E S S AIGALGAIDA - NUM. 126 - JUNY DE 1991 - PRFII: 1«jfì h

Aquesta fotografia d'en Joan Capellà ens mostra una perspectiva que no ens

resulta habitual del campanar de Randa.

2 Es SAIG

EDITORIAL ~ELS R E S U L T A T S E L E C T O R A L S

Sembla obligat un breu comentari als resultats electorals del passat 26 de

maig. De bon principi, val a dir que no es pot parlar de grans sorpreses: tot

apuntava -a nivell d'Estat- a un lleuger descens del PSOE i a una pujada del

PP a compte dels vots del CDS. Amb la pràctica desaparició d'aquest partit es

delimiten les dues grans forces polítiques, amb clar avantatge -de moment- per a

una d'elles.

A la nostra Comunitat, el triomf aclaparador del PP-UM s'explica per la desfeta

electoral dels socialistes a Ciutat. La derrota del PSOE a Palma era bona de

preveure i en tot cas ha sorprès per la seva contundencia; el lògic desgast de

tants anys de govern municipal, l'elecció del candidat, la campanya d'una determi-

nada premsa, etc. etc. han desnivellat clarament la balança, qua a la Part Forana

s'ha mantingut més igualada. Cal destacar també el moderat però constatable as-

cens del nacionalisme del PSM.

Pel que fa al nostre municipi, hi havia la incògnita del que podia fer el

grup d'Independents; els resultats demostren que el poble no ha entès o no ha

acceptat la seva proposta i li han atorgat una representació mínima. I de la

confrontació PP-PSOE n'ha sortit afavorit aquest darrer, que amb els seus cinc

regidors segurament ens governarà durant quatre anys.

Si revisam els programes de les quatre candidatures que es presentaven, veurem

que les diferències no eren gaire importants. Es lògic: hi ha unes obres d'enver-

gadura començades i inevitablement acapararan l'esforç econòmic del municipi

aquests anys vinents governi qui governi. Un anys que el nou consistori haurà

d'enfrontar conscient que seran durs, però que pot sortir-ne enfortit si és capaç

de dur una gestió dinàmica i eficaç, si a base de feina i dedicació aconsegueix

superar moltes de les mancances que patim.

Aprofitam per oferir les nostres pàgines al nou batle; ho feim públicament

-ho farem també particularment quan sigui nomenat- perquè quedi constància del

nostre oferiment; i ens permetem aconsellar-li que no desatengui el punt referent

a la informació que el poble té dret a conèixer i el batle està obligat a donar.

,f£ Dirigeix: Delfí Mulet

Bolletí de l'Obra Cultural Balear jSËB Administras Directiva de l'Obra Culturald'Alqaida ^ v5>w Mecanografia: Mireia MuletRevista mensual. D.L.P.M.495/80 Col·laboren: Pere Mulet, AlexandreDomicili: Rei, 1. Algaida PÍZa' Joan Trobat' Joan nulet- GuillemImprimeix: Apóstol y Civilizador. Petra. Andreu, Biel Sastre, Miquel Piolet, XescE. SAIG només es responsabilitza de Oliv/er, Víctor Andreu, Victor Mulet, Pli-l'editorial quel Serra, Catalina Martorell, Antònia

Maria Mulet

Es SAIG

CALAIX DE SASTREDONES QUE FUMEN.

En determinats cercles, cada vegada més amplis, mascle i femella són paraulesdevaluades, en clara situació de retrocés. Per mor de les connotacions negativesque comporten, molta de gent -millor dit, molts d'homes que són, o eren, elsusuaris de tais terminologies- no gosen emprar-les en públic, per allò de lapor al ridícul.

De mascle, en deriva masclisme, que és un terme modern sinònim d'injustícia,un terme que significa tracte vexatori d'un sector social, les dones en aquestcas. Abans, ser molt mascle volia dir presumir de virilitat, de poder. Les fe-melles eren els objectes caçats i usats, o amb ganes de caçar-los i usar-los.No sé si els pensaments i les actituds han canviat gaire» sí ho han fet lesformes. I el cert és que aquestes expressions estan "out", passades de rosca,com diu la modernor. Tant és així que ja ni apareixen als formularis administra-tius, com no sigui en aquells destinats a la classificació segons el sexe delsaucells i altres espècies animals. És clar que, tal com ho ha deixat escritVirgínia Woolf, "no hi ha ximpleria més gran en un home o en una dona que lad'enorgullir-se del seu sexe".

Por al ridícul. Discrecció. Canvi de formes. Són virtuts practicades, peròhi ha excepcions. Una d'elles s'ha produït, gran sorpresa, fa poc en un delsactes electorals celebrats al nostre poble. Pari del discurs de què tothom tantha parlat, fet per un candidat -ara ja és regidor- que pronuncià els termesatàvics: mascle i femella. I encara més em va sorprendre que part dels especta-dors li riguessin el mal gust, l'exabrupte.

Una estona més tard, el candidat insistí en la terminologia atàvica, aixòsí, condimentada amb la pròpia dels temps que correm. Va parlar dels drogaad-dictes, dels xoriços i d'altres personatges de mal viure. I en aquest sac hificà les dones que fumen! Perdonau el tòpic, però ara sí que ja em vaig haverde pessigar per assegurar-me que no somniava. Per assegurar-me que la màquinadel temps no m'havia traslladat no-sé-quants anys enrera -val més no posar quan-titat exacta, no sigui cosa que curtegem.

Una amiga m'ha contat que sempre havia sentit a dir al seu. sogre que en elmoment de partir a la recerca de fortuna -eren els anys durs de l'emigració}els joves havien de cercar fora allò que Mallorca els negava: menjar- la maredonà al seu fillet indefens una sèrie de consells, per protegir-lo contra laperversió. Un fou molt concret: "Fes-te enfora de les dones que fumen!"

Les dones que fumen. Tot un símbol d'estancament en el passat. Aquesta ex-pressió i moltes d'altres, el to general del famós discurs -se'n podrien comentard'altres aspectes i jo expòs aquí una de les coses que més em punyiren- pertanyena una pel·lícula ja vista, molt dolenta i que casi ningú ja no vol revisionar.Que tothom arrabassi els fulls de calendari que calguin perquè les idees, le?actituds i les formes, la vida en definitiva, siguin les de 1991.

EN CALAIX DESASTRE

4 ESSAIG

M'HAN DIT QUE DIUENJa queda molt lluny, sobre tot si tenim en compte que desde llavors han passat

coses tan interessants com la campanya electoral i les eleccions, però no podemdeixar de parlar d'un aconteixement tan important com fou la Trobada de Bandesde Música que es uà celebrar a Algaida a finals del mes passat. En conjunt,i pels comentaris sentits, podríem dir que va anar molt bé, tret de qualquepetit detall, i qualque intervenció de caire electoralista que no va caure béa tothom. Fins i tot el temps, que amenaçava ploure, va esperar a amollar lapluja quan la gent que dinava a Ses Escoles ja acabava. Problemes d'aparcamentsí que, segons digueren, n'hi hagué bastants, però això ja s'esperava, i gràciesals nombrosos municipals no foren més greus.

Se.gon¿ comentasLÍA que. kern ¿entit, ¿ón moit¿> el¿ qui han tn.oHat que. el. millón.die. tot¿ &l¿ acte¿¡ al voltant d'aque.¿ta Jn.oHada va &¿¿esi el concept pesi ia Hondade. mú¿i.c¿ jove.¿, ¿e.le.ccionat¿ de. tote¿ le.¿ Hondea de. flallon.ca. L'e.¿gl¿¿ia estaplena pesió no hi. havÍM. gent a Ha¿tament, encana, ¿i. tenim en compte. eJ, magnifieconcesit que. en¿ o^esUsten. ¿fien molt¿ eJL· que. de¿en que. anisUen alla on ¿o¿ pesitonnan.-lo¿ a ¿enti*..

Convé recordar, ara que l'estiu ja és aquí, que hem tengut un hivern delsmés humits que havíem vist mai. I aquestes pluges han fet que els nostres campsi pinars siguin molt més verds i nets del que acostumaven esser a principisde juny. Ara convé pensar que tota aquesta vegetació que s'ha posada, quan siguiseca, serà un perill pels incendis, o sigui que: alerta! I, també conseqüènciade tanta d'aigua, han tornat ,a brollar molts d'aubellons, cosa que darreramentno es veia; i hi ha hagut pares que han hagut d'explicar als seus fills quèsón els aubellons. Es trist veure la quantitat de paraules que la nostra llenguava perdent.

Bé., i tamHé. ¿entL·iem contentasi ¿o He. que. va anón, el diñan de. la Cooperativade.Lt> page¿>o¿. Àsia ja no ¿an aquella ¿e¿>ta que. -/Lesien durant un¿ any¿ ( consie-gude^d'a¿e.¿, pesi ex.., no Bauern ¿i. é.¿ que. no en isioHen que. vulguin consiesi ), pesió eÂ.diñan, no eJ, voten pesidne., i Hé. que. ¿an. SoHneJLot quan veu¿ eJ¿ Honhumon. i. lavitalitat deJU, o/iganitzado/u>, que. no moóL·ien en cap moment ¿a CSIÍAÍ. que. pate-ix.eÂ. ¿eu ¿e.cto/1. }a no diuen &Jit¿ mateAx.o¿, que. eJ. pag¿¿ ¿esià mai de. maton., quanno i.' kan mont om&- tôt eÂ. que. ha de. patin.. TieÂ. diñan., a mé¿ deJ. Hon men j an., en¿kan dit que. L·L novetat ¿ou ia nova HÒAcuta que. eJt P/i&áident de. ia Coope/tativava tne-usie. ai Pn£.¿ident deJ. ConAeJUL, que. tamHé va anón, a diñan. amH e£¿ pageJ>o¿.noii¿ que. e.¿ pe.¿anen L·ioHaven que. anava un poc adelantada de. pe.¿, que. pelavama¿¿a, vaja.

De les eleccions, i dels seus resultats, en trobareu molts de comentaris,segurament ben seriosos, a altres indrets de la revista; és per això que aquestSord quasi no en vol parlar, i no per manca de comentaris. Això sí, aquest mesde maig ha estat dels més entretenguts i divertits de l'any, per mor de leseleccions. Hi havia qui trobava que ja era hora d'acabar amb tants de soparsi mitins, però també sentírem qualcú que deia que n'hi hauria d'haver cada any,d'eleccions. Els que n'estaven cansats, pareixia, eren els polítics, que eldiumenge després del recompte se'n degueren anar a jeure molts d'ells, ja queno els veien per mig; bé, sí que en veien qualcun, però n'hi havia pocs. Evi-dentment, els resultats no agradaren a tots els qui participaven, i això jaes va veure de tot d'una.

ESSAIG 5

Bé, pestò eina eÂ. que, L·io/La eJ. po&-¿e é¿ que. é¿> ß-en nece^^aù poAot-Ae. a fan.£eÀJia peJ, poule., toni. eJt¿ qu¿ kan guany aí 'com eJLt> de. {.' o/?o-o-¿c¿d, que, n'k¿ kapeA. tot¿, de. faina, ¿l que voldnMí aque.¿t So/id é¿ no kaveji de. pacían. ma¿¿a deJ.nou ¡Latte. ¿ det nou con¿¿¿ío/i¿, ¿enyal que anotan peJ. camí que. mé¿ conué a toieÂ. poQJLe., j, que a panJLut deJL ¿>e.u nomenament ¿e/ui eJt L·itíe. de. tot eJL polL·Le., tno deJL·i quÀ. í,'kan votat o deJ. ¿e.u partit.

A molts no els fa gens d'enveja el nou batle, troben que tendra feina i pro-blemes a voler, tant per coses groses com petites. Vos pensau res, fer les ne-cessàries Normes Subsidiàries? O el clavegueram que ja està començat, però s'hade seguir i acabar en un yemps prudencial. I petites coses com la creu d'enfflassot p el pou des Colomer, i camins i cunetes que han mester fer nets,...Gla circulació ... Bé, no convé seguir, no fos cosa que dimitís abans de començar.

UN SORD

G L O S A D E P I C A D A A M E S I R E J O R D I

Aquell roser que florí,que crià tantes poncelles,no les va collir a elles,altre les va assaborir;se començà a entristiri sa flor s'esmustiài aquella olor que deixàd'aquest món mos fugi.

Va ser dia set d'abril,mestre Jordi ens va deixar;tot Algaida va plorara s'homo de fi perfil;dins nostra ànima tenimvostre record de bondat,sereu molt temps recordatper aquell qui quedà viu.

En vida lo va pensarque una glosa fariasi mestre Jordi moria,cosa que mai s'esperà,però se realitzàun moment inesperat,vos dedica aquest glosâten Climent Garau Salvà.

A sa persona es creàmolt diferent quan va néixer;de dins sa raça mateixade tot hi podreu trobar;uns amb instints de robari altres caritatius,bastant diferents dels riusque duen s'aigua a la mar.

Es fet n'és justificata dins tota poblaciódispost un a fer favoramb tota sinceritat;a això s'hi ha inclinatper tenir un cor prudent;es fet de servir la gentli causa ansietat.

Jordi Valera va seraquest digne personatge,el seu poder i bona imatgemolts de favors va-fer-ne;sempre va molestar-seregalant el seu treballi també el material,això va ser de dever.

CLIMENT GARAU

DARRERA HORAEn el moment de tancar aquest número de la revista ens assabentam de l'ex-

posició que el nostre bon amic Francesc Iraola presentarà els mesos de juny i

Juliol a La Misericòrdia. No cal dir que li desitjam i auguram un gran èxit.

6 Es SAIG

NOTICIARIPLUVIOMETRE

La primera quinzena de maig també ha estat abundant en pluges; una vegadaque es tombà la meitat del mes, les pluges acabaren i sembla que el temps asso-lellat a la fi ja és aquí. L'aigua corresponent a maig és de 97'6 litres. Déun'hi do!

El total corresponent a abril va ser de 31'5 litres.Basant-nos en les dades que ens ha proporcionat el nostre bon amic Gabriel

Martorell, s'han recollit a Algaida un total de 865'7 litres en el període com-près entre I'l de setembre i el 31 de maig. Això és moltissima aigua, més deldoble que el que tròbam en la majoria d'anys "normals". Suposam que això hauràajudat als aquifers a recuperar-se i haurà alleugerit el problema de l'aigua.

FESTA DE LA COOPERATIVA

La Cooperativa ALPIRA (recordem:onze anys d'existència) va celebrarel tradicional dinar anual coincidintamb la festa de Sant Isidre; dinsun ambient agradable es va servirl'acostumat "menú", més saborós iabundant que mai.

Enguany la novetat va esser lapresència del President del ConsellInsular de Mallorca Joan Verger acom-panyat del nostre batle Esteve Uanrelli del president de la CooperativaXesc "Torres". Una de les milloresque es va poder veure va ser la novabàscula, subvencionada en part pelC. I. M.

També es va celebrar aquest mesde maig l'Assemblea General de laCooperativa que va demostrar la bonasalut de l'entitat. Una millora -exclu-sivament per als socis interessats-és l'adquisició d'una màquina de reco-llida de l'ametlla.

Desitjam molts anys i prosperitata la Cooperativa.

"MUSICA EN FAMILIA" A CURA

Aquest mes es tanca el cicle d'aquestes diades musicals de les quals voshem anat informant. Durant el juny se celebraran dos concerts:

Dia 9 de juny: concert dels més joves. Alumnes de piano de grau elemental,amb obres que estan per determinar.

Dia 23 de juny: concert de Francesc Crespí i Ignasi Furiò. Duet de flautesdolces. Interpretaran obres renaixentistes i barroques.

Es SAIG

NOTICIARI

TRQBADA DE BANDES DE MÚSICA

Tal comvos anunciàrem en el n°passat, el diumenge 28 de maig esva celebrar la Trobada de Bandes deMúsica que cada any es fa a un poblede Mallorca. Enguany uà tocar a Algaidai va esser una diada festiva que vaagradar a la majoria de la gent.

El dissabte 27 es va celebrar al'església un concert de músics jovesseleccionats de les diverses bandes,que demostraren una preparació i unatècnica molt bona. Un gran concert.

El diumenge es concentraren a SaPlaça totes les bandes participants;entraven procedents del carrer P.Pou, voltaven la plaça, passaven perdavant la tribuna d'autoritats i escol.locaven a la part de Sa Rectoria.Les fotografies que vos adjuntam sónuna prova de l'enorme afluència depúblic que hi assistí.

Per ordre alfabètic desfilarenles bandes, llevat de la d'Algaidaque, com a amfitriona, ho va fer endarrer lloc. Per cert que va ser diri-gida per mestre Bernat, ja que eldirector titular, n'Emili, s'haviahagut de desplaçar a València deguta la defunció del seu pare. Volemfer-li arribar el nostre condol.

A la tribuna presidencial hi haviaels Presidents del Govern i del C.I.M.Srs. Cañellas i Verger, representantsdels partits polítics, el batle d'Al-gaida i nombrosos baties d'altresmunicipis.

Després hi va haver un dinar multi-tudinari al recinte de Ses Escoles.

Com és lògic, es posà de manifestla manca de llocs per aparcar trac-tant-se d'una concentració de tantaenvergadura, però així i tot els pro-blemes se solucionaren relativamentbé.

Hir»*?;«*.<*$'*

8 Es SAIG

NOTICIARITROBADA D'ESCOLES MALLORQUINES

Més de dues mil persones es reunirena Artà amb una clara consigna: A favorque el català sigui la columna verte-bral del model educatiu propi.

Va ser una concentració de suporta l'ensenyament en català en la quales demanà la transferència de competèn-cies plenes en educació, l'establimentd'un pla especial de xoc per als nu-clis de població més castellanitzatsi l'ampliació dels àmbits d'ús delcatalà.

It "0 ifJ*umm$&

Ensenyament en català per tot arreu".

ACTIVITATS MOLÍ D'EN XINA

"Aquesta col·lectiva ha sorgit sota la idea d'ajuntar un grup de persones,que d'una o altra manera estan relacionats amb el Molí d'En Xina". Són les parau-les adients per presentar l'exposició que serà inaugurada dia 10 de juny a CasJai, en el Campus de la Universitat de les Illes Balears. La podreu visitardurant tot l'estiu -acaba dia 27 de setembre- de dilluns a divendres d'li a13 i de 16 a 20 hores. Si enfilau la carretera de Palma a Valldemossa i feisuna aturada al quilòmetre 7'5 hi trobareu obres , entre d'altres, dels algaidinsVíctor Andreu -ceràmica- i Jaume Falconer -gravat- i del randino Joan Capellà-fotografia.

D'altra banda, i també relacionat amb les activitats artístiques del Molí,aquesta vegada cap al cantó de la música, vos informam que divendres dia 6 dejuny hi haurà hagut, al mateix Molí, un concert amb la participació d'en Biel"Torres", el seu clarinet i el seu art.

RESULTATS DE LES ELECCIONS

Els resultats de les eleccions municipals del passat dia 26 al nostre poblefou el següent:

Independ.PSMPP-UMPSOE

D.1 5.1(A)4846125175

D.1 S.1(B)6950163204

D. 2 S.1(A)491110990

2 S.1(B)

5347

124126

D. 2 S.1(c)

7157

153157

Total

289211674748

D'acord amb aquests resultats, el consistori queda integra't per:PSOE: FRancesc Antich, Joan Ramis, Antoni Sureda, Antònia Rotger i Antoni MuletPSM: Catalina MartorellPP-UM: Esteve Uanrell, Joan Arbona, Antoni Mudoy i Sebastià CerdàU.I.: Miquel MunarPel que fa al Parlament, els vots es distribuïren així:

PSOE

654

PP-UM

959

PSM

201

VERDS

18

IU

13

CB

27

FEJONS

2

CDS

6

UIM

6

PRB

1

AL. REP.

?

Es SAIG

TiTOiUa rrfdlo A 4 äNVS

L'emissora municipal d'Algaida funciona sense interrupció des de el mes demaig de 1987. Primer com emissora lliure, encara que molt aviat es vinculara l'Ajuntament. Efectivament el Consistori d'Algaida es mostra interessat enel projecte des de el primer moment. D'aquesta manera i amb finalitat delegalitzar la situació, la totalitat dels diferents grups que integraven laplenària acordaren la sol·licitud a Telecomunicacions d'una freqüència d'usmunicipal.

TITOIETA RADIO està gestionada per una associació cultural que explota enpériode de proves i mitjançant un contracte amb l'Ajuntament, la futurafreqüència municipal. Aquesta fórmula està contemplada en la LLei d'EmissoresMunicipals publicada recentment en el Bolleti Oficial de l'Estat (BOE).

ALTRES FITES, ALTRES DADES:

-El 9 de maig d'enguany, TITOIETA RADIO, va superar les 2000 hores d'emissionsde producció pròpia.

-TITOIETA RADIO manté regularment relacions amb les Emissores Municipals deCatalunya (EMUC). Durant l'estiu de l'any passat vàrem emetre un programaproduït per l'EMUC. Aquest intercanvi de programes es repetirà enguany.

-L'emissora compte amb dues padrines molt especials. Una és la popularlocutora de TVE, MARISA NARANJO. L'altre és la simpàtica i carismàtica actriucatalana AMPARO MORENO.

-TITOIETA RADIO emet setmanalment un programa informatiu de 30 minuts amb unresum de les informacions del muncipi d'Algaida. Inclou també una secciódedicada a la part forana de Mallorca. (Els dissabtes a les 14'30 hores).

-Ha estat la capdeventera en la producció de programes per altres emissoreslocals en col·laboració dels Serveis d'Atenció Primària de la Mancomunitat desPla de Mallorca.

-TITOIETA RADIO ha produït i emès programes documents sobre els pobles iviles de Mallorca. Búger, Sencelles, Mancor de la Vall, Sant Joan... han estatalguns dels pobles protagonistes.

- L'emissora muncipal inclou en la seva programació espais específics dedicatsa determinats tipus de música minoritaris i que massa vegades no troben el seulloc en altres emissores comercials.

10 Es SAIG

TITOIETA FA FESTA!: TAULA RODONA.

TITOIETA RADIO va començar a celebrar el seu 4art. aniversari el dissabte 11de maig. El primer acte consistí amb una taula rodona sobre el futur de lesràdios municipals. El debat es va du a terme dins la secció dedicada alsmitjans de comunicació del programa "Temps de Cinema." Comptà amb la presènciade destacades personalitats del món periodístic de les Illes. Entre ells,CATARINA GARCIES, cap dels serveis informatius de Ràdio Nacional a les IllesBalears, i BIEL MESQUIDA, cap del gabinet de mitjans de comunciació de laUniversitat de les Illes. En el decurs del programa emès en directe perTITOIETA RADIO, s'analitzaren diferents aspectes del fucionament de lesemissores municipals.

TITOIETA FA FESTA!: "FER DISSABTE", un aniversari més.

El mateix dia, el programa "FER DISSABTE" celebrà també els seus primers 4anys d'emissió. "FER DISSABTE" és el magazine dels dissabtes horabaixa deTITOIETA RADIO. S'emet de les 15 fins a les 16,30 hores i intenta fer unaaproximació a la vida quotidiana. Una revista amb moltes notes de color pera passar una agradable estona. Inclou música, informació i seccions fitxesdiscontínues. Celebràrem el quart aniversari de "FER DISSABTE" amb unasenzilla i simpàtica festa amb tortada i tot. Ens acompanyaren molts delscol·laboradors, amics, i oidors del programa.

TITOIETA FA FESTA!: CAMISETES, CARTELLS I ADHESIUS .

JAUME FALCONER és l'autor del disseny del cartell, les camisetes i elsadhesius que TITOIETA RADIO ha tret al carrer amb motiu dels seus 4 anys. Totauna aportació que des de les pàgines de "ES SAIG" volem agrair a n'en JAUME.Aprofitam l'ocasió per recordar-vos que encara hi sou a temps a comprar lesnoves camisetes. Acudiu a qualsevol membre de TITOIETA RADIO.

TITOIETA FA FESTA!: ROCK & ROLL PARTY

Amb l'actuació en directe de "LOS CUATREROS" i "NORTON 56" , el programa"BOOGIE WOOGIE COUNTRY GIRL" va organitzar el passat 25 de maig una magníficarock party. Amb nombrosa asistencia de públic aquest va ésser un acte més dinsla celebració dels 4 anys de l'emissora local.

TITOIETA FA FESTA!: FELICITACIONS.

El mateix dia de l'aniversari, el 9 de maig, els membres de TITOIETA RADIOvàrem rebre un telegrama de felicitació de la Consellera de Cultura, Educaciói Esports, MARIA ANTÒNIA MUNAR. D'aquesta manera la Consellera ens va trametrela seva "Enhorabona per la celebració del quart aniversari i per la tasca queduis a terme".

TITOIETA FA FESTA!: A RNE A CATALUNYA.

Un dels promotors de TITOIETA RADIO va ésser el convidat del programa de RNE,ràdio 4 a Catalunya, "LA TARDA, 5 ESTRELLES". En el decurs d'una enetrevistaexplicàrem als oidors catalans les peculiaritats de la nostra emissoramunicipal.

TITOIETA FA FESTA!: EL MES DE JUNY HI HAURÀ SORPRESES.

Es SAIG 1 1 1

Ja han passat quatre anys des de laprimera emissió de TITOIETA RADIO. Erenles 14'30 hores del dissabte 9 de maigde 1987 quan va sortir a l'aire la sin-tonia d'una emissora que neixia de lavoluntat i de la il.lusió d'un grupde joves.

La seva principal finalitat erai és passar-ho bé i fer participar dela ràdio a un bon grapat de gent: par-ticipar . fent ràdio i participar comoient.

En aquelles hores el futur a llargtermini quasi no existia. El futur im-mediat era més important: arribar aaconseguir un estudi i unes instal·la-cions tècniques dignes, augmentar leshores de programació i que la gent delpoble conegués les possibilitats queTITOIETA RADIO oferia.

Part d'aquests objectius, d'aquestfutur immediat ho hem aconseguit.

Hem millorat les nostres instal·la-cions, tenim més de quinze hores deprogramació pròpies, més d'una trentenade persones fan possible els programesi ho fan sense cobrar cap duro, la gentconeix "SA TITOIETA"...

Així i tot encara no ens conformam,volem seguir millorant.

El futur ara és molt diferent i moltmés complicat que el que teníem faquatre anys.

Són molts els interrogants ques'obrin en aquests moments.

Fa unes setmanes es publicà lallei que ha de regir les emissoresmunicipals. Quina ha de ser la funciód'aquestes noves estacions? Només s'hande fer ressò del que passa al poble ono han de caure en el localisme?

Segons la nova llei de ràdio espodran finançar a través de la publi-citat i de les subvencions dels orga-nismes públics. Arribarà la publicitata aquestes emissores? Podran els Ajun-taments dedicar partides dels seuspressuposts a les ràdios?

Davant tanta oferta radiofònica,quina ha de ser la programació delfutur d'aquestes emissores?

La veritat és que es presenta unfutur complicat però sense cap dubtetambé apassionant.

A^r

12 Es SAIG

NOTICIARI DE L'OBRA CULTURALf *

El passat mes de maig celebràremel Dia del Llibre damunt Plaça, envol-tats de propaganda electoral. Malgratles poques hores que durà la festaes produïren moltes vendes i s'acomplíl'objectiu primordial, que no és altreque la divulgació, encara que noméssigui un dia a l'any, de la nostraliteratura en català.

L'excursió a la Cova de Ses Bruixesno va tenir massa participació, perquèamenaçava mal temps, i només hi anarenels bons, que sumaren vint-i-quatre.Degut a un malentès l'autocar no espresentà d'hora i varen haver de par-tir amb cotxes particulars. Disfruta-ren de caminar, es delectaren ambun dels paratges més recòndits dela nostra orografia i es remullarenal Gorg de Bec d'Oca. (Vegeu una foto-grafia del grup prop del Torrent deMortitx).

1' ... J

Es SAIG 13

„.ÍÍ FffOHTOiV////ÍOA

(A Cota de Ha teitÏ.St,.' I 2.ooi des HcFALCO'///

funi i d'f n Btrrufau

dt Lltvinteleitos

*• ,25-11Jilpella

Ni TtnrrjHt Coco

If« Covi dtI PiII till/

'Si funi» dts Mo'(»li Mianntrl

"W/ I

/

28A.K* de Jtt Doa

fili Virgili, j V'¿«tfbt jet Peay j Aliti''". J IJ i ftJ.rt-aae-.s9ai

"in ICon alt s Jotilli del Bit be

Activitats previstes;

Diumenge dia 23: Excursió a lescales verges del terme de Manacor.Sortida d'Algaida a les 8'15 horesdel dematí. Després passarem per Porre-res, per Felanitx i l'autocar ensdeixarà a la carretera de Porto Cris-to, vora el camí de Cala Varques.Passarem i nedarem, si el dia acompa-nya, per les cales Sequer, Magraner,Virgili i Cala Bóta, fins arribara la urbanització Cales de Mallorca,on esperarà l'autocar.

Per diumenge dia 21 de juliol hemprogramat, o millor mig programat, laja tradicional excursió en barca peranar "bronzejats" a les festes de SantJaume. Per prevenir que ens passàs el"desastre" de l'any passat, vàrem deci-dir fer-la per la costa sud, que solésser més tranquil·la. Per això ja hemcontactât amb un barquer de Porto Pe-tro i faríem totes les cales d'aquellredol: Mondragó, Cala Figuera, CalesSantanyí i Llombarts, S'Almonia, CalaMàrmols i doblegant el Cap Salines di-naríem a sa platja d'Es Caragol, a dinsSa Vall. Parlam en condicional perquèaquesta gent de les barques solenfer contractes amb agències i fins de-vers dia 15 d'aquest mes no sabrem amb certesa si hi haurà "golondrina" disponi-ble tot el dia per nosaltres. Ho anunciarem mitjançant cartells. Per evitar queens passi el de l'any passat, quedarem amb el barquer que si hem de trobar maltemps, a darrera hora poguéssim anul.lar-la i així evitaríem mal de caps i "malesestones".

VOLEM MITJANSDE COMUNICACIÓ

EN CATALÀ /M/

dat o des LlimiJetri'

14 Es SAIG

PINABenvolguts amics, ens tornam a trobar una altra vegada per parlar de tot

allò que ha estat notícia durant el mes de maig: naixements, defuncions, obres,millores, projectes o qualsevol altra cosa que hagi estat interessant pel nostrepoble. Ara bé, del que no hi ha dubte és que el mes de maig s'ha destacat princi-palment pel que respecta a les eleccions -locals i autonòmiques- que es ferenel passat dia 26 de maig.

Com a les altres campanyes, el nostre poble pogué veure ben d'aprop totsels candidats que enguany es presentaren, no solament els dies que feien elsseus sopars-berenars-mitins a plaça (divendres 17 i diumenge 19) sinó tambéa l'hora de repartir la pròpia propaganda en mà per totes les cases, fossindel partit que fossin. Pel que a això respecta, cal destacar per damunt de totla prioritat que han demostrat pel tracte amb la gent, per acostar-se a tots,per explicar el seu programa sense mirar l'edat, el sexe, el nivell culturalo la situació econòmica dels qui els escoltaven, fent vera la màxima que "leseleccions es guanyen des de cada poble en concret".

El diumenge 26 tot estava a punt de bon matí. No va faltar ningú dels quihavien de constituir la taula, que al final formaren en Sinto Farrús Sarrato(President) i na Franciscà Sastre Pericas i en Pau Servera Martorell (vocals).

La bona participació de la gent féu que dels 289 electors censats per enguanyvotassin 259 persones, és a dir, més del 89% del total de la població. Els resul-tats foren els següents:

Independents PSM PP-UM PSOE49 11 109 90

Però si a Pina els resultats afavoriren el partit liderat a Algaida pel seuactual batle Esteve Vanrell (PP-UM), a Algaida els resultats donaren l'avantatgeal candidat Francesc Antich del PSOE, la qual cosa vol dir que els qui finsara havien governat passaran a ser oposició i viceversa. Desitjam tota la sortpossible al qui fou candidat de Pina en Toni Servera Mut: que la seva feinapel nsotre poble i per Algaida sigui prou palpable i meritòria.

Passant a un altre ordre de coses, toca parlar ara un poc de l'església.S'ha d'expressar en primer lloc la satisfacció en comprovar la bona acollidaque va tenir l'enquesta ideada pelP. Jaume Monserrat i duita a terme per \pvun grup d'al.Iotes i un al·lot dePina que desinteressadament pasarenper totes les cases per recollir l'o-pinió de la gent i així conèixer elque la gent trobava de les obres do-nant una sèrie d'opcions perquè esdecidís quina era la més convenient.Aquestes foren:

1§ Apedaçar les goteres que hi po-gués haver.

2§ Reformar de bell nou fins onarribassin els doblers.

3§ Degut a que la primera opcióera la més econòmica, aquesta proposa-va fer també la reforma de la instal-lació elèctrica amb els doblers quesobrassin del simple apedaçament.

¿O

W

70

Com s'ha demostrat, la gent hademanat unànimememt que es facin les ^- ^obres bé d'una vegada, encara que (^QpCid .Z'OßC. 3-GpC. (¿n tílQftcs'hauran de fer en un parell de fases, I '

ÍMostenatr

Es SAIO 15

perquè el que és cert és que els doblers recollits fins ara no donen peu a ado-bar-les totes d'un pic. Des d'aquí es vol.fer una crida a tota la gent sensibi-litzada i propera a l'església perquè continuïn fent generosament les sevesaportacions per contribuir d'aquesta manera al sosteniment i millora de la queés, en definitiva, l'església de tots.

La satisfacció del començament ha crescut des del moment en què, gràciesa la millora del temps, els mestres i picapredrers han pogut posar mans a afeina. Des d'aquí voldríem resaltar l'esforç que han hagut de fer per comptardes del primer moment amb una grua capaç per ella mateixa d'alleugerir-los unafeina ja en si prou feixuga. També voldríem encoratjar-los perquè puguin dura terme amb esperit de Professionalität la feina a ells encomanada, que, ambtota seguretat, s'allargarà fins a ben acabat l'estiu.

Recordar també les noces que celebraren en Biel Aloy i na Maria Bel Fullanael passat dia 18 a Sant Llorenç, poble on hi fa feina en Biel des de fa un bongrapat d'anys. Per ells la nostra enhorabona.

Per acabar, un record per en Toni Andreu Andreu (Molí d'aigua) que ens deixàel passat dia 2 de maig als 87 anys. En pau descansi.

Bé, com que ja tenim l'estiu a les portes, volem desitjar als qui les tenguinunes bones vacances, i als qui no, una bona ombra per quan descansin, millorcom més fresca pugui ser.

Fins una altra i bon estiu.

GUILLEM ANDREU

ELS LECTORS ESCRIUENB R E U S

-La droga dins Algaida entra pel Pou des Colomer i surt per la benzinera.

-Sabeu que el bolet o antena del Puig de Cura no va anar al Ple de l'Ajun-tament?

-Abús de poder: Sabeu que durant les eleccions qualcú de l'Ajuntament vafer penjar la seva propaganda als municipals?

-Trobada de bandes: Molta participació, mala organització i, per "colmo",propaganda electoral.

-Per què els polítics es tornen tan simpàtics el temps de les eleccions,quan abans ni et saluden pel carrer?

-El vot mai no es compra convidant a una copa dins un bar, llevat de qualqueexcepció.

-L'espectacularitat dels mitins no ha d'influir en el pensament del poble.

-Finalment, creim que una persona, al manco a una etapa de la seva vida,ha d'esser un poc revolucionari! per això nosaltres escrivim.

Un grup de joves preocupats

16 Es SAIG

Els MolinsFariners

d'ALGAIDA

avui Mofí de Son B a f f er aEs troba situat aquest molí al Quar-

ter I, davant les cases de la posses-sió del seu nom, vora l'antic camíque de la comarca de Pina menava al'antiga parròquia de Castellitx. Elseu emplaçament damunt un altiplà quedomina els Baixos de Pina el convertiaen un lloc ideal per aprofitar al mà-xim els vents dominants. La data dela seva construcció, segons fontsorals, va ésser coincident amb lade les cases de la possessió, queeren al mateix temps vivenda del moli-ner i figura gravada damunt el portalforà, mig esborrada per les successi-ves capes d'emblanquinat. Aquestadata correspon a l'any 1803. En JoanPericas Martorell, fill de la propie-tària actual, ens digué que recordahaver vist la mateixa data a la torre

del molí, però l'erosió del tempsi els anys han acabat per esborrar-la.

Aquest molí és dels anomenats detorre estreta perquè el seu diàmetreinterior és de l'55 metres i l'exteriorde 3. Aquests tipus de molins erenmés còmodes de manipular que els detorre ampla, perquè les moles estavena un nivell molt més baix i, per tant,l'esforç de pujar els sacs de graera menor; així com també a l'horad'ensacar la farina quan sortia perla tremuja només quedaven a uns tresmetres de distància del carros prepa-rats al carregador.

La tipologia d'aquest molí de SonBarrera és única al nostre terme isegons fonts orals només n'hi ha unaltre de semblant al terme de Pollen-

Es SAIG 17ça. Per això, a mes de les plantesamb la seva distribució interior, hemdibuixat també una secció perquè obç-servàssiu l'original estructura d'a-quest molí. A la planta baixa hi hala portassa-carregador, emprada avuicom a magatzem d'ormejos i traster;està coberta de volta de canó, ambuna escala interior que comunica ambels baixos de la torre del molí, onencara hi ha la tremuja per la qualdavallava la farina des del pis supe-rior on hi ha les moles, sostingudesper dues jàsseres, una d'ullastrei l'altra d'alzina. Al costat esquerrede la torre hi ha un estret magatzemi a la part dreta una dependència,amb accés exterior, que tant podiaemprar-se com a soll de porcs, ambles piquetes entremig del mur de laportassa-carregador com estable. Tam-bé hi ha una altra solí que queda

davall el pis de la tremuja (vegeusecció), amb una sola pica d'abeurarque dóna al replà-carregador. Aquestadarrera dependència té l'accés desde la part posterior del molí. Adossa-da a l'edificació principal i davantel portal forà de les cases quedala porxada-portassa i el forn de courepa.

A la planta primera s'hi accedeixper una escala exterior de pedra quearriba a la terrassa situada damuntla coberta de volta del carregador;des d'aquí podem entrar a la partintermitja de la torre, on encara hiha les moles (vegeu fotos), a travésd'un altre porxet cobert també devolta. Per arribar a la terrassa d'en-velar s'havia de pujar per una escalaexterior de fusta i des d'aquí pujaral replà superior de la torre peruna estreta i empinada escala, avuicoberta d'excrements de colom. Allàdalt encara hi ha la roda i l'eixmetal.lie que feia girar les moles,així com també el congreny interior

18 Es SAIG

PLANTA BAIXAE. 1:200

PLANTA li <JAE. 1: 200

que quedà soterrat quan cobriren latorre amb una teulada, perquè unaforta ventada se'n dugué capell iramell que pegaren dins l'hortet casolàde la possessió, vora la cisterna.

El molí de Son Barrera fa poc mésde cent anys que deixà de funcionari el seu darrer moliner fou l'amo'nBartomeu Martorell "Barrera", que mo-rí l'any 1910. Després ho deixà en he-rència al seu fill Rafel Martorell Gi-li, que morí l'any 1920, quan la sevafilla i propietària actual només teniaun any d'edat (i ara en té 82). Deles terres de la possessió se'n cuidael seu fill Joan Pericas Martorell, queens donà tota casta de facilitatsper fer aquest treball.

La possessió de Son Barrera, desprésde moltes subdivisions ha quedat re-duida a poc més de sis quarterades,però al se le passat s'estenia, com

les seves veïnes Son perot o Son Mique-let, posem per cas, des del torrentdel comellar dels Baixos de Pina finsal camí de Santa Rita i l'actual carre-tera d'Algaida a Pina; a mestral con-frontava amb Sa Casa Nova de Son Ribesi a xaloc amb Son Perot.

A part del molí hi ha altres cosescurioses dins les terres de la posses-sió de Son Barrera, com és ara unagran bassa que servia per abeurarel bestiar, situada subaix les cases ique s'omple per un cap-rec naturalque prové del camí d'accés i d'unxaragall que comença darrera les cases.Segons una tradició familiar, aquestabassa fou excavada per treure l'argilaemprada per construir les cases deSon Barrera i el molí fariner. Precisa-ment enguany i degut a les fortesplu jes, una gran alzina de la vorerade la bassa hi caigué tombada i allàresta amb les branques en remull. Vo-

7ERRASSAd'ENVELAR

ESCALA OC nu

PLANTA 23E. 1: 200

SECCIÓ A-BE. 1:200

Es SAIG 19

ra el caminoi que mena a la bassahi ha unes ruines d'aparença talaiò-tica, que sens dubte devien formarpart d'un poblat que devia abarcarfins als veins talaiots de Sa CasaNova de Son Ribes. Vora aquestes rui-nes s'hi han trobat moles petitesper molturar a mà, així com unes gerresde ceràmica de coll ample i cul estret.També no molt lluny de les cases hiha un pou de més de setanta palms deprofunditat que té la característicade ser molt estret al coll; just permetpassar-hi una persona i a mesura quees va enfondint s'eixampla fins alsdos metres de diàmetre.

Despedirem Son Barrera i el seuoriginal molí amb una estrofa delCançoner Popular que diu així:

Cristo nostro redemptorva deixar en es seu procésque qui robaria mésestaria molt millorJo, de cada sac redótres almuts, ja no en vui més. (*)

Text, plànols i fotografies

MIQUEL SASTRE "PIOLET"

(*) Nota: Voldríem manifestar un de-sig o potser un somni; i és que qualqueinstitució es pogués fer càrrec en elfutur de la restauració d'aquest molí,ja que seria més fàcil que a d'altresllocs perquè les peces més importants,llevat del ramell, capell i congrenysuperior, encara no estan massa dete-riorats.

VOLEM MITJANSDE COMUNICACIÓ

EN CATALÀ /K/

20 Es SAIG

CASTELLITX 01El mes passât vos oferirem els treballs guanyadors del darrer Certamen Litera-

ri de Castellitx corresponents a Poesia i Glosât. Aquest mes vos presentara l'es-

crit guanyador de la "Rosa d'Or" de Narració.

Reiteram el nostre agraiment a la Comissió Organitzadora per la reproducció

d'aquests treballs.

L A F E R I D A D E L T E M P S

LEMA: AHIR

Quan Aina obrí la porta de la cafete-ria, sentí un tremolerei intern que lipujava al llarg del bras, però no esdeturà i entrà sense vacil·lació, diri-gint-se a una taula que estava buida,prop de la finestra, i s'assegué, tra-ient-se l'abric. El cafè no estavagaire ple, cosa estranya en aquell ho-rabaixa gris i plujós de l'hivern. Feiafred a fora, però aquí s'estava bé, latemperatura era càlida i agradable iAina es sentí reconfortada, encaraque sols exteriorment... Per dintre con-tinuava tenint aquella mescla de curio-sitat i ensurt, i també de temor, comsi el que estava a punt de fer fos al-guna cosa reprobable... I no ho era.Ella era lliure de fer el que volguési no hi havia per què recriminar-se,però a desgrat d'aquestes reflexionsse sentia com una intrusa dins de simateixa, com una estranya que haguéspres la seva pròpia aparença i queestigués asseguda allà per observar elque passava al seu voltant; com siuns ulls que no fossin els seus l'es-tiguessin mirant dins el mirall ones reflexava la seva imatge. Però sí,era ella, Aina, una senyora ben conser-vada, un poc grasseta, amb el rostreencara fresc i amb la pell estirada...No, no pareixia que hagués complit

els cinquanta-cinc anys, potser perquèla popa que li sobrava a altres bandesdel cos, li mantenia fora les ruesde la cara, que, bé i discretamentmaquillada, apareixia plena d'una sere-na i madura bellesa que encara feiagoig, i això li agradava. -"Deu serl'etern femení"- es digué.

Apartà l'esguard del mirall, pensantque la senyora que es veia dins ell noestava malament del tot, ni representaval'edat que tenia. Duia els cabellsrossos ben pentinats i anava ben vesti-da; havia anat a la perruqueria i haviatriat amb molta cura el vestit, deci-dint-se pel conjunt blau marí, quetothom li deia que la feia més primeta;s'havia calçat unes sabates de tacóalt, i això que la cansaven molt, per-què li estilitzaven les cames, un pocmés gruixades del que a ella li hauriaagradat. Mai no li havien agradat lesseves cames, ni quan era jove i benprimeta, sempre les havia trobat malfetes i massa fermes, però això nohavia llevat gaire encant a la sevajovenesa... Sí, de joveneta, haviaestat bastant bé, i, encara ara, ningúhauria dit que tengués passada ben béla cinquantena.

Es SAIG 21El cambrer li preguntà què volia

prendre i ella li respongué que unestorrades amb mantega i un cafè ambllet. Mentre esperava, mirà per -lafinestra, al carrer... Encara no elveia. Era prest; havia arribat mésd'un quart abans d'hora. Ho havia fetaposta; volia tenir temps de tranquil-litzar-se un poc i provar de fer callarel tumult de sensacions que trontolla-ven dins el seu cor, sense aconseguir-ho. No sabia bé què era allò que sentia,però els sentiments més dispars seli embolcallaven a l'ànima i ella nopodia treure'n res en clar. Obrí labossa i tregue la carta per llegir-lanovament, i després de fer-ho es quedàpensativa, evocant els anys quasi d'in-fantesa que aquella lectura li haviaduit al pensament.

Se recordà nítidament amb l'unifor-me de col·legi, negre, paletjat, ambcoll blanc i un cinturó amb sivellad'argent que tenia gravat l'escut delcol·legi. Duent aquest uniforme, ella,amb quinze anys, havia conegut en Ga-briel, una tarda pel passeig del Born...Sí, se recordava a si mateixa amb elscabells llargs, que recollia amb unmonyo al clatell, rosseta, alta, peròquasi una nina; i també el recordavaa ell, que en tenia devuit i era alt,ros i ben plantat... Recordava l'impac-te que va fer al seu cor innocent d'al-lota incipient... S'enamoraren. Ambtota la ingenuitat dels seus pocs anysi de la seva inexperiència, però fouun amor amb força sobresalts i pled'episodis angoixoses, puix que elspares no la volien deixar sortir ambell perquè la trobaven massa jove.Llavors els pares eren molt estrictes,no com ara que els fills comanden.Aquesta circumstància va originar unarancúnia per part d'En Gabriel, versels pares d'Aina, la qual cosa li pro-porcionà molts de disgusts. Foren tempsde sofriment que la marcaren d'unamanera forta i traumàtica, durant elsquals havien recorregut a tots elssubterfugis per poder veure's ni quefos per uns pocs instants... Però arri-bà un dia que se cansaren d'aquellalluita i l'amor, ple d'ansietat, nova ésser suficient per superar tantesdificultats, i ell es va sentir fartd'esperar-la debades, i començà a beurei anar amb companys que no li convenien

gens. La seva relació es deteriorà,i aquell amor que havia imaginat tanbell, que havia idealitzat tant, de-generà en una carrera d'obstacles quecada dia havia de vèncer... Van seruns anys dissortats amb qualque engrunade felicitat, que prest se fonia davantels nous entrebancs que sorgien contí-nuament; i quan, a la fi, els paresla varen deixar tranquil·la, ja eramassa tard. Gabriel havia canviat molt,ja no era l'al.lot enamorat que l'espe-rava hores només per estar una estonetajunts, que l'acompanyava al col·legid'amagat, ple de joia i d'esperancesper al futur... S'havia tornat agressiu,sempre amb retrets que fer-li; arano era gens puntual, ara era ella laque esperava llargues estones, i quancompareixia, sempre amb dues copesde més, les discussions no paraven.Ella aguantà fins que se'n va cansar...I tot acabà amb un regust amarg i melan-giós. Un trist final per tants de somniscompartits i tantes il·lusions edifica-des al voltant de la confiança i l'esti-mació que es tenien, però que no vaésser capaç de superar la murada d'obs-tacles que s'oposaven a elles... Vaser el seu primer amor, el primer sofri-ment i el primer desengany i l'ensenyàa viure.

El cambrer li dugué el que haviaencarregat, i Aina, lentament, començàa posar mantega a les torrades. Tornàa mirar pels vidres; ell no venia,encara era prest. O ¿Potser se n'haviapenedit i no vendria? ¿I si no es co-neixien? Feia tants anys que no esveien!

Bé. La vida havia passat. Aina escasà i tengué quatre fills que ja erencasats; tenia cinc .néts i feia mésde tres anys que era viuda. Havia ploratmolt el seu home, però el temps l'haviaagombolada i havia eixugat les sevesllàgrimes... El temps no perdona capferida, consola i fa oblidar. No ésque ella l'hagués oblidat, però jano sentia aquell dolor viu i sagnantquan pensava en ell. Vivia tota sola,veia els seus fills i néts amb moltafreqüència, mes tenia la vida ben es-tructurada, i un grup d'amigues; ambelles anava a conferències, actes cul-turals i altres activitats que li om-plien els dies; endemés tenia la músi-ca, la clàssica s'entén, que 1'acompa-

22 Es SAIGnyava sovint i la feia gaudir profun-dament. La seva vida era tranquil·la,reposada, sense grans esdeveniments nigran esperances, però al menys teniauna agradable rutina, la qual feiamolts de mesos que res no l'alterava.

La jovenesa ja era molt lluny, i aquellGabriel de la seva adolescència eraun record un poc amarg que a vegadesli venia al pensament. Sabia que s'ha-via casat i que la dona morí prest,deixant-li dos fills. També sabia queels somnis que ell tenia de ser capitàde vaixell i recórrer món havien esde-vingut réduits a seure darrera unamàquina d'escriure en una oficina d'as-segurances. Tot molt prosaic i vulgar.Qualque vegada l'havia vist pel carrer,però darrerament no sabia el que s'haviafet d'ell. I ara, de sobte, havia rebutaquella carta desconcertant. Era d'EnGabriel, li deia que la volia veure,que per favor no desatengués la sevasúplica, que per ell era important —L'esperaria a aquest cafè, a tal diai a tal hora, que era avui a les set.

Aina remangué tan astorada que ambpenes ho podia creure. En principiva pensar: -"No hi aniré"-. Però llavorsli entrà una mena de curiositat peraclarir el que volia després de tantsanys, i a poc a poc va fer-se a laidea d'acudir a la cita, de rememorartantes coses passades de llur joventut,i al mateix temps començà a sentir-se desassossegada, amb un temor indefi-nit, una inquietud emboirada, que lafeia trobar-se malament. ¿De què teniapor? No ho sabia. ¿Per ventura delsfills, de les seves amigues, del quedirien si ho sabessin? Una senyora ma-jor acudint a una cita com si tenguésvint anys... Aina sabia que no eraaquest el motiu, però seguia sentintquelcom incòmode a dintre seu.

Ara, mentre seia al cafè que s'anavaomplint, entre la remor de les conver-ses, sentia augmentar aquell temor.Es va mirar de bell nou al mirall...I de sobte comprengué la causa. Teniapor de trobar-se amb Gabriel, por d'ellamateixa, de parèixer-li vella i grassai ruada, d'oferir-li una imatge trasto-cada, ridícula, com una caricaturade la joveneta que ell devia recordar...Sí, aquesta era la seva por. La ideaera un poc beneita, però li havia passattota una vida per damunt. Estava canvia-

da i tenia por del seu judici.

Guaitant-se en el mirall, ara noes trobà com abans. Pareixia que ambuns minuts havia engreixat més, queels seus ulls no tenien brillantor iels cabells eren de color de fregall;el conjunt blau marí ni l'aprimavani l'afavoria; les cames, malgrat elstacons alts, eren com mai, gruixadesi mal garbades... Es va veure horrible.Amb un impuls dels seus s'aixecà de lacadira per fugir de la figura del mi-rall, però una veu la immobilitzà totde cop.

-Aina...

Es girà i el va veure davant ella...Si, aquell home era En Gabriel, unGabriel desconegut que li allargavala mà. Només va encertar a dir:

-Gabriel...

De sobte tota la por li havia fuita,recobrant la confiança en ella mateixa.S'havien assegut i Aina el mirava unpoc commoguda, sense gosar torbar elsilenci que s'havia alçat entre ambdós;amb una mirada ràpida Aina havia vistels estralls que el temps havia feten ell; encara guardava una aparençaesvelta, però sols era una aparença.Fitxant-s'hi bé, va veure que duial'esquena un poc ajupida, com si quel-com li pesàs massa, i els cabells quehavien estat tan rossos, eren quasiblancs, sobretot en les polseres; l'am-ple front estava ple de rues i elsulls de color de mel que recordava,eren boirosos i entelats rera el vidrede les ulleres, però l'esguardava ambadmiració.

-Tot d'una t'he conegut. Estàs es-plèndida, de veres.

Ella no va voler mentir dient-litosa semblant i només va encertar a dir:

-I tu, què tal estàs, Gabriel?

-Jo... ja veus, un desastre.

Hi va haver uns instants un pocviolents, uns instants de silenci, enquè cap dels dos no sabia què dir.. .Llavors En Gabriel li va prendre la mà.

-Te vull dar les gràcies per havervingut, Aina. Tenia por que no ven-guessis.

-He vingut per curiositat. Voliasaber què volies de mi.

Es SAIG ¡23-1 m'has fet feliç. Feia tant de

temps que volia veure't!

-I per què, Gabriel? Han passattants anys sense saber un de l'altre!Per què, doncs, has volgut veure'm?

Gabriel va romandre callat. Miràper la finestra, sense veure res. Lafosca era ja al carrer, però ell nomirava la fosca, ni la llum de lesfaroles, ni els arbres un poc més en-fora... Ell mirava més enllà de totaixò, vers un punt invisible que potsersols estava en la seva ment... Ellarespectà aquella pausa sense retirarla mà que En Gabriel li retenia.

-Te diré per què he volgut veure't,Aina. Tu sempre has estat un bell re-cord que he guardat dins mi. No etdiré que sempre t'he estimat, seriamentida; vaig estimar molt la mevadona, però no t'he oblidat mai, semprehas constituït una bella pàgina enla meva vida, la primera pàgina d'amor,i això no s'oblida mai... Ens vàremhaver de separar, coses que passen...No don la culpa a ningú, sols a mimateix... Te vaig fallar, Aina.

-O jo a tu, Gabriel. Estàvem cansatsde lluitar i érem massa joves.

-Te vaig estimar molt, Aina...

-Jo també, Gabriel. Però, ¿per quèrecordar-ho? Tot ja és mort.

-Sí, tot ja és mort. La vida ho hamatat. La vida tot ho mata.

-Per què dius això? La vida potésser molt bella.

-No per a mi, Aina. He vengut aacomiadar-me. Me'n vaig. Tu ets unade les persones que volia veure abansde partir. Com el darrer desig d'uncondemnat...

-D'un condemnat? No t'entenc. ¿A onte'n vas, Gabriel, de viatge?

Ell somrigué un poc tristament.

-Sí, un viatge molt llarg... Teneun càncer, Aina, no em queda gairetemps de viure.

Ella quedà esglaiada.

-Déu meu! Un càncer! ¿No es potoperar?

-Ja ho han fet, però ha estat inú-til . S'ha reproduit.

Aina li estrengué la mà.

-Ho sent, Gabriel, de veres... Quinaangúnia deus sofrir!

-Sí, però no vull la teva pietat,vull la teva amistat, la teva compren-sió.

-La tens, Gabriel, de tot cor... ¿Iels teus fills?

-Són casats, tenen la seva vida,no els faré gaire falta. Però em sapgreu deixar-los.

Aina callà. Una ombra negra cobriales paraules d'En Gabriel i ella nova trobar res a dir.

Així que aquest era el motiu devoler-la veure. -"Com el darrer desigd'un condemnat"- Pobre Gabriel! Aras'explicava la raó d'aquelles ulleresmoradenques que rodejaven els seusulls, el color terrós de la seva cara;era trist, terrible, el que li succeia.Recordava l'home jove i alt de les sevesjoventuts... El que tenia davant noera més que una imatge desdibuixadadel que era antany. Sentí dolor peraquella vida malmenada i pel seu finalque s'acostava.

-Quant de temps, Gabriel?

-Uns dos mesos, per ventura menys.

-Sofreixes molt?

-Sí, a vegades sí, però tene cal-mants que m'alleugen una mica.

Féu una pausa i llavors exclamà ambveu amarga:

-Quin desengany, la vida, Aina, quingran desengany!

Ella medità les seves paraules.Primer s'havien quedat sense els sersque estimaven, llavors la tristor,la soledat, els fills que fugien decasa... I ara En Gabriel que se moria...Sí, era una estafa. Sentí que qualquecosa es rebel·lava dins ella.

-Sí que ho és, Gabriel, un grandesengany.

Sobtadament li semblava a Aina tanridícula la por que havia tengut deparèixer-li vella i ruada, que interna-ment se sentí avergonyida. Quina vanitatmés ximple i superba! Ell havia vingutamb el seu dolor i el seu esbucament

- físic sense por del que ella trobàs.

24 Es SAIGInteriorment se recriminà la seva fri-volitat... Que pobre se trobava davantla tragèdia d'En Gabriel i que absur-des i puerils les seves raons! Baixàel cap sense gosar mirar-lo per porque En Gabriel ves el reflex d'aquellesreflexions que l'atordien i la feiensentir humil i agraïda per la sevasalut.

Ell havia pres un conyac i va sem-blar que un lleu color li pujava ales galtes; se tregüé les ulleres perfer-les netes amb el mocador i Ainabesllumà un poc del color de mel d'an-tany, quan tota la il·lusió del mónglatia en el seu esguard... Que difí-cil era la vida!

No es digueren gaire coses més. Ellno li preguntà per la seva família,ni què feia, ni com estava. Era obvique no li interessava. Ara es miravenamb un somriure un poc tremolós, es-trenguent-se les mans llargament, dol-çament, com si amb aquella estretavolguessin creuar damunt quasi quarantaanys de separació, i llurs ànimes tor-nassin a trobar-se, a reviure tantescoses de la jovenesa, tants de momentsviscuts, que es feien presents al con-tacte de les mans, que tornaven seramigues.

Romangueren llargament en silenci, unsilenci cordial que s'havia establertentre ambdós, i més tard, quan lescampanades tocaven les deu en el rellot-ge, ella rompé el mutisme.

-Me n'he d'anar, Gabriel, és tard.

L'home la mirà intensament durantuns segons.

-Sí, és tard. Gràcies per havervingut. M'has fet molt de bé.

-Si vols que torni, tornaré.

-No, Aina, ja t'he vist... Tu foresla meva primera il·lusió i també etsla darrera. Era un desig molt estimatque tenia, de veure't. Tu l'has compla-gut i t'ho agraesc, t'ho agraesc de bonde veres.

-No sabré res més de tu, Gabriel?

-No, no vull que vegis com vaig mo-rint a poc a poc...

-I res més?

-Res més, Aina; llegiràs l'esquela enel diari... Aleshores te deman un re-cord per a mi.

-¿No deixaràs que et vegi una al'travegada?

-No. Seria dolorós i potser desagra-dable per tu. Ara encara m'aguant.Però m'espera un gran i terrible decai-ment físic, les acaballes d'un home...No, m'estim més que no me vegis. Grà-cies, Aina, pel teu oferiment, pensaren aquesta tarda m'ajudarà.

Amb una immensa tristesa, Aina esposà l'abric; sentia dins el cor unbategar fort com si li anàs a rompreel pit, i de sobte, unes llàgrimesque no pogué deturar li rodolaren galtaavall. Ell les va veure.

-No ploris per mi, Aina.

-No plor sols per tu, Gabriel. Plorper tot, plor per la vida, que enspot ferir tant, plor perquè jo tambéem sent tota sola i trista, plor, enfi, perquè tot és tan injust i tandifícil...

-Si que ho és, Aina, molt difícil.

Sortiren al carrer on començava aploure i un vent fort sempentejavaels arbres. Feia fred i la gent passavadepressa.

Es miraren una llarga estona senseparlar. Els dos sabien que no es torna-rien a veure més. Aina se li acostài el besà, amb tendresa, a la galta.

-Per tot el que no va ser, Gabriel.Adéu. Te recordaré.

-Jo també. Gràcies per tot. Adéu,Aina.

Ràpidament ell desaparegué reraun cantó i Aina va romandre uns minutsimmòbil, sentint un brogit d'emocionsque no era capaç d'ordenar dintre elseu cor. Caminà cap al cotxe, el posàeri marxa i desfilà, avingudes avall,cercant el refugi de ca seva, on estavasegura que el tumult que sentia dinsella se li desfaria en plor, descarre-gant així el pes que s'amuntegava enel seu pit.

Darrera ella la fosca anava acara-mullant ombres i ombres, i davant,l'aigua relluia damunt els camins d'as-falt, que era com un espill banyat,on es reflexava la lluissor dels faróis,com si fossin cuques de llum gegants,que foradaven la pluja espessa de lanit' - CONCEPCIÓ COLL HEVIA

Es SAIG '25

ELS LECTORS ESCRIUENEl pensament, la idea, pot ser intransferible, única; pot ser, però, trans-

ferida i resultar que coincideix amb la d'altresì aquesta mutualitat inicial ésun signe d'interès i és bo escampar-la més enllà d'uns pocs, amb el gran inventde la humanitat que és la paraula escrita, o via vent, perquè tanmateix no hiha res a perdre i avui per avui és un dret fer-ho.

Tot això ve a compte arrel d'una pardalada, val dir que a molts semblaràuna pardalada -ironia de la vida-, ara esdevinguda opinió escrita talment unca pot esdevenir canot en treure les dents per dir qualque cosa. No m'explic,eh? Idò retòriques a part, sempre n'han sobrades; vet aquí clar, català i breuel pensament, la idea, el singlot:

HEM D'ACABAR AMB LA INFLUENCIA D'EN PAQUITO!!

Francisco Franco Bahamonde, pels amics Paquito.Fragment d'una carta interceptada, oberta i traduïda:

...darrera una sèrie de conversacions entre un grupet d'amics hem retocatel tema dels adrrers aconteixements a la vila, d'entre ells la festa de Pasqua ila trobada de bandes de música, enguany a ca nostra, i ha sortit a rotlo eltema del nostre "Himno Nasional". Quin goig quan aquestes notes que en sabentant de glòria ressonen, sembla que els cromats dels instruments rellueixinmés, cada any es toca en acabar "S'Enquentro" i en finalitzar la Trobada i,ja et dic, fa goig, tot parla de tu, Paquito, en aquests moments.

Els anys volen, ja en farà 16 que te n'anares i cada cop d'aquests dubt mésque si aixecassis el cap el tornassis a acotar... i que si tip i que si tap...

Són coses d'aquestes i moltes més, però, vaja, ho deixarem córrer per aquestavegada.

Què té més? L'himne espanyol o la Bal enguera!!Pensau-hi un poc i sapigueu que com justa, necessària i naturalment hom enta-

ferra cop damunt la taula que té més a puny quan se li escup el llinatge, un grupde joves preocupats sortirà del botador si troba que se'ns potejen les arrels.

Pensau-hi, i si tribau que és una pardalada, tocau-vos els ous.

Un grup de joues preocupats

Soiu.CA.oru, aJU) moLò encsieuatA: fío-/Uizonta¿¿: 1. Na BuíLota. C. 2. aca-üanjé.. pa. 3. túneJ.. ¿uan.. 4. ud. /i&¿-i&w.. 5. /lipoAne., au. 6. OULA, Lw.ua.7. L. S. L·ioten. 8. en. anULLna. 9.S. eJbígant. 70. aneada. a¿e..

V&nJLicalA: 1. naiuAJol&Aa, 2. acwLui.N. N. 3. Han. PILA. e.c. 4. UÜHA.ÓA. aJL·i.5. Ha¿&¿. íned. 6. o/i. intrù.ga. 7.teJ>t&Jio£a. 8. a. uè. oLinA, 9. /?a/z.a-veJvU>, 10. caravana. £.

26 Es SAIG

EINES D UN MARGER

MANUELLA: Barra de ferro amb els caps acerats i amb tall,

que serveix per fer, a la pedra viva, els forats

de les barrobinades o barrobins i també per fer

tasconeres.

PERPAL: Barra de ferro o de fusta amb una ungla al cap que

serveix per fer palanca i treure les pedres. Segons

el seu tamanv es classifica en perpal gros i perpal

mitjà.

PERPALINA: Perpal petit utilitzat per compondre les pedres

més grosses d'un marge.

MATRÀS: Piló de fusta de forma cilíndrica i d'uns vint cen-

tímetres de gruixa, reforçat amb cercles de ferro i

la part superior molt més prima que fa de mànec. Ser-

veix per pitjar les pedres d'un empedrat.

PICASSA: Eina composta d'una peça de ferro amb un ull central

en el que hi va ficat un mànec de fusta (normalment

ullastre), té un cap pla anomenat "sola" i l'al-

tre acabat en punta. És una eina molt feixuga que

serveix per trossejar la pedra.

80cm.

í

AB u

rr*»

Es SAIG 27PICASSO: També anomenat Mitja Picassa, és una eina no tan

grossa com la picassa però amb les mateixes carac-

terístiques (ull, sola, punta i mànec). Utilitzat

per retocar les voreres d'una roca que surt massa,

escapçar una pedra que fa nosa i forjar les pedres

grosses d'un marge.

80 cm.

}

MARTELL DE PUNTA

A\;

Eina amb la mateixa estructura que la pi-

cassa i el picassó però molt més petita.

N'hi ha de dos tamanys:

-MARTELL GROS: Utilitzat per adobar les

pedres.

-MARTELL PETIT: Utilitzat per paredar.

AIXADA: Eina que serveix per cavar la terra en treballs

d'excavació, que consisteix en un ferro acerat

que té un costat acabat en tall i l'altre en punta.

S'utilitza per desxernir i fer l'escombra.

CÀVEC: Espècie d'aixada que té la fulla en forma de pala

triangular, sensiblement corbada, subjecta per la

part ampla a un mànec de fusta. Serveix per omplir

les senalles de terra o reble.

28 Es SAIG

SENALLA: Recipient fet de latra d'espart o de palma i moder-

nament de goma. És més ample de boca que de baix,

amb dues anses per agafar-lo. Serveix per transpor-

tar terra i pedres.

TASCÓ: Peça de ferro de secció triangular molt afuada que

serveix entre altres coses per obrir, xapar o esflo-

rar una pedra.

CANGALLA: Cada una de les dues peces de ferro que es col·lo-

quen amb el tascó per esflorar roques.

CIVERA: Instrument de transport compost de dues barres i

uns travessers de fusta separats per fer-la més fa-

laguera.

2. 00 r»

CAPSERRAT: Eina composta de dos braços o regles units per

un extrem formant un angle que es pot tancar i

obrir a voluntat, que serveix per midar i tra-

çar angles. Utilitzat per fer els marges encaixa-

lats.

GINYOLA: Cordellina prima i forta amb la que els margers,

posant-la en tensió,, assenyalen tirades per cons-

truir marges i parets.

Es SAIG ¡29

PASSATEMPSj i ì k re * ? s iß

Horitzontals; Topònim d'Algaida.Cent. 2. Finalitzaré, terminaré. Ali-ment. 3. Forat que es fa a una munta-nya per al transit de vehicles. Trans-pirar. 4. Porta (al revés). Repeteix.5. Adormir, adormissar (al revés).Es dirigeix (al revés). 6. Neda, flo-ta (al revés). Subjecció, lligam. 7.Cinquanta. Sofre. Caminen accelerada-ment. 8. Article personal. Alcaloideemprat com a colorant. 9. Punt cardi-nal. Refinat, distingit. 10. Cop donatamb les anques, culada. Ruc, burro.

Verticals; 1. Complexió, constitu-ció. 2. Venir, comparèixer. Punt car-dinal. Punt cardinal. 3. Multa, penyo-ra. Secreció, suc. Nom de lletra (alrevés). 4. Copiós, fèrtil. Extremitatde les aus. 5. Fardells, bolics. Cadaun dels ossos visibles de les mandí-bules (al revés). 6. Metall preciós.Complot, confabulació. 7. Capet, eixe-lebrat. 8. Vocal. Crit dels infantsmolt petits. Nom de dona (castellanis-me i al revés). 9. Mampares, ventalles.10. Colla, processó. Punt cardinal.

M P Q U I M E D U

L U E S C T R O RF J N A O P P A CL O E T V N L A DE L P E A L R A F

U M S L E N A I BA E P M A L Y D LR A O B R L U A NR C Z E N T A B AE D O R U T E C LS A S O L E D A T

Sopa de lletres

Heu de localitzar el nom de deuaccidents geogràfics tots els qualses troben a Mallorca. Amb les lletresque vos sobrin llegireu uns versosde Joan Alcover.

D

Solució a la passada sopa de lle-tres: Eliminats els deu sinònims de"sermonejar", podeu llegir: "Ens dis-gusta la intransigència perquè ésencomanadissa" (Joan Fuster).

Les solucions dels mots encreuatsles trobareu a la pàgina2S"-

30 Es SAIG

ESPORTSF U T B O L

Ja ha acabat la temporada de futbola Segona Regional. L'Algaida, desprésd'un inici de temporada una mica tur-bulent, ha acabat en setena posicióamb 36 punts i B positius.

Els darrers resultats del mes demaig han estat els següents:Santa Maria O - Algaida OAlgaida 4 - Marienc 2S'Horta 3 - Algaida 2

En aquest darrer partit, l'Algaidahi va assistir amb set jugadors dela categoria juvenil.

el IV Torneig local de Futbol SalaSant Jaume 91, patrocinat per l'Ajunta-ment d'Algaida i organitzat per ungrup de joves.

Aquests són els equips participants:Botigó, Ses Regates, 38 perdius, Xaloc-Can Bessó, Camiceria Can Mateu, AllStars, Mavi, M.R., G.C.

El partit inaugural és Maví-CanMateu. Recordareu queMavi és l'actual campió.

T R U C

l'equip del

DIA 8 DE JUNY

ASSEMBLEA C. E. ALGAIDA

a les 1G'3G a Sa Rectoria,

HI ESTAU CONVIDATS TOTS

F U T B O L S A L A

Dilluns dia 3 de maig va començar

El passat mes de maig va tenirlloc en el Bar Can Bessó el primertorneig de Truc. Aquestes varen ésserles parelles participants: Jaume Cifre-Tomeu Mut, Miquel Garau-Toni Curro,Toni Barceló-Pep Bonet, Toni Bessó-Joan Mayol, Jaume Sierra-Toni Janer,Toni Fullana-Jaume Coves. El campió^d'aquest torneig ha estat la parellaformada per Toni Bessó i Joan Mayol.

FRANCESC BARCELÓ i TONI ARGÜES

MOVIMENT DEMOGRÀFIC

Antoni Andreu Andreu. Va Joan Sastre Fullana. Morí Bartomeu Vanrell Roca.morir a Pina dia 3 de dia 22 de maig a l'edat de Esn deixà dia 26 de maig àmaig als 87 anys. 81 anys. l'edat de 84 anys.

N A I X E! M E N T . S

Maria Mulet Riutort, filla d'Agustíi Magdalena. Va néixer dia 2 de maig.

Jaume Roca Palerm, fill de Pere iMaria Bel, nascut dia 2 de maig.

Miquel Àngel Oliver Costa, fill deMiquel Àngel i Antònia. Va néixerdia 10 de maig.

Es SAIG /31

UNA XERRftDETA... (acabament)

Passats aquests primers dies lasituació va canviar completament: tro-bàrem un hotel millor, férem amics ia la fi començàrem les pràctiques, queera el que volíem.

-I a í'ko/ta de. to/won., què?-Quan arribà l'hora de tornar, no

volíem partir. I na Teresa (contan'Antònia) casi ho aconsegueix. Eltren que ens havia de dur de Boloniaa Milà, per agafar l'avió i venircap aquí, va partir amb jo i tot l'e-quipatge, i na Teresa i els bitlletsde tren quedaren a l'estació. El tempsvenia just, però afortunadament cincminuts més tard partia un altre trencap a Milà.

-£iu podeu zx.pLic.aA. un. poc quinesejieJi fjeJ> caA.acieJi-L!>iAque¿> de. &e¿> e¿>co-teJLeJì on ucl·ie.u -fjejí Le.¿> p/iàdJjqu&A?

-Casi tot el temps estarem a un"asilo di nido" de O a 3 anys. Totsels "asili di nido" són municipals,l'ensenyança de 3 a 13 anys és obliga-tòria i estatal.

El personal encarregat d'aquestcicle no requereix cap tipus de títoluniversitari, la seva titulació seriaequivalent a una Formació Prefessional.Ara bé, constantment són dirigitspels pedagogs de la Universitat i con-juntament fan els projectes i lesprogramacions.

A 1'"asilo di nido" on estaremhi havia uns 40 alumnes per a 9 educa-dores i 5 col·laboradores (neteja,cuina...) que participen activament.A més a més, si hi ha qualque ninamb problemes (sordera, síndrome deDown...) hi ha un educador especialmentper a ell.

-A ieJ> dJjjLpoAÀJLLve-A hem u¿¿t un edUi-•fLicÀ. am&- paneis de. vidte. que. ¿o/ip/ièn,.Com é.¿ la. con¿tuLcc¿6?

-Tots els "asili di nido" que visi-tàrem són de construcció recent id'idèntica arquitectura. D'estructrurarectangular, amb les parets exteriorsde vidre a fi d'aprofitar al màximel sol i no perdre de vista l'exterior,perquè a causa del clima no sempreés possible sortir al pati.

Les parets interiors són portescorredisses que fan possible convertirtot l'edifici en una sola nau o divi-

dir-lo en petits espais segons lesactivitats a realitzar. Hi ha aules,dormitoris, banys, entrada-distribui-dor on els pares deixen els nins,sala de projectes, espais propis delpersonal i cuina.

-Qu+na va£o/iac~ió gíoüat en £e¿¿?-Ha estat una experiència molt

positiva tant en l'aspecte educatiucom personal. La recomanam.

Sabem que la universitat d'aquíestà interessada en realitzar aqueststipus d'experiències. Per anar bétrobam que s'hauria d'ajudar econò-micament als estudiants interessats.Nosaltres no hem rebut cap tipus desubvenció i l'estada d'un mes i mig aItàlia és bastant costosa.

-Compostemi &e.¿ e¿>coteJLeJ> d'aquí, -ieJ- que. heu L>¿¿¿ cutía, que. de¿>tacaJi¿e.u?

-La gran diferència és que tenenmolts de recursos econòmics, aixòvol dir molt de personal i gran quan-titat de material i en el moment queel necessiten.

També hem de destacar la casi exage-rada importància que donen a la neteja,cosa que contrasta fortament amb lesescoles d'aquí.

Totes les activitats que es realit-zen han estat prèviament programadesdonant poc marge a la imprcvisació,gràcies a uns bons equips de feina.

Amb aquests comentaris és palpablela diferència entre la nostra realitateducativa i la d'allà. Així i tot,vos desitjam que pogueu trobar aquíun lloc de feina on dugueu a terme,amb il·lusió, experiències positivesi de qualitat. També ens agradariaque aquesta xerradeta fos un puntde reflexió per millorar l'educacióinfantil a Algaida.

JERÒNIA OLIVER

CATALINA MARTORELL

32 Es SAIG

UNAXf RRADETA AMB...

na TERES A i n'ANTÒNIANa Teresa Oliver, de Can Majoral, i

n'Antònia Horrach, una al·lota deCampanet, són dues estudiants de 3r.de Magisteri (especialitat de pre-escolar) que han tengut la sort de po-der anar al nord d'Itàlia a realitzarles pràctiques del seu darrer cursd'estudi. Concretament han conegutl'educació que es fa allà de O a 3 anysi han tornat carregades d'experièn-cies, de diapositives i de ganes decontar coses.

-7&A£.4a i. AnionMiß com va ACJL que.tenguésie-u. aque.¿ta opontunÀtat?

-Estudiant, vàrem veure que alnord d'Itàlia hi havia les millors es-coles d'educació infantil i això vafer que tenguéssim molt d'interès perconèixer directament les experiènciesque allà es duen a terme. El curspassat va venir al C.E.P. (Centrede Professors) el pedagog italià Fran-co Frabboni, persona importantíssimaen el món de l'educació d'avui, itenguérem la gran oportunitat de con-tactar amb ell, que ens va animar aanar-hi a fer les pràctiques. Llavorscercàrem la manera d'aconseguir-ho através de l'Escola de Mestres de Be-llaterra (Barcelona).

-Pesi podesi ap/io^itan. Jt'&x.pejiJjèricÀ.aplenamentf com Jte.¿olgu¿Aje.u. eJt tema de.la llengua?

-Tot d'una que ens confirmarenque ens acceptaven, vàrem apuntar-nosa classes d'italià amb una professoranativa, on fèiem bàsicament llenguatgeoral, ja que el nostre objectiu pri-mordial era la comunicació.

-Concretament, a qiün¿ lloc¿ de.1no/id d'Italia ancL·ieu?

-Bàsicament a un barri de Boloniai, a més, a Regio Emilia. Boloniaés una gran ciutat amb una tradició

universitària i cultural que ve d'en-rera i això es nota tot d'una a l'am-bient. Hem de tenir present que, a més,aquesta regió és econòmicament la mésrica de tot Itàlia.

-en OJUÙÂOJI a la ciutat, quùnava ¿esi la piímesui ímp/ue^^tó?

-Quan arribàrem a Bolonia sentíremtristesa, pena, enyorança davant unaciutat freda, un hotel "cutre", una

rebuda distant, i a més a més no pogué-rem entrar tot d'una a les escoletesperquè era necessari passar unes provessanitàries completíssimes. Estaremuna setmana i mitja fent-nos anàlisisde tuberculosi, saliva, fecals,... iesperant els resultats. Durant aquesttemps la institució que ens acollíens organitzava visites i activitats,però la veritat és que estàvem enbaixa forma.

Segueix a la plana anterior.