Dret a Participar - · PDF fileL a Convenció Internacional sobre els Drets de...

núm. 342,50 € IVA inclòs

maig - juny 2006

Dret a

Participar

S U M A R I

3PROTAGONISTES, JA!

Edita: Associació DIOMIRA

Director: Josep M. Villena

Assessorament:Ferran Casas

Consell de redacció: Josep M. Villena, Ferran Casas, LídiaMarimon, Laura Valls, Mònica Cobos,Paloma Herrera

Coordinació:Paloma Herrera

Col·laboracions: Àrea de Benestar Social de la Diputació deBarcelona, SOS Racisme Catalunya,Mònica Cobos, Sandra Pedrals, Comissióde la Infància de Justícia i Pau, JosefinaFernàndez

València: Balears: Jesús Martí Manel CruzFrancesc Guillem

Perpinyà: Nicolàs Caudeville

Relacions externes: Lídia Marimon

Fotografia: Supreet Vaid, Samuel Aranda, KimManresa, Amanda Butcher, Leven Uzun,Hidden, Blake Campbell, Roman Tytla

Foto portada: Leo Cinezi

Disseny i Portada: José Luis Hernández Olmedo

Correcció: Vanesa Alsina

Subscripcions: Maria Jesús de la Viuda

Redacció, administració, publicitat i subscripcions: Vilamarí, 54 baixos08015 BARCELONATel-Fax: 93 425 48 [email protected]

Fotocomposició i impressió: ARGRA Trading, s.l. Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000ISSN: CES - 1001447

Protagonistes, ja! no es responsabilitzade les opinions expressades als articlesfirmats

Imprès sobre paper ecològic

En col·laboració amb:

Núm. 34 maig - juny 2006

EDITORIAL

El necessari compliment de la Convenció dels Drets del’Infant

VIOLACIÓ DELS DRETS

El treball infantil, més a prop d’eradicar-sePaloma Herrera

AMB NOIS, NOIES, XICS, XIQUES,

Treballant per la petita infànciaÀrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

INICIATIVES CÍVIQUES

Ens barregem!SOS Racisme Catalunya

D’ALTRES PARTS DEL MÓN

Escoles d’altres monsPaloma Herrera

RECURSOS EDUCATIUS

Jo sóc rar. I tu, de quin planeta ets?Mònica Cobos

L’OPINIÓ DELS PROTAGONISTES

Unes vacances diferents

IMAGINARI

50 anys de Capitán TruenoSandra Pedrals

INFORMACIONS

EINES CULTURALS

DRET A PARTICIPAR

La participació dels infantsEls drets de participació dels infantsComissió de la Infància de Justícia i Pau

Els infants com a ciutadansJosefina Fernàndez i Barrera, professora d’Ensenyament de Treball Social de la

Universitat de Barcelona (UB)

Amb ulls d’infantPaloma Herrera / www.lacittadeibambini.org

4

5

8

10

12

14

18

16

Membre de:

20

22

21

En conveni amb:

23

26

29

La Convenció Internacional sobre els Drets de l’Infant, adoptada per

l’Assamblea de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, és el

text legal més ratificat i a la vegada més vulnerat del món. A finals de

1997 ja havia estat ratificada per tots els estats, a excepció de Somàlia

i els Estats Units, tot i que alguns d’ells han formulat reserves als articles 37 i 40

(que es refereixen a la justícia de menors). Però, tot i reconèixer explícitament

la importància dels drets dels infants i adolescents, molts estats continuen vul-

nerant flagrantment els principis més bàsics de la Convenció, que, recorde’m-

ho, és un acord d’obligat compliment per als estats que hi estan vinculats.

Segons dades de l’informe sobre l’Estat Mundial de la Infància 2005 elabo-

rat per l’UNICEF, mil milions de nens i nenes al món, un de cada dos, viuen en

la pobresa. 400 milions (un de cada cinc) no tenen accés a l’aigua potable, fet

que provoca la mort cada any de 1,4 milions d’infants. 270 milions (un de cada

set) no tenen accés als serveis de salut. Més de 200 milions de nens i nenes

treballen al món. Més de 121 milions d’infants no van a l’escola, la majoria ne-

nes. Al voltant de 2,2 milions d’infants moren cada any per no rebre la vacuna-

ció ordinària. 1,2 milions d’infants i adolescents són víctimes de les xarxes de

tracta i dos milions són explotats sexualment. 1,6 milions de nens i nenes han

mort com a conseqüència dels conflictes bèlics des del 1990, i 20 milions han

hagut d’abandonar la seva llar per la mateixa raó.

Si bé el compliment d’aquests drets de supervivència o protecció -com són

el dret a la vida, a la salut, a l’educació, a l’habitatge i al treball- és capdal per al

desenvolupament de la infància i l’adolescència, també ho és en el mateix

grau, i així ho recull la Convenció, el compliment dels drets de participació.

Aquests són el dret d’opinió, la llibertat d’expressió, la llibertat de pensament,

de consciència i de religió, la llibertat d’associació, la protecció de la vida priva-

da i el dret a una informació adequada. Per als primers, cal la intervenció de

l’Administració pública, quant a normativa, inversions i recursos. Respecte els

drets de participació, cal, sobretot, el respecte de la família, l’escola i en general

de tots els adults que envolten l’infant. Es tracta de considerar-lo com un ciu-

tadà del present i no del futur, vetllar per “l’interès superior de l’infant” que reco-

neix la Convenció.

Hem volgut dedicar el monogràfic d’aquest nou Protagonistes a reivindicar

la participació dels infants a les nostres ciutats i pobles. Comencen a aparèixer

tímides formes de reconeixement d’aquest dret fonamental per a la plena ciuta-

dania dels nens i les nenes, com són els Consells d’Infants, però encara no són

suficients. La participació comença a casa, s’exerceix a l’escola i en el temps

de lleure, i també hauria d’estendre’s a l’àmbit polític. És necessari un canvi

d’òptica de tota la societat per fer els infants no només visibles, sinó també in-

terlocutors vàlids en la gestió qüotidiana de les ciutats.

4 PROTAGONISTES, JA!

E D I T O R I A L

El necessari compliment de la Convenciódels Drets de l’Infant

Si bé el compliment dels drets de

supervivència o protecció és

capdal per al desenvolupament

de la infància i l’adolescència,

també ho és en el mateix grau, i

així ho recull la Convenció, el

compliment dels drets de

participació

5PROTAGONISTES, JA!

V I O L A C I Ó D E L S D R E T S

El treball infantil,més a prop d’eradicar-se

Un informe encoratjador de

l’Organització Internacional del

Treball (OIT) assenyala la reducció

del treball infantil en un 11% en

quatre anys i pronostica la fi del

treball infantil perillós en deu anys

TEXT: Paloma Herrera

FONT: Organització Internacional del Treball (IOIT)

FOTOS: Supreet Vaid, Samuel Aranda

Més de 200 milions de nens i nenes treballen encara

al món, malgrat els esforços de la comunitat inter-

nacional per acabar amb aquesta lacra, que supo-

sa una flagrant vulneració dels drets dels infants.

La zona del món on aquest problema és més greu és l’Àfrica

Subsahariana, on al voltant de 50 milions d’infants -un 26%- es-

tan ocupats. Per contra, les àrees geogràfiques on més s’ha re-

duït la xifra de nens i nenes treballadors els últims anys són

l’Amèrica Llatina i el Carib.

El treball infantil continua sent un dels principals problemes

al qual han de fer front les polítiques d’infància els propers

anys, però tot i això, les últimes dades publicades al respecte

dibuixen un futur esperançador. En termes globals, de l’any

2000 al 2004 la xifra d’infants treballadors s’ha reduït en un

11%, el que suposa 28 milions d’infants menys, mentre que en

relació al treball perillós la reducció ha suposat el 26%, arribant

a un 33% en la franja d’edat dels 5 als 14 anys.

Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’in-

forme L’eliminació del treball infantil: un objectiu al nostre abast,elaborat en el marc de la Declaració de l’Organització Interna-

cional del Treball (OIT) relativa als principis i drets fonamentals

en el treball, el maig de 2006. Aquest segon informe de l’OIT

obre un camí a l’esperança d’acabar amb el treball infantil al

món, sobretot en les seves pitjors formes. L’informe de l’OIT re-

El 2004 hi havia al món 218 milions de nens i

nenes treballadors, dels quals 126 milions

realitzaven treballs perillosos. L’Organització

Internacional del Treball (OIT), a través del

programa IPEC, porta a terme una important

tasca per eradicar aquest problema,

especialment greu a l’Àfrica Subsahariana



corda que l’eradicació del treball infantil suposaria grans avan-

tatges socials i econòmics. Si bé el cost estimat de la seva eli-

minació ascendiria als 760 mil milions de dòlars al llarg d’un pe-

ríode de 20 anys, el benefici estimat en termes de millor

educació i salut excediria dels 4 bilions de dòlars. Així, els be-

neficis superarien els costos prop de sis a un.

L’eliminació del treball infantil: un objectiu al nostreabast

L’informe global de l’OIT sobre treball infantil presenta una

nova agenda global per contribuir a la seva eliminació. Aquesta

agenda conté noves estimacions i tendències sobre el treball

infantil per regions i de forma global; exemples d’accions nacio-

nals per combatre’l i del paper de les organitzacions d’empre-

saris i de treballadors, així com una exploració dels marcs es-

tratègics i de les iniciatives polítiques que poden contribuir a

eliminar aquest problema. Basat en informació i dades valida-

des, l’informe presenta les accions a través de les quals els

països i la comunitat internacional realitzen grans avanços en

aquest terreny.

La primera part del document presenta la situació actual del

treball infantil al món. El nombre total de nens i nenes treballa-

dors entre 5 i 17 anys es va reduir de 246 milions l’any 2000 a

Programa IPEC

El Programa Internacional per l’Eradicació del Tre-

ball Infantil (IPEC) de l’OIT va ser creat el 1992. Es

tracta del programa internacional de referència en

aquesta matèria i el de major envergadura dins de

l’OIT. El desembre de 2005 era operatiu a 86 països,

amb una inversió anual en cooperació tècnica de més

de 70 milions de dòlars. Al llarg dels anys el número de

copartíceps de l’IPEC ha augmentat, i inclou ara altres

agències governamentals i internacionals, organitza-

cions d’empresaris i de treballadors, entitats privades,

organitzacions de base comunitària, ONG, mitjans,

parlamentaris, magistratura, universitats, grups religio-

sos i els infants i les seves famílies. Per a l’èxit de l’I-

PEC és crucial l’acció nacional i comunitària. A través

de les autoritats locals i municipals, el programa pot

beneficiar els infants en l’economia informal i a la petita

i mitjana empresa, que és la que proveeix la major part

d’ocupació, i promoure propostes integrades per treu-

re els nens i les nenes del treball i portar-los a l’escola.

El 9% dels infants que treballen al món ho fan al sector industrial (mineria, construcció i manufactura). A la foto, nens treballadors a les mines de sal de Paquistà

7PROTAGONISTES, JA!


218 milions el 2004, un 11%. El percentatge d’infants treballa-

dors en aquest grup d’edat va disminuir del 16% (un de cada

sis) el 2000 al 14% (un de cada set) el 2004. Respecte al nom-

bre d’infants d’entre 5 i 17 anys que realitza treballs perillosos

va disminuir un 26%, de 171 milions el 2000 a 126 milions el

2004. El descens va arribar al 33% en el grup d’edat d’entre 5 i

14 anys.

Les zones on més s’ha reduït el treball infantil durant aquest

període han estat l’Amèrica Llatina i el Carib, on ha disminuït en

dues terceres parts els últims quatre anys, amb un 5% de nens

i nenes treballadors de 5 a 14 anys. Per contra, amb un 26% -

prop de 50 milions d’infants treballadors-, el percentatge de

nens i nenes treballadors a l’Àfrica subsahariana és actualment

el més alt del món. A la regió d’Àsia i el Pacífic treballen 122 mi-

lions de nens i nenes d’entre 5 i 14 anys, cinc milions menys

que al 2000, una xifra que representa menys del 20% dels in-

fants asiàtics d’aquestes edats. Als països industrialitzats prop

de 2,5 milions de nens i nenes menors de 15 anys treballaven

l’any 2000.

Per sectors, gairebé set de cada 10 nens i nenes treballa-

dors al món ho fan al sector agrícola, el 22% als serveis i un 9%

treballen a la indústria, sector que comprèn la mineria, la cons-

trucció i la manufactura.

Acció internacional per eliminar el treball infantil

La reducció del nombre de nens i nenes que treballen al

món al llarg dels darrers anys és fruit de la mobilització política

de treballadors, empresaris i governs, combinada amb mesu-

res pràctiques que involucren parlaments, organitzacions no

governamentals, autoritats locals, consumidors i la totalitat d’a-

gents socials.

En aquest marc, és destacable la tasca que realitza el Pro-

grama Internacional per l’Eradicació del Treball Infantil (IPEC),

del qual se’n beneficien directa o indirectament prop de cinc mi-

lions de nens i nenes actualment.

Al seu últim informe, l’OIT exhorta als estats membres a

comprometre’s en l’eradicació de les pitjors formes de treball in-

fantil per al 2016. Per aconseguir-ho, assenyala, “és necessari

que tots els països desenvolupin i posin en pràctica mesures

amb terminis fixes pel 2008”. El pla d’acció que es proposa està

basat en tres pilars. D’una banda, donar suport i canalitzar les

respostes nacionals al treball infantil. En segon lloc, aprofundir i

enfortir el moviment mundial contra el treball infantil. I, final-

ment, integrar encara més la preocupació pel treball infantil en

totes les estratègies de promoció de treball decent de l’OIT. Ai-

xí, l’OIT assegura que si continua la tendència observada al

llarg dels últims anys, les pitjors formes de treball infantil po-

drien ser eliminades el 2006 i que l’assoliment dels Objectius

de Desenvolupent del Mil·lenni de l’ONU el 2015 afavorirà l’era-

dicació del treball infantil al món.

La lluita contra el treball infantilCronologia

Primera Conferència Internacional del Treball,

en què s’adopta el primer Conveni contra el tre-

ball infantil.

Adopció del primer Conveni sobre el Treball

Forçós

Adopció del Conveni sobre l’Edat Mínima

L’OIT estableix el Programa Internacional per la

Eradicació del Treball Infantil (IPEC)

Declaració d’Estocolm i Programa d’Acció: L’ela-

boració del principi que un crim contra un nen és

un crim a qualsevol lloc. L’OIT ho va codificar en

una norma internacional al desenvolupar tres

anys després un conveni que aborda la seva

aplicació i les sancions.

Adopció de la Declaració relativa als principis i

drets fonamentals al treball, entre ells l’elimina-

ció del treball infantil. Tots els membres de l’OIT

es comprometen a respectar i promoure

aquests principis.

Adopció del Conveni sobre les pitjors formes de

treball infantil de l’IOIT. Ratificat per 9 de cada 10

països membres.

L’OIT publica el seu primer informe mundial so-

bre el treball infantil i estableix el 12 de juny com

el Dia Mundial contra el Treball infantil. L’Orga-

nització dóna suport a més de 80 països en la

formulació dels seus programes en la lluita con-

tra el treball infantil.

El primer estudi mundial de l’OIT sobre costos i

beneficis de l’eliminació del treball infantil assen-

yala que els beneficis superen als costos per

prop de 6 a 1.

El segon informe global de l’OIT sobre treball in-

fantil assenyala que el treball infantil està dismi-

nuint al món.

1919

1930

1973

1992

1996

1998

1999

2002

2004

2006


A M B N O I S , N O I E S , X I C S , X I Q U E S , N I N S , N I N E S . . .

Treballant per la petita infància

TEXT: Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona /

Redacció Protagonistes, ja!FOTOS: Blake Campbell, Alex Maher

L’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barce-

lona ha impulsat i constituït al llarg del 2005 i 2006

el desenvolupament d’una Prexarxa d’Espais Fa-

miliars de Petita Infància en la qual han treballat

75 professionals procedents dels equipaments i serveis muni-

cipals per a la petita infància, de les entitats del sector de la

infància i tècnics/tècniques de l’Àrea d’Educació i de l’Àrea de

Benestar Social. La finalitat ha estat debatre i consensuar la

definició d’un model d’intervenció per als infants de 0 a 3

anys.

Com a resultat d’aquest treball, s’ha elaborat un Docu-

ment Marc que recull els trets definitoris que ha de reunir un

servei d’aquestes característiques. L’objectiu d’aquest docu-

ment de referència és, d’una banda, facilitar la visualització

de la tasca que desenvolupen aquests serveis i, al mateix

temps, esdevenir un element de suport per a la creació de

nous espais familiars de petita infància.

Al servei dels més petits i les seves famílies

El Document Marc elaborat pel grup de treball de la Pre-

xarxa d’Espais Familiars de Petita Infància recull aquelles ca-

racterístiques úniques i originals que identifiquen aquest tipus

de serveis i els diferencien d’altres propostes socials i educa-

tives. Així, aquests espais s’identifiquen per tres característi-

ques comunes: són serveis d’atenció a les famílies amb in-

fants de 0 a 3 anys que ofereixen suport a la criança i educa-

ció dels fills i filles, són serveis centrats en els infants i

orientats a les famílies, i s’adrecen als nens i nenes petits

acompanyats de l'adult amb qui té el lligam relacional. La se-

va finalitat és incidir en la millora de la qualitat de vida dels in-

fants, promovent els seus drets i vetllant per les seves neces-

sitats per mitjà d'uns espais de trobada entre les famílies i els

infants, mitjançant la intervenció de professionals experts.

Els Espais Familiars de Petita Infància tenen aquestes al-

tres característiques:

- Són espais grupals als quals assisteixen els infants amb

la persona adulta, o persones adultes, que en tenen cura. Per

tant, són espais on es donen múltiples interaccions: adult

amb el seu infant, adult amb altre adult, adult amb altres in-

fants, adults i infants amb els professionals dels serveis i fi-

nalment, els professionals entre ells. Són uns escenaris privi-

legiats per treballar les relacions vinculars i el procés

d'autonomia dels infants.

- Són espais on s'ajuda a identificar i entendre les neces-

sitats emocionals i cognitives dels infants, juntament amb la

importància d'aconseguir un vincle positiu afavoridor del crei-

xement personal.

L’Àrea de Benestar Social de la

Diputació de Barcelona presenta un

Document Marc, elaborat per un

grup d’experts, per tal de donar

suport a la creació de nous Espais

Familiars de Petita Infància

9PROTAGONISTES, JA!

. . . A L . L O T S , A L . L O T E S , X I Q U E T S , X I Q U E T E S

- Són espais de contenció emocional que permeten refle-

xionar sobre els estils d'educació i criança propis, des del res-

pecte i valoració dels altres.

- Són espais a on es comparteixen dubtes, angoixes, il·lu-

sions i alegries, així com les dificultats de desenvolupar els

rols parentals i els avenços evolutius de l'infant.

- Són espais on els objectes i materials són comunitaris.

S'hi aprèn a compartir, ordenar, tenir cura, utilitzar, investigar,

i tot això, d'una forma conjunta infant i adult.

- Són espais on es comparteixen sabers d'altres cultures

familiars. És un lloc integrador i respectuós, que promou es-

tils de vida saludables.

- Són espais amb normes, horaris i calendari suficient-

ment flexibles, però a la vegada indispensables, per afavorir

en les pròpies famílies un ordre i un comprimís que ajudarà a

cohesionar el grup i afavorirà models de relació més positius.

- L'organització i la tasca dels seus professionals en

aquests Serveis ajudarà a trobar les millors estratègies de re-

lació i de superació de dificultats, tot afavorint l'intercanvi de

les informacions pertinents de cada cas i potenciant la segu-

retat en les relacions vinculars mare-pare-fills, que estan en

la base de tot procés de canvi i creixement.

- Són serveis amb un marcat estil que ve del seu enfoca-

ment cap al treball grupal. Consideren al grup com a motor

potenciador i afavoridor dels canvis.

Prexarxa d’Espais Familiars de PetitaInfància

La finalitat de la Prexarxa d’Espais Familiars de

Petita Infància, impulsada per l’Àrea de Benestar So-

cial de la Diputació de Barcelona, és desenvolupar i

consensuar un model de referència territorial per als

equipaments i els espais familiars de petita infància. El

treball de la Prexarxa s’ha desenvolupat a partir de

reunions de diàleg i debat grupal amb tècnics profes-

sionals dels municipis, algunes entitats del sector i

dels professionals de la Diputació de Barcelona, ses-

sions dinamitzades per la psicòloga experta en petita

infància, Núria Vendrell. Hi han participat represen-

tants de 51 Espais Familiars de Petita Infància, tres

entitats de l’àmbit i professionals de la Diputació de

Barcelona.

La Prexarxa tindrà continuïtat en el futur amb for-

mació específica, ampliació de la supervisió per als

professionals que treballen en aquests espais i amb la

creació d’una comissió tècnica per treballar un tema

d’interès per aquest col·lectiu.

Passat i futur dels Espais de Petita Infància

Els espais d’atenció i ajuda a la petita infància i les seves

famílies van iniciar-se a Catalunya ara fa 17 anys, amb el Cen-

tre de Planificació Familiar de Canyelles i de la Zona Franca de

l’Ajuntament de Barcelona. Al llarg dels anys 90, l’impuls de l’À-

rea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, amb su-

port tècnic, econòmic i formatiu, va ser determinant per esten-

dre aquests serveis a d’altres municipis.

Actualment, el nombre d’espais per la petita infància ha

augmentant considerablement, i els municipis que han incor-

porat aquests serveis comencen a valorar-los, sobretot per la

satisfacció dels usuaris i per la rentabilitat social del treball amb

famílies. Per l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Bar-

celona, promoure la creació i potenciació dels Espais Familiars

de Petita Infància dintre dels Serveis de Suport a la Infància i la

Família pren cada cop més rellevància, donat els canvis que

afecten la societat actual, quant a la composició de les famílies

i la seva organització i l’estructura dels nuclis urbans i dels ha-

bitatges. Així mateix, es considera bàsic donar aquest suport

per tractar-se d’una etapa de la vida (de 0 a 3 anys) fonamental

pel desenvolupament posterior dels infants, un suport que

s’emmarca en la línia de recolzament de la prevenció i la pro-

moció del benestar integral de la família que desenvolupa l’À-

rea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S

PROTAGONISTES, JA!10

Ens barregem!

TEXT: SOS Racisme Catalunya

IMATGES: Juanolo, extretes del llibre Ens barregem

La construcció solidària del nostre món actual i del prò-

xim segle requereix buscar noves maneres de relació

entre els diversos grups humans i entre les seves cul-

tures. Treballar per un model de societat que doni

resposta als canvis en la composició social i a la diversitat cul-

tural des de la ciutadania plena, el laïcisme, la igualtat d'opor-

tunitats i el antiracisme és un requisit indispensable. En

aquesta línia, el llibre Ens barregem i la guia didàctica que l’a-

companya volen oferir una resposta a aquesta transformació

de la realitat social, amb la finalitat de canviar discursos i acti-

tuds xenòfobes que dia a dia han anat calant en la societat, i

en concret en els nens/es i adolescents. En definitiva es tracta

d'una iniciativa educativa per a generar canvis que suposin un

pas més en la construcció d'una societat que respecti la di-

ferència i defensi la igualtat de drets i oportunitats de tots els

ciutadans.

Per això, és imprescindible la prevenció del racisme de la

vida quotidiana, aquelles manifestacions que afecten a la vida

de les persones, en l'escola, en les botigues, en el carrer, en

espais d'oci, etc. Aquest tipus de racisme anomenat racisme

social, que ve determinat pel racisme d'Estat (limitació de les

persones immigrades com ciutadans i el foment de la seva ex-

clusió social), per la falta de polítiques socials que originen la

competitivitat per uns recursos escassos arribant a culpabili-

zar de tot a la immigració, i per un racisme culturalista on es

dóna un pes excessiu al fet cultural.

Aquest conte vol tractar sobretot aquest últim element

amb els nens/es i adolescents, volent transmetre que la cultu-

ra no és un fet estàtic i no pot vincular-se al lloc de naixença o

d'origen de la persona, la cultura és dinàmica i ve donada per

la família, l'educació, la personalitat, etc., i que, per tant,

aquelles dificultats i/o problemes socials no es poden tractar

sota una perspectiva merament cultural.

En els nostres dies s'està donant molta importància a la

immigració, quan en realitat ens podríem plantejar: què ens

ha canviat més la vida, la immigració o l'ús del mòbil?

Els objectius que pretenem assolir amb aquesta iniciativa

es poden esquematitzar en tres apartats. D’aquesta manera,

els i les alumnes han de: reconèixer i acceptar la diversitat

cultural com una realitat social; respectar aquesta diversitat

com a element enriquidor, exigint la seva igualtat de drets i

d'oportunitats, i qüestionar i rebutjar prejudicis i estereotips

que socialment s'assignen a determinats col·lectius simple-

ment pel seu lloc de naixença o origen.

Propostes d’activitats

A partir del conte es poden preparar diverses activitats per

assolir aquests objectius, adequant-les segons les edats. A

continuació es presenten alguns exemples d'activitats per a

primària, que també es poden adequar a altres edats o situa-

cions (fins i tot en l'Educació Inicial o en l'ESO). Aquestes acti-

vitats es proposen treballar en les diferents matèries del currí-

culum de Primària, especialment en llengua, coneixement del

mitjà, plàstica i matemàtiques (representar informació numèri-

ca en gràfics i percentatges).

Per als cicles inicial i i mig es proposa la lectura del conte

en grups reduïts, ensenyant i comentant cadascun dels dibui-

xos, aclarint el significat de les paraules més difícils i dema-

nant l'opinió dels nens i nenes. A partir de la lectura també es

Un llibre de Juanolo i una guia

didàctica, nova proposta educativa

de SOS Racisme Catalunya per

treballar amb els nois i les noies la

prevenció d’actituds racistes

11PROTAGONISTES, JA!

I N I C I A T I V E S C Í V I Q U E S

poden realitzar altres activitats, com són que els nens i les ne-

nes dibuixin situacions semblants a les del llibre, identificar en

la primera il·lustració del conte els diferents personatges, ela-

borar un collage distribuint als diferents personatges del conte

en altres situacions o realitzar un mapa del món situant els di-

ferents orígens dels personatges del conte. A partir d’aquests

treballs es pot realitzar una exposició i posar-li un títol o frase

que sintetitzi el contingut.

Per al cicle mig o superior de Primària les activitats que es

proposen són la lectura personal del conte, respondre la fitxa

de lectura (inventar i dibuixar una situació diferent amb altres

personatges, pensar què tenen en comú els diferents perso-

natges del conte, situar en un mapa mundi els personatges

que apareixen en el conte o explicar amb una frase el conte),

la posada en comú dels treballs individuals i construir una fra-

se entre tots que sintetitzi el llibre. També es poden realitzar

activitats al voltant del títol del llibre, com ara fer en grups re-

duïts enquestes al col·legi, amb la finalitat de saber els orí-

gens de la població de l'escola, i realitzar gràfics amb aquesta

informació, o localitzar en un mapa mundi els diferents orí-

gens de la comunitat escolar.

Per al cicle mig i superior també es proposen exercicis

complementaris per posar en comú: que els nois i les noies

pensin amb quin personatge del conte es durien millor i amb

quin pitjor i per què, fer un llistat d'aquelles qualitats que ha de

tenir una persona per a ser amic, veure si en aquest llistat de

qualitats s’ha tingut en compte el seu lloc de naixement, triar

un personatge del conte i realitzar una descripció de com pot

ser, reflexionar entorn d’estereotips sobre les diferents races

o cultures, definir amb l'ajuda del professor/a termes com es-

tereotip, prejudici, discriminació, racisme, fer una llista dels

estereotips que es puguin relacionar amb els diferents perso-

natges presentats en el conte, fer una llista d'altres estereo-

tips relacionats amb altres col·lectius, analitzar l'origen o lloc

de naixença dels jugadors del teu equip preferit i veure si es

tenen en compte aquests prejudicis, reflexionar a l’entorn de

com poden afectar aquests prejudicis en la vida quotidiana.

Una vegada realitzades aquestes propostes d'activitats o

altres més, es poden enviar els treballs dels i les alumnes en

format electrònic al portal d'acció antiracista www.prouracis-me.org, on es mostraran a la pàgina web.

També s'aconsella entrar en el portal durant la realització

dels exercicis ja que els i les alumnes poden anar contrastant

les seves respostes amb les d'altres nens/es d'altres escoles

(veure com cada zona manté uns estereotips i prejudicis dife-

rents, les diversitats que presenta cada centre, etc.).

Ens barregem és una iniciativa educativa per

a alumnes de primària que té la finalitat de

generar canvis que suposin un pas més en la

construcció d'una societat que respecti la

diferència i defensi la igualtat de drets i

oportunitats de tots els ciutadans


D ’ A L T R E S P A R T S D E L M Ó N

TEXT: Paloma Herrera

FOTOS: Kim Manresa, cedides per C&Duke

Al llarg de més de 25 anys de professió, el fotoperio-

dista Kim Manresa ha captat amb l’objectiu de la se-

va càmera milions d’escenes de la vida quotidiana

als cinc continents. El seu darrer treball, Escoles d’al-tres mons, ens apropa a la realitat educativa de diferents països

sota la mirada dels propis infants, víctimes innocents de les ba-talles dels adults. La mostra, que itinera des del mes de gener

per diferents poblacions catalanes, recull una cinquantena de

fotografies en blanc i negre que reflexen la situació de les esco-

les al món, així com també 50 textos manuscrits a peu de foto

de prestigiosos intel·lectuals de 30 països, que s’han volgut su-

mar al projecte amb les seves reflexions, entre ells sis Premis

Nobel de Literatura i dos Premis Cervantes. Entre els autors

que participen es troben noms com Gabriel García Márquez,

José Saramago, Kenzaburo Oé, Dario Fo o Salman Rushdie, i

els espanyols Juan Marsé, Bernardo Atxaga, Rosa Regàs, Ja-

vier Marías o Quim Monzó, entre d’altres.

Escoles d’altres mons és també un projecte educatiu en el

qual estan participant centenars d’alumnes d’arreu de Catalun-

ya. A l’igual que els escriptors que han col·laborat amb el pro-

jecte, després de visitar l’exposició els escolars elaboren un

breu text al voltant d’una de les fotografies. Els manuscrits dels

alumnes que resultin seleccionats, un per cada foto, es publica-

ran en un llibre amb les 50 imatges de la mostra i les reflexions

dels intel·lectuals. Tal i com explica el comissari de l’exposició i

director de C&Duke, productora del projecte, Carlos Ernesto

García, “l’objectiu és convertir als joves estudiants que visiten

Chiapas, Mèxic.

Dennis Lehane (Massachusetts, Estats Units. 1966): “En un món just els grans

mestres serien pagats com les estrelles de cine, respectats com presidents,

adorats com uns sants”.

Després de visitar l’exposició, els escolars

elaboren un breu text al voltant d’una de les

fotografies. Els manuscrits seleccionats arreu

de Catalunya, un per cada foto, es publicaran

en un llibre que recollirà les 50 imatges de la

mostra, així com les 50 reflexions dels

intel·lectuals que han participat al projecte

Escolesd’altres mons

© Kim Manresa

Una mostra del fotoperiodista Kim

Manresa, amb manuscrits

d’escriptors de talla mundial,

apropa els escolars catalans

a la realitat educativa d’altres països

del món


D ’ A L T R E S P A R T S D E L M Ó N

l’exposició Escoles d'altres mons en còmplices en certa manera

d’allò que Manresa, com a fotoperiodista, ha anat enregistrant a

través de la lent de la seva càmera, i que, a més, aquesta com-

plicitat es pugui traduir en la realització, per part dels estudiants,

de breus manuscrits elaborats per ells mateixos”. “La idea del

projecte -afegeix- va néixer ara fa dos anys, conjuntament amb

Kim Manresa, amb el repte de fer arribar a través d’aquesta ex-

posició fotogràfica una eina eficaç que permetés a qui la visités

en un futur reflexionar sobre els enormes problemes d’analfa-

betisme i de manca de condicions adequades per l’educació a

què s’enfronten cada dia més de 900 milions de persones al

món”.

Kim Manresa, 25 anys retratant el món

Kim Manresa és actualment fotoperiodista de La Vanguar-dia. Les seves primeres fotografies les va fer amb només 13

anys. Als 16 va entrar a treballar al diari TeleXpress i a l’estudi

de Colita. Les seves instantànies s’han exposat a més de mil

sales a tot el món. Ha rebut nombrosos premis, entre els quals

destaquen el Fotopress en set ocasions, l’Agustí Centelles, el

Godó de Periodisme, finalista de l’Ortega i Gasset, Visa d’Or del

Festival de Fotoperiodisme de Perpinyà, Premi Derechos Hu-

manos Ciudad de Gijón i el Premi Internacional UNICEF de pe-

riodisme, juntament amb el periodista David Drusster. També

ha estat Medalla de Plata de la Society of Newspaper Desing

de Photojournalisme (Estats Units) i ha publicat més de 20 lli-

bres, entre ells Barcelona Nit, considerat el millor llibre docu-

mental. La revista francesa Photo l’ha escollit com un dels més

grans fotògrafs europeus i l’Agència Associated Press ha distin-

git el seu reportatge de Kadi com un dels millors del segle XX.

Ahuachapán, El Salvador

Sergio Pitol (Puebla, Mèxic. 1933): “Després de veure les altres fotografies

aquesta aula escolar em sembla un palau. El conjunt de totes em provoca la

vergonya d'estar viu en aquest món cada cop més vil”.

Lalibela, Etiòpia

José Saramago (Azinhaga, Portugal. 1922): “Aquests nens que mostren el lli-

bre són el millor d'aquesta fotografia que té molt a dir. Tal vegada, és l'hora que

el món llegeixi l'Àfrica”

Girona. Del 05/09/06 al 19/09/06Fundación Casa de Cultura de Girona

Olesa de Montserrat. Del 06/09/06 al 03/10/06Casa de Cultura, Salvador Casas, 26

Martorell. Del 05/10/06 al 29/10/06Torrent de Llops (Compleix educatiu), Josep Tarradellas, 11

Castelldefels Del 10/10/06 al 29/10/06Biblioteca Ramón Fernández Jurado, C/ Casteyer, cantonada Dr. Trueta / Can Roca

El Masnou. Del 28/10/06 al 15/11/06Casa de Cultura, Prat de la Riba, 16

Sant Adrià del Besòs. Del 02/11/06 al 21/11/06Casal de Cultura, C/ Del Carme, 22

Vic. Del 06/11/06 al 26/11/06Llotja del Blat, Pl. del Pes, s/n

Sant Boi de Llobregat. Del 23/11/06 al 13/01/07Can Castells. Centre d’art. Lluís Castells, 16

Terrassa. Del 10/01/ 07 al 09/02/07Sala Moncunill, Pl. Didò

Municipis on ha itinerat (des del gener de 2006)Sabadell, Esparreguera, Manresa, Montcada i Reixac,Barberà del Vallès, Ripollet, Mollet del Vallès, Cornellàde Llobregat, Rubí i Granollers

ON VISITAR L’EXPOSICIÓ

© Kim Manresa © Kim Manresa


R E C U R S O S E D U C A T I U S

Jo sóc rar. I tu de quin planeta ets?

Jo sóc RAR. I tu de quin planeta ets? és un conjunt de

materials pedagògics que faciliten la feina dels educa-

dors a l'hora de treballar la convivència i els valors so-

cials amb adolescents de 12 a 16 anys, i que pretén

potenciar el pensament crític, la tolerància i l'acceptació de les

diferències entre els nois i noies d'aquesta franja d'edat. Per tal

d'apropar-se al món adolescent, s'han tingut en compte aspec-

tes relacionats amb l'adolescència en el moment de dissenyar

aquest material didàctic. D'una banda, l'estètica de les il·lustra-

cions és similar a la dels personatges dels jocs de rol, tant po-

pulars entre els i les joves. D'altra banda, el nom del personat-

ge principal, RAR, respon a la inquietud que senten molts ado-

lescents en aquesta etapa de la vida: el fet de sentir-se rars i

rares, pels canvis físics i psicològics, i per la busca d'una identi-

tat nova que marqui l'abandonament de la infància. A més RAR

es pot interpretar com les sigles de tres conceptes clau en la

transició de l'adolescència a l'etapa adulta: Responsabilitat, Au-

tonomia i Respecte.

"Jo sóc rar" consisteix en una exposició de 12 plafons de

10 x 100 centímetres i una guia per a educadors i professors

que suggereix activitats per treballar en grup. La guia proposa

una metodologia de treball activa i participativa perquè els i les

adolescents prenguin consciència de manera atractiva del sen-

tit i de la importància dels valors socials i reflexionin sobre les

implicacions que se'n deriven per a un mateix, per als altres i

per a la societat. Pel que fa a l'exposició, el centre educatiu que

ho vulgui pot demanar els plafons a l'IMEB per poder muntar-la

al centre. Als plafons es presenten 10 personatges que són els

habitants imaginaris del Sol, Mercuri, Venus, la Lluna, Mart, Jú-

piter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Cada un d'ells està definit per

uns punts forts i uns punts dèbils. L'11è personatge és l'habi-

tant del planeta Terra, representat per un astronauta , que porta

un gran casc amb una visera que en realitat és un mirall on es

reflexa la cara del que la mira i li fa una pregunta: "I tu, de quin

planeta ets?". És a dir, que el visitant de l'exposició es conver-

teix en l'11è personatge quan mira el plafó de la Terra. Durant

la visita, que dura uns 90 minuts, els nois i noies han d'omplir

una fitxa que els lliurarà l'educador perquè l'omplin amb les da-

des que aniran extraient de la lectura dels plafons.

Després de la visita, la guia ofereix quatre possibles activi-

tats pedagògiques a realitzar, que ajudaran a acabar d'aprofun-

dir i reflexionar sobre el que s'ha après durant la visita a l'expo-

sició. Des de que els nois i noies es defineixin ells mateixos i

triïn quin és el millor planeta per viure, fins a jugar a l'ós i el

TEXT: Mònica Cobos

La regidoria d'Educació de l'Ajuntament de

Barcelona i l'Institut Municipal d'Educació de

Barcelona (IMEB) han posat en marxa el

projecte educatiu Jo sóc RAR. I tu de quin

planeta ets? per promoure la convivència i el

civisme


R E C U R S O S E D U C A T I U S

guardià, un joc rotatori en el que han de fer

d'ós, de guardià i de caçador, per tal que

aprenguin què és l'empatia en ocupar tots els

papers d'una mateixa situació.

Aquesta proposta didàctica de promoció

dels valors entre adolescents i joves està

adreçada a centres d'ensenyament secundari

(ESO), centres juvenils i altres serveis que tre-

ballen amb grups d'adolescents.

Defineix-te, relaciona i imaginaCada participant ha de triar cinc trets de la seva manera de ser

que consideri que el caracteritzen; que els posi en relació amb dife-

rents valors; i que imagini quina descripció farien de nosaltres uns

extraterrestres si tots els habitants de la Terra ens assembléssim

molt a la persona que fa l'activitat. També haurà de triar el millor i el

pitjor planeta per viure, així com aquells d'on li agradaria tenir-hi

amics i d'on creu que no en tindria mai, atenent a les característiques

definides en els plafons. Un cop s'hagin complementat les respostes,

l'educador pot estimular el debat amb algunes preguntes sobre les

característiques dels diferents personatges.

El balcóEs llegeix un text on un narrador defineix una situació en al que

un veí insulta a una parella festeja sota el balcó de casa seva. L'e-

ducador obre el debat (tenia motius per enfadar-se? És el carrer el

lloc més indicat per festejar, com hauries reaccionat tu?...) i, mica en

mica, va aportant informació addicional (la parella eren dos nois, la

parella eren un avi i una avia, la parella eren una dona madura i un

home jove, un membre de la parella que festejava al portal pertanyi

a una minoria ètnica, ...).

L'animal més fortL'educador demana a cada membre del grup que digui qui pen-

sen que és l'animal més fort de la Terra i per què. Després els pre-

guntarà casos concrets com, per exemple, quin animal és capaç de

d'aixecar pesos molt més grans que el seu cos? I els aportarà la res-

posta, la formiga, en aquest cas. L'educador farà palès que la pre-

gunta admet diferents respostes vàlides, totes elles recolzades amb

arguments. Això li donarà peu a obrir un espai de reflexió al voltant

de les diferents maneres de ser fort i la tendència general a simplifi-

car la visió que tenim de les altres persones, oblidant que la realitat

és sempre complexa i polièdrica.

L'ós i el guardiàAquesta activitat té dues parts, una primera de caire físic i viven-

cial, i una segona més reflexiva. Es basa en un joc catàrtic de tradi-

ció grecollatina, d'un joc d'oposició d'un contra tots; de caràcter cíclic,

amb rotació en els personatges; sense final, ni guanyadors, ni per-

dedors. Un noi fa d'ós lligat, un altre de guardià que l'ha de protegir

i la resta del grup són els caçadors que l'envoltaran en un cercle del

que ni l'ós ni el guardià poden sortir. Els caçadors tindran una espa-

sa de foam cadascú, a punt per colpejar l'ós i no poden entrar al cer-

cle. Els papers del joc són rotatoris. En acabar, cada un dels partici-

pants explica les seves experiències i sensacions després d'haver-

se posat en tots els papers. D'aquesta manera, es promou l'empa-

tia, s'aprèn a posar-se en el lloc dels altres, a prendre consciència

que podem tenir visions diferents d'un mateix fet i a prendre cons-

ciència dels propis impulsos agressius, com a requisit previ per

poder controlar-los o canalitzar-los d'una manera socialment accep-

table.

ACTIVITATS RECOMANADES

PROTAGONISTES, JA!16

Unes vacances diferents

A casa meva s’hi està elChej, aquest és el quartany que ve. Per mi,aquesta experiència ésmolt bona, ens ho pas-sem molt bé. A mi m’a-gradaria anar al Sàhara,penso que aquí vivimmolt bé i no valorem elque tenim. Quan el Chejestà aquí anem a la pis-cina, a la platja, i a l’a-gost anirem de vacancesa una casa del Montseny.

Pere Seda, 13 anys

M’ho passo molt bé aCatalunya quan vinc apassar l’estiu, perquèvaig al parc, a la platja, ala muntanya... El quemés m’ha agradat d’aquíés el camp del Barça iPort Aventura. Tinc tresgermans al Sàhara i elstrobo molt a faltar, tambéem recordo dels meusamics, de l’escola... peròhi tornaria a venir.

Mohamed MokhtarMohamadou, 11 anys

Estic contenta de veniraquí a passar les vacan-ces. Aquí prenc gelats, im’agraden molt, però nom’agrada l’arròs. Tincmolts amics a Catalun-ya, ja he vingut quatrevegades. També tincamics al poble on estiue-jo amb la meva famíliad’acollida. Al Sáhara tincquatre germans i elstrobo molt a faltar.

Embarka Alina ZeidSaid, 10 anys

L ’ O P I N I Ó D E L S P R O T A G O N I S T E S

Aquest estiu, 750 nens i nenes sahrauís passaran els mesos de juliol i agost amb famílies catalanes. A

8.000 els nois i les noies que han vingut del desert per passar l’estiu. Sota el nom de Vacances en pauCatalunya coordina aquestes colònies al nostre territori, una experiència que any rera any resulta molt

adolescents sahrauís i per a les seves famílies d’acollida. Durant dos mesos, els nois i les noies que

passar unes vacances diferents, allunyats de les dures condicions a què estan acostumats als camps d

grup d’aquests infants i adolescents sahrauís i alguns dels nois i noies que els acullen ens parlen d’aqu

A mi m’agrada que vin-gui el Mohamed perquèés un noi molt divertit.Ell s’està a casa d’unsamics meus. El Moha-med sempre està fentbroma i moltes ximple-ries, per exemple fa quecau i que es fa mal debroma. A mi m’agradariad’anar a la casa delMohamed al Sàhara iaixí veure com es viuallà.

Antonio Meza, 5 anys


Estic molt content depassar les vacancesaquí, hi tinc molts amics.Aquest és el cinquè anyque vinc. M’agradajugar, anar al casal, anaren bici... No em queda-ria a viure aquí, però síque hi passaria méstemps. Estic molt con-tent amb la meva famíliad’acollida perquè emtracten molt bé.

Salama MohamedLamin Lehbib, 12 anys

M’ho passo molt bé aCatalunya. Sóc a casadel Pere. Jugo molt ambell, a la videoconsola, ala pilota... Quan esticaquí també vaig a la plat-ja, a la piscina i a lamuntanya. Aquest és elcinquè any que vinc i tincmolts amics. M’agradavenir, però també tincganes de tornar a casameva.

Chej Mohamed AhmedMehdi, 11 anys

Aquesta és la segonavegada que vinc a Cata-lunya a passar l’estiu.La família on estic tédues nenes i m’hopasso molt bé ambelles. M’agrada moltanar a la platja. Tambévaig a la piscina i ajugar al parc. Tinc ganesde tornar al Sáhara per-què trobo a faltar lameva família.

Mariam MahoudEmbarek, 12 anys

La Mariam s’està a casaamb nosaltres. A mim’agrada molt que vin-gui a passar l’estiu aquíperquè m’ho passo moltbé. Quan marxa a casaseva ens comuniquemper telèfon, no perdemel contacte. Jo tincganes d’anar al Sáharaper veure com és lavida allà. Potser l’anyque vé hi anem devacances.

Raquel Sáez, 12 anys

A la totalitat de l’estat espanyol són

u, la Delegació del Front Polisàrio a

t enriquidora per als propis infants i

hi participen tenen l’oportunitat de

de refugiats de Tinduf, a Argèlia. Un

esta experiència.

FOTOS: DIOMIRA


I M A G I N A R I

50 anys de‘Capitán Trueno’

TEXT: Sandra Pedrals

IMATGES: Extretes del llibre El gran libro de El Capitán Trueno, 3a.

edició, Armonía Rodríguez, Ediciones B, 2006

Quan el 14 de maig de 1956 es va publicar la primera

aventura d’El Capitán Trueno poques famílies te-

nien televisors a casa seva. Els tebeos, assequi-

bles a la majoria, es podien llegir, canviar i reven-

dre. Els nens i nenes de l'època van trobar en aquestes

historietes una gran distracció. En poc temps, El Capitán True-no es va convertir en l'heroi més popular del còmic espanyol.

Les seves aventures van arribar a tenir tirades de 375.000

exemplars setmanals i, com en l'època de la postguerra els te-

beos circulaven de mà en mà, es calcula que el capità va su-

perar el milió i mig de lectors.

El personatge d’El Capitán Trueno s'ha convertit en un sím-

bol de llibertat. Ningú sap el seu nom de pila ni la seva edat (al

voltant de 28 anys), però sí que sabem que és un noble que re-

negava del sistema feudal i es dedicava a ajudar els indefen-

sos. La lluita de Trueno contra els vilans era pròpia d'un antifei-

xista. "Si les seves històries s'haguessin ambientat en els anys

de la dictadura, l'heroi hauria estat un antifeixista", assegura

Víctor Mora, l'autor del tebeo.

Les històries d’El Capitán Trueno van néixer de la imagina-

ció de Víctor Mora (que es va inspirar en El Príncipe Valiente de

Harold Foster) i de la ploma de Miguel Ambrosio, més co-

negut per Ambrós. El primer número va sortir a la venda el

14 de maig de 1956 al preu de 1,25 pessetes. Avui, 50

anys després, es continuen reeditant els 618 fascicles de

la col·lecció original en àlbums de luxe i, fins i tot, en format di-

L'heroi més popular del còmic

espanyol ha arribat a tenir

tirades de 375.000 exemplars

setmanals i va superar el milió

i mig de lectors


I M A G I N A R I

gital. Aquests dies, i

amb motiu del cin-

quantè aniversari de l'-

heroi del còmic espan-

yol, s'ha presentat Elgran libro de El CapitánTrueno (Ediciones B),

una obra commemora-

tiva escrita per la guio-

nista Armonía Rodrí-

guez, que repassa la

història del personatge

a través d'anècdotes,

curiositats, rareses i vi-

cissituds editorials or-

denades per dècades.

Amb motiu també

del 50è aniversari de la

sèrie, Ediciones B edita paral·lelament altres dos àlbums com-

memoratius: les aventures centrals de Trueno aparegudes a la

revista Pulgarcito i Silencios, la juventud del Capitán Trueno. El

primer presenta de forma cronològica les pàgines dibuixades

en solitari per Ambrós, així com les entintades per Beaumont,

rescatant un material històric que no havia tornat a veure la

llum des de la seva publicació original entre mitjans i finals dels

anys 50. Silencios, la juventud del Capitán Trueno és un tribut

que els seus autors (Alfons López, responsable de les il·lustra-

cions i l'argument, i Pepe Gálvez, del guió) dediquen a la mítica

sèrie. Una aventura inèdita, en la que rescaten la fins ara des-

coneguda primera joventut d’El Capitán Trueno.

Personatges d’ ‘El Capitán Trueno’

El personatge d’El Capitán Trueno no estava sol.

Un grup d'amics l'acompanyava en les seves aven-

tures:

SigridÉs l'etern amor de El Capitán Trueno. Sigrid

trenca amb l'estereotip tradicional de la "xicota del

noi", sempre esperant ser salvada de tots els perills.

Aquesta dona, decidida i independent, té la seva

pròpia vida i la seva pròpia feina (com ara presidir el

Consell d'Ancians) a l’illa de la que és reïna, l’illa de

Thule. Sigrid és rossa, maca, femenina, dolça...

Però només quan vol! Entre la seva roba amaga un

punyal que no dubta en fer servir per defensar-se o

protegir a les persones que estima. Amb el temps,

quan la censura es va relaxar una mica, Sigrid ens

va ensenyar que porta el punyal subjecte a la cuixa.

CrispínÉs l'escuder d’El Capitán Trueno. Vol ser com

ell, i als seus 16 anys somia amb ser armat cavaller

i emular al seu mentor. És fill d'un antic company del

capità. La dona d'aquest amic, abans de morir, li va

demanar a Trueno que es fes càrrec del seu fill, des

d'aleshores El Capitán Trueno no s'ha separat mai

de Crispín. El jove és molt valent i té un afany imme-

surable d'aprendre. És un simpàtic personatge que

està pensat per a que els infants i adolescents s'i-

dentifiquin amb ell. De fet, la sèrie d’El Capitán True-no va ser creada per a un públic infantil, al marge

que després també agradés a adults.

GoliathSota el seu aspecte d'ogre, el seu ull tapat com

un pirata, la seva gran força i la seva gana insacia-

ble, s'amaga un ex-llenyater que és un tros de pa.

Va conèixer al Capitán Trueno durant una absurda

discussió que va acabar amb els dos morts de riure

per la seva pròpia estupidesa. Goliath no utilitza la

força per matar, només la fa servir per deixar als

seus oponents fora de combat amb un bon cop al

cap. Encara que el volguessin temptar amb un bon

tros de carn i un menjar apetitós, Goliath no aban-

donaria mai als seus amics en situacions difícils.

Quan es tracta de deixar lliure el camí per als seus

companys d'aventura, Goliath és una autèntica api-

sonadora.

Portada del llibre commemoratiu del 50è ani-

versari d’El Capitán Trueno

I N F O R M A C I O N S

Nou equipament per a serveis i

recursos familiars a Gavà

Gavà disposarà d’un nou equipament per a serveis i

recursos orientats a l’educació i la família, en un edifici

de 2.800 metres quadrats de superfície ubicat al carrer

Sarrià de la població que l’Ajuntament ha adquirit recent-

ment. El nou equipament serà la seu de la Casa de les

Famílies, des d’on oferirà tot tipus de serveis i recursos

adequats per a les diferents realitats familiars actuals. El

nou espai ofererirà, a més, serveis educatius per a totes

les franges d’edat, alhora que pretén esdevenir un punt

de referència en relació al lleure educatiu al municipi.

D’altra banda, l’edifici albergarà, a més, lóficina del

Projecte Educatiu de Ciutat (PEC). També oferirà un se-

guit de serveis de suport a léstudi, dirigits tant a alum-

nes com a pares i mares. A l’edifici se centralitzaran al-

tres serveis educatius del municipi, com són el Centre de

Formació de persones adultes, les Aules de Formació, el

Centre Local de Normalització Lingüística i lÓficina Mu-

nicipal dÉscolarització. Segons les previsions, aquest

centre entrarà en funcionament lány 2008.

Xarxa d’equipaments infantils de

Granollers

L’Ajuntament de Granollers posa a disposició dels in-

fants del municipi i les seves famílies una completa xarxa

d’equipaments. La ludoteca Riski Raski, d’una banda,

ofereix de dilluns a divendres per la tarda un espai on els

nens i les nenes poden anar a jugar, però també a fer ta-

llers o a fer els deures. La ludoteca, ubicada al carrer Gi-

rona 315, també ofereix els dissabtes de 17 a 20.30h., un

espai de joc familiar per compartir estones lúdiques entre

pares i fills. Els Casals de Jocs Can Gili i Can Bassa són

altres opcions per passar les tardes de dilluns a diven-

dres, equipaments on s’ofereixen jocs, sortides, tallers i

diferents tipus d’activitats per a nois i noies de 6 a 16

anys, en tres grups d’edat. El Casal de Jocs Can Gili està

ubicat al Camí Vell de Lliçà d’Amunt (Tel. 849 90 45). I el

Casal de Jocs Can Bassa, a la plaça de Joan Oliver, 1

(Tel. 93 870 62 03). D’altra banda, el Centre Obert Po-

nent, ubicat al carrer de València s/n (Tel. 846 75 78), tam-

bé funciona les tardes de dilluns a divendres per a nois i

noies d’entre 6 i 17 anys. Es tracta d’un espai on poder fer

tallers, jocs, jugar a la ludoteca, fer els deures, prendre

part en debats, fer amics o proposar activitats.

200.000 infants i joves partici-

pen aquest estiu en activitats

d’educació en el lleure

Enguany, uns 200.000 infants i joves participaran en

prop de 3.500 activitats d’educació en el lleure a Cata-

lunya, que tindran lloc a partir de finals de juny i durant

juliol, agost i la primera quinzena de setembre. Les acti-

vitats que s’organitzen tenen com a objectiu contribuir a

l’educació integral dels nois i de les noies, donant una

especial importància a l’educació en valors, com el

compromís, la llibertat, l’altruisme i la solidaritat, a partir

de la convivència en grup i de la relació amb l’entorn.

L’acció educativa es porta a terme a través de la tasca,

en moltes ocasions altruista, dels joves educadors, que

contribueixen de manera decisiva a l’educació integral

dels nois i de les noies.

El tipus d’activitats d’educació en el lleure que s’or-

ganitzen aquest estiu són les colònies i els casals d’es-

tiu, per a nois i noies d’entre 5 i 12 anys; les estades,

pensades per a infants i joves d’entre 8 i 18 anys; els

campaments, per a nois i noies d’entre 8 i 16 anys; les

rutes, que s’organitzen per a joves d’entre 12 i 20 anys,

i els intercanvis i els camps de treball, activitats per a jo-

ves d’entre 14 i 30 joves.

L’any passat, prop de 190.000 infants i joves van

participar en les activitats d’estiu que es van organitzar

arreu del territori català durant el període de vacances,

unes activitats que compten amb una llarga tradició a

Catalunya. Les activitats són organitzades per diverses

entitats, com associacions educatives juvenils, ajunta-

ments, empreses privades i associacions de mares i

pares d’alumnes.

Patrick Nijhuis


E INES CULTURALS


Mozart. El petit mag

Anna Obiols / Subi - Lumen

Petit homenatge al genial músic

austríac quan es commemora el 250

aniversari del seu naixement. Inclou un

CD amb fragments de l’òpera La flautamàgica, perquè els nens i les nenes pu-

guin acompanyar la seva lectura amb

aquesta composició. El llibre, escrit per

Anna Obiols i amb il·lustracions de Subi,

introdoueix els infants en la figura de

Mozart, batejat de petit com "el petit

mag", i explica la història d’amor de Laflauta màgica.

Juegos de ingenio

Gilles Eduar - Editorial Joventut

Jocs d'enginy pen-

sats per a nens i nenes

a partir de 7 anys que

els invita a jugar i apren-

dre a partir de jocs vi-

suals, laberints màgics,

jocs de paraules, puzles

i enigmes matemàtics.

Una divertida manera

d'estimular les capacitats cognitives dels nois i de

les noies. Els jocs estan dissenyats per la psicòloga

Àngels Navarro.

Tot allò que ens cal saber sobre el cos humà / Estem esperant un nadó!

Chistian Tielmann, Anne Möller / Chistian Tielmann, Jan Lieffering - Editorial Joventut

Lllibres temàtics il·lustrats pensats per apropar als nens i nenes de

pre-escolar els primers coneixements sobre el cos. En el primer d'ells,

Tot allò que ens cal saber sobre el cos humà, podran observar el cos

humà de cap a peus i esbrinar tot el que pot arribar a fer. Estem espe-rant un nadó explica per què són tan diferents els nois i les noies, tot

allò que s'esdevé a la panxa de la mare i com arriba un nadó al món.

Ambdós títols són de Chistian Tielmann, amb il·lustracions de Anne

Möller i de Jan Lieffering, respectivament.

Les nits del món és un preciós

volum il·lustrat que mostra d'una me-

ra poètica, a partir de finestretes que

els infants han d'obrir, com són el dia

i la nit de cinc nens i nenes de dife-

rents parts del món. Es tracta d'un

volum, amb text de Corinne Albaut i

il·lustracions d'Arno, editat conjunta-

ment per La Galera i la Fundació In-

tervida. Està recomanat per a infants

a partir dels quatre anys.

Les nits del món

Corinne Albaut, Arno - La Galera, Fundación Intervida

Els cocodrils imita mones

David Bedford, Emily Bolam - Ediciones Ekaré

Novetat d'Ediciones

Ekaré, amb text de Da-

vid Bedford i il·lustra-

cions d'Emily Bolam.

Una història sobre la

solitud i l'amistat. El co-

codril és molt imagina-

tiu i fa coses molt diver-

tides. Per això els seus

companys sempre l'imiten. Però, i si fuig d'ells... en-

cara s'ho passarà tan bé?

La participació delsinfants

L’adopció per part de les Nacions Unides

de la Convenció dels Drets de l’Infant

l’any 1989 va suposar el reconeixement

dels drets de participació dels infants i

adolescents. Aquests drets reconeguts al text de la

Convenció són el dret d’opinió (article 12), la lliber-

tat d’expressió (article 13), la llibertat de pensa-

ment, de consciència i de religió (article 14), la lli-

bertat d’associació (article 15), la protecció de la

vida privada (article 16) i el dret a una informació

adequada (article 17).

Tanmateix, són molts els àmbits socials des dels

quals es reivindica aquest dret a participar dels nois

i les noies. Alguns ajuntaments, sensibles a aques-

ta necessitat de la infància de ser part activa de

l’entorn social, han engegat experiències positives,

tot i que insuficients. Els consells d’infants, iniciati-

ves recents de participació infantil, en són el millor

exemple, que podem fer extensiu a projectes com

l’impulsat pel pedagog Francesco Tonucci a Itàlia,

La ciutat dels infants.A les següents pàgines reivindiquem el dret a

participar dels infants i adolescents a la vida fami-

liar, escolar i ciutadana. El primer article, signat per

la Comissió d’Infància de Justícia i Pau, ens fa una

bona perspectiva i anàlisi de la Convenció des del

punt de vista dels drets de participació. El segon re-

cull les principals idees defensades per la professo-

ra d’Ensenyament de Treball Social de la Universi-

tat de Barcelona, Josefina Fernàndez, a la seva tesi

Els infants com a ciutadans, sens dubte, una apor-

tació molt important per avançar en aquest tema.

Finalment, hem volgut recuperar les tesis del peda-

gog italià Francesco Tonucci i la seva Ciutat dels In-fants, com a model a seguir per tots aquells go-

verns compromesos amb els seus ciutadans més

joves.

D R E T A P A R T I C I P A R



TEXT: Comissió de la Infància de Justícia i Pau

FOTOS: Amanda Butcher, Leven Uzun, Hidden

La Convenció Internacional dels Drets de l’Infant de 20

de novembre de 1989 ha estat l’instrument jurídic

que recull una nova visió de la infància des d’una

perspectiva mes sociològica.

La Convenció conté dos grans tipus de drets: els de su-

pervivència i els de participació. Els drets de supervivència es

coneixen també com drets de protecció; es consideren obliga-

toris i són passius. Són el dret a la vida, a la salut, a l’educa-

ció, a la vivenda i al treball. Els drets de participació es neces-

siten per créixer com persona, es consideren voluntaris i han

de ser actius. A la Convenció són el dret d’opinió (article 12),

la llibertat d’expressió (article 13), la llibertat de pensament,

de consciència i de religió (article 14), la llibertat d’associació

(article 15), la protecció de la vida privada (article 16) i el dret

a una informació adequada (article 17). Els drets de super-

vivència demanen una conducta activa de l’Estat: normativa,

inversions, recursos, i els drets de participació demanen el

respecte de l’Estat, la família, l’escola i en general de tots els

adults que envolten un infant.

En general els infants senten com a més propis els drets

de participació, potser perquè confien en la protecció dels de

supervivència per part dels adults. I, no obstant, és més fàcil

protegir que respectar, perquè és més gratificant i perquè tra-

dicionalment no s’ha cregut en la capacitat de l’infant per

exercir els seus propis drets, i, per un altre costat, s’ha entès

que els drets civils dels infants soscaven l’autoritat dels pares,

i és cert en part, atès que impliquen una cessió per part dels

adults d’una porció de poder.

Hi ha un altre tòpic que impedeix l’acceptació d’aquests

drets. Primer, es diu, s’han de satisfer els drets de supervivèn-

cia i després els de participació, com si aquests fossin subsi-

diaris. Ara bé, la Convenció és universal i indivisible i els drets

es reforcen mútuament. Si els infants moren de fam o de ma-

lalties que es podrien evitar, és lògic començar per alimentar-

los i vacunar-los, però això no vol dir que s’hagin d’oblidar al-

tres drets. Quin sentit té portar els infants al món si no podem


És mes fàcil protegir que respectar, perquè és

mes gratificant i perquè tradicionalment no

s’ha cregut en la capacitat de l’infant per

exercir els seus propis drets i, per un altre

costat, s’ha entès que els drets civils dels

infants soscaven l’autoritat dels pares i és

cert en part, atès que impliquen una cessió

per part dels adults d’una porció de poder

Els drets de participació dels infants


garantir-los la supervivència? Quin sentit té garantir-los la su-

pervivència si les vides que han de portar no s’ho valen?1

Hem de considerar als infants com persones, no com per-

sones en potència, i per tant amb igual vàlua que els adults.

Més enllà del dret de ser protegits, els infants tenen drets que

poden exercir per si mateixos i d’una manera independent,

fins i tot contra la voluntat dels adults. La Convenció ho reco-

neix, ara hem d’assumir-ho socialment.

Sovint sembla com si els drets de participació, per contra

d’altres drets, no fossin drets que els infants tenen des de que

neixen, sembla que se’ls hi ha de donar només quan “s’ho

mereixen”. Això és un error. Si, per exemple, el dret de pren-

dre decisions estigués lligat a adoptar sempre la decisió co-

rrecta i no cometre cap errada, aleshores els adults tampoc

podrien gaudir d’aquest dret.2

Els drets de participació, el dret a la informació, a tenir les

seves opinions, a parlar lliurement i participar en la presa de

decisions, provoquen reaccions diferents en els adults. Però

en realitat tots els drets estan interrelacionats i el seu desen-

volupament no pot separar-se dels drets de supervivència i de

protecció. No s’ha de parlar de prioritats.

Què vol dir participar?

Participar és decidir. Participar és triar i decidir en alguna

cosa que estigui a l’abast de l’infant prèvia una informació fia-

ble, també al seu abast.

La Convenció està informada pel concepte de “capacitats

evolutives de l’infant”. Pel que fa concretament als drets dels

infants a participar en les preses de decisió, han sorgit molts

dubtes sobre si els infants tenen o no capacitat per poder-ne

prendre, quin és el nivell de desenvolupament necessari.

Des de la naixença el nadó té habilitat per atraure l’atenció

de l’adult i participa activament (però no d’una manera cons-

cient) de la vida familiar. A mesura que es va portant a terme

el procés de desenvolupament augmenta la possibilitat de

prendre decisions i es va ampliant el cercle d’activitat que

comporten les interaccions amb companys de la mateixa edat

i amb adults que no són els pares.

Els camps en els qual un infant pot i ha de participar són

molt diversos: a casa, a l’escola, en un centre. Els adults te-

nim l’obligació de donar suport a l’infant, d’ajudar-lo a desen-

volupar les seves activitats per prendre decisions, sense re-

primir la seva confiança en ell mateix.

Saber escoltar per fer participar

La presa de decisions és una manera de desenvolupar la

mateixa capacitat de decisió. Abans s’ha de saber escoltar

tant per part de l’infant com per part de l’adult. Tots dos n’han

d’aprendre. Per part de l’adult, escoltar no sempre vol dir ac-

cedir a allò que el nen demana. És una disposició d’ànim,

una actitud sobre la qual no hi ha diàleg. No és un exercici de

simpatia, ni vol dir mostrar-se afable. Saber escoltar vol dir

fer-ho amb lleialtat, recordar el que s’ha acordat i portar-ho a

terme.

De tots els articles de la Convenció, l’article 12 és el fona-

mental:

“L’infant té dret a expressar la seva opinió i que aquesta

sigui tinguda en compte en tots els assumptes que li afectin”.

Diguem tant sols que una bona informació permet decidir

amb coneixement de causa. Qualsevol tendència a ocultar in-

formació perjudica l’exercici dels drets.

A Ginebra hi ha un organisme anomenat Comitè delsDrets dels Infants, la funció del qual és examinar els informes

que els Estats que han ratificat la Convenció tenen l’obligació

de presentar periòdicament sobre la manera com es satisfan

en els seus respectius països els drets de l’infant. A fi que els

Estats poguessin informar de manera completa sobre el com-

pliment dels articles de la Convenció, el Comitè va confeccio-

nar un qüestionari per a cadascú d’ells. Cada qüestionari es

converteix així en una requisitòria, la resposta a la qual ens

donarà el grau de maduresa d’una societat pel que fa a la sa-




tisfacció dels drets dels infants. Hi ha un qüestionari altament

significatiu per l’article 12 que a continuació resumim:

Per començar, el Comitè demana com s’ha incorporat a la

legislació interna aquest dret; i sol·licita informació sobre les

mesures legislatives o d’altra mena que garanteixin a l’infant

expressar, en funció de l’evolució de les seves facultats, la

seva opinió sobre el medi familiar, l’escola, l’administració de

justícia de menors i l’internament i la vida en institucions o al-

tres centres d’atenció. Vol que se l’indiquin les oportunitats

que tenen els infants de ser escoltats en els procediments ju-

dicials o administratius, com també els òrgans en els quals

l’infant pot participar en la presa de decisions. Reclama que

s’assenyalin les mesures adoptades per donar a conèixer a

les famílies i al públic en general (i aquí hauríem d’incloure

els professionals de la infància) per donar a conèixer la ne-

cessitat d’animar els infants a exercir el seu dret a opinar (fi-

xem-nos en aquest animar, que fa actiu aquest dret de partici-

pació, i que en gran part és responsabilitat nostra), i per

formar els professionals que treballen amb els infants. Pre-

gunta, fins i tot, el nombre d’hores de cursos sobre el desen-

rotllament infantil que s’imparteixen als magistrats en general,

als jutges de tribunals de família i als jutges de menors, als

encarregats de la vigilància dels que estan en llibertat provi-

sional, als agents de policia, al personal penitenciari, als edu-

cadors, al personal sanitari i qualsevol altre professional.

També s’hauria de saber, diu, el nombre de cursos sobre la

Convenció que figuren en els plans d’estudi de les facultats

de Dret, les escoles normals, les facultats de Medicina i les

institucions mèdiques, les escoles d’infermeria, les escoles

d’assistents socials, els departaments de psicologia i els de

sociologia.3

És un programa per reflexionar i fer complir.

1, 2 Conferència pronunciada per Maalfrid Gruñe Flekkoy a les

Segones Jornades Catalanes sobre l’Infant, organitzades per la

Coordinadora Catalana al Servei de l’Infant l’any 1990

3 Article de Jordi Cots Moner La participació dels Infants, publi-

cat a CEESC, revista del Col.legi d’Educadors Socials, 1990


La professora d’Ensenyament de Treball Social de la Universitat de

Barcelona Josefina Fernàndez defensa a la seva tesi Els infants com aciutadans la participació activa dels nois i les noies a la societat

Els infants com a ciutadans

Les polítiques socials adreçades a la infància sempre

s'han decantat més per la protecció i l'atenció a infants

amb problemes socials i conductuals. Des de l'aprova-

ció de la Convenció Internacional dels Drets de l'Infant

per l'ONU el 20 de novembre de 1989, la participació dels infants

comença a tenir-se en compte en àmbits com la família, l'escola,

la ciutat i les relacions amb l'Administració en general.

Comencen a aparèixer diferents espais de participació per

als nens i nenes, com ara els Consells dels Infants a alguns

ajuntaments. El funcionament d'aquests espais no respon enca-

ra a les expectatives, però permet una major visibilitat de la

infància i que els infants tinguin un paper més actiu en la socie-

tat. Malgrat que a alguns nens i nenes els costa participar i fer-se

sentir, la majoria hi posen interès, i fins i tot mostren el seu desa-

cord per no tenir més oportunitats de fer-ho o perquè aquesta

participació no sigui plena. D'altra banda, els òrgans de partici-

pació per a nens i nenes tenen estructures i funcionaments molt

similars als dels adults, en canvi, els infants tenen formes de co-

municar-se i de dialogar molt diferents, i sovint proposen siste-

mes propis de participació.

La participació dels infants

La participació comença amb la possibilitat de comunicació

entre l'infant i l'adult des de que aquest neix. De vegades, la difi-

cultat en la participació dels infants ve determinada per la pròpia

terminologia, que utilitza l'edat com a mesura del grau de madu-

resa de la persona, i per tant, de la seva capacitat per a opinar,

parlar o prendre decisions. La infància es refereix als més petits,

mentre que l'adolescència es refereix a l'estat transitori entre la

infància i l'edat adulta. A més, la minoria d'edat comporta que in-

TEXT: Extracte de la tesi Els infants com a ciutadans. Josefina

Fernàndez Barrera, diplomada en Treball Social, llicenciada en Dret

i professora d’Ensenyament de Treball Social de la Universitat de

Barcelona (UB)

ADAPTACIÓ TEXT: Mònica Cobos

FOTOS: Blake Campbell

fants i adolescents estiguin representats pels pares o tutors i, per

tant, dificulta la consideració dels menors com a ciutadans parti-

cipants. Les darreres reformes de l'àmbit educatiu, en que ha

desaparegut l'obligació de que hi hagi representants dels estu-

diants en les escoles de primària i en que s'ha pujat l'edat d'es-

colarització obligatòria, han influït negativament en aquesta pos-

sibilitat de major visibilitat dels infants més petits. En canvi, si

s'afavoreixen veritables espais i moments de relació i diàleg en-

tre els infants i els adults i entre els propis infants de diverses

edats, aquests poden adquirir una major consciència de grup i

enfortir la cohesió grupal. Això pot facilitar les aportacions espe-

cífiques d'infants i adolescents com a ciutadans. El fet de ser es-

coltats i considerats pot generar, a més d'una major implicació

en general, un comportament més proactiu i un descens de les

actuacions més violentes, i a la vegada, una menor vulnerabilitat

als missatges de la societat de consum.

El fre dels adults a la participació dels infants

Els pares i tutors han de posar límits als infants i adolescents,

però el fet que en moments determinats s'hagin d'imposar actua-




cions amb autoritat, si aquestes es realitzen amb un diàleg previ

amb l'infant, aquest pren consciència que se l'està considerant

com a subjecte actiu i, d'aquesta manera, s'està fomentant en ell

o ella una actitud responsable i participativa. Una altra qüestió és

l'actitud recelosa d'alguns adults a l'hora de donar més participa-

ció als nens i nenes, per por a situacions de descontrol per part

d'aquests, quan en realitat els infants accepten les normes com

ara el fet d'anar a l'escola, els horaris de la família i d'altres. Els

nens i nenes manifesten la voluntat de ser totalment autònoms

en decisions com són triar la roba, els amics, el lleure... i revelen

que el seu cos els pertany bàsicament a ells mateixos, fet que

afavoreix tendències a assumir conductes de risc, que són les

que lògicament preocupen als adults. D'altra banda, els adults es

mostren ambivalents pel que fa a la plena participació dels in-

fants a la vida social. Assumir el rol d'adult vol dir acceptar les

normes socials que sovint es consideren injustes o desiguals. El

fet que els infants siguin més oberts i espontanis fa que els adults

es sentin incòmodes davant certes manifestacions. Per evitar

aquest malestar, els adults sovint no afavoreixen que els infants

es manifestin. A més, l'edat adulta està en una situació hegemò-

nica de poder social, compartir-lo amb ciutadans d'altres edats

és vist com una pèrdua d'aquest poder. És una situació similar a

la que han patit les dones, que fins fa poc tampoc eren conside-

rades com a ciutadanes de ple dret, i encara ara no han assolit la

participació plena ni universal, degut a les reticències dels ho-

mes a perdre poder en favor de les dones. En canvi, es pot cop-

sar que el fet que adults i infants participin i dialoguin en un ma-

teix espai afavoreix una major capacitat de comprensió i

d'escolta tant d'uns com dels altres, tot i que els infants conside-

rin que es troben en posicions diferents com a grup d'edat.

Que els infants i adolescents s'autoorganitzin en espais pro-

pis de participació és una qüestió que també inquieta als adults.

Un major coneixement, tolerància i afavoriment d'aquests espais

facilitarà una millor incorporació dels infants en la vida social.

La participació dels infants i la família

La família és un dels espais primerencs on els infants poden

iniciar els seus processos de participació. Els infants consideren

com una forma de participar el fet d'ajudar a la casa en fer dife-

rents serveis com pot ser comprar i netejar, però es fa palès que

encara existeixen situacions de discriminació per raó de gènere

en aquest sentit. Els infants observen situacions diferenciades

en assumir obligacions a la llar per part dels dos progenitors, es-

sent la mare la que les assumeix majorment. S'observa que

aquestes diferències tenen tendència a disminuir i que disminui-

ran més en la mesura que es produeixi més diàleg i possibilitat

de participació a la llar. D'altra banda, és a la família on s'ha fo-

mentat un major proteccionisme envers els infants, incapacitant-

los per a la presa de decisions i per a l'assumpció de les pròpies

responsabilitats. A la vegada, existeix encara una necessitat de

Els pares i tutors han de posar límits als

infants i adolescents, però el fet que en

moments determinats s'hagin d'imposar

actuacions amb autoritat, si aquestes es

realitzen amb un diàleg previ amb l'infant,

aquest pren consciència que se l'està

considerant com a subjecte actiu i, d'aquesta

manera, s'està fomentant en ell o ella una

actitud responsable i participativa



millora de les polítiques socials adreçades a que els pares tin-

guin temps per estar amb la pròpia família per tal de facilitar la

participació/comunicació a la llar.

La consideració de la família com a excel·lència on els in-

fants poden i han de participar es fa extensible als centres espe-

cialitzats de convivència com poden ser els CRAE (Centre Resi-

dencial d'Acció Educativa), els quals substitueixen la família en

determinats casos, on es permet el diàleg entre els infants i

adults, i sovint s'afavoreix i avalua el nivell de participació dels in-

fants.

La participació dels infants i l’escola

L'escola és un altre espai on existeix de forma clara la possi-

bilitat de participació de l'infant. L'escola està molt influïda per les

polítiques públiques sobre educació, ja que es considera el lloc

on posar les bases per aconseguir una societat més equitativa i

solidària o una societat de caire neo-lliberal, on s'engrandeixin

encara més les desigualtats. Els canvis de partit en el Govern

estan influint directament en la modificació de les lleis d'educació

que a la vegada influeixen en l'assoliment d'una possibilitat de

major participació dels infants a l'escola. És evident que si els

mestres són ben considerats i reconeguts per les polítiques pú-

bliques d'ensenyament, aquests estaran en major disposició d'a-

favorir espais de veritable participació, diàleg i d'escolta dels in-

fants en el marc escolar. Els Consells Escolars, com a espais

formals de participació, mostren encara moltes dificultats i no es

dóna una participació equitativa en tots els estaments que en

formen part.

La participació dels infants i el lleure

L'àmbit del lleure, tant l’organitzat com el que es dóna lliure-

ment entre els infants, és un dels més propers per a facilitar una

major intercomunicació entre els infants i és on es poden orga-

nitzar de forma més autònoma per assolir els nivells més alts de

participació i implicació. La infància és una part de la ciutadania

que s'ha de tenir present per la raó de que són persones i tenen

una perspectiva determinada de veure les coses. Les diverses

experiències realitzades en desenvolupament comunitari en les

que han participat infants han demostrat com aquesta participa-

ció ha contribuït a una millora de les iniciatives empreses.

La ciutadania, vista com una figura de les societats moder-

nes relacionada amb el valor de la pluralitat que significa res-

pectar la diversitat d'opinió i comportament de totes les perso-

nes tinguin l'edat que tinguin, i amb la capacitat d'assumir

responsabilitats i prendre decisions, tant a nivell individual com

a grupal i en estructures organitzatives i polítiques, ha d'incorpo-

rar necessària i progressivament la participació dels infants en

tots els àmbits i considerar-los com a ciutadans de ple dret en la

nostra societat del segle XXI.

1. Cal facilitar nous espais de participació lliure i pro-

pis dels infants que permetin un veritable diàleg i

comunicació entre els infants de totes les edats i

entre aquests i els adults.

2. Els adults han de ser capaços de tolerar que els

infants tinguin els seus propis espais sense sentir-se

qüestionats. Cal deixar que els infants prenguin la ini-

ciativa i no impregnar-los contínuament de les expec-

tatives adultes perquè aleshores fent allò que els

adults esperen.

3. Calen polítiques públiques afavoridores de l'aten-

ció dels infants per part de la família i de la disposició

del temps necessari per a fer-ho.

4. És important anar clarificant el propi concepte de

participació de la infància perquè se'l relacioni amb el

diàleg, l'escolta activa i que incorpori els aspectes

relacionats amb els drets i amb les responsabilitats.

5. Els mitjans de comunicació poden tenir un paper

molt important en difondre una cultura positiva sobre

els infants fent-los visibles en els espais on hi són

presents, fent difusió continuada dels drets dels

infants i afavorint una imatge de la vessant més par-

ticipativa dels infants.

6. Els mitjans de comunicació també han de facilitar

espais propis on els infants s'expressin.

7. És imprescindible que les Administracions assu-

meixin realment que els infants han de ser conside-

rats en totes les seves polítiques públiques. Seria

interessant les configuracions d'una xarxa de Con-

sells Municipals d'Infants i de Joves.

8. Cal cercar i investigar noves metodologies per afa-

vorir i facilitar la participació real dels infants.

9. És important que s'analitzi i investigui sobre la pos-

sibilitat de creació i configuració d'associacions d'in-

fants, així com avaluar el seu paper en les associa-

cions de les que formen part.

10. S'ha d'afavorir la posta en marxa d'iniciatives de

divulgació dels drets dels infants i d'experiències de

participació d'aquests perquè aquestes siguin cone-

gudes per la població en general.

PROPOSTES

Va ser al maig de 1991 que el pedagog italià Francesco

Tonucci va posar en pràctica La ciutat dels infants a

l’Ajuntament de la seva ciutat natal, Fano (Itàlia). Des

del 1997, Tonucci dirigeix el projecte internacional del

mateix nom a l’Institut de Psicologia del Consell Nacional d’In-

vestigacions de Roma (CNR), del qual n’és investigador. Des

del 2001 és, a més, responsable científic del projecte Roma, laciutat dels infants, que promou l’ajuntament de la capital italiana.

Tonucci ha dedicat la seva activitat professional a l’estudi del

pensament i del comportament infantils en els àmbits de la famí-

lia, l’escola i la ciutat. Parteix del convenciment que els nens i les

nenes, des de ben petits, són capaços d’analitzar, d’expressar

les seves necessitats i de contribuir a la millora de les ciutats.

Segons Tonucci, una ciutat adequada per als infants és una ciu-

tat adequada per a tothom. Les seves tesis han inspirat movi-

ments com els de les Ciutats Educadores, les Ciutats Amigables

amb els Infants, els Consells d’Infants i altres que es basen en la

participació activa dels nois i les noies en el seu entorn més im-

mediat com a reconeixement de la seva ciutadania.

Projecte internacional ‘La ciutat dels infants’

Rebutjant una interpretació exclusivament de tipus educatiu

o proteccionista, el projecte de La ciutat dels infants neix amb

una motivació política. Es tracta de treballar cap a una nova filo-

sofia de govern de la ciutat, amb els infants com a paràmetre i

garantia de les necessitats de tots els ciutadans. No es tracta,

doncs, d’augmentar els recursos i serveis per a la infància, sinó

de construir una ciutat millor per a tots, on els infants puguin viu-

TEXT: Paloma Herrera / www.lacittadeibambini.orgFOTOS: Roman Tytla. Vinyetes extretes del llibre Infant s’hi neix,

Francesco Tonucci, Barcanova,1988

Amb ulls d’infant


El projecte La ciutat dels infants, del

pedagog italià Francesco Tonucci,

defensa un model de ciutat amb els

infants com a paràmetre i garantia de

les necessitats de tots els ciutadans

re una experiència com a ciutadans, autònoms i participatius. Ai-

xí, el projecte proposa canviar de paràmetre i prioritzar l’òptica

de l’infant, aconseguir que totes les àrees de l’Administració lo-

cal mirin amb ulls d’infant, per tal de no perdre de vista ningú.

El projecte preten promoure dos aspectes fonamentals en la

vida d’un infant: la seva autonomia i participació. La necessitat

que senten els adults de tenir sempre sota control els infants im-

pedeix aquests d’experimentar vivències fonamentals per al seu

desenvolupament. Així, el projecte assumeix com un dels seus

objectius principals el fer possible que els nens i les nenes pu-

guin sortir de casa sense ser acompanyats per tal de trobar-se

amb altres infants i jugar als espais públics. El primer pas per re-

tornar l’autonomia als nens i les nenes de sis a onze anys és

que aquests vagin sols a l’escola. Per aconseguir-ho és neces-

sari la implicació de diferents col·lectius ciutadans que permetin


reconstruir unes condicions ambientals i socials favorables. Un

cop consolidada la iniciativa, cal treballar per mantenir els resul-

tats. Així, es proposa crear comitès d’infants per fer el segui-

ment de l’experiència i implicar als infants en activitats de vi-

gilància repecte als drets dels peatons i dels ciclistes. Els nens i

les nenes poden posar “multes” per denunciar els abusos que

els conductors cometen respecte als peatons.

La participació dels infants és, tanmateix, un dels eixos bà-

sics del projecte. El govern local ha d’estar disposat a escoltar

els infants i preparat per donar resposta als compromisos que

es derivin d’aquesta participació. La participació ha de practicar-

se també en els àmbits familiar i escolar. Mitjançant una correc-

ta participació, els infants viuen experiències de ciutadania que

contribueixen al benestar de tots els ciutadans. Una de les for-

mes més riques i significatives de la participació infantil és el

Consell d’Infants, un òrgan en què han d’estar representats tota

la diversitat d’infants de la ciutat. Els membres del Consell d’In-

fants són escollits a les escoles per un mandat de dos anys, du-

rant els quals han d’exercir de representants dels seus com-

panys davant el govern local. Les decisions que es prenguin al

Consell es portaran al ple municipal, amb el compromís de les

autoritats locals de tenir-les en consideració.

Una altra experiència positiva per convertir als infants i ado-

lescents en autors de la seva ciutat, promovent els sentiments

de pertinença, de responsabilitat i de ciutadania, és la planifica-

ció compartida. Es tracta de treballar plegats un grup de nens i

En la seva vessant com a dibuixant, Francesco Tonucci, FRATO, recull satirícament l’actitud prepotent dels adults vers els infants. Dibuixos extrets del llibre Infant

s’hi neix, el primer recull publicat de les seves vinyetes, editat en versió catalana per l’editorial Barcanova


nenes i d’adults per resoldre un tema concret de la ciutat, com

pot ser planificar un espai, un recorregut o un servei concret.

El projecte també proposa a les ciutats que s’hi afegeixen

de posar en marxa un laboratori La ciutat dels infants, grup de

treball constituït per l’Administració que manté les relacions en-

tre l’alcalde, les diferents àrees del govern implicades i els ma-

teixos infants. També manté les relacions amb la coordinadora

nacional i internacional del projecte. En el marc del laboratori es

realitzen les reunions del Consell d’Infants i és el punt de troba-

da dels adults que participen a les diferents activitats del projec-

te (professors, tècnics de l’ajuntament, associacions, etc.).

Xarxa de ciutats dels infants

La coordinació del projecte internacional de les ciutats dels

infants es realitza des del Laboratori Internacional de l’Institut de

Ciències i Tecnologia de la Cognició del Consell Nacional d’In-

vestigacions de Roma (CNR), amb Tonucci com a responsable.

Des del 2001, Roma lidera la xarxa de ciutats que comparteixen

aquest ideari, un total de 81, a Itàlia, Espanya i Argentina. A l’es-

tat espanyol, la coordinació va a càrrec de l’associació Acción

Educativa, a Madrid. De la xarxa estatal en formen part Alaquàs,

Alzira, Badalona, Cardedeu, Galapagar, Gandia, Granollers,

Lleida, Madrid, Móstoles, Navarcles, Picanya, el Prat de Llobre-

gat, Reus, Rubí, Sant Feliu de Llobregat i Súria. Per a més infor-

mació sobre el projecte consulteu www.lacittadeibambini.org.

Dret a Participar - · PDF fileL a Convenció Internacional sobre els Drets de...

Documents

Transcript of Dret a Participar - · PDF fileL a Convenció Internacional sobre els Drets de...