Edat contemporania final
31
EDAT CONTEMPORÀNIA
Transcript of Edat contemporania final
EDAT
CONTEMPORÀNIA
L’edat contemporània:
La il·lustració i el liberalisme
Els canvis polítics del segle XIX
La revolució industrial
La revolució industrial a Catalunya
Capitalisme i burgesia industrial
Els obrers
El Modernisme
El Modernisme a Catalunya
L’edat contemporània s’inicia amb la
Revolució Francesa, l’any 1789, i
s’estén fins els nostres dies.
L’inici de l’edat contemporània vingué
marcat sobretot per un profund canvi en
la manera de pensar, i com a
conseqüència, el sistema de govern i la
manera com funcionava la societat foren
qüestionats.
La il·lustració
Al segle XVIII, a França, algunes persones molt cultes, com ara Rousseau, Montesquieu i Voltaire, van denunciar que els abusos del absolutisme eren injustos.
Van expressar la seva confiança que la raó, l’educació i la ciència afavoririen el progrés econòmic i la felicitat social.
Aquestes idees, que aviat s’estengueren per Europa i Amèrica, van rebre el nom d’Il·lustració i les persones que les defensaven, el d’il·lustrats.
Rosseau
Voltaire
Montesquieu
El liberalisme
Divisió dels poders de l’Estat: legislatiu, executiu i judicial.
La sobirania (autoritat suprema) correspon al poble (nació) que té dret a exercir-la a través dels seus representants (Parlament)
Les persones neixen lliures i iguals davant les lleis.
Aquests il·lustrats van pensar una nova forma de governar, el liberalisme, contrari al absolutisme que es basava en aquests principis:
Els canvis polítics del segle XIXLA REVOLUCIÓ FRANCESA El 1789 va esclatar a França una
revolució contra la monarquia del rei Lluís XVI, degut a una crisi econòmica i agrària .
La població
es revoltà i van tenir lloc una sèrie de
reformes:
S’anul·len el feudalisme i
el delme (impost per a l’Església)
i es declaren les
terres propietat
de la nació francesa.
Es redacta la
Declaració dels drets de l’Home
i del Ciutadà,
que reconeixia que tots els francesos
eren lliures i igual
davant la llei.
S’elabora la Constitució de 1791, que va establir la sobirania de la nació, va separar els
tres poders i va limitar l’autoritat
del rei.
L’any 1793 Lluís
XVI va ser
executat per
actuar en
contra de la
revolució i França esdevé
una república
.
Els canvis polítics del segle XIX
CANVIS POLÍTICS A ESPANYA
Durant el segle XIX, les lluites entre liberals i absolutistes van ser constants, i com a conseqüència Isabel II va ser expulsada del país el 1868.
El 1869 s’accepta el vot de tots els homes, rics i pobres, però no el de les dones, que no van poder fer-ho fins el 1931.
El 1873 es proclama la Primera República Espanyola i el rei va ser substituït per un president elegit pels ciutadans Manuel Ruiz Zorrilla .
Un any desprès Alfons XII, fill d’Isabel II, va recuperar el tron.
Alfons XII
La revolució industrial
LA MILLORA DELS SISTEMES DE CONREU
Al segle XVIII es van introduir noves tècniques de conreu i noves màquines que van fer més fàcils les tasques agrícoles.
La difusió de noves màquines per llaurar, segar i batre van permetre un gran estalvi de mà d’obra i un augment de la producció agrícola,
La revolució industrial
LA INDUSTRALITZACIÓ
A mitjans del segle XVIII, la invenció de la màquina de vapor fa possible la industrialització. Aquesta màquina permetia fer moure d’altres tot aprofitant l’energia del vapor d’aigua.
La invenció de noves màquines que utilitzaven el vapor i l’aparició de les grans fàbriques van possibilitar l’augment de la producció i la davallada dels preus dels productes.
La revolució industrial
NOUS TRANSPORTS I NOVES FONTS D’ENERGIA
La màquina de vapor es va aplicar també als transports. El ferrocarril i el vaixell de vapor eren més ràpids, tenien més capacitat i eren més econòmics.
Per fer moure les màquines i els sistemes de transport s’utilitzava el carbó com a combustible.
A la segona meitat del segle XIX es va trobar una font d’energia més neta i barata: l’electricitat.
La revolució industrial a
Catalunya Durant el segle XVIII es va desenvolupar a Catalunya l'elaboració de les
indianes (teles de cotó amb dibuixos de colors molt vius. A més, hi havia una burgesia catalana molt activa que havia acumulat diners gràcies al comerç amb les colònies americanes.
La instal·lació de fàbriques de vapor a Barcelona, la seva rodalia i als pobles costaners, al mitjans del segle XIX va afavorir la industrialització de la producció de teles de cotó i llana.
Més endavant es van instal·lar fàbriques a les ribes dels rius Ter i Llobregat, aprofitant la força de l’aigua, i es van crear zones industrials a Osona, el Berguedà, el Ripollès, el Gironès, el Bages i l’Anoia. A més de la fàbrica, la colònia tenia habitatges per als obrers i també edificis per a serveis col·lectius (Botigues, esglésies...)
Masia Freixa(Terrassa)
Colònia Rosal
(Berga)
La revolució industrial a
Catalunya Cap al 1870, la indústria tèxtil
cotonera catalana havia aconseguit ser la quarta del món, darrere de les d’Anglaterra, França i els Estats Units.
L’any 1848 es va inaugurar el primer ferrocarril de la península ibèrica entre Barcelona i Mataró. Més tard es van construir noves línies cap a Saragossa, València i França. També es van traçar noves carreteres.
La revolució industrial a
Catalunya Gràcies, en part, a les obres
del ferrocarril es van desenvolupar a Barcelona una petita industria metal·lúrgica, amb les factories Nuevo Vulcano (1836) i La Maquinista Terrestre i Marítima (1855),d’on sortiren els primers vaixells de vapor i les primeres locomotores fabricats a Espanya.
La revolució industrial a
Catalunya Els canvis relacionats amb l’economia industrial afavoriren l
desenvolupament de la burgesia i el proletariat.
La burgesia (banquers, comerciants i fabricants de teixits) eren la classe social dominant.
El proletariat català fou el més nombrós d’Espanya i el primer en organitzar-se per demanar millores en les condicions de vida i treball.
Capitalisme i burgesia
industrial
Per construir una fàbrica, per comprar maquinària o per adquirir primeres matèries calia invertir una gran quantitats de diners (capital).
El capitalisme es fonamenta en la propietat privada dels instruments de producció (fàbriques, màquines, mercaderies...) i el seu objectiu principal és aconseguir el màxim de benefici de les empreses. Està basada en la iniciativa individual de les persones i considera que l’Estat no ha d’intervenir en els assumptes econòmics.
Capitalisme i burgesia
industrial LA BURGESIA INDUSTRIAL
La formaven les persones que disposaven de prou diners per poder-los invertir en la creació de noves indústries, mitjans de transport o diverses activitats comercials.
Es van establir noves maneres de vestir i d’oci. Els cafès, els teatres i l’òpera es van convertir en llocs d’oci predilectes per la nova burgesia, que feia ostentació de la seva riquesa.
A Catalunya, degut a la industrialització, les ciutats van créixer força i es van construir nous barris (eixamples), on va anar a viure la burgesia, lluny dels suburbis industrials, als afores de les ciutats, on vivien els obrers.
Els obrers
o Els obrers eren les persones quetreballaven (durant més de 12hores) a les fàbriques a canvid’un sou, sota condicionslaborals molt precàries i uns sousmolt baixos. No cobraven en casd’estar malalts, i les dones i nenstambé havien de treballar,amb sous encara inferiors. Elsnens no anaven a l’escola, i lamajoria eren analfabets.
o S’instal·laren en barris obrers, ondiverses famílies compartien unmateix habitatge, senseelectricitat, aigua corrent iclavegueram. La sevaalimentació poc variadaprovocava que les malaltiesfossin freqüents.
o Per poder millorar aquestescondicions es van crear elssindicats, que reclamaven elsdrets a una millora laboral isocial.
El modernisme
El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Europa a finals del segle XIX i principis del XX.
Corrents ideològics:
Regeneracionisme: s'oposava al conservadorisme de la burgesia, va intentar, a partir de l'art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a través de l'art.
Esteticisme: donava l'esquena a la societat. L'art era el seu refugi i la seva religió
El modernisme
Característiques:- Predomini de la corba
sobre la recta.- Riquesa i detallisme de la
decoració.- Ús freqüent de motius
vegetals.- Gust per la asimetria.- Esteticisme refinat.
- Dinamisme de les formes.
El modernisme català
Es desenvolupà a Catalunya, i de forma especial a Barcelona, al llarg d'uns 30 anys, entre aproximadament 1885 i 1920. Va arribar al seu màxim entre 1890 i 1920, gràcies al fet que molts membres de la burgesia catalana decidiren invertir en art una part dels diners que havien guanyat amb activitats com la indústria, el comerç o la banca.
Va ser un moviment que va destacar sobretot per la seva arquitectura, que es va caracteritzar per una renovació formal, un sentit nacional i l'ús de materials innovadors. Els arquitectes modernistes construiran, amb una gran creativitat i profusió de detalls, els edificis d'una Catalunya moderna.
El modernisme català
Per identificar un edifici modernista hem de seguir els passos següents:
El predomini de la línia corba, tant en les façanes com en les teulades i els interiors. Es pretenia així imitar les formes de la natura, generalment les vegetals, però també trobem les animals o les humanes. Sovint trobem façanes decorades amb fulles, plantes enfiladisses, arbres, etc.
L’ús d’elements que s'inspiren en les llegendes de l’edat mitjana i els símbols de Catalunya: Sant Jordi, senyeres, fades, etc.
La utilització de materials molt diversos: pedra, fusta, ceràmica, guix, vidre, ferro forjat...
La inspiració en altres estils artístics del passat o altres cultures (gòtic, barroc...)
El modernisme català
EL MODERNISME A BARCELONA
Cap als anys vuitanta del segle XIX va treballar a Barcelona l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, un representant important del modernisme català, l’obra culminant del qual és el Palau de la Música Catalana..
El gran protagonista del modernisme, no obstant, va ser Antoni Gaudí, nascut a Reus. Tot i que una bona part de la seva obra la va fer al començament del segle XX (Casa Batlló, Casa Milà, Sagrada Família...), l’originalitat de gaudí ja queda reflectida en obres anteriors, com el Palau Güell, a Barcelona, i El Capricho, a Comillas (Cantàbria).
El modernisme català
ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES
CASA DE LES
PUNXES ,
JOSEP PUIG I
CADAFALCH
CASA NAVÀS ,
LLUÍS DOMÈNECH I
MUNTANER
DESCONSOL,
JOSEP LLIMONA
PARC GÜELL, ANTONI GAUDÍ
El modernisme català
CASA BATLLÓ,
ANTONI GAUDÍ
HOSPITAL DE LA
SANTA CREU I
SANT PAU
CAVES CODORNIU,
JOSEP PUIG I
CADAFALCH
FUNDACIÓ ANTONI
TÀPIES
ALGUNES OBRES MÉS REPRESENTATIVES
