutes per aixograve que cal recordar que els ate-neus no soacuten institucions escolars perograve histogravericament formen part drsquoun entorn educatiu complementari al de lrsquoescola i porten a terme una impor-tantiacutessima funcioacute educadora a cavall entre la no formal i la informal on es proposen activitats organitzades amb voluntat educativa perograve fora del marc del sistema oficial i tambeacute soacuten llocs on les persones adquireixen i acumulen coneixements habilitats i actituds per mitjagrave de les experiegraven-cies diagraveries i la seva relacioacute amb el medi que els envolta Les principals diferegravencies entre les unes i les altres venen donades per la intencionalitat educativa manifesta i el caragravecter metogravedic i sistemagravetic que tenen lrsquoeduca-cioacute formal i la no formal que en contraposicioacute es considera que no teacute lrsquoeducacioacute informal (Motilla 2006)

Lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal dels ateneus disposa cada dia drsquouna ma-jor quantitat i varietat drsquooferta Aquest fet srsquoexplica per lrsquoaugment de la demanda en segments de poblacioacute i en territoris mes amplis pel paper clau jugat per determinats agents (per exemple les AMPA) Les propostes drsquoedu cacioacute no formal abasten marcs temporals cada cop mes amplis i diversos Alguns ateneus per exemple ofereixen activitats matinals de migdia i de tarda durant els dies de la setmana i durant les vacances casals Naturalment el fet que lrsquoeducacioacute no formal conquereixi noves


franges horagraveries i srsquoexpandeixi temporalment afavoreix lrsquoincrement de lrsquooferta indicada anteriorment

Lrsquoeducacioacute no formal als ateneus esdeveacute un espai de socialitzacioacute tan transcendent com lrsquoeducacioacute formal sobretot en el cas dels joves i els adolescents perograve tambeacute en el dels infants en la mesura que fonamenta la seva accioacute en la transmissioacute de determinades normes valors i models de comportament Els ateneus soacuten espais en els quals en menor o major mesura els infants i joves participen i es converteixen en protagonistes drsquoacord amb un cert grau de compromiacutes i implicacioacute Sovint el mateix infant i jove participa en la definicioacute el disseny la gestioacute el control io la valoracioacute de lrsquoactivitat Es tracta de models de participacioacute horitzontals basats en lrsquoaprenentatge mutu el treball en equip etc sense lrsquoorganitza-cioacute jeragraverquica present a lrsquoescola Aixograve fa que les activitats siguin meacutes pro-peres als interessos dels infants i joves de tal forma que la seva vinculacioacute afectiva amb el projecte es veu potenciada Des dels ateneus es promo-uen respostes colmiddotlectives a demandes colmiddotlectives

Atesa la dimensioacute territorial de lrsquoeducacioacute no formal resulta convenient que qualsevol iniciativa compti amb la participacioacute i implicacioacute de la di-versitat drsquoagents del territori tant en la fase de disseny com en la drsquoimple-mentacioacute estiguin o no involucrats directament amb lrsquoaccioacute educativa Precisament un dels reptes que ha drsquoafrontar lrsquoeducacioacute no formal eacutes el de la seva vinculacioacute territorial

Histogravericament lrsquoeducacioacute no formal srsquoha articulat des de la participacioacute directa de la societat civil Aquest fet ha permegraves als ateneus situar-se en una posicioacute de proximitat envers les necessitats socials i de lrsquoaltra dis-posar drsquoun important dinamisme i capacitat drsquoadaptacioacute als canvis i a les demandes procedents de lrsquoentorn immediat Juntament amb el dinamis-me caracteriacutestic de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal cal destacar el grau drsquoautonomia que han tingut els agents socials especialment els del tercer sector (entitats de lleure ateneus AMPA etc) a lrsquohora de definir les seves propostes educatives Aixograve ha permegraves compaginar una forta identificacioacute


interna envers els projectes drsquoactuacioacute i una adequacioacute de lrsquooferta als in-teressos dels ciutadans

Lrsquoeducacioacute no formal que plantegen els ateneus srsquoha de contemplar com un espai de socialitzacioacute i participacioacute ciutadana El teixit social de les nostres ciutats i pobles estagrave experimentant una creixent diversificacioacute sociocultural Els fluxos migratoris o lrsquoemergegravencia de noves subcultures infantils i juvenils entre molts altres fenogravemens conformen realitats so-cials cada cop meacutes heterogegravenies i difiacutecils de gestionar Aquest fet plante-ja el repte de la integracioacute sociocultural de minories i majories en el nou engranatge social especialment per mitjagrave de lrsquoarticulacioacute drsquoespais de re-lacioacute compartits i de projectes socials comuns

Lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal estagrave sotmegraves tambeacute a dificultats a causa del creixement i la diversificacioacute de les activitats i els agents drsquoeducacioacute la qual cosa suposa una font de disfuncions relacionades amb la coordi-nacioacute identificacioacute de duplicitats malbaratament de recursos etc De fet lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal es caracteritza per una amalgama drsquoentitats i serveis que no disposen dels espais de coordinacioacute i relacioacute que afavoreixin lrsquooptimitzacioacute de la seva accioacute Cal afegir que aquesta descoordinacioacute eacutes present tambeacute entre els agents drsquoeducacioacute formal i no formal entre els quals generalment no srsquoestableixen ni itineraris per als infants i joves ni actuacions conjuntes ni intercanvis de coneixement sobre els respectius projectes educatius

Si fem una valoracioacute dels punts forts del model ateneiacutestic sota el prisma de la seva accioacute educadora observem que la seva estructura organitzativa basada en lrsquoautogestioacute de les activitats per part de les persones par ti-cipants afavoreix la formacioacute de grups estables drsquoactivitat que poden multiplicar el seu potencial drsquoaccioacute i esdevenir aixiacute equipaments de re-feregravencia en la dinamitzacioacute sociocultural del territori Per aixograve cal que lrsquooferta drsquoactivitats dels ateneus srsquoadapti constantment a lrsquoentorn i a les de-mandes dels seus puacuteblics potencials (jovent persones nouvingudes etc) i que la seva gestioacute estigui feta drsquoacord amb estructures organitzatives


horitzontals i amb vinculacioacute a xarxes locals comunitagraveries Els ateneus han de ser reconeguts com a equipaments de referegravencia dins lrsquoecosistema educatiu de lrsquoentorn

Perograve lrsquooferta drsquoactivitats educatives dels ateneus pateix tensions a causa drsquouna precarietat de recursos econogravemics endegravemica que la condiciona i pot produir una limitacioacute de lrsquoacceacutes a determinats colmiddotlectius per la ne-cessitat del pagament de quotes per activitat A meacutes hi ha dificultats per a la difusioacute de lrsquooferta la qual pot quedar restringida nomeacutes a les perso-nes associades la qual cosa limita lrsquoacceacutes de nous colmiddotlectius


Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360Els ateneus soacuten espais amb projectes de creacioacute colmiddotlectiva i de transfor-macioacute personal per mitjagrave del llenguatge de la participacioacute Perograve no nomeacutes eacutes un espai de participacioacute Als ateneus les persones se senten impor-tants de formar part drsquoun projecte colmiddotlectiu

La metodologia basada en lrsquoaccioacute comunitagraveria forma part de lrsquoADN dels ateneus i ens situa en un entorn on trobem persones que srsquoorganitzen per fer coses conjuntament i independents de lrsquoaccioacute de les institucions puacute-bliques i que porten a terme projectes i activitats amb intencionalitat transformadora drsquoenfortiment de les persones donant resposta a les se-ves necessitats i amb voluntat inclusiva i cohesionadora

A les persones ens formen i eduquen de muacuteltiples maneres al llarg de la nostra vida i en situacions i moments molt diversos (la nostra famiacutelia lrsquoescola i lrsquoinstitut esplais i agrupaments activitats esportives entitats culturals com els ateneus etc)

El tret en comuacute que tenen les entitats drsquoeducacioacute no formal eacutes estar situ-ades fora del sistema educatiu reglat i malgrat la seva gran proliferacioacute


actualment les relacions que srsquoestableixen entre elles continuen sent de compartiments estancs de difiacutecil confluegravencia i relacioacute

Podem considerar els ateneus com a entitats culturals no especialitzades perquegrave no tenen com a funcioacute principal formar en cap agravembit sinoacute que es dediquen a algun agravembit cultural en general i nrsquoassumeixen la funcioacute en-tre la seva variada oferta

En lrsquoactualitat ens trobem amb una manca de coordinacioacute entre agents drsquoeducacioacute formal i no formal Manca establir relacions de transferegravencia i com a consequumlegravencia no srsquoaconsegueix estimular estabilitzar i fidelitzar la demanda en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute no formal de tal forma que algunes propostes arriben a trontollar i a morir per lrsquoescassa presegravencia drsquousuaris Ens trobem amb una mancanccedila de plantejament en aquest sentit entre els agents drsquoun mateix territori per desconeixement de les propostes educatives respectives la baixa implicacioacute de molts centres escolars en la promocioacute de les activitats que organitzen les AMPA i altres agents drsquoeducacioacute no formal del territori

Les activitats que plantegen els ateneus generalment artiacutestiques hauri-en de ser tingudes en compte en la definicioacute dels recursos disponibles en els mapes educatius de cada territori Sovint els ateneus no han sabut explicar-se ni implicar-se en dinagravemiques comunitagraveries i aquest eacutes un dels majors reptes que han drsquoassolir en un futur per esdevenir agents educa-dors reconeguts per la comunitat Cal potenciar la seva implicacioacute en la definicioacute de diagnogravestics educatius locals i situar-los en la cadena drsquooferta educativa luacutedica dels nostres municipis

Cal que els ateneus tinguin una component educativa essencial que les acti vitats extraescolars es despleguin en coordinacioacute amb els continguts curriculars que existeixi una agravemplia oferta drsquoactivitats i serveis que com-plementin i reforcin el sistema educatiu i que proliferin espais drsquoedu cacioacute per compartir en famiacutelia el lleure drsquoinfants i joves Eacutes indispensable que els serveis que ofereixen les AMPA drsquoarreu del paiacutes per desenvolupar els


seus projectes educatius elaborin propostes integrals drsquoactivitats extra-escolars que facilitin la conciliacioacute familiar i atenguin qualsevol necessi-tat especiacutefica de les famiacutelies I cada cop amb meacutes frequumlegravencia posen en marxa espais de lleure independents que actuen com a reforccedil educatiu per a les famiacutelies en un entorn luacutedic i faciliten la connexioacute amb les escoles

Coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacuteLa cultura i lrsquoeducacioacute soacuten dos agravembits que malgrat treballar tradicional-ment drsquoesquenes han dedicat els seus esforccedilos a garantir la igualtat drsquooportunitats lrsquoesperit criacutetic la creativitat i la qualitat de vida de la ciu-tadania Convertir-les en lrsquoeix principal del desenvolupament i la verte-bracioacute dels nostres barris i pobles significa orientar tota lrsquoorganitzacioacute municipal a assolir els valors meacutes elevats de la democragravecia entre aquests la participacioacute plena la gestioacute del conflicte la llibertat i la solidaritat

Tradicionalment les poliacutetiques culturals puacutebliques han posat lrsquoaccent a dotar-se dels serveis culturals miacutenims per permetre lrsquoacceacutes i la pragravectica cultural del conjunt de la ciutadania i proporcionar les condicions per-quegrave la gent sigui la protagonista en primera persona del fet cultural partint de la progravepia experiegravencia i afavorint la seva contribucioacute a la vida comunitagraveria En aquesta liacutenia srsquoha creat una important xarxa drsquoequipa-ments i serveis culturals amb una important cagraverrega formativa i de pro-ximitat perograve sovint sense dimensionar prou beacute quins soacuten els recursos que les persones i les comunitats necessiten sense determinar responsa-bilitats tenint en compte els elements en quegrave cada organitzacioacute es troba meacutes ben preparada i equipada tot respectant la histograveria i els objectius de cadascun drsquoaquests agents assumint diferegravencies i conflictes en la defini-cioacute de valors i normes

LrsquoAdministracioacute no ha tingut prou en compte el valor social i educatiu dels ateneus Aquest valor eacutes sovint intangible i lrsquoAdministracioacute Puacutebli-ca funciona amb indicadors drsquoimpacte i amb objectius assolits Eacutes un intangible que potser eacutes un dels valors meacutes importants del fet ateneiacutestic


Les persones aprenen uns valors que evidentment a la famiacutelia i a lrsquoesco-la tambeacute srsquoensenyen perograve que als ateneus srsquoaprenen de manera diferent Es tracta drsquoindividus que interactuen amb altres drsquoiguals i no tan iguals i aixograve incideix en el creixement personal de la gent

Caldria prioritzar ordenadament el territori en mategraveria cultural i educa-tiva i reivindicar els ateneus amb una bossa drsquoactivitats comunes tant des de lrsquoAdministracioacute com des de les entitats La idea era aquesta plani-ficar i racionalitzar els equipaments no invertir a demanda sinoacute veure les necessitats de cada territori

Lrsquoeducacioacute eacutes una eina fonamental en la construccioacute drsquouna societat millor en la lluita contra lrsquoexclusioacute i les desigualtats socials Les administracions locals en el seu conjunt haurien drsquoimpulsar espais de reflexioacute i participa-cioacute ciutadana amb la intervencioacute dels respectius consells escolars muni-cipals i dels diferents agents estrategravegics del territori per construir un entorn amb una educacioacute meacutes coordinada Aquest proceacutes que enteacuten lrsquoeducacioacute com un sistema permanent drsquoaprenentatge anima la ciutada-nia a comprometrersquos amb lrsquoobjectiu de construir colmiddotlectivament un en-torn educador per mitjagrave de processos de diagnosi i recollida de propostes ciutadanes sobre les liacutenies estrategravegiques i prioritzant les accions de tre-ball a realitzar

Hauria de ser un projecte que aconseguiacutes el compromiacutes poliacutetic i ciutadagrave amb lrsquoeducacioacute una educacioacute entesa com un proceacutes permanent drsquoapre-nentatge al llarg de tota la vida que generi sentit de pertinenccedila i reforci els vincles entre la ciutadania

En aquest sentit iniciatives municipals que afavoreixin la posada en valor de les potencialitats educadores i socialitzadores drsquoagents comuni-taris com els ateneus i que permetin a la poblacioacute lrsquoacceacutes als continguts artiacutestics que alliacute es proposen passen per una poliacutetica comunicativa puacutebli-ca que afavoreixi la seva difusioacute i la creacioacute de xarxes de complicitats i connexions que no siguin nomeacutes fiacutesiques en un sentit de proximitat


Cal fomentar el diagraveleg amb tots els agents i ser receptiu a les propostes LrsquoAdministracioacute ha de garantir la promocioacute i lrsquoacceacutes a la cultura educado-ra de proximitat que ofereixen entitats com els ateneus Eacutes lrsquoespai propi dels municipis el de proximitat el de veiumlnatge i de les relacions per-sonals directes on eacutes possible imaginar una integracioacute de la gestioacute de la cultura i lrsquoeducacioacute a partir de les aportacions de les institucions cultu-rals amb visioacute educativa i les de les institucions educatives amb dimensioacute cultural


Amb aquesta breu descripcioacute de lrsquoencaix del moacuten ateneiacutestic amb lrsquoeduca-cioacute hem pretegraves mostrar una situacioacute que ens planteja diverses idees per seguir treballant i aprofundir meacutes en aquesta complexa realitat

Els ateneus i les activitats que aquestes entitats proposen tenen una pre-segravencia molt considerable a Catalunya i ofereixen una varietat important drsquoespecialitats entre les quals predominen lrsquoagravembit artiacutestic (la dansa la muacutesica i lrsquoart dramagravetic entre drsquoaltres) Vista la realitat es fa necessari enfortir vincles entre lrsquoeducacioacute formal i la no formal Lrsquoenfortiment de vincles entre els diferents agents educatius de les nostres comunitats hauria de fer conscient i posar en valor el seu potencial educador La par-ticipacioacute en activitats formatives dels ateneus complementagraveries a les es-colars incentivant la formacioacute i lrsquoassessorament a docents hauria de ser una estrategravegia per apropar lrsquoeducacioacute formal amb la no formal amb lrsquoob-jectiu de reforccedilar i aprofundir determinats continguts curriculars

Iniciatives que atorguessin a la ciutadania meacutes coneixement dels ateneus permetrien vincular interessos propis i comuns i si accedir-hi fos menys costoacutes econogravemicament de ben segur que meacutes persones hi participarien especialment aquelles que malauradament ni tan sols poden plantejar-se aquesta opcioacute Les institucions puacutebliques poden donar suport a la realit-zacioacute drsquoactivitats formatives adreccedilades a les escoles o als instituts de


secundagraveria perquegrave en primer lloc es coneguin les unes a les altres i aixiacute ampliar amb una oferta important les possibilitats educatives en el marc exterior a lrsquoescolar

Evidentment es fa necessari conegraveixer meacutes i millor lrsquoimpacte de lrsquoeduca-cioacute no formal i informal dels ateneus i establir plans de millora pedagograve-gics per adaptar correctament la seva oferta actual a les demandes de lrsquoentorn

Eacutes absolutament necessari fomentar la cultura de lrsquoavaluacioacute de lrsquoaccioacute comunitagraveria entre la pluralitat dels seus actors presents als ateneus (per-sones voluntagraveries equip tegravecnic persones usuagraveries etc) perograve tambeacute cal dotar-la de sentit Hem de fer expliacutecit el nostre potencial i posar en rela-cioacute el conjunt drsquoactivitats que es porten a terme amb una manera de des-envolupar-les i amb uns resultats esperats per a les persones que hi participen

Com a recomanacions finals per a propers estudis i anuaris en destacaria les seguumlents

1 Impulsar lrsquoelaboracioacute de sociogrames comunitaris per obtenir un coneixement ragravepid i gragravefic de les interrelacions entre els diferents agents educatius drsquoun mateix territori

2 Crear un inventari dinagravemic drsquoespais dels ateneus que puguin esde-venir espais drsquouacutes educatiu formal i no formal

3 Fer un recull de bones pragravectiques de les activitats que srsquoimpulsen des dels ateneus catalans i crear un instrument per avaluar-ne lrsquoim-pacte educatiu al seu entorn

4 Intervenir en la creacioacute i lrsquoimpuls de projectes educatius munici-pals que integrin de forma eficient xarxes drsquoentitats i centres edu-catius

5 Avaluar la influegravencia de la perspectiva de gegravenere a la gestioacute dels ateneus


Bibliografia

Acaso M et al (2018) Meacutes enllagrave del binomi cultura i educacioacute aproxima-cions des de lrsquoagravembit local Barcelona Diputacioacute de Barcelona

Arnabat R Ferreacute X (2015) Ateneus Cultura i llibertat Associacionis-me a la Catalunya contemporagravenia Barcelona Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya

Ateneu Popular 9 Barris (2019) Recuperat de httpswwwateneu9bnet

Escola Ateneu Igualadiacute (2019) Recuperat de httpswwwescolaate-neuigualadicat

Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya (2017) Anuari 2016 de la Federa-cioacute drsquoAteneus de Catalunya

Federacioacute drsquoAteneus de Catalunya (2019) Recuperat de httpwwwateneuscat (marccedil 2019)

Gonzaacutelez F (2018) El Panoragravemic Les entitats de Cultura Popular In-forme de resultats 2017 Barcelona Fundacioacute Francesc Ferrer i Guagraverdia

Izquierdo Santiago (2018) Els ateneus a Catalunya Cultura i sociabi-litat als segles xix i xx Barcelona Catalan Historical Review IEC

Motilla Xavier (2006) LrsquoAteneu i lrsquoeducacioacute fora de lrsquoescola Menorca Ateneu de Maoacute

Obiols N (2019) Estudi de lrsquooferta educativa no formal en lrsquoagravembit artiacutestic a Catalunya Barcelona CoNCA

Orfeoacute Lleidatagrave (2019) Recuperat de httpswwworfeolleidatacat

Peacuterez J M (2007) Cultura i Municipi Poliacutetiques culturals municipals a Catalunya Barcelona Universitat Autogravenoma de Barcelona

Romero I (2012) Canemagraves Revista de pensament associatiu Barcelona Ens de lrsquoAssociacionisme Cultural Catalagrave

Selva M Herrera L i Albaigeacutes B (2004) Diagnosi de lrsquoagravembit de lrsquoedu-cacioacute no formal a la zona centre de districte de Nou Barris Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill


Relacioacute de colmiddotlaboracionsAlfons Tintildeena

bull Siacutelvia Penon

bull Esteve Torrent

bull Dolors Saladrigas

bull Anna Pruneda

El potencial educatiu de les associacions de famiacutelies

Anna Ramis

9

393

Quegrave fan les AMPAAFA i com es relacionen

Els pares mares (o representants legals) dels alumnes de cada escola po-den participar en la vida escolar dels seus fills de moltes maneres algu-nes estan regulades legislativament i soacuten de caragravecter obligatori com el Consell Escolar les entrevistes tutorials i les reunions de grup drsquoaltres depenen de lrsquoestil de relacioacute famiacuteliesescola que el centre estableix Si beacute la majoria de formes o canals drsquointervencioacute de les famiacutelies a lrsquoescola soacuten individuals la legislacioacute tambeacute preveu que els pares i les mares puguin constituir-se o formar part drsquouna associacioacute que els agrupi i els represen-ti dins i fora del centre lrsquoAssociacioacute de Mares i Pares drsquoAlumnes (AMPA) tambeacute anomenada Associacioacute de Famiacutelies (AFA) o Associacioacute de Pares i Mares (APIMA) Conscients que el debat sobre la denominacioacute drsquoaques-tes associacions no eacutes banal i que nosaltres no podem entrar-hi en aquest capiacutetol hem optat per la meacutes antiga

Les AMPA soacuten associacions lliures de persones que voluntagraveriament i so-lidagraveriament tenen com a finalitat comuna incidir positivament en lrsquoedu-cacioacute dels seus fills Pertagravenyer i participar en aquest tipus drsquoasso ciacions representa una forma important de responsabilitzar-se de lrsquoeducacioacute dels fills i filles alhora que eacutes un model de ciutadania Lrsquoevolucioacute histograverica de les AMPA a Catalunya mostra com han estat aquestes les que han assumit


la provisioacute dels serveis no coberts per la manca drsquoinversioacute de lrsquoAdministra-cioacute com soacuten el servei de menjador i les activitats extraescolars

A la majoria de centres educatius de Catalunya hi ha una AMPA consti-tuiumlda Lrsquoestudi meacutes recent i ampli sobre les AMPA a Catalunya el projec-te laquoFamiacutelies amb Veuraquo (Comas et al 2013a 18) ens diu que a Catalunya hi havia 2976 centres educatius puacuteblics i privats que oferien ensenya-ments obligatoris dels quals el 99 dels centres puacuteblics i el 90 dels centres privats teniacuteem AMPA (Famiacutelies amb Veu FJB 2013 18) Perograve aixiacute com no eacutes obligatori que cada centre tingui la seva AMPA tampoc ho eacutes formar part de lrsquoAMPA drsquoun centre educatiu (fins i tot es podria donar el cas que un centre tingueacutes meacutes drsquouna AMPA)

Tanmateix no deixa de preocupar que segons lrsquoestudi drsquoOportunitats educatives a Barcelona del 2016 (Institut infagravencia i adolescegravencia de Bar-celona 2016 52) el 4 dels centres puacuteblics de Primagraveria i el 12 de Secun-dagraveria no tinguessin AMPA (la majoria dels quals estaven situats a Ciutat Vella) fet que compromet la possibilitat drsquooferta de lleure educatiu en aquests centres

Es pot dir que la majoria de les famiacutelies de cada escola estan associades a la seva AMPA si entenem que estar associat eacutes pagar la quota de socis perquegrave el 807 la paguen Destaquem que si beacute no hi ha diferegravencies significatives de nombre drsquoassociats entre centres privats i puacuteblics siacute que nrsquohi ha entre centres de Primagraveria i Secundagraveria pragravecticament tots els cen-tres drsquoInfantilndashPrimagraveria tenen AMPA on hi estan associades la gran ma-joria de famiacutelies perograve no aixiacute als instituts de Secundagraveria on hi ha menys famiacutelies associades

Veiem doncs que lrsquoetapa educativa (Infantil Primagraveria o Ensenyaments Secundaris) i el tipus de centre (escola o institut o centre concertat gene-ralment integrat) on estan escolaritzats els fills soacuten variables que deter-minen forccedila la pertinenccedila de les famiacutelies a les associacions Altres variables que condicionen el nombre de famiacutelies associades a lrsquoAMPA soacuten


les caracteriacutestiques sociodemogragravefiques de les mateixes famiacutelies Aixiacute segons lrsquoestudi esmentat meacutes amunt a meacutes famiacutelies drsquoorigen immigrant a lrsquoescola menys socis tenen les AMPA i a meacutes nivells drsquoestudis dels pa-res meacutes socis

Quines funcions tenen prioritagraveriament

El model drsquoestatuts de les AMPA meacutes estegraves explicita que un dels objec-tius de lrsquoAMPA de cada centre pot ser colmiddotlaborar en les activitats edu-catives del centre i cooperar amb el Consell Escolar en lrsquoelaboracioacute de directrius per a la programacioacute drsquoactivitats complementagraveries extraes-colars o de serveis I tambeacute promoure i realitzar tota mena drsquoactivitats fisicoesportives luacutediques i culturals En aquest sentit lrsquoAMPA eacutes corres-ponsable de les activitats educatives del centre en la mesura que pot pla-nificar i gestionar les activitats extraescolars lrsquoacollida matinal drsquoinfants el menjador els casals de vacances i en forccedila ocasions tambeacute la forma-cioacute de pares i mares

Ara beacute aixograve eacutes aixiacute en la majoria de centres puacuteblics perograve no en els con-certats i privats La realitat escolar a Catalunya fa que hi hagi centres puacuteblics i centres concertats (en una proporcioacute que en el volum drsquoalumnes atesos srsquoapropa al 60 i 40 respectivament) Donada la idiosincragravesia dels centres concertats drsquooferir tots els serveis que calen a les famiacutelies en aquests eacutes la mateixa institucioacute titular del centre qui organitza i gestiona els serveis drsquoacollida i menjador i les activitats extraescolars i els casals de vacances (a vegades amb colmiddotlaboracioacute de lrsquoAMPA)

Cal dir aquiacute que les AMPA exerceixen muacuteltiples tasques perograve que en aquest capiacutetol ens centrarem en aquelles que tenen incidegravencia educativa directa en els alumnes Tanmateix no podem deixar drsquoesmentar que en-tre les funcions principals de les AMPA dels centres puacuteblics hi ha la par-ticipacioacute en la millora de les infraestructures i els equipaments del centre En moltes AMPA la millora dels espais fiacutesics (patis aules etc) ha


anat creixent els darrers anys basant-se en la concepcioacute que els espais soacuten molt determinants del tipus i la qualitat de les relacions que srsquohi do-nen i del seu caragravecter eminentment educatiu Ara beacute hi ha grans diferegraven-cies entre AMPA que poden mobilitzar un capital familiar amb molt coneixement sobre aquest agravembit (famiacutelies arquitectes enginyeres dis-senyadores etc) o mobilitzar molts recursos econogravemics per invertir en la millora dels espais i les que agrupen famiacutelies amb menys recursos Com veurem aquestes diferegravencies tambeacute incideixen en les activitats que te-nen vessant educativa

I tambeacute volem remarcar el paper que les AMPA fan de connexioacute amb el teixit associatiu i el coneixement i la participacioacute en les tradicions i en la cultura popular local (de les ciutats pobles i barris de Catalunya) Eacutes una pragravectica forccedila extensa la participacioacute de les AMPA en colles de gegants capgrossos (o altra imatgeria local) batucades balls tradicionals etc Aquest paper de connexioacute que juguen les AMPA tant en el coneixement del municipi com de participacioacute i de ciutadania activa seragrave tambeacute una variable influent a nivell educatiu

Les funcions de les AMPA han anat variant en diferents egravepoques i soacuten molt diferents segons lrsquoagravembit territorial i la situacioacute sociocultural de lrsquoes-cola Una mirada vers el futur drsquoaquestes organitzacions integrades per voluntaris que acaben exercint funcions molt diverses i per a les quals calen competegravencies professionals seria molt adequada en paralmiddotlel a la mirada Educacioacute 360 En aquest capiacutetol no les analitzarem totes ens ce-nyirem a aquelles que tenen a veure amb les activitats extraescolars o de mirada Educacioacute 360 que estan impulsant pel seu compte en col-laboracioacute amb lrsquoescola o amb altres institucions puacutebliques o privades


Quines activitats tenen vessant educativa

Cada AMPA pot fer diverses activitats amb la finalitat de millorar direc-tament o indirectament lrsquoeducacioacute dels alumnes de lrsquoescola Les meacutes co-munes soacuten el subministrament de llibres de text la participacioacute en la millora de les infraestructures i equipaments del centre la formacioacute de pares i mares i la gestioacute del servei de menjador escolar Les activitats que tenen una incidegravencia educativa meacutes directa soacuten les extraescolars que les AMPA dels centres puacuteblics organitzen gestionen io realitzen per aten-dre els fills dels associats (io tots els alumnes de lrsquoescola) en horari no lectiu amb un sentit educatiu ampli lrsquoacollida matinal (i a vegades tam-beacute en horari de tarda) els casals de vacances (durant els dies festius es-colars de Nadal i estiu principalment) i la biblioteca (amb sentit de foment de la lectura io drsquoestudi assistit)

Cada AMPA pot fer-ho de la manera que li sembli meacutes oportuna i en la majoria de casos o eacutes la Junta o eacutes una comissioacute creada expressament per a les activitats extraescolars lrsquoacollida i la comissioacute de menjador qui pren les decisions meacutes o menys consensuadament amb lrsquoequip directiu de lrsquoescola sempre en el marc del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i de la programacioacute anual aprovada pel Consell Escolar Drsquoaquesta srsquoenteacuten que hi ha un marc educatiu suficientment clar i no massa detallat que permet un ampli ventall drsquoactivitats No hi ha cap figura tegravecnica que en faci se-guiment ni suport des del Departament drsquoEducacioacute Srsquoenteacuten que cada AMPA en el marc del PEC avaluaragrave la pertinenccedila i lrsquoencert de les activi-tats que du a terme

Al llarg del temps de manera meacutes o menys formal i per donar resposta a uns objectius meacutes pragmagravetics o circumstancials les AMPA de les escoles veiumlnes srsquohan agrupat amb criteris de proximitat territorial o per objectius Les Coordinadores drsquoAMPA tenen funcions meacutes pragravectiques com fer front a realitats de zonificacioacute per a la preinscripcioacute promoure conjuntament els laquoCamins escolarsraquo o darrerament sensibilitzar contra els primers esbo rranys del nou decret de menjadors


No hi ha un registre on constin aquestes coordinadores ni les seves fun-cions que soacuten molt diverses Aquest seria un segon nivell drsquoactuacioacute Nrsquoesmentem 5 a manera drsquoexemple

bull Coordinadora drsquoAMPA del districte de Sant Andreu de Barcelona que es va fundar lrsquoany 1994 amb lrsquoobjectiu de donar a conegraveixer el moacuten associatiu de les AMPA Hi participen representants de totes les 21 associacions de mares i pares de lrsquoescola puacuteblica del districte i encara teacute un nivell drsquoactivitat ben viu impulsant campanyes o ad-herint-se a les de la FAPAc o de lrsquoAjuntament etc

bull La Xarxa drsquoAMPA de Poblenou que comparteix treball i recursos per generar una oferta rica i agravemplia de lleure educatiu al barri i que teacute dues subxarxes internes la Xat xarxa activa de trobades i la Xit per a xerrades jornades i tertuacutelies

bull Una altra xarxa meacutes recent la Coordinadora drsquoAMPA Endavant de Collblancndashla Torrassa eacutes un espai de nova creacioacute impulsat per 9 AMPA i un grup de famiacutelies de diverses escoles i instituts del Dis-tricte II de lrsquoHospitalet de Llobregat

bull Les AMPA de les escoles concertades srsquoagrupen per la mateixa ins-titucioacute titular de les escoles Aixiacute tenim la FAMPAEC (que agrupa les AMPA drsquoagravembit eclesial del bisbat de Lleida) la FAPAMAC (drsquoagravembit de titularitat drsquoEscoles Maristes) i la Federacioacute drsquoAMPA de lrsquoEscola Pia de Catalunya (20 escoles)

bull Tambeacute existeixen altres coordinadores drsquoagravembit municipal com la de Sant Cugat que ha impulsat un debat sobre temes com la zoni-ficacioacute escolar O el projecte Enxaneta de la comarca drsquoOsona ges-tionat per municipis escoles i la UVIC amb el sentit totalment educatiu de donar les eines a les famiacutelies per tal que ells facin de suport a lrsquoescolaritat als seus fills


Quines relacions tenen entre elles i amb les organitzacions de tercer nivell

LrsquoAMPA de cada centre educatiu sol estar associada (en la pragravectica tota-litat dels centres puacuteblics i en la gran majoria de casos dels centres con-certats) a una de les federacions que els fan de paraigua i alhora que els permeten formar-se informar-se accedir a determinats recursos i tam-beacute els proporcionen un marc laquoideologravegicraquo meacutes o menys poliacutetic

Les principals federacions i confederacions drsquoassociacions de pares i ma-res drsquoalumnes de Catalunya soacuten

bull AFFAC Federacioacute drsquoassociacions de pares i mares drsquoalumnes de Catalunya

Eacutes la federacioacute drsquoAMPA meacutes gran de Catalunya tant a Primagraveria com a Secundagraveria Segons el que expliquen en el seu web la FaPaC aple-ga el 76 drsquoAMPA (meacutes de 2300) de Catalunya que representen el 66 de famiacutelies (prop de 500000 famiacutelies) de tots els nivells edu-catius no universitaris escola bressol Educacioacute Infantil Educacioacute Primagraveria Educacioacute Secundagraveria i educacioacute especial

La pragravectica totalitat de les AMPA de Primagraveria de centres puacuteblics meacutes de la meitat dels instituts puacuteblics i una petita part de les esco-les concertades soacuten sogravecies de la FaPaC

La principal finalitat de la FAPAC eacutes treballar per garantir un siste-ma drsquoeducacioacute puacuteblic inclusiu gratuiumlt i de qualitat Per assolir aquest objectiundash Fomenten la participacioacute associativa la coordinacioacute el proceacutes

de reflexioacute i el desenvolupament de projectes comuns entre les AMPA

ndash Actuen com a agent drsquoinfluegravencia social i poliacutetica en favor de lrsquoeducacioacute

ndash Ofereixen Suport drsquoassessorament formacioacute i projectes a les AMPA


bull FAPAES Federacioacute drsquoassociacions de pares i mares drsquoalumnes drsquoes-coles de Secundagraveria Es tracta de la federacioacute que agrupa les AMPA de centres de Secundagraveria sufragats amb fons puacuteblics no universi-taris de Catalunya El seu principal objectiu eacutes la defensa de lrsquoesco-la puacuteblica inclusiva laica gratuiumlta i de qualitat La FAPAES eacutes la federacioacute que meacutes recursos adreccedilats a la formacioacute de pares i mares ha editat Aquests recursos la majoria accessibles des drsquointernet te-nen diversos formats informes infografies programes televisius i radiofogravenics etc

La FAPAES ofereix a les AMPA associades poder beneficiar-se dels acords amb altres empreses per a serveis que hagi de contractar lrsquoAMPA

bull CCAPAC Confederacioacute Cristiana drsquoAssociacions de Pares i Mares drsquoAlumnes de Catalunya Eacutes una entitat constituiumlda per les meacutes de 300 AMPA de les escoles cristianes de Catalunya adherides direc-tament o per mitjagrave de les tres federacions drsquoAMPA drsquoescoles cristia-nes existents Les finalitats de la CCAPAC soacutenndash La representacioacute dels pares i mares i de les associacions adheri-

des davant dels organismes puacuteblics i privats per a la millora de lrsquoeducacioacute i per a un meacutes eficaccedil exercici de la responsabilitat edu-cadora dels pares i mares

ndash Lrsquoafirmacioacute dels drets dels pares a escollir el tipus drsquoeducacioacute que srsquohauragrave de donar a llurs fills

ndash Lrsquoafirmacioacute dels principis de lrsquoEscola Cristiana i el suport a la seva presegravencia a Catalunya

bull FAPEL Federacioacute drsquoAssociacions de Pares i Mares drsquoAlumnes drsquoEs-coles Lliures de Catalunya que agrupa les AMPA de nombroses escoles promogudes per la iniciativa social (no puacuteblica) aixiacute com les drsquoaltres tipus drsquoassociacions que recolzen les finalitats de la Fa-pel La missioacute de la Fapel eacutes difondre i defensar la llibertat i el dret dels pares i mares a escollir lrsquoeducacioacute en condicions drsquoigualtat que vulguin per als seus fills i filles


Ens crida lrsquoatencioacute que aquestes confederacions drsquoAMPA no tenen un re-gistre de la quantitat drsquoactivitats que les seves associacions federades estan fent Podriacuteem dir que ha comenccedilat a haver-hi interegraves a quantificar i valorar el que fan les AMPA quan aquestes srsquohan sentit laquoamenaccediladesraquo en una activitat com eacutes el menjador escolar per lrsquoaparicioacute del projecte de nou decret Perograve no tenim constagravencia que hi hagi un dimensionament del volum drsquoactivitats de lleure educatiu infantil i juvenil que gestionen les AMPA de Catalunya

Activitats que ofereixen i participacioacute

A partir de les dades del programa de Famiacutelies amb Veu (Comas 2013) sabem que el 84 drsquoAMPA organitzen activitats extraescolars Tenim algunes dades referents a les AMPA com a organitzadores drsquoactivitats ex-traescolars extretes de lrsquoenquesta laquoLrsquoeducacioacute meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiuraquo (Fundacioacute Jaume Bofill 2019) que es va passar al mes drsquoabril de 2019 que ens diuen que

LrsquoAMPA eacutes qui organitza el 108 de les activitats esportives (sense in-cloure el futbol) que fan els alumnes catalans El futbol (no consta al gragrave-fic) suposa el 22 meacutes Per tant les dades meacutes actuals de quegrave disposem ens diuen que les famiacutelies compten amb lrsquoAMPA com a organitzadora de les activitats extraescolars esportives en el 13 dels casos per organit-zar les activitats drsquoaprenentatge drsquoidiomes i tambeacute les artiacutestiques en el 86 i 84 respectivament (vegeu el Gragravefic 1)

Aixograve vol dir (i no tenim dades per demostrar-ho) que la majoria drsquoalum-nes de Catalunya en edats drsquoensenyaments obligatoris que fan activitats extraescolars no les fan de les organitzades per les AMPA dels centres on estan escolaritzats Les dades del 2009 de lrsquoinforme laquoFamiacutelia i educacioacute a Catalunyaraquo (Torrubia et al 2009 150) ens deien que nomeacutes per a les activitats extraescolars drsquoinformagravetica i de tallers (un genegraveric molt ampli) els organitzadors principals eren lrsquoAMPA o lrsquoescola


Tot i la gran importagravencia que les famiacutelies atorguen a les activitats extra-escolars i al fet que els seus fills les puguin fer en el mateix centre educa-tiu no hem trobat dades recollides ni per lrsquoadministracioacute ni per les confederacions drsquoAMPA sobre les extraescolars que les AMPA organitzen gestionen i ofereixen als alumnes de les escoles de Catalunya

El contingut de les activitats amb sentit educatiu que pot organitzar lrsquoAM-PA no soacuten objecte de regulacioacute legal En tractar-se drsquounes activitats or-ganitzades per una associacioacute lliure de persones com a famiacutelies drsquoun centre educatiu no soacuten objecte de regulacioacute per part del Departament drsquoEdu cacioacute Tanmateix hi ha algunes normatives del Departament drsquoEdu-cacioacute que han entrat a regular com srsquoorganitzen Aquestes normatives es refereixen als centres puacuteblics i als centres concertats de manera diferent perquegrave assumeixen que el servei de menjador a les escoles concertades eacutes responsabilitat de la titularitat del centre i en canvi regula els menja-dors i uacutes dels espais dels centres puacuteblics dels quals nrsquoeacutes titular la mateixa Administracioacute

GRAgraveFIC 1

Activitats extraescolars i entitats organitzadores

Font Enquesta drsquohagravebits esportius en poblacioacute menor a Barcelona 2018

Escola Entitat Empresa Ampa Grup Ajuntament

Esports Anglegraves Idiomes Reforccedil Tecnologies Artiacutestiques Culturals

30

15

10

5

0


Els marcs normatius que regulen o reconeixen aquestes activitats en uns i altres centres eacutes forccedila antiga La normativa que regula les activitats extraescolars i complementagraveries als centres concertats eacutes de lrsquoany 1987 la que regula els menjadors escolars en els centres puacuteblics de lrsquoany 1996 la que regula lrsquouacutes dels edificis i espais dels centres docents puacuteblics del 2001 I finalment el decret drsquoautonomia de centres educatius del 2010 es refereix a ambdoacutes tipus de centres

La definicioacute drsquoactivitats extraescolars es troba en el Decret 1981987 de 19 de maig pel qual es regulen les activitats complementagraveries extraescolars i de serveis als centres docents en regravegim de concert de Catalunya que defineix quegrave srsquoenteacuten per activitats extraescolars

Article 21

Es consideren activitats extraescolars les que tenen com a finalitat la

formacioacute dels alumnes en aspectes socioeducatius i de lleure no relacio-

nats amb lrsquoactivitat escolar i que poden ser contemplats en el Projecte

educatiu del centre 22 Les activitats extraescolars tindran caragravecter vo-

luntari per als alumnes que srsquohi acullin i es desenvoluparan fora de lrsquoho-

rari lectiu

Article 41

Els consells escolars dels centres concertats elaboraran les directrius per

a la programacioacute i el desenvolupament de les activitats complementagraveri-

es extraescolars i de serveis amb la colmiddotlaboracioacute de les Associacions de

pares drsquoalumnes

Article 42

Lrsquoequip directiu faragrave la proposta drsquoactivitats i serveis dins de la pro gra-

macioacute general anual del centre i el titular nrsquoelaboraragrave el pressupost que

seragrave proposat al Consell Escolar per a la seva aprovacioacute i la posterior au-

toritzacioacute de quotes per part dels Serveis Territorials del Departament

drsquoEnsenyament

(DOGC Conselleria drsquoEnsenyament 1987)


No hi ha cap mena de regulacioacute de les activitats ni de les quotes que les AMPA perceben per les activitats extraescolars en els centres puacuteblics Tal com srsquoexpressa a lrsquoarticle 43 del Decret 2182001 de 24 de juliol pel qual es regula lrsquouacutes social dels edificis dels centres docents puacuteblics

Article 43

Les activitats extraescolars o complementagraveries organitzades per les as-

sociacions de pares o mares drsquoalumnes no requereix tragravemit drsquoautoritza-

cioacute pregravevia de la delegacioacute territorial sempre que siguin aprovades pel

consell escolar del centre en la seva programacioacute anual


La regulacioacute dels menjadors a lrsquoescola concertada no teacute marc legal perograve siacute a lrsquoescola puacuteblica de la qual lrsquoadministracioacute nrsquoeacutes titular Aquesta regu-lacioacute es refereix sobretot a la gestioacute i contractacioacute del servei per mitjagrave del Decret 1601996 de 14 de maig pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents puacuteblics de titularitat del Departament drsquoEnsenyament I ho fa de la manera seguumlent

Article 101

La gestioacute del servei escolar de menjador podragrave realitzar-se per qualsevol

de les seguumlents modalitats

a) Mitjanccedilant la concessioacute del servei a una empresa del sector

b) Contractant el subministrament diari de menjars elaborats i en el seu

cas la seva distribucioacute i servei amb una empresa del sector

c) Convenint el servei amb els respectius ajuntaments o consells comar-

cals que hi estiguin interessats per la qual cosa es formularan els opor-

tuns convenis amb el Departament drsquoEnsenyament que es podrien in-

cloure dins drsquoagravembits de cooperacioacute meacutes amplis si aixiacute srsquoacordeacutes


No hi havia fins ara cap mena de regulacioacute educativa dels menjadors escolars Les diferents redaccions el proceacutes participatiu i la polegravemica que ha generat la proposta del nou Decret per regular-ho dona una idea de quants interessos hi ha per totes les parts La redaccioacute final i el proceacutes drsquoaprovacioacute drsquoaquest Decret el va frenar lrsquoAdministracioacute a finals del 2019 i a dia drsquoavui no sersquon sap res meacutes

No eacutes fins al (meacutes recent) Decret 1022010 de 3 drsquoagost drsquoautonomia dels centres educatius que es menciona el contingut educatiu drsquoaquestes ac-tivitats i la coordinacioacute amb altres agents educatius de lrsquoentorn I srsquoes-menta de la manera seguumlent

Article 9 Relacioacute amb les activitats complementagraveries extraescolars i serveis es-colars

1 Lrsquooferta i contingut drsquoactivitats escolars complementagraveries si nrsquohi ha ha de ser coherent amb els objectius educatius establerts en el projec-te educatiu del centre i han de contribuir a facilitar-ne lrsquoassoliment drsquoacord amb lrsquohorari escolar establert legalment

d) Gestionant el centre directament el servei mitjanccedilant el personal laboral contractat a lrsquoefecte per lrsquoogravergan competent adquirint els co rres-ponents subministraments i utilitzant els seus propis mitjans instru-mentals

e) Mitjanccedilant convenis amb altres establiments oberts al puacuteblic entitats o institucions que ofereixin garantia suficient de la correcta prestacioacute del servei

Article 19 Informacioacute als pares i mares La direccioacute del centre docent informaragrave els pares i mares abans de lrsquoinici de curs del Pla de funcionament del servei escolar de menjador



Oferta organitzacioacute

Quan meacutes amunt degraveiem que no hi ha dades sobre les activitats que orga-nitzen gestionen o faciliten les AMPA ens referiacuteem al fet que no estagrave recollit enlloc quantes organitzen menjadors escolars (de les diverses formes que despreacutes veurem) quantes ofereixen activitats extraescolars quines soacuten aquestes activitats quantes persones les fan possibles quin perfil tenen (professionals monitors voluntaris) quins costos suposen a quants nens nenes i joves srsquoadrecen i quants atenen Tampoc quins pressupostos es mouen qui els financcedila (lrsquoadministracioacute les quotes de les famiacutelies beques) Per tant tampoc tenim elements per quantificar el valor que suposa en lrsquoEduacioacute 360 la dedicacioacute de les juntes de les AMPA que acostuma a ser gratuiumlta generosa i diversificada

2 El contingut de les activitats extraescolars que srsquoofereixin a traveacutes del

centre ha de ser compatible amb els objectius educatius establerts en

el projecte educatiu i ha de tenir en compte si nrsquohi ha el projecte edu-

catiu territorial

3 Lrsquooferta i prestacioacute del servei escolar de transport menjador i altres

que en cada cas escaigui srsquohan de regir pels criteris educatius que srsquoes-

tableixin en els projectes educatius dels centres En cap cas la presta-

cioacute del servei pot comportar contradiccioacute amb els objectius educatius

establerts en els projectes

Article 11

Vinculacioacute amb lrsquoentorn Els projectes educatius dels centres han de con-

siderar mecanismes de colmiddotlaboracioacute amb lrsquoentorn i estrategravegies drsquoactua-

cioacute que els vinculin amb els altres centres del mateix nivell amb els

ajuntaments amb el projecte de zona educativa amb els plans drsquoentorn

i altres plans socioeducatius i amb els projectes educatius de caragravecter

territorial si nrsquohi ha

(DOGC Departament drsquoEducacioacute 2010)


Podriacuteem dir que els pares i mares membres de les Juntes de les AMPA o de les comissions corresponents tenen llibertat total per establir crite-ris de seleccioacute i aprovacioacute de les activitats que ofereixen Seria molt in-teressant tenir dades sobre quines variables intervenen en la seleccioacute i aprovacioacute drsquoactivitats extraescolars en les diverses AMPA quins soacuten els motius pels quals srsquoofereix una activitat i no una altra i com varia lrsquooferta per donar respostes a modes o costums Per exemple lrsquoaparicioacute de la ro-bogravetica lrsquoesport sobre patinet o skate o meacutes recentment de les activitats de cuina per a infants I tambeacute la influegravencia del que podriacuteem anomenar tendegravencies educatives activitats ecologravegiques a lrsquoaire lliure o drsquoeducacioacute emocional Aixiacute mateix hi ha activitats que estan perdent presegravencia com la mecanografia o els treballs manuals i (en alguns contextos) les arts marcials

La tria drsquoactivitats extraescolars sovint la fa la comissioacute de lrsquoAMPA creada amb aquesta finalitat entre lrsquooferta de lrsquoempresa o fundacioacute que gestiona les extraescolars perograve tambeacute sobre el coneixement heretat drsquoanteriors juntes i per mitjagrave de la xarxa de contactes i coneixences en el territori proper al centre escolar que els permeten oferir aquestes activitats o en el mateix centre o connectar amb lrsquooferta drsquoespais o institucions molt properes de manera que es minimitza la despesa de temps i trasllat per a les famiacutelies Aixiacute doncs cada AMPA estableix vincles de colmiddotlaboracioacute amb els serveis educatius esportius o culturals municipals del seu en-torn proper a meacutes de fer-ho amb les institucions entitats o empreses de serveis del barri o comarca tant per fer les activitats (acollida espai mig-dia o extraescolars) dins lrsquoespai escolar com per contractar algun servei o conjunt drsquoactivitats

Les confederacions drsquoAMPA fonamentalment les tres meacutes grans a Cata-lunya (FAPAC FAPAES i CCAPAC) tenen vincles de diferents tipus des drsquohistograverics fins a meacutes formals amb empreses o entitats del moacuten del lleu-re educatiu que orienten lrsquooferta a les AMPA associades


ExtraescolarsLes AMPA dels centres puacuteblic drsquoInfantil i Primagraveria soacuten les que meacutes es cuiden drsquoorganitzar lrsquooferta de les activitats extraescolars La dedicacioacute a aquestes activitats als instituts i als centres concertats eacutes significativa-ment meacutes baixa En tots els centres la direccioacute o la institucioacute titular co-gestionen lrsquooferta io realitzacioacute drsquoaquestes activitats en meacutes o menys proporcioacute

La tendegravencia dels darrers anys ha estat que les organitzi qui les organitzi (sigui la institucioacute titular en les escoles concertades lrsquoAMPA o lrsquoequip directiu a les escoles puacutebliques) la gestioacute es dona a una o diverses empre-ses o institucions del sector de la restauracioacute io del lleure educatiu drsquoes-ports o de gestioacute cultural que srsquoocupen de pragravecticament tot (inscripcions acompanyament monitors espais assegurances etc)

Aixiacute tenim que a Catalunya hi ha tres grans institucions que gestio-nen les activitats extraescolars de la majoria drsquoAMPA drsquoescoles puacutebliques i de les titularitats de les escoles concertades que soacuten Fundacioacute Catalana de lrsquoEsplai Fundacioacute Pere Tarreacutes i ACELLEC (Associacioacute Catalana drsquoEm-preses del Lleure lrsquoEducacioacute i la Cultura) que agrupa un elevat percen-tatge de les petites i mitjanes empreses del sector del lleure i restauracioacute

Sobre les titulacions de les persones que srsquoencarreguen de dur a terme les activitats podem dir que si fa anys quan les AMPA van prendre embran-zida hi havia forccedila pares i mares o coneguts dels membres de la junta de lrsquoAMPA que feien les activitats amb els nens i nenes de manera voluntagrave-ria podriacuteem dir que aquesta pragravectica estagrave pragravecticament extingida Els pares i mares no disposen de temps i ells mateixos valoraren lrsquoexpertesa de les persones que atenen i formen els seus fills La titulacioacute dels moni-tors drsquoactivitats extraescolars eacutes molt diversa i varia segons el tipus drsquoac-tivitat Les esportives tenen sovint una regulacioacute progravepia les artiacutestiques soacuten meacutes variades (des de titulacions superiors per a alguns instruments musicals fins a caps de colla de tabalers del barri) on hi ha una exigegravencia de titulacions meacutes oficials eacutes en les activitats drsquoaprenentatge drsquoidiomes


Menjadors Escolars o Espais Migdia Actualment ninguacute posa en dubte que el menjador eacutes un servei alimentari i educatiu alhora Lrsquoespai de temps entre els periacuteodes lectius del matiacute i la tarda (o fins i tot despreacutes del periacuteode lectiu en els instituts) si els alumnes el passen al centre i aprofiten per fer lrsquoagravepat del dinar estan alimentant-se i relacionant-se De fet el temps de migdia eacutes proporcionalment molt am-pli i pot ser una oportunitat educativa de primer ordre En la normativa vigent perograve encara es regulen les condicions de seguretat alimentagraveria per establir convenis amb empreses proveiumldores i han estat aquestes matei-xes les que han anat afegint un plus educatiu a la gestioacute dels agravepats i del temps de migdia que supera les funcions de guarda i custogravediaAl voltant del 30 de les AMPA de Catalunya gestionen mitjanccedilant con-venis els menjadors escolars sota dues modalitats

bull La gestioacute indirecta per a la qual les AMPA contracten una empresa de confianccedila que srsquoajusti a les seves demandes per oferir el servei

bull La gestioacute directa per part de les AMPA que realitzen el servei de forma integral contractant personal de cuina i monitors aixiacute com serveis associats (gestoria control de riscos laborals seguretat ali-mentagraveria etc) Aquestes soacuten el 10 segons cagravelculs de la FaPac

En ambdoacutes casos se li ha drsquohaver cedit la gestioacute a lrsquoAMPA per part de qui teacute cedida la competegravencia pel Departament drsquoEducacioacute (el consell comar-cal o lrsquoajuntament normalment) i en cap dels dos casos srsquoha de passar per concurs puacuteblic

Lrsquoaltre model de gestioacute de menjadors (el que eacutes el majoritari entre les es-coles puacutebliques catalanes) eacutes el que exerceix lrsquoAdministracioacute ja sigui per mitjagrave del Departament drsquoEducacioacute siguin els consells comarcals o els ajuntaments perquegrave sersquols nrsquoha cedit la competegravencia En aquest cas se subcontracta el servei mitjanccedilant un concurs puacuteblic

Segons les dades que Viacutector Saura exposa en el seu article al Diari de lrsquoEducacioacute del novembre del 2018


Els centres drsquoeducacioacute puacuteblics de tot Catalunya acullen al vol-tant de 470000 infants des de P3 a sisegrave de Primagraveria una gran majoria dels quals dinen al mateix centre cada dia Si conside-rem que el 85 drsquoalumnes es queden a dinar a lrsquoescola aixograve soacuten 400000 agravepats diaris que a un preu de 620 euros usuari fix i 680 euros usuari esporagravedic suposen un cost (o un negoci) de 24 milions drsquoeuros al dia eacutes a dir de 422 milions si es conside-ren els 176 dies lectius

Aquest eacutes un dels motius meacutes potents de la polegravemica sobre el nou decret de menjadors escolars

Pel que fa als menjadors escolars pragravecticament la meitat dels centres puacuteblics i concertats soacuten gestionats per tres grans empreses Eurest Scolarest Sehrs Serunioacuten i tres institucions educatives del sector 7iTria Fundesplai i Fundacioacute Pere Tarreacutes Aquestes empreses i fun da cions soacuten drsquoorigen divers (algunes soacuten grans empreses de serveis i restauracioacute a es-cala europea o mundial) drsquoaltres soacuten de lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute en el lleure perograve totes soacuten les responsables de realitzar les activitats relacionades amb la supervisioacute de les activitats que fan amb els alumnes dins lrsquoespai horari del migdia La majoria compten amb monitors que ells mateixos han for-mat i que han rebut una certa capa ci tacioacute educativa

Al personal que ateacuten els infants nens i adolescents en els menjadors es-colars (i tambeacute en el servei drsquoacollida) li pot ser exigit el diploma de mo-nitor drsquoactivitats del lleure infantil i juvenil que a vegades les mateixes empreses complementen amb formacioacute sobre continguts relacionats amb les mategraveries seguumlents

bull Promocioacute de la salut alimentacioacute i nutricioacute Higiene alimentagraveria

bull Aspectes normatius que regulen lrsquoorganitzacioacute i el funcionament del menjador escolar

bull Aspectes psicopedagogravegics i drsquoorganitzacioacute drsquoactivitats del lleure es-peciacutefiques per al temps de menjador


Perograve com que no existeix una titulacioacute homologada cada empresa situa lrsquoexigegravencia io la prestacioacute drsquoaquesta formacioacute com vol Els monitors acostumen a ser o estudiants de graus universitaris relacionats amb lrsquoeducacioacute o persones (la gran majoria dones) amb un baix perfil de for-macioacute que poden assumir aquestes tasques a les quals fins fa poc temps sersquols atorgava un sentit meacutes de guarda i custogravedia que progravepiament educatiu

Tot i aixograve la majoria de les empreses i institucions prestadores del servei de migdia consideren que eacutes substancial lrsquoaspecte educatiu mentre que lrsquoalimentari eacutes subsidiari Per aquest motiu a meacutes drsquoadequar els seus pro-jectes educatius als de cada centre ofereixen la magravexima relacioacute amb les famiacutelies per mitjagrave de diversos canals com soacuten treball coordinat amb la comissioacute corresponent de lrsquoAMPA un espai web personalitzat per a cada escola o amb menuacutes informes de seguiment dels infants butlletins pe-riogravedics de notiacutecies de les activitats i la possibilitat de rebre notificacions dels menuacutes i les activitats al mogravebil dels pares

El preu magravexim dels agravepats en els menjadors del sistema puacuteblic no els re-gula el decret sinoacute que es regula per mitjagrave drsquouna resolucioacute que es publica cada any despreacutes de mantenir-se invariable durant 15 anys a 620 euros lrsquo1 drsquoabril de 2020 es va apujar a 633 euros I cada curs es convoquen les beques de menjador a les quals poden accedir les famiacutelies meacutes necessita-des Aquestes beques les gestionen les famiacutelies directament amb la direc-cioacute del centre a Consell Comarcal o delegacioacute territorial corresponent En alguns casos soacuten els ajuntaments qui fan la gestioacute i despreacutes transfereixen les solmiddotlicituds al consell comarcal corresponent Tambeacute cal tenir en compte que sovint els ajuntaments complementen algunes de les sol-licituds quan el consell comarcal no cobreix el 100 del cost

La pregunta que ens formulem eacutes quina funcioacute tenen i tindran les AMPA en la determinacioacute dels objectius i condicions educatives drsquoaquests espais de migdia que ocupen bona part de les hores que els seus fills soacuten a lrsquoescola


Acollida matinal o de tarda i casals de vacancesPer tal de facilitar la conciliacioacute de la vida laboral amb els horaris es-colars des de moltes AMPA srsquoofereix el servei drsquoacollida matinal i en al-gunes tambeacute de tarda Aquests dos espais temporals els dediquen fonamentalment al lleure amb lrsquoobjectiu que els infants es diverteixin juguin estiguin custodiats en un ambient distegraves abans i despreacutes drsquoacabar la jornada escolar Srsquohi fan activitats de curta durada i tenen meacutes un sen-tit de guarda i custogravedia amb un rerefons educatiu per a alumnes que han de matinar meacutes o que allarguen la seva estada a lrsquoescola sense fer uacutes de les extraescolars A la majoria drsquoescoles puacutebliques aquest servei el gesti-ona la mateixa empresa que ofereix el servei de menjador al migdia io les activitats extraescolars I als centres concertats la mateixa titularitat Les famiacutelies es fan cagraverrec de financcedilar aquest servei perquegrave si fa uns anys la Generalitat convocava ajuts per financcedilar-lo des de fa uns quants cur-sos se nrsquoha eliminat la convocatograveria perquegrave segons el Departament drsquoEducacioacute les prioritats han estat el menjador i el transport escolar

Un altre servei per a la conciliacioacute laboral de les famiacutelies soacuten els casals que algunes AMPA tambeacute ofereixen per a les vacances escolars dels in-fants Inicialment eren nomeacutes per als mesos drsquoestiu (juny i juliol) i cada vegada soacuten meacutes extensos i srsquoofereixen per a les vacances escolars de Na-dal i Setmana Santa tambeacute Les mateixes empreses o institucions que gestionen i organitzen lrsquoacollida o alguna altra activitat per encagraverrec de lrsquoAMPA es fan cagraverrec dels casals

Les AMPA coneixedores com soacuten de les necessitats de conciliacioacute de la vida laboral i familiar dels pares i les mares podrien impulsar una doble reflexioacute Drsquouna banda sobre la prioritat del treball per sobre de la convi-vegravencia familiar I de lrsquoaltra els efectes que tenen sobre els fills i filles les llargues jornades escolars Aquestes reflexions per mitjagrave de les confedera-cions i organitzacions de segon nivell es podrien fer arribar tant a les ad-ministracions com als responsables empresarials per anar aconseguint que la conciliacioacute no es faci a forccedila drsquoallunyar els infants de la famiacutelia



No deixa de ser curioacutes que el servei que meacutes gestionen les AMPA catala-nes de manera uacutenica o conjuntament amb el centre les activitats extra-escolars no hagi estat objectiu drsquoalguna observacioacute sistematitzada estudi o avaluacioacute (tenint en compte que meacutes del 80 de les AMPA srsquoen-carreguen de gestionar-les majoritagraveriament de manera exclusiva) Lrsquoaportacioacute de la mirada drsquoEducacioacute 360 vol ampliar els punts drsquoanagravelisi valorant les aportacions significatives que les AMPA han fet i estan fent a lrsquoeducacioacute dels infants nens adolescents i joves amb la seva oferta drsquoac-tivitats Les AMPA estan aportant una riquesa i un capital enorme (no nomeacutes pels diners que srsquohi mouen que tambeacute) en dedicacioacute voluntagraveria en relacions significatives i mobilitzadores de recursos i en definitiva en valor educatiu per als alumnes dels centres on estan actives Eacutes a dir estem convenccediluts que les AMPA soacuten un punt fonamental en les xarxes que configuren lrsquoEducacioacute 360

Menjadors Lrsquoespai horari del migdia teacute una durada de 25 hores a les escoles puacutebli-ques drsquoInfantil i Primagraveria Un alumne que es queda a dinar a lrsquoescola cada dia lectiu passa 440 hores meacutes a lrsquoescola cada curs que un que va a dinar a casa Si fa uacutes del servei de menjador des de P3 fins a 6egrave de Primagraveria es passaragrave gairebeacute 4000 hores entre els 9 cursos escolars en aquest espai que pot tenir una gran i positiva influegravencia educativa Meacutes si ho posem en relacioacute amb les 5 hores lectives diagraveries que multiplicades pels dies lectius de cada curs i els 9 cursos fan un total de pragravecticament 8000 hores

Un alumne que fa uacutes del servei de menjador durant la seva escolaritat (Infantil i Primagraveria) passa una tercera part meacutes de temps a lrsquoescola que un que no ho fa Aquiacute tenim una enorme porcioacute de temps educatiu en la qual es pot fer molt bona feina en molts sentits no nomeacutes alimentari o nutricional


Sembla que tothom estagrave drsquoacord que el temps de menjador srsquoha drsquoenten-dre com un temps educatiu i que per tant ha drsquoestar en plena sintonia amb el projecte educatiu de centre Soacuten molts els aspectes educatius que envolten lrsquoacte de dinar en un menjador escolar educacioacute en valors con-vivegravencia amb la diversitat socialitzacioacute hagravebits drsquohigiene bones pragravecti-ques alimentagraveries prevencioacute de lrsquoobesitat infantil

Per aixograve eacutes fonamental que tots els infants que ho necessiten puguin ac-cedir a aquest servei alimentari-educatiu i tenen tanta importagravencia les beques menjador (hi ha beques que cobreixen el 100 del cost i drsquoaltres el 50 i ara el Govern estudia la possibilitat que a partir del curs 201920 nrsquohi hagi del 80 ) que passen pels criteris de baremacioacute que fixa la Genera li-tat de Catalunya (el llindar drsquoacceacutes el curs 2016-17 dels ingressos drsquouna famiacutelia de quatre membres per accedir a una beca de menjador havien drsquoes-tar per sota dels 17900 euros anuals 1491 eurosmes aproximadament)

La polegravemica oberta entorn del nou decret que vol regular els menjadors escolars srsquoexplica en part per la pujada del preu que aquest suposaria si srsquoatenen les demandes drsquoassociacions de pares i empreses prestadores de tenir drsquouna banda una ragravetio meacutes agravemplia de monitors per grup drsquoinfants que permeti oferir activitats amb qualitat educativa i de lrsquoaltra uns pro-ductes i un sistema de cuina de meacutes qualitat Algunes fonts situen aques-ta pujada en 050 euros per agravepat (sobre els 620 euros actuals)

El fet que srsquoincrementi el preu no ha de posar en risc lrsquoequitat ja que aquesta ha drsquoestar garantida per les beques menjador Perograve siacute que aquest augment obligaria el Departament drsquoEducacioacute a pagar meacutes per cada beca menjador Tenint en compte que hi ha meacutes de 100000 alumnes amb be-ques menjador aquest augment representaria un cost extra drsquouns 50000 euros diaris en beques (aproximadament) que en el conjunt drsquoun curs escolar pot representar entre 8 i 9 milions meacutes respecte dels 60 milions que avui es destinen a beques menjador Aixograve explica que lrsquoAdministracioacute no corri per a lrsquoaprovacioacute del nou decret que ha drsquoanar acompanyat drsquouns nous pressupostos de la Generalitat


Un altre aspecte controvertit eacutes la tendegravencia cada vegada meacutes accentua-da drsquooferir activitats extraescolars dins la franja horagraveria del migdia Les AMPA responen aixiacute a la demanda de forccedila famiacutelies drsquolaquoaprofitar el tempsraquo perograve estan creant una nova discriminacioacute dins drsquoaquest espai els infants becats o de famiacutelies que ja paguen lrsquoatencioacute dels monitors de mig-dia no poden accedir a aquestes activitats i es crea una doble vivegravencia dels migdies la considerada de passar lrsquoestona vigilats i la de meacutes quali-tat que es compon de diverses activitats

ExtraescolarsCada AMPA a cada escola organitza les activitats extraescolars que li semblen i probablement per aquest motiu hi ha enormes diferegravencies en-tre la quantitat drsquoactivitats oferides i la tipologia de les activitats Hi ha AMPA drsquoescoles drsquoalta complexitat que tenen una oferta nulmiddotla o beacute en tenen molt poca Generalment prop drsquoaquestes escoles existeix una ofer-ta drsquoactivitats extraescolars gratuiumltes o a molt baix preu que alguna o diverses institucions organitzen i gestionen a partir de la voluntat drsquoin-tervencioacute social i assistencial a les famiacutelies que han derivat en propostes de lleure educatiu

A partir de la consulta de les tres grans empreses de lleure educatiu (Fun-desplai Fundacioacute Pere Tarreacutes 7iTria) meacutes la consulta de les webs de les AMPA esmentades en aquest capiacutetol hem confeccionat el quadre se-guumlent on recollim lrsquooferta drsquoactivitats extraescolars que tenen les AMPA classificades pel seu contingut i objectius No eacutes una llista exhaustiva sinoacute un quadre on es pot veure la diversitat de lrsquooferta


TAULA 1Oferta drsquoactivitats extraescolars (curs 2018-19) de les AMPA

ACTIVITATS ARTIacuteSTIQUES

ESCEgraveNIQUES DANSA MUacuteSICA PLAgraveSTICA

Teatre Dansa clagravessica Solfeig o llenguatge musical (per nivells)

Manualitats

Cinema Introduccioacute al ballet

Instruments guitarra piano violiacute flauta travessera

Manualitats amb reciclatge

Magravegia Zumba Tamborinada Cogravemic Manga

Clown Danses drsquoarreu del moacuten

Combo o grup musical

Dibuix i pintura

Malabars Danses egravetniques Jazz Modelat ceragravemica

Circ Sardanes Cant coral Decoracioacute (Nadal Pasqua)

Acrobagravecies Sevillanes Gospel Art Attack

Fem un musical Hip-hop Percussioacute ndash

Titelles Funky Grup de rock ndash

ndash Lets dance ndash ndash

gt gt gt


ACTIVITATS ESPORTIVES

E DrsquoEQUIP E INDIVIDUALSPARELLA E DrsquoAIGUA GIMNAgraveSTICA ARTS

MARCIALS

Multiesports Escacs Natacioacute Gimnagravestica riacutetmica

Judo

Iniciacioacute a Rocogravedrom O escalada boulder

Waterpolo Gimnagravestica esportiva

Karate

Futbol Tennis Sincronit-zada

Activitats aerogravebiques aerogravebic steps funky salsa

Taekwondo

Bagravesquet Tennis taula

ndash

Altres activitats coreogragravefiquesJazz Bollywood twirling

Kungfu

Beisbol Badminton

ndash

Activ no coreogragravefiques GACTBCStreching body pump

Mugendo

Hoquei Patinatge ndash Psicomotricitat Aikido

Handbol Monopatiacute Skate board Long board

ndash Patinatge artiacutestic

Capoeira

Corfbol Scooter ndash Ioga ndash

Futbol sala Running ndash Pilates ndash

Hoquei patins Atletisme ndash ndash ndash

Ciclisme ndash ndash ndash ndash

Rugbi ndash ndash ndash ndash

Corfbol esport en quegrave prenen part dos equips formats per 4 nois i 4 noies cadascun i que consis-teix a ficar una pilota dins una cistella (teacute certes similituds amb el bagravesquet) Es basa en els principis de la cooperacioacute i la no-violegravencia la no especialitzacioacute lrsquohabilitat i la coeducacioacute Eacutes un dels exem-ples clars de les possibilitats drsquoevitar la segregacioacute per sexes a lrsquoesport

gt gt gt


ACTIVITATS DrsquoAPRENENTATGE

ANGLEgraveS ALTRES LLENGUumlES

ESTUDI DEURESREFORCcedil

NOVES TECNOLOGIES ALTRES

Speaking english Conversa en anglegraves

Francegraves per nivells

Fem els deures

Informagravetica Experiments cientiacutefics

Anglegraves per nivells

Alemany per nivells

Reforccedil escolar

Animacioacute per ordinador

Escriptura creativa

English amp leisure

Alemany per nivells

Aula drsquoestudi assistit

Creacioacute drsquoun web

Educacioacute ambiental

Tastaolletes en anglegraves

Italiagrave per nivells

Jocs matemagravetics

Audiovisuals i animacioacute ndash

Psicomotricitat en anglegraves

Llengua de signes per nivells

ndashRobogravetica

ndash

Balla i canta en anglegraves

Xinegraves ndash Creacioacute drsquoapps ndash

ACTIVITATS DE CULTURA POPULAR

INFANTS I JOVES PARTICIPACIOacute DrsquoADULTS

Jocs tradicionals (bitlles xarranca) Geganters i capgrossos

Grallers Rues i batucades

Bastoners Diables i tabalers

Sardanes Castellers i Falcons

ALTRES ACTIVITATS

JOCS CONTES I LLIBRES HORT I JARDIacute CUINA ALTRES

Ludoteca Biblioteca Hort urbagrave Cuina freda ndash

Tastaolletes Contacontes Jardineria Cuina ecologravegica amb forn solar

Taller emocions



Participacioacute en les activitats evolucioacute de la participacioacute i financcedilament

No tenim constagravencia que les grans federacions recullin dades de la parti-cipacioacute dels alumnes en les activitats extraescolars ni quines soacuten les que atrauen meacutes la participacioacute de nens o de nenes ni les que meacutes demanda tenen entre les criatures drsquoEducacioacute Infantil ni tan sols per quins motius o amb quins criteris els pares i mares escullen les activitats dels seus fills o a partir de quina edat comencen a comptar amb lrsquoopinioacute de les criatures per triar i mantenir les activitats

Tanmateix nomeacutes cal un cop drsquoull als espais web de les AMPA drsquoescoles puacutebliques i concertades per veure que globalment realitzen un conjunt drsquoactivitats extens i ric Aixograve no amaga que les diferegravencies soacuten molt grans tant pel nombre drsquoactivitats com per la seva tipologia Un exemple ex-trem pot ser lrsquoinstitut escola Costa i Llobera de Barcelona que ofereix 6 ac tivitats diferents a Educacioacute Infantil meacutes de 20 activitats diferents als alumnes de Primagraveria (que van des de taller drsquoescalada fins a Muacutesica amb instrument combo i llenguatge musical) i 13 activitats diferents per a alumnes drsquoESO i Batxillerat A lrsquoaltre extrem trobarem AMPA que nomeacutes ofereixen una activitat

Per no anar als extrems compararem la participacioacute en les activitats ex-traescolars de tres AMPA drsquoescoles puacutebliques drsquoInfantil i Primagraveria de dues liacutenies ben diferents i en tres ubicacions diverses lrsquoAMPA de lrsquoescola Casa-blanca de Sant Boi la de lrsquoescola Alta Segarra de Calaf i la de lrsquoescola Mes-tre Gibert del barri de Sant Andreu de Barcelona Com es pot veure en el quadre que hi ha a continuacioacute les activitats extraescolars meacutes comunes soacuten les esportives Lrsquoactivitat coincident a les tres escoles eacutes el patinatge (un esport altament feminitzat) que teacute molta presegravencia a les extraescolars drsquoarreu I el futbol (encara molt masculinitzat) i el Zumba (altament femi-nitzat) soacuten comuns a dos dels centres Les altres activitats estan condici-onades com veurem per la relacioacute de lrsquoAMPA amb lrsquoentorn de lrsquoescola perograve tambeacute pel nivell sociocultural de les famiacutelies de la junta de lrsquoAMPA


Lrsquoescola Alta Segarra eacutes lrsquouacutenica escola del poble de Calaf Teacute una AMPA forccedila activa El municipi teacute una escola de muacutesica municipal i una bona oferta en teatre dansa i idiomes perograve no tenen pavelloacute esportiu ni pisci-na Aixiacute el fet que a Calaf hi hagi una escola de muacutesica municipal de re-cent creacioacute i amb molta potegravencia drsquoatraccioacute explica que no hi hagi oferta drsquoactivitats musicals LrsquoAMPA ha optat clarament per no oferir el que ja hi ha al poble com tambeacute eacutes el cas del teatre i les danses o basquet

TAULA 2Activitats extraescolars de 3 AMPA drsquoescoles puacutebliques (curs 2018-19)

CASABLANCA (SANT BOI) ALTA SEGARRA (CALAF) MESTRE GIBERT

(SANT ANDREU BCN)

Sevillanes Balls Expressioacute teatral

Funky Atletisme Teatre

Canta i balla en anglegraves

Ioga Theatringmgtv

Futbol Multiesports Futbol

Patinatge Patinatge artiacutestic Patinatge

Bagravesquet Psicomotricitat Iniciacioacute esportiva

Tastaolletes Escacs Escacs

ndash Zumba Zumba

ndash El moacuten de la ciegravencia Acrobagravecies i circ

ndash Robogravetica Percussioacute

ndash Cor familiar i Moviment en Famiacutelia Natacioacute

ndash ndash Tennis taula

ndash ndash Arts plagravestiques

ndash ndash Tennis

ndash ndash Iniciacioacute a la muacutesica

ndash ndash Arts marcials



i anglegraves perograve han posat un servei de monitors que facilita lrsquoacompanya-ment dels alumnes que volen fer aquestes activitats des de lrsquoescola als altres espais de la poblacioacute (algunes activitats amb beca cultural o espor-tiva de lrsquoAjuntament) I en canvi ofereixen activitats de ciegravencia ioga o robogravetica amb preus molt raonables tant si soacuten drsquouna empresa externa com si soacuten portades per persones conegudes de la junta Cal saber que a lrsquoescola Alta Segarra de Calaf hi ha escolaritzats tots els fills i filles de les famiacutelies immigrants a la poblacioacute la majoria drsquoorigen marroquiacute que soacuten una proporcioacute altament significativa (un 35 dels alumnes de lrsquoescola) Crida lrsquoatencioacute lrsquoactivitat conjunta de pares i fills que consisteix en cant coral i moviment en famiacutelia en setmanes alternatives Aquesta eacutes una activitat de les que podriacuteem anomenar de nova tendegravencia que va en la liacutenia drsquooferir activitats de lleure familiar Es reconeix que hi ha activitats extraescolars clarament copades pels nens (futbol o robogravetica) i drsquoaltres clarament de femenines (patinatge i zumba) en canvi les activitats ex-traescolars per a criatures drsquoEducacioacute Infantil (multiesports i psicomo-tricitat) estan equilibrades pel que fa al nombre de nens i nenes

LrsquoAMPA de lrsquoAlta Segarra tambeacute ofereix lrsquoacollida matinal i de tardes el menjador (gestionat per ells mateixos) i casals de vacances per Nadal i a lrsquoestiu Una AMPA de junta forccedila recent que ha assumit la prestacioacute de serveis a les famiacutelies des de la doble perspectiva de no duplicar ofertes i fer-les al meacutes assequible possible pel que fa al preu conservant-ne la qualitat

Lrsquoescola Mestre Gibert i Camins del barri de Sant Andreu de Barcelona eacutes una escola ben inserida al barri gragravecies a una AMPA activa i amb una organitzacioacute ben pensada i gestionada i oberta a les festes populars amb gegants batucada etc

LrsquoAMPA de lrsquoescola Mestre Gibert i Camins compta amb la proximitat i lrsquooferta drsquoesports del club natacioacute Sant Andreu amb lrsquooferta de teatre del SAT (Sant Andreu Teatre) amb el Circ de Nou Barris i amb el Centre Ciacutevic La Lira Tanmateix lrsquoescola teacute una oferta variada que suma els contactes


a les entitats del barri una empresa que els gestiona el menjador acollida i biblioteca i una altra per a algunes activitats extraescolars i els casals de vacances Aixiacute mateix lrsquoAMPA teacute una persona contractada per gestio-nar el tema drsquoextraescolars perquegrave es prenen molt seriosament aquests espais educatius Fan enquestes de valoracioacute a pares i fills i tenen un pare o mare delegat per a cada extraescolar han certificat les activitats espor-tives per poder-les obrir al barri i optar a les subvencions I han iniciat un proceacutes de reflexioacute sobre lrsquooferta drsquoextraescolars que inclogui una mirada sobre com trencar prejudicis de gegravenere en la demanda drsquoactivitats (futbol segueix essent masculiacute i patinatge femeniacute) En aquest cas com que lrsquoAM-PA estagrave molt inserida en el barri i participa en festes populars i celebraci-ons teacute un grup de percussioacute per aixograve ofereix aquesta activitat als alumnes dins de la tradicioacute festiva i de celebracions del centre en el bar-ri Tambeacute tenen una comissioacute que organitza xerrades per a les famiacutelies

Lrsquoescola Casablanca de Sant Boi eacutes una escola complexa amb meacutes drsquoun 25 drsquoalumnes de famiacutelies immigrants (majoritagraveriament sud-americanes i magrebines) que compta amb una AMPA amb voluntat i empenta El municipi teacute una oferta esportiva i luacutedica molt completa i un club de fut-bol molt a prop al qual acudeixen molts nens a fer activitats esportives LrsquoAMPA de lrsquoescola Casablanca eacutes de les que potser ho teacute meacutes difiacutecil eco-nogravemicament perquegrave no totes les famiacutelies veuen prioritari formar-ne part Per aixograve tot i que cobren una quota de nomeacutes 16 euros per famiacutelia lrsquoexigeixen per poder accedir a les activitats extraescolars que organitzen

Cal dir que tenen la sort de comptar amb lrsquoacompanyament de les tegravecni-ques de lrsquoAjuntament i de la direccioacute de lrsquoescola que ajuden molt a la junta en temes de gestioacute i suport

De les activitats extraescolars que ofereixen ens crida lrsquoatencioacute lrsquoactivi-tat de sevillanes pel sentit que teacute en el seu context i perquegrave eacutes una ac-tivitat amb molta demanda (com per omplir grups dos dies de la setmana) Lrsquoactivitat que teacute meacutes egravexit pel meacutes alt nombre drsquoalumnes to-tals nens i nenes eacutes el funky Cal destacar que el futbol eacutes totalment


masculiacute i en canvi el patinatge en aquesta escola teacute tants nens com ne-nes Finalment ja que aquiacute disposem de dades per gegravenere (gragravecies a lrsquoob-servacioacute sistemagravetica de les tegravecniques de lrsquoAjuntament) podem dir que a les activitats extraescolars de lrsquoAMPA Casablanca participen meacutes nens que nenes

Lrsquoanagravelisi de lrsquooferta i la participacioacute drsquoalumnes en les activitats extraesco-lars drsquoaquestes tres escoles ens permet veure com el nivell sociocultural i lrsquoentorn hi tenen una clara influegravencia Els tres models soacuten diferents perquegrave les necessitats i les maneres de resoldre-les que les AMPA articu-len soacuten el resultat de les seves possibilitats i habilitats lrsquoajut de les tegravecni-ques municipals que eacutes imprescindible a lrsquoescola Casablanca pot ser anagraveleg drsquoalguna manera al que a lrsquoescola Mestre Gibert han resolt amb una persona contractada per lrsquoAMPA i que a lrsquoescola Alta Segarra se su-pleix amb els bons contactes amb la xarxa de serveis educatius de la po-blacioacute que la junta de lrsquoAMPA sap aprofitar

La forma de funcionar i de prestar serveis educatius de les AMPA no es pot homologar en un model uacutenic La mirada sobre les AMPA des de la logravegica drsquoEducacioacute 360 vol posar en valor la diversitat i la riquesa inherent en les muacuteltiples maneres de fer que si fossin conegudes de segur que multiplicarien el benefici de totes I el rol de lrsquoAdministracioacute (la munici-pal i meacutes propera) eacutes el drsquoatansar-se a les que poden tenir meacutes dificultats per atendre equitativament els seus fills

Acceacutes a les activitats de les AMPAAFA


Si variables com lrsquoetapa educativa el tipus de centre i les caracteriacutestiques sociodemogragravefiques de les famiacutelies tenen incidegravencia en lrsquoexistegravencia o no drsquoAMPA en un centre aquestes mateixes variables tambeacute condicionen la proposta drsquoactivitats extraescolars que les AMPA adrecen als alumnes


Per tant no estem parlant que hi hagi activitats proposades per una AMPA a les quals els seus alumnes no hi puguin accedir sinoacute de quelcom meacutes de fons hi ha alumnes que no podran fer certes activitats perquegrave la seva AMPA no les proposaragrave i tambeacute quelcom meacutes subtil perograve terrible-ment discriminant la quumlestioacute de gegravenere que encara deixa nens sense accedir a activitats considerades femenines i nenes sense possibilitats drsquoaccedir a activitats que es consideren masculines

En principi tots els alumnes de cada escola poden accedir a les activitats organitzades per lrsquoAMPA tot i que en algunes es demana com a requisit que les famiacutelies en siguin sogravecies (que en paguin el rebut que pot anar aproximadament entre els 16 i els 40 euros anuals) per tenir acceacutes a cer-tes activitats Des que federacions esportives i ajuntaments convoquen ajudes per accedir a activitats esportives algunes AMPA faciliten els tragrave-mits o les indicacions perquegrave totes les famiacutelies que vulguin puguin apun-tar els seus fills a fer esport o altres activitats subvencionades

En algunes poblacions o barris soacuten els consells comarcals o les coordina-dores drsquoAMPA qui hi han intervingut per facilitar lrsquoacceacutes a les acti vitats promogudes per unes o altres AMPA a tots els alumnes de la comarca o barri i aixiacute tambeacute fer-les meacutes rendibles

Ara beacute les diferegravencies provenen paradoxalment de les mateixes AMPA Lrsquoinforme del Siacutendic de Greuges sobre les condicions drsquoescolaritzacioacute de lrsquoany 2016 ens posa en relleu que

La capacitat de lrsquoAMPA drsquoassumir despeses i de promoure acti-vitats estagrave condicionada en bona part pel nombre drsquoassociats i per la quota que ingressa dels seus socis Els centres amb una composicioacute social meacutes afavorida acostumen a tenir nivells de participacioacute meacutes elevats de les famiacutelies a lrsquoAMPA i tambeacute quo-tes meacutes elevades En aquesta liacutenia hi ha lrsquoestudi Meacutes que un gra de sorra Les associacions de mares i pares drsquoalumnes (AMPA) a Catalunya (2013) promogut per la Fundacioacute Bofill que analitza


la participacioacute de les famiacutelies a les AMPA que eacutes un dels prin-cipals agents promotors drsquooferta de lleure educatiu Aquest es-tudi srsquoha elaborat a partir drsquouna enquesta feta a una mostra de 1508 equips directius i 1228 AMPA del total de 2976 centres puacuteblics i privats que imparteixen ensenyament obligatori a Ca-talunya i evidencia que les AMPA amb nivells meacutes elevats drsquoas-sociacioacute de les famiacutelies i que conseguumlentment acostumen a tenir meacutes capacitat per promoure serveis i activitats adreccedilats als infants del centre soacuten les que presenten una composicioacute social meacutes afavorida amb percentatges meacutes baixos drsquoalumnat immigrat i amb percentatges meacutes elevats drsquoalumnat amb pro-genitors amb estudis universitaris () Cal destacar que les AMPA actives i amb elevats nivells de participacioacute tambeacute tenen meacutes capacitat de captar recursos externs procedents de les ac-tivitats que fan i tambeacute de les subvencions de les administraci-ons puacute bliques Eacutes oportuacute destacar que el Departament drsquoEnsenyament oferia subvencions a les AMPA dels centres per minorar el cost drsquoacceacutes dels infants a les activitats extraescolars o als serveis drsquoacollida que a partir del curs 20112012 es van suprimir i que la tramitacioacute drsquoaquestes subvencions era meacutes frequumlent entre les AMPA amb estructura progravepia i amb juntes actives Les AMPA meacutes febles i amb una composicioacute social meacutes desafavorida tenen meacutes dificultats de vegades per aconseguir financcedilament dels associats o de les convocatograveries de subvenci-ons puacutebliques (Siacutendic 2016 58-60)

Un exemple drsquoun cas concret conegut a partir de lrsquoAMPA de lrsquoescola Alta Segarra lrsquoAjuntament de Calaf facilita beques (com fan molts altres) per a activitats esportives que tenen molt egravexit perograve en canvi una bona part de les beques culturals per accedir a lrsquoescola de muacutesica queden desertes perquegrave les famiacutelies que les podrien demanar no les coneixen o no valoren les activitats de formacioacute musical Creiem que aquesta eacutes la discrimina-cioacute subtil que les AMPA i sobretot els mateixos ajuntaments han drsquoaju-dar a combatre


Coneixent la potegravencia educativa drsquoactivitats luacutediques com soacuten els escacs i la capacitat que tenen els aprenentatges musicals per al desenvolupa-ment dels infants nens i joves les administracions haurien de fer-ne es-pecial promocioacute com ja srsquoha fet de lrsquoesport Els ajuntaments i consells comarcals podrien ser els qui fessin promocioacute drsquoaquestes activitats entre les AMPA donant-les a conegraveixer subvencionant-les i posant-les en valors davant de la poblacioacute adulta i infantil Eacutes a dir cal que alguns actors de lrsquooferta educativa extraescolar ajudin les famiacutelies a escollir les millors ac-tivitats sobretot aquelles que per elles mateixes no ho farien o sigui per arribar als infants que menys oportunitats tindrien de fer-ho Es tracta drsquoajudar mitjanccedilant les AMPA a alccedilar les expectatives educatives que les famiacutelies tenen per als seus fills perquegrave aquest horitzoacute sigui gragravecies a les activitats extraescolars meacutes alt meacutes ambicioacutes i meacutes potent


Pel que sabem no hi ha problemes drsquoencaix entre lrsquooferta i la demanda de places en les activitats extraescolars acollida i casals de vacances que organitzen les AMPA La comissioacute corresponent juntament amb les em-preses que gestionen les activitats tenen uns nombres miacutenims drsquoinscrits a les activitats per fer-les sostenibles econogravemicament Aquest nombre varia segons les escoles i lrsquoempresa prestadora del servei Cada curs la junta de lrsquoAMPA o la comissioacute corresponent analitza les activitats oferi-des que es queden sense una inscripcioacute suficient i generalment no les torna a oferir el curs seguumlent En canvi incrementen el nombre de grups de participants per a aquelles que soacuten de meacutes egravexit

Seria bo que existissin instruments que facilitessin la recollida de dades i la posterior reflexioacute per a les juntes o comissions drsquoextraescolars sobre el tipus drsquoactivitats les inscripcions el nombre de nenes i nens a cada una i filant meacutes prim tambeacute seria bo conegraveixer i analitzar els criteris de les famiacutelies per fer les eleccions Aquesta informacioacute seria uacutetil per poder prendre decisions meacutes encertades en el futur


Pels resultats de lrsquoenquesta laquoLrsquoeducacioacute meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiuraquo (Fun-dacioacute Jaume Bofill 2019) sabem en quegrave es fixen meacutes les famiacutelies de les extraescolars organitzades per lrsquoAMPA i lrsquoescola per millorar I les propos-tes van en aquest ordre oferir activitats drsquoaltres tipus que siguin de qua-litat que se nrsquoabaixin els preus que hi hagi una oferta meacutes agravemplia i que els monitors tinguin una bona formacioacute Contragraveriament al que es podria suposar la gran majoria de famiacutelies aprova lrsquohorari de les extraes-colars i no les voldria ni meacutes aviat ni meacutes tard Aixograve ens diu que escoles i AMPA estan ajustant la seva oferta als horaris que les famiacutelies necessi-ten per a la conciliacioacute laboral i familiar de manera correcta


Interrelacioacute i treball en xarxa en la logravegica de lrsquoEducacioacute 360

Tal com ja hem vist les AMPA fan xarxa a diversos nivells i de maneres diferents

bull En alguns barris o comarques hi ha AMPA que srsquouneixen per orga-nitzar activitats entre unes quantes i aixiacute tenir un nombre suficient drsquoalumnes que permeti fer-les sostenibles i mantenir-les (i fer-les econogravemicament rendibles) En aquests casos la intervencioacute dels consells comarcals ha estat decisiva Aquest eacutes el cas recent (i amb perspectiva Educacioacute 360) del Consorci del Lluccedilanegraves que ha per-megraves unir les activitats de les AMPA de les 8 escoles (puacutebliques i concertades) per fer-les assequibles als infants de totes elles Un exemple de com lrsquoAdministracioacute pot afavorir la xarxa compensatograve-ria drsquoactivitats entre AMPA o de com la coordinacioacute oberta i activa entre les AMPA amb un bon coneixement de lrsquooferta del territori pot possibilitar el que fins fa poc era ben complicat (per exemple que alumnes drsquouna ZER tinguessin possibilitats drsquoaccedir a lrsquoapre-nentatge musical drsquoun instrument en conservatori oficial que es


descentralitza i envia els professors a les petites escoles alhora que facilita la mobilitat drsquoalumnes i docents)

bull En algunes escoles lrsquooferta drsquoextraescolars o casals de vacances srsquoenriqueix amb la del barri o poblacioacute gragravecies al fet que compten amb un equip de monitors que acompanyen els alumnes des de lrsquoescola fins a les institucions o empreses on fan les activitats o beacute faciliten els espais de lrsquoescola perquegrave aquestes activitats es facin allagrave mateix

bull En alguns municipis les AMPA fan xarxa entre elles gragravecies a la me-diacioacute de les tegravecniques municipals que en recullen informacioacute lrsquoanalitzen i creen grups de debat i reflexioacute sobre el lleure educatiu (aquest eacutes un cas concret de lrsquoAjuntament de Sant Boi de Llobregat amb lrsquoEspai de debat educatiu del curs 2014-2015)

bull Aquests diversos vincles drsquointeraccioacute entre els actors que fan possi-bles no nomeacutes les activitats extraescolars sinoacute tota lrsquooferta educa-tiva que duen a terme les AMPA (acollida casals biblioteca estudi assistit etc) eacutes un camp on promoure estudis i provar models que superin les ograveptiques limitadores i ajudin a empoderar les AMPA com a nus estrategravegic per on circulen informacioacute recursos i esforccedilos personals i dedicacioacute voluntagraveria de tants pares i mares

Propostes de coordinacioacute amb lrsquoAdministracioacute

En termes generals la relacioacute entre lrsquoAdministracioacute i les AMPA podria millorar a tres nivells

bull Facilitar i fomentar la formacioacute dels dirigents de les AMPA per millorar les relacions entre lrsquoAMPA i les famiacutelies del centre la coor-dinacioacute entre xarxes drsquoAMPA prograveximes territorialment i les col-laboracions amb altres institucions territorials

bull Reduir burocragravecia i donar suport a les funcions de gestioacute de les jun-tes de les AMPA


bull Ajudar a reduir segregacioacute i barreres a lrsquoacceacutes a traveacutes de recursos (econogravemics) a les famiacutelies que ho necessiten independentment del centre on estiguin escolaritzats els seus fills

MenjadorsVist que a la majoria de les AMPA no gestionen el menjador escolar i que les perspectives que es dibuixen en el debat del nou decret de regulacioacute no apunten a aquesta gestioacute directa caldragrave buscar i significar en quins altres agravembits (a meacutes dels ja existents) drsquoaccioacute o de gestioacute es pot generar el vincle de les famiacutelies amb el centre i amb lrsquoentorn Si fins ara la mirada de les AMPA estava molt centrada en lrsquoescola i els serveis que podien pres-tar-hi potser caldragrave obrir la mirada a lrsquoentorn proper de lrsquoescola per poder enllaccedilar serveis i enxarxar propostes ja existents

Activitats extraescolarsHem vist que les famiacutelies que integren les AMPA dels centres en entorns socials desafavorits tenen un cert grau de desconeixement de lrsquooferta poca confianccedila en els recursos educatius i sovint costos que no poden assumir juntament amb un baix horitzoacute drsquoexpectatives i que aixograve condi-ciona molt els criteris per dissenyar una oferta valenta i enriquidora per als seus fills Cal que entitats de segon nivell com els ajuntaments o els consells comarcals se situiumln com a promotores gestores i proveiumldors drsquoaquestes activitats potents que realment impulsarien i dotarien els alumnes de meacutes aprenentatges i noves oportunitats

Ategraves que hi ha centres puacuteblics i concertats que integren famiacutelies amb una dura realitat socioeconogravemica difiacutecil cal que lrsquoAdministracioacute estableixi un sistema de beques per als alumnes que els permeti accedir a les activitats drsquoacollida i extraescolars sense cap discriminacioacute independentment del centre (puacuteblic o concertat) on estiguin escolaritzats del fet que sigui lrsquoAMPA o la institucioacute titular de lrsquoescola qui gestioni les activitats i de la franja horagraveria (tardes o migdia) en quegrave se situiuml lrsquooferta Drsquoaquesta manera


srsquoevitaragrave que les famiacutelies srsquohagin de fer cagraverrec del financcedilament amb les seves aportacions i la discriminacioacute dels alumnes que soacuten qui precisa-ment meacutes ho necessiten


1 Cal tenir dades per poder conegraveixer dimensionar i analitzar la tasca de les AMPA amb relacioacute a lrsquoEducacioacute 360

Com ja hem anat indicant al llarg del capiacutetol eacutes necessari tenir da-des sobre lrsquooferta i la realitzacioacute de les activitats que realitzen les AMPA sobre les variables que intervenen en la seleccioacute i aprovacioacute drsquoactivitats extraescolars en els diversos centres Quins soacuten els mo-tius pels quals srsquoofereix una activitat i no una altra En quines acti-vitats encara hi ha una gran separacioacute per gegravenere que cal corregir Com va variant lrsquooferta per donar respostes a modes o costums o tendegravencies educatives i a les edats dels alumnes

Caldrien estudis acurats de les activitats drsquoacollida i de les dels espais migdia (menjadors escolars) que actualment srsquoestan duent a terme gragravecies a les AMPA per conegraveixer quines iniciatives de les asso ciacions i les empreses dedicades al sector val la pena im-pulsar quines tenen demanda perograve soacuten poc convenients i sobre-tot quines demanen una inversioacute meacutes significativa de recursos (tant per les ragravetios de monitorsalumnes com pels espais o mitjans que hi fan falta)

Tambeacute seria interessant tenir dades de com eacutes lrsquooferta educati-va extraescolar que es fa a traveacutes de les AMPA en altres paiumlsos on per exemple hi ha una forta tradicioacute de formacioacute artiacutestica i musi-cal que cada vegada meacutes es confirma com una formacioacute que afavo-reix el desenvolupament de moltes capacitats cognitives i relacio-nals en els infants


Finalment caldrien estudis sobre les activitats que poden oferir les AMPA amb perspectiva de futur i que es vinculin a grans eixos educatius

bull Quines activitats soacuten font drsquoaprenentatges potents per forjar les bases de capacitats cognitives i relacionals (com ho eacutes la muacutesica)

bull Quines activitats extraescolars promocionen la cultura (artiacutestica cientiacutefica histograverica etc) com a mitjagrave per al desenvolupament de les persones i alhora enriqueixen lrsquooci familiar

bull Quines soacuten meacutes saludables per combatre els grans riscos que avui teacute la nostra infagravencia el sedentarisme el pantallisme (la cul-tura de lrsquooci vinculada exclusivament a lrsquouacutes de pantalles) lrsquoobesi-tat infantil el bullying o la mala gestioacute de les relacions etc

bull Quines soacuten meacutes sostenibles per responsabilitzar adults i infants en la cura i promocioacute dels entorns

bull Quines soacuten meacutes afavoridores drsquoun estil de ciutadania criacutetica i ac-tiva en favor dels Drets Humans

2 Anem cap a un canvi de la manera de fer i ser de les AMPA com a actor en escoles Educacioacute 360

La mirada sobre les AMPA genera una doble reflexioacute Drsquouna banda com a paiacutes hem de reconegraveixer que si el treball que tants pares i mares fan voluntagraveriament i generosament per mitjagrave de les AMPA srsquoatureacutes quedarien desatesos molts aspectes de la vida educativa de molts infants nens i adolescents LrsquoAdministracioacute i la societat farien beacute de reconegraveixer quin volum de feina i quin capital de tre-ball i servei es canalitza amb les hores de dedicacioacute (no quantifica-des) de les persones que hi ha a les juntes i comissions de les AMPA Aquesta tasca eacutes un beacute ciutadagrave que cal posar en relleu da-vant la societat i davant dels fills i filles com una forma activa drsquoeducacioacute en valors com el compromiacutes la responsabilitat la gra-tuiumltat la generositat etc


Drsquouna altra les juntes de les AMPA es troben cada vegada meacutes atra-pades per les exigegravencies legislatives i administratives de compli-ment de normes i responsabilitats que han vingut a assegurar en certa manera que les coses es facin ben fetes perograve que han compli-cat les gestions Per donar resposta a aquestes exigegravencies les juntes que tenen meacutes poder econogravemic i meacutes possibilitats han contractat empreses mitjanceres o professionals que srsquoencarreguin drsquoaquests aspectes les que no veuen com aixograve limita molt les seves accions Aquest eacutes un dels agravembits on els ajuntaments podrien fer aliances de servei Els serveis educatius municipals que fins ara srsquohan mo-gut en els marges dels agravembits educatius que corresponen al Depar-tament drsquoEducacioacute tenen una oportunitat drsquoentrar significativa-ment en lrsquoagravembit educatiu de la magrave de les AMPA amb mirada 360 tot i que els calen recursos i personal capacitat

Els serveis educatius municipals o comarcals (amb professionals ben formats i amb un bon coneixement de la realitat escolar) hau-rien drsquoexercir de laquoreguladorsraquo entre lrsquooferta de les empreses de lleu-re i les AMPA ajudant i subvencionant certes activitats drsquoalt valor formatiu i socialitzador precisament en els entorns escolars meacutes desafavorits Aixograve es podria fer revitalitzant els plans educatius drsquoentorn dotant-los de recursos Les administracions hauran de ser clau per ajudar a equilibrar les accions que les AMPA fan per-quegrave es puguin superar les diferegravencies que posen en perill lrsquoequitat del sistema

Les AMPA amb la seva implantacioacute directa a les escoles poden ser un magniacutefic instrument drsquoobservacioacute i recollida drsquoinformacioacute i ne-cessitats educatives de les famiacutelies i alhora les millors mediadores drsquooportunitats per a totes elles Eacutes necessari modificar el concepte de participacioacute activa dels pares i les mares a les AMPA perquegrave es transformi de lrsquoactual model de laquofer cosesraquo a un nou model de laquofer que les coses siguin possiblesraquo a partir de traspassar informacioacute i ampliar contactes i relacions


Precisament si moltes juntes drsquoAMPA es queixen de la poca parti-cipacioacute de les famiacutelies eacutes perquegrave no sersquols ofereix una tasca gaire engrescadora o directament connectada amb els interessos educa-tius En canvi es menystenen els contactes coneixences vincles i potencialitats que les famiacutelies tenen entre si mateixes i amb lrsquoen-torn que si es consideressin com a coneixement uacutetil seria molt va-luoacutes perquegrave ja podria constituir una xarxa 360 de recursos propers al centre

3 La mirada Educacioacute 360 que passa per les AMPA srsquoobre a perspectives meacutes agravemplies i es concreta en cada alumne

A les AMPA no nomeacutes les persones que formen part de les juntes soacuten recurs i canal per canalitzar la mirada Educacioacute 360 Per aixograve estem convenccediluts que ens cal aixecar la mirada i mirar meacutes enllagrave de cada actor concret (amb les seves potencialitats i les seves limi-tacions) i de cada junta per posar la mirada meacutes en les connexions entre els actors que no pas en els seus recursos individuals tal com srsquoenteacuten des del concepte de capital social

El capital social eacutes una inversioacute en les relacions socials drsquoun sistema a traveacutes del qual es pot accedir als recursos drsquoaltres persones Aixiacute els actors han de ser conscients dels actius a la seva xarxa i dirigir la seva accioacute a traveacutes dels llaccedilos socials per accedir a aquests recursos (Civiacutes et al 2017 17-18)

En el moacuten de les AMPA fins ara les decisions srsquohan pres molt en lrsquoagravembit de cada escola Tanmateix hem vist que hi ha agrupacions de segon nivell que possibiliten accions conjuntes que permeten arribar a meacutes alumnes i sabem que les federacions drsquoAMPA de ter-cer nivell soacuten les que tenen meacutes capacitat de pressioacute poliacutetica sobre lrsquoAdministracioacute per prendre decisions i aconseguir financcedilament subvencions


Una gestioacute conjunta entesa com a capital social que parteix de la necessitat de comprendre millor les xarxes de rela-cions que poden facilitar o inhibir lrsquointercanvi de re-cursos en lrsquoaspecte educatiu com ara la informacioacute el coneixement o la innovacioacute () Allograve que fa que la xarxa generi capital social del tipus que sigui seragrave lrsquohabilitat i les aptituds dels seus actors a lrsquohora de mobilitzar o emprar els recursos (Lee 2010)

La mirada a la tasca de les AMPA des de la logravegica Educacioacute 360 ha de mobilitzar les habilitats de tots els actors perograve tambeacute reclama canvis de rols i noves maneres de funcionar i relacionar-se

Caldragrave estar atents i anticipar-se en la mesura del possible a lrsquoevo-lucioacute dels horaris escolars i laborals i si canvia la conciliacioacute la boral de les famiacutelies i el temps escolar potser caldragrave parlar de diferents franges horagraveries en les quals intervenen professionals di-ferents que tots eduquen a lrsquoescola o en les comunitats educati-ves temps educatius amb actors diversos

Eacutes clau la voluntat poliacutetica drsquoesquivar discursos togravepics i llocs co-muns per adoptar compromisos que permetin empoderar nous agents educatius en lrsquoagravembit municipal i comarcal alhora que es dota lrsquoeducacioacute de recursos suficients per a cada alumne i a cada famiacutelia que ho necessiti

Per aixograve subscrivim el paquet de mesures que el Siacutendic ha proposat en el Pacte contra la segregacioacute escolar drsquoaquest mateix any espe-cialment les que es refereixen a

desplegar el marc general drsquoordenacioacute de les activitats com plementagraveries les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei drsquoEducacioacute de Cata-lunya tant dels centres puacuteblics com dels centres concertats


tal com preveu lrsquoarticle 1582 de la LEC de manera que srsquoas-seguri per a les cologravenies i sortides escolars i per a les activi-tats extraescolarsraquo (Siacutendic 2019 Actuacioacute 22) que contempla laquoels ajuts per fomentar lrsquoacceacutes de lrsquoalumnat a aquestes ac-tivitats en igualtat drsquooportunitats tant en centres puacuteblics com en centres concertats i les garanties que la despesa puacuteblica destinada srsquoadreci efectivament a aquests ajuts per a aquests infants (art 503 i 202 de la LEC) (Siacutendic 2019 22)

Una voluntat poliacutetica que tambeacute ha de garantir a tots els menors lrsquoaccessibilitat (econogravemica i per proximitat) al servei de menjador I que tal com defensa lrsquoInforme de Save the Chidren es concreti en

Simplificar el disseny dels procediments de solmiddotlicitud de les ajudes evitant processos tediosos i de gran complexitat formal que excloguin de facto les famiacutelies amb un nivell educatiu meacutes baix

I que en cap cas les famiacutelies han drsquoanticipar les quanties de les ajudes atorgades per al pagament del menjador escolar Aquesta situacioacute provoca que les famiacutelies que no puguin re-alitzar els avanccedilaments siguin excloses del sistema drsquoajudes (Assiego 2015 65-66)

4 Situar les accions de les AMPA en enllaccedilos estrategravegics de diversos tipus

Enllaccedilos per gestionar la presa de decisions En vista de prendre decisions meacutes estrategravegiques caldria incorporar

una mirada meacutes global meacutes drsquoenfocament 360 que possibiliteacutes contactes vincles i mitjans de treball conjunt meacutes potents que els que actualment permet el Projecte Educatiu de cada centre


Enllaccedilos entre les direccions de les escoles les juntes de les AMPA i entitats municipals o amb institucions drsquoeducacioacute en el lleure de segon nivell que facilitin lrsquoacceacutes dels infants a activitats culturals esportives luacutediques artiacutestiques i ciutadanes amb sentit educatiu i arrelades als entorns propers Coordinacions horitzontals entre AMPA del mateix territori que de manera no forccedilada poden ser uacutetils les unes a les altres i juntes fer meacutes fagravecil lrsquoacceacutes a la informa-cioacute i la presa de decisions

Tal com proposa la 5a proposta de lrsquoInforme de Save the Children (Assiego 2015 66) laquoEl contingut i la qualitat de les activitats extra-escolars seragrave acordat per totes les parts involucrades (alumnat fa-miacutelies centres educatius entitats locals administracions amb competegravencies en la mategraveria etc) cooperant conjuntament en el disseny i planificacioacute drsquoaquestes activitatsraquo

Afavorir enllaccedilos de proposta eductiva meacutes integradora Es tracta drsquoaconseguir que les fronteres entre el que eacutes educatiu del

temps lectiu i el que eacutes educatiu del temps extraescolar quedin traspassades per projectes que integrin tota la vida educativa del centre Tal com proposen X Bonal i J Cuevas en les propostes de poliacutetica puacuteblica per a les eleccions municipals del maig de 2019 es tracta laquodrsquoafavorir lrsquooferta drsquoactivitats extraescolars dins del PEC atractius i innovadorsraquo (Bonal i Cuevas 2019 20-21) impulsant es-pecialment lrsquooferta drsquoactivitats atractives en aquells centres amb menor demanda per part de les famiacutelies Drsquoaquesta manera es do-narien meacutes oportunitats a lrsquoalumnat que assisteix al centreraquo En aquest sentit les Escoles Magnet soacuten un exemple clar i que srsquoha de-mostrat eficaccedil a partir de la colmiddotlaboracioacute estreta amb una entitat externa ja sigui un museu una fundacioacute o un centre artiacutestic lrsquoes-cola inicia un projecte drsquoinnovacioacute educativa que lrsquoajuda a singula-ritzar-se i a oferir un projecte de qualitat atractiu per als alumnes i les seves famiacutelies Per quegrave incloure-hi les activitats de lrsquoAMPA dins el projecte Magnet


5 Afavorir el canvi de rol de les AMPA per colmiddotlaborar a lrsquoenfortiment de les poliacutetiques de famiacutelia i de ciutadania activa

Les AMPA organitzen i gestionen activitats educatives (lrsquoacollida matinal el menjador escolar les extraescolars i els casals de vacan-ces) que tambeacute soacuten mesures de conciliacioacute familiar-laboral per als pares i mares dels alumnes Tanmateix les mateixes AMPA que tambeacute organitzen activitats formatives per als pares i les mares de cada centre poden ser les que reivindiquin que cal posar el focus en els infants sobretot meacutes petits (els drsquoInfantil) que soacuten usuaris in-voluntaris drsquoaquests serveis i que sovint soacuten obligats a fer jornades molt llargues fora de casa Una forma de fer-ho seria mitjanccedilant la seleccioacute del personal que ateacuten aquests infants que asseguri que soacuten els millors els meacutes ben capacitats per proporcionar-los la cura per a les tres necessitats bagravesiques (son alimentacioacute i moviment) en coordinacioacute amb els docents de lrsquoetapa i si cal amb els serveis so-cials municipals

La mirada drsquoEducacioacute 360 sobre els infants nens i adolescents no pot obviar que els criteris drsquoopcioacute de molts pares i mares per esco-llir les activitats extraescolars estan condicionats pels seus horaris laborals Les AMPA tenen lrsquooportunitat de ser els espais familiars on es conreiumln criteris de salut relacional familiar per revertir el pervers concepte de conciliacioacute familiar-laboral que pragravecticament sempre acaba primant el temps laboral dels adults per sobre del seu temps familiar I per fer-los conscients que els qui acaben assu-mint-ne les consequumlegravencies soacuten els fills els qui menys capacitat i veu tenen per reclamar els seus drets de convivegravencia familiar

Els mateixos pares i mares amb la seva participacioacute en lrsquoAMPA estan generant i nodrint la cultura de participacioacute de les famiacutelies i amb la seva participacioacute activa ajuden a modelitzar que cada ciu-tadagrave pot fer alguna cosa pel beacute comuacute Especialment pel beacute dels


ciutadans menors drsquoedat els fillsalumnes que tant necessiten ac-tivitats educatives de qualitat com temps de convivegravencia en famiacutelia

Incorporar a les Escoles 360 una mirada transversal de famiacutelia que vagi meacutes enllagrave dels serveis i recursos regulats pel Departament drsquoEducacioacute que superi les intervencions estanques dels diversos departaments de la Generalitat que orienten la seva tasca a atendre les famiacutelies Direccioacute General drsquoAtencioacute a la Famiacutelia i Comunitat Educativa Direccioacute General de Famiacutelies Direccioacute General de Jo-ventut Direccioacute General de Planificacioacute en Salut (Mental Infanto-juvenil) Perquegrave en siacutentesi el paiacutes que srsquoocupa de les famiacutelies (i a les AMPA dels nostres centres educatius hi soacuten la majoria) estagrave afavorint una infagravencia molt millor i estagrave treballant en definitiva pel seu futur

Bibliografia

Altarriba L (2016) Menjadors escolars camp de batalla per a les grans empreses de cagravetering Recuperat de httpswwwelcriticcatinvestiga-ciomenjadors-escolars-camp-de-batalla-per-a-les-grans-empreses-de-catering-10302 [Consulta 1 de maig de 2019]

Assiego V i Ubrich T (2015) Ilmiddotluminant el futur invertir en educacioacute eacutes lluitar contra la pobresa infantil Save the Children Recuperat de httpswwwsavethechildrenessitesdefaultfilesimcedocsil-lumi-nant-el-futur-catalunyapdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Bonal X i Cuevas J (2018) Combatre la segregacioacute escolar de lrsquoamenaccedila a lrsquooportunitat Propostes de poliacutetica puacuteblica per a les eleccions municipals del maig de 2019 Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill Recuperat de httpswwwfbofillcatsitesdefaultfilesGuiasegregacioescolarpdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Comas M Escapa S Abellaacuten C i Alcantud A (2013) Les Associa-

cions de Pares i mares drsquoAlumnes (AMPA) Estat de la quumlestioacute a Catalunya


Enquesta del Projecte laquoFamiacutelies amb Veuraquo a les AMPA Barcelona

Fundacioacute Jaume Bofill

Comas M (dir) Escapa S Abellaacuten C i Alcantud A (2013) Meacutes que

un gra de sorra Les Associacions de Mares i Pares drsquoAlumnes (AMPA) a

Catalunya Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill

Departament drsquoEducacioacute (2001) Decret 2182001 de 24 de juliol pel

qual es regula lrsquouacutes social dels edificis dels centres docents puacuteblics

DOGC nuacutem 3446 de 682001-

Departament drsquoEducacioacute (2010) Decret 1022010 de 3 drsquoagost drsquoauto-

nomia dels centres educatius DOGC nuacutem 5686 05082010


pel qual es regulen les activitats complementagraveries extraescolars i de

serveis als centres docents en regravegim de concert de Catalunya DOGC

858 19061987


pel qual es regula el servei escolar de menjador als centres docents

puacuteblics de titularitat del Departament drsquoEnsenyament DOGC 2208

20051996

Diacuteaz-Gibson J Civiacutes M Longagraves J i Riera J (2017) Projectes drsquoinno-

vacioacute educativa comunitagraveria ingredients drsquoegravexit i reptes Barcelona

Fundacioacute Jaume Bofill Informes breus 64 Recuperat de httpswww

fbofillcatsitesdefaultfilesInformeBreu64_Innovacioeducativapdf

[Consulta 1 de maig de 2019]

Institut Infagravencia i Adolescegravencia de Barcelona (2017) Oportunitats

educatives a Barcelona 2016 lrsquoeducacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia a

la ciutat

Saura V (2018) El decret de menjadors eacutes a punt drsquoentrar al forn els sis

punts meacutes calents Diari de lrsquoEducacioacute Recuperat de httpdiariedu-

caciocatel-decret-de-menjadors-es-a-punt-dentrar-al-forn-els-sis-

punts-mes-calents [Consulta 1 de maig de 2019]


Siacutendic de Greuges de Catalunya (2015) Informe sobre la igualtat drsquooportunitats a lrsquoeducacioacute infantil (0 - 3 anys) Recuperat de httpwwwsindiccatsiteunitFiles3904Informe20escolaritzacio200_320anys_OKpdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Siacutendic de Greuges de Catalunya (2016) La segregacioacute escolar a Cata-lunya (II) condicions drsquoescolaritzacioacute novembre 2016 Recuperat de httpwwwsindiccatsiteunitFiles4227Informe20segregacio20escolar_II_condicions_escolaritzacio_defpdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Siacutendic de Greuges de Catalunya (2019) Pacte contra la segregacioacute es-colar a Catalunya un compromiacutes per a lrsquoegravexit educatiu Recuperat de httpwwwsindiccatsiteunitFiles6058Pacte20segregacio20escolar202018_definitiupdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Torrubia R i Doval E (coord) Bonilo A Molinuevo B Pardo i i Peacuterez C (2009) Famiacutelia i educacioacute a Catalunya Barcelona Funda-cioacute Jaume Bofill publicacions digitals 5 Recuperat de httpswwwfbofillcatsitesdefaultfiles496pdf [Consulta 1 de maig de 2019]

Relacioacute de colmiddotlaboracionsAnna Ramis

bull Jordi Collet

bull Antoni Tort

bull Eulagravelia Formiguera

bull Elisabet Pedrosa

bull Anna Graells - AMPA Escola Alta Segarra (Calaf)

bull Olga Hernaacutendez - AMPA Colmiddotlegi Sant Josep (Barcelona)

bull Noemi Royes - AMPA Escola Mestre Gibert (Barcelona)

bull Alicia Moreno - Escola Casablanca (Sant Boi)

bull Carme Loacutepez - AMPA Escola Samuntada (Sabadell)

Lrsquoensenyament drsquoidiomes en lrsquoEducacioacute 360

Carme Trinidad

10

443

Aprendre idiomes

Aprendre idiomes enriqueix la persona obre perspectives culturals i des-vetlla oportunitats de creixement La implantacioacute de lrsquoEspai Europeu drsquoEnsenyament Superior (EEES) i la mobilitat laboral fa que els idiomes no siguin fa temps una mategraveria exclusiva per als qui els estudien sinoacute una competegravencia clau per al futur

Segons lrsquoAES (Adult Education Survey) el 2016 el 458 de la poblacioacute espanyola entre 25 i 64 anys declara no conegraveixer cap llengua estrangera i el 348 declara conegraveixer-ne una El percentatge mitjagrave drsquoeuropeus que no coneixen cap altre idioma eacutes del 354 Existeix una diferegravencia de deu punts Aquestes dades es refereixen a la poblacioacute adulta Lrsquoaprenentatge de llenguumles requereix temps no srsquoapregraven un idioma drsquoun dia per lrsquoaltre per tant eacutes recomanable aprendre idiomes des de les primeres etapes educatives Seguint la logravegica 360 la pregunta que guiaragrave aquest capiacutetol eacutes quines oportunitats teacute un infant o un jove drsquoaprendre un idioma i quins idiomes

La Comissioacute Europea (2008) convida els paiumlsos integrants a promoure el multilinguumlisme per tal drsquoenfortir la cohesioacute social i el diagraveleg intercultural a enfortir lrsquoaprenentatge de les llenguumles al llarg de tota la vida a promoure


el multilinguumlisme com a factor per a la competitivitat de lrsquoeconomia eu-ropea la mobilitat i lrsquoocupabilitat de les persones a promoure la diversi-tat linguumliacutestica i el diagraveleg intercultural i a promoure les llenguumles de la Unioacute Europea al moacuten

[] sembla que lrsquoestrategravegia europea vers el plurilinguumlisme en els paiumlsos membres de la Unioacute Europea srsquoha implantat per as-solir els objectius socials i econogravemics que han esdevingut de magravexima modernitat la preparacioacute de les noves generacions com a individus plurilinguumles i pluriculturals formats per esde-venir professionals actius en els escenaris internacionals de les noves societats (i economies) globalitzades (Peacuterez-Vidal C Lorenzo N i Trenchs M 2016 46)

Al plurilinguumlisme srsquohi afegeix una altra estrategravegia la internacionalitzacioacute

El terme faria referegravencia a la capacitacioacute de lrsquoindividu per adaptar-se amb flexibilitat a les realitats drsquoaltres paiumlsos i cultu-res i per analogia als canvis de futur drsquouna societat globalit-zada i en evolucioacute (Leask 2015 citat a Peacuterez Vidal C Lorenzo N i Trenchs M 2016 142)

Eacutes en aquest context europeu que es faragrave una aproximacioacute a les oportu-nitats educatives meacutes significatives que existeixen per aprendre i estar en contacte amb els idiomes

Abans perograve caldria tenir present la quantitat de llenguumles que es parlen a Catalunya fruit dels fenogravemens migratoris de les darreres degravecades Se-gons el GELA (Grup drsquoEstudi de Llenguumles Amenaccedilades) en la seva darre-ra revisioacute de lrsquoany 2016 a Catalunya es parlen meacutes de 300 llenguumles Aquesta dada indica una realitat que ja en la seva base eacutes multilinguumle El 145 dels joves entre 15 i 34 anys teacute una llengua materna diferent del catalagrave o del castellagrave (Enquesta de joventut 2017) a causa de la immigra-cioacute els darrers anys Segons lrsquoEnquesta drsquoUsos Linguumliacutestics (IDESCAT


2014) la poblacioacute entre 15 i 29 anys teacute com a llengua materna lrsquoagraverab en un 36 i altres llenguumles un 89 aixograve suposa un 125 de la poblacioacute en aquesta franja drsquoedat La resta o catalagrave o castellagrave

Tot i la diversitat linguumliacutestica lrsquoInforme de Poliacutetica Linguumliacutestica de 2017 diu que

lrsquoalumnat drsquoorigen estranger va comenccedilar a disminuir anual-ment a partir del curs 2012-2013 El curs 2016-2017 srsquohan regis-trat 159509 alumnes drsquoorigen estranger 2145 menys que el curs anterior (Departament de Cultura 2017 28)

Segons la nota de premsa de la Generalitat de Catalunya (10-12-2018)

Durant el passat curs 2017-2018 meacutes de 144000 alumnes matri-culats a les etapes drsquoEducacioacute Infantil Primagraveria i Secundagraveria eren de nacionalitat estrangera i a meacutes srsquoha de tenir en comp-te que la primera llengua apresa per prop del 12 de lrsquoalumnat no eacutes ni el catalagrave ni el castellagrave

En aquest capiacutetol es tindragrave present aquest alumnat per veure si teacute possi-bilitats drsquoestudiar tambeacute la seva llengua drsquoorigen

Parlar del nivell de coneixement drsquoidiomes porta a parlar sobretot de lrsquoaprenentatge de lrsquoanglegraves Catalunya i Madrid soacuten les CA amb meacutes conei-xement de lrsquoanglegraves amb un 27 de la poblacioacute catalana que assegura te-nir un nivell drsquoanglegraves alt o molt alt segons les dades de Cambridge University Press (2019)

Tant lrsquoAPTIS com lrsquoinforme de la Cambridge University coincideixen en aquest 30 de la poblacioacute que declara tenir un bon coneixement de lrsquoan-glegraves Aquesta informacioacute torna a aparegraveixer en les dades de lrsquoEnquesta drsquoUsos Linguumliacutestics (IDESCAT 2013) Tenint en compte que es registra la poblacioacute meacutes gran de 15 anys tenim que un 28 de la poblacioacute catalana


declara conegraveixer beacute lrsquoanglegraves (parlar llegir escriure entendre) enfront drsquoun 12 que coneix beacute el francegraves

Segons lrsquo Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 (Direccioacute General de Joventut 2018) nomeacutes el 86 del joves de 15 a 34 anys que estan estudi-ant parla o ha parlat altres llenguumles diferents del catalagrave i el castellagrave ja sigui a lrsquoinstitut o a la universitat Tenint present que lrsquoiacutetem mesurat aquiacute eacutes laquoparlaraquo (no laquoestudiaraquo) no eacutes menys important

Aprendre idiomes

Aprendre idiomes sembla sovint lrsquoassignatura pendent especialment des de la mirada adulta Es veuragrave que respecte de lrsquoanglegraves les estadiacutesti-ques diuen que srsquoestan assolint els objectius marcats a Europa en lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute obligatograveria Tanmateix el domini drsquouna segona llengua es-trangera eacutes baix som lluny drsquoaltres paiumlsos europeus i no es pot assegurar que tots els nois i noies gaudeixin de les mateixes oportunitats meacutes enllagrave de les que ofereix lrsquoescolaritzacioacute obligatograveria

Lrsquoidioma que meacutes srsquoestudia com a llengua estrangera eacutes lrsquoanglegraves No cal anar a cercar-ne la raoacute gaire lluny fent una ullada al nostre voltant es pot entendre mercat de treball xarxes socials produccioacute cientiacutefica etc estan dominats per lrsquoanglegraves com a llengua vehicular Les famiacutelies escullen aprendre anglegraves per sobre drsquoaltres llenguumles Com a consequumlegravencia drsquoaixograve a les escoles la llengua estrangera drsquoestudi que es proposa majoritagraveria-ment tambeacute eacutes lrsquoanglegraves

El model linguumliacutestic del sistema educatiu de Catalunya eacutes multilinguumle i multicultural que insereix lrsquoaprenentatge drsquoidiomes en el domini del llenguatge

un dels elements meacutes rellevants de la preparacioacute dels alum-nes continua sent el domini del LLENGUATGE lrsquoinstrument


que ens permet comprendre la realitat expressar el pensament i les emocions raonar crear transmetre el coneixement i una determinada manera de veure i entendre el moacuten i relacio-nar-nos amb els altres El domini de la competegravencia comunica-tiva i linguumliacutestica juntament amb les competegravencies de tipus emocional i personal eacutes fonamental per desenvolupar tasques amb un alt component cognitiu i per activar lrsquoesperit criacutetic ar-gumentar negociar i explicar el coneixement als altres i fer-ho en diferents llenguumles (Subdireccioacute General de Llengua i Pluri-linguumlisme 2018 5)

Configurant aixiacute un model que

parteix drsquouna aproximacioacute holiacutestica a la llengua i al seu apre-nentatge que es concreta en una pragravectica docent que pivota en la gestioacute integrada de les llenguumles i dels continguts i facilita tant lrsquoaprenentatge de les llenguumles com la construccioacute de conei-xement a traveacutes de diferents llenguumles (Subdireccioacute General de Llengua i Plurilinguumlisme 2018 6)

Aixiacute es produeix una expansioacute de lrsquoaprenentatge de les llenguumles i els idi-omes que tenyeix la vida dins les escoles El model recull com a element constitutiu lrsquoensenyament de llenguumles lrsquoactivitat extraescolar i lrsquoacollida i lrsquoatencioacute linguumliacutestica de lrsquoalumnat drsquoorigen estranger aixiacute com el reconei-xement i la validacioacute drsquoaquests aprenentatges drsquoidiomes per les entitats competents ja que per poder accedir a determinats llocs de treball cal demostrar i per tant certificar el domini drsquoaltres idiomes

De fet amb aquest model el Departament drsquoEducacioacute insta els equips directius de les escoles a

traslladar als professionals encarregats de la gestioacute de les ac-tivitats no docents com el menjador escolar o les activitats ex-traescolars la informacioacute sobre els usos linguumliacutestics de lrsquoescola


acordats al projecte linguumliacutestic destacar-ne el valor educatiu i marcar liacutenies drsquointervencioacute per assegurar la presegravencia de la llen gua catalana i de les altres llenguumles prioritzades al projecte linguumliacutestic que motivin els alumnes a usar-les i nrsquoafavoreixin la competegravencia comunicativa i les actuacions educatives per a la convivegravencia en diversitat (Subdireccioacute General de Llengua i Plurilinguumlisme 2018 18)

Es parteix drsquouna realitat plurilinguumle drsquoun domini clar de la llengua angle-sa drsquounes recomanacions europees veurem ara quins espais drsquoaprenen-tatge drsquoidiomes srsquoofereixen Diferenciarem entre els espais drsquoedu cacioacute reglada els espais de mobilitat i els espais complementaris a lrsquoeduca-cioacute reglada

Organitzacioacute de lrsquooferta i participacioacute

Agravembit puacuteblic

Sistema educatiu catalagraveEl plurilinguumlisme i la internacionalitzacioacute caracteritzen el sistema edu-catiu catalagrave en la seva dimensioacute linguumliacutestica

neix a partir de la reivindicacioacute de lrsquouacutes del catalagrave incorpora la necessitat drsquoaprendre altres llenguumles per a la mobilitat inter-nacional i reconeix la importagravencia de construir una poliacutetica linguumliacutestica especiacutefica vinculada al desenvolupament sociocul-tural i econogravemic dels propers anys Lrsquoegravexit educatiu no eacutes uacutenica-ment responsabilitat de lrsquoalumne sinoacute de les poliacutetiques que li faciliten els contextos drsquoestudi i aprenentatge (Peacuterez-Vidal C Lorenzo N i Trenchs M 2016 184)

El Pla de Govern de la XII legislatura en el seu primer eix dins lrsquoagravembit de Poliacutetiques educatives i formatives esmenta els objectius seguumlents


bull Potenciacioacute i prioritzacioacute de lrsquoaprenentatge i lrsquouacutes de la llengua an-glesa com a llengua principal de comunicacioacute internacionalndash Establiment drsquouna liacutenia drsquoajuts per a estades linguumliacutestiques i acti-

vitats extraescolars en llengua anglesa

bull Increment de lrsquooferta de llenguumles que els alumnes poden aprendre com a segona llengua estrangera Pla progressiu per establir lrsquoagraverab i el xinegraves com a mategraveria optativa a Secundagraveria

bull Reforccedil de les estrategravegies drsquoorganitzacioacute del centre i dels recursos humans i materials disponibles amb lrsquoobjectiu de fer meacutes eficient i rendible lrsquoensenyament i lrsquoaprenentatge de les llenguumles (Pla de Govern de la XII legislatura Eix I 9)

A Espai drsquoeducacioacute regladaLrsquoobjectiu per a lrsquoeducacioacute obligatograveria eacutes assolir un nivell de certificacioacute en la llengua estrangera B1 (usuari independent) Segons lrsquoInforme de poliacutetica linguumliacutestica del Departament de Cultura (2017) la puntuacioacute mit-jana en les competegravencies drsquoanglegraves i francegraves dels estudiants de Primagraveria milloren respecte el 2016 Concretament lrsquoanglegraves ho fa de forma signifi-cativa en 62 punts i el francegraves manteacute la tendegravencia i millora en 52 punts Per als estudiants de Secundagraveria aquesta evolucioacute en un curs escolar es tradueix en una millora de 64 punts per al francegraves i una de 31 punts per a lrsquoanglegraves

LrsquoAPTIS per a Joves eacutes una eina drsquoavaluacioacute de lrsquoanglegraves desenvolupada pel British Council (2018) i dissenyada especiacuteficament per a adolescents en-tre 13 i 17 anys Els joves soacuten avaluats a traveacutes de temagravetiques i escenaris amb els quals se senten identificats com per exemple les xarxes socials els deures o esdeveniments i els esports escolars

Els resultats de la prova realitzada a una mostra drsquoalumnes de 4t curs drsquoEducacioacute Secundagraveria concretament 1416 alumnes de 51 centres de Ca-talunya (29 de puacuteblics i 22 de privatsconcertats) del 2018 mostren que quasi el 659 dels alumnes de 4t drsquoESO que han respost a lrsquoAPTIS tenen


un nivell B1 o superior (B2 i C) en la competegravencia de llengua anglesa Eacutes a dir poden comprendre les idees principals de textos sobre diferents temes relacionar-se de forma relaxada amb nadius en anglegraves i escriure textos clars i detallats mostrant avantatges i inconvenients del tema en quumlestioacute Drsquoaquest 659 el 36 tenen el nivell B1 Aquest resultat indica que srsquoestan complint els objectius establerts per la Comissioacute Europea amb relacioacute a lrsquoanglegraves Quegrave eacutes el que ho fa possible

Un idioma no eacutes nomeacutes un paquet de normes gramaticals o un conjunt drsquoinstruccions fonegravetiques Aixiacute aprendre un idioma eacutes comunicar-se quotidianament en aquell idioma en les tasques habituals i tambeacute utilit-zant el llenguatge acadegravemic El Departament drsquoEducacioacute dona flexibilitat als centres perquegrave en acabar lrsquoetapa obligatograveria tots els alumnes domi-nin el catalagrave el castellagrave i una tercera llengua Per aixograve a banda drsquoestudiar el catalagrave el castellagrave o lrsquooccitagrave lrsquoanglegraves o el francegraves o lrsquoalemany o lrsquoitaliagrave com a mategraveries srsquoestagrave proposant estudiar continguts propis del coneixe-ment del medi o de lrsquoactivitat fiacutesica i esportiva o de les matemagravetiques o qualsevol altra mategraveria en aquests idiomes especialment lrsquoanglegraves Per assolir aquest objectiu srsquoimpulsen programes concrets als quals hi acce-deix el professorat i sersquon beneficia lrsquoalumnat Aquestes accions han de quedar reflectides en el projecte linguumliacutestic del centre

bull Tractament Integrat de Llenguumles El Model Linguumliacutestic del Departament drsquoEducacioacute empra dos enfo-

caments que es basen en el tractament integrat de llenguumles (TIL) drsquouna banda i el tractament integrat de llengua i continguts (TILC) de lrsquoaltra Aquests dos enfocaments tenen un caragravecter troncal en la implementacioacute drsquouna educacioacute plurilinguumle i per tant esdevenen clau en el model linguumliacutestic del sistema educatiu El tractament in-tegrat de llenguumles (TIL) requereix la formacioacute del professorat dins el programa drsquoinnovacioacute pedagogravegica Avancem que es va publicar ofi cialment el 2017 El periacuteode anterior es considera de pilotatge Segons la memograveria del Departament drsquoEnsenyament (Generalitat de Catalunya 2016) en el programa laquoAvancem cap al tractament


integrat de llenguumles (TIL)raquo hi van participar 39 centres de tot Ca-talunya 22 de primer any i 17 de segon any La durada del programa eacutes de tres cursos escolars i durant els dos primers un miacutenim del 80 del professorat de llengua de cada centre rep formacioacute en trac-tament integrat de llenguumles (TIL) Aquests assessoraments en cen-tre promouen lrsquoenfocament comunicatiu de lrsquoensenyament de les llenguumles aplicable a situacions drsquoaprenentatge en quegrave coexisteixen diferents llenguumles Segons la Resolucioacute ENS7272018 de lrsquo11 drsquoabril participen en el periacuteode 2017-2020 entre un o tres centres de cada servei territorial distribuiumlts per tot el territori

Els centres que imparteixen alguna agraverea o mategraveria parcialment o totalment en castellagrave anglegraves francegraves io alemany soacuten drsquoentre el total de les escoles puacutebliques de Primagraveria el 638 mentre que de les privades suposen el 819 A Secundagraveria el 703 de les priva-des ofereixen aquesta opcioacute mentre que ho fan el 559 de les puacute-bliques (dades del curs 20172018) Drsquoentre les llenguumles la meacutes es-collida per dur a terme aquesta concrecioacute del projecte linguumliacutestic eacutes sens dubte lrsquoanglegraves per davant de la llengua espanyola

Totes aquestes dades posen sobre la taula diverses quumlestions

ndash Meacutes de la meitat de lrsquoalumnat assoleix el nivell B1 i superiorsndash Els idiomes no srsquoaprenen exclusivament a les mategraveries drsquoidiomesndash La diferegravencia entre les puacutebliques i les privades concertades ca-

racteritzada per un percentatge meacutes alt drsquoaquesta pragravectica en les privades tant a Primagraveria com a Secundagraveria

ndash La llengua anglesa eacutes lrsquoescollida majoritagraveriament en els projectes linguumliacutestics dels centres escolars

bull Aprenentatge Integrat De Continguts i Llengua Estrangera (AI-CLE) Grup Experimental Plurilinguumlisme (GEP) aprendre llenguumles estrangeres a traveacutes de les mategraveries


El 2018 mitjanccedilant la RESOLUCIOacute ENS7282018 de lrsquo11 drsquoabril es dona visibilitat als centres que participen en el programa GEP du-rant el periacuteode 2017-2020 Aquests centres participants oscilmiddotlen en-tre els 8 del Servei Territorial de Barcelona Comarques i els 16 del Consorci DrsquoEducacioacute de Barcelona La resta estan distribuiumlts en al-tres serveis territorials i cobreixen una gran part del territori catalagrave

A tot Catalunya en llengua anglesa hi han participat 219 centres (112 de primer any i 107 de segon any) En llengua francesa hi han participat 8 centres de segon any Segons les dades del Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona durant el curs 2016-2017 hi han participat 27 persones drsquoentre els centres educatius barcelonins

bull Projecte Sciences et Socieacuteteacute Hi han participat 91 professors de 34 centres (Departament de Cultura 2017) El programa comparteix lrsquoessegravencia de generar un context en francegraves en aquest cas per tre-ballar continguts de mategraveries que no soacuten progravepiament el francegraves

bull Batxibac El programa batxibac impartit en els centres especiacutefi-cament autoritzats pel Departament drsquoEnsenyament permet a lrsquoalumnat cursar un curriacuteculum mixt que suposa fer un terccedil de lrsquoho-rari lectiu del batxillerat en llengua francesa i cursar les mategraveries Llengua i literatura franceses i Histograveria de Franccedila

Per accedir al batxibac lrsquoalumnat ha de demostrar un nivell bagravesic de francegraves equivalent al B1 del Marc Europeu de Referegravencia per a les Llenguumles Lrsquoalumnat que cursi el curriacuteculum mixt a meacutes drsquoobtenir el tiacutetol de batxiller si supera totes les mategraveries cursades obtindragrave tambeacute el diploma de baccalaureacuteat si supera una prova externa que es desenvolupa iacutentegrament en francegraves

bull araESCRIC El programa teacute per objectiu global millorar els resul-tats educatius dels alumnes en expressioacute escrita mitjanccedilant lrsquoense-nyament expliacutecit dels continguts drsquoescriptura (estrategravegies tipus de text recursos retograverics etc) en entorns analogravegics i digitals

bull ILEC (Impuls de la Lectura) eacutes una estrategravegia per a la millora de la competegravencia lectora de tot lrsquoalumnat per afavorir lrsquoegravexit educatiu incorporant-la com a eix vertebrador de lrsquoaprenentatge en el projec-te educatiu de centre


bull Programa Llenguumles i Cultures drsquoOrigen amb lrsquoobjectiu de posar en valor el reconeixement acadegravemic a tots els alumnes del sistema edu-catiu i alhora promoure valors de toleragravencia i respecte a la diversitat

En definitiva soacuten actuacions incloses en el projecte linguumliacutestic de centre i que permeten a lrsquoalumnat aprendre i conegraveixer diferents llenguumles

B Els espais de mobilitat Programes drsquoInternacionalitzacioacuteVa dirigit a tots els centres que imparteixen ensenyaments drsquoEducacioacute Primagraveria drsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria de Batxillerat i de Forma-cioacute Professional inicial i de regravegim especial de titularitat del Departament drsquoEducacioacute de titularitat municipal i de titularitat privada en regravegim de concert

Els seus objectius giren entorn al desenvolupament de projectes drsquointer-nacionalitzacioacute que es tradueixin en millores educatives en els centres participants en programes de cooperacioacute europea i internacional i pro-movent la mobilitat formativa i professional tant per a lrsquoalumnat com per al professorat (Erasmus+ eTwinning Global Scholars Programa drsquoApre-nentatge Permanent etc) Les convocatograveries varien en condicions segons el programa

bull El programa Erasmus+ el 2017 va complir els 30 anys i les dades (European Comission 2018) permeten copsar els canvis en la cultu-ra de la mobilitat estudiantil El curs 19871988 es va donar una mo-bilitat total de 3000 estudiants entre els paiumlsos que integraven el programa dels quals 95 eren espanyols Aquesta xifra ha augmentat fins a 325800 persones el curs 20162017 (estudiants mobilitzats entre paiumlsos del programa intercanvis docents entre paiumlsos del pro-grama i estudiants drsquointercanvi entre paiumlsos) de les quals 71000 eren persones espanyoles En educacioacute superior Espanya eacutes el primer paiacutes meacutes demanat i el tercer que envia estudiants a fora


(40079) per darrere de Franccedila i Alemanya Els Erasmus espanyols escullen preferentment Franccedila Alemanya Regne Unit i Itagravelia com a paiumlsos de destinacioacute Durant el curs 20182019 hi ha 668 estudi-ants drsquoErasmus catalans al Regne Unit Totes les dades del progra-ma Erasmus+ mostren un creixement sostingut de mobilitat

bull El Global Scholars eacutes un altre programa dirigit a lrsquoalumnat de 10 a 13 anys Aquests es comuniquen directament a les aules electrograveni-ques amb companys de tot el moacuten Aquest entorn educatiu refor-ccedilat per la comunicacioacute multimegravedia crea oportunitats perquegrave els estudiants generin competegravencies drsquoaprenentatge importants a ni-vell mundial i general Els missatges i els projectes dels companys internacionals soacuten textos primaris perquegrave aprenguin sobre altres ciutats el tema global comuacute que estudien i les habilitats necessagraveri-es per resoldre un problema global Va comenccedilar el curs 20132014 amb 333 estudiants i el curs 20172018 hi participen 15815 Segons dades del Consorci drsquoEducacioacute de Barcelona (2018) 10 centres hi han participat en el curs 20162017

bull Tambeacute es disposa del programa de mobilitat Catalunya-Quebec per mitjagrave drsquoun conveni de colmiddotlaboracioacute entre el Departament drsquoEducacioacute i lrsquoentitat educativa oficial Eacuteducation Internationale del Quebec Permet la mobilitat dels alumnes drsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria i lrsquoestada drsquoalumnes adults del Quebec en pragravectiques drsquoassistents linguumliacutestics a Catalunya Les dades de participacioacute indi-quen que han estat 41 alumnes de 21 centres durant el curs 20152016 (Informe de poliacutetica linguumliacutestica 2017)

bull El Departament drsquoEducacioacute tambeacute colmiddotlabora amb altres entitats com el El British Council en programes com laquoConnecting Class-roomsraquo actualment del Consorci de Barcelona projecte que posa en contacte professors que volen compartir projectes amb escoles drsquoarreu del moacuten fent servir la llengua anglesa (6-12 anys)

bull Programes de Suport linguumliacutestic a lrsquoaula Soacuten diversos i aquests soacuten els que durant el curs 20152016 es van impulsar Programa drsquoauxiliars de conversa Programa de voluntariat linguumliacutestic (col-laboracioacute entre el departament drsquoEducacioacute i CEA Global Education


amb 31 voluntaris) Programa connect-US (colmiddotlaboracioacute amb el Consolat General dels Estats Units que organitza activitats diver-ses com el teatre) i colmiddotlaboracions amb altres entitats com el Tri-nity College London British Council Cambridge University Press Oxford University Press Pearson i ETS-Capman en anglegraves i tallers i xerrades en francegraves en colmiddotlaboracioacute amb la Universitat Autogravenoma de Barcelona el Bureau du Queacutebec i altres entitats francogravefones

Tots aquests programes no soacuten possibles sense la formacioacute i acredi-tacioacute del professorat en llenguumles estrangeres que es realitza en col-laboracioacute amb les Escoles Oficials drsquoIdiomes (EOI) i lrsquoInstitut Obert de Catalunya (IOC)

Tot i oferir formacioacute al professorat i oportunitats de crear grups de recer-ca dins el sinus de diferents programes aquesta sembla poder millorar Un exemple soacuten les dades que ens ofereix el Consorci drsquoEducacioacute de Bar-celona (2018)

bull Aules drsquoAcollida El Consorci ha fet una formacioacute inicial a 59 profes-sors i professores de 51 centres durant el curs 2016-2017 dotant els centres puacuteblics i privats concertats de 1255 professors i professores En les aules drsquoacollida temporal (alumnat nouvingut de Secundagraveria que srsquoincorpora durant el tercer trimestre) srsquohan acollit 107 alumnes en 6 centres diferents

bull Tractament Integrat de les llenguumles programa laquoAVANCEMraquo Srsquoha treballat amb dos centres educatius i un volum de professorat de 32 persones

bull Respecte el programa de llenguumles drsquoorigen srsquoha ategraves la nova ciuta-dania que teacute per llengua lrsquoagraverab (65 alumnes) lrsquoucraiumlnegraves (55) i el xi-negraves (780)

bull Tambeacute ha dotat Barcelona amb 82 tegravecnics de suport linguumliacutestic en llengua anglesa i 57 professors meacutes han participat en altres programes drsquointernacionalitzacioacute durant el curs 2017-2018 laquoTalk to meraquo eacutes un programa promogut per Barcelona Activa i el Consorci drsquoEducacioacute


de Barcelona que preteacuten apropar lrsquoanglegraves com a llengua estrangera al context educatiu des de la vessant meacutes pragravectica del plurilinguumlis-me proporcionant un tegravecnica de suport linguumliacutestic en llengua angle-sa als centres educatius de Barcelona

C Espai drsquoactivitats complementagraveries a lrsquoeducacioacute regladaTot i la predominanccedila de lrsquoanglegraves el Departament ofereix classes extraes-colars de llenguumles drsquoorigen Segons el Servei de Llenguumles Estrangeres (2018) durant el curs 20152016 hi han passat 3412 alumnes (drsquoagraverab 2160 alumnes xinegraves 552 amazic 49 neerlandegraves 140 romanegraves 358 ucraiumlnegraves 32 bengaliacute 15 i portuguegraves 106) Durant el curs 2017-2018 van participar 6836 alumnes en aquests programes de manera que es van multiplicar quasi per set els atesos durant el curs 2004-2005 que van ser 981 alumnes

Parlar de lrsquoaprenentatge drsquoidiomes ens remet tal com srsquoha dit a la valida-cioacute i certificacioacute dels coneixements que es tenen sobre una llengua Les escoles oficials drsquoidiomes ofereixen la possibilitat drsquoaprendre diversos idiomes i acreditar la nostra formacioacute amb un tiacutetol oficial seguint les re-comanacions del Consell drsquoEuropa tal com es concreten en el Marc Eu-ropeu Comuacute de Referegravencia per a les Llenguumles (MECR)

Qui accedeix a les Escoles Oficials drsquoIdiomes (EOI) Doncs hi poden ac-cedir les persones que ja tinguin 14 anys si la llengua que es vol estudiar eacutes diferent a la cursada en la Secundagraveria o les que tinguin 16 anys

Els idiomes que srsquoofereixen a les escoles oficials soacuten alemany an-glegraves agraverab catalagrave coreagrave espanyol egraveuscar francegraves grec italiagrave japonegraves neerlan degraves portuguegraves rus i xinegraves Hi ha 45 Escoles Oficials drsquoIdiomes a Catalunya per al curs 20172018 i 8 Centres Puacuteblics Delegats que depenen de les escoles de Girona Lleida i La Seu drsquoUrgell Del total de les 45 esco-les nrsquoexisteixen dades de 44 del curs 20182019 La totalitat dels centres ofereixen lrsquoanglegraves el francegraves lrsquoofereixen 38 i lrsquoalemany 31 Les llenguumles que segueixen en nombre de centres que lrsquoofereixen soacuten el rus lrsquoitaliagrave i el


catalagrave lrsquoespanyol i lrsquoagraverab La resta de llenguumles (grec egraveuscar japonegraves xi-negraves neerlandegraves) les ofereix nomeacutes un dels centres Les dades estan extre-tes de les estadiacutestiques sectorials de les Escoles Oficials drsquoIdiomes Lrsquoestudi de lrsquoanglegraves predomina clarament sobre els altres idiomes el curs 2018-2019 srsquoobren 963 grups per formar-se en anglegraves mentre que per es-tudiar el francegraves se nrsquoofereixen 361 Meacutes de la meitat de les persones ma-triculades a les EOI (el 564 ) cursen lrsquoanglegraves un augment del 02 respecte del curs anterior

Lrsquoalumnat menor de 24 anys de les EOI suma un total de 519 persones aixograve suposa el 21 de lrsquoalumnat del curs 2018-2019 No existeix oferta perquegrave es tracta drsquoestudis oficials per als meacutes petits de 14 anys Ara beacute malgrat lrsquoestructura de les EOI i la seva distribucioacute territorial podem dir que el seu impacte eacutes petit

Segons la prova APTIS del British Council (2017) que ja hem descrit abans del 6211 de la mostra que realitza activitats extraescolars relaci-onades amb lrsquoanglegraves nomeacutes el 714 ha fet classe en una EOI un percen-tatge que eacutes miacutenim

GRAgraveFIC 1

Resultats de les proves APTIS per a joves ()

Font British Council (2018)

Classes en Classes amb Autoaprenentatge Classes a Estada amb Campament una acadegravemia un professor amb mitjans lrsquoEscola Oficial una familia o curs drsquoestiu drsquoidiomes particular audiovisuals drsquoIdiomes nativa

70

60

50

40

30

20

10

0

5461

4182

1131714

16962202


Lrsquoenquesta de Joventut de Catalunya (2017) ens mostra una compara-tiva entre les activitats complementagraveries de lrsquoeducacioacute no formal dels joves entre 15 i 34 anys el 2012 el 466 dels enquestats reportava haver fet alguna activitat complementagraveria de lrsquoeducacioacute no formal que el 2017 es redueix fins al 405 Concretament drsquoaquests que siacute que en feien el 2012 el 422 deien que en feien concretament drsquoanglegraves i el 2017 aquest percentatge es redueix al 384 Aixograve vol dir que el 2012 el 1966 dels joves entre 15 i 34 anys havien fet activitats educatives no formals drsquoidio-mes mentre que el 2017 aquest percentatge es va reduir al 1555

Combinant aquestes tres dades podem arribar a concloure que la cober-tura puacuteblica meacutes enllagrave de lrsquoeducacioacute formal eacutes clarament insuficient respecte de la necessitat i demanda de formacioacute en anglegraves i tambeacute en al-tres idiomes

LrsquoAgegravencia Catalana de la Joventut adreccedila el programa laquoLrsquoestiu eacutes teuraquo a nois i noies entre 5 i 16 anys als albergs de la Xarxa Nacional drsquoAlbergs Socials de Catalunya De les tretze modalitats drsquoactivitats que ofereixen tres tenen presents els idiomes el Combinat drsquoIdiomes i Astronomia el Combinat drsquoidiomes i multiesportives i finalment el drsquoIdiomes En la me-mograveria de 2017 srsquoindica que la participacioacute global del programa ha dismi-nuiumlt en un 949 incorporant 4428 participants en tots els programes (Agegravencia Catalana de la Joventut 2018)

Han gaudit dels programes drsquoIdiomes 1017 nois i noies (un 19 ) 2411 en les Combinades (44 ) i en el Combinat amb Astronomia 153 (28 ) laquoLrsquoestiu eacutes teuraquo acull infants becats pel Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies de la Generalitat de Catalunya El 2017 se nrsquohan benefi-ciat 1313 nois i noies la qual cosa suposa un 15 meacutes que durant el 2016 Durant la Setmana Santa tambeacute srsquoofereixen cologravenies adreccedilades a nois i noies entre 8 i 16 anys Dels dos albergs que hi han participat un drsquoells ha ofert una estada en anglegraves en la qual han participat 16 persones de les 46 que van gaudir del programa laquoCologravenies de Setmana Santaraquo


Agravembit privat i no lucratiu

Es tractaragrave en aquest punt dels espais complementaris a lrsquoeducacioacute regla-da i els de mobilitat dins lrsquoagravembit privat donat que els de lrsquoeducacioacute re-glada estan sotmesos a les mateixes caracteriacutestiques que els relatats en lrsquoagravembit puacuteblic

A traveacutes de les AMPA srsquoofereixen activitats extraescolars de molt diversa naturalesa Entre les extraescolars amb caire educatiu que poden optar a oferir hi ha la formacioacute en idiomes sobretot anglegraves contractant una entitat privada lucrativa Tambeacute perograve les AMPA poden posar-se en con-tacte amb aquesta finalitat amb entitats privades no lucratives que pertanyen a lrsquoagravembit del lleure

Prenem com a exemple una drsquoaquestes entitats privades la Fundacioacute Pere Tarreacutes per veure senzillament quegrave eacutes el que ofereix Dins les activi-tats extraescolars disposa drsquoun paquet destinat a la formacioacute en idiomes (anglegraves) dirigides a tots els cursos des drsquoInfantil a Batxillerat i tambeacute clas-ses de catalagrave per a nouvinguts o reforccedil Ofereix tambeacute activitats formatives de francegraves alemany i italiagrave Tambeacute ofereix cologravenies en anglegraves i estades a lrsquoestranger (cologravenies i estada en famiacutelies) durant el temps de vacances

A banda drsquoaquestes activitats extraescolars no srsquohan drsquooblidar altres ser-veis que tambeacute poden gestionar les AMPA i que ofereixen les mateixes entitats com els menjadors escolars o les hores de pati escolar Configu-ren oportunitats on la llengua vehicular podria ser diferent al catalagrave o al castellagrave com ja mostren algunes experiegravencies

Existeixen entitats com per exemple la Casa Agravesia que fan feina en el marc educatiu de les llenguumles La Casa Agravesia eacutes un organisme de diplomagrave-cia puacuteblica creat el 2001 i integrat pel Ministeri drsquoAfers Exteriors Unioacute Europea i Cooperacioacute la Generalitat de Catalunya i els Ajuntaments de Barcelona i de Madrid Entre els seus objectius hi ha educar en llenguumles i disciplines asiagravetiques mitjanccedilant lrsquoorganitzacioacute drsquoun ampli ventall de


cursos i tallers incloent-hi els meacutes petits a traveacutes de lrsquoEscola de Bambuacute Aquest eacutes un projecte drsquoeducacioacute intercultural i inclusiu que va neacuteixer el curs 2003-2004 amb la voluntat drsquoapropar el continent asiagravetic i la regioacute del Paciacutefic a la poblacioacute escolar Un bon exemple drsquoinnovacioacute i aprenentatge de llenguumles (en aquest cas del catalagrave i castellagrave quan la llengua drsquoorigen nrsquoeacutes una altra) eacutes el programa laquoAprenem Famiacutelies en xarxaraquo on les mares i els pares soacuten els estudiants i lrsquoalumnat de Primagraveria i Secundagraveria es convertei-xen en els seus professors i professores de catalagrave castellagrave i informagravetica bagravesica Les classes es fan als centres educatius on estudien els fills i filles la qual cosa eacutes tambeacute una manera drsquoapropar les famiacutelies drsquooriacutegens cultu-rals diversos als centres i millorar-ne la comunicacioacute LrsquoEscola de Bambuacute teacute programes educatius destinats tant a Primagraveria com a Secundagraveria i tam-beacute projectes dirigits a biblioteques ajuntaments centres ciacutevics museus i altres entitats culturals de lrsquoagravembit catalagrave

A meacutes existeixen iniciatives gratuiumltes per aprendre idiomes si meacutes no en el seu nivell meacutes bagravesic via les tecnologies de la comunicacioacute i una com-binacioacute de recursos entre internet i els altres mitjans audiovisuals (ragravedio televisioacute viacutedeo) fa cada vegada meacutes fagravecil aprendre llenguumles sense anar a cap aula El xinegraves el japonegraves el coreagrave o el rus formen part ndashal costat de lrsquoanglegraves el francegraves lrsquoalemany lrsquoitaliagrave el catalagrave o lrsquoespanyolndash de les llen-guumles meacutes emprades a Internet Per exemple entre drsquoaltres

bull Els bots conversacionals (programa que simula mantenir una con-versa amb una persona ja sigui via text o amb interfiacutecies drsquousuari multimegravedia)

bull Cursos drsquoidiomes gratuiumlts per Internet el portal educatiu Universia ofereix una seccioacute amb enllaccedilos a cursos gratuiumlts en liacutenia de meacutes de 30 idiomes

bull Webclip de llenguumles de TVC microespai televisiu i un recull multi-megravedia de recursos a Internet promogut per Televisioacute de Catalunya La seccioacute de llenguumles estrangeres proposa una llista de recursos di-vertits uacutetils i sorprenents per facilitar lrsquoaprenentatge i la pragravectica de lrsquoanglegraves


bull Thatrsquos English aquest programa drsquoensenyament oficial consisteix a impartir a distagravencia els tres primers cursos drsquoanglegraves del pla drsquoes-tudis de les Escoles Oficials drsquoIdiomes

bull El portal linguumliacutestic babla aquest portal ofereix diverses eines uacutetils per aprendre i millorar idiomes Entre les diferents propostes des-taquen els diccionaris en liacutenia en 22 idiomes

bull Aplicacions gratuiumltes si meacutes no en el seu nivell bagravesic com Duolin-go Babbel Busuu Memrise Voxy o Lingualy

Agravembit privat lucratiu

El mercat privat de les acadegravemies drsquoidiomes eacutes un mercat fragmentat on conviuen les escoles petites amb unes quantes que expandeixen el seu negoci a base de franquiacutecies o seus arreu de Catalunya Aixograve suposa tam-beacute una variabilitat en els preus dels cursos

Fa deu o quinze anys el client de les acadegravemies drsquoanglegraves era un client adult Els liacuteders consolidats en el sector soacuten Vaughan Ideal Education (Enforex) International House o Berlitz (Fernaacutendez 2018) Progressiva-ment srsquohan obert al moacuten de la infagravencia i han aparegut algunes empreses especia litzades justament en el puacuteblic infantil i juvenil que ofereixen ex-clusivament anglegraves Nrsquohi ha de consolidades ja en lrsquoagravembit catalagrave i drsquoaltres de meacutes noves i totes conviuen en el mercat Les meacutes innovadores veuen en les aplicacions digitals el futur de lrsquoaprenentatge drsquoidiomes (especial-ment anglegraves) i apareixen al mercat aplicacions drsquoaquest tipus Tambeacute drsquoaltres amb models de negocis meacutes nous com Aba English que conviuen amb foacutermules menys ortodoxes i meacutes luacutediques com aplicacions per aprendre idiomes a traveacutes de les lletres de les canccedilons (Lyricstraining) o els que ensenyen quines soacuten les expressions meacutes utilitzades pels usuaris (Localingual)

La diversitat de propostes metodologravegiques eacutes agravemplia aixiacute com els hora-ris i el tipus de productes que ofereixen o les edats a partir de les quals


conformen grups (per exemple oferta drsquoanglegraves extraescolar per a nois i noies drsquoun any)

Una de les dificultats que ha aparegut en dur a terme aquest treball eacutes la manca de dades sobre els estudis drsquoidiomes en el mercat privat No srsquohan trobat dades fiables sobre quin gruix de poblacioacute infantil i jove estagrave ma-triculada en centres privats que ofereixen idiomes Tot i aixograve siacute que po-dem afirmar que lrsquooferta del moacuten privat no es redueix a classes drsquoidiomes en un espai drsquoaula durant uns mesos en un horari fix sinoacute que hi ha ofer-tes com estades en altres paiumlsos ja sigui matriculant-se en un curs o per conviure durant un periacuteode de temps amb una famiacutelia activitats per a periacuteodes de vacances (cologravenies) sobretot a lrsquoestiu on srsquoapregraven un idioma combinant lrsquoestudi amb altres activitats luacutediques activitats que giren entorn drsquoaltres interessos en les quals la llengua vehicular eacutes un idioma (predominantment lrsquoanglegraves) grups de conversa o lectura en altres llen-guumles etc Aixiacute srsquoincrementa encara meacutes lrsquoatomitzacioacute del mercat privat dels idiomes la qual cosa augmenta les possibilitats a les grans ciutats de trobar un espai meacutes a mida perograve que requereix un desemborsament per part de les famiacutelies no gens menyspreable

Les dades del British Council de lrsquoinforme sobre la prova APTIS ja ho mos-tren els estudiants de 4t drsquoESO que declaren haver fet activitats extraes-colars drsquoanglegraves alguna vegada ho han fet en una acadegravemica privada (5461 ) classes amb un professor particular (418 ) campament o curs drsquoestiu (2202 ) estada amb una famiacutelia nativa (1696 ) autoaprenentat-ge amb mitjans audiovisuals (1131 ) i en uacuteltima instagravencia anant a classes a una escola oficial drsquoidiomes (714 ) Srsquoenteacuten que una mateixa persona pot haver combinat diverses modalitats per aprendre anglegraves per exemple anant a classe a una acadegravemia i fent una estada amb una famiacutelia nativa

Les dades de lrsquoenquesta a 928 famiacutelies realitzada per la Fundacioacute Bofill el maig de 2019 revela que el 485 dels fills i filles drsquoaquestes famiacutelies fan activitats extraescolars per aprendre un idioma Drsquoaquests el 445 estu-dia anglegraves i la resta un 4 un idioma diferent de lrsquoanglegraves La gran majoria


que fa anglegraves com a idioma extraescolar (el 304 ) el cursa fora de lrsquoesco-la o lrsquoinstitut el 12 a lrsquoescola o lrsquoinstitut com a extraescolar i la resta a ambdoacutes (tant a lrsquoescola o institut com fora) La pragravectica majoria dels que fan un idioma diferent de lrsquoanglegraves (28 ) el fan fora de lrsquoescola o institut

A la pregunta sobre qui organitza lrsquoactivitat extraescolar drsquoanglegraves el 239 assegura que ho fa una empresa i el 86 lrsquoAMPA o AFA Cal desta-car que la meitat de la mostra no sap o no contesta aquesta pregunta Per a altres llenguumles diferents de lrsquoanglegraves continua essent majoritagraveriament una empresa qui organitza lrsquoactivitat


La majoria drsquoactivitats descrites com que formen part de lrsquoescolaritzacioacute a escoles i instituts puacuteblics i concertats es caracteritzen per una alta ac-cessibilitat des de la posicioacute de lrsquoalumnat Tot i que en lrsquoinforme de la prova APTIS nomeacutes la meitat de lrsquoalumnat (51 ) declara haver cursat una assignatura en anglegraves

El professorat tambeacute disposa drsquooportunitats especialment telemagravetiques per poder portar a lrsquoaula experiegravencies educatives en altres idiomes sem-pre que tingui domini drsquoalguns dels idiomes

Logravegicament existeix una concentracioacute drsquoactivitats a Barcelona i la seva agraverea metropolitana a causa del fet que la majoria de poblacioacute hi resideix Tanmateix les dades ens diuen que aquestes oportunitats gragravecies a la gestioacute dels Serveis Territorials soacuten prou accessibles

Respecte de les beques srsquoha trobat que a partir del Batxillerat siacute que nrsquoexisteixen algunes per estudiar-lo en altres paiumlsos Programes com lrsquoErasmus + en educacioacute superior han estat molt exitosos en aquest sentit


Per als meacutes petits existeixen beques bagravesicament per a les cologravenies drsquoestiu i menjadors escolars perograve no soacuten especiacutefiques per a lrsquoestudi drsquoidiomes

Ens trobem doncs que lrsquoacceacutes dels infants en les edats Infantil Primagraveria i Secundagraveria passa pel desemborsament per part de les famiacutelies drsquouna quota ja sigui mitjanccedilant les AMPA ja sigui mitjanccedilant el pagament de cursos drsquoanglegraves a les escoles privades En el capiacutetol de les AMPAAFA es descriu lrsquooferta que realitzen les AMPA en aquest sentit

En la lectura dels documents hi ha una constant es manteacute la demanda de formacioacute en anglegraves tant per part del professorat com de les famiacutelies i tambeacute la demanda de formacioacute en llenguumles drsquoorigen (especialment agraverab i xinegraves) Eacutes aventurat dirimir si lrsquoencaix entre lrsquooferta i la demanda en el moacuten privat eacutes adequat per manca de dades

Potser la demanda menys coberta ara i que podria agafar forccedila en els propers anys eacutes lrsquoaprenentatge de les llenguumles drsquoorigen segurament degu-da a la no sempre fagravecil tasca de crear xarxes en el territori que cobreixen les necessitats de les poblacions amb llengua agraverab i xinesa que sembla que soacuten les meacutes actives en aquesta demanda

Igualment es preveu un cop publicat el nou Programa de Llen-gua i Cultura drsquoOrigen formalitzar acords de colmiddotlaboracioacute amb entitats organismes i associacions que puguin contribuir a re-forccedilar io ampliar lrsquooferta drsquoensenyament extraescolar de llen-guumles i cultures vinculades als oriacutegens familiars de lrsquoalumnat

Finalment conveacute engegar estrategravegies que garanteixin la con-tinuiumltat en lrsquoaprenentatge de les llenguumles drsquoorigen Cal tenir en compte en aquest sentit que moltes drsquoaquestes llenguumles srsquoaprenen uacutenicament a Primagraveria i rarament lrsquoaprenentatge teacute continuiumltat meacutes enllagrave del primer cicle de Secundagraveria Eacutes per tant necessari establir un procediment que garanteixi aquesta continuiumltat mitjanccedilant per exemple les escoles oficials


drsquoidiomes Igualment eacutes important facilitar lrsquoacreditacioacute drsquoaquests coneixements especialment un cop finalitzada la Se-cundagraveria (Servei de Llenguumles Estrangeres 2018 25)

Drsquoaltra banda cal parar atencioacute a com el lloc de naixement i la llengua ma terna poden incidir en la insercioacute drsquoaquests joves en el moacuten del treball

Les dades sobre el lloc de naixement la llengua inicial i la pro-cedegravencia dels progenitors indiquen que la poblacioacute jove immi-grant o amb progenitors immigrants pateix lrsquoatur en nivells meacutes elevats que la resta de joves A tall drsquoexemple la proporcioacute de joves a lrsquoatur entre els joves nascuts a lrsquoestranger eacutes del 86 enfront drsquoun 52 entre els joves autogravectons (Enquesta a la jo-ventut de Catalunya 2017 Volum 1116)

El fet drsquohaver nascut a lrsquoestranger o de tenir procedegravencia immi-grant incideix de manera rellevant en la situacioacute professional amb una presegravencia inferior en la categoria drsquoassalariat en el sector puacuteblic A tall drsquoexemple el 91 de les persones joves nascudes a lrsquoestranger soacuten assalariades en el sector puacuteblic mentre que per a les autogravectones el percentatge eacutes del 225 Els requeriments associats al domini de la llengua autogravectona (catalagrave) per treballar a lrsquoAdministracioacute puacuteblica poden ser un factor que limiti les seves possibilitats per inserir-se en aquest sector La tendegravencia eacutes forccedila similar per a les persones joves que tenen una llengua inicial diferent del castellagrave o el catalagrave o si tots dos progenitors han nascut a lrsquoestranger (Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 Volum 1118)

[] srsquoobserva que les persones joves que tenen tant el catalagrave com el castellagrave tenen una temporalitat inferior (20 ) que la resta de joves (Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 Volum 1120)


El coneixement drsquoidiomes especialment de lrsquoanglegraves continua emergint com una necessitat educativa El nivell de coneixement drsquoidiomes aquiacute ens situa a la cua dels paiumlsos europeus i aixograve incideix en lrsquoequitat a lrsquohora drsquoincorporar-se un jove en el mercat de treball tant en les administraci-ons puacutebliques com en lrsquoempresa privada Per exemple les persones que tenen com a llengua familiar una distinta al catalagrave i castellagrave accedeixen molt menys a treballs dins lrsquoAdministracioacute puacuteblica El 91 de les per-sones joves nascudes a lrsquoestranger soacuten assalariades en el sector puacuteblic mentre que per a les autogravectones el percentatge eacutes del 225 segons lrsquoEn-questa de Joventut (2017)

Lrsquoalumnat escolaritzat en els centres de titularitat puacuteblica o concertada teacute la plataforma creada per gaudir drsquooportunitats curriculars i no curri-culars per aprendre els idiomes establerts en els curriacuteculums amb un clar domini de lrsquoanglegraves Existeixen algunes iniciatives drsquoincloure tambeacute lrsquoaprenentatge en lrsquoespai de menjadors escolars proposades per les enti-tats que ofereixen els serveis on es busquen ja monitors i monitores que tinguin domini de lrsquoanglegraves Si la llengua drsquoorigen del noi o la noia eacutes di-ferent al catalagrave o al castellagrave poden accedir mitjanccedilant els Plans Educa-tius drsquoEntorn on srsquoincorporen espais com els centres ciacutevics casals biblioteques etc per gaudir i participar drsquoactivitats drsquoaprenentatge de les seves llenguumles drsquoorigen aixiacute com cursos per poder certificar el conei-xement drsquoaquestes llenguumles si hi ha conveni establert amb alguna entitat certificadora

Malgrat lrsquoassentament en el territori de les EOI cosa que facilitaria lrsquoac-cessibilitat a lrsquoaprenentatge drsquoidiomes no soacuten suficients per cobrir la ne-cessitat formativa en idiomes segurament hi teacute a veure que als 14 anys un noi o una noia a qui lrsquointeressen els idiomes ha fet ja algun curs drsquoan-glegraves en acadegravemies privades



Respecte dels idiomes ja hi ha la base drsquointerrelacioacute entre les diferents administracions establerta en la dimensioacute de certificacioacute del nivell drsquoidiomes per a les llenguumles estrangeres i es continua treballant en aquesta liacutenia

Els espais de coordinacioacute existents passen per la constitucioacute de grups de treball del professorat en els sinus de programes concrets amb enfo-cament TIL (Tractament Integrat de Llenguumles) Aquests grups de coor-dinacioacute comparteixen mitjanccedilant la xarxa telemagravetica experiegravencies bones pragravectiques i elaboren materials i metodologies que duen a les seves aules

Esdeveacute un cas diferent la coordinacioacute de les empreses de lrsquoagravembit privat i si la xarxa drsquoacadegravemies privades srsquoha de coordinar amb lrsquoAdministracioacute La realitat ens diu que els uacuteltims anys han aparegut centres privats drsquoen-senyament drsquoidiomes ja sigui amb professorat nadiu o no destinats es-peciacuteficament a un puacuteblic infantil i jove amb metodologies docents dirigides a les edats per a lrsquoaprenentatge de les llenguumles (bagravesicament lrsquoan-glegraves) i no srsquohauria de menystenir donat que soacuten activitats educatives amb les quals es podrien establir vincles de diferents naturaleses Lrsquoacceacutes a lrsquoagravembit privat dels idiomes pot suposar una font de desigualtats acce-diran a les extraescolars drsquoidiomes aquelles famiacutelies que ho puguin pa-gar Ara beacute sense un mapa clar de lrsquooferta qualsevol accioacute de coordinacioacute es fa complexa

Drsquoaltra banda el sector no lucratiu com que licita en concursos de ser-veis sembla meacutes ordenat i organitzat pel que fa a la relacioacute amb lrsquoAdmi-nistracioacute Els Consells Escolars o similars aquiacute siacute que podrien fer una bona tasca si meacutes no de recollida drsquoinformacioacute

Per mitjagrave del programa drsquoactivitats extraescolars del Programa drsquoImpuls de les Terceres Llenguumles srsquoensenyen actualment lrsquoagraverab el xinegraves lrsquoamazic


el neerlandegraves el romanegraves lrsquoucraiumlnegraves el portuguegraves el bengaliacute lrsquourduacute el quiacutetxua i el rus Durant el curs 2017-2018 van participar 6836 alumnes en aquests programes multiplicant quasi per set els atesos durant el curs 2004-2005 que van ser 981 alumnes


El futur seragrave un futur de convivegravencia plurilinguumle on la competegravencia co-municativa destacaragrave per sobre drsquoaltres ja que facilitaragrave la cooperacioacute el treball en xarxa i la mobilitat i la internacionalitzacioacute

En lrsquoagravembit de lrsquoeducacioacute reglada les dades mostren un resultat alineat amb lrsquoestrategravegia europea pel que fa referegravencia a lrsquoanglegraves Es coneix lrsquoan-glegraves i una bona part de lrsquoalumnat arriba a assolir el nivell drsquousuari inde-pendent La quumlestioacute eacutes quegrave passa amb lrsquoalumnat (ben beacute una tercera part) que no arriba a assolir el nivell Es desconeix si eacutes per una raoacute drsquoaccessi-bilitat a recursos de qualitat de lrsquoensenyament de les llenguumles o a quegrave pot respondre El millor coneixement de la llengua anglesa ens situaria al mateix nivell de competegravencia linguumliacutestica que altres paiumlsos europeus aixograve facilitaria la mobilitat que ha augmentat molt els darrers anys i les pos-sibilitats drsquoincorporacioacute al moacuten del treball

La diferegravencia entre la pragravectica de lrsquoanglegraves entre les escoles privades con-certades i les puacutebliques tal com hem vist abans nrsquoeacutes un exemple La for-macioacute del professorat encara no eacutes suficient per aplicar els nous programes del model linguumliacutestic Sovint es troben com a recursos exemples de bones pragravectiques com programacions educatives que faciliten el dis-seny de les activitats educatives perograve no la seva implementacioacute Els idio-mes ja no soacuten nomeacutes una assignatura sinoacute que esdevenen vehiculars en part del temps lectiu i donat que existeixen diferegravencies respecte del trac-tament integral de les llenguumles entre el sector puacuteblic i el sector privat es-colar seria uacutetil expandir la formacioacute del professorat Encara eacutes baix el percentatge de docents (alguns programes han estat pilot fins ara) que hi


entren malgrat tenir lrsquooportunitat de participar-hi Existeixen bancs de bones pragravectiques o espais compartits per colmiddotlaborar ara beacute aquests no poden substituir la formacioacute en idiomes del professorat

Caldragrave analitzar els resultats els propers anys (quan alguns programes ja portin temps en marxa) i verificar quin eacutes lrsquoimpacte de totes aquestes accions en la competegravencia linguumliacutestica i comunicativa de lrsquoalumnat i veu-re si augmenta la competegravencia en idiomes dels nostres joves per tal que puguin accedir a meacutes feines ja sigui en el mercat laboral o en lrsquoAdminis-tracioacute puacuteblica i que lrsquoidioma no suposi una barrera drsquoentrada tal com han revelat les dades de lrsquoEnquesta de Joventut del 2017

En els espais complementaris a lrsquoeducacioacute reglada els reptes soacuten diversos

El Departament drsquoEducacioacute estagrave oferint la possibilitat drsquoestudiar i certi-ficar-se en algunes llenguumles drsquoorigen en horari extraescolar Igualment caldria reforccedilar les extraescolars de llenguumles drsquoorigen i ampliar tambeacute els acords amb institucions que en puguin acreditar lrsquoaprenentatge

Respecte de lrsquoaprenentatge drsquoidiomes en horari extraescolar hi ha un buit sobre el coneixement de quina eacutes la poblacioacute infantil que fa extraescolar drsquoidiomes Les dades semblen indicar que la majoria fa anglegraves No sabem si aquest fet estagrave impactant de forma positiva en el nivell de certificacioacute de la poblacioacute o seria suficient per certificar-se el que srsquoestudia a lrsquoescola

Les dades mostren que la majoria dels nois i noies a Primagraveria i Secundagraveria fan activitats extraescolars i lrsquoanglegraves eacutes una de les que meacutes srsquoofereix i meacutes es realitza des de les escoles Especialment via AMPA es proposen algu-nes activitats extraescolars drsquoidiomes perograve no sersquon coneix el volum total

Caldria esbrinar quin paper juguen la direccioacute dels centres i les AMPA en fomentar i oferir activitats extraescolars no nomeacutes drsquoaprenentatge drsquoidiomes sinoacute tambeacute activitats on les llenguumles vehiculars siguin altres llenguumles


Hi ha oferta clara tant des de tots els agravembits (puacuteblic privat lucratiu i privat no lucratiu) sobre cologravenies en periacuteodes de vacances en anglegraves Aquestes se situen en demanda en segon lloc per darrere de les espor-tives o multiesportives Les activitats drsquoestiu en idiomes o amb idiomes soacuten les segones amb meacutes demanda Sembla que hi ha un acord en la idea que la mobilitat i les estades a lrsquoestranger soacuten una bona via de desenvo-lupar el plurilinguumlisme Ara beacute es desconeix el mercat privat en aquest es cenari

Existeix ja una oferta diferencial drsquoalgunes entitats de serveis de lleure que ofereixen idiomes en el servei de menjador o a lrsquohora dels patis amb monitors que utilitzen com a llengua vehicular lrsquoanglegraves Els centres esco-lars soacuten un espai possible i privilegiat per dur a terme activitats drsquoapre-nentatge dels idiomes

Existeix la base dels plans educatius drsquoentorn que permeten la cohesioacute social per mitjagrave del reforccedil educatiu i lrsquoacceacutes a recursos disponibles Sem-bla que els PEE han patit una retallada de recursos la qual cosa afectaragrave segurament tambeacute les possibilitats de mantenir i perfeccionar la llengua drsquoorigen

Respecte de lrsquoagravembit privat de les extraescolars malgrat no haver dispo-sat de dades sobre el mercat de les escoles drsquoidiomes privades eacutes clar que nrsquohan emergit que es dediquen exclusivament a un puacuteblic infantil no nomeacutes amb cursos sinoacute amb altres tipus drsquoactivitats especialment a les capitals de proviacutencia i les poblacions meacutes grans Per aixograve es fa difiacutecil una valoracioacute drsquoaquest agravembit Caldria tambeacute valorar-ne la qualitat i lrsquoac-cessibilitat

No es teacute coneixement clar de quina eacutes la poblacioacute que duu a terme activi-tats extraescolars drsquoidiomes ni si lrsquoaprenentatge eacutes en classes o en altres activitats on la llengua vehicular nrsquoeacutes una altra Per tant fora adequat introduir en les enquestes sobre lrsquoestat de lrsquoeducacioacute indicadors sobre les extraescolars i concretament en idiomes que eacutes el tema que ens ocupa


no tant per conegraveixer-ne la qualitat (que la via hauria de ser una altra) sinoacute per saber quines soacuten les oportunitats reals drsquoacceacutes a aquestes activi-tats per a la poblacioacute amb menys recursos

Recollir dades que ens portin a saber quins soacuten els itineraris (tipus drsquoes-cola caracteriacutestiques del projecte linguumliacutestic de centre realitzacioacute drsquoextra-escolars etc) meacutes habituals que fan que una persona arribi a tenir una bona competegravencia en llenguumles i expandir-los

Construir el mapa de les extraescolars de Catalunya Si meacutes no aquelles que srsquoestan oferint des de les AMPA o entitats sense agravenim lucratiu per tal drsquoordenar de forma coherent lrsquooferta drsquoextraescolars en idiomes en un municipi i establir xarxes entre escoles diferents i oferir aixiacute oportunitats equitatives a tots els habitants dels municipis

Fora de lrsquoagravembit curricular no es dibuixen clars els referents que pogues-sin fer seure tots els agents que ensenyen idiomes al voltant drsquouna taula de tal manera que srsquoestablissin unes poliacutetiques de qualitat docent i qua-litat en els aprenentatges No se sap si eacutes imaginable en aquest moment una estrategravegia conjunta entre lrsquoagravembit privat i puacuteblic que doneacutes una em-penta a lrsquoaprenentatge drsquoidiomes Potser una de les dimensions que faci-litaria la tasca podria ser la territorial

Lrsquoescenari pivota entorn a reduir el percentatge de persones que diuen no conegraveixer beacute cap llengua estrangera I saber tambeacute quina combinacioacute drsquooportunitats srsquoha trobat lrsquoalumnat que teacute un nivell alt (superior al B1) en llengua estrangera Segurament si ha tingut la capacitat econogravemica per sostenir-ho pot haver estat fent hipogravetesis per lrsquoescola per activitats ex-traescolars en acadegravemies drsquoidiomes combinades amb estades a famiacutelies natives i haver accedit a algun programa de mobilitat

Per assolir lrsquoobjectiu de ser altament competent en una altra llengua cal viure en un altre idioma el magravexim temps possible Aquiacute eacutes quan es pot proposar que la llengua vehicular de determinades activitats com lrsquoesport


la muacutesica etc o en espais com les ludoteques els centre ciacutevics etc o els mitjans de comunicacioacute utilitzin un altre idioma com a llengua vehicular

Catalunya ha estat i eacutes terra drsquoacollida i tambeacute terra amb la mirada a fora La sensibilitzacioacute per aprendre idiomes especialment lrsquoanglegraves estagrave ja provocada Ara cal aprofitar-la

Bibliografia

AES (Adult Education Survey) EUROSTAT (2019) Foreign language skills statistics Document en liacutenia httpseceuropaeueurostatstatistics-explainedpdfscache44913pdf

Agegravencia Catalana De La Joventut (2018) Memograveria de lrsquoAgegravencia Ca-talana de la Joventut 2017 Barcelona Generalitat de Catalunya

Associacioacute De Professorat Drsquoescoles Oficials Drsquoidiomes De Cata-lunya (2018) Estadiacutestiques sectorials 2017-2018 Document en liacutenia httpdades-eoicatcatestadistiques-sectorialsofertadidiomes

British Council (2018) Informe Resultats de les proves APTIS per a joves

Cambridge University Press (2019) Cambridge Monitor Europa ante el Espejo Document en liacutenia httpswwwcambridgeesnosotroscam-bridge-monitoreuropa-ante-el-espejo

Consorci Drsquoeducacioacute De Barcelona (2018) Memograveria 2016-2017 Bar-celona Generalitat de Catalunya-Ajuntament de Barcelona

Departament De Cultura (2017) Informe de poliacutetica linguumliacutestica Gene-ralitat de Catalunya Document en liacutenia httpsllenguagencatcatwebcontentdocumentsinformeplarxiusIPL-2017pdf

Direccio General De Joventut (2018) Enquesta a la joventut de Catalunya 2017 Volum 1 Transicions juvenils Departament de Treball Afers Socials i Famiacutelies Direccioacute General de Joventut Barcelona Generalitat de Catalunya


DOGC (2018) Resolucioacute ENS7272018 drsquo11 drsquoabril per la qual es dona publicitat als centres educatius seleccionats per participar en el pro-grama drsquoinnovacioacute pedagogravegica laquoAvancem Ensenyament i Aprenen-tatge integrat de les llenguumlesraquo per a lrsquoedicioacute 2017-2020

DOGC (2018) Resolucioacute ENS7282018 drsquo11 drsquoabril per la qual es dona publicitat als centres educatius seleccionats per participar en el pro-grama drsquoinnovacioacute pedagogravegica laquoGeneracioacute Plurilinguumle (GEP) aprendre llenguumles estrangeres a traveacutes de les mategraveriesraquo per a lrsquoedicioacute 2017-2020

Ef Education First (2019) Document en liacutenia httpswwwefsetorgrese-arch

European Comission (2008) Council Resolution on a European strategy for multilingualis 2905th EDUCATION YOUTH AD CULTURE Coun-cil Meeting Brussels 21 november 2008 Document en liacutenia httpswwwconsiliumeuropaeuueDocscms_DatadocspressDataeneduc104230pdf

European Comission (2018) Erasmus+ Documents en liacutenia httpseceuropaeuprogrammeserasmus-plusaboutfactsheets_en

Fernandez M (2018) Las academias de ingleacutes dicen lsquoI Love Yoursquo EL PAIS Document en liacutenia httpselpaiscomeconomia20180111actuali-dad1515684665_929029html 16 gener 2018

GELA Grup drsquoEstudi de Llenguumles Amenaccedilades (2016) Les llenguumles a Ca-talunya Document en liacutenia httpwwwgelacatdokuphpid=llengues

Generalitat De Catalunya (2003) Marc europeu comuacute de referegravencia per a les llenguumles aprendre ensenyar avaluar Document en liacutenia httpllenguagencatcatcaserveisinformacio_i_difusiopublicaci-ons_en_liniaclassific_temestemes_materials_didacticsmarc_euro-peu_de_referencia_per_a_les_llengues

Generalitat De Catalunya (2016) Memograveria del Departament drsquoEnse-nyament 2016 Document en liacutenia httpeducaciogencatcatwebcontenthomedepartamentpublicacionsmemoria-activitat-depar-tamentmemoria-2016totpdf


Generalitat De Catalunya (2018) Nota de Premsa El Govern promou un sistema educatiu basat en els valors de toleragravencia i respecte a la di-versitat Document en liacutenia httpsgoverncatsalapremsanotes-premsa316082govern-promou-sistema-educatiu-basat-valors-tole-rancia-respecte-diversitat

Generalitat De Catalunya (2018) Nou programa educatiu Llenguumles i Cultures drsquoOrigen Document en liacutenia httpsgoverncatsalapremsanotes-premsa315142ensenyament-crea-nou-programa-promocio-llengues-cultures-origen-alumnat

Global Cities (2019) Global Schoolars Document en liacutenia httpswwwglobalcitiesorgglobal-scholars

idescat (2014) Enquesta drsquousos linguumliacutestics Document en liacutenia httpswwwidescatcatpubid=eulp

Llosada-Gistau J Muner J (2015) Desplegament Del Pacte Per A La Infagravencia Pla drsquoatencioacute integral a la infagravencia i lrsquoadolescegravencia 2015-2018 Estat de situacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia Barcelona Gene-ralitat de Catalunya Departament de Benestar i salut

Peacuterez-Vidal C Lorenzo N i Trenchs M (2016) Les llenguumles en lrsquoedu-cacioacute el plurilinguumlisme i la internacionalitzacioacute En JM Vilalta (co-ord) Reptes de lrsquoeducacioacute a Catalunya Anuari 2015 Barcelona Fundacioacute Jaume Bofill 139-197

Sanchez S (2019) Els Erasmus del curs que ve en dubte tot i la confianccedila en acords futurs Document en liacutenia httpswwwaracatinternacionalErasmus-dubte-brexit_0_2207179307html

Servei drsquoImmersioacute i Acolliment Linguumliacutestics Departament drsquoEnse-nyament (2018) Ara escric Decagraveleg drsquoescriptura Generalitat de Ca-talunya Document en liacutenia httpxtecgencatcatwebcontentprojectesescripturaara-escriceines-per-al-professoratdecaleg-des-cripturadocumentsDEC_Gencat_10pdf

Servei de Llenguumles Estrangeres (2018) Ensenyament i aprenentatge de Llenguumles addicionals Les llenguumles i les cultures de la Nova Ciutadania


Barcelona Secretaria de poliacutetiques educatives servei de llenguumles es-trangeres Generalitat de Catalunya

Subdireccioacute General de Llengua i Plurilinguumlisme (2013) La lectu-ra en un centre educatiu Servei de Comunicacioacute i Publicacions Bar-celona Document en liacutenia httpxtecgencatcatwebcontentalfrescoddworkspaceSpacesStore00154fcb7f08-acc8-43ad-b1bf-5f303ec82902lectura_centre_educatiupdf

Subdireccioacute General de Llengua i Plurilinguumlisme (2018) El Model linguumliacutestic del sistema educatiu de Catalunya lrsquoaprenentatge i lrsquouacutes de les llenguumles en un context educatiu multilinguumle i multicultural Barcelona Generalitat de Catalunya

Relacioacute de colmiddotlaboracionsCarme Trinidad

bull Mogravenica Perentildea i Peacuterez

bull Cristina Loacutepez

bull Quim Serracanta

bull Montserrat Montagut

bull Dolors Masats

bull Ana Trinxet

Dades i indicadors drsquoEducacioacute 360


11

479

Introduccioacute

En aquest capiacutetol abordem una quumlestioacute metodologravegica fonamental que acompanya el compromiacutes de construir un projecte drsquoEducacioacute 360 Es tracta de la quumlestioacute de com mesurar el canvi i lrsquoavanccedil vers els objectius de lrsquoeducacioacute a temps complet Aixograve ens porta a un exercici tan necessari com complex que eacutes preguntar-nos en quins fets observables i mesu-rables es tradueix lrsquoEducacioacute 360 Quins fets empiacuterics poden evidenci-ar aquest concepte abstracte

En termes cientiacutefics lrsquoanterior ens porta a la necessitat drsquooperativitzar el concepte drsquoeducacioacute a temps complet fent un proceacutes deductiu des drsquoallograve meacutes abstracte a allograve meacutes concret desglossant el concepte en dimensions i aquestes en indicadors empiacuterics mesurables que al seu torn ens portaran a parlar de les fonts de dades necessagraveries per calcular aquests indicadors

Per tant en aquest capiacutetol parlarem de

bull Lrsquooperativitzacioacute del concepte drsquoEducacioacute 360 en indicadors

bull El potencial i les limitacions de les dades actualment disponibles per construir indicadors sobre Educacioacute 360

bull Propostes per avanccedilar a un millor sistema drsquoindicadors drsquoEduca-cioacute 360


Lrsquooperativitzacioacute de lrsquoEducacioacute 360

Un proceacutes drsquooperativitzacioacute comenccedila per desgranar les dimensions que teacute tot concepte complex Si atenem a la definicioacute de lrsquoEducacioacute 360 observem que emergeixen 7 dimensions fonamentals que esmentem aquiacute i que recuperem en la Figura 1

1 Oportunitats educatives en el temps lectiu2 Oportunitats educatives en el temps no lectiu3 Connexioacute drsquoaprenentatges4 Participacioacute 5 Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge6 Cura i benestar 7 Equitat

Alguns paiumlsos amb una tradicioacute meacutes llarga en lrsquoassumpcioacute del repte de lrsquoeducacioacute a temps complet porten temps avaluant el canvi vers aquest model i els impactes educatius aconseguits Mostrem a continuacioacute una recopilacioacute dels indicadors mesurats en cadascuna de les 7 dimensions de lrsquoeducacioacute a temps complet mencionades1

La llista es basa en la revisioacute de les avaluacions sistemagravetiques realitzades a Alemanya entre 2005 i 2019 per un consorci entre universitats i institut de recerca i financcedilades pel govern alemany (laquoDie Studie zur Entwicklung von Ganztagsschulen (StEG) Ein Kooperationsprojektraquo)2 i les ava lua-cions de lrsquolaquoAfterschool Allianceraquo (alianccedila entre diferents fundacions associacions universitats administracions i empreses dels Estats Units

1 No aprofundirem en aquestes pagravegines en la manera especiacutefica com es construeix cada indicador (iacutetems per a la recollida de les dades necessagraveries unitat de mesura associada a cada indicador)2 Web general del projecte drsquoavaluacioacute laquoDie Studie zur Entwicklung von Ganztagsschu-len (StEG)raquo wwwprojekt-stegde Es poden consultar exemples concrets de quumlestionaris a httpsdaqsfachportal-paeda-gogikdesearchshowsurvey201


FIGURA 1

Dimensions fonamentals de lrsquoEducacioacute 360


Oportunitats educatives en el temps lectiu Temps lectiu com a educacioacute formal o reglada fonamentalment en les escoles i instituts Oportunitats enteses com a ocasions favorables per aconseguir uns objectius educatius Per tant meacutes ocasions per aprendre i de meacutes qualitat en el temps lectiu

Oportunitats educatives en el temps no lectiu Temps no lectiu entegraves com a educacioacute extraescolar o no formal Oportunitats enteses com a ocasions favorables per aconseguir uns objectius educatius Per tant meacutes ocasions per aprendre i de meacutes qualitat en el temps no lectiu

Connexioacute de lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva entesa com la interrelacioacute entre aprenentatges entre espais i temps educatius lectius i no lectius Aquesta dimensioacute inclou tambeacute la fortalesa i el propogravesit drsquoaquestes connexions

Personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge entegraves com la construccioacute drsquoun itinerari educatiu personalitzat adaptat a les progravepies motivacions i necessitats de cada persona Aquesta dimensioacute ens remet tambeacute a lrsquoorientacioacute i acompanyament educatiu que requereix la personalitzacioacute de llsquoeducacioacute

Participacioacute i cooperacioacute entesa com la implicacioacute de les persones (alumnes pares mares docents educadors gestors) en la vida educativa entenent aquesta participacioacute com el fet de ser un membre actiu i amb capacitat drsquoincidegravencia Srsquoinclouen aquiacute tambeacute els ogravergans que assumeixen la funcioacute drsquoestimular la participacioacute i la cooperacioacute alienant agents i recursos cap a uns objectius educatius comuns

Equitat entesa com lrsquoadaptacioacute de les oportunitats educatives a la diversitat de circumstagravencies personals de manera que la igualtat de drets educatius es tradueixi en una igualtat drsquooportunitats drsquoassolir aprenentatges i fins i tot de poder decidir quins aprenentatges soacuten vagravelids per a cadascuacute

Educacioacute 360 es defineix com un repte pel qual laquoels infants i adolescents tinguin meacutes i millors oportunitats educatives en tots els temps i espais de la seva vida i connectar lrsquoeducacioacute i els aprenentatges entre el temps lectiu i el no lectiuVolem que cada infant i jove construeixi el seu propi itinerari vital amb equitat benestar i sense exclusions amb la participacioacute i cooperacioacute de tots els actors educatius del territoriraquo

Cura i benestar entegraves com la garantia drsquounes bones condicions per a lrsquoaprenentatge que inclouen la cura i proteccioacute de cada infant garantint la cobertura de les seves necessitats materials i emocionals


per promoure programes drsquoactivitats en horari no lectiu per als infants i adolescents)3 Tot plegat ens aporta una extensa proposta drsquoindicadors per mesurar les diferents dimensions de lrsquoeducacioacute a temps complet

Com es pot veure els indicadors es recullen fonamentalment a traveacutes de quumlestionaris dirigits als diferents agents educatius amb els quals es cons-trueix aquest projecte comunitari els infants i adolescents les famiacutelies els educadors en temps no lectiu i el personal docent de les escoles i ins-tituts Les enquestes srsquoapliquen de manera periogravedica repetint-se cada cert temps (dos o tres anys) per copsar lrsquoevolucioacute dels indicadors i extreu-rersquon conclusions i nous objectius colmiddotlectius amb relacioacute a lrsquoavanccedil cap a lrsquoeducacioacute a temps complet La mostra de persones enquestades segueix uns criteris de representativitat

3 Web general de lrsquoAfterschool Alliance wwwafterschoolallianceorgEs poden consultar materials concrets sobre avaluacioacute a httpafterschoolallianceorgdocumentsDeeper_Dive_into_Afterschoolpdf httpwwwafterschoolallianceorgAA3PMhttpwwwafterschoolallianceorgdocumentsAA3PM-2015AA3PM_Topline_Question-naire060915pdfhttpswwwwallacefoundationorgknowledge-centerDocumentsAll-Work-and-No-Playpdf

TAULA 1Dimensioacute oportunitats educatives en el temps lectiu


Perfil dels educadors que participen en lrsquoeducacioacute lectiva

bull Diversitat de perfils educadors en lrsquoeducacioacute lectiva (docents orientadors treballadors socials educadors psicopedagogs)

bull Formacioacute dels educadors i docents en educacioacute a temps complet

bull Orientacioacute a la innovacioacute del professorat i educadors


gt gt gt



Didagravectica en lrsquoeducacioacute lectiva

bull Diversitat drsquoestrategravegies didagravectiques utilitzades en lrsquoeducacioacute lectiva

bull Criteris predominants pel que fa als deures i les tasques escolars a casa


Espais bull Diversitat drsquoespais del centre educatiu (aules biblioteca menjador gimnagraves pati aula de descans laboratori aula de muacutesica drsquoart cuina espais per al treball autogravenom en grup espais de treball per al professorat etc)

bull Adequacioacute i condicionament dels espais (accessibilitat arquitectogravenica material didagravectic mobiliari opcions de moviment elements naturals opcions luacutediques etc)

bull Diversitat drsquoespais on es produeix lrsquoeducacioacute lectiva (aules especialitzades al pati fora de lrsquoescola etc)


Impactes educatius

bull Ganes motivacioacute per anar a lrsquoescola o institut dels infants i adolescents

bull Sensacioacute drsquoaprenentatge i progreacutes bull Importagravencia i utilitat atribuiumlda a allograve que srsquoapregravenbull Qualificacioacute en les diverses mategraveries avaluadesbull Intencioacute dels adolescents de continuar els

estudis meacutes enllagrave de lrsquoeducacioacute obligatograveria


bull Resultats en les proves de competegravencies bagravesiques externes

bull Incidegravencia drsquoabsentismebull Repeticions de cursbull Graduacioacute en finalitzar lrsquoeducacioacute obligatograveria

bull Registres oficials



bull Condicions educatives a la llar disponibilitat de material per llegir escriure dibuixar TIC etc

bull Hagravebits de lectura dins la llar per part de lrsquoinfant i els adults

bull Percepcioacute de les famiacutelies vers els deures (per exemple si es viuen com a dificultat)

bull Reforccedil positiu de lrsquoeducacioacute lectiva a la llar interegraves i seguiment dels pares del que fan els fills i filles a lrsquoescola

bull Expectatives sobre lrsquoegravexit educatiu dels fills i filles




TAULA 2Dimensioacute oportunitats educatives en el temps no lectiu



Oferta drsquoeducacioacute no lectiva

bull Oferta drsquoactivitats no lectives a lrsquoescola bull Oferta drsquoactivitats no lectives fora

de lrsquoescolabull Oferta drsquoactivitats no lectives

durant lrsquoestiu bull Canals i materials de difusioacute de lrsquooferta

no lectiva bull Grau de coneixement de les oportunitats

no lectives que ofereix lrsquoentorn per part de les famiacutelies




Acceacutes a lrsquoeducacioacute no lectiva

bull Acceacutes dels infants i adolescents a les activitats no lectives (fan o no fan activitats extraescolars i quines fan)

bull Acceacutes a activitats no lectives durant lrsquoestiu

bull Motius de les famiacutelies o dels infants per fer o no fer activitats no lectives



Perfil dels educadors de les activitats no lectives

bull Qualificacioacute del personal (especiacutefica sobre lrsquoactivitat social io pedagogravegica)

bull Formacioacute en educacioacute a temps completbull Diversitat de perfils educadors (perfils

especialistes socials educadors)


Didagravectica en lrsquoeducacioacute no lectiva

bull Diversitat drsquoestrategravegies didagravectiques utilitzades en lrsquoeducacioacute no lectiva

bull Objectius educatius de les activitats no lectives


Organitzacioacute bull Agents organitzadors drsquoactivitats no lectives (escola associacions de famiacutelies Ajuntament entitats empreses equipaments puacuteblics etc) i tipologia drsquoactivitats organitzada


gt gt gt




Impactes educatius

bull Ganes motivacioacute per anar a les activitats no lectives dels infants i adolescents

bull Sensacioacute drsquoaprenentatge i progreacutes bull Importagravencia i utilitat atribuiumlda a allograve que

srsquoapregravenbull Obtencioacute drsquoacreditacions que certifiquen

els coneixements assolits




bull Realitzacioacute drsquoactivitats socioculturals i educatives amb la famiacutelia (excursions sortides a celebracions parcs exposicions etc)

bull Uacutes dels recursos educatius de lrsquoentorn (biblioteques parcs centres ciacutevics passejos fluvials boscos etc)





TAULA 3Dimensioacute connexioacute drsquoaprenentatges

SUBDIMENSIOacute CONNEXIOacute DrsquoAPRENENTATGES FONT DrsquoINFORMACIOacute

Connexioacute entre docents i altres perfils educadors dins del centre educatiu

bull Pragravectiques de treball en equip entre docents i educadors preparacioacute conjunta drsquoactivitats per als alumnes o per a les famiacutelies discussioacute drsquoobjectius observacioacute i feedback mutu codocegravencia

bull Percepcioacute de colmiddotlaboracioacute entre docents i altres perfils drsquoeducadors

bull Participacioacute de perfils no docents en lrsquoequip directiu i en el claustre

bull Participacioacute o coordinacioacute amb docents en activitats no lectives dins del centre educatiu



Connexioacute entre els centres educatius i altres agents educatius de lrsquoentorn

bull Nombre i tipologia drsquoagents educatius de lrsquoentorn que intervenen en lrsquoeducacioacute lectiva

bull Projectes i activitats conjuntes entre centres educatius i agents de lrsquoentorn

bull Projectes i activitats dissenyats conjuntament entre personal de lrsquoescola i de lrsquoentorn

bull Importagravencia atorgada a la relacioacute amb els actors de lrsquoentorn

bull Coneixement dels recursos de lrsquoentorn per part del professorat

bull Valoracioacute de les activitats no lectives en les qualificacions escolars

bull Participacioacute dels centres educatius en esdeveniments i celebracions de lrsquoentorn

bull Forccedila de les relacions entre els centres educatius i els agents de lrsquoentorn (escala des de la no relacioacute a lrsquoalianccedila estable)

bull Formalitzacioacute de convenis de cooperacioacutebull Obertura de les escoles o instituts (o algun

dels seus espais) a lrsquoentorn (per exemple biblioteca escolar patis)

bull Valoracioacute qualitativa de la cooperacioacute per part de les persones que hi intervenen





TAULA 4 Dimensioacute participacioacute i cooperacioacute educativa

SUBDIMENSIOacute PARTICIPACIOacute I COOPERACIOacute FONT DrsquoINFORMACIOacute

Participacioacute dels infants i adolescents

bull Uacutes drsquoestrategravegies pedagogravegiques destinades a fomentar la participacioacute i decisioacute de lrsquoalumnat a lrsquoaula

bull Espais i canals de consulta i decisioacute de lrsquoalumnat en els centres educatius (previsioacute drsquoespais de reflexioacute i consulta en lrsquoaula xarxes de delegats consells drsquoalumnes etc)

bull Sentiment de pertinenccedila a lrsquoescola de lrsquoalumnatbull Espais i canals de consulta i decisioacute

dels infants i adolescents en lrsquoentorn (consells drsquoinfants joves etc)

bull Alumnat vinculat a associacions de lrsquoentorn



Participacioacute de les famiacutelies en lrsquoescola

bull Frequumlegravencia de la comunicacioacute entre docenttutor i la famiacutelia (per exemple nombre de reunions per curs converses informals etc)

bull Ocasions de participacioacute en lrsquoescola obertes a les famiacutelies (festes xerrades suport en lrsquoaula sortides projectes etc)

bull Grau de coneixenccedila entre les famiacutelies bull Participacioacute de les famiacutelies en lrsquoAMPA de lrsquoescola bull Confianccedila de les famiacutelies en lrsquoescola bull Participacioacute en la definicioacute del Pla educatiu

de centre


Participacioacute de les famiacutelies en lrsquoeducacioacute no lectiva

bull Frequumlegravencia de la comunicacioacute entre educadors de les activitats no lectives i les famiacutelies (per exemple nombre de reunions per curs frequumlegravencia de converses informals etc)

bull Formes de participacioacute dels pares i mares en activitats no lectives

bull Confianccedila de les famiacutelies en els responsablesorganitzadors de les activitats no lectives i en els educadors


gt gt gt


SUBDIMENSIOacute PARTICIPACIOacute FONT DrsquoINFORMACIOacute

Ogravergans de decisioacute colmiddotlectiva

bull Existegravencia drsquoogravergans de decisioacute colmiddotlectiva (com consells educatius o escolars)

bull Activitat dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectiva (nombre de trobades comunicacioacute entre trobades)

bull Membres dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectivabull Representativitat de lrsquoeducacioacute lectiva i no

lectiva en els ogravergans de decisioacute colmiddotlectivabull Quumlestions drsquoeducacioacute a temps complet

abordades en aquests ogravergans (connexioacute lectiu i no lectiu equitat personalitzacioacute drsquoaprenentatges millora oportunitats educatives lectives i no lectives)

bull Importagravencia atorgada a aquests espais per part dels seus membres

bull Lideratge dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectiva en qui recau aquest lideratge

bull Recursos per exercir el lideratge (recursos humans coneixements instruments de planificacioacute capacitat de financcedilament de supervisioacute drsquoavaluacioacute)

bull Vinculacioacute i participacioacute en altres xarxes educatives (per exemple Xarxes i aliances intermunicipals)






TAULA 5Dimensioacute personalitzacioacute de lrsquoaprenentatge

SUBDIMENSIOacute DIMENSIOacute PERSONALITZACIOacute DE LrsquoAPRENENTATGE FONT DrsquoINFORMACIOacute


bull Accioacute tutorial i drsquoorientacioacute en lrsquoeducacioacute lectivabull Establiment drsquoobjectius i activitats

personalitzades en funcioacute dels interessosbull Pragravectiques drsquoavaluacioacute inicial de lrsquoalumnat bull Opcions de treball sobre continguts escollits

per lrsquoalumne durant el temps lectiubull Opcions de treball autogravenom dins del temps lectiubull Prescripcioacute dlsquoactivitats no lectives per part dels

tutors o orientadors en funcioacute dels interessos de lrsquoinfant o adolescent

bull Foacutermules de suport individual dins de lrsquoaula (codocegravencia suport entre iguals treball per racons etc)

bull Adaptacioacute de les activitats lectives a les necessitats educatives especials (incloses altes capacitats)

bull Adaptacioacute dels deures als objectius de cada infant o adolescent

bull Inclusioacute de les propostes dels infants i adolescents en la programacioacute drsquoactivitats

bull Sensacioacute de les famiacutelies que es potencien els interessos i les capacitats dels seus fills

bull Uacutes de noves tecnologies com a eina per a la personalitzacioacute drsquoaprenentatges




Educacioacute no lectiva

bull Lliure eleccioacute de les activitats no lectives per part dels infants i adolescents

bull Adaptacioacute de les activitats no lectives a les necessitats educatives especials (incloses altes capacitats)

bull Opcions de suport educatiu personalitzat en temps no lectiu per afavorir lrsquoegravexit escolar

bull Escolta i resposta a les propostes drsquoactivitats no lectives dels infants i adolescents


bull Enquesta a responsa-bleseducadors de temps no lectiu



TAULA 6Dimensioacute cura i benestar

SUBDIMENSIOacute CURA I BENESTAR FONT DrsquoINFORMACIOacute

Salut bull Estat de salut (autopercepcioacute de lrsquoinfant o de la famiacutelia)

bull Siacutemptomes o diagnogravestics de trastorns malalties dolegravencies o discapacitats

bull Faltes drsquoassistegravencia a classe per motius de salutbull Nombre drsquoagravepats realitzats al diabull Acompanyament adult durant els agravepats principals

del dia (dinar sopar)bull Sensacioacute drsquoenergia durant el dia dels infants

i adolescentsbull Incidegravencia de lrsquoobesitatbull Consums de risc (tabac alcohol drogues

pantalles psicofagravermacs etc)bull Pragravectiques sexuals de risc




Estat emocional

bull Optimisme respecte al propi futurbull Autoconcepte (habilitats punts forts i febleshellip)bull Comunicacioacute significativa amb la famiacutelia

(ocasions per conversar en el dia a dia sobre temes drsquointeregraves de lrsquoinfant o adolescent)

bull Realitzacioacute conjunta de tasques domegravestiques amb la famiacutelia




Convi-vegravencia i inclusioacute

bull Comportament de lrsquoalumnat dins de lrsquoaula (clima de convivegravencia)

bull Pragravectiques de cooperacioacute entre lrsquoalumnatbull Nivell de conflictivitat en els centres educatius

(en les aules en el pati en el menjador etc)bull Implicacioacute de lrsquoalumnat en el manteniment

correcte dels espais i materials educatiusbull Sentiment de ser acceptat i valorat per part del

professorat companys educadorsbull Xarxa drsquoamistats en lrsquoescola o institutbull Xarxa drsquoamistats fora de lrsquoescola o institut






TAULA 7Dimensioacute equitat


Variables sociodemo-gragravefiques que generen desigualtats educatives (es mesura la desigualtat educativa en funcioacute drsquoaquestes variables)

bull Nivell drsquoestudis del pare i la marebull Ingressos mensuals de la llar familiarbull Tipus drsquounitat de convivegravencia (nombre

de cuidadors adults a la llar)bull Origen geogragravefic (lloc de naixement de

lrsquoinfant o adolescent del pare i de la mare)bull Horaris laborals dels cuidadors principals

(pare mare o altres)bull Estat de salut dels cuidadors principals

(pare mare o altres)bull Temps disponible diagraveriament per estar

amb els fillsbull Residegravencia en un entorn urbagrave o rural bull Segregacioacute social del territori de

residegravenciabull Titularitat del centre educatiubull Recursos de desplaccedilament mobilitat

de la famiacuteliabull Etapa educativa de lrsquoinfantbull Sexe de lrsquoinfant



Recursos de lrsquoescola o institut per reduir les desigualtats educatives

bull Mesures drsquoacollida de lrsquoalumnat nouvingutbull Disponibilitat de menjador en el centre

educatiubull Disponibilitat de zones de tranquilmiddotlitat

o descans al centre educatiubull Disponibilitat de suport escolar (per fer

deures i tasques escolars) en el centre educatiu

bull Preu de les activitats de cura del centre educatiu (menjador acollida)

bull Disponibilitat drsquoactivitats no lectives en el centre educatiu

bull Preu de les activitats no lectives del centre educatiu

bull Segregacioacute social del centre educatiu (per nivell drsquoingressos estudis o origen de les famiacutelies)


gt gt gt



Recursos de lrsquoentorn per reduir les desigualtats educatives

bull Diversitat drsquoopcions (oferta) drsquoeducacioacute no lectiva

bull Preu de les activitats no lectives de lrsquoentorn

bull Disponibilitat de suport escolar (per fer deures i tasques escolars) en lrsquoentorn


Poliacutetica drsquoigualtat social

bull Subvencions als centres per cobrir despeses educatives de les famiacutelies

bull Ajuts econogravemics a les famiacutelies per pagar el material escolarllibres i sortides escolars

bull Subvencioacute de les activitats no lectives incloses les de suport escolar

bull Ajuts econogravemics a les famiacutelies per pagar les activitats no lectives i els serveis de cura inclograves el suport escolar

bull Condicions per accedir als ajuts econogravemics


Desigualtats que afecten el personal docent i educador

bull Condicions laborals del personal docent i educador (jornada estabilitat laboral salari)





Dades actualment disponibles a Catalunya per mesurar lrsquoEducacioacute 360 potencials i limitacions

En lrsquoapartat anterior hem vist dimensions i indicadors que operativitzen lrsquoeducacioacute a temps complet eacutes a dir que expressen en termes observables aquest fenomen seguint les experiegravencies drsquoavaluacioacute dels Estats Units i Alemanya

En aquest apartat abordarem quines dades hi ha actualment disponibles a Catalunya per mesurar lrsquoeducacioacute a temps complet Eacutes a dir quines ex-periegravencies i precedents tenim en la recollida de dades sobre educacioacute a temps complet i quines potencialitats i limitacions presenten per crear indicadors drsquoEducacioacute 360 o educacioacute a temps complet

La revisioacute de les fonts de dades existents ens porta a identificar set fonts de dades principals que actualment ens aporten indicadors uacutetils per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 Exposem a continuacioacute cadascuna drsquoaquestes fonts i en destaquem els principals avantatges i limitacions des del punt de vista de lrsquoEducacioacute 360

Les fonts de dades que comentarem soacuten

1 Estadiacutestica del Departament drsquoEducacioacute (Generalitat de Catalunya)2 Edubarogravemetre (Fundacioacute Jaume Bofill)3 Enquesta de Salut de Catalunya (Departament de Salut de la Gene-

ralitat de Catalunya)4 Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals (Fundacioacute Pi i Sunyer)5 Diagnosi de Plans Educatius i Plans drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (go-

verns locals)6 Enquesta drsquohagravebits relacionats amb la salut (4t drsquoESO) (Salut Puacutebli-

ca Diputacioacute de Barcelona)


7 Altres fonts que aporten indicadors puntuals a) Registres dels ajuntamentsb) Estudis de lrsquoObservatori Catalagrave de lrsquoEsportc) Enquesta de pressupostos familiars INE (Institut Nacional drsquoEs-

tadiacutestica)d) Enquesta de condicions de vida Idescat i lrsquoINEe) Recerques puntuals (universitats fundacions etc)

Estadiacutestica del Departament drsquoEducacioacute (Generalitat de Catalunya)

Els principals avantatges de les dades aportades pel Departament drsquoEdu-cacioacute soacuten la seva oficialitat representativitat de tot el territori catalagrave (co-brint tots els municipis) a meacutes de la visioacute diacrogravenica al llarg del temps ja que soacuten dades de periodicitat anual consolidada

Pel que fa a la informacioacute recollida respon sobretot a les funcions de planificacioacute del Departament com soacuten garantir lrsquoescolaritzacioacute obligatograve-ria i la distribucioacute de recursos entre els centres reglats Soacuten dades que ens permeten calcular taxes drsquoescolaritzacioacute a les diferents etapes distribu-cioacute de lrsquoalumnat per variables bagravesiques com curs municipi de residegravencia sexe origen tipus de centre ragravetios drsquoalumnat dins les aules i distribucioacute de lrsquoalumnat amb necessitats educatives especials

Podem copsar tambeacute alguns indicadors de resultats educatius com les taxes de graduacioacute o repeticioacute Via demanda especiacutefica tambeacute es poden obtenir els resultats de les proves de competegravencies bagravesiques per a dife-rents nivells territorials

Tanmateix com a principals limitacions per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 aquesta font de dades no ens aporta informacioacute sobre qualitat i innovacioacute pedagogravegica dels centres ni serveis de cura i drsquoeducacioacute no lectiva associ-ats al projecte educatiu com tampoc dels vincles de cooperacioacute amb


lrsquoentorn les estrategravegies de participacioacute i de personalitzacioacute dels itineraris drsquoaprenentatge que implementen els centres educatius Drsquoaltra banda la informacioacute teacute a veure amb registres administratius (de matriacutecules dictagrave-mens resultats) i no podem aproximar-nos des drsquoaquesta font a les pragravec-tiques ni percepcions de les famiacutelies de lrsquoalumnat o dels docents ni interrelacionar aquestes pragravectiques i percepcions amb resultats i impac-tes educatius

En definitiva no eacutes una font drsquoinformacioacute que ens permeti una mira-da sis tegravemica de lrsquoeducacioacute en clau 360 ni relacionar accions i impactes Tanmateix ens dona la informacioacute bagravesica sobre lrsquounivers de referegravencia i per tant seragrave una font de dades clau a lrsquohora de planificar la mostra de qualsevol recollida drsquoinformacioacute amb criteris de representativitat en ter-mes territorials drsquoetapa educativa de tipologia de centres i de composi-cioacute demogragravefica de lrsquoalumnat

La Taula 8 que es presenta a continuacioacute resumeix els indicadors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens dona directament o indirectament alguna informacioacute

TAULA 8Departament drsquoEducacioacute (Generalitat de Catalunya)


MIacuteNIMA


bull Taxa drsquoescolaritzacioacute en les diferents etapes educatives

bull Ragravetios drsquoalumnes per aula tipus de centre etapa i curs

bull Origen geogragravefic de lrsquoalumnat (distribucioacute procedegravencies)

bull Alumnat amb necessitat especiacutefica de suport educatiu (distribucioacute tipus de necessitat)

Anual Municipi

gt gt gt


Edubarogravemetre (Fundacioacute Bofill)

LrsquoEdubarogravemetre eacutes una plataforma drsquoenquestacioacute posada en marxa per la Fundacioacute Jaume Bofill lrsquoany 2017 Des drsquoaleshores ha fet dues enquestes a famiacutelies i dues enquestes a personal docent La plataforma ha creat un pool de persones adherides disposades a respondre a les diverses enques-tes de lrsquoEdubarogravemetre si beacute cada enquesta concreta es complementa amb altres eines de difusioacute i captacioacute de persones a enquestar

Pel que fa a la informacioacute recollida srsquoadapta a les liacutenies de recerca de la Fundacioacute Jaume Bofill i als projectes que impulsa entre els quals lrsquoEdu-cacioacute 360 Eacutes per aixograve que en les diferents onades ha recollit indicadors

SUBJECTE DE LA INFORMACIOacute INDICADORS DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIO-



bull Rendiment escolar (promocioacute repeticioacute avaluacions per curs)

bull Taxa de graduacioacute a lrsquoESO Batxillerat i Formacioacute Professional

bull Acceacutes a estudis postobligatorisbull Disponibilitat de biblioteca escolar

i activitats (colmiddotleccioacute hores drsquoobertura setmanal i preacutestecs durant el curs)

bull Equipaments i usos de les TIC als centres (recursos digitals dels alumnes usos dels ordinadors etc)

bull Poblacioacute no ocupada de 18 a 24 anys que no cerca estudis

bull Segregacioacute (iacutendex de dissimilitud) de lrsquoalumnat estranger NESE i amb progenitors amb nivell drsquoestudis bagravesics o inferiors)

bull Matriacutecula vivabull Distribucioacute de lrsquoalumnat entre el sector

puacuteblic i privat

Anual Municipi

Els indicadors de segregacioacute escolar soacuten calculats pel Siacutendic de Greuges amb dades del Depar-tament drsquoEducacioacute Font elaboracioacute progravepia amb informacioacute del Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya httpensenyamentgencatcatcadepartamentestadistiques


clau drsquoEducacioacute 360 tant des de la perspectiva de les famiacutelies com dels docents Les diferents onades han anat incorporant-hi meacutes indicadors en clau 360 Si beacute encara no srsquohan abordat tots seria molt factible introdu-ir-los progressivament

La pertinenccedila dels indicadors eacutes per tant el principal avantatge drsquoaques-ta font juntament amb el fet que aquests indicadors abasten tant el temps lectiu com no lectiu Aixograve ens permet una anagravelisi interrelacionada en clau sistegravemica entre indicadors dels diferents agravembits educatius infe-rint possibles impactes i models explicatius A meacutes la unitat drsquoanagravelisi famiacutelies i docents ens permet tambeacute inferir lrsquoefecte de variables sociode-mogragravefiques i de les pragravectiques i actituds concretes de les persones Un avantatge addicional eacutes el fet que lrsquoEdubarogravemetre eacutes un projecte de dades obertes de manera que els arxius de microdades estan disponibles al puacute-blic i soacuten un recurs compartit per a la recerca

Com a principals limitacions per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 hem de des-tacar que lrsquoEdubarogravemetre no sempre treballa amb mostres representati-ves Les onades drsquoenquestacioacute que han circulat uacutenicament en liacutenia han aconseguit representativitat en termes drsquoetapes educatives titularitat dels centres i territori (Catalunya) perograve no en canvi quant a perfils socials de les famiacutelies Es troben de fet biaixos en el nivell drsquoestudis de les famiacutelies i la seva procedegravencia principalment que no sempre es poden ponderar adequadament Aquests biaixos srsquohan pogut controlar en alguna ocasioacute gragravecies a una mostra de control via telefogravenica que siacute que ha garantit una representativitat social perograve aquesta no ha estat una pragravectica sistemagravetica

En el cas de les enquestes a docents no srsquohan detectat biaixos a nivell drsquoetapes educatives territori titularitat dels centres ni perfil demogragravefic del professorat si beacute hi poden haver biaixos pel que fa a la liacutenia peda -gogravegica dels centres i lrsquoorientacioacute vers la innovacioacute En qualsevol cas la dis po ni bilitat de censos sobre centres educatius admetria una bona es-tratificacioacute de la mostra i la seleccioacute aleatograveria de centres educatius on dirigir lrsquoenquesta dins de cada estrat


Finalment la periodicitat de les enquestes de lrsquoEdubarogravemetre ha estat irregular aixiacute com tambeacute la repeticioacute dels indicadors clau per a lrsquoEduca-cioacute 360 de manera que caldragrave veure fins a quin punt aquesta plata forma podragrave oferir una mirada diacrogravenica del desenvolupament de lrsquoeducacioacute a temps complet a Catalunya A continuacioacute la taula resumeix els indica-dors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens atorga informacioacute

TAULA 9Edubarogravemetre (Fundacioacute Bofill)

SUBJECTE DE LA

INFORMACIOacuteINDICADORS DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIO-


Pares i mares amb fills i filles en edat drsquoescolarit-zacioacute

bull Possibilitat de pagar uns bons estudis o suports educatius

bull Percepcioacute drsquoacompanyament personalitzat per part del tutor o tutora

bull Percepcioacute de preparacioacute del tutor per fer un acompanyament personalitzat del fill o filla

bull Percepcioacute drsquoesforccedil per part del centre per acompanyar de manera personalitzada lrsquoalumnat

bull Percepcioacute de capacitat del professorat per motivar el fill o filla

bull Confianccedila que professors ajudarien el fill o filla en cas de dificultat

bull Disponibilitat de temps per acompanyar els estudis del fill o filla

bull Coneixements per ajudar el fill i filla a fer deures explicar-li coses que no hagi entegraveshellip

bull Frequumlegravencia amb la qual srsquoajuda el fill filla a fer els deures o a planificar lrsquoestudi

bull Disponibilitat drsquoinformacioacute per ajudar el fill o filla

bull Comunicacioacute amb la tutora o el tutor del fill o filla

bull Actitud de les famiacutelies vers la innovacioacute al centre

Espo-ragravedi-ca

Pare mare que contesta lrsquoenquesta (anonimit-zatada)

gt gt gt



MIacuteNIMA

Pares i mares amb fills i filles en edat drsquoescolaritzacioacute

bull Frequumlegravencia amb la qual es motiva el filla a llegir

bull Frequumlegravencia amb la qual es comenta amb el fill o filla com ha anat a lrsquoescola

bull Hagravebits de comunicacioacute i de fer coses conjuntament amb el fill o filla

bull Extraescolars que fa el fill o filla dins o fora de lrsquoescola

bull Valoracioacute de les activitats extraescolars que fa el fill o filla

bull Objectius i valors atorgats a lrsquoeducacioacute no lectiva

Esporagravedica Pare mare que contesta lrsquoenquesta (anonimitzat ada)

Docents drsquoescoles i instituts puacuteblics i concertats

bull Hagravebit drsquoexplicar a les famiacutelies la importagravencia de les activitats no lectives del centre

bull Competegravencies docents (autopercepcioacute)

bull Actitud vers la innovacioacute educativa

bull Pragravectiques drsquoinnovacioacute aplicades al centre educatiu

bull Actituds envers la transversalitzacioacute curricular

bull Actituds envers nous models drsquoavaluacioacute

bull Actituds envers el treball cooperatiu

bull Percepcioacute de millora dels processos drsquoaprenentatge

bull Hagravebit drsquoexplicar a les famiacutelies el que fan els alumnes durant el temps lectiu

bull Hagravebit drsquoexplicar a les famiacutelies com ajudar el seu fill o filla perquegrave li vagi beacute el curs

Esporagravedica Docent que contesta lrsquoenquesta (anonimit-zat)

Font elaboracioacute progravepia amb informacioacute de lrsquoEdubarogravemetre httpsedubarometrecat


Enquesta de Salut de Catalunya (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya)

LrsquoEnquesta de Salut de Catalunya eacutes un instrument del Departament de Salut que aporta informacioacute poblacional rellevant per a la definicioacute i lrsquoavaluacioacute de les poliacutetiques de salut Des de lrsquoany 2010 es realitza de ma-nera anual a una mostra de 5000 persones enquestades a domicili LrsquoES-CA eacutes una estadiacutestica oficial prevista en el Pla estadiacutestic de Catalunya vigent la qual cosa dota aquest instrument drsquouna estabilitat i qualitat que la fa realment uacutetil per a la millora de les poliacutetiques de salut tambeacute a nivell local perquegrave els ajuntaments prenen aquesta enquesta com a refe-regravencia per als seus estudis drsquoabast municipal

Pel que fa a la informacioacute recollida i drsquoacord amb els objectius especiacute-fics de lrsquoenquesta srsquoaborda lrsquoestat de salut lrsquouacutes dels serveis sanitaris i els estils de vida saludables Eacutes dins drsquoaquest agravembit (estils de vida saluda-bles) on srsquoinclouen una segraverie drsquoindicadors que tambeacute soacuten clau des drsquouna perspectiva drsquoEducacioacute 360 Alguns drsquoaquests indicadors tenen a veure amb la realitzacioacute drsquoactivitats extraescolars esportives i no esportives per part dels infants menors de 15 anys aixiacute com altres indicadors relacionats amb els resultats educatius el benestar emocional i relacional consums de risc i hagravebits de cura amb impacte sobre lrsquoeducacioacute

El gran punt fort drsquoaquesta enquesta eacutes la seva metodologia i consolida-cioacute es treballa amb criteris de magravexima representativitat social gragravecies a una mostra elevada mostreig aleatori estratificat i entrevista a domicili La seva consolidacioacute ens permet actualment una anagravelisi diacrogravenica sense interrupcions Les microdades estan a disposicioacute dels investigadors pregrave-via solmiddotlicitud

Com a principals limitacions per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 lrsquoenquesta no aprofundeix en la tipologia drsquoactivitats extraescolars que realitzen els infants ni en elements educatius no directament relacionats amb la sa-lut com pugui ser la personalitzacioacute educativa la connexioacute lectiu i no


lectiu o les pragravectiques de participacioacute i cooperacioacute educativa ja que soacuten aspectes que srsquoallunyen de lrsquoobjectiu propi drsquoaquesta enquesta Drsquoaltra banda les preguntes sobre els infants menors de 15 anys soacuten contestades pel seu tutora en la famiacutelia de manera que les respostes estan mitjanccedila-des per aquest agent sense saber fins a quin punt coincideixen amb les respostes que donaria lrsquoinfant o adolescent directament

A continuacioacute la taula resumeix els indicadors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens aporta informacioacute

TAULA 10Enquesta de Salut de Catalunya (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya)

SUBJECTE DE LA

INFORMACIOacuteINDICADORS CLAU DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIODICITAT UNITAT MIacuteNIMA


bull Diesminuts drsquoactivitats extraescolars esportives per setmana (infants de 3 a 14 anys)

bull Diesminuts drsquoactivitats extraescolars no esportives per setmana (infants de 3 a 14 anys)

bull Sensacioacute de lrsquoinfant de tenir temps propi

bull Sensacioacute de lrsquoinfant de poder triar quegrave fer en el temps lliure

bull Resultats educatius (com li va lrsquoescola a lrsquoinfant)

bull Dies que lrsquoinfant juga al parc o al carrer (infants de 3 a 14 anys)

bull Situacions de dependegravencia discapacitat o trastorn de salut en lrsquoinfant

bull Temps de lleure sedentari per diabull Temps de lleure actiu per diabull Prevalenccedila de sobrepegraves

(0 a 14 anys)


gt gt gt


Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals (Fundacioacute Pi i Sunyer)

El Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals de la Fundacioacute Pi i Sunyer es re-peteix periogravedicament des de 2008 Estagrave adreccedilat als tegravecnics io responsa-bles dels ajuntaments de meacutes de 10000 habitants de Catalunya i recull informacioacute sobre les actuacions de determinades poliacutetiques puacutebliques entre les quals hi ha lrsquoeducacioacute

SUBJECTE DE LA INFORMACIOacute INDICADORS CLAU DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIODICITAT UNITAT MIacuteNIMA


bull Hores diagraveries de son (0 a 14 anys)

bull Dies que esmorza abans de sortir de casa (de 3 a 14 anys)

bull Consum setmanal de menjar ragravepid snacks begudes amb sucre (de 3 a 14 anys)

bull Sensacioacute de lrsquoinfant drsquoestar en forma

bull Sensacioacute de lrsquoinfant de tenir energia

bull Estat drsquoagravenim percebut en lrsquoinfantbull Diversioacute amb amics i amiguesbull Comportament (amb

professorat companys a casa)bull Capacitat drsquoatencioacute de lrsquoinfantbull Deteccioacute de problemes de salut

mentalbull Mitjagrave de transport per anar a

lrsquoescola o institut (3 a 14 anys)bull Prevalenccedila de consum de tabac

(15 anys o meacutes)bull Prevalenccedila de consum de risc

drsquoalcohol (15 anys o meacutes)


Font elaboracioacute progravepia amb informacioacute del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya httpssalutwebgencatcatcael_departamentestadistiques_sanitariesenquestesesca


Pel que fa a la informacioacute recollida estagrave destinada a copsar lrsquoexercici i el desenvolupament de les competegravencies en educacioacute dels ens locals Aquestes competegravencies abasten la colmiddotlaboracioacute amb les escoles i insti-tuts lrsquoaportacioacute de recursos educatius en el temps lectiu lrsquoimpuls drsquoopor-tunitats educatives en el temps no lectiu lrsquoaportacioacute drsquoajuts econogravemics per igualar les oportunitats educatives dels infants i la dinamitzacioacute de xarxes territorials de cooperacioacute entre agents educatius Es tracta drsquoas-pectes clau per a lrsquoEducacioacute 360

Per tant un gran punt fort drsquoaquesta font de dades eacutes la seva consolidacioacute i la pertinenccedila de molts dels seus indicadors abastant tant el temps lec-tiu com no lectiu la cooperacioacute entre agents i el foment de lrsquoequitat Aixograve ens permet fer una anagravelisi multivariable de correlacioacute entre agravembits edu-catius i tipificar les poliacutetiques educatives locals segons la seva orientacioacute a lrsquoEducacioacute 360 Eventualment aquest aspecte es podria correlacionar amb perfils demogragravefics dels municipis i tipologies organitzatives dels ajuntaments Les dades desagregades del Panel es poden solmiddotlicitar a la Fundacioacute Pi i Sunyer

Com a principals limitacions per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 hem de destacar que alguns dels indicadors soacuten poc precisos i aixograve en dificulta la interpretacioacute Eacutes a dir sovint es copsa si es fa o no una determinada pragravec-tica des de lrsquoajuntament perograve no obtenim informacioacute de com es fa ni amb quina intensitat ni quin abast teacute aquesta pragravectica Drsquoaltra banda el ven-tall de liacutenies drsquoaccioacute que desenvolupen els ajuntaments en lrsquoagravembit no lec-tiu eacutes poc exhaustiva i recull de manera insuficient algunes de les liacutenies drsquoaccioacute emergents en lrsquoagravembit local i que soacuten drsquoespecial interegraves per a lrsquoEdu-cacioacute 360 Drsquoaltra banda no cobreix els municipis de menys de 10000 habitants La representativitat eacutes per tant per a una tipologia de muni-cipis perograve no per al conjunt de Catalunya

A continuacioacute la taula resumeix els indicadors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens ofereix in for-macioacute


TAULA 11Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals (Fundacioacute Pi i Sunyer)



Tegravecnics io responsables dels ajunta-ments de meacutes de 10000 habitants de Catalunya

bull Recursos humans de lrsquoAjuntament dedicats a educacioacute

bull Espais de treball transversal en educacioacute dins de lrsquoAjuntament

bull Prioritats de la poliacutetica educativabull Disponibilitat de plans educatiusbull Disponibilitat de dades sobre

educacioacutebull Estrategravegies drsquoescolaritzacioacute

equilibradabull Formes de colmiddotlaboracioacute amb els

centres educatiusbull Agents del territori que intervenen en

actuacions amb els centres educatiusbull Organitzacioacute drsquoactivitats educatives

dins lrsquohorari lectiubull Activitats educatives organitzades

per lrsquoAjuntament meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiu

bull Agents del territori que intervenen en actuacions educatives no lectives

bull Beques i ajuts a lrsquoescolaritatbull Pressupost destinat a diferents

serveis i poliacutetiques educativesbull Participacioacute i lideratge en xarxes

locals drsquoeducacioacutebull Participacioacute en xarxes intermunicipals

drsquoeducacioacutebull Rol dins de les xarxes (lideratge

colmiddotlaboracioacute financcedilament)bull Mecanismes de participacioacute ciutadana

en lrsquoagravembit drsquoeducacioacute (consell escolar consells infantils i juvenils processos participatius)

Bianual Ajuntaments (de meacutes de 10000 habitants)

Font elaboracioacute progravepia amb informacioacute de la Fundacioacute Pi i Sunyer Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals httpspisunyerorgpanel-de-politiques-publiques-localsprojecteseducacio2018


Estudis de diagnosi de Plans Educatius i Plans drsquoInfagravencia i Adolescegravencia (governs locals)

Eacutes habitual que els ajuntaments disposin de plans drsquoactuacioacute com soacuten Plans Educatius mdashen conveni amb la Generalitat (Plans Educatius drsquoEn-torn) o propis de lrsquoajuntament (Plans Educatius Locals plans de ciutatvila educadora o plans drsquoInfagravencia i Adolescegravencia sovint amb suport de les diputacions provincials) Lrsquoelaboracioacute drsquoaquests plans ve precedida drsquoestudis de diagnosi que en ocasions recullen dades drsquoeducacioacute en clau drsquoec osistema abastant les oportunitats educatives lectives i no lec-tives del municipi4 Destaquen en aquest sentit les enquestes realitzades a infants i adolescents pares i mares professorat i educadors arran drsquoaquests estudis de diagnosi

El punt fort drsquoaquests estudis de diagnosi eacutes que incorporen en mesura creixent en el seu disseny una logravegica drsquoEducacioacute 360 i per tant aborden indicadors de les diferents dimensions (oportunitats drsquoeducacioacute lectiva i no lectiva connexioacute drsquoaprenentatges personalitzacioacute dels itineraris educatius participacioacute i cooperacioacute equitat cura i benestar) A meacutes te-nen en compte la necessitat de recollir visions complementagraveries per part dels diferents protagonistes de la comunitat educativa Aquesta recollida es fa a meacutes cercant la magravexima representativitat social de les respostes

El principal punt feble en canvi eacutes que es tracta drsquoestudis molt locals no extrapolables a unitats territorials meacutes agravemplies i que possiblement no tindran una periodicitat en el temps A meacutes les dades sovint no es fan puacutebliques i queden com a material intern de lrsquoAjuntament

A continuacioacute la taula resumeix els indicadors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens aporta infor-macioacute (basat en la revisioacute dels Plans educatius i els Plans drsquoInfagravencia i

4 Vegeu per exemple el Pla Local drsquoEducacioacute de Cassagrave de la Selva httpswwwcassacatPDFPLEindexhtml


Adolescegravencia de Martorell Sitges Vilanova i la Geltruacute Montornegraves del Vallegraves Cassagrave de la Selva Llinars del Vallegraves Rubiacute Sabadell Sant Esteve Sesrovires Sant Cugat Sesgarrigues i Manresa)

TAULA 12Enquesta de Plans Educatius i Plans drsquoInfagravencia i Adolescegravencia



Alumnes de cicle superior de primagraveria i drsquoESO

bull Recursos dins la llar per a lrsquoestudibull Mitjagrave de desplaccedilament a lrsquoescolainstitutbull Sentiment drsquoacceptacioacute per part del

professorat i dels companysbull Assistegravencia a sortides i cologravenies escolarsbull Disponibilitat dels llibres i material

escolarbull Resultats acadegravemicsbull Acceacutes a suport educatiubull Intencioacute de continuar els estudis despreacutes

de lrsquoESObull Pragravectica drsquoextraescolars per tipusbull Satisfaccioacute amb les extraescolars

realitzadesbull Voluntarietat de les activitats

extraescolarsbull Motius per a no fer activitats

extraescolarsbull Assistegravencia a casals drsquoestiubull Uacutes drsquoequipaments municipalsbull Hagravebits drsquoalimentacioacutebull Hora drsquoanar a dormirbull Sensacioacute drsquoenergiabull Comunicacioacute amb la famiacuteliabull Activitats educatives amb la famiacuteliabull Entreteniments durant el temps lliure

(pantalles lectura joc a lrsquoaire lliure etc)bull Satisfaccioacute amb el temps no lectiu bull Unitat de convivegravencia (persones amb qui

es conviu a la llar)bull Lloc de naixement propi i del pare i mare


Infant o adolescent que contesta lrsquoenquesta


gt gt gt


bull Etapa educativabull Titularitat del centre educatiubull Propostes per millorar lrsquoeducacioacute


SUBJECTE DE LA INFORMACIOacute INDICADORS CLAU DrsquoEDUCACIOacute 360 PERIODICITAT UNITAT

MIacuteNIMA

Famiacuteliesdrsquoinfants iadolescents

bull Confianccedila general en lrsquoescolabull Valoracioacute de les qualitats del

centre innovacioacute personalitzacioacute exigegravencia instalmiddotlacions recursoshellip

bull Dificultats escolars dels fills o filles

bull Formes drsquoacompanyament escolar dels fills o filles

bull Valoracioacute relacioacute famiacutelia-escolabull Relacioacute amb altres famiacuteliesbull Formes de participacioacute escolarbull Extraescolars dins de lrsquoescola

que fa el fill o fillabull Extraescolars fora de lrsquoescola

que fa el fill o fillabull Valoracioacute extraescolarsbull Valoracioacute del municipi com

a territori educatiubull Uacutes drsquoequipaments

socioeducatiusbull Ajuts econogravemics rebutsbull Uacutes del temps lliure en famiacuteliabull Edatbull Paiacutes de naixementbull Anys de residegravencia al municipibull Nivell drsquoestudisbull Situacioacute laboralbull Nombre de fills i fillesbull Titularitat del centre educatiubull Etapa educativa del fill i fillabull Sexebull Propostes per millorar lrsquoeducacioacute


A demanda dels ajunta-ments

Paremare que contesta lrsquoenquesta

A nivell territorial eacutes nomeacutes representa-tiva a nivell local drsquoaquells municipis que han realitzat lrsquoenquesta

gt gt gt




Docents bull Dificultats educatives detectades en lrsquoalumnat

bull Recursos humans i materials de lrsquoescola per atendre les dificultats educatives

bull Intensitat de la relacioacute amb les famiacuteliesbull Formes de treball conjunt amb

lrsquoAjuntament bull Colmiddotlaboracioacute amb altres agents

recursos i equipaments de lrsquoentornbull Colmiddotlaboracions desitjades per millorar

la qualitat pedagogravegica bull Coneixement de lrsquooferta drsquoactivitats

no lectives del municipi bull Accions per afavorir lrsquoacceacutes a

lrsquoeducacioacute no lectiva dels alumnesbull Valoracioacute de les oportunitats

educatives no lectives bull Propostes per millorar lrsquoeducacioacute



Docent que contesta lrsquoenquesta


Educadors bull Tipologia drsquoactivitat no lectiva que realitza

bull Objectius educatius de lrsquoactivitat no lectiva

bull Perfil de lrsquoalumnat que accedeix a lrsquoactivitat no lectiva

bull Canals de difusioacute de les oportunitats drsquoeducacioacute no lectiva

bull Pragravectiques de cooperacioacute amb el personal docent drsquoescoles i instituts

bull Pragravectiques de cooperacioacute amb altres recursos drsquoeducacioacute no lectiva del municipi

bull Pragravectiques de cooperacioacute amb lrsquoAjuntament

bull Propostes per millorar lrsquoeducacioacute al municipi


Educador a que contesta lrsquoenquesta


Font elaboracioacute progravepia a partir de la consulta de Plans Locals Educatius i Plans Locals drsquoInfagravencia i Adolescegravencia


Enquesta drsquohagravebits relacionats amb la salut (4t drsquoESO) (Salut Puacuteblica Diputacioacute de Barcelona)

Aquesta enquesta teacute com a objectiu facilitar informacioacute sobre la percep-cioacute de lrsquoestat de salut i els estils de vida dels adolescents de 4t drsquoESO Es realitza des de lrsquoany 2015 als ens locals de la proviacutencia de Barcelona que ho solmiddotliciten al Servei de Salut Puacuteblica de la Diputacioacute de Barcelona El 2019 srsquohavien realitzat enquestes a 57 municipis amb una participacioacute de meacutes de 10600 alumnes Es tracta drsquouna enquesta autoadministrada a lrsquoaula dels instituts

El principal avantatge drsquoaquesta enquesta eacutes que estagrave dirigida als matei-xos adolescents i per tant recull la seva visioacute en primera persona Es recullen indicadors de benestar personal i consums de risc que es poden relacionar amb diferents pragravectiques educatives i de lleure Els principals desavantatges per a lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 eacutes el fet de no aprofundir en els diferents tipus drsquoactivitats i resultats educatius A meacutes les dades nomeacutes soacuten accessibles a lrsquoajuntament que ha fet la demanda drsquoenquesta sense que estiguin disponibles a altres investigadors Drsquoaltra banda la seva repeticioacute al llarg del temps no estagrave assegurada per als mateixos mu-nicipis i la seva representativitat territorial es limita als municipis de la proviacutencia de Barcelona

A continuacioacute la taula resumeix els indicadors que ens aporta aquesta font i les dimensions drsquoEducacioacute 360 sobre les quals ens aporta infor-macioacute


Fonts que aporten indicadors puntuals

Finalment mencionarem algunes fonts addicionals que ens aporten in-dicadors puntuals (aiumlllats) sobre lrsquoEducacioacute 360 Els destaquem aquiacute per la rellevagravencia de la font i perquegrave alguns dels indicadors poden ser cen-trals en una proposta drsquooperativitzacioacute de lrsquoEducacioacute 360 Tanmateix en ser indicadors aiumlllats soacuten poques les opcions drsquoanagravelisi multivariable que ens aporten

TAULA 13Enquesta drsquohagravebits relacionats amb la salut (4t drsquoESO) (Salut Puacuteblica Diputacioacute de Barcelona)


CITAT UNITAT MIacuteNIMA

Adolescents que cursen 4t drsquoESO

bull Unitat de convivegravencia (persones amb qui es conviu a la llar)

bull Nivell drsquoestudis del pare i marebull Lloc de naixement propi

i del pare i marebull Recursos materials dins la llarbull Frequumlegravencia de pragravectica esportiva

fora de lrsquohorari escolarbull Pragravectiques de lleure educatiubull Rendiment escolarbull Autopercepcioacute de lrsquoestat de salutbull Obesitatbull Estat drsquoagravenimbull Hagravebits drsquoalimentacioacutebull Pragravectiques de risc (consum

drsquoalcohol tabac drogues pantalles sexualitathellip)

bull Satisfaccioacute amb les relacions amb els companys i companyes

bull Satisfaccioacute amb les relacions parentals

A de-manda dels ajunta-ments

Adolescent que cursa 4t drsquoESO

A nivell territorial eacutes nomeacutes representativa a nivell local drsquoaquells municipis que han realitzat lrsquoenquesta

Font Elaboracioacute progravepia amb la informacioacute de Diputacioacute de Barcelona Servei de Salut Puacuteblica httpswwwdibacateswebsalutpublicaenquestes-de-salut


TAULA 14Fonts addicionals

FONT SUBJECTE DE LA INFORMACIOacute INDICADORS PERIODI-


TERRITORIAL

Ajuntaments bull Registre de matriculacions

bull Registre drsquoassistegravencia dels centres educatius

bull Distribucioacute de la matriacutecula viva

bull Absentisme als centres educatius

Anual Municipis

Estudis de lrsquoObservatori Catalagrave de lrsquoEsport

bull Alumnes de 1r de primagraveria a 4t drsquoESO

bull Ajuntamentsbull Clubs

esportius

bull Indicadors de pragravectica esportiva en infants i adolescents

bull Indicadors drsquoactivitat i organitzacioacute dels clubs esportius

bull Indicadors sobre equipaments esportius dels municipis

Estudis especiacute-fics puntuals

Comarques

Enquesta de pressupostos familiars INE (Institut Nacional drsquoEstadiacutestica)


bull Despesa mitjana anual de les famiacutelies en educacioacute

bull Nivell drsquoingressos de la llar

Anual Catalunya

Enquesta de condicions de vida Idescat i lrsquoINE


bull Risc de pobresa Anual Catalunya (Agraverea Metropolitana de Barcelona i el municipi de Barcelona en alguns indicadors)

Recerques puntuals (universitats fundacions etc)

bull Segons lrsquoestudi

bull Indicadors variables segons el cas

Segons lrsquoestudi

Segons lrsquoestudi



Conclusions sobre les dades disponibles en Educacioacute 360

El panorama de dades actualment disponibles sobre Educacioacute 360 es ca-racteritza per les limitacions seguumlents

bull Dependegravencia de dades secundagraveries les dades actualment dispo-nibles soacuten dades secundagraveries eacutes a dir que no han estat dissenya-des a propogravesit de lrsquoestudi de lrsquoEducacioacute 360 sinoacute amb altres objectius que en ocasions ni tan sols estan relacionats amb lrsquoeduca-cioacute Aixograve no exclou que estiguin recollint indicadors uacutetils per me-surar lrsquoassoliment drsquoobjectius drsquoEducacioacute 360 (cas per exemple de lrsquoEnquesta de Salut) perograve no cobreixen la multidimensionalitat drsquoaquest concepte i per tant aporten aproximacions parcials Aixograve eacutes una li mitacioacute especialment important quan parlem drsquoun feno-men (lrsquoEducacioacute 360) de natura sistegravemica on les interrelacions en-tre les diferents parts que el conformen eacutes un objecte fonamental drsquoanagravelisi Aquesta fragmentacioacute eacutes una gran limitacioacute a lrsquohora de poder investigar inductivament sobre aquesta realitat copsar cor-relacions proposar models causals provar hipogravetesis i en definiti-va aprofundir en el desenvolupament teograveric des de lrsquoanagravelisi de dades (en la liacutenia de la grounded theory) Per obtenir dades que ens ofereixin aquest potencial de recerca per acompanyar la pragravectica en Educacioacute 360 necessitem crear dades primagraveries ad hoc de la recerca en Educacioacute 360

bull Dimensions desigualment cobertes les diferents dimensions del concepte drsquoEducacioacute 360 estan molt desigualment cobertes per les dades disponibles Especialment dimensions com la personalitza-cioacute dels aprenentatges o la connexioacute entre lrsquoeducacioacute lectiva i no lec-tiva no estan pragravecticament abordades per les dades actuals aspectes que soacuten distintius de lrsquoEducacioacute 360 Drsquoaltra banda la participacioacute i cooperacioacute educativa i les pragravectiques drsquoeducacioacute no lectiva soacuten abor-dades amb pocs indicadors amb poc aprofundiment sobre aspectes


qualitatius drsquoaquestes pragravectiques Lrsquoequitat la cura i el benestar i fins a cert punt la qualitat de lrsquoeducacioacute lectiva soacuten aspectes amb una relativa millor cobertura per als indicadors existents

bull Absegravencia drsquoalguns agents educatius les fonts analitzades donen veu principalment als pares i mares (Enquesta de Salut Edubarograve-metre famiacutelies) i als docents (Edubarogravemetre docents) A nivell lo-cal tenim tambeacute recollida la veu dels ajuntaments Tanmateix la veu dels infants i adolescents i la veu dels agents educatius de lrsquoagravem-bit no lectiu no queda pragravecticament recollida en les fonts analitza-des meacutes enllagrave drsquoexperiegravencies locals i puntuals Nomeacutes en lrsquoagravembit esportiu trobem estudis meacutes o menys recurrents fets per lrsquoObserva-tori Catalagrave de lrsquoEsport dirigits a clubs i entitats esportives si beacute el lligam amb lrsquoeducacioacute no sempre hi eacutes present Per tant no hi ha cap sistematicitat en la recollida drsquoinformacioacute sobre els diferents agents implicats en lrsquoEducacioacute 360 incloses aquiacute a les famiacutelies els infants els docents els governs locals i els educadors del temps no lectiu Recollir aquesta pluralitat de veus eacutes important en un pro-jecte educatiu que es defineix com a comunitari i cooperatiu

bull Manca de periodicitat i consolidacioacute de les fonts de dades les fonts de dades presentades no tenen en molts casos cap consoli-dacioacute ni periodicitat prevista per tant moltes drsquoelles poden acabar sent estudis puntuals que ens han ofert un flaix parcial i puntual sobre aspectes importants de lrsquoEducacioacute 360 perograve no ens permeten fer-ne cap seguiment Aquest eacutes el cas de molts estudis de diagnosi fets a nivell local a propogravesit de plans locals drsquoeducacioacute o plans lo-cals drsquoinfagravencia i adolescegravencia que no sabem si es repetiran en el temps Tambeacute eacutes el cas de lrsquoEdubarogravemetre que fins ara tampoc se-gueix una periodicitat fixada A diferegravencia de les anteriors lrsquoEn-questa de Salut de Catalunya el Panel de Poliacutetiques Puacutebliques i lrsquoestadiacutestica del Departament drsquoEducacioacute siacute serien fonts estadiacutesti-ques consolidades capaces drsquooferir una visioacute diacrogravenica drsquoindica-dors educatius rellevants


bull Representativitat social i territorial desigual i incoherent entre les fonts de dades la cobertura territorial i social de les dades tam-beacute presenta disparitat i deficiegravencies Pel que fa a la representativitat territorial algunes dades soacuten iniciatives locals llurs resultat no soacuten extrapolables a agravembits territorials meacutes amplis drsquoaltres soacuten relatives a municipis drsquouna determinada grandagraveria drsquoaltres coincideixen perquegrave soacuten representatives a nivell de Catalunya perograve la seva desa-gregacioacute territorial interna no coincideix (regions sanitagraveries en uns casos proviacutencies en drsquoaltres) Pel que fa a la representativitat social diverses fonts no la tenen garantida com eacutes el cas drsquoaquelles basa-des en mostres no aleatograveries (cas drsquoalgunes edicions de lrsquoEdubarograve-metre basades exclusivament en enquestes en liacutenia i no per mostres estratificades i aleatograveries) El fet de no disposar drsquouna representati-vitat social i territorial similar en totes les fonts eacutes un altre gran degraveficit que dificulta en gran mesura la complementarietat entre fonts de dades

Si hagueacutessim drsquoilmiddotlustrar de manera abstracta la cobertura drsquoindicadors drsquoEducacioacute 360 amb les fonts de dades actuals i la contrasteacutessim amb un escenari ideal podriacuteem obtenir una representacioacute gragravefica com la de la Figura 2

Tot i les limitacions podem assajar opcions de quadres drsquoindicadors ela-borats amb les fonts de dades actualment existents de manera que per a cada agent educatiu (alumnat famiacutelies docents educadors i ajunta-ments) pogueacutessim extreure una panoragravemica sintegravetica de la seva situacioacute i percepcioacute amb relacioacute als objectius de lrsquoEducacioacute 360


FIGURA 2

Cobertura de lrsquoEducacioacute 360


Cobertura de lrsquoEducacioacute 360 amb les fonts de dades actualsEn aquest primer gragravefic podem observar que disposem drsquouns pocs indicadors clau des de la perspectiva de cada agent educatiu Aquests indicadors clau no cobreixen les diverses dimensions de lrsquoEducacioacute 360 A meacutes en molts casos no tenen una periodicitat establerta (excepte els dependents drsquoenquestes ja consolidades com el Panel de Poliacutetiques Puacutebliques i lrsquoEnquesta de Salut de Catalunya) Finalment molt poques enquestes ens donen una representativitat de tot Catalunya i no sempre es basen en un mostreig estratificat que garanteixi la representativitat social

Cobertura ideal de lrsquoEducacioacute 360 amb fonts de dades ad hoc periogravediques i representativesEn un escenari ideal per fer un seguiment de la implantacioacute de lrsquoEducacioacute 360 a Catalunya hauriacuteem de tenir una cobertura drsquoindicadors clau en totes les dimensions drsquoaquest fenomen i per a tots els agents clau que conformen aquest projecte comunitari

A meacutes caldria que les fonts que proporcionen aquestes dades tinguessin una periodicitat regular de manera que fos possible una lectura diacrogravenica i garantissin uns mateixos criteris de representativitat territorial (miacutenim a nivell de Catalunya i si fos possible per unitats territorials meacutes petites i per tipologies de municipis) i social (eacutes a dir donant veu a infants i famiacutelies de diferent procedegravencia nivell econogravemic i educatiu edats sexes estructura familiar i en el cas dels docents tenint en compte la diversitat de centres educatius per etapes titularitat ubicacioacute o complexitat)

Caracteriacutestiques de les dades existentsI Indicadors clauP PeriodicitatR Representativitats social i territorial

Agents educatius representats per les dades Infants i adolescents Pares i mares Docents i equips directius Educadors de lrsquoagravembit no lectiu Governs locals

1 Oportunitats drsquoeducacioacute lectiva

2 Oportunitats drsquoeducacioacute no lectiva

3 Connexioacute drsquoaprenentatges

4 Participacioacute5 Personalitzacioacute

de lrsquoaprenentatge6 Cura i benestar7 Equitat

Indicadors

I

I

I

I

I

I

I

PP

PP

P P

P

R

R

R

RR

R

R

15

2

7

4

3

6

I

I

I

I

I

I

I

PP

PP

P P

P

R

R

R

RR

R

R

15

2

7

4

3

6


Mostrem a continuacioacute un possible exemple referit a un dels agents les fa miacutelies Com es pot veure disposem drsquoalguns indicadors clau per a les di ferents dimensions de lrsquoeducacioacute a temps complet si beacute les fonts impedeixen unificar anys i fonts de referegravencia i tampoc podem assegurar lrsquoactualitzacioacute dels indicadors que provenen de fonts estadiacutestiques no consolidades Drsquoaltra banda en lrsquoexemple mostrat hi ha una representa-tivitat que coincideix a nivell territorial (totes les dades es refereixen al conjunt de Catalunya) perograve en canvi el mostreig de famiacutelies no compar-teix els mateixos criteris ni exigegravencies de representativitat social

GRAgraveFIC 1

Indicadors segons la informacioacute de les famiacutelies ()Com estagraves de satisfet amb els seguumlents aspec tes del centre educatiu del teu fill o filla

Cura i benestar

Indicadors de cura i benestar del filla ()

El nen dorm 9 hores o meacutes al dia

El filla esmorza cada dia abans de sortir de casa

Famiacutelia sense dificultats econogravemiques (2 o menys privacions materials)

Famiacutelia sense privacioacute material (3 o menys privacions materials)

Lrsquoinfant teacute prou temps per a ella

Lrsquoinfant pot triar quegrave fer en el seu temps lliure

765951 954

766 867 867



7167 63

7166 61

Infantil Primagraveria ESO Infantil Primagraveria ESO Infantil Primagraveria ESO

7467

58


La relacioacute i comunicacioacute dels mestres amb les famiacutelies

(escala de 0 a 10)

Personalitzacioacute aprenentatge

Lrsquoorientacioacute i acompanyament al teu filla (escala de 0 a 10)


Com ensenyen al teu fill les activitats la motivacioacute etc

(escala de 0 a 10)




Siacute bastant

Siacute puntualment

No

Equitat ()

Indicadors de cura i benestar del filla

Connexioacute lectiu-no lectiu

Educacioacute no lectiva ()



Lrsquoinfant va beacute a lrsquoescola Fa almenys una extraescolar un dia a la setmana

Fa el fill o filla extraescolars

No en faSiacute que en fa

EsportivesIdiomesArtiacutestiquesTecnologravegiquesReforccedil escolarAltres

Tipologia drsquoextraescolars 299

575

0441

1325

233767

12 activitats per infant

Cap

dels

dos

am

b es

tudi

s po

stob

ligat

oris

DIF

ICU

LTAT

S EC

ON

OgraveM

IQU

ES

TOTA

L G

ENER

AL

NIV

ELL

DrsquoE

STU

DIS

D

ELS

PARE

S

TRAS

TORN

S D

E SA

LUT

CO

ND

UCT

A

O A

PREN

ENTA

TGE

ESTR

UCT

URA

FA

MIL

IAR

ETAP

A ED

UCA

TIVA

2n c

icle

infa

ntil

Cicl

e in

icia

l Pr

imagraver

iaCi

cle

mitj

agrave Pr

imagraver

iaCi

cle

supe

rior

Prim

agraveria

Un

o el

s do

s na

scut

s a

Espa

nya

Un

o el

s do

s am

b es

tudi

s po

st-

oblig

ator

is

Mon

opar

enta

l o

alre

s si

tuac

ions

Els

dos

nasc

uts

a lrsquoe

stra

nger

Noi

Noi

a

ESO

Dos

o m

eacutes

Bipa

rent

al

Men

ys d

e 3

3 o

meacutesUn

No Siacute

Cap

PRIV

ACIO

NS

MAT

ERIA

LS

ORI

GEN

D

ELS

PARE

S

SEXE

85

75

89

76

94

60

87

81

88

85

88

77

73

49

86

76

89

76

75

68

79

72

91

82

77

54

89

77

87

7564

41

83

78

89

81

84

56

83

92 92

77

26 17

57


Propostes per disposar drsquoun sistema drsquoindicadors en Educacioacute 360

En comparacioacute amb lrsquoescenari de dades descrit en lrsquoapartat anterior ens preguntem com podria ser un escenari ideal de recollida de dades que ens permeteacutes monitoritzar drsquouna manera acurada lrsquoevolucioacute de lrsquoEduca-cioacute 360 i lrsquoassoliment dels seus objectius

Un bon model de referegravencia el constitueix Alemanya que va acompanyar la poliacutetica drsquoeducacioacute a temps complet amb un sistema de monitoritzacioacute del seu desenvolupament Aquest sistema de monitoritzacioacute ha estat aplicat entre 2005 i 2019 de manera continuada per un consorci entre administracioacute i centres de recerca drsquouniversitats i instituts independents Per mitjagrave drsquoun sistema drsquoenquestes dirigides al llarg drsquoaquests anys a do-cents alumnes pares i mares i educadors ha permegraves fer informes periograve-dics drsquoavaluacioacute de lrsquoestat de lrsquoeducacioacute a temps complet a Alemanya i ha dotat els investigadors i experts de dades puacutebliques per poder fer tot ti-pus de recerques sobre la temagravetica Acompanyar el desenvolupament de lrsquoeducacioacute a temps complet drsquoun esforccedil continuat de recerca i ava-luacioacute eacutes una fita important si es preteacuten generar una liacutenia de recerca estable i acumulativa que doni lloc a un diagraveleg fructiacutefer i continuat entre pragravectica i coneixement

Seguint el model alemany comentat una opcioacute seria idear un pla estadiacutes-tic especiacutefic drsquoEducacioacute 360 que planifiqueacutes per a un escenari drsquoanys (miacutenim 10 anys) el seguiment de la implicacioacute drsquoaquest model educatiu mitjanccedilant un sistema drsquoenquestes dirigides als diferents agents clau que cobreixi la multidimensionalitat del fenomen amb una periodicitat estable (anual o bianual) i amb garanties de representativitat social i ter-ritorial Aquest pla estadiacutestic hauria drsquoanar acompanyat drsquoun observatori que agrupeacutes la informacioacute generada faciliteacutes la difusioacute de les dades i la transferegravencia al conjunt drsquoinvestigadors de la mategraveria i complementeacutes aquest esforccedil amb la recollida drsquoinformacioacute contextual complementagraveria


El desplegament drsquoaquest pla requeriria consensuar el sistema drsquoindica-dors a recollir en cada tipus drsquoenquesta segons lrsquoagent a qui va dirigit incorporant en la mesura del possible connexions amb altres enquestes mitjanccedilant la introduccioacute de preguntes comunes Per exemple es podri-en incloure algunes preguntes de fonts de dades actuals com pot ser lrsquoEnquesta de Salut per tal de disposar de punts de comparacioacute entre fonts de dades Pot ser uacutetil en aquest sentit elaborar un repositori de pre-guntes (iacutetems) de les diferents fonts de dades que directament o indirec-tament aborden aspectes drsquoEducacioacute 360 Aquest repositori hauria de servir de referegravencia a altres estudis per exemple locals que es realitzin sobre Educacioacute 360 de forma que tota la recerca admet punts de compa-racioacute entre si

A meacutes de lrsquoanterior seragrave fonamental consensuar la forma de captacioacute i administracioacute de lrsquoenquesta (presencial telefogravenica en liacutenia) ja que les formes drsquoarribar a cada agent diferiran en funcioacute de si es tracta de profes-sionals o poblacioacute general infants o adults

Finalment per fer un mostreig representatiu cal conegraveixer les caracte-riacutestiques de la poblacioacute de referegravencia El Departament drsquoEducacioacute aporta estadiacutestica de referegravencia sobre lrsquoalumnat i la tipologia drsquoescoles Altres fonts com el Padroacute municipal drsquohabitants o enquestes representatives consolidades aporten informacioacute sobre les caracteriacutestiques de la poblacioacute adulta amb fills i filles en edat drsquoescolaritzacioacute Les caracteriacutestiques dels municipis i dels governs locals tambeacute disposen drsquoestadiacutestica oficial de referegravencia En canvi no es disposa de cap cens sobre les activitats no lectives En aquest cas lrsquoenquestacioacute a educadors i responsables de lrsquoagravem-bit no lectiu pot revestir majors dificultats si beacute pot ajudar el fet que molts ajuntaments estiguin comenccedilant a elaborar catagravelegs de lrsquooferta no lectiva disponible al seu municipi

Mostrem a continuacioacute una proposta drsquoindicadors bagravesics a recollir per a cada agent educatiu drsquoEducacioacute 360 juntament amb propostes sobre lrsquoes-trategravegia drsquoenquestacioacute que podria ser meacutes apropiada


No abordarem aquiacute el detall de cada indicador eacutes a dir no entrarem a proposar lrsquoiacutetem darrere de cadascun (pregunta i resposta concreta per obtenir les dades de lrsquoindicador) ni la unitat de mesura per construir-lo (taxa mitjana percentatge etc)

En tots els casos eacutes idoni incloure en lrsquoenquesta preguntes obertes a mode de finestra oberta per copsar inquietuds i aportacions de les perso-nes enquestades aixiacute com ampliacions qualitatives de les respostes donades

Perspectiva de les famiacutelies

A continuacioacute la Figura 3 mostra el sistema drsquoindicadors que idealment caldria recollir de les famiacutelies amb relacioacute a lrsquoEducacioacute 360 Com es pot veure els indicadors cobreixen les diferents dimensions de lrsquooperativit-zacioacute del concepte

Pel que fa al mode drsquoenquestacioacute un punt de referegravencia exitoacutes eacutes lrsquoEn-questa de Salut Catalunya que fa entrevistes presencials a les famiacutelies seleccionades a lrsquoatzar seguint un mostreig estratificat En ser presencial i oficial es garanteix la representativitat de totes les capes socials

Com que es tracta drsquouna foacutermula drsquoenquestacioacute costosa en el cas que ens ocupa es pot optar per mostres meacutes reduiumldes (unes 1000 o 1200 unitats mostrals) que es compensa amb un disseny mostral preciacutes que determi-ni quotes com a miacutenim per nivell educatiu dels pares nivell drsquoingressos lloc de naixement grandagraveria i proviacutencia del municipi Una alternativa a lrsquoenquesta presencial que ha donat bons resultats en termes de cost-be-nefici ha estat lrsquoenquestacioacute telefogravenica Lrsquoenquestacioacute en liacutenia en canvi ha demostrat deixar fora segments de poblacioacute importants amb menor nivell drsquoestudis o amb dificultats idiomagravetiques


FIGURA 3

Indicadors sobre experiegravencies i percepcions de lrsquoEducacioacute 360 en les famiacutelies

bull Identificacioacute amb el Pla Educatiu de centrebull Confianccedila en lrsquoescola i lrsquoequip docentbull Facilitat per donar suport en tasques escolarsbull Motivacioacute de lrsquoinfant per anar a lrsquoescolabull Resultats educatius del fill o fillabull Integracioacute del fill o filla a lrsquoescola amb els companysbull Despesa en quotes escolars (material libres sortides uniformes)


bull Acceacutes a la informacioacute sobre oferta educativa extraescolarbull Activitats no lectives que fa el fill o filla en el centre educatiu

(acceacutes i tipus)bull Activitats no lectives que fa el fill o filla fora del centre educatiu

(acceacutes i tipus)bull Activitats no lectives durant lrsquoestiubull Motius per ferno fer activitats extraescolarsbull Valoracioacute de la qualitat preu i impacte educatiu de les

extraescolarsbull Obtencioacute drsquoacreditacionsbull Realitzacioacute drsquoactivitats educatives en famiacuteliabull Uacutes de recursos educatius de lrsquoentorn (biblioteques parcs

centres ciacutevics)bull Despesa mensual en activitats extraescolars


bull Prescripcioacute drsquoactivitats no lectives per part del tutor escolarbull Reconeixement a lrsquoescola de les activitats no lectivesbull Ritme horari entre educacioacute lectiva i no lectiva


INDICADORS FAMIacuteLIA

Lrsquoenquesta a pares i mares ha de procurar la magravexima accessibilitat del llenguatge i complir rigorosament els requisits de consentiment infor-mat (la persona ha de conegraveixer qui fa lrsquoenquesta per quegrave quina obligato-rietat teacute de donar la informacioacute que es demana i com es tractaran les dades)



bull Suport tutorial i drsquoorientacioacute en lrsquoeducacioacute lectivabull Activitats personalitzades segons interessos de lrsquoalumnatbull Suport individual rebut dins i fora de lrsquoaulabull Potenciacioacute dels interessos i capacitats dels fills i fillesbull Satisfaccioacute amb lrsquoacompanyament personalitzat


bull Uacutes de serveis de cura (acollida menjador)bull Lloc i acompanyament adult en els agravepats del fill o fillabull Comunicacioacute amb el fill o filla (parlar sobre lrsquoescola i altres

temes educatius)bull Activitats quotidianes amb el fill o filla (sopardinar llegir

sortir jugarhellip)bull Hora drsquoanar a dormir i llevar-se del fill o filla entre setmanabull Mitjagrave de transport per anar a lrsquoescolabull Faltes drsquoassistegravencia a classe per motius de salutbull Xarxa drsquoamistats del fill o filla

Cura i benestar

bull Nivell educatiu del pare i la marebull Unitat de convivegravenciabull Origen geogragraveficbull Ingressos de la llarbull Acceacutes a ajuts econogravemics per a lrsquoeducacioacutebull Franges horagraveries que srsquoestagrave amb els fills o fillesbull Grandagraveria del municipi de residegravenciabull Recursos educatius dins la llarbull Necessitats educatives especials del fill o fillabull Titularitat del centre educatiubull Etapa curs educatiu del fill o fillabull Sexe del fill o filla

Equitat

bull Participacioacute en lrsquoAMPAbull Participacioacute en activitats de lrsquoescolabull Frequumlegravencia de comunicacioacute amb el tutor per parlar del filla o fillabull Participacioacute en la definicioacute del PEC (Pla Educatiu de Centre)bull Coneixenccedila i relacioacute amb altres famiacuteliesbull Implicacioacute en lrsquoorganitzacioacute drsquoactivitats educativesbull Implicacioacute en ogravergans de decisioacute (consells comissions etc)bull Comunicacioacute amb els educadors del temps no lectiubull Confianccedila en els educadors del temps no lectiu



Perspectiva dels infants i adolescents

A continuacioacute el quadre mostra el sistema drsquoindicadors que idealment caldria recollir dels infants i adolescents amb relacioacute a lrsquoEducacioacute 360 Com es pot veure els indicadors cobreixen les diferents dimensions de lrsquooperativitzacioacute del concepte

La importagravencia de consultar els infants i adolescents sobre els afers que els incumbeixen queda recollida a la Llei 142010 del 27 de maig dels drets i les oportunitats en la infagravencia i lrsquoadolescegravencia Entre drsquoaltres lrsquoar-ticle 34 de la Llei esmentada diu en el seu punt 2 el seguumlent

Les administracions puacutebliques han drsquoestablir procediments destinats a

recollir les opinions dels infants i els adolescents amb relacioacute a les poliacute-

tiques les normes els projectes els programes o les decisions que els

afecten

Pel que fa al mode drsquoenquestacioacute trobem tres alternatives

bull Lrsquoutilitzat per Plans Educatius i drsquoInfagravencia i adolescegravencia i per lrsquoOb-servatori Catalagrave de lrsquoEsport els quals fan lrsquoenquesta per mitjagrave de les aules dels centres educatius Amb la colmiddotlaboracioacute dels centres es va passant per una mostra de centres i cursos i es realitza lrsquoenques-ta amb una tauleta i suport a lrsquoaula En aquests casos el mostreig pot ser per conglomerats

bull Lrsquoutilitzat per la Encuesta Social 2010 Educacioacuten y Hogares en Andaluciacutea5 que va enquestar les famiacutelies amb un quumlestionari diri-git als adults i un altre als menors drsquoedat que responien cadascuacute en primera persona en una mateixa visita al domicili

5 Disponible a httpswwwjuntadeandaluciaesdatosabiertosportaldatasetencues-ta-social-2010-educacion-y-hogares-andalucia


bull Lrsquoutilitzat per lrsquoEnquesta de Salut de Catalunya pel qual lrsquoadult res-pon dos quumlestionaris un amb relacioacute a si mateix i un altre amb re-lacioacute al seu fill o filla menor de 15 anys Aquesta opcioacute nomeacutes la recomanariacuteem en el cas drsquoinfants menors de 8-10 en cap cas per als meacutes grans drsquoaquesta edat que ja podrien contestar directament amb suport en cas necessari

Lrsquoenquesta via colmiddotlaboracioacute dels centres educatius i mostreig per conglo-merats permetria arribar a mostres elevades amb un cost relativament baix Lrsquoopcioacute drsquoenquesta a domicili eacutes meacutes costosa perograve en cas de combi-nar-se amb lrsquoenquesta a famiacutelies permetria fer economia drsquoescala en el treball de camp

La mostra drsquoinfants ha de ser representativa per etapes educatives sexe titularitat del centre on cursen estudis lloc de naixement i variables fa-miliars com el nivell drsquoestudis origen i ingressos dels pares

El llenguatge accessible eacutes encara meacutes important a lrsquohora drsquoenquestar infants Cal per tant garantir que es compleixen els criteris de lectura fagravecil i acompanyar les preguntes drsquoimatges que ajudin a la comprensioacute lectora

Lrsquoenquestacioacute als infants requereix el consentiment informat de lrsquoadulttutor que eacutes al seu cagraverrec Tant lrsquoinfant com lrsquoadult hauran de ser infor-mats pregraveviament de qui fa lrsquoenquesta per quegrave quina obligatorietat tenen de donar la informacioacute que es demana i com es tractaran les dades El Codi Internacional ICCESOMAR concreta els aspectes egravetics que cal res-pectar en qualsevol enquestacioacute a adults i menors drsquoedat6

6 Disponible a httpswwwesomarorguploadspublicknowledge-and-standardsco-des-and-guidelinesICCESOMAR_Code_Spanish_pdf


FIGURA 4


bull Ganes motivacioacute per anar a lrsquoescola o institutbull Sensacioacute drsquoaprenentatge i progreacutesbull Importagravencia i utilitat atribuiumlda a allograve que srsquoapregravenbull Resultats educatiusbull Intencioacute de continuar els estudis meacutes enllagrave de lrsquoESObull Disponibilitat del material escolarbull Acceacutes a les sortides i excursions


bull Suport tutorial i drsquoorientacioacute en lrsquoeducacioacute lectivabull Activitats personalitzades segons interessos de lrsquoalumnatbull Suport individual rebut dins i fora de lrsquoaulabull Potenciacioacute dels interessos i capacitatsbull Satisfaccioacute amb lrsquoacompanyament personalitzatbull Uacutes de tecnologies per a lrsquoaprenentatge personalitzatbull Eleccioacute de les extraescolars


bull Activitats no lectives en el centre educatiu (acceacutes i tipus)bull Activitats no lectives fora del centre educatiu (acceacutes i tipus)bull Activitats no lectives durant lrsquoestiubull Motius per ferno fer activitats extraescolarsbull Gaudi de les activitats extraescolarsbull Sensacioacute drsquoaprenentatge i progreacutesbull Importagravencia i utilitat atribuiumlda a allograve que srsquoapregravenbull Obtencioacute drsquoacreditacionsbull Realitzacioacute drsquoactivitats educatives en famiacuteliabull Uacutes de recursos educatius de lrsquoentorn


bull Prescripcioacute drsquoactivitats no lectives per part del tutorbull Reconeixement de qualificacions no lectivesbull Horari de lrsquoeducacioacute lectiva i no lectiva


bull Frequumlegravencia de participacioacute en lrsquoaulabull Participacioacute en ogravergans de consulta i decisioacutebull Vinculacioacute a associacionsbull Sentiment de pertinenccedila al centre


INDICADORS INFANTS I ADOLESCENTS


Perspectiva dels docents

La Figura 5 mostra el sistema drsquoindicadors que idealment caldria recollir dels docents amb relacioacute a lrsquoEducacioacute 360 Lrsquoenquestacioacute als docents podria requerir la colmiddotlaboracioacute de les direccions dels centres o beacute del Departament drsquoEducacioacute en cas de plantejar-se com una enquesta centra-litzada des drsquoaquest ogravergan Tanmateix experiegravencies com lrsquoEdubarogravemetre tambeacute han assolit altes mostres de docents enquestats per mitjagrave de la difusioacute per xarxes socials Per evitar possibles biaixos de la mostra amb relacioacute a les actituds sobre lrsquoEducacioacute 360 seria oportuacute treballar amb un mostreig aleatori per conglomerats i assegurar la repre sentativitat per titularitat etapes educatives grandagraveria del municipi drsquoubicacioacute i com-plexitat social del centre La forma drsquoenquestacioacute podria ser en aquest cas en liacutenia sense que es requeriacutes un acompanyament presencial


bull Autopercepcioacute sobre lrsquoestat de salutbull Lloc i acompanyament adult en els agravepatsbull Comunicacioacute amb famiacutelia (parlar sobre lrsquoescola i temes educatius)bull Activitats quotidianes en famiacuteliabull Hora drsquoanar a dormir i de llevar-se entre setmanabull Mitjagrave de transport per anar a lrsquoescolabull Xarxa drsquoamistatsbull Sensacioacute drsquoenergia durant el diabull Hores diagraveries de lleure sedentari (pantalles)bull Sentiment drsquoacceptacioacute del professorat i educadorsbull Sentiment drsquoacceptacioacute dels companys i amics

Cura i benestar

bull Etapa cursbull Sexebull Unitat de convivegravenciabull Origen geogragraveficbull Franges horagraveries en quegrave srsquoestagrave amb els fillsbull Recursos educatius dins la llarbull Titularitat del centre educatiu

Equitat


FIGURA 5


bull Diversitat de perfils docents i educadors en el centrebull Formacioacute en educacioacute a temps completbull Actituds vers la innovacioacutebull Diversitat drsquoestrategravegies didagravectiques utilitzadesbull Criteris pel que fa als deures i tasques escolars a casabull Diversitat i acondicionament drsquoespais del centre educatiubull Diversitat drsquoespais on es produeix lrsquoeducacioacute lectivabull Resultats educatius de lrsquoalumnat


bull Coneixement de les oportunitats no lectives que ofereix lrsquoentornbull Importagravencia atorgada a lrsquoeducacioacute no lectiva


bull Pragravectiques de treball en equip entre docents i educadors dins del centre

bull Pragravectiques de prescripcioacute dlsquoactivitats no lectivesbull Participacioacute de perfils no docents en lrsquoequip directiu

i en el claustrebull Reconeixement de les activitats no lectives en lrsquoavaluacioacutebull Projectes i activitats conjuntes entre centres educatius

i agents de lrsquoentornbull Forccedila de les relacions amb els agents de lrsquoentornbull Existegravencia de convenis de cooperacioacute formalsbull Obertura de les escoles o instituts a lrsquoentornbull Participacioacute dels centres educatius en esdeveniments

i celebracions de lrsquoentorn


bull Uacutes drsquoestrategravegies destinades a fomentar la participacioacute a lrsquoaulabull Participacioacute en ogravergans de consulta i decisioacute territorialsbull Importagravencia atorgada als espais de consulta i decisioacute


INDICADORS DOCENTS


Perspectiva dels educadors

Lrsquoenquestacioacute a educadors de lrsquoagravembit no lectiu que treballin tant dins com fora dels centres educatius eacutes complexa drsquoabordar per lrsquoenorme he-terogeneiumltat drsquoaquest colmiddotlectiu amb dedicacions funcions especialitats i vinculacions altament dispars A meacutes no hi ha cap cens ni dades esta-diacutestiques que permetin conegraveixer com eacutes la poblacioacute de referegravencia

Eacutes possible per tant que calgui segmentar aquest colmiddotlectiu en subgrups (per exemple educadors de menjador entrenadors esportius etc) distin-gint tambeacute entre els que treballen dins dels centres educatius i els que treballen fora dels centres Un primer exercici que caldragrave fer per tant

bull Accioacute tutorial i drsquoorientacioacute en lrsquoeducacioacutebull Opcions de treball autogravenom dins del temps lectiubull Activitats personalitzades segons interessos de lrsquoalumnatbull Uacutes de tecnologies per a lrsquoaprenentatge personalitzatbull Inclusioacute de les propostes dels infants i adolescents en la

programacioacute


bull Deteccioacute de trastornsbull Comportament de lrsquoalumnat dins de lrsquoaula (clima de convivegravencia)bull Pragravectiques de cooperacioacute entre lrsquoalumnatbull Implicacioacute de lrsquoalumnat en el manteniment del centre

Cura i benestar

bull Mesures drsquoacollida de lrsquoalumnat nouvingutbull Disponibilitat de menjador en el centre educatiubull Disponibilitat de zones de descans al centre educatiubull Segregacioacute social del centre educatiubull Disponibilitat de suport escolarbull Titularitat del centre educatiubull Ubicacioacute geogragravefica del centrebull Etapa educativa

Equitat



seragrave idear una tipologia drsquoeducadors del temps no lectiu i a partir drsquoaquesta tipologia decidir com cobrir els diferents perfils Dins de lrsquoagravem-bit no lectiu existeix oferta puacuteblica i privada gratuiumlta i de cost Soacuten as-pectes sobre els quals tambeacute caldragrave salvaguardar una representativitat a meacutes de la territorial La via drsquoenquestacioacute pot ser en aquest cas en liacutenia

A continuacioacute es pot veure una proposta drsquoindicadors a abordar en la consulta a educadors de lrsquoagravembit no lectiu

FIGURA 6

Indicadors sobre educadors de lrsquoagravembit no lectiu

bull Diversitat de perfils docents i educadors en el centreOportunitats educatives en el temps lectiu

bull Oferta drsquoactivitats no lectives a lrsquoescolabull Oferta drsquoactivitats no lectives fora de lrsquoescolabull Oferta drsquoactivitats no lectives durant lrsquoestiubull Canals i materials de difusioacute de lrsquooferta no lectivabull Qualificacioacute professionalbull Formacioacute en Educacioacute a temps completbull Diversitat drsquoestrategravegies didagravectiques utilitzadesbull Objectius educatius de les activitats no lectives


bull Pragravectiques de treball en equip entre docents i educadorsbull Percepcioacute de colmiddotlaboracioacute entre docents i altres perfils

drsquoeducadorsbull Participacioacute de perfils no docents en lrsquoequip directiu i en el

claustrebull Activitats conjuntes entre centres educatiu i agents de lrsquoentornbull Forccedila de les relacions amb els agents de lrsquoentornbull Existegravencia de convenis de cooperacioacute formalsbull Importagravencia atorgada a la relacioacute amb els centres educatius


INDICADORS EDUCADORS TEMPS NO LECTIU


Perspectiva dels governs locals

Lrsquoenquestacioacute a governs locals sobre Educacioacute 360 podria fer-se mitjan-ccedilant una enquesta especiacutefica o integrant algunes preguntes clau en el Panel de Poliacutetiques Puacutebliques de la Fundacioacute Pi i Sunyer Caldria tanma-teix trobar una via per donar veu als municipis de menys de 10000 ha-bitants actualment no coberts pel Panel i que tanmateix representen una majoria de municipis a nivell de Catalunya

En aquest cas lrsquoenquestacioacute podria ser en liacutenia a la persona de referegraven-cia de les poliacutetiques educatives de cada municipi Es disposa drsquoun bon cens de municipis i llurs caracteriacutestiques per poder fer un mostreig estratificat i representatiu

Una proposta de partida drsquoindicadors a recollir eacutes la que es mostra a con-tinuacioacute

bull Estrategravegies per fomentar la participacioacute dels infantsbull Estrategravegies per fomentar la participacioacute de les famiacuteliesbull Participacioacute en ogravergans de consulta i decisioacute territorialsbull Importagravencia atorgada als espais de consulta i decisioacute


bull Adaptacioacute de les activitats a NESEbull Opcions de suport educatiubull Inclusioacute de propostes dels infants i adolescents


bull Clima de convivegravencia en lrsquoactivitatCura i benestar

bull Perfil sociodemogragravefic dels infants atesosbull Preu de les activitats no lectives de lrsquoentornbull Ubicacioacute geogragraveficabull Tipus drsquoorganitzacioacute o entitatbull Condicions laborals dels educadors

Equitat



FIGURA 7

Indicadors sobre governs locals

bull Recursos per exercir lideratge en la governanccedila educativabull Disponibilitat de plans i estrategravegia educativa definidabull Existegravencia drsquoogravergans de decisioacute colmiddotlectiva territorialbull Grau drsquoactivitat dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectivabull Membres dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectivabull Lideratge dels ogravergans de decisioacute colmiddotlectivabull Intervencioacute en xarxes locals i intermunicipalsbull Canals de comunicacioacute ciutadana en educacioacute


bull Beques i ajuts a lrsquoescolaritat atorgatsbull Beques i ajuts a lrsquoeducacioacute no lectivabull Condicions per accedir als ajutsbull Subvencions als centres per cobrir despeses de les famiacuteliesbull Estrategravegies drsquoescolaritzacioacute equilibradabull Despesa en educacioacute per habitant

Equitat

INDICADORS GOVERNS LOCALS

bull Organitzacioacute drsquoactivitats educatives dins lrsquohorari lectiubull Formes de colmiddotlaboracioacute amb els centres educatius


bull Pragravectiques de treball transversal en educacioacutebull Disponibilitat de dades drsquoeducacioacute lectiva i no lectiva


bull Opcions de suport educatiu puacutebliques o subvencionadesPersonalitzacioacute de lrsquoaprenentatge

bull Activitats organitzades per lrsquoajuntament en lrsquohorari no lectiubull Objectius educatius de les activitats no lectivesbull Canals i materials de difusioacute de lrsquooferta no lectiva


bull Accions de capacitacioacute i recolzament a les famiacuteliesCura i benestar


Bibliografia

Afterschool Alliance Recuperat de wwwafterschoolallianceorg

Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya Esta-diacutestica de lrsquoEnsenyament Recuperat de httpensenyamentgencatcatcadepartamentestadistiquesestadistiques-ensenyament

Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) Recuperat de httpssalutwebgencatcatcael_departamentestadistiques_sanitariesenquestesesca

Diputacioacute de Barcelona Servei de Salut Puacuteblica Recuperat de httpswwwdibacateswebsalutpublicaenquestes-de-salut

ESOMAR World Reserach (2017) Coacutedigo Internacional ICCESOMAR para la praacutectica de la investigacioacuten de Mercados Opinioacuten y Social y del Anaacutelisis de Datos

Fundacioacute Jaume Bofill Edubarogravemetre Recuperat de httpsedubaro-metrecat

Fundacioacute Pi i Sunyer Panel de Poliacutetiques Puacutebliques Locals Recuperat de httpspisunyerorgpanel-de-politiques-publiques-localsprojecteseducacio2018

Junta de Andaluciacutea Encuesta Social 2010 Educacioacuten y Hogares en An-daluciacutea Recuperat de httpswwwjuntadeandaluciaesdatosabiertosportaldatasetencuesta-social-2010-educacion-y-hogares-andalucia

Siacutendic de Greuges Indicadors de segregacioacute escolar Recuperat de httpwwwsindiccatcapageaspid=503

StEG laquoDie Studie zur Entwicklung von Ganztagsschulenraquo Recuperat de wwwprojekt-stegde



12

535

Conclusions

1 Les ofertes drsquoactivitats educatives meacutes enllagrave del temps lectiu escolar responen a necessitats educatives drsquoinfants i adoles-cents i a necessi tats de les comunitats No es pot considerar que amb lrsquoacceacutes a lrsquoescola nrsquohi hagi prou per garantir lrsquoequitat en les oportunitats educatives

bull El 883 de les famiacutelies amb fills o filles que hi participen fan una valoracioacute molt positiva drsquoaquestes activitats

bull Les activitats esportives soacuten les que tenen meacutes acceptacioacute meacutes de dos terccedilos de la infagravencia i adolescegravencia practica aquest tipus drsquoactivitat tot i que hi ha diferegravencia entre nens i nenes En segon lloc drsquoacceptacioacute hi apareixen lrsquoaprenentatge drsquoidiomes i les acti-vitats artiacutestiques

bull Hi ha institucions i entitats que no soacuten prou conscients que lrsquoedu-cacioacute estagrave present en moltes de les seves activitats tot i que de vegades nomeacutes sigui drsquouna manera impliacutecita

bull El lleure educatiu els esports i les activitats de cultura popular i comunitagraveria soacuten plataformes molt adients per a lrsquoeducacioacute en valors el desenvolupament de competegravencies transversals i en ge-neral lrsquoeducacioacute integral drsquoinfants i adolescents A meacutes tenen com


a valor afegit les capacitats dinamitzadora i de cohesioacute a nivell comunitari Cal parar atencioacute que en aquests agravembits el desen-volupament progressiu drsquoofertes que es basen en una logravegica consumista i de mercat pot posar en perill les potencialitats apuntades

bull La Unioacute Europea ha vist la necessitat de reconegraveixer de manera oficial lrsquoaprenentatge no formal i informal Els sistemes drsquoeduca-cioacute i de qualificacioacute han de donar una oportunitat als ciutadans i ciutadanes per fer visible allograve que han apregraves fora de lrsquoescola i utilitzar-ho per a la seva carrera o per poder seguir formant-se


ndash Desenvolupar poliacutetiques educatives que parteixin drsquouna visioacute meacutes holiacutestica de lrsquoeducacioacute Cal anar creant la cultura que lrsquoedu-cacioacute va meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiu i que les oportunitats educatives fora del temps lectiu soacuten quelcom molt important per a la formacioacute integral

(Relacioacute amb les conclusions especiacutefiques 2 6 22 23)(Relacioacute amb proposta especiacutefica q)

2 Per conegraveixer millor quina eacutes la realitat de les activitats educa-tives no lectives eacutes prioritari fer meacutes estudis que proporcionin noves dades Hi ha un gran sotabosc educatiu perograve la informa-cioacute estagrave molt escampada i atomitzada

bull Meacutes drsquoun 75 de la poblacioacute entre 3 i 18 anys participa en aques-tes activitats perograve falten meacutes estudis per conegraveixer millor quegrave fa-cilita i quegrave dificulta la participacioacute

bull En tots els agravembits es constata una oferta superior a Barcelona i als seus voltants tot i que es desconeix quina eacutes lrsquoentitat drsquoaquest diferencial perquegrave manquen dades accessibles del conjunt de Catalunya


bull Per garantir la qualitat i la coheregravencia del conjunt de lrsquooferta cal fer recerques que proporcionin noves dades que permetin anar construint un mapa general de lrsquooferta drsquooportunitats educatives i de les seves caracteriacutestiques

bull Falten estudis sobre lrsquoacceacutes de la poblacioacute no originagraveria de Cata-lunya a aquestes activitats


ndash Srsquoha drsquoestudiar lrsquooferta existent en els diversos territoris inclo-ent-hi la diversitat de tipus drsquoactivitats i considerant qui hi par-ticipa i qui no hi participa i les seves causes per tal de disposar drsquouna anagravelisi de necessitats i de potencialitats a partir de la qual poder fonamentar decisions estrategravegiques

ndash Cal fer meacutes estudis des de la perspectiva de les famiacutelies que ser-veixin per identificar tendegravencies incloent-hi una enquesta es-table que faciliti les comparacions

(Relacioacute amb conclusions especiacutefiques 1 5 9 10 12 20)(Relacioacute amb propostes especiacutefiques a g j o p)

3 En lrsquoacceacutes i la participacioacute en activitats educatives no lectives hi ha desigualtats i falta drsquoequitat

bull Tots els estudis denoten la disminucioacute de la participacioacute a mesu-ra que els infants es van fent grans

bull Lrsquooferta teacute poc en compte la diversitat funcional i les necessitats educatives especials

bull Els nens i nois fan meacutes activitats esportives que les nenes i noies i aquestes en fan meacutes drsquoestudi drsquoidiomes i artiacutestiques Aquesta tendegravencia que persisteix al llarg del temps pot portar a pensar que la separacioacute de les activitats per a nensnois i nenesnoies especialment en lrsquoagravembit esportiu pot afavorir les desigualtats segons el gegravenere amb relacioacute a lrsquoacceacutes a diferents tipus drsquooportu-nitats educatives a banda de la no presegravencia de la coeducacioacute


bull La participacioacute en oportunitats educatives fora de lrsquohorari lectiu eacutes meacutes alta a Barcelona que en localitats meacutes petites Les dife-regravencies entre territoris poden ser una important font de desi-gualtat i falta drsquoequitat en les possibilitats drsquoacceacutes a oportunitats educatives


ndash La disminucioacute de participacioacute en oportunitats educatives no lec-tives a mesura que els infants es van fent grans ha drsquoesperonar les institucions i entitats a revisar i a revitalitzar lrsquooferta adreccedilada a preadolescents i a adolescents

ndash Cal una major dedicacioacute a lrsquoestudi sobre les oportunitats educa-tives que tenen els infants i adolescents amb necessitats edu-catives especials incloent-hi els infants que no gaudeixen drsquoun entorn familiar favorable que els proporcioni allograve que ne-cessiten El model inclusiu que es vol per a lrsquoescola podria ser-vir de referegravencia

ndash Cal donar cobertura i difondre les activitats esportives de les nenes i noies i donar suport a iniciatives esportives coeduca-tives

(Relacioacute amb conclusions especiacutefiques 4 8 11 12 14)(Relacioacute amb propostes especiacutefiques d f i)

4 El cost econogravemic dificulta lrsquoacceacutes a oportunitats educatives

bull Nomeacutes un 34 de les famiacutelies manifesta que no paga o paga menys de 15 euros al mes per participar en activitats educatives no lectives Un 36 paga meacutes de 100 euros al mes

bull Gairebeacute la meitat de les famiacutelies enquestades proposen que es millori el preu de les activitats com a primer aspecte

bull El cost tambeacute eacutes un dels motius manifestats per famiacutelies que han optat per no fer participar els seus fills o filles en aquestes activitats



ndash LrsquoAdministracioacute ha de vetllar per garantir lrsquoaccessibilitat econograve-mica a les activitats fent uacutes dels instruments que ja teacute disponi-bles i incrementant les partides pressupostagraveries tenint present que el cost eacutes un dels principals factors de discriminacioacute

(Relacioacute amb conclusions especiacutefiques 3 13)(Relacioacute amb la proposta especiacutefica h)

5 Els valors i el nivell cultural de les famiacutelies es converteixen en una barrera que dificulta lrsquoacceacutes a oportunitats educatives

bull Diversos estudis coincideixen en una disminucioacute clara de la par-ticipacioacute en oportunitats educatives a mesura que baixa la for-macioacute dels pares hi ha un salt important entre uns nivells drsquoestudis i uns altres i la situacioacute eacutes especialment greu en el de formacioacute inferior

bull Hi ha famiacutelies que manifesten que no els arriba informacioacute sobre tota lrsquooferta hi ha determinats tipus drsquoactivitats que eacutes meacutes difiacute-cil que es donin a conegraveixer que drsquoaltres Per quumlestions sociocul-turals a algunes famiacutelies els eacutes meacutes fagravecil accedir a la informacioacute que a drsquoaltres Aquesta situacioacute eacutes rellevant perquegrave el 81 de les famiacutelies enquestades ha manifestat que tria lrsquoactivitat per la con-fianccedila que inspira qui lrsquoorganitza


ndash Aprofitar la bona valoracioacute que fan les famiacutelies de les activitats per donar a conegraveixer al conjunt de la poblacioacute la importagravencia de participar-hi

ndash Tenint en compte que els factors culturals influeixen en la va lo-racioacute que es fa des de les famiacutelies cal dissenyar estrategravegies drsquoin-formacioacute considerant la diversitat de les famiacutelies La informacioacute


ha drsquoarribar a tothom i ho ha de fer en un format i un llenguatge que en faciliti la recepcioacute

(Relacioacute amb conclusions especiacutefiques 2 15 16)(Relacioacute amb propostes especiacutefiques b c j)

6 Srsquoha de millorar la relacioacute de lrsquoescola amb altres entitats edu-catives

bull Tot i que en alguns casos hi ha sensibilitat per part del centre escolar en drsquoaltres no hi ha prou presegravencia de la relacioacute entre lrsquoeducacioacute escolar (lectiva) i lrsquoeducacioacute fora del temps lectiu


ndash Des de lrsquoAdministracioacute srsquohan drsquoimpulsar espais de trobada amb institucions i entitats del territori inclosa lrsquoescola per tractar de temes comunitaris i transversals per tal drsquoanar configurant un ecosistema educatiu

ndash Colmiddotlaborar amb la Universitat i altres institucions de formacioacute inicial per incloure en els estudis la mirada Educacioacute 360

(Relacioacute amb conclusioacute especiacutefica 17)(Relacioacute amb propostes especiacutefiques kn)


7 La gran riquesa del sotabosc educatiu representa un gran po-tencial que requereix lideratge treball en xarxa i poliacutetiques proactives per afavorir lrsquoequitat

bull El treball en xarxa ha de comptar amb la participacioacute de tots els agents que intervenen educativament en un territori Per manca de coordinacioacute es duen a terme accions paralmiddotleles liderades per diferents institucions o entitats que poden arribar a coincidir mentre que en altres llocs manquen accions

bull Per tal de garantir una oferta de qualitat cal prestar una atencioacute especial a la formacioacute dels formadors

bull Les administracions sovint dissenyen planifiquen implemen-ten i de vegades avaluen sense tenir prou en compte el que srsquoestagrave fent en altres territoris io institucions


ndash Impulsar la formacioacute continuada de professionals i voluntaris implicats en les ofertes educatives Aquesta formacioacute ha drsquoem-marcar-se en la concepcioacute drsquoEducacioacute 360

ndash Elaborar el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de manera colmiddotla-borativa amb la participacioacute de tots els agents educatius del ter-ritori El proceacutes per construir el PEC ha drsquoincloure un estudi de les necessitats i potencialitats del territori

ndash Desenvolupar el reconeixement de lrsquoaprenentatge formal i in-formal

(Relacioacute amb conclusions especiacutefiques 18 19 21)(Relacioacute amb propostes especiacutefiques d l m r s)


Conclusions especiacutefiques

Les oportunitats educatives meacutes enllagrave de lrsquoeducacioacute escolar

1 Meacutes drsquoun 75 de la poblacioacute de 3 a 18 anys participa en activi-tats educatives organitzades fora de lrsquohorari lectiu escolar

Diverses enquestes proporcionen dades diferents sobre el percen-tatge de participacioacute en aquest tipus drsquoactivitats perograve segons les dades com a miacutenim tres quartes parts de la poblacioacute drsquoentre 3 i 18 anys hi participa

2 Les famiacutelies amb fills o filles que participen en aquestes activi-tats en fan una bona valoracioacute el 883 en fa una valoracioacute molt positiva

Les famiacutelies valoren que serveixen per aprendre coses que afavo-reixen les relacions i permeten fer amistats que desenvolupen ha-bilitats emocionals i relacionals lrsquoactivitat fiacutesica que srsquohi fa que es desenvolupen valors com la cooperacioacute i la solidaritat i en menor percentatge que es desenvolupa la vessant artiacutestica o creativa En canvi que aquestes activitats serveixin per reforccedilar mategraveries esco-lars nomeacutes ho valora molt un 384 mentre que el 275 no ho va-lora gens o molt poc

Eacutes destacable la valoracioacute positiva que es fa drsquoaquestes oportuni-tats educatives i de lrsquoaprenentatge que aporten i que es faci inci-degravencia en el tema relacional emocional i de valors en general a banda de valorar el fet de fer activitat fiacutesica

El que es teacute meacutes en compte (en el 81 dels casos) per fer la tria drsquouna activitat eacutes la confianccedila que inspira qui organitza lrsquoac-tivitat

3 Les famiacutelies els fills o filles de les quals no fan activitats educatives no lectives manifesten els seguumlents motius principals per justificar la seva decisioacute la filla o el fill eacutes massa petit (185 ) soacuten massa ca-res (167 ) el nen o la nena no en vol fer (167 ) es prioritza que tinguin temps lliure (13 )


Des de la perspectiva de les famiacutelies que han optat perquegrave els seus fills o filles no participin en aquestes activitats es manifesta que aixiacute es vol respectar la voluntat del nen o nena i prioritzar que puguin tenir un temps realment lliure

4 El percentatge meacutes alt fa activitats tres dies a la setmana (en el 296 dels casos) o quatre dies (en el 217 ) Eacutes de destacar que un 163 les fa meacutes de quatre dies

En hores setmanals el percentatge meacutes alt hi dedica meacutes de 6 ho-res (el 229 )

Els percentatges dels que fan meacutes de quatre dies i meacutes de sis hores setmanals soacuten forccedila elevats

5 Meacutes drsquouna quarta part de les famiacutelies (277 ) considera que aquestes activitats no faciliten gens o molt poc la conciliacioacute laboral i familiar Un 415 considera que siacute que es facilita

Hi ha per tant opinions contraposades i seria interessant algun estudi posterior que relacioneacutes el grau de satisfaccioacute amb les carac-teriacutestiques de la famiacutelia i amb les de les activitats concretes

6 Les activitats esportives soacuten les que tenen meacutes acceptacioacute meacutes de dos terccedilos de la infagravencia i adolescegravencia practica aquest ti-pus drsquoactivitat tot i que hi ha diferegravencia entre nens i nenes

En segon lloc drsquoacceptacioacute apareix lrsquoaprenentatge drsquoidiomes amb gairebeacute la meitat de les respostes Cal assenyalar que nomeacutes un 4 estudia un idioma que no sigui lrsquoanglegraves Pragravecticament amb el ma-teix percentatge que els idiomes hi apareixen les activitats artiacutesti-ques que engloben un ampli repertori de possibilitats dibuix pin-tura ceragravemica teatre muacutesica dansa etc

A forccedila distagravencia se situa lrsquoassistegravencia a grups drsquoesplai o escoltes amb gairebeacute el 14 de respostes

Un 105 fa activitats de reforccedil escolar El percentatge drsquoactivi-tats de reforccedil escolar es va incrementat a mesura que puja lrsquoedat des del 96 en el cas drsquoalumnat drsquoEducacioacute Primagraveria fins al 211 en el de Batxillerat

Les activitats tecnologravegiques (com ara programacioacute robogravetica) ocupen un 77 majoritagraveriament drsquoEducacioacute Primagraveria (a partir


drsquoalumnat drsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria la participacioacute en aquest tipus drsquoac tivitats cau gairebeacute a la meitat)

A activitats de cultura popular (castellers diables batucada) srsquohi dedica un 68 i a formacioacute religiosa el 3

7 Els alumnes de centres concertats o privats participen en meacutes activitats que els que assisteixen a centres puacuteblics (un 32 meacutes)

No es pot concloure si el fet drsquoassistir a un centre puacuteblic o a un con-certat o privat influeix en el fet que es participi meacutes o menys en activitats educatives no lectives Podria ser que fos per la influegraven-cia que pot exercir el centre perograve tambeacute podria ser atribuiumlble a les caracteriacutestiques de les famiacutelies perquegrave determinats tipus de famiacute-lia tendeixin meacutes a anar a un tipus de centre que a un altre

8 Tots els estudis denoten la disminucioacute de la participacioacute a me-sura que els infants es van fent grans

En soacuten excepcions els casos drsquoIdiomes i drsquoactivitats de cultura po-pular que tenen els pics meacutes alts en nois i noies drsquoESO i el cas de reforccedil escolar que srsquoincrementa amb lrsquoedat

9 El lleure educatiu els esports i les activitats de cultura popular i comunitagraveria soacuten plataformes molt adients per a lrsquoeducacioacute en valors el desenvolupament de competegravencies transversals i en general lrsquoeducacioacute integral drsquoinfants i adolescents A meacutes tenen com a valor afegit les capacitats dinamitzadora i cohesiona-dora a nivell comunitari

En els tres agravembits esmentats el desenvolupament progressiu drsquoofer-tes que es basen en una logravegica consumista i de mercat pot posar en perill les potencialitats apuntades en el paragravegraf anterior

10 Un recurs molt valuoacutes i en liacutenia amb lrsquoEducacioacute 360 soacuten els Plans Educatius drsquoEntorn que acompanyen els infants i joves a traveacutes drsquoitineraris personalitzats

Queda encara per resoldre quins han de ser els professionals que han de dur a terme aquest itinerari i acompanyament


Propostesa) Srsquoespera que el moviment desencadenat al voltant de la logravegica Edu-

cacioacute 360 suposi canvis Per aixograve es recomana seguir fent estudis des de la perspectiva de les famiacutelies que a meacutes serveixin per identificar tendegravencies incloent-hi una enquesta estable que en fa-ciliti les comparacions

Lrsquoestudi hauria drsquoincloure la recopilacioacute de dades per aprofundir en els motius que porten a no participar en activitats educatives orga-nitzades no lectives

b) Aprofitar la bona valoracioacute que fan les famiacutelies de les activitats per donar a conegraveixer al conjunt de la poblacioacute la importagravencia de participar en aquestes activitats

LrsquoAdministracioacute hauria drsquoassumir aquesta tasca de difusioacute i els mit-jans de comunicacioacute afavorir-la Una possibilitat seria donar a co-negraveixer la valoracioacute que en fan els participants

c) Organitzar debats sobre les oportunitats educatives i el temps lliure que ajudin a situar la necessitat de compaginar unes i altres

Fer meacutes estudis sobre la quantitat de dedicacioacute meacutes adient a activi-tats educatives no lectives i com millorar la conciliacioacute familiar i laboral

d) La disminucioacute de participacioacute en oportunitats educatives no lecti-ves a mesura que els infants es van fent grans ha drsquoesperonar les institucions i entitats a revisar i a revitalitzar lrsquooferta adreccedilada a preadolescents i a adolescents

e) Des de lrsquoAdministracioacute entomar el repte drsquoacompanyar infants i ado lescents en les seves transicions naturals drsquoaprenentatge al llarg de la vida

Es tracta drsquoajudar-los a desenvolupar lrsquoautonomia personal i pren-dre decisions per traccedilar el propi itinerari Srsquohauria de decidir quina seria la figura professional adient per fer aquesta tasca i si es podria emmarcar quan fos possible en els Plans Educatius drsquoEntorn


Lrsquoequitat en lrsquoacceacutes i la participacioacute

11 Els nens i nois fan meacutes activitats esportives que les nenes i no-ies i aquestes en fan meacutes drsquoestudi drsquoidiomes i artiacutestiques

Aquesta tendegravencia que segons diversos estudis persisteix al llarg del temps pot portar a pensar que la separacioacute de les activitats per a nensnois i nenesnoies especialment en lrsquoagravembit esportiu pot afavorir les desigualtats segons el gegravenere amb relacioacute a lrsquoacceacutes a di-ferents tipus drsquooportunitats educatives a banda de la no presegravencia de la coeducacioacute En aquest sentit srsquohauria de repensar lrsquooferta drsquoactivitats tenint present el tema del gegravenere

12 La participacioacute en oportunitats educatives fora de lrsquohorari lec-tiu eacutes meacutes alta a Barcelona que a localitats meacutes petites

Les diferegravencies entre territoris poden ser una important font de des-igualtat i falta drsquoequitat en les possibilitats drsquoacceacutes a oportunitats educatives

En tots els agravembits es constata una oferta major a Barcelona i els seus voltants tot i que es desconeix quina eacutes lrsquoentitat drsquoaquest dife-rencial perquegrave manquen dades accessibles del conjunt de Catalu-nya Les dades sovint estan molt atomitzades

Tot i que en conjunt srsquoofereixen moltes oportunitats educatives en molts territoris aquesta oferta eacutes massa limitada hi ha moltes diferegravencies entre uns llocs i altres fins i tot entre barris de les grans ciutats

13 Les dificultats econogravemiques soacuten una quumlestioacute clau que dificul-ten lrsquoacceacutes a oportunitats educatives

Nomeacutes un 16 de les famiacutelies manifesta que no paga res per fer aquestes activitats i nomeacutes un 18 diu pagar menys de 15 euros al mes En canvi un 313 paga de 50 a 100 euros i un 36 meacutes de 100 euros

El primer aspecte que proposen millorar les famiacutelies eacutes el preu de les activitats (gairebeacute en el 50 de les respostes)

La preocupacioacute pel cost es dona en el percentatge meacutes baix (el 40 ) quan nomeacutes es fa un dia drsquoactivitat a la setmana i en el meacutes


alt quan es fan meacutes de quatre dies (el 507 ) Per tant els dies in-flueixen perograve sempre hi ha un alt percentatge que demana preus meacutes barats

El cost tambeacute eacutes un motiu manifestat per famiacutelies que han optat per no fer participar els seus fills o filles en aquestes activitats

Es pot concloure que les activitats no lectives suposen un cost mas-sa elevat per a les famiacutelies el que dificulta les possibilitats drsquoacceacutes igualitari El cost de les activitats i les poliacutetiques insuficients per part de lrsquoAdministracioacute per disminuir aquesta problemagravetica es con-verteixen en una barrera per a algunes famiacutelies i en condicionen moltes altres

14 Lrsquooferta teacute poc en compte la diversitat funcional i les necessi-tats educatives especials

De cara a millorar la situacioacute cal tenir en compte entre altres as-pectes que les empreses tenen un paper destacat en lrsquoorganitzacioacute drsquooportunitats educatives i que en canvi el paper dels ajuntaments i altres entitats puacutebliques encara eacutes massa limitat tot i que hi ha experiegravencies molt interessants per part drsquoalgunes entitats muni-cipals

15 Tots els estudis consultats coincideixen en una disminucioacute clara de la participacioacute en oportunitats educatives a mesura que baixa la formacioacute dels pares hi ha un salt important entre uns nivells drsquoestudis i uns altres i la situacioacute eacutes especialment greu en el de formacioacute inferior

16 Una altra quumlestioacute important eacutes la informacioacute a les famiacutelies ma-nifesten que no els arriba informacioacute sobre tota lrsquooferta i hi ha determinats tipus drsquoactivitats que eacutes meacutes difiacutecil que es donin a co-negraveixer que drsquoaltres Drsquoaltra banda per quumlestions socioculturals a algunes famiacutelies els eacutes meacutes fagravecil accedir a la informacioacute que a drsquoal-tres tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu


Propostesf) Donar cobertura i difondre les activitats esportives de les ne-

nes i noies i donar suport a iniciatives esportives coeducatives g) Estudiar lrsquooferta existent en els diversos territoris incloent-hi la

diversitat de tipus drsquoactivitats i considerant el factor edat i lloc drsquoori-gen per tal de disposar drsquouna anagravelisi de necessitats i de potenciali-tats a partir de la qual poder fonamentar decisions estrategravegiques

En aquest estudi srsquoha de prestar especial atencioacute a lrsquoequilibri entre ofertes privada comunitagraveria i puacuteblica perquegrave hi ha sectors on lrsquooferta estagrave gairebeacute monopolitzada per empreses

h) LrsquoAdministracioacute ha de vetllar per garantir lrsquoaccessibilitat econograve-mica a les activitats fent uacutes dels instruments que ja teacute disponibles i incrementant les partides pressupostagraveries tenint present que el cost eacutes un dels principals factors de discriminacioacute

i) Cal una major dedicacioacute a lrsquoestudi sobre les oportunitats educati-ves que tenen els infants i adolescents amb necessitats educa-tives especials incloent-hi els infants que no gaudeixen drsquoun en-torn familiar favorable que els proporcioni allograve que necessiten

Soacuten infants que si beacute tenen cobertura en els centres educatius no sempre tenen serveis als quals puguin optar Caldria esbrinar drsquouna banda quins serveis hi ha en aquest sentit per fer-ne un mapa i de lrsquoaltra caldria conegraveixer de quina manera el mapa de serveis existent afavoreix la inclusioacute El model inclusiu que es vol per a lrsquoescola po-dria servir de referegravencia

j) Tenint en compte que els factors culturals influeixen en la valora-cioacute que es fa des de les famiacutelies cal dissenyar estrategravegies drsquoinfor-macioacute considerant la diversitat de les famiacutelies La informacioacute ha drsquoarribar a tothom i ho ha de fer en un format i un llenguatge que en faciliti la recepcioacute


La connexioacute dels aprenentatges

17 La relacioacute de lrsquoescola amb altres entitats educatives eacutes una quumlestioacute central en lrsquoEducacioacute 360 Per les dades obtingudes sem-bla que aquiacute encara hi ha forccedila camiacute per recoacuterrer tot i que en alguns casos hi ha una sensibilitat per part del centre escolar en drsquoaltres no hi ha prou presegravencia de la relacioacute entre lrsquoeducacioacute escolar (lecti-va) i lrsquoeducacioacute fora del temps lectiu

Nomeacutes en una quarta part dels casos (244 ) les famiacutelies manifes-ten que de les activitats no lectives se nrsquoha parlat bastant amb el tutor o tutora en meacutes de la meitat dels casos nomeacutes puntualment (en un 574 ) i en un 18 no se nrsquoha parlat mai

Un 412 considera que des del centre escolar es motiva a fer ac-tivitats extraescolars perograve un 388 creu que no eacutes aixiacute

18 La connexioacute i el treball en xarxa soacuten una quumlestioacute essencial per al desenvolupament de lrsquoEducacioacute 360 Aquest treball ha de comp-tar amb la participacioacute de tots els agents que intervenen educativa-ment en un territori

Per manca de coordinacioacute es realitzen accions paralmiddotleles lidera-des per diferents institucions o entitats que poden arribar a trepit-jar-se mentre que en altres llocs manquen accions

El municipi eacutes lrsquoespai on cada infant i adolescent es constru-eix actua i apregraven a gestionar tots aquells aprenentatges que ha anat adquirint al nucli familiar i a lrsquoescola Si beacute les administra-cions puacutebliques comencen a descentralitzar la seva mirada sobre lrsquoeducacioacute (no centrada uacutenicament en els centres escolars i les fa-miacutelies) encara queda molt per fer per tal que lrsquoeducacioacute es visualitzi com un eix vertebrador de les diferents accions del territori

19 Per garantir una oferta de qualitat cal prestar una atencioacute espe-cial a la formacioacute dels formadors


Propostesk) Des de lrsquoAdministracioacute srsquohan drsquoimpulsar espais de trobada amb

institucions i entitats del territori incloent-hi lrsquoescola per tractar de temes comunitaris i transversals Un dels objectius drsquoaquestes trobades ha de ser generar ofertes educatives compartides

l) Srsquoha drsquoelaborar un mapa de recursos i serveis existents en el ter-ritori i en els territoris veiumlns

Dedicar recursos per facilitar transport gratuiumlt i acompanyament per desplaccedilar-se a oportunitats educatives de territoris veiumlns per no haver de comptar uacutenicament amb la dedicacioacute i lrsquoesforccedil de les famiacutelies

m) Srsquoha drsquoimpulsar la formacioacute continuada de professionals i vo-luntaris implicats en les ofertes educatives Aquesta formacioacute ha drsquoemmarcar-se en la concepcioacute drsquoEducacioacute 360

n) Colmiddotlaborar amb la Universitat i altres institucions de formacioacute inicial per incloure en els estudis la mirada Educacioacute 360

Les aliances el lideratge i la governanccedila

20 Per garantir la qualitat i la coheregravencia del conjunt de lrsquooferta cal fer recerques que proporcionin noves dades que permetin anar cons-truint un mapa general de lrsquooferta drsquooportunitats educatives i les seves caracteriacutestiques

Aixograve eacutes especialment urgent en determinats agravembits com per exem-ple en lrsquooferta privada drsquoensenyament drsquoidiomes

La informacioacute recollida hauragrave de permetre la coordinacioacute i divulga-cioacute drsquoactivitats aixiacute com lrsquoampliacioacute de lrsquooferta per cobrir les llacu-nes identificades

Les AMPA (o AFA) poden ser un bon instrument per recollir infor-macioacute sobre les necessitats educatives de les famiacutelies Fins ara les AMPA han pres decisions en lrsquoagravembit de la progravepia escola Una gestioacute connectada de les AMPA en la filosofia de lrsquoEducacioacute 360 podria oferir moltes possibilitats


21 De la recerca srsquoha extret que el treball entre institucions habitu-alment es redueix al desenvolupament de les funcions que cada administracioacute teacute assignades i que les relacions entre insti-tucions acaben depenent en gran part de la voluntat o motiva-cioacute de les persones que en aquell moment puguin liderar algu-nes drsquoaquestes accions Cada institucioacute sovint dissenya planifica implementa i de vegades avalua sense tenir prou en compte el que srsquoestagrave fent ja en altres territoris io institucions

Quelcom que no afavoreix a la unificacioacute de les actuacions de les diferents administracions soacuten les normatives reguladores Tot i que les lleis aporten el marc necessari perquegrave lrsquoeducacioacute estigui present en tots els sectors i per fer corresponsable tota la comunitat educati-va no hi ha el desplegament normatiu necessari per impulsar-ho

22 Institucions i entitats moltes vegades no soacuten prou conscients que lrsquoeducacioacute estagrave present en moltes de les seves activitats tot i que de vegades nomeacutes sigui drsquouna manera impliacutecita Hi ha enti-tats i agrupacions que eduquen sense tenir uns propogravesits educatius expliacutecits

23 La Unioacute Europea ha vist la necessitat de reconegraveixer de manera oficial lrsquoaprenentatge no formal i informal Els sistemes drsquoedu-cacioacute i de qualificacioacute han de donar una oportunitat als ciutadans i ciutadanes per fer visible allograve que han apregraves fora de lrsquoescola i uti-litzar-lo per a la seva carrera o per poder seguir formant-se

Proposteso) Impulsar recerques per obtenir un mapa de lrsquooferta drsquooportuni-

tats educatives en tot el territori catalagrave incloent-hi lrsquoestudi de qui hi participa i qui no hi participa i les seves causes

p) Avaluar els serveis i programes existents Per a una major eficagrave-cia dels programes existents caldria que a meacutes del mapa de recur-sos cada municipi pogueacutes tenir alhora un informe qualitatiu en el qual es valoreacutes la seva implementacioacute dificultats resistegravencies obstacles fortaleses oportunitats i beneficis


Perquegrave es pugui valorar lrsquoimpacte cal que les institucions estiguin connectades eacutes a dir que la informacioacute generada en cada municipi es transfereixi a institucions com la Diputacioacute o la Generalitat que soacuten qui hauria drsquoestablir els canals i promoure aquest tragravensit drsquoin-formacions

q) Desenvolupar poliacutetiques educatives que parteixin drsquouna visioacute meacutes holiacutestica de lrsquoeducacioacute Cal anar creant la cultura que lrsquoedu-cacioacute va meacutes enllagrave de lrsquohorari lectiu i que les oportunitats educa-tives fora del temps lectiu soacuten quelcom molt important per a la f ormacioacute integral Generar poliacutetiques educatives amb caragravecter preventiu

r) Garantir que el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) srsquoelabora de manera colmiddotlaborativa amb la participacioacute de tots els agents edu-catius del territori El proceacutes per construir el PEC ha drsquoincloure un estudi de les necessitats i potencialitats del territori

Proporcionar assessorament als municipis per impulsar processos participatius

s) Desenvolupar el reconeixement de lrsquoaprenentatge formal i in-formal

Lrsquoescola eacutes una institucioacute clau per a la formacioacute de nens nenes i ado-lescents Perograve en lrsquoactualitat la institucioacute escolar ha deixat de ser la font drsquoinformacioacute gairebeacute uacutenica que havia estat tradicionalment per convertir-se en un dels muacuteltiples focus de coneixement i de forma-cioacute Aquesta realitat fa necessari ubicar la institucioacute escolar com un dels components del medi cultural un component important perograve no pas meacutes influent que alguns altres com ara la famiacutelia les xarxes socials les amistats i les activitats extraescolars drsquoesplai i comuni-tagraveries En una societat global i complexa com lrsquoactual es requereix una educacioacute transversal amb participacioacute drsquoagents i recursos di-versos Eacutes en aquest context que sorgeix la iniciativa Educacioacute 360 que parteix de la base que lrsquoeducacioacute eacutes responsabilitat de lrsquoEstat de la famiacutelia i de lrsquoescola perograve tambeacute del municipi de les associ-acions i de les induacutestries culturals i que planteja incorporar les oportunitats educatives que avui es troben fora del sistema reglat escolar mdashcom les activitats extraescolars de vacances i el temps de migdiamdash i connectar lrsquoeducacioacute reglada amb agravembits com ara lrsquoar-tiacutestic lrsquoesportiu el luacutedic el lleure i el tecnologravegic Aquest volum srsquoha concebut com un estudi exploratori que ajudi a descriure i dimensi-onar la participacioacute de la infagravencia i lrsquoadolescegravencia en lrsquoEducacioacute 360

POLIacuteTIQUES 89

_Hlk6396206

fragment-1249640

fragment-1249643

_Hlk7112689

_Hlk1726327

_Hlk14622508

_Hlk14965961

_Hlk14965753

_Hlk14963830

_Hlk14824603

_Hlk14904026

_Hlk14907773

Educació 360: més enllà del temps lectiu

Documents

Transcript of Educació 360: més enllà del temps lectiu