Economia de l'empresa, apunts bàsics
-
Upload
melanie-nogue -
Category
Business
-
view
587 -
download
6
Embed Size (px)
Transcript of Economia de l'empresa, apunts bàsics

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
1
Economia de l’empresa Bloc I Tema 1- L’empresa
1. CONCEPTE D’EMPRESA
És un procés de transformació dels factors de producció com ma d’obra, energia i altres
subministres, així com matèries primeres. Està creada com unitat productiva per
aconseguir un benefici (econòmic, social...) i un producte. El benefici pot ser estratègic,
com per exemple crear una empresa la qual no té benefici però enriqueix a una altra.
Empresa: organització que proporciona béns i serveis amb la finalitat d’obtenir
beneficis. Aquests són la compensació que obté l’empresari per dedicar el seu temps i
arriscar els seus béns. Per tant, amb això es diferencien les empreses de les
administracions, l’exèrcit...
En aquests processos hi ha inputs i outputs(beneficis i producció):
INPUTS PROCÉS OUTPUTS
Dirigir: consisteix en assignar recursos escassos per aconseguir certs objectius de
manera eficient. Per això s’ha de prendre decisions i amb això necessitem informació.
El benefici depèn del client, de les seves decisions. Per tant, necessitem modular
aquestes. Cal tenir informació de les necessitats del client, o bé crear-li aquestes.
1.1. ALTRES MANERES DE CLASSIFICAR ELS FACTORS DE PRODUCCIÓ
Els factors de producció (inputs) poder ser: recursos físics, ma d’obra, treball i RRHH,
capital, l’empresari i recursos d’informació. Finalment tindria un benefici i un
producte. Aquesta visió és un punt de vista macroeconòmic, la qual ens fa pensar en
un sistema econòmic.
Un sistema econòmic és un conjunt de regles utilitzades per:
o Distribuir els recursos en una societat.
o Tenir l’objectiu de satisfer les necessitats dels ciutadans.
1.2. L’EMPRESARI CON A SISTEMA ECONÒMIC
Per valorar l’èxit d’un sistema econòmic es fa a través d’indicadors com:
PNB vs PIB (PNB > PIB).
Augment del nivell de vida (renda real, capacitat de compra).
Augment de la productivitat.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
2
PNB VS PIB (EXEMPLE)
Empresa espanyola amb una planta a Bolívia.
- Benefici de la planta a l’empresa espanyola PNB espanyol.
- Benefici de la planta a Bolívia PIB Bolivià.
PNB: valor de tots els béns i serveis finals produïts per una economia en un intercanvi
d’aquests (el que es produeix a casa i a l’exterior).
PIB: valor de tots els béns i serveis finals produïts per una economia fent servir factors
de producció nacionals per un període donat (el que es produeix a casa).
Productivitat: relació entre el que s’obté i els recursos que hi ha:
( )
( )
Es pot veure a través de:
Material: producte/material utilitzat.
Treball:
o P/hores-home.
o P/hores procés.
o P/homes per produir-lo.
De capital.
EXEMPLE D’EMPRESA. FABRICANT DE CORBATES
Un senyor vol fer una empresa que fa corbates:
a) Lloga un local amb 60 màquines que li costa 9.000€/mes.
b) Contracta 60 operaris a 600€/mes· operari.
c) Compra tela a 50€/m².
d) 1 corbata necessita 400cm² de tela (25 corbates/m²).
e) 1 operari fa 5 corbates al dia.
f) PVP= 8€/ut.
g) Tenim en compte que un any té 365 dies i que un mes té 30 dies.
A) Producció mensual/operari:

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
3
B) Producció mensual de l’empresa:
C) Vendes empresa:
D) Consum de tela:
E) Cost de producció:
( )
F) Si restem els ingressos amb els costos trobem que tenim un marge de 9.000€.
G) Analitzem els costos:
Costos Imports Tipus de costos
m/p 18.000 Cost variable (2€/u) Lloguer 9.000 Cost fixe
m/o 36.000 Cost fixe
Si tenim en compte que q és la quantitat produïda, el cost total vidrà donat per:
( )
En el cas dels ingressos, si p és el preu de venda, obtenim que:

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
4
El benefici vindrà donat per la diferència entre el cost i els ingressos:
( ) ( )
En el nostre exemple, el punt mort seria 7.500€. Recordem que el punt mort és on es
creuen la corba d’ingressos amb la corba del costos.
1.3. UN ALTRE ASPECTE: EL FINANÇAMENT
Si el que fem és comprar més del que consumim (per exemple, més tela) estem fent una
inversió. Ramón Companys i A. Corominas defineixen invertir com:
Renunciar a unes satisfaccions immediates i certes a canvi d’unes
expectatives.
Aleshores, en el nostre exemple del fabricant de corbates, suposem que:
- A inici de mes es paguen els sous i el lloguer.
- Cada dia es paga el que es consumeix per a produir.
- El client ho paga immediatament.
Mirant-ho en el temps:
- Saldo inicial = -45.000€
- Fabricació: 300 uts.
- Despeses = 300· 2 = 600€
- Ingressos = 300 · 8 = 2.400€
- Cash-flow diari = 2.400 – 600 = 1.800€
- Saldo primer dia = -45.000 + 1.800 = -43.200€
I anem sumant cada dia 1.800€ al valor negatiu.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
5
Hi ha necessitat de finançament. El qual pot ser:
Aportació del propietari: finançament propi NET PATRIMONIAL
Aportació d’altres: finançament aliè PASSIU DE L’EMPRESA
1.4. TIPUS DE SISTEMES ECONÒMICS
i. Economia planificada: hi ha algú que diu quins béns s’han de produir,
quan i quina quantitat. Aquest algú és l’Estat. Amb això poden haver-hi
molts errors.
ii. Economia de mercat (capitalisme): el mercat actua com a mecanisme de
correcció automàtica que assegura que els béns que la societat necessita es
facin sense que ningú doni cap ordre. (ma invisible).
a. Sistema econòmic capitalista: els factors en els que es recolza són:
i. La base és el benefici.
ii. Els agents es diuen “homo economicus” : desenvolupen les seves
activitats amb “informació perfecta”, total i sense cost.
1. Homo economicus: éssers humans racionals, egoistes,
capaços de fer judicis cap a fins subjectivament definits.
2. Racionalitat: sempre pensa adequadament per tal
d’obtenir el fi i aconseguir el MÀXIM BENEFICI.
iii. Recursos escassos (cost d’oportunitat).
iv. L’economia de mercat es basa en el dret de la propietat.
v. Els preus queden establerts per la llei d’oferta i demanda.
iii. Economia mixta de mercat.
EXEMPLE COST D’OPORTUNITAT
Un senyor que vol muntar una botiga de llibres.
- El cost de tenir el negoci és de 100.000€/anuals.
- Ingressos de 175.000€/anuals.
- Benefici comptable de 75.000€/anual.
Analitzem els recursos que fa servir:
- Treball propi: si no muntés el negoci treballaria com a bibliotecari cobrant
35.000€ anuals.
- Si llogués el local serien 20.000€ anuals.
- Cost total:
o 100.000€ cost comptable.
o 35.000€ cost d’oportunitat de ma d’obra.
o 20.000€ cost d’oportunitat del local si el llogués.
o Sumatori = 155.000€ l’any.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
6
o Benefici econòmic = 175.000€ - 155.000€ = 20.000€ l’any.
DRET DE PROPIETAT
El propietari intentarà automàticament fer us dels recursos de la seva propietat per a
generar-ne de nous (de la manera més adequada).
SOBRE LA COMPETÈNCIA
La competència opera de forma contínua per baixar la taxa de rendiment sobre la
inversió de capital fins a la taxa competitiva de rendiment mínim (que és el que
obtindria una empresa perfectament competitiva) M. Porter. És a dir, intentarà el
mínim marge per tal de viure bé.
SOBRE ESTABLIMENT DE PREUS
- Oferta: a un preu major, la quantitat produïda també ho serà.
- Demanda: a un preu major, la quantitat comprada baixarà.
- A: excedent. Molts productes, poca demanda i per tant baixen els preus.
- B: dèficit: hi ha pocs productes, per tant augmentaran els preus.
- C: punt d’equilibri.
1.4.1. GRAUS DE COMPETÈNCIA EN UNA ECONOMIA DE MERCAT
i. Competència perfecta: té quatre condicions caracteritzadores:
i. Productes tant similars que els compradors les perceben com a
idèntiques (productes homogenis).
ii. Compradors i venedors tenen informació perfecta.
iii. Les empreses poden entrar o sortir del mercat (no hi ha barreres
d’entrada ni de sortida).
iv. Preu: llei d’oferta i demanda.
v. Moltes empreses i molt petites.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
7
ii. Competència monopolística: si els fabricants doten els seus productes
d’una característica que fa que el comprador els percebi com a diferents
(diferenciació del producte), obtenen un cert control sobre els preus ja que
els compradors els prefereixen.
iii. Oligopoli: fabricants grans i és difícil entrar degut a la gran despesa que
ocasionaria.
a. Barreres d’entrada: mecanismes per evitar l’entrada de nous
competidors en un sector industrial determinat. Hi ha diferents tipus de
barreres d’entrada:
i. Economies d’escala: baixa el cost variable en funció de que
augmenti la quantitat produïda.
ii. Diferenciació del producte: és una característica especial.
iii. Requisits de capital: si s’ha de fer un desemborsament inicial
això controlarà qui entra.
iv. Accés als canals de distribució: tenen subministradors oficials
els quals no ho poden ser per a altres empreses.
v. Avantatges en el cost: amb produccions més eficients, menys
costos. Baixarà el cost amb el temps de producció, gràcies a
l’aprenentatge i a l’experiència.
iv. Monopoli: només n’hi ha un.
1.4.2. ECONOMIA MIXTA DE MERCAT
El preu s’estableix amb la llei d’oferta i demanda. El que passa és que no és perfecte.
Hi ha intervenció de l’administració ja que:
El capitalisme pur no és perfecte.
Capitalisme pur sense control pot generar greus problemes a determinats
individus.
El paper de l’administració pública és:
Compra de béns i serveis amb baixa demanda (policia, bombers...)
Proporciona als individus serveis com l’atur, ss...
Fa que cap empresa tingui massa poder(tribunal de defensa de la competència).
Utilitza política fiscal i monetària per minimitzar els impactes econòmics.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
8
CREACIÓ DE VALOR EN ECONOMIA MIXTA DE MERCAT
Empresa
Mercat de factors Adm. Públiques M. Productes
Llars
Flux material Flux monetari
2. EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE L’EMPRESA
En un inici es partia “d’economies agràries” semblants al model de competència
perfecta. Ja que tothom es coneixia, hi havia informació perfecta.
A més els productes estaven poc diferenciats. En el s. XVIII es va passar d’una
economia agrària a economia industrial (REVOLUCIÓ INDUSTRIAL) amb més
producció de productes, etc...
En el s. XIX van aparèixer noves tecnologies, i amb això portava a economies d’escala,
millor logística, mercats més allunyats... les característiques principals són:
Filosofia del Laissez-faire.
S’aprofitaven les economies d’escala mercats oligopolístics.
Augmentaven les dimensions de les empreses, amb l’aparició de grans
corporacions.
o Comportaments oportunistes: miraven d’augmentar beneficis.
o Necessitat d’assegurar matèria primera: integració vertical cap
endavant als sectors intensius en capital i amb economies d’escala.
o A més, amb tot això, comença la intervenció de l’administració pública
(sindicats i convenis).
o Possibilitat d’ampliar l’oferta (sinèrgies): és a dir, fer productes
semblants als que oferien, a més de més productes.
Integració vertical: per raons tècniques, has de fer el procés de fabricació des del
principi (exemple del plàtan).
A partir dels anys 50 i 60, el client és clau, guanya paper el màrqueting. Es comença a
mirar què és el que pensa el client, quines necessitats té i com puc fer per tal de que em
compri.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
9
En la dècada dels 80, hi ha més canvis tecnològics, els anomenats TIC (internet,
desintegració vertical: és una forma de delegar processos ja que la informació i la
comunicació és més bona i per determinades coses no ho ha de fer tot l’empresari).
3. EL SISTEMA EMPRESA
L’empresa és un sistema obert. Cal diferenciar entre sistema obert i sistema tancat.
Sistema tancat: hi ha intercanvi d’energia però no de productes (exemple la
Terra).
Sistema obert: hi ha influència a l’entorn (escassa) pel seu comportament i
característiques, com per exemple la contaminació acústica i ambiental. A més,
l’entorn (de forma considerable) també influència a l’empresa, com per
exemple els clients, etc.
Tota empresa com a sistema té:
a) Missió: què fem, la nostra activitat (per què hem creat l’empresa?).
b) Objectius: quins resultats volem aconseguir.
També existeixen uns subsistemes, els quals són el real, el financer i el directiu.
3.1. ELS OBJECTIUS DE L’EMPRESA
Al inici del capitalisme, l’objectiu de l’empresa és el mateix de l’empresari, el qual és
MAXIMITZAR BENEFICIS. No obstant, hi ha restriccions:
i. Concepció de l’ésser humà: homo economicus vs homo
administrativo.
ii. Concepte de maximitzar beneficis: comporta riscos, per tant el
que s’intenta és maximitzar l’esperança matemàtica, les
probabilitats.
iii. Concepte de benefici: ve determinat pel número de recursos que
utilitzaré per a obtenir-lo.
iv. L’aparició d’una gran corporació moderna: comporta uns
objectius diferents a l’empresa/empresari.
v. Objectius propis de cada grup de l’empresa:
1. Stakeholders: aquest terme defineix l’individu o grup
que pot afectar la consecució dels objectius de l’empresa i
es pot veure afectada per aquests.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
10
Vermell: Interns
Verd: Externs
a. Propietaris: participen, controlen la gestió de l’empresa.
a. Objectius:
i. Rendibilitzar el capital invertit.
ii. Augmentar el valor de l’empresa.
b. Directius: prendre decisions per complir objectius.
a. Objectius:
i. Aconseguir poder de decisió, control i influència (com a directiu,
no l’empresa en sí).
ii. Incrementar prestigi i ingressos.
c. Treballadors: donen treball (el seu) a l’empresa. Són responsables del que fan.
a. Objectius:
i. Augmentar sou, prestacions socials, seguretat i salut laboral.
ii. Promoció humana i professional.
iii. Participar en decisions de l’empresa.
d. Clients: adquirir productes de l’empresa.
a. Objectius:
i. Aconseguir productes a bon preu i bona qualitat
ii. Bon servei post-venda.
iii. Informació clara i fidedigna sobre els productes.
e. Proveïdors: aportar matèria primera, energia, subministrar equips i
maquinària.
a. Objectius:
i. Aconseguir bona imatge de marca (bons clients).
ii. Obtenir bons preus i condicions de pagament.
Empresa Directius
Propietaris
Treballadors
Clients Proveïdors
Competència
Administracions públiques
Societat

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
11
f. Competència: produeix productes substitutius als de l’empresa.
a. Objectius:
i. Aconseguir respecte a les regles competència/competitivitat.
ii. Reciprocitat en les relacions.
iii. Acompliment de compromisos.
g. Administracions públiques: establir marc polític i legal.
a. Objectius:
i. Exigir compliments fiscals, mercantils, etc.
h. Societat: aporta treballadors, clients i proveïdors.
a. Objectius:
i. Que l’empresa ajudi al desenvolupament econòmic i que creï
llocs de treball.
ii. Que l’empresa col·labori amb institucions culturals,
científiques...
iii. Que l’empresa contribueixi en la millora del medi ambient.
ACTIVITATS PRODUCTIVES I TRANSACCIONS (CREACIÓ DE VALOR)
Valor vs preu:
Preu: import monetari pel que es realitza una transacció.
Valor: preu màxim que una persona està disposada a pagar per un bé o servei.
o O bé, preu mínim pel que una persona està disposada a vendre un bé o
servei (perspectiva de l’empresa).
EXEMPLE DEL FABRICANT DE CORBATES
a. Hi ha dos proveïdors:
a. Tela: 18.000€/mes
b. Local: 9.000€/mes
i. Total: 27.000€/mes.
Els proveïdors vendran si . Tenim que c= 27.000€, o sigui
b. Els treballadors voldran treballar si el sou és més gran que el mínim que
requereixen, és a dir, a la seva valoració . Així la creació de valor serà
tenim que w= 36.000€
c. Els béns seran comprats per clients. Aquests compraran si el preu és més petit
que la seva valoració , tenim que p= 72.000€, així serà .
d. Les activitats necessiten finançament. Suposem que l’empresari té diners, i és ell
qui inverteix 45.000€. La renda residual del negoci serà R=p-c-w. L’empresari
farà la inversió si , per tant tenim que .

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
12
RESUM
STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR GENERAT
Clients P Treballadors W Proveïdors C
Font finançament R=p-c-w Total valor generat
En el nostre exemple, numèricament quedaria:
a. Propietari, per menys de 7.000€/mes no lloga.
b. Proveïdor no ven per menys de 40€/m².
c. Sou mínim dels treballadors és de 500€/mes.
d. Empresari vol tenir un rendiment del 10%.
RESUM
STAKEHOLDER CONTRAPRESTACIÓ APORTACIÓ VALOR GENERAT
Clients =9.000 P=72.000 =18.000 Treballadors W=36.000 =30.000 =6.000 Proveïdors C=27.000 =21.400 =5.600
Font finançament R=p-c-w=9.000 =4.000 =4.500 Total valor generat =34.100
- Lloguer + tela
- Ma d’obra
- Client
- Propietari
4. PER QUÈ HI HA EMPRESES?
Evolucionarà la societat si va creant excedents gràcies a l’aparició de tecnologies. En la
revolució neolítica, l’home recol·lector (que pren el que necessita del seu entorn) va
passar a agricultor (el qual modifica l’entorn).
Home agricultor:
o Tenia molta feina.
o Menys perills, i per tant una vida més llarga.
o Més aliments, i per tant més fills.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
13
Per això, es precisa d’instruments per a poder per exemple, llaurar la terra. És aleshores
quan apareixen els ferrers, i més tard els artesans.
Adam Smith: el cas de la
producció d’agulles. Va
escriure dos llibres
importants: “moral sobre
sentiments· i l’altre on surt
l’exemple de la fàbrica
d’agulles.
Allà va explicar el procés
per la fabricació d’aquestes.
Es dóna compte de que 10
operaris són capaços de fer
48.000 agulles, gràcies a la
divisió del treball. Adam
Smith treu avantatges de la
divisió:
I. Aprenentatge: gràcies a la repetició d’una tasca.
II. Desaparició de temps morts: si un treballador sempre fa el mateix, no cal
que canviï d’eina.
III. Automatització: com més disgregada estigui una feina en diferents tasques
i més simples, més fàcil serà fer màquines que ho facin o trobar un mètode
millor (procediment: escriure el procés i trobar el millor procés).
Increment producció agrícola
Increment demanda
d'instruments
Millora de l'eficiència en la
producció d'instruments
•exportació Possibilitats de
vendre a l'exterior
•produeix excedents i beneficis
Intercanvi amb l'exterior
•apareix la filosofia
•perfeccionament de la tecnologia
L'home té més temps per a
pensar

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
14
No obstant, segons Smith, de tot això hi ha dos problemes:
i. Treballadors especialitzats perden l’hàbit de la utilització de la imaginació i la
intel·ligència i es tornen estúpids i ignorants. Això succeeix per què no tenen
una visió global del producte i no hi veuen més enllà (segons Karl Marx,
s’alienen).
a. S’haurà de motivar als treballadors.
j. Problema interdependència: cap treballador és capaç de fer el producte per si
mateix ni de fer allò que necessita per viure. És a dir, hi ha una dependència.
a. S’haurà de coordinar les activitats de les persones.
MOTIVAR I COORDINAR
Coordinar: organitzar. Té dos processos interns (objectius):
o No duplicar operacions.
o S’han de fer les tasques necessàries.
Motivar: fer que l’egoisme innat sigui satisfet. Per exemple, el dilema del
presoner.
Si mirem pel benefici d’un (JO), el millor seria confessar, ja per càlcul de probabilitats.
Però mirant pel conjunt, el millor seria que ambdós no confessessin.
Com les probabilitats son equiprobables, calculem l’esperança matemàtica. Si és un cas
iterat (que ho podem fer varies vegades), tenim 5 estratègies:
i. Traïdor (confessarà) : condemna mitja.
ii. Pobre innocent (col·labora i ho negarà): té un 50% de no tenir
condemna i un 50% de tenir condemna greu.
iii. Aleatori: resultat aleatori.
iv. Segons majoria: en funció del que ha fet majoritàriament.
Jo
Confesso Ell
Confessa 6 anys Jo, 6
anys ell. 0,25· (-6)= -
1.5
Nega Jo lliure, ell
10 anys 0
Nego Ell
Confessa Jo 10 anys i
ell lliure -2.5
Nega Jo 6 mesos i ell 6 mesos
-0.125

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
15
v. Tit-for-tat:
A. Començo col·laborant.
B. Després faig el que ell ha fet a la darrera tirada.
C. 2 tirades “de coll”: per si ell s’ha equivocat.
Si es fa una simulació del cas iterat, l’estratègia amb més benefici és el tit-for-tat.
5. L’ENTORN DE L’EMPRESA
Hi ha eines per a conèixer l’entorn:
A. Benchmarking (estudi per parts, amb l’objectiu d’obtenir una millora): procés
sistemàtic i continu per comparar la nostra pròpia eficiència en termes de
productivitat, qualitat i pràctiques amb aquelles companyies i organitzacions
que representen l’excel·lència.
a.Comparar característiques nostres que vulguem amb les millors de la
competència o bé d’altres empreses. Productivitat, qualitat i pràctiques.
Ens comparem amb el que millor (i de la millor empresa) que tingui la
característica que volem comparar. Serveix per conèixer-te a tu mateix.
B. Perfil estratègic: eina d’anàlisi que treballa simultàniament amb la pròpia
organització i l’entorn. L’entorn es refereix a to allò que és aliè a l’empresa com
a organització. Es pot reconvenir que l’entorn es refereix a tots els factors
externs que influeixen significativament en l’estratègia empresarial i que
aquesta no pot controlar.
a. Fa 2 perfils (intern i extern(entorn)). A vegades l’entorn no es pot canviar,
influeix molt a l’empresa.
i. Anàlisi general de l’entorn. Es refereix al medi extern que
envolta a l’empresa des d’una perspectiva genèrica, és adir, tot el
que envolta l’empresa derivat del sistema socioeconòmic en el
que desenvolupa la seva activitat.
ii. Anàlisi específic de l’entorn. Es refereix a la part de l’entorn
més pròxima a l’activitat habitual de l’empresa, és a dir, al sector
d’activitat econòmica a que l’empresa pertany.
Dimensions de l’entorn: dins de les dimensions hi col·locarem variables, tot allò que
ens pugui afectar tant internament com externament. Hi ha 4 dimensions:
Sociocultural: creences, valors, actituds i les formes de vida de les persones que
envolten l’empresa, i també les condicions culturals, demogràfiques, religioses,
educatives i ètniques del sistema social en conjunt.
Econòmica: afecta a la naturalesa i la direcció del sistema econòmic en que es
desenvolupa l’empresa. Els principals indicadors econòmics seran les variables
claus d’aquesta dimensió.
Tecnològica: rellevant per evitar l’obsolescència i promoure la innovació per
mitjà de nous productes o tècniques o bé per a la millora dels existents.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
16
Política: factors administratius, legals i reguladors a dins dels quals l’empresa
ha d’operar. Molts d’aquests factors (impostos, salaris mínims, condicions
laborals...) poden ser considerats restriccions a l’empresa. Però també hi ha
factors favorables com les subvencions, els ajuts públics...
El que farem serà un quadre i puntuarem amb valors de “molt negatiu”, “negatiu”, etc.
La valoració anirà del 1 al 5 i es donarà segons la importància que lo doni el grup de
treball. Amb el gràfic obtingut servirà per saber quins punts hem de millorar.
ANÀLISI DE LA PRÒPIA ORGANITZACIÓ
Intenta donar una visió de conjunt de l’empresa pel que fa als recursos principals, als
mitjans de què disposa i les habilitats que es tenen per afrontar l’entorn, tant general
com específic. Aquí tractarem els punts forts i de les àrees de millora de l’empresa; així
el seu potencial podrà ser avaluat per a desenvolupar l’estratègia que finalment es triï.
Una manera és identificar els punts clau de l’empresa a través de les àrees funcionals.
C. DAFO: anàlisi intern i extern per donar estratègies.
D. PESTA (Polític, Econòmic, Social, Tecnològic i Ambiental): similar al DAFO
però centrat a l’anàlisi extern. L’anàlisi de l’entorn extern serveix per comunicar
i l’intern per a motivar.
De totes les eines, les més útils són les tres primeres.
DAFO
Debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats
FORTALESES (extern) DEBILITATS (extern)
OPORTUNITATS
(intern)
FO: estratègia ofensiva situació immillorable Maxi-Maxi
DO: estratègia adaptativa millorar internament o subcontractar habilitats Què fer? Desenvolupar estratègies dèbils o bé adquirir aptituds a l’exterior. Mini-Maxi
AMENACES
(intern)
FA: estratègia defensiva. Què fer? Servir-se de les pròpies virtuts. aprofitar virtuts Maxi-mini
DA: estratègia de supervivència. Atrinxerar o liquidar: deixar l’empresa als mínims per tal de que no faci molt mal. (mini-mini)

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
17
DETERMINACIÓ DE LES VARIABLES
Forces i debilitats:
Producció:
o Localització.
o Maquinària.
o Procés productiu.
o Q
o Indicadors de productivitat.
Comercial:
o Quota de mercat.
o Canals de distribució.
o Publicitat.
o Imatge de la marca.
o Fidelització dels clients.
Finances:
o Nivell d’apalancament.
o Marges.
o Retorn de la inversió.
RRHH:
o Característiques del personal.
o Rotació.
o Vagues.
o Absentisme.
o Nivell de coneixements.
Innovació:
o Recursos de I+D+I.
o Capacitat d’adaptació a novetats.
Lideratge (direcció).
o Sistemes de planificació.
o Organització.
o Control.
Amenaces i oportunitats:
Economia:
o Previsions PIB, evolució IPC.
o Índex Productes Energètics.
o Nivell salarial.
o Tipus bàsic d’interès.
Clients:
o Nivell de demanda.
o Evolució de gustos i preferències.
o Possibles productes substitutius.
o Capacitat de negociació.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
18
Proveïdors:
o Accés a fonts d’aprovisionament.
o Capacitat de negociació.
o Q subministrada.
o Servei.
Govern:
o Anàlisi de les forces polítiques.
o Normativa (publicada i en tràmit).
o Política monetària.
o Política fiscal.
o Ajuts i subvencions.
6. CLASSES D’EMPRESES
La finalitat de la classificació de les empreses és per obtindré estadístiques i localitzar
proveïdors, determinar com estan classificats els clients i identificar-ne d’altres (en
business to business) i per preparar estudis de mercat.
A més, hi ha diferents tipus de classificació:
a. Segons l’activitat econòmica: primària, secundària i terciària. La web CNAE
serveix per classificar els tipus d’empresa.
b. Segons la forma jurídica: titularitat del capital i les responsabilitats legals dels
propietaris: empreses individuals o bé societats mercantils.
Empresari individual: és l’autònom i estarà recolzat pel gremi de la seva branca. Els
col·legis professionals defensaran en cas de mala praxis. Va amb nom propi o bé
facturarà a través d’una empresa.
segons forma jurídica
Individuals
Societats o societats mercantils
Personalistes: socis responen amb tot el
seu patrimoni.
Capitalistes: no responen amb el
patrimoni, responen amb el capital invertit.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
19
- Nom: el de la persona en qüestió.
- Capital: no cal.
- Propi empresari: administració.
- Responsabilitat: respon amb el seu patrimoni il·limitadament present i futur.
Es pot blindar amb assegurances.
Societat Limitada: societat capitalista amb personalitat pròpia (amb un NIF). El capital
està dividit en participacions valorades econòmicament.
- Denominació: ha d’anar acompanyat de “SL”.
- Capital: 3.005,06€
- Responsabilitat: limitat a l’aportació dels socis.
SL nova empresa: t’estalvies costos de notaris, etc. Ja que es fa a través d’internet.
- Capital > 3.012€
- Responsabilitat: limitada a l’aportació.
Societat Anònima: societat capitalista amb personalitat jurídica pròpia. L’aportacio
està dividida en accions.
- Capital: 60.101,21€. S’ha de desemborsar el 25% en el moment de crear
l’empresa. Pot ser aportació dinerària o no dinerària.
- Responsabilitat: limitada a les aportacions.
- Accionistes: poder ser persones jurídiques o bé físiques.
Societat cooperativa: neix quasi bé per necessitat d’associació per tal d’optimitzar els
recursos (exemple de cooperatives agràries). Poden haver conflictes ja que tothom té el
mateix pes.
c. Segons la seva grandària
DIMENSIÓ EMPLEATS VOLUM DE NEGOCI ANUAL
BALANÇ GENERAL
Petita empresa <50 <7.000.000 <5.000.000 Mitjana empresa 50-250 7-40MM 5-27MM
Gran empresa >250 >40MM >27MM
d. Segons la titularitat del capital
Empreses privades: capital propietat de particulars.
Empreses públiques: capital de propietat pública.
Empreses mixtes: amb capital públic i privat.
e. Segons l’àmbit geogràfic:
Locals.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
20
Regionals.
Nacionals.
Multinacionals.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
21
TEMA 2 EL PREU I LA CREACIÓ DE LA VALÓR EN LES TRANSACCIÓNS FINANCERES
Els diners tenen igual o més valor ara que en el futur, i si no els gastem ara, fem un
sacrifici, més aviat doble, ja que:
- Deixem de tenir una satisfacció certa (potser la tindrem després).
- El valor dels diners disminueix (la satisfacció serà, aleshores, menor).
Per això, qui té diners i els deixa demana una compensació.
Les empreses, demanen préstecs, els quals poden ser bancaris, línies de descompte o
bé obligacions. Aquestes s’anomenen operacions financeres, ja que intercanvien diner
d’avui per diner del futur. També s’anomenen operacions on es compra i es ven diner
(compra el finançat, ven el inversor).
1. EL TIPUS D’INTERÈS
El marge d’aquestes transaccions és el tipus d’interès. És la relació de canvi en la
compra-venda de diner (o bé el preu del diner actual en termes de diner futur (p)).
Se sol expressar com una taxa d’increment percentual:
On i és el tipus interès de la transacció.
2. DECISIONS SOBRE INVERSIONS I FINANÇAMENT: EL TIPUS D’INTERÈS.
Una transacció financera no deixa de ser una transacció, en la que podrem aplicar el
concepte de valor. En aquestes hi ha diferents tipus d’agents, els quals hauran de
prendre unes decisions de participació. Per cada persona j, hi ha un tipus d’interès
(interès de l’inversor i l’interès del finançat).
Inversor: el seu tipus d’interès es denomina TIR (taxa interna de rendibilitat). El
que fa es comparar el TIR amb la seva i:
o TIR < i no es fa la inversió.
o TIR>i si que es fa la inversió.

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
22
Quan pensem en un inversor podem pensar en un banc.
Finançat: a la i li diu cost del capital. La TIR i el cost del capital en import serà
el mateix, només canvia el concepte. En aquest cas, l’empresa escollirà el
projecte que tingui un cost de capital menor.
Per tal de que hi hagi transaccions: , a més:
- El finançat valori el que rep per sobre del que li costa.
- L’inversor valori el que ofereix per sota del que rebrà.
LA CREACIÓ DE VALOR
Valor generat per l’inversor
Valor generat pel finançat
Creació de valor total
Amb X euros
3. VAN
El que és més habitual és donar l’import del que l’empresari s’apropiarà en termes
actuals, és a dir, el VALOR ACTUALITZAT NET (VAN) de l’operació. El VAN és la
suma de tots els fluxes monetaris que composen una transacció financera actualitzats al
moment present d’acord amb la valoració que una determinada persona té de l’euro
actual.
a. El VAN de l’inversor serà positiu si TIR>i
b. El VAN del finançat serà positiu si cost de capital < i
4. CONCEPTES
L’avaluació econòmica es fa a partir de les entrades i sortides de diners (cash-flow),
les quals són els cobraments i els pagaments.
En canvi, els ingressos i les despeses (fet comptable) signifiquen una obligació
adquirida de que ens paguin o de que paguem. En general no coincideixen en el
moment en que es fan els cobraments i els pagaments.
Les amortitzacions (no existeixen) són l’anotació comptable de la depreciació d’un
actiu en un període: no són pagaments. És a dir, és quan un actiu es va depreciant. No

Economia de l’Empresa 1º Empresa i Tecnologia Melanie Nogué Fructuoso
23
obstant, les amortitzacions al tenir-se en compte al moment de calcular els impostos, si
que poden afectar la rendibilitat d’un cert projecte.
L’horitzó és el període que nosaltres fixem però pot ser que no coincideixi amb el
projecte real. En aquest període es donen pagaments i cobraments.
5. FORMULARI
( )
On tenim que:
VAN: valor actual net.
I: inversió inicial.
Cn: cash flow del període.
i: taxat d’interès anual del període.
( )
Per a canviar de tipus d’interès respecte al període:
(
)
Càlculs de rendes constants: és a dir, que al final de cada període tenim la mateixa
quantitat de diners.
(
)
On tenim que:
A: renda constant (quota).
i: interès del període de pagament.
n: número de quotes a pagar.