Ecografía en Medicina Física i Rehabilitació

1. Ecografía diagnòstica – valoració – seguiment

2. Ecografía intervencionista

3. Ecografía rehabilitadora . RUSI ( Rehabilitative Ultrasound Imaging)

Ecografía en Medicina Física i Rehabilitació

Direcció Clínica de Medicina Física i Rehabilitació

Hospital Universitari Dr. Josep Truata. Girona

Dr. Alfons Vidal Noria

avidal.girona.ics@gencat.cat

1. Ecografía diagnòstica – valoració – seguiment

2. Ecografía intervencionista

3. Ecografía rehabilitadora . RUSI ( Rehabilitative Ultrasound Imaging)

Ecografía en Medicina Física i Rehabilitació

1. Ecografía diagnòstica – valoració – seguiment

2. Ecografía intervencionista

3. Ecografía rehabilitadora . RUSI ( Rehabilitative Ultrasound Imaging)

Ecografía en Medicina Física i Rehabilitació

• 1.1. Múscul‐esquelètica

• 1.2. Neurològica: Perifèrica i Central

• 1.3. Temporomandibular

• 1.4. Logopèdia

• 1.5. Amputats

• 1.1.1. ARTICULAR

• 1.1.2. MUSCULAR.

• 1.1.3. TENDINOSA

• 1.1.4. ÒSSIA

• 1.1.5. CÀPSULO‐LLIGAMENTOSA

• 1.1.1. ARTICULAR

• 1.1.2. MUSCULAR.

• 1.1.3. TENDINOSA

• 1.1.4. OSSIA

• 1.1.5. LLIGAMENTS

• SINOVITIS

• CONDROCALCINOSI GOTA

• ARTROSI

• HEMARTROS

• VESSAMENT ARTICULAR

• ARTRITIS SEPTICA

• QUIST DE BAKER

• SINOVITIS

• CONDROCALCINOSI GOTA

• ARTROSI

• HEMARTROS

• VESSAMENT ARTICULAR

• ARTRITIS SEPTICA• QUIST DE BAKER

• SINOVITIS

• CONDROCALCINOSI 

• GOTA

• ARTROSI

• HEMARTROS

• VESSAMENT ARTICULAR

• ARTRITIS SEPTICA• QUIST DE BAKER

• SINOVITIS

• CONDROCALCINOSI 

• GOTA

• ARTROSI

• HEMARTROS

• VESSAMENT ARTICULAR

• ARTRITIS SEPTICA• QUIST DE BAKER

• SINOVITIS

• CONDROCALCINOSI 

• GOTA

• ARTROSI

• HEMARTROS

• VESSAMENTS

• ARTRITIS SEPTICA

• QUIST DE BAKER

• SINOVITIS

• CONDROCALCINOSI GOTA

• ARTROSI

• HEMARTROS

• VESSAMENT ARTICULAR

• ARTRITIS SEPTICA

• QUIST DE BAKER

• SINOVITIS

• CONDROCALCINOSI GOTA

• ARTROSI

• HEMARTROS

• VESSAMENT ARTICULAR

• ARTRITIS SEPTICA

• QUIST DE BAKER

• 1.1.1. ARTICULAR

• 1.1.2. MUSCULAR.

• 1.1.3. TENDINOSA

• 1.1.4. OSSIA

• 1.1.5. LLIGAMENTS

• 1.1.2.1.   RUPTURA FIBRILAR

• 1.1.2.2.   ESTUDI QUANTITATIUS

• 1.1.2.1.   RUPTURA FIBRILAR

• 1.1.2.2.   ESTUDI QUANTITATIUS

• 1.1.2.1.   RUPTURA FIBRILAR

• 1.1.2.2.   ESTUDI QUANTITATIUS • CROSS SECTIONAL

ÀREA • QUADRICEPS

• TRAPEZIs

• SUPRAESPINOS

• TIBIAL ANTERIOR…

• 1.1.1. ARTICULAR

• 1.1.2. MUSCULAR.

• 1.1.3. TENDINOSA

• 1.1.4. OSSIA

• 1.1.5. CAPSULO‐LLIGAMENTOSES

• 1.1.3.1.  TENOSINOVITIS   

• 1.1.3.2.  TENDINOSI

• 1.1.3.3.  IMPIGEMENT

• 1.1.3.4.  RUPTURES TENDINOSES

• 1.1.3.5.  LUXACIONS TENDINOSES

• 1.1.3.6.  GANGLIONS

• 1.1.3.1.  TENOSINOVITIS   

• 1.1.3.2.  TENDINOSI

• 1.1.3.3. IMPIGEMENT

• 1.1.3.4.  RUPTURES TENDINOSES

• 1.1.3.5.  LUXACIONS TENDINOSES

• 1.1.3.6.  GANGLIONS

• 1.1.3.1.  TENOSINOVITIS

• 1.1.3.2.  TENDINOSI

• 1.1.3.3. IMPIGEMENT

• 1.1.3.4.  RUPTURES TENDINOSES

• 1.1.3.5.  LUXACIONS TENDINOSES

• 1.1.3.6.  GANGLIONS

• 1.1.3.1.  TENOSINOVITIS

• 1.1.3.2.  TENDINOSI

• 1.1.3.3. IMPIGEMENT

• 1.1.3.4.  RUPTURES TENDINOSES

• 1.1.3.5.  LUXACIONS TENDINOSES

• 1.1.3.6.  GANGLIONS

• 1.1.3.1.  TENOSINOVITIS

• 1.1.3.2.  TENDINOSI

• 1.1.3.3. IMPIGEMENT

• 1.1.3.4.  RUPTURES TENDINOSES

• 1.1.3.5.  LUXACIONS TENDINOSES

• 1.1.3.6.  GANGLIONS

• 1.1.3.1.  TENOSINOVITIS   

• 1.1.3.2.  TENDINOSI

• 1.1.3.3. IMPGEMENT

• 1.1.3.4. RUPTURES TENDINOSES

• 1.1.3.5.  LUXACIONS TENDINOSES

• 1.1.3.6.  GANGLIONS

• 1.1.3.1.  TENOSINOVITIS   

• 1.1.3.2.  TENDINOSI

• 1.1.3.3. IMPIGEMENT

• 1.1.3.4.  RUPTURES TENDINOSES

• 1.1.3.5.  LUXACIONS TENDINOSES

• 1.1.3.6.  GANGLIONS

• 1.1.1. ARTICULAR

• 1.1.2. MUSCULAR.

• 1.1.3. TENDINOSA

• 1.1.4. ÒSSIA

• 1.1.5. CAPSULO‐LLIGAMENTOSES

• 1.1.4.1. EROSIONS CORTICALS

• 1.1.4.2. FRACTURES

• 1.1.4.1. EROSIONS CORTICALS

• 1.1.4.2. FRACTURES

• 1.1.1. ARTICULAR

• 1.1.2. MUSCULAR.

• 1.1.3. TENDINOSA

• 1.1.4. OSSIA

• 1.1.5. CAPSULO ‐ LLIGAMENTOSES

• 1.1.5.1. SLAP

• 1.1.5. 2. RUPTURES LLIGAMENTOSES

• 1.1.5.3. LLIGAMENT CORACO HUMEAL

• 1.1. Múscul‐esqueletica

• 1.2. Neurològica: perifèrica i central

• 1.3. Temporomandibular

• 1.4. Logopedia

• 1.5. Amputats

• 1.2.1. PERIFÈRICA

• 1.2.2. CENTRAL

• 1.2.1. PERIFÈRICA

• 1.2.2. CENTRAL

• 1.2.1. PERIFÈRICA

• 1.2.2. CENTRAL

• Subluxació espatlla hemiplègica

• Control motor

J Rehabil Med 2007; 39: 526–530 Ultrasonographic Measur ement Of Shoulder Subluxation IN Patients WITH Post-stroke Hemiplegia Gi-Young Park, MD, PhD1, Jong-Min Kim, MD1, Sung-Il Sohn, MD2, Im-Hee Shin, PhD3 and Michael Y. Lee, MD, MHA4

• 1.2.1. PERIFÈRICA

• 1.2.2. CENTRAL

• Subluxacio espatlla hemiplègica

• Control motorAltered contractile properties of the gastrocnemius muscle poststroke

Fan Gao1,2,5 and Li-Qun Zhang1,2,3,4 1Rehabilitation Institute of Chicago, Chicago;

Assessment of deep abdominal muscle function following stroke

Alan Hough, Jonathan Marsden, Sandra Shaw, Magid Bakheit, Jenny Freeman

• 1.1. Múscul‐esqueletica

• 1.2. Neurologica: perifèrica i central

• 1.3. Temporo‐mandibular

• 1.4. Logopedia

• 1.5. Amputats

• DISFUNCIÓ ATM

• Articulació TM

• M. maseter

• DISFUNCIÓ ATM

• Articulació TM• M.masseter

• 1.1. Múscul‐esqueletica

• 1.2. Neurologica: perifèrica i central

• 1.3. Temporomandibular

• 1.4. Logopèdia

• 1.5. Amputats

• FUNCIO   LINGUAL

• A Guide to Analysing Tongue Motion from Ultrasound Images Maureen Stone, Ph.D.

University of Maryland (Received April 6, 2004; accepted December 24, 2004)

• Quantitative Assessment of Tongue Shape andMovement Using Ultrasound Imaging

Tim Bressmann University of Toronto. http://www.lingref.com/cpp/lasp/3/paper1717.pdf

• 1.1. Múscul‐esqueletica

• 1.2. Neurologica: perifèrica i central

• 1.3. Temporomandibular

• 1.4. Logopedia

• 1.5. Amputats

• NEUROMES

1. Ecografía diagnòstica – valoració – seguiment

2. Ecografía intervencionista3. Ecografía rehabilitadora . RUSI ( Rehabilitative

Ultrasound Imaging)

Ecografía en Medicina Física i Rehabilitació

• 2.1. ARTICULARS

• 2.2. PERITENDINOSES

• 2.3. MUSCULARS 

• 2.4. BLOQUEIG NERVIOS PERIFÈRIC

• 2.5. RAQUIS

• 2.1.. ARTICULARS

• 2.2. PERITENDINOSES

• 2.3. MUSCULARS 

• 2.4. BLOQUEIG NERVIÓS PERIFÈRIC

• 2.5. RAQUIS

• 2.1.1. SACROLIAQUES

• 2.1.2. SUBACROMIAL

• 2.1.. ARTICULARS

• 2.2. PERITENDINOSES

• 2.3. MUSCULARS 

• 2.4. BLOQUEIG NERVIOS PERIFERIC

• 2.5. RAQUIS

• 2.2.1. FASCIA PLANTAR

• 2.2.2 MANEGOT

• 2.2.3. EPICONDIL

• 2.2.4. ROTULIA

• 2.1.. ARTICULARS

• 2.2. PERITENDINOSES

• 2.3. MUSCULARS 

• 2.4. BLOQUEIG NERVIOS PERIFERIC

• 2.5. RAQUIS

• 2.3.1.    TRIGGER POINTS

• 2.3.2.    TOXINA BOTULINICA

• 2.3.4.    PIRAMIDAL

• 2.1.. ARTICULARS

• 2.2. PERITENDINOSES

• 2.3. MUSCULARS 

• 2.4. BLOQUEIG NERVIOS PERIFÈRIC

• 2.5. RAQUIS

• 2.1.. ARTICULARS

• 2.2. PERITENDINOSES

• 2.3. MUSCULARS 

• 2.4. BLOQUEIG NERVIOS PERIFERIC

• 2.5. RAQUIS

• 2.5.1.  BLOQUEIG FACETARI

• 2.5.2.  COCCICODINIA

• 2.5.3.  BLOQUEIG EPIDURAL

• 2.5.4  BLOQUEIG CAUDAL

• 2.5.5.  BLOQUEIG RAM POSTERIOR 

• 2.5.6.. LLIG.    INTERESPINOS

1. Ecografía diagnòstica – valoració – seguiment

2. Ecografía intervencionista

3. Ecografía rehabilitadora . RUSI ( Rehabilitative Ultrasound Imaging)

Ecografía en Medicina Física i Rehabilitació

Rehabilitative and Phisyotherapy Ultrasound Imaging  (RUSI): 

• Un procediment utilitzat per avaluar la morfologia i estructura  del sistema neuro‐muscular i el seu funcionament durant l’activitat física. ( World federation of Ultrasound Medicines and Biology,WFUMB)‐

• Teyhen D. Rehabilitative Ultrasound Imaging Symposium San Antonio, TX, May 8‐10, 2006. J Orthop Sports Phys Ther. 2006;36:A1‐3. 

• http://www.jospt.org/issues/id.1157/article_detail.asp

• http://rtuspt.com/about/scope.php

• http://apa.advsol.com.au/independent/documents/position_statements/public/UseofUltrasoundImaging.pdf

RUSI Rehabilitative  Ultrasound  Imaging

• Aplicacions clíniques aprovades

– RUSI de la pared abdominal lateral

– RUSI de la musculatura paravertebral

– RUSI del sol pèlvià

– RUSI d’estructura i funció muscular

PARED ABDOMINAL NORMAL

Pared abdominal lateral

EN TEMPS REAL  ( RTUS)

Activació voluntaria   Tr. Abd.

ASLR

Modo M

MULTIFIDUS LONGITUDINAL . REPÒS

SOL PELVIÀ

Tissue velocity imaging

Sonoelastografia vibratoria

Novel Applications of Ultrasound Technology to Visualize and Characterize Myofascial Trigger Points and Surrounding Soft Tissue

Gray-scale imaging of a trigger point in the upper trapezius. (A) An isolated MTrP appears as a well-defined focal hypoechoic

nodule. (B) A series of 4 hypoechoic MTrPs in the upper trapezius. Arch Phys Med Rehabil Vol 90, November 2009

Simultaneous 2D grayscaleand color variance imaging. (A and B) Normal upper trapezius muscle. The normal muscle appears isoechoic and has uniform color variance (TIS0). (C and D) Muscle with a palpable MTrP. A hypoechoic region and a well-defined focal decrease of color variance indicating a localized stiffer region is visible (TIS1). (E and F) Muscle with a palpable MTrP. Multiple hypoechoic regions and multiple focal nodules are visible (TIS2). TIS, tissue imaging score. 1834.

SONOGRAPHY OF MYOFASCIAL TRIGGER POINTS, SikdarArch Phys.