LL’expressió plàstica és una de les activitats queels éssers humans tenim per a manifestar les nostres emo-cions, sentiments o creences. Juntament amb la música , laliteratura i el teatre, la plàstica és una de les formes de tre-ball que, a l’escola, permet que nens i nenes i nois i noies,puguin aprendre tècniques que els menin a formes pròpiesd’expressió.

AAquest treball és el que, al llarg de cada curs,fa que l’escola s’ompli de formes, de colors, d’ambients, d’a-legria i de vida, resultat de la il·lusió i del treball d’alumnes,mestres i professors en un llenguatge que busca el diàlegamb diferents materials, per tal d’arribar a una forma d’ex-pressió plàstica pròpia.

PPer aquest motiu hem volgut que aquestsegon número de la revista sigui una petita crònica d’a-questa activitat on diversos membres de la comunitat edu-cativa exposen el seu parer sobre aquesta forma d’expressió.

HHem fet un esforç d’edició atenent al fet queel color és un element imprescindible d’aquest llenguatge.

AAquí teniu el resultat d’aquest treball queesperem us porti uns bons records d’imatges que heu pogutfruir a l’escola.

2 número dos

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL

AMFITEATRE

3 Un vaixell i una mà.4 Un treball a classe:

el retrat..5 Un treball en equip. El llibre.6 Espais i records.9 Sensacions visuals

Una exposició d’art...

VITRALL

10 Visita de Miquel Desclot.11 Entrevista a Miquel Desclot.12 Auca de Miquel Desclot.13 Les caramelles.14 Els correus.15 Sant Jordi a Parvulari.16 Voluntariat..

CALAIX DE SASTRE

17 Sabies que... 18 Obre... Projecte recomanem.

PLANA OBERTA

Revista escolarNúmero dos – juny 2005

Disseny, maquetació i impressió:Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1200 exemplars

Consell de redacció:Mar Arbonés, Ricard Bahí, Anna Belart, Anna Brengaret, Anna de Casacuberta, Josep Ma Comas, Marta Fontclara, Pep Marguí, Salvador Morros, Agustí Olivares, Frederic Raurell i Toni Rubió.

www.iccic.edurevista@thaubcn.iccic.edu

2

3

10

17

19

Un llenguatge que

busca el diàleg amb

diferents materials,

per tal d’arribar

a una forma

d’expressió plàstica

pròpia

3número dos

A M F I T E A T R E

UN VAIXELL I UNA MÀ

o podemparlar dela plàsti-ca a l'es-cola sen-se fer re-ferènciaals anysque hi

portem treballant, l'un 35 i l'altre32. Són molts anys intentant crearuna consciència estètica que noanul·li en cap moment la creativitatdels alumnes.

EEntenem l'educacióplàstica com un procés d'experi-mentació del nen que l'ha de dotarde la capacitat d'observar i desco-brir el món al qual pertany, partintde la vessant creativa.

EEl procés creatiu peral nen no és, al nostre entendre, unintent de generar còpies més omenys acurades, de dissenys d'a-dults. Creiem que és un relaxar-se,un deixar fluir allò que es dugui adins, sigui el que sigui. Es tractamés de seure a la vora del propi riui, tot tancant els ulls, escoltar tran-quil·lament allò que et diguin lesveus de les aigües en moviment,que no pas esforçar-se en reproduirels models d'altres.

QQuan els alumnes lle-geixen Pla o Martí i Pol, o van aveure una obra de Shakespeare perexemple, oi que no se'ls diu: "aga-feu un llapis i feu un vers com...".No, això no és pedagògic. Doncs bé,a plàstica tampoc és convenientfer-ho. Gaudir del treball, aquest ésel gran secret de la creativitat, noperseguir l'èxit segur de la còpiasense ànima de l'obra d'un granartista. Perquè serà això, una malacòpia que mai podrà expressar laforça creativa del nen o de la nena.

QQuè necessita l'ex-pressió individual dins del col·lectiuclasse? Llibertat d'acció intel·lec-tual, destruir per construir, concre-tar per arribar a l'abstracció (l'ordreno té importància), de l'abstracció a

la figuració, sentir els impulsos quetransmeten aquelles coses que o béles observem o bé les recordem, iper que no, les inventem. Natural-ment, tot això, respectant la diver-sitat del grup.

DDèiem al principi quesón molts anys, i afegim també quemoltes festes, i la plàstica és vistosa.Això no vol dir que la plàstica tre-balli per les festes. Tenim un progra-ma que està pensat per a tot el curs,però en aquestes ocasions és quanmés es veu. I moltes vegades ésnomés el resultat d'allò que es fa aclasse i dins del programa. Algunavantatge hauríem de tenir.

AAl llarg d'aquests mésde trenta anys de treball a l'escola,hem fet uns quants milers de diapo-sitives. És per això que ens resultadifícil triar, però ho hem fet. Un vai-xell i una mà, l'un per navegar pelpropi riu que us dèiem al principi il'altre l'instrument ideal per crear.Montserrat Ribó i Ricard Vaccaro

n

4

A M F I T E A T R E

número dos

n l'etapadels 10als 12anys elsnens i lesn e n e scomen-cen a in-teressar-

se pel dibuix naturalista del coshumà. La mateixa necessitat dedeixar de banda l'esquematitzacióde la realitat i entrar en la com-prensió de la complexitat de les

UN TREBALL A CLASSE: EL RETRAT

“Per fer el color de la pell he posat taronja, blanc i una mica de marró i m’ha sortit el color de la pell...”“La persona que m’ha tocat estava despentinada, el seu cabell em va perfecte per dibuixar...”“...tota l’estona es movia per anar a buscar alguna cosa, ...”“És divertit dibuixar un company...”

eformes naturals els porta a unaactitud crítica en el seu treball i devegades a fugir del dibuix.

AAixò no vol dir que lesseves representacions hagin de serveritables reproduccions fotogràfi-ques, sinó que ajudats per la per-cepció i l'observació de l'entorn,font inesgotable de recursos, po-den expressar-se lliurement i am-pliar el seu propi llenguatge plàs-tic.

AAmb l'objectiu decrear a partir de la figura humana i

deixar de banda el traç rutinari,vam plantejar una activitat a clas-se que consistia a pintar un retratd'un dels companys de taula per talde tenir a prop la fisonomia de lacara. La dificultat d'aquest treballconsistia a saber expressar i plas-mar les formes, els colors, les tex-tures, les proporcions... resultatd'una mirada atenta i observadora.

Belén Plàstica.

Cicle superior de primària

5número dos

A M F I T E A T R E

q u e s tany hemcreat unl l i b r eg e g a n ten elqual lespàgines,amb les

seves imatges, ens parlen. Hora rerehora, dia rere dia, tots els alumnesque anaven passant per l’aula deplàstica el construïen de mica enmica, fins que per fi n’hem pogutgaudir per la diada de Sant Jordi.

EEl tema central és lallegenda del drac de Sant Llorençque ens ha servit per escenificar la

nostra festa; però, sobretot, el llibreil·lustra les poesies cantades d’enMiquel Desclot; enllaçant alhoramúsica i pintura. Cada cançó té laseva escenificació segons la lletra iels personatges; així, mentre unsalumnes afinen les veus i els instru-ments, d’altres barregen formes icolors. En resum, creen tota unaescenografia!

EEl més interessantd’aquest treball ha estat que totsels alumnes hi han col·laboratd’una manera o altra. Al darrerad’aquest llibre hi ha una bonamostra de les seves capacitatscreatives i, sobretot, els coneixe-ments plàstics i artístics que han

UN TREBALL EN EQUIP.EL LLIBRE.

adquirit durant tots aquests anysa l’escola. I ara, que són a secun-dària, la seva maduresa els per-met expressar-se amb un bondomini del dibuix, del color i dela forma.

LLa feina del mestre deplàstica és guiar l’alumne perpoder treure de dins la seva essèn-cia. Sense creativitat no podemviure. Com a professora de plàsticavoldria agrair a tots els meusalumnes la seva col·laboració enaquest projecte en el qual tantsesforços i il·lusions hem esmerçat.

Esther Olivé de Puig Des de l’Àrea de

plàstica de secundària

a

6 número dos

A M F I T E A T R E

SENSACIONS PLÀSTIQUES

JJo, la classe de plàstica la trobo com un entreteniment, les olors de les ceres, les olors de la pin-tura, les olors dels diaris, la tranquil·litat de la música, els treballs penjats del mural, el gust quan passes elpinzell per sobre del paper; quan veig els treballs dels nens de cinquè i sisè repenjats a la prestatgeria i quanés hora de marxar, quan tots freguem les taules...

Ignasi Casaus. Alumne de 3r de Primària

ESPAIS I RECORDS

El treball de plàstica que mésm’ha agradat es quan fèiemfang lliure perquè podíem ferel que volíem.

Ariadna Tunnah.Alumna de 1r. de Primària

El treball que més m'ha agradat i més m'hacostat és el castell que vaig fer a primer.Vaig decorar el castell amb paper de seda, per-sones, torxes, monstres, ponts, jardins, horts,taules, presons, cavallers i rius. Me'l vaigemportar a casa i ara el tinc a la taula de l'ha-bitació.

Berta Faura. Alumna de 2n de Primària

Un treball que em ve a la memòria és unmosaic que vam fer per celebrar Sant Jordi.Consistia a omplir el dibuix d'un poble ambretalls de revistes de diferents colors.És una feina màgica, convertir trossets petitsde paper en qualsevol imatge que vulguemrepresentar.

Marina Fabra. Alumna de 4t de Primària

Quan feia segon vaig fer un treball individuallliure que es feia amb capses de cera petitesenganxades amb cola... Vaig tenir una sensació de companyonia per-què hi van haver nens que em van ajudar molt.

Óscar Bustillo. Alumne de 3r. de Primària

7número dos

A M F I T E A T R E

ESPAIS I RECORDS

Recordo un treball de plàstica que va sorgir arran de la lec-tura del llibre: "La cuca japonesa", quan feia quart d'EGBl'any 1978.Cada classe vam fer una cuca gegant: el cap de cartró i elcos fet de retalls de roba cosits. El cos s'aguantava per unsarcs de filferro.A dins la cuca hi cabíem tota la classe; calia anar tots al’una per fer-la avançar per tota l'escola el dia de SantJordi.

Mireia Vallès. Exalumna, mare i mestra de 6è de Primària

Recordo un Sant Jordi on el tema escollit va serla Mediterrània. Els nens havien construït unesonades de cartró blau: semblava com si el marbaixés per les escales de l’amfiteatre.

Annie Le Gros. Professora d’ESO

A 3r de Primària vam fer capgrossos. Vam portar capsesde casa i les vam decorar amb paper de seda i altresmaterials.El dia de Sant Jordi ens els vam posar i vam fer un cerca-vila.

Esteve Almirall. Alumne de 5è de Primària

▲▼

▲

8

ESPAIS I RECORDS

A M F I T E A T R E

número dos

Recordo quan fèiem màsca-res de guix i després ambpaper “maché”.

Mariona Gummà. Exalumna

Em recordo quan fèiem 4tde Primària i havíem de ferun animal amb caixes decartró i paper de seda...

Marina Colomer. 2n ESO

Tot i estar envoltada cons-tantment de formes i motiusdiferents ... les mans hanestat i són per mi, captiva-dores... Això em porta arecordar un treball col·lectiuon pintàvem unes manssobre tela i les uníem, cosi-des, en un sol món.

Anaïs Muñoz.Exalumna

▲

▼▼

9

A M F I T E A T R E

número dos

QQuan em van proposar de participar en aquest monogràfic, em van demanar que descrivís una memòria per-sonal que impliqués la plàstica de l'escola. Me n'adono ara, mentre provo d'escriure quatre ratlles que, per a mi, la plàstica al'escola Thau no és un conjunt de memòries aïllades. Els que hem estat aquí prou temps, sabem que la plàstica és la vidamateixa de l'escola. L'escola i el flux continu d'idees i sensacions que la plàstica ha anat produint al llarg dels anys són unamateixa cosa.

LLa plàstica ha estat el catalitzador que ha fusionat el brogit dels alumnes filtrant-se per les escletxes de lesaules, amb la llum i el color dels espais neutres de l'arquitectura. L'art, a través dels anys, ha esdevingut patent en les mani-festacions plàstiques realitzades amb interès i il·lusió pels alumnes.

IIntentant aïllar una memòria he recordat en Thauet admirant des de la teulada la diada de Sant Jordi, la gegan-ta Alba passejant majestuosa, els dracs de la cercavila empaitant vailets, els llums de paper de seda vestint de nit l'entrada,un bell miratge a l'aula de plàstica, el poble medieval i les botigues d'artesans, les escultures mòbils deixant pas al poeta, unmar de capgrossos cobrint l'amfiteatre, catifes de coloraines guarnint l'escala, olimpíades de fang, els acompanyaments enrepresentacions musicals amb murals i teles, una pluja de pètals i paraigües de paper, poemes visuals, autoretrats, pessebres,castells i un innombrable reguitzell d'instants i imatges inoblidables.

AAls qui ho recordem, ens és fàcil assegurar que l'art plàstic ha estat un espai important per a la imaginació i lasensibilitat, una font de creació, un crit de llibertat, un senyal de respecte i col·laboració, i ha esdevingut un signe d'identi-tat de l'escola Thau.

CCom a mare i com a mestra, voldria agrair, a Montserrat Ribó, Ricard Vaccaro i a tots aquells que han col·labo-rat a desenvolupar el potencial creatiu dels nostres alumnes i fills, que durant tants anys ens hagin obsequiat amb les sensa-cions visuals que han fet més viva l'escola.

Imma Galtés

SENSACIONS VISUALS

UNA EXPOSICIÓ D’ART... Laia Riol i Marta Alarcón Alumnes de 6è de Primària

Fa poc vam anar a veure una exposició deRodin al Caixa Fòrum. Ens va agradarel moviment que transmetien les sevesescultures. El pensador i El petó són lesque més ens van cridar l’atenció.

Em va agradar molt el Museu deFigueres d’en Salvador Dalí.Recordo un autoretrat i els ous que hihavia a la façana.

El dia de Sant Jordi vaig anar aveure una exposició d’en JeanHélion, al museu Picasso. Em vasorprendre la diversitat d’estils de laseva obra.

Em va agradar molt la Capel laSixtina del Vaticà. Hi havia frescosde Miquel Àngel i em van sobtar elscontrastos entre el cel i l’infern.

No fa massa vaig anar a veure l’ex-posició: Visions del Quixot, a laPedrera. Trobo interessants elsquadres que hi havia d’en Dalí pelseu contingut surrealista.

A la Fundació Miró vaig veure unaexposició col·lectiva d’escultura ipintura sobre la dona. Em va agra-dar molt una escultura plena dejoguines que disparava tinta.

Biel Matutano Alumne de P5

Elisabet Balcells Alumna de 6è Marta Galí Monitora de Primària Jordi Junqué Alumne de 1r. D’ESO

Albert Brell I Àlex Losada 4t. d’ESO Àlex Carulla Professor de Secundària

l passat 12 de maig,Miquel Desclot va visitarl’escola. Va anar passant

per tots els nivells per veure elstreballs dels alumnes.

EEls actes van comen-çar a 3r de Primària amb unaadaptació per part dels alumnes de4t d’ESO d’uns poemes del“Bestiolari de la Clara”.

DDesprés els alumnesde 1r i 2n de Primària van recitar icantar poemes i els alumnes de 2nli van regalar una edició quehavien fet de l’adaptació d’unscontes de Miquel Desclot.

10 número dos

VISITA DE MIQUEL DESCLOT

V I T R A L L

MMés tard i en dosgrups, els alumnes d’EducacióInfantil van cantar i recitar partsde “La cançó més bonica del món”del poema “El menú d’astronauta” iun parell de poemes del “Bestiolaride la Clara”.

AA les 11, els alumnesde 4t van recitar uns poemes i unsalumnes de 6è van intercanviaropinions de temes actuals ambMiquel Desclot. Tot seguit, a laBiblioteca, els alumnes de 5è li vanllegir l’Auca basada en la seva bio-grafia i altres treballs entorn delpoeta.

AA Secundària, algunsalumnes de 3r i 4t d’ESO li van lle-gir textos i poemes acompanyatsde música. Els alumnes de 1r vancantar tres cançons, igual que elsde 2n, amb un llibre gegant com afons que representava els escenarisde les cançons

CCom havia fet alsaltres cursos, en Miquel Desclot ensva explicar com i quan havia fetalguns dels poemes llegits i, des-prés de les cançons de 1r, va recitarun poema: “El violí”.

LLa visita d’en MiquelDesclot va ser molt interessant ientretinguda.

Anna Somoza i Gerard Alarcón

2n ESO

e

11

V I T R A L L

número dos

1. De petit teniainterès pel món de la poesia?

- A partir dels 9 anysels meus pares em van suggerir quellegís poesia, fins aleshores, nosabia ni que existís.

2. Quin va ser el pri-mer premi que va guanyar?

- Era una premi d’es-cola i fora de l’escola va ser unpremi que es deia Amadeu Oller.

3. És familiar l’ad-dicció a la poesia?

- No ho sé, però elmeu cosí germà em deu haver con-tagiat aquest virus.

4. Per què va ferpoesia amb música?

- Perquè la poesia ésuna manera d’escriure les paraulesde manera que siguin musicals.

5. Té algun “hobbie”a part d’escriure poesia?

- El meu “hobbie” ésescoltar música i m’agrada arreglarel jardí i, com a esport, nedar icaminar.

ENTREVISTA A MIQUEL DESCLOT

6. Té al-gun amic poeta?

- Els meusamics poetes que re-cordo més són MiquelMartí i Pol i enJ.V.Foix.

7. Coms’inspira?

- M’asseca taula amb paper illapis a la mà i emposo a treballar, i de tant en tant lainspiració baixa.

8. Té pensat escriurealguna novel·la?

- No, penso que éscom si a un dibuixant li diguessin“has de fer una escultura”.

9. Quina és la poesiaseva que li agrada més?

- Totesm’agraden per igual.És com l’amor pelsmeus fills, és igual pera tots dos.

Xavier Vidal Serra i Martí Riverola

Bataller 2n ESO

Fotografia:Àngels Campoy i RaquelUrban2n ESO

12 número dos

AUCA

V I T R A L L

13número dos

CCom cada any, tornant de Setmana Santa, els nens i nenes de3r. de Primària ens obsequien amb una cantada de caramelles per total’escola.

MMés enllà del seu valor històric i tradicional, aquestes can-çons són una font de comunicació que ens permet treballar en grup perexaltar la fusió de les veus dels infants.

EEs tracta d’emocionar-nos i emocionar els que ens escolten. Per tant, més simbiosi i passió hi haurà entre el públic i els

cantaires si els protagonistes inventen algunes de les lletres d’aquestescançons, les corrandes.

V I T R A L L

LES CARAMELLESNenes i nens de 3r de Primària

14

HEM FET DE CARTERSAlumnes de 2n de Primària

V I T R A L L

número dos

15

V I T R A L L

número dos

SANT JORDI: ENTRE LA LLEGENDAI L’EXPRESSIÓ PLÀSTICAPARVULARI

La L

lege

nda

de S

ant

Jord

i: el

s pe

rson

atge

s, un

a po

esia

o u

n ac

abam

ent

dife

rent

.L’

expr

essi

ó pl

àsti

ca:

les

man

s, el

pap

er, l

es c

eres

, la

pint

ura,

el f

ang,

el p

inze

ll,

el c

olor

,... m

ots

per

a lle

gir

amb

els

ulls.

La L

lege

nda

de S

ant

Jord

i: el

s pe

rson

atge

s, un

a po

esia

o u

n ac

abam

ent

dife

rent

.L’

expr

essi

ó pl

àsti

ca:

les

man

s, el

pap

er, l

es c

eres

, la

pint

ura,

el f

ang,

el p

inze

ll,

el c

olor

,... m

ots

per

a lle

gir

amb

els

ulls.

La L

lege

nda

de S

ant

Jord

i: el

s pe

rson

atge

s, un

a po

esia

o u

n ac

abam

ent

dife

rent

.L’

expr

essi

ó pl

àsti

ca:

les

man

s, el

pap

er, l

es c

eres

, la

pint

ura,

el f

ang,

el p

inze

ll,

el c

olor

,... m

ots

per

a lle

gir

amb

els

ulls.

16 número dos

V I T R A L L

Voluntariatcomençament decurs, com cada anydes de ja fa unsquants, l’escola ensva proposar als a-lumnes de quart, iaquest any també alsde tercer, una expe-

riència nova: formar part del grupde voluntariat.

AAlguns van notar quealguna cosa dins seu es movia.

Teníem ganesde ser útils, detenir més pre-sència en lasocietat. Final-ment, una collade nois i noiesde tercer i quartd’ESO ens vamapuntar en elgrup de volun-tariat per tal decol·laborar entasques solidà-ries i ajudar, en-

cara que fos mínimament, la socie-tat que ens envolta. La nostraaportació consistiria a aprofitaruna mica del nostre temps per fermés amable la vida dels altres.

EEls comença-ments van seruna barreja deganes de fer-hotot i de dificul-tat per organit-zar-nos, peraixò vam pen-sar que seriamillor separarels de quartdels de tercer,tot i que periò-dicament enstrobem per ex-

plicar-nos les experiències. Demoment, a més de conèixer projec-tes com el Casal de l’Infant delbarri del Raval, hem dut a termediverses activitats pròpies:

EEl grup de tercer es vaestrenar amb la representaciód’una versió de “Els pastorets” perals jubilats d’una residència deVallvidrera. Va ser una experiènciamolt gratificant veure de prop lavida d’aquestes persones i compro-var que el nostre esforç era moltútil. L’agraïment de les personesque allí treballaven o vivien va sermolt encoratjador. També hemorganitzat una recollida d’alimentsper a l’organització l’Obra Social deMaria Lluïsa de Marillac. Va ser totun èxit recollir prop d’una tona demenjar. Tota l’escola s’hi va abocar.

EEls alumnes de quartvan fer una recollida de diners pertal de poder comprar un microscopi,que anava destinat a una escolad’un país d’ Amèrica del Sud. PerNadal, van treballar a l’Hospital deSant Joan de Déu, tot ajudant aseleccionar, embolicar i repartirjoguines per als nens interns. Ladarrera activitat que hem fet haestat participar en una xerra-da/col·loqui en aquest mateix hospi-tal, sobre la vulnerabilitat de l’ésserhumà. Per la diada de Sant Jordi, elsvoluntaris, i també alguns que no hosón habitualment, hem participaten l’organització de l’acte inaugural.

UUna activitat quesegueix funcionant des de fa moltsanys és l’apadrinament de tres nenscentreamericans. També ajudaremen la Festa Major de l’AMPA, el dia7 de maig.

AA més de tot això,tenim pendent la col·laboració ambuna ONG en la qual participa unantic alumne de l’escola. Si tot vabé, serà una trobada lúdicoesporti-va amb nois i noies de la nostraedat on conviurem obertamentamb d’altres realitats socials. Peracabar, voldríem dir que les expe-riències viscudes, a més d’un reptepersonal, han valgut molt la pena.L’any que ve tornarem a ser-hi.

Grup del voluntariat

a

17número dos

C A L A I X D E S A S T R E

Un tres en ratlla diferentAlumnes de 5è de Primària

UUn grup de nens i nenes de 5è, per Sant Jordi,vam fer una adaptació del joc. Com que un dels temes d’a-quest any era el IV centenari de l’obra del Quixot, vam can-viar les fitxes per persones.

1. Calia que es fessin dos equips de tres per-sones.

2. Una persona de cada equip treia un pape-ret d’una caixa on estaven escrits algunsnoms dels personatges del llibre (DonQuixot, Dulcinea, Sancho Panza)

3. Es disfressaven del personatge que elshavia tocat.

4. Una moneda llançada a l’aire determinaval’equip que començava.

5. Per torns es col·locaven en un tauler quehavíem marcat a terra.

VVa ser divertit jugar al tres en ratlla amb per-sones. Cal dir que no era gens fàcil perquè calia posar-sed’acord i visualment era difícil seguir una estratègia perguanyar.

ÉÉs un joc per totes les edats i que es pot jugara qualsevol lloc amb poc material.

SSaps com s’anomena el joc del tres en ratlla a França? I a la Gran Bretanya? I al Japó?

EEn el joc del “tres en ratlla” els jugadorshan d’alinear les seves tres fitxes en el tauler de joc.Els seus orígens es perden en l’antiguitat. Hi ha docu-mentats jocs de tres en ratlla a l'antic Egipte (3000a.C.), Creta, Grècia i Roma. Posteriorment es trobenmostres a la Xina(500 d.C.) i Sri Lanka.

Il·lustració de: Laia Ollé i Clara López. Alumnes de 3r d’EP

18 número dos

PROJECTE RECOMANEM Alumnes de 4t. de Primària

C A L A I X D E S A S T R E

SOLUCIONARI

El Flendi

Paula Ferrer. 3r d’EP

AAquest any, entre el 2n i el 3r trimestre, totsels alumnes de 4t. de l'escola Thau Barcelona i de SantCugat, hem fet un intercanvi d'informació recomanant-nos llibres de lectura. Aquest treball l'hem fet a la classe ia l'aula d'informàtica; hem fet servir el Word i el Paint perescriure i dibuixar a l'ordinador. En aquest treball hi ha untext que explica les dades del llibre, un dibuix i una foto-grafia de la persona que l'ha realitzat.

Marta Soler. Alumna de 4t. de Primària

Il·lustració d’en Biel Sànchez. 5è d’EP

PPer jugar a flendi es dibuixa unquadrat a terra. Cada jugador hi posa un o méspatacons. Des de fora s’ha d’intentar treure elmàxim nombre possible de patacons amb elflendi. El flendi pot ser una peça de ferro, defusta, una pedra, un taló de sabata o bé un altrepatacó.

GGuanya qui treu més patacons foradel quadrat.

19número dos

P L A N A O B E R T A

La generació del 89EEl dia 27 d’abril es va

celebrar el VI Fòrum de Recercadel districte de les Corts en elqual el nostre treball titulat “LaGeneració del 89" hi va participar.

AA 2/4 de 3 els dosgrups ens vam encaminar cap al’Escola Tècnica Superior d’Engi-nyeria Industrial de Barcelona.Vam tenir mitja hora per prepararl’estand que ens havien assignat,vam penjar les cartolines, vamconnectar l’ordinador, vam pre-parar el vídeo i la presentació enPowerPoint.

CCap a les 3, va co-mençar a venir molta gent, inclo-ent els alumnes de 3r d’ESO del’escola, que es van interessar pelnostre treball. Poc després unasenyora se’ns va acostar i ens vadir que era del jurat, ens va ferunes quantes preguntes i ens vademanar que li expliquéssim enquè consistia el nostre treball.

EEls de 3r d’ESO vanmarxar i al cap d’un moment vanarribar els de 4t. A l’estand, hivam estar fins a les 5 de la tarda idurant aquest temps van venir 4membres més del jurat i tambégent encuriosida que preguntavapel nostre crèdit de síntesi.

FFins a 2/4 de 6 no hiva haver l’acte oficial de cloenda.Es feia a la sala principal, una salaque es va omplir de gent en moltpoca estona. Es van fer tres pre-sentacions dels treballs de recercade Batxillerat i tot seguit es vancridar dos representants de cadatreball de secundària perquèpugessin a l’escenari.

EEs va fer un petitresum de cada treball participanti ens van fer una pregunta que jaconeixíem des del matí: volienque definíssim la nostra genera-ció. Quan ens va tocar contestarla nostra pregunta i defensar eltreball ho vam fer el millor quevam poder; tot i així, hi haviamolta gent i la vergonya es vaapoderar una mica de nosaltres.

QQuan tots els grupsvan contestar la pregunta quese’ls havia assignat es va donarpas al repartiment de premis. Unsenyor ens va comunicar que eltreball que havia estat més votatpel jurat era el nostre i, tot i queno ens ho esperàvem, vam quedarmolt contents.

Anna, Berta, Ricard i RogerAlumnes de 4t ESO

Les col·laboracions han d'incloure nom i cognoms i una adreça electrònica o

telèfon de contacte. Podeu enviar les col·laboracions:

• Per carta a: Consell de redacció de la revista de l'escola Thau. Ja sigui per correu

ordinari o lliurada personalment a Secretaria.

• Per correu electrònic a: revista@thaubcn.iccic.edu

Agraïts, per endavant, per la vostra atenció.