dRET PROCESSAL CIVIL

DRET PROCESSAL CIVIL

Tema 1. Generalitats del Dret ProcessalOrigen i fonts de lenjudiciamentEs desconeix lorigen del dret processal, lorigen de resoluci de conflictes es remunta al paleoltic o neoltic potser, no se sap exactament.Amb els anys neixen dues institucions:1. Tots escullen representants que faran de jutges, el jurat.2. Altres sistemes, la bblia per exemple, opten per escollir un sol representant, el jutge. Podia coincidir o no amb el cap del grup. Cultura jueva: judici de Jess, judici assembleari (molt semblant al procs de les lleis islmiques) es molt informal, es fa davant de tothom.Nosaltres optem per dotar de la millor formaci possible que far una sentencia amb unes normes que li donem per a que dugui el procs: normes de procediment. El dret processal es noms una part.Amb aix saconsegueix una sentencia, la millor sentencia que podem aconseguir. Tindrem la certitud moral (concepte clau) dubte raonable.Heterotutela vs autotutelaQuines lleis disciplinen els processos?1. Llei de enjudiciament civil (LEC): disciplina tot el procediment civil.2. LOPJ: parla de quins tribunals hi ha: com es constitueixen, membres, estructura, etc., garanties essencials dun judici (drets fonamentals), parla del govern de la justcia, personalitzat per el CGPJ (els escull el Parlament avui dia). El poder judicial no sorganitza jerrquicament. No obstant, els membres han de regir-se dalguna manera conjuntament. Tots son treballadors duna empresa pblica i per tant, hi ha un cap que decideix com portar situacions relacionades amb els treballadors.3. Llei de demarcaci i planta judicial: estableix la planta (quants tribunals de cada classe hi haur a cada lloc i de quina classe). T explicacions generals i desprs ho diu exactament.4. Constituci espanyola: sobretot drets fonamentals.5. Dret internacional: Conveni europeu de Drets humans es una norma que estableix quins son els principals drets humans o estndard mnim que hi ha dhaver al Consell dEuropa (excepte Bielorssia i Turquia). El TEDH estableix una jurisprudncia que inspira en gran manera al TC.La UE t molta normativa de Dret processal. Ens ajuda a celebrar processos que interessin a ms dun pas de la UE, per exemple, els que estiguin implicats parts de diferent nacionalitat. Per a celebrar aquests processos, hi ha un reglament molt important: Regl. (UE) 1215/2012.6. Jurisprudncia: es fonamental per al dret processal. Sobretot el Suprem (sala primera, civil) ens marca la interpretaci bsica de la LEC. Malgrat tot, no es lnica jurisprudncia de la que fem cas. La jurisprudncia de les Audincies Provincials, son els que coneixen en segona instancia, no te tanta autoritat per si t moltssima importncia. www.poderjudicial.es es pot consultar la jurisprudncia de tots els tribunals espanyols.7. El costum: No es font del Dret processal. Si parlem de costum, parlem del costum dels tribunals, com interpreten una norma, cada jutjat/tribunal, la prctica s forense (prov de us i de frum lloc pblic on els pretors feien justcia- fa referencia als tribunals). No es una norma jurdica. Les lleis processals tracten dunificar com es fan els processos per tal de salvar-lo precisament del costum, s un cncer. La jurisdicci i el procsTradicionalment sha dit que el D. Processal sexplicaria a travs de tres grans conceptes: jurisdicci, acci i procs. No s cert. Es pot intentar separar la matria per no se sap de qu serveix. El concepte dacci es deixa de banda (en aquesta lnia: Itlia i Alemanya). La jurisdicci s que t importncia. Jurisdicci: (juris dictio), seria all que fa el jutge. Es la determinaci del dret en el cas concret. Procs: es un concepte fonamental per no tant complicat. s el vehicle per a que el jutge pugui dictar sentencia. Es un procs marcat per les lleis. Marquen el cam al jutge. Podem parlar de grans fases: Allegacions Prova Conclusions Sentencia/ judici jurisdiccionalEl que es vol durant el procs s la sentencia, el judici del jutge. Son fases que coincideixen amb qualsevol procs deliberatiu (psicologia del pensament)Garanties de la jurisdicci: independncia, responsabilitat, immediaci i unitatIndependnciaEs lautonomia de criteri del jutge. Es garanteix la independncia de dues maneres: Com a poder de lEstat: independent de la resta de poders de lEstat. Montesquiu (teoria de la separaci de poders). Hauria dsser el poder ms independent. Com es garanteix? Inamovibilitat: un jutge no pot ser retirat del seu lloc arbitrriament. No es pot moure a menys que hi hagi una causa legal Exclusivitat: el jutge noms pot dedicar-se a ser jutge. I noms ells poden exercir la jurisdicci. Predeterminaci legal: es una garantia que la CE ha establert de manera tant important que es prcticament un dret fonamental: dret fonamental al jutge ordinari predeterminat per la llei. Implica el segent: El jutge lha de crear una llei prvia (i orgnica): LOPJ la competncia del jutge (els casos que resoldr) estan determinats de manera general i sempre ex ante. Hi ha excepcions com els casos de Nuremberg o Tquio (determinats ex post) Les normes prviament han destablir la composici ( si sn tres o ms els jutges que formen lrgan jurisdiccional). Llibertat dassociaci dels jutges: no poden tenir ideologies evidents per si que es poden associar. No sotmesos a altres jutges: no poden donar ordres, noms rectificar el que han fet altres. Diferent al sistema anglosax. El nostre sistema ho impedeix. No poden exercir determinades professions: independncia econmica. Es tracta de pagar-los b pel fet de tractar amb casos tant complicats i evitar que es corrompin. No als treballs remunerats.ResponsabilitatDel propi jutge, si el jutge fa alguna cosa mal feta, ha dindemnitzar si es un dany civil o b respondre normalment amb lexpulsi de la carrera judicial per comissi dun delicte. No obstant, pot incrrer tamb en responsabilitat administrativa (responsabilitat disciplinaria) que la imposa el CGPJ.Si es produeix un error judicial o dilaci desmesurada, existeix la responsabilitat patrimonial de lEstat, a favor nostre.ImmediaciEl jutge ha de tenir contacte directe amb les actuacions. Ha dsser ell qui vegi les actuacions, ha de treballar-ho ell.UnitatEs una garantia de la jurisdicci dEspanya. Significa que la jurisdicci es nica per tot lEstat. En altres pasos com Argentina si que existeixen jurisdiccions federals. Es una qesti ideolgica de manera de configuraci dun Estat.DRETS FONAMENTALSLes ordenacions que ha fet la doctrina sn catiques. Tant les esmenes dEEUU, com la Declaraci de Drets i Llibertats del Ciutad. El constituent no ho ha previst tot (ex. Imparcialitat del jutge no es recull a la CE sin que la jurisprudncia shi ha pronunciat).El professor distingeix una trilogia de drets fonamentals:Dret al jutge imparcialAquest dret implica que el jutge ha destar al marge completament de les parts i de lobjecte del procs. No pot tenir cap inters amb la part o lobjecte.Lart 219 LOPJ ho desf en causes de parcialitat. Quan un jutge no es imparcial, es pot recusar el jutge i el jutge ha de presentar la seva abstenci (del cas).Dret de defensaEs un compendi de la enorme majoria de garanties que volem perqu un procs ens sembli justament celebrat. Es una part del que els americans diuen due procs of law o lawful judgment (carta magna anglesa). El procs amb totes les garanties es resumeix ms b com a dret de defensa. Dins el seu contingut essencial hi trobem ms drets:1. Dret a lliure accs als Tribunals: Principal subsanabilitat de qualsevol error. Dret a la publicitat de les actuacions Drets ms polmics: sense dilacions indegudes, etc. (no important)2. Dret a formular allegacions3. Dret a presentar mitjans de prova4. Dret a contradicci: el procs t una estructura dialctica. Dret a parlar i a contradir. Normalment s el demandat el que parla ltim precisament per contrapesar que normalment guanya el demandant.5. Dret de la igualtat de les parts6. Dret a lassistncia lletrada7. Dret a la motivaci de la sentencia (de les motivacions judicials, en general). La motivaci sn les raons per les quals dicta sentencia en una lnia. Tindrs el dret a recrrer les motivacions. Es essencial per a poder defensar-te.8. Dret al recurs: dret a poder discutir les resolucions judicials. No hi ha recurs illimitat, sin tan quant la llei ho prevegi (ex. Menys de 2000 no hi ha opci de recrrer).9. El dret a lexecuci: el jutge pot donar-te la ra, per el que realment ens far efectiva la sentencia ser el dret dexecuci.Dret a la cosa jutjadaLa cosa jutjada es una prohibici de reiteraci de judicis. Els judicis noms se celebren una vegada. Es una garantia de tot el sistema. Llegir drets fonamentals al manualPRINCIPIS DE LA JURISDICCIEls dos principis que ms afecten al procs en general, i civil tamb:1. Principi dispositiu: les parts poden disposar de lobjecte del procs, dall que discuteixen. Ex. Si demano 10.000 puc desprs demanar-ne ms. La orientaci es respectar la propietat privada. Sin podria ser lEstat qui ens digus el que podem demanar. (vs. principi doficialitat, seria lEstat).No obstant, ltimament la UE es posiciona una mica a favor del principi doficialitat.2. Principi daportaci de part: si el procs respon a aquest principi significa que sespera que les parts aportin la prova al procs, sense que el jutge aporti res dofici. Es a dir, exclou la prova dofici. No obstant, no es descartable el tret inquisitiu: es a dir, pot posar-se amb el tema de la prova en alguns casos (principi inquisitiu).FORMES DEL PROCEDIMENT La oralitat oposada a lescriptura: els actes processals es fan de forma oral. Ex. Un testimoni, la declaraci de les parts. Quan es un acte processal, es escrit. Es parla daix per la tendncia que el procs sigui cada vegada ms oral. La concentraci oposada a la dispersi: els actes se celebren amb unitat dacte. el mateix dia. Dispersi: en diferents actes, diferents dies, diferents fases. Normalment es mes positiva la concentraci tot i que a vegades s necessria la dispersi per al cas concret.

ELS PROFESSIONALS DE LACTIVITAT JURISDICCIONALEn un tribunal:1. Jutge: pot ser un o ms: unipersonals o collegials. Saccedeix via oposici de 320 temes que es fan en tres exmens: un test i dues proves orals. Per a preparar-la es necessita molt bona memria, noms es valora la memria. A opini del professor no est ben pensat. Dicta les sentencies ms complicades.2. Cal que el jutge tingui una oficina judicial: Secretari judicial: s el director del personal de la oficina judicial i la seva ms important funci es donar f de tot el que fa el jutge. Es una garantia ms enll del que pugui dir el jutge. Gestors Tramitadors: dicta sentencies fcils seguint models. Auxili judicial3. Ministeri fiscal: el 99% de la seva feina es en procs penal. No forma part del poder judicial, sin executiu. T la mateixa formaci que un jutge. La funci es de garant de la legalitat en el procs civil. Vigila que el jutge i les parts compleixen les lleis. Supervisor. 4. Advocats: defensa a les parts. Garant del dret de defensa.5. Procuradors: tericament representa a les parts, representant voluntari. Antigament (Roma) ladvocat no parlava en pblic, sin el procurator. Aqu es va perdre aquesta funci. Ms aviat servia per quan el client no volia que el veiessin al jutjat. No sels exigia formaci i es van convertir en persones que relacionaven ladvocat amb el jutge. Actualment fa aquesta funci. El client ha datribuir-li poder.

LORGANITZACI JURISDICCIONAL

ELS ACTES PROCESSALSSha de distingir entre els del: Jutge: Providncia es la resoluci judicial ms senzilla, per a passar duna fase a una altra, quasi no motivada. Aute es decideix quelcom rellevant del procs. Fins i tot pot acabar el procs amb un aute. La interlocutria no es tant correcte pel fet que pot acabar el procediment. Sentencia es la resoluci que finalitza el procs en qualsevol instancia. Tant la sentencia com laute tenen la mateixa estructura: 1) fets; fonaments de dret; i part dispositiva, en castell: fallo, la part final o conclusi del judici. Secretari judicial Diligencies es lequivalent de la providncia. De mera tramitaci. Decrets la utilitza quan ha de decidir quelcom rellevant que li pertoca per competncia. Son menys motivades que les del jutge per equivaldria a laute.Fra dels actes decisoris, en tenim de comunicaci: Quines notificacions hi ha?1. Citaci: obligaci de comparixer en un dia, lloc, hora determinada.2. Citaci a termini (emplazamiento): obligaci de comparixer en un termini fixat.3. Requeriment: tordenen fer alguna cosa. 4. Manament: notificaci destinada als registradors o policia judicial. Es la forma de comunicar-se amb ells.5. Ofici: notificaci a tota la resta de funcionaris.Son formalismes del passat, podrem dir-los a tots notificacions.

*** El cmput de terminis: No es conten els dies inhbils: dissabtes, diumenges, festius all on estigui el jutjat i, a ms, el 24 de desembre i el 31 de desembre. Ex. Termini de 8 dies, rebem la notificaci (dia 1): 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12. comena el cmput el dia segent del primer: dia 2. Tenint en compte que 6, 7 i 10 son festius, acabaria el 12 (marge de 15h ms). Es computa de data a data. Ex. Termini dun mes: del dia 2/01/15 fins 2/02/15.Hores hbils: de 8h a 20h.MITJANS ALTERNATIUS DE RESOLUCI DE CONFLICTESEl mitja principal es el procs jurisdiccional. El que passa es que al llarg del temps per culpa del governs que mai han atribut suficient inversi. Daqu que la justcia estigui collapsada. Al llarg dels anys shan explorat mitjans alternatius (ADR).Els mitjans que existeixen son els segents:1. Arbitratge: es el mateix que un procs jurisdiccional per les parts confien la resoluci a un rbitre escollit per ambdues parts. s ms flexible. El fonamental s latribuir autoritat al tercer (rbitre). Trobar un tercer que garanteixi ambdues parts es difcil. El que es fa s al signar el contracte, sacostuma a posar una clusula (de submissi a arbitratge) que implica que les parts renuncien als Tribunals en benefici danar a arbitratge. Per no causar problemes, solen confiar en una instituci arbitral, normalment una associaci que sencarrega de donar espai per celebrar-lo, mitjans, i el ms important es que elaboren llistes drbitres. Moltes vegades no sn molt bons. Una vegada sotms a arbitratge, quan lrbitre dicta el laude, aquest no es recurrible. A lestranger es recurrible en algun lloc. Per tant, se celebra el procs davant un rbitre que no hi confies, i el client ja no hi pot fer res si est en desacord.Un arbitratge s car, i aix fa que la gent si pot excloure la clusula, ho fa. Molt elitista.Noms ha funcionat darrerament en matria de consum. Shan creat juntes darbitratge (pbliques), institucions que han acostumat a funcionar millor.2. Mediaci: s accedir a un tercer per a que el tercer tracti dacostar les parts. Es busca un acord en tot cas. El problema radica en que sha implementat duna manera molt barroera, sense pensar com es prestaria aquest servei. Se celebren relativament poques mediacions ja que no se sap encara com formar a un mediador, ja que la seva tasca tampoc sembla massa clara. Ha de tenir habilitats psicolgiques, sociolgiques, antropolgiques i jurdiques. Funciona ms la mediaci familiar, per exemple en un divorci, ja que el conflicte no sol ser jurdic, sin que per motius emocionals o de efecte.3. Conciliaci: s el mateix que la mediaci. Es practica en mbit laboral. Sempre sha dintentar conciliar abans daccedir al judici prpiament dit.A EEUU funciona millor per la prdua que pot suposar perdre el procs jurisdiccional. Si no acceptes un acord que al jutge desprs li sembli raonable, les costes seran molt elevades. Sempre sacaba obtenint alguna cosa per ambdues parts, es tracta dun acord. Per aix a moltes persones no els acaben de satisfer. La incidncia dels ADR a Espanya s molt baixa. Per contra, EEUU, Anglaterra, els casos que es resolen per aquests mitjans sn ms del 95%. Es el motiu pel qual la justcia va descarregada.A Alemanya, els mediadors sn jutges. Les parts acostumes a avenir-se ms ja que el que digui el jutge si que reflecteix millor el que posteriorment podria dir un jutge per via jurisdiccional.A Veneuela, instrueixen els mediadors per tal que tinguin un percentatge mnim dxit en resoldre conflictes. El mediador el que fa es amenaar. Es un desastre.

Tema 2. jurisdicci i competnciaSon dos conceptes que estableixen els casos dels que pot conixer un jutge. La jurisdicci seria el concepte global i les parts els diferents tipus de competncia que estudiarem.Per una banda, podem par de jurisdicci en dos sentits:1. Jurisdicci internacional: de quins casos coneixen els jutges dun pas.2. Jurisdicci per ra de lordre jurisdiccional: a Espanya hi ha 4 ordres: civil, penal, administrativa i social o laboral. Tipus de competncia:1. Objectiva: es la competncia dun jutge per ra dall discutit, per lobjecte del procs. Ex. Un deute, llicencia per muntar un bar, etc.2. Funcional: per ra de la fase del procs. s a dir, qui coneix dallegaci, qui de recurs, etc.3. Territorial: per ra del territori. Molt utilitzat en mbit civil i penal. Es la competncia que est establerta segons el lloc on succeeixen els fets o esta ms relacionat lobjecte. Ex. Un judici sobre un immoble de Barcelona, es resoldr a Barcelona. AMBIT OBJECTIU DE LORDRE JURISDICCIONAL CIVILQu coneixen els Tribunals de lordre jurisdiccional civil? Es una jurisdicci residual. Coneix de tot all que no estigui atribut a la resta. Per tant, acaba sent la jurisdicci ms mplia. Arts. 21 i 22 LOPJ.LMITS INTERNACIONALS DELS TRIBUNALS CIVILSCom establim si un cas es dels Tribunals francesos o espanyols?Hauria de ser una qesti senzilla. El que passa es que els estats sho prenen com una qesti poltica. Degut a aix, la manera de repartir-la es complica. Hem daccedir a tres regulacions:1. Art. 22 LOPJ. Saplica si cap de les altres dues ens serveix. s residual.Estableix tres criteris: Furs exclusius: quan parlem de fur estem parlant duna forma de designar la jurisdicci. Els furs exclusius intenten establir unes matries en les quals un sol Estat es competent. Matries en que Espanya es reserva exclusivament la jurisdicci. Matries: bens immobles, qualsevol qesti registrable (propietat, mercantil, etc.) i, per ltim, sobre reconeixement de sentencies estrangeres (decidir quines sentencies reconeix). Submissi expressa o tcita: si no es tracta de fur exclusiu, la llei deixa que les parts es posin dacord on volen celebrar el procs. Aquests acords de jurisdicci es diuen de submissi expressa o tcita / prrroga de la jurisdicci. Furs voluntaris, electius, subsidiaris: si no es posen dacord amb la jurisdicci, la llei estableix un llargussim llistat de matries per donar idees a les parts. No s molt til. Sn criteris, matries que permeten tenir un suport per dir la jurisdicci s dEspanya. El primer s el domicili del demandat. Es una mena de fur subsidiari preferent. El DI considera que ha de tenir facilitats per defensar-se.2. Si no serveix, per exemple per estar involucrats dos pasos de la UE, regulaci de la UE: Reglament 1215/2012. Lapliquem entre pasos de la UE tret de Dinamarca, van establir una reserva especfica. Estableix prcticament el mateix: Furs exclusius: son prcticament els mateixos per amb diferencia. Hi ha casos que a Espanya son laborals i a altres pasos civils, per no existir la jurisdicci laboral. El que sol fer la llei es excloure els laborals. Submissi expressa / tcita: igual, amb alguna restricci. Furs proteccionistes: subsidiaris a la submissi. Son els que tracten de protegir a parts febles del procs. Els estableix a favor de treballadors (no ens afecta per tenir jurisdicci laboral), consumidors i assegurats. Tracten de donar preferncia sempre al Tribunal del lloc on viu el consumidor, treballador, assegurat. Es possible lacord sobre competncia, per amb una condici: que lacord ha de ser posterior a linici del procs. Ex. Contractem amb una companyia telefnica per un mbil. Entre els papers que signem no pot haver una clusula que digui que ser la companyia qui decideixi on es celebrar un possible futur litigi. Seria contrari a lacord de submissi, es consideraria abusiva. Furs subsidiaris: el mateix.

3. Conveni de Logano (Sussa). T vigncia en els antics pasos duna OI que es deia EFTA, que van crear els anglesos, com a comunitat europea alternativa: Sussa, Liechtenstein, Noruega, Islndia i Dinamarca. Es daplicaci per a pasos que no formen part de la UE.Gaireb idntic al Reglament de la UE.LES QESTIONS PREJUDICIALSs una qesti que sorgeix en un procs, relacionada amb lobjecte del procs, per sense ser la temtica principal del procs.Marc normatiu per aquesta qesti: art. 10 LOPJ i arts. 40 a 43 LEC. Aquests articles regulen les qestions prejudicials. Ex. Sest celebrant un procs sobre la validesa dun contracte de compravenda. Llavors, el demandat diu que no complir el contracte ja que el va signar sota un vici de consentiment. Resulta que va incrrer en error perqu te Alzheimer. seria la qesti (CIVIL) El pagament dun crdit documentat. Tenim un paper que alg ens deu diners. Laltre ens diu que es fal. falsedat seria la qesti prejudicial. (PENAL) Ex. Contracte de trasps duna botiga. Vull traspassar la botiga i el negoci. He arribat a un acord que no es que em compri, sin que a canvi de diners li traspasso tot (inclosa clientela). Hem signat, vull complir, per laltre part no vol perqu se nadona que no t llicencia de lajuntament per obrir el negoci (falla administrativa) llicencia seria qesti prejudicial. (ADMINISTRATIVA)QESTI PREJUDICIAL CIVILQualsevol qesti pot ser:a) No devolutiva es resoldr la qesti prejudicial el mateix jutge que coneix de la qesti principal. Normalment son no devolutives en mbit civil. No obstant, si una de les parts ho demana, el jutge podr suspendre el procs per tal que laltre jutge resolgui la qesti (de capacitat, en lexemple dAlzheimer). Si no ho demana cap de les dues parts, ser el mateix jutge. b) Devolutiva resol la qesti un altre jutge diferent. QUESTIO PREJUDICIAL PENALEl que passa es que hi havia una disposici francesa de s. XIX, que deia que en un procs cada cop que surt una qesti penal sha de parar tot. all criminal suspn all civil. Era injust, perqu sinventaven un delicte que suspenia el procs civil. En tema dhipoteques, el deutor allegava la falsedat del ttol bancari. Actualment, la llei ara distingeix entre:a) Es tracti dun fet decisiu (delictiu) prvia audincia del MF, el jutge ha de paralitzar el procs. Es paralitzar just abans de dictar la sentncia.b) Es tracti dun document decisiu (delictiu) el litigant que lha presentat pot renunciar al document. QUESTIO PREJUDICIAL ADMINISTRATIVA O SOCIAL/LABORALNormalment sn no devolutives. Es resol aquestes qestions als sols efectes prejudicials. Implica que el que el jutge resolgui sobre aix, tindr noms eficcia en aquell procs, no ms enll. La llei ho diu per sortir del pas, per no provocar la suspensi del procs. El problema est en que hi pugui haver futura contradicci. Per no es freqent. Malgrat aix, la llei permet que totes dues parts, dacord, demanin la suspensi. COMPETENCIA OBJECTIVA Jutjat de pau menys de 90 Jutjat de primera instancia entra en collisi amb el jutjat mercantil. Per saber de quins casos sencarrega el mercantil (art. 86 ter LOPJ). Aquest article, sencarrega dun munt de conceptes relacionats amb dret de lempresa i dels negocis. s molt complicat saber quant es competent lun i laltre. Cal acudir a la jurisprudncia i a larticle. Jutjat de violncia sobre la dona lany 2004, es va establir que tots els casos de famlia que estiguessin relacionats amb aquella parella en la que shavia produt aquell acte de violncia, anirien directament al jutjat de violncia sobre la dona per comptes del de 1a instncia. Lacte no cal que sigui autntic. Lart. 49 bis LEC, el cas es traspassa del jutjat de primera instancia al de la dona. Hi ha greus problemes dimparcialitat. Jutjat de famlia (s un jutjat de 1a instancia que se lhi atribueixen els casos de famlia preferentment, s una especialitzaci).

COMPETENCIA TERRITORIALEst regulada en la llei denjudiciament civil. Segueix un criteri antic. Durant un temps la justicia era potestat dun noble, manava per ser el crrec administratiu de lpoca, el governant. No era escollit, avui dia s. El governant era un delegat del rei i al exercir el poder, lexercia de forma defensiva, en oposici a altres territoris que el podien posar en questi. Era aix en pobles i regnes sencers. Fins la Pau de Westfalia els Estats intentaven abarcar-ne daltres.Encara amb aquesta mentalitat, sent el jutge del propi territori, aix sentn que estigui regulada als arts. 50 a 60 de la LEC duna manera molt complexa. Son pocs articles per alguns son molt llargs i moltes especialitats (aquest jutge coneix daix i no dall).La competncia es una divisi del treball segons el territori. Si tenim 2000 jutges per un territori de 60 provncies, tenint en compte que molts casos no necessiten la presencia del jutge, lnic que pot arribar a passar es que declaressin testimonis (podria fer-ho per videoconferncia). El que es pot fer es dividir el treball de dues maneres:1. Atribuir a cada jutge els casos que sorgeixin al seu territori2. Tots els assumptes (com segur que hi ha jutjats ms carregats) els reparteixo a tot el territori.Sescull el lloc on hi ha un jutjat amb un criteri histric. Actualment, tal com entenem les coses, podria ser possible procs a distancia. I per tant, podria situar tots els jutges en una mateixa seu. No obstant, la llei preveu casos en els que thas de desplaar. Xoca amb qestions poltiques.Per resoldre el tema de la competncia territorial la llei imposa quatre criteris, que tenen un ordre de prelaci:1. Criteri de competncia territorial improrrogable/imperatiusLa llei diu directament quin jutjat s competent per aquell cas. Ho diu de manera obligatria. La llei estableix la competncia territorial: la major part en lart. 52: 52.1 i .4 a .15; igualment el 54 (cas especial). Art. 52: llistat de possibles matries que es poden resoldre en un judici (objectes possibles). La llei diu en cada cas concret quin tribunal es competent.Art. 52Competencia territorial en casos especiales1.No se aplicarn los fueros establecidos en los artculos anteriores y se determinar la competencia de acuerdo con lo establecido en el presente artculo en los casos siguientes:1.En los juicios en que se ejerciten acciones reales sobre bienes inmuebles ser tribunal competente el del lugar en que est sita la cosa litigiosa. Cuando la accin real se ejercite sobre varias cosas inmuebles o sobre una sola que est situada en diferentes circunscripciones, ser tribunal competente el de cualquiera de stas, a eleccin del demandante.4.En los juicios sobre cuestiones hereditarias, ser competente el tribunal del lugar en que el finado tuvo su ltimo domicilio y si lo hubiere tenido en pas extranjero, el del lugar de su ltimo domicilio en Espaa, o donde estuviere la mayor parte de sus bienes, a eleccin del demandante.5.En los juicios en que se ejerciten acciones relativas a la asistencia o representacin de incapaces, incapacitados o declarados prdigos, ser competente el tribunal del lugar en que stos residan.6.En materia de derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen y, en general, en materia de proteccin civil de derechos fundamentales, ser competente el tribunal del domicilio del demandante, y cuando no lo tuviere en territorio espaol, el tribunal del lugar donde se hubiera producido el hecho que vulnere el derecho fundamental de que se trate.7.En los juicios sobre arrendamientos de inmuebles y en los de desahucio, ser competente el tribunal del lugar en que est sita la finca.8.En los juicios en materia de propiedad horizontal, ser competente el tribunal del lugar en que radique la finca.9.En los juicios en que se pida indemnizacin de los daos y perjuicios derivados de la circulacin de vehculos de motor ser competente el tribunal del lugar en que se causaron los daos.10.En materia de impugnacin de acuerdos sociales ser tribunal competente el del lugar del domicilio social.11.En los procesos en que se ejerciten demandas sobre infracciones de la propiedad intelectual, ser competente el tribunal del lugar en que la infraccin se haya cometido o existan indicios de su comisin o en que se encuentren ejemplares ilcitos, a eleccin del demandante.12.En los juicios en materia de competencia desleal, ser competente el tribunal del lugar en que el demandado tenga su establecimiento y, a falta de ste, su domicilio o lugar de residencia, y cuando no lo tuviere en territorio espaol, el tribunal del lugar donde se haya realizado el acto de competencia desleal o donde se produzcan sus efectos, a eleccin del demandante.13.En materia de patentes y marcas, ser competente el tribunal que seale la legislacin especial sobre dicha materia.14.En los procesos en que se ejerciten acciones para que se declare la no incorporacin al contrato o la nulidad de las clusulas de condiciones generales de la contratacin, ser competente el tribunal del domicilio del demandante. Y, sobre esa misma materia, cuando se ejerciten las acciones declarativa, de cesacin o de retractacin, ser competente el tribunal del lugar donde el demandado tenga su establecimiento y, a falta de ste, el de su domicilio; y si el demandado careciere de domicilio en el territorio espaol, el del lugar en que se hubiera realizado la adhesin.15.En las terceras de dominio o de mejor derecho que se interpongan en relacin con un procedimiento administrativo de apremio, ser competente el tribunal del domicilio del rgano que acord el embargo, sin perjuicio de las especialidades previstas para las administraciones pblicas en materia de competencia territorial. Art. 54: s lnic general. En el cas dels procediments verbals (menys de 6.000, no ordinaris), els furs admonitius es converteixen en obligatoris. Artculo 54Carcter dispositivo de las normas sobre competencia territorial1.Las reglas legales atributivas de la competencia territorial slo se aplicarn en defecto de sumisin expresa o tcita de las partes a los tribunales de una determinada circunscripcin. Se exceptan las reglas establecidas en los nmeros 1. y 4. a 15. del apartado 1 y en el apartado 2 del artculo 52 y las dems a las que esta u otra Ley atribuya expresamente carcter imperativo. Tampoco ser vlida la sumisin expresa o tcita en los asuntos que deban decidirse por el juicio verbal.2.No ser vlida la sumisin expresa contenida en contratos de adhesin, o que contengan condiciones generales impuestas por una de las partes, o que se hayan celebrado con consumidores o usuarios.3.La sumisin de las partes slo ser vlida y eficaz cuando se haga a tribunales con competencia objetiva para conocer del asunto de que se trate.

2. Criteri de prrroga de la competncia / submissi expressa o tcitaEn defecte de lanterior, la llei ens permet que les parts acordin, pactin, la competncia. Regulat als arts. 55 a 57 LEC. La expressa suposa que ambdues parts han pactat explcitament que celebraran el procs en un determinat lloc. Noms es pot fer si no hi ha competncia territorial improrrogable. Es fa a tots els jutjats dun lloc, un cop all es fa el repartiment de la demanda. No es pot fer amb un jutjat en concret.Art. 55Sumisin expresa Se entender por sumisin expresa la pactada por los interesados designando con precisin la circunscripcin a cuyos tribunales se sometieren. La tcita suposa que no hi ha un autntic acord, sin una voluntat de no discutir la competncia. Aleshores, es diu que el demandant se sotmet tcitament pel fet de presentar una demanda (si la presenta a Barcelona, doncs, Barcelona). El demandat sentn que est sotms tcitament pel fet de fer, un cop comparegut el procs, qualsevol actuaci que no sigui proposar la declinatria. *mitj de discussi de la competncia.Art. 56Sumisin tcitaSe entendern sometidos tcitamente:1.El demandante, por el mero hecho de acudir a los tribunales de una determinada circunscripcin interponiendo la demanda o formulando peticin o solicitud que haya de presentarse ante el tribunal competente para conocer de la demanda.2.El demandado, por el hecho de hacer, despus de personado en el juicio tras la interposicin de la demanda, cualquier gestin que no sea la de proponer en forma la declinatoria. Tambin se considerar tcitamente sometido al demandado que, emplazado o citado en forma, no comparezca en juicio o lo haga cuando haya precluido la facultad de proponer la declinatoria.Art. 57Sumisin expresa y reparto La sumisin expresa de las partes determinar la circunscripcin cuyos tribunales hayan de conocer del asunto. Cuando en dicha circunscripcin existan varios tribunales de la misma clase, el reparto de los asuntos determinar a cul de ellos corresponde conocer del asunto, sin que las partes puedan someterse a un determinado tribunal con exclusin de los otros.(Els que ms sacaben aplicant:)3. Furs admonitius (no obligatori, aconsellable) especfics Imaginem el cas en que no hi ha cap dels dos criteris anteriors, som el demandant i no sabem si el demandat impugnar la competncia o no. La llei tracta dorientar on presentar la demanda, segons tingui inters o no. Dna consells per a presentar la demanda. Hi ha cinc furs admonitius especfics. Art. 52.2 i .3, .16 i .17. LEC. Art. 125.3 de la llei de patentsDiuen clarament on acudir, encara que no de manera imperativa.4. Furs admonitius generalsEns diuen on podem celebrar el procs en funci de si ets persona fsica, jurdica o fins i tot, si ets empresari individual. No carcter obligatori dentrada, voluntries, orientatives.Art. 50 i 51 LEC: Persones fsiques: al domicili del demandat. I si no se sap on resideix: domicili del demandant. Empresari o professional: jutjat del lloc don exerceixis la teva activitat, noms en litigis derivats de la seva activitat. Si t diverses seus, pot escollir. Persones jurdiques: al domicili del demandat. Tamb, alternativament, pots demandar al lloc on la relaci jurdica objecte del procs hagi de sortir a efectes (el lloc on sha fet el contracte, on sha de materialitzar els efectes del contracte, etc.).Artculo 50Fuero general de las personas fsicas1.Salvo que la Ley disponga otra cosa, la competencia territorial corresponder al tribunal del domicilio del demandado y si no lo tuviere en el territorio nacional, ser Juez competente el de su residencia en dicho territorio.2.Quienes no tuvieren domicilio ni residencia en Espaa podrn ser demandados en el lugar en que se encuentren dentro del territorio nacional o en el de su ltima residencia en ste y, si tampoco pudiera determinarse as la competencia, en el lugar del domicilio del actor.3.Los empresarios y profesionales, en los litigios derivados de su actividad empresarial o profesional, tambin podrn ser demandados en el lugar donde se desarrolle dicha actividad y, si tuvieren establecimientos a su cargo en diferentes lugares, en cualquiera de ellos a eleccin del actor.Artculo 51Fuero general de las personas jurdicas y de los entes sin personalidad1.Salvo que la Ley disponga otra cosa, las personas jurdicas sern demandadas en el lugar de su domicilio.Tambin podrn ser demandadas en el lugar donde la situacin o relacin jurdica a que se refiera el litigio haya nacido o deba surtir efectos, siempre que en dicho lugar tengan establecimiento abierto al pblico o representante autorizado para actuar en nombre de la entidad.2.Los entes sin personalidad podrn ser demandados en el domicilio de sus gestores o en cualquier lugar en que desarrollen su actividad.CASOS PRCTICS1. Celebrem un procs sobre reclamaci de quantitat, derivat dun prstec, reclamem a qui hem deixat els diners, els 10.000. la podem presentar on ens vingui de gust. Si fos inferior a 6.000 acudirem a lart. 54. Sin acudim al fur general, domicili del demandat.2. Si a ms, demanem 5.000 a un altre i 3.000 a un altre, la llei ho resol (art. 53) donant uns criteris subsidiaris.a) Si sn diverses pretensions, es determinar segons la pretensi que sigui fonament de la resta. b) Si cap es fonament de les dems, hem de veure quin ser competent per cada demandat concret. La pretensi 1 competent Barcelona, la 2, Madrid, la 3 Barcelona, etc. Li donarem al jutge que tingui ms pretensions. c) Si hi ha tantes pretensions de Barcelona com de Madrid, ser competent aquell jutge que tingui competncia de la pretensi dun valor ms alt. En aquest cas, Barcelona per ser una quantia de 10.000.3. Si res s aplicable, la llei deixa que el demandant (art. 53 LEC).

COMPETENCIA FUNCIONALPer ra de la fase del procs. Art. 61 LEC. Es ms un criteri doctrinal que prctic. Ajuda a identificar el tipus de competncia que sest decidint. No obstant, a la prctica noms es veu en materia de recursos, no t tant valor prctic com la territorial.IMPUGNACI DE LA JURISDICCI I DE LA COMPETENCIACom es discuteix la competncia. La llei diu que pot ser tant dofici com a instncia de part. a) Dofici la llei reparteix els diferents casos (art. 38, 48, 62, 58 i 60 LEC). Distingeix entre qesti de jurisdicci, competncia. a. Qesti de jurisdicci: el jutge la pot apreciar en qualsevol moment, li donar trasllat al Ministeri Fiscal i quan la resolgui no la remetr. b. Qesti de competncia: el jutge la pot apreciar en qualsevol moment, remet al MF i resol i remet a un altre jutgec. Qesti de competncia funcional: en qualsevol moment sense ms.d. Qesti de competncia improrrogable: noms admissible en fase dadmisi de la demanda. Abans de resoldre ha de donar trasllat al Ministeri Fiscal i si considera que no es competent, li remetr a un company.b) A instancia de part. Per impugnar qualsevol cas: la declinatria. Es un escrit que sadrea al jutge que est coneixent de la demanda, la fa el demandat per tal que no sel consideri sotms tcitament. Lha de presentar als 10 primers dies del termini per contestar la demanda, si es verbal 5 dies. El ms important s presentar un principi de prova que la competncia es dun altre jutge. Principi de prova o prova prima facie: has de presentar algun indici que el jutge no es competent, no prova directa, per a primera vista s possible que sigui aix. Per qu sexigeix? Perqu la conseqncia dadmetre la declinatria implica la suspensi immediata del procs, justament per a que el jutge estigui segur, es presenta la prima facie. El jutge podria adoptar mesures cautelars pels efectes de la suspensi i un cop li han presentat la declinatria, donar trasllat a laltre part per tal que es pronunci, i finalment, el jutge resoldr la declinatria. Si el jutge diu que no t lloc a la declinatria, el procs es remprendr. Per contra, si dona la ra al demandat, dictar un aute dabstenci o dinhibici i si es manca de jurisdicci internacional, sobreseguir el procs (sacabar) no remet a cap tribunal estranger. Si es per una manca de jurisdicci per ra de lobjecte, el jutge assenyalar lrgan competent per a conixer, els tribunals sn del mateix Estat, per no remet les actuacions, s a dir, deixa que les parts decideixin. El problema es manca de competncia territorial, fixar quin rgan ha de conixer i ho remetr a aquest rgan. CONFLICTES NEGATIUS EN MATERIA DE JURISDICCINo vol coneixer cap jutge. Si es manca de competencia terrotiroal, al final, el jutge haur dacceptar el que digui el company. A qui li remetin, mantindr competencia, acceptara el cas. Si es per qualsevol jurisdicci competencia, la llei no resol el cas.

Tema 3. Les partsEl concepte de part i les antigues teories de la legitimaciUna part dun procs s aquell qui demana i aquell en front de qui es demana.Legitimaci: el concepte que tracta dexplicar la posici de les parts en el procs.La doctrina espanyola, per influencia de la doctrina italiana antiga, sha ficat en un embolic, en el concepte de legitimaci. En comptes de dir-li parts, en diuen legitimaci. Antigament els processos eren llargussims (poca medieval), sanomenava solemnis ordo iudiciarius en el Dret com. Aquest procs era una copia de lantic procs rom postclssic. Per escurar el procs van intentar que entre la demanda i abans de la contestaci hagus una fase intermitja que era la de les exceptiones dilatoriae (defenses que interposava el demandat per motius processals, per exemple: aix ja ha estat jutjat) que paralitzaven el procs com a mnim durant un any. A Espanya existia fins lany 2000 amb aquestes conseqncies. Entre aquestes excepcions, nhi havia una la exceptio legitimatio personae noms susava per destacar que la capacitat demandant no tenia capacitat (per ser menor, esclau o incapacitat). Els jutges de lpoca van creure que podien aprofitar ms la excepci, van canviar-li el nom exceptio legitimatio ad processum i van crear-ne una de nova exceptio legitimatio ad causam (quan una persona tenia aquesta, sestava discutint la seva condici dhereu, si ho era o no). El que va passar va ser que allegar aix era fcil i la paraula causam va perdre el sentit originari de la mort per referir-se a una altre accepci, com a procs. Els jutges volien que el demandant acredits la seva relaci amb lobjecte del procs a linici del procs. Ex. Quan presentem una demanada de paternitat. El legislador tobliga a presentar una prova. Era aplicable a qualsevol procs. Era injust perqu a la sentncia era quan shavia de valorar la prova, aix comportava paralitzar el procs i el mnim error ho implicava. Es va utilitzar en un moment de falta dinfraestructures judicials.La legitimaci en realitat s el dret de la persona. Sha de saber al final del procs, en la sentncia. La capacitat processal. La discussi sobre la capacitat per ser partLa llei (arts. 6 i 7) parlen de dos conceptes: la capacitat dsser part (capacitat jurdica) i la capacitat processal (capacitat dobrar).La primera no t cap contingut en realitat. No afegeix res a lestudi del dret processal perqu no existeix una capacitat per ser part. O ho ets o no ho ets, feina del Dret civil. Al dret processal ens interessa no qui pot ser part sin si pot actuar el procs o li cal un representant. Aix s la capacitat processal.Lart. 6 parla de les persones fsiques, el nasciturus, la persona jurdica, masses patrimonials (patrimoni concursal o dun mort), grups de consumidors, etc. Afegeix tamb al Ministeri Fiscal. El MF s un defensor de la legalitat, el fet que faci de part, ho pot fer ja que defensa la legalitat per no tots els ordenaments ho preveuen aix.Ens interessa saber si els cal o no representant legal.La representaciDiscordana entre el dret civil i el dret processal. El dret civil distingeix entre la legal, voluntria i la necessria. Hi ha un problema, el dret civil ara noms en reconeix les dues primeres. T sentit en dret civil. La legal implica que el representat no t capacitat. La necessria es la representaci de la persona jurdica i avui es considera un rgan de la persona jurdica. El dret processal est interessat en si ens cal un representant o no. Nasciturus: el representa qui el representaria si ja hagus nascut. Pare, mare o ambds. Menors: art. 162 C.c. qui ostenti la patria potestat i sin un tutor. Lincapacitat: el representa un tutor. El prdig: un curador Menor emancipat: un curador Masses patrimonials: Herncia jacent: manera de designar el patrimoni duna persona que sha mort. El representant s el marmessor. Concurs: Ex. Un empresari que t bns, la cosa li va malament i els deutes superen el seu actiu. Quan succeeix aix, lordenament preveu dues opcions: Dir als deutors que vagin contra ell. Posar-se dacord tots els deutors per intentar cobrar tots equitativament, no la integritat, per si en part.Sexpropia la capacitat dadministrar el patrimoni i se li cedeix a ladministrador concursal, encarregat de repartir el patrimoni. Persones jurdiques: qui designi la prpia persona jurdica. Associacions: rgan de representaci escollit Fundaci: patronat Societats: administradorsSocietat irregularVol formar-se per encara no sha format. Pot actuar. El representant ser qui lhagi de representar quan estigui constituda.Unions sense personalitatEx. Nosaltres fent una festa. El representant es aquell qui les representi de fet (persona que compra la beguda).La comunitat de propietaris s una uni sense personalitat. Est reconegut clarament per la llei, per el dret civil no li dna personalitat. No en t perqu per que la tingui cal una finalitat, i la comunitat noms gestiona un patrimoni com. La llei si que diu clarament qui s el representant: el president. Aquesta figura sha quedat antiquada. Es configuren com associacions.Associacions en defensa de subjectes febles i grups dafectatsArts. 7, 11 LEC.Poden constituir-se com a part en un procs. Ex. Grup dafectats per accident dSpannair.Associacions de consumidors i usuaris poden muntar un procs com a representants dels grups.Denuncia de la manca de capacitat i representaciEs pot denunciar:a) Dofici (art. 9 LEC): El jutge dofici pot denunciar en qualsevol moment la manca de capacitat/representaci.La llei no marca a travs de quin procs ho ha de fer. Per tant, el jutge ha dadvertir les parts, deixar que parlin, que es defensin, i finalment decidir la manca de capacitat.b) A instancia de part (arts. 405.3 i 416.1.1 LEC)Les parts tamb poden al llarg de tot el procs. Depn del moment es resol duna manera o duna altra, cada moment un procs diferent.Si s un procs ordinari: Demanda Contestaci: es el moment normal de denunciar la manca de representaci per tal que es resolgui a la fase segent (audincia prvia) Audincia prvia Judici Sentncia Si sallega a la audincia prvia o al judici, el jutge ho resoldr en un acte en aquell moment. Si ho fa entremig ho remet a la segent fase, el que shauria de fer s obrir un procs incidental (arts. 387 i segents), no serveix per res, noms serveix per resoldre casos dincapacitat interfases.Ladministraci com a part. Especialitats processalsPoden ser part els ajuntaments, les administracions, en general. En realitat qui t ms particularitat s lEstat com a part. LEstat t una llei 52/97 que regula aquesta situaci. Les especialitats que preveu la llei: El defensa sempre un advocat de lEstat. s la oposici ms difcil. s defensor i part alhora. s advocat i procurador alhora. T el privilegi de litigar sempre all on tingui la seu.

Artculo 6Capacidad para ser parte1.Podrn ser parte en los procesos ante los tribunales civiles:1Las personas fsicas.2El concebido no nacido, para todos los efectos que le sean favorables.3Las personas jurdicas.4Las masas patrimoniales o los patrimonios separados que carezcan transitoriamente de titular o cuyo titular haya sido privado de sus facultades de disposicin y administracin. 5.Las entidades sin personalidad jurdica a las que la ley reconozca capacidad para ser parte. 6.El Ministerio Fiscal, respecto de los procesos en que, conforme a la ley, haya de intervenir como parte. 7.Los grupos de consumidores o usuarios afectados por un hecho daoso cuando los individuos que lo compongan estn determinados o sean fcilmente determinables. Para demandar en juicio ser necesario que el grupo se constituya con la mayora de los afectados. 8.Las entidades habilitadas conforme a la normativa comunitaria europea para el ejercicio de la accin de cesacin en defensa de los intereses colectivos y de los intereses difusos de los consumidores y usuarios. 2.Sin perjuicio de la responsabilidad que, conforme a la ley, pueda corresponder a los gestores o a los partcipes, podrn ser demandadas, en todo caso, las entidades que, no habiendo cumplido los requisitos legalmente establecidos para constituirse en personas jurdicas, estn formadas por una pluralidad de elementos personales y patrimoniales puestos al servicio de un fin determinado. Artculo 7Comparecencia en juicio y representacin 1.Slo podrn comparecer en juicio los que estn en el pleno ejercicio de sus derechos civiles. 2.Las personas fsicas que no se hallen en el caso del apartado anterior habrn de comparecer mediante la representacin o con la asistencia, la autorizacin, la habilitacin o el defensor exigidos por la ley. 3.Por los concebidos y no nacidos comparecern las personas que legtimamente los representaran si ya hubieren nacido. 4.Por las personas jurdicas comparecern quienes legalmente las representen. 5.Las masas patrimoniales o patrimonios separados a que se refiere el nmero 4. del apartado 1 del artculo anterior comparecern en juicio por medio de quienes, conforme a la ley, las administren. 6.Las entidades sin personalidad a que se refiere el nmero 5. del apartado 1 del artculo anterior comparecern en juicio por medio de las personas a quienes la ley, en cada caso, atribuya la representacin en juicio de dichas entidades. 7.Por las entidades sin personalidad a que se refiere el nmero 7. del apartado 1 y el apartado 2 del artculo anterior comparecern en juicio las personas que, de hecho o en virtud de pactos de la entidad, acten en su nombre frente a terceros. 8.Las limitaciones a la capacidad de quienes estn sometidos a concurso y los modos de suplirlas se regirn por lo establecido en la Ley Concursal.

18