ECONOMIA CATALANA: ANÀLISI DE CONJUNTURA I...

@presscambrabcn #cambrabcn

ECONOMIA CATALANA: ANÀLISI DE CONJUNTURA I PREVISIONS

Roda de premsa

25 d’abril de 2017



1. Índex

2

• Evolució de l’economia catalana el primer

trimestre del 2017

• Previsió de creixement per al segon trimestre de

2017

• Previsions anuals 2017 i 2018


2,8 2,7 2,7

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

14.I II III IV 15.I II III IV 16.I II III IV 17.I II

Intertrimestral anualitzada

Interanual

Font: Idescat (fins al IVT16) i estimacions de la Cambra de Comerç de Barcelona i el grup de

recerca AQR (UB) per al IT17 i IIT17.

PIB. Corregit d’estacionalitat (Taxa de variació anual, en %).

2. Evolució del PIB de Catalunya

Estimació-previsió

3

• L’estimació de creixement

del PIB per al 1T 2017 es

modera una dècima fins al

2,7%, però s’accelera la

taxa intertrimestral

• La previsió de creixement

del PIB per al 2T és del

2,7% però la intertrimestral

puja al 0,8%

L’economia catalana accelera el

ritme de creixement

intertrimestral la primera meitat

de l’any superant els pronòstics


3. Indicador de confiança empresarial (ICH):

repunta el IIT després de tres mesos estable

Indicador de confiança empresarial harmonitzat (Índex 2013 IT = 100). Font: Idescat, Cambra i INE

95

100

105

110

115

120

125

130

135

140

145

I II III IV I II III IV I II III IV I II III IV I II

2013 2014 2015 2016 2017

Catalunya Espanya131

146 147

164

132 134

158

149

167

136

120

125

130

135

140

145

150

155

160

165

170

Indústria Construcció Comerç Hostaleria itransport

Resta serveis

II.16 II.17

Indicador de confiança empresarial harmonitzat (Índex 2013 IT = 100). Font: Idescat i Cambra

4

• L’Indicador de Confiança Empresarial torna a créixer en el segon trimestre, després de tres

trimestres estable, i assoleix un nou rècord de la sèrie històrica.

• En termes interanuals, tots els sectors milloren l’indicador de confiança però destaca sobretot

l’augment en el sector de la construcció.


4. Factors d’impuls del creixement econòmic:

5

1. La fortalesa de la creació d’ocupació.

2. El dinamisme de l’economia mundial.

3. El manteniment de condicions financeres

favorables a la inversió sobretot en

construcció.


5. Fortalesa de la creació d’ocupació: efecte positiu

sobre el consum malgrat el repunt de la inflació

6

0

1

2

3

4

5

I II III IV I II III IV I II III IV I

2014 2015 2016 2017

Catalunya Espanya

Afiliats a la Seguretat Social a Catalunya (total règims) (Var interanual,). Font: Min. Treball

Índex de comerç al detall preus constants (Taxa de variació interanual, mitjana mòbil 12 mesos). Font: Idescat

0

1

2

3

4

2015 2016 2017

• La taxa de creixement dels afiliats s’estabilitza en el 3,8% per segon trimestre consecutiu i

manté un diferencial positiu de sis dècimes respecte a la taxa registrada al conjunt

d’Espanya (3,2%).

• El creixement de les vendes al comerç al detall es modera els primers dos mesos de l’any

per l’efecte negatiu de la inflació sobre la renda disponible de les famílies i pel menor

impacte de les rebaixes en relació amb altres anys.


6. Dinamisme de l’economia mundial: efecte sobre

les exportacions de béns i sobre el turisme estranger

• Les exportacions registren un creixement acumulat de l’11,5% interanual els dos primers mesos

de l’any. Les dirigides a la UE, que són 2/3 del total, creixen un 9,1%, i la resta un 16,6%.

• El creixement interanual de les pernoctacions hoteleres es desaccelera els primers tres mesos,

perquè la setmana santa va caure al març l’any passat. En el segon trimestre repuntarà pels

bons resultats de la setmana santa 2017.

1,6

0,0

2,3

4,5

6,6 7,7

4,6 5,4

-0,7

4,6

2,4 1,7

11,5

-2

0

2

4

6

8

10

12

14

IT IIT IIIT IVT IT IIT IIIT IVT IT IIT IIIT IVT gen/feb

2014 2015 2016 2017

Exportació de béns en valor (Taxa de variació interanual). Font: Duanes

7

Pernoctacions hoteleres (Taxa de variació int., mitjana mòbil 12 mesos). Font: Idescat i INE

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2015 2016 2017


0

10

20

30

40

50

60

2015 2016 2017

Vehicles industrials matriculats (Taxa de variació interanual, mitjana mòbil 3 mesos) Font: Idescat i INE

7. El manteniment de condicions financeres

favorables: efecte sobre la inversió

8

• La matriculació de vehicles industrials –indicador avançat de la inversió industrial- torna

a accelerar-se durant el primer trimestre.

• El consum de ciment reforça la tendència ascendent i registra un creixement acumulat

del 23,3% els primers tres mesos de l’any.

Consum de ciment (Taxa de variació int., mitjana mòbil 3 mesos). Font: Idescat i INE

-10

-5

0

5

10

15

20

25

2015 2016 2017


8. Previsions econòmiques 2017 i 2018

Data d’actualització: abril 2017

(P) Previsió. Les dades d’IPC són mitjanes anuals.

Font: Idescat (any 2016) i Grup de Recerca AQR (UB) (anys 2017 i 2018)

Previsions macroeconòmiques per a l’economia catalana (En taxes de variació anual)

9

• Revisem a l’alça una dècima

la previsió de creixement de

2017 fins al 2,8%.

• No es descarten futures

revisions a l’alça segons

evolucioni el context geopolític

i el preu del petroli.

• La primera previsió de

creixement del PIB per al

2018 se situa en el 2,4%.

• Tots els sectors, excepte

l’agricultura, creixeran a taxes

elevades i força similars el

2017 i 2018.

• L’ocupació creixerà entorn al

2,7% el 2017 i 2,3% el 2018

2016 2017 2018

Producte Interior Brut 3,5% 2,8% 2,4%

Consum Privat 2,7% 2,6% 2,6%

Consum Públic 2,7% 1,5% 0,6%

Formació Bruta de Capital 5,2% 4,8% 3,5%

Exportacions 4,1% 4,1% 4,0%

Importacions 5,8% 4,9% 4,8%

VAB agricultura 0,5% 1,0% 0,5%

VAB indústria 4,0% 3,1% 2,8%

VAB construcció 3,2% 2,8% 2,5%

VAB serveis 3,1% 2,8% 2,5%

Índex Preus Consum (base 2011) 0,1% 1,5% 1,3%

Ocupats 3,4% 2,7% 2,3%

PREVISIONS PER A LES PRINCIPALS MACROMAGNITUDS DE L'ECONOMIA CATALANA


EL SECTOR DE LES CIÈNCIES DE LA VIDA I DE LA SALUT



11

• Recolzament a la candidatura de Barcelona com

a seu de l’Agència Europea del Medicament

• El sector de les ciències de la vida i de la salut.

Principals resultats de l’informe

9. Índex


12

DECLARACIÓ A FAVOR DE LA CANDIDATURA DE BARCELONA COM A

SEU DE L’AGÈNCIA EUROPEA DEL MEDICAMENT

La Taula de Política Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona,

manifesta el seu recolzament a la candidatura de la ciutat com a seu de

l’Agència Europea del Medicament, actualment situada a Londres.

Acompanya la declaració d’un informe elaborat pel Gabinet d’Estudis

Econòmics i d’Infraestructures de la Cambra, que posa de relleu la

importància del sector de les ciències de la vida i de la salut a Barcelona i

Catalunya. L’informe també posa en valor algunes de les raons que, al seu

entendre, fan de Barcelona la seu idònia per a l’Agència.

És fonamental que les tres administracions públiques actuïn coordinadament

per defensar la candidatura de Barcelona, prenent les decisions que calguin

per tal que es puguin complir tots els requisits necessaris per a aconseguir

aquest objectiu.

10. Recolzament a la candidatura de Barcelona com a seu de l’Agència Europea del Medicament


13

El sector de les ciències de la vida i de la salut (CVS):

• la indústria farmacèutica (FARMA),

• la biotecnologia (BIOTEC),

• les tecnologies mèdiques (TECMED)

• i altres empreses subministradores (ALTRES)

11. El sector de les ciències de la vida i de la salut. Principals resultats de l’informe

El sector CVS a Catalunya facturava uns 15.500 milions d’euros el 2014,

el que representa un 3,8% de les vendes brutes totals al conjunt de

l’economia catalana.


14

12. Facturació Catalunya, 2014. Milions d’euros

• Entre 2011 i 2014, la facturació del sector ha passat de representar el 3,1% al 3,8%

de la facturació total de l’economia catalana. Dins del sector CVS els subsectors que

registren uns creixements més ràpids són el biotecnològic i de tecnologies mèdiques.

• El pes del sector CVS és comparable amb el principal sector d’activitat vinculat amb

el turisme. I, a més, la diferència entre ambdós sectors es va escurçant. El 2014 era

de només 7 dècimes (3,8% el sector CVS i 4,5% la suma d’hostaleria i restauració).

FARMA BIOTEC TECMED ALTRES Total

CVS

Hostaleria i

restauració Total

Economia

%

CVS

2000 3.940 13.774 254.946

2007 6.918 19.154 442.704

2011 7.879 2.426 1.555 1.306 13.166 19.170 418.422 3,1

2014 8.053 2.910 3.092 1.514 15.569 18.489 409.072 3,8

% 11-14 2,2 20,0 98,8 15,9 18,3 -3,6 -2,2

FARMA: Indústria farmaceùtica BIOTEC: Indústria Biotecnològica; TECMED: Tecnologies Mèdiques; ALTRES: Altres Empreses; CVS: Total Sector C. Salut i Vida. Fonts: Idescat i Biocat


15

13. Llocs de treball temps complet Catalunya, 2014. Milers

• El sector CVS ocupava unes 51.000 persones el 2014, el que representa un

augment del 18,6% en comparació amb el 2011. El pes en termes d’ocupació en

relació al conjunt de l’economia és de l’1,7%.

• El subsector farmacèutic pràcticament no ha perdut ocupació durant el període

de crisi 2007-2014. Pel que fa als subsectors biotecnològic i de tecnologies

mèdiques, entre 2011 i 2014 registren forts creixements de l’ocupació.

FARMA: Indústria farmaceùtica BIOTEC: Indústria Biotecnològica; TECMED: Tecnologies Mèdiques; ALTRES: Altres Empreses; CVS: Total Sector C. Salut i Vida; Turístic: Serveis d’allotjament, menjar i begudes. Fonts: Idescat i Biocat

FARMA BIOTEC TECMED ALTRES Total

CVS

Hostaleria i

restauració

Total

Economia

%

CVS

2000 22 162 2.958

2007 24 217 3.610

2011 23 8 7 5 43 209 3.190 1,3

2014 23 10 11 7 51 186 2.941 1,7

% 11-14 0,0 25,0 57,1 40,0 18,6 -11,0 -7,8 0,4


16

14. Productivitat Catalunya, 2014. Milers d’euros per LTETC

• El subsector farmacèutic i el sector R+D més que dupliquen la productivitat

mitjana del conjunt de l’economia.

• A més, la productivitat al subsector farmacèutic no només és superior, també

creix molt més ràpidament que al conjunt de l’economia.

FARMA SANIT R+D

Total

Economia

2000 63,5 39,1 66,6 39,4

2007 98,4 51,5 153,3 53,4

2014 144,9 57,1 152,0 65,2

% 00-14 128,2 46,2 128,4 65,4 Productivitat: mesurada en termes nominals: VAB a preus corrents / llocs de treball equivalents a temps complet (LTETC). FARMA: Ind. Farmacèutica; SANIT: Activitats Sanitàries; R+D: Serveis R +D Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat


17

15. Remuneració per assalariat Catalunya, 2014. Milers d’euros

• En línia amb el diferencial de productivitat, la remuneració salarial al subsector de

la indústria farmacèutica gairebé duplica la mitjana de l’economia.

FARMA SANIT R+D

Total

Economia

2000 36,8 28,5 34,4 22,4

2007 49,7 39,3 37,6 29,5

2014 57,2 41,2 37,0 32,4

% 00-14 55,5 45,3 7,4 44,3

FARMA: Ind. Farmacèutica; SANIT: Activitats Sanitàries; R+D: Serveis R +D; ECON: Total Economia. Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat


18

16. Exportacions de béns 2014. Milions d’euros

FARMA

CAT

TOTAL

CAT

% FARMA/CAT

FARMA

ESP

%

CAT/ESP

2000 982,2 25.701,5 2,7 1.763,3 39,9

2007 2.724,8 47.224,2 5,8 7.384,8 36,9

2016 4.843,9 61.951,7 7,8 10.704,5 45,3

% 00-16 393,2 93,4 5,1 334,6 5,4

FARMA: Ind. Farmacèutica; Font: Elaboració pròpia a partir d’Idescat

• Entre els anys 2000 i 2016, les exportacions de productes farmacèutics catalans

s’han multiplicat per cinc.

• Representen el 7,8% de totes les exportacions catalanes i el 45% de les

exportacions de productes farmacèutics d’Espanya. Entre 2000 i 2016 han

guanyat pes significativament, tant en el total de les exportacions catalanes (5

p.p.), com respecte a la quota en relació al conjunt de l’estat (5,4 p.p.).


19

17. Despesa en R+D Catalunya, 2014. Milions d’euros

TOTAL

Indústria FARMA %

Despesa interna en R+D (milions d'euros) 949,9 304,9 32,1

Despesa innovació/xifra negoci total empreses 1,6 6,5

% d'empreses innovadores sobre el total 27,8 66,9

Personal empleat R+D (en EDP). Total 10.965 2.242 20,4

Personal empleat R+D (en EDP). Investigadors 4.700 1.104 23,5

FARMA: Ind. Farmacèutica; EDP: Equivalència a dedicació plena Font: INE

• El farmacèutic és el sector industrial que més despesa realitza en R+D (305 M€),

el que representa un 32,1% de la despesa del sector industrial a Catalunya

durant aquest període.

• Respecte al conjunt d’Espanya, suposa un 36% del total de la despesa en R+D

realitzada pel sector FARMA.


20

18. El sector farmacèutic en dades al principals països candidats. Any 2014. Milions d’euros

Producció Vendes

domèstiques Ocupació R+D

Espanya 13.953 14.124 38.677 953

Dinamarca 8.725 2.184 26.455 1.453 Suècia 6.475 3.884 11.012 765

Països Baixos 6.180 4.560 12.000 642 Àustria 2.776 3.366 13.117 650

Nota: Dades 2010: Països Baixos– Producció, 2011: Holanda – R+D i 2013: Dinamarca - Producció Font: European Federation of Pharmaceutical Industries and Associations (EFPIA)


21

19. Criteris possibles per decidir la ubicació de l’Agència

1) La disponibilitat d’un espai adequat dins del calendari establert:

Generalitat, Ajuntament i Estat han acordat proposar la Torre Glòries

com a futura seu de l’Agència.

2) La connectivitat internacional: La connectivitat internacional de

Barcelona és actualment comparable o millor que la de les altres

ciutats competidores.

3) L’abast i qualitat d’una oferta educativa internacional: a l’AMB hi

ha 18 escoles internacionals i 8 més als voltants.

4) L’accessibilitat al mercat laboral i al sistema sanitari per a les

parelles dels professionals de l’Agència: des de l’any 2014 s’ha

produït una millora en el mercat laboral en línia amb la recuperació

econòmica. L’assistència sanitària és pública i gratuïta per tots els

habitants residents a la ciutat de Barcelona.

5) La possibilitat de col·laboració amb el regulador nacional.


22

20. Altres aspectes rellevants a la ciutat de Barcelona

Barcelona és un referent en formació empresarial, ja que és l’única urbs

europea amb dues institucions docents (IESE i ESADE) entre les deu millors

escoles de negocis del continent europeu.

El percentatge de persones treballadores al Principat que té estudis

universitaris se situa clarament per sobre de la mitjana de la Unió Europea.

Barcelona és considerada la 15a. ciutat més segura del món.

L’estratègia d’impuls a la recerca ha permès que Barcelona s’hagi situat com

a 5a. ciutat d’Europa i 17a. del món en producció científica.

Catalunya ha estat la 5a. regió d’Europa amb major nombre de població

ocupada en manufactures d’intensitat tecnològica alta i mitjana-alta, la

7a. en població treballadora en ciència i tecnologia, i la 9a. en població

ocupada en serveis de coneixement i tecnologia punta.

La Ciutat Comtal continua sent competitiva en termes de preus i costos

a nivell mundial, atès que té un nivell de preus i salaris que se situen a la

franja mitjana-baixa del conjunt de grans ciutats europees.

ECONOMIA CATALANA: ANÀLISI DE CONJUNTURA I...

Documents

Transcript of ECONOMIA CATALANA: ANÀLISI DE CONJUNTURA I...