ECONOMIA I SOCIETAT (1833-1930)

2 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA (CREIXEMENT DEMOGRÀFIC)

1 REVOLUCIÓ AGRÀRIA (DESENVOLUPAMENT AGRARI)

3 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (INDUSTRIALITZACIÓ)

4 REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS (FERROCARRIL)

5 MOVIMENT OBRER

REVOLUCIÓ AGRÀRIA

a través de

-abolició del règim senyorial

REFORMA -desamortització eclesiàstica (mans mortes, 1836) i

AGRÀRIA desamortització civil (bens comunals i bens arrels dels

ajuntaments, 1855)

-desvinculació dels mayorazgos

-la terra es converteix en propietat privada: es pot comprar i vendre al mercat

-l´agricultura de subsistència dóna pas a l´agricultura de mercat capitalista

-concentració de la terra en uns pocs terratinents; els camperols no poden comprar terres per falta de diners

-lleugera modernització de l´agricultura: augment de la producció i diversificació (interior/perifèria)

-limitacions: baixa productivitat, a causa de l´escasa mecanització i ús d´adobs químics, que impossibilita l´alliberament de mà d´obra cap a la indústria (campe- rols= 2/3 parts de la població activa espanyola)

permet

-la revolució agrària possibilita la revolució demogràfica: l´augment de la producció agrícola possibilita l´augment de la població espanyola

-l´alta concentració de mà d´obra a l´agricultura frenà la industrialització espanyola (escasa demanda i mà d´obra disponible)

-l´agricultura espanyola es troba atrasada en relació al nord d´Europa

conseqüències

1

LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA VA PERMETRE ALS ESPANYOLS DISPOSAR DE MÉS ALIMENTS, SOBRE TOT, CEREALS, LA BASE DE LA SEUA DIETA

PRODUCTIVITAT DEL BLAT A EUROPA A FINALS DEL SEGLE XIX

EVOLUCIÓ DE LA MA D´OBRA AGRÍCOLA (1800-1900)

EXPORTACIÓ DE VI (MILLONS DE LITRES) I BODEGA A JEREZ

2 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

-millora de la dieta alimentària gràcies als avanços agrícoles (+ aliments disponibles)

-millora de les condicions higièniques i sanitàries (teixits de cotó, sabó, …)

-avanços en medicina (vacunes,…)

-creació d´infraestructures urbanes (potabilització d´aigües, clavegueram,…)

a través de permet

-creixement moderat de la població, menor que al nord d´Europa a causa de la baixa productivitat agrícola

-inici de la transició demogràfica, però més lenta que al nord d´Europa (majors taxes de mortalitat i natalitat)

-augment del procés d´urbanització, però també de forma més lenta que al nord d´Europa (es manté prou població al món rural)

conseqüències-la revolució demogràfica possibilita la revolució industrial i la revolució dels transports, a l´augmentar la demanda de productes i l´oferta de mà d´obra

ELS AVANÇOS MÈDICS CONTRIBUIREN A LA REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

CREIXEMENT DEMOGRÀFIC, COMPOSICIÓ SOCIAL I TAXES D´ANALFABETISME

PROCÉS D´URBANITZACIÓ

PLÀNOLS DELS EIXAMPLES DE MADRID (1857) I DE VALÈNCIA (1885)

3 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

a través de

-indústria tèxtil cotonera catalana

-indústria siderúrgica andalusa, asturiana i basca

-indústria minera (carbó, ferro, coure, plom,…)

-altres indústries (agroalimentària, paperera, química, naval,..)

permet

-lleuger desenvolupament de l´economia moderna capitalista

-industrialització dèbil i lenta: Espanya està endarrerida en comparació al nord d´Europa

limitacions

-escassa demanda interior: baix poder adquisitiu de la població espanyola

-escassetat de font d´energia: falta de cursos d´aigua i baixa qualitat del carbó mineral (baix poder calorífic). Es fa necessari importar energia (carbó anglés)

-baixa competitivitat (preus alts dels productes espanyols) a causa dels alts costos de producció (ex. importació de carbó anglés), de manera que no es pot competir al mercat exterior i la indústria espanyola es centra al mercat interior

-necessitat de mesures proteccionistes per part de l´Estat

-dèficit de la Hisenda pública: l´Estat no pot finançar la industrialització

-inestabilitat política: guerres civils (carlines)

-posició excèntrica d´Espanya: allunyada del cor industrial europeu

GRAUS D´INDUSTRIALITZACIÓ EUROPEA

POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS I PAÏSOS (1870)

BALANÇA COMERCIAL D´ESPANYA I PRINCIPALS EXPORTACIONS

DESENVOLUPAMENT INDUSTRIAL PER REGIONS

INDÚSTRIA TÈXTIL COTONERA CATALANA

MECANITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA TÈXTIL I CONSUM DE COTÓ EN TONES

INDÚSTRIA SIDERÚRGICA VASCA: ALTS FORNS DE BISCAIA

PRODUCCIÓ SIDERÚRGICA 1861-1913 (MILERS DE Tm)

PRODUCCIÓ DE CARBÓ PRODUCCIÓ I EXPORTACIÓ DE FERRO

RESTES DELS ALTS FORNS DE MARBELLA, ELS MÉS ANTICS D´ESPANYA

INTERIOR DEL TALLER DELS ALTS FORNS DE SAGUNT

INTERIOR D´UN TALLER A CATALUNYA

INDÚSTRIA MINERA

REGIONS MINERES I INDUSTRIALS I CONNEXIONS FERROVIÀRIES

MINA A CEL OBERT A LA UNIÓ-CARTAGENA (MÚRCIA)

RESTES D´UNA INDÚSTRIA MINERA

MOLL PER CARREGAR MINERAL DE FERRO A ÁGUILAS (MÚRCIA)

4 REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS

a través de permet

-desenvolupament del ferrocarril (Llei General de Ferrocarrils, 1855)

-articulació d´un mercat interior o nacional: transport de forma ràpida i barata de gran quantitat de mercaderies (cereals, teixits) i persones

limitacions

-estructura radial de la xarxa ferroviària, que primava la importància de Madrid en perjudici dels centres econòmics perifèrics (País Basc, Catalunya, València,…)

-diferent ample de via front a l´europeu (1,67m front a 1,44m), la qual cosa dificultava els intercanvis amb l´exterior

-predomini de la inversió estrangera (francesa, anglesa) front a l´espanyola

-importació massiva de material ferroviari anglés i francés per part del capital estranger que finançà el ferrocarril espanyol, gràcies a la llibertat aranzelària de què va gaudir (no pagaven impostos); esta mesura impossibilità l´impuls de la indústria siderúrgica nacional

-la concentració de la inversió estrangera i nacional a la construcció del ferrocarril va descapitalitzar la indústria espanyola

INAUGURACIÓ DEL FERROCARRIL MADRID-ARANJUEZ EN 1851

EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT OBRER AL SEGLE XIX

BURGESOS I OBRERS: DOS MONS DIFERENTS

DIFUSIÓ DE L´INTERNACIONALISME 1868-1873

DIFUSIÓ DE LA FTRE (ANARQUISME) I DEL PSOE-UGT (MARXISME), 1880

MIJAIL BAKUNIN I KARL MARX

CONGRÉS DE LA FRE-AIT (BARCELONA,1870) I ATEMPTAT ANARQUISTA CONTRA ALFONS XII EN 1878

MITINS DE PABLO IGLESIAS I BAR ON ES FUNDÀ EL PSOE