1

Document marc sobre la manera de treballar i metodologia emprada a l'ESCOLA LA FALGUERA

Els/les mestres destinat/des a l'Escola La Falguera tenen l'obligació de conèixer

els documents interns de centre (Pla d'Acollida, Projecte de Llengües, Pla Anual,

Projecte de Direcció i tots els documents referents a la vida al centre recollits en

el NOFC) i el currículum del seu nivell i/o especialitat, així com decrets que el

desenvolupin, i que són el marc legislatiu que marquen la tasca docent.

Més enllà de la pràctica diària, i dels documents que desenvolupen aspectes

interns de funcionament i organització de les aules, aquest document assenyala

les línees de treball d'obligat compliment per a qualsevol treballador docent de

l'Escola.

Treballs i presentació

L'escola treballa sense llibres de text, amb una filosofia allunyada del

treball sistematitzat mitjançant lliçons estandarditzades. Això fa que el

mestre hagi de cercar recursos propis, sustentats sobretot en el treball

oral i en l'aplicació directa i manipulativa de l'alumne. El treball escrit,

les fitxes, resums, mapes conceptuals, esquemes, són un suport més en

l'aprenentatge dels nens i nenes. Per a aquesta fi hi ha, dins la carpeta

d'aula, models de fitxes amb el format de l'escola, on cada mestre pot

preparar treball escrit.

Tot el treball escrit ha d'estar formulat sobre aquestes plantilles.

Cal defugir dels dossiers elaborats a partir de fotocòpies i de preguntes

tancades perquè no és la manera de treballar que es proposa des del

centre. Això no es contradiu amb la formulació de proves o treballs a

partir d''algun exercici trobat en algun suport escrit i no realitzat pel

docent, sempre que aquest estigui contextualitzat i adequat a l'edat i al

tema proposat i el seu caire sigui competencial.

Aquests treballs sobre suport en paper, les fitxes, cal que cada docent

les prepari abans de les classes.

La consergeria té unes funcions que no són la de copisteria.

2

Per aquest motiu no es poden realitzar treballs de còpia durant les hores

lectives, i sols es poden realitzar còpies a l'instant quan són fruit d'un

treball lectiu que es produeix en aquell moment.

A partir de la posada en funcionament, tothom ha d'imprimir amb la

funció de "bústia" de la fotocopiadora. La impressió s'ha de treure des de

la pantalla tàctil de la fotocopiadora.

Seguint les instruccions donades pel departament, i cercant les

competències digitals dels nostres alumnes, les presentacions orals dels

treballs realitzats hauran de tenir un reforç amb eines com powerpoints,

PDF, i/o d'altres suports digitals.

Correcció de feines

Les correccions de feines encomanades mai han d'assenyalar l'error de

l'alumne. Cal que ressaltem aquelles coses que estan bé, en el sentit de

ben explicades, ben desenvolupades (encara que el resultat no sigui

correcte) i fent adonar a l'alumne/a que hi ha aspectes del seu treball que

no estan bé. No tatxem res. Demanem que ells mateixos busquin una

altra solució, definició o explicació. L'ús de rúbriques facilita

l'autocorrecció i autoavaluació dels nens i nenes. És imprescindible que

cada nen trobi per ell mateix on ha comés l'error i sàpiga corregir-lo.

La tasca de correcció s'adaptarà a les necessitats i maduració de cada

nen i nena i del nivell en que es troben.

Les rúbriques

L'escola es dota de les rúbriques com a eina d'autoavaluació dels seus

alumnes. Des de primer de primària i de manera graonada s'introdueixen

aquestes eines, que han de definir els mateixos alumnes, per poder

avaluar els progressos assolits. Les rúbriques han de ser generalitzades

en totes les àrees .

Les proves

L'avaluació dels alumnes és continuada i diversa segons la feina

desenvolupada. Cal saber que la nota final de trimestre ha de tenir en

compte els criteris d'avaluació del departament i, al mateix temps, les

orientacions del centre. En aquest sentit el centre marca com a prioritat

3

avaluar a partir del treball realitzat en el projectes (avaluarem els

processos seguits i les actituds demostrades, i si s'escau els coneixements

adquirits), els centres d'interès (avaluarem els continguts assolits) i els

racons (avaluarem principalment les actituds).

Les proves poden ser passades de manera puntual, i mai de manera

sistematitzada. La prova ens dóna una instantània d'un moment

d'aprenentatge però no dels seus assoliments. L'escola no parla

d'exàmens i no fa avaluacions sustentades en de proves ni exàmens.

Les proves són una dada més en el procés d'avaluació.

L'avaluació

Ha de ser continuada, formativa i sumativa. Tenint en compte cada

individu en singular i no en el context col·lectiu. Cal que l'avaluació

s'adeqüi, de manera ponderada, tant als criteris establerts, en els decrets

que desenvolupen els currículums d'infantil i primària, com de la

valoració personal de cada mestre i tutor.

Cal tenir present que l'assoliment dels objectius generals i les

competències i les capacitats demanades, ho són al final de cada cicle.

Cada tutor ha d'omplir el formulari d'avaluació i ser responsable que els

informes, que es lliuren a les famílies, estiguin ben omplerts per tots els

mestres que incideixen en el grup que tutoritza.

Abans d'imprimir cap informe i de lliurar-lo cal que la figura del cap

d'estudis hagi fet una supervisió de tots els informes. Amb els informes

cal lliurar la graella de valoracions generals, omplerta amb tres colors

(verds, carabassa i vermell).

Les proves internes i externes (ACL i Teberosky, proves de nivell de segon

de matemàtiques i llengua, i altres que es puguin implementar) cal que

siguin recollides en el format facilitat pel centre, en el full que hi ha a la

carpeta de d'aula (altres formats són d'us intern de cada tutor), i penjades

en xarxa en la carpeta de fi de curs que té el nom de juny+l'any en curs.

Feines a casa

L'escola no posa deures. Pot, de manera gradual, enviar feines

complementàries a fer a casa. Són feines d'aplicació del què s'ha aprés a

l'escola. Tothom ha de ser coneixedor del document "Tasques a casa"

4

aprovat per claustre i que es troba en el suro de la Sala de mestres, i dins

de P:/NOFC

No es pot considerar en cap cas enviar feines inacabades cap a casa,

exercicis de repiconament i/o feines de grans dimensions. En cap cas

tasques que no s'ajustin a la metodologia del centre. Els alumnes tenen el

dret al descans, al joc i a l'atenció emocional dels seus familiars.

Especialistes i reforços

No es pot enviar o derivar a cap alumne a classe de reforç o a especialistes

psicopedagògics, de fora del centre, sense abans tenir el vist i plau de la

Comissió CAD i dels serveis de l'EAP.

Si es detecta per part del tutor alguna mancança cal que faci la demanda

inicial a l'especialista d'Educació Especial i/o al Cap d'Estudis

Tractament de les àrees i especialitats.

Els docents

En documents posteriors de concreció, s'aniran detallant la manera de

treballar, tant les instrumentals com les altres àrees del currículum.

En línies generals el/la mestre/a de La Falguera ha de tenir el compromís i

la implicació de treballar a partir dels interessos dels seus alumnes,

procurant que la seva pràctica docent s'ajusti a la línia d'escola, recollida

en el PA, PEC, el PAC, el PL i el PD.

L'atenció que el/la mestre/a fa dels alumnes és la seva tasca principal, tant

quan fa de tutor/a com quan en fa un reforç. Per aquest motiu cap

mestre/a pot estar fent altra tasca que no sigui atenció als alumnes en

hores lectives. Les fotocòpies, preparació de material i altres tasques han

de ser preparades amb avançament. Aquesta planificació cal fer-la

durant les estones destinades a tal fi: exclusives i hores de dedicació a

casa. És necessari evitar la feina "sobre la marxa", que inclou la demanda

de material o ajuda a altres companys.

5

El docent de l'escola La Falguera té en la gestió de l'aula una tasca

primordial, però en el camí educatiu emprès, fa falta la seva cooperació i

col·laboració amb tota la comunitat educativa de l'escola, així com el

treball en xarxa amb la resta del claustre del centre.

El treball dels docents s'adreça a la formació integral dels alumnes,

procurant eines estratègiques d'aprenentatge, facilitant l'accés a nous

coneixements i afavorint un clima de seguretat que afavoreixi l'equilibri

emocional de cada nen i nena. En aquest sentit cal tenir molt clar el

document de les NOFC que, sobre la correcció de conductes i càstigs, va

ser aprovat pel claustre.

No està de més recordar que el docent de la Falguera s'adreça als seus

alumnes amb amabilitat i sense crits, ni tan sols quan l'alumne hagi

comés un error o tingui una conducta inadequada. El docent s'adreçarà a

l'alumne de manera raonada i amb un to de veu pausat i sense crits, ferm

si cal, però cercant la reflexió de l'alumne, coneixedor com és que són

persones en formació i que no tenen totes les eines socials, conductuals i

cognitives desenvolupades.

El docent de l'escola és model en tot moment i situació.

1. Àmbit de llengües: Llengua Catalana

"La relació entre pensament i paraula no és un fet sinó un procés, un anar

i venir continuat del pensament a la paraula i de la paraula al

pensament(...); el pensament no s'expressa simplement en paraules, sinó

que existeix a través d'aquestes"

L.s. V¡gostski

Pensament i llenguatge, 1985

La llengua catalana és la llengua vehicular de l'escola. El seu ús i

aprenentatge es regula a partir del Projecte Lingüístic del Centre.

L'aprenentatge de la llengua s'inicia a infantil, on l'objectiu de l'etapa és

l'assoliment de l'oralitat i l'expressivitat.

6

La oralitat, la capacitat d'oratòria, de síntesi, ordenació i estructuració

del llenguatge són objectius primordials de l'escola des d'Educació

Infantil fins a finals de primària.

A Primària s'inicia l'aprenentatge sistematitzat lectoescriptor. Tot i que

alguns alumnes d'educació infantil puguin tenir nocions força avançades

de lectoescriptura, no és objectiu de l'etapa el seu assoliment. Això s'ha

d'assolir en el primer cicle de primària. El seu aprenentatge ha de tenir

en compte la singularitat dels alumnes, No tenim un mètode únic

d'aprenentatge. La mescla i adequació del mètode global i l'analític són

presents en el nostre model. L'Escola ensenya a llegir i comprendre el

que llegim. No tenim pressa per assolir-ho. No tenim pressa per fer-ho

amb velocitat. Aprenem de manera natural i al ritme de cada nen o nena.

És en el cicle inicial que aprofundim en la consciència fonològica,

consciència que s'ha d'haver començat a treballar a infantil donant pautes

inequívoques de relació i modulació dels sons amb les seves grafies, eina

bàsica pel posterior treball ortogràfic i, també en el procés descodificador

del llenguatge escrit.

Dins de l'aprenentatge de la llengua cal tenir presents la seqüenciació dels

continguts concretada pel centre.

Més enllà d'això hi ha algunes consideracions a fer.

Ortografia

"Som el què escrivim, som com escrivim"

L'escola busca aprenentatges naturals i perdurables. Els aprenentatges

puntuals i memòristics ens duen al fracàs. Amb l'ortografia passa el

mateix.

Treballem l'ortografia a partir del text escrit, de les rúbriques

d'autocorrecció i del plantejament fet per Daniel Gavarró de les paraules

imprescindibles i de la memòria visual. En aquest sentit cal treballar i

tenir penjats en un lloc visible a l’aula els referents, les paraules

imprescindibles.

http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200607/memories/1602i.htm

7

L’aprenentatge de l’ortografia passa per l'atenció individualitzada del

diferents encerts i errades i, sobretot, a partir dels textos i raonaments

dels propis alumnes.

Les correccions cal que siguin:

Individualitzades. Cal preveure i aplicar el punt sobre les

correccions citat en aquest mateix document

Col·lectives, aprofitant els coneixements previs, ajudant a establir

possibles connexions, relacions i equivalències, i amb l'ajut de

rúbriques pactades amb els propis alumnes.

Treballar l’ortografia en les sessions de racons és una bona eina. Sota

aquest enfocament , podem utilitzar jocs. Actualment hi ha un seguit de

material que estarà recollit a l’armari de la segona planta.

Exemples d’activitats que ajuden a fixar normes ortogràfiques:

Penjat

Jocs de memòria

Gran dictat

Troba la paraula que no té relació

Sopes de lletres

Mots encreuats

Jocs d’ortografia de Josep Tió. Edicions Àlber

ETC...

Expressió escrita

L’enfocament de l’expressió escrita passa pel modelatge del mestre. Cal

que els alumnes ens vegin escriure per tal que siguin conscients, tant de

la dificultat de realitzar un bon escrit, com de les fases que és necessari

seguir per tal que el redactat final sigui de qualitat.

L'elaboració de rúbriques, insistim en el tema, és necessària fer-la amb

els alumnes, i adaptar-les a les diferents tipologies textuals.

8

Hi ha uns trets comuns en totes elles:

quin tipus de text he d’elaborar?,

a qui va dirigit?,

esquema o idees clau que vull desenvolupar,

inici, desenvolupament i conclusió o tancament del tema,

esborrany i revisió, escrit final amb una bona presentació (

marges, lletra entenedora).

estructura adient depenent de la tipologia,

ús de connectors,

vocabulari ampli tenint cura de no repetir sempre les mateixes

paraules,

ús del diccionari per trobar sinònims o bé significats.

Realitzar textos de manera individual, petit grup i gran grup, amb

ajut tant del mestre com dels companys.

Correccions en grup i individuals.

En resum, el treball en l'àmbit de la llengua ha de ser un treball

significatiu i plaent, basat en el treball pràctic i aplicat en qualsevol tipus

de feina. Qualsevol mestre ha de fer adonar-se als alumnes de possibles

errors a partir del coneixement del treball realitzat i de les rúbriques

treballades i consensuades.

L'objectiu final de l'àrea ha de ser la comunicació eficient tant a nivell

oral com escrit i la comprensió de tot el que es llegeix, independentment

del suport en el que es trobi, ja sigui paper, mitjans digitals, gràfics, etc.,

sense oblidar els continguts i objectius curriculars que sobre l'àrea de

llengües estem, com a professionals, obligats a dur a terme.

Lectura

"Siempre imaginé que el paraiso seria algun tipo de biblioteca"

Jorge Luis Borges

Cada tutor és responsable de planificar, a l'inici de curs, l'espai de lectura

dels seus alumnes que com a mínim ha de tenir mitja hora diària. En el

marc de l'impuls de la lectura que fa el centre, aquesta mitja hora

9

quedarà reflectida en un document. A grans línies cal que l'alumne tingui

estones de lectura lliure, de lectura en veu alta, d'escoltar lectura per

part del mestre, de lectura dirigida, de lectures formatives i de lectures

lúdiques...i de gaudir del servei de la biblioteca escolar i de la biblioteca

del poble.

El mestre ha de ser model lector i apropar l'hàbit als seus alumnes essent

exemple per a ells.

El mestre cal que estigui al dia de les novetats editorials i que sigui el

primer crític de les lectures recomanades, no des del seu gust pel tema

triat, sinó per la qualitat literària dels escrits.

Àmbit de llengües: llengua estrangera - anglès

La llengua anglesa és aprenentatge i eina vertebradora de l'escola.

Desprès de dos PELE seguits, l'escola aposta per un ensenyament amb la

mateixa dedicació horària.

Des de fa tres anys es demana als especialistes que s'adrecin als alumnes,

sempre que sigui possible en llengua anglesa, ja sigui a l'aula com en

altres moments no curriculars (esbarjo, passadissos, etc.).

La metodologia emprada ha de adequar-se a la general de l'escola: la

conversa i el treball a partir d'un projecte o centre d'interès, entenent

que el tema triat serà tractat amb la cura necessària al no ser una llengua

pròpia de la majoria dels alumnes. Cal doncs un treball de coordinació

entre especialistes i tutors per tal d'acordar quins temes poden ser

treballats.

Àmbit Matemàtic

El llenguatge matemàtic és un llenguatge abstracte que fa que hagi de ser

tractat amb cura especial per tal que el nen descodifiqui, entenen i

assabentant-se, i comprengui tots els processos que realitza.

L'escola fuig de l'aprenentatge de les matemàtiques sota l'apriorisme de la

reiteració i la mera mecanització dels processos. Cal que l'alumne entengui i

10

interioritzi cada fet de manera natural: treball per entendre les

matemàtiques, per construir estratègies de càlcul i resolució de problemes

En aquest sentit el treball dut per especialistes com MªAntonia Canals, David

Barba i Lluis Segarra són la base del treball escolar. Les teories formulades

per David Barba i Cecilia Calvo sustenten bona part de la praxis a l'aula que du

a terme Tony Martín, que aplica la resolució de problemes i d'operacions

sense l'ús d'algoritmes.

Parlem d'una matemàtica que parteix d'un bon coneixement de les unitats per

construir al damunt tota la descomposició numèrica i la lògica. Treballem les

matemàtiques de manera manipulativa, a partir de dos elements cabdals, les

regletes de Cuisenaire i els blocs lògics de Dienes.

Per arribar a aquest concepte cal haver treballat des d'infantil les seriacions,

les ordenacions, les classificacions...són eines de base per poder construir al

seu damunt els aprenentatges posteriors.

Cal, és imprescindible, que la matemàtica sigui propera i significativa, però al

mateix temps lúdica i divertida. Els autors citats tenen multitud

d'experiències aportades i publicades.

En aquest sentit defensem l'ús de totes les seves aportacions, sota un sol

criteri: tot és bo si darrera hi ha una reflexió sobre el perquè de la tria.

En aquestes adreces trobareu infinitat de material sobre el que sustentar el

vostre treball:

El primer es una presentació de David Barba i Cecilia Calvo al voltant de les

estratègies de càlcul i la ineficàcia dels algoritmes tradicionals.

http://srvcnpbs.xtec.cat/creamat/joomla/file/presentacio%2026%20oct.pdf

El segon vídeo és un reportatge sobre la utilització de les regletes Cuisenaire

que proposa Mª Antonia Canals per la descomposició i construcció dels

nombres

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=40338

El tercer enllaç és de Lluis Segarra. En aquesta web trobareu recursos

matemàtics per treballar la geometria, el càlcul, la resolució de problemes,

etc.

http://www.elquinzet.cat/

11

Una darrera adreça, de la Universitat de Girona. Infinitat de recursos i

materials pel treball matemàtic.

http://www.udg.edu/projectesbiblioteca/GAMAR/Inici/tabid/17145/language

/ca-ES/Default.aspx

Són exemples. La xarxa és plena de material de suport per dur a terme les

matemàtiques. També trobareu infinitat de vídeos, que el company Tony

Martín, penja de la seva activitat docent.

En tot cas són apunts que cal contextualitzar i, en la mesura que sigui possible,

integrar en el procés globalitzador del projecte o centre d'interès

Tots tres autors aposten per unes matemàtiques naturals, realitzades a partir

de la lògica, el joc i les estratègies. Tots tres són referents acceptats per

l'escola. Cal que cada mestre adeqüi les propostes de cada autor a les

necessitats dels seus alumnes. A tall d'exemple, quan Lluís Segarra proposa

càlcul ràpid, cal que el mestre reflexioni el perquè de la proposta. Si és per

avaluar la velocitat que l'alumne té en solucionar una llista de sumes no cal

que s'hi posi a fer-ho. Si ho fa com una estratègia d'autosuperació de

l'alumne i que li facilita la memorització mecànica d'una sèrie de sumands,

aleshores que ho treballi.

En conclusió, descartem el treball sistemàtic sense reflexió. Apostem per una

matemàtica manipulativa i propera, de resolució natural dels problemes,

fruit de les pròpies estratègies de cada infant. Això vol dir, a tall d'exemple,

que l'aprenentatge de les hores i la resolució de problemes horaris s'ha de

sustentar en material manipulatiu (rellotges) i no en dossiers de fitxes. Que

la resolució contextualitzada no vol dir canviar el nom dels protagonistes del

problema, sinó que el plantejament ha de ser proper a les necessitats i

interessos dels alumnes.

Per finalitzar, a la P:/recursos/MATES/jocs col.lectius/jocs col.lectius /ceip

balears hi trobareu tot de jocs seleccionats per aplicar les matemàtiques des

d'una vessant lúdica.

És imprescindible que cada tutor conegui i sàpiga els objectius, continguts i

criteris d'avaluació que marca el currículum general per al seu nivell i cicle.

12

Àmbit del coneixement del medi natural, social i cultural

El treball de coneixement del medi es sustenta fonamentalment en els

projectes i els centres d'interès. La seva formulació està desenvolupada en un

altre document sobre com treballar-los. Cal que s'ajustin a dos premisses:

els interessos dels alumnes i

els continguts curriculars.

És del tot imprescindible saber què anem a estudiar. Cal també tenir present

els acords presos en cursos anteriors sobre els continguts.

En reunions amb els delegats de classe ha sorgit la voluntat de la mascota

d'aula, aspecte contemplat en la seqüenciació de continguts.

Els alumnes de La Falguera han de tenir uns coneixements extensos del seu

poble, de la seva geografia més propera i de la varietat de fauna i vegetació

que ens envolta.

L'hort escolar ha de ser treballat per tots els cursos de manera rutinària des

d'inici de curs, i aprofitar-lo per treballar, per exemple, el procés de nutrició,

de respiració, de reproducció, els cicles estacionals, etc.

Cal recordar a tots els docents que l'escola és Escola Verda. És d'obligat

compliment la formació dels alumnes en la sostenibilitat, el respecte al medi

ambient, l'acceptació de la diversitat i la cura dels espais comuns, tant

materialment com auditivament, en el ben entès que cal educar-los en el

trànsit pels espais comuns sense cridar i amb un to de veu baix.

Àmbit artístic: del llenguatge visual i plàstic

L'educació visual i plàstica es reformularà en breu. Cal recordar que es tracta

d'un dels eixos vertebradors de l'escola. És el punt on es recolza el treball de

creativitat dels nostres alumnes. Hi ha dos documents programàtics generals

a la carpeta d'aula que cal consultar:

2.Educació Artística i 19. Proposta de Programació - Llenguatge Visual i Plàstic.

En tot cas i a l'espera de la nova proposta, cal recordar que tot el treball

plàstic ha de partir de la visió dels nens. Hem de fugir d'estereotips i de

pautes per acolorir. El treball visual i plàstic ha de ser creatiu, no un treball

13

manual. Tampoc ha de cercar la reproducció sistemàtica d'obres d'autors.

Recreem, ens inspirem...però no copiem.

Deixem que l'alumne s'expressi lliurament. Mirem els processos realitzats,

l'actitud demostrada, però el resultat no ha de ser mai la part important de

l'avaluació. El llenguatge plàstic té la llibertat absoluta del creador. Valorem

la feina, no el que esperàvem com a mestres. El resultat final ha d'agradar al

seu autor no al seu tutor.

Cal recordar que el treball sobre autors és un dels centres d'interès que cada

nivell ha de realitzar. Treball que com tots els temes ha de passar per la

conversa, la investigació i la formulació de propostes.

DOCUMENT DE TREBALL SOBRE PROJECTES I CENTRES D'INTERÈS

Projectes

Des d'infantil i fins a finals de primària es treballarà un mínim de tres projectes

anuals.

Els projectes han de respondre a preguntes formulades pels alumnes, que

despertin en el grup un interès de recerca. Cal que la tria de cada projecte sigui

en base a l'argumentació de les diferents aportacions i no sols un mer exercici

democràtic.

El treball de projecte s'ha de sustentar sobre la conversa, la posada en comú

dels sabers que ja tenim i sobre la recerca per donar resposta a la pregunta

inicial. El mètode de treball ha de contemplar:

La conversa

El mètode científic

El treball teòric i pràctic, tenint molt present la necessitat de la

manipulació i experimentació.

El treball individual i col·lectiu, i dins del treball col·lectiu el treball

cooperatiu.

S'ha de treballar sobre diversos suports: paper, i mitjans TAC.

14

S'ha de tenir en compte els diferents canals perceptius dels alumnes,

programant activitats visuals, auditives i kinestètiques que facilitin

l'adquisició d'aprenentatges de tots els alumnes.

El mestre no ha de fer classes magistrals. Acompanya i guia als alumnes

per tal que facin una aprenentatges funcionals i significatius.

El projecte ha de globalitzar les àrees instrumentals i, sempre que sigui

possible, alguna especialitat.

El projecte té com a objectiu l'aprenentatge d'uns procediments i d'unes

actituds. Per aquesta raó l'avaluació ha de valorar la tasca duta a terme pels

alumnes.

Sols es valoraran en l'avaluació aquells continguts que apareixen en el

currículum de les diferents àrees.

Centre d'interès

Els centres d'interès s'han de treballar des d'infantil fins a darrer curs de

primària,

Els centres d'interès han de cobrir els continguts curriculars de cada nivell

envers les àrees. El seu treball cal que s'ajusti als continguts ja seqüenciats per

l'escola.

Bàsicament s'ha de centrar en les àrees de coneixements del medi natural, social

i cultural. Les àrees de matemàtiques i llengua catalana s'han de treballar de

manera transversal en el transcurs de la feina desenvolupada en els projectes i

en els centres d'interès.

L'objectiu principal del centre d'interès és el de transmetre i construir uns

continguts i uns sabers claus i competencials als alumnes per tal que ells

construeixin coneixements.

El mètode de treball per dur a terme un centre d'interès ha de contemplar:

15

La conversa

El mètode científic

El treball teòric i pràctic, tenint molt present la necessitat de la

manipulació i experimentació.

El treball individual i col·lectiu, i dins del treball col·lectiu el treball

cooperatiu.

S'ha de treballar sobre diversos suports: paper, i mitjans TAC.

S'ha de tenir en compte els diferents canals perceptius dels alumnes,

programant activitats visuals, auditives i kinestètiques que facilitin

l'adquisició d'aprenentatges de tots els alumnes.

El mestre ha de procurar a l'alumne una sèrie de documentació, de tot

tipus i en diferents formats, que apropi l'alumne al coneixement que

cerquem, sent-ne el tutor i guia i aportant els coneixements oportuns.

És tasca de cada docent interelacionar els diferents continguts marcats pel

currículum en tots aquells cassos en que sigui possible.

El Centre d'Interès té com a finalitat avaluadora l'adquisició dels continguts

proposats. No obstant, les àrees de llengua i matemàtiques poden ser avaluades

dins de la interdisciplinarietat del treball.

En el treball per Projectes, com en el Centres d'Interès, cal que el docent sigui

coneixedor del Currículum i dels documents interns del centre per adequar la

seva pràctica docent a les normes del Departament i al Projecte del Centre.

En documentació posterior s'anirà definint i concretant com treballar alguns

dels aspectes que cal tenir en compte en el desenvolupament del treballs (la

conversa, el mètode científic, treball cooperatiu, etc.).

16

La conversa

L'escola la Falguera té, el mètode dialògic com una eina estratègica. El mètode

dialògic es fonamenta en la conversa, en el diàleg i els aprenentatges dels

alumnes.

Qualsevol tasca, de qualsevol àrea o temàtica, ha de tenir el seu inici en la

conversa. Conversa entre iguals i entre alumne i mestre. És des de la

verbalització que fa l'infant, que pot construir el seu pensament.

Per tal que la conversa sigui rica i fluida cal que el docent faciliti un ambient de

tranquil·litat i harmonia, de respecte i acceptació de l'altre, per poder ser

escoltat i escoltar als altres. Cal doncs tenir unes pautes d'actuació: cal fixar de

mutu acord les rúbriques de conversa en l'aula.

Un cop tenim les normes acceptades, el mestre ha de ser un suggeridor, un

moderador, i en alguns casos en àrbitre de conflictes. Però no ha de ser el

protagonista de la conversa. Els únics protagonistes han de ser els alumnes. El

mestre ha preguntar, sempre amb preguntes obertes, sobre les opinions

abocades o sobre aspectes que no hagin sorgit en la conversa, sempre tenint en

compte l'edat i la maduració del grup i del individu.

De la conversa cal extreure unes conclusions que són les que s'hauran de

comprovar mitjançant el mètode científic en el transcurs de la sessió o en altres

sessions posteriors.

La conversa no es pot entendre sense una determinada organització de l'aula.

En la conversa cal que els alumnes es vegin entre ells i que tothom vegi al

mestre. Cal una disposició en l'espai que iguali a tothom. En aquest sentit la

rotllana o la disposició de la classe en assemblea (forma de U de cara a la

pissarra) és la distribució idònia. El mestre pot apropar-se a tothom des de

davant, tothom es veu, tothom participa sense estar darrera de cap company.

És una disposició que fa que el mestre s'apropi sempre de cara, mai per

l'esquena de l'alumne.

17

Aquesta organització no està en contradicció amb agrupaments de les taules per

treballar de manera col·lectiva algunes tasques determinades.

La conversa és una eina cabdal per l'estructuració dels aprenentatges dels

nostres alumnes ja que el procés d'oralitat contribueix a organitzar el

pensament infantil.

Amb tot, cal no oblidar que com a model que el/la mestre/a és, ha de ser-ho

així mateix en el modelatge de l'oralitat, del discurs, de l'oratòria. En aquest

sentit és imprescindible el sentit comú per saber dosificar i aportar estones

d'explicació, de narració, de comunicació verbal amb els alumnes.

el mètode científic

"El mètode científic és el procediment de recerca, basat en processos lògics de

pensament, organitzat a partir de la relació de dades i generalitzacions, amb

l'objectiu de proposar i contrastar explicacions d'esdeveniments perceptibles"

(termcat)

L'escola La Falguera té, en el mètode científic, la seva manera natural de

treballar amb els alumnes.

Qualsevol aprenentatge hauria de tenir els següents passos del mètode:

1. Observació: Estadi inicial en que l'alumne, de manera empírica, estudia

una realitat amb l'aplicació dels seus sentits sobre l'objecte, fenomen o

matèria per tal de estudiar la seva realitat. L'observació no és sols sobre

materials de la natura o físics. És també observable una seqüenciació de

paraules amb la mateixa pauta, una ordenació numèrica, etc. Tots els

aprenentatges han de ser observats pels alumnes.

2. Formulació d'hipòtesis: Un cop observat se'ls hi demana de donar raons

lògiques que justifiquin el que han observat. Cal que formulin una

solució provisional al fet observat.

3. Experimentació: És necessari aleshores comprovar si la seva teoria és

encertada. La feina del mestre és assegurar que la comprovació és

18

ajustada i correcte, però no corregeix, cal que l'experimentació en si

mateixa contradigui o confirmi les hipòtesis dels alumnes.

4. Extracció de conclusions: Si el resultat confirma les hipòtesis inicials es

passa al darrer punt, elaboració de la teoria. Si no, s'inicia de nou tot el

procés.

5. Elaboració de la teoria: La teoria defineix el conjunt de conceptes i

definicions, que sovint interconnectades, donen explicació raonada del

fet observat.

Cal doncs que tot el conjunt docent apliqui aquest mètode en el plantejament de

les seves classes.