“DUES BANDERES”COM A LLOC TEOLÒGIC

Víctor Codina, sj.

1. ENFOCAMENT I PERSPECTIVA PER A ESTUDIAR DUES BANDERES ........

2. A LA RECERCA D’UN ENFOCAMENT TEOLÒGIC A PARTIR DE DUESBANDERES ......................................................................................

3. APROFUNDINT EN LA LÒGICA DE LA BANDERA DE JESÚS ..........................

4. PRESÈNCIA DE DUES BANDERES EN L’ESPIRITUALITAT IGNASIANA ...........

5. ALGUNES CONSEQÜÈNCIES TEOLOGICOPASTORALS ....................................

NOTES .............................................................................................................

16

23

13

9

5

3

Edita CRISTIANISME I JUSTÍCIA • R. de Llúria, 13 - 08010 Barcelona • tel: 93317 23 38 • fax: 93 317 10 94 • info@fespinal.com • Imprimeix: Edicions Rondas,S.L. • ISBN: 84-9730-214-1 • Dipòsit Legal: B-16.337-09 • ISSN: en tràmit • Juliol2009La Fundació Lluís Espinal li comunica que les seves dades procedeixen del nostre arxiu històric pertan-yent al nostre fitxer de nom BDGACIJ inscrit amb el codi 2061280639. Per exercitar els drets d'accés,rectificació, cancel·lació i oposició poden dirigir-se al carrer Roger de Llúria, 13 de Barcelona

Aquest text, en la seva versió original castellana, correspon a laponència presentada per l’autor en el VIII Simposio sobre EjerciciosEspirituales de San Ignacio de Loyola: Preámbulos para elegir.Disposiciones para el discernimiento, que va tenir lloc a Bogotà l’octu-bre de 2008, i que va ser publicat en la revista Apuntes ignacianos(Centro Ignaciano de reflexión y ejercicios, CIRE, Bogotá), XIX-55(enero-abril 2009), pàg. 66-86.

Ni em dedicaré a estudiar la relació as-ceticoespiritual que hi ha en DuesBanderes entre els tres esglaons queproposa el “mal cabdill” (el tenir / lacobdícia de riqueses, l’aparentar / el vahonor del món i el ser / la supèrbia)[142] i aquells altres esglaons contrarisque proposa Crist Nostre Senyor: po-bresa, desig d’oprobis i humilitat [146].Ja hi ha molts estudis competents sobreaquestes qüestions, que correspondriena un treball més propi de la teologia es-piritual o de la història de l’espirituali-tat1.

Tampoc no em proposo estudiar lagènesi històrica del text, és a dir, les se-ves fonts històriques. Per exemple, l’in-flux del llibre Flos sanctorum, queIgnasi va llegir a Loiola, i en el qual secita la tradició agustiniana sobre la llui-ta entre els dos amors, entre les dues ciu-tats, Babilònia i Jerusalem2. Tot aixòmés aviat correspondria a una històriadels Exercicis.

Ni tampoc no pretenc realitzar unaactualització pastoral del text ignasià di-rigida a l’exercitant d’avui, sia revisantel món cavalleresc ignasià subjacent a

3

1. ENFOCAMENT I PERSPECTIVA PER A ESTUDIAR DUESBANDERES

En aquest Quadern no pretenc presentar un comentari exegeticoes-piritual del text ignasià de la meditació de Dues Banderes [EE 136-148],text que dono per descomptat que el lector coneix i sobre el qual hameditat llargament.

Ni desitjo establir la possible connexió existent entre Dues Banderes(dimensió intel·lectual) i les meditacions de Tres Binaris (dimensió voli-tiva) i les Tres Maneres d’Humilitat (dimensió cordial i afectiva).

Dues Banderes, amb una forta connota-ció medieval i feudal de croada, sia des-mitificant la demonologia ignasiana, tí-picament medieval, que figura en eltext. Tot això, certament, hauria de fer-se, però no és la meva intenció princi-pal.

Finalment, tampoc no vull presentaruna reflexió filosòfica existencial sobreel tema de l’elecció a la qual s’ordenaDues Banderes, explicitant el pressupò-sit filosòfic de la llibertat i la necessitatd’elegir en la vida, com ha estat ja estu-diat, entre altres, per K. Rahner i S.Decloux.

El meu punt de partida és un altre. Seguint K. Rahner, en el seu llibre

sobre Lo dinámico en la Iglesia, desitjopartir del fet que existeix una literaturaespiritual que és més sàvia i profundaque la teologia de les escoles. Una lite-ratura on la fe de l’Església s’expressad’una manera més original que en elstractats teològics. Aquesta literatura es-piritual no és una simple aplicació ai-gualida de la teologia clàssica a la vidaespiritual, sinó la formulació d’unes ex-periències cristianes, profundament es-pirituals i místiques, que uns homes idones han tingut a la llum de l’Esperit3.

Aquesta literatura espiritual, a laqual pertanyen els Exercicis ignasians,constitueix un lloc privilegiat per a la re-

flexió teològica. Aquest lloc, en comu-nió amb els llocs o tractats teològics tra-dicionals (Bíblia, Tradició, Magisteri),historitza i complementa la comprensiódel misteri de la fe cristiana. És un llochermenèutic que ens ajuda a compren-dre millor l’evangeli de Jesús.

Consegüentment no pretenc fer unareflexió “sobre” Dues Banderes, sinó “apartir” de Dues Banderes. No pretenc,per exemple, aplicar al text el que tradi-cionalment diu la teologia sobre la llui-ta escatològica i apocalíptica que es dó-na en la història de salvació entreJerusalem i Babilònia, entre la gràcia iel pecat, entre el bé i el mal. No és queaixò no es pugui o no s’hagi de fer, pe-rò no crec que sigui el genuí backgroundo context ignasià per a comprendreaquesta meditació, sinó que em semblaque això és més propi de la primera set-mana dels Exercicis, que se centra en eltema del pecat i la salvació en Crist.

El que desitjaria és descobrir enDues Banderes quelcom de més pro-fund: trobar una intuïció de fons vàlidaper a la teologia cristiana. Què és el queIgnasi vol i pot dir a la teologia cristia-na a partir de la seva experiència espiri-tual i mística expressada concretamenten aquesta meditació? Això ens ajuda-ria també a una millor comprensió del’espiritualitat cristiana i a poder viureuna praxi cristiana més evangèlica.

4

2.1. Evitar els enganysL’objectiu ignasià d’aquesta meditacióno és preguntar a l’exercitant si farà op-ció per Jesús o per Satanàs, com a ve-gades pot semblar a primera vista ensentir parlar de Dues Banderes, la ban-dera de Crist i la bandera de Llucifer.Aquesta opció se suposa que ja s’ha presal final de la primera setmana. La in-tenció ignasiana és una altra, més útil iprofunda, és ajudar l’exercitant a fer undiscerniment, que és més propi de la se-gona setmana.

Ignasi, com a bon mestre de la sos-pita, coneix bé la complexitat del psi-

quisme humà, el perill de les il·lusionsa les quals l’exercitant pot estar exposat.En les regles de discerniment per a la se-gona setmana [328-336], Ignasi parlaclarament del perill de l’engany enco-bert, ja que l’àngel dolent intenta subangelo lucis, sota aparença de bé, en-ganyar l’ànima [322]. D’aquesta mane-ra, l’enemic de la natura humana pot do-nar falsa consolació, per així apartarl’exercitant del camí de Jesús i de la vi-da veritable que ell ens mostra.

Ignasi no pretén en aquesta medita-ció exhortar l’exercitant només a ser forten la lluita, a resistir i no sucumbir a les

5

2. A LA RECERCA D’UN ENFOCAMENT TEOLÒGIC APARTIR DE DUES BANDERES

Per a poder descobrir l’enfocament teològic de Dues Banderes ésindispensable partir del text ignasià i, concretament, d’allò que s’ex-pressa en la petició de la meditació, ja que és aquí on es manifesta laprofunda intenció d’Ignasi: «demanar el que vull; i serà aquí demanarconeixement dels enganys del mal cabdill i ajuda per a guardar-me’n, iconeixement de la vida vertadera que mostra el summe i vertader capi-tà, i gràcia per a imitar-lo»[139].

temptacions clares que l’enemic li ofe-reix, ja siguin «delectacions i plaers sen-suals» [314], que són més pròpies de laprimera setmana. El que vol Ignasi ésquelcom previ a l’elecció: evitar els en-ganys, no sigui que l’exercitant, creientque opta per la Bandera de Jesús, opti,de fet, per la contrària. El que vol Ignasiés que no es confongui el Regne deJesús amb el poder, el prestigi i la ri-quesa mundana, sinó que es copsi allònuclear de la Bandera de Jesús. En de-finitiva, Ignasi vol que l’exercitant noconfongui el veritable Déu bíblic ambun fals ídol mundà.

Una aproximació a l’Escriptura desde l’òptica ignasiana de la sospita sobrepossibles enganys en el seguiment delCrist, ens ajudarà a una visió més au-tèntica i profunda de l’Escriptura i, almateix temps, l’Evangeli llegit des d’a-questa òptica ens confirmarà en la vali-desa de la intuïció ignasiana. Som enple cercle hermenèutic: l’Evangeli “se-gons sant Ignasi” enriqueix la nostralectura de l’Escriptura i aquesta ensconfirma que Ignasi tenia raó.

Els Exercicis no són un curs de teo-logia bíblica, sinó una manera d’acce-dir al missatge de l’Escriptura des del’experiència ignasiana. És una formade llegir l’Evangeli “segons santIgnasi”.

2.2. El baptisme i les temptacionsde Jesús

Per a penetrar en l’enfocament teo-lògic que s’amaga en el text ignasià,proposo partir de l’episodi bíblic de lestemptacions de Jesús, que els sinòpticsens narren a continuació del baptisme

de Jesús al Jordà (Mt 4,1-11; Mc 1,12-13; Lc 4,1-13).

Les temptacions de Jesús són vistesper l’exegesi i per la cristologia moder-na en estreta connexió amb el seu bap-tisme. El baptisme de Jesús implica unaprofunda experiència espiritual molt lli-gada a la seva actitud humil d’apropa-ment al Jordà amb la gent senzilla delpoble que busca en el baptisme de Joanuna purificació dels pecats. Jesús baixaal Jordà, en un gest de “descens” que re-sumeix el seu “descens” del cel a la ter-ra, la seva kènosi, que anticipa la creu ila seva davallada als inferns, com l’hanintuït els Pares de l’Església. És una da-vallada a les aigües de la mort. PeròJesús, després de baixar a les aigües delJordà, puja del riu. Passa (com en l’È-xode d’Israel) de l’aigua com a lloc demort a l’aigua com a símbol de la vida,anticipant així litúrgicament la Pasqua,el seu “pas” de la mort a la resurrecciói l’ascensió al Pare.

En sortir del Jordà, Jesús experimen-ta una teofania que revela el seu misterimés profund i que anticipa la Pasqua:Jesús és proclamat Fill del Pare i sobreell davalla l’Esperit (Mt 3,13-17; Mc1,9-11; Lc 3,21-22). Jesús se sent veri-tablement el Fill del Pare, de l’Abbà, is’experimenta ple del seu Esperit. Ésl’experiència messiànica fundant quemarcarà tota la seva vida: goig, confian-ça, disponibilitat, fe profunda, fidelitattotal, docilitat incondicional al Pare i alseu designi de salvació.

Segons els Pares de l’Església, Jesúsen el baptisme, en rebre l’Esperit, és un-git, és consagrat per a la seva missió, ésconstituït Messies, en analogia amb launció de reis i profetes en l’Antic

6

Testament. Jesús de Natzaret, a partirdel seu baptisme, és el Messies, el Crist,que significa l’Ungit.

Des d’aquesta premissa es comprènel sentit profund de l’anada de Jesús aldesert, que Lluc narra com a fruit de lamoció de l’Esperit: «Jesús, ple del’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà.L’Esperit el va conduir pel desert durantquaranta dies, i era temptat pel diable.Aquells dies no va menjar res, i a la fitenia fam» (Lc, 4, 1-2).

Tradicionalment, les temptacions deJesús s’han comentat en un sentit mora-litzant. S’acostuma a dir que Jesús ensvol donar exemple sobre com superarles nostres pròpies temptacions quoti-dianes. Es repeteix que, així com Adamva sucumbir davant la temptació del pa-radís i Israel va caure en la temptació deldesert, Jesús mostra la seva fortalesavencent les tres temptacions del desert.Aquesta visió no és falsa, però no enssembla que copsi en tota la seva pro-funditat el sentit de les temptacions deJesús.

En el fons d’aquesta concepció mo-ralista hi ha subjacent una cristologiauna mica monofisita de Jesús com si nofos realment un home semblant en tot anosaltres menys en el pecat (He 4,15).Aquesta visió incorrecta de Jesús ens fapensar que ja coneixia des del principitot el que li esperava i no tenia necessi-tat de discernir ni de prendre posició da-vant la seva futura missió.

Deixem a l’exegesi crítica determi-nar la distinció entre allò històric que hiha en aquest esdeveniment i el gènere li-terari utilitzat pels sinòptics en la narra-ció de les temptacions, ja que, segonsmolts exegetes, no es pot negar que tot

el conjunt de les temptacions expressauna elaboració teològica de la comuni-tat cristiana, un autèntic hagadà. El quesembla teològicament i històricamentcert és afirmar que Jesús, després delbaptisme, d’alguna manera hagué de re-flexionar i discernir sobre quin seria elseu estil messiànic, quin tipus de mes-sianisme assumiria per a la seva missióen la vida pública.

Des d’aquest punt de vista les temp-tacions no són simplement una prova enla qual Jesús venç el Maligne, no sóntemptacions d’ordre moral, sinó op-cions teologals preses en un moment dediscerniment, en pregària, en solitud,davant el Pare que l’ha proclamat el seuFill, sota l’impuls de l’Esperit. No sóntant una prova a superar (peirasmos)com un projecte que s’ha de discernir(diakrisis). És un autèntic discernimentespiritual amb vista a una lliçó messià-nica de la seva missió.

Seguint J. A Pagola, podem afirmarque «Les temptacions no són d’ordremoral. El seu veritable rerefons és mésprofund. La crisi posa a prova la sevaactitud davant Déu: com ha de viure laseva tasca?, buscant el seu propi interèso escoltant fidelment la seva Paraula?,com ha d’actuar?, dominant els altres oposant-se al seu servei?, cercant la sevapròpia glòria, o cercant la voluntat deDéu?»4 .

En les temptacions de Jesús no s’o-posen directament Déu i Satan, sinó dosmessianismes, dos estils de missió.L’enemic vol vincular el ser Fill de Déu,testimoniat pel Pare i per l’Esperit en elbaptisme, amb el poder econòmic (con-vertir les pedres en pa), amb el poder re-ligiós (deixar-se caure des de dalt de tot

7

del temple) i amb el poder polític (do-minar tots els reialmes de la terra). AJesús se li ofereix la possibilitat d’unmessianisme des del centre, des de dalt,des del poder i el prestigi religiós i so-cial, un messianisme triomfalista i glo-riós, com el que molts dels seus con-temporanis anhelaven.

Podríem dir amb Aloysius Pieris queel que Jesús viu en les temptacions és elconflicte entre Déu i Mammon5, és a dir,entre dos imatges de Déu, entre el ros-tre autèntic del Pare i les imatges idolà-triques de Déu. És una lluita de “déus”.

2.3. Conclusió: dos messianismesLes temptacions són, doncs, expres-

sió de l’oferta de dos tipus de messia-nismes possibles, dos projectes, dues lò-giques. Aquestes dues lògiques són lesque Ignasi formula com a DuesBanderes. Per un costat hi ha la lògicade l’autosuficiència, de la seguretat,d’una racionalitat sense misteris, triom-falista, evitant conflictes amb el poderpolític i religiós, aliena al sofriment delpoble, en una línia dels profetes corte-

sans de l’Antic Testament, que profetit-zaven el que complaïa el rei; una lògi-ca que suposa adaptació al “sistema”:ser servit abans que servir.

I per l’altre, hi ha la lògica de la so-lidaritat, des dels marges i la perifèria dela societat política i religiosa; des delpoble, des de baix, vivint la filiació i laconfiança en el Pare, en gratuïtat, en unestil de senzillesa i pobresa alternatiu al“sistema”, optant per servir abans queser servit; una lògica d’inclusió i de vul-nerabilitat davant el sofriment del po-ble, en la línia del servent de Jahvè i delsgrans profetes d’Israel.

Jesús elegeix la lògica de la solida-ritat des de baix. Oposa a les tempta-cions de poder i prestigi, l’obediència ala Paraula de Déu, que presenta una al-tra òptica, en la línia profètica de po-bresa i humilitat.

Però aquesta opció de Jesús no ésvoluntarista, sinó que és fruit de l’expe-riència baptismal de sentir-se Fill sota elpoder vivificador de l’Esperit, del’Esperit del Pare que el portarà a actuarsota el seu impuls.

8

3.1. Claus evangèliques de labandera de JesúsSegurament podem conèixer millor elsentit del discerniment de Jesús entreaquestes dues lògiques o estils messià-nics si recorrem alguns passatges evan-gèlics, ja que aquest discerniment deJesús en el desert marcarà i determina-rà tota la seva vida.

– Davant la petició de la mare delsfills de Zebedeu que els seus fills ocu-pin els primers llocs, Jesús els parla debeure el calze, de ser batejats amb el seu

baptisme de mort (Mt 20,20-23; Mc10,35-40).

– Quan els deixebles discuteixen so-bre qui és el més gran, Jesús els diu queell està enmig d’ells com el que serveix(Lc 22,24-27); que el més important ésel més petit, el que es fa com un nen (Lc9,46-48); que els deixebles no han de sercom els senyors de les nacions d’aquestmón, que oprimeixen i busquen poder,sinó que el primer ha de ser el darrer,com el Fill de l’home que ha vingut aservir, no a ser servit (Mc 10,41-45).

9

3. APROFUNDINT EN LA LÒGICA DE LA BANDERA DEJESÚS

A partir d’aquest discerniment i opció, el messianisme de Jesús esmanifesta com a “diferent” d’allò que molts esperaven a Israel. Jesús ésJesús de Natzaret, el Galileu, el Natzarè, però tant Natzaret comGalilea no són una mera connotació geogràfica, sinó teològica, són unaopció per una vida humil i pobra, la vida d’un pagès d’un lloc descone-gut i menyspreat pels grans d’aquest món: «De Natzaret en pot sortirres de bo?» (Jn 1,46). És allò que Pau anomenarà kènosi (Fl 2,8),bogeria i saviesa de Déu enfront de la saviesa del món (1Co 1,17-31).

L’escena del rentament de peus exem-plifica aquesta actitud de Jesús (Jn 13,1-20).

– Quan després de la professió de fede Pere, Jesús anuncia la seva passió iPere intenta allunyar-lo d’aquest destítràgic, Jesús demana a Pere que marxidel seu davant i li diu Satanàs. El Pere-roca s’ha convertit en pedra d’escàndolper a Jesús, perquè els seus pensamentsno són els de Déu (Mt 16,21-23; Mc8,32-33).

– Quan després de la multiplicaciódels pans, segons l’Evangeli de Joan, elpoble el vol proclamar rei, Jesús fuig ala muntanya, ell tot sol (Jn 6,14-15).

Lluc, després de narrar les tempta-cions de Jesús, ens presenta la visita deJesús a Natzaret, on es mostra de formaprogramàtica la seva futura missió (Lc4,16-39). És un programa en la línia delprofeta Isaïes (Is 61) que es concreta enel fet d’anunciar als pobres la bona no-va, alliberar els captius, donar la vistaals cecs, alliberar els oprimits i procla-mar un any de gràcia. I tot això perquèl’Esperit ha baixat sobre ell i l’ha ungit.

I a continuació, l’evangelista ensdescriu la praxi de Jesús: predica ambautoritat, cura persones posseïdes peldimoni i també malalts, crida els deixe-bles, menja amb pecadors, mostra arreula novetat de la seva missió (Lc4,31–5,39). Es podria resseguir totl’Evangeli i es veuria que el discerni-ment de Jesús, la seva opció natzarena,produeix vida, «la vida veritable» queIgnasi atribueix al «summe i vertadercapità» [139].

Les benaurances, carta magna delRegne que Jesús anuncia, ens mostren

que l’estil de vida de Jesús produeix vi-da i felicitat, en contrast amb la lògicadel món, que produeix dolor i descon-sol: ai dels rics, ai dels qui van tips, aidels qui ara riuen, ai dels qui només re-ben lloances (Lc 6,24-26). A aquests elsserà més difícil entrar al Regne que pas-sar un camell pel forat d’una agulla (Mc10,25).

La Bandera de Jesús, en canvi, és labandera dels pobres d’esperit (Mt 5,1-12) i dels pobres sociològics (Lc 6,20-23), és una bandera que genera alegria igoig: els que s’hi acullen, són benaurats,són feliços.

Però aquesta elecció de Jesús a lallarga li va produir conflictes. És un en-frontament entre Jesús i el poder idolà-tric del diner, entre Déu i Mammon (Mt6,24; Lc 16,13; Lc 16,9.11). Per aixòl’opció de Jesús no solament troba difi-cultats amb els seus deixebles, sinó ambla teocràcia jueva (Anàs i Caifàs) il’Imperi romà (Pilat i Herodes): s’anun-cia la Passió. La bandera de Jesús és cla-rament conflictiva. Per això Lluc, en lanarració de la visita de Jesús a Natzaret,preanuncia ja el conflicte final: els seuspaisans el volen llançar precipici avall(Lc 4,29-30). L’ombra de la creu és pre-sent des del principi de l’Evangeli.Ignasi, en coherència amb aquesta visió,presenta la creu ja des de la contempla-ció del naixement [116].

Un gest simbòlic i profètic de Jesústindrà tràgiques conseqüències per a laseva vida. Quan Jesús expulsa als mer-caders del temple (Mc 11,15-19; Jn2,13-22), ataca, de fet, tot el sistema re-ligiós, econòmic i polític d’Israel, con-trari al Déu del Regne. Aquí és on es de-cideix la seva futura mort (Mc 11,18).

10

Seguint J. A. Pagola podem afirmar: Laraó de fons de la condemna i crucifixióde Jesús és clara. El Regne de Déu de-fensat per Jesús posa en qüestió alhoral’entramat romà i el sistema del temple.Les autoritats jueves, fidels al Déu deltemple, es veuen obligades a reaccionar:Jesús fa nosa. Invoca Déu per defensarla vida dels últims. Caifàs i els seus l’in-voquen per defensar els interessos deltemple. Condemnen Jesús en nom delseu Déu, però en fer-ho, estan condem-nant el Déu del regne, l’únic Déu viu enel qual Jesús creu.

El mateix esdevé amb l’Imperi deRoma. Jesús no veu en aquell sistemadefensat per Pilat un món organitzat se-gons el cor de Déu. Ell defensa els mésoblidats de l’Imperi; Pilat protegeix elsinteressos de Roma. El Déu de Jesúspensa en els darrers; els déus del’Imperi protegeixen la pax romana. Noes pot, a la vegada, ser amic de Jesús idel Cèsar; no es pot servir el Déu delRegne i els déus estatals de Roma. Lesautoritats jueves i el prefecte romà esvan moure per assegurar l’ordre i la se-guretat. No obstant això no és nomésuna qüestió de política pragmàtica. Enel fons, Jesús és crucificat perquè la se-va actuació i el seu missatge sacsegend’arrel el sistema organitzat al serveidels més poderosos de l’Imperi romà ide la religió del temple. És Pilat quipronuncia la sentència: «Aniràs a lacreu». Però aquesta pena de mort estàsignada per tots aquells que per raonsdiverses s’han resistit a la seva crida a«entrar en el Regne de Déu»6.

En tota la passió es va manifestant elcontrast entre les Dues Banderes, entrela Bandera de Jesús i la de l’enemic, la

Bandera del “sistema” personificat en lateocràcia jueva i la pax romana, entre elprojecte messiànic de Jesús i el projec-te mundà, Mammon. És el poder reli-giós i polític el que acabarà provocantla mort de Jesús:

– Quan a la passió Pilat ofereix ladisjuntiva d’alliberar Jesús o Barrabàs iel poble elegeix Barrabàs (Mt 27,15-26;Jn 18,39-40), en el fons s’enfronten elsdos messianismes, el de Jesús deNatzaret i el de Barrabàs, que, segons lainvestigació actual, no era simplementun bandit, sinó un combatent de la re-sistència, una espècie de guerriller, en lalínia dels zelotes. El poble, instigat pelssacerdots, prefereix Barrabàs.

– Quan a la creu els soldats romanses burlen de Jesús i li diuen que si és Fillde Déu baixi de la creu (Lc 23,38) i elsgrans sacerdots li tiren en cara que vasalvar-ne d’altres però que ha estat in-capaç de salvar-se ell mateix (Mt 27,41-44), Jesús no baixa de la creu ni se sal-va, sinó que entrega el seu esperit enmans del Pare (Lc 23,46).

I a l’hora de la resurrecció Déu Paredóna la raó a Jesús. El discerniment deldesert va ser correcte i bo. Després de laseva resurrecció, als deixebles d’Emma-ús, desil·lusionats perquè amb la mort deJesús es fonien les seves esperances queJesús alliberés Israel, Jesús els anomenainsensats per no creure allò que ja havienanunciat els profetes (Lc 24,21-25).

3.2. L’estil de JesúsLa Bandera de Jesús és l’estil pecu-

liar de Jesús de Natzaret, un estil gali-leu, natzarè.

11

El P. Peter H. Kolvenbach ha estu-diat el llenguatge dels Exercicis en latercera setmana i ha demostrat que en la“passió segons sant Ignasi”, quan s’o-culta la divinitat [196], Ignasi no ano-mena Jesús el Crist ni s’hi refereix ambnoms gloriosos (com, per exemple, «elSenyor»), sinó que l’anomena elNatzarè, el Galileu7.

El Fill no tan sols s’encarna, comsempre s’afirma d’una manera molt ge-nèrica, sinó que s’encarna en la «carnnatzarena» de Maria de Natzaret, viu unestil natzarè en una regió menyspreadacom Galilea. Jesús no solament es fa ho-me, sinó que es fa pobre. Jesús ressus-citat cita els seus deixebles a Galilea (Mt28,10; 28,169). Aquesta opció de Jesús,encara que passi per la mort en creu,produeix vida, «la vida vertadera», enexpressió ignasiana. Aquesta vida estàlligada a Galilea, entesa no en un sentitgeogràfic sinó en un sentit teològic i es-piritual, és a dir, entesa evangèlicament.És la Bandera de Jesús.

Tot això serà el que Ignasi, amb uncastellà eixut, amb una mentalitat cava-lleresca i feudal molt sensible a la qües-tió de l’honor, amb una religiositat po-pular de gust franciscà, amb una lecturaforça literal de l’Escriptura, amb l’ima-ginari teològic medieval sobre la cristo-logia (de ressonàncies anselmianes),amb la demonologia típica de la sevaèpoca, amb una espiritualitat tradicio-nalment ascètica..., intuirà des de la se-

va experiència mística i formularà en elsEE:

– en el col·loqui de la repetició delspecats, Ignasi diu que es demani avorrirles coses mundanes [63];

– en el col·loqui del Regne es dema-nen vituperis i pobresa [98];

– en el col·loqui de Dues Bandereses demana ser rebut sota la bandera deJesús en pobresa i oprobis [147];

– la tercera manera d’humilitat con-sisteix a desitjar i elegir més pobresa,oprobis i ser tingut per boig amb Crist,que no pas riquesa, honors i prudènciamundana [167].

Això és el que s’ha anomenat la claukenòtica dels EE, el seguiment del Cristpobre i humiliat, la constant referènciaa la pobresa i humilitat8.

Davant el perill que la crida del Reieternal s’entengui d’una manera massamundana, triomfalista i gloriosa, i quel’exercitant il·lusionat pel programa delRegne opti pel poder i la riquesa, Ignasili proposa la meditació de les DuesBanderes: la Bandera de Jesús és la de lapobresa i humilitat, és la Bandera deJesús de Natzaret, la que condueix a lacreu.

Però precisament aquesta Banderade Jesús, a través de la creu, és la queporta a la vida. La tercera setmana des-emboca en la quarta setmana; la creu éscamí de resurrecció, de vida vertadera.

12

4.1. El do del discerniment: lainspiració trinitàriaDissentim d’aquesta interpretació.L’experiència subjacent a les DuesBanderes marcarà tota la vida apostòli-ca d’Ignasi. Ignasi demana a Maria «queel posi amb el seu Fill» i l’experiènciamística de la Storta és la resposta aaquesta petició (Autobiografia 96). ÉsCrist en creu el que crida Ignasi al seuservei, segons la narració de Laínez10.Les grans gràcies místiques trinitàriesd’Ignasi recollides en el seu Diari espi-ritual (1544-1545) tenen lloc quan

Ignasi es planteja una qüestió de pobre-sa. Ignasi té grans mocions en entendrecom «el Fill, primer va enviar en po-bresa a predicar els apòstols, i desprésl’Esperit Sant, donant el seu esperit illengües els va confirmar, i així el Parei el Fill, enviant l’Esperit, totes les trespersones van confirmar aquesta mis-sió»11.

Per tot això, darrere de la Bandera deJesús, que Ignasi ens presenta en els EEcontraposada a la de l’enemic, darrered’aquest conflicte entre dos estils demessianismes, hi ha alguna cosa més

13

4. PRESÈNCIA DE DUES BANDERES EN L’ESPIRITUALITATIGNASIANA

Segons J. L. Segundo, l’Ignasi fundador de la Companyia es va dei-xar vèncer pel dimoni de la història i de l’eficàcia, i oblidà les DuesBanderes dels Exercicis i la pobresa de Manresa9.

que tàctiques espirituals o programesapostòlics. Els Exercicis són fruit de lesexperiències espirituals i místiques deLoiola i sobretot de Manresa (Autobio-grafia 28-32), que es perllongaran du-rant tota la seva vida fins a Roma.

Darrere de la Bandera de Jesús hitrobem la mística trinitària d’Ignasi, larevelació del Pare, del Fill i de l’Esperit.Per a Ignasi, Déu no és simplement laprimera causa o el primer motor, l’És-ser increat i totpoderós, com proclama-va l’escolàsticca del seu temps. La fecristiana que viu Ignasi no es nodreixd’idees clares i distintes, no és una filo-sofia de caire hel·lènic.

Ignasi, en el Cardener (Autobiogra-fia 30), experimenta Déu d’una maneranova i rep, segons alguns, el do del dis-cerniment espiritual. Déu és diferent. ElCreador i Senyor, la Divina majestat, elDéu misteriós i inefable, és misericor-diós, vulnerable i compassiu, tal comse’ns revela a través de Jesús deNatzaret, és el Crucificat que «deCreador és vingut a fer-se home i de vi-da eterna [ha passat] a mort temporal»[53]. El Pantocràtor és el crucificat. Hiha una estreta relació de Dues Banderesamb la visió del Cardener a Manresa, se-gons afirmacions de Polanco12 i Nadal13.

Ignasi no aplica a Jesús les catego-ries escolàstiques de Déu, sinó que a tra-vés de Jesús de Natzaret descobreix elveritable rostre del Pare i la missió del’Esperit. Com ha explanat el P. Arrupe,el carisma ignasià té una profunda ins-piració trinitària14.

Per això la mística trinitària que ani-ma tota la vida d’Ignasi és la que enspermet també entendre amb profunditattota la força de les Dues Banderes.

Davant la Bandera de l’enemic de la na-tura humana, que porta a la mort, hi hala Bandera de Jesús, que porta a la vida.Davant el poder mundà hi ha la pobre-sa i la humilitat del Galileu de Natzaret.Però aquesta pobresa que porta Jesús ala creu, està animada per l’Esperit:l’Esperit que va rebre Jesús en el bap-tisme, el que el va guiar al desert per aser temptat, el que el va ungir per aevangelitzar els pobres, és el mateixEsperit que el ressuscitarà d’entre elsmorts. Jesús ressuscita per la força, eldinamisme de Déu. Però aquesta forçadinàmica en la Bíblia és l’Esperit Sant,Senyor i donador de vida.

Davant el poder mundà de riquesa ihonors, hi ha la força: el poder del’Esperit que dóna vida. Optar per laBandera de Jesús, ser rebut sota la sevabandera és deixar-se portar pel dinamis-me de l’Esperit. Aquest Esperit és l’ú-nic que pot produir força, vida, goig,alegria, pau, veritable consolació.Ignasi, per por de ser tingut per il·lumi-nat, és molt reticent i moderat en parlarde l’Esperit. Però és l’Esperit que sostétota la mística ignasiana dels Exercicis(que anomena «espirituals») i, per tant,també està darrere de les DuesBanderes.

4.2. Una intuïció profètica per al’Església i la Companyia

La intuïció de Dues Banderes es re-prendrà a les Constitucions, on contí-nuament s’insisteix a «abaixar-se»[Const. núm. 66,2], «avorrir en tot i nosols en part allò que el món estima iabraça] i vestir-se tal com es vestia Cristcom sigui la via que porta els homes a

14

la vida» [Const. núms. 101-102], re-nunciar a les dignitats eclesiàstiques[Const. núm. 817] i mantenir la pobre-sa [Const. núm. 816]. La Companyia es-tà «sub vexillo crucis», sota l’estendardde la creu, tal com diu la Fòrmula de laCompanyia aprovada per Juli III[Const. núm. 3].

Nadal sintetitza en un paràgraf enquè consisteix aquest seguiment deJesús en creu, un seguiment que porta aparticipar de la resurrecció: «SeguimJesucrist, que porta encara la creu enl’Església militant, que el Pare etern ensha donat per servent perquè el seguimamb les nostres pròpies creus, i no vul-guem més del món que allò que ell vavoler i va prendre: pobresa, oprobis, tre-balls, dolors fins a la mort. Exercint lamissió per a la qual Déu l’havia enviatal món, que era salvar i perfeccionar lesànimes, amb tota obediència i perfeccióen totes les virtuts. Però és molt gusto-sa la nostra creu; perquè té ja la res-plendor i la glòria de la victòria de lamort, resurrecció i ascensió de Jesús»15.

I en la famosa carta que Polanco es-criu el 1547 als jesuïtes de Pàdua, sotala inspiració d’Ignasi, s’afirma gràfica-ment que «L’amistat amb els pobres ensfa amics del Rei etern»16.

La intuïció ignasiana expressada enDues Banderes fou realment profèticaen l’Església de cristiandat d’aquellaèpoca. Una Església lligada al podereconòmic i polític, amb papes mundansque no eren precisament models de mo-ralitat: més guerrers i mecenes renai-xentistes que pastors. Una Església ques’havia rendit a la temptació del poder.La proposta d’Ignasi expressada en

Dues Banderes vol ser una resposta a lacrisi eclesial de l’Església del seutemps, però no trencant amb l’Esglésiainstitucional, sinó cercant una reformainterior, un retorn a l’evangeli de Jesúsde Natzaret, el Galileu.

Ignasi, sense dir-ho, presenta un pro-grama espiritual revolucionari en elcontext de la mentalitat eclesial del seutemps, quelcom molt crític i explosiuper a l’Església de cristiandat, una veri-table Reforma evangèlica de l’Església.De fet, certs historiadors han contrapo-sat d’una manera una mica artificialIgnasi a Luter. Les seves experiènciesespirituals són, això no obstant, mésproperes d’allò que hom podria imagi-nar a primera vista: tots dos pretenenuna reforma que retorni a l’evangeli, alJesús natzarè, al crucificat.

A propòsit de la temptació del podermundà, la tercera temptació segonsMateu, J. Ratzinger - Benet XVI, en elseu llibre sobre Jesús de Natzaret afirmaque aquesta temptació va mudant en no-ves formes a mesura que transcorren elssegles. I hi afegeix que «L’imperi cristiàmolt aviat va intentar convertirl’Església en factor polític de la unifica-ció imperial. El regne de Crist havia,doncs, de prendre la forma d’un regnatpolític esplendorós. La debilitat de la fe,la debilitat terrenal de Jesucrist, havia deser sostinguda pel poder polític i militar.Amb el pas dels segles, i sota formesmolt diverses, s’ha mantingut aquestatemptació d’assegurar la fe a través delpoder, i la fe ha corregut sempre el riscde veure’s sufocada precisament peraquest braç del poder que deia defensar-la»17.

15

5.1. Tornar a Galilea

Des dels llocs on avui segueixen pre-sents i vigents la teocràcia religiosa il’Imperi, no es pot comprendre laBandera de Jesús. Aquesta Bandera ésbogeria als ulls del món, però saviesa iprudència als ulls de Déu. I en aquestasaviesa evangèlica hi ha la perfecta ale-gria. Som al moll de l’os de l’espiritua-litat cristiana, com molts altres autorshan testimoniat.

Citem un conegut text de l’espiri-tualitat franciscana:

Un dia el benaurat Francesc, a SantaMaria, cridà fra Lleó i li digué: «FraLleó, escriu». Ell respongué: «Esticpreparat». «Escriu –digué– quina ésla veritable alegria. Ve un missatgeri diu que tots els mestres de París hanvingut a l’Orde; escriu: no és la ve-ritable alegria. També que tots elsprelats ultramuntans, els arquebis-bes i els bisbes; també que el rei deFrança i el rei d’Anglaterra; escriu:no és la veritable alegria. També,que els meus frares han estat infidelsi els han convertits tots a la fe; tam-

16

5. ALGUNES CONSEQÜÈNCIES TEOLOGICOPASTORALS

Aquesta exhortació que, segons els relats evangèlics de Pasqua,Jesús fa als seus deixebles, podria resumir tot el que fins ara hem dit.Tornar a Galilea no és viatjar a una regió de Palestina sinó reprendre lavida del Jesús històric, tornar al marc evangèlic de Natzaret, Canà,Cafarnaüm, Naïm, el llac de Genesaret..., on Jesús de Natzaret, ungitper l’Esperit va passar fent el bé i curant tots els oprimits pel diable(Fets 10,38). Tornar a Galilea és retornar on tot va començar (Fets10,37), assumir el discerniment i les opcions que prengué al desert,prosseguir el seu estil, continuar la seva missió, ser rebut sota la sevaBandera de pobresa i humilitat.

bé que tanta gràcia tinc de Déu queguareixo els malalts i faig molts mi-racles; et dic que en totes aquestescoses no hi ha veritable alegria.Quina és, però, la veritable alegria?Torno a Perusa i de negra nit arriboaquí, i és temps d’hivern fangós i tanfred que es fan caramells d’aiguafreda congelada a les extremitats dela túnica i colpegen sempre les ca-mes, i la sang raja d’aitals ferides. Icompletament dins el llot, el fred i elglaç, arribo a la porta i, en haver tru-cat molta estona i cridat, ve el ger-mà i pregunta: ‘Qui hi ha?’. I jo res-ponc: ‘Fra Francesc’. I ell diu: ‘Vés,no és una hora decent d’anar pelmón; no entraràs pas’. I en insistir denou, respon: ‘Ves-te’n! Tu ets sim-ple i illetrat, ja no véns amb nosal-tres; nosaltres som tants i tals que jano et necessitem’. I jo de nou, dem-peus a la porta, dic: ‘Per amor deDéu, acolliu-me aquesta nit’. I ellrespon: ‘No ho faré pas. Vés-te’n allloc dels Crucífers i demana-hoallí!’.Et dic que, si hagués tingut pacièn-cia i no m’hagués irritat, en això es-tà la veritable alegria i la virtut i lasalvació de l’ànima.I si nosaltres impel·lits per la fam, elfred i el rigor de la nit, tornem a tru-car i demanem per l'amor de Déu iamb grans plors que ens obrin i ensfacin entrar, i el porter, més enfadatencara, respon ‘Quins brivalls mésimportuns! Els castigaré com es me-reixen’ i ens fa caure a la neu, i demanera cruel i despietada ens colpe-ja amb un bastó. Si tot això ho patim

amb paciència i alegria, pensant enles penes que Crist beneït va patirper nosaltres, i que nosaltres hem depatir pel seu amor !oh Fra Lleó!Escriu que això és la perfecta ale-gria»18.

La formulació ignasiana de DuesBanderes ens ajuda a llegir i compren-dre millor l’evangeli de Jesús, en sinto-nia amb la tradició de tota l’Església.Podríem citar també testimonis patrís-tics, textos de Benet i Bernat, de Teresade Lisieux i Charles de Foucauld queexpressen la mateixa intuïció evangèli-ca de tornar a la Galilea de Jesús o, en-cara millor, al Jesús de Galilea…

5.2. Completar el magisignasià amb el minus

Hugo Rahner ha sigut el que ha desta-cat la importància del magis, del “més”en els Exercicis i en l’espiritualitat ig-nasiana: allò que “més” condueix, elsque es volen “més” afectar, el “mésgran” servei, la “major” glòria.

Però si aquest magis no es comple-menta dialècticament amb el minus, el“menys”, tenim el risc d’acabar caienten un cert triomfalisme de poder religiósi eclesial. El Regne de Jesús, el seu pro-jecte, passa pel minus de la Bandera deJesús, la pobresa i la humilitat. Senseaquesta bogeria evangèlica, el missatgede Jesús perd el seu sabor, es mundanit-za.

En l’àmbit eclesial, després de l’a-gonia de l’època de cristiandat i el crei-xement d’una societat globalitzada, se-cularitzada i pluralista en la qual molts

17

cristians, sobretot en el primer món,viuen la fe en la diàspora i en l’exili, iconstitueixen cada vegada més una mi-noria, el missatge de les Dues Banderescobra una gran actualitat. La lògica dela Bandera de Jesús es mostra amb mésclaredat en una Església pobra, lliure idels petits.

J. Ratzinger va expressar fa uns anysen un text profètic aquesta nova situacióeclesial:

De l’Església d’avui en sortirà unaEsglésia que haurà perdut molt. Esfarà més petita, li caldrà començarcompletament de nou. No podrà jaomplir molts dels edificis que forenconstruïts quan la conjuntura eramés propícia. En disminuir el nom-bre dels seus fidels, perdrà moltsdels privilegis que ara conserva.S’haurà de presentar a si mateixa, deforma molt més accentuada que finsara, com una comunitat voluntària, ala qual només s’arriba per una deci-sió lliure. Com a comunitat petitahaurà de necessitar d’una maneramolt més clara la iniciativa dels seusmembres particulars. Coneixerà també, sens dubte, for-mes ministerials noves i consagraràcom a sacerdots, cristians provatsque romanguin en la seva professió.En moltes comunitats petites, perexemple, en els grups socials homo-genis, la pastoral normal es realitza-rà d’aquesta forma. Tot i això, la fi-gura del sacerdot plenament dedicatal seu ministeri com fins ara, segui-rà sent indispensable. Però en tots aquests canvis que espoden entreveure, l’Església haurà

de trobar de nou i amb tota decisióallò que li és essencial, allò que sem-pre ha estat el seu centre: la fe en elDéu trinitari, en Jesucrist, el Fill deDéu fet home i l’assistència del’Esperit que perdura fins al finaldels temps. Tornarà a trobar el seuautèntic centre en la fe i en la pregà-ria, i tornarà a experimentar els sa-graments com a culte diví, no com aproblema d’estructuració litúrgica.Serà una Església interioritzada,sense reclamar el seu mandat polítici sense flirtejar ni amb l’esquerra niamb la dreta. Serà una situació difí-cil. Perquè en aquest procés de cris-tal·lització i aclariment se li n’aniranmoltes forces valuoses que l’empo-briran i la transformaran en unaEsglésia dels petits.19

La meditació de Dues Banderes,amb la seva lògica de la pobresa i la sen-zillesa ens ajuda a viure la fe a la in-tempèrie en l’Església d’avui, sense pri-vilegis ni protagonismes, sense suportsocial, sense més llum que aquella quebrolla del nostre interior. En la nit foscade la fe, enmig de l’hivern eclesial quevivim, Dues Banderes ens anima a se-guir el Jesús pobre i humil de Natzaret,sota la força del seu Esperit.

5.3. Els pobres com a llocteològic privilegiatIgnasi en els Exercicis i, en concret, enDues Banderes no al·ludeix als pobressociològics ni uneix la pobresa de Cristamb la dels pobres.

Encara que en la societat d’Ignasi hihavia pobres i Ignasi va ajudar els po-

18

bres del seu temps, no existia, però laconsciència de la dimensió estructuralde la pobresa i de la injustícia que avuitenim. Avui dia és necessari comple-mentar les referències ignasianes a lapobresa i humilitat de Dues Banderesamb la realitat històrica i sociològicadels pobres.

Joan XXIII, poc abans del Concili,va parlar del tema de “l’Església delspobres”. El Vaticà II, encara que no vausar aquesta expressió, afirmà clara-ment que l’Església, seguint Crist quesent ric es va fer pobre (2Co 8,9) i vavenir a evangelitzar els pobres (Lc4,18), no busca la glòria d’aquest món iabraça tots els afligits per la debilitat hu-mana i reconeix en els pobres la imatgede Jesús (LG 8).

Cal distingir, doncs, aquestes tres di-mensions en la pobresa:

– L’actitud de pobresa evangèlica deJesús que porta fins al desprenimentdels béns terrenals i a la confiança en elPare, que és objecte de la primera be-naurança de Mateu, la pobresa d’espe-rit.

– La pobresa i misèria que sofreixenmolts germans nostres, fet deplorableno volgut pas per Déu, conseqüència delpecat d’injustícia del món.

– Finalment, l’actitud de solidaritat iopció pels pobres precisament per a era-dicar aquesta pobresa injusta; eradicaraquesta pobresa és un signe del Regne(Lc 7,22).

Aquestes tres dimensions de la po-bresa són inseparables si volem teniruna comprensió integral del tema de lapobresa. Per això en apropar-nos a laBandera de Jesús, el tornar a Galilea ens

ajuda a comprendre millor que hi hagiuna estreta relació entre Jesús i els po-bres. L’afirmació de Benet XVI aAparecida (2007) dient que en tota fecristològica hi és implícita l’opció pelspobres20, i les paraules del document fi-nal que «tot el que tingui relació ambCrist, té relació amb els pobres, i tot allòrelacionat amb els pobres reclamaJesucrist» (392), ens ajuden a compren-dre que hi ha una estreta connaturalitatentre la bandera de Jesús i els pobres,encara que Ignasi no ho hagués desen-volupat. La bandera de Jesús ens apro-pa als pobres, ens porta a solidaritzar-nos-hi per eradicar la seva pobresa, i demanera recíproca, els pobres ens ajudena comprendre millor el missatge deJesús, ja que són ells els predilectes delRegne i a ells han estat revelats els seusmisteris (Lc 10,21).

Per això, des dels pobres, més con-cretament des del Tercer Món, elsExercicis de Sant Ignasi es poden en-tendre millor que des del Primer Móndesenvolupat i ric, on la pobresa restamés camuflada. Fins i tot ara que ambles migracions els pobres del TercerMón irrompen en el món ric i desenvo-lupat, la societat del benestar i l’abun-dància que intenta en va tancar-los lesportes. És preferible que els pobres que-din lluny, així la seva presència no ensinterpel·la. La pobresa del nostre mónque la TV de tant en tant presenta no dei-xa de ser un espectacle sensacionalista imorbós que, més que interpel·lar, pro-voca el desig de voler mantenir siguicom sigui “l’estatus” de benestar delPrimer Món. Segurament, la crítica si-tuació de l’Església en el Primer Món(desafecció eclesial, crisi de fe, abando-

19

nament de l’Església, indiferència, ag-nosticisme...) està molt lligada al fet quedes del món de l’abundància moltes ve-gades no s’és prou sensible a la pobre-sa de la major part de la humanitat, ni ala seva responsabilitat històrica enaquesta situació.

Els imperis colonials occidentalsprimer, les empreses multinacionalsdesprés i el capitalisme neoliberal delmercat actual, que tants desastres hangenerat en el Tercer Món i en l’ecologiaplanetària, han estat liderats i impulsatspels “cristians” del Primer Món, ques’han enriquit amb tot això. No es trac-ta ara de generar sentiments de culpabi-litat sobre el passat o el present, sinó deprendre consciència que la nostra fe enCrist implica realment una opció pelspobres i, si no es dóna, alguna cosa fa-lla en la nostra fe cristiana.

Hi ha el risc de viure en allò que J.B. Metz ha anomenat un cristianismeburgès, una acomodació de l’evangelials interessos del món burgès, il·lustrati modern. Això a la llarga porta a unadevaluació de l’evangeli i a la pèrdua dela fe. Molts, especialment els més joves,el que avui precisament rebutgen ésaquest cristianisme burgès d’unaEsglésia poc evangèlica, que ha oblidatla «bandera de Jesús».

La clau kenòtica dels Exercicis ésmés present en el Tercer Món i des delmón dels pobres es comprenen millormoltes afirmacions dels Exercicis.

Ignacio Ellacuría, el màrtir delSalvador, ja fa anys proposava que da-vant l’“economia de riquesa” del móncapitalista i neoliberal havia d’establir-se una “economia de la pobresa”, que had’entendre’s no com una exaltació de la

misèria, sinó com una economia que so-bretot desitja aconseguir que tots els ha-bitants de la terra tinguin el suficient pera viure una vida digna.

Un altre jesuïta, A. Pieris, des de SriLanka, formula molt bé aquesta conne-xió entre la bandera de Jesús i els po-bres: «Allí on s’estima i se serveix Déu,són els pobres i no la pobresa els queregnen. Allí on s’estima i se serveix elspobres, és Déu i no Mammon qui reg-na»21.

I encara en un altre lloc: «Jesús ésDéu abocat a enfrontar-se ambMammon (...), Jesús és Déu en unaaliança amb els pobres»22.

El model hegemònic del capitalismeneoliberal que sacralitza el mercat i ofe-reix béns materials com a béns simbò-lics de salvació i benestar («fora delmercat no hi ha salvació», «hem arribatal final de la història»), és un model queen el fons deshumanitza els seus matei-xos defensors i explota els pobres, ex-clou i genera una massa ingent de per-sones que són llençades als marges. Ésla versió històrica actual de la Banderade l’enemic de la naturalesa humana,que porta a la mort.

L’actual crisi financera del mercatmundial, la caiguda de Wall Street, que,com la caiguda del mur de Berlín, mar-ca una nova era en la societat mundialés en el fons una crisi ètica, una crisi devalors. S’ha absolutitzat el lucre com acriteri últim, es professa un individua-lisme egoista i insolidari, s’han privatit-zat els guanys i socialitzat les pèrdues,s’ha destruït la natura. En aquesta crisi,els pobres, com sempre, són els que mésen pateixen i en patiran les conseqüèn-cies.

20

La Bandera de Jesús ens ofereix al-ternatives a aquesta manera hegemòni-ca que porta a la mort i ens presenta unasèrie de valors que generen vida en elmón i, en especial, en el món dels em-pobrits: solidaritat, compartir, respecte ala diversitat (cultural, religiosa, ètnica isexual), reciprocitat, opció pels pobres,estima vers els valors humans culturalsi religiosos, sentit de gratuïtat i de festa,comunió amb la terra, confiança en elPare, recerca de la pau. Un altre món notan sols és possible, sinó que és urgent.

La Bandera de Jesús ens ajuda aprendre distància tant enfront de la paxamericana com de les estructures reli-gioses i eclesiàstiques que deshuma-nitzen: la Bandera de Jesús porta a lavertadera vida. Però tot això no és fà-cil, produeix conflictes i, de fet, haproduït en el Tercer Món màrtirs per lafe i la justícia, per la humanitat i la vi-da, com va esdevenir amb Jesús deNatzaret.

Per tot plegat no és casual que esdescobreixi una certa connaturalitat en-tre l’espiritualitat ignasiana delsExercicis, la teologia llatinoamericanade l’alliberament23 i altres teologies delTercer Món. Des dels pobres se’ns re-vela una altra imatge de Déu, diferent del’habitual.

A. Pieris expressa bé aquest concep-te de Déu que se’ns revela a través deJesús de Natzaret i de la creu, i des delspobres, amb qui ell s’identifica:

Estem anunciant un concepte deDéu completament nou, revelat en lacreu. Déu s’ha desfet, en la creu, deles màscares amb les quals pretenemencobrir el seu rostre: Acte pur,

Motor immòbil, Divinitat immuta-ble, Poder impassible... En lloc d’ai-xò, d’una manera embogida i escan-dalosa (1Co 1,23), Déu ha posat aldescobert el veritable ésser diví coma amor dolgut i trencat per tanta in-gratitud humana; un Déu que plora,sua i sagna fent seu el dolor, la por ila desesperació d’aquells que ambell comparteixen la condició de víc-times a la terra; un Déu que no viu acosta d’altres, sinó que mor perquèaltres puguin tenir vida en abundàn-cia; un Déu que no tan sols opta perfer-se home, sinó que s’associa, enla manera de viure i morir, amb lespersones socialment degradades.Per tant, les característiques divinesd’aquest Déu no poden expressar-seadequadament en les categories filo-sòfiques d’unitat, veritat i bondat, oimmutabilitat, perfecció infinita ipoder absolut; més aviat demanentermes soteriològics concrets: amori fidelitat, justícia i dret, exercits demanera preferent amb els pobres24. Els pobres ens ajuden a comprendre

quina és la veritable imatge del Déu bí-blic, són un veritable lloc teològic.

5.4. En l’EsperitTornar a Galilea, completar el magis ig-nasià amb el minus, la proximitat alspobres com a lloc teològic privilegiat,etcètera, serien simples projectesvoluntaristes si no estiguessin animatsper l’Esperit. Aquell mateix Esperit queva fer néixer Jesús del si de Maria,l’Esperit que va davallar sobre ell en elbaptisme i l’ungí com a Messies, el queel va dur al desert, el que el va guiar to-

21

ta la vida, el que l’envià a evangelitzarels pobres, el que li va donar fortalesaen la passió, el que el va ressuscitard’entre els morts.

Ignasi, com ja hem vist, per por deser tingut per il·luminat (una heretgiadel seu temps) és molt parc en referir-sea l’Esperit. Això no obstant, l’Esperit ésel dinamisme que mou tota la vida cris-tiana i és subjacent en tots els Exercicis.

Com escriu M. Giuliani: «Aquestapresència de l’Esperit Sant, ànima de lesnostres ànimes, Ignasi no la defineixmai, sinó que la caracteritza per un delsseus efectes més notables: el magis,“més”»25.

Per això cal demanar ser rebut “sotala bandera de Jesús”, ja que és sota elsigne de la creu que l’Esperit, ens dóna«vida vertadera».

Sense aquesta referència a l’Esperit,el seguiment de la Bandera de Jesús po-dria portar-nos a una “jesusologia”, a unhumanisme social, bo però esquifit, queno respondria a la vocació humana mésprofunda. Quedaríem tancats en la pre-só de la nostra finitud25. Jesús ens co-munica l’Esperit, i per l’Esperit ens obreal misteri Trinitari de Déu, de maneraque la nostra vida cristiana no tan solssigui imitació del Crist, sinó vida «enCrist», vida en abundància (Jn 10,10), la«vida veritable» que ens comunica laBandera de Jesús. Quan Ignasi demanaa Maria que el posi amb el seu Fill, li es-tà demanant de poder entrar en el mis-

teri de la comunió trinitària. És a dir,“ser rebut” en la Bandera de Jesús: unagràcia de l’Esperit.

5.5. En conclusió Dues Banderes és una invitació a des-cobrir el veritable rostre de Déu, un Déu“diferent”, el rostre trinitari del Déu dela vida que se’ns revela en el Jesús po-bre de Natzaret, i un avís a no deixar-nos il·lusionar ni enganyar amb falsosídols de mort, el Mammon de les rique-ses d’aquest món. Per això l’enfoca-ment de Dues Banderes no és simple-ment moral sinó teologal i teològic: quinDéu volem realment servir?

La proximitat als pobres, els petits,els insignificants, presents no solamenten el Tercer Món sinó també en l’ano-menada societat del benestar del PrimerMón, avui ens pot ajudar molt a desco-brir aquesta veritable imatge del Déu deJesús. Als petits i pobres el Pare ha vol-gut revelar els misteris del Regne (Lc10,21). Els pobres, encara que ells no hosàpiguen, han estat «posats amb el Fill»i per això ens ensenyen a llegirl’Evangeli.

Cochabamba, Bolívia,2 de gener de 2009

22

1. M. COSTA, «Banderas», dins GEI (GRUPO DE

ESPIRITUALIDAD IGNACIANA), Diccionario deespiritualidad ignaciana, Bilbao-Santander,Sal Terrae, 2007, Vol. I, pág. 211-221, hi ha, amés, una amplíssima bibliografia.

2. COSTA, «Banderas», pàg. 212. En un paràgraf dela Leyenda áurea que Ignasi va llegir a Loiola,es diu, parlant d’Agustí, que “va escriuresobre dues ciutats, Jerusalem i Babilònia, idels seus reis respectius, perquè Crist és ano-menat Rei de Jerusalem, i el diable, rei deBabilònia. Aquestes dues ciutats són construï-des, diu ell (Agustí), per dos amors: perquè ésl’amor a si mateix, que creix fins a arribar amenysprear Déu, el que construeix la ciutatdel diable, i és l’amor de Déu que creix fins almenyspreu d’un mateix, el que construeix laciutat de Déu”.

3. K. RAHNER, «La lógica del conocimiento exis-tencial en S. Ignacio de Loyola», dins K.RAHNER, Lo dinámico en la Iglesia,Barcelona, Herder, 1963, pàg. 94-95.

4. J. A. PAGOLA, Jesús. Aproximació històrica,Barcelona 2009, Ed. Claret, pàg. 312.

5. A. PIERIS, El Reino de Dios para los pobres deDios. Retorno a la fórmula de Jesús, Bilbao,Mensajero, 2006, pàg. 52-61.

6. PAGOLA, Jesús..., pàg. 389.7. P. H. KOLVENBACH, La experiencia de Cristo en

Ignacio de Loyola, en Decir al Indecible,Bilbao-Santander, Sal Terrae, 1999, pàg. 65-75.

8. V. CODINA, Claves para una hermenéutica delos Ejercicios, Barcelona, Cristianisme iJustícia, 1993, Eides 12.

9. J. L. SEGUNDO, «El Cristo de los EjerciciosEspirituales», dins J. L. SEGUNDO, El hombrede hoy ante Jesús de Nazaret, Madrid,Ediciones Cristiandad, 1982, tomo II/2, pàg.770-784.

10. D. LAÍNEZ, Adhort in examen, 7 (FN, II, 133),1559.

11. Diario espiritual, 11-II-1544.12. FN II, 527.13. FN II, 190 y 307; MHSI, Nadal V, 40; 264.14. P. ARRUPE, «Inspiración trinitaria del carisma

ignaciano», en P. ARRUPE, La identidad deljesuita en nuestros tiempos, Santander, SalTerrae, 1981, pàg. 391-435.

15. NADAL, Orationis ratio in Societate, MHSI,Nadal IV, pág. 678.

16. 7.8.1547, BAC 817, citada en la CG 34,Decret 2, 8.

17. J. RATZINGER - BENEDICTO XVI, Jesús de Naza-ret, Lima, Planeta, 2007, pàg. 64-69.

18. FRANCESC D’ASSÍS I CLARA D’ASSÍS, Escrits,Barcelona, Proa, Clàssics del Cristianisme 1,pàg. 84.

19. J. RATZINGER, Fe y Futuro, Salamanca,Sígueme, 1973, pàg. 76-77.

20. BENET XVI, «Discurs inaugural de la VConferència de l’episcopat llatinoamericà idel Carib» dins Aparecida, 3.

21. PIERIS, El Reino..., pàg. 52.22. PIERIS, El Reino..., pàg. 89.23. V. CODINA, «Teología de la liberación y espiri-

tualidad ignaciana», en P. E. ARNS y J.SOBRINO, Teología y liberación, Ensayos entorno a la obra de Gustavo Gutiérrez, Lima,Instituto Bartolomé de las Casas, 1990, vol 2,pàg. 355-381.

24. A. PIERIS, El Reino de Dios para los pobres deDios, Bilbao, Mensajero, 2006, pàg. 92.

25. M. GIULIANI, Acoger el tiempo que viene.Estudios sobre San Ignacio de Loyola, Bilbao-Santander, Sal Terrae, 2006, pàg. 51.

26. K. RAHNER, Sobre la inefabilidad de Dios.Experiencias de un teólogo católico,Barcelona, Herder, 2005, pàg. 27-34.

23

NOTES