DOSSIER DE PREMSA - creditandorragroup.com de... · 2 ordino – principat d’andorra o el sextet...

1

Ordino – Principat d’AndorraOctubre de 2014

DOSSIERDE PREMSA

2014

catal

à

2


EL SEXTET ROMÀNTIC

ELS AMICS DE LES ARTS

CONCERT INFANTILGERONIMO STILTON

MARIA DE MEDEIROS

LUZ CASAL

ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO GROUP

DIUMENGE 12 · 12 HESGLÉSIA PARROQUIAL D’ORDINO

DIVENDRES 17 · 21 HAUDITORI NACIONAL D’ANDORRA

DIUMENGE 19 · 12 HAUDITORI NACIONAL D’ANDORRA

DIVENDRES 24 · 21 HAUDITORI NACIONAL D’ANDORRA

DIJOUS 30 · 21 HAUDITORI NACIONAL D’ANDORRA

DISSABTE 11 · 21 HAUDITORI NACIONAL D’ANDORRAamb l’ONCA

SUMARI

1. UN FESTIVAL DE LLARGA TRADICIÓ I CONSTANT RENOVACIÓ

2. EL CARTELL I ELS INTÈRPRETS DEL FESTIVAL

3. NARCISO YEPES: UN DELS MILLORS GUITARRISTES DE LA HISTÒRIA

4. ORGANITZACIÓ DEL FESTIVAL

5. VENDA D’ENTRADES

3

21

4

22

23

3


UN FESTIVAL DE LLARGA TRADICIÓ I CONSTANT RENOVACIÓEl Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà arriba aquest any a la 32a edició amb una programació que apropa la música actual a través d’intèrprets sòlids, reconeguts i d’elevada qualitat artística. El Comú d’Ordino i la Fundació Crèdit Andorrà, organitzadors del Festival, han buscat una oferta de valor afegit i nova per a Andorra, ja que tots els caps de cartell actuen per primera vegada en aquest Festival, excepte els concerts amb músics de l’ONCA, en els quals la novetat ve donada per la formació orquestral i un programa original.

El públic del Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà podrà gaudir del jazz d’Andrea Motis i Joan Chamorro, que actuaran per primer cop juntament amb l’ONCA. “És una col·laboració molt original, que podria suposar el primer pas de possibles nous concerts entre aquests dos músics de jazz i la nostra orquestra clàssica”, explica Gerard Claret, director artístic del Festival. Els Amics de les Arts, Maria de Medeiros i Luz Casal hi presentaran nou disc. El cartell es completarà amb l’actuació d’El sextet romàntic i el concert infantil Geronimo Stilton amb Els Fantàstics i la Companyia de la Fantasia. “Hem fet un exercici de creativitat i imaginació important per preparar aquesta programació, perquè intentem sempre oferir propostes innovadores”, comenta Claret, i afegeix que “la intenció del Festival és presentar una oferta heterogènia i enriquidora per als espectadors, que permeti mantenir el contacte amb noves formes d’expressió musical d’alt nivell i arribar al màxim de persones possible”.

En total s’oferiran sis concerts, que tindran lloc durat el mes d’octubre a l’Auditori Nacional d’Andorra i a l’església parroquial d’Ordino.

Més de tres dècades consagren el Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà com un dels més veterans i sòlids de l’escena musical i com una de les cites de referència de la tardor.

1.

4


EL CARTELL I ELS INTÈRPRETS DEL FESTIVAL

Andrea Motis & Joan Chamorro GroupOrquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA)

Andrea Motis · veu, saxos soprano i alt i trompetaJoan Chamorro · veu, saxos tenor i baríton i contrabaixIgnasi Terraza · piano i orgue HammondJosep Traver · guitarresEsteve Pi · bateriaDavid Mengual · contrabaixGerard Claret · concertino director

PROGRAMA

Walter Donaldson (1893-1947) - Love me or leave meAntônio Carlos Jobim (1927-1994) - How insensitiveJohnny Green (1908-1989) - Body and soulGeorge Shearing (1919-2011) - Lullaby of BirdlandJimmy Davis (1899-2000) - Lover manCarl Sigman (1909-2000) - Crazy He Calls MeJohn Klenner (1899-1955) - Just friendsDuke Ellington (1899-1974) - Sophisticated lady

2.ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO GROUP amb l’ONCA

DISSABTE 11.10.2014 · 21 HAUDITORI NACIONAL D’ANDORRA (ORDINO)

5


Andrea Motis & Joan Chamorro GroupAndrea Motis i Joan Chamorro continuen sorprenent amb les seves propostes allà on van. Després de més de cinc anys, la banda és considerada com la revelació del jazz català i un referent musical. Molt ben acompanyats per Ignasi Terraza al piano, Josep Traver a les guitarres, Esteve Pi a la bateria i David Mengual al contrabaix, el grup presenta per primera vegada a Andorra una proposta de jazz i cordes, amb la col·laboració de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra.

Andrea Motis, cantant, trompetista i saxofonista, i Joan Chamorro, saxofonista i contrabaixista, van començar a col·laborar junts quan Motis tenia 13 anys a la Sant Andreu Jazz Band, la big band més jove d’Europa, dirigida per Chamorro. De seguida, aquesta jove catalana va demostrar un gran talent, sobretot per cantar amb una personalitat que no es veia des de feia anys.

Des d’aleshores, l’èxit de Motis & Chamorro Group ha crescut sense parar, i han estat sol·licitats per tocar en els millors clubs i festivals d’Espanya, França, Suïssa i Brasil, entre d’altres. També han despertat l’interès de molts músics i han col·laborat amb artistes de la talla de Dick Oatts, Scott Hamilton, Ken Peploswy, Scott Robinson, Terell Staford, Wycliffe Gordon, Jesse Davis, Bobby Gordon i un llarg etcètera. Fins ara, han gravat cinc discs —Joan Chamorro presenta Andrea Motis (2010), Feeling Good (2012), Live in Jamboree Barcelona & Scott Hamilton (2013), Coses que es diuen però que no es fan (2014) i Motis Chamorro Big Band (2014)— i han participat en una llarga llista de col·laboracions en altres àlbums, entre els quals es troben els quatre de la Sant Andreu Jazz Band.

Foto

: Lili

Bo

nm

atí

6


Orquestra Nacional Clàssica d’AndorraL’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra (ONCA) va néixer l’any 1992 en el format d’orquestra de cordes. És gestionada per la Fundació ONCA, una entitat formada pel Govern d’Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà, que en són els patrons.

L’any 2006 l’ONCA va iniciar les seves actuacions com a orquestra clàssica, concerts que combina amb el format de cambra. El violinista andorrà Gerard Claret, un dels principals impulsors de la formació, n’és el concertino director. Al 2003 l’ONCA signa un conveni de col·laboració amb el Teatre Auditori Sant Cugat i l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels, de Sant Cugat del Vallès. La temporada 2004-2005, en col·laboració amb la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, enceta el cicle de concerts de cambra al Petit Palau, un cicle que duu a terme anualment.

L’ONCA ha estat dirigida per Lord Yehudi Menuhin en el seu 80è aniversari i per J. Casas, A. Ros Marbà, S. Brotons, D. Brophy i E. Colomer, entre d’altres. Marzio Conti n’ha estat el director principal des del 2006 per a les produccions en format orquestra clàssica i ha aportat una tasca intensa i molt important per a la consecució del repertori clàssic de l’ONCA. L’orquestra ha actuat a Andorra, Espanya, França, Bèlgica, Itàlia, Alemanya i Portugal, i ha assolit un lloc de prestigi dins del panorama musical. Ha compartit escenari amb solistes de prestigi internacional com N. Yepes, V. dels Àngels, Ll. Claret, J.P. Rampal, C. Arimany, J. Achúcarro, J. Bros, L. Nucci, J. Carreras, G. Sebök, J. Aragall, M. Barrueco, C. Veloso, S. Rinaldi, B. Hendricks, C. Núñez, Nina, Ll. Fortuny, Amaral, S. Pérez Cruz i Love of Lesbian, entre d’altres.

La formació ha enregistrat obres dels compositors catalans Toldrà, Montsalvatge, Casals, Turina, Rodrigo, Manén, Lamote de Grignon i Guinovart. Ha estrenat Gemini (1998) de Cervelló, Tres reflexos sobre una pastoral d’hivern (2003) de Montsalvatge i la Simfonia número 2, Andorrana (2007) de Rendine, obra, aquesta darrera, que ha enregistrat per encàrrec de la Fundació ONCA.

El novembre del 2004 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Foto

: Ph

ilipp

e Sc

hal

k po

ur

la C

US

7


Sergi Claret i Tatevik Khachatryan · violinsJosep Bracero i Joan Fèlix · violesSylvie Reverdy i Manuel Martínez del Fresno · violoncels

PROGRAMA Richard Strauss (1864-1949) - Sextet per a cordes de l’òpera Capriccio, op. 85

Johannes Brahms (1833-1897) - Sextet número 2 en sol major, op. 36· Allegro non troppo· Scherzo. Allegro non troppo· Poco Adagio· Poco Allegro

EL SEXTET ROMÀNTIC

DIUMENGE 12.10.2014 · 12 HESGLÉSIA PARROQUIAL D’ORDINO

El sextet romàntic està integrat per cinc membres de l’ONCA, amb la col·laboració de la violinista armènia Tatevik Khachatryan. Es va presentar per primer cop a Andorra el setembre de 2013 a l’església de Santa Eulàlia d’Encamp, amb motiu de la primera edició del cicle ONCA Bàsic. En aquesta ocasió, però, presenta un programa diferent titulat El Romanticisme entre dos segles. S’hi interpretaran dues obres que formen part del repertori més important dels sextets de corda.

Foto

: Arx

iu F

un

dac

ió O

NC

A

8


Sergi Claret, violíEstudia violí amb Pere Bardagí, Amàlia Valcàrcel i Gerard Claret. Posteriorment es trasllada al Trinity College of Music de Londres per estudiar amb Diana Cummings, amb qui es llicencia, i posteriorment amb Ezter Boda-Katona. L’any 2001 guanya una menció d’honor a la competició John Barbirolli de música de cambra amb el quartet Iberix. Ha assistit a classes magistrals de Yehudi Menuhin, Gyorgy Sebök, Mimi Zweig, Quartet Casals, Anna Baget, Claudio Forcada i Sir Colin Davis. També ha dut a terme un curs de psicologia cognitiva amb Marià Gràcia i un curs de formació de sound painting amb el seu creador, Walter Thompson.

És membre de l’ONCA i col·labora amb l’Orquestra de Cambra Terrassa 48, l’OBC, el Grup Instrumental BCN216, la Camerata de la Schubertíada a Vilabertran, l’Orquestra Simfònica del Vallès i l’Orquestra de l’Acadèmia del Gran Teatre del Liceu. Amb música de cambra actua amb el grup de versions Sound Boulevard i els Solistes de la Jonca, i fa projectes de música contemporània com La història del soldat d’Igor Stravinsky i el Pierrot Lunaire d’Arnold Schonberg amb el grup Ecclecsons; en el món teatral, col·labora amb el grup anglès The Gogmagogs, els espectacles infantils de Cantània (Auditori de Barcelona) i Badomies (ENA), del qual és director musical alhora que músic. Aquesta activitat com a intèrpret l’ha portat per tot el món: Europa, Estats Units i Àsia.

Actualment és professor de l’Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels i anteriorment havia impartit classes a l’Escola de Música de Vic.

Foto

: Arx

iu F

un

dac

ió O

NC

A

9


Tatevik Khachatryan, violíLa violinista armènia cursa els seus estudis superiors i de postgrau al Royal College of Music de Londres. Ha estudiat també amb el violinista Boris Belkin al conservatori Hogeschool voor Kunsten van Fontyn en Zuyd de Maastricht. Ha estat guardonada amb els premis Martin Musical Scholarship, Leverhulme Trust Award i Huygens Scholarship.

Ha estat solista en nombroses ocasions amb obres com el Triple concert de Beethoven, el Concert núm. 5 en La major de Mozart, el Concert per a dos violins de Bach i el Concert núm. 1 de Bruch, entre d’altres, i els seus concerts han estat retransmesos per Ràdio Nacional d’Espanya, la BBC i Ràdio 3 a la Gran Bretanya.

Ha actuat amb nombroses formacions com l’Orquestra de Cambra Russa de Londres, la Nova Orquestra de Cambra Europea, l’Orquestra del Royal College of Music, l’Orquestra Simfònica de Londres, l’Orquestra de Cambra de Stuttgart i l’Orquestra de la Comunitat Valenciana. Actualment col·labora amb l’Orquestra de Cambra dels Solistes de Salzburg. Ha actuat a sales de concerts de prestigi internacional com l’Usher Hall a Edimburg, la St. John’s Smith Square, el Queen Elisabeth Hall, el Royal Albert Hall, el Conwell Hall, el St. Luke’s i el Barbican de Londres, l’Auditori Nacional de Madrid, l’Auditori de Barcelona i l’Is Sanat a Istanbul.

Actualment combina la seva tasca de concertista i la de professora de violí al Conservatori Municipal de Badalona.

Toca amb un violí Vincenzo Desiato datat entre el 1885 i el 1890.

Foto

: Arx

iu F

un

dac

ió O

NC

A

10


Joan Fèlix és professor titular de viola del Conservatori Isaac Albéniz de Girona. Va obtenir els títols superiors de viola, violí i música de cambra al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona. Entre els seus professors destaquen Alfred Malacek, Jaume Calafat, Enric Guasteví, Jaume Francech, Gonçal Comelles, Florian Monteanu i també Paul Cortese i Ashan Pillai, amb qui va cursar estudis de postgrau. També ha fet cursos amb Donald McInnes, Thuan Do Mihn, Pedro León i Leon Spirer, entre d’altres. És llicenciat en Medicina per la UB i postgraduat en Medicina de les Arts per la FUB-UAB. Durant set anys fou professor al Conservatori de Música de Menorca i ha treballat com a professor convidat al Conservatori Superior de les Illes Balears.

És primer viola de la Giorquestra i de l’Orquestra de Girona (OdG) i membre fundador de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca i de l’Ensemble Gaudí. En les darreres temporades és convidat regularment com a cap de violes a l’Orquestra Simfònica del Vallès. És col·laborador habitual de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, i col·labora també amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona (OBC), la Camerata 432 i l’Ensemble Mare Nostrum. Manté una intensa activitat concertística. Col·labora amb nombrosos grups de cambra i ofereix recitals amb les pianistes Isabel Fèlix i Maria Figa. Entre els anys 2005 i 2012 fou director artístic del Festival de Música de Maó.

Toca una viola de Thomas Bertrand del 2012.

Joan Fèlix, viola

Josep Bracero, viola

Foto

: Arx

iu F

un

dac

ió O

NC

A

Inicia el seus estudis al Conservatori de Girona, on finalitza el grau mitjà. El 2002 estudia viola barroca al Conservatori Regional de Tolosa amb Gilles Colliard i el 2004 continua els estudis superiors al Conservatori Superior del Liceu amb Paul Cortese, David Quiggle i Jonathan Brown, i amb el Quartet Casals a l’ESMUC. Obté el títol superior a Saarbrücken (Alemanya), on estudia a la Hochschule für musik Saar amb Jone Kaliunaite des del 2006 fins al 2009.

Foto

: Arx

iu F

un

dac

ió O

NC

A

11


Ha participat en diversos encontres d’orquestres joves com la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya) o la Jove Orquestra Athenea de Girona, i amb orquestres professionals com la Deutsche Radio Philharmonie Saarbrücken Kaiserslautern, l’Orquestra Simfònica Pablo Sarasate de Pamplona o l’Eurofestival Orchester Pirmasens. Ha actuat en festivals de música de cambra com el Ritratti Musicale de Monopoli (Itàlia) o Cameralia de Galícia.

Actualment és membre de l’Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra, de l’Orquestra Cambra Terrassa 48, de l’Ensemble Athenea i del quartet de violes 4xdo. Participa com a músic, pedagog i coordinador artístic a la Jove Orquestra Athenea. També col·labora de manera activa com a músic freelance amb formacions com l’Ensemble de música contemporània Barcelona 216, l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu o l’Orquestra de la Schubertíada de Vilabertran.

Actualment toca amb una viola Vanna So del 1997 del prestigiós taller W. H. Lee de Chicago (EUA).

Sylvie Reverdy, violoncelVa començar els estudis de violoncel amb Robert Salles i els va continuar més endavant amb Michel Strauss al CNR de Boulogne Billancourt, on va obtenir un 1r premi (violoncel i música de cambra) l’any 1981. Posteriorment, va estudiar a la Guildhall School of Music de Londres, on es va llicenciar l’any 1983. Paral·lelament, va participar en nombroses classes magistrals de Christophe Coin, Bernard Greenhouse, Janos Starker i Gyorgy Sebok, entre d’altres. Va guanyar el 1r premi Germans Claret l’any 1989.

Ha estat violoncel·lista solista del 1983 al 1988 de l’Ensemble de Basse Normandie i membre del grup BCN216 del 1988 al 1992. Ha estat assistent de Lluís Claret a l’Escola de Música de Barcelona fins al 1999. Ha col·laborat amb diverses orquestres com l’Òpera de París i l’OBC, i ha tocat en diverses formacions de cambra a França, Anglaterra i Espanya.

Actualment és violoncel solista de l’ONCA (de la qual és membre fundadora des del 1993).

Foto

: Arx

iu F

un

dac

ió O

NC

A

12


Fa els seus estudis de violoncel amb Macedo, Claret, Cervera, Henkel, Buck i Tunnell. Ha estat membre fundador i primer violoncel de la Jove Orquestra Nacional d’Espanya, i membre de l’Orquestra Simfònica d’Astúries i de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu.

Ha col·laborat amb l’Orquestra de Cambra de Cadaqués i col·labora regularment amb l’OBC. Ha actuat com a solista amb l’Orquestra Simfònica d’Astúries, la Jove Orquestra Nacional d’Espanya, l’ONCA i la Cobla Sant Jordi. Ha col·laborat amb artistes com Robert Plant i Jimmy Page (Led Zeppelin), Jim Hall, John Zorn, Serrat, Kitflus, Tomatito, Jarabe de Palo, Enrique Bunbury, Rosario Flores, Joaquín Sabina, Jorge Drexler, Miguel Poveda, Miguel Bosé, Sílvia Pérez Cruz, Luis Eduardo Aute, Nina, Sopa de Cabra, Fundació Tony Manero i Eros Ramazzotti, entre d’altres.

És músic d’estudi per a produccions de cinema i televisió que inclouen treballs de Bigas Luna i Isabel Coixet, entre d’altres. Ha compost i produït la música de la pel·lícula Intersecció i ha estat productor musical del film Mi Dulce dirigida per Jesús Mora, Haz conmigo lo que quieras de Ramón de España, Horas de Luz de Manolo Matgí, Transsiberian de Brad Anderson i Blancanieves de Pablo Berger. Ha produït i gravat les músiques de l’obra Vacanze de Zoco Teatre, de l’espectacle Mirlo Metálico d’Alfonso Vilallonga i Ernesto Collado, i dels films documentals Por Nada de Mercedes Fernández Martorell i Madres de nadie de BTV.

Toca habitualment amb M. del Mar Bonet i Maria de Medeiros, i forma part del grup de jazz fusió KitflusKuartet.

Manuel Martínez del Fresno, violoncel

Foto

: Arx

iu F

un

dac

ió O

NC

A

13


Joan Enric Barceló · veus i guitarraEduard Costa · veus, moog, xilòfon i melòdicaFerran Piqué · veus, guitarra i basesDani Alegret · veus i pianoRamon Aragall · bateriaPol Cruells · baix

ELS AMICS DE LES ARTSPresentació del nou disc ‘Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure’

DIVENDRES 17.10.2014 · 21 HAUDITORI NACIONAL D’ANDORRA (ORDINO)

Foto

: Ib

ai A

ceve

do

14


ELS AMICS DE LES ARTSDani Alegret, Eduard Costa, Joan Enric Barceló i Ferran Piqué formen el grup Els Amics de les Arts per presentar la seva maqueta Catalonautes (Pistatxo Records, 2005) al concurs Sona 9. En aquest esdeveniment van quedar finalistes, fet que els va obrir el camí del reconeixement i els va engrescar a seguir la seva aventura.

L’any 2006 tornen a gravar una maqueta sota el nom de Roulotte Polar (Pistatxo Records, 2006), però no és fins al 2008 quan publiquen el seu primer disc d’estudi, Castafiore Cabaret (Pistatxo Records, 2008), que va ser el primer a distribuir-se físicament. Aquell mateix any, la revista Enderrock dedica un reportatge especial al grup i encarta amb la seva publicació 8.000 còpies del disc.

Després d’una primera etapa (2005-2008) en la qual van ser pioners en la distribució de maquetes i discos que podien ser descarregats lliurement a través d’Internet, l’esclat d’Els Amics de les Arts es produeix a finals del 2009 amb la publicació del disc Bed & Breakfast (Discmedi, 2009). Amb aquesta producció el grup fa un pas endavant amb més de 45.000 còpies venudes del seu LP. Bed & Breakfast és un disc fresc, sorprenent, madur i divertit, farcit d’anècdotes vitals. Acaben la gira amb un total de 123 actuacions i dos concerts al Palau de la Música Catalana, en els quals van exhaurir les localitats en poques hores. Des d’aleshores, comencen a tocar fora de Catalunya i el grup presenta el disc a Madrid, València, Illes Balears i les principals ciutats alemanyes.

El seu següent treball, Espècies per catalogar (Discmedi, 2012), els situa al número 1 d’iTunes Espanya i els fa pujar directament a la quarta posició de les llistes de discos més venuts a l’Estat espanyol.

Amb més de 250 concerts a les espatlles, la banda ha actuat a sales, auditoris i festivals com el Palau de la Música Catalana, el Teatre Coliseum, el Festival de Cap Roig, el Grec, el BAM, el Porta Ferrada o l’Acústica de Figueres.

La seva carrera ha estat distingida amb dos Discos d’Or, diversos Premis Enderrock de la Música Catalana, el Premi Altaveu, el Premi Arc 2012 a la millor gira per teatre i auditoris o el Premi UFI atorgat per les discogràfiques independents. Més recentment han publicat el CD-DVD Tenim dret a fer l’animal (Discmedi, 2012), enregistrat en directe a la Sala Razzmatazz durant el concert final de gira.

Després de convertir-se en un dels grups més consistents de l’escena del nou pop fet a Catalunya, Els Amics de les Arts tornen amb força el 2014: nou treball sota el braç i una esperada gira de presentació. Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure es va publicar el 8 d’abril i l’impressionant videoclip del seu primer single Ja no ens passa és molt conegut a Internet i a les xarxes socials.

El grup arriba al Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà amb un repertori infal·lible en el qual no faltaran els clàssics que els han convertit en favorits del públic.

15


La 32a edició del Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà acull el musical infantil Gero-nimo Stilton amb Els Fantàstics i la Companyia de la Fantasia. El ratolí periodista presentarà a Andorra les seves cançons en un concert infantil en el qual els nens i nenes seran els protagonistes. L’objectiu d’aquesta iniciativa és que els més menuts gaudeixin de la música en família i s’hi aproximin des d’un vessant pedagògic. Després de superar els 250.000 espectadors amb el musical El Regne de la Fantasia, Geronimo Stilton arriba a Andorra amb una nova producció que conté catorze cançons especialment compostes pel mú-sic Manu Guix. El ratolí compartirà escenari amb companys de l’anterior espectacle, els personatges Scribacchinus Scribacchinus, Flordiana (la Reina de les Fades) i Stria (la Reina de les Bruixes), entre d’al-tres, i presentaran una aventura divertida acompanyats del grup Els Fantàstics: l’Iris, la Júlia, en Josep i en Pau. El Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà acull per primera vegada un concert infan-til. L’objectiu dels organitzadors, el Comú d’Ordino i la Fundació Crèdit Andorrà, és apropar la música a les noves generacions, facilitar-los-en el coneixement i permetre gaudir-ne en família. Amb aquest concert, recomanat per a infants més grans de 5 anys, es pretén treballar el vessant pedagògic de la música de manera lúdica.

CONCERT INFANTILGERONIMO STILTONDIUMENGE 19.10.2014 · 12 HAUDITORI NACIONAL D’ANDORRA (ORDINO)

16


QUI ÉS GERONIMO STILTONGeronimo Stilton és l’autor i el protagonista d’una col·lecció de llibres que narren les aventures d’un ratolí periodista –director del diari L’Eco del Rosegador– que viu a Ratònia, la capital de l’Illa dels Ratolins. Les seves històries engresquen els infants, ja que són aventures explicades amb molt sentit de l’humor, i els pares i educadors, perquè eduquen amb valors com la importància de la família, l’amistat, la toleràn-cia, la sinceritat, l’amor, el respecte, la solidaritat o la pau. Geronimo Stilton apareix per primera vegada l’any 2000 en una sèrie de llibres creats per l’escriptora italiana de literatura infantil Elisabetta Dami. Els llibres s’han convertit en tot un èxit gràcies a l’humor i a la seva estètica visual, que conté moltes il·lustracions i jocs gràfics. El fenomen arriba a la televisió l’any 2009 a Itàlia. Posteriorment, s’han començat a produir espectacles musicals sobre les aventures de Geronimo Stilton, per tal que els més petits gaudeixin en directe del ratolí periodista més famós del món. Més de 250.000 espectadors ja han vist la primera producció mu-sical del rosegador, titulada El Regne de la Fantasia. L’espectacle, sota la direcció d’Àngel Llàcer, ha tingut molt bona acollida i ha rebut diversos guardons, com el Premi Teatre Musical al millor musical infantil i el Premi Butaca al Millor musical de l’any 2011.

17


Filla d’un compositor, pianista i director d’orquestra, i d’una periodista, neix a Lisboa l’any 1965. Pocs mesos després, els seus pares es traslladen a Àustria, on va viure fins als 10 anys, immersa en el món de la música clàssica. Quan retorna a Portugal s’apassiona per la música brasilera, el jazz i descobreix el pop. Als 15 anys debuta com a actriu en el paper protagonista de la pel·lícula Silvestre de João César Monteiro.

A partir d’aleshores ja no deixa els escenaris i comença a aparèixer a un costat i altre de la càmera. Ha comptabilitzat més de 100 pel·lícules, des de grans produccions fins a pel·lícules de culte, com Pulp Fiction de Quentin Tarantino, Henry and June de Philip Kaufman o Airbag de Juanma Bajo Ulloa.

L’any 2006 crea un musical per a teatre titulat A little more Blue, un homenatge a la música brasilera dels anys 70, a les cançons i als artistes que van saber eludir la censura amb les seves lletres i transmetre un missatge d’esperança i resistència. Aquest espectacle es va plasmar en el seu primer disc i va ser presentat a països com Espanya, Portugal, Itàlia, Brasil, Angola o Moçambic. El seguí London, London, un musical sobre l’exili a Londres de Caetano Veloso i Gilberto Gil. També, Musique et Révolution, creat juntament amb el músic francès Stephan Sanseverino, en homenatge a les cançons de Maig del 68.

L’any 2009, fruit de la gira del seu primer àlbum, publica Penínsulas & Continentes, el seu segon treball discogràfic. Un viatge entre les penínsules llatines d’Europa i els continents d’Amèrica i Àfrica.

MARIA DE MEDEIROSPresentació del nou disc ‘Pájaros eternos’

DIVENDRES 24.10.2014 · 21 HAUDITORI NACIONAL D’ANDORRA (ORDINO)

18


Participa a l’espectacle i disc Rendez-vous chez Nino Rota amb l’italià Mauro Gioia i artistes com Martirio, Sharleen Spiteri, Susana Rinaldi, Ute Lemper i Adriana Calcanhotto. A Itàlia, amb Mauro Gioia, crea l’espectacle Cabaret Social Songs.

L’any 2010 comença a compondre i escriure les seves pròpies cançons, i convida artistes amb els quals s’ha anat trobant a les gires. Persones d’horitzons i orígens diferents, amb mons diversos, com els percussionistes Edmundo Carneiro o Rubem Dantas, el bateria de jazz americà Donald Edwards, el guitarrista de flamenc i blues Raimundo Amador i el baixista Dominique di Piazza. Músics de jazz com Ximo Tebar o els francesos Pascal Salmon i Didier Goret al piano, Ricardo Feijão al baix i el guitarrista i compositor de blues The Legendary Tigerman. Aquest últim la convida a col·laborar al seu àlbum Femina. Posteriorment van crear junts a París l’espectacle It’s a sad and beautiful world - Tribute to Jim Jarmusch.

Pájaros Eternos és el tercer disc de Maria de Medeiros. El primer en el qual escriu i compon cançons pròpies, gravat als Estudis Eureka del músic i productor Fernando Vacas a Córdoba. Pájaros Eternos - El concierto es va estrenar a Madrid el 7 de febrer de 2012 al Teatro Bellas Artes, amb The Legendary Tigerman (qui intervé en dos dels temes del disc) com a artista convidat.

Maria de Medeiros ha estat distingida amb un gran nombre de premis, entre els quals destaquen La copa Volpi a la millor actriu al Festival de cine de Venècia, així com el seu nomenament com a Artista per la Pau de la UNESCO i com a Chevalier des arts et des lettres de la República Francesa.

19


Luz Casal presentarà al Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà Almas gemelas, el seu primer disc inèdit en sis anys. Per a aquesta esperada reaparició discogràfica l’artista es presenta capaç de treballar sons nous i intimistes sense deixar de banda el rock més essencial. La seva actitud musical sempre s’ha caracteritzat per la cerca constant, que l’ha dut a aventurar-se en projectes d’una diversitat tan àmplia com la seva capacitat interpretativa.

L’àlbum té dues edicions: una titulada Almas gemelas per a Espanya i integrada per deu cançons en espanyol i una segona titulada Almas per a la resta del món, a la qual se sumen els set temes que ha gravat en francès, portuguès i italià per al llançament mundial del disc, conseqüència del seu èxit internacional.

Sis anys han passat des de Vida tóxica, aquell exercici de poesia i estoïcisme forjat entre sessions de quimioteràpia. Sis anys en els quals Luz Casal, molt lluny d’acomodar-se en l’autocomplaença, ha aixecat dues edicions del festival que duu el seu nom a l’aldea gallega on va néixer, ha gravat un dels homenatges més emocionants que s’han fet a la música popular hispanoamericana (La Pasión, 2009) i ha portat els seus directes per mig món, des de Pequín fins a Montreal.

Produït per Javier Monforte i la mateixa Luz Casal, Almas gemelas és un treball refinat amb diversitat sonora. La seva inconfusible veu, repleta de matisos, agermana cada tema amb el següent fins a oferir un dels discos més profunds i complexos de la seva prolífica trajectòria. Mesclat per Rafa Sardina, l’àlbum ha estat gravat en els històrics estudis EastWest de Los Angeles, on han treballat solistes i grups de la talla de Bob Dylan, Bruce Springsteen, Metallica o Red Hot Chilli Peppers.

LUZ CASALPresentació del nou disc ‘Almas gemelas’

DIJOUS 30.10.2014 · 21 HAUDITORI NACIONAL D’ANDORRA (ORDINO)

20


Vangelis, autoritat mundial del rock simfònic i compositor de les partitures originals de les pel·lícules Blade Runner i Carros de fuego, per la qual va guanyar un Oscar a la millor banda sonora, firma l’èpica melodia de Paisajes, el tema que tanca el disc. La col·laboració va sorgir després d’un dels concerts de Luz Casal a Atenes. Ella mateixa és autora de la lletra juntament amb Carolina Cortés.

L’àlbum s’inicia amb ¿Por qué no vuelves amor?, primer single i la peça més propera al pop-rock de totes les cançons del disc. L’entrada de bateria de la tornada és un dels moments més emocionants. El tall que dóna nom al disc, Almas gemelas, comença amb aires de ranxera fins a arribar al primer pont musical, quan apareixen els arranjaments de corda, presents durant tot l’àlbum. És una de les dues creacions en solitari de l’artista, que també és autora d’Otro tiempo, segurament la seva composició més híbrida. Una melodia de tints ombrívols que bordeja allò cinematogràfic i en precedeix una altra molt més vitalista, amb cert to country, especialment a la tornada. Aquesta contraposició també està reflectida a la lletra, un cant a la distància que separa la realitat i el desig. De nou, la dualitat torna a aparèixer com a manera d’entendre el món, anvers i revers d’una mateixa moneda.

D’altra banda, Alma, llançament mundial, compta amb la producció de Renaud Letang (Feist, Manu Chao) i els arranjaments d’Eumir Deodato (Bjork, Kool and the Gang), amb qui Luz Casal ja va treballar a La Pasión. De l’obra d’Antonio Carlos Jobim, precursor del descobriment internacional de la música brasilera —els seus temes han estat versionats per Frank Sinatra o Ella Fitzgerald—, Luz Casal rescata tres cançons: Triste, Wave i O amor en paz, totes elles des d’una instrumentació directa i refinada. La veu de Luz Casal es descobreix aquí dotada d’un fraseig natural i delicat, idoni per a la bossa nova.

L’aportació italiana del disc arriba de la mà de Luigi Tenco. La cantant interpreta dos dels temes del seu repertori: Mi sono innamorata de ti i Ho chapito che ti amo, i ho fa amb la intensitat i l’emoció que desprenen les composicions del cantautor italià, en un registre vocal més nasal de l’habitual.

El cantautor Benjamin Biolay, lletrista i productor d’icones de la música francesa com Juliette Gréco, és el compositor juntament amb Keren Ann de Jardin d´hiver, una de les cançons que conformaren el registre musical d’Henri Salvador, amb qui Luz Casal va col·laborar a Sencilla alegría. El tema Amazone à la vie, de Julien Clerc, completa la participació francesa del disc. Ambdues interpretacions corroboren la condició de Luz Casal com una de les legítimes successores de les grans dives de la chanson, fet que ja han ressenyat diaris francòfons de la influència de La Presse de Montreal o Le Figaro, que l’han qualificada com “una icona ambulant” i han dit que posseeix “una personalitat singular i un estil avançat al temps”.

En espanyol o en altres idiomes, sota metàfores poètiques o amb lletres urbanes i actuals, Luz Casal presenta un seguit de cançons crues i boniques, sempre descarregades de prejudicis. Infatigable cercadora de noves vies d’expressió, treballa estils tan diferents com la bossa, el rock and roll, la ranxera i la balada. La seva presència escènica i el seu magisteri interpretatiu la converteixen en una de les artistes més sòlides de la música europea. Luz Casal és difícil d’etiquetar, perquè té moltes cares. Com ànimes bessones.

21


NARCISO YEPES: UN DELS MILLORS GUITARRISTES DE LA HISTÒRIA 3.Narciso García Yepes, més conegut com Narciso Yepes, va néixer a Lorca el 14 de novembre de 1927 i va morir el 3 de maig de 1997 a Múrcia. Va ser reconegut com un dels més prolífics guitarristes clàssics espanyols.

Quan va complir 13 anys, va començar a estudiar al Conservatori de València amb Vicente Asencio, famós pianista de l’època. L’any 1947 va interpretar en públic per primera vegada el Concierto de Aranjuez, de Joaquín Rodrigo, sota les ordres del director Ataúlfo Argenta, fet que li va merèixer un reconeixement internacional immediat.

L’any 1958 es va casar amb una jove polonesa, Marisa Szumlakowska, amb qui va tenir tres fills: Juan de la Cruz, Ignacio Yepes (compositor, flautista i director d’orquestra) i Ana Yepes (ballarina i coreògrafa). El 1964 Yepes inventava la guitarra de deu cordes, amb la qual ha passat a la història. A través d’aquest nou instrument obtenia una molt millor ressonància i, a la vegada, li facilitava tocar peces de música barroca.

Després d’una prolífica carrera, a partir de l’any 1993, Narciso Yepes va començar a limitar les seves aparicions públiques, a causa de problemes de salut. El seu últim concert va ser a Santander, l’1 de març de 1996.

L’enorme repertori de Narciso Yepes, format per nombroses transcripcions de música de totes les èpoques, és el més ric de tots els temps. La publicació de les seves transcripcions i revisions de partitures, així com les múltiples gravacions realitzades al llarg de la seva carrera són referència per a estudiants de guitarra de tot el món. La seva gran trajectòria musical el va fer mereixedor de multitud de premis i mencions.

Foto

: Arx

iu C

om

ú d

’Ord

ino

22


ORGANITZACIÓ DEL FESTIVAL4.El Comú d’Ordino i la Fundació Crèdit Andorrà organitzen el Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà amb l’objectiu de promoure la música de qualitat i dinamitzar la vida cultural i social d’Andorra.

El Festival va néixer l’any 1983 impulsat pel mestre Narciso Yepes. Es va celebrar a l’Església de Sant Corneli i Sant Cebrià fins al 1991, any en què es va inaugurar l’Auditori Nacional d’Andorra, on des de llavors s’ha celebrat, a excepció dels concerts matinals, que s’han mantingut a l’església parroquial. Fins a la mort del mestre Yepes, l’any 1997, s’anomenava Festival Internacional de Música Clàssica d’Ordino. A partir d’aleshores va prendre el nom del seu impulsor. El seu director artístic és el violinista andorrà Gerard Claret.

La parròquia d’Ordino, seu de l’Auditori Nacional d’Andorra, ha estat demostrant durant tres dècades la seva vocació cultural apostant fermament pel Festival. Fou el propi Narciso Yepes qui va proposar en un principi portar a terme els primers concerts a l’església parroquial. Per la seva banda, la Fundació Crèdit Andorrà, conscient que una vida cultural rica és imprescindible per al desenvolupament d’un país, també hi dóna el seu suport per apropar la música als ciutadans.

Edició rere edició, el Festival proposa un cartell que combina diversos estils musicals, però sempre amb un nexe comú: la presència de músics i artistes de renom internacional. D’aquesta manera, el Festival ha aconseguit un paper representatiu en el marc de les cites musicals dels Pirineus. La combinació d’estils clàssics i contemporanis té com a objectiu oferir una programació per a tots els públics.

Al llarg d’aquests anys, grans noms de la música internacional han trepitjat l’escenari del festival. Hi han participat artistes de la talla de Barbara Hendricks, Cristina Hoyos, Josep Carreras, Jaume Aragall, Yehudi Menuhin, Tomatito, Michel Camilo, Antonio Canales, Victòria dels Àngels, Jean-Pierre Rampal, Montserrat Caballé, Joaquín Achúcarro, Alicia de Larrocha, Gundula Janowitzz, Carlos Núñez, Bebo Valdés i Chucho Valdés, Mayte Martín i les germanes Labèque, Concha Buika, María Pagés, Amaral, Sílvia Pérez Cruz, Marlango i Rosario, entre d’altres.

El Comú d’Ordino El Departament de Turisme del Comú d’Ordino porta a terme una àmplia varietat d’activitats culturals, lúdiques i esportives que es realitzen durant tot l’any a la Vall d’Ordino. Promou la cultura, l’art i l’esport a la zona, mantenint el respecte per l’entorn i els valors paisatgístics tradicionals.

La Fundació Crèdit Andorrà La Fundació Crèdit Andorrà va néixer l’any 1987 amb l’objectiu de contribuir al desenvolupament social i econòmic d’Andorra. Amb aquest fi, posa a l’abast de la comunitat en general accions i eines encaminades a fomentar la cultura, a millorar el benestar i el creixement personal dels ciutadans i a impulsar el progrés social. És la fundació privada que té més abast i dotació de recursos del Principat d’Andorra. Lidera l’acció social en els àmbits educatiu, social i cultural. A través de la Fundació, Crèdit Andorrà desenvolupa gran part del seu pla de responsabilitat social.

23


VENDA D’ENTRADES5.Les entrades per al 32è Festival Narciso Yepes Ordino i Fundació Crèdit Andorrà es posaran a la venda a partir del 10 de setembre a l’Oficina de Turisme d’Ordino i l’Oficina Nacional de Turisme d’Andorra la Vella.

El preu de les entrades oscil·len entre els 10 i els 30 euros:

• Andrea Motis & Joan Chamorro Group amb l’ONCA• El Amics de les Arts• Maria de Medeiros• Luz Casal Auditori Nacional d’Andorra

· Venda anticipada: 25 €· El dia del concert: 30 €· Entrades per al cor i algunes de laterals: 20 € (anticipades) 25 € (dia del concert)

• El sextet romàntic Església parroquial d’Ordino

· Venda anticipada i dia del concert: 10 €

• Concert infantil Geronimo Stilton Auditori Nacional d’Andorra

· Venda anticipada: 15 €· El dia del concert: 18 €· Entrades per al cor i algunes de laterals: 12 €

24


Per a més informació:

Crèdit AndorràGabinet de Comunicació [email protected].: +376 88 86 35 / +376 88 80 26Fax: +376 88 95 24www.creditandorragroup.com/ca/sala-de-comunicacio

Comú d’OrdinoOficina de Turisme d’[email protected].: +376 87 81 73Fax: +376 83 92 25www.ordino.ad

mailto:[email protected]

http://www.creditandorragroup.com/ca/sala-de-comunicacio

mailto:[email protected]

http://www.ordino.ad/?lang=ca-ES

http://www.festivalnarcisoyepes.ad

DOSSIER DE PREMSA - creditandorragroup.com de... · 2 ordino – principat d’andorra o el sextet...

Documents

Transcript of DOSSIER DE PREMSA - creditandorragroup.com de... · 2 ordino – principat d’andorra o el sextet...