IEIC:01NT1

tit II fit,,,;;Se;r:4•11

Iva1113 g

.1\1"- 526 - Ark3r KLAENT - 1:11E,SE/V11312E- 1_996j

El consultori s'hatraslladat a l'edifici

de la residenciaLI

equest desembrecomençaran dues

obres moltdesitjades:

• l'adecentamentde les Escoles

• La restauraciódels graons

La carreteradel Puig tornaa ser asfaltada

Projectes permillorar el Pou del

Rei i la Plaça Major

Banda i Coralcelebren dignament

Santa Cecilia

«Sa Fira», enlairada:• 500 participantsen el cross popular

• Excepcionalconcert

de la Camerata«Sa Nostra»

• Les mostresi exposicionssuperaren les

d 'anys anteriors.• Ms gent que mai

Aquest grapat de montuïrers a mitjan novembre feren una excursió pels Pirineus.El dia 17, malgrat el fred i la neu pujaren fins a l'Estació de Baqueira-Beret on

encara tengueren humor per fer-se aquesta foto

Margalida Juan Bauçà "Caragola", la persona més vellade Montuïri

En el transcurs de l'any que acabam, han mort les dues persones que darrera-ment han estat les més velles del poble: Juana Aina "Roca" pel mes de març i elmes passat, Maria "Redona". A partir d'ara encapçala els montuTrers vius (podrí-em dir la padrina), Margalida Juan Bauça "Caragola", de 96 anys, qui va néixer el20 d'octubre de l'any 1900. I ja no en queda d'altra del 1900. El qui la segueix ésdel 1901, Jaume "Volandí".

Foto de portadaDes del Consultori, ara a Ca ses

Monges, es pot contemplar aquestameravellosa panoràmica. La creu, enprimer terme, presideix el conjunt.

13 INTA_PACT

1%/K 4101» lt

Director: Onofre Arbona MirallesRedactor en cap: Gabriel Gomila Jaume

Redactors i col.laboradors:Joan Miralles i Monserrat, Catalina Sas-

tre Pericàs, Mateu Rigo Bonet, GuillemMas Miralles, Miguel Martorell Arbona,Gaspar Socias Mora, Antoni Mateu Socias,Onofre Torres Ramis, Melcior NicolauJaume, Antoni Mesquida [Arias, Joan A.Payeras Ramonell, Joan Barceló Cerdà, iCatalina Barceló Mayo!.

Administració: Martí Ferrer SampolC/ Es Pujol, 5 - 07230 Montuïri - Tlf. 64 66 93

Imprimeix: Tirrena, S.A. ManacorDepósit legal: PM 133- 1958Nota: Les opinions aparescudes en els

articles firmats, sols són atribuibles alsseus autors.

2

SEGONA PAGINA

La Banda, convidada peranar a Hongria

El bon cartel l que va adquirir la Bandade Música de Montuïri anant a tocar aAustria, s'ha dif6s tant que aquest mespassat ha rebut una invitació per partici-par en un certamen que per a bandesde música se celebrara de l'1 al 4 demaig de 1997 a Hongria.

S'estudia aquest oferiment, no obstantdegut a les dates es troben dificultats, jaque un bon grapat de músics són estu-diants i tendran examens.

• • • • • • • • • • • • •Els carrils lents de la

carretera no estan acabatsfins al mes de febrer

La culminació dels carrils lents de lacarretera de Manacor, malgrat estasprevista per a finals d'any, no estaranconclosos fins a la darreria del properfebrer, ja que s'han introdu'it certesmodificacions. Alguns trams ja estanenllestits, però encara queda més d'unquilibmentre per acabar.

ES GRO'OINS6ensibi1ització musical

La massiva participació demolta gent de poble als actesorganitzats amb motiu de lafesta de Santa Cecília, patronadels músics, fou una demostra-ció de la sansibilització cap al'art musical, fet que també hocorrobora els gran nombre degent menor que integral'Escola de Música.

fastidios

El gran nombre de cotxesmal aparcats que es troben permolts d'indrets del poble a mésd'esser un fet fastidiós, dificultaen gran mesura tant els con-ductors d'altres vehicles comles mateixes persones que vana peu. Ja és hora que s'imposiIa raó davant la comoditat!

Es projecta desviar la xarxade la depuradora

Degut a les males olors que pateixuna part del poble a conseqüència deles deficiències de les bombes impulso-res, que no van bé i treuen l'aigua brutadefora, es projecta dur a terme unesobres de desviació de les canonadesper fora del nucli urbà.

Ho dura a terme ISABAN i s'hi haurand'invertir 18 milions de pessetes, mal-grat ' l'Ajuntament ja hi ha invertit unscinc milions i no s'ha sol-lucionat.

fis •• ••

La Balanguera, himneoficial de Mallorca

El CIM va acordar que "La Balangue-ra", amb I letra de Joan Alcover Masponsi música d'Amadeu Vives Roig fos l'him-ne oficial de Mallorca. Ara, una comissióde destacats músics, entre els que hi hael P. Martorell, arranjara la instrumentalit-zació i adient adaptació per a cor, banda,orquestra i colla de xeremiers.

Dos dits de seilyManca de respecte

De cada dia més es nota el feno-men de la pèrdua de respecte no solsdels inferiors amb els superiors sinótambé entre els iguals.

Avui els nins ja no consideren aixícom pertoca els seus pares; veimmolts d'adolescents que se'n riuendels consells dels progenitors i fins itot bravegen de fer tot quan els ve engana, encara que expressament elsho hagin prohibit. I ja no parlem dela immensa majoria de jovenets i jo-venetes que, havent perdut tot l'aca-tament als seus pares, s'extralimitenen moltes coses que no haurien defer o no reflexionen sobre la conduc-ta que haurien de seguir; i després,qualque vegada, en surten nafrats.

No és el moment de treure fetsconcrets ocorreguts al nostre poble famés o manco temps, però roman dinsel pensament de molts, certes excen-tricitats repetides una i altra vegada,malgrat els pares haguessin advertitels seus fills que es comportassind'una determinada manera.

Se sent a dir moltes vegades: "Si elspares ja no els diuen res". I això abansno era així. Les persones d'edat recor-den els "sermons" i les amenaces delspares, encara que qualque vegada esdesentenien de les correccions. Peròavui sembla que els pares i educadorsja donen per perduda per endavant labatalla. I els qui haurien d'estar sub-jectes són els qui comanden; i els su-periors, els comandats.

És molt lamentable que molts depares hagin hagut de renunciar aldret que els pertoca d'educar correc-tament el seus fills sols "pel que di-ran", "si tots ho fan així" o el "voleresser com els altres". Ja és hora quecadascú exerciti el paper que li toca,però sobretot els progenitors hauriende tenir el seny i la rectitud necessa-ris per educar així com pertoca elsseus fills. I aquests, encara que solssigui per consideració, no haurien debravejar mai d'una manca de respec-te envers els seus pares.

Salom6En el mercat dels dilluns, a plaça, hi compareix sobretot gent d'edat

OPINIÓ

3

D'ahir a avui i &maSi ara ja és un fet palpable, al cap

d'uns anys, no molts, Montuïri, com unbon grapat de pobles de Mallorca id'arreu del món, possiblement serà qua-si una residència de veils. Avui, segonsens demostra el cens de població d'en-guany, en el nostre poble ja predominala gent d'edat. I aquest fet, que no agra-da a la joventut, és una evident realitat.

Per altra part, al ilarg d'aquests da-rrers cinquanta anys, la natalitat va re-trocedint mentre les esperances de vidasón de cada dia més optimistes. Una al-tra dada certa pot esser el nombre depersones de més de 80 anys que en fa 25foren homenatjades, concretament el1971. Aleshores eren 69 les que hi haviaa la vila. En canvi, aquest estiu passat sen'han comptades fins a 145, o sia que elnombre s'ha duplicat. Com també calesmentar que aquell 1971 es produïren28 naixements, en canvi el 1995 solsn'hi ha hagut 14; exactament la meitat. Iel nombre total d'habitants de Montuïris'ha mantingut. Per tant és obvi que lapoblació del nostre poble envelleix decada vegada més. I si encara hi afegimque fa 50 anys la gran majoria treballa-va dins el nostre terme, avui supera ambescreix el nombre de montuïrers que esveuen obligats a anar a fer feina a Ciutato a altres indrets de l'illa.

Des d'un altre angle també és cert queMontuïri ha progressat molt; la gent, lesfamilies han prosperat meterialment i cul-turalment i de cada dia caminam cap a unbenestar i a una vida enrevoltada de co-moditats, on la joventut no troba dificul-tats per al seu esbarjo i el seu desenvolu-

pament intel.lectual. Com també els tre-balladors, joves o bé d'edat, de cada diaes guanyen el sou amb manco esforç,menys hores de feina, més dies Inures,més vacances; un treball amb millors con-dicions i sense dificultats insuperables.

Quan les persones d'edat comparenels temps d'avui amb els de fa sols 50anys, asseguren que vivim en una situa-ció de privilegi i de benestar social.Aleshores eren comptats els qui tenienoportunitat d'estudiar; la gent, en gene-ral, era gairebé inculta. Avui, en canvi,tothom que vol pot assolir una carrera:es perden poques intel.ligències. Els quino arriben a la universitat més és per de-sídia que per manca de medis.

I ja no comparem les escasses personesque fa 50 anys gaudien d'una pensió ambla totalitat dels qui avui la frueixen. Elsnostres padrins, en general, eren gent po-bre amb limitats doblers per poder gastar.Els seixantins avui, a Montuïri, són gentque disposa dels mitjans suficients perpoder passar una digna vellesa. Encaraque en queden d'aquells que assegurenque "qualsevol temps passat fou millor",avui ja no és una frase totalment certa.Potser la convivència era més familiar iles relacions humanes, millors; però elprogrés i els mitjans per poder sobreviuredignament són de cada vegada més evi-dents. I és, amb totes aquests considera-cions que un es pregunta: Com seràMontuïri d'aquí a cinquanta anys?Possiblement no hagi perdut la sevaidentitat, i l'envellida mentalitatde la gent que hi visqui?

O. Arbona

4 PRESENCIA JOVE

Elisea Isabel emengual Bork's, estudia batxillerat, ha fetde model i ja aspira cursar medicina o biologia

N'Ely, que és així com l'anomenenafectivament, és un derivat del nomfrancès "Elysée", i que informat perella, sabem que és d'aquí d'on prové elseu nom de fonts. Un nom, dit de passa-da, que sembla tan exòtic com harma-nie. Ella, la jove entrevistada, Ely, ésuna persona, com d'altres que n'hi ha,compartint el seu exemple, que passa leshores d'entre setmana a Ciutat i que,quan esdevé la diada dominical —sobre-tot en el seu cas i en el de la seva famí-lia—, s'acosta a la zostra vila per gau-dir-hi l'alleujament silenciós i acollidortan prop de Montuïri.

Elisea Isabel Amen guai Borras nas-qué a Barcelona i compta gairebé 18anys (22-1-1979) gentils i ben plantats,que infonen un respecte inusual.Polivalent i poliglota —parla entre altresllengües l'anglès i el francès pel capdels dits— i sapient estudianta, actual-ment del primer curs del batxillerat de"Ciències de la natura i la salut", al'Institut Ramon Llull de Palma.

— Ely: de què et fa gaudir Montuïri?

—Es un poble molt silenciós que ajudaa desconnectar-me, més ben dit, m'afila.Montuïri em fa aïllar-me de tot, malgratque em senti, a vegades, una mica es-tressada.

Li endivinam en la resposta un to mésaviat pejoratiu, de solitud.

—Què et fa estressar?

—Potser aquest estrès de què em par-les prové de l'aire metropolità... sí, pos-siblement. Però jo soc conscient que emsent urbana de cap a peus. Ho dic per-què, per exemple, sentir renou, a mim'ajuda a dormir. Es que soc un casúnic en el món, en aquest aspecte!

— I tant, amiga! Quina és la sensacióque experimentes quan surts al ca-rrer, però, del nostre poble?

—Sent molta intriga envers la sevaconsciència, del tot interessant. Es comsi... —rumia el següent mot— temporal-ment les meves orelles deixassin de fun-cionar. Es cert, perquè com ja t'he ditabans, necessit el renou de fons. I aMontuïri no el tenc; hi not una sensaciómolt estranya. L'acció acústica, per ami, significa companyia. El silenci més

absolut —entram en un context, potser,entre filosòfic i poetic, pep) resseguim—mai no existeix. Pens, ja que la incons-ciencia d'aquest instint psíquic et fa sen-tir un to solitari, que deixa d'esser ja "si-lenci", el qual, a mi personalment, nom'agrada gaire.

—Quines mancances o diferències hiobserves aquí, envers el marc urbà ociutadà que t'és tan quotidià, en rela-ció a qüestions de caire més de la nos-tra generació, com a joves d'avui?

—Pens que manquen alguns Hoes dedi-cats a la joventut. En l'aspecte de la di-versió, per exemple, hi ha dos pubs i al-guns bars, pea) no hi ha cap cinema nicap discoteca. Aquest fet provoca, enmolts de casos, que els joves cerquinl'oci en altres pobles o a Ciutat. En elcamp dels estudis o en el laboral, essentaquest un indret petit, fa que el jove s'ha-gi de moure més cap a Palma, sobretot.

—Passem a parlar una mica, Ely,del marc docent en què et voldries de-finir. Què desitges estudiar després,en acabar els dos cursos complets delbatxillerat de ciències, que ens has es-pecificat abans?

—Després vull estudiar medicina o bebiologia. (Perspícua, ella, en el moded'expressió).

—Una allota de ciències, doncs?

—Sí, és que és veritat —profereix migsomrient—. M'apassiona el cos humà im'interessa poder ajudar i guarir la gentque no gaudeix la salut.

—Si finalment optes pels estudisuniversitaris, primerament esmentats,t'hauràs de desplaça de l'illa?

—Sí, m'agradaria a una ciutat gran:Madrid, Salamanca o Barcelona.

—I en esser a la Ilicenciatura de me-dicina, Ely, en quina branca desitjariesaprofundir dins aquest magne territo-

.?11.

—M'és indiferent, m'encanten totes engeneral, des de l'oncologia fins a la pe-diatria. Sobretot el que em fascina es po-der operar quirúrgicament.

Doncs la cirurgia, amics lectors,tendra una musa!

—Quines són les teves inquietuds anivell d'esplai i d'esbarjo?

—La meva inquietud principal és estu-diar, perquè ara puc gaudir d'una opor-tunitat que no tothom la té, i he d'apro-fitar.

—Sí, ja intuesc que ets una "nina"molt aplicada, peril a més de dedicar-te a l'estudi, amb què omples la restadel teu temps lliure, Ely?

—Entre setmana a vegades vaig a feruna volta anant de compres, o bé assis-tese a veure una pel.lícula de cinema,etc. I els caps de setmana surt de marxaamb el meu xicot, la meva germana, queés la meva millor amiga —afirma tendra-Ment— i els meus amics.

— Per cert, amiga, m'ha informat fi-delment un gorrionet que ets una *mi-na no només de la ciencia, situ') que,també i amb destresa, ho ets de les artsi de les Iletres. Així ho corrobores?

Somriu gairebé místicament i articulaIa gola, tot seguit, per poder expressar-se.

—Sí, és veritat, però més aviat és unsecret, ja que no ho sap molta gent —de-clara tomant a dibuixar un somrís inge-nu—, però aixe, és causat, que ho sàpigapoca gent, pel meu posat introvertit.Vull dir que mai, tampoc, tulle presen-tat a cap concurs literari ni res... ni tam-poc escric novel-les. Són, diguem-ho ai-

Reconeixement a Sion Nicolau

Una representació dels redactors de Bona Pau volguérem retre un senzillhomenatge al també redactor Sion Nicolau per l'acceptació dels seus escritsa nivell regional, ara ja reconeguts mitjançant la difusió per intermedi de la

nostra revista. Son Pujol fou el marc de la berenada pagesa —una bonatorrada— un dissabte dematf, que acaba amb el desig de progrés i millora.

No cal dir que el mateix Sion fou el primer que mai sospitava quela seva prosa liter-aria ten gués tanta repercussió

PRESENCIA JOVE

5

xf, notes, apunts que serveixen per exte-rioritzar els meus sentiments, coml'amor o la rabia, per exemple. Es comsi em confessàs amb mi... Qualque diaho recopilaré tot i en publicaré les me-ves memòries! —Exclama ella no sabent-li la veritat o la broma—. També sé tocarel piano i la guitarra.

—Prosseguint en l'art i en els plaersestètics, Ely, tu has desfilat al poblecom a model. Però estas lligada enca-ra a aquest món?

— 13é; com ja t'he dit abans, la carreraque m'il.lusiona és la de medicina, encaraque la meva germana i jo estem adscritesen una agencia publicitaria i, si surt qual-que treball (el darrer va esser a una desfi-lada i un anunci per a la televisió sueca)ben remunerat, ho feim. Per?) el principal,de moment, són els nostres estudis.

—Quin tipus de música sols escoltar,sobreentenent que n'escoltes?

—Depèn de l'ocasió, del moment.Quan estic trista o deprimida preferescIa música clàssica, o la que jo com-ponc... Quan he de sortir de festa o perballar, m'estim més un ritme més viu,més dinàmic, més marx6s.

—I ara, guapa, una darrera qüestió,una mica al marge de les precedents(de qüestions, de preguntes): Et sentsinfravalorada pel fet d'esser una alio-ta, dins aquest espai social en el qual hiconvivim tots, de tòpics tan masclistes?

—Sí, és cert que habitam en una socie-tat masclista. Hi ha moltes petites coses,quotidianitats, que per un home tal vega-da passin desapercebudes, en el mateix

han de sofrir en el camp de la cultura se-xual, l'ablació de l'òrgan clitoridi, etc.Vivim —insisteix resignada— dissortada-ment el tòpic masclista del C.C.C.

—Perdona —expectant d'ignoràn-cia—, què significa això, Ely?

—No ho saps?

—No! —Ara soc jo el qui responc i aniés amb veu petita—.

—Doncs el C.C.C. significa un tòpicd'aquesta classe: casa, cuina i "cama".

—L'exemple és tan simbòlic com en-tenedor, ja ho creel Avui estic apre-nent molt...

Així concloíem, no gens cansats d'es-coltar la seva dolça prosòdia, aquest ju-venil diàleg. Del seu gràcil caractermarcadament femení, junt amb l'expe-riència que assolira en les ciències mè-diques, n'Ely resultara, ben segur, unpunt d'atenció en el qual, malalts i hipo-condríacs, voldran esser atesos i gua-rits. Estaran, aquests sortats, en bonesmans! (Sobretot el masculins. Emmalal-tiu-vos ben prest!).

Joan Barceló Cerda

llenguatge, en molts d'aspectes. De totamanera jo estic estudiant per no sentir-me subvalorada culturalment com a do-na. Vull estar, només, a la mateixa alturaque una altra persona de sexe qualsevol.Em sent molt malament i impotent deposar-hi remei, quan en països, comEgipte, per exemple, a vegades les nines

Taller manicPLANXA I PINTURA

Constantino Ruiz Gonzalez

Desitja molts danys, bonesfestes i un venturós 1997

C/ Ramon Llull, 46 • Telf. 64 61 84 • Montuïri

6 CULTURA

BIBLIOTEQUES DE MOLLORCOCENTRE COORDINADOR

Biblioteca Municipal de Montuïri

NOVETAT6 5I5LIOGQ \AFICA.E6LLIBRES DE CONEIXEMENTS:

- Van der Meer.- Carpeta de matemMicas: un reco-rrido tridimensional por las Matemhticas.-Barcelona: Destino, 1995.- Macaulay, David.- Cómo funcionan las cosas.-Barcelona: Muchnik editores, 1995.- Grabos, M.C.- Els pastissos preferits d'Obelix:per a petits gals, espavilats i Ilaminers.- Barcelona:Timun Mas, 1995.- Bryan, Jenny.- El milagro de la vida.- GrupoEdiciones Beascoa, 1994.- Diccimatges: Diccionari en imatges per a in-fants.- Barcelona: Cruïlla, 1993.- Sala i Barceló, C.- La rebel.lió dels accents.-Palma: Alpha 3, 1993.- De Bruycker, Daniel.- L'Africa Negra.- Barcelona:Planeta, 1995.

LLIBRES INFANTILS I JUVENILS:

- Verdaguer, Pere.- La historia del pollastre que po-nia.- Barcelona: Publicacions de l'Abadia deMontserrat, 1996.- La mcSpia.- Barcelona: La Galera, 1995.- Les tres filadores.- Barcelona: La Galera, 1995.- El primer gegant.- Barcelona: La Galera, 1995.- Les bruixes del Pla de Negua.- Barcelona: LaGalera, 1995.- Lluna de mel al palau de vidre.- Barcelona: LaGalera, 1995.

cIiConseil Insular

de Mallorca

- Pradas, Núria.- Un estiu amb l'Anna.- Barcelona:Cruïlla, 1996.- Alapont, Pasqual.- Quin sidral de campament!. -Barcelona: Cruïlla, 1996.- Larreula, Enric.- El pais dels colors.- Barcelona:Columna, 1995.- Ramon, Estrella.- Faroleta Pocallum.- Barcelona:Columna, 1995.- Martin, Andreu.- El llibre de Ilum.- Barcelona:Columna, 1995.- Pla, Joan.- La taca vermella.- Barcelona: Columna,1995.- Ribera, Jaume.- Un problema de nassos.-Barcelona: Columna, 1996.- Poemes de Nadal.- Barcelona: La Galera, 1995.- Dalmanses, Antoni.- Són estranys, els grans!.-Barcelona: Cruïlla, 1995.- Welsh, Renate.- En Marti a la banyera.- Barcelona:Cruïlla, 1995.- Keselman, Gabriela.- En Vergonyetes.- Barcelona:Cruïlla, 1995.- Alibés, At2 Dolors.- Jasolina, vista fina.- Barcelona:Cruïlla, 1996.- Atxaga, Bernardo.- Xola i els Ileons.- Barcelona:Cruïlla, 1995.- Neistlinger, C.- En Karl TV.- Barcelona: La magrana,1995- Sierra i Fabra, L'estel del mati.- Barcelona:Cruïlla, 1996.- Saladrigas, Robert.- Amic Lu.- Barcelona: Cru'illa,1996.

C)De dilluns a divendres: de les 17 a les 20 h.Dissabtes: de les 10 a les 13 h.

VOMIT DE S'ESPORDENYORET

-r_AALERW,1

A(61,

- Diuen que S'Espardenyaret sen'ha anat a residir a la Llar delsAncians de Ciutat.

- De més jove, ja va estar a un hortque no feien més que Iletugues.

Productes

d'Estalvi Fiscal

Per estalviarimpostos

Des del

10%tins al

56'"Ia Caixa"(...•MKT,W1.1101.014.

tit

Seguridad yLimpiezas, S.A.

Gremio de Albañiles, 14

Ms. 29 50 92 - 29 50 66 - 20 63 11Pol. Son Castelló 07009 Palma de Mallorca

A LAGUAIT 7

At§ 141101,1451Litel... respecte a s'enllumenat de certs

carrers hi torna haver queixes perquèil.luminen poc. Serà perquè ses làm-

pades estan gastades?-I-

_ fins fa poc també hi havia queixesperquè sa carretera que puja an esPuig de Sant Miguel estava en moltmal estat. Pei-6 com que ja acaben dedonar-li una nova capa d'asfalt, s'hau-ran de callar.

igualment ja no es poden lamen-tar aquells que protestaven pes clots isiquies des camins i de s'Avinguda desDau. Han tapat tots es que han pogut.

degut a s'èxit des darrers con-certs, qualcú es demana si seria pos-sible integrar alumnes de s'Escola deMúsica a sa Coral Mont-Lliri a fi de ferun gran cor. Seria un gran encert.

-I-... hi ha gent que te gual a la seva

portassa, paga a s'Ajuntament, i quannecessita sortir hi ha cotxes davant.Un interessat se'ns queixava perquèhavien passat hores, sa grua no haviacomparegut i no podia sortir, i això,deia ell, que havia avisat No cal dir elgran "enfado" que se'n va dur.

... al manco dues "pandilles"d'al•lots d'entre 10 i 12 anys tenencom objectiu espenyar portes i moltesaltres coses. Ses persones de seny es-peren que es responsables de posarordre prenguin mesures.

-I-... es qui firma aquesta secció s'ha

alegrat que s'Ajuntament hagi presbona nota d'algunes mancances es-mentades darrerament. Es d'esperarque entre es qui detecten defectes i esqui els han d'esmenar aconsegues-quin millorar es poble.

-I-... an es partits que juga el Montuïri

de I regional hi ha manco espectadorsque an es qui juguen es juvenils(diuen). I tot perquè amb es jovenetstots manco un són montuirers i ambsos grans predominen es de fora poble.

•I•... a diferents indrets de fora vila hi

ha cans perillosos amollats i fan mal-fraig pes veInats. Fins i tot, uns que hiha devers son Company, una nit va-ren "robar" unes espardenyes a enMiguel "Parri".

-I-... PAMPA des Col.legi Públic estava

indignada perquè no començaven sesobres de millora. Havien promès fermanifestacions i eren molt pocs es quihi estaven disposats. Ara, pert', diuenque començaran sa primera setmanade desembre... i tots, satisfets.

-I-... es Rector diu que sa reforma des

graons és imminent, pert, sa gent temque encara n'hi haurà per temps.Tant de bo que aquesta vegada sia sagent sa qui s'equivoqui.

quan s'Espardenyaret s'ha con-vençut que es seu motor se li encas-quetava de cada dia més, ha deciditanar-se'n a sa residència de la Llardels Ancians. Allà, per() -diu ell-, en-yora "es brou de capamuntes i capa-vallades de la vila". I encara afegeix:"Caseta mia, per pobra que sia... i sesbones amistats".

... sa gent d'edat que va an esConsultori, ara a Ca ses Monges, esqueixa perquè ha de pujar moltes es-cales. Ets optimistes confien que presthi haura ascensor.

En Xerrim

8 DE LA CASA DE LA VILA

L'Ajuntament informaResum de l'acta de la sessió plenaria extraordinaria celebrada el 18 de novembre de 1996

Aprovació, si procedeix,de l'acta de la sessió anterior

Abans d'aprovar l'acta anterior, elportaveu del PSOE, Gabriel Miralles,demana, i s'hi accedeix, que constin enl'acta de la darrera sessió plenària lesmocions per ell presentades i no accep-tades, al.ludint el caràcter de no urgent.

Informació de batlia

1 - El batle donà compte d'haver pro-mulgat un decret nomenant RaimundoArbona, regidor del PP, com a vocal ti-tular del Conseil Escolar del Col-legi"Joan Mas i Verd" en representaciód'aquest Ajuntament.

2 - També notificà el batle que les duesfestes locals triades per a 1996 són: Dia 1d'abri! (Dia de la festa des Puig) i dia 25d'agost (segona festa de Sant Bartomeu),ja que dia 24 cau en diumenge).

Aprovació, si procedeix, deresum numèric de la renovació

padronal d'habitants

Havent-se renovat enguany el padrómunicipal d'habitants en data 1 de maigde 1996, s'acorda aprovar-ne el resumnumèric, el qual resta a Montuïri de lasegüent manera: Nombre total d'habi-tants: 2.190, dels quais 1.070 són homesi 1.120, dones.

Proposta de delegació en laComissió de Govern per al'establiment i modificació

de preus públics

Segons l'article 48 de Reglamentd'Administració Local, correspon al plede la Corporació l'establiment i modifi-cació dels preus públics, si bd pot trans-metre aquestes facultats en la Comissióde Govern. Aquesta proposta, segonsexposü el batle, és per agilitzar la sevatramitació.

Exposat a debat, Mateu Ginard (PSM)es manifestà en contra perquè consideraque així l'oposició no hi té cap tipus departicipació, com igualment es queixà

per ho rebre informació de les diferentsComissions de Govern que es vénen ce-lebrant. Afegí que el motiu exposat no elconsidera vàlid. I el PSOE, segons ex-posà Gabriel Miralles (PSOE), corro-borà l'anterior exposició en similars ter-mes afegint que eludeix responsabilitats.

Es va aprovar amb els 6 vots favora-bles del PP i els 5 en contra del PSM iPSOE.

Acceptació de la renúncia alcàrrec de regidor de Jaume

Verger Bauçà

El regidor i primer tinent de batle,Jaume Bauçà Verger va presentar la re-núncia al càrrec de regidor, alludint mo-tius professionals i familiars, el qual vaexposar també que durant els darrers 10anys ha romàs en aquest càrrec i s'hi hatrobat sempre molt bé.

El regidor del PSM, Mateu Ginard, vaagrair les mostres de satisfacció d'haver-se trobat bd entre els altres membres delConsistori i la mateixa cosa féu GabrielMiralles del PSOE.

El batle igualment va reconèixer pú-blicament la tasca desenvolupada perJaume Bauçà des del seu lloc de regidoraixí com d'haver correspost a quant se liha demanat. "Bauçü sempre ha estat unregidor independent -digué-, m'ha res-patIlat i la seva labor s'ha d'emmarcardins 10 anys d'història i progrés aMontuïri". Acabà agraint la seva dedica-ció.

Finalment es va Ilegir l'escrit de re-núncia, el qual estava redactat amb elssegüent termes:

Escrit de renúncia

Benvolgut senyor batle:Amb aquest escrit us comunic que per

raons estrictament professionals i perso-nals he pres la decisió de renunciar delcàrrec de regidor de l'Ajuntament deMontuïri.

Després d'uns quants anys de partici-pació en les tasques de govern i admi-nistració municipals, i atesos els motiusabans exposats, ha arribat l'hora d'aco-miadar-me d'aquest Consistori. Esper

que la dedicació personal prestada hagipogut servir, de qualque manera, percontribuir en l'objectiu de procurar elbenestar del nostre estimat municipi.

Només em resta demanar-vos que tras-lladeu la meva decisió al Pie del'Ajuntament, per tal que aquest hoprengui en consideració i tengui elsefectes legals que corresponguin.

Rebeu la meva salutació més cordial.Montuïri, 13 de novembre de 1996.

Jaunie Bauçà Verger (Firmat)11.1m. Sr. Baile de l'Ajuntament de

Montuïri.

Sessió Plenaria extraor-dinaria i urgent celebradael 25 de novembre de 1996

Ratificació de la urgència de la sessió

Degut a trobar-se aquest Ajuntamentsense secretari-interventor i acabant-sel'any actual, fou ratificada la urgènciade la sessió.

Aprovació, si escau, de les bases queregiran el concurs-oposició per a la

provisió amb nomenament interí de laplaça de secretaria-intervenció

No havent-se coberta la plaça de secre-tari-interventor amb caràcter interí con-vocada en plenari anterior, es va acordartornar convocar la mateixa plaça amb lesmateixes condicions, exceptuam els re-quisits d'haver de tenir acabada la Ilicen-ciatura. Ara sols s'exigirà tenir conclososels tres primers cursos universitaris co-rresponents. En aquest punt hi haguéacord, no obstant les divergències sorgi-ren en el coneixement de català i en ladesignació dels membres que han d'inte-grar el tribunal qualificador. Es va acor-dar que fossin cl batle com a president idos tècnics en organització administrativaoficial, per 5 vots a favor (PP) i 3 en con-tra (PSM i PSOE). (Cal dir que sols erenpresents 8 regidors).

El termini per presentar les correspo-nents sonicituds fos de 8 dies a partir dela publicació oficial d'aquest acord.

Els nostres majors que ho desitjaren, el diumenge dia 10 de novembre passat,a l'església reberen el sagrament de la unció de malalts

El Consultori, a Ca ses Monges serà administrat per José Antonio PozoPérez i Joan Carbonell Niell.

Armeria FerreteriaBONANYI C/ Pare Perelló, 10 II Telf. 83 00 52 !

PETRA

Lloguer de maquinaria deconstrucció

Lloguer de maquines de capolarcarn per a matances

Venda de tota classe decartutxos

OfertesCalderons, maquines ifogons de matances

Cartutxos de tord

NOTICIARI LOCAL

9

Unció de malalts

Un bon grapat de persones majors de70 anys acudiren el diumenge dia 10 alamigdia a l'església parroquial per tal derebre el sagrament de la unció de ma-laits. L'acte fou senzill, però satisfactori.

Recollida de medicaments

A la farmàcia, des de fa ja bastants demesos, es recolleixen els medicamentssobrants, sempre que no estiguin cadu-cats. Després són enviats per atencionsde malaits de països subdesenvolupats,sobretot d'Àfrica.

Associació contra el Càncer

El passat dia 10 de novembre va tenirHoc l'olimpíada del Cuc de l'Esperançaa l'Hipòdrom Son Pardo de Ciutat. L'or-ganització fou a càrrec de la JuntaBalear de l'Associació EspanyolaContra el Càncer.

Es varen aconseguir aixecar, ambl'ajuda de més de 3.000 persones, els3.050 m. de monedes de 25 pessetes. Hihavia un total de 1.448.750 monedes, osia més de 36 milions de pessetes.

Aquests doblers recaptats i tots els quese seguiran recaptant són, entre d'altresnecessitats, per donar suport als dosvehicles destinats a ajudar als malaitsterminais de càncer. Van dotats de met-ge, infermera, psicòleg i xofer.

La Junta Local de Montuïri també esva sumar a l'acte, amb la presència d'unbon grapat de voluntaris i amb l'aporta-ció de 9 m. de cuc, que representen4.275 monedes de 25 pts.

Per aquest motiu la Junta de Montuïrivol agrair a tots els particulars que ambel seu donatiu es fan solidaris amb elsmalalts de càncer, a les associacions,particularment a l'AMPA del Col.legiPúblic "Joan Mas i Verd" i a les entitats,on hi ha instal.lades punxes i vidriolescom són: Benzinera Ses Jardines,Munper (tenda i restaurant), PerlesOrquídea, Restaurant Es Cantó, BancaMarch (de Montuïri i Sant Joan), LaCaixa, Ajuntament, Ca na Pellusca, Cases Bagues, Apotecaria, Forn de CanSalat, Elèctrica Socias i Rosselló (dePalma, Polígon i Manacor), LaIndustrial y Agrícola (Palma).

Els montuïreres que assistiren al'actetornaren complaguts de la jornada.

Des del 26 de novembre passat, elconsultori de Montuïri s'ha traslladat aIa residència de Ca ses Monges on con-tinuarà prestant serveis a les hores acos-tumades. El telèfon no ha canviat, conti-nua essent el 64 64 00.

Restaurant Es Puig

Dia 29 de novembre es féu la inaugu-ració del Restaurant Es Puig de SantMiguel amb el nous gerents. A més delbar, tenen previst fer-hi menjars de no-ces, comunions, baptismes, reunions degrups i familiars i altres. A partir d'ara

L'estany, modernitzat

De bell nou l'estany s'ha tornat situaral mateix Hoc on estava al carrer Major,però ara dotat d'unes instal.lacions mo-dernes i funcionals.

XVIII Fira de sa Perdiu

Des del divendres dia 29 fins al diu-menge dia 1 de desembre han tengutHoc els diferents actes de la fira d'en-guany, dels quais ens en feim ressò enuna altra pàgina.

10 ENTREVISTA

Gulllem LluII Flo!, dintimic s treballador i amb ganes dedonar una mil al qui ho necessita

Durant 30 anys fou obrer de "Gesa"No esta mai aturat. Sempre té alguna

feina entre les mans. Actiu i treballadorcom se'n veuen pocs.

Si no tengués alguna cosa en què ocu-par-se es posaria malalt. Sap manejartant l'aixa com la llima, puix el seu oficiera de fuster de carros i similars; feinagruixada amb la qual compaginava laprofessió de fuster i la de ferrer. Talcom és ell, és comprensible: Amb un ofi-ci no en tenia prou. Ho fa tot, ho abraçatot. Conjuga el dramatisme i el bon hu-mor entremesclant-los durant la conver-sa. Lamentam no haver-lo conegut moltabans.

Guillem Llull Fiol va néixer a Mana-cor l'any 1935, un 13 de gener. Es casal'any 1967 amb Francisca SampolManera. Tenen un fill i una filla ja ca-sats. Es jubila el 1995.

En un vespre de vent i brusca, tempspropici d'un hivern anticipat, ens hemasseguts els dos dins ca seva iniciantxl la conversa.

—Per la data del teu naixement ésprobable que no recordis la nostraguerra civil. Ens equivocam?

—Efectivament. No record res concret,són imatges confuses, Ilunyanes i indefi-nides d'aquell temps, però això sí, vaigsofrir les conseqüències d'aquesta guerracivil. La meva infancia fou marcada perIa fam. Manacor era una ciutat industrial,el pa mancava a totes les cases i la nostrano en fou una excepció. El meu pare esta-va a Son Gener, era caçador, i la caça queens duia pal-liava la manca de pa.

S'atura de parlar i amb aquesta mitjarialla quasi imperceptible que el carac-teritza, afegeix:

—Mira com anaven les coses que el diaabans de fer la primera comunió la mevagermana, mon pare 'Alga un pa blancgros. El vaig vetlar quasi tota la nit.

—On anares a classe de nin?

Se'n fot un poc d'ell mateix quan con-testa.

—Tot ho vaig aprendre a fora vila —ensdiu rient; i continua—. Be, vaig anar al'Escola Pública i dos anys a La Salle.Més tard, a l'escola dels vespres; men-trestant i havent complit els deu anys,

feina al camp.

—I després del camp?

—Durant quinze anys vaig fer feina defuster i al mateix temps de ferrer. Lesnostres feines eren feixugues, no fa-bricàvem mobles precisament, per tanttreballàvem dins els dos oficis. Et pucdir que encara em donaria en cor d'aga-far l'aixa. Llavors la manejava molt bé.En el 65 vaig ingressar a "Gesa", con-cretament a les estacions transformado-res de Manacor. Vaig jubilar-me l'anypassat.

—A què dediques els teus momentsMures?

—Jo no tenc un moment lliure mai.Sempre estic ocupat; com és natural, perpassar el temps. Pert) vaja, per entretenir-me. A vegades faig miniatures de ferro ifusta per la nostra casa.

És evident, ja que el seu domicili estaadornat de diversos objectes d'artesaniaque el nostre interlocutor ha confeccio-nat amb les seves pròpies mans. És d'ad-mirar la seva habilitat.

—Les teves aficions?

—Som aficionat a tots els esports, es-pecialment al futbol.

—Què opines d'en Ronaldo de CanBarça?

—És un fenômen. Dels millors juga-dors dins la història del futbol.

—Qui fitxaries després d'ell?

—En Guerrero —es posa a riure quancontinua—. Aquests jugadors no son cornqualcun que es tira en terra dins l'àreaperillosa per provocar el penal.

Sembla que en Guillem es dirigia a al-ga determinat quan fa aquesta afirma-ció. El seu humor és constant.

—Canviem de tema. Has viatjatmolt en la teva vida?

—No som massa viatger. Pere) he anata Canaries, Saragossa, Córdova,Suïssa... fi ns i tot a Algaida.

Es posa a riure contagiant-nos anibles seves rialles. Tot seguit continua.

—El viatge que vaig fer més enforame'l pagaren. No em costa un cèntim.Per això necessit començar la históriades del principi.

— Som tot orelles, Guillem.

—La história, idõ —ens diu sense per-dre l'humor—, comença quan em varensortejar per incorporar-me al servei mili-tar. El mateix dia del sorteig, la part del'horabaixa, vaig telefonar a la Caixa deReclutes des de Manacor. Em contestauna veu desconeguda. Vaig demanar sisabien quina o quines Iletres havien cai-gut a Africa. I em digue: "Sí, miri la LI,el primer nom es Llull Fiol Guillem".Venga, no vag de bromes, qui és vostè?,li vaig demanar. "Som el tinent de guar-dia", contestà. Després m pregunta: "Ivostè, qui és?" Som en Guillem LlullFiol. No ens diguérem més paraules, eldos penjarem el telèfon.

I continua amb el relat:

—El dia de la partida vaig plorar desde Manacor fins a Palma. Som molt plo-rador —ens diu en to alegre—. De Ciutatcap al meu destí d'Africa: Sidi Ifni. Unavertadera odissea. Del port de Palma aValència, d'aquesta ciutat amb tren aCadis i des d'aquí a Fuerteventura ambun vaixell veil i rovellat que l'empravencada any per traginar reclutes. La darre-ra etapa, tins a Sidi Ifni, amb el destruc-

ENTREVISTA 11

El servei militar de Guillem Llull a Sidi Ifni fou una vertadera odissea.Li concediren la medalla al mèrit militar, però no la va poder recollir

per manca de recursos econòmics

tor "Neptuno".

—Un bon viatge de plaer. Vos rebe-ren bé el natius?

En Guillem no sap com s'ha de posarper contar-nos-ho.

— En aquella petita colònia no hi haviaport. Des del vaixell, davallant per uncostat, ens esperaven una espècie de pi-ragües impulsades a cops de rem per na-tius. A la fi arribarem a terra ferma. Unterreny Arid, sec, sense a penes vegeta-ció, quasi pelat. No sé com les cabres iels camells podien viure alla. No et potsimaginar com era allò. Una calor asfi-xiant, i encara era pitjor quan bufava el"Sirocco", un vent violent que cremava,carregat d'arena i que durava dies. Al16era un desert hostil, cent per cent.

—I d'aigua i alimentació, què tal?

Fa uns quants moviments amb el cap,molts significatius, abans de contestar.

—Mai vaig anar a colgar-me ple depanxa. Però fins aquí es podia rossegar.Les complicacions grosses, els proble-mes vingueren després quan en un mo-ment determinat els natius començaren aatacar les nostres posicions. A la fams'hi afegia la guerra.

—Segons la premsa, s'enviaren tro-pes des de la peninsula.

—Sí, però mentrestant nosaltres, queestàvem destinats alla, sofríem la prime-ra empenta. No era un front de guerradefinit i continu. Era una cosa pitjor. Nosables si l'enemic estava davant, darrerao als costats. Et disparaven de tots elsvents. Ells tenien més avantatges quenosaltres. Resistien més lid el clima, hiestaven acostumats. En un moment de-terminat juntament amb altres com-panys, quedarem rodejats durant vuitdies. En una altra ocasió estiguéremtambé uns vuit dies sense a penes provi-sions, no teníem quasi per menjar. Lafam imperava per tot arreu. Els adversa-ris disparaven unes bales serrades a lapunta que si ferien un home el mutilavenhorrorosament. Les dèiem "pacus", per-què feien un so especial. Allò era terri-ble i molt seriós. De la meva companyiamoriren tretze homes.

Aqui s'atura un moment per donar-liun caire que vol continuar essent humo-ristic, però en el fons és un drama.

—Però la fam, sempre la fam —conti-nua—. A un tal José Campos Fontellas,encara me'n record del seu nom, li vaig

comprar un bocí de moix torrat per centpessetes. Esta tranquil que fou gustós.Vaig arribar a pesar només 42 quilos;estava tan afamegat i dèbil que no teniani forces per somiar.

—No hi havia algun conegut deMallorca?

—Sí, fins i tot de Montuïri. En Pep"Mossein", que era d'Infanteria de mari-na. Alta férem una gran amistat, que en-cara continua. Per cert, em digueren quetambé hi havia un altre mallorquí i peranar a veure'l em vaig exposar tot el ca-mí, sis o set quilòmetres, als tirs delsfranctiradors, amagant-me i protegint-me com podia.

Durant tot el temps de la narració enGuillem, que ho contava amb un to qua-si festiu, intercalava infinitat d'incidentsque li havien succeït. Impossible des-criure'ls per manca d'espai.

—No tingueres algun permis estant

—Ni un dia. Un vespre, un amic meuem telefona des d'una posició mês Ilun-yana dient-me que el dia següent sortiriaIa disposició oficial anunciant que llicen-ciaven la meva quinta el mateix dia. Elsendema em present al capita el qual emfirma els documents per poder partir capa ca nostra. Però aquí hi hagué el proble-ma. Les comunicacions eren poques i es-taven fatals. Al cap de dies d'espera alport sense poder pujar ni a una barqueta,quatre manacorins mês i jo ens aficamamb molta cautela, de polissons dins unvaixell que havia de sortir. Després dedies, quan estàvem en front de les costesde Cadis ens descobriren. Un tinent quehi havia a bord es posà tan resolt que vadir ens tiraria a la mar. Li vaig dir quem'era igual, em donava en cor d'arribar aCadis nedant. Però no passa res. El viatgei l'estada a Sidi Ifni havia durat quinzemesos i sis dies. Això sí —diu posant lainevaitable nota humorística— no vaig pa-gar cap passatge.

—Ara, Guillem, com aquests francti-radors dels què ens has parlat et fa-rem unes preguntes d'aqui i d'allà.On va el món i quin camí duu la nos-tra societat amb pretensions de super-civilitzada?

—Voldria que qualcú m'ho digués.

—Quina diferència hi ha de la gentde fa trenta anys amb la d'avui, ambnosaltres?

—Llavors ens conformàvem amb pocacosa. No teníem un duro. Avui no ensconformam en res. Volem mês cada dia.Volem lluir molt perquè parlin de nosal-tres. Hem evolucionat per be? Sí. Pea)hi ha la pesseta per mig.

—Què en destacaries d'una persona?

—La comprensió i l'estima cap als al-tres.

—Un record agradable del passat?

—Quan els meus germans i jo éremnins, els meus pares eren viu i vivíemjunts... quan no importava els vesprestancar les portes de la casa... eren tempsde pocs dobleres, però feliços.

— Et preocupa tornar yell?

—No, mentre tengui l'humor que tencara.

—Què opines de les nostres festes deSant Bartomeu?

—Admir el poble, que es tira sencerdins la festa. Montuïri és únic. No esveu enlloc. Si fos el batle del poble totsels espectacles els faria gratis. El pobles'ho mereix.

—Com et sents davant la vida?

—Optimista cent per cent i amb desigd'ajudar tothom. Per cert, m'agradariasaber quants de litres de sang té una per-sona, perquè jo som donant de sang i jan'he donada 37 vegades.

No ha mancat la darrera nota finald'humor. El deixam. Hem conegut unapersona de tracte amable i sincera. No no-més xerra, posa en practica les seves ide-es. Una anècdota de la seva vida no potescapar-nos: A la cartilla militar, quananalitzen o anomenen les qualitats del ti-tular solen posar "Valor: se le supone".La d'en Guillem din: "Valor acreditado".

Mesos després d'haver retornat deSidi Ifni li comunicaren Ia concessió dela "Medalla al Mérito Militar". No lapogué recollir perquè havia d'abonartres-centes pessetes i llavors els doblersanaven escassos.

Miguel Martorell Arbona

Dins les millores es projecta empedrar la Plaça major

Palma de MallorcaCarrer Missió, 14 (Travessia Oms) Tif. 72 67 78

SEBASTIANA SAMPOL MAYOL

1-luminació decorativa

Làmpades intempèrie

Pantalles

"Apliques"

Regals

Articles decoració

12 DE LA VILA

Imminents projectes de la regiduria de Cultura i PatrimoniEs Pou del Rei, les Escolas, la Plaça Major, el Molinar

i altres, prest podrien esser objecte de milloresA diferents mitjans de comunicació de

Ciutat durant el passat mes de novembres'han publicat un grapat d'informacionsreferents a certes actuacions previstes ipendents de realitzar i que són com-petència de l'Ajuntament. En concret as-soleixen preferentment tres aspectes: elPou del Rei, les Escoles i el Pla Mirall.

Posats en contacte amb el regidor deCultura i del Patrimoni, RaimundoArbona, ens ha informat de la següentmanera:

El Pou del ReiEls responsables de l'Ajuntament du-

rant el passat mes de novembre s'han en-trevistat amb el propietari d'un tros de te-rra situat a uns 30 metres de distància delPou del Rei per tal de comprar-li una par-cella de terreny d'una extensió aproxima-da d'una tercera part d'un quartó. Allàs'hi instal•laria el transformador de Gesa,les bombes de Cadagua i els contenidors.Aquesta operació es faria en dues fases.La primera, que es començaria el 1997,consistiria en enrajolar de pedra els vol-tants, sembrar-hi arbres i instal•lar-hibancs. Ho duria a terme FODESMA, pera la qual cosa ja s'està en contacte amb elresponsable de la Mancomunitat.

En una segona fase, quan ja hagi desa-paregut el transformador i les installa-cions de Cadagua, s'arreglaria l'edifici

columna espenyada i altres desperfectes,com són l'escala, escalons, crulls... S'as-segurava que el contractista dependentdel Ministeri no ha pogut venir abans de-gut a haver d'atendre a altres malifetes arel de les darreres pluges. També estàprevist que dins l'any que ve, per les va-cances d'estiu, es facin les necessàriesreformes per tal de millorar els sótils isal-rasos, sobretot aquells que corren pe-fill de caure degut a les goteres.

Pel que fa a la reforma, anivellament iasfaltat del pati, està previst que comen-ci la primera setmana de vacances deNadal a fi que pugui romandre acabat aprincipis de gener.

El Pla MiraitL'Ajuntament de Montuïri té previst

presentar ahans del proper març unaproposta de finançament a través del PlaMirall, mitjançant el qual es durien aterme diferents aspectes de minores ur-banes com són rehabilitació de molins,empedrat del carrer del Molinar, empe-drat de la Plaça Major (des de la rectoriafins a Can Ferrando), si bd prèviamentes convocaria un concurs d'idees.També es retocaria l'estètica del Pou desDau, es milloraria l'enllumenat públic is'arreglarien les creus de terme.

O. A rbona

dels rentadors, es col.locaria una bombaimpulsora a fi d'aconseguir que una co-rrent d'aigua discorri pels rentadors ipou, com també s'il•luminaria el pou iels rentadors.

Les EscolesSegons informacions rebudes pel batle

a la darreria de novembre, del Ministerid'Educació i Ciència, està previst queles reformes de les Escoles que s'han dedur a terme s'iniciïn dins la primera set-mana de desembre. Es començarà per la

qp?rec

Amb motiu de la fira de la perdiu

Una de furtius

EL COTXE DE S'ITALIAAls voltants de l'any 1923 amb freqüència es podia veure circular pels nostres

carrers el conegut "cotxe de s'italia", el propietari del qual era el qui el concueix,Caries. Possiblement el primer que corria per Montuïri. Aquí el veim amb

la seva esposa, els fills petits i familiars i criada

DE MONTUÏRI

13

Sr. Director:Es increïble que uns pocs, mal anome-

nats caçadors, puguin espenyar la festa atots els demès i no s'hi posi remei.

Enguany, al obrir la mitja veda, men-tre anàvem darrera les guatleres, sempreveiem un o vais esbarts de perdius.Estàvem tots satisfets pensant en la bonatemporada que es presentava.

Arriba el 13 d'octubre, s'obrí la veda iavui, la realitat i els comentaris genera-litzats són que no hi ha perdius ni se'nveuen ni se'n senten. Pel vedat deMontuïri no feim més que peregrinar.

Emperò, admirau-vos!Molts sabem el motiu. Resulta que hi

ha alguns furtius que els vespres treuenel cotxe, un far i l'escopeta i fan net. Ien coneixem d'altres que abans d'obrirla caça ja n'havien mortes.

Fins si tot n'hi ha que saben qui són,perquè, per si el que fan no fos greu, laseva poca vergonya els fa contar-ho pelpoble.

I jo em deman, si ells mateixos no esvolen aturar de fer aquest malfraig, noseria convenient, en bé de la caça, quese'ls denuncias i se'ls sancionas de va-lent?

Té raó de ser, amollar perdius i altreclasse de caça, amb el cost que té pertothom, si aquests quatre depredadorslleven d'enmig el vertader i natural va-lor cinegètic?

Vos desig un bona fira.Un caçador peregrí

N.R.: Bona Pau coneix la identitat de l'au-tor d'aquest escrit qui ha sol.licitat la sevapublicació.

Certõmens literarisCastellitx

A la nostra redacció posseïm les basesper optar als premis de poesia, narraciócurta, glosai i d'investigació delCertbmen Lliterari de Castellitx.

Miguel Angel Riera"Sa Nostra" ha creat el premis de nar-

rativa i poesia "Miguel Angel Riera", delsquals també disposam de les correspo-nents bases.

Curiositats histdoriquesGreu equivocació

A rel de la primera guerra europea i alpoc temps d'haver-se començada, elsdiaris de dia 15 de setembre de 1914 pu-blicaven la notícia que a Lieja (Bélgica)havien estat afusellats pels alemanyscinc mallorquins entre els qui hi haviaun montuírer, en Josep Niell. Pea) deudies més tard l'ambaixada d'Espanya aBerlin deia que no era cert tal afusella-ment, però sí que els havien empreso-

nats perquè cregueren que eren russos ise'ls va deportar a Alemanya, on es vadescobrir l'equivocació.

400 silliesSegons publicava el "Die Balearem"

(1872) de l'Arxiduc Lluís Salvador, peraquell temps a Montuïri hi havia 400 sí-nies, quan en tot Mallorca sols constavaque n'existien 3.416. Únicament n'hihavia més que a Montuïri, a Sa Pobla(1.400) i a Muro (485). Les altres local--tats no arribaven a les 400.

músic bar

Ca Na PoetaCarrer Major núm. 7 • Telf. 64 65 29 • Montuïri

Tres de les diferents interpretacions en els actes de les festes de Santa Cecilia

14 DE MONTUÏRI

Els estaments musicals de Montuïri celebraren dignamentIa festa de Santa Cecilia

Els actes celebrats enguany amb mo-tiu de la festa de Santa Cecília, patronade la música en general, hauran estatdels més participats dels darrers anys,tan pel que fa al nombre de persones quea través de les seves actuacions han de-lectat els assistents, com pel mateix pú-blic que es va donar cita per tal de gau-dir d'uns concerts —vocals i instrumen-tals— que al llarg de tres jornades varensatisfer als montuïrers i externs que s'hicongregaren.

La Coral "Mont-Lliri" fou la que en-cetà els actes programats. Va actuar eldissabte dia 16. El concert, molt benpreparat i dignament interpretat, fou di-rigit per Baltasar Fiol i Josep Sampol enfou l'organista.

El dissabte següent, dia 23, la CapellaTeatina de Felanitx, dirigida perCatalina Puig, oferí una extraordinàriainterpretació coral i una altra a l'orgue.Una actuació que serà recordada per laseva finura i ajustament.

I ja el diumenge dia 24, en la missacantada, una altra vegada la Coral Mont-Lliri ens oferí "Fraternitat i Joia" delPare Martorell. A l'acabament, en elconcert, en primer lloc actuaren dife-rents alumnes de l'Escola de Música di-rigits per Apol•lónia MiraIles. Tot seguitva intervenir el conjunt musical de lamateixa Escola de Música, dirigit perMargalida Nicolau. I ja finalitzat, fou labanda de música sota la direcció de PereMiralles la que també va interpretar ambmestria, algunes peces que delectarenels assistents.

Ja al migdia, amb un dinar en el res-taurant "Es Cantó" amb la participacióde varis centenars de persones, es dona-ren per fi nalitzats el actes d'enguany, elsquals foren organitzats pel Patronat deMúsica de Montuïri amb la col•laboracióde diferents entitats.

En el parlament previ al concert domi-n ical, el nostre redactor MiguelMartorell, després de dedicar un reco-neixement als qui conren el noble art dela música, féu al.lusió al naixement delPatronat de Música, a la tasca de laBanda i de la Coral, al recolzament quereb per part dels montuïrers i acabà feli-citant els grups musicals que es dedi-quen a enlairar l'afició musical del nos-tre poble.

50 ANYS DE CASATS

15

Josep Pocoví i Miquela edrover celebraren les noces d 'orEs varen conèixer quan ell feia el servei militar a S'Horta de Felanitx

Tal dia com el passat dijous 21 de no-vembre, però 50 anys enrera, JosepPocoví i Miquela Adrover, celebrarenles seves noces. S'havien casat as'Horta, poble del terme municipal deFelanitx i Hoc on residia ella.

Fou un dijous de bon matí. En haverassistit a missa, anaren a ca la núvia amenjar xocolata amb ensaïmades. Enaquell temps no era costum anar de viat-ge de noces, però ells anaren a passar lanit del dijous al divendres a la Fondad'Espanya, a Palma. Aquest "viatge"fou molt curt, hagueren de tornar el di-vendres perquè a casa del padrí tenienmatances.

Tant una com l'altre, estudiaren fins als9 o 10 anys. En aquells temps, com totsels joves d'abans, es posaren a fer feina.Ella guardava ovelles i ell, com tots elsnois de la seva edat, treballava al camp.

Quan la nostra padrina tenia uns 15anys ana a viure a s'Horta. Fins alesho-res havia viscut a una possessió anome-nada "Son Ballet", a Randa.

Es conegueren quan ell feia el serveimilitar a S'Horta. Va ser casualitat, per-què el padrí estava destinat abans aS'Avallet. Josep Pocoví havia festejatuna altra al.lota durant 19 mesos. Va serun altre cop el servei militar que va de-cidir la unió de dues persones. Josep erael cuiner del quarter i anava a cercarcarn a una casa de S'Horta, d'onMiquela n'era neboda. No cal seguir laresta, el lector ja pot continuar... Quanvaren haver festejat uns tres anys i mig,es casaren. Ella tenia 21 anys, i ell, 24.

El més curiós per-6, és la manera coms'havien de veure. Asseguts els tres a lacamilla de casa seva, el padrí em conta-va que anava a festejar amb bicicleta,però com que era tan enfora, només hipodia anar una vegada per setmana.

Després de casats, van viure a moltsllocs. Des del primer dia residiren aFelanitx. No feia un any de matrimoni ija tengueren la primera filla, Antònia.Quan aquesta encara no havia complitels dos anys, es traslladaren al Portd'Alcúdia on nasqueren la segona i ter-cera filles, Francisca i Miquela. Al capde poc temps, Josep i Miquela, vengue-ren a viure a Montuïri i des d'aquell dia,sempre han estat aquí. A la vila va néi-

xer la petita, Joana.Sempre ha estat una parella molt fei-

nera. El padrí des de jove ha estat cami-ner i "cabo" d'Obres Públiques, fins quefa uns quants anys, va jubilar-se. Ella notenia molt de temps per treballar ja queles nines eren petites i necessitaven de lamare. Tot i això, quan tenia un poc detemps lliure, cosia.

En aquella época, les dificultatseconòmiques afectaven la majoria degent; ells, també. Per això i amb les qua-tre nines petites, Josep, quan arribava deIa feina, s'havia de posar a treballar perentrar més doblers a casa i poder mante-nir la seva família. Aquesta feina foumolt dura perquè hagué de fer voreresnetes, picar pedra i altres tasques per talde treure un duro: "Quan vivíem aFelanitx, pagàvem vint duros de lloguerde casa i la paga era només de denou".

El pitjor record de la seva vida va serun accident que sofriren quan venien delstoros. El padrí va tenir bastants de cops;mentre que la padrina va quedar bastantgreu i, inclús, li varen haver de cosir unaprofunda ferida al cap. Va estar internadados mesos a la Clínica Llompart de SaPobla. Amb ells hi anava la filla Francis-ca, que encara no caminava; però sorta-dament, no li passa res.

Ens picava la curiositat de saber si ha-guessin desitjat un al.lot, posat que noméshavien tengut nines: "No haguéssim vol-gut cap nin, perquè ja que totes eren nines,

ens estimàvem més que fossin iguals".El passat dissabte 23 de novembre, es

reuniren a la casa d'Es Pujol, les filles,els gendres, els néts i nétes per celebrarles noces d'or. Vaig preguntar als pa-drins si en aquells moments i girantl'ullada cap als cinquanta anys anteriors,es trobaven bé: "Pensam que sí —con-testa el padrí— perquè si posam damuntuna balança el que és bo i el que ha estatdolent, guanya el bé".

Gran es la família que Josep i Miquelahan creat al llarg d'aquests cinquantaanys ... Jo ho sabeu, padrí i padrina, quepuguin ser bons i amb salut els qui vosresten de la vostra vida.

Miquela NicolauMiqu ela Nicolau Poco ví

El dia de la festa, varem dedicaraquestes lletres als padrins:

Amb gran goig i alegria,vos volem felicitar,desitjant pogueu estarsempre units amb la família.

Quatre filles heu tingutque sempre vos han escoltat,quatre gendres i vuit netsque sempre vos han estimat.

Tots plegats volem fer festaen aquest aniversari.

Que molts d'anys pogueu estaramb salut i companyia,sense mai notar a faltarel bon humor i l'alegria.

PUBLICITAT

Llet de les ars

Una garantia de Qua litat

e sempreEs nostra, de les millors vaques d'Europa. Compleix els més estrictes controls

sanitaris. Contribuiràs amb MOLT BON GUST al sosteniment de la nostra

AGRICULTURA, RAMADERIA I MEDI NATURAL.

ibab

• I GOVERN BALEAR

■nstdut de 9iO409. MimeÓ. Bs4s. SA. Conselleria d'Agricultura, Comerç i Industria

AGAMA • LLET MALLORQUINA • PALMA CREM • LLET PIRIS • COINGA • DOLIGA

110 CPTCP HfiuToKi

Balls típics

No hem pogut assegurarde quan ni del per què

d'aquests balls típics enmig de plaga. El que si és

cert és que era poc passatel 1950 i que era un

horabaixa de sol, ja quel'excessiva Ilum fa que noes pugui veure bé l'edifici

ja esbucat de l'antiga casade la vila; encara que sí

es destrien algunespersones que contemplen

l'espectacle des dedamunt el balcó de can

Pieres. L'esbart d'a/lotesvestides de pagesa, unesballant i altres esperant el

seu torn, assegudes enprimera fila, fa veure que

es tractava d'una festaamb motiu de qualque

esdeveniment. Suposam,però, que alguns lectors

d'edat podran reconèixerdiferents persones de les

que aparbixen a lafotografia.

TEMPS PASSAT

17

311Eir....m icio z-clis et lurk irsatork s at.

EntretenimentsQuan ens trobàvem un grup

entre els dotze i els quinze anys, ensagradava els diumenges anar a muntaramb bicicleta; majoritàriament anàvemper la carretera de Sant loan, però quanérem a l'altura de la possessió deSolanda, tornàvem. Del grup hi havia enToni "Soldadet", en Miguel "Vadell (t),en Biel "Xocolater" (t) i altres quem'han fuit de la memòria.

Un altre entreteniment era anar aveure jugar a la tella. Aquest joc es feiaa diferents Hoes, pea) el mésconcorregut era el del carrer de MestreJosep Porcel, el tros que surt al carrerRamon Llull. Aquí es jugava amb moltd'interès, ja que hi prenien part joves

que rondaven els 18 i bastants anys més.Els espectadors seguien amb moltd'entusiasme aquest esport, per la raóque alguns en la primera tirada jaendevinaven el blanc, i això era moltaplaudit.

Al començament de la tardor de l'any1927, el mestre d'escola MiguelMartínez Canals, m'envià, juntamentamb un condeixeble, a l'advocat Barto-meu Ferrando Obrador, a dur-li unIlibre. Aquesta obra es titulava "Histo-ria de Gil Blas de Santillana", escritaper Alonso Renato Lesage, francès. Unavegada entregada la novella, enFerrando conversà amb nosaltres i ensva preguntar si ens agradaria anar aclasse amb ell. Ho vaig dir als meuspares i els va parèixer bé aquestoferiment, de tal manera que promptecomençava a rebre l'ensenyament del

nou professor. Hi vaig anar uns dosanys, i el que em va ensenyar m'ha estatde gran utilitat en la vida. Mai volguécobrar un cèntim.

Tornant als meus companys, aleshoresja feien feina, de picapedrer, de ferrer,de fuster o treballant al camp. A monpare li va semblar bé que aprenguésl'ofici de barber i em va posar ambmestre Tòfol Pizà. Vaig fer feina unsanys en el poble, però després vaig anara Ciutat. Aquí vaig treballar fins als 18anys, que fou quan vaig sol•licitarl'ingrés com a voluntari a l'armad'Infanteria, on vaig entrar el 3 de febrerde 1934. M'agradà la vida militar, motiupel qual vaig seguir dins l'Exèrcit finsque em va arribar l'edat de la jubilació,als seixanta anys.

Llorenç Bauça Miralles

Encara romanen així algunes antigues cases del carrer de Na Quintana

18 LA NOSTRA H1STORIA

Tot un bandarraN'hi ha que la petjada que han deixat

al poble no és gaire positiva. Avui parla-rem del comportament d'algunes perso-nes respecte als seus conciutadans i alsbéns públics. El fets succeïren el mesd'abril de l'any 1824.

Joan Verger "Pelut" fou descobertrompent una paret mestra de la presetmunicipal amb una falç amb la intencióde construir una bodega al local, alegantque aquest era seu.

Arrabassava la mescla de les juntes deles pedres i després anava 'levant agues-tes. En el moment en què fou detingut elforat ja tenia quatre pams d'ample i dosde llarg.

Quan estava tancat a la mateixa presó,rompé els barrerons de fusta de la petitafinestra de la porta i arrabassà el seient del'excusat. Tot això ho va fer engrillonat.

El tal Verger devia ser tot un brau jaque amb les seves pròpies mans va fertres trossos la cadena que li fermava elsdos peus.

Recollirem el testimoni de personesque declararen a la causa duita contraaquest individu. El primer el transcriu-rem complet i de l'altre tan sols extrau-rem les questions que delimitin el per-què del comportament de Joan Verger.

Declaració de Sebastià Mascaró, ales-hores Tinent de Baile:

- En la villa de Montui'ri del Reyno deMallorca a los veinte y un dia del mes deabril de mil ochocientos veinte y quatropareció en esta curia RI. ante el Mgco.Dn. Pedro Francisco Martorell Bayle RLen la presente villa, Sebastián Mascaróhijo de Bartolomé y de Magdalena Ribas,natural y vezino de la presente villa, tes-tigo administrado en la causa que se si-gue de oficio por orden de la RealAudiencia contra Juan Verger als Pelutsobre aver rompido la paret de la cárcely otros exesos, del qual dicho Bayle Realrecibió juramento por ante mi el infras-crito escrivano el que presto en mano ypoder del Bayle Real y hizo una señal deIa cruz en forma de derecho, baxo cuyocargo prometió decir la verdad de lo quesupiese y fuese.

Preguntado y siéndolo al tenor del ju-ramento dixo que el perjuro quede priva-do de ver la casa de Dios y queda obliga-do a resarcir el daño que ocasiona.

Preguntado al tenor de la causa y en-

terado: Dixo que la mañana del diaquinze del mes que rige estando el de-clarante en casa en cama ohio que !la-mavan a su puerta sin saber quien, di-ciendo que Juan Verger estava en laPlaza, que rompía la paret de las RealesCárceles, el declarante, como Tenientede Bayle Real se levantó de la cama yfue a ver el caso y encontró a dichoVerger que se estava en la Plaza rom-piendo la paret de estas Reales Cárcelescon una hoz y le preguntó el declaranteque hera lo que hasía y Verger le con-testó que quería abrir un portal a lacárcel por poner una bodega de sucuenta y que la cárcel hera suya repren-diendo al declarante Verger diciéndoleque si él en su casa hasía lo que le aco-modava y que por consiguiente el queríahaser lo que le acomodara en la suya.

El declarante mandó a Verger que separase de romper la paret y no quiso pa-rarse. El declarante luego llamó aMatheo Cerdá, a Antonio Pocoví y aJuan Miralles "Rua", diciéndoles queaguardasen a Verger que no se escapasey que se hiva a dar parte al Sr. Bayle RI.y así lo hizo y luego el declarante, junta-mente con el Sr. Bayle RI. se constituie-ron en la misma Plaza en donde encon-traron a Verger que haun continuava lacitada paret de la cárcel, en que mandóel Sr. Bayle que luego Verger se pusieseen las Reales Cárceles y así se ejecutó yel declarante se fue en su casa.

Preguntado si sabe o si ha oh ido decirque Juan Verger seya aplicado al trabajo

y con este trabajo si se mantiene a él y sumuger. DLro que ignora ni ha ohido decirque dicho Verger desde que a venido depresidio haya trabajado de su cuenta ni ajornal ni de otra manera. Que lo que escierto que la vida de Verger es hosiosa,vago y olgasano, paseándose por loscampos, calles y de taverna en taverna,gritando y asiendo el loco, otras vecesdioseando (pordioseando) y otras insul-tando de palabra el primero que le corri-ge y que no mantiene a su muger y queesto es su modo de vivir.

Preguntado si tiene a Juan Verger porun hombre falto de juicio, dixo que ja-más a tenido a Verger por falto de jui-cio, que por lo contrario que las adcio-nes que hace y los exesos que comete,los alborotos, las insultaciones, todo lohace con malicia para el desfreso de suolgasanería vago y de su modo de vivirexpresando varias veces dicho Vergerante el declarante que todo quanto ha-sía era para que lo pusiesen preso enIas cárceles y luego aprendió y que deesa manera le darían de comer.

Preguntado si sabe o si a ohido decirque Verger haya escandalizado el pue-blo con sus adciones, cansiones y modode hablar. Dixo que Verger es un hom-bre muy afisionado a ser cansiones vul-go glosas y sin más ni menos a cual-quiera que se le presente delante le hasecansiones picantes y ofensivas como asílo ha echo varias vezes con el declaran-te y que los dichos de Verger son muydesvergonzados y que es tanto así que

LA NOSTRA HISTÓRIA 19

Bartolomé Mateu dixo al declarante ha-ce pocos dias que havia reprendido aJuan Verger diciéndole que era un es-cándalo al pueblo que un hombre de suedad hubiese llenado su muger de gáli-co ( I) en que Verger le contestó ponién-dose la mano a la bragueta sacando elmiembro hasiendo varias adciones inde-corosas, deciendo que su miembro herauna pera perada y que no tenía gálico.

Preguntado si sabe o si ha ohido deciro si lo presume que Verger haya robadoalguna cosa o si lo tiene por sospechosoy si tiene comunicación con alguna cua-drilla de ladrones o si lo presume. Dixeel declarante como Teniente de Bayleabrá cosa de unos quinse dias que tuvonotisia que Juan Verger derribava laspuertas de su casa maltratando a su mu-ger e infamiándola y de este resultado lopuso preso en la cárcel y al entrar a ellalo hiso regonoser por el Oficial Sache ydentro sus faldigueras le encontró diez odoze alcachofas y preguntándole dedonde las havía sacado, en que contestóVerger que nada tenía que ver con lascarchofas, que el tenía el diesmo delverde y que no era cosa de su ramo yrespondiéndole el declarante on estafalsedad por razón de no tener tal diez-mo, dixo Verger que las avia cogido del

cementerio del Monte de San Miguel ydespués el declarante ha sabido por vo-zes comunes que las havía robado delhuerto del predio Son Manera, propiode Da. Pedrona Martorell. Más dixo eldeclarante que la vida de Verger es muysospechosa por razón que se mantienesin trabajar ni aun pediendo limosnamuy pocas vezes y que ignora que tengacomunicasión con compañía de ladro-nes, haun que es verdad que hase pocosdías que Verger iba acompañado de unpobre muy sospechoso de la villa dePetra y que también era o havía sidopresidiario juntamente con Verger.

Preguntado si sabe la causa o la pre-sume que estuvo en presidio Verger.Dixo que lo que sabe el declarante queVerger fue sentensiado a presidio, fuepor instancia de su respectiva muger,por sospechas de haver robado, por va-go y escandaloso y que esto es quantosabe y es verdad.

Y haviédosele leída esta declaraciónpor mi el infrascrito escri vano con idio-ma del país, dixo que es lo mismo quetiene declarado a lo qual se afirma y no-tifica y expresó ser de edad de cuarentay dos años en poca diferencia y lo firmóde su mano con el Bayle RI. y yo el es-cri vano de que doy fe.

La següent entrevista és el testimonide Maciana Manera, esposa de JoanVerger. Aquesta comentà que el seu ma-rit havia sortit de la presó (del presidio oobras públicas de la capital de Palma), ique primerament va demanar almoinaper la vila i pels pobles veins pert), pos-teriorment, degué ser ella la que en de-manà fins que una ceguera progressival'obligà a deixar-ho. El seu homel'acosà, amb accions violentes, perquèdonàs doblers (hizo pedasos el cargon(2) de la cama y unos faldones blan-cos...a romperle los bancos de la camapara quemarlos... Ia declarante tuvo quesacar lo poco que tenía en su casa porrazón que lo quería vender y al últimofue presiso el separarse de su casa ycompañía poniéndose con un cuñado su-yo Jayme Verger respecto que la decla-rante temía que no le diese de palos oque le quitase la vida)

Posteriorment reconeix que el seu ma-rit la haya llenado de gálico.

Fou condemnat a sis anys de presó aMàlaga.

Guillem Mas Miralles

(1) Així era conegut antigament el malfrancès o sífilis.

(2) Per jergón, màrfega.

L'Estació cíe Servei Ses Yardines iBar Ses Yardines

desitgen a tot et- pobre cíe Montuïri unesbones festes de Nadal- i un venturós 1997

20 MONTUIRES QUE HAN DEIXAT PETJADA

Maties Munar Duran, 36 anys metge titular de MontuïriBen acceptat pel poble, des de totd'una es guanyd moltes simpaties

Les persones que el freqüentaren o fo-ren tractades professionalment per ell,en general en guarden un bon record. Esver que eren altres temps, pelt. també éscert que Maties Munar Duran fou unmetge que vengué com a titular a la vilai ja des de told'una es va saber captarl'estimació de molts de montuirers de-sitjosos de ser atesos per una personaque exercís la medicina més que com unmitja per guanyar-se la vida, per un pro-fessional que també fos el metge quecomprengués una gent senzilla i indicasel remei adient en els casos de malalties.

Don Maties Munar va néixer aManacor el 17 de gener de 1897 i elsseus pares, Joan i Margalida, malgratfossin pagesos, tot i veient les qualitatsintellectuals del seu fill i essent que dis-posaven dels recursos necessaris, unavegada acabat el batxiller, el 1916, po-gueren enviar Maties a cursar la carrerade metge a la Universitat de Barcelona. Ialla, el 1921 obtenia la graduació de l li-cenciat en medicina.

Retornat a Manacor, al cap d'un any,obtingué la titularitat com a metge deMontuïri. I aquí vengué el 2 de desem-bit de 1922 per á començar a desenvo-lupar els seus coneixements científics;tasca que es va perllongar per espai de36 anys sense interrupció i amb unescondicions i mitjans molts diferents imanco eficaços que els d'ara.

No oblidem que a la seva venguda tor-nava csser bade de Montuïri JoanFerrando Obrador i ens trobávem en ple-na monarquia. El 1931 s'instal.la la re-pública, després vengué la guerra civil,la dictadura i sempre fou ben consideratpels governants, fossin d'un o altre cairepolitic. El 7 de novembre de 1958 deixa-va de ser metge del nostre poble per ha-ver obtingut també una titularitat aPalma. Aleshores era balle de MontuïriJoan Mira l les Riera.

Don Maties havia vengut de fadrí aMontuiii i va instal.lar els seu domicilien el carrer de Sa Trona. També fou encl nostre poble on va conèixer la que ha-via de ser la seva esposa. I mirau cominiciaren aquestes relacions: En certaocasid el jove metge va haver d'anar aprestar els seus serveis professionals al

nou propietari de Son Trobat, qui s'ha-via posat malalt; un home solleric quefeia poc temps havia vengut de PuertoRico amb una bona hisenda i havia com-prat aquella possessió. Per mor d'aques-ta malaltia hi va haver d'anar un bongrapat de vegades i alla fou on va conèi-xer la filla del propietari: una al.lotaanomenada Esperança Marques —qui percert havia nascuda en aquell país ame-rica i la seva mare era d'allà—, i encaraque parlas en castellà no fou motiu sufi-cient perquè ambdós s'enamorassin i el28 de novembre de 1925 ja es casaven aCiutat. Alla va néixer la primera filla, naMargalida, el 1926; i a Montuïri, enJoan (1928) i finalment, el 1937, tambéa Montuïri na "Manta".

Durant els anys que va exercir aMontuïri no sols fou ben arribat, sindque també i a mesura que passaven elsanys, de cada dia era més ben conside-rat. Aquí va fer moltes "iguales" i basta-va que una parella es casás perquè totseguit ja en fes una de nova.

No va considerar mai l'esclavitud quesuposava en aquell temps esser metged'un poble, ja que a totes hores, de dia,de matinada i de nit estava disposat aanar al domicili que fos quan els seusserveis eren sollicitats. No escatima maicap hora ni sacrifi. Per aim') la gent n'es-tava contenta.

Políticament, ja ho hein dit abans, no

es va decantar mai per un determinatpartit. Era amic d'uns i altres. Dos met-ges Inds durant molts d'anys dels que ellva exercir a Montuïri compartiren tre-ball: el metge Oliver i el metgeFlorentino; perd ell era el més demanat.No obstant, sempre conserva una bonaamistat amb un i ¡titre. Durant les sevesvacances —cada any a l'estiu anava unmes al port de Manacor— deixava com asubstitut el metge "de Meia".

Un altre aspecte els que ens veim obli-gats a fer-nos-en ressò és el dels naixe-ments. Aleshores generalment totes lesdones que havien de donar a llum hofeien a la seva llar, i la major part d'elleseren assistides pel metge Munar. Forentants els infants que va ajudar a 'taxer iamb tanta mestria, que qualcú va arribara dir que s'havia d'haver fet comare.Com també un altre caire favorable fouaquest: La gent pagesa en aquell tempsdisposava de pocs doblers i tot i essentque cadascú s'havia de pagar les sevesmedecines, mols li demanaven que elsrcceptas un medicament de baix ¡Neu.així fou coin ell, sempre que ho conside-rava suficient, receptava herbes, eucalip-tus o altres ingredients casolans.

Era molt aficionat al futbol. Anava amolts de partits d'aquell primerenc C.D.Montuïri. Una vegada de les que ell vaactuar d'arbitre, va anul•lar un gol alPortocristo i així guanyaren els de la vi-la per 1-0. Quail el qui l'havia aconse-guit ii demana el per què d'aquella deci-sió arbitraria ell li COIIICSta: "Perquè haspres massa força i has xutat massa fort".

Una vegada designat metge titular deCiutat, el 7 de novembre de 1958,l'Ajuntament de Montuïri en el Puig lireté un sentit homenatge d'acomiada-ment. S'hi reuniren les forces vives i elsaltres metges del poble. A Palma, fins ala seva jubilació, a més d'exercir com ametge titular, també fou habilitat, direc-tor d'IMECO, representant dels meigestitulars, així com altres cárrecs.

Va morir als 84 anys, a Ciutat. dia 14de setembre de 1981.

O. A /bona

Nola.- Ens han facilitat moltes dades el seuJoan i na "Juanita" Cloquell.

MANACOR.PORTO CRISTO-CALA MILLOR

DE FORA VILA 21

Nostàlgia ramadera - I

Ja no es recolleix Ilet ni se'n ven a la menudaL'aigua és vida, sense ella no hi hauria

cap esser vivent damunt la terra; es potresistir més bé la fam que la set, sempreque es torba a ploure ja es comença a xe-rrar de canvi climatic i els governants,mitjançant els medis de comunicació, esposen a fer campanyes publicitàries enca-minades a concienciar la gent cap a l'es-talvi d'aigua, dient-nos que és un béescàs, necessari, insubstituïble.., i peraquestes raons cal anar en compte a notudar-la, que potser a un futur proper non'hi hagi abastament per cobrir les nos-tres necessitats. Es a dir, l'aigua és un lí-quid tan abundant, posat que es troba pelsllacs, rius, pous i perforacions de mésd'un centenar de metres de fondària a tra-vés dels quals es capten les aigües sub-terrànies i que obeeix a un cicle naturalde recuperació; plou, el sol torna evapo-rar, es tornen formar niguls, torna caureaigua i quan es forma la gota freda a lescapes altes de l'atmosfera hi ha fortestempestes que causen inundacions i mol-tes vegades desastres, en definitiva caumassa aigua en poc temps, i així succes-sivament se segueix el cicle a més d'ha-ver-hi més de dues terceres parts de la su-perfície del nostre planeta, de mar. Així itot ens diuen que l'hem d'estalviar.Encara que sembli n'hi hagi a balquenano s'ha de tudar.

En canvi a la llet no la trobam pelsllacs, rius ni es capta a través de pousperquè no existeixen corrents subterrà-

nies d'aquest blanc líquid sinó que laprodueixen els animals Ileters com sonmajoritàriament les vaques i cabres. Araper la primera de televisió espanyola iamb la finalitat de fomentar el consum dellet, emeten el programa "leche i salud"en el qual lloen i expliquen les seves qua-litats. Ens diuen que consumir llet és sa-lut, per tant és bona per tothom, ja que ésmolt alimentícia, conté proteïnes, vitami-nes, cals, fósfor i més qualitats que fand'ella un imprescindible aliment. El malper als pagesos és que ens diuen des del'UE -Unió Europea- que no provem deproduir-ne més de la que ens diguin, quesi ho feim ens sancionaran per massa pro-ducció. I com que enguany Espanya no haobeït la normativa europea per haver su-perat la quota que té assignada, haura depagar una multa, la qual el gobierno volque la paguin els propis productors. Hempogut veure per la televisió com perGalícia els ramaders fan manifestacionsen contra d'aquesta mesura, no estan con-formes, es queixen i amb raó. Qui ho ha-gués dit anys enrera que mancàs aigua isobràs d'aquest tan important i basic ali-ment! Perquè si important per la vida ésl'aigua no ho és manco la llet i aquesta ésalimentícia i necessària des que naixemfins que morim i costa produir-la, no enplou com si fos aigua. Antany, quan lagent dels pobles encara no havia fuita aguanyar el jornal fora del conreu, abansd'haver-hi tanta maquinaria, el pagès petit

El pastor de Son Mora gues (1982)

i que volia o podia estar un poc subjecte aelles, tenia una vaca o dues, i gairebé totesles famílies pageses una o dues cabresamb la finalitat de tenir llet per al consumfamiliar i un cabrit per a fer panades perPasqua i de la llet sobrant surar bèns.

Les vaques tenen el ventre gros, per aomplir-lo-se mengen molt, per tant sónmales de mantenir. Per aquest motiu lescases pageses que no disposaven de gaireterres només en tenien una, i si podienmantenir-les solien tenir-ne dues o tres.

Aqueixa manera de pagesia feia que perles cases i casetes de fora vila hi haguésvida i es pogués viure conrant unes quan-tes quarterades. I és que les vaques, ca-bres i ovelles a més de produir llet id'aquesta poder-ne treure derivats: for-matges, brossats, gelats, flans... tambéeren i són les millors fabriques de matèriaorgànica o sigui fems i que tant bon profitfa als conreus tant a plantes herbàciescom a l'arbrat. Record encara quan cadadia els vaquers s'aixecaven molt dematíper munyir i el recol.lector que amb uncarretó tirat per una bístia falaguera -sem-pre frisava- feia la recollida de la Ilet perles cases de fora vila, el matí i el capves-pre; també amb un tricicle en el qual hicol.locava quatre o cinc gerres grosses,mirau si havia de pitjar fort als pedals perempènyer tant de pes! Després ho feuamb una motocicleta i darrerament ambun camionet i ja només una vegada al dia.S'emportava la Het a ca seva o a un puntd'arreplegada. Els vespres en venia a lamenuda i passava el camió de la centralhetera a dur-se'n les genes plenes i deixa-va les buides. Per fora vila tot anava bé.

ContinuaraSion Nicolau

22 PUBLICITAT

$1 Oimolsuide6

Si demà vols mantenir intactala teva QuaNat de Vida

Fes esport

i contracta un

PLAN DE PENSIONES

"SA NOSTR A"

NssANOSTRA'

CAIXA IIALEAOS

ESPORTS 23

12 Equips en competició cada setmana

Inaugurada l'Escola Municipal de futbol500 participants en el "I Cross Joan Barceló", de "Sa Fira"

El divendres, 22 de novembre, va tenirHoc a la sala d'actes de l'Ajuntament lapresentació de l'Escola Municipal deFutbol que està adreçada als nins d'edatscompreses entre els sis i onze anys i per-tanyents als equips de futbolet escolar,futbol-7 benjamí i futbol-7 aleví.

Gabriel Mates, regidor d'esports, vamanifestar que es tractava d'un convenientre Associació de Pares i Mares, ClubEsportiu Montuïri i Ajuntament. "Escrearà una comissió mixta constituYdaper Amador Bauçà, president del'Ampa; Josep Maria Munar, coordina-dor del futbol base i ell mateix, en repre-sentació de l'Ajuntament", va anunciar.Tendrà tres nivells de desenvolupament.

El llicenciat en Educació Física, elporrerenc Miguel Angel Frau, assumiràIa direcció i Joan Verger Rossinyol seràel coordinador. Contarà amb els moni-tors Guillem Munar, Tomeu Fullana,Tomeu Verger, Rafcl Alcover i també,Joan Verger qui seran les persones qui

impartiran lesensenyances iestaran en con-tacte ambl'alumnat.

Cada partici-pant pagarà unaquota de 9.600pessetes, quepodrà abonar envuit mensuali-tats de 1.200pessetes cadauna. Es regalaràun xandall a ca-da inscrit i dis-posaran de "petos" i balons.

Els nins rebran una revisió mèdica queefectuarà a Montuïri el Gabinet deMedicina Esportiva del Conseil Insularde Mallorca qui emplenarà un full de se-guiment de cada esportista. Es posaràespecial èmfasi en l'alimentació i for-mació integral de la persona.

Joan Verger, coordinador, va explicarque la idea havia sorgit entre ell i BielMates quan encara eren jugadors de fut-bol. "Volíem que fos una Escola del Plade Mallorca; pen), prest, ens adonarenque resultava massa difícil i costós. Pertant, ens decidfrem per començar peruna cosa más reduïda", va confessar.

"Ens hem fonamentat en la constituciódels equips de futbolet iniciació, futbol-7 benjamí i futbol-7 aleví. Era la millorsolució, posat que aprofitarem per fersessions amb una part d'entrenament iuna altra d'escola de futbol".

"La funció- va continuar informant,Joan Verger- serà la de divertir els allotsi el pares, educar en la disciplina esporti-va i ensenyar futbol. No es tracta de ferjugadors per a l'any vinent, sine, a llargtermini i que en tenir 20 anys, sàpiguenfutbol. Tant debò - va desitjar- qued'aquí a deu anys tenguen un equip a IIIdivisió format totalment per montufrers".

Va explicar la tasca del coordinador iva assenyalar que seria la de preparardia a dia les activitats del monitors i fa-cilitar-los la bibliografia adient."Aquests són els qui tenen la tasca másimportant perquè són els qui estan en

EL I CROSS JOAN BARCELÓ

No podien haver començat millor elsactes de la fira d'enguany pel que fa alcaire esportiu, ja que tant la participacióde joves escolars com la de gent majorfou grandiosa: un total de 500, com dia30 passat, no s'havien vist mai aMontuïri.

En el cross d'edat escolar foren 374atletes els qui l'acabaren i tots reberenuna camiseta de l'Ajuntament deMontuïri, atletes que representaren la to-talitat dels Comités Comarcals deMallorca i fou el de més participaciód'aquesta modalitat, a l'illa.

El cross popular per categories i edats,en que es classificaren 120 atletes, va re-cordar el mateix itinerari per Ses Rotesque el cross que tant d'xit va assolir el1980. El guanyador absolut dels 10 kms.fou Johnny Ouriaghli del club Filípidesde Palma.

El motu'irer Esteve Barce16 fou el 2`"'classificat a la prova de promeses i elseu pare, Joan, el 4" a la de veterns. Caldestacar els 53 atletes de la categoria se-nior que acabaren els 10 kms.

(Més esports a les pagines següents)

Teo Cabanes, Gabriel Matas i Joan Verger ocuparen la presidenciai intervengueren a la inauguració de l'Escola Municipal de Futbol

contacte directe amb els nins".Va anunciar que és previst que els

propers anys l'Escola s'ampliï a les ca-tegories infantil, cadet i juvenil.

Els grups estaran formats en base alcriteri de nivell i no per edats: "d'aques-ta manera aprenen más".

Ctra. de Manacor, km. 31 • Tlf. 64 63 14

24 ESPORTS

FUTBOLETEl més petits de futbol han començat la

higa. El nins i nines de futbolet de la ca-tegoria iniciació (6 i 7 anys) varen co-mençar el 30 de novembre la competicióescolar comarcal, si és que es pot anome-nar "competició". Un altre any més sen'encarrega l'Ampa. Joan VergerRossinyol és el seu míster; AinaRosselló, la delegada i Benet Campins, eldelegat.

A causa de l'elevat nombre de partici-pants (15 equips) s'han fet dos grups: Ai B. Els de Montuïri juguen en el B queestà integrat per nins més joves:Felanitx, Sineu B, Ariany, Algaida B,Sant Jordi, Sant Joan i Montuïri. AcabenIa primera fase abans de les vacances dePasqua. Després faran un play-off o con-centracions als pobles que ho sol-licitin.

La plantilla està formada pels onze ju-gadors següents :

Juan Andrés CoronadoBernat Fiol JanerJoan Pau Oliver SastreJosep Cerdà CerdàPep Biel Oliver GallardJoan Martí González BordasJoan Antoni Solier CostaFrancesc Campins BauçàJaume Martí Lladó TrobatGabriel Roca MarimonMateu Bauçà Sansó

FUTBOL-7 VETERANSDos equips del poble juguen el torneig

de futbol-7 d'empreses organitzat per laFederació Balear de Futbol. Els partitsen "Es Revolt" es disputen cada diven-dres. S'alternen de manera que cada di-vendres jugui un dels dos conjunts aMontdri.

Els Veterans Montuïri participen en elgrup B i tenen com a rivals PalermPorreres, Somnis Blaus, Gesa, LevaduraCanario, Tauja, Restaurant Es Control,Restaurant Sa Taverna, Cala Llombardsi Sant Marçal.

Restaurant Munper milita en el grup Cjuntament amb Es Born, S'Estació,Restaurant Antonio, Viposa, Pop,Indústria Semar, Cial Campins, UDLlombards i Marbres Vallcaneres.Cadagrup està format per deu equips cada un.

D'aquesta manera són dotze els equipsdel nostre poble que cada setmana prac-tiquen esport: 3 de bàsquet, 1 de futbo-let, 2 de futbol-7 base, 2 de futbol-7 ve-terans i 4 de futbol. Tot un mèrit per aun poble de 2.190 habitants.

RESULTATSEls resultats dels

partits jugats el pas-sat mes de novem-bre han estat els se-güents

BÀSQUETMini-bàsquet aleví

Jovent Cimsa, 46- Montuïri, 19

Montuïri, 42 -Joy. Mariana, 38

Joy. Llucmajor,41 - Montuïri, 22

Montuïri, 32Cide, 15

Bons Aires A, 44 - Montuïri, 27Infantil

Joventut Mariana, 30 - Montuïri, 44Montuïri, 22 - Santanyí, 40Santa Maria, 50 - Montuïri, 31Montuïri, 73 - Campos, 22

CadetPerles Manacor, 68 - Montuïri, 31Montufri, 22 - Sant Llorenç, 24Alcúdia, 66 - Montuïri, 38Montuïri, 86 - Campanet, 23

FUTBOL-7Benjarni

Mariense, 16 - Montuïri, 2Algaida, 15 - Montuïri, 1Montuïri, O - Murense, 6SS Artà, 5 - Montuïri, 6

AlevíMontuïri, 4 - Vilafranca, 2S'Horta, 3 - Montuïri, 3Llubí, 2 - Montuïri, 6Montuïri, 7 - Felanitx, 3

VeteransTauja, 4 - V. Montuïri,

Munper, 3 - Es Born, 5Pop 67, 3 - Munper, 6V. Montuïri, 3 - Levadura Canario, 6Palerm Porreres, 6 - Montuïri, 1V. Montuïri. 1 - Gesa, 6

FUTBOLInfantil

Santanyí, 3 - Montuïri, IMontuïri, O - B. Cala Millor, 3Cala d'Or, 7 - Montuïri, 3Montuïri, 5 - Algaida, 0

CadetMontuïri, 3 - Cardassar, 5Porreres, 2 - Montuïri, 1Espanya, 3 - Montuïri, 2

JuvenilMontuïri, 2 - At Balears B,Montuïri, 2 - La Salle, 5Campos, 1 - Montuïri, IMontuïri, 1 - Platges Calvià B,

I regionalMontuïri, 4 - Independent, 1Colònia, 2 - Montuïri, 3Montuïri, 5 - Portocristo, 1

Biel Gomila

ESPORTS 25

Ruben Medina Martin

Va néixer el 9 de març de 1975. Pertant té 21 anys. Al futbol base va jugaramb el Mallorca fins a infantil; desprésva estar 2 anys amb el Platges de Calviàde juvenil i a mitjan temporada de l'anypassat va fitxar pel Montuïri perquètengue una xerrada amb en Bussi i el vaconvèncer per poder salvar el Montuïride la categoria. Actualment juga de If-hero i pensa que primer és fer pujarl'equip a I Preferent i després, si pot es-ser, fer campions. El seu equip preferités l'Atlètic de Bilbao i el seu Idol,Antonio Camacho. Com anècdota re-corda que jugant amb el Mallorca ben-jamí, concretament contra La Salle, ellva fer l'únic gol que els va proclamarcampions, però d'això ja fa moltsd'anys.

Arriba la fredor i els coloms han aca-bat la muda, per tant es hora de co-mençar els entrenaments, doncs la tem-porada que es presenta sera dura i llarga.

Enguany, a diferència d'altres vega-des, donarem la volta a l'illa, degut quehem d'acostumar els coloms a volar enqualsevol direcció, doncs estan previstesun parell d'amollades des de Catalunya,o sia direcció Nord-Sud. L'any passat jaen férem una, concretament des deLordal (Catalunya) i va anar bastant bé,

Miguel Ribes Nicolau

Ha complit 22 anys i va néixer dia 20de juny del 1974. Al futbol base va jugaramb el Montuïri fins a juvenil, després vajugar tres temporades amb el Sant Joan, asegona regional i enguany ha tornat a ca-sa perquè la directiva li ho va proposar iva acceptar. Juga de defensa esquerre ipensa, com la resta dels companys, que alMontuïri no li queda altre remei que pu-jar de categoria, ja que considera que la Iregional no es el lloc per estar el Montu-Ili. El seu equip preferit es el Barcelona ien Hristo Stoichkov, el seu Idol. Recordauna anècdota, encara que jugant amb elSant Joan, concretament en un partit enquè es va embrutar un poc i a l'arbitrevan caure les targetes i ell les va agafar iles se'n va dur. Ara decoren les parets del"Pub Es Centro" de Sant Joan.

vingueren molts de coloms i el dia noera massa bo.

El calendari d'entrenaments terrestresés el següent: Ses Canyes (13-11-96),S'Aranjassa (20-11-96), Campos delPort (27-11-96), Son Pardo (3-12-96),Santa Margalida (18-12-96), Illetes (3-i-97), Santa Ponsa (8-1-97), Peguera(15-1-97) i Peguera (22-1-97).

En quant al campionat social i regio-nal, començarà just quan acabin els en-trenaments, dia 1 de febrer, amb una

Gerardo Calamardo de la Fuente

Té 24 anys i va néixer dia 22 d'octubredel 1972. Al futbol base va jugar amb elCIDE fins a juvenil. Després va debutarun any amb el tot poderós Reial Madridsub-I9. Va tornar a i fitxa pelMallorca Atlètic a III divisió. L'any se-güent va actuar amb el Manacor a II divi-ski B. Després va tornar amb el MallorcaAt. a III divisió. L'any passat va fitxaramb el Sóller a III divisió i enguany vadecidir jugar amb el Montuïri perquè hihavia els seus amics. Juga de centrecam-pista i creu que el Montdri farà campió iascendirà de categoria. El seu equip pre-ferit és el Reial Madrid i el seu Idol, enMichel. Com anècdota recorda que ju-gant amb el Mallorca Atlètic el seu mis-ter no va posar el seu nom en una convo-catòria i es va pensar que no jugaria elpartit del diumenge. Resulta que arriba eldiumenge i l'entrenador Ilavors posà elseu nom a la convocatòria i fou perquè elseu ex-entrenador no havia pensar a po-sar el seu nom el dia de l'entrenament.Ens consta que sempre recordara aquellmal entès.

J.A. Payeras Ramonell

amollada des d'Eivissa. Informaremtotd'una que la comissió de concursosde la Federació Balear el presenti i siaaprovat per l'assemblea general, que re-presenta els clubs i els esportistes.

Enguany concursaran uns 700 colomsdel nostre Club. Esperem que el temps iels falcons ens respectin, que ja es de-manar molt.

Jaume

Club Columbófil Missatger de Montuïri

Comencen Is entrenaments

Mgr esperam d'aquest NadalHi ha una dita en mallorquí que diu:

"Esper com qui esperar el Messies".Precisament el temps d'Advent es untemps per preparar-nos a commemorarIa venguda del Messies.

Però, aquella gent d'aquell temps,quin tipus de Messies esperava? Idò, nimés ni manco que un Messies poderós,enlluernant, amb doblers.

Amb el seu poder traurien els ro-mans de Palestina, enlluernaria per laseva eficacia poderosa i amb els do-biers tothom viuria de rendes.

• Un Messies semblant al que avuimolts esperen.

• Que cada un tengui poder per exer-cir damunt els altres.

• Enlluernar no des del que som, sinódes del que tenim perquè ens puguinvalorar per tot allò que hem comprat.

• Doblers com a maxima aspiració ala felicitat.

Cap d'aquests recursos han solucio-nat ni solucionaran actualment el pro-

blema de l'home, perquè res d'això haredimit la humanitat, més bé l'ha en-fonsada.

Però quin Messies esperam? Idò elmateix que va sorprendre als qui l'es-peraven l'any 1: Front a un Messiespoderós, enlluernant, amb doblers,

s'hi oposa un Messies servidor, humil i

que ve a compartir la nostra realitat

humana i a elevar-la a la categoria de

Ia dignitat que es mereix.Servint cream lligams d'amor i

amistat. Humils es reconèixer-nos elque som (perquè ens agradi o no ensagradi, les coses són com són, no comvoldríem que fossin). I compartintobrim el nostre ser a l'altre i a l' in finit.

És això Nadal o encara haura de seruna altra cosa? Si esperam un altreMessies distint del que va venir, deba-des esperarem i passarem per la vidasense saber el gust que té.

Molts d'anys!Nofre 7'orres, rector

26 ESGLÉSIA EN CAMÍ

Tot Os a punt per començar les obres dels graonsEls graons

Tot ja és a punt per començar les obresde restauració dels graons. El tema mésdelicat és la finalització. Ara per aracomptam amb el següent pressupost:

I) La parròquia aportara 2 milions depessetes obtingudes a través de lescol.lectes ordinaries que es fan els diu-menges a les misses i els ingressos queobté la parròquia mitjançant els lloguers.

2) Un aportació d'un particular de37.000 pessetes.

3) L'Ajuntament aportarà els transportque faci falta per anar a cercar les pedres.

4) El Conseil Insular de Mallorca a tra-vés de la Comissió del Patrimoni Cultural

Històric ens ajudarà subvencionant elmaterial d'obra que s'empri.

5) La campanya del metre quadrat, sibé aquesta no es dura a terme fins que nocomencin les obres. En aquests momentsno es pot saber el pressupost de ditesobres ja que es tracta d'una restauració, iaixò fa que la restauració dugui un deter-minat ritme segons les necessitats i man-cances de l'empedrat. Per tant, quan es

pugui calcular el preu del metre quadratsegons l'envergadura de les obres esllançarà la campanya.

Retaule de Sant PereAquest mes s'ha restaurat una altra

peça del retaule dit de Sant Pere. El preud'aquesta restauració ha estat de 553.000pessetes. No obstant hem rebut una sub-venció del CIM per valor de 400.000 pes-setes. Hores d'ara segueixen restaurant laresta de les peces. En breu es començaràel muntatge del retaule, ja que hi ha sufi-cients peces restaurades per començar-lo.

En aquests moments es duen gastades1.924.120 pessetes des de l'inici de larestauració.

L'advent

Amb motiu de l'Advent —preparacióper celebrar el Misteri de Nadal— cada di-jous a les 21 h. a la rectoria prepararemamb tots els qui hi acudeixin la celebra-ció de l'eucaristia dominical, comentant anivell personal les lectures que es Ilegei-

xen els diumenges, així com Limbe elsprincipals continguts de participació al'eucaristia. Volem així complir el queens recomana el Concili: A l'eucaristiano s'hi va per assistir-hi, sinó per partici-par-hi activament (SC 14).

Església Diocesana

La collecta extraordinaria per ajudar ales necessitats de les esglésies més po-bres fou a la nostra parroquia de 37.705pessetes. Moites de gracies a tots els quehi collaboraren.

Formació cristiana per a totsDimecres, dia 18, a les 21 h. a la resi-

dència de Porreres se celebrara la xerradadel curs de formació cristiana per a tots.El tema sera "El Baptisme, sagramentque imprimeix caracter en els cristians".

Celebració de la reconciliació

Com a preparació de Nadal, aquesttemps d'Advent també incloem una relie-xió en torn de les nostres mancances cris-tianes i la celebració penitencial quetendra Hoc dia 20 a les 20 h.

Campanya recollida d'aliments

El darrer diumenge d'Advent, dia 22,es dura a terme com els altres anys la re-collida d'aliments per ajudar a les famí-lies més necessitades que aten CaritasDiocesana.

Matines

Amb l'esplendor de cada any, confiamcelebrar també enguany la nit de matinesen commemoració de la venguda delMessies. Començarà a les 20'30 h. de dia24. Encara no sabem quin nin o nina can-tara la sibil-la ja que hi ha sis candidats.Preparam també la proclamació de la ca-lenda. La col.lecta d'aquest dia anirà des-tinada a ajudar les nombroses atencionsque té Caritas Diocesana.

Conti rmacions

El darrer diumenge de desembre —festade la Sagrada Família—, dia 29, a les 12h., els joves que acudeixen al procés defe rebran el sagrament de la confirmacióde mans del Sr. Bisbe, Teodor Úbeda.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓBIGUES - BLOCS - RAJOLES - AÏLLAMENTS

TRANSPORT PROPI - PINTURES - XEMENEIESDISSABTES MATÍ OBERT

Crta. Montuïri - Porreres, Km. 1 -Tif. 64 66 95

MONTUIRI

MISCELLANIA 27

Novembre de 1996

NaixementsDia 6.- Maria Magdalena Fiol Cerdà,

filla de Gabriel i Maria Francisca.

DefuncionsDia 7.- Maria Arbona Ginard "Redo-

na", viuda de 96 anys.

MatrimonisDia 9.- Miguel Verger Miralles amb

Margalida Fiol Nicolau.

10 anys enreraDesembre de 1986Millores als arrambadors

Durant el mes de desembre de 1986els ferros i arrambadors de l'escalonadadel carrer de Sa Penya i els de la PlaçaVella es feren nets i es pintaren. Una mi-llora de manteniment i restauració quemolts alabaren.

25 anys enreraDesembre de 1971

Concurs de dibuixosLa VI exposició de dibuixos escolars ce-

lebrada abans de Nadal de 1971 tenguémolt d'èxit. Es féu a la Caixa de Pensions.Es presentaren 208 treballs de 183 con-cursants. El guanyadors foren FrancescaBauçé Garcias (de 5 a 8 anys), AntoniFont Trobat (de 9 a 12 anys) i Joana f\PRossinyol Ferriol (de 12 a 14 anys).

50 anys enreraDesembre de 1946

Arbres al pati de les escolesDurant el mes de desembre de 1946 se

sembraren en el pati de les escoles 15pins, els quals foren pagats per l'Ajunta-ment a raó de 25 pessetes cadascun.

100 anys enreraDesembre de 1896Reposició en els càrrecs

D'acord amb l'informe de la ComissióProvincial, el Governador, dia 27 de de-sembre de 1896, va deixar nulles totesles providències de la batlia de Montuïri,motiu pel qual foren reposats en els seuscàrrecs els administratius, el saig, els poli-cies i fins i tot i per unanimitat, Joan AloiMiralles fou tornat elegir depositan i i re-captador. Decisió presa a rel del recurspresentat dia 9 d'agost anterior per al-guns regidors, desavenguts amb el batle.

Novembre de 1996Dia li 145 litres m2

14

39'7

15

172

16

5'1

17

6'1

20

08Total

70'8 litres m 2

1 .111C:17 Li tC13CIGuàtleres escabetxades

Ingredients4 GuAtieres (els fetges, apart)2 cebes mitjanceres

Farígola (tomillo) Liorer1 Tassa d'oli

Tassa de vi blancCullerada sopera de vinagrePebre bó, pebre vermeil, anoumoscada.

ElaboracióSofregir un poc les cebes i els ails;

afegir el vi, vinagre, pebre vermeil,anou moscada, pebre bo, les guàtleresenfarinades i que cogui uns 15 minuts,posant-hi els fetges. (Servir quan haginpassat 24 hores).

Carmen Pintetio Gómez

T112(1 eca AchDiumenges de desembre de 1996

Vilafranca 8Montuïri 22Ariany 15 Petra 29

il4cyy8 desembre 1946

Mique! Bibiloni Socias (Propietari deTagamanent) amb Ma Dolors TruyolsDezcallar (De Ciutat).

A un separatEn va trobar un que s'havia separat de la

seva dona i aquest li va demanar que li fesuna glosa. Li amolla aquesta:

Si no t'ha de sebre greute'n faré una de bona:'vorrires sa teva donai jo m'he fet amic seu.

ConsideracionsJove, mai m'havia pensat

de vell es fer de cabrer,i ara no ho oblidaréi hasta l'eternitat.Es boc sempre m'havia dat

dobbers pes meu menester,i ara que no el tendréme pens que arreplegaréper una dona que sé,guapa i plena de bondat,que te noranta anys d'edati amb excés de voluntatencara s'engronsa bd.

Al batteEs batle ha governat

per aquí, fa molt de temps,per jo sense sentimentsper 'ver autitzat ses gentssense mirar es veïnat.

Miguel Massanet "Parte

pc-.133ci

Aspecte que oferia la Plaça Major el dia de la fira d'enguany

28 ÚLTIMA PAGINA

Moltíssima participació a la fira d'enguanyL'excepcional concert coral del dissabte marcarà un fita musical a Montuïri

La fira de Montuïri no sols va arrelantde cada any, sin() que també guanya enparticipació i en qualitat, com es va de-mostrar en la d'enguany el mateix I dedesembre. Una fira que serà recordadapel grapat de manifestacions esportives,culturals, socials i cíviques que enlairarcnun programa desenvolupat amb compla-ença i amb la participació d'un públicque de cada any és més nombrós.

El cross popular "Joan Barceló", amb500 participants, la majoria externs, enEs Dau, va obrir el programa d'actes, sibe la nit anterior amb una torrada popularen el pati de les escoles, ja havia co-mençat a ambientar la festa.

El mateix horabaixa del dissabte de SaFira encara poguérem gaudir d'altres ma-nifestacions. Unes esporives, com forenels partits de mini-bàsquet, el de futbol-7,benjamins, cadets o el Il Campionatd'Escacs a la biblioteca municipal.

Una altre acte que també va reunirmolta gent fou la inauguració de l'expo-sició de la mostra d'oficis antics i cos-turns populars, corn a culminació del pro-grama iniciat pel CIM i duit a terme dinsl'illa per la Federació de PersonesMajors. La mostra fou a Can Xorri, l'en-trega de diplomes a la sala d'actes del'Ajuntament i el dinar a can Tronca.Presidí l'equip de govern del CIM en-capçalat per NI' Antònia Munar i els vice-presidents Francesc Triay i Pere Sampol.

El darrcr acte del dissabte fou l'extra-ordinari concert que oferí a l'església,plena totalment de gent, la Camerata "SaNostra" i cl Cor juvenil del TeatrePrincipal de Palma sota la direcció deRafel Nadal i amb les veus de IsabelRosselló (soprano), Honorat Moll (tenor)i Josep Miguel Ribot (baix), actuant denarrador Gabriel Gomila. A més del con-cert per a flautí i cordes, interpretarenmeravellosament l'òpera catalana "Cançód'amor i de guerra".

El mateix dia de la fira, la plaça i EsDau despertaren amb signes evidents defesta. A plaça, casetes de fusta muntadesexpressament serviren de marc excepcio-nal de la I Mostra industrial i artesanal. Ales Il el President de la ComunitatAutònoma, Jaume Matas, acompanyatdel batle, de Joan Verger i altres càrrecsautonèrnics, obria oficialament la XVIII

El President Jaume Matas i JoanVerger inaugurant una exposició

Fira de Sa Perdiu, Artesanal i Ramadera.En el certamen de la perdiu, amb 77 par-ticipants, guanyà Gabriel Bauçà Mayol.El premi per al primer local fou par aCristòfol Ors i el primer juvenil,Bartomeu Verger Mudoy.

Un detall de l'exposició a la clausurad'oficis antics

Aquesta interessant fira, que es com-pletà amb 8 exposicions, pot considerar-se com la de major assistència de públic,ja que, tot s'ha de dir, el dia fou esplèn-did i la gent romangué satisfeta.

O. A rbona