Hola, amic i amiga!Et convidem a llegir i reflexionar el document marc sobre el lema d’enguany de la Pasqua de les Avellanes que hem elaborat l’equip de Pasqua: «Foc, esperança i trobada». Tres paraules que, potser, a primer cop d’ull no tenen res en comú. Aquestes paraules, expressades com a lema, com a proposta i com a invitació et poden donar la clau per viure i per fer teu el que celebrarem i compartirem a les Avellanes del 17 al 20 d’abril i per poder-te preparar personalment i amb el teu grup per viure aquesta experiència. Una trobada d’esperança entorn del foc de la Pasqua.

Equip de Pasqua 2014 - Germans Maristes - Evarist Arnús, 44 - 08014 BCNTel. 93 490 81 46 - Fax 93 490 40 67 - pasquavellanes@maristes.cat - www.maristes.org/pasqua/avellanes

El foc és un element que sempre ha fascinat la humanitat. Segons els arqueòlegs, el foc va ser conegut per l’home uns 500.000 anys abans de Crist i no va ser fins 150.000

anys després que el va saber dominar. Quan en va descobrir el secret, la vida dels primers humans va canviar radicalment: van dominar un dels elements que més havien de servir per a l’avenç de la civilització. Un dels trets característics de gairebé tots els pobles de l’Antiguitat és la veneració del foc juntament amb el culte al Sol, del qual no es pot dissociar fàcilment. En moltes ocasions, els déus solars ho són també del foc. Com el sol amb els seus raigs, el foc a més d’il·luminar crema i, en cremar, purifica. Com el sol, pels seus raigs, el foc simbolitza l’acció fecundant, il·luminadora i purificadora. Els simbolismes de la llum i la flama, d’il·luminar i cremar, gairebé sempre van junts.

Aquesta simbologia antagònica del foc l’experimentem sovint. El foc escalfa i el foc destrueix. Tots tenim l’experiència de la foguera que convida a la dansa i a la festa, a compartir la taula, a llargues converses

entorn del foc... El foc està molt present en totes les manifestacions festives a casa nostra. Però també tenim l’experiència del seu efecte destructiu als boscos gairebé cada estiu o de desgràcies produïdes per un foc descontrolat. Seguint amb aquesta simbologia antagònica, el foc també és símbol de dues passions extremes: l’amor i la còlera. Segur que tots hem viscut aquesta experiència: som capaços d’estimar com un foc que crema i al mateix temps traiem foc pels queixals quan ens enfadem, quan ens indignem... A la Bíblia també hi trobem aquesta contraposició simbòlica del foc. A l’Antic Testament el foc és símbol de Déu i de la seva presència en la vida dels homes. Així, Déu es manifesta com un «foc devorador» i la seva paraula, com un foc que devora quan el poble d’Israel no fa el que Déu els demana, i també es presenta a Moisès com una bardissa cremant quan sent que el poble és esclau dels egipcis i li encomana la missió de salvar-los.1

De ben segur que aquest simbolisme del foc ressona profundament en la teva experiència vital, com també hi res-sona en l’experiència de la Pasqua. El foc és vida, és festa, és escalfor, és passió, és amor... però també el foc purifica i destrueix allò que no ens deixa viure fins a convertir-ho en brases, de les quals pot renéixer una vida

nova, un foc nou que et situa de forma diferent davant la vida. És l’experiència de Jesús de Natzaret narrada al Nou Testament. El foc que cremava en el seu interior el va portar a «calar foc»,2 a encendre les consciències adormides, a airejar els caps saturats, a aixecar els ànims dels caiguts, a donar força als desanimats.

foc

1 La crida a Moisès (Ex 3,1-12).2 Jesús i el foc (Lc 12,49).

1

17-20 D’ABRIL

Al llarg dels dies de la celebració de la Pasqua el foc hi és present amb aquest simbolisme. La nit de Pasqua comença amb les flames del foc nou, amb el qual s’encén el ciri pasqual, símbol de la vida del Jesús Ressuscitat, símbol de la vida

de cada persona que cerca viure amb sentit malgrat les limitacions. Símbol també de la teva vida, del teu propi foc, que vas descobrint a poc a poc i que també pot encendre altres focs. La Pasqua, siguin quines siguin les teves creences i els teus descobriments, és una invitació a cremar, a incendiar, a ser llum, a brillar, a il·luminar, a alenar, a estimular, a animar els trepitjats, a reconfortar els esforçats, a enfortir el ble que fumeja... Cadascú amb el seu foc, ja sigui amb la força impetuosa de la flama ardent, ja sigui amb la flama silenciosa que crema en una petita llàntia que il·lumina en la nit de molts cors apagats pel desànim o per la tristesa.

Esperar, anhelar, estar a l’expectativa... són actituds que, de ben segur, experimentes en moltes ocasions de la vida. Esperem moltes coses, potser coses petites, del dia a dia, o potser coses més grans, que ens

poden fer canviar o que poden ser importants per a nosaltres. De ben segur que tu podries fer una llista ben llarga de les coses que esperes... Però si t’atures a pensar-hi amb més profunditat pots descobrir que aquesta actitud d’esperar, en el fons, és acollir la vida mateixa amb una actitud positiva que t’empeny a actuar, t’ajuda a prendre decisions i et manté en marxa. Aquesta actitud positiva davant la vida és l’esperança.

Viure en aquesta clau d’esperança pot ser un punt de partida per començar a transmetre positivitat i compromís al món, creient que és possible que algun dia les dificultats esdevinguin oportunitats.

En els temps que vivim i essent conscients de la realitat més propera, viure des de l’esperança és una resposta a la realitat que viu el nostre entorn més proper, condicionat per la crisi i les injustícies que se’n deriven. També és una resposta a la necessitat i a la recerca de sentit de la vida de les persones en tots els seus projectes,

conviccions, decisions, creences, a la capacitat que tenim per poder aconseguir els somnis que ens proposem malgrat les dificultats.

L’experiència de la Pasqua és una crida a l’esperança. És una crida a l’optimisme, a viure en positiu, però a més és una crida a viure la vida en tota la seva profunditat. L’experiència de la Pasqua et pot ajudar a trobar motius de fons per viure i gaudir de la vida amb intensitat, amb esperança. No hi trobaràs solucions, sinó llum per a les teves

respostes. Es tracta de l’esperança que dóna sentit a viure i que brolla del teu interior i et predisposa a mullar-te pels altres, a comprometre’t. Viscuda des de la dimensió interior, l’esperança et capacita per a un coneixement de tot allò que t’envolta, per aprendre del passat i per projectar-te en el futur, per donar un sentit a allò que fas, a ser creatiu, lliure, transcendint la materialitat d’allò que t’envolta. Cuidar el teu espai interior t’ajuda a comprendre les experiències que vas vivint, a anar trobant sentit al que fas i al que vius. Si deixes ressonar les teves inquietuds i esperances, si fas silenci, si fas d’alguna paraula teva una senzilla oració…

esperanca

2

L’esperança que proposa la vivència de la Pasqua neix de l’experiència de Jesús i de la novetat del seu Evangeli, de la seva Bona Notícia per a tots els homes i dones. En tot l’Evangeli hi ha referències de com Jesús no es cansa de fer gestos d’amor i de donar esperança a les persones que l’envolten. Al llarg de tota

la seva vida, la compassió va ser el seu principi d’actuació, amb l’horitzó de l’amor i el perdó per a cada persona, i la seva meta, la dignitat dels últims.3 A la seva proposta d’esperança Jesús la va anomenar el Regne de Déu. Aquest Regne de Déu es pot definir com el centre del missatge de Jesús. Es tracta de la recapitulació del que Jesús va voler transmetre, de l’essència del seu missatge. Allò que és central per a Jesús no és Déu, sinó el Regne de Déu. Dit d’una altra manera, allò que és determinant per a Jesús no és que la gent sàpiga qui és o com és Déu, sinó on i com es pot relacionar cada persona amb ell. El Regne de què parla Jesús es realitza donant vida, dignitat, esperança i felicitat a totes les persones. Aquesta és l’esperança que proposa Jesús: estimar a través dels gestos esperançadors amb la certesa que Déu estima aquest món nostre, tot i les seves limitacions, i si Déu l’estima val la pena estimar-lo i pensar que Déu vol fer quelcom bo en el món i en nosaltres.

La Pasqua (celebrar i fer memòria de la mort i resurrecció de Jesús) fa «persones esperançades». L’esperança de l’Evangeli de Jesús i la fe en la resurrecció no consisteixen en una idea teòrica de qui sap que existeix l’altra vida i creu mentalment en aquest assumpte. El Ressuscitat, el Crist, es fa present en els que viuen des d’aquesta perspectiva. Qui són aquestes «persones esperançades»?

Inconformistes davant la realitat desagradablement injusta i contradictòria.

Amb la mirada posada en el futur. Una persona que creu en el futur de la vida i de la història, però tenint present que no es tracta solament del futur que transcendeix tota història, sinó del futur històric, el futur de la terra i de la creació, que és el futur de totes les persones que treballen per una humanitat millor i un món més habitable.

Persones que viuen amb impaciència i esperança la vida. La novetat de l’Evangeli no tranquil·litza ni aplaca, sinó que empeny cap al futur de la humanitat, amb el ferm convenciment que la utopia és possible.

Persones amb tarannà utòpic. La utopia d’una societat veritablement fraternal i solidària on acaben imposant-se els valors de la utopia de Jesús, el Regne de Déu.Inevitablement conflictives. No es tracta de l’individu complicat i difícil, que fa difícil també la convivència, resultat de la conflictivitat que ell viu. Es tracta de la conflictivitat del constructor de la pau, que s’enfronta a totes les formes de violència.

trobadaT

ambé la nostra vida està feta de trobades. Ens trobem amb els amics, amb la família, amb les persones anònimes amb qui coincidim cada dia... Les trobades són expressió del que vivim i del que ens mou per dins. Quines són i com són les teves trobades? Quines són les trobades que t’humanitzen, et fan feliç, et donen esperança?

Tota trobada autèntica ens humanitza, ens escalfa el cor, ens transforma, ens interpel·la, ens posa a prova... Aquesta trobada autèntica és la que ens proposa Jesús. L’Evangeli està ple de trobades amb les persones. El Regne que proposa Jesús és un projecte de trobades

que humanitzen4 però no només amb els altres. Com diu Pere Casaldàliga: «Tota la nostra vida hauria de ser una trobada, un encontre, trobar-nos amb nosaltres mateixos, trobar-nos amb els altres, trobar-nos amb la natura, trobar-nos amb Déu…». La Pasqua pot ser per a tu una d’aquestes trobades, pot ser una celebració de la trobada que t’ha d’acompanyar durant tot l’any, tota la teva vida; malgrat la força de l’individualisme cada cop més indignant, hi pot haver, hi ha d’haver, una convivència humana, pacífica, alegre, esperançada.

3 La compassió és la manera de ser del Déu de Jesús. La compassió (patir amb) és un sentiment a través del qual es comparteix el sofriment de l’altre. A diferència de la pietat o l’empatia, la compassió implica la voluntat d’implicar-se per tal d’alleugerir el dolor de l’altre. I aquesta és la manera de ser de Déu i la forma en què actua Jesús. A L’Evangeli hi trobem molts exemples d’aquesta forma d’actuar de Jesús (paràbola del Pare bo, Lc 15,11-32; paràbola del bon samarità, Lc 10,25-37). 4 En són dos exemples d’aquestes trobades Zaqueu i Jesús (Lc 19,1-10) i la trobada amb la samaritana (Jn 4,1-39). 3

4

Viure en aquesta clau de trobada et fa donar valor a l’esperança, a la paciència, i a acceptar el temps i el ritme de les persones, els processos i els esdeveniments de la vida. És «fer presència», estar al

costat i saber reconèixer els anhels i les esperances dels teus companys i companyes de camí i reconèixer que camines. Si saps «fer trobada» ajudaràs els altres a fer-ho. Així comences a fer grup, a fer comunitat. Viure en clau comunitària és saber-te «posar en les sabates de l’altre», viure des de compartir, des de la compassió, des del perdó i des de la tendresa enfront de l’individualisme, la competència i l’acumulació. És afrontar els problemes del món (començant pel món més proper) des d’una nova solidaritat, on les relacions de les persones estiguin basades en l’amor. Només així, malgrat les dificultats i els entrebancs, la nostra resposta serà sempre estimar més. Aquest sentit comunitari de viure és el mateix que Jesús proposa. És el sentit profund de l’Església, el grup (la comunitat) de persones convocades per Jesús i la seva bona notícia, adreçada a tots els homes i dones que fan camí plegats per fer un món més humà. Una comunitat que descobreix, contempla, estima i agraeix la presència i l’obra de Déu en cada ésser humà, i comparteix amb totes les persones, sobretot amb els pobres, els goigs i les esperances, les angoixes i les tristeses. Aquest estil de comunitat, d’Església, el podem identificar amb un model d’Església amb «rostre Marià». Maria inspira aquest model de fer Església: des del cor d’una mare, que creu en la bondat de les persones i perdona amb facilitat, on s’escolta i es dialoga, i on el repte i la confrontació es fan amb honestedat i transparència. I des del servei senzill, atenta a les necessitats, que deixa les seves comoditats per córrer de pressa allà on hi ha necessitat d’amor, de pau, de justícia… El servei és una manera de donar sentit a la vida, una forma d’expressar la personalitat pròpia en el món i de deixar-hi petjada, i és sempre conseqüència d’una mirada que capta la ferida del món i que no pot romandre en la indiferència.

La Pasqua vol ser una trobada esperançada entorn del foc que fa festa, que celebra la vida. Les experiències del Ressuscitat per part dels deixebles de Jesús narrades a l’Evangeli hi

aporten aquests tres elements: la trobada amb Jesús que encén els cors i porta l’esperança.5 Celebrar i viure la Pasqua és deixar-se sorprendre per tal d’acollir la novetat de l’Evangeli, és deixar-se trobar pel Déu de Jesús sempre nou, és un repte a viure la vida amb intensitat, donant-se, gaudint, amb esperança. Una trobada de «petits focs» que volen cremar i no restar passius per comprometre’s en la transformació del món. «Petits focs» que volen veure la realitat en positiu i volen donar llum i escalfor a la vida de la gent que passa al seu costat.6

Vine a la Pasqua a compartir les teves inquietuds, allò que vius i et fa viure. Aquests quatre dies a les Avellanes poden ser una experiència diferent del que vius en el teu dia a dia. Aquestes línies et poden ajudar i acompanyar en aquest temps de preparació sabent que la Pasqua són els teus descobriments i les teves vivències, que resten dins teu si has anat a fons en els processos que has viscut abans i durant la Pasqua. Troba’t, descobreix, cerca... viu a fons la teva quotidianitat per poder gaudir cada dia de la Pasqua. El teu grup, els teus animadors i els altres poden ajudar-te. Si coneixes algú a qui l’interessi, passa-ho!T’esperem a les Avellanes a la primavera, per gaudir de la trobada d’esperança entorn del foc de la Pasqua!

Una forta abraçada!L’equip de Pasqua 2014

5 És l’experiència dels deixebles d’Emaús (Lc 24,13-35).6 La idea dels «petits focs» està extreta del relat «El mundo», d’Eduardo Galeano (del llibre El libro de los abrazos). Aquest relat ha servit com a motivació per a la II Assemblea Internacional de la Missió Marista (www.maristes.com/aimm).