www.catalunyaconstruye.com/ecopolis

MONOGRÀFICSDIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

a destacar

L’ENTREVISTALa nova cap del clima de l’ONU busca establir les bases d’un gran acord a CancúnDLA NORMATIVALa Generalitat elabora una llei per a la protecció i la conservació de la biodiversitatD

LA COMPANYIAEl programa Ecolaboration consolida els esforços de sostenibilitat de Nespresso DLA INICIATIVALa campanya Millor que nou, 100% vell impulsala reparació i reutilització de béns materialsD

ecòpolis

Una riquesa incalculable

ALBERT CORBACHO

Fons marí de la Costa Brava, a l’altura de Tossa de Mar.

La Sagrada Família i la torre Agbar vistes des del turó del Putget, amb una lleu capa de contaminació.

Com encara el seu primerDia Mundial del Medi am-bient com a nova cap delclima de Nacions Unides?

-Amb molta felicitat. Tots sabem que elcanvi climàtic suposa el repte més gran alqual s’ha enfrontat la humanitat, ja que vamés enllà del medi ambient. És un repteeconòmic i de model de desenvolupamentcap al futur.

-¿Definiria la Cimera de Copenha-guen com un fracàs?

-No, però entenc les crítiques i com-parteixo les preocupacions. A l’acord deCopenhaguen s’hi va arribar a través d’unprocés no prou transparent i inclusiu. Unavintena de països van arribar a un acordque no representava els interessos de laresta. No va ser un acord prou ambiciós.Potser es tenien unes expectatives ex-cessives. S’esperava més del que real-ment es podia acordar donades les cir-cumstàncies econòmiques i polítiques enaquell moment.

-L’acord de Copenhaguen fixa ques’ha de limitar a dos graus l’augmentde la temperatura. ¿És realista teninten compte que els compromisos dereducció d’emissions que es van po-sar sobre la taula implicarien un aug-ment de la temperatura d’entre tres iquatre graus?

-Aquest acord és un primer pas, i novull minimitzar l’esforç que estan fent elspaïsos per arribar a aquests dos graus.No obstant, a llarg termini, s’ha d’enten-dre que aquests dos graus no són sufi-cients per garantir la supervivència de lespoblacions més vulnerables.

-En la cimera de Cancún ¿confiaarribar a un acord vinculant entre paï-sos, i superar la declaració d’inten-cions de Copenhaguen?

-És un procés gradual, primer hi had’haver bones intencions. Però estic se-

gura que, finalment, arribarem a un acordvinculant.

-Vostè parla de la necessitat de re-cuperar la confiança en la lluita con-tra l’escalfament global. ¿A què es re-fereix?

-Em refereixo a la necessitat de recu-perar la confiança en el procés de ne-gociació de les Nacions Unides i en lacapacitat dels governs del món de pren-dre un rol de lideratge. Existeix un dèfi-cit de confiança entre el Nord i el Sud, iaquesta barrera no ens permet avançar.S’ha de recuperar la confiança entre paï-sos.

-¿Creu que la desconfiança entrepaïsos i la impossibilitat d’arribar aacords generen escepticisme entre lapoblació?

-Per descomptat. Però això no és ex-cusa perquè els individus no assumim laresponsabilitat de canviar els nostres pa-trons de consum. És molt fàcil exportar laresponsabilitat als governs pensant quesón ells els que ho han de fer tot.

-Així doncs, ¿estan sent els governsun bon exemple?

-Crec que sí. Que no hagin arribat a unacord no vol dir que estiguin sent irres-ponsables o que no donin importància altema. El que passa és que cada governté la responsabilitat, primer de tot, de de-fensar els seus interessos nacionals,econòmics i polítics.

-Quan diu que els governs són unbon exemple, ¿també es refereix a paï-sos com els EUA i la Xina?

-La Xina és un excel·lent exemple, jaque està reduint les seves emissions desde fa uns quants anys, i ha fet més quemolts dels països industrialitzats. I els EUAsón un exemple en el sentit que existeixla bona voluntat, a nivell de govern fede-ral, d’adoptar una legislació que estiguid’acord amb les promeses que va fer elpresident Obama. No obstant, hi ha di-

ferències polítiques que estan travantaquesta legislació.

-¿Confia que abans de la cimera deMèxic s’aprovi aquesta llei, de mane-ra que Barack Obama pugui realmentcomprometre’s amb l’ONU?

-És una excel·lent pregunta (riu). No hiha ningú que tingui una resposta a aques-ta pregunta.

-¿Què n’espera d’aquesta cimera?-Que tingui èxit. I per èxit no defineixo

necessàriament arribar a un acord glo-bal macro, sinó més aviat poder solidifi-car els pilars que ens van a portar a aquestacord global.

-¿Actualitzaran les bases del pro-tocol de Kyoto?

-Alguns aspectes… Però no es tractade reemplaçar el protocol de Kyoto. A Bar-celona fa més de cent anys que es cons-trueix la Sagrada Família. Nosaltres estemfent el mateix. A Cancún no es tracta deconstruir i dissenyar completament unacatedral, sinó de veure la solidesa que te-nen les pedres amb què estem construintaquesta catedral.

-¿Pot ser que la lentitud en la ne-gociació contra el canvi climàtic con-dueixi a un punt de no retorn?

-És difícil saber-ho, però hem de fer totel possible per no arribar a aquest puntde no retorn. És igual que quan contrac-tem una assegurança de salut: la con-tractem encara que no sapiguem si enel futur ens posarem malalts.

-¿Com es conjuga la lluita contra lapobresa i la batalla contra el canviclimàtic?

-L’avanç del canvi climàtic contribueixa l’aprofundiment de la pobresa, la fa mésextrema. Evitar el canvi climàtic ens aju-da a mitigar la pobresa.

-¿La lluita contra el canvi climàticcontribueix a minimitzar la crisieconòmica mundial?

-Sí. La inversió en noves tecnologies,en noves empreses, redunda en la crea-ció de nous llocs de treball i de noves pos-sibilitats d’inversió.

-Així doncs, malgrat el resultat deles últimes cimeres, se la veu opti-mista. ¿Anem pel bon camí?

-Hem de ser optimistes. Hem de mi-rar on érem fa 10 o 15 anys, i veure tot elprogrés que s’ha aconseguit en aquesttemps. Cada cimera és un pas més d’unllarg procés, i va construint plataformescap al futur.2

PER SANDRA FERRER

Christiana

FIGUERESSECRETÀRIA EXECUTIVA DE LA CONVENCIÓ MARC DE LA ONU SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC

l’entrevistaLA SITUACIÓ

“El canvi climàtic suposael repte més gran al qual s’ha enfrontat la humanitat”

“De la cita de Dinamarca se n’esperavamés del que realment espodia acordar”

“Espero solidificar en la reunió de Cancún elspilars que ens van a portar cap a un acord global”

L’ESPERANÇA

“Cada cimerarepresenta unpas més d’un llarg procés”“El dèficit de confiança entre països és una barrera que ens impedeix avançar”

Al febrer, l’holandès Yvo de Boer dimitia del seu cà-rrec com a responsable de Nacions Unides per alcanvi climàtic motivat pel fracàs de la cimera de Co-penhaguen. Al maig, la diplomàtica costa-riquen-ya Christiana Figueres, néta de catalans, era elegi-da per l’ONU per substituir-lo. El seu repte: restituirla confiança en la negociació mundial contra el can-

vi climàtic de cara a la cimera que se celebrarà aMèxic a finals d’any.

Fracàs. Així van definir molts la cita danesa. L’a-cord vinculant que esperaven va quedar reduït a unadeclaració de bones intencions. Al mateix temps, vaser un text negociat en privat per uns països, entreells els Estats Units, confiats que seria posterior-

ment adoptat com a acord oficial. Perquè això pas-sés, era necessària l’aprovació unànime dels 193països participants. Però no va ser així, ja que va to-par amb l’oposició de Nicaragua, Veneçuela, Bolí-via, Cuba i el Sudan, que van argumentar que l’a-cord era insuficient per solucionar el problema delcanvi climàtic.

Després deCopenhaguen

el repte

Vista del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Les Nacions Unides han defi-nit el 2010 com l’Any Inter-nacional de la Biodiversitat, iCatalunya se suma a la cele-bració amb un argument de

pes: l’elaboració d’un avantprojecte dellei per a la protecció, la conservació, lamillora i la restauració del patrimoni na-tural. Un nou marc legal que respon alsesforços internacionals per reduir els per-centatges de pèrdua de la diversitat na-tural i, al mateix temps, conscienciar laciutadania que aquest aspecte és clauper assegurar la qualitat de vida i el be-nestar de la societat.

En aquest sentit, l’ONU recalca queels ecosistemes proporcionen tota unasèrie de beneficis. En primer lloc, de su-port, ja que són bàsics en la produccióprimària, la provisió d’hàbitats, la impli-cació en el cicle de nutrients, la produc-ció d’oxigen o la retenció de CO2. Tam-bé permeten la regulació de la qualitatde l’aire, el clima, el cicle de l’aigua o lesplagues, a més de proveir l’ésser humàd’aliments per a cultius, ramaderia o pes-ca i proporcionar-li diversos materials icombustibles. Finalment, també juguenun paper socioambiental i cultural, coma escenari no només d’activitats d’oci,sinó també com a representant de va-lors simbòlics, espirituals i religiosos. Apart de l’aportació estètica i paisatgís-tica que ofereixen.

La diversitat biològica és, a més, es-pecialment rellevant a Catalunya, ja quecompta amb una riquesa d’espècies ihàbitats superior a molts països euro-peus de més superfície, i amb un terri-tori que manté en un 65% de la seva su-perfície un alt grau de naturalitat. Noobstant, tal com expliquen des de laConselleria de Medi Ambient i Habitat-ge, el marc legal en matèria de biodiver-sitat i patrimoni natural era, fins a aquestmoment, dispers. L’avantprojecte de lleiincorpora ara la legislació comunitària iespanyola, a més d’afegir conceptes ine-xistents en la norma anterior.

NORMES D’APLICACIÓ DIRECTAL’avantprojecte de llei estableix, perexemple, una estratègia per a la conser-vació del patrimoni natural a través delsdiversos aspectes de l’acció pública.També dota la Generalitat d’un instru-ment de planificació per a l’ordenaciódels espais de protecció del medi na-tural i incorpora el principi de conser-vació de la biodiversitat perquè s’afegei-xi a les polítiques agràries, forestals,energètiques o urbanístiques, entre d’al-tres. Integra per primera vegada una ei-na per garantir la connectivitat ecològi-ca de Catalunya, i intenta disminuirl’impacte de la comunitat catalana so-bre el medi ambient a escala planetària.

A part, la llei marca criteris sobre elpatrimoni natural en els procedimentsd’avaluació ambiental, especialment enreferència a les mesures compensatò-ries que alguns projectes han d’adop-tar, i contribueix a clarificar aquesta qües-tió. En aquest sentit, busca garantir larecuperació dels elements del patrimo-ni natural afectats per la construcció d’in-fraestructures, per exemple.

A tots aquests aspectes s’hi afegeixla definició d’una llista d’espècies pro-tegides i la creació d’un catàleg d’espè-cies i un altre d’hàbitats amenaçats aCatalunya, a més de mesures específi-ques per a la conservació del patrimo-ni geològic. La llei també posa l’accenten els espais naturals protegits, agru-pant totes les categories de proteccióque existeixen i definint categories deprotecció especials (reserva natural, re-serva natural integral, parc nacional, parcnatural, monument i àrea marina pro-tegida). Finalment, també preveu me-canismes de participació pública i fixa lacreació d’incentius econòmics perprotegir la biodiversitat amb la creaciód’un fons per a la conservació del patri-moni natural.2

Catalunya es dota d’una llei per a laconservació del patrimoni naturalLa Generalitat busca renovar el marc legal, en sintonia amb l’Any Internacional de la Biodiversitat

L’avantprojecte fixamecanismes perassegurar la protecció i la millora de l’entorn

XAVI DATZIRAÀrea Monogràfics M

LA CELEBRACIÓ de l’Any Interna-cional de la Biodiversitat ha generatl’organització de tota una sèrie deseminaris, jornades i debats per ana-litzar diversos aspectes relacionatsamb el patrimoni natural, com lesconseqüències que té el canvi climà-tic en la seva conservació o les fun-cions dels ecosistemes. Al mateixtemps, ha permès reunir recentmentun grup de científics en les primeresJornades de Prospecció Biològica,que han dut a terme un inventaribiològic intensiu amb l’objectiu d’i-dentificar el màxim nombre d’es-pècies de flora i fauna. Una forma decontribuir al coneixement científici, al mateix temps, divulgar la bio-diversitat.

D’altra banda, la Conselleria deMedi Ambient i Habitatge organitzaràdel 5 al 7 d’octubre a Solsona uncongrés per debatre el pagament deserveis ambientals, com una eina pera la gestió i conservació del patrimo-ni natural, a partir de diverses expe-riències internacionals portades aterme tant a Europa com a AmèricaLlatina. És a dir, el pagament d’unacompensació econòmica per partdels usuaris d’un espai d’alt valor na-tural i de biodiversitat. Els partici-pants analitzaran les experiènciesque ja existeixen i reflexionaran so-bre la necessitat d’avançar cap a ni-vells aplicables tant a escala nacio-nal com a escala internacional.

la celebració

DIVULGACIÓ DE LA DIVERSITAT BIOLÒGICA

Programa d’activitats

Núria BONAVENTURADIRECTORA GENERAL DE MEDI NATURAL DE LA GENERALITAT

Sobre la base dels postulats delConveni sobre Diversitat Biològi-

ca, del 1992, i adoptant l’objectiu dela Cimera de Johannesburg, del 2002,per reduir el ritme de pèrdua de biodi-versitat a tot el món per a l’any 2010,la Unió Europea va establir aquest anycom a meta per al compromís políticde frenar la pèrdua de biodiversitat aescala europea.

Avui, les dades més recents indiquenque la consecució d’aquest objectiu haestat un fracàs, però ¿és reversibleaquesta situació? És clar que és ne-cessari seguir treballant en la línia dereforçar les polítiques i les accions enfavor de la conservació de la biodiver-sitat en tots els àmbits i sectors de lasocietat. La Comissió Europea, després

d’assumir que no ha assollit l’objectiu2010, va adoptar, a principis d’aquestmateix any, un objectiu a llarg termini,per al 2050, i un altre a mig termini, peral 2020. De cara al 2050 es va aprovarla meta de protegir, valorar i restaurar labiodiversitat i els serveis ecosistèmics.De cara al 2020, aturar la pèrdua de bio-diversitat i restaurar els serveis am-bientals, així com intensificar la contri-bució de la UE per evitar la pèrdua debiodiversitat.

Catalunya no n’és una excepció. Avuisabem, amb consistència estadística,que també perdem riquesa biològicaespecialment en els espais agrícoles,en prats i pastures, i en els hàbitats ma-rins, mentre que les zones humides i elsboscos van millorant.

Des de Medi Ambient i Habitatge vo-lem contribuir decisivament a la con-servació de la biodiversitat, des del nos-tre àmbit de responsabilitat directa,mitjançant l’avantprojecte de llei de labiodiversitat i el patrimoni natural, queva estar exposat a informació públicafins fa pocs dies. Es tracta de la inicia-tiva més important i més ambiciosa ques’ha plantejat al nostre país pel que faa protecció del patrimoni natural. Defi-neix un nou marc per a les polítiquespúbliques i un nou escenari per alsagents públics i privats, amb l’objectiude garantir la conservació de la rique-sa natural de Catalunya i, a més a més,mantenir els serveis ambientals que elsecosistemes presten al benestar de to-ta la societat.2

la tribuna

REPTES MÉS ENLLÀ DEL 2010

La vegetaciónatural gairebé hadesaparegut a lesplatges arenoses

A dalt, a l’esquerra, experts durant un inventari biològic. En la resta d’imatges, exemples d’animals amenaçats a Catalunya:un cranc de riu (a dalt dreta), un tritó del Montseny (a sota esquerra) i un trencalòs.

Al llarg del segle XX els hu-mans han multiplicat per1.000 les taxes històri-ques d’extinció d’algunesespècies. La diversitat

biològica es deteriora en tots els àm-bits, tal com ho demostra un dels in-dicadors mundials sobre la biodiver-sitat: l ’ índex del planeta viu, queincorpora les tendències en l’evolu-ció de les poblacions d’espècies ter-restres, marines i d’aigua dolça delmón.

Només atenent els hàbitats, es potcomprovar que Catalunya pateix la con-versió del secà en regadiu, cosa que pro-voca la pèrdua dels hàbitats agrícoles desecà. Així mateix, estan desapareixentmolts prats, com els de l’alt Pirineu, acausa de la regressió del pasturatge d’o-velles. Però potser un dels hàbitats d’in-terès comunitari més afectats són les du-nes: de fet, a Catalunya ha desaparegutel poblament vegetal natural de les plat-ges arenoses.

La destrucció d’hàbitats és avui dia laprincipal causa de la pèrdua d’espècies.Segons el Catàleg de fauna amenaçadade Catalunya, la comunitat té identifica-des 84 espècies de la fauna salvatge enperill d’extinció i 175 en una situació devulnerabilitat. Totes elles podrien arribar aextingir-se si no s’actua sobre els factorsadversos que les condicionen. El docu-ment també inclou 13 espècies d’animalsvertebrats que es declaren extintes coma reproductores a Catalunya i que són lesúniques que podran ser objecte d’algunprojecte de reintroducció.

El catàleg –elaborat per la Conselleriade Medi Ambient i Habitatge– constitueixun gran salt endavant en relació amb laconservació dels animals invertebrats, delsquals inclou, per primera vegada, un totalde 124 espècies.

Pel que fa a les aus, s’ha detectat unapetita millora de les zones humides, peròuna tendència particularment desfavora-ble en el cas dels ambients estèpics i decultius.

LIMITADA VARIETATAl llarg de la història de la humanitat s’hanutilitzat unes 10.000 espècies per a l’ali-mentació i l’agricultura. Avui, 120 espè-cies vegetals i cinc d’animals proporcio-nen el 90% dels aliments.

A més, a Catalunya, la intensifica-ció agrícola i ramadera ha suposat lasubstitució de moltes races i varietatsautòctones per algunes espècies in-troduïdes (en l’últim segle s’han extin-git vuit races d’animals, per exemple).Això limita la capacitat d’adaptació i laresistència natural dels cultius i de laramaderia a les condicions climàtiquesi ambientals, així com a les plagues iles malalties.2

DARÍO REINAÀrea Monogràfics M

Clausuraexitosa de laSetmana de laBiodiversitat

E ntre els dies 21 i 30 de maig vatenir lloc a Catalunya la celebra-ció de la Setmana de la Biodi-

versitat, en el marc de l’any internacio-nal de la biodiversitat, promogut per lesNacions Unides. Durant deu dies, 119entitats de 37 comarques catalanes vanorganitzar un total de 290 activitats quetenien per objectiu implicar la ciutadaniaen la conservació de la diversitat. Entreles propostes del programa hi havia desde tallers per difondre la custòdia del te-rritori, exposicions itinerants, ecosafariso sortides naturalístiques, fins a visitesguiades, conferències, jornades tècni-ques, activitats infantils, concursos o do-cumentals.

D’entre les activitats que es van orga-nitzar n’hi va haver dues d’especialmentdestacades: els actes inaugurals, quevan tenir lloc a la Pedrera i al parc de laCiutadella els dies 21 i 22 de maig, res-pectivament.

PREMIS MEDI AMBIENTDijous passat, uns dies després de fina-litzar la Setmana de la Biodiversitat, laGeneralitat de Catalunya va fer entregad’uns guardons que seguien en la ma-teixa línia. Dins de la cinquena edició delspremis Medi Ambient –un reconeixementespecial per a aquelles persones i enti-

tats que han contribuït a aconseguir undesenvolupament sostenible amb les se-ves accions concretes o la seva tra-jectòria–, es van entregar els premis a laConservació de la Biodiversitat.

El premi a la trajectòria de protecció imillora del medi ambient va reconèixer ladedicació del doctor Josep Vigo, ca-tedràtic de Botànica de la facultat de Bio-logia de la UB.

En la modalitat d’investigació, desen-volupament i innovació, el jurat va exalçarel Grup d’Investigació de Grans Verte-brats Marins, per tres dècades de treballaplicat a la conservació dels cetacis, pin-nípedes, quelonis marins i selacis. Es vavalorar especialment la repercussió d’a-questes investigacions, tant a nivell na-cional com internacional.

Pel que fa a la modalitat d’iniciativesde protecció i millora del medi ambient,es van valorar especialment dos casos:la Fundació Miquel Agustí (per la recu-peració de varietats agrícoles tradicio-nals) i l’entitat Espai de Recursos Agro-ecològics (per la iniciativa Esporus-Centrede Conservació de la Biodiversitat Culti-vada).

Finalment, el jurat també va conside-rar oportú atorgar una menció honorífi-ca en aquesta última modalitat a RamonFortià per la recuperació de l’estany deBoada, a la comarca del Baix Empordà.S’ha valorat especialment el caràcterexemplar d’aquesta iniciativa que evi-dencia un compromís i una implicaciópersonals en la recuperació i la restau-ració del patrimoni natural.2

Mantenir els hàbitats permet evitar la pèrdua d’espèciesMedi Ambient i Habitatge crea un catàleg sobre la fauna amenaçada de Catalunya

la tribuna Francesc BALTASARCONSELLER DE MEDI AMBIENT I HABITATGE

Avui se celebra el Dia Mundial delMedi Ambient, un dels mitjansque les Nacions Unides utilit-

zen per fomentar la sensibilitzaciómundial sobre el medi ambient i pro-moure l’atenció i l’acció política. Sen-sibilització i acció política són dos delseixos vertebradors de la Conselleria deMedi Ambient i Habitatge.

La conscienciació ambiental de lasocietat catalana ha adquirit un graude maduresa que la situa en paràme-tres d’estàndards europeus. L’impulsde les polítiques ambientals del Go-vern de la Generalitat hi ha contribuïtmolt clarament. En els últims anys,s’ha efectuat un gran esforç i s’ha con-solidat socialment que el progrés dela comunitat passa, simultàniament,pels avenços en el terreny social,econòmic i ambiental. Des de MediAmbient i Habitatge desitgem que les

persones es converteixin en agents ac-tius del desenvolupament sostenible.Per això hem treballat per promoure elcanvi d’actituds sobre temes ambien-tals i hem fomentat la cooperació pergarantir que les persones tinguin unfutur millor i més segur.

Aquest esforç conjunt ja està pro-duint els seus fruits. En el sector delsresidus, els catalans separem un decada tres quilos que generem, cosaque ens situa en la mitjana dels païsoseconòmicament més avançats. Tam-bé s’ha aconseguit frenar la tendènciacreixent pel que fa al volum de residusgenerats i s’ha constatat la reduccióen un 30% en la utilització de bossesde plàstic. Si parlem de qualitat de l’ai-re, la millora és del 12% a les zonesamb més contaminació. També ha dis-minuït el nivell d’emissions de CO2 enl’atmosfera.

La indústria i l’agricultura incorpo-ren processos d’eficiència energèticai utilitzen energies renovables, el sec-tor econòmic ambiental ha aconseguitno destruir ocupació malgrat el fort im-pacte de la crisi econòmica. Hem pro-mogut la transformació de la cons-trucció cap a una edificació ecoeficient.Només cal contemplar els nostres riusper veure com en els últims anys hamillorat el seu estat ecològic, i comla recuperació de les espècies i la pro-tecció dels espais naturals formen partde les nostres prioritats.

Durant massa temps, el medi natu-ral ha hagut de suportar els impactesde l’activitat humana. Entre tots estemtreballant per fer possible que aquestimpacte no sigui irreversible, amb elple convenciment del paper que jugatota la societat per afrontar els rep-tes ambientals.2

ACCIÓ I CONSCIENCIACIÓ

D. R.Àrea Monogràfics M

DDIJOUS ES VAN DONAR ELS PREMIS A LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT

Plaques fotovoltaiques instal·lades a la teulada de la facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

La sensibilització de la socie-tat en aquests últims anyssobre la conservació i la pro-tecció de l’entorn ha posatde manifest la necessitat d’un

canvi de paradigma: el creixement il·li-mitat ha de deixar pas al desenvolupa-ment sostenible. Una convicció pel res-pecte al medi ambient que fa temps quecomparteix el Col·legi d’Enginyers Tèc-nics Industrials de Barcelona (CETIB).Com a representant de l’enginyeria tèc-nica industrial, una professió estretamentvinculada al desenvolupament econòmici social, no es pot mantenir al marge delsconflictes mediambientals que qualsevolactivitat genera. L’aposta pels criteris desostenibilitat, com passa amb les ener-gies renovables, a més suposa una in-versió a mitjà termini que s’acaba con-vertint en estalvi.

El CETIB es defineix com una institu-ció compromesa amb la sostenibilitat ila societat, i per tant entre els seus ob-jectius hi ha els d’informar, formar, di-vulgar i sensibilitzar sobre tots aquestsaspectes, tant entre el col·lectiu d’en-ginyers tècnics industrials com entre lasocietat en general. Per això, desenvo-lupa un programa de formació contínuaper donar resposta a les necessitats dereciclatge dels professionals de l’engi-nyeria tècnica industrial i l’enginyeria endisseny industrial, tal com es pot com-provar a la web www.cetib.cat/agenda.Al seu torn, convoca des de fa 11 anysels Premis CETIB-Enginyeria i Societat,que reconeixen els projectes relacionatsamb la sostenibilitat (www.cetib.cat/pre-mis). S’ha de destacar que el 2010 elcol·legi celebra l’any de les instal·lacionstèrmiques eficients, amb una sèrie d’ac-tivitats, com conferències, cursos o ma-nuals tècnics.

Des del CETIB es considera que el

progrés, la seguretat i la protecció delmedi ambient són objectius compatibles,que s’han de tenir presents en les di-verses tasques que desenvolupen elsenginyers tècnics industrials. Aconse-guint-los, a més de fer-se mereixedorsde la responsabilitat i la confiança quela societat ha dipositat en ells, compli-ran l’exigència de construir un món méssostenible.

DESAFIAMENT TRANSCENDENT“L’enginyeria ha tingut des de sem-pre la missió de desenvolupar solu-cions als desafiaments que s’haplantejat la humanitat. Potser ara enstrobem amb un dels més transcen-dentals dels últims anys: quin plane-ta volem deixar als nostres fills inéts”, apunta el degà del Col·legi d’En-ginyers Tècnics Industrials de Barcelo-na, Joan Ribó. “Som conscients –afe-geix– de l’obligació que tenim coma professionals de l’enginyeria d’a-postar per una millora constant enels nostres àmbits que contribueixia consolidar un desenvolupamenteconòmic sostenible. Dia a dia tre-ballem per fer extensiu aquest com-promís entre els nostres col·legiats”.En la mateixa línia, Andreu Martínez, pre-sident de la Comissió de Medi Ambient,Energia i Seguretat del CETIB, asseguraque el camí emprès per les energies re-novables no té marxa enrere: “La sevaevolució ha estat exponencial i, mal-grat que el mercat local es pot con-siderar madur, les seves possibilitatsencara són admirables”.

La caducitat dels combustibles fòssilsi la quantitat de tones de diòxid de car-boni que cada dia es llancen a l’at-mosfera han fet plantejar la necessitatd’unes fonts d’energia que permetin as-segurar un desenvolupament sostenibledurant els pròxims segles. Continuar dis-posant d’energia i fer-ho sense malme-tre el medi ambient passa per aprofitar

recursos naturals com el sol, el vent, elsvegetals o la força de l’aigua. Espanyaés un dels països líders en la implanta-ció d’energies renovables i en el seu des-envolupament tecnològic, sobretot ambrelació a l’energia solar fotovoltaica i eò-lica. Catalunya, per la seva part, ha es-tat pionera en el desenvolupament delsector en el conjunt de l’Estat i acull al-gunes de les empreses eòliques líders.

Les energies renovables són un delssectors inclosos en els plans contra lacrisi de molts països pel seu potencialde creixement, tracció tecnològica i efec-te positiu sobre l’entorn. La crisi econò-mica s’ha convertit d’aquesta manera enuna oportunitat per al sector que, unavegada tecnològicament madur, ha decompetir directament amb les energiesconvencionals. En aquest sentit, les re-novables podrien suposar 950.000 llocsde treball directes i indirectes a la UnióEuropea l’any 2010 i arribar als 1,4 mi-lions el 2020.2

VÍCTOR FÚSERÀrea Monogràfics M

La inversió ensostenibilitat estradueix en estalviEls enginyers tècnics industrials reafirmen la seva aposta pel respecte al medi ambient

¿COM ES POT fer que un local comercial sigui més eficient? ¿Com es potaconseguir que una casa particular sigui més sostenible? ¿Per on co-mençar un procés que sovint implica la participació de molts professio-nals i bastants maldecaps? El Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials deBarcelona respon a aquestes preguntes de forma clara i directa a la pà-gina web www.cetib.cat/guia.

La Guia de professionals del CETIB permet, amb només tres clics, ac-cedir a un ampli directori en què apareixen tots els enginyers tècnics in-dustrials, classificats per municipis i especialitats. Així, per exemple, si elque interessa és adequar un edifici d’oficines per fer-lo més eficient, no-més s’ha de seleccionar l’apartat d’Energies Renovables, per anar des-prés al d’Auditories Energètiques. Una vegada feta la recerca, únicamentqueda determinar el municipi i apareixerà una llista de tots els profes-sionals disponibles, amb les seves dades de contacte. L’últim pas és po-sar-se en contacte amb el que s’hagi escollit a través del telèfon, el cor-reu electrònic o passant per la seva oficina.

GUIA ‘ON LINE’ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BCN

Professionals a tres clics

l’ajuda

La firma ensenya als agricultors amillorar la qualitat i,així,els seus ingressos

El consum del cafè està aug-mentant a tot el món, ambuna tendència cap al tipusgurmet als mercats desen-volupats. A aquesta realitat

s’hi afegeix el fet que els mercats emer-gents, com la Xina, Rússia i el PròximOrient, també estan mostrant cada ve-gada més interès per aquest producte.

Una situació que es reflecteix en elscomptes de resultats de Nespresso, quel’any passat va obtenir un creixement del22%, va arribar a unes vendes de 1.890milions d’euros i va augmentar la sevaxarxa de vendes fins a superar les 191boutiques.

Però el creixement empresarial –d’un30% de mitjana en els vuit últims anys– noha estat a costa de qualsevol cosa. “Lasostenibilitat és un dels pilars bàsicsdel nostre negoci. Per això parlem d’è-xit responsable. Creixement, inversió,investigació i desenvolupament inter-nacional, amb un fort compromís ambel medi ambient, l’economia i la so-cietat són els motors que impulsenNespresso a seguir sent la icona delcafè perfecte a escala internacional”,explica Vincent Termote, director generalde Nespresso per a Espanya i Portugal.

Aquest compromís de responsabilitatde Nespresso es va materialitzar fa un anyamb la presentació d’un programa únic,integral i coordinat, anomenat Ecolabo-ration. Amb la mirada posada en l’any2013, aquest programa s’ha proposataconseguir importants objectius per mi-llorar el negoci.

El primer repte que s’ha plantejat Nes-presso és obtenir el 80% del seu cafèa través del seu exclusiu programa Nes-presso AAA Sustainable Quality, que vaposar en marxa el 2003, amb l’oenagéRainforest Alliance i la Sustainable Agri-culture Network, amb la finalitat de ga-rantir un subministrament adequat delcafè de la millor qualitat i per contribuira la producció sostenible d’aquest tipusde cafès gurmet en el futur.

L’aspecte principal del programa ésajudar els agricultors a obtenir un cafède qualitat superior que contribueixi amillorar les condicions de vida dels agri-cultors i les seves famílies, així com laconservació del medi ambient.

Paral·lelament, es treballa amb els agri-cultors perquè cultivin el cafè en harmo-nia amb la flora i la fauna, i es millora lafertilitat del sòl fomentant el cultiu de cafèa l’ombra. Segons aquesta tècnica, elsarbres eviten que l’aigua de la pluja cai-gui amb massa intensitat, cosa que pro-voca erosió. En canvi, els arbres que s’u-tilitzen per donar ombra (com elsplataners, els llimoners, l’alvocat i altresespècies natives) no només proporcio-nen nutrients al sòl, sinó que a més ofe-reixen fonts d’ingressos addicionals alsagricultors.

MENYS EMISSIONS DE C02Un altre dels desafiaments que Nes-presso s’ha autoimposat és la reduccióde l’empremta de carboni total requeri-da per produir cada tassa de cafè en un20%.

L’empresa estima que les emissionstotals de diòxid de carboni generadesper les seves operacions equivalen a 82grams per tassa. Aquesta xifra inclou elcultiu de cafè, el transport, les càpsules,l’empaquetat, les màquines, els centresde producció, les oficines, els viatges denegoci, els desplaçaments cap a i de tor-nada a la feina i les boutiques. De totesaquestes, segons estudis realitzats perNespresso, són diverses les operacions

que tenen més impacte ambiental.En primer lloc, s’ha determinat que

la forma en què els consumidors utilit-zen les màquines de cafè pot ajudar areduir considerablement l’impacte enemissions de carboni. Per mitigar el pro-blema, Nespresso està treballant en lacreació de màquines que utilitzin l’ener-gia de forma més eficient (mitjançant unsistema stand by), minimitzin l’ús de ma-terials i incorporin materials nous i mésecològics.

En segon lloc, Nespresso obté el seucafè de més de 25.000 agricultors, elsprocessos de cultiu dels quals incidei-xen en la quantitat de carboni allibera-da. Per això, treballa amb els seus socisperquè limitin l’ús de fertilitzants i pesti-cides i promoguin el cultiu del cafè al’ombra i la gestió responsable del sòl.

Finalment, Nespresso ha instal·lat alsseus centres de producció torradores demés capacitat, que utilitzen l’energia d’u-na manera més eficient per cada tona decafè torrefacte, i que utilitzen l’avantat-ge del preescalfat per incrementar la tem-peratura del cafè abans de ser torrat, demanera que es requereix un 15% menysd’energia.

RECICLATGE DE CÀPSULESDes del naixement de Nespresso, una deles preocupacions de l’empresa va sertrobar una solució per a les càpsules, queinicialment no disposaven de cap siste-

El programa Ecolaboration de Nespresso introdueix la innovaciósostenible en totes les baules de la cadena de producció

La història de Nespresso va co-mençar amb una idea simple peròrevolucionària: que qualsevol per-sona pogués disfrutar d’una tassaperfecta de cafè espresso como sies tractés d’un expert barista. Així lafirma es va convertir en pionera en

el concepte de cafè en càpsules deprimera qualitat amb l’objectiu d’o-ferir amb la màxima comoditat la tas-sa perfecta de cafè espresso alsconsumidors. En el centre del con-cepte hi ha una potent trilogia: 16 va-rietats de cafè en càpsules per a ca-

sa i 8 per al sector professional, pro-cedents dels millors grans del món;una gamma completa d’elegants ifuncionals màquines, amb un siste-ma patentat d’extracció; i un serveid’atenció al client exclusiu i perso-nalitzat.

Els trespilars

la idea

Èxit responsableamb la societat i el medi ambient

DARÍO REINAÀrea Monogràfics M

A l’esquerra, fàbrica de Nespresso a Avenches

MODEL EMPRESARIAL

DS’ESTÀ DUPLICANT MESA MES EL NOMBRE DE

CÀPSULES RECOLLIDESPER RECICLAR

DLES MÀQUINES JAINCLOUEN L’‘STAND BY’

PER REDUIR EL CONSUM ENERGÈTIC

“EL NOSTRE PATRIMONI d’àmpliaexperiència en cafè i innovacióconstant situa Nespresso al cap-davant d’un mercat de cafè encàpsules cada vegada més com-petitiu”, declara Richard Girardot,president director general de Nes-tlé Nespresso. “Nespresso conti-nua guanyant-se la confiança i elrespecte dels amants del cafè,amb una marca en creixement icada vegada més global, presenten més de 50 països”, incideix.

El 2010, Nespresso està en ca-mí d’aconseguir creixements dedoble dígit i sobrepassar l’objec-tiu dels 3.000 milions de francssuïssos de vendes (2.075 milionsd’euros). Per impulsar aquest crei-xement, se centrarà en les sevescompetències principals: la qua-litat del seu cafè, la constant in-novació, els dissenys exclusius iun servei al client personalitzat.

Amb relació a aquest últim punt,Girardot revela que “aquest any,Nespresso posarà en marxa unnou model de servei d’atenció alclient, començant per renovar l’ex-periència sensorial i de marca atotes les boutiques”. A més, se-gons explica la mateixa font, estreballa en una nova plataformade comerç electrònic que com-plementaria l’actual canal de ven-da directa i el telèfon gratuït 24hores.

previsions

ELS OBJECTIUS

Estratègia per al 2010

ma de reciclatge. Ara, segons preveu elprograma Ecolaboration, s’han començata establir sistemes per aconseguir tripli-car la capacitat de reciclatge de les càp-sules utilitzades fins a un 75%.

“Gràcies al diàleg que mantenimamb els nostres clients, a través delClub Nespresso, coneixem les sevesinquietuds i els donem respostes. Elnostre sistema de reciclatge de càp-sules, únic i pioner a Espanya, és unexemple d’això. La posada en mar-xa d’aquest sistema ha implicat me-sos d’esforç i la inversió d’una granquantitat de recursos”, explica Ter-mote. Però, segons valora el director ge-neral, “perquè el projecte sigui unèxit, es necessita el compromís detots”. De moment, considera que “laresposta està sent molt positiva per-què, des que es va posar en marxaaquest pla, el desembre de l’any pas-sat, s’està duplicant mes a mes elnombre de càpsules recollides perreciclar”.

Avui la companyia disposa de 200punts de recollida al llarg del territori es-panyol. En tota la xarxa de boutiquesNespresso (consulteu a www.nespres-so.es) i altres punts de venda compro-mesos amb el medi ambient (com Me-diamarkt, Worten i Saturn) s’han establertespais amb contenidors especialmentdissenyats per a la recollida de càpsulesusades i on, a més, es pot trobar infor-

mació sobre el procés de reciclatge decàpsules.

Segons informen fonts de Nespresso,després de la recollida de les càpsules,una empresa de logística s’encarrega detraslladar-les a una planta de compos-tatge situada a Barcelona on se separal’alumini de les restes de cafè a travésd’un procés mecànic. D’una banda, elcafè residual es barreja amb altres resi-dus orgànics per formar compost, un ex-cel·lent adob natural per a fins agrícoles.I de l’altra, l’alumini –que és 100% reci-clable– es porta fins a una altra planta pera la seva correcta gestió i tractament pera altres aplicacions.

No obstant, Vincent Termote reflexio-na: “A Nespresso considerem que lamillor solució per al reciclatge de lescàpsules seria mitjançant els siste-mes habituals de reciclatge munici-pal. Per això estem arribant a acordsamb diversos ajuntaments, com el deBarcelona, per disposar d’un siste-ma de recollida de càpsules als puntsverds que es distribueixen per tota laciutat”.

Per garantir la màxima frescor del cafè,així com la seva intensitat aromàtica, Nes-presso considera que l’alumini és el ma-terial més adequat per a la fabricació deles seves càpsules, “perquè ofereix lamillor barrera impermeable a l’oxi-gen, la llum, la radiació ultravioladao el vapor d’aigua”.

No obstant, la companyia també estàtreballant amb les principals empresesproveïdores per incrementar l’ús de l’a-lumini reciclat, així com per reduir la quan-titat d’alumini que s’utilitza en el cos dela càpsula entre un 15% i un 30%.

LUXE ASSEQUIBLEActualment Nespresso comercialitzamés de 40 màquines de cafè. Paral·le-lament, disposa de 16 varietats de cafèper al consum a casa, i vuit per al sec-tor professional. I és que l’àmplia gam-ma de productes i serveis exclusius dela companyia ha transcendit al que ésl’àmbit domèstic, i ha arribat a hotels,restaurants i botigues de luxe, càteringi oficines.

“La majoria de clients que disfru-ten de Nespresso a casa, ja no esconformen amb qualsevol cafè al seulloc de treball, en un hotel o un res-taurant. A poc a poc es tornen mésexigents i esperen trobar la qualitatsuperior del seu cafè Nespressotambé fora de casa”, diu el director ge-neral de Nespresso Ibérica. Com a mos-tra d’això, afirma Termote, “Nespressoés el cafè escollit pels millors xefs isommeliers del país, en molts casoscom a ingredient per a les seves prò-pies creacions. De fet, més del 25%dels restaurants espanyols guardo-nats amb alguna estrella Michelinserveixen Nespresso”.2

(Suïssa). A la dreta, selecció de cafè, un sac de Nespresso i una representació de les càpsules de la mateixa firma.

“MITJANÇANT EL PROGRAMA Nespresso AAA Sustainable Quality Nes-presso està treballant per protegir els ecosistemes del cafè mitjançantel foment de les millors pràctiques en agricultura sostenible en àmbitscom la conservació, la protecció de la vida salvatge i la conservació delsrecursos hídrics”, considera Vincent Termote, director General de Nes-presso per a Espanya i Portugal. Per a això, anota, “Nespresso comptaamb un equip d’agrònoms experts que ajuden els agricultors i els pro-ductors de cafè a trobar l’equilibri correcte en la gestió de l’aigua, delsòl i de la biodiversitat, a la vegada que es millora la productivitat i laqualitat del cafè, i es redueixen els seus costos de producció”.

Aquest enfocament de Nespresso, afegeix la mateixa font, ofereix nom-brosos beneficis als agricultors: “En primer lloc, es difonen les millorstècniques per obtenir cafès sostenibles ide màxima qualitat entre agricultors depetita escala, que normalment no tenenaccés a aquesta informació. I en se-gon lloc, Nespresso ajuda els agricul-tors a aconseguir més estabilitat i se-guretat econòmica, gràcies a lacreació d’una associació allarg termini amb tots elsseus compradors, amb uncorrecte control dels recur-sos i marcant la seva pro-ducció amb un preu méselevat, ja que és de més qua-litat”, sentencia.

ACTUACIONS AL CAMP

Els ecosistemes del cafè

filosofia

Reparació d’una cadira de fibra vegetal a l’Artesania Canyes d’Avui.

XAVI DATZIRAÀrea Monogràfics M

La lluita contra el canvi climàticno només requereix grans de-cisions, sinó també petits can-vis en la forma d’encarar la vida

quotidiana. Cada acció individual gene-ra un determinat impacte en el medi am-bient i depèn de cada ciutadà reduir pro-gressivament aquesta empremtaecològica que, segons l’oenagé WWF,ascendeix, a Europa, a una mitjana de4,9 punts per persona, mentre que hau-ria de ser de 2,2 en una societat ver-daderament sostenible. Per aquest mo-tiu, després de diverses dècades en quès’ha imposat la filosofia d’un sol ús, to-ca canviar el xip en molts aspectes deldia a dia, entre els quals hi ha una ma-nera de consumir frenètica, impulsadapel concepte erroni que relaciona elsbéns materials amb la qualitat de vida.

La societat ha avançat a passos age-gantats, però aquests canvis no sem-pre han estat positius, almenys per almedi ambient. Comprar s’ha convertit

pràcticament en una forma de vida, i aixòha fet que molts productes acabin a lapaperera sense que realment s’hagi es-gotat la seva vida útil, cosa que generaun fort impacte mediambiental. Peraquest motiu, l’Entitat de Medi Ambientde l’Àrea Metropolitana de Barcelona(AMB) fa pràcticament quatre anys queimpulsa la campanya Millor que nou,100% vell, l’objectiu de la qual és difon-dre les diverses possibilitats que tenenels ciutadans de reutilitzar els objectesque s’han espatllat o que ja no utilitzen.El fet és que, abans de tirar-los i adqui-rir-ne d’altres, se’ls pot atorgar una se-gona oportunitat mitjançant els tallersde reparació, les botigues de segona mào els mercats d’intercanvi.

BOTIGUES DE REPARACIÓLa producció barata i a gran escala su-posa un desembarcament constant denous productes a la botiga a preus re-lativament barats, encara que això nosignifica que cada vegada que s’espat-lla el televisor, per exemple, la millor op-ció sigui comprar-ne un de nou. A lesciutats de l’àrea metropolitana existei-xen una infinitat de professionals de lareparació, que primer solen elaborar unpressupost per informar el client si real-ment val la pena portar a terme la feinao no. La decisió, llavors, depèn de ca-dascú, de la seva consciència mediam-biental i del valor sentimental de l’ob-

jecte. Es pot trobar un llistat de les ten-des de reparació a la pàgina web de lacampanya (www.millorquenou.cat).

Una altra fórmula més econòmica sónels tallers d’autoreparació que s’impar-teixen al local del projecte Millor que nou,100% vell, situat al carrer Floridablanca,132, de Barcelona. Entre altres cursos,en fan de bricolatge, de costura o de re-paració de mobles o equips informàtics.

Si la qüestió és que el producte en sija no s’utilitza, el seu destí no té per quèser irremeiablement el contenidor, ja quees pot portar a les botigues de segonamà, on es pot vendre encara que siguiper un preu més baix. Potser hi ha al-gú que pot oferir-li una nova vida. Dela mateixa manera, als mercats i les pà-gines web d’intercanvi es pot arribar aun acord amb una altra persona per can-viar un objecte per un altre. Sense anarmés lluny, avui mateix s’organitzen mer-cats a Masquefa i Cornudella de Mont-sant, mentre que demà tindran lloc aMontgat, el Prat de Llobregat i al dis-tricte de Ciutat Vella de Barcelona.

En qualsevol cas, es tracta de diver-ses mesures per frenar l’intens ritmeconsumista que imprimeix la societat ac-tual. Una iniciativa que aporta beneficisdirectes sobre el pressupost econòmicde cada persona i que, sobretot, con-tribueix a disminuir l’impacte sobre l’en-torn que genera cada ciutadà en la se-va vida diària.2

Una nova oportunitat per als objectesLa campanya ‘Millor que nou, 100% vell’ sensibilitza sobre la reparació, la reutilització i l’intercanvi de béns

Frenar el ritme deconsum redueixl’empremta ecològicade cada ciutadà

SUMAR ESFORÇOS,COMPARTIR METES

Tal com ja anunciava fa uns diesen aquesta mateixa tribuna, el ni-vell de generació de residus del

ciutadà metropolità ha anat descendintfins a situar-se en el punt més baix delsúltims vuit anys. A més, el nivell de re-collida selectiva va augmentant any re-re any, i al 2009 va arribar a un 34%.Són dos factors que ens indiquen queanem pel bon camí, però hem de se-guir avançant en la prevenció, el reci-clatge i la valorització dels residus peraconseguir els objectius marcats a Ca-talunya i Europa.

El Programa Metropolità de Gestió deResidus Municipals 2009-2016 esta-bleix les bases d’aquest camí a recór-rer, i fa un especial èmfasi en la sensi-bilització i les polítiques de prevenció,així com en la planificació de les infra-estructures necessàries per arribar a unmodel de gestió sostenible dels residus.En aquest sentit, cal destacar que al se-tembre començarà a funcionar la plan-ta de tractament mecànic i biològic del’Ecoparc 4, amb què s’aconseguiràel tractament del 100% dels residus me-tropolitans.

En matèria de gestió del cicle de l’ai-gua, malgrat que la recuperació de lasituació hídrica hauria pogut portar a

una relaxació dels hàbits d’estalvi, l’es-forç ciutadà ha estat més que notable.Durant el 2009 va continuar disminuintel consum diari d’aigua fins als 108 li-tres per habitant, a més de reutilitzar-se 19 hectòmetres cúbics (un volumd’aigua equivalent al de 76 camps defutbol amb una altura de 25 metres).Són dades positives que ens animen acontinuar endavant.

D’altra banda, l’actuació de les ad-ministracions públiques que, com l’E-MA-AMB, som prestadores de serveisambientals, no està exempta de pro-duir nous impactes. D’acord amb elnostre compromís ambiental com a or-ganització, introduïm clàusules am-bientals en les nostres compres i con-tractacions amb criteris de prevenció icontrol de l’impacte. També demanema les empreses que treballen amb no-saltres que facin públic el seu compro-mís ambiental mitjançant l’adhesió alPla de Sostenibilitat 2008-2012. Nomésd’aquesta manera aconseguirem reduirl’emissió de CO2 i millorarem l’eficièn-cia energètica. Aquesta aliança ciutadà-empresa-administració és la base pera la futura Estratègia Metropolitana delCanvi Climàtic; només és possible si su-mem esforços i compartim objectius.2

la tribuna

Francesc NARVÁEZPRESIDENT DE L’ENTITAT DE MEDI AMBIENT DE L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA

Tècnics de Bersat reparen dos aparells elèctrics.

Només fa falta una mica dememòria històrica per com-provar com han canviat lescoses en a penes 50 anys, i

no precisament per a bé pel que fa al me-di ambient. Malgrat tot, encara hi hatemps per reprendre el rumb adequat.Bersat (www.bersat.net) és un taller deserveis, manteniment i reparació d’apa-rells i instal·lacions elèctriques que hapassat de pares a fills. Raúl Hernándezen representa la tercera generació. “Enl’època del meu avi, els aparells te-nien una vida útil de 20 o 30 anys,mentre que ara no en duren més decinc”, adverteix. Una febre consumistaavivada per la publicitat i les estratègiesde mercat. “¿Com pot ser que el re-canvi sigui pràcticament igual de carque el mateix electrodomèstic?”, espregunta.

Davant d’això, Hernández recomanano “deixar-se guiar només per lesofertes” i decantar-se per aparells demés qualitat, duradors i de baix consum.“La diferència de preu s’amortitza enpocs mesos per la reducció de la fac-tura elèctrica”, explica. “No noméshan d’importar –afegeix– el preu i lesprestacions dels electrodomèstics,sinó que també han de ser respec-tuosos amb el planeta, que no pot as-

sumir el ritme de producció industrialactual, tant pel consum d’energia queimplica com per la generació de re-sidus”, explica.

A Bersat no només es dediquen a lavenda o reparació d’instal·lacions o apa-rells elèctrics, sinó que també s’han pro-posat despertar la consciència ecològi-ca dels seus clients. A tall d’exemple,ofereixen els seus serveis per dur a ter-me auditories energètiques domèstiques,és a dir, estudis per analitzar “el consum

de tots els electrodomèstics i ins-tal·lacions d’una casa, i veure de qui-na manera es pot aconseguir un es-talvi energètic i econòmic”. I acontinuació, fomentar petits canvis, com,per exemple, substituir les bombetes con-vencionals, que necessiten entre 50 i 60watts, per unes altres de baix consum (1W). “Fins ara hem viscut una culturade barra lliure, sense pensar en elmedi ambient”, denuncia . I això ha decomençar a canviar.2

PER X. D.

Raúl HERNÁNDEZ I SOCI DE BERSAT

l’entrevista

“Abans la vida útil era de 30 anys”“És necessari invertir en aparells de baix consum, sostenibles i duradors”

XAVIER SULÉ

XAVIER SULÉ