Dossier de l’espectacle VI Torneig de dramatúrgia catalana · tant Psicosi de les 4:48 de Sarah...

Un festival de Bitò amb la col·laboració de:

www.temporada-alta.net

Dossier de l’espectacle

VI Torneig de dramatúrgia catalanaMarta Barceló, Roc Esquius, Marta Galán, Elisenda Guiu, Gerard Guix, Josep Julien, Jordi Vallejo i Jan Vilanova

VI Torneig de dramatúrgia catalanaMarta Barceló, Roc Esquius, Marta Galán, Elisenda Guiu,

Gerard Guix, Josep Julien, Jordi Vallejo i Jan Vilanova

02—

“El Torneig de dramaturgia és un joc. Un joc que només és possible, i es pot fer, si el país té un ecosistema amb una quantitat important de dramaturgs de nivell” Salvador Sunyer, director de Temporada Alta



03—

Fitxa

Dades

Presentadora: Claudia Cedó

Dramatúrgia: Marta Barceló, Roc Esquius, Marta Galán Sala, Elisenda Guiu, Gerard Guix, Josep Julien, Jordi Vallejo i Jan Vilanova

Intèrprets: Cada dilluns es faran públics els actors i actrius que llegiran els textos dels dramaturgs

participants en el torneig.

Producció: Temporada Alta

Amb el patrocini de:

Dia i hora: Dilluns 3, 17, 24 d’octubre, dilluns 7, 14, 21, 28 de novembre

Lloc: Sala la Planeta

Preus: 2€

Durada: 2h

La programació de Temporada Alta en aquest espai compta amb la col·laboració de



04—

Torna el combat de combats de la dramatúrgia cat-alana. L’enfrontament més esperat pels lluitadors de la paraula. Novament, vuit dramaturgs catalans fent servir les armes més esmolades per abatre el con-trincant i conquerir el favor del públic. Tot plegat un joc cordial que ha esdevingut una tradició. Un cop més seran els espectadors els qui tindran la suprema responsabilitat de decidir el vencedor dels quatre combats, les dues semifinals i la gran final. Perquè en aquesta batalla de paraules només pot quedar un guanyador, com a les pel·lícules d’herois immortals. Un veredicte important. Del text vencedor sempre

en pot sortir un muntatge de gran èxit.

castEl sexto año de torneo de dramaturgos catalanes. El entusiasmo de los espectadores arbitra los combates. En la platea se com-para y se elige en cada combate al contendiente más hábil del día.

engThe Catalan playwrights tournament enters its 6th year. Enthu-siastic audiences referee the matches, comparing performanc-es from the stalls and choosing the most skilful contender of the day in each combat.

fraLa sixième année du tournoi de dramaturges catalans. L’enthou-siasme des spectateurs est l’arbitre des combats. Sur le plateau on compare et on choisit lors de chaque combat le compétiteur le plus habile de la journée

VI Torneig de dramatúrgia catalana



05—

Cada autor ha diposat d’un període de temps relativa-ment curt, dos mesos aproximadament, per escriure un text d’uns quaranta cinc minuts.

Una setmana abans se’ls entrega el text als actors que el llegiran, però l’autor no sabrà qui són els “seus” intèr-prets fins el dia del combat. A les 4 de tarda es troba-ran autor i actors a la Sala La Planeta i podran assajar només 3 hores abans de presentar el text al públic.

Dos textos, dos lectures i quatre actors sense necessi-tats tècniques.

El públic no coneix amb antelació qui és l’autor de cada text i ha de votar el que més li agrada. El públic vota qui passa a la següent ronda.

Els dilluns de Temporada Alta estan dedicats als com-bats verbals, a la sisena edició del Torneig de la Dra-matúrgia. L’emoció està servida.

Les regles...

Foto: Ros R

ibas

Els combatsTemporada Alta no només dóna suport, sinó que crea ocasions i marcs en què la creativitat pugui créixer amb efervescència. Per sisè any consecutiu, es durà a terme el Torneig de Dramatúrgia Catalana, que con-sisteix en un joc teatral ideat per Jordi Casanovas, en què els autors competeixen i el públic vota.

El festival el va incorporar per ressaltar la importància de l’autoria teatral de text del país. El torneig consisteix en una “competició” amb fase prèvia, semifinals i final que s’ha consolidat ràpidament com una de les propos-tes més esperades pel públic.

En aquesta sisena edició seguim comptant amb una bona selecció d’autors participants: Marta Barceló, Roc Esquius, Marta Galán, Elisenda Guiu, Gerard Guix, Josep Julien, Jordi Vallejo i Jan Vilanova.

1a Eliminatòria - dilluns 3 d’octubre2a Eliminatòria - dilluns 17 d’octubre3a Eliminatòria - dilluns 24 d’octubre4a Eliminatòria - dilluns 7 de novembre

1a Semifinal - dilluns 14 de novembre2a Semifinal - dilluns 21 de novembre

GRAN FINAL - dilluns 28 de novembre

Gerard Guix vs

Elisenda GuiuJosep Julien

vs Marta Barceló

Roc Esquius vs

Jan Vilanova

Marta Galán vs

Jordi Vallejo

Elisenda Guiuvs

Jordi Vallejo

Marta Barcelóvs

Roc Esquius

Jordi Vallejovs

Marta Barceló



06—

Com els llibres, el teatre ha passat a ser gairebé un producte de luxe. La idea de representar el món tal com un artista se l’imagina pren moltes i diverses formes. Cal aproximar-s’hi amb els cinc sentits perquè l’efecte és impagable.El teatre fa una funció de mirall en el qual podem copsar no només la pròpia imatge sinó una de més important encara, la dels altres. Aquesta oportunitat única té noms propis: els creadors catalans. L’aposta pel teatre que es fa a casa és excel·lent i represen-tativa, perquè és un fet que cada vegada som més nosaltres mateixos, una personalitat teatral rellevant i concreta capaç de traspassar fronteres amb natu-ralitat.

L’home sense veu és un text de Clàudia Cedó, la guanyadora del V Torneig de dramatúrgia catalana.

Penso en Josep M. Miró i el seu univers personalís-sim. A Cúbit ens mostra un quadre familiar atípic: el retorn d’uns fills a casa on la mare els guarda una sorpresa inesperada: què hi fa un noi de l’edat dels fills amb ella? Els conflictes generacionals i aquesta idea tan potent mironiana de la memòria com a re-construcció de la història. Pares nostres, en canvi, és una experiència teatral diferent sobre la paternitat, on pares i fills són un misteri inexpugnable. Peça de Marta Aguilar, Marta Buchaca, Lluïsa Cunillé i Vic-toria Szpunberg, dirigida per Iván Morales. Res a veure amb Les cadires, la tragicomèdia de l’absurd que va escriure Ionesco sobre la incomunicació. Dos vells i el buit. Un clàssic dirigit per Glòria Balañà amb Carles Martínez, Míriam Alamany i Martí Atance. Un gran impacte ens va causar Anna Alarcón interpre-tant Psicosi de les 4:48 de Sarah Kane, on l’autora va retratar la seva experiència crua i desesperada de malalta mental. És a les 4:48 de la matinada quan els antidepressius obren un clap de llum dins la ment de la Sarah abans no torni l’angoixa. L’home sense veu és un text de Clàudia Cedó, la guanyadora del V Torneig de dramatúrgia catalana: (a la 6a edició

d’enguany s’han presentat Marta Barceló, Roc Esqui-us, Marta Galán, Elisenda Guiu, Gerard Guix, Josep Julien, Jordi Vallejo i Jan Vilanova). L’encontre de dos éssers antagònics: un viu immergit en la quo-tidianitat més tediosa; l’altre, en la fantasia espacial que li provoca l’autisme. Realpolitik és una farsa so-bre com podem defensar-nos del món de la corrup-ció política. Quin plaer no seria fotre una bona hòs-tia a tots aquells que s’aprofiten del poder! Carles Fernández Giua i Elies Barberà proposen aquesta reflexió sobre la violència i la seva legitimitat.

Ep! Nova oportunitat per veure Ventura, el text de Cristina Clemente, i poder entrar de nou a la casa noucentista de Can Pagans, la llar on David Planas i Meritxell Yanes ens conviden a viure les seves històries íntimes. El dybbuk és un esperit maligne capaç de posseir altres éssers, però per a Jan Vila-nova, la Cía. Sixto Paz i Pau Roca Dybbuk és una fic-ció sobre la identitat construïda sota pseudònim, el de l’escriptor francès Romain Gary.

A la 6a edició d’enguany s’han pre-sentat Marta Barceló, Roc Esquius, Marta Galán, Elisenda Guiu, Gerard Guix, Josep Julien, Jordi Vallejo i Jan Vilanova

Pluja és un dels espectacles més esperats. L’enigma d’aplegar l’imaginari inclassificable de Guillem Albà i el musical de Clara Peya desperta l’aura dels grans moments.

El luxe de mostrar un teatreamb personalitat pròpia

Pol

Lóp

ez



07—

L’encís d’un cara a cara amb el públic, enjogassat, multidisciplinari i sense artificis, vaticina quelcom de sortilegi. L’oncle Vània, el clàssic de Txékhov, és una reflexió commovedora sobre la vida, el pas del temps i les oportunitats perdudes. Vània n’és la versió essencial de Carles Alfaro i Moma Teatre. El rei del Gurugú, de Ferran Joanmiquel, fixa la mirada en l’actualitat, denuncia la vida precària i el malviure dels migrants subsaharians assetjats per la policia marroquina.

Els Llibràlegs formen part del Festival, com el Torneig de dramatúrgia catalana.

La música de les paraules és una lectura dramatitza-da que ens apropa a la biografia de la gran Montser-rat Carulla, enriquida amb textos propis i d’escrip-tors com Palau i Fabre, Salvat-Papasseit, Calders, etc. Trencadís de lletres, en canvi, és un recital a càrrec de Pep Cruz i un trio musical. Un espectacle sorprenent que evoca aquells cantants que han con-stituït la banda sonora de moltes generacions. Els Llibràlegs formen part del Festival, com el Torneig de dramatúrgia catalana. En aquesta tercera edició podem assistir als diàlegs entre Maritxell Yanes i Cristina Cervià, amb textos de Cristina Clemente, Marilia Samper, Pere Riera i Joan Yago.

Joaquim ArmengolSuplement especial Temporada Alta 2016 publicat aLa Vanguardia, 25 setembre 2016.



08—

(03/10/2015) “A partir de dilluns, el festival que dirigeix Salvador Sunyer acollirà la cinque-na edició del Torneig de Dramatúrgia, una particular Champions en què s’enfronten vuit autors catalans que presenten els seus textos davant un públic convertit en jurat. Els es-pectadors (que hi accedeixen per dos euros, cervesa inclosa) decideixen els guanyadors de cada duel. ”

Elperiodico.cat

(31/10/2015) “Temporada Alta no només programa creadors del país de manera transversal al llarg del festival [...] sinó que propicia iniciatives que reivindiquen l’escriptura teatral en llengua catalana, com en el cas del ja consolidat V Torneig de Dramatúrgia”

Teatralnet

(30/11/2015) “El torneigés un enfrontament entre dramaturgs catalans, i s’hi han vist les cares pesos de totes les categories. [...] Fins al moment el torneig ha generat èxits com El Crèdit, de Jordi Galceran, Smiley de Guillem Clúa, estrenada a Barcelona, Madrid i Lon-dres, Losers de Marta Buchaca, Red Pontiac de Pere Riera protagonitzada als escenaris catalans per Míriam Iscla i Cristina Cervià, i La nostra champions particular, de Cristina Clemente”

Diari de Girona

(01/12/2015) “Ara bé, un any més, qui es va ficar el públic a la butxaca va ser la presenta-dora, Cristina Clemente (ex perdedora del torneig convertida en actriu), que aconsegueix tal clima que el públic fins i tot duia tàpers amb sopar per compartir.”

Laura Serra/Ara

De l’ultima edició la premsa n’ha dit...



09—

La Marta va néixer a Mallorca el 28 de agost de 1973 i es va llicenciar en Art Dramàtic, especialitat inter-pretació (teatre de gest) a l’ Institut del Teatre de Barcelona en 1992-1996. En 1997-1998 va aconseguir el BTEC National Diploma in Performing Arts al The Circus Space de Londres. Va atendre nombrosos cursos especialitzats amb professors com Franco de Francescantonio, Philippe Gaulier, Laura Hansen i Roger Smart.

Com actriu de teatre de gest, circ i moviment va par-ticipar a nombrosos espectacles com: Fuga, creació col·lectiva. Cia Res de Res. Dir Biel Jordà. Copro-ducció Festival Grec, Teatre Principal de Palma i Res de Res. 2015; Remor, creació i direcció de Marta Bar-celó i Joan Miquel Artigues. 2011. Premi Total The-atre Award a la millor peça de teatre físic al Festival Fringe d’Edimburg 2012; Setembre,creació col·lecti-va. Cia Res de Res. Dir. Leandre Ribera i Biel Jordà. Coproducció amb Mercat de les Flors i Teatre Princi-pal Palma, 2008; Tempo,creació col·lectiva. Cia Res de Res. Fira de Manacor, 2006. Actriu i codirecció. Finalista premis MAX Espectacle Revelació 2005. Premi del públic 2006 Teatre del Mar. Gira espanyola i Marroc; Mara, creació col·lectiva. Cia Res de Res. Dir. Biel Jordà. Teatre d’Artà, 2003. Gira espanyola.

Finalista Espectacle Revelació Premis MAX; Trèm-olo, creació col·lectiva. Cies. Res de Res/En Blanc. Dir. Rafel Duran. Fira de Teatre de Tàrrega 2001. Gira espanyola i europea; Ícars, creació col·lectiva. Dir: Marta Barceló, Biel Jordà i Xisco Segura. Cies. Res de Res / En Blanc. T. del mar. Projecte Alcover 2000 i gira espanyola i centroamericana; Queen of hearts, creació col·lectiva. Dir: Peter Wooldridge. Festival de Teatre de Carrer (Cardiff), 1995; El pis, de Harold Pinter. Dir: Gori Artieda. Companyia del Simi. Sala Sàpiens, 1994;

Autora de les micropeces de teatre Una casa a San-to Domingo, Germanes de Sang, Rates, El cabaret dels somnis vius, i Constel·lacions, estrenades en el marc del projecte Microteatre (2011/2016); autora de Maria?, obra estrenada per la cia En Blanc el 2009. Nominada a millor text original als premis Escènica; La capsa de Mu (Coescrita amb Biel Jordà), obra de text i teatre musical (música de Pascale Desmeules), 2006; La prima vera (coescrita amb Biel Jordà), li-breto per a òpera de petit format (música de Pascale Desmeules), 2008; Paraules robades (Coescrita amb Biel Jordà), 2008;

A la televisió, va treballar com guionista a les series Vallterra (2005-2006), Laberint de passions (primera i segona temporada, 2006-2008), Llàgrima de sang (primera i segona temporada, 2009-2011), Mossen Capellà (2011) i L’anell (2013), Migjorn (2013-2014), i Hotel Bellavista (2015) emeses a IB3 Televisió. (Tele-visió autonòmica Illes Balears)

Va rebre el Premi Guillem Cifre de Colonya per la novel·la Lúnia (1996); el Premi Suspiria Fest València al millor guió de curtmetratge per Rates (2015); va ser la guanyadora del II Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears (2016) amb el text Abans que arribi l’alemany.

Co-fundadora de la productora Res de Res i En Blanc, amb la que manté des de 1999 un treball d’investi-gació de teatre-circ i dramatúrgia contemporània.

Co-directora artística del C.IN.E., Centre d’Investi-gació Escènica de Sineu.

Marta Barceló Dramaturga



10—

En Roc va començar la seva formació al Institut del Teatre, i va continuar amb cursos d’actor, clown, ac-tor devant de la càmera i dramaturg amb professors com Nancy Tuñón, Jordi Oliver, Néstor Muzo, Es-teve Rovira, Pep Armengol i Sergi Belbel.

Com actor de teatre de text va participar en nom-brosos espectacles com: Somnis, (Jaume Esquius, 1997), Terra Baixa (Josep Noguera, 2008), No és tan fácil (Jordi Serrat, 2010), La dona d’abans (Jordi Oli-ver i Nancy Tuñón, 2011), Larga condena de la amis-tad (Sergi Manel Alonso, 2012-2013), Dakota (Manel Solàs, 2012-2013), Comment te dire Adieu (Sergi Manel Alonso, 2013), Gust de Cendra (Josep Sala, 2014), Assaig Obert (Sergi Manel Alonso, 2015), iMe (Roc Esquius, 2015-2016).

Com actor de teatre de carrer va treballar en obres com: Adam i Eva i la Història de la Humanitat (Jaume Esquius, 1998), Desmil·leni (Jaume Esquius, 1999), Pou 5 (Jaume Esquius, 2000), Salats (Marialba Es-quius, 2006-2012), Dones d’Aigua (Montse Llop, 2008), Animacions - Cambrer infiltrat (Varis, 2008-2009), La civilització perduda de Súria (Marialba Es-quiu, 2009), Pell de Poble (Marialba Esquiu, 2010).

Va participar com actor en nombroses sèries de tele-visió, llargmetrat i curtmetratges i altres obres audio-visuals com Altres direccions (llargmetratge, 2008), Dona estrangera (videoclip Manel, 2008), Noches de insomnio (videoclip Niños Mutantes, 2010), Narkid-rina (curtmetratge, 2010), Projecte Oracle (sèrie XTVL, 2011), La Riera (sèrie TV3, 2011-2015/2016), Des d’Egipte sense tu (sèrie XTVL, 2012).

Va escriure les peces A cop de pubilla (2012), Pell

de poble, el concert (2013), Lapao’billa (2013), iMe (2014), El Catalon d’una nit d’estiu, (2015), Mars Joan (2015), Els Pastorets de la Martina (2016).

Va dirigir les obres de teatre del carrer A cop de pu-billa i Lapao’billa, i pel que fa al teatre de text, Nit de ràdio 2.0 (2013), iMe, El Catalon d’una nit d’estiu i Mars Joan.

Roc EsquiusDramaturg



11—

Marta Galán Sala és artista-educadora i gesto-ra cultural; és llicenciada en Filologia Hispànica (UAB, 1996), màster en Edició (IDEC, Pompeu Fabra, 2000), DESE en Arts Escèniques per lÍnstitut del Te-atre (2004) i Màster en Gestió Cultural (UOC, 2011).

Des de 1999 és autora i directora de projectes es-cènics fonamentats en practiques artístiques trans-disciplinàries que ella mateixa produeix, gestiona i comunica. Els seus projectes han estat produïts per diversos teatres i plataformes de producció nacion-al i internacional: CAET (Centre dÁrts Escèniques de Terrassa), Teatre Lliure (BCN), Mercat de les Flors (BCN), Festival Escena Contemporània (Ma-drid), Festival Escena Abierta (Burgos), FAR Festival (Nyon, Suïssa), Festival MIRA! (Toulouse, França), Festival Les Translatines (Baiona, França) o l’extint festival Sitges Teatre Internacional (BCN).

Ha realitzat diversos tallers de creació a Barcelona, Múrcia, València, Sao Paolo, Toulouse, etc. fona-mentats en les dramatúrgies post-dramàtiques con-temporànies com a procediment constitutiu del fet escènic.

Els seus texts estan editats a diversos volums en pa-per: Estamos un poco perplejos, 2002; Éticas del cu-erpo, amb els texts de Lola (2003), Machos (2005), El Perro (2005) i Transilvania 187, in memoriam (2004). En versió digital s’ acaben d’editar els texts de Melo-drama, Protégeme, Instrúyeme i Morir dámor aqui al volum Texts en crisi (2007-2011).

Des de 2009 gestiona i coordina el projecte TRANSlab, a través del qual proposa intervencions escèniques adaptades a un context específic o pro-cessos déducació artística a través de les arts (es-cèniques i/o performatives). En el marc del projecte TRANslab ha treballat amb persones, col·lectius i entitats del barri de la Sagrera/BCN amb el projecte La Corporació amb músics de RAP de la ciutat de Terrassa i amb alumnes de l’Institut Josep Pla del districte d´Horta-Guinardó en el marc del programa Artistes EN RESIDÈNCIA de l’ICUB.

Durant la primavera de 2015 treballa en el projecte A 118 passes de lÁrt Contemporani, en xarxa amb el projecte www.territorisemtrànsit.blogspot.com que proposa l’activació de processos de pedagogies col·lectives de l’art a l’escola de Ventalló (Girona). El projecte ha estat guanyador de la Convocatòria 2015 del Festival Ingràvid de Cultura Contemporània (Figueres) i s’ha presentat a lÁrts Santa Mònica i al Museu de l’Empordà.

En 2015 es va estrenar a Temporada Alta una adapta-ció del seu text El Conejito del Tambor de Dura-cell/2015 amb láctriu Clara Segura i dirigit per Marc Martínez.

Actualment està treballant en la creació de pro-grames sobre acció, performance i teatralitats dissi-dents pel Servei Educatiu del Macba (BCN), així com en la redacció de continguts per a diferents revistes culturals.

Aquest text ha estat creat amb el suport de L’animal a l’esquena.

Marta Galán SalaDramaturga



12—

Barcelona, 1974. Llicenciada en Periodisme, va estudiar Humanitats a la UPF i guió a la UB; en dramatúrgia, es va formar a l’Obrador de la Sala Béckett, amb J. Sanchis Sinisterra, Carles Batlle, Sergi Belbel i Martin Crimp,

entre d’altres. El 2014 va estrenar Magnetismes al Te-atre Gaudí de Barcelona, text seleccionat i publicat en la primera convocatòria de la col·lecció Teatro Autor Exprés de la Fundación Sgae. Prèviament, va estrenar les peces breus Síndria o Meló, Escúpidos i Knocking on toilet’s door, a la Sala Minitea3 de Barcelona. També és autora de l’obra Explica’m un conte, publicada per Aro-la editors a la col·lecció Textos a part i estrenada pos-teriorment al Teatre de Ponent de Granollers, així com d’altres propostes escèniques representades a circuits alternatius. En narrativa, ha publicat relats per adults i històries per infants, com el conte El Raïm Inquiet (Arola editors) i la novel·la infantil Un superheroi amb poca traça (Ed. Cadí). En el terreny del guió, compta amb una llarga trajectòria en programes de diferents formats, entre els quals figuren Escena, Les 1000 i una o Los Lunnis.

Elisenda GuiuDramaturga

Gerard Guix és autor de les novel·les El cementiri (2013), Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me (2011), guanyadora del XXIè Premi Pin i Soler de novel·-la i que compta amb traducció al castellà, Dia de caça (2007) i La deriva dels continents (2005-2013). També és autor de la Trilogia Crossover El Prodigi, L’enginy i El talent (2011-2012). Ha estat antologat per Lolita Bosch a Veus (2010), que compta amb versió castellana, Vo-

ces (2010), per Àlex Martín a Crims.cat 2.0 (2013), per Sebastià Bennàsar a Els caus secrets (2013), al recull d’articles Paper de vidre. Una altra polida (2013) i per Yolanda Christian al projecte internacional 52 loves: An international collection of short stories and poems. Par-ticipa també a la novel·la coral Gira Barcelona (2016).

Com a dramaturg destaquen les obres Salveu les nos-tres ànimes (finalista VIII Mostra de Teatre de Barce-lona, 2004), Sóc una màquina (2008), Gènesi 3.0 (III Premi Fundació Romea de Textos Teatrals, Teatre Ro-mea–31è Festival de Barcelona Grec, 2006) i les obres trilingües U, Due, Três (Premi Especial del Jurat a la XV Mostra de Teatre de Barcelona) i Arca (Coproduïda pel Teatro Sociale di Como, la Sala La Planeta de Girona i l’Espaço das Aguncheiras de Lisboa). Ricard de 3r, la seva darrera obra estrenada, s’ha pogut veure a la Sala Beckett, La Villarroel i la SalaFlyhard de Barcelona.

És professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barce-lonès, la Escuela Internacional de Protocolo de Bar-celona i aquest curs s’incorpora a l’Escola d’Arts Es-cèniques Aules.

Gerard GuixDramaturg



13—

Graduat en interpretació a l’Institut del Teatre, i for-mació en Dramatúrgia amb Martin Crimp (Obrador S. Beckett).

Ha participat en nombrosos espectacles, com El bon lladre (Xicu Masó, Grec 2014); Parlour Song (Magda Puyo); Contra la democracia (C. Fernandez); El Cav-

ernicola (Markus von Watchel); Conte d’Hivern (Carme Portacelli, Temporada alta 2010); La Gavina (David Selvas, Grec 2010); Pere i el llop (Enrique Lanz); El cafè (Joen Ollè); Aloma (J.L. Bozzo, 2008-2009); Benefac-tors (Manuel Dueso, Grec 2008); Intimitat (Javier Du-alte, 2007-2008); Las otras (Josep Costa, 2006-2007); Anitta Split (Manuel Dueso, Grec 2006); Refugiats (Da-vid Plana); La Presa (Manuel Dueso); Titus Andronic (Alex Rigola); Caça de Rates (Lurdes Barba); La Maqui-na d’aigua (Alex Rigola); Les set portes (Moises Mai-cas); Quan serà pintada una escena de fons sense fi (Moises Maicas); Croades (Antonio Simon); Torna-la a tocar Sam (Ricart Reguan); Un cas curios (Jordi Vila Zapata); La parella es... (Pere Peirò); Rodeo (Lluis Miquel Climent); Tot esperant Godot (Frederic Roda).

A la televisió i el cinema, ha participat en obres com Born (Claudio Zulián; Estrena 2014); Amar es para siempre (Antena 3, 2013); Cuéntame como pasó (TV1, 2012); La Riera (TV3, 2011).

Josep JulienDramaturg

Llicenciat en guió per l’ESCAC l’any 2002, comença la seva carrera professional el 2006 com a guionista de la sèrie de TV3 El Cor de la Ciutat, on ocupa diferents càr-recs durant 4 temporades. Des d’aleshores, ha treballat en sèries com a biblista, escaletista i dialoguista per a diverses productores i cadenes de Barcelona i Madrid.

L’any 2015 escriu la tv-movie Pau, la primera ficció so-bre el músic i humanista Pau Casals, una co-producció catalano-francesa amb estrena prevista el 2017 i dirigi-da per Manuel Huerga.

Aquell mateix any, Boomerang TV li encarrega crear i desenvolupar projectes de sèrie dirigits al mercat americà, aconseguint que la Warner Bross Studios li compri els drets d’opció de Zero, una sèrie de ciència ficció creada conjuntament amb el director i guionista Oriol Paulo.

El 2016, debuta com a dramaturg amb una comèdia, la seva òpera prima El Test, guanyadora del Premio Fray Luís de León 2014.

Des del setembre d’aquest any, El Test fa temporada a Madrid en la seva versió espanyola, al Teatro Alcázar després d’una exitosa estada a Bilbao.

Actualment, Jordi Vallejo es troba escrivint capítols per la segona temporada de Nit i Dia, amb direcció argu-mental de Lluís Arcarazo, Jordi Galceran i Oriol Paulo.

Jordi VallejoDramaturg



14—

Jan Vilanova va néixer a Andorra al 1982.

Graduat a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) en l’especialitat de muntatge. No obstant això, escriu i dirigeix dos curtmetratges seleccionats en nombrosos festivals nacionals i in-ternacionals: Marie (2004) i Soldados, historia de un cocido (2005).

Actualment està a punt de finalitzar el Grau en Història (UB).

Al llarg d’aquests anys ha combinat el seu treball de muntador amb l’escriptura de textos dramàtics per a teatre i cinema. Ha coescrit algunes obres teatrals com The Guarry Men Show (2011, Teatre Poliorama).

Al 2012 crea, amb un grup d’amics, la productora teatral Sixto Paz Produccions que comença el seu recorregut estrenant Si existeix encara no ho he tro-bat (2013, Sala Beckett) i Elvis & Whitney (2013, Po-liorama); Pulmons (2014, Sala Beckett, Teatre Lliure); L’Efecte (2015, Sala Beckett). En tots aquests project-es treballa com a ajudant de direcció.

Com a autor, dins de Sixto Paz, ha estrenat Bruno & Jan (& Álbert) (2015, Círcol Maldà); hISTÒRIA (2016, Sala Beckett) i Dybbuk (2016, Temporada Alta).

Jan VilanovaDramaturg



15—

De l’ultima edició la premsa n’ha dit...

08/12/15El TempsValencia

Prensa: Semanal (Martes)Tirada: Sin datos OJDDifusión: Sin datos OJD

Página: 78Sección: CULTURA Valor: 182,00 € Área (cm2): 45,2 Ocupación: 10,52 % Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 8000

Cód: 98884992

16 / 27

02/12/15El Periódico de Catalunya (Ed. Català)Barcelona

Prensa: DiariaTirada: 43.208 EjemplaresDifusión: 34.385 Ejemplares

Página: 64Sección: CULTURA Valor: 8.346,00 € Área (cm2): 356,1 Ocupación: 33,92 % Documento: 1/1 Autor: CÉSAR LÓPEZ ROSELL I GIRONA Núm. Lectores: 526000

Cód: 98709824

7 / 9




Cód: 98709824

7 / 9




Cód: 98709824

7 / 9




Cód: 98709824

7 / 9

El Temps, 08/12/2015

El Periódico de Catalunya, 02/12/2015



16—

30/11/15Diari de GironaGerona


Página: 53Sección: CULTURA Valor: 987,00 € Área (cm2): 285,7 Ocupación: 33,58 % Documento: 1/1 Autor: GIRONA I DdC Núm. Lectores: 43000

Cód: 98663967

7 / 94

01/12/15La Vanguardia.catBarcelona


Página: 42Sección: CULTURA Valor: 16.558,00 € Área (cm2): 549,0 Ocupación: 55,56 % Documento: 1/1 Autor: JUSTO BARRANCO Girona Núm. Lectores: 727000

Cód: 98683361

10 / 30

Diari de Girona, 30/11/2015

La Vanguardia, 01/12/2015



17—

Venda d’entradesLa venda general d’entrades del Festival comença el 7 de setembre amb diferents horaris i per diferents canals. Compra a través de la modalitat que més s’adeqüi a les teves necessitats:

A qui va dirigit? Socis de

Canals

Hora

el 5 i 6 de setembre de 10 a 13h i de 15 a 17h

a partir del dia 5 de setembre a les 10h

A qui va dirigit? Al públic general

Canals

Hora i llocdes d’1h abans de l’ini-

ci de l’espectacle

Al recinte de l’espectacle


Canals

Lloc i hora

a partir de les 9 h

Teatre Municipal(Salò de descans)

Teatre de Salt

de 9 h a 20h (ininterrompudament)


Canals

Lloc i hora

Teatre Municipal:de dmt. a div. de 13 a 17 h

Auditori de Girona de dmt. a div. d’11 a 13 h

Teatre de Salt:dij. i div. de 19 a 21h

Preferent5 i 6 de setembre

Última horaEl mateix dia de l’es-pectacle (si queden

entrades disponibles)

Intensiva7 de setembre

de 9 a 20 h

GeneralA partir del 8 de se-

tembre

T’has quedat sense entrada?

972 402 004 temporada-alta.net app i dispositius mòbils Venda presencial a guixeta

No llancis la tovallola

Nou servei d’avisos de disponibilitats al web (a la pàgina de cada espectacle, on hi hagi “entrades exhaurides”)

Instal·la’t l’app i activa les notificacions push

NOVETAT

1

2

3



18—

Paquets i descomptes

— Tots els descomptes s’hauran d’acreditar amb la documentació corresponent — Tots els descomptes, excepte els de La Colla, són aplicables a tots els espectacles menys als espectacles de la programació familiar El Planter i el VI Torneig

Dramatúrgia Catalana, Llibràlegs III, i les pel·lícules de Cinema de Temporada. — Per a la compra d’entrades per a persones amb mobilitat reduïda cal contactar amb les taquilles del festival 972 40 20 04 de dilluns a divendres de 10 a 13 h — Si ets un grup posa’t en contacte amb nosaltres a [email protected] — Consulta les condicions de compra a www.temporada-alta.net

Joves A qui va dirigit?

a joves d’entre 14 i 25

Tipus de descompte- Carnet Jove

- Targeta Girona Cultura (16/25). Més info: girona.cat

Canal

A qui va dirigit? Membres de:

- Club La Vanguardia

- TR3SC

- GEIEG

- UdG

Quan? Des del 7 de

setembre

15 %dte.

A qui va dirigit? 2 adults + 2 nens als

espectacles El petit príncep i El Carrousel des moutons

Consultar preus segons espectacle

Quan? Des del 7 de

setembre

Forfet fa-miliar

A qui va dirigit? Als espectacles

familiars d’El Planter amb el

carnet de

Quan? Des del 7 de

setembre

15 %dte.

A qui va dirigit?

i aturats

Quan? Des del 7 de

setembre

20 %dte.

A qui va dirigit? - Jubilats

Majors 65 anysCarnets:

- Jove- Biblioteques- Club Girona

CulturaFamília:

- Nombrosa- Monoparental

Quan?

15 %dte.

NOMÉS FINS EL 30 DE SETEMBRE

Descomptes Canals

Paquets multiespectacle

Compra un mateix nombre d’entrades per a 6, 7, 8 o 9 espectacles

Canals

Paquet 6

20 %dte.

Compra un mateix nombre d’entrades per a 10 o més espectacles

Canals

Paquet 10

25 %dte.



19—

Més informació i venda d’entrades: www.temporada-alta.net

Amb el patrocini de:

Patrons principals:

Mitjans patrocinadors: Mitjà ocial: Amb la col·laboració de:

Un festival de Bitò, amb la col·laboració de:

A

Llegenda de gèneres i cicles

Amb la col·laboració de:

Dossier de l’espectacle VI Torneig de dramatúrgia catalana · tant Psicosi de les 4:48 de Sarah...

Documents

Transcript of Dossier de l’espectacle VI Torneig de dramatúrgia catalana · tant Psicosi de les 4:48 de Sarah...