MONOGRÀFICSDIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

EL SECTOREls experts advoquen per lanecessitat d’un canvi de model per assegurar el futur del planeta

LES ACTUACIONSPolítiques verdes cuiden la qualitat de l’aire, de l’aigua, dels boscosi de l’ecosistema en general

D D

ecòpoliswww.catalunyaconstruye.com/ecopolis

Sense recursosinfinits

el qüestionari

Un canvi de modelnecessari i global

¿Com valora la situaciómediambiental actual desde la seva organització?

Arnau

QUERALTPRESIDENT DEL COAMB

1El president del Col·legi d’Ambientò-legs de Catalunya (Coamb), Arnau

Queralt, creu que l’ús i abús dels recur-sos és un dels principals reptes a quèens enfrontem. “Hem millorat en lagestió mediambiental, com perexemple en la contaminació de l’ai-re, però els problemes ara estan enl’ús dels recursos. Consumim mol-ta energia i molta aigua”. Queralt con-sidera que la biodiversitat corre un perillseriós i que, particularment els boscos,n’estan patint les conseqüències.“Aquests tenen molts problemes,com la desforestació i, al nostre pa-ís, una mala gestió”.

2Per Queralt resulta complicat establirun full de ruta, però avança que el

Coamb està “impulsant conjuntamentamb institucions públiques i priva-des, la creació d’un sector profes-sional i empresarial potent i ambvocació de treballar a nivell interna-cional, des de Catalunya, en l’àmbitdel medi ambient”. Queralt destaca laimportància d’una bona gestió mediam-biental i assegura que “la sostenibili-tat és clau per sortir de la crisieconòmica”. Com a president d’uncol·legi que aglutina professionals d’a-quest àmbit amb un perfil divers, Que-ralt afirma que, davant els problemes me-diambientals, “el sector professionali empresarial ajuda a resoldreaquests problemes, genera ocupa-ció i també riquesa”.2

BIODIVERSITATI BOSCOSEN PERILL

Manuel

NICOLÀSVICESECRETARI

DEL CETIB

MAITE MASIÀ

1El vicesecretari del Col·legi d’Engi-nyers Tècnics Industrials de Barcelo-

na (CETIB), Manuel Nicolàs, recomanaun canvi d’actitud als governs perquè“amb la crisi econòmica global, cor-rem el risc que les inversions en me-di ambient es vegin reduïdes”. Nicolàsdefensa el paper dels enginyers tècnicsindustrials “en tots els aspectes quees refereixen a les tecnologies apli-cables a l’estalvi d’energia i per ge-nerar-la d’una manera neta”, i asse-gura que “les tècniques aplicades enel medi ambient han de ser produc-tores d’ocupació i de benestareconòmic”.

2Per Nicolàs, una de les característi-ques més importants del CETIB, en

temàtica mediambiental, és la difusió ipromoció de les energies renovables através de cursos i publicacions, encaraque pel vicesecretari la gran aposta és elvehicle elèctric ja que “és un objectiude futur pel qual també estan inver-tint molt les marques”. El CETIB pa-trocina una trobada sobre el cotxe elèc-tric al Circuit de Montmeló, que cadavegada reuneix més participants i que jaha celebrat dues edicions.

També recolzen amb el seu patrociniun cotxe elèctric, el Tesla. “Creiem quel’aposta pel cotxe híbrid endollable, iposteriorment elèctric, serà una in-versió tecnològica a nivell mediam-biental molt interessant”, explica Ni-colàs.2

TECNOLOGIAI MOBILITATSOSTENIBLES

Anna Rosa

MARTÍNEZDELEGADA DE

GREENPEACE CATALUNYA

1La delegada de Greenpeace a Cata-lunya, Anna Rosa Martínez, no dub-

ta a considerar l’energia com un dels pro-blemes més greus. Per Martínez ladependència és excessiva “tant delscombustibles fòssils com de l’ener-gia nuclear, com s’està demostrantamb l’accident de Fukushima al Ja-pó”. Martínez afirma que la solució exis-teix i està en “energies renovables, es-talvi i eficiència energètica. Sónsolucions que es poden aplicar i elque necessitem és una voluntat po-lítica. No podem deixar el nostre fu-tur en mans de les grans empresesenergètiques”.

2Martínez creu que “el repte més im-portant és canviar el sistema

energètic i fer una transició, tan ràpi-da com sigui possible, a un sistema100% renovable”. La delegada deGreenpeace a Catalunya no deixa de ban-da altres grans problemes com els queafecten la biodiversitat del planeta. “Hemd’incidir en la protecció de la biodi-versitat que fa que els nostres eco-sistemes siguin més resilients i ca-paços d’adaptar-se a les novescircumstàncies. És molt importantaturar la desforestació, qüestió quetambé incideix en el canvi climàtic,o parar el buidatge dels nostres marsper la sobrepesca”. Per Martínez, és es-sencial “fer que les activitats humanestendeixin a ajudar a la viabilitat delnostre planeta”.2

LES NUCLEARSESTAN EN ELPUNT DE MIRA

Salvador

RUEDADIRECTOR AGÈNCIA

ECOLOGIA URBANA BCN

1El director de l’Agència d’EcologiaUrbana, Salvador Rueda, creu que

Barcelona necessita fer un pas més entemes de medi ambient. Rueda consi-dera que el model arquitectònic i de dis-seny de la ciutat ha caducat. “No ésque no hàgim de continuar fent elque és la Barcelona del disseny, peròel que li falta justament és incorpo-rar els reptes que tenen a veure ambla sostenibilitat”, apunta Rueda, queafirma que “les ciutats són els siste-mes que més impacte generen a laTerra”. Per Rueda és moment d’avançarper fer front als reptes en medi ambientdel segle XXI.

2Rueda creu necessària una “sego-na revolució” a Barcelona pel que

fa a ecourbanisme, un pas més enllà enla creació d’illes de vianants. “Hem deser capaços d’alliberar el 70% del’espai que avui utilitza el cotxe”. Eldirector de l’Agència d’Ecologia Urba-na assegura que amb aquesta mesuraes reduiria el consum d’energia, les emis-sions de gasos d’efecte hivernacle, lacontaminació atmosfèrica –“que enaquesta àrea suposa la mort prema-tura de 3.500 persones cada any”–,el soroll i la congestió. El projecte reor-denaria el trànsit rodat i potenciaria unaltre tipus de transport, com “el públic,els viatges a peu i en bicicleta”. Rue-da qualifica aquesta mesura com “elprojecte de reciclatge més importantdel món”.2

REDUIR ELTRÀNSIT ALES CIUTATS

Maite

MASIÀDIRECTORA INSTITUT

CATALÀ D’ENERGIA

1La directora de l’Institut Català d’E-nergia (Icaen), Maite Masià, assegu-

ra que l’energia i la qualitat ambiental vanunides. “Entre el 70% i el 75% del to-tal de les emissions de gas amb efec-te hivernacle es produeixen des delsector de l’energia”, explica Masià. Perla directora de l’Icaen és indispensableactuar com més aviat millor per canviaraquesta tendència, agreujada per la de-pendència dels combustibles fòssils quesón, a més, finits. “Hem d’intentar re-duir al màxim les emissions d’efec-te hivernacle perquè no només ésuna qüestió de voluntat, sinó una ne-cessitat real”, insisteix.

2Masià assegura que la prioritat ésaprofitar de manera adequada els re-

cursos que existeixen a Catalunya quesón, especialment, les energies renova-bles. “Les hem d’incentivar, pro-moure, perquè s’aprofitin al màxim”.Això sense oblidar un ús racional de l’e-nergia a través de la promoció de l’es-talvi i de l’eficiència energètica. “La gentcomença a estar mentalitzada, peròno podem deixar de treballar en aixòperquè canviar mentalitats costa unao fins i tot dues generacions”, asse-gura Masià. Per la directora de l’Icaen,és clau conscienciar sobre el nou modelenergètic. “Fins ara hi havia un mo-del d’energia barata i fàcil, perquèteníem matèries primeres senzillesd’aconseguir, però això ara està can-viant”.2

POTENCIARLES ENERGIESRENOVABLES

Ramon

TORRAGERENT

MANCOMUNITAT DEMUNICIPIS

1Des de la perspectiva metropolita-na, el gerent de la Mancomunitat de

Municipis de l’Àrea Metropolitana deBarcelona, Ramon Torra, destaca elstreballs de recuperació de la biodiversi-tat i la qualitat mediambiental del riu Llo-bregat. “Estem en un projecte de mi-llora de la qualitat de l’aigua, del seucicle complet”. Aquest projecte, perTorra, també incideix en molts aspectesclau en la salut mediambiental de la zo-na, com són “la recuperació de la ve-getació, de les plantacions d’arbresi arbustos i, per tant, com a mesurade reducció de les emissions deCO2”.

2Mirant al futur, Ramon Torra consi-dera necessari continuar treballant,

en clau metropolitana, en la millora de lamobilitat, de la qualitat ambiental i deltractament dels residus, “tema fona-mental que ja estàvem desenvolu-pant a través de l’Entitat de Medi Am-bient”. A més de “la recuperaciód’espais naturals, com les platgesmetropolitanes, i donar continuïtat ala xarxa de parcs metropolitans, comels espais de proximitat a les re-sidències”.

Tot això sense oblidar, com comen-ta Torra, la gestió de parcs naturals, comel de Collserola, i “seguir amb les ac-cions que estem fent per arribar aconsolidar i completar la recupera-ció ambiental i social del riu Llo-bregat”.2

LA NECESSÀRIARECUPERACIÓDELS RIUS

Max

VIVES-FIERRODIRECTOR FUNDACIÓ

CATALUNYA EUROPA

1El director de la Fundació CatalunyaEuropa, Max Vives-Fierro, considera

que “la política mediambiental serà iha de ser una de les principals polí-tiques a nivell mundial. És necessarique hi hagi un acord multilateral en-tre tots els països del món, perquè noserveix de res que uns països adop-tin mesures molt avançades, si n’hiha d’altres, veïns, que no ho fan”. Vi-ves-Fierro creu que la situació actual és“bastant esperançadora” perquè laconsciència sobre aquesta problemàticava en augment. “Els polítics saben queha de tenir un lloc primordial a les se-ves agendes”, apunta.

2Vives-Fierro comenta que la Funda-ció Catalunya Europa continuarà amb

la seva filosofia de ser un pont entre laciutadania i la classe política, també enmatèria de medi ambient. “Som una en-titat de la societat civil, que estàentre la política i la ciutadania, i ensencarreguem que la transmissió si-gui fluida i funcioni”. exposa.

Vives-Fierro explica que la seva tas-ca divulgativa continuarà a través de se-minaris i conferències, així com amb pro-grames específics. És el cas de Ciutatsdel futur, nascut de l’experiència del pre-sident de la fundació, Pasqual Maragall.“Expliquem com han de ser els bar-ris verds dins de les ciutats i expor-tem el que hem desenvolupat a Bar-celona a altres llocs del món”,comenta.2

ACORDSPRIORITARIS ANIVELL MUNDIAL

Josep Anton

MORGUÍCAP LABORATORI

DE L’IC3

1Per Josep Anton Morguí, cap de la-boratori de l’atmosfera i els oceans de

l’Institut Català de les Ciències del Clima(IC3), el canvi climàtic i la seva evolució ésun dels temes més importants en matè-ria mediambiental, actualment. “Per pri-mera vegada ens enfrontem amb co-ses que són molt difícils de dominarper part de l’home”, explica Morguí.“Hem de fer un gran esforç per in-tentar parar un canvi que a més ésmolt imprevisible i que no sabem gai-re bé en quin lloc, en quin moment ien quina situació els seus cops, elsseus alliberaments d’energia, es pro-dueixen”.

2L’IC3 centra la seva activitat en l’anà-lisi i l’estudi del clima des de dife-

rents enfocaments, però Morguí tam-bé destaca que aquesta és unainquietud de tota la comunitat científicai la humanitat en general. “Com a so-cietat, el repte més gran que tenimés entendre què està passant en ca-da un dels llocs on vivim”, i una ve-gada aconseguit això, “buscar tots elsmecanismes de mitigació del canviclimàtic i, sobretot, d’adaptació”.Morguí recorda que un dels principis fun-dacionals de l’IC3 és “facilitar a les ge-neracions futures, sobretot a lainfància i la joventut que està crei-xent en aquest moment, un món onles qüestions relacionades amb elcanvi climàtic no siguin tan durescom ara”.2

EL GRAN REPTEDEL CANVICLIMÀTIC

“ENTRE EL 70% I EL 75%DE LES EMISSIONS DEGASOS HIVERNACLEPROVENEN DEL SECTORDE L’ENERGIA”

RAMON TORRA

“LA RECUPERACIÓ DELLLOBREGAT TAMBÉINCIDEIX EN LAVEGETACIÓ I EN LAREDUCCIÓ DE CO2”

LES PREGUNTES

MAX VIVES-FIERRO

“LA POLÍTICA DEL MEDI AMBIENT HA DE SER I SERÀ UNADE LES PRIORITATSA NIVELL MUNDIAL”

JOSEP ANTON MORGUÍ

“PER PRIMERA VEGADAENS ENFRONTEM ACOSES QUE SÓN MOLTDIFÍCILS DE DOMINARPER PART DE L’HOME”

ARNAU QUERALT

“LA SOSTENIBILITAT ÉSCLAU PER SORTIR DELA CRISI ECONÒMICA,GENERA OCUPACIÓI TAMBÉ RIQUESA”

MANUEL NICOLÀS

“L’APOSTA PEL VEHICLEELÈCTRIC SERÀ UNAINVERSIÓ TECNOLÒGICAMOLT INTERESSANT”

ANNA ROSA MARTÍNEZ

“EL REPTE MÉSIMPORTANT ÉS CANVIAR EL MODELENERGÈTIC PELDE LES RENOVABLES”

SALVADOR RUEDA

“HAURÍEM DE SERCAPAÇOS D’ALLIBERAREL 70% DE L’ESPAI QUEAVUI OCUPA EL COTXE A LA CIUTAT”

Diversos experts relacionats amb el medi am-bient i la sostenibilitat ofereixen la seva opiniósobre el present i el futur d’un tema que afectatots els sectors de la societat sense excepció.L’especial Ecòpolis ha volgut saber quines sónles seves propostes per millorar la situació ac-

tual, sempre des del seu àmbit d’actuació, arrande la celebració del Dia Mundial del Medi am-bient, que aquest any està dedicat als boscos ia la seva biodiversitat. El Dia Mundial del MediAmbient és un dels principals vehicles que lesNacions Unides utilitzen per fomentar la sensi-

bilització mundial sobre el medi ambient i pro-moure l’atenció i l’acció política sobre aquestaqüestió. Per poder saber més de cada un delsparticipants, els vídeos resum de les entrevis-tes estan disponibles a la pàgina web www.ca-talunyaconstruye.com/ecopolis.

Ventalld’opinions

1 ¿Quins són els reptes de futurque es plantegen des del puntde vista de la sostenibilitat? 2

l’apunt

PER ÁNGELA PLAZA

JAVIER AISA / CONSTRUMÁTICA

Salt d’aigua en una zona forestal de Sallent, a la comarca d’Osona.

Des del 1972, els 5 de junyde cada any se celebra atot el món el Dia Mundialdel Medi Ambient, establertper l’Assemblea General

de les Nacions Unides el 15 de desem-bre del 1972, que va donar inici a laConferència d’Estocolm (Suècia) sobreel Medi Humà. Amb aquesta celebració,l’ONU té com a objectiu aprofundir enla sensibilització de l’opinió pública mun-dial en relació amb temes ambientals, iintensificar l’atenció i l’acció política.

Els objectius principals de la celebra-ció són donar-li un context humà, moti-var les persones perquè es converteixinen agents actius del desenvolupamentsostenible i equitatiu; promoure el pa-per fonamental de les comunitats en elcanvi d’actitud respecte als temes am-bientals, i fomentar la cooperació, ja queaquesta garantirà que totes les nacionsi totes les persones disfrutin d’un futurmés pròsper i segur.

Aquest any la celebració del Dia Mun-dial del Medi Ambient no ve acompa-nyada de les millors notícies sobre eco-logia, més aviat el contrari. Sembla quehi ha poc per celebrar i molta feina perfer, sobretot si ens fixem en esdeveni-ments recents com la catàstrofe de Fu-kushima o les últimes declaracions del’Agència Internacional de l’Energia quanparla de “seriós revés” en la lluita con-tra l’escalfament global. S’ha advertitque serà extremadament difícil complirels objectius de Cancún i impedir queles temperatures pugin més de dosgraus. Si s’espera que els boscos sal-vin la situació a través de la seva funciód’absorbir les emissions de gasos de ti-pus hivernacle, no s’està fent del tot béja que 36 milions d’acres de bosc esperden cada any.

LES PROPOSTESAl mateix temps que els estats i els or-ganismes internacionals determinen iprenen consciència de la immediata ne-cessitat de legislar i prendre mesuresper fer front a l’efecte hivernacle, les or-ganitzacions ecologistes proposen ques’incentivi i es premiï l’ús de fonts d’e-nergia renovables: biogàs, gasificacióde biomassa procedent de productesforestals i residus agrícoles, cuines i es-tufes eficients, geotèrmica per a calor ielectricitat, sistemes fotovoltaics, pilesde combustible renovable, micro i mi-nihidràulica de menys de 10 MW, ca-lor per solar tèrmica, electricitat solartèrmica, cuines solars, energia de lesonades, turbines eòliques, bombamenteòlic. També impulsen la consciencia-ció del consumidor de la necessitatd’optar per tecnologies ambientals:electrodomèstics i equips industrials efi-cients i més respectuosos amb el me-di ambient.

Aquestes són algunes de les propos-tes pel que fa a la reducció de l’efectehivernacle, però faria falta reflexionar so-bre els nostres hàbits de consum: no estracta només de pensar si el que com-prem contamina més o menys, sinó desi ho necessitem o no. El reciclatge ju-ga en aquest sentit un paper molt im-portant.

A més del que està en mans de la ciu-tadania, també es requereix un alt com-promís polític. La situació econòmicaque vivim no ha de ser una excusa perdeixar d’invertir en polítiques verdes si-nó al contrari, ha de ser l’oportunitat pergenerar nous llocs de treball en un sec-tor cada vegada més emergent, ja queestà demostrat que les tecnologies apli-cables a l’estalvi d’energia són produc-tores d’ocupació i benestar econòmic.

Un altre dels reptes més importantsés reflexionar sobre el canvi del sistemaenergètic i arribar a un consens sobrela transició a un sistema més renovable.La dependència tant dels combustiblesfòssils com de l’energia nuclear s’hau-ria de reduir, ja que pot ser molt perillo-sa. La prova és l’accident de Fukushi-ma (Japó), que ha reobert un debat quesembla que no es tanca mai al gust detothom. Alemanya ja ha pres partit, arafalta veure què faran els altres països.2

Preservar les àreesforestals és el temade la campanyad’aquest any

MARGARI PÉREZÀrea Monogràfics M

EL DIA MUNDIAL del Medi Ambient va triar com a tema central per a aquestany Boscos: la naturalesa al seu servei, i així impulsar la conservació fo-restal i el consum sostenible per al creixement verd i en suport a la ini-ciativa de l’ONU de l’Any Internacional dels Boscos.

Els boscos cobreixen una tercera part de la superfície del planeta, irealitzen funcions vitals i serveis al voltant del món, cosa que dóna vidaal nostre planeta amb possibilitats. De fet, 1,6 bilions de persones depe-nen dels boscos per a la seva subsistència. Ells juguen un paper impor-tant en la nostra batalla contra el canvi climàtic, ja que alliberen oxigena l’atmosfera i emmagatzemen diòxid de carboni. No obstant, malgrataquests i altres beneficis –ecològics, econòmics, socials i de salut– ines-timables, estem destruint els boscos que necessitem per viure i respirar.La conservació dels boscos i la seva ampliació necessiten ser reconegu-des com una oportunitat de negoci. Els experts asseguren que la inver-sió que es pugui fer per frenar la desforestació i degradació pot propor-cionar un retorn multiplicat en forma de nous productes i serveis. A més,els objectius previstos en matèria d’inversions en silvicultura podrien ge-nerar fins a 10 milions de nous llocs de treball a nivell mundial. La gestiódels boscos és una oportunitat econòmica i de millora de la nostra qua-litat de vida. Els ciutadans cada vegada estan més conscienciats i afor-tunadament les noves polítiques sembla que també es mouen cap a unaeconomia verda.

el temaL’AMFITRIÓ DEL DIA

Boscos per a la gent

Grans reptes per afrontar el Dia Mundial del Medi AmbientMalgrat els avenços, els últims esdeveniments exigeixen un nivell més alt de conscienciació

A MÉS DE la celebració del diamundial, el medi ambient té nom-brosos aliats internacionals, com lacimera de Kyoto del 1997, amb elseu respectiu protocol, i les cime-res climàtiques que l’han precedit,com les del 2009 a Copenhaguen iBarcelona, la de l’any passat a Can-cún, o la pròxima a Durban (Sud-àfrica), a finals d’aquest any. Peròmalgrat els centenars d’amics quesembla tenir el medi ambient, elscompromisos que s’assumeixenper a la seva conservació en aques-tes trobades internacionals no s’ar-riben a complir i en ocasions algunspaïsos ni es comprometen a inten-tar-ho, malgrat les facilitats ofertes.

Un exemple d’això és el Protocolde Kyoto, el document que va aga-far el nom de la ciutat japonesa ones va rubricar i que tenia com aprincipal objectiu la reducció glo-bal de les emissions de gasos d’e-fecte hivernacle (GEI) fins a un 5,2%respecte als nivells registrats el1990. L’objectiu era controlar i res-tringir les emissions de GEI, ja ques’acumulen a l’atmosfera i afavo-reixen que la radiació solar i la ca-lor de la Terra no es dissipin cap al’espai exterior, cosa que ocasionaque augmenti la temperatura glo-bal del planeta.

En el cas de l’última conferènciade les Nacions Unides sobre el cli-ma, celebrada aquesta vegada aCancún (Mèxic), els acords a quèes va arribar van ser, entre altres,desenvolupar el Fons Climàtic Verd,un fons conjunt de 100.000 milionsde dòlars (uns 75.500 milions d’eu-ros) per a l’any 2020, destinat a laprotecció dels boscos tropicals, ai-xí com al desenvolupament d’e-nergies ecològiques. També es vaacordar estendre el Protocol deKyoto a altres països com la Xina,els Estats Units i l’Índia, i els 190països firmants es van comprome-tre a contribuir al desenvolupamentde tecnologies ecològiques en paï-sos en vies de desenvolupament.

Un altre dels temes tractats aCancún va ser la creació d’un plaforestal de reducció d’emissionsdel repoblament i la degradació fo-restal destinat al finançament deprojectes en països en vies de de-senvolupament que utilitzen lesplantes per absorbir diòxid de car-boni.

El Protocol de Kyoto venç el2012, per això les mirades estanposades ara en la reunió de Durbana finals d’aquest any, on s’esperarestablir la ruta cap a una renova-ció de Kyoto.

Després del fracàs de Copen-haguen i de les baixes expectati-ves sobre la possibilitat d’aconse-guir un acord a Cancún, nomésqueda esperar que Sud-àfricaarrenqui un ampli compromís perpart de tots els països participantsen la cimera.

els acords

ALIATS PER UNA CAUSA JUSTA

Les cimeresbusquen elcompromísinternacional

ADA JIMÉNEZ

Un paisatge natural al terme municipal de Rupit.

RITA VERAÀrea Monogràfics M

La lluita per la preservació del me-di ambient és una causa d’abastmundial i només es pot enten-dre des d’una perspectiva glo-

bal. Així mateix, les polítiques de fomenti conservació del medi ambient, tant lesde mitigació com les d’adaptació, tam-bé s’han de desenvolupar a escala locali regional perquè posteriorment siguinverdaderament efectives a nivell mundial.

Alguns compromisos adquirits enaquesta direcció han arribat de la inicia-tiva pròpia de les administracions cata-lanes, mentre que altres han arribat perpart de les institucions internacionals oestatals. Un exemple d’aquest últim casés la ratificació del Protocol de Kyoto perpart d’Espanya el 2002, que implica aCatalunya la responsabilitat de contribuiral compromís de limitar les emissions aun creixement del 15% respecte a l’any1990 per al període 2008-2012.

En aquest context, el 2005 el ConsellAssessor per al Desenvolupament Sos-

tenible (CADS) va editar el primer infor-me sobre el canvi climàtic a Catalunya,i la Conselleria de Medi Ambient i Habi-tatge es va establir com a òrgan de ve-rificació de les emissions per a les em-preses que participen en el mercatd’emissions.

Posteriorment, l’any 2006, es van cre-ar, sota la dependència de la Conselle-ria de Medi Ambient i Habitatge, la Co-missió Interdepartamental del CanviClimàtic i l’Oficina Catalana del CanviClimàtic, encarregada de vetllar per laimplantació de les mesures contra el can-vi climàtic i el compliment del Protocolde Kyoto.

El 30 de setembre del 2008, la Gene-ralitat va aprovar el pla marc de mitiga-ció del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, el primer pla català que d’unamanera coordinada i integrada tracta elcanvi climàtic dins del conjunt de l’accióde govern de la Generalitat de Catalunya.Aquestes són les mesures pel que fa acanvi climàtic, però els camps d’actua-ció han estat diversos: energia, residus,aigua, educació i sostenibilitat, aire...

Una de les iniciatives que actualments’està portant a terme és el pla d’actua-ció per a la millora de la qualitat de l’ai-re que ara està en procés de participa-ció. L’objectiu és recollir les propostesper posteriorment considerar-les en laredacció del pla. La qualitat de l’aire ésun problema que preocupa i que ac-

tualment està en el punt de mira de l’o-pinió pública, per això es fan controlsmolt exhaustius de la qualitat de l’aireper zones.

CAMPANYES DE SENSIBILITZACIÓLa recollida de residus és un altre delsàmbits de màxim interès i en què durantels últims anys s’han concentrat moltsesforços. Han estat nombroses les cam-panyes de sensibilització i altres actua-cions destinades a promoure la minimit-zació de residus i la seva perillositat; s’hafomentat la recollida selectiva, la valora-ció dels residus i la disposició del rebuig,i la recuperació d’espais i sòls degradatsper l’abocament incontrolat de residus.Així mateix, els residus industrials, per laseva importància quantitativa i les sevescaracterístiques, també han disposatd’un programa de gestió i d’un modelespecífic.

La ciutadania en general ha mostratun alt nivell de conscienciació pel que faa aquests àmbits i altres sobre qüestionsmediambientals i, en gran part, hi ha con-tribuït l’Administració catalana, ja que l’e-ducació sobre els problemes ambientalsés un element clau per avançar cap a lasostenibilitat ambiental, econòmica i so-cial. Des de la Conselleria de Territori iSostenibilitat es porten a terme diferentsiniciatives en aquest sentit, com el Pro-grama d’Escoles Verdes o els Premis deMedi Ambient.2

Catalunya treballa pel medi ambientEl problema ambiental és una causa d’abast mundial que reclama l’acció local i regional

L’educació juga un paper importanten l’adquisició decompromís social

Parc eòlic a la serra de Rubió.

Com a director de la Secre-taria de Medi Ambient,¿com valora la situació me-diambiental del país?

-Bona, és clar que és millorable, peròsi ens fixem en uns anys enrere veuremcom hem evolucionat. La salut dels nos-tres rius és òptima, els abocadors ja nofumegen, hem aconseguit un alt nivellde recollida selectiva i imatges que araens semblen inversemblants, com la cir-culació de camions pesants al mig de laciutat, fa menys de 10 anys formavenpart de la nostra quotidianitat.

-Aleshores, ¿en què podem millo-rar? ¿Quins són els reptes que esplantegen des de la nova Secretariade Medi Ambient?

-Un dels principals objectius és mi-llorar la qualitat de l’aire vinculat al tràn-sit als entorns urbans, i en segon lloc,però dins de les principals prioritats, ésmantenir el nivell de qualitat de l’aigua.

-¿Quines mesures han pensat apli-car per aconseguir-ho?

-Pel que fa a la reducció del nivell decontaminació provocat pels vehicles,fomentarem l’ús del transport públic.Tot i així, la majoria de mesures perpal·liar aquest problema no estan a l’a-bast del Govern de la Generalitat, sinódel Govern central, com per exempleles relacionades amb l’impost de ma-triculació que poden premiar els vehi-cles menys contaminants. Això sí, desdel Govern català s’han pres iniciatives,com ara la concessió d’ajudes per a ta-xis híbrids i la promoció dels primers au-tobusos que funcionen amb combusti-ble gas.

Un altre dels objectius és aconseguiraugmentar el percentatge de mercade-ries que es transporten en tren i que ac-tualment suposen només el 5%.

-¿Com valora el compromís de laciutadania?

-De manera desigual, encara que lescampanyes de conscienciació tambéhan sigut desiguals pel que fa a temàti-ca i això es veu reflectit en la conductasocial. Per exemple, hem d’aplaudir l’altnivell de reducció de consum d’aiguaque s’ha aconseguit, però en canvi nos’ha arribat a la mateixa conscienciacióamb l’ús de l’energia. Un exemple clarés la crítica rebuda per part de la ciuta-dania quan es va decidir canviar el lí-

mit de velocitat de 120 km/h a 110km/h. Encara que potser el problemaés que no s’ha sabut explicar.

-¿Les retallades afectaran la in-versió en medi ambient?

-Afectaran com afecten tots els àm-bits, encara que alguns aspectes prio-ritaris no patiran cap canvi.

-¿Per exemple? -Es reduirà la sol·licitud d’informes

tècnics i algunes partides destinades asubvencions per a entitats mediam-bientals. En canvi, es preservaran elsrecursos destinats al control de la qua-litat de l’aire, sobretot es mantindranels contenidors tipus petit laboratori queestan ubicats a la via pública i que sónels que s’encarreguen de recollir tota lainformació relativa als nivells decontaminació.

-¿Quines oportunitats per al me-di ambient es plantegen en aquestcontext de crisi econòmica?

-La nova economia verda és unaoportunitat pel que fa a creació d’o-cupació. No només per la quantitat dellocs de treball, sinó també per la se-va qualitat, tenint en compte el seu altvalor en coneixement.

-¿Quina opinió li mereix l’energianuclear?

-Com tot, té avantatges i inconve-nients. En aquest sentit, el Govern dela Generalitat no ha pres una posturaferma respecte a aquesta qüestió.2

“Conscienciar de la necessitat de reduir el consumd’energia”

L’OBJECTIU

PER JORDI MAGAÑA

Josep ENRIC LLEBOTDIRECTOR DE LA SECRETARIA DE MEDI AMBIENT

l’entrevistaL’OCASIÓ

“La nova economia verda és una oportunitat pel que fa a creació d’ocupació”

“Millorarem laqualitat de l’aire”“Una altra de les prioritats del Govern és la que té a veure amb la conservació del valor de l’aigua”

XAVIER JIMÉNEZ

Imatge d’Ascó, amb el riu Ebre a la dreta i, al fons, la central nuclear.

El desenvolupament econò-mic i social necessita elsubministrament d’energia.Avui dia aquesta premissaés inqüestionable. La clara

dependència de l’energia obliga els paï-sos a tenir un pla d’estratègia energèti-ca que garanteixi un subministramentsuficient però que a la vegada afavorei-xi l’eficiència energètica i l’ús racionalde l’energia.

La fórmula per aconseguir un desen-volupament sostenible no és fàcil si es téen compte que la demanda d’energiacreix anualment, que la seva produccióté un gran impacte en el medi ambient ique les fonts d’energia són limitades.

L’energia nuclear va aparèixer com unade les millors opcions als anys 60 amb lacreació de les primeres instal·lacions però,com tot, el temps ha demostrat que té elsseus avantatges i els seus inconvenients.Per una banda, l’energia nuclear aportaun 33% de l’energia consumida a Euro-pa. Segons els seus defensors ho fa demanera neta, sense emissions de gasosd’efecte hivernacle i causants de la plujaàcida i sense perjudicar la capa d’ozó.També afirmen que les centrals nuclearsprodueixen quantitats molt petites de re-sidus sòlids en proporció a les grans quan-titats d’electricitat que produeixen i l’efectede les emissions líquides i gasoses en elmedi ambient és inapreciable. En canvi,els seus detractors no opinen el mateix irecorden que tenen un problema no re-solt: on emmagatzemar els residus que esprodueixen, residus amb vides mitjanesmolt llargues. I, sobretot, un altre dels in-convenients és el seu sistema de segure-tat, molt qüestionat últimament desprésde la catàstrofe a Fukushima.

Per una altra banda, hi ha les energiesfòssils, durament criticades per l’amenaçaque presenten per al medi ambient. El car-bó va ser el primer tipus de combustiblefòssil que es va utilitzar com a energia co-mercial. Van seguir el petroli i, en últim lloc,el gas natural. Avui dia els tres tipus co-existeixen en el nostre model de consumd’energia, amb el carbó estabilitzat, el pe-troli en creixement i el gas natural en fran-ca expansió. Però a més de ser fonts d’e-nergia altament contaminants, sónrecursos finits.

POSSIBLES SOLUCIONSDavant la complexitat de la situació, eldesenvolupament i l’aposta per les ener-gies renovables es converteixen en unanecessitat impossible d’eludir per acon-seguir un desenvolupament sostenible enun món amb creixent demanda d’ener-gia, perquè ja en aquests moments sónuna aportació important dins del plaenergètic, sense els impactes que supo-sa per al medi ambient la producció d’e-

nergia a partir dels combustibles fòssils,que a més tenen el problema de la sevaescassetat.

A més, la producció d’electricitat a par-tir d’energies renovables genera més ocu-pació que a través de les fonts conven-cionals, i l’evolució dels preus és previsibleja que els costos no depenen de factorspolítics internacionals ni de l’esgotamentde recursos.

En resum, el foment de les energies re-novables no genera residus de difícil trac-tament, són inesgotables, són autòcto-nes, eviten la dependència exterior, creencinc vegades més llocs de treball que lesconvencionals, contribueixen decisiva-ment a l’equilibri interterritorial perquè s’a-costumen a instal·lar en zones rurals i so-bretot no produeixen emissions de CO2

i altres gasos contaminants.

COMPROMÍS SOCIALMés enllà d’elegir les millors fonts d’e-nergia per a un desenvolupament sos-tenible és fonamental el compromís so-cial pel que fa a la reducció del consumd’energia. La font d’energia més neta ieconòmica és aquella que no es gasta.

S’estima que el consum d’energia alspaïsos desenvolupats és 80 vegades su-perior al de l’Àfrica subsahariana. Menysde la quarta part de la població mundial,

la que habita en el món industrialitzat, con-sumeix les 3/4 parts del total d’energiadisponible. Al món hi ha 2.000 milions depersones que no tenen accés a l’electri-citat i 1.200 milions que no disposen d’ai-gua potable.

Davant d’això, hi ha el cas extrem delsEstats Units, que amb menys del 5% dela població mundial realitza més del 20%del consum energètic total. Un altre exem-ple il·lustratiu: el 92% de la població mun-dial no té cotxe; mentre que als EstatsUnits i a la UE hi ha un cotxe per cada 1,8i 2,8 habitants respectivament, a l’Àfricanomés n’hi ha 1 per 110, i a la Xina, 1 per1.375. Existeix una correlació, gairebélineal, entre grau de desenvolupament iconsum d’energia per habitant.

En aquest context és evident que l’ac-tual situació de desigualtat extrema és in-sostenible per més temps. Es fa impres-cindible una col·laboració entre països ricsi pobres per fixar i complir objectius queavui són a l’abast de la humanitat, de for-ma que tots puguin accedir a uns mínimsimprescindibles per a una vida digna. Itambé de forma ineludible són urgents me-sures necessàries per impedir que l’im-pacte sobre el medi ambient segueixi crei-xent i arribi a provocar danys irreversiblesen el planeta de conseqüències catastrò-fiques per a tots, rics i pobres.�

A la recerca de la fórmula adequadaper a un desenvolupament sostenibleLes energies renovables i l’estalvi energètic es presenten com les millors opcions

La reducció delconsum energètic ha de ser una de lesmesures a prendre

RITA VERAÀrea Monogràfics M

ELS ESTATS RICSCONSUMEIXEN 3/4 PARTS DEL TOTAL DE L’ENERGIA DISPONIBLE

ÉS IMPRESCINDIBLEUNA COL·LABORACIÓ PER FIXAR I COMPLIRTOTS ELS OBJECTIUS

LES DESIGUALTATS ENTRE PAÏSOSEXIGEIXEN MÉS COMPROMISOS

A ALEMANYA, les centrals nucle-ars tenen els dies comptats. Aixího comunicava recentment la can-cellera Angela Merkel, que asse-gurava que abans del 2022 totesles instal·lacions estaran apaga-des, abans fins i tot que s’esgotinles seves vides útils. Que Alema-nya doni per finalitzada la seva ac-tivitat nuclear és una decisió sig-nificativa i té molt a veure ambl’accident de Fukushima. El que vapassar al Japó ha reobert el debatsobre la perillositat de l’energia nu-clear i alguns països com Ale-manya ja estan prenent cartes enl’assumpte.

Després del que va passar a Fu-kushima la seguretat és l’argumentprincipal a l’hora de qüestionar l’e-xistència de centrals nuclears i al-tres arguments com els interessoseconòmics o els nivells de con-taminació han quedat relegats. Aexcepció de les associacionsecològiques, que amb aquestacatàstrofe veuen reforçat el seudiscurs mediambiental.

Avui dia s’admet sense cap me-na de dubte que l’escalfament glo-bal ha estat provocat per l’accióde l’home i si no es prenen mesu-res urgents per aturar el seu in-crement, provocarà greus conse-qüències per a la humanitat. Lacontaminació produïda per l’e-missió de determinats gasos témolt a veure amb l’escalfamentglobal. No obstant, al contrari delque es pugui pensar, les centralsnuclears no produeixen contami-nació atmosfèrica de gasos deri-vats de la combustió que pro-dueixen l’efecte hivernacle, ninecessiten combustibles fòssilsper a la seva operació. Això sí, lesemissions contaminants indirec-tes derivades de la seva pròpiaconstrucció, de la fabricació delcombustible i de la gestió poste-rior dels residus radioactius no sónmenyspreables.

És clar que malgrat això, l’opciómés segura i més verda són lesdenominades energies renovables,solar, eòlica, hidràulica, etcètera.No produeixen contaminació enl’atmosfera, però, com tot, tenenels seus inconvenients: són méscares que l’energia nuclear, un qui-lowatt d’una energia renovablecosta uns 0,7 euros mentre que und’obtingut a partir de la fissió del’àtom, només 0,1.

el debat

CONTAMINACIÓ I SEGURETAT

Avantatges idesavantatgesde la nuclear

La recuperació del riu LlobregatUn espai fluvial metropolità al servei de les persones i del medi ambient

Vista aèria de l’espai fluvial del riu Llobregat al tram metropolità. Destaca el parc fluvial de Sant Boi, així com el meandre de Sant Joan Despí.

El Llobregat és un dels rius mésemblemàtics de Catalunya i elmés important de la xarxa hi-drogràfica de l’àrea metropoli-

tana de Barcelona. Durant segles el riuha estat un recurs aprofitat segons lesnecessitats de cada moment històric, ides del segle XIX fins fa ben poc era bà-sicament un eix industrial i de comuni-cacions. Afortunadament, durant els úl-tims anys el tram metropolità del riuLlobregat està evolucionant cap a unecosistema de gran potencialitat ecolò-gica i paisatgística i amb una forta voca-ció social.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ésla institució que està portant a terme lagestió d’aquest procés, coordinada ambla resta d’administracions, estatal, au-tonòmica i local, al Consorci per a la Re-cuperació i Conservació del Riu Llobre-gat. Conjuntament, les administracionshi han invertit més de 25 milions d’eurosels últims quatre anys, incloent-hi la UnióEuropea, que, a través del fons Feder, hiha participat amb més de mig miliód’euros.

El tram metropolità del Llobregat téuna longitud de 30 quilòmetres entre elcongost de Martorell i el mar, territori querepresenta més de 1.000 hectàrees d’es-

pai fluvial pertanyents a 15 municipis di-ferents, amb una població conjunta quesupera els 700.000 habitants. Aquestaimportant població s’acosta als dos mi-lions i mig si s’incorpora a Barcelona,que compta amb un petit tram fluvial ala part nord.

LES ACTUACIONSQuan es van iniciar els projectes de millo-ra (2006), les actuacions que es van de-finir com a prioritàries van ser les que noestaven afectades per les obres de cons-trucció de la línia d’alta velocitat. Així, esva definir un primer tram que compreniades del pont del Diable de Martorell fins al’aiguamoll del Llobregat, en la seva con-fluència amb la riera de Rubí. Aquest àm-bit abraça un total de 202 hectàrees, dis-tribuïdes a través de 8,1 quilòmetres deriu que pertanyen als municipis de Marto-rell, Castellbisbal, Sant Andreu de la Bar-ca, Corbera de Llobregat i Pallejà.

Els objectius principals dels projectesque afecten aquest primer tram estan vin-culats amb la millora ambiental del riu,per potenciar i millorar la seva funció deconnector ecològic i recuperar els seusvalors naturals i la biodiversitat. Paisat-gísticament, les plantacions s’han orga-nitzat per millorar la integració de les zo-nes urbanes i les grans infraestructuresde transport.

Un altre dels objectius centrals per aaquest primer tram és la millora del ciclede l’aigua. En aquest sentit, s’ha apostatper l’optimització de la recàrrega de les ai-gües subterrànies mitjançant diverses es-tratègies. Un exemple és l’actuació por-tada a terme al meandre de ca n’Albareda,ubicat al nord d’aquest primer tram, on

s’han recuperat les velles basses d’infil-tració per a la cubeta de Sant Andreu.

Les basses prenen aigua del riu perdesprés infiltrar-la al subsòl a nivell freà-tic, amb l’objectiu de compensar l’eleva-da explotació a què estan sotmeses lesaigües subterrànies. Aquesta actuaciósuposa una capacitat d’infiltració en l’a-qüífer d’1,6 hectòmetres cúbics per any(l’equivalent al consum domèstic de25.000 habitants).

El segon tram d’actuació que es va de-finir inclou des del viaducte de la línia d’al-ta velocitat a Sant Joan Despí fins al pontde Mercabarna. L’adequació des d’aquestpunt fins a la desembocadura ja es va trac-tar en el denominat pla Delta. Concreta-ment es tracta de 207,2 hectàrees distri-buïdes a través de 6,5 quilòmetres de riuque pertanyen a Sant Joan Despí, SantBoi, Cornellà, l’Hospitalet i el Prat deLlobregat.

MILLORAR L’ACCESSIBILITATL’àmbit del segon tram d’actuació estàmolt condicionat per les grans infraes-tructures de transport que van paral·le-les al riu i que actuen com a autèntiquesbarreres ambientals i també socials. Elsprojectes s’han centrat a trencar elconfinament del sistema fluvial i a mi-llorar l’accessibilitat definint i creantportes d’entrada des dels municipispròxims al riu.

Un factor determinant ha estat la presade mesures per millorar la morfologia flu-vial, amb la incorporació a les zones an-nexes al curs de deflectors fluvials, que te-nen la finalitat de tornar la configuraciónatural de meandres del riu. Aquests de-flectors estan, a més, plantats amb agru-

pacions de vegetació de ribera que tenenla funció d’expandir-se gradualment.

Aquestes mesures, que aniran evolu-cionant progressivament en el temps, ani-ran millorant el problema de la incisió delriu i afavoriran la infiltració natural a l’aqüí-fer i diversificaran els hàbitats tant terres-tres com aquàtics.

Destaca també la inversió feta en vege-tació en les dues fases i el compromísd’institucions, com per exemple l’Asso-ciació d’Amics de la UPC, per promourenoves plantacions destinades a la com-pensació de les seves emissions de CO2.En total, els últims quatre anys s’han plan-tat més de 100.000 arbres i altres espè-cies de vegetació associada a l’entorn na-tural del riu.

En aquest sentit, les plantacions de ve-getació estan concebudes per compliramb diversos objectius: en primer lloc són,juntament amb les plantacions arbustives,de prat i aquàtiques, una forma de millo-rar la qualitat ambiental de l’entorn fluviali recuperar el conjunt de la vegetació típi-ca que sovint havia desaparegut.

Per una altra part, són actuacions quereforcen el caràcter de connector eco-lògic que té el riu Llobregat respecte alsgrans espais oberts metropolitans: lacosta, el delta, el Garraf, l’Ordal iCollserola.

Així mateix, la vegetació implantadatambé contribuirà a contenir els proces-sos d’erosió i empobriment dels sòls as-sociats a les extenses zones urbanes quesuporten la vall baixa del riu i, amb el seutotal desenvolupament, contribuirà pode-rosament a integrar paisatgísticament lesgrans vies de comunicació que acompa-nyen aquest tram del Llobregat.�

JOEL MAGAÑAÀrea Monogràfics M

Els últims quatreanys s’hi han invertitmés de 25 milionsd’euros

Ramon

TORRA GERENT DE LA

MMAMB

Les actuacions que s’estan portanta terme per a la recuperació del

riu Llobregat s’estan gestionant desde la perspectiva social i ambiental.En l’àmbit social, el tram metropolitàdel riu es presenta com un espai d’o-portunitat no urbanitzat, de gran es-cala, capaç de generar noves conne-xions i relacions entre els municipis.A més, conté importants elements depatrimoni històric i representa un ti-pus de paisatge singular, que no téprecedents a l’àrea metropolitana deBarcelona pel que fa a la capacitat iqualitat que ofereix per a l’oci a l’ai-re lliure. En l’aspecte ambiental, hemde donar respostes de gran valor es-tratègic, com la millora del cicle del’aigua i el desenvolupament de laconnectivitat ecològica des del mar iles platges metropolitanes, fins al parcde Collserola. Els dos enfocamentssón compatibles i fins i tot es neces-siten si de veritat volem atorgar aaquest espai fluvial una posició decentralitat dins del sistema d’espaisverds metropolitans.�

FINS SOCIALSI AMBIENTALS

la tribuna

AVIOTEC

El Llobregat disposa d’un ca-mí continu habilitat per a lacirculació de bicicletes en-tre el pont del Diable a Mar-torell fins al sistema de plat-

ges metropolitanes. Aquest recorregut,de més de 30 quilòmetres, s’estén perla pràctica totalitat dels dos marges delriu, inclou passos de vianants per tra-vessar el llit i connecta amb tots els mu-nicipis riberencs i amb la xarxa de trans-port públic metropolità. Es tracta d’unrecorregut per un paisatge de gran ri-quesa en biodiversitat i elements de pa-trimoni històric i cultural amb destacatspunts d’interès:D1.- Pont del Diable. S’ha habilitat unaccés que permet arribar al riu des del nu-cli urbà de Martorell a través del famóspont gòtic.D2.- Ca n’Albareda. S’ha disposat unagran bassa que té la funció de recarre-gar l’aqüífer de la cubeta de Sant Andreu.Precedint la bassa, un aiguamoll depurales aigües que s’infiltren.D3.- Parc de la Solana. Va ser construïtcom a protecció del casc urbà davant lapertorbació acústica i visual de la A-2. Elparc disposa d’una passarel·la que con-necta el nucli urbà de Sant Andreu de laBarca amb el marge oposat del riu volantsobre l’autovia.D4.- Riera de Corbera. Especialmentinteressant per les seves formacions geo-lògiques fruit de l’erosió de la riera so-bre el llit rocós de tons torrats i rogencson hi ha espectaculars bassals i saltsd’aigua.D5.- Riera de Vallvidrera. S’ha recupe-rat la part baixa d’una de les vies princi-pals de penetració al parc de Collserolaque remunta la serra, travessant zones degran interès ambiental.D6.- Aiguamolls de Molins de Rei. Unantic meandre del riu que després de laconstrucció de l’autopista es va conser-var com a aiguamoll i que ha estat ampliatrecentment i equipat amb zones per a l’ob-servació de les aus.D7.- Basses d’infiltració de Sant Vi-cenç dels Horts. Per a la recuperació del’aqüífer que proveeix una part de l’aiguaque es potabilitza per al consum de Bar-celona i la seva àrea.D8.- Parc del Llobregat. El recorregutfins al riu presenta vistes interessants delParc Agrari i de la depuradora que impul-sa les seves aigües regenerades riu amuntper garantir el seu cabal ecològic.

D9.- Pícnic de la Riera Pahissa. Unespai sobre el riu tradicionalment utilit-zat pels habitants de Sant Joan Despíper a l’oci i les activitats esportives. Dis-posa d’un mirador fluvial d’accés públici zones d’accés restringit per a la nidifi-cació d’aus.D10.- Mirador sobre una torre de càr-rega del col·lector de Salmorres. Dis-senyat per integrar en el paisatge una grantorre de descàrrega de la canalització querecull les aigües salinitzades que es pro-dueixen en la seva conca per protegir laqualitat de l’aigua del riu Llobregat. Es con-certen visites d’educació ambiental.D11.- Parc fluvial de Sant Boi de Llo-bregat. Zona d’antics horts il·legals si-tuats en zona d’aigües insalubres trans-formada en un espai de recuperació de lavegetació de la ribera.D12.- Meandre de Sant Joan Despí.Recuperació ambiental i implantació d’unsistema de reg innovador i sostenible ambaigua regenerada que permet recuperarla vegetació dependent de les aigües freà-tiques en un punt profundament alteratdel riu.D13.- Termes romanes. Recinte per ala protecció del patrimoni arqueològic quetroba un dels seus principals exponentsde la zona a les instal·lacions termals ro-manes de Sant Boi.D14.- Zona de deflectors. Es tracta dedispositius que ajuden al procés de re-meandrificació del riu diversificant els hà-bitats ecològics fluvials tant aquàtics comterrestres i augmentant la infiltració d’ai-gua des del curs del riu.D15.- Passarel·la de Cornellà. Estruc-tura dedicada a vianants i ciclistes que sal-va el feix d’autopistes i vies de ferrocarrilper connectar els dos marges del riu ambla zona esportiva (RCD Espanyol) i d’ocidel barri de Salines de Cornellà.D16.- Masia de Can Comas. Recupe-rada com a Centre d’Informació i Gestiódel Parc Agrari del Baix Llobregat.D17.- Accés fluvial de l’Hospitalet deLlobregat. Pàrquing per a vehicles es-colars i connexió amb Bellvitge.D18.- Parc lúdic fluvial del Prat de Llo-bregat. Disposa de zones per al passeig,jocs i d’un mirador fluvial. D19.- Cal Tet i Ca n’Arana. Sistema d’ai-guamolls que rep part de les aigües dela depuradora i millora la seva qualitat grà-cies a filtres verds de vegetació autòcto-na del delta. També disposa de puntsd’observació de l’avifauna i recorreguts degran interès ambiental.D20.- Mirador i desembocadura delriu Llobregat. Es pot contemplar l’entre-ga de les aigües del riu al mar així com lespinedes litorals i els sistemes de vegeta-ció.D21.- Sistema de platges metropoli-tanes. On el riu s’aboca al mar i els ca-mins, en les desenes de quilòmetres deplatges metropolitanes.2

Nombrosos puntsd’interès cridenl’atenció de vianants i ciclistes

ELIANA TUSELLÀrea Monogràfics M

Un passeig enbici o a peu perla ribera del riuLlobregatL’accessibilitat dels nous espais permetdisfrutar de la riquesa del paisatge

L’EVOLUCIÓ del desenvolupamenturbà de l’àrea metropolitana de Bar-celona ha portat, com en altres urbseuropees, a la marginació dels es-pais fluvials. Un procés que és ne-cessari revertir. No es pot obviarque es produeix en un context den-sament urbanitzat, de manera queresulta del tot indispensable inte-grar els rius d’una manera positivaen els processos de millora urbana.El tram inferior del riu Llobregat i elsseus tributaris són una part im-prescindible de l’estructura bàsi-

ca de connexió entre espais de va-lor ecològic. Una estructura que s’-ha de conservar i fomentar, en lamesura que constitueix una opor-tunitat per millorar la trobada entreels terrenys urbanitzats i els que noho estan, i integrar-los en un únicpaisatge. Per un altre costat, el Llo-bregat i les seves aigües subterrà-nies són una peça clau per a l’ob-tenció d’una gestió de l’aiguasostenible en l’entorn metropolità,i tot i que s’han fet grans avançosen els sistemes per a la gestió dels

recursos hídrics, és necessari am-pliar-los. El Llobregat també pot po-sar a l’abast dels habitants un es-pai verd de qualitat, fàcilmentaccessible i òptim per al foment del’educació ambiental. Un espai oncrear noves relacions entre munici-pis amb l’horitzó de reduir les emis-sions de CO2. Aquesta complexitatdemana tractar des de molts puntsde vista un mateix territori, cosaque ha suposat una suma d’es-forços transdisciplinària i l’acordentre administracions diverses.

l’apuntUNA COMPLEXA GESTIÓ

Encaixar en l’àrea metropolitana

3

4

2

7

8

1011

1213

14 15

1617

18

19

2021

9

6

5

1el mapa

A dalt, nou accés al riu Llobregat des del pont del Diable de Martorell i torre mirador a Sant Joan Despí. A sota, Parc Lúdic Fluvial del Prat de Llobregat.

El nou Llobregat es presentacom un important espaiverd de centralitat metro-politana. La nova funciona-litat del riu no ha suposat in-

troduir canvis de manera intensiva ja quela matriu territorial els proporciona demanera natural. Tot i així, la gran exten-sió i la complexitat de l’espai fluvial haobligat a portar a terme múltiples actua-cions. Concretament, la intervenció s’hadividit en un programa de més de 40 ac-cions, algunes de les quals ja han fina-litzat i altres estan en execució o en fa-se de projecte. A més, una vegadaacabada cada fase de treball s’implan-ta un programa de seguiment, manteni-ment i millora de l’espai fluvial que s’a-dapta a l’evolució del riu.

L’objectiu de les accions de recupe-ració i adaptació és potenciar el riu i lesseves riberes en dos aspectes comple-mentaris: l’ambiental i el social.

El gran espai obert que genera el Llo-bregat presenta un gran potencial coma territori per a l’oci, el descans i l’edu-cació ambiental, així com un elementde relació entre els municipis. És un noumodel d’espai públic que totes les gransmetròpolis occidentals estan començanta valorar pels seus múltiples usos, queincrementen considerablement la qua-litat de l’oci i la salut. Dins d’un marcque facilita la pràctica de l’esport i elcontacte amb la naturalesa, es poten-cia, a més a més, el desenvolupamentd’altres activitats, com ara l’agriculturaecològica i recreativa, que tenen un granèxit en determinats estrats socials de lapoblació.

L’ESTRATÈGIAAmb l’objectiu de fer més accessible perals habitants els nous espais verds,s’està portant a terme una estratègiad’accés des de tots els municipis de laribera al parc fluvial i també la comuni-cació entre aquests municipis a travésdel riu. Per això s’han adequat caminsper a vianants i carrils per a bicicletes.L’accés per a vehicles a motor es res-tringeix a les activitats agrícoles i demanteniment. Aquests camins també esconnecten amb les xarxes de transportpúblic i s’han disposat alguns petitsaparcaments per a vehicles privats iautobusos.

Els nous espais també s’estan incor-porant als recorreguts d’interès ambientali paisatgístic ja existents, com la riera deVallvidrera a Molins de Rei o el camí delSorral, que relaciona el riu i el paisatgeagrícola del delta.

S’han projectat més de 20 accessosdes dels teixits urbans i els espais d’in-terès històric, paisatgístic i ambiental.Per arribar al riu, sovint aquests acces-

sos han d’esquivar infraestructures decerta envergadura mitjançant passos vo-lats o aprofitant ponts i viaductes. En al-gunes ocasions s’ha aprofitat el pas so-bre la infraestructura o la mitigació delsseus impactes per establir miradors, comen el cas de les passarel·les de Sant Boio amb l’adaptació com a mirador de lestorres de descàrrega del tub de salmor-res al Prat de Llobregat i Sant Joan Des-pí. Tots els recorreguts acaben als ca-mins que acompanyen el riu, des deMartorell fins al mar, i possibiliten la con-nexió entre el pont del Diable i el deltadel Llobregat.

ELS RESULTATSUna de les actuacions ja finalitzades ésel parc lúdic del Prat, de 6,7 hectàrees,executat per l’Àrea Metropolitana deBarcelona amb l’Ajuntament del Prat.L’obra ha suposat la recuperació am-biental i social d’un espai que ara és laporta d’accés al riu des del municipi,mitjançant un parc pensat per a perso-

nes de diferents edats. Les accions am-bientals portades a terme han permèsla naturalització de l’espai i l’augmentdel seu valor mediambiental. S’han sem-brat i plantat espècies característiquesd’aquesta zona del riu i de baix man-teniment, que serviran com a base pera noves comunitats de vegetació i fau-na associada. Per un altre costat, s’hainstal·lat un sistema de drenatge soste-nible que redueix les necessitats hídri-ques del parc.

Una altra de les intervencions projec-tades s’ubica al terme municipal de Mo-lins de Rei i es refereix a la recuperaciómediambiental de la riera de Vallvidreracom a connector ecològic. Allà es tre-balla per revaloritzar el paisatge fluvial iintegrar paisatgísticament tant la rieracom el seu entorn. En aquesta actuaciótambé s’estan portant a terme milloresen les condicions hidràuliques preser-vant l’activitat agrícola i el sistema par-cel·lari com a element conformador iidentificador.

Pel que fa als valors socials d’aques-ta actuació cal destacar la identificaciói la millora de l’accessibilitat des del tei-xit urbà del municipi fins al riu i la po-tenciació de la visualització de les pa-noràmiques existents amb la creació demiradors i àrees d’oci.

Finalment mencionar, dins de les ac-tuacions que es troben en fase de pro-jecte, la recuperació de l’espai fluvial en-tre les basses de recàrrega de SantaColoma de Cervelló i el curs del riu. Peraixò es proposa un tractament de les vo-res de les basses, que funcioni com aapantallament de la tanca interna, i almateix temps sigui la franja de regene-ració de la vegetació fluvial, amb basseshumides i plantacions de ribera. Tam-bé se suavitzarà el perfil dels marges flu-vials (entre 20% i 5%) per ampliar la sec-ció del riu, així com l’ampliació de leszones a prop de l’aigua, prats fluvials izones humides. De les 40 actuacionsesmentades, aquestes són només unapetita mostra del treball fet fins ara.�

Un riu amb vocació de convertir-seen el centre verd metropolitàLes actuacions planificades suposen l’adaptació del territori a múltiples usos

Nous camins per a vianants i bicis fan més accessible el parc fluvial

MIRIAM SALAZARÀrea Monogràfics M

�ELS NOUS ESPAIS SESUMEN A RECORREGUTSD’INTERÈS AMBIENTALI PAISATGÍSTIC

�EL TERRITORI S’HAADAPTAT A ACTIVITATSCOM L’AGRICULTURAECOLÒGICA RECREATIVA

Un treballador en una planta de tractament de residus.

�Recollida selectiva de vidre Ecovidre és l’associació que gestiona larecollida i el reciclatge dels envasos devidre que els catalans dipositen als con-tenidors verds, a més de portar a ter-me campanyes d’informació i sensibilit-zació per reduir el volum d’envasos devidre generats. El 100% d’aquests resi-dus, principalment ampolles i pots de vi-dre, es reciclen i es converteixen en nousenvasos.�Recollida de paper i cartró Després d’una transformació, els mate-rials dipositats al contenidor blau es po-den reconvertir en nou paper i cartró, peral qual s’utilitza molta menys energia imatèries primeres que si es partís de lapasta verge.�Recollida d’envasos lleugers Els envasos de plàstic, metàl·lics i decartró per a begudes –al contenidorgroc– van destinats a les plantes de gar-bellament, on es classifiquen i es distri-bueixen per al seu posterior reciclatge.L’empresa Ecoembes és la responsable–tant en aquesta partida com en l’ante-rior– de la recollida, l’organització i lagestió dels envasos, així com de lescampanyes de promoció de la seva re-collida selectiva.�Recollida de la matèria orgànica A les ciutats catalanes, les restes demenjar i vegetals de mida petita –que

posteriorment es degraden biològica-ment a les plantes de compostatge– s’a-cumulen als contenidors marrons. Elcompost és un producte orgànic bene-ficiós per al sòl o per al desenvolupamentde les plantes.�El rebuigEs recull al contenidor gris, des d’on estransporta a la planta de tractament me-canicobiològic. Després, es pot deposaren un dipòsit controlat, o bé recuperar-se com a material combustible alterna-tiu, material de restauració o amb altresfins.�Residus municipals especials Són els que la normativa bàsica de l’Es-tat, així com la de la UE, consideren pe-rillosos i, per tant, no es recullen amb lesfraccions anteriors. Dins d’aquests, esdiferencien cinc grups: aparells elèctricsi electrònics (petits i grans electro-domèstics, equips informàtics i de tele-comunicacions, aparells electrònics deconsum, d’il·luminació, eines elèctriques,joguines i equips esportius, aparells mè-dics, instruments de vigilància o control,màquines expenedores...), frigorífics i al-tres aparells amb CFC (uns compostosorganoclorats que, si arriben a l’estra-tosfera, destrueixen la capa d’ozó), fluo-rescents i làmpades de descàrrega, pi-les i altres acumuladors, o medicamentsusats o caducats.�

Els residus industrials són els materialssòlids, gasosos o líquids resultants d’unprocés de fabricació, de transformació,d’utilització, de consum o de neteja, ique no són residus municipals. El seudestí final pot ser la recuperació mate-rial i la valorització energètica, el trac-tament fisicoquímic del rebuig o la de-posició en un abocador, així com la sevaincineració.

En aquest grup s’ha de diferenciar unasubcategoria: els residus industrials es-pecífics, que inclouen els envasos deproductes fitosanitaris, els olis industrialsusats, els pneumàtics en desús, els vehi-cles fora d’ús, els residus sanitaris, i lesoliasses i vinasses (procedents de l’ela-boració d’olis i de la neteja dels pòsitsque resulten de l’elaboració de vins icaves).�

Anomenem residu qualsevol substància o objecte delqual es desprèn o té la intenció o obligació de des-prendre’s el seu posseïdor, ja sigui per necessitat, perimperatiu o perquè el considera inútil. A Catalunya esprodueixen cada any més de 30 milions de tones deresidus, que provenen de les diferents activitats que esrealitzen: indústria, mineria, agricultura, etcètera. Lagran majoria es tracten d’una manera o d’una altra, se-gons un detallat estudi del Col·legi Oficial de Químicsde Catalunya, que es resumeix en aquest article.

El volum de residus de la construcció ésimportant i té un gran potencial pel que faa la seva reutilització i reciclatge. Per la se-va rellevància, disposen d’un programa iun model de gestió específics que s’o-rienten a la prevenció, al reciclatge i a l’im-

puls dels mercats de materials reciclats.El destí final dels residus de la construc-ció pot ser la reutilització in situ amb plan-ta mòbil, el tractament i posterior reciclatgeo la deposició en dipòsits controlats, en-tre altres.�

El programa de gestió de dejeccions ra-maderes (aprovat l’any 1996) estableixles línies bàsiques per racionalitzar la ges-tió dels excrements animals. El destí na-tural i més immediat per a aquests resi-dus és la seva aplicació en sòls agrícoles,ja que en la majoria dels casos mante-nen i incrementen el seu contingut de

matèria orgànica, alhora que constituei-xen una font d’elements nutritius per alscultius. No obstant, l’excés o l’acumula-ció d’aquests residus pot perjudicar laproductivitat agrícola i arribar a contami-nar les aigües. En aquests casos, s’hade sol·licitar la intervenció d’un gestor deresidus.�

Recollida selectiva i deixallesconsiderades perilloses

El Col·legi de Químics elabora un exhaustiu informe sobre la gestió dels diferents tipus de residus a Catalunya

RESIDUS MUNICIPALS

Donar una sortida al productesobrant de les manufactures

RESIDUS INDUSTRIALS

Un volum de deixalles amb un tractament especial

RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

Els excrements dels animalspoden ser perjudicials

DEJECCIONS RAMADERES

Solucionsper al queja no és útilPER D. R.

Vista de la incineradora de residus de Sant Adrià de Besòs.

La gestió de residus domèstics haobtingut alguns èxits, però en-cara té molts reptes per acon-seguir. La recollida selectiva de

paper, vidre i plàstic ha calat en bona partde la societat, cosa que ha permès in-crementar les taxes de reciclatge a Es-panya. Tot i això, encara falta millorar enla qüestió de la minimització, o dit d’unaaltra manera, produir menys brossa, ai-xí com en la separació de les deixallesorgàniques –restes de menjar, per exem-ple–, que poden convertir-se en com-postatge després del seu pas pels eco-parcs. Però, a més a més, queda perdefinir l’estratègia idònia per tractar to-tes aquelles deixalles que no poden serreaprofitades i que, fins ara, anaven di-rectes als abocadors, unes instal·lacionsque aviat es veuran al límit de la seva ca-pacitat. Per això, el Col·legi d’EnginyersTècnics Industrials de Barcelona (CETIB)advoca per la valorització energètica através de la incineració.

És a dir, el procés per aconseguir untractament de residus sostenible passaprimer per la reducció de les escombra-ries que genera cada ciutadà, despréspel seu màxim aprofitament a través delreciclatge i, en el cas que no es puguinreutilitzar en cap cas, per la incineració,un mètode que permet utilitzar la calor

residual per a la generació d’energia.“Amb l’actual sistema, a més delsmètodes de valorització energèticaque s’han posat en marxa, encara hiha a Catalunya un dèficit de dos mi-lions de tones de residus que en unfutur no sabrem com gestionar, quanels abocadors arribin a la seva màxi-ma capacitat”, adverteix Manel Nicolàs,que és vicesecretari del CETIB. Davantd’això, proposa seguir la mateixa tendèn-cia que els països del nord d’Europa, comAlemanya, que s’ha proposat com a ob-jectiu arribar a l’abocament zero el 2020.

Per aconseguir-ho, primer de tot s’han de vèncer algunes resistències anivell ideològic, sobretot des del punt devista ecologista, encara que la veritat és

que fins i tot els verds alemanys són par-tidaris d’aquest sistema. “Amb les con-dicions adequades, el tractament através de la incineració és molt méssostenible que un abocador, que ge-nera una gran quantitat de metà, unhidrocarbur que és 21 vegades méscontaminant que el diòxid de carbo-ni”, apunta, i afegeix la qüestió de les fil-tracions i de l’emissió de gasos que ge-nera el transport dels residus des de lesciutats fins als abocadors, cada vegadamés allunyats dels nuclis urbans a cau-sa de la falta d’espai.

La proposta que defensa el CETIB re-quereix la màxima minimització i reci-clatge, de tal manera que el 90% dels re-

sidus siguin reaprofitables. El 10% res-tant aniria dirigit a les incineradores, quecompten actualment amb diversos me-canismes i tractaments per evitar l’emis-sió de substàncies perilloses a l’atmos-fera, com podrien ser les dioxines.

Respecte a les cendres que es gene-ren al llarg del procés, el sistema pre-veu empaquetar-les i, aquesta vegada sí,dipositar-les en un abocador. Tot i això,les cendres representen només el 5% delmaterial original, i per això els problemesd’espai se solucionen en bona mesura,així com el risc de contaminació.

OBTENCIÓ DE CALOR I FREDSegons el vicesecretari del CETIB, a totaixò s’hi ha d’afegir el fet que els resi-dus incinerats, així com passa com ambla biomassa, permeten l’obtenció d’e-nergia: “La calor residual que es ge-nera durant el tractament es potaprofitar per a l’obtenció de fred ide calor vàlids per al subministra-ment municipal”. Un mecanisme devalorització energètica que permetafrontar dos dels grans reptes actuals:la gestió dels residus d’una forma sos-tenible i l’obtenció d’energia mitjançantrecursos propis i nets.

En aquest sentit, Manel Nicolàs recal-ca que no es tracta de pensar en opcionsde futur, sinó de present: “Les admi-nistracions, sobretot municipals, hande prendre decisions ràpides, perquèen un termini màxim de cinc anys ne-cessitem a Catalunya tres noves in-cineradores que s’uneixin a les qua-tre que funcionen en aquestsmoments”. L’alternativa, segons expli-ca, serien munts de deixalles amb lesquals no se sabria què fer, perquè elsabocadors estarien plens.�

EDUARD PALOMARESÀrea Monogràfics M

Valoració energètica per aarribar a l’‘abocament zero’Els enginyers tècnics industrials advoquen per seguir el model alemany

�AFIRMEN QUE ELSABOCADORS ESTAN ALLÍMIT I,A MÉS A MÉS,SÓNMÉS CONTAMINANTS

La incineraciópermet convetir elsresidus que no esreciclen en energia