GENER 1990wit:31v- wri "ÏRJIIC

I

Núm. 443

5 U164gi

Any XXXVIII

3E3'.11.1C7

La remodelació i adob de camins veinais sempre ha estat preocupació dels Ajuntaments

2 LA NOSTRA HISTORIA

LES OBRES PUBLIQUES AL SEGLE XIX (ill!)Remodelació d'alguns camins vernals

EL CAMf DE PORRERES

Quasi tots coneixem l'existència d'uncamí que partint a pocs quilòmetresd'Algaida arriba fins al cementen dePorreres. Aquesta via és anomenadaactualment el camí vell de Porreres.L'adjectiu vell ens indica que antiga-ment era el conducte usat per arribar alpoble veí a través dels ramals que hidonen (camí de Sa Cova, de Son Bescós,etc.)

L'any 1848 s'obrí el nou vial queavui en dia ens duu a Porreres.

"16 de gener de 1848.... Asimismo se dió cuenta por el Sr.

Presidente (batle) del oficio del Sr. GefePolítico de 5 de enero corriente relativoa que se empieza la construcción deltrozo de camino de Porreres desde lapunta de Son Collell hasta el huertoviejo de Son Miró y se acordó que seempezase dicha obra".

Lo que també hem descobert és que hidevia haver un pont:

"6 de març de 1852.... Propuso el Sr. Presidente que

habla tenido noticia por conducto delpeón caminero vecinal que el puentesituado en el paraje llamado el Crevésdel camino que conduce a Porreresnecesitaba por su mal estado una prontareparación. Enterada la municipalidadde lo expuesto por el Sr. Alcalde yatendiendo a que el camino donde sehalla el puente de que se trata según elitinerario aprobado por el Gobernadorde la Provincia en diciembre de 1849es declarado vecinal, se resolvió nom-brar a don Gabriel Ribas para la direc-ción de la obra del citado puente cuyocoste se pagará de los fondos del jornalpersonal".

EL CAMÍ DE SANT JOANUn altre camí també va esser remode-

lat el segle passat: és el que de la nostravila condueix a la de Sant Joan.

PORTADA

MOLÍ DE CA N'ANDREU

Quan els molins presentin una caracom la que ens ofereix el d'aquestdibuix, obra de Cardell, podrem parlar

de la recuperació d'Es Mol inar

L'actual traçat, continuació delcarrer de Palma, era inexistent, i es potconsiderar que començava al final delcarrer de Sa Trona i connectava ambla via actual passant pel Molí d'EnFraret. El nou tram fou realitzat l'any1858 i després de la seva realitzaciósorgiren alguns problemes com el de queels propietaris limítrofs a l'antic camís'apoderaren d'aquest per fer-lo terrenyde cultiu propi, la qual cosa motiva laprotesta de donya Nicolaua Alemany,propietaria de la possessió Sa Torre,ja que li impedien del camí per arri-bar a la seva finca.

"22 d'abril de 1866.... Igualmente se dió acuerdo a dar

informe a la solicitud presentada pordona Nicolasa Alemany que es del tenorsiguiente: En cumplimiento del oficiode ES. de 27 de marzo último se hareunido este Ayto. a fin de informarsobre los extremos contenidos en lasolicitud presentada por doña McolasaAlemany en nombre de su hijo clon JoséVilkilonga y Aguirre en la que se pideque se deje expedito el trump del cami-no antiguo que rodea parte de supredio (Sa Torre) y que servia antes dela construcción del nuevo de únicacomunicación entre este pueblo y susvencMos de San Juan y Petra y del queahora se han aprovechado varios colin-dantes sin derecho alguno.

Esta corporación solo debe corro-borar la exactitud de cuanto se exponepor doña Nicolasa Alemany debiendoañadir que varias veces ha advertido adichos propietarios colindantes queel camino de que se trata no podian

ocuparlo, pues que a la construccióndel nuevo que pasa contiguo a este sehabla indemnizado el tránsito de lanueva via sin contar con el terreno queocupaban la antigua que quedó propie-dad de este municipio que quiso y debiórespetar los derechos de aprontar almismo que teruán varios vecinos pamel servicio de sus propiedades que noconfinaban con el nuevo, como preci-samente sucede con el predio La Torrepropio de la colindante en el nombreque cese.

Dice pues este municipio que donJose Villalonga está en su derecho alsolicitar de E que mande expédito alsetvicio público el antiguo camino queservia de comunicación entre estepueblo y los de Petra y San Juan".

Però, algun canvi es degué produir,ja que l'Ajuntament acorda el 13 defebrer de 1870 la venda de l'anticcamí el qual es posa en subhasta el juliolde rany següent:

"13 de febrer de 1870.... Propuso el Sr. Alcalde que creía

muy conveniente y de provecho elpoder vender el camino viejo de lacarretera que de esta contiucia a la villade San Juan. Enterado este municOioacordó la venta del referido camino".

"30 de juliol de 1971.Mas también se dió cuenta de un

oficio de 22 del actual en el cual pctrti-cipa que el dia 17 de agosto se ha desubastar el trozo de camino viejo deSan Juan y que anuncien esta ordenpara conocimiento de este pueblo".

Guillem Mas Miralles

OPINIÓ

3

El fet cultural montufrerL'aspecte cultural ha estat possible-

ment el que més ha sobresortit en eltranscurs de l'any que hem acabat.Nombroses manifestacions d'aquesttipus s'han donat 'en el nostre poblei de cada dia és més la gent que s'inte-ressa i preocupa per un o altre cairede la cultura.

Si repassam, per exemple, la tascaque es realitza a les escoles, veim que decada any millora l'ensenyament, no solsper les matèries que s'imparteixen, sine)perquè els alumnes surten millor prepa-rats. Dins el mateix tema s'ha d'alabar lalabor del Patronat de Música, de la ma-teixa Banda, de la Coral, de l'Escola deBalls, dels Cossiers... ja que són testimo-

3130141■7"..1111.3IEAXT

Director

Onofre Arbona Miralles

Redactor en Cap

Gabriel Gomila Jaume

Redactors i Col.laboradors

Joan Miralles i MonserratJoana Martorell NicolauCatalina Sastre PericasMaria Roscar MirallesAndreu Genovart OrellJoana Mas MesquidaPere Om( FerrerPetra Mayol RocaMa. Antônia Rigo GallardMaria Cerda MirallesGuillem Mas MirallesMiguel Martorell ArbonaBartomeu Verger Rossinyol

Fotògrafs

Andreu Genovart Orel!Llorenç Capella Coll

Dibuixants

Mateu Rigo BonetCatalina Sastre Pericas

Administració

Aina Socias MirallesJoana Ramonell Sastre

ACLARIMENTA l'article sobre la nostra història del

mes passat, dos trossos de texte no sortí-ren al seu lloc iaixòfa que no s'entenguicorrectament. Esperam, però, que el lec-tor espavilat ho haurà sabut captor.

ni de la inquietud que aflora -dins unaltre nombrós grup de montuirers. Iencara podríem afegir altre tant sipensam la fund() cultural que desenvo-lupa la Biblioteca Municipal, l'edició derecents llibres deguts a plomes d'altresmontuirers, com s6n "Raíces del Pue-blo", "Receptes de Cuina", "Catàleg denoms propis de persona", "CristóbalColon era noble y de sangre real,"Diccionari Vermeil" i "'La Bona Nova".

Són de destacar també els premis lite-raris obtinguts per les mateixes escolesi altres monturrers; l'esforç, petit o gros,que fa l'Ajuntament, com seran la nor-malització lingüística, el projecte delqual encara esta en estudi, la col.locació

rètols en català, la conservaciói millo-rament del nostre patrimoni artistic oel mateix pregó de les festes.

Dins aquest aspecte cultural s'hi hand'incloure altres camps que aquí es prac-tiquen i fomenten, com són els concur-sos de dibuix que s'organitzen per lesfestes, els literaris de BONA PAU, lesobres teatrals que es preparen i repre-senten, els homenatges, els cursos dela Mancomunitat d'Es Pla, de tall, con-fecció, idiomes, cuina...Paparició de lesrevistes "Puput Xerrador" o "Aixeta",les exposicions artistiques de quadres ode cerâmica, sobretot per Sant Barto-meu o Sa Fira...

El tema de Déu el tractam massaseriosament. Tal vegada sigui per l'edu-cació que hem rebuda des de petits, locert es que quan ens dirigim a Déu ensposam molt "seriosos".

A les nostres esglésies esta prohibitconversar i riure. En els sermons elscapellans " renyam" molt. Li2s cel ebra-cions estan - perfectament reglamentadesi resulten fredes. La vertadera celebracióestà més aviat al marge de l'església, a laplaça, al menjador de Ca Ses Monges, aqualque restaurant...

Per altra banda, a Déu el pintam so-lemne; a Cnst, pacient; als sants ambmala cara, als anoeis, eteris. ¿Per quésera? ¿Es que Déu no sap riuie? queCnst no va fer mes que sofrir? ¿Es que

• El doble rellotge de sol de la façana dela nostra església figura a la portada delscalendaris d'enguany de Banca March

Aspectes, uns i altres, que a Panalit-iar-los detingudament, sia del vèrtexque sia, ens duen a la conclusió queMontuiri camina, despert, cap a unmillorament cultural, les bases del qualpoden considerar-se ja assolides.

Ono fre Arb ona

un només pot ser sant a força de morti-ficacions? its que l'alegria i el plaer sóndolents? Encara hi ha pobles en els queIa Setmana Santa acaba real ment el Di-vendres Sant.

De tant d'associar Déu ant el dolor i'la serietat, resulta que nornés ens recor-dam de Déu quan alguna cosa ens fa malo ens ha sortit torta. En les alegries notenim Déu present. En tot cas si ho feimencara es per demanar-li perdó, comaquell al.lot que es confesava d'haverrigut dirs l'església, o aquell matrimonique tapava la imatge del Sant-Crist du-rant les seves relacions amorosos.

Però, ¿qui ens ha ensenyat tantadeformació. Viure la fe amb tristesa es

(Continua a la pagina següent)

Testimonis d'alegria

han d'estar bé de salut i jo ja fa !abc() no en faig. Em sembla quel

L'amo En Miguel "Parrí"és trempat, francot i

divertit.Aix( el toparem fa tres

anys, repartint caramelsal nms petits del parvulari

4 ENTREVISTA

Miguel Massanet Servera, "Parrí""Per fer gloses has de prendre "brúj ola" i no t'has de perdre"

Els pobles no compten sempre amb persones quesapiguen fer gloses, ja que aquesta curolla es un art quegeneralment no esta a l'abast de tothom.

Aquí tenim Miguel Massanet Servera, "Parrí", unhome que enguany sera vuitant( i que des de fa moltsd'anys - ell no recorda des de quan--- passa gust de fergloses. I les que fa generalment són apreciades pels qui lessaben assaborir.

Aquests darrers mesos l'amo En Miguel "Parr(" nogaudeix de tota la salut que ell voldria per poder-nosatendre amb l'estil que el caracteritza, ni viu amb aquellail.lusió que alegra els qui amb ell comparteixen el tempsd'oci; motiu pel qual no ens hem pogut estendre enaquesta entrevista així com teníem pensat, ja que, d'altra'manera, la present xerrada hauria discorregut per altrescamins.

Aix( mateix varem poder aconseguir aquestes escardesrespostes:

-¿Quin temps fa que feis gloses?

--Ja fa estona que en faig, peròtres mesos que no m'hi trob; i perno tenc il.lusió per fer-ne.

—¿Qui us en va ensenyar?

--En vaig aprendre tot sol.

(Surt per "peteneras" i afegeix:)

Testim" mus' d'alegria

—No puc dir que n'aprengués dins lapresó perquè no hi he estat mai.

—¿Com ho feis per fer-les tan hé?

—Prens aquella "bnijola" després detenir en compte que tu saps que has dedir això, i no t'has de perdre. Només hasde pensar amb allò, perquè si no, t'equi-voques... i ja estas perdut.

—¿Quin tipus vos agrada més?

(Ve de la pagina antertorj

un escandol. Parlar de Déu nomes tragi-cament es una blasfemia. Seria mal defer enumerar totes les causes d'aquestembull; són molts anys d'història, maneres de concebre la vida des de culturespassades. Déu no es un sàdic al que sel'aplaca arnb sang. Déu es tot cor. Déues misteri d'amor i d'alegria. L'Esperit ésla rialla fresca, l'èxtasi, la dansa de Nu...

Per això Déu no vol que visquemangoixats i preocupats, sinó confiats ialegres. L'Evangeli no es una tesi docto-

—De tota casta. No tenc preferènciaper cap tipus.

—¿Quina opinió us varen causar els

ral, ni ut codi de Ileis, ni una cadenad'oracions. L'Evangeli és l'anunci d'unaimmensa alegria: l'arribada del Regne,l'arribada de Déu. Aquesta és la BonaNotícia que encara no hem entés i peraixe, els creients tenim un posat trist iles nostres celebracions surten fredes irutinàries. Nb ens acabam de creure quela fe Os una festa i aquest es el motiu pelque no es nota l'alegria a les nostrescares. Pareixem morts, no tenim un airede salvats i a posta no contagiam els queno creuen.

glosadors que vengueren per Sant Bar-tomeu?

—Aquells homes varen fer el que jo(Continua a la pagina segtient)

11111•1111111•01111111111111■

El nostre desig no pot esser mai unaalegria "light" o falsificada; no es com-pra als mercats ni es troba a les sales defesta, sinó que brolla de dedins i té elseu origen en l'Esperit.

Cada persona i especial ment cadacristià esta cridat a ser un testimoni del'alegria. Aquesta es una qualitat que noté el nostre món. Esforcem-nos per con-tagiar-la.

Andreu Genovart(Inspirat en un fulletó de Chritas Nadal 89)

"Per fer una glosa mai m'han donat un duro""No vaig estudiar res. Per fer gloses no han de

pensar, les han de dur dedins".

Termòmetre de la pauSi et desentens dels conflictes del teu poble, no construeixes la pau.Si gires l'esquena al germa, gires l'esquena a la pau.Si recules davant la dificultat, estas retardant la pau.Si opines sense fonaments, enrareixes la pau.Si no surts mai voluntari per res, no parlis de pau.Si fa temps que no has fet silenci, no esperis la pau.Si no estimes, no demanis pau.

Quan prens responsabilitats que ningú vol, desvetles la pau.Quan lluites per la justicia, fas trobadissa la pau.Quan no critiques per darrera, fas obra de pau.Quan saps obrir-te als altres, fas créixer la pau.Quan dediques temps a fer un servei, ets llevat de pau.Quan no tens por de la veritat, ets profeta de la pau.Quan per damunt de tot, l'altre és persona, estas dignificant la pau.Quan comparteixes els teus béns, fas creïble la pau.Quan engresques l'altre a viure, escampes la pau pel món.Quan estimes com Crist estima, en tu floreix la pau.Només quan estiguis cansat de cercar-la, la PAU et vindrà a trobar.

LA VENGUDA DELS REISL'arribada dels Mdgics d'Orient cada any centra l'atenció de tot el poble, però

sobretot dels nins que amb tanta il.lusió esperen la seva arribada

ENTREVISTA

5

4Miguel Massanet 6, Parrí(Ve de la pagina anterior)

faig ara. Aquests homes vengueren ambels papers bruts, i quan em sentiren ami, no és per dir-ho —afegí l'amo En"Parrí"—, quedaren , assustats i les glosesno els sortiren. No eren glosadors fins,eren glosadors aficionats, com jo.

—Heu cobrat mai per fer una glosa?

—No, no m'han donat un duro mai.

—¿Heu de pensar molt per fer-ne?

—No: per això no han de pensar,l'han de dur dedins.

—LEn quê us basau per fer unaglosa?

—Segons la persona. Alla on n'hefetes moltes és en el menjador de la Ter-cera Edat i el dia de Sant Antoni. Se-gons on som sé que l'he de fer d'una ma-nera o de l'altra.

— Vàreu estudiat per saber tant devocabulari?

—No; no vaig estudiar. Empr lesparaules de sempre, només és que lesseleccion perquè rimin.

—,N'heu escrites?

—Jo, no. Ara, dites meves, n'hanescrites moltes.

—2,Només en feis quan us en dema-nen?

—M'agrada fer gloses si vénen glosa-dors, i també dins el menjador de laTercera Edat amb motiu d'un sant od'un aniversari de qualque comensal.

—Heu fet cap glosa a qualcii impor-tant?

—Sí, que n'he fetes. N'he fetes quefan referência a política i a polítics, adones guapes i a més persones.

—Ara mateix, ¿podríeu fer-nos unaglosa per a BONA PAU?

(Després de cavil.lar una estona i depensar que un mes no li varen dur lanostra revista, ens va enfocar aquesta:)

A BONA PAUPareix que vos heu perdudes,

o bé que heu tornat mudes,o de mi vos oblidau;si d'aquesta forma actuau,jo prendré altres mesures.

(També va recordar la que Na Maria"Rabent"li va fer, publicada pel novern.

bre passat a BONA PAU).

— Heu pujat damunt cap escenari,llevat del dia de Sant Bartomeu?

—Sí; un dia a Algaida i un altre aSant Joan.

Aquí varem haver d'aturar-nos. Elseu semblant expressava massa bé el

seu esgotament. No obstant, a la des-pedida ens prometé que quan tornigaudir de salut podrem tornar comptaramb les seves gloses.

Ma. Antònia

N,de la R.- Dins l'arxiu de BONA PAU encalra disposam d'algunes gloses de Miguel "Parr('que mai no hem publicat i que pensam oferirsi no ens n'envia d'altres.

MUEBLES BAUZA° S.A.

EXPOSICIO

Apartat de Correus núm. 106

Carrer Major, 22

07500 - MANACOR

Telèfon 55 03 50

(MALLORCA)

6

DE PER LA VILA

DOS DITS DE SENYJa s'ha fet tradicional el sopar al

menjador de les Escoles el dissabte deNadal a la sortida de Matines. I tambéja s'ha fet tradicional, com molts hanpogut observar, que entre els assistentshi sol estar més representada una o altratendència política, segons el color deIa gent que predomina o duu la domadins la directiva de l'APA.

Tothom és ben lliure de fer alb!) quelmés bé li sembli, perd creim que tantl'Associació de Pares com les celebra-icions de Nadal haurien de quedar almarge de la política, i no "mesclar ous ,

amb caragols".Si volem que la difícil tasca educado-

ra sigui eficaç, procurem que els allots,no puguin aprendre dels adults a "mi-rar-se com els fesols" o a "esser pocs imal avenguts".

Anirira bé recordar de tant en tantaquell conegut eslògan de l'Escola dePares de Radio ECCA: "Els fills noaprenen, imiten".

PUNTUALITZACIÓ

En el número de desembre passat, al'entrevista que es feu a l'amo En Ramonde Son Canals, diu: "Treballàvem a unafábrica molt gran..."; quan en realitathavia de dir: "Treballavem a una fincamolt gran..."

Rectificam la paraula que fou una equi-vocació involuntaria i demanam disculpes.

M.M.A.

L'HOMENATGE ALS PASSATSJUTGE DE PAU I SUPLENT

L'homenatge que el 10 de desembrees va retre al jutge passat, BartomeuRamonell, i al seu suplent, Damià Aloy,fou una mostra de l'apreci amb qué se'lstenia a la vila per haver exercit satisfac-tdriament els càrrecs de posar justíciai pau entre els montuirers, els passats25 anys.

Aquest esdeveniment —senzill, comho eren ells— va consistir en una Missasolemne, realçada per la coral "Mont-Lliri", un dinar, que amb els homena-jats va presidir Joan Verger, i l'entregade sengles plaques d'agraiment.

CONCURS DE BETLEMS

En el concurs de betlems del passatNadal, organitzat per l'Ajuntament encollaboració amb la Parròquia, s'hipresentaren 21 betlems.

El premi al més original fou per aMiguel Morell, "S'Espardenyaret", men-tre que el més tradicional l'obtingué

Antònia Calafat, de "Son Manera".

Els tres premis per als qui es presen-taven per grups foren concedits alsalumnes de Catequesi, als de cinquè cursi al Local Jove.

UN LLIBRE NOUDICCIONARI VERMELL

de Llorenç Capellà

Aquesta obra, Diccionari Vermeil (1)del qual n'és autor el nostre paisàLlorenç Capella, consisteix bàsicamenten una relació, ordenada alfabdlicament,de les persones que varen morir a Ma-llorca victimes de les represàlies deriva-des de la Guerra Civil passada. No és quel'autor pretengui acusar ni denunciar,sin6 "informar d'uns fets que, ens agra-din o no, es varen produir a Mallorca facinquanta anys. Al mateix temps, elDiccionari és, òbviament, un homenatgea la memòria dels qui varen esser vícti-mes d'aquell odi irracional que va sem-brar de cementeris, sota la lluna, lanostra terra".

Als qui creguin que aquest llibre noés oportú, sels ha de recordar que la his-tòria conté també molts de fets impre-sentables que, entre altres coses, ens hande servir per mostrar-nos els errors co-mesos a fi de no tomar-los repetir. -0.A.

(1) "Diccionari Vermeil" de Llorenç Cape-lla.- Editorial Moll.- Palma, 1989.

OBRES de MESTRES

Hi ha objectes que d'una solamirada ens atrauen, no sabem elmotiu però ens agraden. Són lesObres dels Mestres Artesans.Objectes fets segons veils pro-cediments o, de vegades, fruitde la innovació i la creaciódels artesans d'ara.Per aim) la Conselleria de Co-nnerc i Indústria del GovernBalear creà l'etiqueta de-PRODUCTES DE QUALITATARTESANA".Per protegir els veils artesans i perpromocionar els nous creadors. Aixíquan vostè compra un producte artesanal,aquesta etiqueta és tota una garantia.

GARANTIA ARTESANAA l'hora de triar,

cerqui aquesta etiqueta.

GOVERN BALEARCONSELLERIA DE COMERÇ

I INDUSTRIA

L'AJUNTAMENT INFORMARESUM DE L'ACTA DE LA SESSIO ORDINARIA DEL 28 DE NOVEMBRE DE 1989

INFORMES I COMUNICACIONS

El batle va informar i donà comptea la Corporació dels següents assump-tes:

Del conveni firmat entre la Conse-lleria de Cultura, Educació i Esports de;la C.A.I.B. i el Ministeri d'Educacióper a la inversió de Inès de . 3.000milions de pessetes a fi que tots elscentres d ensenyament i educatiuspuguin disposar d'instal.lacions educa-tives adequades. La inversió s'ha derealitzar dins quatre anys i es potsol.licitar la inclusió de les obrespertinents.

De la sessió celebrada el 3 denovembre pel Conseil Executiu de laFederació de Municipis, ressaltant l'a-provació dels pressuposts per a 1990 iles quotes que han d'aportar elsajuntaments, així com l'elecció depresidents de les Comissions.

LIQUIDACKS DE LA RECAPTACIÓ

Una vegada examinada la liquidacióde la recaptació d'enguany en períodevoluntari i altres imposts i quotes, fouaprovada per la Corporació amb el!següent resultat:

Concepte Ingressos Pendent

Ingr. directes 283625 87507Urbana 10.738202 697718Rústica 416900 19804Act.Profes. 61759 41998Act.Comerc. 1.868529 573945

Total 13.369013 1.420972

Cam.Prop. 550625 108005Reg.Agrari 2.667073 238753

Total 3.217698 346758

Total volunt. 16.586711 1.767730

Pendent 415247 3.504207

Suma total 17.001958 5.271937

PLA DE MILLORA DE FAÇANES

Donat que les sol.licituds pugen a6.086039 ptes. i conforme a les previ-sions, l'import sols arriba a 1.500000

ptes., la Corporació acordà aprovar lessol.licituds presentades, si bé esrebaixaran proporcionalment fins a1.500000 ptes. I concedir un plaç de 6mesos per realitzar les corresponentsobres.

OBRES D'INF RAESTRUC TURA

Donat que Montuiri està mancatde qualsevol tipus d'infraestructurareferent a la captació i distribuciód'aigua potable, la Corporació, perunanimitat va acordar sol.licitar alConseil Insular de Mallorca la inclusióen el "Projecte de captació d'aiguapotable" en el pla plurianual d'inver-sions per a obres d'infraestructurahidráulica, sollicitant una subvenciódel 75 per cent del cost total per afmançar aquest projecte.

BAR - RESTAURANT

També per unanimitat s'acordà in-formar favorablement la sollicitud deVERICBEN, S.A. per a l'obertura, ins-tal.lació i funcionament d' un bar-res-taurant així com la instal.lació d'untanc de propà en el quilòmetre 28'8de la carretera Palma-Manacor.

REFORMA CIRCULATORIA

Davant la moció d'urgència presen-tada pel PSOE demanant un pertinentacord en vista de les di ficultats d'accèsal Col.legi Públic pels carrers veïnats,la Corporació per unanimitat vaacordar les corresponents senyalitza-cions de tg-1c en el carrer Mestre J.Porcel a fi que sols es pugui aparcaren el seu costat esquerre. I que es pro-cedesqui a efectuar una completa vigi-lância als accessos a l'escola a les horespunta, per part de la policia local.

ACTIVITATS EXTRA-ESCOLARS

El PSOE presentà també una altramoció d'urgència exposant que deguta la modificació de l'horari escolar, aresultes del qual els alumnes disposende dos horabaixes Mures, i essent quel'APA organitza una sèrie d'activitatsd'esplai i joc extra-escolars, de la qualse'n beneficien la major part d'alumnes,però no tots perquè aquestes activitatssón remunerades; exposa que tots elsalumnes sien atesos en benefici d'unensenyament públic i no discrimina-tori; sollicita que l'Ajuntament sub-vencioni com a minim una activitatper a cada alumne necessitat; i a mêsque l'Ajuntament organitzi alguna acti-vitat cultural, d'esplai o d'oci per alsalumnes en general de forma gratuita ique hi puguin participar tots.

S'acordà deixar l'assumpte damuntla taula a fi que la Comissió de Cultu-ra estudiï, valori i concretitzi aquestaproposta a fi de poder adoptar l'acordque millor convengui.

PRECS I PREGUNTES

Joan Mas preguntà per quê, si escanvia el dia del ple perquè tots elsregidors hi puguin assitir, avui no hiassisteixen aquells que motivaren elcanvi. El batle manifestà que l'absèn-cia ès casual i degut a questionsprofessionals urgents.

Biel Miralles sol.licita informació del'estat dels següents assumptes: Expro-piació del Molí des Fraret, Projecte delrestaurant Centre Comercial, projectede centre esportiu i recreatiu, adquisi-ció de terrenys per a la piscina munici-pal. A tot això el batle oferí l'oportu-na informació i les explicacions per-tinents.

Felig Any NouEl batle i regidors de l'Ajuntament desitgen

a tots els montuirers un bo i venturós 1990

8 DE LA CASA DE LA VILA

ALS QUATRE CANTONS

9

... per si qualcú no entenia es ratol

lluminós de "BONES FESTES" des

brendolat des balcó de s'Ajuntament, i

no se sentia del tot felicitat amb aques-tes dues paraules, a s'arbre plantat a

plaça hi posaren un ridfcul cartellet que

deia "felicidades".

- o0o-

"Es paraigües sa nit de Cap d'Any no serviren per abrigar-se des ploure, perquè jas'havia aturat. Alguns l'empraren per esquivar ets esquitxos de xampany"

... Un pareil de dones parlaven de

peix i deien que es gerret per fregir era

mes "humil" que sa sardina. Una que

no hi sentia massa bd, exclama: "¿Qua

deis? ¿Que es gerret va a mil".

- o0o-

▪ crida s'atenciô que es programa

"Marxa fresca" de Radio Murta tengui

cridades des de Lloseta i Ses Salines ien rebi tan poques de la vila. ¿Per qua

deu ser?

- oÖo-

• dues dones trobaven que era mas

bona de pujar sa costa d'En Matarino

que no sa des gener.

-o0o-

... es batle tengué un mal somni.

Somnià que els Reis li duien sa presidèn-

cia de tres comissions més.

- o0o-

... es vespre de matines, en es sopar

de s'APA, a ses escoles, ets al.lots feien

IV FIRA D'ARTESANIA

L'Ajuntament de Montuiri va presen-tar un estant a la "IV Fira d'Artesania iAntiquaris", "Baleart - 89", que se cele-bra en el recinte ferial de IFEBAL, en elPolígon de Llevant, a Ciutat, des del 2 al10 de desembre passat.

Els participants a l'estant de Mon-tuiri, tots residents a la vila foren:Jean Anne (cerâmica creativa), Jordi C.Torres (enquadernació), Alba Papini iVicenç Alberola mascares), LinaLlompart Fullana (ceràmica decorativa)i Sandra Alberola (macramé i brodats)de l'ex-cooperativa de Montuïri.

Dijous dia 7 de desembre fou el "Diade l'Ajuntament de Montuiri". Es vapresentar una demostració d'artesania(macramé) i també una petita desfiladapresenciada pel Batle de Montuiri.

trui i un pare per posar una mica d'ordre"Al.lots: feis bonda o si no me

trauré sa corretja". Ets al.lots se posarena riure i un d'ells digue": "Si vos treis

sa corretja vos cauran es calçons".

-o0o-

... es director de sa nostra revistaestava tan animat dins s'arxiu de s'Ajun-tament consultant dades per treure aBONA PAU, que es temps li passé vo-

lant. Quan volgué sortir trobi tancat

per tot i començà a fer "els passos" peralla dedins, fins que es batle, des defora, el va veure i ana a obrir-li. Esta

vist que no se pot esser tan Iletraferits.

- o0o-

.. dins Can Pieres dia 30 de desembre

es va sentir aquest diàleg:

- ¿Qua,va bé?

- No.

- ¿Qua te passa?--Que demi és es darrer dia de s'any i

l'any que ve encara hauré de fer feina.

-No fa falta que s Ajuntament orga-

nitzi sa bauxa de ses dotze campanades de

sa nit de cap d'any, es poble totsol se'n

, desfà la mar de 136.-o0o-

... entre acudits i rialles sobre batallsi altres herbes es feren comentaris a

plaça sa nit de cap d'any. Es mas seriós

'fou aquest: Aixf com anualment es Con-

sistori anomena es "Batle des Puig, aixi

també hauria d'anomenar es ''Batle de

ses bataiades". D'aquesta manera veu-

rfem una desfilada de regidors sonant

ses campanades enmig de s'aclamació

popular.--o0o-

I -.. es %l'en les 12. A plaça de gom a gomI .

amb molts d'externs, se celebri estruen-

dosament i gojosament s'arribada de

1990. Llàstima que mancis Na "Tugo-

. res". Es seu substitud no li arribé, ni de

molt. Esperem, perd, que aquesta nova

j décade ompli tots es desitjos, fins i tot

les des qui no se saben conformer. I...

"Molts d'anys". ! EN XERRIM

2a. EDICIO DE "LA BONA NOVA"

En pocs mesos s'ha esgotat la prime-ra del llibre "La Bona Nova"traducció dels quatre Evagelis "en laparla popular de Mallorca". Com infor-màvem a BONA PAU del mes d'agost,hi han treballat durant llarg temps elsrectors solidaris Pere Orpí i BartomeuTauler.

Per les festes de Nadal va sortir de .

Ia impremta la segona edició , també de3.000 exemplars. Que tengui tant d'èxitcom la primera.

El Casal d'Algaida ja ha complit el primer any de

10 D'AQUÍ I D'ALLA

"Modelmon" celebrà el primer aniversariUna gran festa cultural amb la participació d'un centenar de montufters"El Casal d'Algaida" va complir un

any d'activitat el passat 21 de desembre.Els promotors volgueren aprofitaraquesta avinentesa per oferir una inte-ressant manifestació cultural a aquellespersones que d'una o altra manera sesenten vinculades amb el Centre Insulard'Antiquaris, Ceramistes i Afins allàinstallat. I al mateix temps, més quedonar a conèixer les diferents activitatsque es desenvolupen, exposar unamostra de les tasques realitzades en eltranscurs d'aquest primer any.

El vespre d'aquest dia poguérem gau-dir de l'actuació de Bernat Pomar, mes-tre violinista, oferint-nos alguns del seusèxits. També aplaudirem amb gust—Paula Rosselló, soprano manacorina benconeguda en el món del "bel canto". Iel mestre Rafel Nadal, el qual, al piano,acompanyà excellentment un i altra.

Una rellevant mostra dels més pres-tigiosos pintors mallorquins, sota ladirecció de "Galeries Bennassar" dePollensa, que realçava l'interio- delCasal, també fou inaugurada. I a con-tinuació poguérem contemplar algunsdels treballs dels alumnes de l'Escola deCeràmica de "Modelmon" i que ha dis-corregut sota la direcció de Lina Llom-part. Mentrestant els alumnes que han

-ref

Una de les classes de l'Escola de Ceràmica de

aprofitat el curs, reberen l'adient di-ploma.

No manca tampoc una exposiciódel "Gremi d'Artesania Creativa de Ba-lears" que presideix Aim Maria Lliteras,així com una mostra de ceràmiques anti-gues coordinada per "Art de Mallorca".Unes exquisides exposicions que podran

"Modelmon" que imparteix Lina Llompart

ser visitades fins al proper 20 de gener.

Cal dir que nombrosos montufrersacudiren aquest dia a "Modelmon". Unseren alumnes, altres pares, professors,familiars, convidats... tots ben acollitspels propietaris o responsables d'aquestcomplexe cultural que també dóna realça Mallorca - O.A.

mn..r! iTrilR&M-avow

MItitr=n

El colomer del Col.legi Públic participarà per primera vegada en competicions oficials

NOTICIARI LOCAL

11

CLUB COLUMBOFIL

A l'assemblea celebrada el passat 31d'octubre.després d'oferir la informacióeconòmica adient, es va procedir a la re-novació de la junta directiva, tenint encompte que el president, Miguel GomilaMas, ja havia complit el seu mandat de 4anys i volia deixar el càrrec.

Fou elegit per majoria Sebastià Bar-ce ló Verger, natural de Vilafranca, socide Montuiri des de fa quatre anys, grancolumbal i molt conegut aquí, ja quela seva mare, Maria Verger, és de la vila.

La junta, a més del president, estaconstituida per Gaspar Socias, Vicepre-sident; Jaume Martorell, Secretari; JoanLluís Gaya, Tresorer, i Miguel Gomila,Josep Sanchez, Jaume Sastre, BartomeuAmengual, Joan Sastre i Joan Bauza,Vocals.

També fou aprovat el pla d'entrena-ment d'aquesta temporada. Els colomss'amollaran en primer lloc de la urbanit-zació Son Gual, després de S'Arenal, Co-lònia de Sant Jordi, Porto Colom, Arta,S'Esgleieta, Santa Ponça, Camp de Mar iSanta Ponça. Després començaran lesamollades oficials des d'Eivissa i la Pe-n ínsula .

El calendari d'enguany és molt ex-tens, ja que hi haurà vuit amollades desd'Eivissa, sis d'Alacant, dos ValdepenyasBaza, Puertollano i Cabeza de Buey, mo-tiu per qual sera necessari comptar ambmolts de coloms i ben preparats.

La novetat d'aquesta temporada és laparticipació del colomer del Col.legiPúblic per primera vegada.Compten ambdeu coloms cedits pels socis i esperemque puguin concursar almanco a lesproves de velocitat (Eivissa i Alacant).

Jaume Martorell

ROBATORIS

Ens pesa haver de tornar manifestarel fet de la propagació dels robatoris ala vila, tant a les cases del poble com defora vila, així com les freqüents substrac-cions de vehicles. I això que ara ha aug-mentat la vigilancia de la Guardia Civil.

Es molta la gent indignada per taissuccefts i que exterioritza el seu descon-tent. Esperam, pert), que es posararemei a tais pillatges i es donarà elmerescut escalivament als autors delsnefasts furts.

"CORREDURIA GOMILA"

Per tractar-se d'una paisa nostro, ensha alegrat saber que la "Correduría deSeguros Gornila", a tots els qui resulta-ren afectats per les inundacions delpassat 6 de setembre del llevant de Ma-llorca,abans que finalitzas l'esmentatmes ja tenien la conformitat dels peritsdel consorci. La celeritat amb qué s'ava-luaren els danys va sorprendre afortuna-dament els mateixos assegurats, motiupel qual meresqué la felicitació de lesoficines del Consorci d'aquesta entitatque dirigeix Antoni Gomila.

També volem afegir que l'Associacióde Propietaris de Finques Urbanes deMallorca acaba de contractar AntoniGornila com assessor de l'entitat entemes propis del seu ram.

PARALITZACIÓ DEPLANEJAMENTS URBANNTICS

Segons va fer públic, a la darreriadel passat novembre el Govern Autò-nom va aprovar la paralització cautelardels planejaments urbanístics a 43 mu-nicipis de Balears, entre els que s'inclouel de Montufri.

Aquesta mesura s'ha presa mentres-tant no s'arbitri definitivament el catà-leg d'espais naturals que s'han d'inclouredins una normativa general que permeti

saber tant els que s'han de protegir comels aptes per a construir i urbanitzar

I sense fer malbé el paisatge en tots elsindrets de la nostra Comunitat.

PREMSA FORANACaries Costa, nou President

El passat 15 de desembre, l'Associa-ció de la Premsa Forana tengué Assem-blea General a Sant Joan així com reno-\facie, de la junta directiva.

Des d'aquesta data ocupa la presidèn-cia Carles Costa, de la revista "SantJoan", i la junta directiva que ell encap-çala esta integrada pels següents: GasparSabater, de "Dijous", d'Inca; Maria Gal-més, de "Flor de Card", de Sant Llorenç;Rafel Ferrer, de "Perlas y Cuevas", deManacor; Jaume Casasnoves, de "Veu,de Sóller"; Gabriel Fiol, de "Montaura",Ide Mancor de la Vall;i Onofre Arbona,de BONA PAU.

A l'Assemblea General ordinaria es vaaprovar l'ajornament de la convocatòria"Persones del Poble", s'acorda la rees-tructuració del "Premis Premsa Forana"i fou assabentada del cens de l'Associa-ció, actualment constituída per 47 pu-blicacions de diferents indrests de l'illa.També foren consultats, els assistents.,sobre l'admissió de dues noves publica-cions, a fi que la junta directiva disposide més punts de vista.

GABRIEL VERD MARTORELL

CRISTOBAL COLONERA NOBLE Y DE SANGRE REAL

UNA REALIDAD,NACIO EN MALLORCA

Gabriel Verd MarLa seva documentada tesi sobre "Cristóbal Colon" rev l

II

Després d'haver publicat el llibre "Cristóbal Colón yIa revelación del enigma", el montuirer Gabriel VerdMartorell ha continuat investigant ja fa deu anys—a de donar més solidesa a kz tesi de que En Colon ha-via nascut a Mallorca i en concret a Felanitx, essent filldel Iiincep de Viana ide Margalida Colom.

Aquesta passió desmesurada pel tema, juntamentamb una incansable paciència l'han duit a cercar pernous arxius, com és el del "Duque de Medinaceli" aSevilla, l'Arxiu lEstbric Nacional de Madrid, etc. etc.I aquests darrers arrys d'investigació han donat com afruit la publicacii) del present nou llibre: "CristóbalColón era noble y de sangre real".

II

Després d'haver publicat el llibre"Cristóbal Colon i la revelación delenigma", el montarer Gabriel VerdMartorell ha continuat investigant ja-fa deu anys— a fi de donar mês solidesaa la tesi de que En Colon havia nascut aMallorca i en concret a Felanitx, essentfill del Príncep de Viana i de MargalidaColom.

Aquesta passió desmesurada pel temajuntament amb una incansable paciêncial'han duit a cercar per nous arxius, comés el del "Duque de Medinaceli" a Sevi-lla, l'Arxiu Històric Nacional de Madrid,etc. etc. I aquests darrers anys d'investi-gació han donat com a fruit la publica-ció del present nou llibre: "CristóbalColon era noble i de sangre real".

—¿Què pretens amb aquest darrerllibre?

—En aquest, com molt be diu el seutítol, present una sèrie de documentsque donen solidesa; no que sols era ma-llorquí, sinó que era noble i de sangreial. D'això hi ha bastant documentacióque ho corrobora.

—¿Podries citar-ne alguna?

—Com a citació podem xerrar d'unssolvoconduits que es feren al mateixtemps que les capitulacions de Santa Fe,en el mes d abril de 1492, o sia molt detemps abans del descobriment d'Amèri-ca; és a dir, uns sis mesos abans. Alesho-res, en aquests documents, que es con-serven a I Arxiu de la Corona d'Aragó ique estan finnats pels Reis Catòlics, po-dem llegir un fragment que diu: "Aquíenviamos a nuestro noble i capitánCristóbalristóbal Colón". Això fou molt abans

1

del descobriment d'Amèrica i ens duu apensar que era ell.

—¿Hi ha més proves?

—Sí; encara en podríem citar bas-tants mês, demostrant que era noble,pert) crec que ben 136 podem parlar d'al-tres aspectes, com és el cas que en elsseus escrits s'hi troben catalanismes.Hem de tenir en compte que hi ha unprestigiós historiador, Henry Harrisse,que devers l'any 1870 ja va donar a co-nèixer que a la biblioteca colombina deSevilla hi ha un catàleg, que es coneixamb el nom dmAbecedarium", on s'hitrobava una anotació a la qual hi haviaenregistrada una carta escrita per Colona l'escrivà d'erecció, en catalã. La cartaha desapareguda, pen!) el que no hadesaparegut és aquesta anotació. Aixòens evidencia que Colon sabia escriure

Portada del segon llibre de Gabriel Verd

Posà el nom en caa una illa que va c

en català malgrat no es trobi quasi rescomplet, redactat en català, en els seusescrits.

—¿De què tracta la part fonamentaldel llibre?

—En la part fonamental tract de pre-sentar una sòlida refutació a la tesi ge-novesa; és a dir, a tota prova que hanvolgut presentar documentalment i ambla finalitat de donar solidesa a una altrateoria. Jo he anat a cercar l'anti-prova afi de demostrar el contrari d'allò que ellscreuen que és el fet definitiu. I això noés suficient el dir-ho, sinó que es tractade presentar una teoria mallorquina, laqual té una gran lógica i una gran cohe-rència. Així tots els indicis apunten aque és la definitiva.

—¿Per que és que n'hi ha uns queescriuen Colon amb ena i altres Colomamb ema final?

—Històricament se l'ha conegut coma Colon, amb ena. Ara bé, d'acord ambla seva originalitat mallorquina o delspaisos catalans, hem de tenir en compteque per la seva arrel, es amb ema. I pre-cisament podria citar que es troba bas-tant documentació amb la qual s'ha en-registrat Colom, amb ema; com és ara lafamosa carta de Colom a Lluís de Sant-angel, en la qual, quan fan referência aColom, ho posen amb ema.

—¿Has trobat altres indicis?

—Fixau-vos: una cosa molt curiosa ésque també el cronista del rei de Portu-gal, Barrós, quan fa referência a abansdel descobriment d'Amèrica, també es-criu Colom amb ema, quan encara,suposant que fos genovés, s'hauriad'escriure Colombo.

—¿Corn s'explica que un cronista delrei de Portugal, abans que Colon arribasa Castella escrigués Colom amb ema i noColombo quan encara el suposat Colom-bo no era Colon?

- és un altre indici que eviden-cia que Colon era originan dels païsoscatalans, i per tant cal acceptar la possi-bilitat que fos de Mallorca.

==11=117=1 ==11

3rell, investigadorque va néixer a Mallorca i que era noble i de sang reial 11

Ia de "Margalida"scobrir a Arnèrica

—¿Quina acceptació ha tengut el teuprimer llibre "Cristóbal Colón y la reve-lación del enigma"?

—Podem dir que ha tengut molt bonaacceptació, no sols a nivell nacional,sinó internacional. El Director de laReial Academia de la Història, AntoniRomeu de Armas, ja ha pres bona notade tota l'aportació que vaig fer en el noullibre, al qual fa poc que li he retriesaquest. No estaré molt i me n'aniré deviatge i a Madrid esper saludar-lo i teniruna entrevista personalment amb ell.Confii que en tornar d'aquest viatgepodré donar-vos bones noticies. De lamateixa manera que el president de laComissió del V Centenari del Canadaestà interessadíssim per aquesta apor-tació, inclús ja té en projecte fer unesfilmacions a Felanitx i de tot quant estàvinculat a Mallorca amb Colón, perdonar-ho a conèixer a tot el món. Jocrec que això, pels mallorquins, és moltimportant.

—Pel que veim, ja has fet tres edi-cions de l'"Enigma". ¿S'han venut totsels llibres?

—Més o manco, sí; pràcticaments'han anat venent. La primera edició, dela qual se'n féu una tirada petita, es vavendre tota a Mallorca. Ara la segona,com que va esser més amplia, s'ha disti-buida per tota Espanya i pot ser que enquedin alguns exemplars. Hores d'ara jas'ha començat a vendre la tercera edició.

—¿Quants de llibres creus que espoden haver venuts?

—De la segona edició, uns 1.800, i dela primera els mil que es feren.

—¿Té alguna relació Cristóbal Colonamb Montufri?

—Documentalment, que es puguiprovar, jo no he trobat res. A la practicahe treballat documentalment, perquètract de provar les coses amb documentsi no en coses que contin -sense descar-tar que puguin esser veres—. Ara bé, laconnexió que ha volgut desenvoluparRafel Bauza, a mi ern sembla molt res-

La teoria de Verdés on tot quadra

pectable, pea; històricament no concor-da. Si esta, per exemple, comprovat queColon era noble, si era de Montuïri noera noble; i hi ha molta documentacióque ho corrobora; inclús els fets crono-lògics, l'any que va néixer, les manifes-tacions del propi Colon —"Yo no soy elprimer almirante de mi familia"—, s'had'anar a justificar qui era aquest segonalmirall de la seva família, que ell haviaestat al servei del rei Renato de Anjoucom a corsari. ¡,Quines raons —es pre-gunta Gabriel Verd— el pogueren dur aestar al servei de Renato de Anjou nave-gant amb un corsari? No es pot dir sola-ment "era de Montuïri o de Galicia ode Guadalajara o era Genovês", sinó quellavors ha d'anar acompanyat d una ló-gica i una coherència dels fets.

—¿Què més pots dir de la teoriad'aquest llibre?

—Puc assegurar, i sense por d'equivo-car-me, que la teoria presentada enaquest llibre, i ho dic amb humilitat, ésl'única de totes les presentades fins ara, iaixò ho reconeixen moltes persones,en la qual quadra tot. Els indicis apun-ten que és la teoria definitiva. I queconsti que no som el primer investigadoren estendre tot això. El que passa és

_que els altres ho havien desenvolupat

—¿Quines biblioteques has hagut d'in-vestigar per fer aquesta obra?

—S'ha investigat a l'Arxiu de la Co-rona d'Aragó, de Barcelona, de Siman-cas, a la Biblioteca Nacional de Madridi a l'Arxiu Històric Nacional, també deMadrid, així com a la Biblioteca Colom-bina de Sevilla i a algunes de Ciutat: a laBiblioteca Pública i a la BibliotecaMarch.

—I a algunes biblioteques d'Amèrica,¿hi has investigat?

—No; a América no hi he anat, si béhe treballat amb llibres que són d'autorsamericans, com és el cas de l'obra "Vidai viajes de Colón" de Washington Irving,investigador nord-americà molt intelli-gent, del qual hi ha moltes cites en elmeu llibre, ja que concorden amb lateoria mallorquina.

—¿Podries concretar més sobre lateoria de què Colon era de sang reial?

—Sí. El Rei de Portugal, quan Colonva tornar del descobriment d'Amèrica,el va rebre com si fos un príncep, cosaque en aquell temps sols es feia amb lespersones que tenien sang reial. I si ales-hores Colon fou rebut com un príncep:fou perquè era una persona de sang

(Continua a la pagina segiient)

SON RAMONET (Alquería Roja - Felanitx)Cases de la possessió on va néixer Cristóbal Colon, segons les investigacions d'En Verd

molt poc i no era suficient com per adonar-li una gran solidesa com he tractatde fer ara.

14 REPORTATGE

Gabriel Verd Martorell, investigador(Ve de la pagina anterior)

reial, d'acord amb la teoria mallorquinaque reuneix tots aquests requisits: d'unColon de Felanitx, fill del Príncep deViana i d'una mallorquina que nomiaMargalida Colom.

--¿Es compta amb altres proves?

—També hi ha la prova gràfica de quéColon, a través de la biografia del Prín-cep de Viana, mentre va esser a Mallor-ca, l'any 1459, va estar relacionatmentalment amb una mallorquina quenomia Margalida. Després tenim l'altraprova de que Colon, en el tercer viatgeque va fer a América, a l'illa que actual-ment conserva el nom de "Isla Margari-ta", de Venezuela, ell la va enregistraramb la paraula mallorquina de "Marga-lida". Aix() és un indici que apunta quea aquesta illa li va posar el nom de laseva mare. Si no, ¿com s'explica que ungenovés o un de Guadalajara posas unnom a una illa enregistrat en mallorquí?Això és un altre argument molt impor-tant que reforça aquesta teoria.

—¿Has trobat molts de contraris ales teories que tu sostens?

--Contraris, des d'un punt de vistacientífic, encara no n'he trobat cap.A lo minor 'paid' ha optat pel silenci,

si bé em consta que a través de la premsas'han escrit algunes coses des que hepublicat el segon llibre, pert) fins araa mi no em consta, inclUs a nivell na-cional. També em consta que fins i totels genovesos, a una publicació feta aGènova, ja han xerrat de la publicaciódel llibre en italià. Ara bé, l'únic quedic jo del llibre és que Colon no xerra-va liana. La resta no ho citen, han optatpel silenci. Com que veuen l'assumpteun poc desbaratat veient que presentamaquest V Centenari amb il.lusió, crecque ho tendran difícil. A això li hemde concedir un temps perquè ara, quehem donat solidesa a la teoria mallor-quina, l'hem de difondre. Una vegadaque s'ha creat el producte, necessitaun temps perquè la gent el conegui. Iés per això que us agraesc, a tots elsmitjans de comunicació, la col.labora-ció que prestau, perquè això és unacosa que té, a través de vosaltres, lapossibilitat d'arribar a molta gent.

No s'ha trobatcap document

que provi que Colonnasqués a Montuïri—Per part dels òrgans centrals, de

Madrid, ¿has tengut notícia ques'hagi fet alguna cosa en aquest sentit?

—He informat de tot això a l'Insti-tut de Cooperació Ibero-americà in'estan prenint bona nota; però enquant a ajudes contesten que no tenendoblers. Ara bé, jo crec que ells pràc-ticament actuen d'una manera imparcialperquè també hem de tenir present quedins Espanya se sostenen altres teories,inclús aquí a Mallorca i a Montuiti ma-teix: que si eivissenc, que si montuïrer,que si de Felanitx, que si de... i l'Ins-titut citat el que vol és no entrar enpolémica, afavorint uns i oblidant elsaltres, deixant que sien els mateixoshistoriadors els qui s'arribin a posard'acord. Crec, per altra part, que l'ensque no estarà molt a pronunciar-se ésla Reial Acadêmica de la Història, jaque és l'únic organisme que entén ipot entendre bé d'aquest tema. Calesperar, però, el resultat d'aquestesnoves aportacions. Els vaig enviar elIlibre, l'altre dia, i haurem d'esperaruns quants mesos perquè tenen altrescoses que fer. De totes maneres, entenir alguna opinió de la Reial Acadé-mia ja us la comunicaré perquè a travésde BONA PAU la pogueu donar a conèi-xer a tots els vostres lectors.

—I als organismes de les Balears, ¿noels has demanat ajuda?

—El Consell Insular de Mallorca elpublicara en català. Ja em participaren através d'Alfonso Salgado que estaven in-teressats en editar-lo en català, peròabans l'han de traduir, cosa que comen-çaran a fer a partir de gener. Também'han participat que estan interessatsen adquirir alguns exemplars per en-viar-los a les universitats d'Amèrica iaixí donar a conèixer aquesta teoria. Jocrec que, des d'un principi, les autoritatsd'aquí veren amb escepticime aquestesinvestigacions, però ara, dins les sevespossibilitats, estan cooperant.

—¿Quins són els teus projectesimmediats?

Verd en una de les visites que feu a les casesde Son Ramonet

-Tod'una fer una difusió d'aquestasegona publicació per tota Espanya, do-nar-la a conèixer a tots els llocs on mésvinculació té el tema colombí. I comque això costa uns quants de milions depessetes, no és fàcil per a una personaque viu d'un sou aconseguir aquestaquantitat de milions. Jo hi tenc moltesinversions. Ara bé, si les institucions col-laborassin, l'any que ve ja podríem co-mençar a donar-li difusió per Amèrica,segons el projecte que realment tenc.Però, per això, es necessiten molts dedoblers.

—¿De quants d'exemplars s'ha fetaquesta edició?

—De dos mil exemplars.

—Vols afegir qualque cosa per alsmontuïrers?

—Simplement saludar-los i dir-los queestic molt content de poder donar aconèixer aquestes investigacions que hefet, a través d'una premsa local, com ésBONA PAU, la qual jo ja llegia quanera petit amb molta il.lusió, i encara arallegesc.

Onofre Arbona

MONTUIRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 15

Gabriel Jordà MateuDurant la seva batlia es projecti la urbanització d'Es Dau i el clavegueram del poble

Des del 20 de setembre de 1950 finsal 12 de gener de 1953 fou batte deMontufri Gabriel Jordà Mateu, un homesenzill, sense pretensions ni massa preo-cupacions municipals abans del seu no-menament. Havia nascut a Montufri el10 de novembre de 1893 i morí el 26també de novembre de 1966, o sia al'edat de 73 anys.

De la seva infancia sols ens constaque, com els altres al.lots de la sevaedat, va anar a escola on aprengué lesprimeres lletres i quan ja fou un pocmajor comença a treballar en el campamb el seus pares.

A la meitat del segle actual el propo-saren per ocupar la batlia del nostrepoble, carrec al qual accedí sense ha-ver-ho demanat i per dicisi6 del Gover-nador Civil.

Al dia següent d'haver arribat al'Ajuntament ja fou inquirit pels funcio-naris perquè els pujas el sou; cosa, però,que no pogué fer totd'una per mancade doblers a les argues municipals, pert)si, ben prest firmava un decret conce-dint-los gratificacions per carestia devida.

BEN RECOLZATCal dir, emperò, que des d'un princi-

pi va poder comptar amb un primer isegon tinent de batle que li alleugerienen gran mesura la seva tasca com a bat-le: foren respectivament Joan MirallesRiera i Gaspar Oliver Barceló; el primerd'ells president també de la Comissiód'Obres i ambdós, més tard, batles.

Durant els dos anys i tres mesos delseu mandat sobressurt per damunt detotes les tasques el projecte d'urbanitza-ció d'Es Dau, des de la carretera de Por-reres fins al quarter de la Guardia Civil.Abans de l'estiu del 51 la Corporaciómunicipal decidí encarregar a l'arqui-tecte Garcia Ruiz l'avant-projecte. Esdonaren les passes necessaries i el 28 denovembre següent en el ple d'aquell diaja s'aprovava el projecte. Poc temps des-prés, Andreu Camps Alcover i GabrielRamonell Aloy, propietaris d'una bonapart dels terrenys de la futura urbanitza-ció, cedien gratuitament i desinteressada-ment la part del camp que es requeria

per començar com més prest millor laurbanització. El mateix Jordà fou dele-gat per firmar amb els propietaris lesactes notarials adients.

Un altre carrer que també es deu a laseva proposta fou el que continua totdret, des del de Mestre Porcel fins a lesescalonades de les escoles. Així els al-lots, des de llavors, disposen d'ell peranar i venir de classe.

CARRERS DEPLORABLESEstava també en un estat molt deplo-

rable, sobretot quan plovia, i era moltestret, el tros de carrer de Garcia Ruiz—avui "Es Pujol"— que anava des de lesdarreres cases fins a la carretera, davantl'estació. Les persones d'edat encara re-cordaran que es va eixamplar i es vaconstruir la voravia; amb la qual cosa,a més d'esser una millora tant per alsqui hi circulaven a peu com per als quihi transitaven amb vehicle, ofereix, desd'aquells dies, una cara digna als qui peralla entren a la vila.

En el seu temps es construiren tambénombroses-voravies, totes elles sense queels propietaris de les cases abonassin capmena de contribució especial. Ell soste-nia: "8s un bé per a tot el poble, pertant ho ha de pagar el poble".

També, i en un altre aspecte, entemps seu la biblioteca de l'Ajuntamentes va traslladar a les escoles perquè fun-cionas alla i pogues esser més utilitzadai romangués a l'abast dels alumnes. Com

igualment es va adquirir per als al.lotsmajors una maquina fresadora, un torni altres eines per nodrir el taller d'inicia-ció professional a fi que els alumnespoguessin sortir de l'escola més benpreparats.

ATENT I RESPONSABLE

Quan sols feia tres mesos que haviapres possessió del carrec, es presenta elGovernador Civil acompanyat de la sevasenyora i fills , amb l'objecte de visitar lacarretera d'Es Puig, aleshores en cons-trucció. Se'n tornaren molt satisfets deles atencions que el nostre batle tenguéamb aquesta destacada familia. Nopodia ser d'altra manera tenint en comp-te la valuosa ajuda econòmica quemitjançant el seu cal-1w es rebia.

Encara podem dir més d'aquest home

bondadós i afable. Dos mesos abans delseu cessament, era 1'11 de novembre de1952 quan l'Ajuntament aprovava elprojecte de clavagueram, una milloraper al poble que ja varen dur a termeel seus successors.

Amb intimitat se sentiren comen-taris d'ell com són per exemple els quefeia de la gent que tenint possibilitatseconòmiques es retenia i no entregava elblat que li corresponia i en canvi elpobre pagès no se'n podia escapar.0 un altre del primer any de batlia queper les festes de Sant Bartomeu ni labanda de música ni els cossiers voliensortir; i es va veure obligat a pujar-los lesretribucions. 0 de la feina que feia ambels qui complien amb la "fabrica",donant sempre cap sense tenir-neobligació. 0 d'un vespre que es va haverd'aixecar del hit per anar a la casa dela vila a apagar els llums del carrerperquè el saig no hi havia pensat. Id'aquella rata que essent fadrí —millordit, jovença, perquè no es casà mai— vatirar al públic de la Sala Mariana un diarepresentant una comddia (encara queaixí ho deia el paper): "ja vos podeusuposar s'esglai de sa gent!".

Podria dir-se, resumint, que fou unbatle sense ambicions que sabé exer-cir el carrec i del qual els montuirer'sno n'estaren queixosos.

Onofre Arbona

16 ENTREVISTA

Joan Manera, "De Sa Costa 'fAls 16 anys se n'anà a Amèrica sense saber Iletre ni fer res

Allà en 15 dies es feia especialistaEn Joan Manera, "de Sa Costa" té

una personalitat peculiar. Ps un homeque romp els esquemes. Simpàtic, vivi-dor, bromista, hospitalari, bohemi, haarribat als noranta anys amb algunsquilos de menys i amb certa dificultatpel que fa al moviment de les sevescames, altre temps tan lleugeres. Laresta tot segueix de la mateixa manera:nas afavorit, ulls de mirada poiissonai el seu pèl negríssim. Aquest gitano delluna verda fou.l'amo del "Bar Rosales",tota una institució a Ciutat de la post-guerra. Obrí les seves portes l'any 42

les va tancar el 75. Fou conegut,especialment, perquè alli hi assentaels seus reials una famosa penya taurinaanomenada "La Lidia".

"Pueblo mío que estás en la colina",canta José Feliciano. Es fa de nit a Mon-tufri. No és per casualitat que, en unacasa que sobrepassa el segle d'existència,presidesqui l'estança principal un enor-me quadre del torero mallorquí "Saca-montes". Assegut a la seva butaca, alcostat de la porta d'entrada, En Joan"de Sa Costa", pren la fesca i contemplael moviment d'anades i vengudes. Ambla ma aguanta un "mata-mosques" que,'al llarg de la xerrada, manejara ambmolta familiaritat, com si d'una batutaes tractàs, per amunt i per avall, a ladreta i a l'esquerra.

PER AMERICA

—Ja estam impacients per conèixerles vostres aventures.

—Vaig emigrar dues vegades a L'Ha-vana, altres dues a Bons Aires. Vaig viu-re una temporada a Mèxic i un mes alsEstats Units.

—¿I tot això sense saber lletra?

—Vaig aprendre a llegir a Cuba, quantenia 18 anys. Me'n va ensenyar un amicmeu mitjançant Iletres d'un diari. Des-prés em va escriure una carta perquèem servís de model i, a partir d'aquí, javaig poder escriure als meus pares i auna al.lota que aleshores tenia.

—¿Què li diríeu a la vostra al.lota?

—Li vaig enviar una poesia.

¿D'inspiració pròpia?

—Ja no ho record. Deia així:"Tienes que venir a verme,

prenda de mi corazón.Si es tu gusto y agrado,me mandas contestación".Quasi tenc la seguretat que m'ho vaig

inventar.

—Pert), de poesia no viu l'home.¿Quina feina fèieu per América?

—Quart me n'hi vaig anar, als 16 anys,no sabia fer res i totd'una tenia esmentals cavalls, a mós d'ajustar el tros alsnegres que tallaven canya. Era una espè-cie de majoral. Pert) prest em vaigadonar que, allô que es pagava bé, erael treball especialitzat.

—Aleshores...

—Em vaig presentar a una obra queconstrufen, que dirigia En Pep "Solle-ric", un altre montufrer, i ii vaig dema-nar que em deixas treballar allà 15 diessense cobrar res. Aim' em vaig fer pica-pedrer. Mós envant vaig voler esser

fuster, concretament em vaig interessarper les persianes, que aleshores tenienmolta demanda. Vaig seguir el mateixcamí, em vaig dirigir a un fuster iii vaigfer la mateixa sol.licitud. "Ja somfuster" i com a tal em vaig oferir."¿Sabeu fer persianes?", em demanaven."A Mallorca sempre he fet persianes",contestava.

—Hi ha que veure, hi ha que veure...

—Sí, em feia especialista amb moltafacilitat, en 15 dies. S'ha de reconèixerque tenia molta manya. També vaigesser mestre en la col.locació de rajoles

aquesta vegada, a set montufrers quetreballaven amb mi, els deia: si feis loque jo faig, vos don deu "pessos".

—¿Us anava bé el castellà?

—No gaire. Em costava parlar-lo,pert) quan demanava treball, ho feia encastellà. Pel que fa a la resta, com quehi havia tants de mallorquins, no hitenies necessitat de canviar de llengua.

Persones de Montuïri, a L'Havana, arri-ba a haver-n'hi mós de 40.

FUGINT DEL SERVEI MILITAR

—¿Passareu les vostres joventutsdella la mar?

—Em vaig fer desertor, no volia fer elservei militar. Aquesta fou una de lesraons per les quals me'n vaig anar aBons Aires i, a la tornada, una vegadaque els de la meva companyia ja estavenllicenciats, em vaig presentar a don Gui-Hem Homar, aleshores jutge d'Inca, i emdigué que quedas al seu servei, i ja tot-d'una em féu un permis per tres o qua-tre dies i vaig venir a Montuïri. Encarano vaig haver posat peu en terra i javaig tenir el "Cabo" de la Guardia Civil,acompanyat d'un guardia, disposat adetenir-me. Li vaig dir: "Vostè no ten-dra collons per dur-me pres" i ii vaigmostrar el permis.

—¿Aim' que no féreu el servei militar?(Continua a la pagina següent)

"Tofo la meva vida he estat socialista""Sempre he fet de senyor"

Pujant cap a la Plaça de les Tres Creus, pel carrer d'Abaix, trobam cases antigues,I com la que hi viu En Joan "De Sa Costa"

ENTRE VISTA

17

Fou l'amo del "Bar Rosales" de Ciutat durant 33 anvsComissaris de policia, magistrats, baties, "jefes", missers...eren clients seus(Ve de la pagina anterior)

Ni tampoc vaig estar a la presó, gra-cies a don Guillem Homar. Aquestesobligacions no van hmb el meu caracter.A mi m'agradà recórrer món, conèixergent. Per cert que, tomant de Mèxic, enel vaixell, vaig coincidir amb "Rafael, ElGallo", que venia a torear a Mallorca.Viatjava acompanyat d'una gitana. Ensférem molt amics.

AMIC DE TOTS

—Ho crec.

—Em feia amic de tot el món. Enaquesta casa hem organitzat menjadesamb més de 80 persones, i en el bar,igual. Tots els convidats eren batles i"jefes", tots eren superiors. He estat unade les persones mes famoses de Ciutat.

—Quina sort tenen alguns...

—En el bar de Ciutat veníem entradesde toros, no hi havia altra taquilla entot Palma. Més tard, n'obriren una altra,però vaja, no interessa, la mua fou laprimera. Encara més, no tancàvem mai,ni tan sols teníem clau. Jo em quedavadurant tota la nit i, els matins, em relle-vava la meva dona.

—¿Hi havia gresca, a la nit?—Jocs de cartes.

—0 h!—Quan la música de Porreres amenit-

zava les "corrides" de toros s'aturava aca nostra, una vegada acabades,i orga-nitzàvem un petit ball.

—¿Sense permís governatiu?

—Tots els comissaris de policia, Sas-tre, Bordoy, eren clients, lo mateix queels magistrats. Hi havia una penya devint missèrs.

—Encara record perfectament que ales dues sales de l'establiment hi haviallargs sofas adossats a la paret.

—Sí, els vaig regalar. Davall d'aquestssofas s'hi amagaven conills i eriçons. Elsteníem amollats pel bar, però preferienamagar-se de la gent i es posaven alla.

—¿I les caques?

—No en vérem mai. Una vegada unsestrangers es molestaren un poc per mordels animals. Jo, als estrangers, dema-nassin el que demanassin, sempre elsservia un poc de palo i caçalla.

—I se n'anaven fotuts i contents.

—La meva clientela no era bàsica-ment estrangera, però el fet de vendreentrades de toros, va suposar que envinguessin bastants. Jo, aleshores, eral'amo. Aquelles menjades multitudi-naries no es tornaran repetir, teníemcent deu cadires.

—Quin imperi!

—Tots eren batles i "jefes". I si du-rant els tiberis entrava qualcú, no rate-níem, però tampoc el treiem defora,dèiem que se servís ell mateix i quedeixas els doblers dins el caixó.

TOROS I "XISTES"

—Durant les nombroses tertúlies decafé, a les quals per força hi assistíeu,¿no es xerrava de política?

—Mai; sempre de toros o lié es con-taven "xistes". Tota la meva vida heestat socialista i ells ho sabien. Jo elsdeia que hi havia d'haver de tot: "Vol-tros sou de dretes", perquè eren dedretes, i jo socialista. Ells se'n reien,"com en Joan no n'hi ha —comenta-ven— perquè diu sa veritat".

—Crec recordar que la inseguretat

ciutadana brillava per la seva absència.

—Sols una nit es presenta una personaque no m'agradava. "No t'acostis que etpegaré un toc", li vaig dir. Sorti corren-sos, vaig avisar la policia i el detingue-

ren quasi totd'una. "Jo, saps que anavade viu". Un bon dia un fill d'un conegutgeneral s'acosta amb uns amics a beureuna botella de xampany i, en el moment,de pagar, el "tio" digue que m'ho haviade donar d'amagat. I va aficar el billetdins la botella. "¿No veus que ara pertreure'l hauré de rompre sa botella?". I

, que vaig fer: La hi vaig rompre en elcap. El seu pare, el general, va alabar lameva manera de procedir.

—Sí, sí, no hi havia inseguretat ciu-tadana, però teníem dictadura.

—Una dictadura collonuda. A mi noem mataren perquè vaig anar viu. Erentan dolents que, malgrat que el meugerma Toni era el "jefe" de la falange deMontuïri, m'haguessin liquidat.

—¿Corn ho feis per conservar-vos tanjove?

—Sí que he tornat vell, diguem, però,em cuid, em tenyesc el pèl, m'adobla dentadura. Per() he tornat veciat, nomenj. Quan feia tantes animalades vaigarribar a pesar 88 quilos, i ara ja veus...

"SEMPRE HE FET DE SENYOR"

—¿Amb quin capital vàreu muntarel bar "Rosales"?

—Amb set mil pessetes. Me les vadeixar la meva germana Maria i les hivaig tomar al cap d'un mes. Totd'una va

(Continua a la pagina següent)

No sols jovenea, sinó també gent major sortí a plaça la nit del 31 de desembre perrebre gojosa l'arribada del nou any

18 DE L'ANY PASSAT

Els deu fets més destacats de 1989POLEMICA URBANÍSTICA

Les critiques, controvérsies i polémi-ques urbanistiques foren "el plat deldia" de les primeres jornades de l'anypassat amb motiu de la declaraciói"d'utilitat pública" del futur complexeque es projecta construir en Es Creuers.El batle es va veure obligat a formularconcretes puntualitzacions. Més envant,els grups municipals del PSOE i PSMdenunciaren irregularitats en obres degran envergadura a Son Moia, Soli Miró iSon Amianes, entre altres. Posterior-ment es constituí una comissió instruc-tora i les obres foren paralitzades.

HOMENATGES

Entre els homenatges populars quel'any passat es dedicaren a diferents per-sones per la labor desenvolupada en elnostre poble, cal destacar el que el 26de febrer s'oferí a donya Jerônia Juan,mestra jubilada; i el 10 de desembre aljutge de pau, Bartomeu Ramonell i alseu suplent, Damia Aloy, pels 25 anysd'exercici. En l'aspecte esportiu se'nreteren també a Miguel Miralles "Mos-quera" (pòstum) i a Llorenç Bauza"Neo", en concret per la labor dinsel futbol.

(Ve de la pagina anterior)

participar en el negoci una prostitutavalenciana anomenada Jenara que, alpoc teps, es va veure obligada a abando-nar Mallorca. Però a això no ho posis.

—¿Per quê?

—Id6 posa-ho. Jo era d'aquells quequan duien cent duros dins la butxacase n'anaven i ho gastaven tot. Fins que,arribat als 37 ò 38 anys, vaig decidirassentar el cap i comprar un café. Elvaig obrir amb set mil pessetes i el vaigtraspassar per dos milions i mig.

—¿Guanyareu molts de doblers?

—Home, és clar, molts, i sempre hefet de senyor. No és que ho digui jo,demanau-ho a qualsevol. Mai he negatun favor a ningú; al contrari, vaig esseramic d'en Florit que era "jefe" de sin-dicats i a tots aquells que tenien proble-mes en el moment de cobrar el subsidide la vellesa, els hi enviava. Per aquest

DIMISSIONS I NOUS REGIDORS

Tres dels regidors designats a rel deles darreres eleccions municipals i perdiferents motius presentaren la dimissió:Joan Rosselló Mayol (PP), BartomeuAmengual Mora (PSM) i Guillem FerrerArbona (CDS), els quals foren reempla-çats per Rosa Nicolau Pocoví (PP). Joan

camí, a Montuïri cobraren més de centpersones. I a Manacor, i a Porreresclar, quan arribava a un poble, era el rei.

—Famós i forrat.

—Sí, senyor. En parlar de mi sónmolts els qui encara em recorden. Tantés així que encara quan em passeig perCiutat, s'atura qualque cotxe: "L'amoen Joanet, ¿vol que l'acompanyi?".

—També presumíeu de vestir bé. Comsi ho ves.

—Sí, encara que avui em vegis sensecorbata. Dins el meu guarda-robes sem-pre hi havia sis o set mudades noves,trenta camies, trenta corbates. ¿Es vero no?

—I ara, d'aquí endavant, ¿quins plansteniu?

—Viure tranquil. No em queda altreremei: menjar, beure i viure tranquil.

Margalida Capella

Mas Martorell (PSM) i Miguel RamonCastella (CDS). També presenta ladimissió dels dam de president de lesComissions del Patrimoni Artistic id'Acció Social, el regidor Joan MirallesJulia (PSOE), si bé continua dins elConsistori.

RESTAURACIÓ DE L'ORGUE

A principis d'any s'acaba la restaura-ció de l'orgue de l'església i el 18 demarç s'oferí el primer concert desprésde la recuperació amb la participació deIa coral "Mont-Lliri". Un adob quecosta 1.600.000 pessetes i que sembla

.1'hauriem de gaudir molt més.

NOU JUTGE

A rel del cessament de Bartomeu Ra-monell, fou nomenat Bartomeu MasArbona per ocupar la vacant de jutgede pau de Montuiri. També es va desig-nar Joan Bauza Verger, juge de pausubstitut.

LA DETENCIÓ D'EN MACIÀ MANERA

Es va descriure com d'autèntica sor-presa, commoció i confusió la detenciód'En Macia Manera i el posterior ingrésa la presó d'Alcalà Meco". Fou acusatde pertànyer a "Terra Lliure" i d'haver-se trobat un "zulo" a Ses Rotes.

(Continua a la pagina següent)

Joan Manera, "De Sa Costa"

DE L 'ANY PASSAT

19

Els deu fets més destacats de 1989(Ve de la pàgina anterior)

BARS, RESTAURANTS I ALTRES

Aquest any passat s'ha inaugurat elbar de "Ca Na Magdalena", el restaurant"Cas Carboner", s'ha ampliat el d'EsCreuers" i s'ha donat "llum verda" perinstal.lar una benzinera, un centre espor-tiu i un complexe comercial en EsCreuers. També , des del mes de febrer,funciona a Montuiri una fabrica d'espu-ma a la qual hi treballen quatre persones

NOUS VESTUARIS

La inauguració dels nous vestuaris enel camp de futbol coincidint amb la del"Torneig de sa Llum", pot considerar-secom el fet esportiu més rellevant del'any.

GUARDIA CIVIL

Els efectius de la Guardia Civil que hihavia en el quarter de Montuiri forentraslladats a Algaida. Encara que elservei de vigilancia quedi atès, el fet ésque aquí no tenim "puesto" de la bene-mérita.

LOCALS PER A L'ESCOLA DE MÚSICA

Coincidint amb la festa de SantaCecilia, foren inaugurats en els baixosde la Casa de la Vila dos nous locals perescola de música. Una millora que a laIlarga repercutirà dins l'ambient musicalde la vila.

ALTRES FETS DESTACATS

Molts d'altres esdeveniments de totamena s'han donat l'any 1989 en el nos-tre poble. Consideram que són dignes dedestacar les nombroses celebracions dui-

"Sa Fira" celebradael primer diumengede desembre fou lade mis afluència depúblic i expositors

dels darrers anys.Els aficionats a la

caça tampocmancaren a la"Mostra de sa

Perdiu" ni en el"parat simulacre".

tes a terme per l'Associació de la Terce-ra Edat. I d'entre elles sobresurt la cele-bració, el 23 de maig, del cinquè arriver-sari de la seva constitució a Montuïri.També fou notícia l'acord de l'Ajunta-ment d'expropiar "Es Molí des Fraret"per dedicar-lo a Escola-Taller per apre-nentatge de mestre ferrer, picapedrer...una intenció, però, que sembla de cadadia més utòpica. Ràdio Murta va inaugu-rar noves instaliacions i ofereix unanova programació, si bé, degut a inter-ferències, es va haver de llevar l'antenade l'interior del poble i traslladar-la alPuig de Sant Miguel.

De gran relevancia es poden consi-derar els premis "Francesc de BorjaMoll" concedits a les escoles de Mon-tuiri i un altre a al.lots montuirers.Malgrat que l'ambient previ a la firafeia dubtar, segons estimacions demolta gent, la darrera ha estat la de mésafluència dels darrers anys, tant d'expo-sitors com de públic. Igualment vadestacar l'intent de Hangar una imatgepublicitaria dels molins fariners, que

més tard va fruitar en un concursd'idees per rehabilitar-los

Menció especial mereix el naixementde la revista "Aixeta", publicada pel"Local Jove" en el mes de juny, si 134encara esperam el número dos. Igual-ment és rellevant la xifra de 5.000 vo-lums assolits per la Biblioteca Muni-cipal. Com igualment ho foren lesobres de reforma i millora en el Col.legiPúblic per un valor de tres milions i mig.La inauguració del nou enllumenat i dela voravia de l'avinguda del cementenimeresqué un comentari favorable.

Finalment volem fer-nos ressõ de lesnombroses queixes sentides al llarg del'any passat lamentant els defectuososserveis de la Telefònica, GESA i Correus,pert) sobretot contra els feqüents roba-toris. Si be, el cursos de l'INEM i les

I diferents manifestacions esportivess'han de considerar com a caires posi.tins que s'han d'afegir als que s'handonat dins un poble, com el nostre,que camina, encara que no molt aviat.

Onofre Arbona

PLA "SA NOSTRA" j—P ENSION SViN sr_ I A OC r

20 CULTURA

El Iff Concurs Literari

Les primeres poesies i gloses de nou alumnesPOEMES DEDICATS

A RACONS DEL POBLE

ELS GRAONS

Els graons s'han aturat;quan t'hi asseus pareix que et . diuen'Són meravel Iosos, /alguna cosa,són cosa no semblant;s'hi es -0 tan be tot sol!

Però quan pens que allàsempre hi ha hagut dol,se m'umplen els ulls de tristesa.

Neus Oliver - 6è

CARRERO DEL CAMPANAR.

Carreró del campanar!de dia pareix la forja d'en Gorja

i de nit un somnique no s'ha d'oblidar.

Els nins encalcen els colomsi amb una pedrada...feren els graons.

Joan Sam pol Roca - 6è.

Un caire nou dins el nostre concurs literari és el que ens ofereixenaquest mes els alumnes de sisè de les escoles: Poemes i gloses. Com-posicions poètiques que fan referència a festes i a racons del nostrepoble, dels quals —en la seva majoria— cal destacar l'originalitat,l'encant i la vena literaria que ja comença a aflorar en aquests inci-pients poetes quan ens descriuen el món que els enrevolta i del queen guarden un record inesborrable.

Fa cinc anys, uns altres al.lots de les escoles ja plasmaren així la seva visió dels cossiers

POEMES DEDICATS A FESTES

ELS REIS

LES FESTES

ELS COSSIERS

L'ESCOLA

L'escola es gran;a l'estiules portes es tanquen;a l'hivernde cop i voltales portes s'obrin.Quina fredor...!

Margalida Sandra - 6è

EL RELLOTGE,DE LA PLAÇA

El rellotge de la plaçatoca les set del mati";les dones s'aixequenper arreglar el jardf;els homes s'aixequen...i se'n tornen a dormir.

Miguel Llaneras - 6è.

Els nins som feliços;avui són els reis.Regals ¡juguetes,no tocam a terra,volam com ocells.

Francinaina Antich -

EL PUIG

Ha arribat el dia,tothom se preparaper fer una caminada.

Hem fet panades,anirem cap al puigben carregades.

Pujarem juntetesi a les torronerescomprarem juguetes.

Leonor Ortiz - 6è.

La revetla, a plaça;Ia berbena, a es Dau,i el dinar a ca meva;porcella rostidai sarau per Ilarg.

6j. Tots a la revetlael dissabte anami el dimoni bots,corre i reculasota el foc ben blau.

¿Ja es matinada?berbena?, ¿Es Dau?

Les campanes soneni ens fan aixecar;cossiers, dimoni,tambor i flabiol.

Ai!, quina oloretaque fan els carrersa posta de sol.

Guillem Andreu - 6j.

Plens de colors ballen,són els cossiers...quins bots!, i com giren!quan senten el sodels flabiolers.

El dimoni els mirai balla com sap.Quina trepitjadaquan estava a terraIa dama li ha dat!

Gabriel Amengual - 6è.

SANT BARTOMEU

Sant Bartomeu és un sant d'or;els cossiers i el dimoniballen al so del flabiol;el dimoni baix la rodella es mor,i els cossiers porten dol.

Joan Socias - 6j.

CORREDURIA DE SEGUROS

GOMILA S.A.

PREUS SELECCIÓ CONDUCTORSMARCA • S.S.0-R.C-OCUP.Citroen AX TRE 24.907Citroen BX 16 TRS 28.967Citroen BX 19 GT 28.967Citroen Visa Challenger 22.783Fiat 1.100 22.783Fiat Regata 1300 Especial 24.907Fiat Uno 45 22.783Fiat Uno 70 SL 5p 24.907Ford Escort CL 1400 24.907Ford Escort GL 1600 28.967Ford Fiesta Ghia 1100 22.783Ford Fiesta Trip 1600 D 28.967Golf Diesel 24.907Golf Sprinter 1800-4-P 28.967Opel Corsa 1300 SR 24.907Opel Kadett 1300 City 24.907Opel Kadett 1600 SR 28.967Peugeot 205 GR 24.907Peugeot 205 GT 28.967Peugeot 309 GL Profil 24.907Peugeot 405 GR 28.967Renault 11 GTS 24.907

Renault 11 GTX 28.967Renault 19 GTX 28.967Renault 21 GTS 28.967Renault 5 TL 22.783Renault 5 TX 24.907Seat Ibiza Confort-D 28.967Seat Ibiza Especial 1200-3p 24.907Seat Málaga GLX 1500 28.967Seat Málaga GLD 1700 28.967Seat Marbella GLX 20.044VW. Passat GL-Diesel 1600 28.967CAMIONESTara y Cargas - Transp. Propios

De4a 6T 80.750de 7 a 9 T 85.583de 10 a 14 T 89.623de 15 a 19 T 94.287de 20 a 24 T 100.792de 25 a 34-T 113.778CICLOMOTORESHasta 49 c.c 10.119TRACTORESCualquier marca con remolque. .7.187

AUTOMOV LS: Han d'esser d'ús particular - Majors de 23 anys casats o de 25 fadrinsExperiència de conducció superior a 4 anys - No haver tengut cap sinistre en el darrer any

MONTUffil: Jaume II, 4- Tel. 64 60 43PALMA: Pasaje Sta. Catalina de Siena, 2 - Entr. 2 C - Tel. 72 27 36

MANACOR: PL. Ramón Llull, 22 - Tel. 55 13 56

Gabriel Sam pol Ribas

Joan Barceló Mayol

Angel Prados Peinado

ESPORTS 21

Coneguem els jugadors de Preferent BIEL SAMPOL RIBASData naixement: 6 - 1 - 70Equips anteriors i entrenadors: Benja-min Montisión, "Roig"; Alevi Mallorca:"Carrió"; Infantil Futbol-sala Montufri:"T. Ferrer"; Juvenils Montufri: "T.Ferrer"; Juvenils San Cayetano:"Cifre";Montufri Preferent:"Ll. Amengual" i"Pep Sampol"Lloc habitual:Davanter Centre.Equip de les seves preferències: Madrid.Jugador que més admira: Butragueo.Opinió del Montuiri: Hi ha molt bonambient a la plantilla i si la directiva hovol, enguany pujarem a Tercera divisió.Anecdota esportiva: Campió de Balearsamb el Montisión i amb el Montuiri defutbol-sala. També ha jugat a Nacional.

JOAN BARCELÓ MAYOL•

Data de naixement:11 -9 -67.E

i; Equips anteriors i entrenadors: AlevfMontufri: "Biel Niu"; Infantil Montufri:Joan Rosselló; Juvenil Montufri: "JoanRosselló" i 'Joan Verger;' Porreres At:"Pep Vilar" ; Montufri Preferent: "Casti-llo"," Sampol"," LI. Amengual"i"Dolç"Lloc habitual: Lateral.Equip de les seves preferències: Barça.Jugador que més admira: Van Basten.Opinió del Montuiri: Molt bon ambienta la plantilla i si duim un poc de sort, ju-garem la lliguilla.Anècdota esportiva: Essent juvenil va

I pujar de categoria, de tercera a segona. I■ va jugar una lligueta d'ascens amb elI primer equip.

'ANGEL PRADOS PEINADOData de naixement: 15 -3 - 59Equips que ha jugat: Alevf Santo Do-mingo: "Tomás"; Alevf Rayo Vallecano"Bermejo"; Infantil Rayo Vallecano:"Bermejo"; Juvenil Rayo Vallecano:"Josè Maria"; Aficionats Rayo Valleca-no: "Felines"; Mallorca: "Quetglas" i"Oviedo"; Montufri: "Ll. Amengual";Porreres: "Zubieta" i "Navarro"; Mon-tufri: "Miralles", "Castillo", "Dolç" i"Ll. Amengual".Lloc habitual: Mig centre.Equip de les seves preferències: Madrid.Jugador que més admira: Gárate.Opinió del Montuiri: Es l'equip demoda de preferent, perquè no hi ha capproblema.

lAnécdota esportiva: Ha jugat amb laselecció espanyola de juvenil -Pereda" iha fet campió de Castella amb el Rayo.

Jaume Mas Rigo Gabriel Arbona Ginard

22 ESPORTS

El Montufri continua amb aspiracionsRESULTATS DE FUTBOL

BENJAMINS

Lloret, O - Montufri, 3Montuiri, O - Binissalem, 2J. Sallista At., 2 - Montufri,

ALEVINS

Montufri, 7 - Can Picafort,Barracar, 2 - Montufri, 3La Salle Manacor, O Montufri,-1

Quina Higa fan aquests alevins! Ennou jornades celebrades, han guanyatvuit partits, empatat, un i no n'han per-dut cap. Han marcat 28 gols i n'hanencaixat 3.

INFANTILS

Barracar, 2 - Montufri, 2Montuiri, 2 - Sallista, 2Montufri, 2 - Porto Cristo, 0

JUVENILS

Algaida, 2 - Montufri, 2Montufri, 5 - Campanet,Sant Marçal, 3 - Montuiri, 2

I PREFERENT

Montuiri, 5 - Alcudia, 2

Excel.lent partit i sorprenent resul-tat (per la diferència i número de gols)enfront del líder i ex-tercera divisió.L'Alcúdia no va saber digerir la derrotani la superioritat local i va fer ús de laduresa.

Montuiri, 4 - Murense, 1

Fàcil victòria davant un històric queatravessa per problemes de directiva iafició.

Santanyí, 3 - Montuiri, 1

Darrer partit de la primera volta.Esperàvem, com a mínim un empat.Després d'haver marcat els locals, elMontufri va obtenir la igualada amb ungol de Juanjo. Perd després el Santanyíes va imposar.

Poblense, O - Montuiri,

Amb bon peu va començar el Montu-fri segona volta. Pels nostres, era unpartit molt important, ja que, haventobtingut un punt continua ben classifi-cat, en quart lloc, i amb fonamentadesaspiracions de jugar la lligueta d'ascens.

RESULTATS DE BASQUET

CADET FEMENÍSantanyí, 27 - Montufri, 54La Porciúncula, 40 - Montufri, 50Montuiri, 52 - Santa Mònica, 42Montuïri, 47 - Perles Manacor, 38

Després d'haver jugat la primera jor-nada de la II volta van líders de laclassificació.

El dissabte dia 13 d'aquest mes dis-puten un partit decisiu per aconseguir eltítol de campió de Mallorca. Juguendins Sant Josep, segon classificat.

INFANTIL FEMENÍ

Montuïri, 51 - Bons Aires, 65Llucmajor, 22 - Montufri, 88Santanyí, 35 - Montufri, 11

JOCS ESCOL ARS

Els jocs escolars als que participa elCol.legi "Joan Mas i Verd" i dels queja fèiem referência el mes passat, s6nfutbokala i mini-bàsquet.

Totes les competicions començarana partir d'aquest mes de gener i dels

(Continua a la pagina segiient)

Tres j oves fultbolistes montufrers, preseleccionats

Bartomeu Verger Rossinyol

La pedrera futbolística montufrera cibla bons'fruits. En el termini d'un mes, tres jugadorsI monturrers han estat convocats per a formarpart de tres diferents pre-seleccions deBalears.

Es tracta de Jaume Mas Rigo, a la categoriainfantil; de Bartomeu Verger Rossinyol, a la

categoria sub - 16, i Gabriel Arbona Ginard, ajuvenils.

Per cert, que dimarts, 19 de desembre, en EsRevoit, s'hi entrenaren els pre-seleccionatssu b-16.

Enhoranona als tres jugadors i al club!. Aveure si arriben a la final. Enclavant!

25 anys enrera

Gener de 1965

CURSET D'EXSECALLAR

Un curset de poda d'ametlerI d'albercoquer es va celebrar orga-nitzat per 'Ea Caixa" els dies 12,13 1 14 de gener. I el 29 es vaconcloure canb una conferència-coLloqui a la Sala Mariana ambassistència d'uns 2(X) agricultors.

MISCEL.L:4 NIA

23

TEMPERATURES DE 1989

Minima més baixa: 5 0 ( 6 gener(nits més fredes) (25

(10 agostMinima més alta: 25'5 ° (23

(nits més calentes) (27(28

Máxima més alta: 32° (23 juliol)(dia més cabrás)

Máxima més baixa: 12° (19 gener)(dia més fred)

ESPORTS (Ve de la pagina anterior)

equips s'encarregaran l'Associació dePares i l'Escola de Básquet del Col.legi.

FUTBOL SALA: 3 EQUIPS

A futbol-sala hi haurà tres equips. Eldel cicle inicial és entrenat per JoanVerger Jaume i els seus rivais (Si és quees pot parlar de "rivais ' en aquestaedat) seran Petra, Sant Joan, SantJordi i Verge de Monti-Sion de Porreres.Tenen sis i set anys i cursen primer isegon d E.G.B.

Dos regidors de diferent signe politics'uniran per acompanyar els benjamins:seran el batle Joan Ramonell i el regidorPere Sampol. Fan tercer i quart curs (8 i9 anys). A la comarca jugaran amb Si-neu, Verge Monti-Sion, Sant Jordi A iSant Jordi B.

A ran que hi ha molts de jugadors defutbol aleví (més de vint) i resulta im-possible que tots s'alienin en els partitsoficials, s'han creat dos equips de fut-bol-sala que seran dirigits per CristòfolAmengual a fi que tots puguin estarpracticant l'esport. Participaran en elsjocs escolars de la comarca. En el grupaleyi hi ha el Montuiri, Escola Nova dePorreres i Lloret.

Per tant, a futbol-sala tendrem tresequips: Cicle inicial, Benjamí i Aleví.

MINI-BASQUET

Amb les vint jugadores que ensenyaEn Mateu Coll es faran dos equips (A iB) que s'enfrontaran a Lloret, Petra,Sineu i Santa Eugènia.

Gabriel Gomila

DEMOCRAFIANAIXEMENTS

29 Novembre: Yolanda MesquidaVidal, filla de Santiago i de MariaAntònia.

4 desembre: Joan Antoni AdierCosta, fill de Josep Antoni i Margalida.

DEFUNCIONS

Dia 2: Pere Cerclà Miralles, casat de77 anys. "Badia".

Dia 5: Aina Verd Mas, casada de 82anys. "Bulla".

Dia 5: Pere Gomila Mesquida, casatde 82 anys. "Saig".

Dia 7: Joana Aina Mayo! Garau,viuda de 82 anys. "Rustida".

Dia 8: Miguel Mesquida Ribas,casat de 71 anys. "Paulino".

Dia 28: Rafel Trobat Trobat, casatde 77 anys. "Hortolà".

RESUM DE L'ANY 1989

Naixements: 10 (5 nins i 5 nines)(Defuncions: 29 (14 homes i 15 dones)Pérdua:19 (9 homes i 10 dones)Matrimonis a Montuiri: 15.

Com podem comprovar, el poblesegueix decreixent. Per?) sobretot caldestacar l'elevat nombre de matrimonis,que és prou esperançador.

PLUVICIMETREPluja del mes de desembre

Dia 4 9'90 litres

" 6 l'10" 26 13'00" 27 16'50" 28 1'10" 29 8'50" 30 24'90

Total 75'00

Resum de l'any 1989

Gener 10'90 litresFebrer 26'25Març 28'50Abril 64'80Maig 14'40Juny

5583'20Juliol 5575'60Agost 7748'80Setembre 81'90Octubre 4'20Novembre 39'30Desembre 5175'00

Total anual 57552'65

El dia més ployé fou el 12 de juliol,que caigueren 75'60 litres per m2.,

l quan en tot el gener de l'any passatI sols es recolliren 10'90 litres. Es unfet significatiu.

CUINAR EN CASACROQUETES D'ESPINACS

XAMPINYONS I CEBA

INGREDIENTS

1 manat d'espinacs.1/4 de xampinyons.2 cebes.1/2 litre de llet.125 gms. de farina.1 cullerada de mantega de vaca, sal i

pebre bo.

ELABORACIQ

Es bullen els espinacs amb un poc desal. Dins una pella hi posam un poc d'olii mantega. Sofregim la ceba; després elsxampinyons ben molts i els espinacs, lafarina i la llet. Es fa una baixamel, espassa per ou i galeta picada i es frigen. •

Recepta deJoana Fornis Fiol, "Móra"

24 PAGINES

Dins un pla de millorament i progrés, intentarem a partir de generde 1990 arribar cada mes a les 24 pàgines. Tot i amb això continua-rem amb el mateix preu de subscripció. Esperam que els nostresamics lectors sabran comprendre l'esforç que suposa aquest progrés.

24 ESGLPSIA EN CAMÍ

L'arbre amb les arrels per amunt, símbol d'un món capgirat

LES FESTES DE NADAL

La nombrosa assistência i la partici-pació activa d'un bon grapat de gent fouun" de les característiques mês destaca-bles de les celebracions d'Advent i NadalL'arbre amb les arrels per amunt, símbold'un mein capgirat en molts d'aspecteses va posar així com pertoca amb lavenguda del Salvador.

El betlem d'enguany, obra d'un grupde joves, va esser molt encertat, tant enla seva realització com en la idea delcamí cap a Jesús. Igualment cal destacarl'ornamentació, els murals i la gracia ioriginalitat del betlem dels nins decatequesi.

També crida favorablement l'atencióla felicitació nadalenca, sobretot pel seucaracter inter-parroquial, que ens uneixa altres pobles de diferents indrets deMallorca.

COL.LECTA PER CARITAS

La col.lecta promoguda per Caritasamb ocasió de les festes de Nadal, perestimular la solidaritat amb els germansmés necessitats, enguany ha recollit aMontufri un total de 85.275 pessetes.Mo lies gràcies a tots els qui han col.la-borat.

CONSELLS PARROQUIALSTROBADA DE REFLEXIÓ

El dimarts dia 9 de gener, a les 9 delvespre, tendrá Hoc a la rectoria de Mon-tufri la segona trobada de reflexió perals membres dels Consells de Pastoralde les parròquies solidàries de Porreres,Montufri i Algaida.

Es reflexionará sobre la manera decrear comunitats vives i les seves princi-pals característiques. El tema sera dirigitpel Vicari Episcopal de la IV zona,mossèn Rafel Umbert.

PRIMERES COMUNIONSREUNIÓ DE PARES

D'acord amb el Calendari Pastoralper a les nostres parròquies solidàriesrecordam que els pares dels nins queenguany facin comptes fer la Primeracomunió, "participaran a una prepare-ció especial, per comprendre millor lainiciació a la fe dels seus fills i viure-laamb responsabilitat".

FESTA DE LA BONA PAU

Dia 24 de gener, en quê solem cele-brar tradicionalment la festa de la Marede Déu de la Bona Pau, convidam totsels devots a l'Eucaristia que tendrem a laparròquia, a les 8 del vespre.

FESTA DE SANT ANTON!

Enguany celebrarem Sant Antoni eldiumenge dia 21 de gener. A les 11'30hi hull l'Ofici solemne, i seguidament

Acabades les sessions del'Assemblea Diocesana a nivnivell de Mallorca, durantel mes de gener els distintsgrups que hi prenguerenpart han d'elaborar la sevapròpia programació de caraals objectius fixats peraquests pròxims anys, quequedaren així formulades:

1.- Comuniquem l'Evan-geli als adults.

2.- Comuniquem l'Evan-geli enmig de la nostrasocietat.

3.- Comuniquem l'Evan-geli des de la pregaria.

Entre els grups que par-ticiparen en la preparació del'Assemblea hi figura elConsell Parroquial de Mon-tufri.

BENEÏDES DESANT ANTONI

Enguany se celebraran en Es DauDia 21 de gener a les 12'15 hores

MOVIMENT DE JOVES

El Moviment de Joves Cristians dePobles sol celebrar cada any, a un llocdistint, l'anomenada "bauxa de Nadal".Aquesta trobada, que sol tenir un carác-ter festiu i de convivência, enguany s'haprogramat fer-la a Montufri dia 6 degener, donat que són uns quants elsjoves i al.lotes del nostre poble integratsdins aquest Moviment.

CURSET DE NOVIIS

Recomanam a les parelles interessa-des que prenguin nota que el pròximcurset prematrimonial començará dia12 de febrer, i no dia 5 (com diu elCalendari Pastoral). Es fará a Ca sesMonges de Petra, a les 9 del vespre.

les benefdes d'animals al'avinguda des Dau.

ASSEMBl.EADIOCESANA

L'arribada dels Reis Magics, dia 5 de gener, cada anycentra l'espectació de tota la ramada infantil del

pobleLa primera d'aquestes reunions de

pares sera el dilluns dia 22 de gener a,les 9 del vespre a la rectoria. Es impres-cindible l'assistència dels interessats(pares i mares), ja que segons el Directo-ri de Sagraments, els pares "gin els pri-mers responsables de l'educació cris-tiana dels seus fills", i "han de ser elsseus primers catequistes i acompa-nyants, ja abans de la Primera Comunió,i han de seguir participant amb ells al'Eucaristia, progressant en l'educació dela fe". Si no, tots els esforços per partde la parròquia seran igual que fer retxesdins l'aigua.