DOLORS MONSERDÀDOLORS MONSERDÀ

ESO-BATXILLERATESO-BATXILLERAT

BIOGRAFIABIOGRAFIA

Dolors Monserdà i Dolors Monserdà i VidalVidal naix a Barcelona el naix a Barcelona el 1845 i mor en aquesta 1845 i mor en aquesta mateixa ciutat el 1919. mateixa ciutat el 1919. Va ser escriptora i es va Va ser escriptora i es va interessar pels interessar pels moviments socials i moviments socials i religiosos de la seva religiosos de la seva època. La seva dedicació època. La seva dedicació i anàlisis sobre la i anàlisis sobre la condició de la dona la condició de la dona la situen com a una de les situen com a una de les primeres feministes del primeres feministes del nostre país. nostre país.

BIOGRAFIABIOGRAFIA

En un primer moment va escriure en castellà, fins En un primer moment va escriure en castellà, fins al 1875, després va abraçar la llengua pròpia i va al 1875, després va abraçar la llengua pròpia i va dur a terme nombrosos projectes literaris. Les dur a terme nombrosos projectes literaris. Les seves amistats d'aquests primers anys la seves amistats d'aquests primers anys la condueixen al món de les lletres, en part també per condueixen al món de les lletres, en part també per la professió del seu pare, que relligava llibres la professió del seu pare, que relligava llibres mentre al seu obrador tenien lloc tertúlies que mentre al seu obrador tenien lloc tertúlies que aplegaven importants intel·lectuals del moment, aplegaven importants intel·lectuals del moment, com ara Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. com ara Milà i Fontanals o Josep Anselm Clavé. Una de les seves amistats més influents va ser la Una de les seves amistats més influents va ser la també escriptora Maria Josepa Massanés.també escriptora Maria Josepa Massanés.

POESIAPOESIA

Durant els primers anys va conrear amb força èxit Durant els primers anys va conrear amb força èxit la poesia, una tasca que li va valer, en diverses la poesia, una tasca que li va valer, en diverses ocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja ocasions, premis com els Jocs Florals. Però ja aleshores havia estrenat una obra teatral, aleshores havia estrenat una obra teatral, Teresa Teresa o un jorn de provao un jorn de prova (1875). Com a poeta va (1875). Com a poeta va escriure obres de caire religiós, patriòtic i amorós, escriure obres de caire religiós, patriòtic i amorós, que més tard reuniria en llibres com que més tard reuniria en llibres com Poesies Poesies catalanescatalanes (1888) i (1888) i PoesiesPoesies (1911). Així mateix va (1911). Així mateix va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909. 1909.

L’ARRIBADA. POEMAL’ARRIBADA. POEMAL'ARRIBADAL'ARRIBADA

Des del peu de la pujadaDes del peu de la pujadaja veig sobreeixir els rosersja veig sobreeixir els rosersbrodant amb ses branques tendresbrodant amb ses branques tendreslos cantells de la paret.los cantells de la paret.Ja sento les flaires vostres,Ja sento les flaires vostres,gessamins i llimoners,gessamins i llimoners,aquesta flaire de casaaquesta flaire de casaque no es confon amb cap més.que no es confon amb cap més.Ja veig ma cambra volguda...Ja veig ma cambra volguda...los finestrals són obertslos finestrals són obertscom amics que m'ofereixencom amics que m'ofereixenl'aixopluc de son recer.l'aixopluc de son recer.¡Ja so dalt! Ja so a la casa¡Ja so dalt! Ja so a la casai arreu me sento a tot pler.i arreu me sento a tot pler.¡Oh, les plantes benvolgudes¡Oh, les plantes benvolgudesdel meu jardí sempre verd!del meu jardí sempre verd!

NOVEL.LANOVEL.LAPerò Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de la Però Dolors Monserdà va excel·lir sobretot en el camp de la novel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora es va evadir novel·la. Tot i que la crítica ha dit sovint que l'autora es va evadir dels problemes estètics que havia plantejat la novel·la a les portes dels problemes estètics que havia plantejat la novel·la a les portes del segle XX, allò cert és que les seves obres van suposar una del segle XX, allò cert és que les seves obres van suposar una perspectiva femenina de l'època, tant des d'un punt de vista socio-perspectiva femenina de l'època, tant des d'un punt de vista socio-cultural com ideològic. cultural com ideològic.

La seva activitat com a dona compromesa amb determinades idees La seva activitat com a dona compromesa amb determinades idees del seu temps va fer que les novel·les de Monserdà anessin més del seu temps va fer que les novel·les de Monserdà anessin més enllà de la literatura i arribessin a ser, com diu Antònia Tayadella, enllà de la literatura i arribessin a ser, com diu Antònia Tayadella, "una mena d'apostolat moral sobre els seus contemporanis". La "una mena d'apostolat moral sobre els seus contemporanis". La seva obra és, en tot cas, una barreja de costumisme, realisme i seva obra és, en tot cas, una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que va obtenir el favor de molts dels seus romanticisme que va obtenir el favor de molts dels seus contemporanis. contemporanis.

LA FABRICANTALA FABRICANTA

D'entre les seves novel·les, D'entre les seves novel·les, destaca sobretot destaca sobretot La La fabricantafabricanta (1904), on retrata (1904), on retrata una dona modèlica que va una dona modèlica que va pujant en l'escala social pujant en l'escala social gràcies al seu realisme i a un gràcies al seu realisme i a un esforç laboral considerable. esforç laboral considerable. Anava doncs contra una idea Anava doncs contra una idea bovarista de la dona i va bovarista de la dona i va escriure amb la intenció de escriure amb la intenció de construir una novel·la sobre la construir una novel·la sobre la mítica burgesia barcelonina. mítica burgesia barcelonina.

LA FABRICANTALA FABRICANTA

LA FABRICANTALA FABRICANTA

ALTRES NOVEL.LESALTRES NOVEL.LES

Altres títols seus, com Altres títols seus, com ara ara La La MontserratMontserrat (1893), (1893), La La família Asparófamília Asparó (1900) (1900) o o La QuitèriaLa Quitèria(1906), (1906), segueixen la mateixa línia segueixen la mateixa línia en quant a una en quant a una consideració de la consideració de la novel·la com a eina per novel·la com a eina per influir en el seu entorn. influir en el seu entorn.

ESPAI I TEMPSESPAI I TEMPSMonserdà situa els seus personatges en un temps i un espai Monserdà situa els seus personatges en un temps i un espai coneguts, els seus, els de la societat barcelonina de la segona coneguts, els seus, els de la societat barcelonina de la segona meitat del XIX i inicis del XX i ens forneix d'un valuós testimoni dels meitat del XIX i inicis del XX i ens forneix d'un valuós testimoni dels usos socioculturals de la burgesia barcelonina. usos socioculturals de la burgesia barcelonina.

Les protagonistes són, especialment, les dones, burgeses, Les protagonistes són, especialment, les dones, burgeses, menestrals o obreres que viuen problemàtiques relacionades amb menestrals o obreres que viuen problemàtiques relacionades amb el seu entorn social i conflictes derivats de la seva condició de el seu entorn social i conflictes derivats de la seva condició de dones. Els escenaris són, essencialment, barcelonins: la ciutat dones. Els escenaris són, essencialment, barcelonins: la ciutat vella, l'Eixample, els barris més suburbials... i els espais on es vella, l'Eixample, els barris més suburbials... i els espais on es desplacen els barcelonins: les torres -Sarrià, Sant Gervasi-, els desplacen els barcelonins: les torres -Sarrià, Sant Gervasi-, els balneraris d'estiueig -Larrua/Caldetes-, els nous espais cap on es balneraris d'estiueig -Larrua/Caldetes-, els nous espais cap on es desplacen les fàbriques -Sant Martí de Provençals...desplacen les fàbriques -Sant Martí de Provençals...

1.-ARQUETIPUS FEMENINS1.-ARQUETIPUS FEMENINSEls seus personatges femenins es basteixen al voltant de dos Els seus personatges femenins es basteixen al voltant de dos models de dona, de dos arquetipus en constant oposició, sense models de dona, de dos arquetipus en constant oposició, sense terme mig, sense gaires matisos. Monserdà no vol confondre el seu terme mig, sense gaires matisos. Monserdà no vol confondre el seu públic.públic.

D'una banda, el model tradicional de dona que conforma la societat, D'una banda, el model tradicional de dona que conforma la societat, inconscient, superficial, amb cultura anomenada «d'adorno», inconscient, superficial, amb cultura anomenada «d'adorno», preocupada i ocupada en el seu aspecte extern, la dona educada preocupada i ocupada en el seu aspecte extern, la dona educada per a ser en funció del marit, que mira la vida amb a través dels per a ser en funció del marit, que mira la vida amb a través dels models de la novel·la romàntica, la dona que no comprén la realitat, models de la novel·la romàntica, la dona que no comprén la realitat, que és incapaç d'afrontar les dificultats, acaba tenint una existència que és incapaç d'afrontar les dificultats, acaba tenint una existència buida, amb tota mena de desenganys i desgràcies. En són buida, amb tota mena de desenganys i desgràcies. En són exemples: Clarita, de "La Montserrat", Rosita Asparó, de "La família exemples: Clarita, de "La Montserrat", Rosita Asparó, de "La família Asparó" i Florentina, de "La Fabricanta".Asparó" i Florentina, de "La Fabricanta".

2.-ARQUETIPUS FEMENINS2.-ARQUETIPUS FEMENINSD'una altra, el model independent D'una altra, el model independent que proposa Monserdà, una dona que proposa Monserdà, una dona intel·ligent, amb una sòlida intel·ligent, amb una sòlida formació cultural en les lletres, les formació cultural en les lletres, les ciències i les arts, dones capaces ciències i les arts, dones capaces d'administrar béns i negocis, amb d'administrar béns i negocis, amb decisió sobre la seva vida i les decisió sobre la seva vida i les seves actuacions, dones seves actuacions, dones equilibrades i amb una vida plena equilibrades i amb una vida plena de sentit. de sentit.

Com a personatges emblemàtics: Com a personatges emblemàtics: Montserrat Gil, de "La Montserrat" Montserrat Gil, de "La Montserrat" i Antonieta Corominas, de "La i Antonieta Corominas, de "La Fabricanta".Fabricanta".

DOLORS MONSERDÀ, DONA DOLORS MONSERDÀ, DONA COMPROMESACOMPROMESA

En els darrers anys de la seva vida es dedicà En els darrers anys de la seva vida es dedicà plenament a la fundació i direcció, d'ençà el plenament a la fundació i direcció, d'ençà el 1910, del Patronat per a l'Obrera de l'Agulla, 1910, del Patronat per a l'Obrera de l'Agulla, obra en què es va materializar el seu obra en què es va materializar el seu compromís social amb un dels sectors de dones compromís social amb un dels sectors de dones més desafortunats, el de les cosidores. La tasca més desafortunats, el de les cosidores. La tasca del Patronat pretenia, a grans trets, afrontar la del Patronat pretenia, a grans trets, afrontar la problemàtica originada pel treball a domicili, la problemàtica originada pel treball a domicili, la producció que es feia a casa, en què s'ocupava producció que es feia a casa, en què s'ocupava mà d'obra femenina, sense horaris, a preu fet, mà d'obra femenina, sense horaris, a preu fet, un preu que depenia dels intermediaris i de les un preu que depenia dels intermediaris i de les fluctuacions de la temporada. fluctuacions de la temporada.

EL PATRONAT DE L’AGULLAEL PATRONAT DE L’AGULLA

Dolors Monserdà intentà, amb el Patronat, omplir les Dolors Monserdà intentà, amb el Patronat, omplir les temporades baixes en un taller propi, amb la finalitat temporades baixes en un taller propi, amb la finalitat d'assegurar les vendes i els encàrrecs a les associades, d'assegurar les vendes i els encàrrecs a les associades, així com un seguit de serveis com borsa de treball, així com un seguit de serveis com borsa de treball, assistència mèdica gratuïta, fils i cotó a preu de fàbrica... assistència mèdica gratuïta, fils i cotó a preu de fàbrica... Alhora, la Lliga de Compradores s'encarregava de Alhora, la Lliga de Compradores s'encarregava de sensibilitzar les dones per tal que no compressin en sensibilitzar les dones per tal que no compressin en establiments que es nodrien dels productes de establiments que es nodrien dels productes de l'explotació, amb la qual cosa van sorgir les llistes l'explotació, amb la qual cosa van sorgir les llistes blanques d'establiments. També es preocupaven del blanques d'establiments. També es preocupaven del progrés cultural de les cosidores. La mateixa Monserdà progrés cultural de les cosidores. La mateixa Monserdà els dirigí nombroses conferències.els dirigí nombroses conferències.

SENSIBILITZACIÓ EN NOVEL.LASENSIBILITZACIÓ EN NOVEL.LA

Aquesta tasca inspirà Aquesta tasca inspirà la novel·la, "Maria la novel·la, "Maria Gloria", testimoni de Gloria", testimoni de la coherència entre el la coherència entre el seu pensament i les seu pensament i les seves actuacions.seves actuacions.

““ESTUDI FEMINISTA”ESTUDI FEMINISTA”

Com a compendi de la seva ideologia no podem deixar Com a compendi de la seva ideologia no podem deixar d'esmentar "Estudi feminista". "Orientacions per a la d'esmentar "Estudi feminista". "Orientacions per a la dona catalana" (1909), que recull el seu pensament i les dona catalana" (1909), que recull el seu pensament i les seves reflexions al voltant del paper social de la dona. Al seves reflexions al voltant del paper social de la dona. Al llarg de les planes d'aquest estudi, Monserdà exposa la llarg de les planes d'aquest estudi, Monserdà exposa la situació de la dona en la societat catalana del moment i situació de la dona en la societat catalana del moment i analitza els àmbits de vida, acció i participació de la analitza els àmbits de vida, acció i participació de la dona tot oferint la seva visió des de l'òptica del dona tot oferint la seva visió des de l'òptica del feminisme conservador i de la doctrina social de feminisme conservador i de la doctrina social de l'Església, derivada de l'encíclica "Rerum Novarum" de l'Església, derivada de l'encíclica "Rerum Novarum" de Lleó XIII.Lleó XIII.

IDEAL LITERARIIDEAL LITERARI

El seu testament literari, el seu El seu testament literari, el seu compromís, com a dona i com compromís, com a dona i com a escriptora, es pot reflectir en a escriptora, es pot reflectir en aquests mots que va escriure aquests mots que va escriure en "Estudi Feminista":en "Estudi Feminista":

«Escriure per a la dona i que «Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin els meus escrits poguessin ésser-li d'alguna utilitat moral i ésser-li d'alguna utilitat moral i material, veus aquí els meus material, veus aquí els meus ideals literaris.»ideals literaris.»

IES “VICENTE GANDIA”. M. OretoIES “VICENTE GANDIA”. M. Oreto