EDUARD VILELLA

ECOS MANGANELLlANS EN LA NARRATNA DE QUIM MONZO REFERENTS I MODELS LITERARIS EN LHORITZO

DE LA POSTMODERNITAT

La presegravencia de Giorgio Manganelli entre els autors de referegravencia de la nashyrrativa de Quim Monzo no eacutes cap novetat ni cap fet que precisi demostracions o argumentacions El mateix autor ho ha recordat en reiterades ocasions inshycloent-Io a gairebeacute cada entrevista des de fa un bon grapat danys en una llista repetida amb coheregravencia admirable Eacutes diagravefana en aquest sentit en les producshycions dambdos autors una proximitat en linseriment genegraveric a unes certes constants estegravetiques - una el poI meacutes sobresortint duna distanciacio prograshymagravetica asegraveptica i escegraveptica que determina la seva posicio enfront dels probleshymes de la representacio i de la ideologitzacio del mon al qual intenten responshydre ja des de les mateixes eleccions estilfstiques 1 Fins la lectura meacutes veloccedil noshytaragrave la sintonia dels textos dambdos autors - un fet que en tant que accentuashydament palegraves eacutes cogravemode ressenyar sobretot pel que fa a Centuria i la narratishyva curta monzoniana dOlivetti enccedilagrave 2 Eixos fonamentals lallunyament pel que fa a lobjecte en correspondegravencia amb un estil contingut fins i tot sec o fred el gust per la paradoxa i la cagraverrega agravecidament humoristica plantejades en contextos quotidians o en daltres de fantagravestics tractats dins la logravegica de la quoshytidianitat La literatura que en resulta eacutes cerebral sogravebria en lexpressio i lemocio en generaI bastant pessimista i desencantada o almenys extremadashyment escegraveptica (cerebral com la de Borges que tots dos admiren perograve potser amb menys tendegravencia al discurs erudit - meacutes festivament potser com Naboshykov i en tot cas emmarcada en la quotidianitat entesa com a drama i en la irreshyalitat que hi fa emergir la manca de sentit i logravegica) Prenem Centuria per exemple les concordances son tan nombroses que sembla talment que Monzo hi trobaria una font riquissima de propostes per a plantejar situacions en una

l Elements que sense entrar aqui a discutir sobre enfocaments estegravetics ens projecten de mashynera clara en latmostera de la postmodemitat Cf nota 17

2 Ens centrem aqui en aquestes obres MANGANELLI (1995) MONZO (1980) (1993) (1996)

17

mateixa longitud dona fins a tal punt que fa de mal triar Proliferen situacions paralleles embolics i ambiguitats personals el pessimisme fatai latraccio pel no-res la perspectiva dun subjecte sotmegraves a canvis inexplicables i inexplicats shyabunden motius com cl de lhome que tot dun piegat sha de convertir en assasi hilarants cadenes damors trencats i oblits situacions Hmit creades per lambiguitat del discurs amorosi lespectre de la neurosi i lobsessio en la vida davui (els embolics amb la puntualitat i les cites en san un exemple emblemagraveshytic) la represa i modificacio de temes literaris tradicionals La llista seria meacutes aviat extensa i possibilitaria un tractament meacutes articulat que no el que permet lespai de quegrave disposem serveixi almenys constatar aquest para]]elisme dagravembits temagravetics evident que eacutes fet meacutes significatiu tambeacute paralmiddotlelisme de lesti (tallant sec mesurat) i paraHelisme del to gairebeacute insensible amb que la ironia dona als malestars vitals meacutes foscos una enganyosa amabilitat deufonia - meacutes angoixant alhora pel plus dinevitabilitat que hi fa emergir De fet la duresa indement dc El perquegrave de tot plegat potser ellloc on cl ressograve eacutes meacutes dar es correspondria a aquell buit vital que plana angoixant sobre Centuria shyel duna vida entesa com una minima discontinuitat en el no-res (cf Cinshyquantaquattro) dun mon entegraves com artilugi dc tortura (cf Novantasette) En tant que en lobra de cada un dells aquests treballs representen lelement extrem dun proceacutes de concentraci6 narrativa la comparado els fa a meacutes exemplars 3 Tot aixograve en correspondegravencia a un estil que dissecdona lactivitat literagraveria pregravevia en la cerebralitat duna literatura concebuda com a joc a-refeshyrendal (la cegravelebre literatura com a mentida) en una concepcio Iudica gairebeacute compulsiva de lofici descriure 5 que coincideix amb una oberta antipatia pels canals autoritzats cada cop meacutes oficials de lectura 6 Al cap i a la fi tant lun com laltre es caracteritzen almenys en la seva activitat cultural i en la seva proshyducci6 artistica per ser bromistes - del Manganelli escumejant dinventiva al Monza que consta com un dels insignes censurats de la tclevisio democragravetica espanyola Una circumstagravencia que en condiciona daltra banda la recepcio soshybretot en un Monza que ha arribat a veures engolit per la progravepia imatge meshy

3 VECCHI (1982) p 50-51 RICOBOl (1995) p 130 4 MENECHElA (1993) p 146 5 Monzo ho ha afirmat molt sovint Vegeu CONSUL (1988) ld say that writing is essentially a

game En Manganelli es tracta duna caracteristica definidora Piu di ogni altro autore della neoashyvanguardia Manganelli si egrave inoltrato in profonditagrave nel territorio di una letteratura intesa coshyme puro artificio svincolato da ogni sudditanza nei confronti del reale e da ogni finalismo ideologico per lui infatti la scrittura si risolve in un gioco linguistico pura costruzione arbitrashyriafine a se stessa e apoteosi inutile di una suprema menzogna GAMBARO (1993) p 206

6 Manganelli non ha alcun rispetto per studenti professori critici letterari recensori filoloshygi tutti lettori di secondo grado e dunque pericolosissimi oltre che dementi MElECHElA (1993) p 207 La matcixa avcrsio es troba meacutes que sovint en boca dc Monzograve cf NADA (1990)

18

diagravetica (don la gairebeacute total identificacio amb un determinat concepte dhumorisme poc sensible a laspror de fons impenitent i descarnada de la seshyva obra) 7 Shi correspondria latencio joganera de tots dos pels elements que envolten ledicio (coberta solapes ) - no com els paratextos subordinats de Genette sino com a autegraventics conformadors de lexperiegravencia iniciagravetica del lashyberint que eacutes el desafiament del text 8 El riure amarg descobreix en el joc liteshyrari la falta de punts de base per a lhome - de la manera meacutes cruel i efectiva lhumor Els personatges de guignol dambdos autors sovint anogravenims a vegashydes caricaturitzats fins al grotesc amb noms inversemblants o introduits per especificatives delirants (d on ellliscament cap a lallegoria amb la qual fa broshyma directa Manganelli a Ottantaquattro) es troben doncs com perduts sense remei impregnats de paradoxa enyor vital i absegravencies imprecises - presos per la progravepia existegravencia atenallats en la quotidaneitat de les progravepies eleccions imatge que es concentra de manera destacada a Leufograveria dels Troians (dEl perquegrave de tot plegat) i que troba ilmiddotlustracio (dentre les moltes que es poshydrien aportar dambdos autors) en lhome que a Settantotto arriba a fer-se torturar per tal desbrinar la natura de lomissio que teacute la impressi6 dhaver coshymegraves que li deu haver determinat la vida i que li sembla que el seu entorn li recrimina a cada momento Com degraveiem perograve la constellacio irogravenica i demolishydora resultant troba contrapegraves en el nudi cristalmiddotli de la llengua 9 Un estil que ha fet parlar molt pel que fa a Manganelli perograve que pel pes afegit que adquishyreixen les eleccions en mategraveria de llengua catalana eacutes particularment significashytiva en Monzo En darrera instagravencia tots aquests mecanismes activen una desshytruccio de lordre del sentit comu en tant que lloc comu a base de sentit coshymu en tant que sensatesa Aspecte aquest centraI i particularment visible en lobra periodistica de Monzo recollida en volums que ofereixen moments meshymorables - tan centraI que de fet sha dit que el punt dinflexio determinant de la narrativa de Monzo ve donat per ladopcio dun desencant militant enshyfront dels somnis duna generacio pIena dideals 10 Tambeacute a Manganelli se li ha atorgat una condicio semblant en subratllar aquesta seva tendegravencia constant a la distagravencia i a la retograverica higiegravenica no-realista - que acaben en la Parogravedia extreshyma darrer resultat duna negativitat militant 11

La relacio Monzo - Manganelli eacutes evident perograve ha de ser situada en el conshytext daquella lista dautors de referegravencia de quegrave hem parlato Hi coincidirien autors ben diversos els quals perograve sembla que comparteixen una mateixa mashy

7 Cf MORET (1993) 8 Cf MENECHELLA (1993) pp 147-148 i les reserves de BARILU (1995) p 252 9 CONSUL (1995) VECCHI (1982) 10 MARTigrave (1983)

bull 11 GIULUANI (1977) pp 37-41

19

nera de fer literatura determinada per una semblant nocio de lexperiegravencia lishyteragraveria la realitat la tradicio i el fet literari en si La uniformitzacio universal de la vida del mon actual segons diu el mateix Monza es correspondria en darreshyra instagravencia a aquesta sintonia creativa - passat el moment de les literatures amb denominacio dorigen el mon davui oferiria una mategraveixa situacio que geshyneraria una resposta caracteritzada per la uniformitat o almenys per la desubishycacio de la resposta tant gragravecies a la rapidesa objectiva amb guegrave circula la proshyduccioliteragraveria com a la molt meacutes immediata circulacio dels paradigmes i bens culturals en la xarxa global dels media

Amb aixograve de lart i les nacionalitats cada cop passa meacutes e mateix Hi ha una literatura escrita en catalagrave en alemany o en italiagrave perograve cada vegada dubto meacutes que es pugui parlar de literatura catalana alemanya o italiana Fa dos segles potser si perquegrave la gent vivia aiJlada i les fronteres eren prou rigides En generai i amb les excepcions que calgui la gent es veia obligada a neacuteixer i a morir al mateix Hoc i les relacions culturals internashycionals eren cosa de minories i per tant en generai saprenia bagravesicashyment de la tradici6 progravepia Ara una novelmiddotla surt als Estats Units i al cap de sis mesos la tenim aqui tradulca Tot es barreja i mamem de tot i no tan sols de la tradici6 literagraveria sin6 tambeacute de cinema de la teevisi6 del que sigui CAiACCBERTA (1996) p 125

Aixograve no obstant Monza admet sense abandonar el rebuig gue li causa el mon acadegravemic i la filiacio en la tradicio catalana ni gue sigui perifragravesticament i de manera matisada (ni tampoc moures del dubte en guestio) que tambeacute Trashybal i Calders havien fet en literatura alguna cosa gue ell admirava i considerava progravexima a la seva idea de creacio literagraveria Monza pot trobar en ells elements gue casen beacute amb la seva idiosincragravesia el tractament pie dhumor de les situashycions de la vida quotidiana la importagravencia gue se li dona al viure diari en la seshyva dimensio humana el component humorisic i delirant gue a vegades shi deixa sentir una perspectiva en relacia amb el fet literari fonamentalment desshydramatitzadora allunyada de pretensions obertament resistencialistes o heroishygues Allograve en definitiva gue els hi feia tan propers als gue meacutes admirava

Vaig llegir Calders despreacutes dhaver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans i quan em pensava que aqui no hi havia res que shi asshysembleacutes ( ) Mhauria agradat descobrir-Ios de meacutes petit si CASACUBERTA (1996) p 123

Sobretot en la narrativa curta lograverbita estegravetica de Monza eacutes meacutes o menys clara Cosa gue no sha de confondre amb lestabliment duna genealogia dinfluegravencies o una filiacio tot i aguest acord amb una manera meacutes o menys precisa de fer literatura les filiacions de Monza semblen tan poc logravegigues com la seva formacia acadegravemica seria dificil demostrar gue Monza va meacutes enllagrave de

20

la sintonia amb Salinger per exemple si ens lescoltem quan afirma que quan el va traduir no el coneixia per molt gue la critica en parleacutes com un tribut del deixeble envers el mestre 12 Eco reminiscegravencia sintonia homenatge-deute inshyfluegravencia els termes son de mal definir si pensem en aquest desarrelament i alshyhora parallelisme literari amb autors que no considera formadors delseu estil cas de Trabal Calders o Salinger tots citats en una lista significativa

Monzos Interesse flir eine aus der Alltaglichkeit des urbanen Milieus aufsteigende Phantastik fUr avantgardistische Sprachexperimente und Stililbungen sowie fUr die Erzahltechnik einer vom Ende herkonzipiershyten short-story orienterten den katalanischen Autar an der literarischen Tradition der US-amerikanischen (Coover T Wolfe Pynchon Barthelme Salinger u a) und lateinamerikanischen (Borges Bioy Casares Cortashyzar Garda Marquez u a) Iiteratur sowie am franzeacuteisischen und katalashynischen Moclemismus Symbolismus uncl Surrealismus (Queneau Vian Calders Trabal u a) HARMUTH (1922) p 66

Sigui dit de passada la sintonia que aquestes paraules fan emergir amb una universalitat atestada per traduccions i egravexits arreu el mon semblaria que es correspon a la seva condicio dautor seguit admirat i sobretot llegit (en una literatura de la qual sha dit que teacute meacutes escriptors que lectors) - en elogis meacutes o menys generalitzats i abrandats com autor meacutes interessant dels darrers 15 anys o de gran esperanccedila bIanca 13 situacio gue en lexceacutes verbal de Ramon de Espafia pot veure suggerit tot lhoritzo cultural al guai sacara

Desde entonces he ido asistiendo encantado a su [de Monzo] convershysion en un autor lefelo y popular (cosa que en una literatura lena de plastas como la catalana es algo glorioso) ESPANA (1996)

Efectivament sense que lafirmacio hagi dimplicar comparacions tendenshycioses algu hauragrave de dir en el futur el perquegrave de legravexit de Monzo - el perquegrave no solament del fervor de la critica catalana (que hi teacute un autor que supera seshyculars conflictes interns de definicio -universalismes vs localismes dificulshytats de versemblanccedila artistica etc - que a meacutes coincideixen amb un egravexit sense precedents arreu el mon pel nombre de traduccions i comentaris critics favoshyrables) sino sobretot del public hagravebilment gestionat tambeacute en la imatge publishyca El cas de Monzo eacutes importantissim per tat el gue teacute dimplfcit lectors dishymensio moral renovament de paradigmes estegravetics etc 14

12 CONSUL (1988) p 41 13 Vegeu nomeacutes com a exemple particularment significatiu CONSUL (1995) 14 Cf la interessant lectura dOLLER (1979) i Bou (1988)

21

La lista de Harmuth tanmateix no menciona el mograven literari italiagrave per al qual Monz6 ha manifestat repetidament una sensibilitat particular No cal ni dir-ho Manganelli (hi veurem tambeacute Buzzatti) en aquest sentit eacutes un autor que pertany a la nogravemina dels autors preferits

Mrozek era un escriptor que clesconeixia i men va fascinar lagilitat Des de principis clels 80 que vaig lIegir Giorgio Manganelli Robcrt Coover i Sergci ]efimovic per primer cop ningugrave no mhavia sorpregraves tanto MONz6 (1995)

La figura de Manganelli pel que fa a les dades biogragravefiques i amb totes les distagravencies que calgui salvar presenta paraJlelismes amb la de Monza Tambeacute en ell es troba la imatge dc lexcepci6 Oinsogravelit lescriptor meacutes italiagrave i alhora menys italiagrave) 15 eD el panorama literari que li eacutes meacutes proper Es tracta amh rota probabilitat dc lautor que d6na la resposta meacutes radical a la circumstagravencia dc la literatura italiana cle]s anys 60 enccedilagrave fins i tot en Jagravembit de lexperiegravencia de lanomenada neoavantguarda italiana que Manganelli desenvolupa sense tershymes mitjans - i aixograve malgrat la seva edat i les reserves que la seva presegravencia al grup suscita 16 Condensaria com pocs altres la resposta postmoderna al tcmps de la postmodernitat 17 No ha de sorprendrc cloncs que els autors dc referegravencia citats per a Manganelli sinsereixin tambeacute en una dissolucio atopolograveshygica la verticalitat de la tradicio propia

Ricercare i padri letterari di Manganelli non egrave facile certo si tratta cii un autore ben poco italiano si iscrive in una tradizione piti europea reshy

15 VECCHI (1982) p 49 CALVINO (1995) 16 MENECHEIJA (1993) p 143 BARIIJ] (1995) p 246 17 Pel que fa a una mirada que contingui la reflexi6 sohre la nova manera de viure i les seves

repcrcussions i fer literatura en la societat postindustrial (legravepoca de lapostmodemitat) amb pashyradigmes que responen o no a aquesta situaci6 histograverica (eacutes a dirpostmodems o no) cfr en refeshyregravencia a la literatura italiana LUPERINI (1993) pp 7-9 - i no eacutes casual que en certa manera una mashytcixa irrupci6 daqucsta rcalitat histograverica i les seves implicacions cspirituals (el tan citat urbanisshyme en seria eI simptoma la irrupci6 dels media la industrialitzaciograve acomplerta etc ) aparegui en lestegravetica de Monza Altres elements seriell els ja esmentats (cf nota l) elements que usem com a lligats a la imatge habitualment adscrita a la postmodemitat la preocupaci6 nuclear de la qual giraria al voltant dels lliscaments reciprocs entrc ideologia subjecte reprcsentaci6 retograverica en cl m6n de la informaci6 els media i el capitalisme multinacional Cf SIEGLE (1995) pel que fa a la narrativa postmoderna i DOCHERTY (1993) en uti i lucid i molt menys criptic rcsum-estat de la questiograve dabast global Susa el terme de manera genegravericament descriptiva sense voler entrar a disshycutir-ne continguts (components daltra banda dun debat no dci tot tancat) ni valorar la justesa duna adscripci6 dc MOllZ6 i Manganelli a lesmunyedissa definiciograve esregravetica postmoderna - quc de tota manera en la citada distagravencia i en el constant girar entorn ideologia i representaciograve troba largument centrai per ser sostingut Meacutes que cl duna etiqueta dc moviment o generaciograve (essenshycialment nord-americana) o el dun espai de discussi6 filosogravefica i estegravetica lagravembit eacutes el del terme aglutinador vague si es voI del complex esperit daquest fi de milleni que sentreveu cn les desshycripcions citades Vegeu CARA (1987) PETRY (1987) WEST (1991)

22

cuperando parte dei materiali della letteratura onirica di fine Ottocentoshyinizio Novecento da Lautreacuteamont a Huysmans fino a Daumal accoglienshydo la lucida e disperata lezione esistenziale di Kafka e di Beckett rielaboshyrando le esperienze di certa letteratura psicoanalitica ( ) Sicuramente sulla pagina di Manganelli si trovano molti materiali della cultura degli anni Sessanta in particolare vi confluiscono le esperienze della neoavanshyguardia le riflessioni sulla letteratura a-ideologica sul linguaggio autre le discussioni sul romanzo e si puograve certamente affermare che Manganelshyli si sia eletto a sacerdote della distruzione del romanzo minandone la struttura stravolgendo funzioni irridendo significati VECCHI (1982) p 49

Lheterogeneitat dels cagravenons personals dels dos autors i les possibles disshycrepagravencies son problemagravetiques nomeacutes en aparenccedila en el fons la perplexitat que sembla que suscita suggereix de manera immediata un paralmiddotlelisme shi entreveu en la varietat de models una continuitat de concepte en una tradicio a-togravepica i ec1egravectica dobres de refegraverencia Eis resultats serien aquesta condicio dexcepcionalitat la sintesi de procediments multiformes la renovacio de les funcions literagraveries

Sembla clara aixi una correspondegravencia estreta entre les perspectives des don ambdos autors afronten la relacio amb els seus materials instruments i models literaris Distagravencia contencio irreveregravencia escepticisme marquen la negativitat que impregna les eleccions estilistiques de referent i temagravetiques shymeacutes tendents al virtuosisme potser en el cas de lautor italiagrave i meacutes a laspror quotidiana en el catalagrave Aquesta actitud es manifesta de manera paradigmagravetica talment un concentrat en el joc amb la tradicio literagraveria que tots dos practiquen gairebeacute amb crueltat i per aquesta rao val la pena aturar-shi un momento Es tracta de la re-elaboracio quasi cinica de motius i temes del corpus de la literashytura meacutes tradicional contes infantils motius llegendaris o mitics moments o personatges famosos de la literatura universal Vegem-ne algun exemple Manshyganelli ens parla de la tediosa vida dun fantasma (Quarantuno Quarantasei Cinquantaquattro) dunicornis esperant lautobus (Novantacinque) de banshydits usats com a entreteniment aristocragravetic (Novantadue) de la trista condicio del drac i el cavaller (Cinquantadue Sessantacinque) dun emperador desshyvagat en els pubs de Cornualla (Ventotto) duna fada que sequivoca de tren (Sessantasei) del capitagrave del Vaixell Fantasma explicant aventures a la taverna rebudes amb incredulitat per canograveniques (Sessantotto) duna princesa sanshyguinagraveria per raons fatals (Ottantuno) dun personatge passejant i conversant tranquillament amb el seu doble (Cinquantanove) dun altre fugint dun Borla inexistent (Novantaquattro) Monzo en El Perquegrave de tot pIegat mosshytra el princep de la Ventafocs alleugerint el tedi conjugal amb les germanastres (La Monarquia) una Bella Dorment multiplicada (La Bella Dorment) el diagraveshyleg incogravemode entre la princesa-gripau acabada de salvar i el princep blau (El gripau) un Pigmali6 desconcertant togravenica que en el seu darrer treball Guashy

23

dalajara tambeacute segueix subvertint lograveptica de les histograveries del Cavall de noia CA les portes de Troia) Guillem Tell (Les llibertats helvegravetiques) o Robin Hoshyod (Fam i set de justicia) amb el fruit destacat duna inspirada i densa variacio sobre La metamorfosi (Gregor)

Models i referegravencies d aquest joc es troben en la mateixa ograverbita ja comenshytada

Quan vaig publicar El perquegrave de tot plegat a les entrevistes que em feien quan em preguntaven pels autors de referegravencia explicava sempre que bagravesicament eren Buzatti Manganelli i Mrozek ( ) i que els refeshyrents concrets des contes infantils dEl perquegrave eren alguns dels autors que hi havien jugat recentment (Manganelli Mrozek Carmen Martin Gaite Angela Carter Joseacute Agustin Goytisolo i Istvan Orkeacuteny no havien aparegut encara els Contes politicament correctes de James Finn Garshyner) ( )

Tanmateix exemple particularment significatiu daquest posicionament enshyfront la tradicio eacutes el del tema estrella en lambient cultural post-estructuralisshyta-Iacaniagrave laltre Hi trobem la ilmiddotlustraci6 del proceacutes habitual daquestes elaboshyracions el tema en questio eacutes pres sense mediatitzacions de manera almiddotlusiva i convulsionat en la seva essegravencia - pel tractament dins de paragravemetres de disshytagravencia Cel mon quotidiagrave en primer Iloc perograve tambeacute el no fer-lo tema problemagraveshytic de manera directa i allunyar-Io com a tal del centre de preocupacions narrashytives - desdramatitzant-Io com si fos la cosa meacutes normal del mon) les expectashytives que el seu us suscita es veuen capgirades de manera irreverent espai marcat pel signe encara de la negativitat on es conforma i radica precisashyment lefecte essencial del proceacutes Manganelli ho hem vist fa a Cinquantanoshyve de lencontre amb el doble una trobada marcada per les bones maneres i la correccio meacutes educada que permet superar assenyadament fins i tot el probleshyma que sorgeix quan sadonen que no es comporten de manera idegraventica com era desperar Lexquisit comportament del personatge i el doble els fa passejar tranquils conversant amb interegraves i serenitat Monzo el fa aparegraveixer tangencialshyment com un possible equfvoc meacutes en lembolie telefogravenic monumental de Quarts duna Ca BI perquegrave de tot plegat) o el capgira a Bessonada (a Olishyvetti Moulinex Chaffoteaux et Maury) posant el protagonista en la insogravelita sishytuacio dingenuitat davant laltre malegravefic I aixograve per dir alguns exemples que no busquen lexhaustivitat en ells res meacutes lluny de la imatge sinistra (prevashylent de Hofmann Poe Maupassant Conrad enccedilagrave per dir noms insignes) del unheimlich lombra () la xifra de lenigma reclograves en lautre tot i que sigui jusshytament en lhoritzo daquestes propostes tradicionals que les elaboracions de Monzo i Manganelli troben la seva significativitat Lus coneret dialoga aoo amb una tradici6 de gran densitat - sigui en referegravencia a antecedents ilmiddotlustres com Borges o Nabokov sigui al cagravenon romagraventic i post-romagraventic sigui a la imshy

24

memorialitat de larquetipus 18 El treball sobre el doble que presenten aquesshytes mostres de Monzo i Manganelli no se nallunya gaire - significatives en tant que breus autentics signes duna fragmentacio concentrada que transmet el desassossec dun mon literari que ha de ser inclement fins j tot amb el doble en efseu continu posicionament enfront dels mites epocals Tots dos se situen en ellimit de lexperiegravencia literagraveria - i daqui la malenconia dun lloc on no hi ha mites ni arquetipus ni contes que salvin de lofec de la vida expressat a trashyveacutes duna distagravencia asprament irogravenica - i significativa en tant que tal Es tracta duna literatura que treballa el mogravedul del doble en la seva extrema concisio en lespai de la seva negacio ironica 19 Una actitud que remet en darrera instagravencia a la dinagravemica exhaurimentreompliment que Barth va situar a larrel de la mashynera postmoderna dentendre la literatura - i que no estagrave de meacutes recordar en el llunyagrave 1983 Monza ja va traduir i publicar en catalagrave 20

Lexemple de laltre per la seva concisio i brevetat - i per la quantitat dels estudis que shi han dedicat - sadapta perfectament com a iHustracio duna actitud genegraverica sigui pel que fa a la intervenci6 en la tradicio literagraveria meacutes geshynegravericament universal sigui latmosfera que es respira en els mons narratius dels dos autors

Lo schema fondamentalmente egrave la variazione su tema attraverso cui prendono forma i diversi aspetti di questa vicenda dellinesistente Sullo schema della variazione si modella del resto tutta lopera di Manganelli

18 Pel que fa a la vastissima literatura sobre el tema (no sempre orientadora) destaquen alguns estudis recents de perspectiva global com JOURDE (1996) i HUDENBROCK (1986) Com molt beacute shi pot veure el tema i els continguts ljue shi associen son extraordinagraveriament recurrents arreu Els preshycedents del joc amb ells sograven nombrosos tanmateix si hi ha algun nom clau al meu entendre eacutes el de Nabokov -que el va visitar una i altra vegada des de Mashenka en tota la seva obra (pensis a Lolita Pale Hre ) i que va dur a terme la intervenciograve (meacutes que no elaboracio) meacutes radical a Desshypair que sha qualificat de liquidacio del tema

19 ]a Calders havia tractat el tema duna manera semblant com ha notat GREGORI (1992) en una analisi marcada per la referegravencia a la imatge que en va donar Rank a linici del segle i en la seva relaciograve amb la literatura fantagravestica en relaciograve amb els quals agravembits la posici6 de Calders seria tan homenatge com acta de defunciograve Al meu entendre eacutes centraI en aquestes elaboracions lallunyament del cagravenon eacutes en lespai que es recorre en aquesta distanciaci6 que el gest dels aushytors es mostra com el treball productor sobre el motiu que en realitat eacutes rograveptica que lus de la terminologia de B1umenberg delata es troba tambeacute a UCHMANN (1988) - que considera d importagravenshycia cabdal larticulaciograve histograverica del cliagraveleg del motiu La seva productivitat (tambeacute TROUBETZKOY

(1995) havia parlat de Nabokov com a liquidador) no teacute perquegrave reduir-se a aquest mode concret del treball - penso nomeacutes com a exemple i per deixar dar que el diagraveleg que aquest trehall comshyporta no eacutes unidireccional que es podria dir molt del seu us en tot aquell agravembit evanescent i mashylenconiograves de lenigmagravetica ombra que PnTAREllO (1996) amb gran encert nota en certs autors de la literatura espafiola meacutes recent (tambeacute a Benzina hi ha la tendegravencia a un paraHelisme de figures meacutes canogravenic - cf Monza (1983)

20 Cf BARTH (1967) (1980) Cf la contextualitzaci6 del gest de Barth a JACSS (1988)

25

che ha proseguito attraverso molti anni e molti libri con lucida e inesorashybile coerenza VECCHI (1982) p 53

La distancia amb la font ledecticisme els problemes de la humanitat Ics impossibilitats de comprensi6 i comunicacio es tradueixen en centres dc la preocupaci6 postmoderna Representaci6 i ideologia nocupen el nudi en Manganelli en forma de virtuosisme i en Monzo en la lluita contra el togravepic lanomenat sentit comu fet ideologia Vist des daquesta perspectiva 111s de motius tradicionals es fa com degraveiem emblema de la manera amb quegrave els dos autors afronten lexperiegravencia literagraveria en correspondegravencia amb els elements meacutes o menys sumagraveriament destriats meacutes amunt i que meacutes que demostrar una filiaci6 dinfluegravencies de Monza en referegravencia a un mestre (deixant dar que cfectivament funciona com a model) en rdacia a tegravecniques o temagravetiques mosshytra una coincidegravencia desperit que els porta a formular (tot i la diferegravencia imshymediata clels entorns vitals) respostes prou similars perquegrave sigui possible prenshyclre descripcions de Monzo que servirien per a Manganelli

Monzograve schreibt in seinen Kurzgeschichten von der heutigen Beschaffenshyheit der Welt aus skeptischdistanzierter Sicht ohne auf humorvoll-engashygierte Nahe zu verzichten Monzos Zivilisationskritik - die eben die lroshynisierung ihre radikalsten und fragwlirdigen Anspruche einschliesst shyschegraveipft aus der moralischen politischen und sexuellen Revolte der 68er Generation aus den literarischen Erfahrungen der Gruppe le Quel mit dem avantgardistischen Text und seiner revolutionar-subersiven Funktion und aus postmoderner Mentalitat welche die Paradoxa der Gegenwart als Essentiale des Menschen denkt Inmitten dieser Paradoshyxa suchen Monzograves Figuren in Grenzsituationen und trotz augenscheinlishycher Frustration scheinbar unbeirrt ihre Megraveiglichkeit um ungestegraveirt zu lieben ihre eigenen Welten zu erschaffen oder ihre Sehnsuchte zu beshywahren HRMUTH (1992) p 74-75

o de Manganelli que servirien per a Monza

Lautore infatti si egrave costantemente misurato con alcuni dei problemi piti scottanti che hanno alimentato il dibattito culturale in tempi assai recenshyti il rifiuto del contrabbando ideologico la sottrazione al ricatto umanishystico e marxista la distruzione della coscienza di classe e di quella indivishyduale fino alla riduzione dellio il misconoscimento della funzione coshygnitiva e comunicativa dellarte linadeguatezza delle codificazioni narrashytive e dello strumento linguistico il mutamento del rapporto oggetto letshyterario -fruitore Il dato piti rilevante di questo autore egrave la sua capacitagrave di trasformare le proprie esperienze culturali in risultati creativi ( ) VECCHI

(1982) p 53

El Hoc dc lhome dins la logravegica del clarrer capitalisme el subjecte com a problemagravetica centrai - tractats en els autors en questi6 en la seva uniformitat

26

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

mateixa longitud dona fins a tal punt que fa de mal triar Proliferen situacions paralleles embolics i ambiguitats personals el pessimisme fatai latraccio pel no-res la perspectiva dun subjecte sotmegraves a canvis inexplicables i inexplicats shyabunden motius com cl de lhome que tot dun piegat sha de convertir en assasi hilarants cadenes damors trencats i oblits situacions Hmit creades per lambiguitat del discurs amorosi lespectre de la neurosi i lobsessio en la vida davui (els embolics amb la puntualitat i les cites en san un exemple emblemagraveshytic) la represa i modificacio de temes literaris tradicionals La llista seria meacutes aviat extensa i possibilitaria un tractament meacutes articulat que no el que permet lespai de quegrave disposem serveixi almenys constatar aquest para]]elisme dagravembits temagravetics evident que eacutes fet meacutes significatiu tambeacute paralmiddotlelisme de lesti (tallant sec mesurat) i paraHelisme del to gairebeacute insensible amb que la ironia dona als malestars vitals meacutes foscos una enganyosa amabilitat deufonia - meacutes angoixant alhora pel plus dinevitabilitat que hi fa emergir De fet la duresa indement dc El perquegrave de tot plegat potser ellloc on cl ressograve eacutes meacutes dar es correspondria a aquell buit vital que plana angoixant sobre Centuria shyel duna vida entesa com una minima discontinuitat en el no-res (cf Cinshyquantaquattro) dun mon entegraves com artilugi dc tortura (cf Novantasette) En tant que en lobra de cada un dells aquests treballs representen lelement extrem dun proceacutes de concentraci6 narrativa la comparado els fa a meacutes exemplars 3 Tot aixograve en correspondegravencia a un estil que dissecdona lactivitat literagraveria pregravevia en la cerebralitat duna literatura concebuda com a joc a-refeshyrendal (la cegravelebre literatura com a mentida) en una concepcio Iudica gairebeacute compulsiva de lofici descriure 5 que coincideix amb una oberta antipatia pels canals autoritzats cada cop meacutes oficials de lectura 6 Al cap i a la fi tant lun com laltre es caracteritzen almenys en la seva activitat cultural i en la seva proshyducci6 artistica per ser bromistes - del Manganelli escumejant dinventiva al Monza que consta com un dels insignes censurats de la tclevisio democragravetica espanyola Una circumstagravencia que en condiciona daltra banda la recepcio soshybretot en un Monza que ha arribat a veures engolit per la progravepia imatge meshy

3 VECCHI (1982) p 50-51 RICOBOl (1995) p 130 4 MENECHElA (1993) p 146 5 Monzo ho ha afirmat molt sovint Vegeu CONSUL (1988) ld say that writing is essentially a

game En Manganelli es tracta duna caracteristica definidora Piu di ogni altro autore della neoashyvanguardia Manganelli si egrave inoltrato in profonditagrave nel territorio di una letteratura intesa coshyme puro artificio svincolato da ogni sudditanza nei confronti del reale e da ogni finalismo ideologico per lui infatti la scrittura si risolve in un gioco linguistico pura costruzione arbitrashyriafine a se stessa e apoteosi inutile di una suprema menzogna GAMBARO (1993) p 206

6 Manganelli non ha alcun rispetto per studenti professori critici letterari recensori filoloshygi tutti lettori di secondo grado e dunque pericolosissimi oltre che dementi MElECHElA (1993) p 207 La matcixa avcrsio es troba meacutes que sovint en boca dc Monzograve cf NADA (1990)

18

diagravetica (don la gairebeacute total identificacio amb un determinat concepte dhumorisme poc sensible a laspror de fons impenitent i descarnada de la seshyva obra) 7 Shi correspondria latencio joganera de tots dos pels elements que envolten ledicio (coberta solapes ) - no com els paratextos subordinats de Genette sino com a autegraventics conformadors de lexperiegravencia iniciagravetica del lashyberint que eacutes el desafiament del text 8 El riure amarg descobreix en el joc liteshyrari la falta de punts de base per a lhome - de la manera meacutes cruel i efectiva lhumor Els personatges de guignol dambdos autors sovint anogravenims a vegashydes caricaturitzats fins al grotesc amb noms inversemblants o introduits per especificatives delirants (d on ellliscament cap a lallegoria amb la qual fa broshyma directa Manganelli a Ottantaquattro) es troben doncs com perduts sense remei impregnats de paradoxa enyor vital i absegravencies imprecises - presos per la progravepia existegravencia atenallats en la quotidaneitat de les progravepies eleccions imatge que es concentra de manera destacada a Leufograveria dels Troians (dEl perquegrave de tot plegat) i que troba ilmiddotlustracio (dentre les moltes que es poshydrien aportar dambdos autors) en lhome que a Settantotto arriba a fer-se torturar per tal desbrinar la natura de lomissio que teacute la impressi6 dhaver coshymegraves que li deu haver determinat la vida i que li sembla que el seu entorn li recrimina a cada momento Com degraveiem perograve la constellacio irogravenica i demolishydora resultant troba contrapegraves en el nudi cristalmiddotli de la llengua 9 Un estil que ha fet parlar molt pel que fa a Manganelli perograve que pel pes afegit que adquishyreixen les eleccions en mategraveria de llengua catalana eacutes particularment significashytiva en Monzo En darrera instagravencia tots aquests mecanismes activen una desshytruccio de lordre del sentit comu en tant que lloc comu a base de sentit coshymu en tant que sensatesa Aspecte aquest centraI i particularment visible en lobra periodistica de Monzo recollida en volums que ofereixen moments meshymorables - tan centraI que de fet sha dit que el punt dinflexio determinant de la narrativa de Monzo ve donat per ladopcio dun desencant militant enshyfront dels somnis duna generacio pIena dideals 10 Tambeacute a Manganelli se li ha atorgat una condicio semblant en subratllar aquesta seva tendegravencia constant a la distagravencia i a la retograverica higiegravenica no-realista - que acaben en la Parogravedia extreshyma darrer resultat duna negativitat militant 11

La relacio Monzo - Manganelli eacutes evident perograve ha de ser situada en el conshytext daquella lista dautors de referegravencia de quegrave hem parlato Hi coincidirien autors ben diversos els quals perograve sembla que comparteixen una mateixa mashy

7 Cf MORET (1993) 8 Cf MENECHELLA (1993) pp 147-148 i les reserves de BARILU (1995) p 252 9 CONSUL (1995) VECCHI (1982) 10 MARTigrave (1983)

bull 11 GIULUANI (1977) pp 37-41

19

nera de fer literatura determinada per una semblant nocio de lexperiegravencia lishyteragraveria la realitat la tradicio i el fet literari en si La uniformitzacio universal de la vida del mon actual segons diu el mateix Monza es correspondria en darreshyra instagravencia a aquesta sintonia creativa - passat el moment de les literatures amb denominacio dorigen el mon davui oferiria una mategraveixa situacio que geshyneraria una resposta caracteritzada per la uniformitat o almenys per la desubishycacio de la resposta tant gragravecies a la rapidesa objectiva amb guegrave circula la proshyduccioliteragraveria com a la molt meacutes immediata circulacio dels paradigmes i bens culturals en la xarxa global dels media

Amb aixograve de lart i les nacionalitats cada cop passa meacutes e mateix Hi ha una literatura escrita en catalagrave en alemany o en italiagrave perograve cada vegada dubto meacutes que es pugui parlar de literatura catalana alemanya o italiana Fa dos segles potser si perquegrave la gent vivia aiJlada i les fronteres eren prou rigides En generai i amb les excepcions que calgui la gent es veia obligada a neacuteixer i a morir al mateix Hoc i les relacions culturals internashycionals eren cosa de minories i per tant en generai saprenia bagravesicashyment de la tradici6 progravepia Ara una novelmiddotla surt als Estats Units i al cap de sis mesos la tenim aqui tradulca Tot es barreja i mamem de tot i no tan sols de la tradici6 literagraveria sin6 tambeacute de cinema de la teevisi6 del que sigui CAiACCBERTA (1996) p 125

Aixograve no obstant Monza admet sense abandonar el rebuig gue li causa el mon acadegravemic i la filiacio en la tradicio catalana ni gue sigui perifragravesticament i de manera matisada (ni tampoc moures del dubte en guestio) que tambeacute Trashybal i Calders havien fet en literatura alguna cosa gue ell admirava i considerava progravexima a la seva idea de creacio literagraveria Monza pot trobar en ells elements gue casen beacute amb la seva idiosincragravesia el tractament pie dhumor de les situashycions de la vida quotidiana la importagravencia gue se li dona al viure diari en la seshyva dimensio humana el component humorisic i delirant gue a vegades shi deixa sentir una perspectiva en relacia amb el fet literari fonamentalment desshydramatitzadora allunyada de pretensions obertament resistencialistes o heroishygues Allograve en definitiva gue els hi feia tan propers als gue meacutes admirava

Vaig llegir Calders despreacutes dhaver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans i quan em pensava que aqui no hi havia res que shi asshysembleacutes ( ) Mhauria agradat descobrir-Ios de meacutes petit si CASACUBERTA (1996) p 123

Sobretot en la narrativa curta lograverbita estegravetica de Monza eacutes meacutes o menys clara Cosa gue no sha de confondre amb lestabliment duna genealogia dinfluegravencies o una filiacio tot i aguest acord amb una manera meacutes o menys precisa de fer literatura les filiacions de Monza semblen tan poc logravegigues com la seva formacia acadegravemica seria dificil demostrar gue Monza va meacutes enllagrave de

20

la sintonia amb Salinger per exemple si ens lescoltem quan afirma que quan el va traduir no el coneixia per molt gue la critica en parleacutes com un tribut del deixeble envers el mestre 12 Eco reminiscegravencia sintonia homenatge-deute inshyfluegravencia els termes son de mal definir si pensem en aquest desarrelament i alshyhora parallelisme literari amb autors que no considera formadors delseu estil cas de Trabal Calders o Salinger tots citats en una lista significativa

Monzos Interesse flir eine aus der Alltaglichkeit des urbanen Milieus aufsteigende Phantastik fUr avantgardistische Sprachexperimente und Stililbungen sowie fUr die Erzahltechnik einer vom Ende herkonzipiershyten short-story orienterten den katalanischen Autar an der literarischen Tradition der US-amerikanischen (Coover T Wolfe Pynchon Barthelme Salinger u a) und lateinamerikanischen (Borges Bioy Casares Cortashyzar Garda Marquez u a) Iiteratur sowie am franzeacuteisischen und katalashynischen Moclemismus Symbolismus uncl Surrealismus (Queneau Vian Calders Trabal u a) HARMUTH (1922) p 66

Sigui dit de passada la sintonia que aquestes paraules fan emergir amb una universalitat atestada per traduccions i egravexits arreu el mon semblaria que es correspon a la seva condicio dautor seguit admirat i sobretot llegit (en una literatura de la qual sha dit que teacute meacutes escriptors que lectors) - en elogis meacutes o menys generalitzats i abrandats com autor meacutes interessant dels darrers 15 anys o de gran esperanccedila bIanca 13 situacio gue en lexceacutes verbal de Ramon de Espafia pot veure suggerit tot lhoritzo cultural al guai sacara

Desde entonces he ido asistiendo encantado a su [de Monzo] convershysion en un autor lefelo y popular (cosa que en una literatura lena de plastas como la catalana es algo glorioso) ESPANA (1996)

Efectivament sense que lafirmacio hagi dimplicar comparacions tendenshycioses algu hauragrave de dir en el futur el perquegrave de legravexit de Monzo - el perquegrave no solament del fervor de la critica catalana (que hi teacute un autor que supera seshyculars conflictes interns de definicio -universalismes vs localismes dificulshytats de versemblanccedila artistica etc - que a meacutes coincideixen amb un egravexit sense precedents arreu el mon pel nombre de traduccions i comentaris critics favoshyrables) sino sobretot del public hagravebilment gestionat tambeacute en la imatge publishyca El cas de Monzo eacutes importantissim per tat el gue teacute dimplfcit lectors dishymensio moral renovament de paradigmes estegravetics etc 14

12 CONSUL (1988) p 41 13 Vegeu nomeacutes com a exemple particularment significatiu CONSUL (1995) 14 Cf la interessant lectura dOLLER (1979) i Bou (1988)

21

La lista de Harmuth tanmateix no menciona el mograven literari italiagrave per al qual Monz6 ha manifestat repetidament una sensibilitat particular No cal ni dir-ho Manganelli (hi veurem tambeacute Buzzatti) en aquest sentit eacutes un autor que pertany a la nogravemina dels autors preferits

Mrozek era un escriptor que clesconeixia i men va fascinar lagilitat Des de principis clels 80 que vaig lIegir Giorgio Manganelli Robcrt Coover i Sergci ]efimovic per primer cop ningugrave no mhavia sorpregraves tanto MONz6 (1995)

La figura de Manganelli pel que fa a les dades biogragravefiques i amb totes les distagravencies que calgui salvar presenta paraJlelismes amb la de Monza Tambeacute en ell es troba la imatge dc lexcepci6 Oinsogravelit lescriptor meacutes italiagrave i alhora menys italiagrave) 15 eD el panorama literari que li eacutes meacutes proper Es tracta amh rota probabilitat dc lautor que d6na la resposta meacutes radical a la circumstagravencia dc la literatura italiana cle]s anys 60 enccedilagrave fins i tot en Jagravembit de lexperiegravencia de lanomenada neoavantguarda italiana que Manganelli desenvolupa sense tershymes mitjans - i aixograve malgrat la seva edat i les reserves que la seva presegravencia al grup suscita 16 Condensaria com pocs altres la resposta postmoderna al tcmps de la postmodernitat 17 No ha de sorprendrc cloncs que els autors dc referegravencia citats per a Manganelli sinsereixin tambeacute en una dissolucio atopolograveshygica la verticalitat de la tradicio propia

Ricercare i padri letterari di Manganelli non egrave facile certo si tratta cii un autore ben poco italiano si iscrive in una tradizione piti europea reshy

15 VECCHI (1982) p 49 CALVINO (1995) 16 MENECHEIJA (1993) p 143 BARIIJ] (1995) p 246 17 Pel que fa a una mirada que contingui la reflexi6 sohre la nova manera de viure i les seves

repcrcussions i fer literatura en la societat postindustrial (legravepoca de lapostmodemitat) amb pashyradigmes que responen o no a aquesta situaci6 histograverica (eacutes a dirpostmodems o no) cfr en refeshyregravencia a la literatura italiana LUPERINI (1993) pp 7-9 - i no eacutes casual que en certa manera una mashytcixa irrupci6 daqucsta rcalitat histograverica i les seves implicacions cspirituals (el tan citat urbanisshyme en seria eI simptoma la irrupci6 dels media la industrialitzaciograve acomplerta etc ) aparegui en lestegravetica de Monza Altres elements seriell els ja esmentats (cf nota l) elements que usem com a lligats a la imatge habitualment adscrita a la postmodemitat la preocupaci6 nuclear de la qual giraria al voltant dels lliscaments reciprocs entrc ideologia subjecte reprcsentaci6 retograverica en cl m6n de la informaci6 els media i el capitalisme multinacional Cf SIEGLE (1995) pel que fa a la narrativa postmoderna i DOCHERTY (1993) en uti i lucid i molt menys criptic rcsum-estat de la questiograve dabast global Susa el terme de manera genegravericament descriptiva sense voler entrar a disshycutir-ne continguts (components daltra banda dun debat no dci tot tancat) ni valorar la justesa duna adscripci6 dc MOllZ6 i Manganelli a lesmunyedissa definiciograve esregravetica postmoderna - quc de tota manera en la citada distagravencia i en el constant girar entorn ideologia i representaciograve troba largument centrai per ser sostingut Meacutes que cl duna etiqueta dc moviment o generaciograve (essenshycialment nord-americana) o el dun espai de discussi6 filosogravefica i estegravetica lagravembit eacutes el del terme aglutinador vague si es voI del complex esperit daquest fi de milleni que sentreveu cn les desshycripcions citades Vegeu CARA (1987) PETRY (1987) WEST (1991)

22

cuperando parte dei materiali della letteratura onirica di fine Ottocentoshyinizio Novecento da Lautreacuteamont a Huysmans fino a Daumal accoglienshydo la lucida e disperata lezione esistenziale di Kafka e di Beckett rielaboshyrando le esperienze di certa letteratura psicoanalitica ( ) Sicuramente sulla pagina di Manganelli si trovano molti materiali della cultura degli anni Sessanta in particolare vi confluiscono le esperienze della neoavanshyguardia le riflessioni sulla letteratura a-ideologica sul linguaggio autre le discussioni sul romanzo e si puograve certamente affermare che Manganelshyli si sia eletto a sacerdote della distruzione del romanzo minandone la struttura stravolgendo funzioni irridendo significati VECCHI (1982) p 49

Lheterogeneitat dels cagravenons personals dels dos autors i les possibles disshycrepagravencies son problemagravetiques nomeacutes en aparenccedila en el fons la perplexitat que sembla que suscita suggereix de manera immediata un paralmiddotlelisme shi entreveu en la varietat de models una continuitat de concepte en una tradicio a-togravepica i ec1egravectica dobres de refegraverencia Eis resultats serien aquesta condicio dexcepcionalitat la sintesi de procediments multiformes la renovacio de les funcions literagraveries

Sembla clara aixi una correspondegravencia estreta entre les perspectives des don ambdos autors afronten la relacio amb els seus materials instruments i models literaris Distagravencia contencio irreveregravencia escepticisme marquen la negativitat que impregna les eleccions estilistiques de referent i temagravetiques shymeacutes tendents al virtuosisme potser en el cas de lautor italiagrave i meacutes a laspror quotidiana en el catalagrave Aquesta actitud es manifesta de manera paradigmagravetica talment un concentrat en el joc amb la tradicio literagraveria que tots dos practiquen gairebeacute amb crueltat i per aquesta rao val la pena aturar-shi un momento Es tracta de la re-elaboracio quasi cinica de motius i temes del corpus de la literashytura meacutes tradicional contes infantils motius llegendaris o mitics moments o personatges famosos de la literatura universal Vegem-ne algun exemple Manshyganelli ens parla de la tediosa vida dun fantasma (Quarantuno Quarantasei Cinquantaquattro) dunicornis esperant lautobus (Novantacinque) de banshydits usats com a entreteniment aristocragravetic (Novantadue) de la trista condicio del drac i el cavaller (Cinquantadue Sessantacinque) dun emperador desshyvagat en els pubs de Cornualla (Ventotto) duna fada que sequivoca de tren (Sessantasei) del capitagrave del Vaixell Fantasma explicant aventures a la taverna rebudes amb incredulitat per canograveniques (Sessantotto) duna princesa sanshyguinagraveria per raons fatals (Ottantuno) dun personatge passejant i conversant tranquillament amb el seu doble (Cinquantanove) dun altre fugint dun Borla inexistent (Novantaquattro) Monzo en El Perquegrave de tot pIegat mosshytra el princep de la Ventafocs alleugerint el tedi conjugal amb les germanastres (La Monarquia) una Bella Dorment multiplicada (La Bella Dorment) el diagraveshyleg incogravemode entre la princesa-gripau acabada de salvar i el princep blau (El gripau) un Pigmali6 desconcertant togravenica que en el seu darrer treball Guashy

23

dalajara tambeacute segueix subvertint lograveptica de les histograveries del Cavall de noia CA les portes de Troia) Guillem Tell (Les llibertats helvegravetiques) o Robin Hoshyod (Fam i set de justicia) amb el fruit destacat duna inspirada i densa variacio sobre La metamorfosi (Gregor)

Models i referegravencies d aquest joc es troben en la mateixa ograverbita ja comenshytada

Quan vaig publicar El perquegrave de tot plegat a les entrevistes que em feien quan em preguntaven pels autors de referegravencia explicava sempre que bagravesicament eren Buzatti Manganelli i Mrozek ( ) i que els refeshyrents concrets des contes infantils dEl perquegrave eren alguns dels autors que hi havien jugat recentment (Manganelli Mrozek Carmen Martin Gaite Angela Carter Joseacute Agustin Goytisolo i Istvan Orkeacuteny no havien aparegut encara els Contes politicament correctes de James Finn Garshyner) ( )

Tanmateix exemple particularment significatiu daquest posicionament enshyfront la tradicio eacutes el del tema estrella en lambient cultural post-estructuralisshyta-Iacaniagrave laltre Hi trobem la ilmiddotlustraci6 del proceacutes habitual daquestes elaboshyracions el tema en questio eacutes pres sense mediatitzacions de manera almiddotlusiva i convulsionat en la seva essegravencia - pel tractament dins de paragravemetres de disshytagravencia Cel mon quotidiagrave en primer Iloc perograve tambeacute el no fer-lo tema problemagraveshytic de manera directa i allunyar-Io com a tal del centre de preocupacions narrashytives - desdramatitzant-Io com si fos la cosa meacutes normal del mon) les expectashytives que el seu us suscita es veuen capgirades de manera irreverent espai marcat pel signe encara de la negativitat on es conforma i radica precisashyment lefecte essencial del proceacutes Manganelli ho hem vist fa a Cinquantanoshyve de lencontre amb el doble una trobada marcada per les bones maneres i la correccio meacutes educada que permet superar assenyadament fins i tot el probleshyma que sorgeix quan sadonen que no es comporten de manera idegraventica com era desperar Lexquisit comportament del personatge i el doble els fa passejar tranquils conversant amb interegraves i serenitat Monzo el fa aparegraveixer tangencialshyment com un possible equfvoc meacutes en lembolie telefogravenic monumental de Quarts duna Ca BI perquegrave de tot plegat) o el capgira a Bessonada (a Olishyvetti Moulinex Chaffoteaux et Maury) posant el protagonista en la insogravelita sishytuacio dingenuitat davant laltre malegravefic I aixograve per dir alguns exemples que no busquen lexhaustivitat en ells res meacutes lluny de la imatge sinistra (prevashylent de Hofmann Poe Maupassant Conrad enccedilagrave per dir noms insignes) del unheimlich lombra () la xifra de lenigma reclograves en lautre tot i que sigui jusshytament en lhoritzo daquestes propostes tradicionals que les elaboracions de Monzo i Manganelli troben la seva significativitat Lus coneret dialoga aoo amb una tradici6 de gran densitat - sigui en referegravencia a antecedents ilmiddotlustres com Borges o Nabokov sigui al cagravenon romagraventic i post-romagraventic sigui a la imshy

24

memorialitat de larquetipus 18 El treball sobre el doble que presenten aquesshytes mostres de Monzo i Manganelli no se nallunya gaire - significatives en tant que breus autentics signes duna fragmentacio concentrada que transmet el desassossec dun mon literari que ha de ser inclement fins j tot amb el doble en efseu continu posicionament enfront dels mites epocals Tots dos se situen en ellimit de lexperiegravencia literagraveria - i daqui la malenconia dun lloc on no hi ha mites ni arquetipus ni contes que salvin de lofec de la vida expressat a trashyveacutes duna distagravencia asprament irogravenica - i significativa en tant que tal Es tracta duna literatura que treballa el mogravedul del doble en la seva extrema concisio en lespai de la seva negacio ironica 19 Una actitud que remet en darrera instagravencia a la dinagravemica exhaurimentreompliment que Barth va situar a larrel de la mashynera postmoderna dentendre la literatura - i que no estagrave de meacutes recordar en el llunyagrave 1983 Monza ja va traduir i publicar en catalagrave 20

Lexemple de laltre per la seva concisio i brevetat - i per la quantitat dels estudis que shi han dedicat - sadapta perfectament com a iHustracio duna actitud genegraverica sigui pel que fa a la intervenci6 en la tradicio literagraveria meacutes geshynegravericament universal sigui latmosfera que es respira en els mons narratius dels dos autors

Lo schema fondamentalmente egrave la variazione su tema attraverso cui prendono forma i diversi aspetti di questa vicenda dellinesistente Sullo schema della variazione si modella del resto tutta lopera di Manganelli

18 Pel que fa a la vastissima literatura sobre el tema (no sempre orientadora) destaquen alguns estudis recents de perspectiva global com JOURDE (1996) i HUDENBROCK (1986) Com molt beacute shi pot veure el tema i els continguts ljue shi associen son extraordinagraveriament recurrents arreu Els preshycedents del joc amb ells sograven nombrosos tanmateix si hi ha algun nom clau al meu entendre eacutes el de Nabokov -que el va visitar una i altra vegada des de Mashenka en tota la seva obra (pensis a Lolita Pale Hre ) i que va dur a terme la intervenciograve (meacutes que no elaboracio) meacutes radical a Desshypair que sha qualificat de liquidacio del tema

19 ]a Calders havia tractat el tema duna manera semblant com ha notat GREGORI (1992) en una analisi marcada per la referegravencia a la imatge que en va donar Rank a linici del segle i en la seva relaciograve amb la literatura fantagravestica en relaciograve amb els quals agravembits la posici6 de Calders seria tan homenatge com acta de defunciograve Al meu entendre eacutes centraI en aquestes elaboracions lallunyament del cagravenon eacutes en lespai que es recorre en aquesta distanciaci6 que el gest dels aushytors es mostra com el treball productor sobre el motiu que en realitat eacutes rograveptica que lus de la terminologia de B1umenberg delata es troba tambeacute a UCHMANN (1988) - que considera d importagravenshycia cabdal larticulaciograve histograverica del cliagraveleg del motiu La seva productivitat (tambeacute TROUBETZKOY

(1995) havia parlat de Nabokov com a liquidador) no teacute perquegrave reduir-se a aquest mode concret del treball - penso nomeacutes com a exemple i per deixar dar que el diagraveleg que aquest trehall comshyporta no eacutes unidireccional que es podria dir molt del seu us en tot aquell agravembit evanescent i mashylenconiograves de lenigmagravetica ombra que PnTAREllO (1996) amb gran encert nota en certs autors de la literatura espafiola meacutes recent (tambeacute a Benzina hi ha la tendegravencia a un paraHelisme de figures meacutes canogravenic - cf Monza (1983)

20 Cf BARTH (1967) (1980) Cf la contextualitzaci6 del gest de Barth a JACSS (1988)

25

che ha proseguito attraverso molti anni e molti libri con lucida e inesorashybile coerenza VECCHI (1982) p 53

La distancia amb la font ledecticisme els problemes de la humanitat Ics impossibilitats de comprensi6 i comunicacio es tradueixen en centres dc la preocupaci6 postmoderna Representaci6 i ideologia nocupen el nudi en Manganelli en forma de virtuosisme i en Monzo en la lluita contra el togravepic lanomenat sentit comu fet ideologia Vist des daquesta perspectiva 111s de motius tradicionals es fa com degraveiem emblema de la manera amb quegrave els dos autors afronten lexperiegravencia literagraveria en correspondegravencia amb els elements meacutes o menys sumagraveriament destriats meacutes amunt i que meacutes que demostrar una filiaci6 dinfluegravencies de Monza en referegravencia a un mestre (deixant dar que cfectivament funciona com a model) en rdacia a tegravecniques o temagravetiques mosshytra una coincidegravencia desperit que els porta a formular (tot i la diferegravencia imshymediata clels entorns vitals) respostes prou similars perquegrave sigui possible prenshyclre descripcions de Monzo que servirien per a Manganelli

Monzograve schreibt in seinen Kurzgeschichten von der heutigen Beschaffenshyheit der Welt aus skeptischdistanzierter Sicht ohne auf humorvoll-engashygierte Nahe zu verzichten Monzos Zivilisationskritik - die eben die lroshynisierung ihre radikalsten und fragwlirdigen Anspruche einschliesst shyschegraveipft aus der moralischen politischen und sexuellen Revolte der 68er Generation aus den literarischen Erfahrungen der Gruppe le Quel mit dem avantgardistischen Text und seiner revolutionar-subersiven Funktion und aus postmoderner Mentalitat welche die Paradoxa der Gegenwart als Essentiale des Menschen denkt Inmitten dieser Paradoshyxa suchen Monzograves Figuren in Grenzsituationen und trotz augenscheinlishycher Frustration scheinbar unbeirrt ihre Megraveiglichkeit um ungestegraveirt zu lieben ihre eigenen Welten zu erschaffen oder ihre Sehnsuchte zu beshywahren HRMUTH (1992) p 74-75

o de Manganelli que servirien per a Monza

Lautore infatti si egrave costantemente misurato con alcuni dei problemi piti scottanti che hanno alimentato il dibattito culturale in tempi assai recenshyti il rifiuto del contrabbando ideologico la sottrazione al ricatto umanishystico e marxista la distruzione della coscienza di classe e di quella indivishyduale fino alla riduzione dellio il misconoscimento della funzione coshygnitiva e comunicativa dellarte linadeguatezza delle codificazioni narrashytive e dello strumento linguistico il mutamento del rapporto oggetto letshyterario -fruitore Il dato piti rilevante di questo autore egrave la sua capacitagrave di trasformare le proprie esperienze culturali in risultati creativi ( ) VECCHI

(1982) p 53

El Hoc dc lhome dins la logravegica del clarrer capitalisme el subjecte com a problemagravetica centrai - tractats en els autors en questi6 en la seva uniformitat

26

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

diagravetica (don la gairebeacute total identificacio amb un determinat concepte dhumorisme poc sensible a laspror de fons impenitent i descarnada de la seshyva obra) 7 Shi correspondria latencio joganera de tots dos pels elements que envolten ledicio (coberta solapes ) - no com els paratextos subordinats de Genette sino com a autegraventics conformadors de lexperiegravencia iniciagravetica del lashyberint que eacutes el desafiament del text 8 El riure amarg descobreix en el joc liteshyrari la falta de punts de base per a lhome - de la manera meacutes cruel i efectiva lhumor Els personatges de guignol dambdos autors sovint anogravenims a vegashydes caricaturitzats fins al grotesc amb noms inversemblants o introduits per especificatives delirants (d on ellliscament cap a lallegoria amb la qual fa broshyma directa Manganelli a Ottantaquattro) es troben doncs com perduts sense remei impregnats de paradoxa enyor vital i absegravencies imprecises - presos per la progravepia existegravencia atenallats en la quotidaneitat de les progravepies eleccions imatge que es concentra de manera destacada a Leufograveria dels Troians (dEl perquegrave de tot plegat) i que troba ilmiddotlustracio (dentre les moltes que es poshydrien aportar dambdos autors) en lhome que a Settantotto arriba a fer-se torturar per tal desbrinar la natura de lomissio que teacute la impressi6 dhaver coshymegraves que li deu haver determinat la vida i que li sembla que el seu entorn li recrimina a cada momento Com degraveiem perograve la constellacio irogravenica i demolishydora resultant troba contrapegraves en el nudi cristalmiddotli de la llengua 9 Un estil que ha fet parlar molt pel que fa a Manganelli perograve que pel pes afegit que adquishyreixen les eleccions en mategraveria de llengua catalana eacutes particularment significashytiva en Monzo En darrera instagravencia tots aquests mecanismes activen una desshytruccio de lordre del sentit comu en tant que lloc comu a base de sentit coshymu en tant que sensatesa Aspecte aquest centraI i particularment visible en lobra periodistica de Monzo recollida en volums que ofereixen moments meshymorables - tan centraI que de fet sha dit que el punt dinflexio determinant de la narrativa de Monzo ve donat per ladopcio dun desencant militant enshyfront dels somnis duna generacio pIena dideals 10 Tambeacute a Manganelli se li ha atorgat una condicio semblant en subratllar aquesta seva tendegravencia constant a la distagravencia i a la retograverica higiegravenica no-realista - que acaben en la Parogravedia extreshyma darrer resultat duna negativitat militant 11

La relacio Monzo - Manganelli eacutes evident perograve ha de ser situada en el conshytext daquella lista dautors de referegravencia de quegrave hem parlato Hi coincidirien autors ben diversos els quals perograve sembla que comparteixen una mateixa mashy

7 Cf MORET (1993) 8 Cf MENECHELLA (1993) pp 147-148 i les reserves de BARILU (1995) p 252 9 CONSUL (1995) VECCHI (1982) 10 MARTigrave (1983)

bull 11 GIULUANI (1977) pp 37-41

19

nera de fer literatura determinada per una semblant nocio de lexperiegravencia lishyteragraveria la realitat la tradicio i el fet literari en si La uniformitzacio universal de la vida del mon actual segons diu el mateix Monza es correspondria en darreshyra instagravencia a aquesta sintonia creativa - passat el moment de les literatures amb denominacio dorigen el mon davui oferiria una mategraveixa situacio que geshyneraria una resposta caracteritzada per la uniformitat o almenys per la desubishycacio de la resposta tant gragravecies a la rapidesa objectiva amb guegrave circula la proshyduccioliteragraveria com a la molt meacutes immediata circulacio dels paradigmes i bens culturals en la xarxa global dels media

Amb aixograve de lart i les nacionalitats cada cop passa meacutes e mateix Hi ha una literatura escrita en catalagrave en alemany o en italiagrave perograve cada vegada dubto meacutes que es pugui parlar de literatura catalana alemanya o italiana Fa dos segles potser si perquegrave la gent vivia aiJlada i les fronteres eren prou rigides En generai i amb les excepcions que calgui la gent es veia obligada a neacuteixer i a morir al mateix Hoc i les relacions culturals internashycionals eren cosa de minories i per tant en generai saprenia bagravesicashyment de la tradici6 progravepia Ara una novelmiddotla surt als Estats Units i al cap de sis mesos la tenim aqui tradulca Tot es barreja i mamem de tot i no tan sols de la tradici6 literagraveria sin6 tambeacute de cinema de la teevisi6 del que sigui CAiACCBERTA (1996) p 125

Aixograve no obstant Monza admet sense abandonar el rebuig gue li causa el mon acadegravemic i la filiacio en la tradicio catalana ni gue sigui perifragravesticament i de manera matisada (ni tampoc moures del dubte en guestio) que tambeacute Trashybal i Calders havien fet en literatura alguna cosa gue ell admirava i considerava progravexima a la seva idea de creacio literagraveria Monza pot trobar en ells elements gue casen beacute amb la seva idiosincragravesia el tractament pie dhumor de les situashycions de la vida quotidiana la importagravencia gue se li dona al viure diari en la seshyva dimensio humana el component humorisic i delirant gue a vegades shi deixa sentir una perspectiva en relacia amb el fet literari fonamentalment desshydramatitzadora allunyada de pretensions obertament resistencialistes o heroishygues Allograve en definitiva gue els hi feia tan propers als gue meacutes admirava

Vaig llegir Calders despreacutes dhaver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans i quan em pensava que aqui no hi havia res que shi asshysembleacutes ( ) Mhauria agradat descobrir-Ios de meacutes petit si CASACUBERTA (1996) p 123

Sobretot en la narrativa curta lograverbita estegravetica de Monza eacutes meacutes o menys clara Cosa gue no sha de confondre amb lestabliment duna genealogia dinfluegravencies o una filiacio tot i aguest acord amb una manera meacutes o menys precisa de fer literatura les filiacions de Monza semblen tan poc logravegigues com la seva formacia acadegravemica seria dificil demostrar gue Monza va meacutes enllagrave de

20

la sintonia amb Salinger per exemple si ens lescoltem quan afirma que quan el va traduir no el coneixia per molt gue la critica en parleacutes com un tribut del deixeble envers el mestre 12 Eco reminiscegravencia sintonia homenatge-deute inshyfluegravencia els termes son de mal definir si pensem en aquest desarrelament i alshyhora parallelisme literari amb autors que no considera formadors delseu estil cas de Trabal Calders o Salinger tots citats en una lista significativa

Monzos Interesse flir eine aus der Alltaglichkeit des urbanen Milieus aufsteigende Phantastik fUr avantgardistische Sprachexperimente und Stililbungen sowie fUr die Erzahltechnik einer vom Ende herkonzipiershyten short-story orienterten den katalanischen Autar an der literarischen Tradition der US-amerikanischen (Coover T Wolfe Pynchon Barthelme Salinger u a) und lateinamerikanischen (Borges Bioy Casares Cortashyzar Garda Marquez u a) Iiteratur sowie am franzeacuteisischen und katalashynischen Moclemismus Symbolismus uncl Surrealismus (Queneau Vian Calders Trabal u a) HARMUTH (1922) p 66

Sigui dit de passada la sintonia que aquestes paraules fan emergir amb una universalitat atestada per traduccions i egravexits arreu el mon semblaria que es correspon a la seva condicio dautor seguit admirat i sobretot llegit (en una literatura de la qual sha dit que teacute meacutes escriptors que lectors) - en elogis meacutes o menys generalitzats i abrandats com autor meacutes interessant dels darrers 15 anys o de gran esperanccedila bIanca 13 situacio gue en lexceacutes verbal de Ramon de Espafia pot veure suggerit tot lhoritzo cultural al guai sacara

Desde entonces he ido asistiendo encantado a su [de Monzo] convershysion en un autor lefelo y popular (cosa que en una literatura lena de plastas como la catalana es algo glorioso) ESPANA (1996)

Efectivament sense que lafirmacio hagi dimplicar comparacions tendenshycioses algu hauragrave de dir en el futur el perquegrave de legravexit de Monzo - el perquegrave no solament del fervor de la critica catalana (que hi teacute un autor que supera seshyculars conflictes interns de definicio -universalismes vs localismes dificulshytats de versemblanccedila artistica etc - que a meacutes coincideixen amb un egravexit sense precedents arreu el mon pel nombre de traduccions i comentaris critics favoshyrables) sino sobretot del public hagravebilment gestionat tambeacute en la imatge publishyca El cas de Monzo eacutes importantissim per tat el gue teacute dimplfcit lectors dishymensio moral renovament de paradigmes estegravetics etc 14

12 CONSUL (1988) p 41 13 Vegeu nomeacutes com a exemple particularment significatiu CONSUL (1995) 14 Cf la interessant lectura dOLLER (1979) i Bou (1988)

21

La lista de Harmuth tanmateix no menciona el mograven literari italiagrave per al qual Monz6 ha manifestat repetidament una sensibilitat particular No cal ni dir-ho Manganelli (hi veurem tambeacute Buzzatti) en aquest sentit eacutes un autor que pertany a la nogravemina dels autors preferits

Mrozek era un escriptor que clesconeixia i men va fascinar lagilitat Des de principis clels 80 que vaig lIegir Giorgio Manganelli Robcrt Coover i Sergci ]efimovic per primer cop ningugrave no mhavia sorpregraves tanto MONz6 (1995)

La figura de Manganelli pel que fa a les dades biogragravefiques i amb totes les distagravencies que calgui salvar presenta paraJlelismes amb la de Monza Tambeacute en ell es troba la imatge dc lexcepci6 Oinsogravelit lescriptor meacutes italiagrave i alhora menys italiagrave) 15 eD el panorama literari que li eacutes meacutes proper Es tracta amh rota probabilitat dc lautor que d6na la resposta meacutes radical a la circumstagravencia dc la literatura italiana cle]s anys 60 enccedilagrave fins i tot en Jagravembit de lexperiegravencia de lanomenada neoavantguarda italiana que Manganelli desenvolupa sense tershymes mitjans - i aixograve malgrat la seva edat i les reserves que la seva presegravencia al grup suscita 16 Condensaria com pocs altres la resposta postmoderna al tcmps de la postmodernitat 17 No ha de sorprendrc cloncs que els autors dc referegravencia citats per a Manganelli sinsereixin tambeacute en una dissolucio atopolograveshygica la verticalitat de la tradicio propia

Ricercare i padri letterari di Manganelli non egrave facile certo si tratta cii un autore ben poco italiano si iscrive in una tradizione piti europea reshy

15 VECCHI (1982) p 49 CALVINO (1995) 16 MENECHEIJA (1993) p 143 BARIIJ] (1995) p 246 17 Pel que fa a una mirada que contingui la reflexi6 sohre la nova manera de viure i les seves

repcrcussions i fer literatura en la societat postindustrial (legravepoca de lapostmodemitat) amb pashyradigmes que responen o no a aquesta situaci6 histograverica (eacutes a dirpostmodems o no) cfr en refeshyregravencia a la literatura italiana LUPERINI (1993) pp 7-9 - i no eacutes casual que en certa manera una mashytcixa irrupci6 daqucsta rcalitat histograverica i les seves implicacions cspirituals (el tan citat urbanisshyme en seria eI simptoma la irrupci6 dels media la industrialitzaciograve acomplerta etc ) aparegui en lestegravetica de Monza Altres elements seriell els ja esmentats (cf nota l) elements que usem com a lligats a la imatge habitualment adscrita a la postmodemitat la preocupaci6 nuclear de la qual giraria al voltant dels lliscaments reciprocs entrc ideologia subjecte reprcsentaci6 retograverica en cl m6n de la informaci6 els media i el capitalisme multinacional Cf SIEGLE (1995) pel que fa a la narrativa postmoderna i DOCHERTY (1993) en uti i lucid i molt menys criptic rcsum-estat de la questiograve dabast global Susa el terme de manera genegravericament descriptiva sense voler entrar a disshycutir-ne continguts (components daltra banda dun debat no dci tot tancat) ni valorar la justesa duna adscripci6 dc MOllZ6 i Manganelli a lesmunyedissa definiciograve esregravetica postmoderna - quc de tota manera en la citada distagravencia i en el constant girar entorn ideologia i representaciograve troba largument centrai per ser sostingut Meacutes que cl duna etiqueta dc moviment o generaciograve (essenshycialment nord-americana) o el dun espai de discussi6 filosogravefica i estegravetica lagravembit eacutes el del terme aglutinador vague si es voI del complex esperit daquest fi de milleni que sentreveu cn les desshycripcions citades Vegeu CARA (1987) PETRY (1987) WEST (1991)

22

cuperando parte dei materiali della letteratura onirica di fine Ottocentoshyinizio Novecento da Lautreacuteamont a Huysmans fino a Daumal accoglienshydo la lucida e disperata lezione esistenziale di Kafka e di Beckett rielaboshyrando le esperienze di certa letteratura psicoanalitica ( ) Sicuramente sulla pagina di Manganelli si trovano molti materiali della cultura degli anni Sessanta in particolare vi confluiscono le esperienze della neoavanshyguardia le riflessioni sulla letteratura a-ideologica sul linguaggio autre le discussioni sul romanzo e si puograve certamente affermare che Manganelshyli si sia eletto a sacerdote della distruzione del romanzo minandone la struttura stravolgendo funzioni irridendo significati VECCHI (1982) p 49

Lheterogeneitat dels cagravenons personals dels dos autors i les possibles disshycrepagravencies son problemagravetiques nomeacutes en aparenccedila en el fons la perplexitat que sembla que suscita suggereix de manera immediata un paralmiddotlelisme shi entreveu en la varietat de models una continuitat de concepte en una tradicio a-togravepica i ec1egravectica dobres de refegraverencia Eis resultats serien aquesta condicio dexcepcionalitat la sintesi de procediments multiformes la renovacio de les funcions literagraveries

Sembla clara aixi una correspondegravencia estreta entre les perspectives des don ambdos autors afronten la relacio amb els seus materials instruments i models literaris Distagravencia contencio irreveregravencia escepticisme marquen la negativitat que impregna les eleccions estilistiques de referent i temagravetiques shymeacutes tendents al virtuosisme potser en el cas de lautor italiagrave i meacutes a laspror quotidiana en el catalagrave Aquesta actitud es manifesta de manera paradigmagravetica talment un concentrat en el joc amb la tradicio literagraveria que tots dos practiquen gairebeacute amb crueltat i per aquesta rao val la pena aturar-shi un momento Es tracta de la re-elaboracio quasi cinica de motius i temes del corpus de la literashytura meacutes tradicional contes infantils motius llegendaris o mitics moments o personatges famosos de la literatura universal Vegem-ne algun exemple Manshyganelli ens parla de la tediosa vida dun fantasma (Quarantuno Quarantasei Cinquantaquattro) dunicornis esperant lautobus (Novantacinque) de banshydits usats com a entreteniment aristocragravetic (Novantadue) de la trista condicio del drac i el cavaller (Cinquantadue Sessantacinque) dun emperador desshyvagat en els pubs de Cornualla (Ventotto) duna fada que sequivoca de tren (Sessantasei) del capitagrave del Vaixell Fantasma explicant aventures a la taverna rebudes amb incredulitat per canograveniques (Sessantotto) duna princesa sanshyguinagraveria per raons fatals (Ottantuno) dun personatge passejant i conversant tranquillament amb el seu doble (Cinquantanove) dun altre fugint dun Borla inexistent (Novantaquattro) Monzo en El Perquegrave de tot pIegat mosshytra el princep de la Ventafocs alleugerint el tedi conjugal amb les germanastres (La Monarquia) una Bella Dorment multiplicada (La Bella Dorment) el diagraveshyleg incogravemode entre la princesa-gripau acabada de salvar i el princep blau (El gripau) un Pigmali6 desconcertant togravenica que en el seu darrer treball Guashy

23

dalajara tambeacute segueix subvertint lograveptica de les histograveries del Cavall de noia CA les portes de Troia) Guillem Tell (Les llibertats helvegravetiques) o Robin Hoshyod (Fam i set de justicia) amb el fruit destacat duna inspirada i densa variacio sobre La metamorfosi (Gregor)

Models i referegravencies d aquest joc es troben en la mateixa ograverbita ja comenshytada

Quan vaig publicar El perquegrave de tot plegat a les entrevistes que em feien quan em preguntaven pels autors de referegravencia explicava sempre que bagravesicament eren Buzatti Manganelli i Mrozek ( ) i que els refeshyrents concrets des contes infantils dEl perquegrave eren alguns dels autors que hi havien jugat recentment (Manganelli Mrozek Carmen Martin Gaite Angela Carter Joseacute Agustin Goytisolo i Istvan Orkeacuteny no havien aparegut encara els Contes politicament correctes de James Finn Garshyner) ( )

Tanmateix exemple particularment significatiu daquest posicionament enshyfront la tradicio eacutes el del tema estrella en lambient cultural post-estructuralisshyta-Iacaniagrave laltre Hi trobem la ilmiddotlustraci6 del proceacutes habitual daquestes elaboshyracions el tema en questio eacutes pres sense mediatitzacions de manera almiddotlusiva i convulsionat en la seva essegravencia - pel tractament dins de paragravemetres de disshytagravencia Cel mon quotidiagrave en primer Iloc perograve tambeacute el no fer-lo tema problemagraveshytic de manera directa i allunyar-Io com a tal del centre de preocupacions narrashytives - desdramatitzant-Io com si fos la cosa meacutes normal del mon) les expectashytives que el seu us suscita es veuen capgirades de manera irreverent espai marcat pel signe encara de la negativitat on es conforma i radica precisashyment lefecte essencial del proceacutes Manganelli ho hem vist fa a Cinquantanoshyve de lencontre amb el doble una trobada marcada per les bones maneres i la correccio meacutes educada que permet superar assenyadament fins i tot el probleshyma que sorgeix quan sadonen que no es comporten de manera idegraventica com era desperar Lexquisit comportament del personatge i el doble els fa passejar tranquils conversant amb interegraves i serenitat Monzo el fa aparegraveixer tangencialshyment com un possible equfvoc meacutes en lembolie telefogravenic monumental de Quarts duna Ca BI perquegrave de tot plegat) o el capgira a Bessonada (a Olishyvetti Moulinex Chaffoteaux et Maury) posant el protagonista en la insogravelita sishytuacio dingenuitat davant laltre malegravefic I aixograve per dir alguns exemples que no busquen lexhaustivitat en ells res meacutes lluny de la imatge sinistra (prevashylent de Hofmann Poe Maupassant Conrad enccedilagrave per dir noms insignes) del unheimlich lombra () la xifra de lenigma reclograves en lautre tot i que sigui jusshytament en lhoritzo daquestes propostes tradicionals que les elaboracions de Monzo i Manganelli troben la seva significativitat Lus coneret dialoga aoo amb una tradici6 de gran densitat - sigui en referegravencia a antecedents ilmiddotlustres com Borges o Nabokov sigui al cagravenon romagraventic i post-romagraventic sigui a la imshy

24

memorialitat de larquetipus 18 El treball sobre el doble que presenten aquesshytes mostres de Monzo i Manganelli no se nallunya gaire - significatives en tant que breus autentics signes duna fragmentacio concentrada que transmet el desassossec dun mon literari que ha de ser inclement fins j tot amb el doble en efseu continu posicionament enfront dels mites epocals Tots dos se situen en ellimit de lexperiegravencia literagraveria - i daqui la malenconia dun lloc on no hi ha mites ni arquetipus ni contes que salvin de lofec de la vida expressat a trashyveacutes duna distagravencia asprament irogravenica - i significativa en tant que tal Es tracta duna literatura que treballa el mogravedul del doble en la seva extrema concisio en lespai de la seva negacio ironica 19 Una actitud que remet en darrera instagravencia a la dinagravemica exhaurimentreompliment que Barth va situar a larrel de la mashynera postmoderna dentendre la literatura - i que no estagrave de meacutes recordar en el llunyagrave 1983 Monza ja va traduir i publicar en catalagrave 20

Lexemple de laltre per la seva concisio i brevetat - i per la quantitat dels estudis que shi han dedicat - sadapta perfectament com a iHustracio duna actitud genegraverica sigui pel que fa a la intervenci6 en la tradicio literagraveria meacutes geshynegravericament universal sigui latmosfera que es respira en els mons narratius dels dos autors

Lo schema fondamentalmente egrave la variazione su tema attraverso cui prendono forma i diversi aspetti di questa vicenda dellinesistente Sullo schema della variazione si modella del resto tutta lopera di Manganelli

18 Pel que fa a la vastissima literatura sobre el tema (no sempre orientadora) destaquen alguns estudis recents de perspectiva global com JOURDE (1996) i HUDENBROCK (1986) Com molt beacute shi pot veure el tema i els continguts ljue shi associen son extraordinagraveriament recurrents arreu Els preshycedents del joc amb ells sograven nombrosos tanmateix si hi ha algun nom clau al meu entendre eacutes el de Nabokov -que el va visitar una i altra vegada des de Mashenka en tota la seva obra (pensis a Lolita Pale Hre ) i que va dur a terme la intervenciograve (meacutes que no elaboracio) meacutes radical a Desshypair que sha qualificat de liquidacio del tema

19 ]a Calders havia tractat el tema duna manera semblant com ha notat GREGORI (1992) en una analisi marcada per la referegravencia a la imatge que en va donar Rank a linici del segle i en la seva relaciograve amb la literatura fantagravestica en relaciograve amb els quals agravembits la posici6 de Calders seria tan homenatge com acta de defunciograve Al meu entendre eacutes centraI en aquestes elaboracions lallunyament del cagravenon eacutes en lespai que es recorre en aquesta distanciaci6 que el gest dels aushytors es mostra com el treball productor sobre el motiu que en realitat eacutes rograveptica que lus de la terminologia de B1umenberg delata es troba tambeacute a UCHMANN (1988) - que considera d importagravenshycia cabdal larticulaciograve histograverica del cliagraveleg del motiu La seva productivitat (tambeacute TROUBETZKOY

(1995) havia parlat de Nabokov com a liquidador) no teacute perquegrave reduir-se a aquest mode concret del treball - penso nomeacutes com a exemple i per deixar dar que el diagraveleg que aquest trehall comshyporta no eacutes unidireccional que es podria dir molt del seu us en tot aquell agravembit evanescent i mashylenconiograves de lenigmagravetica ombra que PnTAREllO (1996) amb gran encert nota en certs autors de la literatura espafiola meacutes recent (tambeacute a Benzina hi ha la tendegravencia a un paraHelisme de figures meacutes canogravenic - cf Monza (1983)

20 Cf BARTH (1967) (1980) Cf la contextualitzaci6 del gest de Barth a JACSS (1988)

25

che ha proseguito attraverso molti anni e molti libri con lucida e inesorashybile coerenza VECCHI (1982) p 53

La distancia amb la font ledecticisme els problemes de la humanitat Ics impossibilitats de comprensi6 i comunicacio es tradueixen en centres dc la preocupaci6 postmoderna Representaci6 i ideologia nocupen el nudi en Manganelli en forma de virtuosisme i en Monzo en la lluita contra el togravepic lanomenat sentit comu fet ideologia Vist des daquesta perspectiva 111s de motius tradicionals es fa com degraveiem emblema de la manera amb quegrave els dos autors afronten lexperiegravencia literagraveria en correspondegravencia amb els elements meacutes o menys sumagraveriament destriats meacutes amunt i que meacutes que demostrar una filiaci6 dinfluegravencies de Monza en referegravencia a un mestre (deixant dar que cfectivament funciona com a model) en rdacia a tegravecniques o temagravetiques mosshytra una coincidegravencia desperit que els porta a formular (tot i la diferegravencia imshymediata clels entorns vitals) respostes prou similars perquegrave sigui possible prenshyclre descripcions de Monzo que servirien per a Manganelli

Monzograve schreibt in seinen Kurzgeschichten von der heutigen Beschaffenshyheit der Welt aus skeptischdistanzierter Sicht ohne auf humorvoll-engashygierte Nahe zu verzichten Monzos Zivilisationskritik - die eben die lroshynisierung ihre radikalsten und fragwlirdigen Anspruche einschliesst shyschegraveipft aus der moralischen politischen und sexuellen Revolte der 68er Generation aus den literarischen Erfahrungen der Gruppe le Quel mit dem avantgardistischen Text und seiner revolutionar-subersiven Funktion und aus postmoderner Mentalitat welche die Paradoxa der Gegenwart als Essentiale des Menschen denkt Inmitten dieser Paradoshyxa suchen Monzograves Figuren in Grenzsituationen und trotz augenscheinlishycher Frustration scheinbar unbeirrt ihre Megraveiglichkeit um ungestegraveirt zu lieben ihre eigenen Welten zu erschaffen oder ihre Sehnsuchte zu beshywahren HRMUTH (1992) p 74-75

o de Manganelli que servirien per a Monza

Lautore infatti si egrave costantemente misurato con alcuni dei problemi piti scottanti che hanno alimentato il dibattito culturale in tempi assai recenshyti il rifiuto del contrabbando ideologico la sottrazione al ricatto umanishystico e marxista la distruzione della coscienza di classe e di quella indivishyduale fino alla riduzione dellio il misconoscimento della funzione coshygnitiva e comunicativa dellarte linadeguatezza delle codificazioni narrashytive e dello strumento linguistico il mutamento del rapporto oggetto letshyterario -fruitore Il dato piti rilevante di questo autore egrave la sua capacitagrave di trasformare le proprie esperienze culturali in risultati creativi ( ) VECCHI

(1982) p 53

El Hoc dc lhome dins la logravegica del clarrer capitalisme el subjecte com a problemagravetica centrai - tractats en els autors en questi6 en la seva uniformitat

26

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

nera de fer literatura determinada per una semblant nocio de lexperiegravencia lishyteragraveria la realitat la tradicio i el fet literari en si La uniformitzacio universal de la vida del mon actual segons diu el mateix Monza es correspondria en darreshyra instagravencia a aquesta sintonia creativa - passat el moment de les literatures amb denominacio dorigen el mon davui oferiria una mategraveixa situacio que geshyneraria una resposta caracteritzada per la uniformitat o almenys per la desubishycacio de la resposta tant gragravecies a la rapidesa objectiva amb guegrave circula la proshyduccioliteragraveria com a la molt meacutes immediata circulacio dels paradigmes i bens culturals en la xarxa global dels media

Amb aixograve de lart i les nacionalitats cada cop passa meacutes e mateix Hi ha una literatura escrita en catalagrave en alemany o en italiagrave perograve cada vegada dubto meacutes que es pugui parlar de literatura catalana alemanya o italiana Fa dos segles potser si perquegrave la gent vivia aiJlada i les fronteres eren prou rigides En generai i amb les excepcions que calgui la gent es veia obligada a neacuteixer i a morir al mateix Hoc i les relacions culturals internashycionals eren cosa de minories i per tant en generai saprenia bagravesicashyment de la tradici6 progravepia Ara una novelmiddotla surt als Estats Units i al cap de sis mesos la tenim aqui tradulca Tot es barreja i mamem de tot i no tan sols de la tradici6 literagraveria sin6 tambeacute de cinema de la teevisi6 del que sigui CAiACCBERTA (1996) p 125

Aixograve no obstant Monza admet sense abandonar el rebuig gue li causa el mon acadegravemic i la filiacio en la tradicio catalana ni gue sigui perifragravesticament i de manera matisada (ni tampoc moures del dubte en guestio) que tambeacute Trashybal i Calders havien fet en literatura alguna cosa gue ell admirava i considerava progravexima a la seva idea de creacio literagraveria Monza pot trobar en ells elements gue casen beacute amb la seva idiosincragravesia el tractament pie dhumor de les situashycions de la vida quotidiana la importagravencia gue se li dona al viure diari en la seshyva dimensio humana el component humorisic i delirant gue a vegades shi deixa sentir una perspectiva en relacia amb el fet literari fonamentalment desshydramatitzadora allunyada de pretensions obertament resistencialistes o heroishygues Allograve en definitiva gue els hi feia tan propers als gue meacutes admirava

Vaig llegir Calders despreacutes dhaver-me atipat de llegir sud-americans i nord-americans i quan em pensava que aqui no hi havia res que shi asshysembleacutes ( ) Mhauria agradat descobrir-Ios de meacutes petit si CASACUBERTA (1996) p 123

Sobretot en la narrativa curta lograverbita estegravetica de Monza eacutes meacutes o menys clara Cosa gue no sha de confondre amb lestabliment duna genealogia dinfluegravencies o una filiacio tot i aguest acord amb una manera meacutes o menys precisa de fer literatura les filiacions de Monza semblen tan poc logravegigues com la seva formacia acadegravemica seria dificil demostrar gue Monza va meacutes enllagrave de

20

la sintonia amb Salinger per exemple si ens lescoltem quan afirma que quan el va traduir no el coneixia per molt gue la critica en parleacutes com un tribut del deixeble envers el mestre 12 Eco reminiscegravencia sintonia homenatge-deute inshyfluegravencia els termes son de mal definir si pensem en aquest desarrelament i alshyhora parallelisme literari amb autors que no considera formadors delseu estil cas de Trabal Calders o Salinger tots citats en una lista significativa

Monzos Interesse flir eine aus der Alltaglichkeit des urbanen Milieus aufsteigende Phantastik fUr avantgardistische Sprachexperimente und Stililbungen sowie fUr die Erzahltechnik einer vom Ende herkonzipiershyten short-story orienterten den katalanischen Autar an der literarischen Tradition der US-amerikanischen (Coover T Wolfe Pynchon Barthelme Salinger u a) und lateinamerikanischen (Borges Bioy Casares Cortashyzar Garda Marquez u a) Iiteratur sowie am franzeacuteisischen und katalashynischen Moclemismus Symbolismus uncl Surrealismus (Queneau Vian Calders Trabal u a) HARMUTH (1922) p 66

Sigui dit de passada la sintonia que aquestes paraules fan emergir amb una universalitat atestada per traduccions i egravexits arreu el mon semblaria que es correspon a la seva condicio dautor seguit admirat i sobretot llegit (en una literatura de la qual sha dit que teacute meacutes escriptors que lectors) - en elogis meacutes o menys generalitzats i abrandats com autor meacutes interessant dels darrers 15 anys o de gran esperanccedila bIanca 13 situacio gue en lexceacutes verbal de Ramon de Espafia pot veure suggerit tot lhoritzo cultural al guai sacara

Desde entonces he ido asistiendo encantado a su [de Monzo] convershysion en un autor lefelo y popular (cosa que en una literatura lena de plastas como la catalana es algo glorioso) ESPANA (1996)

Efectivament sense que lafirmacio hagi dimplicar comparacions tendenshycioses algu hauragrave de dir en el futur el perquegrave de legravexit de Monzo - el perquegrave no solament del fervor de la critica catalana (que hi teacute un autor que supera seshyculars conflictes interns de definicio -universalismes vs localismes dificulshytats de versemblanccedila artistica etc - que a meacutes coincideixen amb un egravexit sense precedents arreu el mon pel nombre de traduccions i comentaris critics favoshyrables) sino sobretot del public hagravebilment gestionat tambeacute en la imatge publishyca El cas de Monzo eacutes importantissim per tat el gue teacute dimplfcit lectors dishymensio moral renovament de paradigmes estegravetics etc 14

12 CONSUL (1988) p 41 13 Vegeu nomeacutes com a exemple particularment significatiu CONSUL (1995) 14 Cf la interessant lectura dOLLER (1979) i Bou (1988)

21

La lista de Harmuth tanmateix no menciona el mograven literari italiagrave per al qual Monz6 ha manifestat repetidament una sensibilitat particular No cal ni dir-ho Manganelli (hi veurem tambeacute Buzzatti) en aquest sentit eacutes un autor que pertany a la nogravemina dels autors preferits

Mrozek era un escriptor que clesconeixia i men va fascinar lagilitat Des de principis clels 80 que vaig lIegir Giorgio Manganelli Robcrt Coover i Sergci ]efimovic per primer cop ningugrave no mhavia sorpregraves tanto MONz6 (1995)

La figura de Manganelli pel que fa a les dades biogragravefiques i amb totes les distagravencies que calgui salvar presenta paraJlelismes amb la de Monza Tambeacute en ell es troba la imatge dc lexcepci6 Oinsogravelit lescriptor meacutes italiagrave i alhora menys italiagrave) 15 eD el panorama literari que li eacutes meacutes proper Es tracta amh rota probabilitat dc lautor que d6na la resposta meacutes radical a la circumstagravencia dc la literatura italiana cle]s anys 60 enccedilagrave fins i tot en Jagravembit de lexperiegravencia de lanomenada neoavantguarda italiana que Manganelli desenvolupa sense tershymes mitjans - i aixograve malgrat la seva edat i les reserves que la seva presegravencia al grup suscita 16 Condensaria com pocs altres la resposta postmoderna al tcmps de la postmodernitat 17 No ha de sorprendrc cloncs que els autors dc referegravencia citats per a Manganelli sinsereixin tambeacute en una dissolucio atopolograveshygica la verticalitat de la tradicio propia

Ricercare i padri letterari di Manganelli non egrave facile certo si tratta cii un autore ben poco italiano si iscrive in una tradizione piti europea reshy

15 VECCHI (1982) p 49 CALVINO (1995) 16 MENECHEIJA (1993) p 143 BARIIJ] (1995) p 246 17 Pel que fa a una mirada que contingui la reflexi6 sohre la nova manera de viure i les seves

repcrcussions i fer literatura en la societat postindustrial (legravepoca de lapostmodemitat) amb pashyradigmes que responen o no a aquesta situaci6 histograverica (eacutes a dirpostmodems o no) cfr en refeshyregravencia a la literatura italiana LUPERINI (1993) pp 7-9 - i no eacutes casual que en certa manera una mashytcixa irrupci6 daqucsta rcalitat histograverica i les seves implicacions cspirituals (el tan citat urbanisshyme en seria eI simptoma la irrupci6 dels media la industrialitzaciograve acomplerta etc ) aparegui en lestegravetica de Monza Altres elements seriell els ja esmentats (cf nota l) elements que usem com a lligats a la imatge habitualment adscrita a la postmodemitat la preocupaci6 nuclear de la qual giraria al voltant dels lliscaments reciprocs entrc ideologia subjecte reprcsentaci6 retograverica en cl m6n de la informaci6 els media i el capitalisme multinacional Cf SIEGLE (1995) pel que fa a la narrativa postmoderna i DOCHERTY (1993) en uti i lucid i molt menys criptic rcsum-estat de la questiograve dabast global Susa el terme de manera genegravericament descriptiva sense voler entrar a disshycutir-ne continguts (components daltra banda dun debat no dci tot tancat) ni valorar la justesa duna adscripci6 dc MOllZ6 i Manganelli a lesmunyedissa definiciograve esregravetica postmoderna - quc de tota manera en la citada distagravencia i en el constant girar entorn ideologia i representaciograve troba largument centrai per ser sostingut Meacutes que cl duna etiqueta dc moviment o generaciograve (essenshycialment nord-americana) o el dun espai de discussi6 filosogravefica i estegravetica lagravembit eacutes el del terme aglutinador vague si es voI del complex esperit daquest fi de milleni que sentreveu cn les desshycripcions citades Vegeu CARA (1987) PETRY (1987) WEST (1991)

22

cuperando parte dei materiali della letteratura onirica di fine Ottocentoshyinizio Novecento da Lautreacuteamont a Huysmans fino a Daumal accoglienshydo la lucida e disperata lezione esistenziale di Kafka e di Beckett rielaboshyrando le esperienze di certa letteratura psicoanalitica ( ) Sicuramente sulla pagina di Manganelli si trovano molti materiali della cultura degli anni Sessanta in particolare vi confluiscono le esperienze della neoavanshyguardia le riflessioni sulla letteratura a-ideologica sul linguaggio autre le discussioni sul romanzo e si puograve certamente affermare che Manganelshyli si sia eletto a sacerdote della distruzione del romanzo minandone la struttura stravolgendo funzioni irridendo significati VECCHI (1982) p 49

Lheterogeneitat dels cagravenons personals dels dos autors i les possibles disshycrepagravencies son problemagravetiques nomeacutes en aparenccedila en el fons la perplexitat que sembla que suscita suggereix de manera immediata un paralmiddotlelisme shi entreveu en la varietat de models una continuitat de concepte en una tradicio a-togravepica i ec1egravectica dobres de refegraverencia Eis resultats serien aquesta condicio dexcepcionalitat la sintesi de procediments multiformes la renovacio de les funcions literagraveries

Sembla clara aixi una correspondegravencia estreta entre les perspectives des don ambdos autors afronten la relacio amb els seus materials instruments i models literaris Distagravencia contencio irreveregravencia escepticisme marquen la negativitat que impregna les eleccions estilistiques de referent i temagravetiques shymeacutes tendents al virtuosisme potser en el cas de lautor italiagrave i meacutes a laspror quotidiana en el catalagrave Aquesta actitud es manifesta de manera paradigmagravetica talment un concentrat en el joc amb la tradicio literagraveria que tots dos practiquen gairebeacute amb crueltat i per aquesta rao val la pena aturar-shi un momento Es tracta de la re-elaboracio quasi cinica de motius i temes del corpus de la literashytura meacutes tradicional contes infantils motius llegendaris o mitics moments o personatges famosos de la literatura universal Vegem-ne algun exemple Manshyganelli ens parla de la tediosa vida dun fantasma (Quarantuno Quarantasei Cinquantaquattro) dunicornis esperant lautobus (Novantacinque) de banshydits usats com a entreteniment aristocragravetic (Novantadue) de la trista condicio del drac i el cavaller (Cinquantadue Sessantacinque) dun emperador desshyvagat en els pubs de Cornualla (Ventotto) duna fada que sequivoca de tren (Sessantasei) del capitagrave del Vaixell Fantasma explicant aventures a la taverna rebudes amb incredulitat per canograveniques (Sessantotto) duna princesa sanshyguinagraveria per raons fatals (Ottantuno) dun personatge passejant i conversant tranquillament amb el seu doble (Cinquantanove) dun altre fugint dun Borla inexistent (Novantaquattro) Monzo en El Perquegrave de tot pIegat mosshytra el princep de la Ventafocs alleugerint el tedi conjugal amb les germanastres (La Monarquia) una Bella Dorment multiplicada (La Bella Dorment) el diagraveshyleg incogravemode entre la princesa-gripau acabada de salvar i el princep blau (El gripau) un Pigmali6 desconcertant togravenica que en el seu darrer treball Guashy

23

dalajara tambeacute segueix subvertint lograveptica de les histograveries del Cavall de noia CA les portes de Troia) Guillem Tell (Les llibertats helvegravetiques) o Robin Hoshyod (Fam i set de justicia) amb el fruit destacat duna inspirada i densa variacio sobre La metamorfosi (Gregor)

Models i referegravencies d aquest joc es troben en la mateixa ograverbita ja comenshytada

Quan vaig publicar El perquegrave de tot plegat a les entrevistes que em feien quan em preguntaven pels autors de referegravencia explicava sempre que bagravesicament eren Buzatti Manganelli i Mrozek ( ) i que els refeshyrents concrets des contes infantils dEl perquegrave eren alguns dels autors que hi havien jugat recentment (Manganelli Mrozek Carmen Martin Gaite Angela Carter Joseacute Agustin Goytisolo i Istvan Orkeacuteny no havien aparegut encara els Contes politicament correctes de James Finn Garshyner) ( )

Tanmateix exemple particularment significatiu daquest posicionament enshyfront la tradicio eacutes el del tema estrella en lambient cultural post-estructuralisshyta-Iacaniagrave laltre Hi trobem la ilmiddotlustraci6 del proceacutes habitual daquestes elaboshyracions el tema en questio eacutes pres sense mediatitzacions de manera almiddotlusiva i convulsionat en la seva essegravencia - pel tractament dins de paragravemetres de disshytagravencia Cel mon quotidiagrave en primer Iloc perograve tambeacute el no fer-lo tema problemagraveshytic de manera directa i allunyar-Io com a tal del centre de preocupacions narrashytives - desdramatitzant-Io com si fos la cosa meacutes normal del mon) les expectashytives que el seu us suscita es veuen capgirades de manera irreverent espai marcat pel signe encara de la negativitat on es conforma i radica precisashyment lefecte essencial del proceacutes Manganelli ho hem vist fa a Cinquantanoshyve de lencontre amb el doble una trobada marcada per les bones maneres i la correccio meacutes educada que permet superar assenyadament fins i tot el probleshyma que sorgeix quan sadonen que no es comporten de manera idegraventica com era desperar Lexquisit comportament del personatge i el doble els fa passejar tranquils conversant amb interegraves i serenitat Monzo el fa aparegraveixer tangencialshyment com un possible equfvoc meacutes en lembolie telefogravenic monumental de Quarts duna Ca BI perquegrave de tot plegat) o el capgira a Bessonada (a Olishyvetti Moulinex Chaffoteaux et Maury) posant el protagonista en la insogravelita sishytuacio dingenuitat davant laltre malegravefic I aixograve per dir alguns exemples que no busquen lexhaustivitat en ells res meacutes lluny de la imatge sinistra (prevashylent de Hofmann Poe Maupassant Conrad enccedilagrave per dir noms insignes) del unheimlich lombra () la xifra de lenigma reclograves en lautre tot i que sigui jusshytament en lhoritzo daquestes propostes tradicionals que les elaboracions de Monzo i Manganelli troben la seva significativitat Lus coneret dialoga aoo amb una tradici6 de gran densitat - sigui en referegravencia a antecedents ilmiddotlustres com Borges o Nabokov sigui al cagravenon romagraventic i post-romagraventic sigui a la imshy

24

memorialitat de larquetipus 18 El treball sobre el doble que presenten aquesshytes mostres de Monzo i Manganelli no se nallunya gaire - significatives en tant que breus autentics signes duna fragmentacio concentrada que transmet el desassossec dun mon literari que ha de ser inclement fins j tot amb el doble en efseu continu posicionament enfront dels mites epocals Tots dos se situen en ellimit de lexperiegravencia literagraveria - i daqui la malenconia dun lloc on no hi ha mites ni arquetipus ni contes que salvin de lofec de la vida expressat a trashyveacutes duna distagravencia asprament irogravenica - i significativa en tant que tal Es tracta duna literatura que treballa el mogravedul del doble en la seva extrema concisio en lespai de la seva negacio ironica 19 Una actitud que remet en darrera instagravencia a la dinagravemica exhaurimentreompliment que Barth va situar a larrel de la mashynera postmoderna dentendre la literatura - i que no estagrave de meacutes recordar en el llunyagrave 1983 Monza ja va traduir i publicar en catalagrave 20

Lexemple de laltre per la seva concisio i brevetat - i per la quantitat dels estudis que shi han dedicat - sadapta perfectament com a iHustracio duna actitud genegraverica sigui pel que fa a la intervenci6 en la tradicio literagraveria meacutes geshynegravericament universal sigui latmosfera que es respira en els mons narratius dels dos autors

Lo schema fondamentalmente egrave la variazione su tema attraverso cui prendono forma i diversi aspetti di questa vicenda dellinesistente Sullo schema della variazione si modella del resto tutta lopera di Manganelli

18 Pel que fa a la vastissima literatura sobre el tema (no sempre orientadora) destaquen alguns estudis recents de perspectiva global com JOURDE (1996) i HUDENBROCK (1986) Com molt beacute shi pot veure el tema i els continguts ljue shi associen son extraordinagraveriament recurrents arreu Els preshycedents del joc amb ells sograven nombrosos tanmateix si hi ha algun nom clau al meu entendre eacutes el de Nabokov -que el va visitar una i altra vegada des de Mashenka en tota la seva obra (pensis a Lolita Pale Hre ) i que va dur a terme la intervenciograve (meacutes que no elaboracio) meacutes radical a Desshypair que sha qualificat de liquidacio del tema

19 ]a Calders havia tractat el tema duna manera semblant com ha notat GREGORI (1992) en una analisi marcada per la referegravencia a la imatge que en va donar Rank a linici del segle i en la seva relaciograve amb la literatura fantagravestica en relaciograve amb els quals agravembits la posici6 de Calders seria tan homenatge com acta de defunciograve Al meu entendre eacutes centraI en aquestes elaboracions lallunyament del cagravenon eacutes en lespai que es recorre en aquesta distanciaci6 que el gest dels aushytors es mostra com el treball productor sobre el motiu que en realitat eacutes rograveptica que lus de la terminologia de B1umenberg delata es troba tambeacute a UCHMANN (1988) - que considera d importagravenshycia cabdal larticulaciograve histograverica del cliagraveleg del motiu La seva productivitat (tambeacute TROUBETZKOY

(1995) havia parlat de Nabokov com a liquidador) no teacute perquegrave reduir-se a aquest mode concret del treball - penso nomeacutes com a exemple i per deixar dar que el diagraveleg que aquest trehall comshyporta no eacutes unidireccional que es podria dir molt del seu us en tot aquell agravembit evanescent i mashylenconiograves de lenigmagravetica ombra que PnTAREllO (1996) amb gran encert nota en certs autors de la literatura espafiola meacutes recent (tambeacute a Benzina hi ha la tendegravencia a un paraHelisme de figures meacutes canogravenic - cf Monza (1983)

20 Cf BARTH (1967) (1980) Cf la contextualitzaci6 del gest de Barth a JACSS (1988)

25

che ha proseguito attraverso molti anni e molti libri con lucida e inesorashybile coerenza VECCHI (1982) p 53

La distancia amb la font ledecticisme els problemes de la humanitat Ics impossibilitats de comprensi6 i comunicacio es tradueixen en centres dc la preocupaci6 postmoderna Representaci6 i ideologia nocupen el nudi en Manganelli en forma de virtuosisme i en Monzo en la lluita contra el togravepic lanomenat sentit comu fet ideologia Vist des daquesta perspectiva 111s de motius tradicionals es fa com degraveiem emblema de la manera amb quegrave els dos autors afronten lexperiegravencia literagraveria en correspondegravencia amb els elements meacutes o menys sumagraveriament destriats meacutes amunt i que meacutes que demostrar una filiaci6 dinfluegravencies de Monza en referegravencia a un mestre (deixant dar que cfectivament funciona com a model) en rdacia a tegravecniques o temagravetiques mosshytra una coincidegravencia desperit que els porta a formular (tot i la diferegravencia imshymediata clels entorns vitals) respostes prou similars perquegrave sigui possible prenshyclre descripcions de Monzo que servirien per a Manganelli

Monzograve schreibt in seinen Kurzgeschichten von der heutigen Beschaffenshyheit der Welt aus skeptischdistanzierter Sicht ohne auf humorvoll-engashygierte Nahe zu verzichten Monzos Zivilisationskritik - die eben die lroshynisierung ihre radikalsten und fragwlirdigen Anspruche einschliesst shyschegraveipft aus der moralischen politischen und sexuellen Revolte der 68er Generation aus den literarischen Erfahrungen der Gruppe le Quel mit dem avantgardistischen Text und seiner revolutionar-subersiven Funktion und aus postmoderner Mentalitat welche die Paradoxa der Gegenwart als Essentiale des Menschen denkt Inmitten dieser Paradoshyxa suchen Monzograves Figuren in Grenzsituationen und trotz augenscheinlishycher Frustration scheinbar unbeirrt ihre Megraveiglichkeit um ungestegraveirt zu lieben ihre eigenen Welten zu erschaffen oder ihre Sehnsuchte zu beshywahren HRMUTH (1992) p 74-75

o de Manganelli que servirien per a Monza

Lautore infatti si egrave costantemente misurato con alcuni dei problemi piti scottanti che hanno alimentato il dibattito culturale in tempi assai recenshyti il rifiuto del contrabbando ideologico la sottrazione al ricatto umanishystico e marxista la distruzione della coscienza di classe e di quella indivishyduale fino alla riduzione dellio il misconoscimento della funzione coshygnitiva e comunicativa dellarte linadeguatezza delle codificazioni narrashytive e dello strumento linguistico il mutamento del rapporto oggetto letshyterario -fruitore Il dato piti rilevante di questo autore egrave la sua capacitagrave di trasformare le proprie esperienze culturali in risultati creativi ( ) VECCHI

(1982) p 53

El Hoc dc lhome dins la logravegica del clarrer capitalisme el subjecte com a problemagravetica centrai - tractats en els autors en questi6 en la seva uniformitat

26

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

la sintonia amb Salinger per exemple si ens lescoltem quan afirma que quan el va traduir no el coneixia per molt gue la critica en parleacutes com un tribut del deixeble envers el mestre 12 Eco reminiscegravencia sintonia homenatge-deute inshyfluegravencia els termes son de mal definir si pensem en aquest desarrelament i alshyhora parallelisme literari amb autors que no considera formadors delseu estil cas de Trabal Calders o Salinger tots citats en una lista significativa

Monzos Interesse flir eine aus der Alltaglichkeit des urbanen Milieus aufsteigende Phantastik fUr avantgardistische Sprachexperimente und Stililbungen sowie fUr die Erzahltechnik einer vom Ende herkonzipiershyten short-story orienterten den katalanischen Autar an der literarischen Tradition der US-amerikanischen (Coover T Wolfe Pynchon Barthelme Salinger u a) und lateinamerikanischen (Borges Bioy Casares Cortashyzar Garda Marquez u a) Iiteratur sowie am franzeacuteisischen und katalashynischen Moclemismus Symbolismus uncl Surrealismus (Queneau Vian Calders Trabal u a) HARMUTH (1922) p 66

Sigui dit de passada la sintonia que aquestes paraules fan emergir amb una universalitat atestada per traduccions i egravexits arreu el mon semblaria que es correspon a la seva condicio dautor seguit admirat i sobretot llegit (en una literatura de la qual sha dit que teacute meacutes escriptors que lectors) - en elogis meacutes o menys generalitzats i abrandats com autor meacutes interessant dels darrers 15 anys o de gran esperanccedila bIanca 13 situacio gue en lexceacutes verbal de Ramon de Espafia pot veure suggerit tot lhoritzo cultural al guai sacara

Desde entonces he ido asistiendo encantado a su [de Monzo] convershysion en un autor lefelo y popular (cosa que en una literatura lena de plastas como la catalana es algo glorioso) ESPANA (1996)

Efectivament sense que lafirmacio hagi dimplicar comparacions tendenshycioses algu hauragrave de dir en el futur el perquegrave de legravexit de Monzo - el perquegrave no solament del fervor de la critica catalana (que hi teacute un autor que supera seshyculars conflictes interns de definicio -universalismes vs localismes dificulshytats de versemblanccedila artistica etc - que a meacutes coincideixen amb un egravexit sense precedents arreu el mon pel nombre de traduccions i comentaris critics favoshyrables) sino sobretot del public hagravebilment gestionat tambeacute en la imatge publishyca El cas de Monzo eacutes importantissim per tat el gue teacute dimplfcit lectors dishymensio moral renovament de paradigmes estegravetics etc 14

12 CONSUL (1988) p 41 13 Vegeu nomeacutes com a exemple particularment significatiu CONSUL (1995) 14 Cf la interessant lectura dOLLER (1979) i Bou (1988)

21

La lista de Harmuth tanmateix no menciona el mograven literari italiagrave per al qual Monz6 ha manifestat repetidament una sensibilitat particular No cal ni dir-ho Manganelli (hi veurem tambeacute Buzzatti) en aquest sentit eacutes un autor que pertany a la nogravemina dels autors preferits

Mrozek era un escriptor que clesconeixia i men va fascinar lagilitat Des de principis clels 80 que vaig lIegir Giorgio Manganelli Robcrt Coover i Sergci ]efimovic per primer cop ningugrave no mhavia sorpregraves tanto MONz6 (1995)

La figura de Manganelli pel que fa a les dades biogragravefiques i amb totes les distagravencies que calgui salvar presenta paraJlelismes amb la de Monza Tambeacute en ell es troba la imatge dc lexcepci6 Oinsogravelit lescriptor meacutes italiagrave i alhora menys italiagrave) 15 eD el panorama literari que li eacutes meacutes proper Es tracta amh rota probabilitat dc lautor que d6na la resposta meacutes radical a la circumstagravencia dc la literatura italiana cle]s anys 60 enccedilagrave fins i tot en Jagravembit de lexperiegravencia de lanomenada neoavantguarda italiana que Manganelli desenvolupa sense tershymes mitjans - i aixograve malgrat la seva edat i les reserves que la seva presegravencia al grup suscita 16 Condensaria com pocs altres la resposta postmoderna al tcmps de la postmodernitat 17 No ha de sorprendrc cloncs que els autors dc referegravencia citats per a Manganelli sinsereixin tambeacute en una dissolucio atopolograveshygica la verticalitat de la tradicio propia

Ricercare i padri letterari di Manganelli non egrave facile certo si tratta cii un autore ben poco italiano si iscrive in una tradizione piti europea reshy

15 VECCHI (1982) p 49 CALVINO (1995) 16 MENECHEIJA (1993) p 143 BARIIJ] (1995) p 246 17 Pel que fa a una mirada que contingui la reflexi6 sohre la nova manera de viure i les seves

repcrcussions i fer literatura en la societat postindustrial (legravepoca de lapostmodemitat) amb pashyradigmes que responen o no a aquesta situaci6 histograverica (eacutes a dirpostmodems o no) cfr en refeshyregravencia a la literatura italiana LUPERINI (1993) pp 7-9 - i no eacutes casual que en certa manera una mashytcixa irrupci6 daqucsta rcalitat histograverica i les seves implicacions cspirituals (el tan citat urbanisshyme en seria eI simptoma la irrupci6 dels media la industrialitzaciograve acomplerta etc ) aparegui en lestegravetica de Monza Altres elements seriell els ja esmentats (cf nota l) elements que usem com a lligats a la imatge habitualment adscrita a la postmodemitat la preocupaci6 nuclear de la qual giraria al voltant dels lliscaments reciprocs entrc ideologia subjecte reprcsentaci6 retograverica en cl m6n de la informaci6 els media i el capitalisme multinacional Cf SIEGLE (1995) pel que fa a la narrativa postmoderna i DOCHERTY (1993) en uti i lucid i molt menys criptic rcsum-estat de la questiograve dabast global Susa el terme de manera genegravericament descriptiva sense voler entrar a disshycutir-ne continguts (components daltra banda dun debat no dci tot tancat) ni valorar la justesa duna adscripci6 dc MOllZ6 i Manganelli a lesmunyedissa definiciograve esregravetica postmoderna - quc de tota manera en la citada distagravencia i en el constant girar entorn ideologia i representaciograve troba largument centrai per ser sostingut Meacutes que cl duna etiqueta dc moviment o generaciograve (essenshycialment nord-americana) o el dun espai de discussi6 filosogravefica i estegravetica lagravembit eacutes el del terme aglutinador vague si es voI del complex esperit daquest fi de milleni que sentreveu cn les desshycripcions citades Vegeu CARA (1987) PETRY (1987) WEST (1991)

22

cuperando parte dei materiali della letteratura onirica di fine Ottocentoshyinizio Novecento da Lautreacuteamont a Huysmans fino a Daumal accoglienshydo la lucida e disperata lezione esistenziale di Kafka e di Beckett rielaboshyrando le esperienze di certa letteratura psicoanalitica ( ) Sicuramente sulla pagina di Manganelli si trovano molti materiali della cultura degli anni Sessanta in particolare vi confluiscono le esperienze della neoavanshyguardia le riflessioni sulla letteratura a-ideologica sul linguaggio autre le discussioni sul romanzo e si puograve certamente affermare che Manganelshyli si sia eletto a sacerdote della distruzione del romanzo minandone la struttura stravolgendo funzioni irridendo significati VECCHI (1982) p 49

Lheterogeneitat dels cagravenons personals dels dos autors i les possibles disshycrepagravencies son problemagravetiques nomeacutes en aparenccedila en el fons la perplexitat que sembla que suscita suggereix de manera immediata un paralmiddotlelisme shi entreveu en la varietat de models una continuitat de concepte en una tradicio a-togravepica i ec1egravectica dobres de refegraverencia Eis resultats serien aquesta condicio dexcepcionalitat la sintesi de procediments multiformes la renovacio de les funcions literagraveries

Sembla clara aixi una correspondegravencia estreta entre les perspectives des don ambdos autors afronten la relacio amb els seus materials instruments i models literaris Distagravencia contencio irreveregravencia escepticisme marquen la negativitat que impregna les eleccions estilistiques de referent i temagravetiques shymeacutes tendents al virtuosisme potser en el cas de lautor italiagrave i meacutes a laspror quotidiana en el catalagrave Aquesta actitud es manifesta de manera paradigmagravetica talment un concentrat en el joc amb la tradicio literagraveria que tots dos practiquen gairebeacute amb crueltat i per aquesta rao val la pena aturar-shi un momento Es tracta de la re-elaboracio quasi cinica de motius i temes del corpus de la literashytura meacutes tradicional contes infantils motius llegendaris o mitics moments o personatges famosos de la literatura universal Vegem-ne algun exemple Manshyganelli ens parla de la tediosa vida dun fantasma (Quarantuno Quarantasei Cinquantaquattro) dunicornis esperant lautobus (Novantacinque) de banshydits usats com a entreteniment aristocragravetic (Novantadue) de la trista condicio del drac i el cavaller (Cinquantadue Sessantacinque) dun emperador desshyvagat en els pubs de Cornualla (Ventotto) duna fada que sequivoca de tren (Sessantasei) del capitagrave del Vaixell Fantasma explicant aventures a la taverna rebudes amb incredulitat per canograveniques (Sessantotto) duna princesa sanshyguinagraveria per raons fatals (Ottantuno) dun personatge passejant i conversant tranquillament amb el seu doble (Cinquantanove) dun altre fugint dun Borla inexistent (Novantaquattro) Monzo en El Perquegrave de tot pIegat mosshytra el princep de la Ventafocs alleugerint el tedi conjugal amb les germanastres (La Monarquia) una Bella Dorment multiplicada (La Bella Dorment) el diagraveshyleg incogravemode entre la princesa-gripau acabada de salvar i el princep blau (El gripau) un Pigmali6 desconcertant togravenica que en el seu darrer treball Guashy

23

dalajara tambeacute segueix subvertint lograveptica de les histograveries del Cavall de noia CA les portes de Troia) Guillem Tell (Les llibertats helvegravetiques) o Robin Hoshyod (Fam i set de justicia) amb el fruit destacat duna inspirada i densa variacio sobre La metamorfosi (Gregor)

Models i referegravencies d aquest joc es troben en la mateixa ograverbita ja comenshytada

Quan vaig publicar El perquegrave de tot plegat a les entrevistes que em feien quan em preguntaven pels autors de referegravencia explicava sempre que bagravesicament eren Buzatti Manganelli i Mrozek ( ) i que els refeshyrents concrets des contes infantils dEl perquegrave eren alguns dels autors que hi havien jugat recentment (Manganelli Mrozek Carmen Martin Gaite Angela Carter Joseacute Agustin Goytisolo i Istvan Orkeacuteny no havien aparegut encara els Contes politicament correctes de James Finn Garshyner) ( )

Tanmateix exemple particularment significatiu daquest posicionament enshyfront la tradicio eacutes el del tema estrella en lambient cultural post-estructuralisshyta-Iacaniagrave laltre Hi trobem la ilmiddotlustraci6 del proceacutes habitual daquestes elaboshyracions el tema en questio eacutes pres sense mediatitzacions de manera almiddotlusiva i convulsionat en la seva essegravencia - pel tractament dins de paragravemetres de disshytagravencia Cel mon quotidiagrave en primer Iloc perograve tambeacute el no fer-lo tema problemagraveshytic de manera directa i allunyar-Io com a tal del centre de preocupacions narrashytives - desdramatitzant-Io com si fos la cosa meacutes normal del mon) les expectashytives que el seu us suscita es veuen capgirades de manera irreverent espai marcat pel signe encara de la negativitat on es conforma i radica precisashyment lefecte essencial del proceacutes Manganelli ho hem vist fa a Cinquantanoshyve de lencontre amb el doble una trobada marcada per les bones maneres i la correccio meacutes educada que permet superar assenyadament fins i tot el probleshyma que sorgeix quan sadonen que no es comporten de manera idegraventica com era desperar Lexquisit comportament del personatge i el doble els fa passejar tranquils conversant amb interegraves i serenitat Monzo el fa aparegraveixer tangencialshyment com un possible equfvoc meacutes en lembolie telefogravenic monumental de Quarts duna Ca BI perquegrave de tot plegat) o el capgira a Bessonada (a Olishyvetti Moulinex Chaffoteaux et Maury) posant el protagonista en la insogravelita sishytuacio dingenuitat davant laltre malegravefic I aixograve per dir alguns exemples que no busquen lexhaustivitat en ells res meacutes lluny de la imatge sinistra (prevashylent de Hofmann Poe Maupassant Conrad enccedilagrave per dir noms insignes) del unheimlich lombra () la xifra de lenigma reclograves en lautre tot i que sigui jusshytament en lhoritzo daquestes propostes tradicionals que les elaboracions de Monzo i Manganelli troben la seva significativitat Lus coneret dialoga aoo amb una tradici6 de gran densitat - sigui en referegravencia a antecedents ilmiddotlustres com Borges o Nabokov sigui al cagravenon romagraventic i post-romagraventic sigui a la imshy

24

memorialitat de larquetipus 18 El treball sobre el doble que presenten aquesshytes mostres de Monzo i Manganelli no se nallunya gaire - significatives en tant que breus autentics signes duna fragmentacio concentrada que transmet el desassossec dun mon literari que ha de ser inclement fins j tot amb el doble en efseu continu posicionament enfront dels mites epocals Tots dos se situen en ellimit de lexperiegravencia literagraveria - i daqui la malenconia dun lloc on no hi ha mites ni arquetipus ni contes que salvin de lofec de la vida expressat a trashyveacutes duna distagravencia asprament irogravenica - i significativa en tant que tal Es tracta duna literatura que treballa el mogravedul del doble en la seva extrema concisio en lespai de la seva negacio ironica 19 Una actitud que remet en darrera instagravencia a la dinagravemica exhaurimentreompliment que Barth va situar a larrel de la mashynera postmoderna dentendre la literatura - i que no estagrave de meacutes recordar en el llunyagrave 1983 Monza ja va traduir i publicar en catalagrave 20

Lexemple de laltre per la seva concisio i brevetat - i per la quantitat dels estudis que shi han dedicat - sadapta perfectament com a iHustracio duna actitud genegraverica sigui pel que fa a la intervenci6 en la tradicio literagraveria meacutes geshynegravericament universal sigui latmosfera que es respira en els mons narratius dels dos autors

Lo schema fondamentalmente egrave la variazione su tema attraverso cui prendono forma i diversi aspetti di questa vicenda dellinesistente Sullo schema della variazione si modella del resto tutta lopera di Manganelli

18 Pel que fa a la vastissima literatura sobre el tema (no sempre orientadora) destaquen alguns estudis recents de perspectiva global com JOURDE (1996) i HUDENBROCK (1986) Com molt beacute shi pot veure el tema i els continguts ljue shi associen son extraordinagraveriament recurrents arreu Els preshycedents del joc amb ells sograven nombrosos tanmateix si hi ha algun nom clau al meu entendre eacutes el de Nabokov -que el va visitar una i altra vegada des de Mashenka en tota la seva obra (pensis a Lolita Pale Hre ) i que va dur a terme la intervenciograve (meacutes que no elaboracio) meacutes radical a Desshypair que sha qualificat de liquidacio del tema

19 ]a Calders havia tractat el tema duna manera semblant com ha notat GREGORI (1992) en una analisi marcada per la referegravencia a la imatge que en va donar Rank a linici del segle i en la seva relaciograve amb la literatura fantagravestica en relaciograve amb els quals agravembits la posici6 de Calders seria tan homenatge com acta de defunciograve Al meu entendre eacutes centraI en aquestes elaboracions lallunyament del cagravenon eacutes en lespai que es recorre en aquesta distanciaci6 que el gest dels aushytors es mostra com el treball productor sobre el motiu que en realitat eacutes rograveptica que lus de la terminologia de B1umenberg delata es troba tambeacute a UCHMANN (1988) - que considera d importagravenshycia cabdal larticulaciograve histograverica del cliagraveleg del motiu La seva productivitat (tambeacute TROUBETZKOY

(1995) havia parlat de Nabokov com a liquidador) no teacute perquegrave reduir-se a aquest mode concret del treball - penso nomeacutes com a exemple i per deixar dar que el diagraveleg que aquest trehall comshyporta no eacutes unidireccional que es podria dir molt del seu us en tot aquell agravembit evanescent i mashylenconiograves de lenigmagravetica ombra que PnTAREllO (1996) amb gran encert nota en certs autors de la literatura espafiola meacutes recent (tambeacute a Benzina hi ha la tendegravencia a un paraHelisme de figures meacutes canogravenic - cf Monza (1983)

20 Cf BARTH (1967) (1980) Cf la contextualitzaci6 del gest de Barth a JACSS (1988)

25

che ha proseguito attraverso molti anni e molti libri con lucida e inesorashybile coerenza VECCHI (1982) p 53

La distancia amb la font ledecticisme els problemes de la humanitat Ics impossibilitats de comprensi6 i comunicacio es tradueixen en centres dc la preocupaci6 postmoderna Representaci6 i ideologia nocupen el nudi en Manganelli en forma de virtuosisme i en Monzo en la lluita contra el togravepic lanomenat sentit comu fet ideologia Vist des daquesta perspectiva 111s de motius tradicionals es fa com degraveiem emblema de la manera amb quegrave els dos autors afronten lexperiegravencia literagraveria en correspondegravencia amb els elements meacutes o menys sumagraveriament destriats meacutes amunt i que meacutes que demostrar una filiaci6 dinfluegravencies de Monza en referegravencia a un mestre (deixant dar que cfectivament funciona com a model) en rdacia a tegravecniques o temagravetiques mosshytra una coincidegravencia desperit que els porta a formular (tot i la diferegravencia imshymediata clels entorns vitals) respostes prou similars perquegrave sigui possible prenshyclre descripcions de Monzo que servirien per a Manganelli

Monzograve schreibt in seinen Kurzgeschichten von der heutigen Beschaffenshyheit der Welt aus skeptischdistanzierter Sicht ohne auf humorvoll-engashygierte Nahe zu verzichten Monzos Zivilisationskritik - die eben die lroshynisierung ihre radikalsten und fragwlirdigen Anspruche einschliesst shyschegraveipft aus der moralischen politischen und sexuellen Revolte der 68er Generation aus den literarischen Erfahrungen der Gruppe le Quel mit dem avantgardistischen Text und seiner revolutionar-subersiven Funktion und aus postmoderner Mentalitat welche die Paradoxa der Gegenwart als Essentiale des Menschen denkt Inmitten dieser Paradoshyxa suchen Monzograves Figuren in Grenzsituationen und trotz augenscheinlishycher Frustration scheinbar unbeirrt ihre Megraveiglichkeit um ungestegraveirt zu lieben ihre eigenen Welten zu erschaffen oder ihre Sehnsuchte zu beshywahren HRMUTH (1992) p 74-75

o de Manganelli que servirien per a Monza

Lautore infatti si egrave costantemente misurato con alcuni dei problemi piti scottanti che hanno alimentato il dibattito culturale in tempi assai recenshyti il rifiuto del contrabbando ideologico la sottrazione al ricatto umanishystico e marxista la distruzione della coscienza di classe e di quella indivishyduale fino alla riduzione dellio il misconoscimento della funzione coshygnitiva e comunicativa dellarte linadeguatezza delle codificazioni narrashytive e dello strumento linguistico il mutamento del rapporto oggetto letshyterario -fruitore Il dato piti rilevante di questo autore egrave la sua capacitagrave di trasformare le proprie esperienze culturali in risultati creativi ( ) VECCHI

(1982) p 53

El Hoc dc lhome dins la logravegica del clarrer capitalisme el subjecte com a problemagravetica centrai - tractats en els autors en questi6 en la seva uniformitat

26

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

La lista de Harmuth tanmateix no menciona el mograven literari italiagrave per al qual Monz6 ha manifestat repetidament una sensibilitat particular No cal ni dir-ho Manganelli (hi veurem tambeacute Buzzatti) en aquest sentit eacutes un autor que pertany a la nogravemina dels autors preferits

Mrozek era un escriptor que clesconeixia i men va fascinar lagilitat Des de principis clels 80 que vaig lIegir Giorgio Manganelli Robcrt Coover i Sergci ]efimovic per primer cop ningugrave no mhavia sorpregraves tanto MONz6 (1995)

La figura de Manganelli pel que fa a les dades biogragravefiques i amb totes les distagravencies que calgui salvar presenta paraJlelismes amb la de Monza Tambeacute en ell es troba la imatge dc lexcepci6 Oinsogravelit lescriptor meacutes italiagrave i alhora menys italiagrave) 15 eD el panorama literari que li eacutes meacutes proper Es tracta amh rota probabilitat dc lautor que d6na la resposta meacutes radical a la circumstagravencia dc la literatura italiana cle]s anys 60 enccedilagrave fins i tot en Jagravembit de lexperiegravencia de lanomenada neoavantguarda italiana que Manganelli desenvolupa sense tershymes mitjans - i aixograve malgrat la seva edat i les reserves que la seva presegravencia al grup suscita 16 Condensaria com pocs altres la resposta postmoderna al tcmps de la postmodernitat 17 No ha de sorprendrc cloncs que els autors dc referegravencia citats per a Manganelli sinsereixin tambeacute en una dissolucio atopolograveshygica la verticalitat de la tradicio propia

Ricercare i padri letterari di Manganelli non egrave facile certo si tratta cii un autore ben poco italiano si iscrive in una tradizione piti europea reshy

15 VECCHI (1982) p 49 CALVINO (1995) 16 MENECHEIJA (1993) p 143 BARIIJ] (1995) p 246 17 Pel que fa a una mirada que contingui la reflexi6 sohre la nova manera de viure i les seves

repcrcussions i fer literatura en la societat postindustrial (legravepoca de lapostmodemitat) amb pashyradigmes que responen o no a aquesta situaci6 histograverica (eacutes a dirpostmodems o no) cfr en refeshyregravencia a la literatura italiana LUPERINI (1993) pp 7-9 - i no eacutes casual que en certa manera una mashytcixa irrupci6 daqucsta rcalitat histograverica i les seves implicacions cspirituals (el tan citat urbanisshyme en seria eI simptoma la irrupci6 dels media la industrialitzaciograve acomplerta etc ) aparegui en lestegravetica de Monza Altres elements seriell els ja esmentats (cf nota l) elements que usem com a lligats a la imatge habitualment adscrita a la postmodemitat la preocupaci6 nuclear de la qual giraria al voltant dels lliscaments reciprocs entrc ideologia subjecte reprcsentaci6 retograverica en cl m6n de la informaci6 els media i el capitalisme multinacional Cf SIEGLE (1995) pel que fa a la narrativa postmoderna i DOCHERTY (1993) en uti i lucid i molt menys criptic rcsum-estat de la questiograve dabast global Susa el terme de manera genegravericament descriptiva sense voler entrar a disshycutir-ne continguts (components daltra banda dun debat no dci tot tancat) ni valorar la justesa duna adscripci6 dc MOllZ6 i Manganelli a lesmunyedissa definiciograve esregravetica postmoderna - quc de tota manera en la citada distagravencia i en el constant girar entorn ideologia i representaciograve troba largument centrai per ser sostingut Meacutes que cl duna etiqueta dc moviment o generaciograve (essenshycialment nord-americana) o el dun espai de discussi6 filosogravefica i estegravetica lagravembit eacutes el del terme aglutinador vague si es voI del complex esperit daquest fi de milleni que sentreveu cn les desshycripcions citades Vegeu CARA (1987) PETRY (1987) WEST (1991)

22

cuperando parte dei materiali della letteratura onirica di fine Ottocentoshyinizio Novecento da Lautreacuteamont a Huysmans fino a Daumal accoglienshydo la lucida e disperata lezione esistenziale di Kafka e di Beckett rielaboshyrando le esperienze di certa letteratura psicoanalitica ( ) Sicuramente sulla pagina di Manganelli si trovano molti materiali della cultura degli anni Sessanta in particolare vi confluiscono le esperienze della neoavanshyguardia le riflessioni sulla letteratura a-ideologica sul linguaggio autre le discussioni sul romanzo e si puograve certamente affermare che Manganelshyli si sia eletto a sacerdote della distruzione del romanzo minandone la struttura stravolgendo funzioni irridendo significati VECCHI (1982) p 49

Lheterogeneitat dels cagravenons personals dels dos autors i les possibles disshycrepagravencies son problemagravetiques nomeacutes en aparenccedila en el fons la perplexitat que sembla que suscita suggereix de manera immediata un paralmiddotlelisme shi entreveu en la varietat de models una continuitat de concepte en una tradicio a-togravepica i ec1egravectica dobres de refegraverencia Eis resultats serien aquesta condicio dexcepcionalitat la sintesi de procediments multiformes la renovacio de les funcions literagraveries

Sembla clara aixi una correspondegravencia estreta entre les perspectives des don ambdos autors afronten la relacio amb els seus materials instruments i models literaris Distagravencia contencio irreveregravencia escepticisme marquen la negativitat que impregna les eleccions estilistiques de referent i temagravetiques shymeacutes tendents al virtuosisme potser en el cas de lautor italiagrave i meacutes a laspror quotidiana en el catalagrave Aquesta actitud es manifesta de manera paradigmagravetica talment un concentrat en el joc amb la tradicio literagraveria que tots dos practiquen gairebeacute amb crueltat i per aquesta rao val la pena aturar-shi un momento Es tracta de la re-elaboracio quasi cinica de motius i temes del corpus de la literashytura meacutes tradicional contes infantils motius llegendaris o mitics moments o personatges famosos de la literatura universal Vegem-ne algun exemple Manshyganelli ens parla de la tediosa vida dun fantasma (Quarantuno Quarantasei Cinquantaquattro) dunicornis esperant lautobus (Novantacinque) de banshydits usats com a entreteniment aristocragravetic (Novantadue) de la trista condicio del drac i el cavaller (Cinquantadue Sessantacinque) dun emperador desshyvagat en els pubs de Cornualla (Ventotto) duna fada que sequivoca de tren (Sessantasei) del capitagrave del Vaixell Fantasma explicant aventures a la taverna rebudes amb incredulitat per canograveniques (Sessantotto) duna princesa sanshyguinagraveria per raons fatals (Ottantuno) dun personatge passejant i conversant tranquillament amb el seu doble (Cinquantanove) dun altre fugint dun Borla inexistent (Novantaquattro) Monzo en El Perquegrave de tot pIegat mosshytra el princep de la Ventafocs alleugerint el tedi conjugal amb les germanastres (La Monarquia) una Bella Dorment multiplicada (La Bella Dorment) el diagraveshyleg incogravemode entre la princesa-gripau acabada de salvar i el princep blau (El gripau) un Pigmali6 desconcertant togravenica que en el seu darrer treball Guashy

23

dalajara tambeacute segueix subvertint lograveptica de les histograveries del Cavall de noia CA les portes de Troia) Guillem Tell (Les llibertats helvegravetiques) o Robin Hoshyod (Fam i set de justicia) amb el fruit destacat duna inspirada i densa variacio sobre La metamorfosi (Gregor)

Models i referegravencies d aquest joc es troben en la mateixa ograverbita ja comenshytada

Quan vaig publicar El perquegrave de tot plegat a les entrevistes que em feien quan em preguntaven pels autors de referegravencia explicava sempre que bagravesicament eren Buzatti Manganelli i Mrozek ( ) i que els refeshyrents concrets des contes infantils dEl perquegrave eren alguns dels autors que hi havien jugat recentment (Manganelli Mrozek Carmen Martin Gaite Angela Carter Joseacute Agustin Goytisolo i Istvan Orkeacuteny no havien aparegut encara els Contes politicament correctes de James Finn Garshyner) ( )

Tanmateix exemple particularment significatiu daquest posicionament enshyfront la tradicio eacutes el del tema estrella en lambient cultural post-estructuralisshyta-Iacaniagrave laltre Hi trobem la ilmiddotlustraci6 del proceacutes habitual daquestes elaboshyracions el tema en questio eacutes pres sense mediatitzacions de manera almiddotlusiva i convulsionat en la seva essegravencia - pel tractament dins de paragravemetres de disshytagravencia Cel mon quotidiagrave en primer Iloc perograve tambeacute el no fer-lo tema problemagraveshytic de manera directa i allunyar-Io com a tal del centre de preocupacions narrashytives - desdramatitzant-Io com si fos la cosa meacutes normal del mon) les expectashytives que el seu us suscita es veuen capgirades de manera irreverent espai marcat pel signe encara de la negativitat on es conforma i radica precisashyment lefecte essencial del proceacutes Manganelli ho hem vist fa a Cinquantanoshyve de lencontre amb el doble una trobada marcada per les bones maneres i la correccio meacutes educada que permet superar assenyadament fins i tot el probleshyma que sorgeix quan sadonen que no es comporten de manera idegraventica com era desperar Lexquisit comportament del personatge i el doble els fa passejar tranquils conversant amb interegraves i serenitat Monzo el fa aparegraveixer tangencialshyment com un possible equfvoc meacutes en lembolie telefogravenic monumental de Quarts duna Ca BI perquegrave de tot plegat) o el capgira a Bessonada (a Olishyvetti Moulinex Chaffoteaux et Maury) posant el protagonista en la insogravelita sishytuacio dingenuitat davant laltre malegravefic I aixograve per dir alguns exemples que no busquen lexhaustivitat en ells res meacutes lluny de la imatge sinistra (prevashylent de Hofmann Poe Maupassant Conrad enccedilagrave per dir noms insignes) del unheimlich lombra () la xifra de lenigma reclograves en lautre tot i que sigui jusshytament en lhoritzo daquestes propostes tradicionals que les elaboracions de Monzo i Manganelli troben la seva significativitat Lus coneret dialoga aoo amb una tradici6 de gran densitat - sigui en referegravencia a antecedents ilmiddotlustres com Borges o Nabokov sigui al cagravenon romagraventic i post-romagraventic sigui a la imshy

24

memorialitat de larquetipus 18 El treball sobre el doble que presenten aquesshytes mostres de Monzo i Manganelli no se nallunya gaire - significatives en tant que breus autentics signes duna fragmentacio concentrada que transmet el desassossec dun mon literari que ha de ser inclement fins j tot amb el doble en efseu continu posicionament enfront dels mites epocals Tots dos se situen en ellimit de lexperiegravencia literagraveria - i daqui la malenconia dun lloc on no hi ha mites ni arquetipus ni contes que salvin de lofec de la vida expressat a trashyveacutes duna distagravencia asprament irogravenica - i significativa en tant que tal Es tracta duna literatura que treballa el mogravedul del doble en la seva extrema concisio en lespai de la seva negacio ironica 19 Una actitud que remet en darrera instagravencia a la dinagravemica exhaurimentreompliment que Barth va situar a larrel de la mashynera postmoderna dentendre la literatura - i que no estagrave de meacutes recordar en el llunyagrave 1983 Monza ja va traduir i publicar en catalagrave 20

Lexemple de laltre per la seva concisio i brevetat - i per la quantitat dels estudis que shi han dedicat - sadapta perfectament com a iHustracio duna actitud genegraverica sigui pel que fa a la intervenci6 en la tradicio literagraveria meacutes geshynegravericament universal sigui latmosfera que es respira en els mons narratius dels dos autors

Lo schema fondamentalmente egrave la variazione su tema attraverso cui prendono forma i diversi aspetti di questa vicenda dellinesistente Sullo schema della variazione si modella del resto tutta lopera di Manganelli

18 Pel que fa a la vastissima literatura sobre el tema (no sempre orientadora) destaquen alguns estudis recents de perspectiva global com JOURDE (1996) i HUDENBROCK (1986) Com molt beacute shi pot veure el tema i els continguts ljue shi associen son extraordinagraveriament recurrents arreu Els preshycedents del joc amb ells sograven nombrosos tanmateix si hi ha algun nom clau al meu entendre eacutes el de Nabokov -que el va visitar una i altra vegada des de Mashenka en tota la seva obra (pensis a Lolita Pale Hre ) i que va dur a terme la intervenciograve (meacutes que no elaboracio) meacutes radical a Desshypair que sha qualificat de liquidacio del tema

19 ]a Calders havia tractat el tema duna manera semblant com ha notat GREGORI (1992) en una analisi marcada per la referegravencia a la imatge que en va donar Rank a linici del segle i en la seva relaciograve amb la literatura fantagravestica en relaciograve amb els quals agravembits la posici6 de Calders seria tan homenatge com acta de defunciograve Al meu entendre eacutes centraI en aquestes elaboracions lallunyament del cagravenon eacutes en lespai que es recorre en aquesta distanciaci6 que el gest dels aushytors es mostra com el treball productor sobre el motiu que en realitat eacutes rograveptica que lus de la terminologia de B1umenberg delata es troba tambeacute a UCHMANN (1988) - que considera d importagravenshycia cabdal larticulaciograve histograverica del cliagraveleg del motiu La seva productivitat (tambeacute TROUBETZKOY

(1995) havia parlat de Nabokov com a liquidador) no teacute perquegrave reduir-se a aquest mode concret del treball - penso nomeacutes com a exemple i per deixar dar que el diagraveleg que aquest trehall comshyporta no eacutes unidireccional que es podria dir molt del seu us en tot aquell agravembit evanescent i mashylenconiograves de lenigmagravetica ombra que PnTAREllO (1996) amb gran encert nota en certs autors de la literatura espafiola meacutes recent (tambeacute a Benzina hi ha la tendegravencia a un paraHelisme de figures meacutes canogravenic - cf Monza (1983)

20 Cf BARTH (1967) (1980) Cf la contextualitzaci6 del gest de Barth a JACSS (1988)

25

che ha proseguito attraverso molti anni e molti libri con lucida e inesorashybile coerenza VECCHI (1982) p 53

La distancia amb la font ledecticisme els problemes de la humanitat Ics impossibilitats de comprensi6 i comunicacio es tradueixen en centres dc la preocupaci6 postmoderna Representaci6 i ideologia nocupen el nudi en Manganelli en forma de virtuosisme i en Monzo en la lluita contra el togravepic lanomenat sentit comu fet ideologia Vist des daquesta perspectiva 111s de motius tradicionals es fa com degraveiem emblema de la manera amb quegrave els dos autors afronten lexperiegravencia literagraveria en correspondegravencia amb els elements meacutes o menys sumagraveriament destriats meacutes amunt i que meacutes que demostrar una filiaci6 dinfluegravencies de Monza en referegravencia a un mestre (deixant dar que cfectivament funciona com a model) en rdacia a tegravecniques o temagravetiques mosshytra una coincidegravencia desperit que els porta a formular (tot i la diferegravencia imshymediata clels entorns vitals) respostes prou similars perquegrave sigui possible prenshyclre descripcions de Monzo que servirien per a Manganelli

Monzograve schreibt in seinen Kurzgeschichten von der heutigen Beschaffenshyheit der Welt aus skeptischdistanzierter Sicht ohne auf humorvoll-engashygierte Nahe zu verzichten Monzos Zivilisationskritik - die eben die lroshynisierung ihre radikalsten und fragwlirdigen Anspruche einschliesst shyschegraveipft aus der moralischen politischen und sexuellen Revolte der 68er Generation aus den literarischen Erfahrungen der Gruppe le Quel mit dem avantgardistischen Text und seiner revolutionar-subersiven Funktion und aus postmoderner Mentalitat welche die Paradoxa der Gegenwart als Essentiale des Menschen denkt Inmitten dieser Paradoshyxa suchen Monzograves Figuren in Grenzsituationen und trotz augenscheinlishycher Frustration scheinbar unbeirrt ihre Megraveiglichkeit um ungestegraveirt zu lieben ihre eigenen Welten zu erschaffen oder ihre Sehnsuchte zu beshywahren HRMUTH (1992) p 74-75

o de Manganelli que servirien per a Monza

Lautore infatti si egrave costantemente misurato con alcuni dei problemi piti scottanti che hanno alimentato il dibattito culturale in tempi assai recenshyti il rifiuto del contrabbando ideologico la sottrazione al ricatto umanishystico e marxista la distruzione della coscienza di classe e di quella indivishyduale fino alla riduzione dellio il misconoscimento della funzione coshygnitiva e comunicativa dellarte linadeguatezza delle codificazioni narrashytive e dello strumento linguistico il mutamento del rapporto oggetto letshyterario -fruitore Il dato piti rilevante di questo autore egrave la sua capacitagrave di trasformare le proprie esperienze culturali in risultati creativi ( ) VECCHI

(1982) p 53

El Hoc dc lhome dins la logravegica del clarrer capitalisme el subjecte com a problemagravetica centrai - tractats en els autors en questi6 en la seva uniformitat

26

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

cuperando parte dei materiali della letteratura onirica di fine Ottocentoshyinizio Novecento da Lautreacuteamont a Huysmans fino a Daumal accoglienshydo la lucida e disperata lezione esistenziale di Kafka e di Beckett rielaboshyrando le esperienze di certa letteratura psicoanalitica ( ) Sicuramente sulla pagina di Manganelli si trovano molti materiali della cultura degli anni Sessanta in particolare vi confluiscono le esperienze della neoavanshyguardia le riflessioni sulla letteratura a-ideologica sul linguaggio autre le discussioni sul romanzo e si puograve certamente affermare che Manganelshyli si sia eletto a sacerdote della distruzione del romanzo minandone la struttura stravolgendo funzioni irridendo significati VECCHI (1982) p 49

Lheterogeneitat dels cagravenons personals dels dos autors i les possibles disshycrepagravencies son problemagravetiques nomeacutes en aparenccedila en el fons la perplexitat que sembla que suscita suggereix de manera immediata un paralmiddotlelisme shi entreveu en la varietat de models una continuitat de concepte en una tradicio a-togravepica i ec1egravectica dobres de refegraverencia Eis resultats serien aquesta condicio dexcepcionalitat la sintesi de procediments multiformes la renovacio de les funcions literagraveries

Sembla clara aixi una correspondegravencia estreta entre les perspectives des don ambdos autors afronten la relacio amb els seus materials instruments i models literaris Distagravencia contencio irreveregravencia escepticisme marquen la negativitat que impregna les eleccions estilistiques de referent i temagravetiques shymeacutes tendents al virtuosisme potser en el cas de lautor italiagrave i meacutes a laspror quotidiana en el catalagrave Aquesta actitud es manifesta de manera paradigmagravetica talment un concentrat en el joc amb la tradicio literagraveria que tots dos practiquen gairebeacute amb crueltat i per aquesta rao val la pena aturar-shi un momento Es tracta de la re-elaboracio quasi cinica de motius i temes del corpus de la literashytura meacutes tradicional contes infantils motius llegendaris o mitics moments o personatges famosos de la literatura universal Vegem-ne algun exemple Manshyganelli ens parla de la tediosa vida dun fantasma (Quarantuno Quarantasei Cinquantaquattro) dunicornis esperant lautobus (Novantacinque) de banshydits usats com a entreteniment aristocragravetic (Novantadue) de la trista condicio del drac i el cavaller (Cinquantadue Sessantacinque) dun emperador desshyvagat en els pubs de Cornualla (Ventotto) duna fada que sequivoca de tren (Sessantasei) del capitagrave del Vaixell Fantasma explicant aventures a la taverna rebudes amb incredulitat per canograveniques (Sessantotto) duna princesa sanshyguinagraveria per raons fatals (Ottantuno) dun personatge passejant i conversant tranquillament amb el seu doble (Cinquantanove) dun altre fugint dun Borla inexistent (Novantaquattro) Monzo en El Perquegrave de tot pIegat mosshytra el princep de la Ventafocs alleugerint el tedi conjugal amb les germanastres (La Monarquia) una Bella Dorment multiplicada (La Bella Dorment) el diagraveshyleg incogravemode entre la princesa-gripau acabada de salvar i el princep blau (El gripau) un Pigmali6 desconcertant togravenica que en el seu darrer treball Guashy

23

dalajara tambeacute segueix subvertint lograveptica de les histograveries del Cavall de noia CA les portes de Troia) Guillem Tell (Les llibertats helvegravetiques) o Robin Hoshyod (Fam i set de justicia) amb el fruit destacat duna inspirada i densa variacio sobre La metamorfosi (Gregor)

Models i referegravencies d aquest joc es troben en la mateixa ograverbita ja comenshytada

Quan vaig publicar El perquegrave de tot plegat a les entrevistes que em feien quan em preguntaven pels autors de referegravencia explicava sempre que bagravesicament eren Buzatti Manganelli i Mrozek ( ) i que els refeshyrents concrets des contes infantils dEl perquegrave eren alguns dels autors que hi havien jugat recentment (Manganelli Mrozek Carmen Martin Gaite Angela Carter Joseacute Agustin Goytisolo i Istvan Orkeacuteny no havien aparegut encara els Contes politicament correctes de James Finn Garshyner) ( )

Tanmateix exemple particularment significatiu daquest posicionament enshyfront la tradicio eacutes el del tema estrella en lambient cultural post-estructuralisshyta-Iacaniagrave laltre Hi trobem la ilmiddotlustraci6 del proceacutes habitual daquestes elaboshyracions el tema en questio eacutes pres sense mediatitzacions de manera almiddotlusiva i convulsionat en la seva essegravencia - pel tractament dins de paragravemetres de disshytagravencia Cel mon quotidiagrave en primer Iloc perograve tambeacute el no fer-lo tema problemagraveshytic de manera directa i allunyar-Io com a tal del centre de preocupacions narrashytives - desdramatitzant-Io com si fos la cosa meacutes normal del mon) les expectashytives que el seu us suscita es veuen capgirades de manera irreverent espai marcat pel signe encara de la negativitat on es conforma i radica precisashyment lefecte essencial del proceacutes Manganelli ho hem vist fa a Cinquantanoshyve de lencontre amb el doble una trobada marcada per les bones maneres i la correccio meacutes educada que permet superar assenyadament fins i tot el probleshyma que sorgeix quan sadonen que no es comporten de manera idegraventica com era desperar Lexquisit comportament del personatge i el doble els fa passejar tranquils conversant amb interegraves i serenitat Monzo el fa aparegraveixer tangencialshyment com un possible equfvoc meacutes en lembolie telefogravenic monumental de Quarts duna Ca BI perquegrave de tot plegat) o el capgira a Bessonada (a Olishyvetti Moulinex Chaffoteaux et Maury) posant el protagonista en la insogravelita sishytuacio dingenuitat davant laltre malegravefic I aixograve per dir alguns exemples que no busquen lexhaustivitat en ells res meacutes lluny de la imatge sinistra (prevashylent de Hofmann Poe Maupassant Conrad enccedilagrave per dir noms insignes) del unheimlich lombra () la xifra de lenigma reclograves en lautre tot i que sigui jusshytament en lhoritzo daquestes propostes tradicionals que les elaboracions de Monzo i Manganelli troben la seva significativitat Lus coneret dialoga aoo amb una tradici6 de gran densitat - sigui en referegravencia a antecedents ilmiddotlustres com Borges o Nabokov sigui al cagravenon romagraventic i post-romagraventic sigui a la imshy

24

memorialitat de larquetipus 18 El treball sobre el doble que presenten aquesshytes mostres de Monzo i Manganelli no se nallunya gaire - significatives en tant que breus autentics signes duna fragmentacio concentrada que transmet el desassossec dun mon literari que ha de ser inclement fins j tot amb el doble en efseu continu posicionament enfront dels mites epocals Tots dos se situen en ellimit de lexperiegravencia literagraveria - i daqui la malenconia dun lloc on no hi ha mites ni arquetipus ni contes que salvin de lofec de la vida expressat a trashyveacutes duna distagravencia asprament irogravenica - i significativa en tant que tal Es tracta duna literatura que treballa el mogravedul del doble en la seva extrema concisio en lespai de la seva negacio ironica 19 Una actitud que remet en darrera instagravencia a la dinagravemica exhaurimentreompliment que Barth va situar a larrel de la mashynera postmoderna dentendre la literatura - i que no estagrave de meacutes recordar en el llunyagrave 1983 Monza ja va traduir i publicar en catalagrave 20

Lexemple de laltre per la seva concisio i brevetat - i per la quantitat dels estudis que shi han dedicat - sadapta perfectament com a iHustracio duna actitud genegraverica sigui pel que fa a la intervenci6 en la tradicio literagraveria meacutes geshynegravericament universal sigui latmosfera que es respira en els mons narratius dels dos autors

Lo schema fondamentalmente egrave la variazione su tema attraverso cui prendono forma i diversi aspetti di questa vicenda dellinesistente Sullo schema della variazione si modella del resto tutta lopera di Manganelli

18 Pel que fa a la vastissima literatura sobre el tema (no sempre orientadora) destaquen alguns estudis recents de perspectiva global com JOURDE (1996) i HUDENBROCK (1986) Com molt beacute shi pot veure el tema i els continguts ljue shi associen son extraordinagraveriament recurrents arreu Els preshycedents del joc amb ells sograven nombrosos tanmateix si hi ha algun nom clau al meu entendre eacutes el de Nabokov -que el va visitar una i altra vegada des de Mashenka en tota la seva obra (pensis a Lolita Pale Hre ) i que va dur a terme la intervenciograve (meacutes que no elaboracio) meacutes radical a Desshypair que sha qualificat de liquidacio del tema

19 ]a Calders havia tractat el tema duna manera semblant com ha notat GREGORI (1992) en una analisi marcada per la referegravencia a la imatge que en va donar Rank a linici del segle i en la seva relaciograve amb la literatura fantagravestica en relaciograve amb els quals agravembits la posici6 de Calders seria tan homenatge com acta de defunciograve Al meu entendre eacutes centraI en aquestes elaboracions lallunyament del cagravenon eacutes en lespai que es recorre en aquesta distanciaci6 que el gest dels aushytors es mostra com el treball productor sobre el motiu que en realitat eacutes rograveptica que lus de la terminologia de B1umenberg delata es troba tambeacute a UCHMANN (1988) - que considera d importagravenshycia cabdal larticulaciograve histograverica del cliagraveleg del motiu La seva productivitat (tambeacute TROUBETZKOY

(1995) havia parlat de Nabokov com a liquidador) no teacute perquegrave reduir-se a aquest mode concret del treball - penso nomeacutes com a exemple i per deixar dar que el diagraveleg que aquest trehall comshyporta no eacutes unidireccional que es podria dir molt del seu us en tot aquell agravembit evanescent i mashylenconiograves de lenigmagravetica ombra que PnTAREllO (1996) amb gran encert nota en certs autors de la literatura espafiola meacutes recent (tambeacute a Benzina hi ha la tendegravencia a un paraHelisme de figures meacutes canogravenic - cf Monza (1983)

20 Cf BARTH (1967) (1980) Cf la contextualitzaci6 del gest de Barth a JACSS (1988)

25

che ha proseguito attraverso molti anni e molti libri con lucida e inesorashybile coerenza VECCHI (1982) p 53

La distancia amb la font ledecticisme els problemes de la humanitat Ics impossibilitats de comprensi6 i comunicacio es tradueixen en centres dc la preocupaci6 postmoderna Representaci6 i ideologia nocupen el nudi en Manganelli en forma de virtuosisme i en Monzo en la lluita contra el togravepic lanomenat sentit comu fet ideologia Vist des daquesta perspectiva 111s de motius tradicionals es fa com degraveiem emblema de la manera amb quegrave els dos autors afronten lexperiegravencia literagraveria en correspondegravencia amb els elements meacutes o menys sumagraveriament destriats meacutes amunt i que meacutes que demostrar una filiaci6 dinfluegravencies de Monza en referegravencia a un mestre (deixant dar que cfectivament funciona com a model) en rdacia a tegravecniques o temagravetiques mosshytra una coincidegravencia desperit que els porta a formular (tot i la diferegravencia imshymediata clels entorns vitals) respostes prou similars perquegrave sigui possible prenshyclre descripcions de Monzo que servirien per a Manganelli

Monzograve schreibt in seinen Kurzgeschichten von der heutigen Beschaffenshyheit der Welt aus skeptischdistanzierter Sicht ohne auf humorvoll-engashygierte Nahe zu verzichten Monzos Zivilisationskritik - die eben die lroshynisierung ihre radikalsten und fragwlirdigen Anspruche einschliesst shyschegraveipft aus der moralischen politischen und sexuellen Revolte der 68er Generation aus den literarischen Erfahrungen der Gruppe le Quel mit dem avantgardistischen Text und seiner revolutionar-subersiven Funktion und aus postmoderner Mentalitat welche die Paradoxa der Gegenwart als Essentiale des Menschen denkt Inmitten dieser Paradoshyxa suchen Monzograves Figuren in Grenzsituationen und trotz augenscheinlishycher Frustration scheinbar unbeirrt ihre Megraveiglichkeit um ungestegraveirt zu lieben ihre eigenen Welten zu erschaffen oder ihre Sehnsuchte zu beshywahren HRMUTH (1992) p 74-75

o de Manganelli que servirien per a Monza

Lautore infatti si egrave costantemente misurato con alcuni dei problemi piti scottanti che hanno alimentato il dibattito culturale in tempi assai recenshyti il rifiuto del contrabbando ideologico la sottrazione al ricatto umanishystico e marxista la distruzione della coscienza di classe e di quella indivishyduale fino alla riduzione dellio il misconoscimento della funzione coshygnitiva e comunicativa dellarte linadeguatezza delle codificazioni narrashytive e dello strumento linguistico il mutamento del rapporto oggetto letshyterario -fruitore Il dato piti rilevante di questo autore egrave la sua capacitagrave di trasformare le proprie esperienze culturali in risultati creativi ( ) VECCHI

(1982) p 53

El Hoc dc lhome dins la logravegica del clarrer capitalisme el subjecte com a problemagravetica centrai - tractats en els autors en questi6 en la seva uniformitat

26

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

dalajara tambeacute segueix subvertint lograveptica de les histograveries del Cavall de noia CA les portes de Troia) Guillem Tell (Les llibertats helvegravetiques) o Robin Hoshyod (Fam i set de justicia) amb el fruit destacat duna inspirada i densa variacio sobre La metamorfosi (Gregor)

Models i referegravencies d aquest joc es troben en la mateixa ograverbita ja comenshytada

Quan vaig publicar El perquegrave de tot plegat a les entrevistes que em feien quan em preguntaven pels autors de referegravencia explicava sempre que bagravesicament eren Buzatti Manganelli i Mrozek ( ) i que els refeshyrents concrets des contes infantils dEl perquegrave eren alguns dels autors que hi havien jugat recentment (Manganelli Mrozek Carmen Martin Gaite Angela Carter Joseacute Agustin Goytisolo i Istvan Orkeacuteny no havien aparegut encara els Contes politicament correctes de James Finn Garshyner) ( )

Tanmateix exemple particularment significatiu daquest posicionament enshyfront la tradicio eacutes el del tema estrella en lambient cultural post-estructuralisshyta-Iacaniagrave laltre Hi trobem la ilmiddotlustraci6 del proceacutes habitual daquestes elaboshyracions el tema en questio eacutes pres sense mediatitzacions de manera almiddotlusiva i convulsionat en la seva essegravencia - pel tractament dins de paragravemetres de disshytagravencia Cel mon quotidiagrave en primer Iloc perograve tambeacute el no fer-lo tema problemagraveshytic de manera directa i allunyar-Io com a tal del centre de preocupacions narrashytives - desdramatitzant-Io com si fos la cosa meacutes normal del mon) les expectashytives que el seu us suscita es veuen capgirades de manera irreverent espai marcat pel signe encara de la negativitat on es conforma i radica precisashyment lefecte essencial del proceacutes Manganelli ho hem vist fa a Cinquantanoshyve de lencontre amb el doble una trobada marcada per les bones maneres i la correccio meacutes educada que permet superar assenyadament fins i tot el probleshyma que sorgeix quan sadonen que no es comporten de manera idegraventica com era desperar Lexquisit comportament del personatge i el doble els fa passejar tranquils conversant amb interegraves i serenitat Monzo el fa aparegraveixer tangencialshyment com un possible equfvoc meacutes en lembolie telefogravenic monumental de Quarts duna Ca BI perquegrave de tot plegat) o el capgira a Bessonada (a Olishyvetti Moulinex Chaffoteaux et Maury) posant el protagonista en la insogravelita sishytuacio dingenuitat davant laltre malegravefic I aixograve per dir alguns exemples que no busquen lexhaustivitat en ells res meacutes lluny de la imatge sinistra (prevashylent de Hofmann Poe Maupassant Conrad enccedilagrave per dir noms insignes) del unheimlich lombra () la xifra de lenigma reclograves en lautre tot i que sigui jusshytament en lhoritzo daquestes propostes tradicionals que les elaboracions de Monzo i Manganelli troben la seva significativitat Lus coneret dialoga aoo amb una tradici6 de gran densitat - sigui en referegravencia a antecedents ilmiddotlustres com Borges o Nabokov sigui al cagravenon romagraventic i post-romagraventic sigui a la imshy

24

memorialitat de larquetipus 18 El treball sobre el doble que presenten aquesshytes mostres de Monzo i Manganelli no se nallunya gaire - significatives en tant que breus autentics signes duna fragmentacio concentrada que transmet el desassossec dun mon literari que ha de ser inclement fins j tot amb el doble en efseu continu posicionament enfront dels mites epocals Tots dos se situen en ellimit de lexperiegravencia literagraveria - i daqui la malenconia dun lloc on no hi ha mites ni arquetipus ni contes que salvin de lofec de la vida expressat a trashyveacutes duna distagravencia asprament irogravenica - i significativa en tant que tal Es tracta duna literatura que treballa el mogravedul del doble en la seva extrema concisio en lespai de la seva negacio ironica 19 Una actitud que remet en darrera instagravencia a la dinagravemica exhaurimentreompliment que Barth va situar a larrel de la mashynera postmoderna dentendre la literatura - i que no estagrave de meacutes recordar en el llunyagrave 1983 Monza ja va traduir i publicar en catalagrave 20

Lexemple de laltre per la seva concisio i brevetat - i per la quantitat dels estudis que shi han dedicat - sadapta perfectament com a iHustracio duna actitud genegraverica sigui pel que fa a la intervenci6 en la tradicio literagraveria meacutes geshynegravericament universal sigui latmosfera que es respira en els mons narratius dels dos autors

Lo schema fondamentalmente egrave la variazione su tema attraverso cui prendono forma i diversi aspetti di questa vicenda dellinesistente Sullo schema della variazione si modella del resto tutta lopera di Manganelli

18 Pel que fa a la vastissima literatura sobre el tema (no sempre orientadora) destaquen alguns estudis recents de perspectiva global com JOURDE (1996) i HUDENBROCK (1986) Com molt beacute shi pot veure el tema i els continguts ljue shi associen son extraordinagraveriament recurrents arreu Els preshycedents del joc amb ells sograven nombrosos tanmateix si hi ha algun nom clau al meu entendre eacutes el de Nabokov -que el va visitar una i altra vegada des de Mashenka en tota la seva obra (pensis a Lolita Pale Hre ) i que va dur a terme la intervenciograve (meacutes que no elaboracio) meacutes radical a Desshypair que sha qualificat de liquidacio del tema

19 ]a Calders havia tractat el tema duna manera semblant com ha notat GREGORI (1992) en una analisi marcada per la referegravencia a la imatge que en va donar Rank a linici del segle i en la seva relaciograve amb la literatura fantagravestica en relaciograve amb els quals agravembits la posici6 de Calders seria tan homenatge com acta de defunciograve Al meu entendre eacutes centraI en aquestes elaboracions lallunyament del cagravenon eacutes en lespai que es recorre en aquesta distanciaci6 que el gest dels aushytors es mostra com el treball productor sobre el motiu que en realitat eacutes rograveptica que lus de la terminologia de B1umenberg delata es troba tambeacute a UCHMANN (1988) - que considera d importagravenshycia cabdal larticulaciograve histograverica del cliagraveleg del motiu La seva productivitat (tambeacute TROUBETZKOY

(1995) havia parlat de Nabokov com a liquidador) no teacute perquegrave reduir-se a aquest mode concret del treball - penso nomeacutes com a exemple i per deixar dar que el diagraveleg que aquest trehall comshyporta no eacutes unidireccional que es podria dir molt del seu us en tot aquell agravembit evanescent i mashylenconiograves de lenigmagravetica ombra que PnTAREllO (1996) amb gran encert nota en certs autors de la literatura espafiola meacutes recent (tambeacute a Benzina hi ha la tendegravencia a un paraHelisme de figures meacutes canogravenic - cf Monza (1983)

20 Cf BARTH (1967) (1980) Cf la contextualitzaci6 del gest de Barth a JACSS (1988)

25

che ha proseguito attraverso molti anni e molti libri con lucida e inesorashybile coerenza VECCHI (1982) p 53

La distancia amb la font ledecticisme els problemes de la humanitat Ics impossibilitats de comprensi6 i comunicacio es tradueixen en centres dc la preocupaci6 postmoderna Representaci6 i ideologia nocupen el nudi en Manganelli en forma de virtuosisme i en Monzo en la lluita contra el togravepic lanomenat sentit comu fet ideologia Vist des daquesta perspectiva 111s de motius tradicionals es fa com degraveiem emblema de la manera amb quegrave els dos autors afronten lexperiegravencia literagraveria en correspondegravencia amb els elements meacutes o menys sumagraveriament destriats meacutes amunt i que meacutes que demostrar una filiaci6 dinfluegravencies de Monza en referegravencia a un mestre (deixant dar que cfectivament funciona com a model) en rdacia a tegravecniques o temagravetiques mosshytra una coincidegravencia desperit que els porta a formular (tot i la diferegravencia imshymediata clels entorns vitals) respostes prou similars perquegrave sigui possible prenshyclre descripcions de Monzo que servirien per a Manganelli

Monzograve schreibt in seinen Kurzgeschichten von der heutigen Beschaffenshyheit der Welt aus skeptischdistanzierter Sicht ohne auf humorvoll-engashygierte Nahe zu verzichten Monzos Zivilisationskritik - die eben die lroshynisierung ihre radikalsten und fragwlirdigen Anspruche einschliesst shyschegraveipft aus der moralischen politischen und sexuellen Revolte der 68er Generation aus den literarischen Erfahrungen der Gruppe le Quel mit dem avantgardistischen Text und seiner revolutionar-subersiven Funktion und aus postmoderner Mentalitat welche die Paradoxa der Gegenwart als Essentiale des Menschen denkt Inmitten dieser Paradoshyxa suchen Monzograves Figuren in Grenzsituationen und trotz augenscheinlishycher Frustration scheinbar unbeirrt ihre Megraveiglichkeit um ungestegraveirt zu lieben ihre eigenen Welten zu erschaffen oder ihre Sehnsuchte zu beshywahren HRMUTH (1992) p 74-75

o de Manganelli que servirien per a Monza

Lautore infatti si egrave costantemente misurato con alcuni dei problemi piti scottanti che hanno alimentato il dibattito culturale in tempi assai recenshyti il rifiuto del contrabbando ideologico la sottrazione al ricatto umanishystico e marxista la distruzione della coscienza di classe e di quella indivishyduale fino alla riduzione dellio il misconoscimento della funzione coshygnitiva e comunicativa dellarte linadeguatezza delle codificazioni narrashytive e dello strumento linguistico il mutamento del rapporto oggetto letshyterario -fruitore Il dato piti rilevante di questo autore egrave la sua capacitagrave di trasformare le proprie esperienze culturali in risultati creativi ( ) VECCHI

(1982) p 53

El Hoc dc lhome dins la logravegica del clarrer capitalisme el subjecte com a problemagravetica centrai - tractats en els autors en questi6 en la seva uniformitat

26

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

memorialitat de larquetipus 18 El treball sobre el doble que presenten aquesshytes mostres de Monzo i Manganelli no se nallunya gaire - significatives en tant que breus autentics signes duna fragmentacio concentrada que transmet el desassossec dun mon literari que ha de ser inclement fins j tot amb el doble en efseu continu posicionament enfront dels mites epocals Tots dos se situen en ellimit de lexperiegravencia literagraveria - i daqui la malenconia dun lloc on no hi ha mites ni arquetipus ni contes que salvin de lofec de la vida expressat a trashyveacutes duna distagravencia asprament irogravenica - i significativa en tant que tal Es tracta duna literatura que treballa el mogravedul del doble en la seva extrema concisio en lespai de la seva negacio ironica 19 Una actitud que remet en darrera instagravencia a la dinagravemica exhaurimentreompliment que Barth va situar a larrel de la mashynera postmoderna dentendre la literatura - i que no estagrave de meacutes recordar en el llunyagrave 1983 Monza ja va traduir i publicar en catalagrave 20

Lexemple de laltre per la seva concisio i brevetat - i per la quantitat dels estudis que shi han dedicat - sadapta perfectament com a iHustracio duna actitud genegraverica sigui pel que fa a la intervenci6 en la tradicio literagraveria meacutes geshynegravericament universal sigui latmosfera que es respira en els mons narratius dels dos autors

Lo schema fondamentalmente egrave la variazione su tema attraverso cui prendono forma i diversi aspetti di questa vicenda dellinesistente Sullo schema della variazione si modella del resto tutta lopera di Manganelli

18 Pel que fa a la vastissima literatura sobre el tema (no sempre orientadora) destaquen alguns estudis recents de perspectiva global com JOURDE (1996) i HUDENBROCK (1986) Com molt beacute shi pot veure el tema i els continguts ljue shi associen son extraordinagraveriament recurrents arreu Els preshycedents del joc amb ells sograven nombrosos tanmateix si hi ha algun nom clau al meu entendre eacutes el de Nabokov -que el va visitar una i altra vegada des de Mashenka en tota la seva obra (pensis a Lolita Pale Hre ) i que va dur a terme la intervenciograve (meacutes que no elaboracio) meacutes radical a Desshypair que sha qualificat de liquidacio del tema

19 ]a Calders havia tractat el tema duna manera semblant com ha notat GREGORI (1992) en una analisi marcada per la referegravencia a la imatge que en va donar Rank a linici del segle i en la seva relaciograve amb la literatura fantagravestica en relaciograve amb els quals agravembits la posici6 de Calders seria tan homenatge com acta de defunciograve Al meu entendre eacutes centraI en aquestes elaboracions lallunyament del cagravenon eacutes en lespai que es recorre en aquesta distanciaci6 que el gest dels aushytors es mostra com el treball productor sobre el motiu que en realitat eacutes rograveptica que lus de la terminologia de B1umenberg delata es troba tambeacute a UCHMANN (1988) - que considera d importagravenshycia cabdal larticulaciograve histograverica del cliagraveleg del motiu La seva productivitat (tambeacute TROUBETZKOY

(1995) havia parlat de Nabokov com a liquidador) no teacute perquegrave reduir-se a aquest mode concret del treball - penso nomeacutes com a exemple i per deixar dar que el diagraveleg que aquest trehall comshyporta no eacutes unidireccional que es podria dir molt del seu us en tot aquell agravembit evanescent i mashylenconiograves de lenigmagravetica ombra que PnTAREllO (1996) amb gran encert nota en certs autors de la literatura espafiola meacutes recent (tambeacute a Benzina hi ha la tendegravencia a un paraHelisme de figures meacutes canogravenic - cf Monza (1983)

20 Cf BARTH (1967) (1980) Cf la contextualitzaci6 del gest de Barth a JACSS (1988)

25

che ha proseguito attraverso molti anni e molti libri con lucida e inesorashybile coerenza VECCHI (1982) p 53

La distancia amb la font ledecticisme els problemes de la humanitat Ics impossibilitats de comprensi6 i comunicacio es tradueixen en centres dc la preocupaci6 postmoderna Representaci6 i ideologia nocupen el nudi en Manganelli en forma de virtuosisme i en Monzo en la lluita contra el togravepic lanomenat sentit comu fet ideologia Vist des daquesta perspectiva 111s de motius tradicionals es fa com degraveiem emblema de la manera amb quegrave els dos autors afronten lexperiegravencia literagraveria en correspondegravencia amb els elements meacutes o menys sumagraveriament destriats meacutes amunt i que meacutes que demostrar una filiaci6 dinfluegravencies de Monza en referegravencia a un mestre (deixant dar que cfectivament funciona com a model) en rdacia a tegravecniques o temagravetiques mosshytra una coincidegravencia desperit que els porta a formular (tot i la diferegravencia imshymediata clels entorns vitals) respostes prou similars perquegrave sigui possible prenshyclre descripcions de Monzo que servirien per a Manganelli

Monzograve schreibt in seinen Kurzgeschichten von der heutigen Beschaffenshyheit der Welt aus skeptischdistanzierter Sicht ohne auf humorvoll-engashygierte Nahe zu verzichten Monzos Zivilisationskritik - die eben die lroshynisierung ihre radikalsten und fragwlirdigen Anspruche einschliesst shyschegraveipft aus der moralischen politischen und sexuellen Revolte der 68er Generation aus den literarischen Erfahrungen der Gruppe le Quel mit dem avantgardistischen Text und seiner revolutionar-subersiven Funktion und aus postmoderner Mentalitat welche die Paradoxa der Gegenwart als Essentiale des Menschen denkt Inmitten dieser Paradoshyxa suchen Monzograves Figuren in Grenzsituationen und trotz augenscheinlishycher Frustration scheinbar unbeirrt ihre Megraveiglichkeit um ungestegraveirt zu lieben ihre eigenen Welten zu erschaffen oder ihre Sehnsuchte zu beshywahren HRMUTH (1992) p 74-75

o de Manganelli que servirien per a Monza

Lautore infatti si egrave costantemente misurato con alcuni dei problemi piti scottanti che hanno alimentato il dibattito culturale in tempi assai recenshyti il rifiuto del contrabbando ideologico la sottrazione al ricatto umanishystico e marxista la distruzione della coscienza di classe e di quella indivishyduale fino alla riduzione dellio il misconoscimento della funzione coshygnitiva e comunicativa dellarte linadeguatezza delle codificazioni narrashytive e dello strumento linguistico il mutamento del rapporto oggetto letshyterario -fruitore Il dato piti rilevante di questo autore egrave la sua capacitagrave di trasformare le proprie esperienze culturali in risultati creativi ( ) VECCHI

(1982) p 53

El Hoc dc lhome dins la logravegica del clarrer capitalisme el subjecte com a problemagravetica centrai - tractats en els autors en questi6 en la seva uniformitat

26

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

che ha proseguito attraverso molti anni e molti libri con lucida e inesorashybile coerenza VECCHI (1982) p 53

La distancia amb la font ledecticisme els problemes de la humanitat Ics impossibilitats de comprensi6 i comunicacio es tradueixen en centres dc la preocupaci6 postmoderna Representaci6 i ideologia nocupen el nudi en Manganelli en forma de virtuosisme i en Monzo en la lluita contra el togravepic lanomenat sentit comu fet ideologia Vist des daquesta perspectiva 111s de motius tradicionals es fa com degraveiem emblema de la manera amb quegrave els dos autors afronten lexperiegravencia literagraveria en correspondegravencia amb els elements meacutes o menys sumagraveriament destriats meacutes amunt i que meacutes que demostrar una filiaci6 dinfluegravencies de Monza en referegravencia a un mestre (deixant dar que cfectivament funciona com a model) en rdacia a tegravecniques o temagravetiques mosshytra una coincidegravencia desperit que els porta a formular (tot i la diferegravencia imshymediata clels entorns vitals) respostes prou similars perquegrave sigui possible prenshyclre descripcions de Monzo que servirien per a Manganelli

Monzograve schreibt in seinen Kurzgeschichten von der heutigen Beschaffenshyheit der Welt aus skeptischdistanzierter Sicht ohne auf humorvoll-engashygierte Nahe zu verzichten Monzos Zivilisationskritik - die eben die lroshynisierung ihre radikalsten und fragwlirdigen Anspruche einschliesst shyschegraveipft aus der moralischen politischen und sexuellen Revolte der 68er Generation aus den literarischen Erfahrungen der Gruppe le Quel mit dem avantgardistischen Text und seiner revolutionar-subersiven Funktion und aus postmoderner Mentalitat welche die Paradoxa der Gegenwart als Essentiale des Menschen denkt Inmitten dieser Paradoshyxa suchen Monzograves Figuren in Grenzsituationen und trotz augenscheinlishycher Frustration scheinbar unbeirrt ihre Megraveiglichkeit um ungestegraveirt zu lieben ihre eigenen Welten zu erschaffen oder ihre Sehnsuchte zu beshywahren HRMUTH (1992) p 74-75

o de Manganelli que servirien per a Monza

Lautore infatti si egrave costantemente misurato con alcuni dei problemi piti scottanti che hanno alimentato il dibattito culturale in tempi assai recenshyti il rifiuto del contrabbando ideologico la sottrazione al ricatto umanishystico e marxista la distruzione della coscienza di classe e di quella indivishyduale fino alla riduzione dellio il misconoscimento della funzione coshygnitiva e comunicativa dellarte linadeguatezza delle codificazioni narrashytive e dello strumento linguistico il mutamento del rapporto oggetto letshyterario -fruitore Il dato piti rilevante di questo autore egrave la sua capacitagrave di trasformare le proprie esperienze culturali in risultati creativi ( ) VECCHI

(1982) p 53

El Hoc dc lhome dins la logravegica del clarrer capitalisme el subjecte com a problemagravetica centrai - tractats en els autors en questi6 en la seva uniformitat

26

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

quotidiana-caricaturesca Meacutes que dinfluegravencies (la variadissima lista dificulta una filiaci6 univoca a la manera tradicional) cal parlar de dos autors inserits en la tensi6 espiritual del propi temps que reprenen dins dcls mogravecluls expresshysius que els san propis allograve que els seus mestres principals van saber copsar dfntimament consubstancial al clrama de lhome davui

Come si egrave visto si tratta di opere in cui non egrave difficile ritrovare di volta in volta la lezione di Kafka e Beckett di Borges e Gadda nel nome di un pastiche espressionistico volto a smascherare lassurda e tragicomica condizione degli esseri umani ( ) Nondimeno la lettura resteragrave per Manganelli il luogo della menzogna lontana dunque dalle facili sicurezze del romanzo convenzionale che troppo volentieri ribadisce le false cershytezze e la cattiva retorica del senso comune GAl1BARO (1993) p 214

27

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

Bibliografia citada

BARlLLI R (1995) La neoavanguardia italiana Bologna Il Mulino BARTH] (1967) The Uterature of Exhaustion The Atlantic Monthly (trad cat de Q

Monzograve a EisMarges 27-29 [1983] pp 267-278) - (1980) The Uterature of Replenishment Postrnodern Fiction The Atlantic

Monthly (Trad cat de Q Monz6 a Els Marges 27-29 [1983] pp 279-289) Bou E (1988) Quim Monz6 a RIQUER COMAS MOLAS (eds) Histograveria de la literatura

catalana voI XI Barcelona Ariel pp 407-110 CALVINO L (1985) Introduzione a Centuria a MANGANELLI (1985) CAPOZZI R M CIAVOLELLA (Eds) (1993) Scrittori tendenze letterarie e conflitto delle poshy

etiche in Italia (1960-1990) Ravenna Longo CARA H de (1987) Sobre literatura i Postmodernitat Entrevista a Quim Monz6 Cashy

rrer dels arbres 3 pp 9-16 CASAClIBERTA M M GUS1A (eds) (1996) De Rusinol a Monzo Humor i literatura Barshy

celona Abaciia de Montserrat CONSUL 1(1988) Interview with Quim Monz6 Catalan Writing 1 pp 39-41 CONSUL I (1995) Quim Monz6 lesperanccedila bianca a Llegir i escriure Papers de critishy

ca literagraveria Barcelona La Magrana pp 171-185 DOClIERIY T (1993) Postrnodemism An introduction a id (ed) Postmodernism A Reshy

adero NewYork-London HarvesterWheatsheal pp 1-31 ESPANA R DE (1996) di6s a la tonica El Pals Cataluna (12-10-96) p 12 GAMBARO F (1993) Invito a conoscere la neoavanguardia Milano Mursia GICLLANI A (1977) Le droghe di Marsiglia Milano Adelphi GREGORI C (1992) El doble en els contes de Pere Calders MiscelmiddotlagraveniaJordi Carboshy

nell 4 Barcelona Abadia de Montserrat pp 191-209 HARMUTH S (1992) Sinnstruktur und Funktionsweise ironischer Gestaltungsmittel in

einigen Kurzgeschichten aus Uj va dir ell von Quim Monz6 Zeitschrift fiir Katalashynistik 5 pp 65-77

HILDEJIlROCK A (1986) DasAndere ch Tubingen Stauffenburg JAUSS HR (1988) La teoria della ricezione e i suoi antecedenti storici a E~perienza esshy

tetica ed ermeneutica letteraria Voi II Bologna Il Mulino pp 7-31 (Die Theorie der Rezeption -Riickschau aufihre unerkannte Vorpeschichte Konstanz 1987)

JOURDE P P TORTONESE (1996) Visages du double Paris Nathan LACHMANN R (1995) Doppelgangerei a Individualitdt Munchen Whilelm Fink (Poeshy

tik und Herrneneutik 13) pp 421-439 LUPERINI R (1993) Bilancio di un trentennio letterario (1960-1990) e ipotesi sul presenshy

te a CAPOZZI (1993) pp 7-17 MANGANELLI G (1995) Centuria Milano Adelphi (ta ed Milano Rizzoli 1979) MARTi] (1987) Quim Monzo o la contraescriptura generacional Actes del3r col-loqui

destudis catalans a Nord-Amegraverica Barcelona Abadia de Montserrat pp 249-260 MENECHELLA G (1993) La distanza ironica in Giorgio Manganelli a CAPOZZI (1993) pp

143-150 MONZO Q (1980) Oivetti Moulinex Chaffoteaux et Maury Barcelona Quaderns

Crema (trad it Milano Marcos y Marcos 1993) - (1983) Benzina Barcelona Quaderns Crema - (1993) El perquegrave de tot plegat Barcelona Quaderns Crema (trad it Milano Marcos

y Marcos 1994) - (1995) favor de Mrozek AVUI Cultura 25 Maig p 3

28

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29

- (1996) Guadalajara Barcelona Quadcrns Crema MORET X (1993) Entrevista a Quim Monzograve Hl Fals Quadern 4 febrer p 8 NADAL M (1990) Quim Monzo Contra la hipocrcsia duna falsa normalitat Serra dOr

32 pp 867-871 OLLER D (1979) El somni i lembriaguesa les ducs representacions cle Quim Monzograve

Quaderns Crema 1 pp 91-97 PETRY U B UIETTl (1987) Viel Larm um (clas) Nichts Giorgio Manganelli uncl clie

Postmoderne Italienische Studien lO pp 213-228 PITTAREILO E (1995) Finzioni dellombra La cultura spagnola degli anni ottanta Pashy

lermo Flaccovio pp 51-63 RrGOBON (1995) Q Monzograve Olivetti ivfoulinex Chalfauteaux et Maurv Quaderni

Ibero-americani 77 pp 130-132 SIEGLE R (1995) Postmoclernism vlodern Fiction Studies 41 pp 164-194 TROUBETZKOY W (1995) Preacutesentation de la Question La figure du double A id (cci) La

figure du double Paris Diclier p 7-21 VECCHI ML (1982) Giorgio Manganelli Belfagor 37 pp 41-53 WEST R (1991) Before beneath and aroune thc text the gcncsis ane construction of

some postmodern prose fictions Annali di Italianistica 9 pp 272-292

29