dret constitucional (mòdul 1)

Els rgansconstitucionalsde l'Estat

Francesc de Carreras SerraManuel Gerpe Landn

Revisi a crrec deJuan Manuel Mecinas MontielMiguel ngel Cabellos Espirrez

PID_00212014

FUOC PID_00212014 Els rgans constitucionals de l'Estat

Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric comqumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaciprvia per escrit dels titulars del copyright.


ndex

Introducci.................................................................................................. 7

Objectius....................................................................................................... 8

1. La Corona............................................................................................. 111.1. La configuraci constitucional de la Corona .............................. 11

1.1.1. La Corona s un rgan constitucional .......................... 111.1.2. La Corona s una instituci amb funcions

simbliques i representatives de l'Estat ......................... 121.2. La successi en la Corona ........................................................... 14

1.2.1. La dinastia histrica ...................................................... 141.2.2. L'ordre successori ........................................................... 141.2.3. Els supsits de vacana del tron i l'obertura de la

successi ......................................................................... 161.2.4. Circumstncies que no causen l'obertura de la

successi ......................................................................... 161.3. La Regncia ................................................................................. 17

1.3.1. Classes de Regncia ....................................................... 171.3.2. Funcions i extinci de la Regncia ................................ 18

1.4. La Casa del Rei ............................................................................ 181.5. El rei ............................................................................................ 19

1.5.1. La proclamaci del rei ................................................... 191.5.2. L'Estatut personal del rei ............................................... 191.5.3. Les funcions del rei ....................................................... 201.5.4. El referendament dels actes del rei ................................ 24

2. Les Corts Generals.............................................................................. 272.1. La configuraci constitucional de les Corts Generals ................. 27

2.1.1. Les Corts Generals sn un rgan constitucional ........... 272.1.2. Les Corts sn l'rgan suprem de representaci del

poble espanyol ............................................................... 292.1.3. Les Corts sn bicamerals ............................................... 29

2.2. La composici de les cambres .................................................... 322.2.1. El Congrs dels Diputats ............................................... 322.2.2. El Senat .......................................................................... 34

2.3. L'Estatut dels parlamentaris ........................................................ 362.3.1. Adquisici, prdua i suspensi de la condici de

parlamentari ................................................................... 362.3.2. La prohibici de mandat imperatiu .............................. 372.3.3. Les prerrogatives dels parlamentaris ............................. 382.3.4. Altres drets i deures dels parlamentaris ......................... 40


2.4. Els grups parlamentaris ............................................................... 402.4.1. La formaci dels grups parlamentaris ........................... 412.4.2. Les funcions dels grups parlamentaris .......................... 42

2.5. L'organitzaci de les cambres ..................................................... 422.5.1. rgans de direcci i de govern intern ........................... 432.5.2. rgans de producci o de funcionament ...................... 46

2.6. El funcionament de les cambres ................................................. 492.6.1. La durada de la legislatura ............................................ 492.6.2. Els perodes de sessions ................................................. 502.6.3. La convocatria de les cambres ..................................... 502.6.4. La publicitat de les sessions ........................................... 512.6.5. El debat .......................................................................... 512.6.6. L'adopci d'acords ......................................................... 52

2.7. La Diputaci Permanent ............................................................. 532.8. L'activitat conjunta de les cambres ............................................ 53

2.8.1. Les sessions conjuntes de les cambres ........................... 542.8.2. Les comissions mixtes ................................................... 54

2.9. Les funcions de les Corts Generals ............................................. 552.9.1. La funci legislativa ....................................................... 552.9.2. La funci pressupostria ................................................ 572.9.3. La funci de control de l'acci del Govern ................... 582.9.4. La funci d'impuls poltic de l'acci de govern ............. 612.9.5. Altres funcions ............................................................... 63

3. El Govern.............................................................................................. 653.1. El Poder Executiu ........................................................................ 653.2. Origen i evoluci histrica del Govern ...................................... 663.3. El Govern com a rgan constitucional ....................................... 68

3.3.1. Carcter orgnic del Govern ......................................... 693.3.2. La composici, el nomenament i el cessament del

Govern ........................................................................... 693.3.3. El Govern en funcions .................................................. 703.3.4. L'estatut dels membres del Govern ............................... 71

3.4. Estructura i funcionament del Govern com a rgan collegiat ... 723.5. Les funcions del Govern ............................................................. 733.6. Les funcions especfiques del president del Govern ................... 77

3.6.1. La posici constitucional del president del Govern ...... 773.6.2. Les funcions del president del Govern .......................... 78

3.7. Els membres del Govern i els rgans collegiats ......................... 803.7.1. El vicepresident .............................................................. 813.7.2. Els ministres ................................................................... 813.7.3. El Consell de Ministres i les Comissions Delegades ...... 83

4. Les relacions entre les Corts Generals i el Govern..................... 844.1. La relaci de confiana i la responsabilitat poltica .................... 84

4.1.1. La responsabilitat dels poders pblics ........................... 844.1.2. La responsabilitat jurdica ............................................. 84


4.1.3. La responsabilitat poltica ............................................. 854.2. El control parlamentari ............................................................... 874.3. La designaci del Govern ........................................................... 89

4.3.1. Nomenament del president del Govern: lainvestidura ..................................................................... 90

4.3.2. Nomenament de la resta del Govern ............................ 924.4. El control parlamentari del Govern: la qesti de confiana i

la moci de censura .................................................................... 924.4.1. La qesti de confiana ................................................. 924.4.2. La moci de censura ...................................................... 95

4.5. La dissoluci de les cambres ....................................................... 97

5. El Poder Judicial................................................................................ 995.1. El Poder Judicial i la potestat jurisdiccional ............................... 99

5.1.1. El Poder Judicial com a poder de l'Estat ........................ 995.1.2. La potestat jurisdiccional .............................................. 100

5.2. Principis constitucionals configuratius del Poder Judicial i del'exercici de la potestat jurisdiccional ......................................... 1025.2.1. La submissi del jutge a la Constituci i a l'imperi de

la llei .............................................................................. 1025.2.2. La independncia judicial ............................................. 1045.2.3. La responsabilitat judicial .............................................. 1055.2.4. L'exclusivitat i la unitat jurisdiccional .......................... 1055.2.5. La participaci ciutadana en l'Administraci de

justcia ............................................................................ 1075.3. L'estatut jurdic del jutge ............................................................ 110

5.3.1. El carcter funcionarial del jutge .................................. 1105.3.2. L'accs a la carrera judicial ............................................ 1105.3.3. Les incompatibilitats i les prohibicions ......................... 111

5.4. L'organitzaci de l'Administraci de justcia .............................. 1125.5. El Consell General del Poder Judicial ......................................... 113

5.5.1. Caracteritzaci constitucional del Consell Generaldel Poder Judicial ........................................................... 113

5.5.2. Composici del Consell General del Poder Judicial ...... 1155.5.3. Competncies del Consell General del Poder Judicial ... 116

5.6. El Ministeri Fiscal ........................................................................ 118

6. El Tribunal Constitucional.............................................................. 1206.1. Tribunal Constitucional i justcia constitucional: problemes

generals ........................................................................................ 1226.1.1. Tribunal Constitucional: rgan jurisdiccional o

rgan poltic? ................................................................. 1226.1.2. El Tribunal Constitucional com a rgan creador de

dret ................................................................................. 1236.1.3. Legitimitat democrtica del Tribunal Constitucional .... 125

6.2. Composici, organitzaci i funcionament del TribunalConstitucional ............................................................................. 126


6.2.1. Composici del Tribunal Constitucional ...................... 1266.2.2. Organitzaci del Tribunal Constitucional ..................... 1286.2.3. Funcionament del Tribunal Constitucional .................. 128

6.3. Els procediments de control de la constitucionalitat ................. 1296.3.1. Els procediments de control directe i abstracte ............. 1296.3.2. Els procediments de control indirecte i concret ............ 1326.3.3. El recurs i la qesti d'inconstitucionalitat:

conclusions sobre els seus diferents significats ............. 1346.3.4. Les sentncies en els procediments de declaraci

d'inconstitucionalitat ..................................................... 1366.4. Els procediments de resoluci de conflictes constitucionals ...... 139

6.4.1. Els conflictes derivats de la divisi territorial depoders ............................................................................. 139

6.4.2. Els conflictes entre rgans constitucionals de l'Estat ..... 142

Resum............................................................................................................ 144

Activitats...................................................................................................... 147

Exercicis d'autoavaluaci........................................................................ 147

Solucionari.................................................................................................. 151

Glossari......................................................................................................... 152

Bibliografia................................................................................................. 155

FUOC PID_00212014 7 Els rgans constitucionals de l'Estat

Introducci

Un estat social i democrtic de dret, com s el cas de l'Estat constitucionalespanyol, es pot analitzar des de tres dimensions:

1) En primer lloc, des de la dimensinormativa, s a dir, entenent l'Estat coma equivalent a ordenament jurdic.

2) La dimensidelesfinalitats s una altra perspectiva per a examinar l'estatdemocrtic de dret. En aquest curs de Dret constitucional s'estudien els dretsfonamentals des d'aquest punt de vista. Certament s aqu on l'estat de drettroba el seu nucli bsic, si entenem per estatdedret el que est concebut pera garantir la llibertat.

3) Una tercera dimensi s la que s'analitza a partir dels rgansconstitucio-nals, que en general podem classificar en dos grans ttols:

a) Els rganspoltics, que actuen segons criterisd'oportunitat, s a dir, sot-mesos a idees i interessos, i que estan sotmesos al dret des d'un punt de vistaformal. Sn els segents:

les Corts Generals,

el Govern,

el Consell General del Poder Judicial.

b) Altres rgans, que tamb actuen sotmesosaldret per no poden introduircriteris d'oportunitat en les seves funcions. Sn els segents:

la Corona,

el Poder Judicial,

el Tribunal Constitucional.

Normes, finalitats estatals i rgans constitucionals sn les tres di-mensions que ofereix l'Estat des del punt de vista juridicoconstitucio-nal. En definitiva, l'estudi del dret constitucional ha de partir sempred'aquests tres nivells si vol oferir una visi completa i essencial del ques un estat constitucional.

Ordenament jurdic

Aquesta visi va prendre im-portncia sobretot la primerameitat del segle XX

Vegeu tamb

L'Estat, des d'aquest punt devista, s'estudia al mdul "Fontsdel dret" de l'assignatura Siste-ma constitucional espanyol.


Objectius

L'objectiu global d'aquesta part s estudiar la composici, l'organitzaci, el fun-cionament i les funcions dels rgans constitucionals. El seu examen constitu-eix un pas previ a l'anlisi de moltes institucions que s'estudiaran en altresassignatures.

En aquest mdul trobareu els continguts i les eines indispensables segents:

1. El significat de la Corona en el conjunt de les institucions estatals i lesfuncions del seu titular, s a dir, del rei.

2. L'organitzaci de les Corts Generals tenint ben present el seu carcter bi-cameral i, per tant, el paper del Congrs dels Diputats i el del Senat.

3. La posici dels diputats i els senadors dins les respectives cambres, aixcom el paper protagonista que avui dia hi tenen els partits poltics i elsgrups parlamentaris.

4. Les funcions principals de les Corts Generals, tant del Congrs com delSenat, amb una referncia especial a la funci legislativa i als controlsd'inspecci del Govern.

5. Les funcions principals del Poder Executiu a l'Estat contemporani i la in-fluncia que t en la configuraci del Govern a la Constituci espanyola.

6. La composici del Govern a Espanya, amb l'anlisi de la seva estructuracomplexa.

7. Les funcions del Govern, sobretot la funci de direcci poltica i la pree-minncia de les funcions que exerceix el president del Govern.

8. L'anlisi detallada dels elements principals de la forma de govern parla-mentria, especialment la investidura del Govern, els procediments deqesti de confiana i moci de censura, i els mecanismes de dissolucide les cambres i el cessament del Govern.

9. L'anlisi del que significa exercir la funci jurisdiccional, aix com els prin-cipis constitucionals que la inspiren.

10. La composici, l'estructura i les funcions del Consell General del PoderJudicial, rgan de govern del Poder Judicial.


11. El carcter, la composici i l'organitzaci del Tribunal Constitucional.

12. Les funcions del Tribunal Constitucional: declaracid'inconstitucionalitat per mitj dels procediments de recurs, de qestii de control previ de tractats internacionals, conflictes de competnciaque es deriven de l'organitzaci territorial (conflictes positius i negatius decompetncia entre l'Estat i les comunitats autnomes, o d'aquestes entresi i conflictes en defensa de l'autonomia local) i conflictes d'atribucionsentre els rgans.


1. La Corona

1.1. La configuraci constitucional de la Corona

La Corona1 s un rgan constitucional de l'Estat. El rei s el titular dela Corona.

L'anlisi de la configuraci constitucional de la Corona s'ha d'iniciar apartir de dues de les seves caracterstiques fonamentals:

la Corona s un rgan constitucional;

la Corona s una instituci amb funcions eminentment simbliquesi representatives de l'Estat.

Una bona comprensi de la Corona requereix que repasseu les pgines dedi-cades a la monarquia parlamentria en l'assignatura Sistema constitucional es-panyol.

1.1.1. La Corona s un rgan constitucional

Els poders i rgans de l'Estat tenen el seu fonament en la sobirania nacionaldel poble espanyol, com preveu l'article 1.2 de la Constituci espanyola:

(1)La Corona est regulada en el t-tol II, articles 56 a 65 de la Consti-tuci.

Vegeu tamb

Connectant-vos a la bibliote-ca de la UOC, podreu consul-tar directament els textos de laConstituci espanyola.

Vegeu tamb

Vegeu l'apartat 9 del mdul"Principis estructurals de laConstituci espanyola" del'assignatura Sistema constituci-onal espanyol.

La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat.

Article 1.2 de la Constituci espanyola (CE2).

La qualificaci d'rganconstitucional s'aplica als rgans pblics que sn ele-ment necessari i indefectible d'un determinat Estat, de manera que la des-aparici o transformaci intensa d'aquests rgans implicaria un canvi enl'estructura mateixa de l'Estat.

La rellevncia substantiva dels rgans esmentats t com a efecte quesigui la Constituci la que de manera directa en reguli la configuraci,les funcions i les relacions amb altres rgans.

(2)El significat de les abreviatures iles sigles emprades en aquest m-dul didctic es troba al glossari.


La Corona compleix tots els requisits per a ser considerada un "rgan cons-titucional": s la Constituci la que en regula directament i minuciosamentl'estatut orgnic i funcional (art. 56 a 65), i s un rgan fonamental de l'Estaten tant que qualifica la formapoltica (monarquia parlamentria) i constitu-eix una de les institucionsdel'estructurasubstancialdel'Estat (la ms altainstncia).

Tan important s afirmar que la Corona s un rgan constitucional comque "nicament" s, i pot ser, un rgan constitucional en l'Estat cons-titucional democrtic. Llevat que discutim la sobirania del poble espa-nyol i la llibertat decisria de les Corts constituents, la Corona s un"rgan constitut", que t en la Constituci el fonament ltim de la sevaexistncia, de la seva legitimaci i de les seves funcions.

Com qualsevol altre rgan pblic, la Corona ha d'exercir les funcions que ex-pressament li reconeixen la Constituci i les lleis. Per tant, no es poden ad-metre prerrogatives histriques ni poders de reserva mitjanant els quals espuguin justificar atribucions de la Corona diferents de les que de manera ex-pressa estableix la Constituci. Tampoc no es poden admetre interpretacionsque, des d'una preconcepci terica del principi democrtic, anullin tota in-cidncia funcional de la Corona pel fet de considerar incompatible l'exercicide funcions prpies amb el carcter no electiu de l'rgan i la seva irresponsa-bilitat absoluta.

1.1.2. La Corona s una instituci amb funcions simbliques irepresentatives de l'Estat

El rei Joan Carles i la reina Sofia.

El rei i la transici

La funci que va acomplir elrei Joan Carles com a motordel canvi en la transici de-mocrtica explica i justificaque, en el procs constitu-ent, no es debats seriosamentl'alternativa monarquia-rep-blica.

La conciliaci de la monarquia amb la democrcia t dues conseqn-cies importants:

1) que monarquia expressa nicament un tipus o modalitat de capd'Estat;

2) que la Corona s'estructura com a rgan autnom, s a dir, ja no estintegrada en el Poder Executiu i no exerceix funcions de govern o dedirecci poltica.

La constitucionalitzacidelaCorona com a rgan autnom clou el procsde separaci del cap de l'Estat respecte del Poder Executiu.

La concepci dualista originria d'aquest poder (el rei i el seu govern), que ca-racteritzava els sistemes parlamentaris monrquics, principalment a Anglater-ra, culmina en la Constituci espanyola amb la separacientrelaCoronaiel

Lectura complementria

J.M.PorrasRamrez (1995).Principio democrtico y funcinregia en la Constitucin norma-tiva. Madrid: Tecnos.


PoderExecutiu, ara integrat aquest nicament pel Govern i l'Administraci,mentre que aquella es converteix en una instituci autnoma i general del'Estat.

La corona es caracteritza per ser hereditria, vitalcia i per situar el rei en unaposici d'absoluta irresponsabilitat jurdica i poltica. Aquests trets la distin-geixen de la presidnciarepublicana d'un sistema parlamentari, que s elec-tiva, temporal i en qu el president, tot i que d'una manera que caldria matisar,est subjecte a responsabilitat poltica i jurdica.

L'opci monrquica ha de tenir conseqncies sobre les funcions queexerceix la Corona. La conciliaci de la no-electivitat i, singularment,la irresponsabilitat amb el principi democrtic han de marginar el reidel procs d'adopci de decisions poltiques.

Encara que aquest desapoderament de funcions de direcci poltica tam-b afecta la presidncia de la repblica parlamentria, pot ser que notingui la mateixa intensitat ja que la presidncia de la repblica, tot ique de manera indirecta i limitada, s una instituci representativa iresponsable.

La literalitat de l'article 56.13 de la Constituci espanyola s poc conciliableamb el que acabem d'argumentar: les funcions que s'atribueix al rei s'acordenms amb un cap d'estat republic fins i tot semipresidencial com el francsque amb un de monrquic.

No obstant aix, aquesta impressi es dilueix totalment si s'analitzen les atri-bucions concretes i prpies que es reconeixen al rei en l'exercici de les funci-ons esmentades.

(3)L'article 56.1 de la CE estableixles funcions del rei.

Una interpretaci sistemtica de l'article 56.1 de la Constituci espanyola des

dels articles que estableixen les atribucions del rei i la manera d'exercir-les4 i

els que preveuen les competncies dels altres poders pblics5 permet conclou-re que la Constituci configura la Corona com una instituci amb funcionssimbliques i representatives.

(4)Art. 62, 63 i 64.

(5)Art. 66, 97, 117 i 161.

La funci moderadora i arbitral, interpretada des de les atribucions concretesque s'atorguen al rei, noms li permeten un acte propi: la propostadecandi-

datapresidentdelGovern6. Llevat d'aquest cas concret, la Corona no intervamb actes jurdics propis en l'exercici de la funci de direcci poltica.

(6)Art. 99.1 CE.


Tot i que desprs s'analitzaran les funcions del rei, es pot avanar que el cons-tituent regula les funcions de la Corona des de criteris molt atents a les exign-cies del principi democrtic i, en conseqncia, la desplaa del Poder Executiui la desapodera de funcions de direcci poltica.

1.2. La successi en la Corona

La Constituci regula la successi en la Corona des dels criteris tradicionalsde la dinastia i la successi hereditria.

La Corona d'Espanya s hereditria en els successors de S.M. Joan Carles I de Borb,legtim hereu de la Corona.

Article 57.1 CE.

1.2.1. La dinastia histrica

La dinastia s la famlia en la qual es perpetua, a travs de l'herncia, el ttol derei. La dinastia actual s certament histrica, els seus antecedents es remuntena uns quants segles enrere i la seva permanncia en l'Espanya moderna not altres parntesis que el regnat d'Amadeu de Savoia, la Primera i la Segonarepbliques i la dictadura franquista.

La instauraci de la dinastia tradicional es va efectuar de manera certamentsingular. El general Franco i les Corts franquistes van decidir nomenar succes-sor en la suprema autoritat de l'Estat, a ttol de rei, Joan Carles de Borb. JoanCarles era membre de la dinastia histrica, per no pas l'hereu legtim segonsles normes successries de la monarquia espanyola. L'hereu legtim era el seupare, Joan de Borb i Battemberg, fill del rei Alfons XIII.

Els vicis originals de la instauraci no es van resoldre fins que Joan de Borbva renunciar, el 14 de maig de 1977, als seus drets dinstics en favor del seufill Joan Carles. Aquest acte permet al rei adquirir la legitimitat dinstica, perla qual cosa es converteix en hereu legtim de la dinastia histrica.

La renncia de Joan de Borb fa possible que el legislador constituent ja puguiactuar sense problemes successoris, constitucionalitzi el valor histric de ladinastia i que els drets dinstics corresponguin als successors de Joan CarlesI de Borb.

1.2.2. L'ordre successori

Joan de Borb, que va emprar el ttol de comtede Barcelona, s'havia ofert com a alternativa

democrtica al franquisme.

Encara que la Constituci no en concreta els membres, d'acord amb la norma

que regula el Registre civil de la famlia reial7 (RD 2917/1981), aquesta estariacomposta pel rei, la seva consort, els ascendents de primer grau, els descen-dents i el prncep hereu de la Corona.

(7)No tots els familiars del rei pre-vistos en l'article 57 de la Constitu-ci espanyola a l'efecte de succes-si integren la famlia reial a qu fareferncia l'article 65.1.


La successi al tron seguir l'ordre regular de primogenitura i de representaci, i serpreferida sempre la lnia anterior a les posteriors; en la mateixa lnia, el grau ms prximal ms remot; en el mateix grau, l'home a la dona, i en el mateix sexe la persona majora la menor.

Article 57.1 CE.

La Constituci regula la successi legtima amb els criteris tradicionals de lamonarquia espanyola. Aquests criteris tenen l'origen en el dret medieval cas-tell (Las Siete Partidas), i des d'aleshores s'han mantingut sense alteracionssubstantives.

L'ordre successori s'estructura sobre els principisdeprimogenitura, prefern-cia del primer nascut dels descendents del rei, iderepresentaci, prefernciadels descendents del primognit, si aquest hagus mort, sobre altres, en la me-sura en qu representen els drets del premort.

Aquests principis es completen amb les regles segents:

1) Preferncia de la lnia anterior sobre les posteriors. La lnia anterior s lalnia recta, que uneix el rei amb els seus fills i nts. Les lnies posteriors snles collaterals (germans, oncles, nebots del rei). Si cal recrrer a les lniescollaterals, es preferir aquella que procedeixi del parent del rei ms prximen l'ordre de successi.

2) Dins de la lnia, preferncia de les generacions anteriors sobre les ms joves.

3) Dins d'una mateixa generaci o grau, preferncia de l'home sobre la dona.Aquest s, sens dubte, un dels punts ms criticats en relaci amb la Corona.

4) En el mateix grau i sexe, preferncia de la persona de ms edat sobre la demenys edat.

L. Snchez Agesta resumeix aix aquests criteristradicionalsdelamonarquiaespanyola:

"El Trono se refiere al primognito y a sus descendientes de padres a hijos y nietos, yas sucesivamente, con preferencia a los hermanos y los sobrinos por razn de lnea; lasmujeres tienen acceso al Trono siempre que no tengan hermanos varones; la preferenciade lnea con derecho a la representacin significa que los nietos anteceden, en caso defallecimiento de sus padres, a los tos, hermanos del difunto."

L. Snchez Agesta (1980, pg. 190).

Las Siete Partidas

Alfons X el Savi va dirigirl'elaboraci d'aquest codi jur-dic, conegut tamb com a LasPartidas, que va ser un instru-ment important de penetracidel dret rom a la pennsulaIbrica. S'inspiren en les fontsdel dret rom i del dret can-nic i en els textos dels romanis-tes i canonistes estrangers.

Una pgina miniada del codi de Las SietePartidas.

Malgrat que el sistema fa difcilment imaginable que no hi hagi successor, laConstituci disposa que, en el supsitd'extinci de totes les lnies cridadesen Dret, les Corts Generals proveiran la successi a la Corona en la forma que

ms convingui als interessos d'Espanya8. Igualment es preveu que qualsevoldubte de fet o de dret que s'esdevingui en l'ordre de successi es resoldr per

mitj d'una llei orgnica9.

(8)Art. 57.3 CE.

(9)Art. 57.5 CE.


1.2.3. Els supsits de vacana del tron i l'obertura de la successi

El nomenament d'un nou rei es produeix nicament en dos supsits:

la mort del monarca, l'abdicaci.

L'abdicaci s el desistiment voluntari del rei a seguir ocupant el crrec. Entots dos casos s'apliquen les regles de successi al tron.

Precisament, el 2 de juny de 2014 el rei Joan Carles I va anunciar que abdicavala corona i aix donava pas a lactual rei Felip VI. Labdicaci es va fer efectivamitjanant la Llei orgnica 3/2014, de 19 de juny, la publicaci de la qual vacausar de manera automtica que lactual rei succeds el seu pare, sense perju-dici que desprs, tal com est previst en lart. 61.1 CE, Felip VI prests juramentdavant les Corts reunides en sessi conjunta i fos proclamat per aquestes.

1.2.4. Circumstncies que no causen l'obertura de la successi

Tot i que s possible que el rei sigui inhabilitat per a l'exercici del crrec (art.59.2 CE), aquesta circumstncia no desencadena un supsit successori, ja que,tot i inhabilitat, continua sent el rei, si b les funcions de la Corona les exerceixla Regncia (art. 59.1 CE).

La renncia10 tampoc no s causa de successi. La renncia nicament pro-voca una alteraci en l'ordre successori.

La Constituci fa referncia a dos supsits que alteren l'ordre successori:

La renncia voluntria. La celebraci de matrimoni contra l'expressa prohibici del rei i de les

Corts Generals.

La inhabilitaci del rei

La inhabilitaci del monarcapot respondre a diverses cau-ses; alguns fins i tot hi inclouenla deposici.

(10)Qui renuncia s una persona in-closa en la lnia successria, perque no regna.

La renncia s un acte personal i voluntari que afectaria normalment el re-nunciant i no els seus hereus. Aix, Joan de Borb va renunciar als seus dretsen favor del seu fill, l'anterior rei Joan Carles. No obstant, no es pot excloure

que una renncia pugui arribar a vincular tamb als hereus11.

S'ha de considerar que la Constituci estableix que, si el matrimoni dels pos-sibles successors es contrau contra l'expressa prohibici del rei i de les Cortsprohibici que haur de tenir com a fonament les greus conseqncies del

matrimoni en qesti per als interessos de l'Estat12 , el resultat sigui l'exclusienlasuccessialaCorona del contraent i els seus descendents.

(11)Per exemple, els germans de Jo-an de Borb Alfons i Jaume havi-en renunciat als seus drets i als delsseus descendents, per la qual cosaels drets van recaure en Joan.

(12)No s, doncs, un lmit a la lli-bertat de matrimoni ni t res aveure amb la derogada Pragmticade matrimonis desiguals de CarlesIII.


Diferncies institucionals

Contrriament al que passa en un rgim republic, en un rgim monrquic, totes lesactuacions (no solament les pbliques) del rei o de la seva famlia afecten la instituci.

1.3. La Regncia

El rei s l'nic titular de la Corona i ho s amb carcter vitalici des quees produeix la mort o l'abdicaci del rei anterior.

A ms de ser titular de la Corona, l'exercici de la representaci simblica del'Estat requereix tenir la majoria d'edat i no estar inhabilitat.

En el cas que es produeixi algun d'aquests dos supsits, es constitueix ambcarcter temporal la Regncia, la qual exercir, en nom del rei, les funcionsdel cap d'Estat fins que aquest arribi a la majoria d'edat (18 anys) o superi lacausa de la inhabilitaci.

1.3.1. Classes de Regncia

La Constituci regula les dues classes de Regncia segents:

a)LaRegncialegtimaodinstica

Aquesta Regncia es caracteritza perqu s la que s'ha d'establir prioritria-

ment13. s la mateixa Constituci la que fixa les persones que han de ser cri-dades a ocupar el crrec de regent, persones que tenen vincles familiars amb elrei difunt o inhabilitat. Les crides a la Regncia, que sempre ser unipersonal,varien segons que obeeixi a minoria d'edat o a inhabilitaci.

En el supsitdeminoriad'edat, l'ordre previst s el segent:

el consort de la reina difunta o la consort del rei difunt,

(13)Noms quan la Regncia legti-ma no es pugui constituir es recor-re a l'electiva.

en defecte d'aquestes persones, el parent major d'edat ms prxim en la

successi a la Corona14.

En el supsitd'inhabilitaci, l'ordre s el segent:

el prncep hereu de la Corona,

si aquest fos menor, es procedeix de la manera prevista per a la minoriad'edat fins que el prncep hereu arribi a la majoria d'edat.

b)LaRegnciaelectiva

(14)La Regncia s'exerceix mentreduri la minoria d'edat del rei.


Ja hem assenyalat que la Regncia electiva s subsidiria. Si no hi hagus cappersona a qui correspongus la Regncia (legtima), el nomenament el farienles Corts Generals. En aquest supsit es permet que es compongui d'una, treso cinc persones.

Per a exercir la Regncia caldr ser espanyol i major d'edat15. El regent o re-gents, els quals tindran tractament d'altesa, en prendre possessi del crrec,que exerciran en nom del rei, prestaran jurament d'exercir les seves funcionsfidelment, de guardar i fer guardar la Constituci i les lleis, de respectar elsdrets dels ciutadans i de les comunitats autnomes, aix com el de fidelitat

al rei16.

1.3.2. Funcions i extinci de la Regncia

(15)Art. 59.4 CE.

(16)Art. 61 CE.

Tot i que el regent nicament supleix el rei i no el substitueix, la Regncia

s'exerceix amb els mateixos poders que la Constituci reconeix al rei17.

La Regncia s'extingeix, si s per minoria d'edat, quan el rei arriba als 18 anys,i, en el cas de la inhabilitaci, quan les Corts reconeguin que ha desaparegutla causa que la provocava.

1.4. La Casa del Rei

(17)La Regncia t totes les atribuci-ons del cap d'Estat.

Com a rgan constitucional, la Corona necessita una estructuraorganico-funcional que la doti dels mitjans personals i materials per a dur a terme lesseves funcions amb autonomia.

La CasadelRei s la denominaci que adopta aquest organisme de suportadministratiu del rei.

La Casa del Rei s una organitzaci estatal no inserida en cap de les adminis-

tracions pbliques18, el rgim jurdic de la qual hauria de ser establert per lamateixa Corona. No obstant aix, ha estat el Govern, per via de reial decret,el que ha regulat aquest organisme.

Les dependnciesdelaCasadelRei sn les segents:

1) El Cap de la Casa, del qual depenen tots els serveis.

2) La secretaria general, rgan encapalat pel secretari general, que actua coma segon cap de la Casa.

3) La gurdia reial i el servei de seguretat.

Lecturescomplementries

Pel que fa a la regulaci dela Casa del Rei, llegiu elsreials decrets 1677/1987 i434/1988.

(18)STC 112/1984.


s interessant destacar la publicaci en els ltims anys duna part de la distri-buci interna de l'assignaci econmica anual que rep la Casa del Rei. Es tractad'una mesura de transparncia que s encara ms rellevant ats que el controlparlamentari d'aquests recursos econmics ha estat tradicionalment molt di-fcil de dur a terme, ja qu les preguntes que formulaven els parlamentaris enreferncia a aquest tema no acostumaven a ser ni tan sols admeses a trmit.

1.5. El rei

1.5.1. La proclamaci del rei

L'accsaltron es produeix automticament pel fet de la successi. La personacridada a ser rei segons les normes de successi (art. 57 CE) t un autntic iusad officium o 'dret a la funci'. El rei ho s en virtut de les normes constituci-onals que regulen la successi, condici que nicament perd per mort o perabdicaci.

L'accs a l'exercici del crrec es produeix formalment en l'actedeproclama-cidelreidavantlesCortsGenerals, reunides en sessi conjunta. La procla-maci no s un requisit constitutiu; el rei, conv insistir-hi, ho s pel fet dela successi.

Tampoc no s'ha de reconixer carcter constitutiu al jurament que acompanya

l'acte de proclamaci19. s una solemnitat prescrita, d'efectes eminentmentsimblics. El carcter cerimonial del jurament tamb s'ha de tenir en compteper tal que no se'n pugui deduir cap atribuci per al rei: ni s acte constitutiude la titularitat ni tampoc norma de competncia.

1.5.2. L'Estatut personal del rei

La persona del Rei s inviolable i no est subjecta a responsabilitat.

Article 56.3 CE.

La inviolabilitat i la irresponsabilitat del rei, juntament amb la successihereditria i el carcter vitalici del seu mandat, constitueixen les prin-cipals notes qualificadores de la monarquia.

Joan Carles de Borb fou proclamat reid'Espanya per les Corts Generals el 22 de

novembre de 1975.

(19)Art. 61.1 CE.

a) La inviolabilitat de la persona del rei expressa que el dret no pot actuarsobre la seva persona, que no est subjecte a la coerci jurdica de l'Estat. Con-v fer notar que la inviolabilitat es refereix a la persona i no a la instituci;sobre aquesta ltima pot actuar el pobleespanyol a travs del procediment

de reforma constitucional20.

(20)La monarquia pot desaparixermitjanant la reforma de la Cons-tituci (art. 168), per caldria pre-guntar-se si davant d'aix estaremen presncia d'un nou Estat i unanova constituci.


b) La irresponsabilitat expressa que el rei no respon pels seus actes, ja siguinpoltics o de carcter exclusivament personal. Els seus actes no estan subjec-tes ni a control politicoinstitucional ni a control jurisdiccional. La irrespon-sabilitat total de la persona no exclou la responsabilitat patrimonial del reien qestions de dret privat, si b caldr actuar a fi de mantenir la imatged'irresponsabilitat contra la Casa del Rei i contra el cap de la Casa del Rei, ino pas contra el rei.

1.5.3. Les funcions del rei

La rtio ltima de la monarquia moderna s la seva funci simblica.

H. Kelsen

L'article 56.1 de la Constituci espanyola fa una configuraci general de lesfuncions del rei en qu s'atn, de manera coherent, a les funcions que acom-pleix la Corona com a rgan que simbolitza la unitat i la permanncia de l'Estati com a rgan que integra i qualifica la forma de govern. Tot respectant la li-teralitat de l'article s possible, doncs, ordenar-ne les funcions en tres blocs:simbliques, moderadores i arbitrals.

El mateix article 56.1 determina que les atribucions que desenvolupa el rei enl'exercici de les funcions esmentades sn les que fixen expressament la Cons-tituci i les lleis. En altres paraules, en el compliment de les seves funcions,el rei nicament pot i ha de fer el que de manera expressa li atribueix el dret.Aquesta funci d'atribuci competencial la fa la Constituci en els articles 62i 63.

Encara que en aquest moment pugui semblar sobrer, cal recordar que les fun-cions del rei i les seves atribucions concretes han de ser interpretades singu-larment per a delimitar la intervenci que t el rei en la determinaci del con-tingut dels actes que afecten les seves atribucions a partir de la forma d'Estat ide govern. D'acord amb les nostres formes d'Estat i de Govern, s'evidencia que,amb l'excepci de la funciarbitral i concretament pel que fa a l'atribucide proposar el candidat a president del Govern, el contingut de l'acte s sem-pre determinat per un altre rgan estatal, que s l'rgan al qual correspon latitularitat de la potestat legislativa, executiva o judicial.

La intervenci del rei, quan el dret l'exigeix, s imprescindible: en depnl'existncia de l'acte, per s un requisit autnom que no incideix enabsolut en el contingut de l'acte i en el control d'aquest.


D'acord amb aquestes pautes podem avanar que les atribucions del reis'estructuren des de la consideraci de la Corona com a rgan que simbolitzala unitat de l'Estat comunitat i de l'Estat aparell i, en conseqncia, les sevesatribucions seran declaratives o merament relacionals.

L'nic acte de rellevncia poltica el contingut del qual determina lliu-rement el rei, almenys jurdicament, s el dretdeproposarelcandidatapresidentdelGovern.

A continuaci s'indiquen les atribucions del rei en cada un dels mbits funci-onals:

1)Funcionssimbliques

Totes les atribucions del rei en aquest mbit tenen com a caractersti-ca comuna que el seu contingut est absolutament delimitat amb inde-pendncia de la voluntat reial. Aix no vol dir, com destaca L. LpezGuerra, que es tracti de qestions en qu la intervenci del rei sigui irre-llevant; la intervenci d'aquest formalitza simblicament que cada acted'un rgan estatal s un acte de l'Estat.

Exemples de la funci declarativa dels actes estatals

Sn exemples de la funci declarativa de la naturalesa estatal dels actes els segents:

Sancionar i promulgar les lleis (art. 62a CE).

Expedir els decrets acordats pel Consell de Ministres, conferir els llocs de treball civilsi militars i concedir honors i distincions (art. 62f CE).

Exercir el dret de grcia (art. 62i CE).

La mateixa naturalesa t la intervenci reial en els nomenaments segents:

Vocals del Consell General del Poder Judicial (art. 122.3 CE).

President del Tribunal Suprem (art. 123.2 CE).

Fiscal general de l'Estat (art. 124.4 CE).

Magistrats del Tribunal Constitucional (art. 159.1 CE).

President del Tribunal Constitucional (art. 160 CE).

El rei simbolitza la unitat de la comunitat poltica cap a l'exterior i cap al'interior:

a) Les seves atribucionssimbliquesenelplainternacional sn les segents:

Acreditar els ambaixadors i altres representants diplomtics21. (21)Art. 63.1 CE.


Manifestar el consentiment de l'Estat per obligar-se internacionalment per

mitj de tractats22.

(22)Art. 63.2 CE.

Declarar la guerra i fer la pau23.

A aquestes funcions cal afegir que el rei assumeix la ms alta representacide l'Estat espanyol en les relacions internacionals, especialment amb lesnacions de la seva comunitat histrica.

b) Les atribucionsenelvessantintern de simbolitzar la unitat sn les se-gents:

(23)Art. 63.3 CE.

Declarar que la justcia s'administra en nom del rei24.

Atribuir-li l'alt patronatge de les reials acadmies25.

(24)Art. 117.1 CE.

(25)Art. 62j CE.

Atribuir-li el comandament suprem de les Forces Armades26.

Nomenar els presidents de les comunitats autnomes27 i que, sobre la basedel nomenament dels presidents d'aquestes comunitats, les lleis auton-

miques les promulgui el president de cada comunitat en nom del rei28.

2)Funcionsmoderadores

Moderar implica literalment temperar, ajustar o evitar l'excs. s un terme ques'incorpora al llenguatge poltic constitucional amb la teoria de B. Constantsobre el "poder neutre" del rei, sobre la base del qual es justificava que se liatribussin poders efectius en el nomenament i la separaci dels membres delGovern, en la dissoluci del Parlament, en el vet de les lleis aprovades pelParlament o en el nomenament de senadors.

Aquesta concepci de la funci moderadora, que engloba poders poltics pro-pis del rei i potestats arbitrals en sentit estricte, no s aplicable a la regulacide la Corona en la Constituci.

No obstant aix, la funci es mant, cosa que obliga a determinar-ne, des d'unainterpretaci sistemtica, el contingut material i a valorar la intervenci delrei en l'activitat moderadora.

(26)Art. 62h CE.

(27)Art. 152.1 CE.

(28)Punt que ha estat incorporatpels estatuts d'autonomia, llevatdel basc.

La determinaci dels actes integrats dins la funci moderadora es pot fer ate-

nent al contingut que tenia originriament29: engloba els actes que afecten lacreaci i la fi del mandat dels rgans de direcci poltica de l'Estat (Governi Parlament) i els efectes consegents que puguin tenir sobre l'electorat (con-vocatria d'eleccions).

(29)En aquests actes s'atribua al reiuna funci relacional, de coordina-ci o de mediaci.


Avui, la valoracidelaintervencireial s'ha de fer des dels principisconstitucionals que ordenen la forma d'Estat (democrcia) i la forma degovern (sistema parlamentari): harmonitzant tots dos principis s'ha deconcloure que sn actes el contingut dels quals est determinat exclu-sivament pels rgans titulars de la funci de direcci poltica (Governi Parlament) i que, en conseqncia, estan configurats des de la inter-venci rgia com a actes d'obligat compliment. La intervenci reial snecessria, insubstituble, per obligada, s a dir, sense cap marge de

discrecionalitat nom del rei30 jurdica.

En l'exercici d'aquesta funci moderadora, el rei t les atribucions segents:

(30)Aquest s l'abast que es dna ala funci moderadora en la Consti-tuci espanyola.

Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions31.

Convocar a referndum32.

(31)Art. 62b CE.

(32)Art. 62c CE.

Nomenar i posar fi a les funcions del president del Govern33.

Nomenar i remoure els membres del Govern a proposta del president34.

(33)Art. 62d CE.

(34)Art. 62e CE.

La configuraci jurdica de tals atribucions no exclou, i aquest s el contingutsubstantiu de la funci moderadora, que el rei collabori amb la seva autoritat,

si ms no des de la seva vinculaci a la Constituci, en el funcionament35 nor-mal del sistema parlamentari de govern a travs de les capacitatsd'animar,advertiriserconsultat, que s'han de considerar prpies de la Corona en unsistema parlamentari.

Encara que de manera expressa la Constituci nicament regula el dret del reia ser informat dels assumptes d'Estat i a presidir, a aquest efecte, les sessionsdel Consell de Ministres quan ho cregui oport, a petici del president del

Govern36, no s'ha d'oblidar que la funci moderadora tamb pot actuar:

a) En els despatxosordinaris que el rei mant amb el president del Govern.

b) En les seves relacions amb les institucionsdel'Estat, ja sigui en momentsformalitzats firma i referendament o no formalitzats (intervenci rgia enactes institucionals).

3)Atribucionsarbitrals

(35)Aquest s el sentit ltim demantenir les atribucions relacionalsdel rei, tot i que aparentment si-guin nulles, en ser configuradesjurdicament com a actes de com-pliment obligat.

(36)Art. 62g.


L'nica atribuci arbitral en sentit estricte reconeguda al rei s el dret deproposar el candidat a president del Govern (art. 62d i 99.1 CE). Aquests l'nic acte poltic el contingut del qual s determinat discrecional-ment pel rei.

Es tracta de l'nicactearbitraldelrei i no s possible, en la regulaci actual,donar un abast ms ampli d'atribucions a aquesta funci. Una altra cosa s quees pugui admetre l'existncia d'altres actes propis, per que no es legitimari-en en la funci arbitral sin en necessitats excepcionals que justifiquin queel rei supleixi la impossibilitat d'actuar dels rgans que en tenen l'atribuci(fets del 23-II-1981), o en l'autonomia organitzativa de la Casa del Rei i enl'autonomia en la gesti del pressupost de la Corona, que li reconeix l'article65 de la Constituci.

Els fets del 23-F

Desprs de l'assalt del tinent coronel Tejero al Congrs dels Diputats, el rei Joan Carles vatenir una actitud inequvoca i decisria per a aconseguir dissuadir alguns dels elementsque encara dubtaven a afegir-se a l'intent de cop d'estat.

1.5.4. El referendament dels actes del rei

1)Lanaturalesajurdicadelreferendament

L'nic acte arbitralatribut al rei

Proposar el candidat a presi-dent del Govern s un acteconstitucional propi del rei toti que la responsabilitat quese'n deriva es trasllada al quereferenda, en aquest cas elpresident del Congrs dels Di-putats.

Els actes del rei seran sempre referendats de la manera prevista enl'article 64 de la Constituci espanyola, requisit sense el qual no tindranvalidesa llevat del que disposa l'article 65.2 de la Constituci.

En contra del que pugui semblar, el referendament en la Constitucino s l'instrument jurdic per a garantir la irresponsabilitat del rei: el rei

s inviolable i irresponsable ope constitutione37.

(37)Art. 56.3 CE.


El que fa el referendament s obrir la possibilitat que els actes del rei puguinser controlats; a partir del referendament el que referenda es converteix enresponsable de la intervenci reial en l'acte en qesti.

Com diu el Tribunal Constitucional, el referendament s un institut autnomen el procs de formaci dels actes en qu interv el rei. s, tamb, un requisitformal necessari, del qual es desprn la validesa jurdica dels actes en qu el reiparticipa. Com diu la Constituci, no tenen validesa sense el referendament.

El referendament fa referncia a tota la intervenci rgia en l'acte, per nica-ment a aquesta intervenci.

Per tant, des d'aquesta concepci no t rellevncia jurdica fer distincions se-gons la incidncia que el rei i el que referenda tenen en la determinaci delcontingut de l'acte.

Aix no ens pot fer oblidar que la relaci entre el rei i el que referenda spolticament diferent en els casos segents:

Responsabilitat de laintervenci reial

La responsabilitat deriva exclu-sivament del referendament i,en conseqncia, nicamentpot afectar el que referenda.

a) Davant un acte el contingut del qual l'ha determinat un tercer38.

b) Davant un acte elaborat pel que referenda39.

(38)La sanci de les lleis aprovadespel Parlament.

(39)Nomenament dels ministres pelpresident del Govern.

c) Davant un acte el contingut del qual depn del rei40.

2)L'objectedelreferendament

El referendament t per objecte totes les actuacions pbliques del rei.

Les niques excepcions a aquest criteri universal sn les que expressa-ment disposa la Constituci: els actes que faci per a la distribuci de laquantitat global que rep per al sosteniment de la seva famlia i de la Casa

del Rei41 i per al nomenament dels membres civils i militars d'aquesta

ltima42.

(40)Proposta del candidat a presi-dent del Govern.

(41)Art. 65.1 CE.

(42)Art. 56.3 i 65.2 CE.

La necessitat de referendament s'ha d'estendre a tots els actes del rei que pu-

guin tenir rellevncia politicoinstitucional43, i fins i tot a alguns actes aparent-ment personalssims (designaci testamentria del tutor del rei menor d'edat).

3)Laformadelreferendament

a) La formatpicadelreferendament s l'expressa i escrita, s a dir, la con-trasignatura del que referenda situada en el document al costat de la del rei.

(43)Aquesta s la lgica que s'haimposat en sotmetre a referenda-ment els nomenaments previstosen l'article 65.2 CE (el cap i el se-cretari general de la Casa del Rei).

(44)Entrevistes i discursos en viatgesoficials, recepcions diplomtiques icerimnies.


b) Una formanodocumentaldereferendamentexprs s la presncia dels

ministres al costat de la Corona en els actes pblics i de protocol44.

c) Les formes anteriors es complementen amb el referendamentpresumpte,s a dir, amb la presumpci que el Govern cobreix, amb la seva responsabilitat,l'actuaci del rei; se'n presumeix la concurrncia, llevat del cas que el Governmostri pblicament la discrepncia amb l'actuaci rgia. La responsabilitat, enaquests casos, s'entn assumida pel ministre que tingui una relaci competen-cial ms prxima a l'acte.

4)Elquereferenda

La Constituci preveu que els actes del rei seran referendats per les personessegents:

El president del Govern.

Els ministres competents.

El president del Congrs dels Diputats en els supsits concrets previstos enl'article 99: referendament de la proposta de candidat al nomenament depresident del Govern i dissoluci automtica de les Corts Generals relaci-onada amb el procediment d'investidura no culminat en dos mesos des dela primera votaci.

El Tribunal Constitucional ha interpretat que els titulars del referendamentsn exclusivament els previstos en l'article 64 de la Constituci espanyola,

sense que sigui possible delegar-lo ni estendre'n la titularitat a altres rgans45.

(45)STC 16/1984, 5/87 i 7/87.


2. Les Corts Generals

2.1. La configuraci constitucional de les Corts Generals

Les Corts Generals representen el poble espanyol i sn formades pel Congrs dels Dipu-tats i el Senat.

Article 66.1 CE.

Seguint una tradici antiga el Parlament espanyol adopta el nom de CortsGenerals. Les caracterstiques principals de la configuraci constitucional delParlament sn les segents:

les Corts Generals sn un rgan constitucional de l'Estat; les Corts representen el poble espanyol; les Corts sn bicamerals (Congrs dels Diputats i Senat).

2.1.1. Les Corts Generals sn un rgan constitucional

La consideraci de les Corts Generals com a rgan constitucional requereixalgunes precisions:

a) L'aplicaci del concepte a les Corts t un vessant ms profund de limitacique de garantia del seu Estatut orgnic o funcional. Amb relaci a les Corts,pretn posar de manifest la subordinaci o subjecci d'aquestes a la Consti-tuci, mentre que amb relaci a altres rgans exerceix una funcidegarantiade l'mbit material constitucionalitzat enfront de la intervenci del legisladori actua, per tant, com a expressi de la subjecci del legislador als drets fona-mentals i a la separaci orgnica i funcional de poders.

b) En segon lloc, i tot i que s'hagi d'admetre que la posici de tots els rgansconstitucionals s equiordenada des del parmetre de la vinculaci a la Cons-tituci, conv no oblidar que la naturalesa de les Corts Generals s diferent dela dels altres rgans constitucionals.

Les Corts tenen una posici d'indiscutible preeminncia institucionalque es fonamenta en el fet que sn l'rgan suprem de representacidirecta del poble. D'aix es deriva la importncia singular de la llei coml'instrument poltic i jurdic suprem per a l'exercici del poder (sempred'acord amb la Constituci).


J.SolTura;M.A.Aparicio(1984). Las Cortes Generalesen el sistema constitucional.Madrid: Tecnos.


c) En tercer lloc, tamb l'autonomia orgnica i funcional de les Corts t unanaturalesa, un abast i unes garanties diferents dels de la resta d'rgans consti-tucionals. El millor reflex d'aquesta singularitat s el Reglament parlamentari.

Els reglamentsparlamentaris sn normes jurdiques primries i neces-sries que expressen la voluntat autnoma de les cambres amb la fina-litat de regular-ne l'organitzaci, el funcionament i l'exercici de les atri-bucions en els mbits materials que la Constituci preveu (M.A. Apari-cio).

La relaci directa, o primria, entre la Constituci i el Reglament s una dife-rncia qualitativa entre aquest reglament i els dels altres rgans constitucio-nals. El Reglament parlamentari desenvolupa la Constituci en els mbits queaquesta li reserva amb carcter general en l'article 72.1 i de manera concretaen altres preceptes.

El Reglament parlamentari, elaborat per cada cambra i aprovat per majoriaabsoluta, s una norma jurdica amb valor de llei (art. 161.1a CE i 27.2 LOTC).La relaci d'aquest reglament amb les lleis i les normes amb fora de lleis'estructura des del principi de competncia. A aix hem d'afegir que la inten-sitat de l'autonomia parlamentria s superior a la de la resta d'rgans. Bonaprova en sn els punts segents:

La declaraci de la inviolabilitat de les Corts i la seva protecci penal46.

El Reglamentparlamentari i les lleis

El Reglament parlamentari,en la mesura en qu concre-ta o desenvolupa els precep-tes constitucionals que regu-len el procediment legislatiu,s'integra en el cnon o pa-rmetre de la constituciona-litat formal de les lleis (STC99/1987).

(46)Art. 66.3 CE.

Les prerrogatives que es reconeixen als parlamentaris47.

L'autonomia pressupostria, que es concreta en el fet que les Corts aproven

i executen lliurement el seu pressupost48.

Cal sostenir que tots els actes de les cambres com a actes d'un poder pblichan d'estar subjectes a control.

Una altra cosa s la naturalesa del control, que no necessriament ha de serjurisdiccional, i que aquest ltim s'hagi de residenciar, excepte en el que fareferncia al personal administratiu de les cambres, al Tribunal Constitucional.

(47)Art. 71 CE.

(48)Art. 72.1 CE.


2.1.2. Les Corts sn l'rgan suprem de representaci del pobleespanyol

L'article 66 de la Constituci espanyola atribueix naturalesa representa-tiva a les Corts Generals: "representen el poble espanyol".

Les Corts no sn l'nic rgan de naturalesa representativa per s quesn les que concentren institucionalment la representaci poltica di-recta del poble espanyol: les Corts actuen pel poble espanyol en totesles funcions que la Constituci els atribueix.

El carcter representatiu de les Corts t conseqncies pel que fa a la compo-sici, l'organitzaci i el funcionament:

1) Pel que fa a la composici, la representaci del poble noms ser legtimasi aquest participa en l'elecci dels seus representants per mitj del sufragiuniversal, igual i lliure.

La participaci directa del poble no pot ser suplantada, per pot ser comple-mentada singularment en casos de bicameralisme amb un altre tipus de re-presentacions, com ara la de les entitats territorials que integren l'Estat.

2) Quant a l'organitzaci, cal assenyalar que l'estructuraci orgnica de lesCorts ha de permetre integrar el pluralisme reflectit en els resultats electorals.Els efectes principals d'aquesta integraci sn els segents:

el dret dels parlamentaris d'un mateix partit a constituir-se en grup parla-mentari,

la garantia que tots els rgans parlamentaris integrin en la seva composicitots els grups representats al Parlament.

Sistema electoral espanyol

En aquest punt hi ha grans dis-crepncies avui dia a causa dela sobrerepresentaci o subre-presentaci d'algunes provn-cies en el sistema electoral vi-gent actualment a Espanya.

3) Pel que fa referncia al funcionament, tamb ha de respectar la imatgeplural de la representaci. Encara que el criteri que s'adopti per a decidir siguiel de la majoria numrica, i que aquesta decisi sigui la voluntat de l'rgan, calgarantir que tots els grups parlamentaris i tamb els parlamentaris individual-

ment49 puguin presentar iniciatives i intervenir en la deliberaci i la deciside tots els actes del Parlament.

2.1.3. Les Corts sn bicamerals

La Constituci estableix que les Corts Generals estan formades pel Congrsdels Diputats i el Senat. La caracteritzaci del bicameralisme espanyol s'ha defer atenent dos parmetres:

(49)Sense oblidar que el parlamen-tarisme actual s un parlamentaris-me de grups.


el de la composici, per a constatar si hi ha diferncies o no en els criterisrepresentatius;

el de les funcionsdecadacambra, per a valorar si hi ha especialitzacifuncional o no entre les dues cambres i si es troben o no en una posiciequiordenada.

a) L'opcidelconstituentpelbicameralisme no s nicament un pur reflexde continuisme, sin que tamb respon a la voluntat de complementar i demoderar la representaci democrtica o popular directa del Congrs dels Di-putats.

La configuraciconstitucionaldelSenat posa de manifest que totes les raonsque hem assenyalat continuisme, complement i moderaci sn presents enla regulaci de la composici.

El restaurament delbicameralisme

El bicameralisme va ser restau-rat per la Llei per a la reformapoltica, sota la qual es desen-volup el procs constituent.

El resultat havia de ser necessriament que, segons els criteris de representa-

ci, el Senat combins elements de lgica territorial pura50 amb elements quetendissin a afavorir la representaci de les provncies menys poblades o ruralsen detriment de les ms poblades i dels grans nuclis urbans en igualar, pel que

fa a la representaci, totes les provncies peninsulars51.

Cal destacar que, tot i que l'article 69.1 caracteritza el Senat com a "cambra derepresentaci territorial", el nombre de senadors elegits per les provncies ssensiblement superior al que designen les comunitats autnomes: els primerssn 208, mentre que els designats segons el criteri de l'article 69.5 de la Cons-tituci sn un per comunitat autnoma i un altre per cada mili d'habitants.

L'anterior regla fa que el nombre de senadors de procedncia autonmica varide legislatura en legislatura tal com ho faci la poblaci. Deixant de banda laprimera legislatura, on noms Catalunya i Pas Basc estaven en disposici denomenar senadors (7 la primera i 3 la segona), el nombre de senadors escollitspels Parlaments autonmics ha anat augmentant paulatinament des dels 46 ala segona legislatura fins els 58 de la X legislatura (iniciada l'any 2011).

Tot i que la configuraci d'una instituci no t per qu respondre apreconcepcions teriques i sigui molt difcil coincidir en all que s'had'entendre per representaci territorial, s fcil concloure que la com-posiciactualdelSenat no garanteix de manera suficient i efica larepresentaci de les comunitats autnomes com a tals a les Corts Ge-nerals.

(50)Un nombre determinat de se-nadors s designat per les assem-blees legislatives de les comunitatsautnomes.

(51)Quatre senadors per provncia.


A ms, els criteris utilitzats per a designar els 208 senadors electius no tenenaltra virtualitat complementria de la representaci del Congrs dels Diputatsque la de privilegiar la posici de les provncies menys poblades.

Davant aquesta situaci no ha de sorprendre que la composicidelSenat hagiestat objecte de dures crtiques i que de manera quasi unnime es defensi lanecessitat de reformar-la a fi de potenciar la representacidelescomunitatsautnomes.

b) Les cambres estan igualades pel que fa a l'Estatut orgnic, els perodesde sessions, els diversos aspectes de l'autonomia parlamentria, els privilegiscollectius, els privilegis dels parlamentaris i les regles d'organitzaci i de fun-cionament.

Les difernciesentrelescambres s'exterioritzen en les funcions que laConstituci els atribueix.

El bicameralisme espanyol s asimtric perqu hi ha atribucions prpies d'unacambra en les quals l'altra no interv. Si exceptuem el que afecta l'article 155.1de la Constituci espanyola, la asimetria afavoreix el Congrs dels Diputats.

Exemples

La asimetria afavoreix el Congrs perqu s l'nic organisme que interv en els casossegents:

la investidura del president del Govern,

la moci de censura,

la qesti de confiana,

el control dels decrets llei,

els estats excepcionals,

l'autoritzaci per a celebrar un referndum consultiu.

Les desigualtatsentrelescambres es manifesten aix mateix en les funcionsque exerceixen de manera compartida.

La principal expressi del que diem es troba en la funcilegislativa, en ques posa en relleu que la funci del Senat s la de cambra de segona lectura ique les diferncies que pugui introduir per mitj del vet o d'esmenes quantal projecte que li remet el Congrs acaben sent resoltes per la Cambra Baixasense la posterior intervenci del Senat.


La desigualtat afecta tamb les matriesrelacionadesambl'Estatdelesau-

tonomies, encara que en alguns supsits52 es matisi amb criteris favorables apotenciar la participaci decisria del Senat.

La subordinaci funcional del Senat unida a la no-especialitzaci, ni tcnica

ni funcional i la manca de diferenciaci poltica53 en la composici fa raona-ble plantejar-se'n la reforma i que sigui el mateix Senat qui la impulsi.

Fins al moment, per, l'nic que s'ha aconseguit ha estat potenciar molt lleu-gerament la representaci autonmica tot creant la Comissi General de lesComunitats Autnomes dins del Senat, o afavorint la intervenci dels governsautonmics en l'activitat del Senat, mesures de caire ms aviat simblic queno han variat en res la naturalesa i els problemes de la cambra, que, per aconstituir-se realment com a cambra de representaci territorial, necessitariauna reforma constitucional prvia del mode d'elecci i les funcions del Senat.

(52)Sn els supsits previstos en elsarticles 74.2 o 155.1 CE.

(53)La no-diferenciaci poltica haestat afavorida per la coincidncia,fins ara, de les eleccions a les duescambres.

Aquesta reforma, per ms que va ser objecte d'estudi per part del Govern deJ. L. Rodrguez Zapatero l'any 2004 (amb la finalitat no noms de reformar elSenat, sin tamb d'establir la igualtat entre home i dona en la successi a laCorona, introduir el nom de les comunitats autnomes en el ttol VIII i recollirla pertinena a la UE) va ser finalment abandonada pel propi Govern davantla impossibilitat d'aconseguir un mnim qurum entre les forces poltiques.

2.2. La composici de les cambres

2.2.1. El Congrs dels Diputats

La Constituci preveu en l'article 68 el marc del sistema electoral del Con-grs dels Diputats. Aquesta normativa s desenvolupada per la Llei orgnica5/1985, de rgim electoral general (LOREG).

Segons la Constituci, el Congrs tindr un mnim de 300 diputats i un mximde 400, i ser la llei electoral la que en concreti el nombre, que est fixat en350; xifra que es mant des de les eleccions del juny de 1977.

Les circumscripcionselectorals sn les provncies i les ciutats de Ceuta i Me-lilla. Sobre la distribuci dels escons entre les circumscripcions, la Constituciestableix el segent:

a) Les poblacions de Ceuta i Melilla estaran representades cadascuna per undiputat.

La proposta de reforma de2004

Es d'inters la consulta del'informe del Consell d'Estatde 16 de febrer de 2006, queanalitza la proposta governa-mental de 2004 i tracta entrealtres qestions de la reformadel Senat, i s accessible a tra-vs de la pgina web del propiConsell.


b) La llei electoral distribuir el nombre total de diputats, assignar una repre-sentaci mnima inicial a cada circumscripci i distribuir els altres en propor-ci amb la poblaci.

D'acord amb aquestes pautes, l'article 162 de la LOREG fixa els criteris per a la

distribucidelsesconsalCongrs54 de la manera segent:

1) El Congrs est format per 350 diputats.

2) A cada provncia correspon un mnim inicial de dos diputats. Les poblacionsde Ceuta i Melilla estan representades cada una per un diputat.

3) Els 248 diputats restants es distribueixen entre les provncies en proporcia la poblaci, d'acord amb el procediment segent:

a) S'obt una quota de repartiment resultant de dividir per dos-cents quaran-ta-vuit la xifra total de la poblaci de dret de les provncies peninsulars i in-sulars.

b) S'adjudiquen a cada provncia tants diputats com resultin, en nombres sen-cers, de dividir la xifra de la poblaci de dret de la provncia per la quota derepartiment.

c) La resta de diputats s'assignen a ra d'un a cada una de les provncies elquocient de les quals, obtingut d'acord amb el que preveu l'apartat anterior,tingui una funci decimal major.

4) El decret de convocatria ha d'especificar el nombre de diputats que s'haurd'escollir en cada circumscripci.

(54)s d'inters, sobre el sistemaelectoral del Senat i les propostesque s'han anat fent, l'informe delConsell d'Estat sobre les propostesde modificaci del rgim electoral,de 24 de febrer de 2009, disponi-ble a la pgina web de l'esmentatConsell.

La frmulaelectoral establerta en la LOREG s la representaci proporcionalvariant d'Hondt.

El nombre elevat de circumscripcions (50) devalua els efectes de la proporci-onalitat, en favor de criteris majoritaris, a totes les provncies que escullenmenys de set diputats.

D'acord amb l'article 163 de la LOREG l'atribucid'esconsencadacircums-cripci segueix les regles segents:

a) No es tenen en compte les candidatures que no hagin obtingut, almenys,el 3% dels vots vlids emesos en la circumscripci.

b) S'ordenen de major a menor, en una columna, les xifres de vots obtingutsper la resta de candidatures.

Els grans partits i elsistema d'Hondt

El sistema d'Hondt, variant delsistema de clcul electoral ditde representaci proporcio-nal aproximada, afavoreix elsgrans partits.

El Palau de les Corts espanyoles a Madrid sactualment la seu del Congrs dels Diputats.


c) Es divideix el nombre de vots obtinguts per cada candidatura per 1, 2, 3,etc. fins a un nombre igual al d'escons de cada circumscripci i es fa un quadrede quocients.

d) Els escons de cada circumscripci s'atribueixen a les candidatures que ob-tinguin quocients ms alts en el quadre atenent un ordre decreixent.

e) Els escons corresponents a cada candidatura s'adjudiquen als candidats quehi estan inclosos per l'ordre en qu apareguin a les llistes.

Les candidatures sn llistes completes, ordenades, tancades i bloque-jades. En conseqncia, la selecci dels candidats la fa el promotordelallista (partits poltics, coalicions o agrupacions electorals). L'electornicament pot mostrar preferncia per una candidatura, per no pas ferla seva prpia llista barrejant candidats de llistes diferents ni expressarpreferncia entre els candidats d'una mateixa llista.

2.2.2. El Senat

Les llistes tancades de les candidatures nopermeten la tria personal de l'elector de

candidats de diverses llistes.

La Constituci regula la composici del Senat en l'article 69. Com hem indicatabans, la composici s dual: d'una banda, els senadors d'elecci directa; del'altra, els senadors designats per les assemblees legislatives de les comunitatsautnomes.

1)Elssenadorsd'eleccidirecta

Els senadors d'elecci directa sn, en total, 208 i, segons els criteris que fixa elmateix article 69 de la Constituci, queden distributs de la manera segent:

a) A cada provncia peninsular s'escolliran quatre senadors (188).

b) Tres a cada una de les illes grans Gran Canria, Mallorca i Tenerife i una cada una de les illes o agrupacions segents: Eivissa-Formentera, Menorca,Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i la Palma (16).

c) Les ciutats de Ceuta i Melilla escolliran cada una dos senadors (4).

El sistemadedistribucid'esconsal Senat comporta dues conseqnciesimportants pel que fa a la representaci:

La primera, que s'igualin totes les provncies sense atendre a la poblaci(Sria, amb un cens electoral de 95.258 ciutadans, s'equipara a Madrid,amb 6.458.684, en les eleccions de 2011).

Vegeu tamb

Vegeu subapartat 2.1.3d'aquest mdul.


La segona es refereix a l'mbit territorial de les comunitats autnomes (perexemple, Castella-Lle escull 36 senadors mentre que, tenint un pes de-mogrfic ms gran, Madrid n'escull nicament 4).

La Constituci no fixa la frmulaelectoral i deixa a la llei electoral l'opciper un model proporcional o un de majoritari. La llei electoral actual preveuun sistemamajoritari amb vot limitat en les circumscripcions que elegeixen4 o 3 senadors.

En l'article 166 de la LOREG s'estableixen les regles segents:

a) Els electors poden donar el vot a un mxim de tres candidats en les cir-cumscripcions provincials peninsulars, dos a Gran Canria, Mallorca, Teneri-fe, Ceuta i Melilla, i un en les restants circumscripcions insulars.

b) Seran proclamats electes els candidats que obtinguin un nombre ms alt devots fins a complementar el de senadors assignats a la circumscripci.

El sal del Senat a Madrid.

Les llistes sn obertes. L'elector pot votar qui vulgui de la llista i tambcandidats de llistes diferents.

2)Elssenadorsdedesignaciautonmica

Com ja hem assenyalat, la Constituci acull la representaci territorial auto-nmica de la manera segent:

Observaci

Fixeu-vos en els efectes de lafrmula majoritria amb vot li-mitat.

Les Comunitats Autnomes designaran a ms un Senador i encara un altre per cada milid'habitants del seu territori respectiu. La designaci correspondr a l'Assemblea legislati-va o, si no n'hi havia, a l'rgan collegiat superior de la Comunitat Autnoma, d'acordamb el que estableixin els Estatuts, que asseguraran, en qualsevol cas, la representaciproporcional adequada.

Article 69.5 CE.

Aquests senadors tenen el mateix Estatut parlamentari i exerceixen lesmateixes funcions que els d'elecci directa. Sovint el seu mandat es vin-cula a la durada de la legislatura de la comunitat autnoma que els hagidesignat, per aix no t per qu passar sempre, i una comunitat potdecidir, per exemple, que el mandat daquests senadors coincideixi ambel dels senadors delecci directa.

El nombre de senadors

El nombre total de senadorsde designaci autonmica smolt inferior al de senadorsd'elecci directa.

Els senadors sn designats pels membresdelParlamentautonmic. Els llocsassignats es distribueixen de manera proporcional entre els diversos grups par-lamentaris en funci de la fora numrica que tinguin. En uns casos s la mesala que, aplicant la regla de Hondt, fa una proposta que ha de ser ratificada

(55)s el criteri que s'utilitza a Cata-lunya per a designar els senadorsque li corresponen.


pel ple del Parlament autonmic55; en altres, els grups proposen candidats iels parlamentaris voten. Es pot donar el cas que la papereta noms continguiun nom.

2.3. L'Estatut dels parlamentaris

2.3.1. Adquisici, prdua i suspensi de la condici deparlamentari

1)Adquisicidelacondicideparlamentari

L'elecci s un element substancial o requisit indispensable per a adquirir lacondici de parlamentari, per no s suficient per a poder exercir les funcionsi gaudir dels drets i les prerrogatives del crrec.

L'adquisici de la condici plena per part del parlamentari electe requereix elcompliment dels requisits segents:

a) En primer lloc, la presentacidelacredencial expedida per la junta elec-toral que l'acredita com a parlamentari electe.

El control de la validesa de les credencials56 correspon als rgans jurisdiccio-nals, i en concret, a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem.

(56)Art. 70.2 CE i 109 a 117 LO-REG.

b) En segon lloc, la declaracid'activitatsidebns a l'efecte de controlarque el parlamentari no incorri en causes d'incompatibilitat. El judici sobrela concurrncia o no d'incompatibilitats, que t per objecte assegurar que elparlamentari no es vegi interferit en el desenvolupament de les seves funcionsper l'exercici de cap altra funci, correspon al ple de la cambra a proposta de

la comissi competent57.

(57)La Comissi de l'Estatut dels Di-putats i la d'Incompatibilitats en elSenat.

Les causes d'inelegibilitat i incompatibilitat estan previstes en la Constituci

espanyola i en la Llei orgnica del rgim electoral general58.

(58)Art. 70.1 CE i art. 155 a 160LOREG.

c) El tercer requisit, l'obligacideprestarpromesaojuramentdelaCons-tituci, no est previst en aquesta norma; l'han establert els reglaments parla-

mentaris59 i la LOREG60. La legitimitat d'aquest requisit ha estat ratificada pelTribunal Constitucional en diverses sentncies que afectaven parlamentarisd'Herri Batasuna. El Tribunal ha establert que l'acatament no significa adhesiideolgica a la Constituci per part de qui acata, ni que aquest hagi d'estard'acord en tot amb la norma fonamental, sin que s merament una manifes-

taci de respecte a la Constituci61.

(59)Art. 20.3 RCD i 11 i 12 RS.

(60)Art. 108.8.

(61)STC 101/83.


L'incompliment de la promesa o jurament de la Constituci no priva dela condici de parlamentari, sin nicament de l'exercici de les funcionsprpies de tal condici i, correlativament, dels drets i les prerrogativesannexos.

2)Prduadelacondicideparlamentari

La condici de parlamentari noms es perd quan concorre una de les causessegents:

L'acabament del mandat, en expirar el termini o per dissoluci anticipadade la cambra, llevat del cas dels membres de la Diputaci Permanent, queho continuen sent fins que es constitueix la nova cambra.

La decisi judicial ferma que anulli l'elecci o la proclamaci d'un parla-mentari.

Mort, renncia o incapacitaci declarada judicialment.

3)Suspensidelacondicideparlamentari

La suspensi de la condici de parlamentari procedir per raons disciplinries,quan contravingui reiteradament la disciplina parlamentria, i ha de ser acor-dada pel ple de la cambra.

Tamb procedir quan un parlamentari sigui objecte d'acte de processament ies trobi en situaci de pres preventiva, aix com quan sigui condemnat persentncia ferma a la pena d'inhabilitaci per exercir crrec pblic.

2.3.2. La prohibici de mandat imperatiu

Els parlamentaris representen tot el poble i no solament els electors queels han escollit. El parlamentari representa l'inters general i no els in-teressos particulars dels electors de la seva circumscripci.

A fi que pugui dur a terme amb llibertat la seva funci, un cop escollit el par-lamentari s'independitza dels seus electors, els quals no poden revocar-lo nidonar-li instruccions: el mandat s lliure.

Els membres de les Corts Generals no estaran lligats per mandat imperatiu.

Article 67.2 CE.


La concepci del mandat, originriament estructurada des de la relaci entreparlamentari i electors, ha adquirit ms complexitat per la decisiva intervencidels partits poltics en la relaci representativa. El partit poltic monopolitzala selecci de candidats, la confecci de les llistes, la campanya electoral i, atravs del grup parlamentari, l'activitat dels parlamentaris.

La situaci que acabem de descriure, que reflecteix que avui la democrcia suna democrcia de partits, ha ampliat la funcionalitatdelaprohibicidemandatimperatiu: no s noms una garantia de llibertat i de permannciaen el crrec davant els electors sin tamb, i principalment, davant el partitpoltic i el grup parlamentari. En aquest segon vessant actua com a garantiade la llibertat de conscincia del parlamentari i del dret a conservar el crrecencara que abandoni el partit o en sigui expulsat.

Els partits o coalicions electorals no poden revocar el mandat d'un par-lamentari. Jurdicament, la renncia al crrec depn nicament i exclu-sivament de la lliure voluntat del parlamentari. Per aix, en el modelespanyol es prohibeix el mandat imperatiu.

2.3.3. Les prerrogatives dels parlamentaris

La intervenci dels partits

La intervenci dels partits stan intensa avui dia que es potafirmar que l'elector vota llistesde partits i no pas parlamenta-ris concrets.

La Constituci espanyola62 recull les tres prerrogatives segents dels parlamen-taris:

la inviolabilitat, la immunitat, el fur especial.

Abans de concretar-ne el contingut, conv fer una referncia a la funcionali-tat d'aquestes prerrogatives, l'objectiu de les quals s garantir l'autonomia i lallibertat del Parlament: assegurar que la formaci de la voluntat de les cam-bres, les deliberacions i els acords es porten a terme i s'adopten amb absolutallibertat. Per tant no sn, prioritriament, drets personals sin garantiesfun-cionals que tenen com a titulars les cambres. Aix justifica que aquestes prer-rogatives siguin irrenunciables per als parlamentaris i que noms les cambresen puguin disposar, de manera que al parlamentari individual no li corresponsin un inters legtim.

1)Lainviolabilitat

La inviolabilitat impedeix que es pugui instar contra el parlamentariqualsevol procediment sancionador que tingui com a causa les opinionsmanifestades en l'exercici de la seva funci.

(62)Art. 71 CE.


Com diu el Tribunal Constitucional, la inviolabilitat impedeix la punici o

sanci de qui estigui protegit per aquesta prerrogativa63. L'mbit de protecci

es refereix a les opinions i als vots emesos en actes parlamentaris64. D'altrabanda, s compatible amb l'exercici de la funci disciplinria dels rgans dela mateixa cambra.

"La finalitat especfica de la inviolabilitat s assegurar, a travs de la llibertat d'expressidels parlamentaris, la lliure formaci de la voluntat de l'rgan legislatiu65."

La inviolabilitat s una garantia absoluta; una absoluta sostracci a tota accijudicial. A ms, els seus efectes temporals sn indefinits en el sentit que elprocediment sancionador no podr ser incoat ni tan sols quan el parlamentarideixi de ser-ho, sempre que la causa del procediment fos l'activitat parlamen-tria.

2)Laimmunitat

(63)STC 30/1986.

(64)STC 51/1985. En parlar d'actesparlamentaris no es vol dir que no-ms s'admetin els actes produts al'interior del Parlament: tamb es-tan protegits per la inviolabilitat,com a excepci, els actes externs,per que siguin reproducci lite-ral d'un acte prviament realitzatdintre (STC 243/1988), com perexemple, quan un parlamentari re-peteix fora del Parlament unes de-claracions que havia fet a la cam-bra. La resta d'actes no parlamen-taris, doncs, no estan coberts peraquesta prerrogativa.

(65)STC 243/1988.

La Constituci66 disposa que durant el perode del seu mandat els dipu-tats i els senadors gaudiran tamb d'immunitat, i noms podran ser de-tinguts en cas de delicte flagrant. No podran ser inculpats ni processatssense l'autoritzaci prvia de la cambra respectiva.

(66)Art. 71.2 CE.

Segons indica el Tribunal Constitucional, la immunitat s una prerrogativade naturalesa formal, un requisit o condici de procedibilitat que protegeixla llibertat personal dels representants populars contra detencions i proces-sos judicials que puguin desembocar en privaci de llibertat, amb la finalitatde garantir que a travs de tals accions contra els parlamentaris no s'intentinmaquinacions poltiques que afectin la composici o el funcionament de les

cambres67.

Pel que fa a la protecci front a processaments, la immunitat noms afectaels processospenals, sense que sigui necessria la prvia autoritzaci en altretipus de processos, ja que noms els penals poden afectar la llibertat del parla-mentari. L'mbit temporal de la immunitat es limita a la duradadelmandatdel parlamentari, de forma que, si no es concedeix l'autoritzaci per a proce-dir contra el parlamentari, se'l podr processar quan deixi de ser-ho, sempre iquan els possibles delictes no hagin prescrit ja.

(67)STC 243/1988.

La cambra, a travs de la sollicitud que cursa el Tribunal Suprem suplicatori,ha d'autoritzar o no de manera motivada i fonamentada el seguiment de lesaccions judicials contra els parlamentaris. La decisi de les cambres, quant ala denegaci o l'autoritzaci del suplicatori, es pot recrrer davant el Tribunal

Constitucional68.

(68)STC 90/1985.


Finalment, cal dir que si fos escollida com a parlamentria una persona que jaestigus processada, shauria dobtenir l'esmentada autoritzaci de la cambraper tal de poder continuar amb el procediment judicial.

3)Elfurespecial

L'article 71.3 de la Constituci estableix que en les causes contra diputats isenadors ser competent la Sala Penal del Tribunal Suprem. D'aquesta maneraes pretn assegurar que l'rgan que jutja els parlamentaris tingui les ms altescotes d'independncia, imparcialitat i qualificaci jurdica.

2.3.4. Altres drets i deures dels parlamentaris

1) Els drets dels parlamentaris sn els segents:

a) Percebre una assignaci que ser fixada per les respectives cambres.

b) Assistir amb veu i vot a les sessions del ple i de les comissions de qu formipart. T dret a formar part, pel cap baix, d'una comissi.

c) Sollicitar informaci a les administracions pbliques.

d) Exercir les iniciatives parlamentries, de conformitat amb el que disposenels reglaments de les cambres.

2) Els deures dels parlamentaris sn els segents:

a) Assistir a les sessions.

b) Adequar la conducta al reglament, respectar la disciplina parlamentria ino divulgar les actuacions secretes de les cambres.

c) No fer s de la condici de parlamentari per a l'exercici d'activitats mercan-tils, industrials o professionals.

d) Fer declaraci notarial dels bns i ingressos econmics propis.

2.4. Els grups parlamentaris

El parlamentarisme contemporani s un parlamentarisme de grups i nopas d'individus.

L'inconvenient del furespecial

El fur especial t, per, unefecte negatiu per a l'afectat: linega el dret a la doble instn-cia i a la revisi de la sentnciaper part d'un altre tribunal.

Assistncia obligatria

Es pot privar de l'assignacicorresponent el parlamentarique deixi d'assistir a les sessi-ons reiteradament.

La Constituci cita marginalment els grups parlamentaris en l'article 78.1, i

sn els reglaments del Congrs69 i del Senat70 els que els regulen.

(69)Art. 23 a 29.

(70)Art. 27 a 34.


Tots els parlamentaris han d'estar integrats en un grup parlamentari.L'estructuraci dels grups segueix la lgica de les afinitats poltiques, cosa quehauria de conduir a la identitat entre grup poltic i grup parlamentari. No obs-tant aix, el dret parlamentari acostuma a requerir un mnim de membres pera permetre crear un gruppropi, fet que comporta que els parlamentaris d'ungrup poltic (partit o coalici) que no arriba a aquest nombre de representantss'hagin d'incorporar obligatriament al grupmixt.


J.M.MoralesArroyo (1990).Los grupos parlamentarios enlas Cortes Generales. Madrid:CEC.

Els grups parlamentaris sn subjectes del dretparlamentari: aquest els confi-gura com a elements del Parlament, com a titulars de funcions i de drets i coma ens subjectes a deures. s el dret parlamentari el que atribueix a les associa-cions o agrupacions de parlamentaris l'exercici de funcions pbliques.

Considerats des del dret parlamentari, els grups parlamentaris sn subjectescollectius el diputat o el senador sn l'individual del funcionament del Con-grs i del Senat.

2.4.1. La formaci dels grups parlamentaris

a)ElCongrsdelsDiputats

Voluntarietat deles associa

dret constitucional (mòdul 1)

Documents

Transcript of dret constitucional (mòdul 1)