MAGAZINE GRATUÏT

TERRASSA - MATADEPERA

Foto

grafi

a M

artí

Có

MONTSERRATCARULLA

SETEMBRE 2014

RAFFEL PAGESDE PROP

RYAN PARISDOLCE VITA

SERGI BARRIOSEDUCACIÓ CANINA

Esther NotarioDirectora

DONNA10 és una publicació de BINOMI Comunicació, scp. San Pau, 5 08221 Terrassa. T. 671 040 881 Directora: Esther Notario Disseny: Equip Propi Impressió: Grup La Veu Creative, S.L. | DONNA10 no es fa responsable de l’opinió i continguts dels articles dels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci de la revista sense l’autorització de DONNA10.

Tornem!

Han acabat les vacances i ha arribat l’hora de tornar a la feina, a l’escola, i a gaudir del DONNA10. Tornem amb forces renovades, amb energia i amb més pàgi-nes i novetats. Durant l’estiu hem fet els deures per se-guir oferint-vos un magazín cada cop més interessant i obert a tothom.

D’aquesta manera, hem signat un conveni de col’laboració amb el Gremi d’Hosteleria arrel del qual DONNA10 es converteix en plataforma de comuni-cació de totes les iniciatives de l’entitat. En aquesta ocasió, us informem del 2n Festival Musica&GinTonic, del 19 al 21 de setembre. A més, en cada edició us recomanarem un dels molts i excel·lents restaurants de la nostra ciutat.

Per iniciar la nova temporada res millor que fer-ho tenint com a protagonista a la gran dama del teatre, Montserrat Carulla: una entrevista en profunditat en la que podràs conèixer una mica més de la vessant més ideològica i lluitadora d’aquesta gran actriu. També estarem molt de prop amb Raffel Pages, l’estilista de les dones més artístic i creatiu.

Tot un seguit d’articles envers la diversitat i llibertat sexual, la 1a Cursa de dones, i el benestar i educació de les nostres mascotes, entre d’altres. DONNA10, el vostre magazín plural, la publicació que contribueix a fer ciutat.

4

MONTSERRAT CARULLAApassionada del teatre, de la seva terra i del seu poble, Catalunya, la gran dama de l’escena visitarà Terrassa el pròxim 19 d’octubre per a protagonitzar Iaia!, en el marc de la nova programació del CAET, en el Teatre Principal. DONNA10 va tenir l’honor d’entrevistar-la a casa seva, per a totes vosaltres

CCaldrien pàgines i pàgines senceres per definir l’extensíssima trajectòria professional i vital d’aquesta excel·lent actriu, dedicada principalment al teatre, però que també ha treballat per a la televisió i el ci-nema. Va començar fent teatre amateur i a finals dels anys 40 va realitzar diferents cursos en l’Institut del Teatre de Barcelona. Va ser a partir del 1960 que co-mençà a treballar en el teatre professional. Formada en l’escola de la ràdio, també va cursar Història de l’Art i va realitzar doblatges al català i al castellà per a pel·lícules estrangeres. De caràcter lluitador i inquiet, va haver de passar 40 anys sense poder fer cinema en Espanya pel veto del sindicat vertical després d’una queixa per les seves condicions econòmiques en el rodatge d’una pel·lícula els anys 50. En 1995 va rebre el Premi Creu

de Sant Jordi i el 1999, la Medalla d’Or al Mèrit Ar-tístic. L’any passat rebia el premi Gaudí d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català, convertint-se en la primera dona amb aquest guardó.

És aquest un ràpid viatge pel seu currículum profes-sional, però també cal destacar la seva forta impli-cació amb el moviment sobiranista. “Sóc indepen-dentista des que tenia 18 anys. Respecto i admiro el poble espanyol, la seva llengua i cultura, però Cata-lunya estarà millor sent independent”.

“Em sento molt estimada pel meu poble, i jo estimo molt el meu poble i

la meva terra”

DONNA10 va tenir l’oportunitat de conversar amb ella en la intimitat de casa seva, de tu a tu, amb l’amabilitat, proximitat i franquesa que la caracterit-za. Una dona entranyable que, malgrat els seus 84 anys, és tota activitat i inquietud. Resulta un plaer parlar amb ella, discernir envers l’actualitat i la reali-tat de la nostra societat. Com ella va comentar: Cada dia parlo amb les meves neurones i els hi dic “Ne-nes, no us adormiu, manteniu viu i dinàmic aquest cervell”. I que així es mantingui per molts anys, per donar-nos dies i dies d’art, d’experiència i de moti-vació constant.

El teu fill, Roger Peña, va escriure l’obra pensant en tu?Quan em va dir que havia escrit una obra per a mi, just el moment que jo li comunicava que em retirava del teatre, el primer que vaig pensar va ser això, però resulta que està inspirada en la meva mare, la seva iaia. Les vivències i dificultats que s’expliquen són de la meva mare. El temps de la postguerra va ser molt dur, especialment pels idealistes que defensaven una Catalunya diferent. La mare va haver de lluitar molt per tirar de tots endavant.

El teu nét, l’Aleix, també és un altre dels protagonistes.He tingut la sort de treballar amb ell, qui interpre-ta el personatge precisament del meu nét. Primer vaig pensar, ja hi som, el pare que vol posar el seu fill, perquè m’he trobat en algunes ocasions amb grans actors que han volgut fer entrar els seus fills i aquests no tenien la mateixa vàlua que els seus pa-res. I és que d’actor, com tot en la vida, s’ha de valer, es neix amb una predisposició. Després si ve, tenir

l’oportunitat i descobrir-ho. En el cas de l’Aleix, em va sorprendre molt gratament. És creïble, natural, viu el personatge. La resta d’actors, la Katty Klein, i abans la Vicky Luengo, també són molt vàlids i do-nen prestigi a l’obra.

Llavors, aquesta obra serà l’última?Sempre he dit que serà l’última, però no sé si serà així. A mi sempre em fa por sortir limitada a escena. No vull fer patir els meus companys, ni patir jo. Però resulta que el meu cervell vol donar més de si. Deu ser perquè m’he passat la vida fent teatre i televisió, memoritzant, obligant al cervell a una contínua rege-neració. (També deu ser perquè Montserrat devora els llibres, que inunden la seva enorme biblioteca). Em puc estar fins a les 3 de la matinada llegint. A més, cada dia, només llevar-me llegeixo tots els dia-ris per estar ben informada de l’actualitat.

“Em retiraré, no quan obliguin les circumstàncies, sinó quan el raonament així m’ho indiqui. No obs-tant això, si hi ha oportunitat continuaré fent cinema o televisió, que suposa un altre ritme i forma de fer”. “El que tinc molt clar és que no em quedaré en el sofà de casa. Tinc moltes coses a fer i una d’elles, per exemple, és anar recopilant un repertori de poemes i texts, com ja he fet en alguna altra ocasió (Itine-rari de les paraules). Aquest, però, serà un itinerari més sobiranista, sobre les deficiències de Catalunya, les nostres necessitats, la nostra solidaritat, la nostra lluita i malestar davant de les injustícies que recauen sobre nosaltres. No volem estar en contra de ningú, respectem els altres, per això demanem que també ens respectin a nosaltres, que reconeguin que som una nació que vol ser un estat, sense haver de dir “sí, senyor” sempre que li demanen”.

Montserrat Carulla ho viu i així ho expressa amb ar-guments sòlids i justificats. Portem 300 anys dient sí a tot el que demanen, moltes vegades molt injusta-ment, sense una resposta equitativa. Catalunya hem sigut i som un poble treballador, motor en molts as-pectes, solidari, lluitador. No ens mereixem ser regió d’un estat que no ens entendrà mai. He de dir, però, que aquesta falta de comprensió no deriva de la gent del poble, sinó de l’actuació dels poders. Hem hagut de treballar el doble, esforçant-nos el doble, i així hem creat una nació molt digne, autosuficient, amb una gent molt treballadora i lluitadora, orgullo-sos de la seva terra. Mai hem callat i sempre hem alçat la veu davant les injustícies i els abusos.

ENTREVISTA

6

Què creus que passarà el 9 de novembre? Segurament no ens deixin votar, però ens en sorti-rem. Hi haurà uns estira-i-arronsa, unes negociacions, tardarem més o menys, però ho aconseguirem. Sóc optimista. Solament espero que no trigui gaire i que ho pugui veure. I poder celebrar-ho! amb una am-polla de cava que guardo per a l’ocasió. Faré igual que amb la fi del franquisme. Tenia una ampolla de xampany per celebrar la mort de Franco i que vaig haver de renovar quatre o cinc vegades. Ara tinc pre-parada una per a l’arribada de la independència de Catalunya, que també la vaig canviant i que espero poder obrir-la.

“Si passa un autobús, jo l’agafo... Després, si no m’interessa,

ja baixaré”

Montse, a més de Iaia!, quina altra obra recordes amb especial estima?El Pigmalió, que va ser traduïda per Pere Quart. Fins i tot vaig muntar una companyia pròpia per fer-la per tota Catalunya. Va ser una gira que va durar molt temps, amb uns grans teatres plens. N’hi ha bastants que guardo amb especial record.

I alguna que t’hagués agradat fer?La visita de la vella dama. Ha anat passant el temps i no he tingut oportunitat de fer-la. Penso que encara la puc fer! si tinc l’oportunitat, ja que és un personat-ge que recorre totes les edats.

Veig que estàs al dia de les xarxes socials i les noves tecnologies.Sempre dic que vaig ser jo qui va inventar l’ordinador (riu). Crec que vaig ser de les primeres a tenir-ne un. La meva incursió en aquest món va ser el dia que vaig llegir en el diari que hi havia com una mena de con-grés d’ordinadors i em vaig encuriosir. Vaig anar, vaig preguntar, em van explicar i vaig sortir d’allà amb un.

Tens una enorme inquietud per tot el que t’envolta.És que tinc curiositat per tot, m’interessen les coses que passen al meu voltant. Si passa un autobús, jo l’agafo, perquè em pregunto “i si no torna a passar?”. Després, si no m’interessa, ja baixaré, però d’entrada no puc deixar marxar les oportunitats que passen per davant meu, ja que no saps on et portarà aquest au-tobús. Agafar un o altre pot canviar-te la vida.

Per acabar, una anècdota.Tinc una de molt divertida. Estava en un centre co-mercial, era època de Nadal, mirant els reis dels meus fills. Per a poder fer-ho amb tranquil·litat vaig vestir-me de manera que passés desapercebuda, amb un mocador al cap i unes ulleres de sol fosques. Però van haver dues dependentes que es comença-ren a mirar entre elles i somriure i vaig pensar “ja m’han conegut”. Una d’elles es va acostar per dir-me: “Enhorabuena! Ústed es Marisol, verdad?” (es-clatem a riure). L’estupidesa de la gent o la vanitat de l’actriu... Vaig extreure d’aquesta anècdota.

Poc abans de marxar arribar el seu marit, un home de somriure tan afable i entranyable com ella i tots dos ens acompanyen fins a la porta. Una tendra imatge que em va arribar molt a dins. La seva abraçada i mirada d’acomiadament, emplaçant-nos al dia de l’estrena de Iaia!, a Terrassa, va ser tota una injecció d’optimisme, d’experiència, de vitalitat, de lluita.

Montserrat Carulla, “actriu, catalana i independentis-ta” -com ella mateixa es defineix- a la que ara admiro encara més, si cap.

ENTREVISTA

Restaurant Can Bondia // Ctra. Castellar, s/n Terrassa // Tel. 93 787 03 26 // www.canbondia.esAparcament gratuït

Amb el suport de:

Des d’ara tambéals millors restaurants

Passeig 22 de juliol, 399 · 08225 TERRASSA · 682 79 93 27Dekantus

KARAOKEDe jueves

a domingoa partir de las 0:00h.

Martes, miércoles y domingo 7h a 23hJueves y viernes 7h a 3h

Sábados 12h a 3hLunes cerrado

Pioneer

Karaoke

NUEVOS PLATOSDE PESCADO Y MARISCO

Almejas, Mejillones, Navajas, Berberechos de Vigo, Gamba de Huelva a la Plancha...

Jamón Ibérico D.O. GuijueloCroquetas de Jamón Ibérico

Piparras de Ibarra...

Sábados y Domingos paella de 4 pers.

a precio de 2(bajo reserva)

18

LLa seva mirada projecta la inquietud, la creativitat, l’empremta de tantes i tantes vivències, algunes de les quals ens va fer partícip durant les més de dues hores que vam estar amb ell. Raffel Pages és un dels principals i més prolífics protagonistes de la història de la perruqueria de l’últim mig segle. Fotografies, quadres, regals que empatitzen amb el clima de creativitat del seu despatx, en són testimoni directe i molt valuós per a Pages.

Aquesta dilatada trajectòria professional s’inicia amb només 17 anys, quan va conèixer a Rosy Carita que el va oferir treballar en el seu saló del carrer Balmes, de Barcelona. La firma Carita (amb salons exclusius a París i Madrid), juntament amb l’Alexandre, també a París, eren els més prestigiosos a escala internacional.

Com a exemple del posicionament d’aquest saló, “per rentar i marcar es cobraven 150 pessetes de l’època, quan en els salons cars d’aquell moment el preu oscil·lava entre 25 i 30”. “Treballava més hores que un rellotge, però era molt feliç i, a més, treba-llant com a estilista, el més jove de la firma, guanyava - deien els meus amics - més diners que un torer!”, recorda divertit. Malgrat que Rafel Pages ja treballa-va, juntament amb el seu germà Enric, en el saló de perruqueria del seu pare, prop de Cornellà, va ser Rosy Carita qui li va fer veure que la perruqueria era el seu món. Fins aquell moment, aquest jove al qui l’atreia la medicina i l’entusiasmava el dibuix, no era conscient de la seva inquietud pel món de la imatge, de la perruqueria, de l’estilisme. “Amb ella va ser la primera vegada que vaig sentir la paraula “estilista”:

RAFFEL PAGES:“LA DONA ÉS SEDUCCIÓ”

La simpatia i proximitat que el seu somriure transmet en la seva imatge pública es multiplica al tenir davant en Raffel Pages i conversar amb ell de la seva in-tensa vida i professió. DONNA10 va tenir l’oportunitat de fer-ho en les oficines de Barcelona, en el seu despatx, en el bressol de tants i interessants projectes.

sempre havíem estat perruquers de senyores o de sen-yors”. Rosy Carita, en veure’m fent un dibuix per l’aparador, es va encapritxar de mi i va voler portar-me a prop d’ella a Paris”. “Descobriràs el que aquesta professió té reservat per a tu, em va dir”. I no es va equivocar. Una extensa i prolífica carrera l’esperava. El saló de la Carita, en el que va treballar durant uns mesos, va ser el punt d’inici. “Aquí vaig tenir l’oportunitat d’estar en contacte directe amb la moda, l’art, la genialitat...”. Raffel Pages va estar pentinant i culti-vant amistat amb cèlebres dones de la cultura, del cinema, de la vida social i pública. Claudia Cardinale, Ursula Andress, Sophia Loren van passar pel saló. “Brigitte Bardot es va con-vertir en una de les meves icones”.

L’any 1976 va obrir el seu primer saló a Barcelona, fins arribar als 83 salons actuals arreu d’Espanya i dos més en París. L’any 1992 es va inaugurar l’Institut de Perfecciona-ment Raffel Pages. El nom de Raffel Pages ha recorregut passarel·les de tota Europa, especialment de les seus de la moda i la perruqueria per excel·lència: França i Itàlia, així com en Barcelona i Madrid. Tot un univers de coneixe-ments, innovació i constant evolució del que formen part directa i responsable les seves filles. “Una de les meves né-tes, de 14 anys, mostra un especial interès per aquest món i el que desenvolupa la firma”, comenta orgullós.

Com plenament orgullós i satisfet està del Museu d’Història de la Perruqueria (Rambla de Catalunya, 99), en el que es fa un viatge a través de la història de la professió. Des del Neolític, passant per l’art de pentinar i confeccionar perruques de l’Antic Egipte, fins a la recuperació del cul-te a la bellesa i els grans noms de la Revolució France-sa i els il·lustres d’èpoques més recents. Únic en el món, reconegut en el Mondial Coiffure Beauté de París, és el resultat de 50 anys de recerca i investigació. Actualment, la col·lecció està integrada per més de 6.000 peces i gai-rebé 3.000 exemplars de bibliografia, esdevenint així la major i més valuosa col·lecció que existeix. En el moment de l’entrevista vam poder gaudir i palpar de la bellesa i curiositat d’algunes de les peces que té allà dipositades, un segon petit museu (en té objectes dipositats també en altres salons seus) al que no paren d’arribar cada setmana més peces. Eines, perruques, llibres, cartells, làmines, as-secadors, mostres de publicitat, cabells i roba d’il·lustres personatges, fotografies, esbossos originals... Unes autèn-tiques joies de la història.

Aquesta col·lecció és la seva passió, a la que hi dedica 6 hores diàries. A banda de les innumerables trucades per oferir-li variats objectes o eines, i el que troba en subhastes internacionals, visita periòdicament el Louvre des Antiquai-res de París. “El 90% de la meva col·lecció ha estat adqui-

rida a França. La perruqueria era ja molt important aquí des de l’època de Champagne, Croisat, etcètera, dels anys 1700 al 1800”. Ens explica que es data d’aquesta època, en ple regnat de Maria Antonieta, amb els voluminosos pentinats del seu perruquer, Leonard, l’inici de la perru-queria com la coneixem.

Respecte de les seves visites als antiquaris ens explica una divertida anècdota: “Em vaig parar en una petita botiga d’objectes de vidre, copes, gots, figures...Li pregunto al senyor gran, amb el cabell blanc i un ampli bigoti amb caragoles, sobre un petit pot de vidre precintat d’alumini, d’un producte de la casa L’Oreal Paris i que es feia servir els anys 50 i 60 per marcar amb rul·los i pinces. Molt serio-sament, em contesta que li sap greu, però que si li arriba aquest pot o qualsevol altra cosa interessant relacionada amb la perruqueria, “el primer que faré és oferir-li a un pe-rruquer boig que viu a Barcelona...”. Amb expectació, però també amb un somriure li vaig increpar: “Disculpi’m, Mon-sieur Gribeau, sabria dir-me el nom d’aquest boig perru-quer?” “Pages, crec que es diu Raffel Pages”, “Monsieur...aquest perruquer boig sóc jo”. Un vincle de complicitat i col·laboració es va iniciar en aquell moment.

I és que l’esperit de recerca i treball de Pages és inesgotable. Des de l’any 2005 està immers també en el desenvolupament de la seva nova marca internacional T&T by Raffel Pages, un concepte 100% actual al qual anomena “el chic subversiu”, amb salons a Espanya, Itàlia i París, entre d’altres ciutats.

Durant més de dues hores vam gaudir de la companyia, de les vivències i històries de tota una icona en el món de la dona, per la seva aportació en la cerca constant de la perfecció de la imatge i l’estilisme femení, assolint un con-cepte de la perruqueria molt fresc, molt àgil. “I és que la seducció està en el costat femení. La dona és seducció”, conclou. Un home entranyable, senzill i molt proper, qui des del primer moment ens va obrir les portes de la seva professió, de la seva vida i ens va encomanar el seu esperit inquiet i creatiu. Un 10 també per a tu, Raffel.

ENTREVISTA

20

ENTREVISTA

DCada cop més patim mal d’esquena, contractures, tensió muscular... El tipus de vida que portem actualment, l’estrès, les preocupacions, determinades feines, o simplement per relaxació, provoquen que periòdicament necessitem posar-nos en les mans d’un quiromassatgista qualificat. En la consul-ta d’en Ricard Beltran, al mateix centre, trobaràs un servei basat en la professionalitat i experiència.

RICARD BELTRAN

Després de treballar varis anys a la Mútua de Terras-sa i més de 15 anys sent soldador en una fàbrica de manòmetres, Ricard Beltran va fer un gir a la seva vida quan, per circumstàncies laborals, va decidir dedicar-se al món del quiromassatge. Format en l’Escola de massatge del Dr. Sagrera, de Barcelona, ha estudiat i assistit en nombrosos cursos específics impartits per importants experts de referència en la matèria.

En la seva consulta es dedica als massatges terapèu-tics, esportius, relaxants (antiestrès), descontractu-rants, de manteniment, així com els relaxants TDHA. Ofereix un tractament personalitzat, segons les ne-cessitats específiques de cada client, per tractar tot tipus d’esquinços, lesions esportives, lumbàlgies, cervicàlgies, crioteràpia, etc.

Un altre de les tècniques de massatge que ofereix són les pedres calentes, “un dels massatges, junta-ment amb els descontracturants, que més em de-manen”. Basat en la medicina ayurvèdica, és aquest un massatge suau, combinat amb la col·locació de pedres volcàniques calentes en determinats punts de l’esquena. “És molt demandat, perquè té un resul-tat molt satisfactori, amb una profunda sensació de relax i benestar”, explica Beltran. “Aquesta tèc-nica s’inspira en les disciplines orientals, segons les quals estan situats set txakres al llarg del canal central del cos”. Aquest tipus de massatge estimula

el sistema circulatori, relaxa la musculatura, s’alliberen toxines de l’organisme i s’ alleugen dolors. Altres de les tècniques i teràpies que aplica en Beltran són el kinesiotape, el tens i el tapping.

Pel que fa al massatge esportiu, Ricard Beltran ha treballat dos anys en l’equip infantil del Terrassa FC i actualment en el juvenil del CE Sabadell, l’amateur i el futbol base del Poble Nou, el futbol base del Bonaire i la Penya San Pedro, que està a 2a Catalana. Una agen-da molt plena, “però no em suposa esforç, gaudeixo molt amb la meva feina”, comenta satisfet Beltran. Prèvia cita concertada, a la consulta rep de dilluns a dijous fins a les 18.30h i divendres fins a les 20h.

Altres de les actuacions destacades del seu currículum professional ha estat la participació en diferents esde-veniments esportius com la Marató de Barcelona (en dues ocasions) o la Mitja Marató de Granollers.“El nostre principal objectiu és preservar, restablir i augmentar el seu nivell de salut i millorar la seva condició física, mitjançant teràpies manuals”. Per això res millor que defugir de l’intrusisme no qualificat i posar-se en les mans d’un professional: Ricard Beltran.

22

LLA PROVENÇA

FA UN ANYEl passat dia 13 de setembre es va celebrar el primer aniversari de La Provença, una botiga dedicada a fer-ne dels sentits tota una explosió de benestar. Eva Perales, qui porta més de 25 anys en el sector de la cosmètica, va decidir deixar la seva feina estable per llençar-se a muntar el seu propi negoci.

La Provença, comerç dedicat a la cosmètica natural i fragàncies, pretén ser una botiga càlida i oberta on el client rebi un tracte “com el d’abans”, total-ment acollidor i personal, pendent dels detalls i amb un assessorament professional a l’hora. Un objectiu que Eva aconsegueix assolir molt satisfactòriament. El seu tarannà simpàtic i agradable empatitza grata-ment amb el caliu de la botiga.

La seva marca estrella L’OCCITANE EN PROVENCE, introdueix al client en un univers d’aromes, textures i presentacions úniques provinents de “savoir faire” de la tradició de l’Alta Provença francesa.

L’Occitane en Provence és una marca amb una llar-ga trajectòria i prestigi internacional. Ofereix des de fragàncies elegants i de gran qualitat tant mas-culines com femenines, sabons, espelmes, farcellets d’herbes aromàtiques i una cosmètica facial i corpo-ral que satisfarà al client més exigent.

També podeu trobar altres marques i articles: Maqui-llatge ecològic amb la marca COULEUR CARAMEL, protector solars certificats bio de la casa ALPHANO-VA SUN, la línia de nadons biològica ALPHANOVA BEBÉ i un important apartat d’aromateràpia amb la marca TERPENIC LABS, especialistes en olis es-sencials purs i quimiotipats, i olis vegetals. A més, disposa d’una variada oferta de complements de de-coració artesanal com ara saboneres, safates, marcs de fotos, capsetes.... Petits detalls que enamoren a tothom.

Destacar els cursos d’aromateràpia i automaquillat-ge impartits pels millors professionals, així com les animacions puntuals amb artesans locals que ens en-senyen els seus productes. En definitiva, “intentem ser un espai agradable, dinàmic i viu”.

26

AL’associació LGTB Terrassa és una associació sense ànim de lucre, creada el gener del 2013 a través d’un grup de persones que van reunir-se i van decidir constituir-la. La seva presidenta, Ve-rónica Lafont, i la seva tresorera, Raquel Masqué, ens expliquen més detalls envers l’associació.

LGTB TERRASSA, PER LA IGUALTAT I LA LLIBERTAT SEXUAL

A Terrassa no hi havia cap servei pels LGTB i existia molta demanda. Les entitats que hi havia anterior-ment (i amb les que treballen també conjuntament en diferents accions) són Acord i Dona més Dona, però no englobaven un univers més ampli del col·lectiu; LGTB Terrassa va adreçada a lesbianes, gais, trans-sexuals i bisexuals, tant de la ciutat com d’altres pro-peres, per exemple de Sabadell. Fins ara, molta gent del col·lectiu marxava fora, a Barcelona. Ara veuen que tenen a la ciutat una entitat que els representa. Actualment són prop de 200 socis, molt diversos en edat, nacionalitat i orientació sexual.

Quins són els objectius pels quals treballa i lluita LGTB Terrassa?Els objectius principals són garantir legalment i socialment el dret a la di-ferència i lluitar contra la discriminació; treballar per-què els nostres drets siguin inamovibles; tenir cura de la nostra gent gran i acompanyar-los quan ens neces-siten i, alhora, estar al costat dels més joves que ho necessitin, informar-los i defensar-los. En definitiva, treballar per una cultura i una educació sexual oberta i honesta. Quines activitats organitzeu?Fem diverses activitats, des de lúdiques fins a edu-catives. També fem excursions a la muntanya un cop al mes i sortides amb bicicleta. Aquesta no és l’única activitat esportiva, ja que també n’hi ha una que és iniciació al tennis platja. A part d’això, fem concerts. Sense oblidar les trobades per anar a manifestacions on defensem els nostres drets. Amb les associacions Dona més dona i Accord ens hi coordinem cons-tantment, tot fent moltes activitats conjuntament.

Teniu seu social? On us reuniu?Encara no tenim seu social. Provisionalment, ens reunim el primer dimarts de cada mes a les vuit del vespre, normalment al carrer Pantà, 57, a la Socie-tat coral Els amics (La coral). En la nostra pàgina del Facebook, LGTB Terrassa, anunciem cada mes on se celebrarà la reunió d’aquell mes, així com l’agenda de les activitats previstes i d’altres informacions d’interès. Els socis no paguen cap quota, l’associació pràcticament s’autofinança amb el que es treu d’algunes de les activitats que s’organitzen. Rebem una petita part de l’Ajuntament, del que hem de dir mostren una gran implicació i interès per les nostres inquietuds i reivindicacions.

Es podria dir que el nostre país és obert i respec-tuós en aquest sentit?Sí. Espanya és un dels països més avançats tant en l’àmbit legislatiu com el social, i més concretament, Barcelona, que és capdavantera en moltes iniciatives europees i internacionals.

Considereu que es marxa pel bon camí? Anem en una evolució positiva?Malauradament, els signes rebuts darrerament ma-nifesten una involució en alguns sectors, especial-ment entre la gent jove. S’estan sentint molts casos d’assetjament i pràctiques xenòfobes, en gran part degut potser també a la revifada tòxica d’un senti-ment masclista i del rol de la dona submisa. Aquest tipus d’episodis són pels que intentem també treba-llar i orientar a través de les xerrades i altres accions reivindicatives i de sensibilització. Actualment treballem en la iniciativa impulsada per l’Ajuntament per realitzar una diagnosi de les dife-rents problemàtiques copsades en la nostra societat. En aquest sentit, voldria fer una menció especial al tema de la transsexualitat, de la que encara hi ha un cert buit informatiu, de coneixement. Les darreres xerrades que hem organitzat han esta precisament sobre aquesta problemàtica. El col·lectiu dels trans-sexuals és el més vulnerable, ho passen molt mala-ment a l’hora de fer la transició, no per ells mateixos, sinó pel mateix desconeixement dels serveis públics als quals s’han d’adreçar, i per part de la societat.

ENTREVISTA

PERRUQUERIA I ESTÈTICAHOME · DONA

TRACTAMENTS KERATINAALLISAT JAPONÈS

TRACTAMENTS CAPIL·LARSDEPILACIONS

DEPILACIÓ-LÀSERMANICURA

ESMALTAT SEMIPERMANENTPEDICURA

Tel. 93 785 80 89 - 607 76 09 60Ctra. Castellar, 23, entresol 4t - 08222 TERRASSA

raquelmasque@gmail.com Masqué Perruquers

MASQUÉ

C/ de l’Església, 16, 2n 3a, 08221 TerrassaTel: 93 780 14 41 · Mòbil: 663 646 297info@idermic.es · www.idermic.com

Especialistes en Dermatologia, Cirurgia Plàstica i Dermoestètica

Tècniques innovadoresi solucions terapèutiques

avançades

32

ENTREVISTA

ENSENYAR EL GOS A PENSARSer propietari d’un gos és una gran responsabilitat que comença fins i tot abans de la seva benvinguda. Conèixer quin gos és el més adient es-devé clau per evitar una posterior decepció i problemes de convivència. L’educador caní Sergi Barrios ens aporta una informació molt útil al respecte

NNascut a Barcelona i Enginyer químic, va abocar la seva facilitat per comunicar-se amb els gossos, en fer de l’educació i l’ensinistrament la seva professió. Màster en Psicologia Canina de Setter Bakio, ha as-sistit a nombrosos cursos especialitzats i de la mà de grans de la matèria, com Mariano D’Acosta o Dani Ruano (millor referent a nivell esportiu), entre d’altres. L’experiència en clubs, orientats a l’exhibició, amb una disciplina molt estandarditzada, “on es preparen robots programats”, va convèncer Barrios a enfocar la seva professió cap a ensenyar el gos a pensar. “D’aquí deriva la diferència entre educació i ensinis-trament, especialment en el gos de companyia”.

“L’educació s’ha d’iniciar des de cadell. Un exemple i comparació molt gràfica que sempre poso és la dels nens. Des del primer moment adquireixen una sèrie de conductes. De la mateixa manera, en la socialitza-ció d’un gos la base és l’educació i l’ensinistrament n’és una part que ajuda a arribar a aquest objectiu.

Barrios resumeix així la pauta a seguir, el que ell ano-mena “les 3 C’s”: Constància, Coherència i Consis-tència. “Una vegada identificat el comportament o actitud incorrectes que afecta la convivència de la fa-mília, actuarem de manera coherent i constant en les pautes que seguirem per a la seva correcció. Practi-car-ho una primera i segona vegada, si a la tercera desistim, no haurem fet res. I s’ha de ser consistent. Això no vol dir cridar ni ser violent. Amb un gest o una paraula ferma, el gos entendrà que amb això se li està dient alguna cosa”.

Sergi aconsella informar-se abans d’adquirir un gos. La gent acostuma a triar per catàleg o per modes. Hem de ser conscients de les nostres necessitats, del nostre estil de vida i de la funcionalitat que vo-lem aconseguir del gos. Cada raça o línia de sang (com apunta Barrios que és més adient dir-ho), té unes determinades característiques i predisposicions genètiques per a l’exercici d’una funció o una altra. “Hem de cercar la línia que sigui més predisposa-da a compatibilitzar al màxim amb el propietari”. En Sergio ofereix la primera visita de manera gratuïta per conèixer i observar tant l’entorn del propietari com el tipus de gos escollit. Per aconseguir aquests objectius, Barrios elabora un programa personalitzat i a domicili. Intenta defugir dels programes de menú i treballar “a la carta”. “Cada gos és un món, tots són diferents. Hi ha trets i conductes similars, però les ei-nes i les tècniques, l’educació, ha de ser adaptada a cada cas”. En aquest sentit, els programes de televi-sió tipus reality “estan confonent a la gent”, destaca Sergi. “Es mostren tècniques molt estandarditzades, que no funcionen per igual en tots els gossos”.

“No segueixo un catàleg estàndard, treballo el que gos necessita, basant-me en l’equilibri entre afecte i control. La percepció de l’afecte per part del gos ajuda a evitar la seva hostilitat i inseguretat. D’altra banda, el gos ha de reconèixer que el control el té el propietari i que no pot actuar de manera autònoma i desobe-dient, i aquest es treballa mitjançant l’ensinistrament”. En definitiva, poder gaudir del nostre gos passa per tenir una bona comunicació entre ambdós i la consulta a un professional esdevé una solució molt adient.

psic

olog

ia

i

educació

canina

SERGI BARRIOS

665 379 187 també Whatsapp o Telegram

sergibarrios.educaciocanina@gmail.com

Consulta’m sense compromís!

• Ensinistrador professional • Màster en psicologia canina • Preparador de gossos de seguretat i vigilància

psic

olog

ia

i

educació

canina

SERGI BARRIOS

665 379 187 també Whatsapp o Telegram

sergibarrios.educaciocanina@gmail.com

Consulta’m sense compromís!

• Ensinistrador professional • Màster en psicologia canina • Preparador de gossos de seguretat i vigilància

1ª Consulta a dominici GRATUÏTA

34

EL NOU PARADÍSDELS GOSSOS

Els gossos també tenen dret a gaudir de l’estiu i d’un refrescant i diver-tit bany. El primer parc aquàtic caní ja és realitat, gràcies a Federico Cano, soci també del Resort caní, on està ubicat l’Aqua Park Can Janè, entre la Roca del Vallès i Granollers. El seu caràcter exclusiu i innovador ha fet que nombrosos mitjans de comunicació nacionals i internacionals n’hagin fet ressò. DONNA10 va conèixer i gaudir de primera mà d’una gratificant jor-nada en les innovadores instal·lacions, per compartir-ho ara amb vosaltres.

Can Janè és un centre dedicat exclusivament als gos-sos, d’una manera totalment professionalitzada i amb l’objectiu d’oferir serveis d’interès pels propietaris de mascotes. A més de ser residència per a gossos, ofe-reixen classes d’ensinistrament, entre altres serveis. Segons van copsar els professionals de Can Janè, en el darrer any els assistents demanaven poder banyar les seves mascotes i realitzar jocs d’aigua entre uns i altres. La idea de tenir una instal·lació humida perma-nent de caràcter lúdic on tant mascotes com acompan-yants poguessin gaudir plegats va sorgir fa un parell d’anys. Els propietaris que portaven els seus gossos a Can Janè a la residència, o bé que participaven en les activitats de joc, xerrades, gratuïtes que organitzaven per fer-se conèixer a més gent, es lamentaven de no tenir cap lloc on poder gaudir amb les seves masco-tes, sense les prohibicions i normatives que existeixen

arreu. Van trobar que la iniciativa més semblant és un aqua park per a persones als EEUU en el que un dia a l’any deixen entrar gossos. No existeix cap altre Aqua Park Caní, com a tal, en el món.

Sense cap precedent ni model a seguir, amb el risc i esforç que això comporta, el projecte es va fer realitat el juny passat. L’èxit d’assistència supera amb creus les expectatives. Els canvis i millores que ja estan pensant els seus responsables són, entre d’altres, cercar un sis-tema de neteja de la piscina més viable i menys costós (recullen més de 20 kg de pèl dos cops a la setmana), així com la construcció d’una piscina menor aliena a la qual existeix, per tal d’oferir un espai de bany exclusiu per a les races més petites, que ara, malgrat haver una zona delimitada per ells, es poden trobar intimidats perquè s’acosten alguns gossos grans.

35

Amb uns preus realment assequibles (13€ mascota i propietari, amb suplements de 4€ per cada gos addi-cional del mateix propietari o per cada acompanyant. Els menors de 10 anys paguen només 1€) sobretot te-nint en compte les curades instal·lacions, infraestructura i contractació del personal professionalitzat destinat. A més, ofereixen bonus varis i packs d’estalvi per als que venen amb asiduïtat o els que volen venir amb tota la família. Obert els dimarts, dimecres, divendres, dissab-tes i diumenges, d’11 a 19.30h., el Resort on està ubicat el parc aquàtic inclou també pàrquing propi i àmplies zones de gespa natural per passejar tranquil·lament amb les nostres mascotes.

Perquè l’essència de l’Aqua Park Caní és precisament aquesta: gaudir en un ambient familiar, de companye-risme i joc entre gossos, d’una gran piscina enmig de tota una zona destinada pel seu gaudiment. Envoltada de dues zones de pícnic, jocs inicials d’ensinistrament, botiga de complements i zona de restauració. Fins i tot podreu premiar el vostre gos amb una cervesa exclusiva per a ells!

Passar aquí un dia amb la teva mascota és un goig i tota una experiència, també per als acompanyants. Resulta satisfactòriament increïble observar com, entre jocs d’aigua i banys compartits, els gossos es fan amics, companys, juguen entre ells sense aldarull ni conflicte de cap mena. Per facilitar aquesta fita els professionals del Resort i del Park van decidir que les joguines fossin les del centre (només deixen portar les joguines pròpies del gos els dies de menys ocupació) i així evitar les re-accions de possessió i domini inherents en els gossos. Aquestes pilotes que el centre posa a disposició dels assistents estan fabricades amb un material especial retràctil que facilita compartir-les enmig dels jocs entre els gossos. L’Aqua Park restarà obert fins que faci bon temps, que pot ser ben bé fins passat l’octubre.

El primer Resort caní del paísL’Aqua Park no va ser la primera aposta innovado-ra. El Resort caní Can Janè, el primer d’Espanya i un dels pocs que hi ha a Europa, porta més de 20 anys oferint els seus serveis (des de l’any 1992). Un centre on els propietaris dels gossos poden passar les seves vacances i gaudir amb total llibertat de la seva mas-cota. En un espai de més de 6 hectàrees es pot trobar un hotel de 5 estrelles, una piscina de rehabilitació i musculació, servei de recollida a domicili, una zona especialitzada per a cadells, per a gossos “mini”, una perruqueria i una aula de formació, entre altres ser-

veis. L’hotel disposa d’habitacions d’hivern, d’estiu, especials per a races gegants, així com el servei de Puppy Resort. Cal fer menció també del Club Agility Can Janè.

Tal com va explicar a DONNA10 Federico Cano, va començar, a mitjans dels anys 70, en aquest món criant mastins del Pirineu. “Una de les dues races autòctones de Catalunya, juntament amb el gos d’atura, i que hauríem d’esforçar-nos en cuidar i po-tenciar”, assegura Cano, com un més dels detalls que manifesten el seu interès i preocupació pel benestar dels gossos.

A mitjans dels anys 80 i després d’assistir a nombroses exposicions canines de bellesa locals, autonòmiques i nacionals, i amb una sòlida trajectòria com criador, va començar a participar en concursos internacionals en França, Bèlgica, Holanda, Alemanya... En aquests països es va nodrir de la cultura, atencions, lleis, ser-veis i educació que en aquests llocs hi ha envers el món caní, molt més arrelada i avançada que aquí.

Va ser quan després de visitar residències canines d’aquests països, se n’adonà de l’enorme diferència que hi havia amb els centres d’allotjament del nos-tre país, amb una mancança d’instal·lacions i serveis adequats per a la completa cura dels gossos. Així, amb molt esforç personal i econòmic, va començar a gestar el que era el seu somni: construir una resi-dència canina amb totes les característiques que, ja en aquella època, la posicionaven com a Resort, el primer d’Espanya dedicat als gossos. Can Janè, inno-vadors, arriscats, però sobretot, amants dels gossos i del seu interessant món.

REPORTATGE

36

KOKEDAMAEEl kokedama és originari del Japó i el seu significat és bola de molsa (koke vol dir molsa i dama vol dir bola). Com que prové de la tècnica del bonsai hi ha qui en diu “el bonsai dels pobres”, perquè la tècnica per fer-lo és relativament senzilla. Els kokedama te-nen uns cinc-cents anys d’història i al Japó és normal veure’ls en molts dels patis de les cases o penjats a les finestres per dins. A occident s’han popularitzat en els darrers anys.

La tècnica per fer un kokedama no és complicada, però requereix un mínim de coneixements tècnics. Es tracta d’una planta que creix dins d’una bola de substrat envoltada de molsa. És una combinació per-fecta d’art i natura que pot créixer tant dins com fora de les cases i crea un ambient relaxant i quasi màgic que ens apropa a la vida natural.

Són moltes les plantes que poden créixer dins de la bola de molsa. Les falgueres ens aporten un ambient tropical i molt fresc i les plantes crasses són molt re-sistents i ideals també per tenir-les a l’exterior.

Per mantenir un kokedama en bones condicions a dins de casa l’haurem de col·locar en un lloc llumi-nós, però no al sol, i regar-lo cada vegada que la bola s’assequi, normalment serà cada setmana a l’hivern i cada tres o quatre dies a l’estiu. La manera de regar-lo és submergint tota la bola a dins de l’aigua.

Si us interessa tenir-ne un a casa o bé preferiu fer-vos-el vosaltres el mes d’octubre a Art Verd farem un taller on s’explicarà la tècnica.

38

NOU MÀSTER PER HOMESMÒDUL 1: CURS OBLIGATORIAprendre a viure sense la meva mare (2000 hores).‘La meva dona NO és la meva mare’ (350 hores).Entendre que el futbol no és una altra cosa que un esport, que quedar fora del mundial no és la mort (500 hores).

MÒDUL 2: VIDA DE DOSTenir nens sense tornar-se gelós (50 hores).Deixar de dir burrades quan la dona rep les seves amigues (500 hores).Superar la síndrome de pertinença sobre el coman-dament a distància (550 hores).No pixar fora del vàter (100 hores). Exercicis pràctics en DVD.Entendre que les sabates mai van soles fins a l’armari (800hores).Com arribar fins al cistell de la roba bruta sense perdre’s (500hores).Com sobreviure a un refredat sense agonitzar.

MÒDUL 3: TEMPS LLIUREPlanxar en dues etapes una camisa en menys de dues hores (exercicis pràctics).Digerir cervesa, gasosa o qualsevol altra beguda sense fer rots a taula (exercicis pràctics)

MÒDUL 4: CURS DE CUINANivell 1 (principiants): els electrodomèstics: *ON = encès *OFF = apagat.Nivell 2 (avançat): la meva primera sopa instantà-nia sense cremar la cassola. Exercicis pràctics: bullir l’aigua abans d’afegir la pasta.

CURS INTENSIUPer raons de dificultat i d’enteniment dels temes, els cursos tindran un màxim de 8 inscrits.Tema 1: La planxa: des de la rentadora fins a l’armari, aquest misteriós procés.Tema 2: Els riscos d’omplir la cubitera i el seu trans-port al congelador (demostració amb suport de dia-positives).Tema 3: Un i l’electricitat: avantatges econòmics de contactar amb un tècnic competent per a les repara-cions, fins i tot per les més bàsiques.Tema 4: Últim descobriment científic: cuinar i tirar les escombraries NO provoca impotència (pràctiques en laboratori).Tema 5: Per què no és un delicte regalar flors encara que ja t’hagis casat amb ella.Tema 6: El rotllo de paper higiènic: ‘El paper higiènic neix al costat del WC?’ (Exposicions sobre el tema d’una generació espontània).Tema 7: Com aixecar la tapa del vàter pas a pas (Te-leconferència amb la Universitat d’Harvard).Tema 8: No és necessari agitar els llençols després d’haver emès gasos intestinals (exercicis de reflexió en parella).Tema 9: Els homes que condueixen poden demanar informació si es perden, sense córrer el risc de sem-blar impotents? (Testimonis).Tema 10: Detergents: dosificació, consum, utilitza-ció. Pràctiques per evitar danys irreparables a la casa.Tema 11: La rentadora: aquest gran misteri de la casa.Tema 12: L’home en el seient de l’acompanyant: És generalment possible no parlar o agitar-se convulsi-vament mentre ella condueix i/o estaciona?Tema 13: La tassa de l’esmorzar: levita sola fins a la pica? exercicis dirigits per David Copperfield.Tema 14: Anàlisi profund de les causes anatòmiques, fisiològiques i/o psicològiques que no et permeten eixugar el quarto de bany després de la dutxa.

Un magnífic curs que està causant furor a tot el món.Aquest és el temari, molt interessant...

HUMOR

Reparacions oficials amb o sense garantia

Recollida i entrega a domicili

C/Jaume Cantarer, 1Bis 08221 Terrassa (Bcn) - 93 1817860 - www.serviup.com - info@serviup.com

Assessorament i mantenimenta empreses

Recuperació de dades

40

COMPARTIR ÉS DE LLESTOS

LLa crisi ha provocat canvis profunds en la nostra ma-nera de viure, que han donat pas a una nova cultura col·laborativa, on lo meu es converteix en lo nostre. Conceptes com Airbnb, Blablacar, Couchsurfing, ja formen part d’aquesta nova cultura.Les millors idees apareixen en moments difícils, ja que un entorn de dificultat ens obliga a espavilar i ampliar el nostre cercle de confort, que retro alimen-ta la nostra imaginació.

El món laboral ha sofert una gran transformació. Les noves generacions ja no tindran ni voldran un treball per a tota la vida, sinó que es faran emprenedors o treballaran en projectes per empreses que tendiran a externalitzar els processos que no són crítics.

Els llocs de treball s’han flexibilitzat, per adaptar-se a un entorn mes competitiu que requereix més col·laboració i treball en xarxa. Ja no es pot treballar aïllat, i treballar a casa acaba essent avorrit. El coworking ofereix respostes als emprenedors que busquen un espai per treballar, compartir, col.laborar

i fer networking. Com es comparteix espai i recursos, el pressupost és low cost. Abans compartir era de pobres, ara compartir és de llestos.

Si t’agrada aquesta filosofia vine a conèixer Cowork.cat, el primer coworking a Terrassa. Estem al centre de Terrassa, al carrer Cardaire, 13-1, telèfon 937861675 cotreball@gmail.comCowork, think lateral

La televisió de proximitat de la comarca.

Estem per tui parlem de tu.

Si vols estar informat i saber totel que passa a la comarca,

sintonitza el canal 45 de la TDT,i si tens problemes, contacta amb nosaltres

tel 93 736 14 14 www.terrassadigital.cat societat.comunicació@terrassa.cat

42

ATot va començar amb el popular Tupperware. La marca de recipients va ser pio-nera no tan sols pels seus envasos, que quan van sorgir eren originals i únics, sinó també, i principalment, per la manera de promocionar-los. Aquesta modali-tat de venda es va estendre a tot tipus de productes. Fins a arribar al Tuppersex.

LA MALETADEL VIATGE ERÒTIC

Avui en dia hi ha cada cop més interès i menys tabús al voltant de les joguines sexuals. A la manera de les tradicionals reunions tupperware, un grup d’entre 6 i 15 amigues es reuneixen en la casa d’una d’elles (també n’hi ha empreses que disposen d’espais pro-pis per portar-les a terme) per aprendre i compartir dels nous articles mostrats per una empresa experta. L’avantatge d’aquest tipus de reunions, sorgides fa més de deu anys en els Estats Units i amb un interès creixent en el nostre país, és transmetre les novetats, idees, experiències al voltant de la sexualitat, en un ambient amè, evitant així el pudor que pot provocar anar a un sex shop tradicional. El tàpersex forma part del procés natural d’evolució de les botigues eròti-ques i els sexshops. Trobades entre amigues en què de forma natural, més íntima i amb la complicitat que es crea entre el grup d’assistents i les expertes orga-nitzadores de la reunió, es parla de les particularitats de les joguines i articles sexuals que existeixen en el mercat al voltant de la vida sexual i l’erotisme, amb l’objectiu que aquesta sigui plena i entretinguda.

En el transcurs d’entre 1 i 3 hores, es presenta una maleta que conté una gran varietat de productes eròtics com vibradors, dildos, llenceria, preserva-tius, gels, cremes estimulants, cosmètica eròtica...

S’explica les seves característiques, el seu correcte ús, la finalitat de cadascun d’ells, així com la possibi-litat de tocar, olorar, provar o experimentar les sensa-cions que provoquen algun d’ells, com per exemple, els gels i cremes estimulants. En un ambient molt distès, s’acaba parlant amb naturalitat i sense con-vencionalismes envers la vida sexual i l’erotisme, tot explicant curiositats i anècdotes. Moltes d’aquestes reunions afegeixen també la degustació d’un còctel afrodisíac, en el que es donen idees excitants i es-timulants per acabar d’arrodonir la trobada íntima amb la parella.

Aquestes empreses especialitzades ofereixen també d’altres serveis relacionats. Des de sessions i classes de ball sensual per potenciar la feminitat, la sensualitat i l’autoestima, fins fotògrafs per realitzar books eròtics o experts sexòlegs i psicòlegs que orienten a aquelles persones que tenen dificultats emocionals, problemes de relació o que pateixen trastorns psicològics.

A més, alguns d’aquests articles, més enllà de la seva finalitat sexual, tenen un vessant també terapèutic. És el cas de les boles xineses i aquells productes que ajuden a tonificar el sòl pèlvic, el conjunt de músculs que es troben en la part baixa de la pelvis. Exerci-tant aquests músculs es pot aconseguir gaudir d’una millor sexualitat amb la parella i es poden prevenir futurs problemes físics com la incontinència urinària o determinats prolapses.

A Terrassa, una de les empreses punteres i de més experiència és Carmanyola Picant, que a més de tots aquests serveis, també disposen de botiga virtual. El seu web www.carmanyolapicant.cat Pel setembre està previst que organitzin, juntament amb Ana Fe-lipo, professora de Hatha-Ioga i experta en ioga te-rapèutic, una sèrie de sessions de tonificació pèlvica. Tindran lloc a la seu que dirigeix Felipo, Espai Ioga.Més informació a www.espaiyoga.com

REPORTATGE

PROGRAMACIÓ SETEMBRE-OCTUBRE 2014

TABAC ROUGEData: Dijous 25 idivendres 26 de setembrea les 21:00h. Teatre Principal Preu: 26€

Direcció, escenografia i coreografia: James Thiérrée.Intèrprets: James Thiérrée, Anna Calsina Forrellad, Noémie Ettlin, Namkyung Kim, Matina Kokolaki, Ka-tell Le Brenn, Piergiorgio

Milano, Thi Mai Nguyen, Ioulia Plotnikova i Manuel Ro-dríguez.

Després de La Veillée des Abysses i Raoul, amb les quals va deixar bo-cabadat el públic que va poder aconseguir una entrada per les funcions que es van representar al TNC al 2007 i al 2011, James Thiérrée torna al nostre país per estrenar al Festival TNT: Tabac Rouge.

L’ERREURDÉMOCRATIQUE

Data: Diumenge 5 d’octubre a les 18:00h.Teatre PrincipalPreu: 10,50 €

Direcció i guió:Mohamed El KhiyariActors: Mohamed ElKhiyari i Rachid RafikProducció: QadarProduccions Culturals.

Mohamed El Khiyari torna a Terrassa per presentar-nos el seu nou es-pectacle: L’erreur démocratique, un monòleg sarcàstic i divertit sobre la situació actual del seu país.

L’estrena a l’Estat espanyol de Tabac Rouge, de James Thiérrée, inaugurarà els 4 dies d’intensa activitat escènica del Festival TNT. En aquesta edició, el Festival oferirà un total de 22 pro-postes escèniques, de sala i de carrer, entre les quals hi haurà 11 estrenes i 13 coproduccions del CAET, que manté així el seu suport a la creació escènica contemporània.

Així doncs el Festival TNT, que enguany tindrà lloc del 25 al 28 de setembre, continua fidel a l’aposta ferma d’apropar les noves tendències en les arts escèniques a tots els públics i ho fa també oferint preus assequibles, i alguns es-pectacles gratuïts, en la seva programació.

+ informació: www.tnt.cat

44

LLA CURSA

DE LES DONESLa I cursa de les dones Terrassa, organitzada per l’Associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa i l’Ajuntament, es durà a terme el pròxim 21 de se-tembre i tindrà un traçat de 5 km. pels carrers del centre de la ciutat. En aquesta ocasió, i com ja és ha-bitual en la majoria d’esdeveniments que organitza l’entitat terrassenca, els beneficis de les inscripcions aniran destinats en aquesta primera edició a la Fun-dació Sanfilippo Barcelona. La prova és oberta a tothom, dones i homes. Amb un preu de 8€, es preveu entre 500 i 1.000 participants. Els dor-sals i la samarreta es podran recollir el dissabte 20 de 16h a 20h al Hotel Don Candido de Terrassa. Un petit dispo-sitiu estarà disponible el dia de la cursa de 8.30h a 9.30h per aquelles persones que no puguin venir el dia abans.

Durant els darrers anys, l’associació Esportiva Mitja Marató de Terrassa està treballant per aconseguir incrementar la participació de les dones en el mon de l’atletisme, especialment en la seva cursa estrella, la Mitja Marató de Terrassa i la Cursa Santi Centelles. Accions com la dels entre-naments dirigits per dones i per dones, des del seu ini-ci ha estat tot un èxit, com s’ha pogut apreciar en les dos últimes edicions cele-brades de la Mitja Marató i la Cursa Santi Centelles, on la participació femenina ha experimentat un important increment, arribant ja al 30% i situant la prova terrassen-ca capdavantera en aquest sentit. La cursa de la dona

neix amb la voluntat de fer créixer la participació fe-menina en el món de les curses atlètiques.

Tots els beneficis de la Cursa de les Dones a Terras-sa, aniran destinats a un projecte solidari. Cada any es triarà una causa diferent. Aquest any els beneficis, es dirigiran a l´Associació Sanfilippo, que lluita contra una malaltia infantil neurodegenerativa que afecta nens/es.

46

ENTREVISTA

A

RYAN PARIS, L’ETERN ROMÀNTICFidel a l’ànima musical de qualitat i de record, la Sala Fred Astaire va celebrar el pos passat 26 de juliol una vetllada que va esdevenir especialment nostàlgica, però plena de ritme, diversió i màgia: la que va traslladar els assistents fins als anys 80. Ryan Paris va ser l’artista estel·lar de la nit

Amb motiu del fi de temporada, la Sala Fred Astai-re, va tenir com a protagonista d’excepció a Ryan Paris, un dels grans de l’Italo disco, que tant va fer vi-brar en la dècada dels 80, i posteriors. Altres artistes del boom 80’s i que actualment estan treballant per repuntar i promocionar-ho, van ser Lenroy, Norman, Cristina Manzano i Pedro Morales.Tots ells van destacar que estem tornant, d’alguna manera, als 80’s, molts d’aquests temes adaptant-los a les noves tecnologies. “Podríem dir que estem en la newgeneration de l’Italo Dance. El públic que el segueix és el de l’època però amb una incursió cada cop més evident de la gent jove”. “Hi ha molts seguidors en Polònia, Mèxic i Rússia, on organit-zen gran nombre de festes i espectacles al voltant d’aquesta corrent musical”. Segons ens van comen-tar, “el més fascinant del Newgeneration és el ressor-gir de l’edició en vinil. És reprendre la música en tota la seva essència, molt més tangible, física, propera. Només hi ha tres discogràfiques en el món que edi-tin en vinil i la tercera més important està aquí, en Granollers”. Ryan Paris, el nom del qual és en realitat Fabio Ros-cioli, va assolir l’èxit internacional el 1983, amb 30 anys, amb el tema Dolce Vita. El tema va arribar al Top 10 de les llistes de venda de tot el món. Poste-riorment va interpretar altres èxits com Fall in Love i el 2010 el tema I wanna love you once again, un dels més gran èxits en el corrent Italo. En l’actualitat segueix composant, produint i interpretant cançons que porten el seu segell, de veu cada cop més me-

lòdica malgrat el pas dels anys i acompanyada del seu toc personal.Amb aquesta mirada embriagadora i profunda veu em rep després de la seva actuació, una vetllada de retorn als 80’s en el que el públic assistent va gaudir d’una manera extraordinària i totalment entregada. “Aquest retrobament amb el Dolce Vita i d’altres temes de l’època i nous, l’he fet principalment pels meus fans i seguidors de l’època, recuperar aque-lla melodia romàntica que tant va impregnar les cançons d’aquell moment”. Però també hi ha cada cop més públic jove que també s’està aproximant i està valorant aquesta música: “Sí, realment és així. Possiblement per la seva adaptació amb les noves tecnologies, del que estan sortint remakes basats en melodies de l’època, cada cop hi ha més gent jove seguidora de l’Italo disco”. El desembre passat vas llençar el teu primer vinil, produït per tu mateix, amb sis temes, tres de les quals, Sensation of love, I wanna love you again i Yo quiero amarte una vez más, són número 1 en mol-tes ràdios dels anys 80 en tot el món: “Estic molt content. Aquí a Espanya està tenint èxit, però està funcionant molt en Polònia, Txecoslovaquia, França, així com en Mèxic, Argentina, Colòmbia... Com va sorgir el Dolce Vita i l’inici de la teva carrera? “Tenia 30 anys. Des de ben petit he estat en contac-te directe amb la música, el meu avi era cantant líric. Estava enmig de la semifinal del I Festival Rock en Itàlia, en Roma, com teclista i el productor del que seria Dolce Vita cercava un compositor. Li vaig pre-sentar i li va encantar, com la meva veu. Es va con-vertir en un èxit. Jo no sabia res del món discogràfic, però el que sí sabia i vaig tenir molt clar que el tema era una cançó ‘bellissima’.”Ryan Paris té 61 anys, però amb una gran força i es-perit jove, dels que fa gala en les seves actuacions i en la proximitat de la conversa. “El meu fill, de 15 anys em porta a concerts d’artistes actuals com Guetta, dels que m’inspiro. La veritat és que em sen-to molt jove”. Com ell mateix va afirmar, “la música, com tot el que fas, s’ha de sentir i viure-la”. I Ryan Paris la viu amb intensitat.