dossier silenci és or

4
Cia. Boixaderas – Soler El Silenci és Or Distribució Marta Bou - 649994449 [email protected]

description

espectacle de Teatre de Ponent amb Jordi Boixaderas, Lluís Soler i Lluís Carmona

Transcript of dossier silenci és or

Cia. Boixaderas – Soler

El Silenci és Or

Distribució Marta Bou - 649994449

[email protected]

SINOPSI Diu Apel·les Mestres en el pròleg dels seus monòlegs: "Ja que la malaltia no em permet anar a visitar als meus pastors i boscaters i als meus pescadors i puntaires, quin remei em queda sinó treure partit dels dos tipus que em venen a tret de mà? Això si: no sabent poetitzar-los, em diverteixo caricaturitzant-los, el qual em procura algunes bones estones que desitjaria vivament saber encomanar-te". Plantejat com un recital, els vuit monòlegs que conformen l'espectacle son verbalitzats un darrera l'altre amb petits fragments musicals que serveixen d'enllaç, així com d'acompanyament en algun moment del text. Els intèrprets creen entre ells un seguit de complicitats que arrodoneixen el caràcter unitari que vol tenir l'espectacle. Espectacle estrenat a la Fira de Teatre de Tàrrega el mes de setembre del 1997. FITXA ARTÍSTICA AUTOR: Apel·les Mestres DIRECCIÓ: Frederic Roda Fàbregas INTÈRPRETS: Jordi Boixaderas i Lluis Soler MÚSIC: Lluís Carmona RESPONSABLE TÈCNIC: Joan Carles Martin / Marc Martin DISTRIBUCIÓ: Marta Bou FITXA TÈCNICA IL·LUMINACIÓ 22000w de potència 1 taula de llums SO PA adaptada segons sala 1 taula de so Es necessita un piano de mitja cua Escenari òptim de 8m x 6m x 4m Temps de muntatge: 2 hores

PREMSA Jordi Boixaderas i Lluís Soler, acompanyats al piano per Lluís Carmona, van ser al Teatre de Ponent per llegir vuit monòlegs d'Apel·les Mestres, agrupats sota el títol "El silenci és or" amb direcció de Frederic Roda. Es presentava un espectacle exquisit, amb el pianista de blanc, i els dos actors de negre, d'etiqueta. El teatre, força ple, va anar escoltant atentament primer en Jordi Boixaderas, i posteriorment, a Lluís Soler, i així successivament, alternant-se. Contradient a Apel·les Mestres, les seves paraules sí que van ser d'or!. El 9 Nou, Dimecres 23 de desembre del 1998 Plantejat com un recital, Frederic Roda ha fet, a partir dels textos d'Apel·les Mestres, un espectacle divertidíssim en el qual els deu monòlegs de Mestres són verbalitzats un rera l'altre amb petits fragments musicals que serveixen d'enllaç i alhora d'acompanyament en algun moment del text. Amb dos dels millors actors que hi ha actualment a Catalunya, i la col·laboració del compositor i pianista Lluís Carmona, el caràcter unitari de l'espectacle s'arrodoneix per les complicitats creades entre tots tres intèrprets, que van triomfar en la seva estrena al Festival de Tàrrega de fa quatre anys. Els actors s'alternen en escena i creen la galeria de tipus amb uns elements mínims: l'expressió facial i les seves veus potents i clares. No els cal res més per omplir una hora i quart de rialles, d'intel·ligència i de complicitat amb el públic. Pere Puig (EL PUNT)

Ciutad

ElmoJordi Bque m

LL.A. Els mpractictelevisd'aquetext i misterquan ahir vimmenVuit menrerede la mcadira L'horaqualseComedesgràprogréperson La deaconse"tot ésmogutde les Els mrevistaBoixamomefalta tl'oblid La hiscurandl'obra defensomplirsinònitemes assistehagut teatres

della hagué de p

l silenonòleBoixaderas i Llantenen el seu h

.C. Ciutadella.

monòlegs són cat i amb gransives i actors est format, i el

una bona inri ja estava reApel·les Mestvan dur dalt nsos actors Jomonòlegs de ge però totalmenmúsica d'un p

a i un faristol.

a i mitja d'espeevol de les estrnçant per l'homàcies de la vidés, per simple natge que si de

esfilada de peregueix portar es diferent allàt del barri. O tcoses més elem

millors monòlega, diu estar ma

aderas, que noments més divertal de records qdaré mai", conc

stòria d'aquellders i altres peés un dels m

sor que el silenr i ornamentaims, però tambcom el temps

ents, i que servde duplicar se

s.

d

programar dues

nci éegs ten

luís Soler oferirhumor intel·lig

avui en dia n resposta ciuhan descober

l secret d'aquesnterpretació. Desolt a mitjanstres va escriur

de l'escenarordi Boixaderagran intel·ligènnt vigents, acoiano, i com a

ectacle permet relles mediàtiqme qui nega crda en base al nque sigui, que

escobrís els inv

rsonatges és cel públic al riu"- d'algú que ambé aquell qumentals.

gs, però, es gualalt i sentir-se més amb la sevrtits de la sessique ni sap el nclou.

l qui renega dersonatges és

millors momentnci és or, una vr el discurs. Pbé amb una cro la salut. I a

veix per tancaessions per dem

desembre 2009

sessions de l'es

és d'onen seren una excel·leent i aconsegue

un gènere mutadana. Estrelrt la potencialist gènere: un b

Doncs bé, aqus del segle XIre els textos qri de Calós as i Lluís Solncia, escrits anompanyats nomescenografia u

conèixer vuit pques d'avui al sreure en supernúmero tretze és capaç de v

vents d'avui po

constant, algunure sense vergo

no vol fer méui desmunta la

uardaven per aincomprès per

va veu i uns mió. O aquell denom de la don

dels metges ptambé destac

ts de la mateivirtut sense prePerò, ai, la sevrítica mordaç imés, Soler ho

ar l'espectacle. manda dels esp

spectacle per po

or, o egle ient interpretacieixen captivar e

Boixaderasque l’impor

molt lles itat bon uest IX, que els ler. nys més una

personatges peseu programa rsticions -"me'n

o a miralls treure en un rall

otser hauria d'an

ns més fluixoonya gràcies a lés que crear l'a història d'un

al final. El casrquè ningú no

mínims gestos eesmemoriat qu

na, ni el lloc on

erquè creu quable, i molt bixa, i de fet heu. Deplora lesva defensa es i divertidíssimfa amb una caUna obra queectadors, i que

oder acollir tot

quani mig

ó d'uns textos ael públic

. El conegut actor crtant no és l’escenog

erfectament dibtelevisiu aconn ric de tot aixrencats. Seguinlador de formanar directe a l'h

s altres més fles detalladíssienveja entre eantic rei supos

s d'aquell qui, el plany en vi

es fica el públiue intenta recon la va conèixe

ue enverinen eben interpretadhi dóna nom. s paraules sensbasa en un d

ma de les convapacitat oratòrie havia desperte ha tornat a du

el públic intere

n els de vi

amb més de cen

català demostrà ambgrafia, sinó l’actor.

buixats, que si seguirien granxò", deia-, perònt també per aatge una revoluhospital per un

forts. El supoimes explicacioels qui l'escoltsadament ric p

tot i trobar-seda, interpretat ic a la butxacaordar el seu prer ni les circum

el cos, però ada per Lluís SoSoler es transse sentit, els mdiscurs ple de erses estèrils qia que deixa amtat expectació ur el teatre del

essat

milloda nt anys d'històr

b una excel·lent inte

fossin reproduns índexs d'audò acaba explicaquell apassionució per a l'homn cobriment de

sat viatger a ons -resumidesen, tot i no haerò que vivia m

e en perfecte eper un immen

a i li fa viure urimer amor, ammstàncies... "P

acaba a les moler. Ara, el fiforma en un

mots que s'emprvacuïtats, obv

que es muntenmb la boca obea Ciutadella, bo a una ciuta

ors

ria però

erpretació

uïts per diència. cant les nat del me. Un e cor.

Pequín s en un aver-se mancat

estat de ns Jordi ns dels

mb una Però no

mans de final de fervent ren per vietats, n sobre erta als que ha

at sense