documento ley de lenguas 1.qxd (Page 1) - WordPress.com · 2 Ley de lenguas / Lei de Luengas / Llei...

Documento informativo

Diciembre / Abiento / Desembre 2009

Índice / Endize / Índex:

Pág / Pach / Pàg 2 Ley de Lenguas: un primer paso decisivoPág / Pach / Pàg 4 Lei de Luengas: un primer trango dezisiboPág / Pach / Pàg 6 Llei de Llengües: un primer pas decisiuPág / Pach / Pàg 9 Ley de uso, protección y promoción de las lenguas propias de AragónPág / Pach / Pàg 19 Lei d’uso, protezión e promozión d’as luengas propias d’AragónPág / Pach / Pàg 29 Llei d’ús, protecció i promoció de les llengües própies d’Aragó

Ley de uso, protección y promoción delas lenguas propias de Aragón

Lei d’uso, protezión e promozión d’asluengas propias d’Aragón

Llei d’ús, protecció i promoció de lesllengües própies d’Aragó

Ley de Lenguas /Lei deLuengas/ Llei de Llengües

Documento informativo Diciembre / Abiento / Desembre 2009Ley de lenguas / Lei de Luengas / Llei de Llengües2

No han sido aprobadas las enmiendas de CHA en lasque reclamábamos la declaración expresa de la oficialidaddel aragonés y el catalán. Pero, más allá de la utilización ono de ese término, la Ley establece de facto un régimende cooficialidad que supone un avance sustancial: quedagarantizado el derecho de los aragoneses y aragonesas arelacionarse en su lengua propia con las Cortes y el Justiciade Aragón y, en las zonas de utilización histórica predomi-nante, con las administraciones públicas, tanto autonómi-ca como municipal o comarcal, así como con los organis-mos y entidades dependientes de las mismas.

Además, gracias a las propuestas de CHA, el aragonés yel catalán podrán ser usados en los debates y documentosoficiales de las entidades locales y, asimismo, todas lasadministraciones deberán facilitar formularios y textosadministrativos en las lenguas propias de Aragón. Y, tam-bién gracias a nuestro trabajo, las administraciones de laszonas o localidades que son receptoras de ciudadanos ara-goneses con una lengua propia distinta del castellanodeberán cumplir lo establecido en la Ley para las zonas deutilización histórica predominante.

La Ley garantiza, tanto en las zonas de uso predomi-nante como en las localidades con centros educativos dereferencia para alumnado procedente de las mismas, elderecho a la enseñanza del aragonés y el catalán comomaterias integrantes del currículo y en todos los niveles yetapas, incluida la Universidad. CHA ha conseguido quese aplique al profesorado de las lenguas propias el mismorégimen jurídico que al de las restantes materias del currí-culo y que el Gobierno deba fomentar cursos de enseñan-za de nuestras lenguas para adultos y asegurar laenseñanza en todo el territorio aragonés de la historia y lacultura de la que son expresión nuestras lenguas.

Se ha incorporado a la Ley un nuevo artículo, redactadopor CHA, en el que se proclaman los derechos lingüísticosde los aragoneses y aragonesas y se impone a los poderespúblicos la obligación de garantizarlos y de impedir la dis-criminación por razón de la lengua, pudiendo dirigirse losparticulares a los tribunales para ser amparados en susderechos. Además, los poderes públicos deberán, tambiéna propuesta de CHA, arbitrar medidas de información,dignificación y difusión sobre nuestras lenguas propias, afin de promover el correcto conocimiento de la realidadlingüística aragonesa.

Desde su primer debate de investidura en 1999,Marcelino Iglesias se ha comprometido públicamente eninnumerables ocasiones a presentar ante las Cortes deAragón un Proyecto de Ley de Lenguas. Tras más de diezaños reiterando esa promesa, el Gobierno PSOE-PAR noha cumplido con su palabra y ha sido incapaz de presen-tar ese Proyecto de Ley. Tras más de diez años de com-promisos incumplidos, el Grupo Parlamentario Socialistapresentó en solitario una Proposición de Ley de Lenguas,pero no disponía de mayoría parlamentaria suficiente parasu aprobación.

El texto propuesto por el PSOE no colmaba las aspira-ciones de CHA. Pero nuestro voto era decisivo: dado elrechazo de PP y PAR a la Ley de Lenguas, dependía úni-camente de nuestro Grupo Parlamentario que la mismafuera aprobada o rechazada, que se hiciera justicia por fina los miles de aragoneses y aragonesas que hablan ara-gonés y catalán o que siguieran sin reconocerse y garanti-zarse indefinidamente sus derechos lingüísticos. Y soloteníamos dos opciones: impedir la aprobación de la Leypor considerarla insuficiente o trabajar para mejorar eltexto y propiciar que saliera adelante.

Como siempre, hemos actuado con la responsabilidadque exigía la situación: han sido los votos de CHA los quehan hecho posible la aprobación de una Ley que recono-ce la pluralidad lingüística de Aragón, que declara que elaragonés y el catalán son lenguas propias de nuestro Paísy que garantiza su conservación, recuperación, uso, pro-moción, enseñanza y difusión. Hemos hecho posible quedispongamos de una Ley que no representa nuestro obje-tivo final, pero que constituye un punto de partida impor-tante para que podamos conseguir en el futuro la oficiali-dad de nuestras lenguas propias.

Ley de Lenguas: un primer paso decisivo

Enmiendas presentadas

IU39

CHA111

PP60

PAR48

Documento informativo Diciembre / Abiento / Desembre 2009Ley de lenguas / Lei de Luengas / Llei de Llengües

3

regular programas en aragonés y catalán y las administra-ciones deberán fomentar artículos de prensa y produccio-nes audiovisuales en esas lenguas y apoyar la formaciónde los periodistas. Nuestras propuestas también han mejo-rado y completado sustancialmente la regulación queestablecía la Proposición de Ley en lo relativo a la conser-vación del patrimonio lingüístico aragonés, la promocióncultural de nuestras lenguas propias y el uso del aragonésy el catalán en los nombres y apellidos.

Por lo que se refiere a la aplicación práctica de la Ley,CHA ha logrado que se reduzca el plazo de entrada envigor de tres meses a uno, que se rebaje de cuatro a tresaños el plazo máximo para que las administraciones públi-cas cumplan sus obligaciones con relación a nuestras len-guas propias y que la enseñanza de las mismas inicie suimplantación no en el plazo de cuatro años, sino ya alcomienzo del curso 2011-2012.

En definitiva, hemos conseguido incorporar a la Ley 82enmiendas, lo que representa el 74% de las 111 enmien-das formuladas por CHA y el 67% del total de enmiendasaprobadas al conjunto de los grupos parlamentarios. Nohemos conseguido que la Ley declare la oficialidad denuestras lenguas, que se concrete su uso curricular en laenseñanza, que las asociaciones estén representadas en elConsejo Superior de las Lenguas de Aragón o que se reco-nozca el derecho a su uso en la administración de justiciao en los registros públicos. Pero, con nuestro trabajo, eltexto de la Ley se ha mejorado decisivamente, incre-mentándose en un 40% y pasando de 27 a 36 artículos.En el texto de la Ley que aparece en este documentoestán destacadas en negrita las aportaciones de CHA.

La Ley de Lenguas aprobada por el Pleno de las Cortesde Aragón el 17 de diciembre de 2009 no es la Ley queCHA habría redactado. Pero, sin duda, representa un pri-mer paso decisivo hacia la oficialidad del aragonés y elcatalán. Con ese objetivo seguiremos trabajando.

Ha sido igualmente una aportación de CHA la creaciónde dos instituciones científicas oficiales, la Academia de laLengua Aragonesa y la Academia Aragonesa del Catalán,que serán las encargadas de establecer las normas referi-das al uso correcto de la correspondiente lengua. La Leycrea, además, el Consejo Superior de las Lenguas deAragón, órgano consultivo del Gobierno, e impone a éstela obligación de dotarse de un órgano administrativo ade-cuado para desarrollar la Ley. Este órgano administrativo,gracias a las enmiendas de CHA, deberá crearse en elplazo de seis meses y contar con personal técnico espe-cializado con dominio de las lenguas propias de Aragón.

La Ley también tendrá efectos muy visibles en la topo-nimia, que será única: la tradicionalmente usada en elterritorio. Corresponderá al Gobierno de Aragón, oído elConsejo Superior de las Lenguas de Aragón y la respecti-va Academia, determinar los nombres oficiales de los terri-torios, los núcleos de población y las vías interurbanas.

Las aportaciones de CHA han sido también decisivaspara que la Ley reconozca el trabajo desarrollado duranteaños por las asociaciones dedicadas a la investigación,difusión, enseñanza y dignificación de las lenguas propiasde Aragón. Gracias a nuestras enmiendas, las Adminis-traciones públicas deberán apoyar a estas asociaciones yfomentar la suscripción con las mismas de convenios decolaboración estables, así como tenerlas especialmente encuenta al diseñar la política lingüística de la ComunidadAutónoma.

Con la aprobación de las propuestas de CHA también sehan incorporado a la Ley algunas cuestiones fundamenta-les previstas en la Carta Europea de las LenguasRegionales o Minoritarias. Así, se garantiza la normaliza-ción del uso del aragonés y del catalán en la vida econó-mica y social, tanto en la normativa como en los docu-mentos de las empresas, en los instrumentos notariales y,muy especialmente, en los medios de comunicación: lasradios y televisiones públicas deberán emitir de manera

Enmiendas incorporadas

Enmiendas de CHA

retiradas5

rechazadas24

incorporadas82

IU13

PP9

PAR19

CHA82


Dende o suyo primer debate d'imbestidura en 1999,Marcelino Iglesias s'ha embrecato publicamén en asabelasocasions a presentar debán d'as Cortes d'Aragón unProyeuto de Lei de Luengas. Dimpués de más de diez aña-das segundiando ixa promesa, o Gubierno PSOE-PAR noha cumplito con a suya parola e ye estato incapable depresentar ixe Proyeuto de Lei. Dimpués de más de diezañadas de compromises incumplitos, o GrupoParlamentario Sozialista presentó el solenco unaProposizión de Lei de Luengas, pero no teneba promayoría parlamentaria ta ra suya emologazión.

O testo proposato por o PSOE no empliba as aspirazionsde CHA. Pero o boto nuestro yera determinán: dato rorefuse de PP e PAR a ra Lei de Luengas, pendeba uni-camén d'o nuestro Grupo Parlamentario que a mesmaestase emologata u refusata, que se fese chustizia a ra fina os mils d'aragoneses e aragonesas que charran aragonése catalán u que siguisen sin reconoxer-sen e guarenziar-sen indefinidamén os suyos dreitos lingüisticos. E solotenébanos que dos ozions: empachar a emologazión d'aLei por considerar-la curta u treballar ta amillorar o testo eaduyar a que ise entabán.

Como perén, emos autuato con a responsabilidá quedesichiba ra situazión: son estatos os botos de CHA os quehan feito posible a emologazión d'una Lei que reconoxe apluralidá lingüistica d'Aragón, que declara que l'aragonése o catalán son luengas propias d'o País nuestro e queguarenzia a suya conserbazión, recuperazión, uso, promo-zión, amostranza e difusión. Emos feito posible que tien-gamos una Lei que no representa o nuestro ochetibozaguero, pero que constituye un punto de partida

importán ta que podamos conseguir en o futuro a ofizia-lidá d'as nuestras luengas propias.

No son estatas aprebadas as emiendas de CHA en asque reclamábanos a declarazión espresa d'a ofizialidá del'aragonés e o catalán. Pero, dillá d'a utilizazión u no d'ixetermino, a Lei establexe de facto un rechimen de coofizia-lidá que suposa un abanze sustanzial: queda guarenziatoro dreito d'os aragoneses e as aragonesas a relazionar-senen a suya luenga propia con as Cortes e o Chustiziad'Aragón e, en as zonas d'utilizazión istorica predominán,con as alministrazions publicas, tanto autonomica comomonezipal u comarcal, asinas como con os organismos eentidaz dependiens d'as mesmas.

Antimás, grazias a ras proposizions de CHA, l'aragonése o catalán podrán estar emplegatos en os debates edecumentos ofizials d'as entidaz locals e, asinas mesmo,totas as alministrazions deberán fazilitar formularios e tes-tos alministratibos en as luengas propias d'Aragón. E,tamién grazias a o nuestro treballo, as alministrazions d'aszonas u localidaz que son rezeutoras de ziudadanos ara-goneses con una luenga propia distinta d'o castellanodeberán cumplir o establito en a Lei ta ras zonas d'utiliza-zión istorica predominán.

A Lei guarenzia, tanto en as zonas d'uso predomináncomo en as localidaz con zentros educatibos de referenziata alumnos/as prozedens d'as mesmas, o dreito a l'amos-tranza de l'aragonés e o catalán como matieras integransd'o curriclo en toz os rans e etapas, encluyita raUnibersidá. CHA ha conseguito que s'aplique a o profeso-rato d'as luengas propias o mesmo rechimen churidicoque a o d'as atras matieras d'o curriclo e que o Gubiernodeba fomentar cursos d'amostranza d'as nuestras luengasta adultos e asegurar en tot o territorio aragonés l'amos-tranza d'a istoria e a cultura d'a que son esprisión as luen-gas nuestras.

S'ha incorporato a ra Lei un nuebo articlo, redautato porCHA, en o que se proclaman os dreitos lingüisticos d'osaragoneses e aragonesas e s'imposa a os poders publicosa obligazión de guarenziar-los e d'empachar a discrimina-zión por razón d'a luenga, podendo endrezar-sen os par-ticulars a os trebunals ta estar emparatos en os suyos drei-tos. Antimás, os poders publicos deberán, tamién á pro-posizión de CHA, determinar midas d'informazión, dinifi-cazión e difusión sobre as nuestras luengas propias, á finde promober o correuto conoximiento d'a reyalidá lingüis-tica aragonesa.

Lei de Luengas: un primer trango dezisibo

Emiendas presentatas

IU39

CHA111

PP60

PAR48

5

Ye estata igualmén una aportazión de CHA a creyaziónde dos instituzions zientificas ofizials, l'Academia d'aLuenga Aragonesa e l'Academia Aragonesa d'o Catalán,que serán as encargatas d'establexer as normas referitas al'uso correuto d'a luenga correspondién. A Lei creya, anti-parti, o Consello Superior d'as Luengas d'Aragón, organoconsultibo d'o Gubierno, e imposa a íste a obligazión d'a-dotar-se d'un organo alministratibo á o consonán tadesembolicar a Lei. Iste organo alministratibo, grazias aras emiendas de CHA, deberá creyar-se en o plazo de seismeses e contar con personal teunico espezializato condominio d'as luengas propias d'Aragón.

A Lei tamién tendrá efeutos muito bisibles en a toponi-mia, que será única: a tradizionalmén usata en o territorio.Corresponderá a o Gubierno d'Aragón, dimpués d'ascui-tar o Consello Superior d'as Luengas d'Aragón e a res-peutiba Academia, determinar os nombres ofizials d'osterritorios, os nucleyos de poblazión e as bías interurba-nas.

As aportazions de CHA son estatas tamién dezisibas taque a Lei reconoxca o treballo desembolicato por tiempod'añadas por as asoziazionzs adedicatas a ra imbestiga-zión, difusión, amostranza e dinificazión d'as luengas pro-pias d'Aragón. Grazias a ras nuestras emiendas, asAlministrazions publicas deberán refirmar a istas asozia-zions e fomentar a firma con as mesmas de pautos decolaborazión estables, asinas como tener-las espezialménen cuenta cuan diseñen a pulitica lingüistica d'a ComunidáAutonoma.

Con l'aprebazión de as proposizions de CHA tamiéns'han incorporato a ra Lei bellas custions fundamentalsprebistas en a Carta Europea d'as Luengas Rechionals uMinoritarias. Asinas, se guarenzia a normalizazión de l'usode l'aragonés e d'o catalán en a bida economica e sozial,tanto en a normatiba como en os decumentos d'as inter-presas, en os estrumentos notarials e, muito espezialmén,en os meyos de comunicazión: as arradios e telebisionspublicas deberán emitir de traza regular programas enaragonés e catalán e as alministrazions deberán fomentar

articlos de prensa e produzions audiobisuals en ixas luen-gas e refirmar a formazión d'os periodistas. As nuestrasproposizions tamién han amillorato e completato sustan-zialmén a regulazión que establiba a Proposizión de Lei eno relatibo a ra conserbazión d'o patrimonio lingüistico ara-gonés, a promozión cultural d'as nuestras luengas propiase l'uso de l'aragonés e o d'o catalán en os nombres erenombres.

Por o que se refiere a l'aplicazión prautica d'a Lei, CHAha conseguito que s'alcorze o plazo de dentrada en oser-banza de tres meses a uno, que se rebaxe de cuatro a tresañadas o plazo masimo ta que as alministrazions publicascumplan as suyas obligazions con relazión a ras nuestrasluengas propias e que l'amostranza d'istas empezipie asuya implantazión no en o plazo de cuatro añadas, sino yaen o enzetamiento d'o curso 2011-2012.

En definitiba, emos conseguito incorporar a ra Lei 82emiendas, o que representa o 74% d'as 111 emiendasformulatas por CHA e o 67% d'o total d'emiendas apre-batas a o conchunto d'os grupos parlamentarios. No emosconseguito que a Lei declare a ofizialidá d'as nuestras len-guas, que se concrete o suyo uso curricular en l'amostran-za, que as asoziazions sigan representatas en o ConselloSuperior d'as Luengas d'Aragón u que se reconoxca odreito a o suyo uso en l'alministrazión de chustizia u en osrechistros publicos. Pero, con o nuestro treballo, o testod'a Lei s'ha amillorato dezisibamén, incrementando-se enun 40% e pasando de 27 a 36 articlos. En o testo d'a Leique aparixe en iste decumento son destacatas en negretaas aportazions de CHA.

A Lei de Luengas emologata por o Plenero d'as Cortesd'Aragón o 17 d'abiento de 2009 no ye a Lei que CHAaberba redautato. Pero, sin duda, representa un primertrango dezisibo enta ra ofizialidá de l'aragonés e o catalán.Con ixe ochetibo continaremos treballando.


Emiendas incorporatas

Emiendas de CHA

refusatas24

retiratas 5

incorporatas82

IU13

PP9

PAR19

CHA82


Des del seu primer debat d'investidura, l'any 1999,Marcel·lí Iglesias s'ha compromès públicament en innu-merables ocasions a presentar a les Corts d'Aragó unProjecte de Llei de Llengües. Després de més de deu anysreiterant aquesta promesa, el Govern PSOE-PAR no hacomplert amb la seva paraula i ha estat incapaç de pre-sentar aquest Projecte de Llei. Després de més de deuanys de compromisos incomplerts, el Grup ParlamentariSocialista va presentar en solitari una Proposició de Llei deLlengües. No disposava, però, d'una majoria parlamentà-ria suficient per a la seva aprovació.

El text proposat pel PSOE no assolia les aspiracions deCHA. El nostre vot, però, era decisiu: amb el rebuig de PPi PAR a la Llei de Llengües, només depenia del nostre GrupParlamentari que la mateixa fos aprovada o rebutjada,que es fes justícia per fi als milers d'aragonesos i arago-neses que parlen aragonès i català o que es continuéssense reconèixer-se i sense garantir-se indefinidament elsseus drets lingüístics. I només teníem dues opcions: impe-dir l'aprovació de la Llei per considerar-la insuficient o tre-ballar per tal de millorar el text i permetre que anés enda-vant.

Com sempre, hem actuat amb la responsabilitat queexigia la situació: han estat els vots de CHA els que hanpermès l'aprovació d'una Llei que reconeix la pluralitatlingüística d'Aragó, que declara que l'aragonès i el catalàsón llengües pròpies del nostre País i que garanteix la sevaconservació, recuperació, ús, promoció, ensenyament idifusió. Hem fet possible tenir al nostre abast una Llei queno representa el nostre objectiu final, encara que sí cons-titueix un punt de partida important per tal d'aconseguiren el futur l'oficialitat de les nostres llengües pròpies.

No han estat aprovades les esmenes de CHA en quèreclamàvem la declaració expressa de l'oficialitat de l'ara-gonès i del català. Més enllà, però, de l'ús o no d'aquestterme, la Llei estableix de facto un règim de cooficialitatque suposa un avanç substancial: queda garantit el dretdels aragonesos i aragoneses a relacionar-se en la sevallengua pròpia amb les Corts i el Justícia d'Aragó i, a leszones d'utilizatció històrica predominant, amb les admi-nistracions públiques, tant autonòmica com municipal ocomarcal, així com amb els organismes i entitats que endepenen.

A més, gràcies a les propostes de CHA, l'aragonès i elcatalà podran emprar-se en els debats i documents oficialsde les entitats locals, i, així mateix, totes les administra-cions hauran de facilitar formularis i textos administratiusen les llengües pròpies d'Aragó. I, també gràcies a la nos-tra feina, les administracions de les zones o localitatsreceptores de ciutadans aragonesos amb una llengua prò-pia diferent del castellà hauran de complir amb el queestableix la Llei per a les zones d'utilizatció històrica pre-dominant.

La Llei garanteix, tant a les zones d'utilizatció predomi-nant com a les localitats amb centres educatius de referèn-cia per a l'alumnat procedent de les mateixes, el dret al'ensenyament de l'aragonès i del català com a matèriesintegrants del currículum i a tots els nivells i etapes, inclo-sa la Universitat. CHA ha aconseguit que el professorat deles llengües pròpies tingui el mateix règim jurídic que el dela resta de matèries del currículum i que el Govern hagi defomentar cursos d'ensenyament de les nostres llengüesper a adults i assegurar l'ensenyament a tot el territori ara-gonès de la història i la cultura de la que són expressió lesnostres llengües.

S'ha integrat a la Llei un nou article, redactat per CHA,en què es proclamen els drets lingüístics dels aragonesos iaragoneses i s'imposa als poders públics l'obligació degarantir-los i d'impedir la discriminació per raó de llengua,ja que els particulars es podran dirigir als tribunals per talde ser emparats en els seus drets. A més, els poderspúblics hauran d'arbitrar, també a proposta de CHA,mesures d'informació, dignificació i difusió sobre les nos-tres llengües pròpies, per tal de promoure el correcteconeixement de la realitat lingüística aragonesa.

Ha estat igualment una aportació de CHA la creació dedues institucions científiques oficials, l'Acadèmia de la

Llei de Llengües: un primer pas decisiu

Esmenes presentades

IU39

CHA111

PP60

PAR48


7

Llengua Aragonesa i l'Acadèmia Aragonesa del Català,que s'encarregaran d'establir les normes referides a l'úscorrecte de la corresponent llengua. La Llei crea, a més, elConsell Superior de les Llengües d'Aragó, òrgan consultiudel Govern, i imposa a aquest l'obligació de dotar-se d'unòrgan administratiu adequat per tal de desenvolupar laLlei. Aquest òrgan administratiu, gràcies a les esmenes deCHA, haurà de crear-se en el termini de sis mesos i hauràde comptar amb personal tècnic especialitzat amb dominide les llengües pròpies d'Aragó.

La Llei també tindrà efectes molt visibles a la toponímia,que serà única: la tradicionalment emprada al territori.Correspondrà al Govern d'Aragó, escoltat el ConsellSuperior de les Llengües d'Aragó i la respectiva Acadèmia,determinar els noms oficials dels territoris, els nuclis depoblació i les vies interurbanes.

Les aportacions de CHA han estat també decisives per-què la Llei reconegui la feina feta durant anys per les asso-ciacions dedicades a la investigació, difusió, ensenyamenti dignificació de les llengües pròpies d'Aragó. Gràcies a lesnostres esmenes, les Administracions públiques hauran derecolzar aquestes associacions i de fomentar-hi la subs-cripció de convenis de col·laboració estables, així com detenir-les especialment en compte en el moment de dissen-yar la política lingüística de la Comunitat Autònoma.

Amb l'aprovació de les propostes de CHA també s'hanintegrat a la Llei qüestions fonamentals previstes per laCarta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.Així doncs, es garanteix la normalització de l'ús de l'ara-gonès i del català a la vida econòmica i social, tant a lanormativa com als documents de les empreses, als instru-ments notarials i, molt especialment, als mitjans de comu-nicació: les ràdios i televisions públiques hauran d'emetrede manera regular programes en aragonès i en català i lesadministracions públiques hauran de fomentar articles depremsa i produccions audiovisuals en aquestes llengües ide recolzar la formació dels periodistes. Les nostres pro-postes també han millorat i completat substancialment la

regulació que establia la Proposició de Llei en allò relatiu ala conservació del patrimoni lingüístic aragonès, la promo-ció cultural de les nostres llengües pròpies i l'ús de l'ara-gonès i del català en els noms i cognoms.

Pel que fa a l'aplicació pràctica de la Llei, CHA ha acon-seguit que es redueixi el termini d'entrada en vigor de tresmesos a un, que baixi de quatre a tres anys el terminimàxim perquè les administracions públiques compleixinles seves obligacions amb relació a les nostres llengüespròpies i que la implantació del seu ensenyament s'iniciïno en el termini de quatre anys, sinó ja al començamentdel curs 2011-2012.

En definitiva, hem aconseguit integrar a la Llei 82 esme-nes, el que representa el 74% de les 111 esmenes formu-lades per CHA i el 67% del total de les esmenes aprova-des al conjunt dels grups parlamentaris. No hem aconse-guit que la llei declari l'oficialitat de les nostres llengües,que es concreti el seu ús curricular en l'ensenyament, queles associacions estiguin representades al Consell Superiorde les Llengües d'Aragó o que es reconegui el dret del seuús a l'administració de justícia o als registres públics. Ambla nostra feina, però, el text de la Llei ha millorat decisiva-ment, incrementant-ne el contingut en un 40% i passantde 27 a 36 articles. Al text de la Llei que apareix en aquestdocument estan destacades en negreta les aportacions deCHA.

La Llei de Llengües aprovada pel Ple de les Cortsd'Aragó el 17 de desembre del 2009 no és la Llei que CHAhagués redactat. Però, sens dubte, representa un primerpas decisiu cap a la oficialitat de l'aragonès i del català.Amb aquest objectiu continuarem treballant.

Esmenes incorporades

Esmenes de CHA

retirades5

rebutjades24

incorporades82

IU13

PP9

PAR19

CHA82


Ley de uso, protección y promoción de laslenguas propias de Aragón

9

EXPOSICIÓN DE MOTIVOS

1. Aragón es una Comunidad Autónoma en la que juntoal castellano, lengua mayoritaria y oficial en todo su terri-torio, se hablan en determinadas zonas otras lenguas, elaragonés y el catalán, las tres con sus modalidades lingüís-ticas propias de Aragón.

Estas lenguas constituyen un rico legado de nuestraComunidad Autónoma y un hecho singular dentro delpanorama de las lenguas históricas de Europa, configura-doras de una historia y cultura propias. Por ello, han de serespecialmente protegidas y fomentadas por la administra-ción aragonesa.

La situación en que se encuentran estas lenguas aconse-ja la rápida adopción de medidas que garanticen su protec-ción y recuperación. En lo referente a la lengua aragonesapropia de la zona norte de nuestra Comunidad, está viva ysufre una paulatina pérdida de transmisión generacionalentre padres e hijos, según se desprende de los estudiossociolingüísticos realizados y de la disminución del númerode hablantes de la misma. La lengua catalana propia de lazona oriental de Aragón, con mayor número de hablantes,se mantiene viva en su uso socio-familiar pero no tanto ensu uso formal. Ambas lenguas necesitan acciones decididaspor parte del Gobierno de Aragón para prestigiarlas, digni-ficarlas y normalizarlas socialmente, facilitando así su pro-tección y promoción. Hay que tener en cuenta que estaslenguas mantienen vivas variedades locales o dialectaleshistóricas y/o territoriales, y que existe una zona de con-fluencia de ambas lenguas en algunos municipios.

2. Las legislaciones española y aragonesa, tras la instau-ración del régimen democrático, no han sido ajenas a larealidad plurilingüe de España y de Aragón.

El Título Preliminar de la Constitución de 1978 dispone enel apartado primero del artículo 3 que "El castellano es lalengua española oficial del Estado. Todos los españoles tie-nen el deber de conocerla y el derecho a usarla". El apar-tado segundo de este mismo artículo establece que lasdemás lenguas españolas serán también oficiales en lasrespectivas comunidades Autónomas de acuerdo con sus

Estatutos. El apartado tercero de este mismo artículo esta-blece que "La riqueza de las distintas modalidades lingüís-ticas de España es un patrimonio cultural que será objeto deespecial respeto y protección".

Finalmente, el artículo 148.1.17.ª de la ConstituciónEspañola atribuye a las Comunidades Autónomas la com-petencia sobre fomento de la cultura, de la investigación y,en su caso, de la enseñanza de la lengua de la ComunidadAutónoma.

La última reforma del Estatuto de Autonomía de Aragón,efectuada por Ley Orgánica 5/2007, de 20 de abril, haestablecido en su artículo 7, bajo el título de lenguas ymodalidades lingüísticas propias, lo siguiente:

"1. Las lenguas y modalidades lingüísticas propias deAragón constituyen una de las manifestaciones más desta-cadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y unvalor social de respeto, convivencia y entendimiento.

2. Una ley de Cortes de Aragón establecerá las zonas deuso predominante de las lenguas y modalidades propias deAragón, regulará el régimen jurídico, los derechos de utili-zación de los hablantes de esos territorios, promoverá laprotección, recuperación, enseñanza, promoción y difusióndel patrimonio lingüístico de Aragón, y favorecerá, en laszonas de utilización predominante, el uso de las lenguaspropias en las relaciones de los ciudadanos con lasAdministraciones Públicas aragonesas.

3. Nadie podrá ser discriminado por razón de la lengua."

Hasta la fecha, la regulación vigente en la materia estáconstituida por la Ley 3/1999, de 10 de marzo, dePatrimonio Cultural Aragonés, que, dando cumplimiento alo dispuesto por el Estatuto de Autonomía en su redacciónaprobada por la reforma efectuada por la Ley Orgánica5/1996, estableció en el artículo 4 que "El aragonés y elcatalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbitoestán comprendidas las diversas modalidades lingüísticas,son una riqueza cultural propia y serán especialmente pro-tegidas por la Administración. ”La disposición final segun-da de la misma Ley dispone que "Una ley de lenguas deAragón proporcionará el marco jurídico específico pararegular la cooficialidad del aragonés y del catalán, lenguasminoritarias de Aragón, así como la efectividad de los


Se destacan en negrita las aportaciones de CHA

Ley de uso, protección y promoción de laslenguas propias de Aragón

Texto no oficial


derechos de las respectivas comunidades lingüísticas,tanto en lo referente a la enseñanza de y en la lengua pro-pia, como a la plena normalización del uso de estas doslenguas en sus respectivos territorios."

Por otra parte, el artículo 71.4.ª del Estatuto deAutonomía de Aragón atribuye también a la ComunidadAutónoma la competencia exclusiva sobre lenguas y moda-lidades lingüísticas propias.

3. Respecto a la protección de estas lenguas, cabe desta-car el Dictamen de 7 de abril de 1997 de las Cortes deAragón, cuyas conclusiones plantean la igualdad del trata-miento legal del aragonés y del catalán como lenguas pro-pias de Aragón; que ambas lenguas serán cooficiales juntoa la lengua castellana en sus respectivos territorios y enlos niveles en que se determine; el respeto a sus modali-dades o variantes locales; su enseñanza; la reglamentaciónde la toponimia tradicional; el apoyo a publicaciones, mani-festaciones y medios de comunicación en las lenguas mino-ritarias propias y la creación de un órgano administrativoencargado de la normalización lingüística.

El Gobierno de Aragón, sensible a la importancia de ladiversidad lingüística de nuestro territorio, ha venido asu-miendo medidas de protección patrimonial, especialmenteen los campos de la enseñanza, de la cultura y de la inves-tigación, en un proceso de recuperación y respeto a nues-tras lenguas.

4. Con la presente Ley se quiere dar cumplimiento a laobligación emanada del Estatuto de Autonomía en el reco-nocimiento del derecho de todos los hablantes a utilizar sulengua y modalidad lingüística propia, patrimonio comúnque contribuye a la construcción de una Europa basada enlos principios de la democracia y la diversidad cultural.

La libertad para usar una lengua regional o minoritariatanto en la vida privada como en la pública constituye underecho imprescriptible, de conformidad con los principioscontenidos en el Pacto Internacional de Derechos Civiles yPolíticos de las Naciones Unidas, el Convenio del Consejode Europa para la Protección de los Derechos Humanos yde las Libertades Fundamentales y la Carta Europea de lasLenguas Regionales o Minoritarias de 1992, ratificada porEspaña en 2001.

Así, el Capítulo I de la presente Ley reconoce la pluralidadlingüística de Aragón y garantiza el uso por los aragonesesde las lenguas y modalidades lingüísticas propias como unlegado cultural histórico que debe ser conservado.

El Capítulo II establece el procedimiento para declarar laszonas de utilización de las lenguas propias.

El Capítulo III crea y regula el Consejo Superior de lasLenguas de Aragón, concebido como un órgano consultivode especial importancia para el desarrollo de la políticalingüística en la Comunidad Autónoma.

El Capítulo IV se refiere a la autoridad lingüística de laslenguas propias de Aragón como competente para elaborary determinar las reglas adecuadas para su uso.

El Capítulo V incide expresamente en la caracterizaciónde las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragóncomo integrantes del Patrimonio Cultural Aragonés y esta-blece distintas medidas para su conservación, protección ypromoción.

La enseñanza de las lenguas y modalidades lingüísticaspropias, regulada en el Capítulo VI de la Ley, está presididapor los principios de voluntariedad de los padres o tutoresy de obligatoriedad para la administración educativa.

El Capítulo VII contiene varias normas relativas al uso delas lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón enla relación entre la Administración y los ciudadanos, limita-do a las zonas de utilización histórica predominante. En esteCapítulo se hace referencia también a las publicaciones ofi-ciales, la toponimia y la antroponimia.

La Ley se completa con cinco Disposiciones Adicionales,relativas al plazo de constitución de la autoridad lingüística,la colaboración en la materia con otras ComunidadesAutónomas e instituciones académicas, los plazos para laefectiva aplicación del contenido de la misma y los recursosnecesarios para su puesta en marcha y aplicación; dosDisposiciones Transitorias, que establece el procedimientode elección y renovación de los miembros del ConsejoSuperior de las Lenguas de Aragón y de la elección de losprimeros miembros de las Academias Aragonesas de lasLenguas, respectivamente; una Disposición Derogatoria ydos Finales

CAPÍTULO IDisposiciones Generales

Artículo 1.- Objeto.1. El objeto de la presente Ley es reconocer la pluralidad

lingüística de Aragón y garantizar a los aragoneses el usode sus lenguas y modalidades lingüísticas propias como unlegado cultural histórico que debe ser conservado.


Texto no oficial

11

2. Es asimismo objeto de esta ley propiciar la conserva-ción, recuperación, promoción, enseñanza y difusión de laslenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.

Artículo 2.- Las lenguas propias de Aragón.1. El castellano es la lengua oficial en Aragón. Todos los

aragoneses tienen el deber de conocerla y el derecho ausarla.

2. El aragonés y el catalán son lenguas propias originalese históricas de nuestra Comunidad Autónoma.

3. En calidad de tales, gozarán de protección y segarantizarán y favorecerán su enseñanza y el derecho delos hablantes a su uso en las zonas de utilización históri-ca predominante de las mismas, especialmente en rela-ción con las administraciones públicas.

4. El procedimiento para declarar los municipios queconstituyen las zonas de utilización histórica predomi-nante de las lenguas propias se determina en el artículo 9de la presente Ley, de acuerdo con criterios sociolingüís-ticos e históricos.

Artículo 3.- Denominación de modalidades lingüísti-cas.

Los ayuntamientos de las zonas de utilización históricapredominante de las lenguas propias de Aragón podrán,mediante acuerdo adoptado con el voto favorable de lamayoría absoluta del Pleno, proponer al Consejo Superiorde las Lenguas de Aragón la denominación de su moda-lidad lingüística, fundamentada en razones históricas,filológicas y sociolingüísticas.

Artículo 4.- DDeerreecchhooss lliinnggüüííssttiiccooss..1. Se reconocen a los ciudadanos y ciudadanas de

Aragón los siguientes derechos lingüísticos en lossupuestos establecidos por la presente Ley:

a) Conocer las lenguas propias de Aragón.b) Usar oralmente y por escrito las lenguas propias de

Aragón tanto en las relaciones privadas como en lasrelaciones con las administraciones públicas.

c) Recibir la enseñanza de las lenguas propias deAragón.

d) Recibir, en las lenguas propias de Aragón, publica-ciones y programaciones de radio, televisión y otrosmedios de comunicación social.

e) Usar las lenguas propias en la vida económica ysocial.

2. Nadie podrá ser discriminado por razón de la len-gua.

3. Los poderes públicos aragoneses garantizarán elejercicio de estos derechos, a fin de que sean efectivosy reales.

Artículo 5.- DDiiggnniiffiiccaacciióónn ddee llaass lleenngguuaass pprrooppiiaass..Los poderes públicos arbitrarán las medidas necesa-

rias de información, dignificación y difusión sobre laslenguas propias de Aragón, a fin de promover el correc-to conocimiento de la realidad lingüística aragonesa.

Artículo 6.- Tutela administrativa y judicial.1. Los poderes públicos aragoneses adoptarán cuantas

medidas sean precisas para impedir la discriminación deciudadanos o actividades por el hecho de emplear cual-quiera de las lenguas propias de Aragón.

2. Los ciudadanos podrán dirigirse a los Jueces yTribunales, de acuerdo con la legislación vigente, para seramparados en el ejercicio de sus derechos lingüísticosreconocidos en esta Ley.

CAPÍTULO IIZonas de utilización de las lenguas propias

Artículo 7.- Zonas de utilización de las lenguas pro-pias.

1. En la Comunidad Autónoma de Aragón el castellanoes la lengua oficial y utilizada en todo su territorio. A losefectos de esta ley, en la Comunidad Autónoma deAragón existen:

a) Una zona de utilización histórica predominante delaragonés, junto al castellano, en la zona norte de laComunidad Autónoma.

b) Una zona de utilización histórica predominante delcatalán, junto al castellano, en la zona este de laComunidad Autónoma.

c) Una zona mixta de utilización histórica de ambas len-guas propias de Aragón, junto al castellano, en la zonanororiental de la Comunidad Autónoma.

d) Una zona de uso exclusivo del castellano con moda-lidades y variedades locales.

2. Asimismo, se establecerán zonas o localidades detransición-recepción que incluirán aquellas localidadespróximas que, por su capitalidad respecto de los munici-pios integrados en las zonas de utilización histórica, seanreceptoras de ciudadanos aragoneses con una lengua pro-pia distinta del castellano. Las administraciones de la zonao localidad de transición-recepción cumplirán con lo esta-blecido para las zonas de utilización histórica predominan-te de las lenguas propias de Aragón en los supuestos pre-vistos en la presente Ley, del modo que se establezca en eldesarrollo reglamentario, especialmente en educación.



Texto no oficial


Artículo 8.- ZZoonnaass ddee uuttiilliizzaacciióónn hhiissttóórriiccaa pprreeddoommiinnaannttee..1. A los efectos de la presente Ley, se entiende por

zonas de utilización histórica predominante aquellas enlas que son o han sido usados sistemas lingüísticos, dealcance local o comarcal, con rasgos de carácter predomi-nante del aragonés o del catalán.

2. Específicamente, se entienden como zonas de utiliza-ción histórica predominante las enunciadas en los aparta-dos a), b) y c) del punto primero del artículo anterior.

Artículo 9.- Declaración de las zonas de utilización de laslenguas propias.

El Gobierno de Aragón, previo informe del ConsejoSuperior de las Lenguas de Aragón, declarará las zonas ymunicipios a que se refiere el artículo 7.

CAPÍTULO IIIConsejo Superior de las Lenguas de Aragón

Artículo 10.- Constitución.Se crea el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón,

como órgano colegiado consultivo adscrito alDepartamento del Gobierno de Aragón competente enpolítica lingüística y dotado de autonomía orgánica y fun-cional con el fin de garantizar su objetividad e independen-cia.

Artículo 11.- Funciones.Corresponderán al Consejo Superior de las Lenguas de

Aragón las siguientes funciones:a) Proponer a los órganos competentes de la

Administración de la Comunidad Autónoma líneas deactuación en el marco de la política lingüística del Gobiernode Aragón.

b) Proponer la adopción de las medidas adecuadas paragarantizar la protección del patrimonio lingüístico aragonésy el uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias deAragón conforme a lo previsto en esta Ley y en los regla-mentos de desarrollo.

c) Efectuar el seguimiento de los planes y programas enmateria lingüística que se desarrollen en la ComunidadAutónoma, así como de las líneas de actuación que sedeterminen.

d) Emitir informes por iniciativa propia o a solicitud de losórganos de la Administración Pública de la ComunidadAutónoma en asuntos relacionados con la política lingüísti-ca.

e) Efectuar propuestas a las Administraciones Públicasaragonesas sobre actuaciones de fomento y garantía deluso, enseñanza y conocimiento de las lenguas y modalida-des lingüísticas propias de Aragón conforme a lo previstoen esta Ley.

f) Emitir informe previo a la declaración de las zonas ymunicipios de utilización de las lenguas propias, conformea lo previsto en el artículo 9 de la presente Ley.

g) Ser oído previamente al establecimiento de los topóni-mos en la Comunidad Autónoma de Aragón.

h) Informar las actuaciones que corresponda adoptar, enconsonancia con la presente Ley, en los municipios perte-necientes a la zona mixta de utilización histórica de las len-guas y modalidades lingüísticas propias.

i) Cualquier otra que se le atribuya en la presente Ley.

Artículo 12.- Normas de funcionamiento y organización.El Consejo Superior de las Lenguas de Aragón elaborará

sus normas de funcionamiento y organización interna, queserán aprobadas por el Gobierno de Aragón previo debateen la Comisión correspondiente de las Cortes de Aragón.

Artículo 13.- Composición.1. El Consejo Superior de las Lenguas de Aragón estará

formado por quince miembros que deberán ser designadosentre filólogos, juristas, sociólogos, destacadas personalida-des de las letras, la enseñanza o la investigación lingüísti-ca o de los ámbitos social o cultural de la Comunidad ara-gonesa.

2. Serán nombrados por el Presidente de Aragón a pro-puesta de las Cortes de Aragón, del Gobierno de Aragón yde la Universidad de Zaragoza, correspondiendo a cadauna de estas instituciones efectuar la propuesta de cincomiembros.

3. Los miembros del Consejo serán designados por unperíodo de seis años y se renovarán por terceras partescada dos.

Artículo 14.- Cese.1. Son causas de cese de los miembros del Consejo las

siguientes:a) Transcurso del plazo de nombramiento.b) Inhabilitación declarada por resolución judicial firme.c) Renuncia aceptada por el Presidente del Consejo.d) Declaración de fallecimiento o incapacidad.2. Las vacantes producidas serán cubiertas a propuesta

de la institución que efectuó el nombramiento de aquellapersona en quien concurra la causa de cese y, en su caso,por el tiempo de mandato que le restase.


Texto no oficial

13

CAPÍTULO IVLa autoridad lingüística

de las lenguas propias de Aragón

Artículo 15.- LLaass AAccaaddeemmiiaass ddee llaass lleenngguuaass aarraaggoonneessaass..1. Se crean la Academia de la Lengua Aragonesa y la

Academia Aragonesa del Catalán como institucionescientíficas oficiales que constituyen la autoridad lingüísti-ca del aragonés y del catalán en Aragón, respectivamente.

2. Corresponde a las Academias de las lenguas arago-nesas:

a) Establecer las normas referidas al uso correcto de lacorrespondiente lengua propia en Aragón.

b) Asesorar a los poderes públicos e instituciones sobretemas relacionados con el uso correcto de la correspon-diente lengua propia y con su promoción social.

3. Las Academias de las lenguas aragonesas estaránintegradas por filólogos, personalidades de las letras, dela enseñanza, de la comunicación y/o de la investigaciónde reputada solvencia en el ámbito de esta Ley.

4. El Gobierno de Aragón aprobará los estatutos de cadauna de las Academias de las lenguas aragonesas en losque se fijará su composición, organización y funciona-miento.

Artículo 16.- Norma lingüística de las lenguas propias deAragón.

1. Cuando de conformidad con lo establecido en esta Leylas instituciones públicas deban utilizar una lengua propiade Aragón, estarán obligadas a utilizar la norma lingüísticaque corresponda a la declaración de uso histórico efectua-da para el territorio correspondiente.

2. Corresponde a las instituciones científicas reconocidaspara cada una de las lenguas elaborar y determinar en sucaso las normas lingüísticas del aragonés y del catalán, sinperjuicio del respeto a las peculiaridades de las lenguas pro-pias de Aragón.

3. No obstante lo previsto en los párrafos anteriores, lasinstituciones públicas podrán hacer uso de las modalida-des locales cuando las circunstancias lo requieran, siem-pre haciendo un correcto uso ortográfico.

CAPÍTULO VPatrimonio Lingüístico Aragonés

Artículo 17.- Conservación del Patrimonio LingüísticoAragonés.

1. Las instituciones públicas aragonesas adoptarán medi-das para garantizar la conservación de los bienes delPatrimonio Lingüístico Aragonés en cualquiera de las len-guas que lo integran.

2. Constituyen el Patrimonio Lingüístico Aragonés todoslos bienes materiales e inmateriales de relevancia lingüísticarelacionados con la historia y la cultura de las lenguas ymodalidades lingüísticas propias en Aragón.

3. Los elementos integrantes del Patrimonio LingüísticoAragonés pueden estar situados en las zonas de utilizaciónhistórica predominante de las lenguas propias, en el restodel territorio de la Comunidad Autónoma o fuera de éste.

4. Corresponde al Departamento del Gobierno deAragón competente en política lingüística garantizar la pro-tección del Patrimonio Lingüístico Aragonés y coordinar lasacciones de las corporaciones locales en esta materia, sinperjuicio de las competencias reconocidas en la legislaciónreguladora del Patrimonio Cultural Aragonés.

Artículo 18.- Bienes materiales del PatrimonioLingüístico Aragonés.

1. Los documentos, impresos, publicaciones, soportesdigitales y demás bienes materiales integrantes del patri-monio bibliográfico y documental aragonés que tengan a lavez consideración de Patrimonio Lingüístico Aragonés seregirán por lo dispuesto específicamente por esta Ley y porla legislación reguladora del Patrimonio Cultural Aragonés.

2. Para la salvaguarda de este patrimonio lingüístico, laAdministración de la Comunidad Autónoma promoverá surecuperación, investigación, registro en soportes perma-nentes, descripción y difusión.

Artículo 19.- Bienes inmateriales del PatrimonioLingüístico Aragonés.

Los usos, costumbres, creaciones, comportamientos ydemás bienes inmateriales integrantes del PatrimonioLingüístico Aragonés serán salvaguardados mediante lainvestigación, la documentación científica y la recogidaexhaustiva de los mismos en soportes materiales quegaranticen su transmisión a las generaciones futuras y sudifusión cultural.

Artículo 20.- Promoción cultural de las lenguas propias.En la promoción de la lengua como vehículo de cultura y,

en particular en lo relativo a bibliotecas, videotecas, centrosculturales, museos, archivos, academias, teatros y cines, asícomo trabajos literarios y producción cinematográfica,expresión cultural popular, festivales, industrias culturales ynuevas tecnologías, corresponde a las Administracionespúblicas aragonesas, especialmente en las zonas de utilizaciónhistórica predominante de lenguas propias y en las zonas de



Texto no oficial


transición-recepción:a) Fomentar la expresión y las iniciativas en las lenguas y

modalidades lingüísticas propias y favorecer el acceso a lasobras producidas en estas lenguas.

b) Favorecer el acceso en las lenguas propias a las obrasproducidas en otras lenguas, ayudando y desarrollando lasactividades de traducción, doblaje, postsincronización y sub-titulado.

c) Favorecer el acceso en otras lenguas a las obras produ-cidas en las lenguas propias de Aragón, ayudando y desa-rrollando las actividades de traducción, doblaje, postsincro-nización y subtitulado.

d) Favorecer la realización de actividades culturales relacio-nadas con la promoción de las lenguas propias de Aragón.

e) Velar para que los organismos encargados de organizaro apoyar diversas formas de actividades culturales integrende manera adecuada el conocimiento y la práctica de las len-guas propias en las actividades cuya iniciativa dependa delos mismos o a las que presten su apoyo.

f) Favorecer la dotación de los organismos encargados deorganizar o apoyar actividades culturales con un personalque domine las lenguas propias.

g) Favorecer la participación directa, en lo que se refiere alos servicios y a los programas de actividades culturales, derepresentantes de hablantes de las lenguas propias.

h) Apoyar a las entidades encargadas de recoger, investi-gar, archivar, catalogar, recibir en depósito y exponer opublicar las obras producidas en las lenguas y modalidadeslingüísticas propias, así como fomentar su creación cuandono existan tales entidades o no puedan prestarse dichos ser-vicios.

i) Promover y financiar servicios de traducción y de inves-tigación terminológica con vistas, en especial, a mantener ydesarrollar en cada lengua propia una terminología adminis-trativa, mercantil, económica, social, científica-tecnológica ojurídica apropiadas.

j) Cooperar con asociaciones e instituciones mediante lafirma de convenios o el establecimiento de líneas de subven-ción.

k) Facilitar y promover el conocimiento de las lenguas pro-pias fuera de las zonas de utilización histórica predominanteen función de la demanda e interés social que exista.

Artículo 21.- VViiddaa eeccoonnóómmiiccaa yy ssoocciiaall..En lo que se refiere a las actividades económicas y socia-

les, las Administraciones públicas aragonesas, en el ámbitode sus respectivas competencias y en el marco de lo dis-puesto en la presente ley, procurarán:

a) Evitar disposiciones que prohíban o limiten, sin razonesjustificables, el empleo de lenguas propias en los documen-tos relativos a la vida económica o social.

b) Evitar la inserción, en los reglamentos internos de lasempresas y en los documentos privados, de cláusulas queexcluyan o limiten el uso de lenguas propias, al menos, entrelos hablantes de la misma lengua.

c) Prevenir las prácticas encaminadas a desalentar elempleo de lenguas propias dentro de las actividades econó-micas o sociales.

d) Fomentar, por otros medios distintos de los contempla-dos en los apartados anteriores, el empleo de lenguas pro-pias de Aragón.

CAPÍTULO VIEnseñanza de las lenguas propias

Artículo 22.- De la enseñanza de las lenguas propias.1. Se garantiza el derecho a la enseñanza de las lenguas

y modalidades lingüísticas propias de Aragón en las zonasde uso histórico predominante, cuyo aprendizaje serávoluntario. El Gobierno de Aragón, a través delDepartamento competente en educación, garantizará estederecho mediante una oferta adecuada en los centros edu-cativos.

2. El anterior derecho también se garantizará en laszonas de transición-recepción y en las localidades en lasque haya centros educativos de referencia para el alumna-do procedente de municipios de las zonas de utilizaciónhistórica predominante de lenguas propias.

3. Sin perjuicio de lo previsto en los apartados anterio-res, el Gobierno de Aragón tomará medidas para aseguraren todo el territorio de la Comunidad Autónoma laenseñanza de la historia y la cultura de las que son expre-sión las lenguas propias de Aragón.

Artículo 23.- Uso curricular.1. En las zonas de utilización histórica predominante de

las lenguas propias se garantizará que su enseñanza, juntoal castellano, se establezca en todos los niveles y etapascomo materia integrante del currículo. Los contenidos de lamateria de lengua propia tendrán en cuenta las modalida-des y variedades locales.

2. El Gobierno de Aragón impulsará la edición de mate-riales didácticos para ser utilizados en las asignaturas delenguas propias en los centros educativos de Aragón.

Artículo 24.- Estudios superiores y universitarios.En la Universidad y centros de estudios superiores de

Aragón, se fomentará el conocimiento de las lenguas pro-pias, así como la especialización del profesorado y se adop-


Texto no oficial

15

tarán las medidas necesarias para la incorporación efectivade las especialidades de Filología catalana y Filología ara-gonesa.

Artículo 25.- EEdduuccaacciióónn ppeerrmmaanneennttee.. El Gobierno de Aragón fomentará cursos de enseñanza

para adultos o de educación permanente sobre las lenguaspropias de Aragón, principalmente en las zonas de utiliza-ción histórica predominante.

Artículo 26.- Profesorado.1. Se garantizará la adecuada formación inicial y perma-

nente, así como la capacitación del profesorado necesariopara la enseñanza de las lenguas propias. Para el acceso alas plazas destinadas a su enseñanza se acreditará, de laforma que reglamentariamente se establezca, el conoci-miento de las mismas, teniendo en cuenta las modalida-des lingüísticas locales.

2. Los profesores serán capacitados progresivamente enel conocimiento de las lenguas propias de forma volunta-ria y gradual.

3. El profesorado de las lenguas propias estará some-tido al mismo régimen jurídico que el profesorado de lasrestantes materias del currículo.

CAPÍTULO VIIUso de las lenguas propias en las instituciones y

Administraciones aragonesas

Artículo 27.- Relaciones de los ciudadanos con lasAdministraciones Públicas.

1. Todos los ciudadanos tienen derecho a expresarse deforma oral y escrita en castellano y/o en las lenguas ymodalidades lingüísticas propias de Aragón, en sus res-pectivas zonas de utilización predominante, de acuerdo conlo previsto en la presente Ley.

2. En los procedimientos administrativos tramitados porla Administración de la Comunidad Autónoma y por lasAdministraciones Locales, así como por los organismos yentidades que dependan de las mismas, se garantizará, enel ámbito de las zonas de utilización histórica predominan-te, el ejercicio del derecho enunciado en el párrafo anterior,de acuerdo con lo previsto en la presente Ley y en sus dis-posiciones de desarrollo.

3. En los supuestos del apartado anterior, los interesadospodrán dirigirse en lengua propia a los órganos de lasAdministraciones aragonesas. Los órganos competentes

para la tramitación procederán a la traducción a lengua cas-tellana, a través de los correspondientes órganos oficialesde traducción, y la comunicarán al interesado. Asimismo,las comunicaciones que deban efectuarse a estos interesa-dos se realizarán en castellano y en la lengua que les es pro-pia.

4. Las antedichas Administraciones Públicas procuraránlos medios necesarios para facilitar las comunicaciones ora-les de los ciudadanos en las lenguas propias en las respec-tivas zonas de utilización histórica predominante.

5. A los efectos previstos en los apartados anteriores,las Administraciones Públicas pondrán a disposición de lapoblación formularios y textos administrativos de uso fre-cuente en las lenguas propias de Aragón o en versionesbilingües.

Artículo 28.- Publicaciones oficiales.1. Las disposiciones, resoluciones y acuerdos de los órga-

nos institucionales de la Comunidad Autónoma podránpublicarse en las lenguas propias mediante edición separa-da del "Boletín Oficial de Aragón" cuando así lo acuerde elórgano autor de tales disposiciones o acuerdos. En todocaso las disposiciones, resoluciones y acuerdos publicadosen las lenguas propias de Aragón también deberán publi-carse en lengua castellana.

2. Las disposiciones de desarrollo de la presente Leydeberán ser publicadas en las lenguas propias de Aragón,una vez establecida la norma lingüística correspondiente.

Artículo 29.- Las Cortes de Aragón.1. La regulación del uso de las lenguas propias de Aragón

en las actuaciones interna y externa de las Cortes deAragón será establecida en su Reglamento.

2. Cualquier persona podrá dirigirse por escrito a lasCortes de Aragón en cualquiera de las lenguas propias deAragón. Las Cortes de Aragón se dirigirán a la personainteresada en la lengua usada por la misma y en castella-no.

Artículo 30.- El Justicia de Aragón.1. El Justicia de Aragón, en el ejercicio de sus competen-

cias, velará por la protección de los derechos lingüísticosreconocidos en esta Ley y por el cumplimiento de sus dis-posiciones por los poderes públicos.

2. Cualquier ciudadano podrá dirigirse por escrito alJusticia de Aragón en cualquiera de las lenguas propias deAragón y será respondido en esa lengua y en castellano.

3. El Justicia de Aragón podrá emitir escritos, informes ycualesquiera documentos en las lenguas propias deAragón, que también constarán en castellano.



Texto no oficial


Artículo 31.- EEnnttiiddaaddeess llooccaalleess.. 1. En las zonas de utilización histórica predominante de

las lenguas propias, los debates de los órganos de lasentidades locales se podrán realizar en la respectiva len-gua propia, sin perjuicio de la utilización del castellano.

2. Las actas, acuerdos y otros documentos oficiales delas corporaciones locales incluidas en las zonas referidasen el apartado anterior se redactarán en castellano y en larespectiva lengua propia.

Artículo 32.- IInnssttrruummeennttooss nnoottaarriiaalleess..Los instrumentos notariales podrán redactarse en cual-

quiera de las lenguas propias o modalidades lingüísticasde Aragón en los supuestos y con las condiciones previs-tas en la legislación civil aplicable.

Artículo 33.- Toponimia.1. En las zonas de utilización histórica predominante de

las lenguas propias la denominación oficial de los topóni-mos será única, la tradicionalmente usada en el territorio,sin perjuicio de lo que establezca la legislación aragonesade Administración Local, tanto en relación a los municipioscomo a las comarcas.

2. Corresponde al Departamento del Gobierno deAragón competente en política lingüística, oído el ConsejoSuperior de las Lenguas de Aragón y la respectiva autori-dad lingüística, determinar los topónimos de la ComunidadAutónoma, así como los nombres oficiales de los territorios,los núcleos de población y las vías interurbanas.

3. Las vías urbanas contarán con una denominaciónúnica, cuya determinación corresponde a los municipios.

Artículo 34.- Antroponimia.1. Se reconoce el derecho al uso de las lenguas propias de

Aragón en los nombres y apellidos, que podrán ser inscritosen el Registro Civil en las mismas.

2. Cualquier persona, desde que cumpla los catorceaños, podrá solicitar, sin necesidad de asistencia, la susti-tución de su nombre propio o de sus apellidos por suequivalente onomástico en cualquiera de las lenguas pro-pias de Aragón.

Artículo 35.- MMeeddiiooss ddee ccoommuunniiccaacciióónn..Respetando los principios de independencia y de auto-

nomía de los medios de comunicación, lasAdministraciones Públicas adoptarán las medidas adecua-das a fin de alcanzar los siguientes objetivos:

a) Promover la emisión en las radios y televisionespúblicas de programas en las lenguas propias de Aragónde manera regular.

b) Fomentar la producción y la difusión de obras de

audición y audiovisión en las lenguas propias. c) Fomentar la publicación de artículos de prensa en las

lenguas propias de manera regular. d) Ampliar las medidas existentes de asistencia finan-

ciera a las producciones audiovisuales en lenguas propias. e) Apoyar la formación de periodistas y demás personal

para los medios de comunicación que empleen las lenguaspropias.

f) Velar para que los intereses de los hablantes de len-guas propias estén representados o sean tomados en con-sideración en el marco de las estructuras que se puedancrear de conformidad con la ley con el objeto de garanti-zar la libertad y la pluralidad de los medios de comunica-ción.

Artículo 36.- IInniicciiaattiivvaa ssoocciiaall.. La iniciativa social en lo relativo a la investigación, difu-

sión, enseñanza y dignificación de las lenguas propias deAragón será especialmente tenida en cuenta por lasAdministraciones públicas, tanto al diseñar la políticalingüística de la Comunidad Autónoma como mediante elfomento y apoyo de las actividades realizadas por las enti-dades sociales. Las Administraciones públicas fomentaránla suscripción de convenios de colaboración estables contales entidades.

Disposición Adicional Primera.- Política de cooperación.El Gobierno de Aragón podrá suscribir convenios o acuer-

dos de colaboración con aquellas instituciones, adminis-traciones o entidades que puedan contribuir al cumpli-miento de los fines previstos en esta Ley.

Disposición Adicional Segunda.- AAccaaddeemmiiaass..El Gobierno de Aragón aprobará los estatutos de las

Academias de las lenguas en el plazo de ocho mesesdesde la entrada en vigor de la presente Ley y las mismasse constituirán en los tres meses siguientes.

Disposición Adicional Tercera.- Gradualidad en la aplica-ción de la Ley.

1. Las disposiciones sobre el uso de las lenguas propias deAragón referidas a las Instituciones aragonesas,Administración de la Comunidad Autónoma de Aragón,Administraciones Locales y entidades dependientes de ellasdeberán aplicarse en el plazo máximo de tres años desde laentrada en vigor de la presente Ley.

2. La enseñanza de las lenguas propias de Aragón, en lostérminos previstos en la presente Ley, iniciará su gradualimplantación antes del comienzo del curso 2011-2012.

Disposición Adicional Cuarta.- Consignaciones econó-


Texto no oficial

17

micas.El Gobierno de Aragón consignará las partidas presu-

puestarias necesarias y suficientes para la puesta en marchade la presente Ley.

Disposición Adicional Quinta.- Órgano administrativo.El Gobierno de Aragón se dotará, en el plazo máximo de

seis meses desde la entrada en vigor de la presente Ley, deun órgano administrativo adecuado para la aplicación delas previsiones contenidas en la presente Ley y, en particu-lar, para el seguimiento de las enseñanzas de las lenguaspropias.

Dicho órgano contará con personal técnico especializa-do con dominio y conocimientos de las lenguas propias deAragón.

Disposición Transitoria Primera.- Constitución y renova-ción de los miembros del Consejo Superior de las Lenguasde Aragón.

1. En el plazo de tres meses desde la entrada en vigor deesta Ley se constituirá el Consejo Superior de las Lenguasde Aragón.

2. La primera renovación del Consejo Superior de lasLenguas de Aragón que se constituya tras la entrada envigor de la presente Ley se producirá por terceras partes desus miembros cada dos años dentro del período inicial deseis años para el que sean nombrados, correspondiendo alas instituciones que propusieron su nombramiento estable-cer el orden de dicha renovación de entre los propuestospor cada una conforme al siguiente reparto:

a) La primera renovación afectará a dos de los miembrospropuestos por las Cortes de Aragón, uno por el Gobiernode Aragón y dos por la Universidad de Zaragoza.

b) La segunda renovación afectará a dos de los miembrospropuestos por las Cortes de Aragón, uno por el Gobiernode Aragón y dos por la Universidad de Zaragoza.

c) La tercera renovación afectará a uno de los miembrospropuestos por las Cortes de Aragón, tres por el Gobiernode Aragón y uno por la Universidad de Zaragoza.

Disposición Transitoria Segunda.- Designación de losprimeros integrantes de las academias.

Los primeros integrantes de la Academia de la LenguaAragonesa y de la Academia Aragonesa del Catalán seránnombrados por el Gobierno de Aragón a propuesta delConsejo Superior de las Lenguas de Aragón.

Disposición Derogatoria Única.- Queda derogada la dis-posición final segunda de la Ley 3/1999, de 10 de marzo,del Patrimonio Cultural Aragonés, así como cuantas dispo-siciones de igual o inferior rango se opongan a lo previstoen la presente Ley.1

Disposición Final Primera.- Habilitación al Gobierno deAragón.

Se faculta al Gobierno de Aragón para dictar cuantas dis-posiciones sean precisas para el desarrollo y ejecución de lapresente Ley.

Disposición Final Segunda.- Entrada en vigor.Esta Ley entrará en vigor en el plazo de un mes desde su

publicación en el Boletín Oficial de Aragón.


Se destacan en negrita las aportaciones de CHA 1La disposición derogatoria ha sido aprobada con el voto en contra de CHA

Texto no oficial


Lei d’uso, protezión e promozión d’as luengaspropias d’Aragón

19

ESPOSIZIÓN DE RAZONS

1. Aragón ye una Comunidá Autonoma en a que chuntoa o castellano, luenga mayoritaria e ofizial en tot o suyoterritorio, se fablan en determinatas zonas atras luengas,l'aragonés e o catalán, as tres con as suyas modalidazlingüisticas propias d'Aragón.

Istas luengas constituyen un rico erenzio d'a nuestraComunidá Autonoma e un feito singular drento d'o pano-rama d'as luengas istoricas d'Europa, configuraderas d'unaistoria e cultura propias. Por ixo, han d'estar espezialménprotechitas e fomentatas por l'alministrazión aragonesa.

A situazión en que se troban istas luengas consella arapeda adozión de midas que guarenzien a suya protezióne recuperazión. En o referén a ra luenga aragonesa, propiad'a zona norte d'a nuestra Comunidá, ye biba e endurapoquet a poquet una perda de trasmisión chenerazionalentre pais e fillos, seguntes se deduze d'os estudios sozio-lingüisticos reyalizatos e d'a mingua d'o lumero de fabla-dors d'a mesma. A luenga catalana propia d'a zona orien-tal d'Aragón, con mayor lumero de fabladors, se mantienebiba en o suyo uso sozio-familiar, pero no tanto en o suyouso formal. Ta ras dos luengas son prezisas azions deziditaspor parti d'o Gubierno d'Aragón ta prestichiar-las, dinificar-las e normalizar-las sozialmén, fazilitando asinas a suya pro-tezión e promozión. Bi ha que tener en cuenta que istasluengas mantienen bibas bariedaz locals u dialeutals istori-cas e/u territorials, e que esiste una zona de confluyenziade as dos luengas en bels monezipios.

2. As lechislazions española e aragonesa, dimpués d'ainstaurazión d'o rechimen democratico, no son estatas alle-nas a ra reyalidá plurilingüe d'España e d'Aragón.

O Tetulo Preliminar d'a Constituzión de 1978 disposa eno trestallo primero de l'articlo 3 que "O castellano ye aluenga española ofizial d'o Estato. Toz os españols tienen odeber de conoxer-la e o dreito a usar-la". O trestallosegundo d'iste mesmo articlo establexe que as demásluengas españolas serán tamién ofizials en as respeutibascomunidaz Autonomas d'alcuerdo con os suyos Estatutos.O trestallo terzero d'iste mesmo articlo establexe que "Ariqueza d'as distintas modalidaz lingüsticas d'España ye un

patrimonio cultural que será ocheto d'espezial respeto eprotezión".

Finalmén, l'articlo 148.1.17.ª d'a Constituzión Españolaatribuye a ras Comunidaz Autonomas a competenzia sobrematiera de fomento d'a cultura, d'a imbestigazión e, en osuyo caso, de l'amostranza d'a luenga d'a ComunidáAutonoma.

A zaguera reforma d'o Estatuto d'Autonomía d'Aragón,feita por Lei Organica 5/2007 de 20 d'abril, ha establito eno suyo articlo 7, baxo ro tetulo de luengas e modalidazlingüisticas propias, o siguién:

"1. As luengas e modalidaz lingüsticas propias d'Aragónconstituyen una d'as manifestazions más destacatas d'opatrimonio istorico e cultural aragonés e un balor sozial derespeto, combibenzia e entendimiento.

2. Una lei de Cortes de Aragón establirá as zonas d'usopredominán d'as luengas e modalidaz propias d'Aragón,reglará o rechimen churidico, os dreitos d'utilizazión d'osfabladors d'ixos territorios, promoberá a protezión, recupe-razión, amostranza, promozión e difusión d'o patrimoniolingüistico d'Aragón, e faborexerá, en as zonas d'utilizaziónpredominán, l'uso d'as luengas propias en as relazions d'osziudadanos con as Alministrazions Publicas aragonesas.

3. Denguno no podrá estar discriminato por razón d'aluenga."

Dica agora, a regulazión que ye en oserbanza en istamatiera ye constituyita por a Lei 3/1999, de 10 de marzo,de Patrimonio Cultural Aragonés que, dando cumplimientoa o disposato por o Estatuto d'Autonomía en a suya reda-zión emologata por a reforma efeutuata por a Lei Organica5/1996, establió en l'articlo 4 que "L'aragonés e o catalán,luengas minoritarias d'Aragón, en l'ambito d'as cuals soncomprenditas as dibersas modalidaz lingüisticas, son unariqueza cultural propia e serán espezialmén protechitas porl'Alministrazión". A desposizión final segunda d'a mesmaLei disposa que "Una lei de luengas d'Aragón proporzio-nará a bastida churidica espezifica ta reglar a coofizialidáde l'aragonés e d'o catalán, luengas minoritarias d'Aragón,asinas como a efeutibidá d'os dreitos d'as respeutibascomunidaz lingüisticas, tanto en o referén a l'amostranzade y en a luenga propia, como a ra plena normalizazión del'uso d'istas dos luengas en os respeutibes territorios."


Son destacatas en negreta as aportazions de CHA

Lei d'uso, protezion e promoziond'as luengas propias d'Aragón

Testo no ofizial

Traduzión d’o castellano ta l’aragonés por Francho Nagore


Antiparti, l'articlo 71.4.ª d'o Estatuto d'Autonomíad'Aragón atribuye tamién a ra Comunidá Autonoma acompetenzia esclusiba sobre luengas e modalidadazlingüisticas propias.

3. Respeuto a ra protezión d'istas luengas, ye de destacaro Ditamen de 7 d'abril de 1997 d'as Cortes d'Aragón, asconclusions d'o cual planteyan a igualdá d'o tratamientolegal de l'aragonés e d'o catalán como luengas propiasd'Aragón; que as dos luengas serán coofizials chunto a raluenga castellana en os suyos respeutibes territorios y enos rans en que se determine; o respeto enta ras suyasmodalidaz u barians locals; a suya amostranza; a reglamen-tazión d'a toponimia tradizional; l'apoyo á publicazions,manifestazions e meyos de comunicazión en as luengasminoritarias propias e a creyazión d'un organo alministrati-bo encargato d'a normalizazión lingüistica.

O Gubierno d'Aragón, sensible a ra importanzia d'adibersidá lingüistica d'o nuestro territorio, ha benito asu-mindo midas de protezión patrimonial, espezialmén en oscampos de l'amostranza, d'a cultura e d’a imbestigazión,en un prozeso de recuperazión e respeto a ras luengasnuestras.

4. Con a presén Lei se quiere dar cumplimiento a ra obli-gazión emanata d'o Estatuto d'Autonomía en o reconoxi-miento d'o dreito de toz os fabladors a utilizar a suya luen-ga e modalidá lingüistica propia, patrimonio común quecontribuye a ra construzión d'una Europa basata en osprenzipios d'a democrazia e a dibersidá cultural.

A libertá ta usar una luenga rechional u minoritaria tantoen a bida particular como en a publica constituye un dreitoque no prescribe, de conformidá con os prenzipios conteni-tos en o Pauto Internazional de Dreitos Zebils e Puliticosd'as Nazions Unitas, o Combenio d'o Consello d'Europa tara Protezión d'os Dreitos Umanos e d'as LibertazFundamentals e a Carta Europea d'as Luengas Rechionalesu Minoritarias de 1992, ratificata por España en 2001.

Asinas, o Cabo I d'a presén Lei reconoxe a pluralidálingüistica d'Aragón e guarenzia l'uso por os aragonesesd'as luengas e modalidaz lingüisticas propias como unerenzio cultural istorico que debe estar conserbato.

O Cabo II establexe o prozedimiento ta declarar as zonasd'utilizazión d'as luengas propias.

O Cabo III creya e regula o Consello Superior d'asLuengas d'Aragón, conzebito como un organo consultibo

d'espezial importanzia ta o desembolicamiento d'a puliticalingüistica en a Comunidá Autonoma.

O Cabo IV se refiere a l'autoridá lingüistica d'as luengaspropias d'Aragón como competén ta elaborar e determinaros regles adecuatos ta o suyo uso.

O Cabo V inzide espresamén en a carauterizazión d'asluengas e modalidaz lingüisticas propias d'Aragón comointegrans d'o Patrimonio Cultural Aragonés e establexe dis-tintas midas ta ra suya conserbazión, protezión e promo-zión.

L'amostranza d'as luengas e modalidaz lingüisticas pro-pias, reglata en o Cabo VI d'a Lei, ye presidita por os pren-zipios de boluntariedá d'os pais u tutors e d'obligatoriedá tal'alministrazión educatiba.

O Cabo VII contiene barias normas relatibas a l'uso d'asluengas e modalidaz lingüisticas propias d'Aragón en arelazión entre l'Alministrazión e os ziudadanos, zircunscritoa ras zonas d'utilizazión istorica predominán. En iste Cabose fa referenzia tamién a ras publicazions ofizials, a toponi-mia e l'antroponimia.

A Lei se completa con zinco Desposizions Adizionals,relatibas a o plazo de constituzión de l'autoridá lingüistica,a colaborazión en a matiera con atras ComunidazAutonomas e instituzions academicas, os plazos ta ra efeu-tiba aplicazión d'o contenito d'a mesma e os recursos queson menester ta ro suyo enchegamiento e ta ra suya apli-cazión; dos Desposizions Transitorias, que establexen oprozedimiento d'eslezión e d'esbiellamiento d'os miembrosd'o Consello Superior d'as Luengas d'Aragón e d'esleziónd'os primers miembros d'as Academias Aragonesas d'asLuengas, respeutibamén; una Desposizión Zircundutoria edos Finals.

CABO IDesposizions Chenerals

Articlo 1.- Ocheto.

1. L'ocheto d'a presén Lei ye reconoxer a pluralidálingüistica d'Aragón e guarenziar l'uso por os aragonesesd'as suyas luengas e modalidaz lingüisticas propias comoun erenzio cultural istorico que debe estar conserbato.

2. Ye asinasmesmo ocheto d'ista lei aduyar a ra conser-


Testo no ofizial

21

bazión, recuperazión, promozión, amostranza e difusiónd'as luengas e modalidaz lingüisticas propias d'Aragón.

Articlo 2.- As luengas propias d'Aragón.1. O castellano ye a luenga ofizial en Aragón. Toz os ara-

goneses tienen o deber de conoxer-la e o dreito á usar-la.2. L'aragonés e o catalán son luengas propias orichinals e

istoricas d'a nuestra Comunidá Autonoma. 3. En calidá de tals, espleitarán de protezión e se guaren-

ziarán e faborexerán a suya amostranza e o dreito d'osfabladors a o suyo uso en as zonas d'utilizazión istorica pre-dominán d'as mesmas, espezialmén en relazión con asalministrazions publicas.

4. O prozedimiento ta declarar os monezipios que cons-tituyen as zonas d'utilizazión istorica predominán d'as luen-gas propias se determina en l'articlo 9 d'a presén Lei, d'al-cuerdo con criterios soziolingüisticos e istoricos.

Articlo 3.- Denominazión de modalidaz lingüisticas.Os conzellos d'as zonas d'utilizazión istorica predominán

d'as luengas propias d'Aragón podrán, por meyo d'alcuer-do adotato con o boto faborable d'a mayoría asoluta d'oPlenero, proposar a o Consello Superior d'as Luengasd'Aragón a denominazión d'a suya modalidá lingüistica,con alazez en razons istoricas, filolochicas e soziolingüisti-cas.

Articlo 4. DDrreeiittooss lliinnggüüiissttiiccooss.. 1. Se reconoxen a os ziudadanos e ziudadanas

d'Aragón os siguiens dreitos lingüisticos en os supues-tos establitos por a presén Lei:

a) Conoxer as luengas propias d'Aragón.b) Usar oralmén e por escrito as luengas propias

d'Aragón tanto en as relazions particulars como en asrelazions con as alministrazions publicas.

c) Rezibir l'amostranza d'as luengas propias d'Aragón.d) Rezibir, en as luengas propias d'Aragón, publica-

zions e programazions d'arradio, telebisión e atrosmeyos de comunicazión sozial.

e) Usar as luengas propias en a bida economica esocial.

2. Denguno no podrá estar discriminato por razón d'aluenga.

3. Os poders publicos aragoneses guarenziarán o exer-zizio d'istos dreitos, a fin de que sigan efeutibos e reyals.

Articlo 5.- DDiinniiffiiccaazziióónn dd''aass lluueennggaass pprrooppiiaass..Os poders publicos determinarán as midas que sigan

menester d'informazión, dinificazión e difusión sobre asluengas propias d'Aragón, a fin de promober o correutoconoximiento d'a reyalidá lingüistica aragonesa.

Articlo 6.- Tutela alministratiba e chudizial.1. Os poders publicos aragoneses adotarán totas as

midas que sigan prezisas ta empachar a discriminazión deziudadanos u autibidaz por o feito d'emplegar cualsiquierad'as luengas propias d'Aragón

2. Os ziudadanos podrán endrezar-sen a os Chuezes eTrebunals, d'alcuerdo con a lechislazión que siga d'oser-banza, ta estar emparatos en o exerzizio d'os suyos dreitoslingüisticos reconoxitos en ista Lei.

CABO IIZonas d’utilizazión d’as luengas propias

Articlo 7.- Zonas d'utilizazión d'as luengas propias.1. En a Comunidá Autonoma d'Aragón o castellano ye a

luenga ofizial e utilizata en tot o suyo territorio. A os efeu-tos d'ista lei, en a Comunidá Autonoma d'Aragón esisten:

a) Una zona d'utilizazión istorica predominán de l'ara-gonés, chunto a o castellano, en a zona norte d'aComunidá Autonoma.

b) Una zona d'utilizazión istorica predominán d'o catalán,chunto a o castellano, en a zona este d'a ComunidáAutonoma.

c) Una zona mista d'utilizazión istorica d'as dos luengaspropias d'Aragón, chunto a o castellano, en a zona noro-riental d'a Comunidá Autonoma.

d) Una zona d'uso esclusibo d'o castellano con modali-daz e bariedaz locals.

2. Asinasmesmo, s'establirán zonas u localidaz de transi-zión-rezeuzión que incluyirán aquellas localidaz prosimasque, por a suya capitalidá respeuto d'os monezipios inte-gratos en as zonas d'utilizazión istorica, sigan rezeutoras deziudadanos aragoneses con una luenga propia distinta d'ocastellano. As alministrazions d'a zona u localidá de transi-zión-rezeuzión cumplirán con o establito ta ras zonas d'u-tilizazión istorica predominán d'as luengas propiasd'Aragón en os supuestos prebistos en a presén Lei, d'atraza que s'establexca en o desembolicamiento reglamen-tario, espezialmén en educazión.

Articlo 8.- ZZoonnaass dd''uuttiilliizzaazziióónn iissttoorriiccaa pprreeddoommiinnáánn..1. A os efeutos d'a presén Lei, s'entiende por zonas d'u-

tilizazión istorica predominán aquellas en as que son usa-tos u son estatos usatos sistemas lingüisticos, d'alcanzelocal u comarcal, con rasgos de caráuter predominán del'aragonés u d'o catalán.



Testo no ofizial


2. Espezificamén, s'entienden como zonas d'utilizaziónistorica predominán as enunziatas en os trestallos a), b) ec) d'o punto primero de l'articlo anterior.

Articlo 9.- Declarazión d'as zonas d'utilización d'as luen-gas propias.

O Gubierno d'Aragón, prebio informe d'o ConselloSuperior d'as Luengas d'Aragón, declarará as zonas emonezipios a que se refiere l'articlo 7.

CABO IIIConsello Superior d’as Luengas d’Aragón

Articlo 10.- Constituzión.Se creya o Consello Superior d'as Luengas d'Aragón

como organo colechiato consultibo ascrito a oDepartamento d'o Gubierno d'Aragón competén en puliti-ca lingüística e adotato d'autonomía organica e funzionalcon a fin de guarenziar a suya ochetibidá e independenzia.

Articlo 11.- Funzions.Corresponderán a o Consello Superior d'as Luengas

d'Aragón as siguiens funzions:a) Proposar a os organos competens de l'Alministrazión

d'a Comunidá Autonoma linias d'autuazión en a bastidad'a pulitica lingüistica d'o Gubierno d'Aragón.

b) Proposar l'adozión d'as midas apropias ta guarenziar aprotezión d'o patrimonio lingüistico aragonés e l'uso d'asluengas e modalidaz lingüisticas propias d'Aragón segunteso prebisto en ista Lei y en os reglamentos de desembolica-miento.

c) Efeutuar o siguimiento d'os plans e programas enmatiera lingüistica que se desemboliquen en a ComunidáAutónoma, asinas como d'as linias d'autuazión que sedeterminen.

d) Emitir informes por iniziatiba propia u a solizitú d'osorganos de l'Alministrazión Publica d'a ComunidáAutonoma en asuntos relazionatos con a pulitica lingüisti-ca.

e) Efeutuar propuestas a ras Alministrazions Publicas ara-gonesas sobre autuazions de fomento e guarenzia de l'uso,amostranza e conoximiento d'as luengas e modalidazlingüisticas propias d'Aragón seguntes o prebisto en istaLei.

f) Emitir informe prebio a ra declarazión d'as zonas emonezipios d'utilizazión d'as luengas propias, seguntes oprebisto en l'articlo 9 d'a presén Lei.

g) Estar ascuitato dinantes d'o establimiento d'os toponi-mos en a Comunidá Autonoma d'Aragón.

h) Informar as autuazions que corresponda adotar, enconsonanzia con a presén Lei, en os monezipios pertene-xiens a ra zona mista d'utilizazión istorica d'as luengas emodalidaz lingüisticas propias.

i) Cualsiquier atra que li s'atribuiga en a presén Lei.

Articlo 12.- Normas de funzionamiento e organizazión.O Consello Superior d'as Luengas d'Aragón elaborará as

suyas normas de funzionamiento e organizazión interna,que serán aprebatas por o Gubierno d'Aragón prebio deba-te en a Comisión correspondién d'as Cortes d'Aragón.

Articlo 13.- Composizión.

1. O Consello Superior d'as Luengas d'Aragón será for-mato por quinze miembros que deberán estar desinatosentre filologos, churistas, soziologos, destacatas presonali-daz d'as letras, l'amostranza u a imbestigazión lingüisticau d'os ambitos sozial u cultural d'a Comunidá aragonesa.

2. Serán nombratos por o Presidén d'Aragón á proposi-zión d'as Cortes d'Aragón, d'o Gubierno d'Aragón e d'aUnibersidá de Zaragoza, correspondendo a cada una d'is-tas instituzions efeutuar a proposizión de zinco miembros.

3. Os miembros d'o Consello serán desinatos por unperiodo de seis añadas e s'esbiellarán por terzeras partiscada dos.

Articlo 14.- Zese.1. Son causas de zese d'os miembros d'o Consello as

siguiens:a) Rematanza d'o plazo de nombramiento.b) Inabilitazión declarata por resoluzión chudizial firme.c) Arrenunzia azeutata por o Presidén d'o Consello.d) Declarazión de fenezimiento u incapazidá.2. As plazas que queden bueitas serán cubiertas á propo-

sizión d'a instituzión que fazió ro nombramiento d'aquellapresona en qui concurra a causa de zese e, en o suyo caso,por o tiempo de mandato que li restase.

CABO IVL’autoridá lingüistica d’as luengas propias d’Aragón

Articlo 15.- AAss AAccaaddeemmiiaass dd''aass lluueennggaass aarraaggoonneessaass..1. Se creyan l'Academia d'a Luenga Aragonesa e

l'Academia Aragonesa d'o Catalán como instituzions zien-


Testo no ofizial

23

tificas ofizials que constituyen l'autoridá lingüistica de l'a-ragonés e d'o catalán en Aragón, respeutibamén.

2. Corresponde á ras Academias d'as luengas aragone-sas:

a) Establir as normas referitas a l'uso correuto d'a corres-pondién luenga propia en Aragón.

b) Asesorar a os poders publicos e instituzions sobretemas relazionatos con l'uso correuto d'a correspondiénluenga propia e con a suya promozión social.

3. As Academias d'as luengas aragonesas serán integra-tas por filologos, presonalidaz d'as letras, de l'amostran-za, d'a comunicazión e/u d'a imbestigazión de reconoxitaacreditazión en l'ambito d'ista Lei.

4. O Gubierno d'Aragón emologará as ordinazions decada una d'as Academias d'as luengas aragonesas en asque se fixará a suya composizión, organizazión e funzio-namiento.

Articlo 16.- Norma lingüística d'as luengas propiasd'Aragón.

1. Cuan, seguntes o establito en ista Lei, as instituzionspublicas deban utilizar una luenga propia d'Aragón, seránobligatas a utilizar a norma lingüistica que corresponda ara declarazión d'uso istorico efeutuata ta o territorio corres-pondién.

2. Corresponde a ras instituzions zientíficas reconoxitas tacada una d'as luengas elaborar e determinar en o suyo casoas normas lingüisticas de l'aragonés e d'o catalán, sin per-chudizio d'o respeto a ras peculiaridaz d'as luengas propiasd'Aragón.

3. Manimenos o prebisto en os parrafos anteriors, asinstituzions publicas podrán fer uso d'as modalidaz localscuan as zercustanzias lo demanden, fendo perén uncorreuto uso ortografico.

CABO VPatrimonio lingüistico aragonés

Articlo 17.- Conserbazión d'o Patrimonio LingüisticoAragonés.

1. As instituzions publicas aragonesas adotarán midas taguarenziar a conserbazión d'os biens d'o PatrimonioLingüistico Aragonés en cualsiquiera d'as luengas que lointegran.

2. Constituyen o Patrimonio Lingüistico Aragonés toz osbiens materials e inmaterials de relebanzia lingüistica rela-

zionatos con a istoria e a cultura d'as luengas propias enAragón.

3. Os elementos integrans d'o Patrimonio LingüisticoAragonés pueden estar sitiatos en as zonas d'utilizaziónistorica predominán d'as luengas propias, en o resto d'oterritorio d'a Comunidá Autonoma u difuera d'iste.

4. Corresponde a o Departamento d'o Gubiernod'Aragón competén en pulitica lingüistica guarenziar a pro-tezión d'o Patrimonio Lingüistico Aragonés e coordinar asazions d'as corporazions locals en ista matiera, sin perchu-dizio d'as competenzias reconoxitas en a lechislazión queregla o Patrimonio Cultural Aragonés.

Articlo 18.- Biens materials d'o Patrimonio LingüisticoAragonés.

1. Os decumentos, impresos, publicazions, soportesdichitals e demás biens materials integrans d'o patrimoniobibliografico e decumental aragonés que tiengan de bezconsiderazión de Patrimonio Lingüistico Aragonés sereglarán por o dispuesto espezificamén por ista Lei e por alechislazión que regla o Patrimonio Cultural Aragonés.

2. Ta ra salbaguarda d'iste patrimonio lingüistico,l'Alministrazión d'a Comunidá Autonoma promoberá asuya recuperazión, rechira, rechistro en soportes perma-nens, descrizión e difusión.

Articlo 19.- Biens inmaterials d'o Patrimonio LingüisticoAragonés.

Os usos, costumbres, creyazions, comportamientos edemás biens inmaterials integrans d'o PatrimonioLingüistico Aragonés serán salbaguardatos por meyo d'arechira, a decumentación zientifica e a replega completad'os mesmos en soportes materials que guarenzien a suyatrasmisión a ras chenerazions futuras e a suya difusión cul-tural.

Articlo 20.- Promozión cultural d'as luengas propias.1. En a promozión d'a luenga como beíclo de cultura e,

en particular en o relatibo á bibliotecas, bideotecas, zen-tros culturals, museyos, archibos, academias, teyatros ezines, asinas como treballos literarios e produzión cine-matografica, esprisión cultural popular, festibals, indus-trias culturals e nuebas teunolochías, corresponde a rasAlministrazions publicas aragonesas, espezialmén en aszonas d'utilizazión istorica predominán de luengas propiasy en as zonas de transizión-rezeuzión:

a) Fomentar a esprisión e as iniziatibas en as luengas emodalidaz lingüisticas propias e faborexer l'azeso a rasobras produzitas en istas luengas.

b) Faborexer l'azeso en as luengas propias a ras obrasproduzitas en atras luengas, aduyando e desembolicando



Testo no ofizial


as autibidaz de traduzión, doblache, postsincronizazión esoztetulato.

c) Faborexer l'azeso en atras luengas a ras obras produ-zitas en as luengas propias d'Aragón, aduyando e desem-bolicando as autibidaz de traduzión, doblache, postsincro-nizazión e soztetulato.

d) Faborexer a reyalizazión d'autibidaz culturals relazio-natas con a promozión d'as luengas propias d'Aragón.

e) Cosirar ta que os organismos encargatos d'organizaru d'emparar dibersas formas d'autibidaz culturals integrende traza adecuata o conoximiento e a prautica d'as luen-gas propias en as autibidaz que a suya iniziatiba pendad'os mesmos u a ras que ampren o suyo refirme.

f) Faborexer a dotazión d'os organismos encargatosd'organizar u refirmar autibidaz culturals con un personalque domine as luengas propias.

g) Faborexer a partizipazión dreita, en o que se refiere aos serbizios e a os programas d'autibidaz culturals, derepresentans de fabladors d'as luengas propias.

h) Refirmar a ras entidaz encargatas de replegar, rechi-rar, archibar, catalogar, recullir en deposito e amostrar upublicar as obras produzitas en as luengas e modalidazlingüisticas propias, asinas como fomentar a suya creya-zión cuan no esistan ixas entidaz u no puedan prestar-senditos serbizios.

i) Promober e finanziar serbizios de traduzión e d'im-bestigazión teminolochica con bistas, en espezial, a man-tener e desembolicar en cada luenga propia una termino-lochía alministratiba, mercantil, economica, sozial, zienti-fica-teunolochica u churidica apropias.

j) Cooperar con asoziazions e instituzions por meyo d'afirma de pautos u ro establimiento de linias de subenzión.

k) Fazilitar e promober o conoximiento d'as luengas pro-pias difuera d'as zonas d'utilizazión istorica predominán enfunzión d'a requesta e intrés sozial que bi aiga.

Articlo 21. BBiiddaa eeccoonnoommiiccaa ee ssoozziiaall..En o que se refiere a ras autibidaz economicas e sozials,

as Alministrazions publicas aragonesas, en l'ambito d'assuyas respeutibas competencias y en a bastida d'o dispo-sato en a presén Lei, ferán un poder por:

a) Pribar disposizions que bieden u limiten, sin razonschustificables, o emplego de luengas propias en os decu-mentos relatibos a ra bida economica e sozial.

b) Pribar a enseridura, en os reglamentos internos d'asinterpresas y en os decumentos particulars, de clausulasque escluyan u limiten l'uso de luengas propias, a omenos, entre os fabladors d'a mesma luenga.

c) Aprebenir as prauticas endrezatas a fer reblar en oemplego de luengas propias drento d'as autibidaz econo-micas u sozials.

d) Fomentar, por atros meyos diferens d'os que se cua-ternan en os trestallos anteriors, o emplego de luengaspropias d'Aragón.

CABO VIAmostranza d’as luengas propias

Articlo 22.- De l'amostranza d'as luengas propias.1. Se guarenzia o dreito a l'amostranza d'as luengas e

modalidaz lingüisticas propias d'Aragón en as zonas d'usoistorico predominán, l'aprendizache d'as cuals será bolun-tario. O Gubierno d'Aragón, a trabiés d'o Departamentocompetén en matiera d'educazión, guarenziará iste drei-to por meyo d'una ofierta adecuata en os zentros educa-tibos.

2. L'anterior dreito tamién se guarenziará en as zonasde transizión-rezeuzión y en as localidaz en as que biaiga zentros educatibos de referenzia ta os/as alum-nos/as prozedens de monezipios d'as zonas d'utilizaziónistorica predominán de luengas propias.

3. Sin perchudizio d'o prebisto en os trestallos ante-riors, o Gubierno d'Aragón adotará midas ta asegurar entot o territorio d'a Comunidá Autonoma l'amostranza d'aistoria e a cultura d'as que son esprisión as luengas pro-pias d'Aragón.

Articlo 23.- Uso curricular.1. En as zonas d'utilizazión istorica predominán d'as

luengas propias se guarenziará que a suya amostranza,chunto a o castellano, s'establexca en toz os rans y etapascomo matiera integrán d'o curriclo. Os contenitos d'amatiera de luenga propia tendrán en cuenta as modalidaze bariedaz locals.

2. O Gubierno d'Aragón empentará a edizión de materi-als didauticos ta estar emplegatos en as asinaturas de luen-gas propias en os zentros educatibos d'Aragón.

Articlo 24.- Estudios superiors e unibersitarios.En a Unibersidá e zentros d'estudios superiors d'Aragón se

fomentará o conoximiento d'as luengas propias, asinas comoa espezializazión d'o profesorato e s'adotarán as midas quecalga ta ra incorporazión efeutiba d'as espezialidaz deFilolochía catalana e Filolochía aragonesa.

Articlo 25. EEdduuccaazziióónn ppeerrmmaannéénn..O Gubierno d'Aragón fomentará cursos d'amostranza ta

adultos u d'educazión permanén sobre as luengas propias


Testo no ofizial

25

d'Aragón, prenzipalmén en as zonas d'utilizazión istoricapredominán.

Articlo 26.- Profesorato.1. Se guarenziará l'adecuata formazión inizial e per-

manén, asinas como a capazitazión d'o profesorato quecalga ta l'amostranza d'as luengas propias. Ta l'azeso a rasplazas destinatas a ra suya amostranza s'acreditará, d'astrazas que reglamentariamén s'establexca, o conoximientod'as mesmas, parando cuenta en as modalidaz lingüisticaslocals.

2. Os profesors serán capazitatos progresibamén en oconoximiento d'as luengas propias de forma boluntaria egradual.

3. O profesorato d'as luengas propias será sozmeso a omesmo rechimen churidico que o profesorato d'as demásmatieras d'o curriclo.

CABO VIIUso d’as luengas propias en as instituzions e

Alministrazions aragonesas

Articlo 27.- Relazions d'os ziudadanos con asAlministrazions Publicas.

1. Toz os ziudadanos tienen dreito a espresar-se de paro-la u por escrito en castellano e/u en as luengas e modalidazlingüisticas propias d'Aragón, en as suyas respeutibas zonasd'utilizazión predominán, d'alcuerdo con o prebisto en apresén Lei.

2. En os prozedimientos alministratibos enantatos porl'Alministrazión d'a Comunidá Autonoma e por asAlministrazions Locals, asinas como por os organismos eentidaz que pendan d'as mesmas, se guarenziará, en l'am-bito d'as zonas d'utilizazión istorica predominán d'as luen-gas propias, o exerzizio d'o dreito menzionato en o parra-fo anterior, d'alcuerdo con o prebisto en a presén Lei e assuyas desposizions de desembolicamiento.

3. En os supuestos d'o trestallo anterior, os intresatospodrán endrezar-sen en luenga propia a os organos d'asAlministrazions aragonesas. Os organos competens ta roenanto prozederán a ra traduzión en luenga castellana, atrabiés d'os correspondiens organos ofizials de traduzión, ela comunicarán a ro intresato. Asinas mesmo, as comunica-zions que deban efeutuar-se a istos intresatos se reyalizaránen castellano e en a luenga que lis ye propia.

4. As debanditas Alministrazions Publicas precurarán osmeyos que calga ta fazilitar as comunicazions orals d'os ziu-

dadanos en as luengas propias en as respeutibas zonas d'u-tilizazión istorica predominán.

5. A os efeutos prebistos en os trestallos anteriors, asAlministrazions Publicas meterán á desposizión d'a pobla-zión formularios e testos alministratibos, d'os que s'em-plegan á ormino, en as luengas propias d'Aragón u en ber-sions bilingües.

Articlo 28.- Publicazions ofizials.1. As desposizions, resoluzions e alcuerdos d'os organos

instituzionals d'a Comunidá Autonoma podrán publicar-senen as luengas propias por meyo d'edizión deseparata d'o"Boletín Oficial de Aragón" cuan asinas l'alcuerde l'organoautor d'ixas desposizions u alcuerdos. En tot caso as despo-sizions, resoluzions e alcuerdos publicatos en as luengas pro-pias d'Aragón tamién deberán publicar-sen en luenga caste-llana.

2. As desposizions de desembolicamiento d'a presén Leideberán estar publicatas en as luengas propias d'Aragón,malas que siga establita ra norma lingüistica correspondién.

Articlo 29.- As Cortes d'Aragón.1. A regulazión de l'uso d'as luengas propias d'Aragón en

as autuazions interna e esterna d'as Cortes d'Aragón seráestablita en o suyo Reglamento.

2. Cualsiquier presona podrá endrezar-se por escrito a rasCortes d'Aragón en cualsiquiera d'as luengas propiasd'Aragón. As Cortes d'Aragón s'endrezarán a ra personaintresata en a luenga usata por a mesma e en castellano.

Articlo 30.- O Chustizia d'Aragón.1. O Chustizia d'Aragón, en o exerzizio d'as suyas com-

petenzias, cosirará a protezión d'os dreitos lingüisticosreconoxitos en ista Lei e o cumplimiento d'as suyas despo-sizions por os poders publicos.

2. Cualsiquier ziudadano podrá endrezar-se por escrito ao Chustizia d'Aragón en cualsiquiera d'as luengas propiasd'Aragón e será respondito en ixa luenga e en castellano.

3. O Chustizia d'Aragón podrá emitir escritos, informes ecualsiquier atro decumento en as luengas propiasd'Aragón, que tamién se cuaternarán en castellano.

Articlo 31.- EEnnttiiddaazz llooccaallss..1. En as zonas d'utilizazión istorica predominán d'as

luengas propias, os debates d'os organos d'as entidazlocals se podrán reyalizar en a respeutiba luenga propia,sin perchudizio d'a utilizazión d'o castellano.

2. As autas, alcuerdos e atros decumentos ofizials d'ascorporazions locals encluyitas en as zonas referitas en otrestallo anterior se redautarán en castellano y en a res-peutiba luenga propia.



Testo no ofizial


Articlo 32.- EEssttrruummeennttooss nnoottaarriiaallss..Os estrumentos notarials podrán redautar-sen en cualsi-

quiera d'as luengas propias u modalidaz lingüisticasd'Aragón en os supuestos e con as condizions prebistas ena lechislazión zebil aplicable.

Articlo 33.- Toponimia.1. En as zonas d'utilizazión istorica predominán d'as luen-

gas propias a denominazión ofizial d'os toponimos seráunica, a tradizionalmén usata en o territorio, sin perchudi-zio d'o que establexca a lechislazión aragonesa en matierad'Alministrazión Local, tanto en relazión a os monezipioscomo as comarcas.

2. Corresponde a o Departamento d'o Gubiernod'Aragón competén en pulitica lingüistica, dimpués d'as-cuitar o Consello Superior d'as Luengas d'Aragón e a res-peutiba autoridá lingüistica, determinar os toponimos d'aComunidá Autonoma, asinas como os nombres ofizials d'osterritorios, os nucleyos de poblazión e as bías interurbanas.

3. As bías urbanas contarán con una denominaziónunica, a determinazión d'a cual corresponde a os monezi-pios.

Articlo 34.- Antroponimia.1. Se reconoxe o dreito a l'uso d'as luengas propias

d'Aragón en os nombres e renombres, que podrán estarinscritos en o Rechistro Zebil en as mesmas.

2. Cualsiquier presona, dende que cumpla os catorzeaños, podrá solizitar, sin que tienga menister d'asistenzia,a sustituzión d'o suyo nombre propio u d'os suyos renom-bres por o suyo equibalén onomastico en cualsiquiera d'asluengas propias d'Aragón.

Articlo 35.- MMeeyyooss ddee ccoommuunniiccaazziióónn..Respetando os prenzipios d'independenzia e d'auto-

nomía d'os meyos de comunicazión, as AlministrazionsPublicas adotarán as midas apropias por tal d'adubir á ossiguiens ochetibos:

a) Promober a emisión en as arradios e telebisionspublicas de programas en as luengas propias d'Aragón detraza regular.

b) Fomentar a produzión e a difusión d'obras d'audizióne audibisión en as luengas propias.

c) Fomentar a publicación d'articlos de prensa en asluengas propias de traza regular.

d) Enamplar as midas esistens d'asistenzia finanziera áras produzions audiobisuals en luengas propias.

e) Refirmar a formazión de periodistas e demás personalta os meyos de comunicazión que empleguen as luengaspropias.

f) Cosirar ta que os intereses d'os fabladors de luengas

propias sigan representatos u sigan prenitos en considera-zión en a bastida d'as estruturas que se puedan creyar enoserbanza d'a lei con l'ocheto de guarenziar a libertá e apluralidá d'os meyos de comunicazión.

Articlo 36.- EEssppuunnttaammiieennttoo ssoozziiaall..O espuntamiento sozial en o relatibo a ra imbestiga-

zión, difusión, amostranza e dinificazión d'as luengas pro-pias d'Aragón será espezialmén tenito en cuenta por asAlministrazions publicas, tanto en diseñar a puliticalingüistica d'a Comunidá Autonoma como por meyo d'ofomento e refirme d'as autibidaz reyalizatas por as entidazsozials. As Alministrazions publicas fomentarán a firma depautos de colaborazión estables con ixas entidaz.

Desposizión Adizional Primera.- Pulitica de coopera-zión.

O Gubierno d'Aragón podrá firmar pautos u alcuerdos decolaborazión con aquellas instituzions, alministrazions uentidaz que puedan contribuyir a o cumplimiento d'osochetibos prebistos en ista Lei.

Desposición Adizional Segunda.- Academias.O Gubierno d'Aragón emologará as ordinazions d'as

Academias d'as luengas en o plazo de güeito meses dendea dentrada en oserbanza d'a presén Lei e as mesmas seconstituyirán en os tres meses siguiens.

Desposición Adizional Terzera.- Gradualidá en l'aplica-zión d'a Lei.

1. As desposizions sobre l'uso d'as luengas propiasd'Aragón referitas a ras instituzions aragonesas,Alministrazión d'a Comunidá Autonoma d'Aragón,Alministrazons Locals e entidaz dependiens d'ellasdeberán aplicar-sen en o plazo masimo de tres añadasdende a dentrada en oserbanza d'a presén Lei.

2. L'amostranza d'as luengas propias d'Aragón, en osterminos prebistos en a presén Lei, iniziará a suya gradualimplantazión antis d'o enzetamiento d'o curso 2011-2012.

Desposizión Adizional Cuatrena.- Consinazions econo-micas.

O Gubierno d'Aragón consinará as partidas presupues-tarias que calga e que sigan pro ta meter en marcha apresén Lei.

Desposizión Adizional Zinquena.- Organo alministrati-bo.

O Gubierno d'Aragón se dotará, en o plazo masimo deseis meses dende a dentrada en oserbanza d'a presénLei, d'un organo alministratibo apropio ta l'aplicazión d'as


Testo no ofizial

27

prebisions contenitas en a presén Lei e, en particular, ta osiguimiento d'as amostranzas d'as luengas propias.

Dito organo contará con personal teunico espezializatocon dominio e conoximientos d'as luengas propiasd'Aragón.

Desposizión Transitoria Primera.- Constituzión e esbie-llamiento d'os miembros d'o Consello Superior d'asLuengas d'Aragón.

1. En o plazo de tres meses dende a dentrada en oser-banza d'ista Lei se constituyirá o Consello Superior d'asLuengas d'Aragón.

2. O primer esbiellamiento d'o Consello Superior d'asLuengas d'Aragón que se constituiga dimpués d'a dentra-da en oserbanza d'a presén Lei se produzirá por terzeraspartes d'os suyos miembros cada dos añadas drento d'operiodo inizial de seis añadas ta o que sigan nombratos,correspondendo a ras instituzions que proposoron o suyonombramiento establir l'orden de dito esbiellamiento d'en-tre os proposatos por cada una seguntes o siguién reparto:

a) O primer esbiellamiento afeutará a dos d'os miembrosproposatos por as Cortes d'Aragón, uno por o Gubiernod'Aragón e dos por a Unibersidá de Zaragoza.

b) O segundo esbiellamiento afeutará a dos d'os miem-bros proposatos por as Cortes d'Aragón, uno por oGubierno d'Aragón e dos por a Unibersidá de Zaragoza.

c) O terzer esbiellamiento afeutará a uno d'os miembrosproposatos por as Cortes d'Aragón, tres por o Gubiernod'Aragón e uno por a Unibersidá de Zaragoza.

Desposizión Transitoria Segunda.- DDeessiinnaazziióónn dd''ooss pprrii--mmeerrss iinntteeggrraannss dd''aass aaccaaddeemmiiaass..

Os primers integrans de l'Academia d'a LuengaAragonesa e de l'Academia Aragonesa d'o Catalán seránnombratos por o Gubierno d'Aragón á proposizión d'oConsello Superior d'as Luengas d'Aragón.

Desposizión Zircundutoria Unica.- Queda zircunduzita adesposizión final segunda d'a Lei 3/1999, de 10 de marzo,d'o Patrimonio Cultural Aragonés, asinas como totas asdesposizions d'igual u inferior ran que s'oposen a o prebis-to en a presén Lei.1

Desposizión Final Primera.- Abilitazión a o Gubiernod'Aragón.

Se faculta a o Gubierno d'Aragón ta ditar as desposizio-nes que sigan prezisas ta o desembolicamiento y execuziónd'a presén Lei.

Desposizión Final Segunda.- Dentrada en oserbanza.Ista Lei dentrará en oserbanza en o plazo d'un mes dendea suya publicazión en o Boletín Oficial de Aragón.


Son destacatas en negreta as aportazions de CHA 1A desposizión zircundutoria ye estata aprebata con o boto en cuentra de CHA

Testo no ofizial


Llei d’ús, protecció i promoció de les llengüesprópies d’Aragó


29

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

1. L'Aragó és una Comunitat Autònoma en què junta-ment amb el castellà, llengua majoritària i oficial a tot el seuterritori, es parlen a determinades zones altres llengües, l'a-ragonès i el català, totes tres en les seves modalitats lingüís-tiques pròpies d'Aragó.

Aquestes llengües constitueixen un ric llegat de la nostraComunitat Autònoma i un fet singular dins del panoramade les llengües històriques d'Europa, configuradores d'unahistòria i cultura pròpies. Per això, han de ser especialmentprotegides i fomentades per part de l'administració arago-nesa.

La situació en què es troben aquestes llengües aconsellala ràpida adopció de mesures que garanteixin la seva pro-tecció i recuperació. Pel que fa a la llengua aragonesa prò-pia de la zona nord de la nostra Comunitat, està viva ipateix una gradual pèrdua de transmissió generacionalentre pares i fills, segons es desprèn dels estudis socio-lingüístics realitzats i de la disminució del nombre de par-lants de la mateisa. La llengua catalana pròpia de la zonaoriental d'Aragó, amb major nombre de parlants, es mantéviva en el seu ús sociofamiliar, no tant, però, en el seu úsformal. Totes dues llengües necessiten accions decididesper part del Govern d'Aragó per tal de prestigiar-les, digni-ficar-les i normalitzar-les socialment, facilitant així la sevaprotecció i promoció. S'ha de tenir en compte el fet queaquestes llengües mantenen vives varietats locals o dialec-tals històriques i/o territorials, i que existeix una zona deconfluència entre ambdues llengües en alguns municipis.

2. Les legislacions espanyola i aragonesa, després de lainstauració del règim democràtic, no han estat alienes a larealitat plurilingüe d'Espanya i d'Aragó.

El Títol Preliminar de la Constitució del 1978 disposa al'apartat primer de l'article 3 que "El castellà és la llenguaespanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen eldeure de conèixer-la i el dret d'emprar-la". L'apartat segond'aquest mateix article estableix que les altres llengüesespanyoles seran també oficials a les respectivesComunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.L'apartat tercer d'aquest mateix article estableix que "La

riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanyaés un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respec-te i protecció".

Finalment, l'article 148.1.17.ª de la Constitució Espanyolaatribueix a les Comunitats Autònomes la competènciasobre foment de la cultura, de la investigació i, en el seucas, de l'ensenyament de la llengua de la ComunitatAutònoma.

L'última reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, efec-tuada per Llei Orgànica 5/2007, del 20 d'abril, ha establerten el seu article 7, sota el títol de llengües i modalitatslingüístiques pròpies, el següent:

"1. Les llengües i modalitats pròpies d'Aragó constituei-xen una de les manifestacions més assenyalades del patri-moni històric i cultural aragonès i un valor social de respec-te, convivència i enteniment.

2. Una llei de les Corts d'Aragó establirà les zones d'úspredominant de les llengües i modalitats pròpies d'Aragó,regularà el règim jurídic, els drets d'utilització dels parlantsd’aquests territoris, promourà la protecció, recuperació,ensenyament, promoció i difusió del patrimoni lingüísticd'Aragó, i afavorirà, a les zones d'utilització predominant,l'ús de les llengües pròpies en les relacions dels ciutadansamb les Administracions Públiques aragoneses.

3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua."

Fins ara, la regulació vigent en la matèria està constituïdaper la Llei 3/1999, del 10 de març, de Patrimoni CulturalAragonès, que, donant compliment al disposat per l'Estatutd'Autonomia en la seva redacció aprovada per la reformaefectuada per la Llei Orgànica 5/1996, establí a l'article 4que "L'aragonès i el català, llengües minoritàries d'Aragó,en l’ámbit de les quals estan compreses les diverses moda-litats lingüístiques, són una riquesa cultural pròpia i seranespecialment protegides per l'Administració." La disposiciófinal segona de la mateixa Llei disposa que "Una llei dellengües d'Aragó proporcionarà el marc jurídic específicper tal de regular la cooficialitat de l'aragonès i del català,llengües minoritàries d'Aragó, així com l'efectivitat delsdrets de les respectives comunitats lingüístiques, tant enallò referent a l'ensenyament de i en la llengua pròpia,com a la plena normalització de l'ús d'aquestes duesllengües en els seus respectius territoris."

Es destaquen en negreta las aportacions de CHA

Llei d'ús, protecció i promoció de lesllengües pròpies d'Aragó

Text no oficial

Traducció del castellá a al catalá feta per Michel Martínez


Per altra banda, l'article 71.4.ª de l'Estatut d'Autonomiad'Aragó atribueix també a la Comunitat Autònoma la com-petència exclusiva sobre llengües i modalitats lingüístiquespròpies.

3. Pel que fa a la protecció d'aquestes llengües, es potdestacar el Dictamen del 7 d'abril del 1997 de les Cortsd'Aragó, les conclusions del qual plantegen la igualtat detractament legal de l'aragonès i del català com a llengüespròpies d'Aragó; que totes dues llengües seran cooficialsjuntament amb la llengua castellana en els seus respectiusterritoris i en els nivells en els quals es determini; el res-pecte a les seves modalitats o variants locals; el seu ensen-yament; la reglamentació de la toponímia tradicional; elsuport a les publicacions, manifestacions i mitjans de comu-nicació en les llengües minoritàries pròpies i la creació d'unòrgan administratiu encarregat de la normalització lingüís-tica.

El Govern d'Aragó, sensible a la importància de la diver-sitat lingüística del nostre territori, ha anat assumintmesures de protecció patrimonial, especialment en elsàmbits de l'ensenyament, de la cultura i de la investigació,en un procés de recuperació i respecte a les nostresllengües.

4. Amb la present Llei es vol donar compliment a l'obli-gació emanada de l'Estatut d'Autonomia en el reconeixe-ment del dret de tots els parlants de fer servir la seva llen-gua i modalitat lingüística pròpia, patrimoni comú quecontribueix a la construcció d'una Europa basada en elsprincipis de la democràcia i la diversitat cultural.

La llibertat a l'hora d'utilitzar una llengua regional ominoritària tant a la vida privada com a la pública consti-tueix un dret imprescriptible, de conformitat amb els prin-cipis continguts en el Pacte Internacional de Drets Civils iPolítics de les Nacions Unides, el Conveni del Conselld'Europa per a la Protecció dels Drets Humans i de lesLlibertats Fonamentals i la Carta Europea de les LlengüesRegionals o Minoritàries del 1992, ratificada per Espanya el2001.

Així, el Capítol I de la present Llei reconeix la pluralitatlingüística d'Aragó i garanteix l'ús pels aragonesos de lesllengües i modalitats lingüístiques pròpies com un llegatcultural històric que s'ha de conservar.

El Capítol II estableix el procediment per tal de declararles zones d'utilització de les llengües pròpies.

El Capítol III crea i regula el Consell Superior de les

Llengües d'Aragó, concebut com un òrgan consultiu d'es-pecial importància per al desenvolupament de la políticalingüística a la Comunitat Autònoma.

El Capítol IV es refereix a l'autoritat lingüística de lesllengües pròpies d'Aragó competent per tal d'elaborar ideterminar les regles adequades per al seu ús.

El Capítol V incideix expressament en la caracterització deles llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó coma part integrant del Patrimoni Cultural Aragonès i estableixdiferents mesures per a la seva conservació, protecció i pro-moció.

L'ensenyament de les llengües i modalitats lingüístiquespròpies, regulat al Capítol VI de la Llei, està presidit pelsprincipis de voluntarietat dels pares o tutors i d'obligatorie-tat per a l'administració educativa.

El Capítol VII conté diferents normes relatives a l'ús de lesllengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó en larelació entre l'Administració i els ciutadans, limitat a leszones d'ús històric predominant. En aquest Capítol es fatambé referència a les publicacions oficials, la toponímia il'antroponímia.

La Llei es completa amb cinc Disposicions Addicionals,relatives al termini de constitució de l'autoritat lingüística, lacol·laboració en la matèria amb altres ComunitatsAutònomes i institucions acadèmiques, els terminis per al'efectiva aplicació del contingut de la mateixa i els recursosnecessaris per a la seva posada en marxa i aplicació; duesDisposicions Transitòries, que estableix el procediment d'e-lecció i renovació dels membres del Consell Superior de lesLlengües d'Aragó i de l'elecció dels primers membres de lesAcadèmies Aragoneses de les Llengües, respectivament;una Disposició Derogatòria i dues Finals.

CAPÍTOL IDisposicions Generals

Article 1.- Objecte.1. L'objecte de la present Llei és reconèixer la pluralitat

lingüística d'Aragó i garantir als aragonesos l'ús de les sevesllengües i modalitats lingüístiques pròpies com un llegatcultural històric que s'ha de conservar.

2. És així mateix objecte d'aquesta llei propiciar la con-servació, recuperació, promoció, ensenyament i difusió deles llengües i modalitats pròpies d'Aragó.


Text no oficial

31Documento informativo Diciembre / Abiento / Desembre 2009Ley de lenguas / Lei de Luengas / Llei de Llengües

Article 2.- Les llengües pròpies d'Aragó.1. El castellà és la llengua oficial a l'Aragó. Tots els ara-

gonesos tenen el deure de conèixer-la i el dret d'emprar-la.2. L'aragonès i el català són llengües pròpies originals i

històriques de la nostra Comunitat Autònoma. 3. Com a tal, gaudiran de protecció i es garantirà i afa-

vorirà el seu ensenyament i el dret dels parlants al seu ús ales zones d’utilizatció històrica predominant de les matei-xes, especialment en relació amb les administracions públi-ques.

4. El procediment per declarar els municipis que consti-tueixen les zones d’utilizatció històrica predominant de lesllengües pròpies es determina a l'article 9 de la present Llei,d'acord amb criteris sociolingüístics i històrics.

Article 3.- Denominació de modalitats lingüístiques.Els ajuntaments de les zones d’utilizatció històrica predo-

minant de les llengües pròpies d'Aragó podran, mitjançantl'acord adoptat amb el vot a favor de la majoria absolutadel Ple, proposar al Consell Superior de les Llengüesd'Aragó la denominació de la seva modalitat lingüísticafonamentada en raons històriques, filològiques i socio-lingüístiques.

Article 4.- DDrreettss lliinnggüüííssttiiccss..1. Es reconeixen als ciutadans i ciutadanes d'Aragó els

següents drets lingüístics en els supòsits establerts per lapresent Llei:

a) Conèixer les llengües pròpies d'Aragó. b) Usar oralment i per escrit les llengües pròpies

d'Aragó tant en les relacions privades com en les relacionsamb les administracions públiques.

c) Rebre l'ensenyament de les llengües pròpies d'Aragó.d) Rebre, en les llengües pròpies d'Aragó, publicacions i

programacións de ràdio, televisió i altres mitjans decomunicació social.

e) Usar les llengües pròpies en la vida econòmica isocial.

2. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la llengua.3. Els poders públics aragonesos garantiran l'exercici

d'aquests drets, perquè siguin efectius i reals.

Article 5.- DDiiggnniiffiiccaacciióó ddee lleess lllleennggüüeess pprròòppiieess..Els poders públics arbitraran les mesures necessàries

d'informació, dignificació i difusió sobre les llengües prò-pies d'Aragó, per tal de promoure el correcte coneixementde la realitat lingüística aragonesa.

Article 6.- Tutela administrativa i judicial.1. Els poders públics aragonesos adoptaran les mesures

que calguin per tal d'impedir la discriminació de ciutadanso activitats pel fet d'emprar qualsevol de les llengües prò-

pies d'Aragó.2. Els ciutadans podran adreçar-se als Jutges i Tribunals,

d'acord amb la legislació vigent, per ser emparats en l'e-xercici dels seus drets lingüístics reconeguts en aquesta Llei.

CAPÍTOL IIZones d'utilització de les llengües pròpies

Article 7.- Zones d'ús de les llengües pròpies.1. A la Comunitat Autònoma d'Aragó el castellà és la

llengua oficial i utilitzada a tot el seu territori. Als efectesd'aquesta llei, a la Comunitat Autònoma d'Aragó existei-xen:

a) Una zona d’utilizatció històrica predominant de l'ara-gonès, juntament amb el castellà, a la zona nord de laComunitat Autònoma.

b) Una zona d’utilizatció històrica predominant del català,juntament amb el castellà, a la zona est de la ComunitatAutònoma.

c) Una zona mixta d’utilizatció històrica de totes duesllengües pròpies d'Aragó, juntament amb el castellà, a lazona nord-oriental de la Comunitat Autònoma.

d) Una zona d'ús exclusiu del castellà amb modalitats ivarietats locals.

2. Així mateix, s'establiran zones o localitats de transició-recepció que inclouran aquelles localitats pròximes que, pelseu caràcter de capitalitat respecte dels municipis integratsa les zones d’utilizatció històrica, siguin receptores de ciuta-dans aragonesos amb una llengua pròpia diferent del cas-tellà. Les administracions de la zona o localitat de transició-recepció compliran amb allò establert per a les zones d'úshistòric predominant de les llengües pròpies d'Aragó en elssupòsits prevists en la present Llei, de la manera en quès'estableixi en el desenvolupament reglamentari, especial-ment en educació.

Article 8.- ZZoonneess dd’’uuttiilliizzaattcciióó hhiissttòòrriiccaa pprreeddoommiinnaanntt..1. Als efectes de la present Llei, s'entén per zones d'ús

històric predominant aquelles en què s'empren o s'hanemprat sistemes lingüístics, d'abast local o comarcal, ambtrets de caràcter predominantment de l'aragonès o delcatalà.

2. Específicament, s'entenen com a zones d’utilizatcióhistòrica predominant les enunciades als apartats a), b) ic) del punt primer de l'article anterior.

Article 9.- Declaració de les zones d'utilizatció de lesllengües pròpies.


Text no oficial


El Govern d'Aragó, previ informe del Consell Superior deles Llengües d'Aragó, declararà les zones i municipis a quèes refereix l'article 7.

CAPÍTOL IIIConsell Superior de les Llengües d'Aragó

Article 10.- Constitució.Es crea el Consell Superior de les Llengües d'Aragó, com

a òrgan col·legiat consultiu adscrit al Departament delGovern d'Aragó competent en política lingüística i dotatd'autonomia orgànica i funcional amb la finalitat de garan-tir la seva objectivitat i independència.

Article 11.- Funcions.Correspondran al Consell Superior de les Llengües

d'Aragó les següents funcions:a) Proposar als òrgans competents de l'Administració de

la Comunitat Autònoma línies d'actuació en el marc de lapolítica lingüística del Govern d'Aragó.

b) Proposar l'adopció de les mesures adequades pergarantir la protecció del patrimoni lingüístic aragonès i l'úsde les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó tali com preveuen aquesta Llei i els reglaments de desenvo-lupament.

c) Efectuar el seguiment dels plans i programes en matè-ria lingüística que es desenvolupin a la ComunitatAutònoma, així com de les línies d'actuació que es deter-minin.

d) Emetre informes per iniciativa pròpia o a sol·licitud delsòrgans de l'Administració Pública de la ComunitatAutònoma en assumptes relacionats amb la política lingüís-tica.

e) Efectuar propostes a les Administracions Públiquesaragoneses sobre actuacions de foment i garantia de l'ús,ensenyament i coneixement de les llengües i modalitatslingüístiques pròpies d'Aragó tal i com preveu aquesta Llei.

f) Emetre informe previ a la declaració de les zones imunicipis d'utilizatció de les llengües pròpies, tal i com pre-veu l'article 9 de la present Llei.

g) Ser escoltat prèviament a l'establiment dels topònimsa la Comunitat Autònoma d'Aragó.

h) Informar de les actuacions que s'hagin d'adoptar, enconsonància amb la present Llei, als municipis que pertan-yen a la zona mixta d’utilizatció històric de les llengües imodalitats lingüístiques pròpies.

i) Qualsevol altra que li atribueixi la present Llei.

Article 12.-- Normes de funcionament i organització.

El Consell Superior de les Llengües d'Aragó elaborarà lesseves normes de funcionament i organització interna, queseran aprovades pel Govern d'Aragó previ debat a laComissió corresponent de les Corts d'Aragó.

Article 13.- Composició.1. El Consell Superior de les Llengües d'Aragó constarà

de quinze membres que hauran de ser designats entre filò-legs, juristes, sociòlegs, destacades personalitats de les lle-tres, l'ensenyament o la investigació lingüística o delsàmbits social o cultural de la Comunitat aragonesa.

2. Seran nomenats pel President d'Aragó a proposta deles Corts d'Aragó, del Govern d'Aragó i de la Universitat deSaragossa, corresponent a cada una d'aquestes institucionsefectuar la proposta de cinc membres.

3. Els membres del Consell es designaran per un períodede sis anys i es renovaran per terceres parts cada dos anys.

Article 14.- Cessament.1. Són causes de cessament dels membres del Consell les

següents:a) Transcurs del termini de nomenament.b) Inhabilitació declarada per resolució judicial ferma.c) Renúncia acceptada pel President del Consell.d) Declaració de decés o incapacitat.2. Les vacants produïdes seran cobertes a proposta de la

institució que va efectuar el nomenament d'aquella perso-na en qui concorreguí la causa de cessament i, si escau, peltemps de mandat restant.

CAPÍTOL IVL'autoritat lingüística

de les llengües pròpies d'Aragó

Article 15.- LLeess AAccaaddèèmmiieess ddee lleess lllleennggüüeess aarraaggoonneesseess..1. Es creen l'Acadèmia de la Llengua Aragonesa i

l'Acadèmia Aragonesa del Català com a institucionscientífiques oficials que constitueixen l'autoritat lingüísti-ca de l'aragonès i del català a l'Aragó, respectivament.

2. Correspon a les Acadèmies de les llengües aragone-ses:

a) Establir les normes referides a l'ús correcte de lacorresponent llengua pròpia a l'Aragó.

b) Assessorar als poders públics i institucions sobretemes relacionats amb l'ús correcte de la corresponentllengua pròpia i amb la seva promoció social.

3. Las Acadèmies de les llengües aragoneses estaranintegrades per filòlegs, personalitats de les lletres, de l'en-senyament, de la comunicació i/o de la investigació de


Text no oficial


reconeguda solvència a l'àmbit d'aquesta Llei.4. El Govern d'Aragó aprovarà els estatuts de cada una

de les Acadèmies de les llengües aragoneses on es fixaràla seva composició, organització i funcionament.

Article 16.- Norma lingüística de les llengües pròpiesd'Aragó.

1. Quan de conformitat amb l’establert en aquesta llei,quan les institucions públiques hagin d'utilitzar una llenguapròpia d'Aragó, estaran obligades a utilitzar la normalingüística que correspongui a la declaració d'ús històricefectuada per al territori corresponent.

2. Correspon a les institucions científiques reconegudesper a cadascuna de les llengües elaborar i determinar en elseu cas les normes lingüístiques de l'aragonès i del català,sense prejudici del respecte a les peculiaritats de lesllengües pròpies d'Aragó.

3. No obstant allò previst als paràgrafs anteriors, les ins-titucions públiques podran fer ús de les modalitats localsquan les circumstàncies ho exigeixin, sempre fent uncorrecte ús ortográfic.

CAPÍTOL VPatrimoni Lingüístic Aragonès

Article 17.- Conservació del Patrimoni LingüísticAragonès.

1. Les institucions públiques aragoneses adoptaran mesu-res per tal de garantir la conservació dels béns del PatrimoniLingüístic Aragonès en qualsevol de les llengües que l'inte-gren.

2. Constitueixen el Patrimoni Lingüístic Aragonès tots elsbéns materials i immaterials de rellevància lingüística rela-cionats amb la història i la cultura de les llengües i modali-tats lingüístiques pròpies a l'Aragó.

3. Els elements integrants del Patrimoni LingüísticAragonès poden estar situats a les zones d’utilizatció histò-rica predominant de les llengües pròpies, a la resta del terri-tori de la Comunitat Autònoma o fora d'aquesta.

4. Correspon al Departament del Govern d'Aragó com-petent en política lingüística garantir la protecció delPatrimoni Lingüístic Aragonès i coordinar les accions de lescorporacions locals en aquesta matèria, sense prejudici deles competències reconegudes a la legislació reguladora delPatrimoni Cultural Aragonès.

Article 18.- Béns materials del Patrimoni LingüísticAragonès.

1. Els documents, impresos, publicacions, suports digitalsi la resta de béns materials integrants del patrimoni

bibliogràfic i documental aragonès que tinguin alhora con-sideració de Patrimoni Lingüístic Aragonès es regiran de lamanera disposada específicament per aquesta Llei i per lalegislació reguladora del Patrimoni Cultural Aragonès.

2. Per a la salvaguarda d'aquest patrimoni lingüístic,l'Administració de la Comunitat Autònoma promourà laseva recuperació, investigació, registre en suports perma-nents, descripció i difusió.

Article 19.- Béns immaterials del Patrimoni LingüísticAragonès.

Els usos, costums, creacions, comportaments i la resta debéns immaterials integrants del Patrimoni LingüísticAragonès seran salvaguardats mitjançant la investigació, ladocumentació científica i la recollida exhaustiva dels matei-xos en suports materials que garanteixin la seva transmissióa les generacions futures i la seva difusió cultural.

Article 20.- Promoció cultural de les llengües pròpies.En la promoció de la llengua com a vehicle de cultura i,

en particular en tot allò relatiu a biblioteques, videote-ques, centres culturals, museus, arxius, acadèmies, teatresi cinemes, així com treballs literaris i producció cinema-togràfica, expressió cultural popular, festivals, indústriesculturals i noves tecnologies, correspon a lesAdministracions públiques aragoneses, especialment a leszones d’utilizatció històrica predominant de llengües prò-pies i a les zones de transició-recepció:

a) Fomentar l'expressió i les iniciatives en les llengües imodalitats lingüístiques pròpies i afavorir l'accés a les obresproduïdes en aquestes llengües.

b) Afavorir l'accés en les llengües pròpies a les obres pro-duïdes en altres llengües, ajudant i desenvolupant les acti-vitats de traducció, doblatge, post-sincronització i subti-tolació.

c) Afavorir l'accés en altres llengües a les obres produï-des en les llengües pròpies d'Aragó, ajudant i desenvolu-pant les activitats de traducció, doblatge, post-sincronit-zació i subtitulació.

d) Afavorir la realització d'activitats culturals relacionadesamb la promoció de les llengües pròpies d'Aragó.

e) Vetllar perquè els organismes encarregats d'organit-zar o recolzar diverses formes d'activitats culturals integrinde manera adequada el coneixement i la pràctica de lesllengües pròpies a les activitats la iniciativa de les qualsdepengui desl mateixos o a què prestin el seu suport.

f) Afavorir la dotació dels organismes encarregats d'or-ganitzar o recolzar activitats culturals amb un personalque domini les llengües pròpies.

g) Afavorir la participació directa, pel que fa als serveisi als programes d'activitats culturals, de representants deparlants de les llengües pròpies.

h) Recolzar les entitats encarregades de recollir, inves-


Text no oficial


tigar, arxivar, catalogar, rebre en dipòsit i exposar o publi-car les obres produïdes en les llengües i modalitatslingüístiques pròpies, així com fomentar la seva creacióquan no existeixin aquestes entitats o no puguin prestar-se aquests serveis.

i) Promoure i finançar serveis de traducció i d'investi-gació terminològica amb l'objectiu, sobretot, de manteniri desenvolupar en cadascuna de les llengües pròpies unaterminologia administrativa, mercantil, econòmica,social, científica-tecnològica o jurídica apropiades.

j) Cooperar amb associacions i institucions mitjançant lasignatura de convenis o l'establiment de línies de subven-ció.

k) Facilitar i promoure el coneixement de les llengüespròpies fora de les zones d’utilizatció històrica predomi-nant en funció de la demanda i interès social que existeixi.

Article 21.- VViiddaa eeccoonnòòmmiiccaa ii ssoocciiaall..Pel que fa a les activitats econòmiques i socials, les

Administracions públiques aragoneses, dins l'àmbit deles seves respectives competències i en el marc del que esdisposa en la present llei, procuraran:

a) Evitar disposicions que prohibeixin o limitin, senseraons justificables, l'ús de les llengües pròpies en elsdocuments relatius a la vida econòmica i social.

b) Evitar la inserció, en els reglaments interns de lesempreses i en els documents privats, de clàusules queexcloguin o limitin l'ús de llengües pròpies, si més no,entre els parlants de la mateixa llengua.

c) Prevenir les pràctiques encaminades a desencoratjarl'ús de llengües pròpies dins de les activitats econòmi-ques o socials.

d) Fomentar, amb mitjans diferents dels contemplatsals apartats anteriors, l'ús de les llengües pròpiesd'Aragó.

CAPÍTOL VIEnsenyament de les llengües pròpies

Article 22.- De l'ensenyament de les llengües pròpies.1. Es garanteix el dret a l'ensenyament de les llengües i

modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó a les zones d’uti-lizatció històrica predominant, l'aprenentatge de les qualsserà voluntari. El Govern d'Aragó, a través delDepartament competent en educació, garantirà aquestdret mitjançant una oferta adequada als centres educatius.

2. L'anterior dret també es garantirà a les zones de tran-sició-recepció i a les localitats en què hi hagi centres edu-catius de referència per a l'alumnat procedent de munici-

pis de les zones d'ús històric predominant de llengüespròpies.

3. Sens prejudici d'allò previst als apartats anteriors, elGovern d'Aragó prendrà mesures per tal d'assegurar a totel territori de la Comunitat Autònoma l'ensenyament dela història i la cultura de les que són expressió lesllengües pròpies d'Aragó.

Article 23.- Ús curricular.1. A les zones d’utilizatció històrica predominant de les

llengües pròpies es garantirà que el seu ensenyament, jun-tament amb el castellà, s'estableixi a tots els nivells i eta-pes com a matèria integrant del currículum. Els contingutsde la matèria de llengua pròpia tindran en compte lesmodalitats i varietats locals.

2. El Govern d'Aragó impulsarà l'edició de materialsdidàctics per tal de ser utilitzats en les assignatures dellengües pròpies en els centres educatius d'Aragó.

Article 24.- Estudis superiors i universitaris.A la Universitat i centres d'estudis superiors d'Aragó, es

fomentarà el coneixement de les llengües pròpies, així coml'especialització del professorat i s'adoptaran les mesuresnecessàries per a la incorporació efectiva de les especiali-tats de Filologia catalana i Filologia aragonesa.

Article 25.- EEdduuccaacciióó ppeerrmmaanneenntt..El Govern d'Aragó fomentarà cursos d'ensenyament per

a adults o d'educació permanent sobre les llengües prò-pies d'Aragó, principalment en les zones d’utilizatcióhistòrica predominant.

Article 26.- Professorat.1. Es garantirà l'adequada formació inicial i permanent,

així com la capacitació del professorat necessari per a l'en-senyament de les llengües pròpies. Per a l'accés a les placesdestinades al seu ensenyament s'acreditarà, de la formaque reglamentàriament s'estableixi, el coneixement d'a-questes llengües, tenint en compte les modalitats lingüísti-ques locals.

2. Els professors seran capacitats progressivament en elconeixement de les llengües pròpies de forma voluntària igradual.

3. El professorat de les llengües pròpies estarà sotmès almateix règim jurídic que el professorat de la resta dematèries del currículum.


Text no oficial


CAPÍTOL VIIÚs de les llengües pròpies a les institucions i

Administracions aragoneses

Article 27.- Relacions dels ciutadans amb lesAdministracions Públiques.

1. Tots els ciutadans tenen el dret d'expressar-se deforma oral i escrita en castellà i/o en les llengües i modali-tats lingüístiques pròpies d'Aragó, en les seves respectiveszones d'ús predominant, d'acord amb el que preveu aques-ta Llei.

2. En els procediments administratius tramitats perl'Administració de la Comunitat Autònoma i per lesAdministracions Locals, així com pels organismes i entitatsque depenguin de les mateixes, es garantirà, a l'àmbit deles zones d’utilizatció històrica predominant, l'exercici deldret enunciat al paràgraf anterior, d'acord amb el que pre-veu la present Llei i en les seves disposicions de desenvolu-pament.

3. En els supòsits de l'apartat anterior, els interessatspodran adreçar-se en llengua pròpia als òrgans de lesAdministracions aragoneses. Els òrgans competents per a latramitació procediran a la traducció a la llengua castellana,a través dels corresponents òrgans oficials de traducció, i lacomunicaran a l'interessat. Així mateix, les comunicacionsque s'hagin d'efectuar a aquests interessats es realitzaranen castellà i en la llengua que els és pròpia.

4. Las susdites Administracions Públiques procuraran elsmitjans necessaris per tal de facilitar les comunicacions oralsdels ciutadans en les llengües pròpies a les respectiveszones d’utilizatció històrica predominant.

5. Als efectes prevists als apartats anteriors, lesAdministracions Públiques posaran a disposició de lapoblació formularis i texts administratius d'ús freqüent enles llengües pròpies d'Aragó o en versions bilingües.

Article 28.- Publicacions oficials.1. Les disposicions, resolucions i acords dels òrgans insti-

tucionals de la Comunitat Autònoma podran publicar-se enles llengües pròpies mitjançant edició separada del "ButlletíOficial d'Aragó" quan així ho acordi l'òrgan autor d'aques-tes disposicions o acords. En tot cas les disposicions, resolu-cions i acords publicats en les llengües pròpies d'Aragótambé s'hauran de publicar en llengua castellana.

2. Les disposicions de desenvolupament de la presentLlei s'hauran de publicar en les llengües pròpies d'Aragó,un cop establerta la norma lingüística corresponent.

Article 29.- Les Corts d'Aragó.1. La regulació de l'ús de les llengües pròpies d'Aragó en

les actuacions interna i externa de les Corts d'Aragó s'esta-blirà en el seu Reglament.

2. Qualsevol persona podrà adreçar-se per escrit a les

Corts d'Aragó en qualsevol de les llengües pròpies d'Aragó.Les Corts d'Aragó s'adreçaran a la persona interessada enla llengua emprada per aquesta i també en castellà.

Article 30.- El Justícia d'Aragó.1. El Justícia d'Aragó, en l'exercici de les seves com-

petències, vetllarà per la protecció dels drets lingüísticsreconeguts en aquesta Llei i pel compliment de les sevesdisposicions pels poders públics.

2. Qualsevol ciutadà podrà adreçar-se per escrit al Justíciad'Aragó en qualsevol de les llengües pròpies d'Aragó i seràrespost en aquesta llengua i en castellà.

3. El Justícia d'Aragó podrà emetre escrits, informes iqualsevols documents a les llengües pròpies d'Aragó, quetambé constaran en castellà.

Article 31.- EEnnttiittaattss llooccaallss.. 1. A les zones d’utilizatció històrica predominant de les

llengües pròpies, els debats dels òrgans de las entitatslocals es podran realitzar en la respectiva llengua pròpia,sens prejudici de l'ús del castellà.

2. Les actes, acords i altres documents oficials de lescorporacions locals incloses en las zones referides a l'a-partat anterior es redactaran en castellà i en la respectivallengua pròpia.

Article 32.- IInnssttrruummeennttss nnoottaarriiaallss..Els instruments notarials podran redactar-se en qualse-

vol de les llengües pròpies o modalitats lingüístiquesd'Aragó en els supòsits i amb les condicions previstes enla legislació civil aplicable.

Article 33.- Toponímia.1. A les zones d’utilizatció històrica predominant de les

llengües pròpies la denominació oficial dels topònims seràúnica, la tradicionalment emprada al territori, sens prejudi-ci del que estableixi la legislació aragonesa d'AdministracióLocal, tant en relació als municipis com a les comarques.

2. Correspon al Departament del Govern d'Aragó com-petent en política lingüística, escoltat el Consell Superior deles Llengües d'Aragó i la respectiva autoritat lingüística,determinar els topònims de la Comunitat Autònoma, aixícom els noms oficials dels territoris, els nuclis de població iles vies interurbanes.

3. Las vies urbanes comptaran amb una denominacióúnica, determinada pels municipis.

Article 34.- Antroponímia.1. Es reconeix el dret d'ús de les llengües pròpies d'Aragó

en els noms i cognoms, que podran ser inscrits al RegistreCivil en les mateixes.

2. Qualsevol persona, un cop hagi complert els catorzeanys, podrà sol·licitar, sense necessitat d'assistència, la


Text no oficial


substitució del seu nom propi o dels seus cognoms pel seuequivalent onomàstic en qualsevol de les llengües pròpiesd'Aragó.

Article 35.- MMiittjjaannss ddee ccoommuunniiccaacciióó..Respectant els principis d'independència i d'autonomia

dels mitjans de comunicació, les AdministracionsPúbliques adoptaran les mesures adequades per tal d'as-solir els objectius següents:

a) Promoure l'emissió en les ràdios i televisions públi-ques de programes en les llengües pròpies d'Aragó demanera regular.

b) Fomentar la producció i la difusió d'obres d'audició iaudiovisió en les llengües pròpies.

c) Fomentar la publicació d'articles de premsa en lesllengües pròpies de manera regular.

d) Ampliar las mesures existents d'assistència financeraa les produccions audiovisuals en llengües pròpies.

e) Recolzar la formació de periodistes i la resta de per-sonal per als mitjans de comunicació que emprin lesllengües pròpies.

f) Vetllar perquè els interessos dels parlants de llengüespròpies estiguin representats o considerats en el marc deles estructures que es puguin crear en conformitat amb lallei per tal de garantir la llibertat i la pluralitat dels mitjansde comunicació.

Article 36.- Iniciativa social. La iniciativa social pel que fa a la investigació, difusió,

ensenyament i dignificació de les llengües pròpiesd'Aragó es tindrà especialment en compte per part de lesAdministracions públiques, tant en el moment de dissen-yar la política lingüística de la Comunitat Autònoma coma través del foment i recolzament de les activitats realitza-des per les entitats socials. Les Administracions públiquesfomentaran la subscripció de convenis de col·laboracióestables amb entitats d'aquest tipus.

Disposició Addicional Primera.- Política de cooperació.El Govern d'Aragó podrà subscriure convenis o acords de

col·laboració amb aquelles institucions, administracions oentitats que puguin contribuir al compliment de les finali-tats previstes en aquesta Llei.

Disposició Addicional Segona.- Acadèmies.El Govern d'Aragó aprovarà els estatuts de les

Acadèmies de les llengües en el termini de vuit mesos apartir de l'entrada en vigor de la present Llei i aquestes esconstituiran en els tres mesos següents.

Disposició Addicional Tercera.- Gradualitat en l'aplica-ció de la Llei.

1. Les disposicions sobre l'ús de les llengües pròpies

d'Aragó referides a les Institucions aragoneses,Administració de la Comunitat Autònoma d'Aragó,Administracions Locals i entitats dependents d'elles haurand'aplicar-se en el termini màxim de tres anys a partir del'entrada en vigor de la present Llei.

2. L'ensenyament de les llengües pròpies d'Aragó, en elstermes prevists en la present Llei, iniciarà la seva gradualimplantació abans del començament del curs 2011-2012.

Disposició Addicional Quarta.- Consignacions econòmi-ques.

El Govern d'Aragó consignarà les partides pressupostàriesnecessàries i suficients per a la posada en marxa de la pres-ent Llei.

Disposició Addicional Cinquena.- Òrgan administratiu.El Govern d'Aragó es dotarà, en el termini màxim de sis

mesos a partir de l'entrada en vigor de la present Llei, d'unòrgan administratiu adequat per a l'aplicació de les previ-sions contingudes en la present Llei i, en particular, per alseguiment dels ensenyaments de les llengües pròpies.

Aquest òrgan comptarà amb personal tècnic especialit-zat amb domini i coneixement de les llengües pròpiesd'Aragó.

Disposició Transitòria Primera.- Constitució i renovaciódels membres del Consell Superior de les Llengüesd'Aragó.

1. En el termini de tres mesos a partir de l'entrada envigor d'aquesta Llei es constituirà el Consell Superior de lesLlengües d'Aragó.

2. La primera renovació del Consell Superior de lesLlengües d'Aragó que es constitueixi després de l'entradaen vigor de la present Llei es farà per terceres parts delsseus membres cada dos anys dintre del període inicial de sisanys per al que siguin nomenats, corresponent a les institu-cions que van proposar el seu nomenament establir l'ordred'aquesta renovació d'entre els proposats per cadascunad'elles conformement al següent repartiment:

a) La primera renovació afectarà a dos dels membres pro-posats per les Corts d'Aragó, un pel Govern d'Aragó i dosper la Universitat de Saragossa.

b) La segona renovació afectarà a dos dels membres pro-posats per les Corts d'Aragó, un pel Govern d'Aragó i dosper la Universitat de Saragossa.

c) La tercera renovació afectarà a un dels membres pro-posats per les Corts d'Aragó, tres pel Govern d'Aragó i unper la Universitat de Saragossa.

Text no oficial



Disposició Transitòria Segona.- DDeessiiggnnaacciióó ddeellss pprriimmeerrssiinntteeggrraannttss ddee lleess aaccaaddèèmmiieess..

Els primers integrants de l'Acadèmia de la LlenguaAragonesa i de l'Acadèmia Aragonesa del Català serannomenats pel Govern d'Aragó a proposta del ConsellSuperior de les Llengües d'Aragó.

Disposició Derogatòria Única.- Queda derogada la dis-posició final segona de la Llei 3/1999, del 10 de març, delPatrimoni Cultural Aragonès, així com totes les disposicionsde rang igual o inferior que s'oposin al que preveu la pres-ent Llei.1

Disposició Final Primera.- Habilitació al Governd'Aragó.

Es faculta al Govern d'Aragó per dictar quantes disposi-cions siguin precises per al desenvolupament i execució dela present Llei.

Disposició Final Segona.- Entrada en vigor.Aquesta Llei entrarà en vigor en el termini d'un mes a

partir de la seva publicació al Butlletí Oficial d'Aragó.

Es destaquen en negreta las aportacions de CHA 1La disposició derogatòria ha estat aprovada amb el vot en contra de CHA

Text no oficial

documento ley de lenguas 1.qxd (Page 1) - WordPress.com · 2 Ley de lenguas / Lei de Luengas / Llei...

Documents

Transcript of documento ley de lenguas 1.qxd (Page 1) - WordPress.com · 2 Ley de lenguas / Lei de Luengas / Llei...