DOCUMENT DE REFERÈNCIA

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre

Burgos, 17, baixos Tel. 977 70 73 20 Fax. 977 70 55 14 [email protected] 43870 Amposta

1

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental

DOCUMENT DE REFERÈNCIA

1. Identificació de l’expedient Número: EAA-PG080020

Data d’entrada: 20.02.08

Data documentació: 02.08

Municipi: Ulldecona (Montsià)

Sol·licitant: Ajuntament d’Ulldecona

Tipus: Planejament urbanístic general

Pla: Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)

2. Fonaments de dret - Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i

Habitatge (article 8). - Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme

(article 115 i disposició transitòria dotzena). - Decret Llei 1/2007, de 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística. - Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei

d’urbanisme (disposició transitòria sisena). - Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes

sobre el medi ambient. - Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl. - Directiva 2001/42/CE del Parlament europeu i del Consell de 27 de juny de 2001 relativa a

l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. 3. Objecte D’acord amb allò disposat a l’apartat 1.a) de la disposició transitòria sisena del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, en relació amb la disposició transitòria dotzena del Decret 305/2006, de 18 de juliol, els plans d’ordenació urbanística municipal i llurs revisions són objecte d’avaluació ambiental. L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental del POUM d’Ulldecona, als efectes previstos a l’article 115 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, i els articles 8 i 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril. Atenent-se al contingut d’aquests articles, mitjançant el document de referència es comunicarà a l’òrgan promotor del pla:

─ La determinació de l’amplitud i nivell de detall de l’ISA, tot definint les modalitats d’informació i consulta, així com identificant les Administracions públiques afectades i el públic interessat.

─ Els principis de sostenibilitat i els objectius ambientals aplicables en cada cas. ─ Els criteris ambientals estratègics.



2

─ Els indicadors dels objectius ambientals. En aquest document de referència també s’avaluarà l’Informe de sostenibilitat ambiental preliminar i el conjunt de l’avanç del pla presentats, per tal que les observacions sobre la proposta del pla que es realitzen siguin preses en consideració en la formulació del POUM i, conseqüentment, en la redacció del seu ISA. En qualsevol cas, l’adequació del conjunt del Pla i de l’ISA en particular a les prescripcions d’aquest document de referència haurà de ser justificada en el seu moment en la memòria ambiental del POUM i constituirà la base per a la resolució de conformitat que emetrà el Departament de Medi Ambient i Habitatge, la qual tindrà en compte també les aportacions de caràcter ambiental sorgides de la participació pública i institucional. 4. Antecedents i consultes efectuades

─ Amb data de registre 20 de febrer de 2008 l’Ajuntament d’Ulldecona va sol·licitar als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Terres de l’Ebre el document de referència del POUM. Acompanyaven la sol·licitud els documents que formen part de l’avanç de pla, és a saber: una memòria informativa i de l’ordenació, uns criteris, objectius i solucions generals de planejament, un informe previ de sostenibilitat ambiental i un seguit de plànols de la informació.

─ Vist que el contingut de l’informe de sostenibilitat ambiental preliminar s’adequa en la seva major part a les determinacions previstes a l’apartat d) de l’article 106.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme, es procedeix a continuar el procediment d’avaluació ambiental del Pla.

─ L’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha realitzat consultes a les Administracions públiques afectades (d’acord amb l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril) i al públic interessat (d’acord amb el que disposa l’article 10.2 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril):

Relació d’administracions i públic interessat consu ltats Respostes rebudes

Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre del DMAH Direcció General d’Habitatge Agència Catalana de l’Aigua Agència de Residus de Catalunya Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la DGQA Regió d’emergències de les Terres de l’Ebre (Departament d’Interior i Relacions Institucionals)

Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (DPTOP) Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

X

Consell Comarcal del Baix Ebre Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Montsià i Montsià (CODE) Serveis Territorials d’Urbanisme a les Terres de l’Ebre DEPANA GEPEC Ecologistes en Acció SEO/Birdlife



3

5. Valoració global de l’ISA preliminar L’avanç del Pla presenta un ISA preliminar que s’ajusta, en la seva major part, a les determinacions de l’apartat d) de l’article 106.2 i de l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol). La validació del seu contingut apartat per apartat es fa en el capítol següent d’aquest Document de referència.

En general, la determinació dels requeriments ambientals significatius del municipi i la justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa adoptada es basen en un discurs ambiental que té en compte els aspectes rellevants del municipi i per tant permet, en principi, la integració dels factors ambientals en el Pla. Les mancances detectades, que s’hauran de resoldre en l’ISA, queden definides als apartats a) i b) del capítol següent.

Tanmateix, cal fer-ne una valoració global no del tot positiva, per causa de les mancances observades pel que fa i a la determinació d’objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla (establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables) i, sobretot, pel que fa a la valoració i adopció d’alternatives, ja que l’ISA preliminar s’ha limitat a considerar només l’alternativa 0 i l’alternativa escollida.

6. Determinació de l’abast i el nivell de detall de l’ISA i de la integració dels factors ambientals en el Pla L’ISA definitiu haurà d’elaborar-se tenint especialment present allò que s’assenyala a continuació per a cadascun dels seus apartats preceptius, tenint en compte tant la informació continguda en l’ISA preliminar com les aportacions rebudes a través de les consultes i la pròpia informació de l’OTAA sobre el territori en qüestió. Caldrà evitar, en la mesura possible, les duplicitats o les repeticions amb la informació continguda als altres documents de l’expedient del POUM. A tal efecte, l’ISA definitiu tindrà un contingut més succint, raonat i expressiu, recolzat en referències sintètiques i clares a les parts concretes del POUM on pugui trobar-se la informació i les anàlisis més detallades que sostenen les dades i conclusions sintetitzades a l’ISA. a) Determinació dels requeriments ambientals signif icatius en l’àmbit del Pla

1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn

� Model territorial i ocupació del sòl:

La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants que fan referència a les formes d’ocupació i consum de sòl derivades de la classificació urbanística vigent apunten a una clara tendència als creixements continuats que reforcen l’estructura urbana compacta del nucli actual d’Ulldecona. El mateix passa amb els altres creixements proposats per als diversos nuclis: Barri Castell, Sant Joan del Pas, Els Valentins, La Miliana i Les Ventalles. També es preveu un gran creixement en la part nord del nucli urbà d’Ulldecona, aquest pel que fa a activitats.

Tanmateix, l’IAP analitza de manera massa genèrica les característiques ecològiques del territori municipal d’Ulldecona. Per aquest motiu, caldrà que en l’ISA es descriguin específicament les característiques ecològiques dels sòls objecte de transformació de forma individualitzada.



4

La incidència en la mobilitat esdevé important per l’augment del transport privat que suposaran aquests creixements. En aquest sentit, els objectius del pla hauran de buscar la reversió d’aquesta important tendència pels seus efectes ambientals.

L’ISA haurà de plantejar exclusivament una anàlisi exhaustiva pel que fa al model de desenvolupament territorial plantejat pel POUM i al model d’ocupació proposat, establint-ne els pertinents vincles amb el creixement productiu i demogràfic del municipi d’Ulldecona.

� Cicle de l’aigua:

Un cop revisada la documentació i atès a les mancances que s’hi observen en l’apartat referent a cicle de l’aigua, sobretot a conseqüència de la laxitud amb la que s’hi ha tractat aquest tema al parer d’aquesta Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental (OTAA), caldrà que, en l’informe de sostenibilitat ambiental (ISA) del POUM d’Ulldecona, s’hi tinguin en compte i s’hi incloguin els següents aspectes: � Abastament d’aigua:

L’informe de sostenibilitat ambiental haurà de justificar i contenir: 1. Origen previst dels recursos (quin aqüífer i les connexions a xarxa

regional). S’haurà de concretar qual serà l’origen d’abastament dels nous habitatges.

2. Establir els criteris de reutilització de l’aigua residual, així com criteris d’estalvi d’aigua a aplicar a les urbanitzacions noves i existents per fomentar el reciclatge i/o reutilització d’aigües de pluja o residuals per altres usos diferents del consum humà.

3. L’augment del volum d’aigües residuals farà necessària una xarxa de clavegueram que eviti impactes negatius sobre les aigües subterrànies, les quals són domini públic hidràulic.

� Sanejament:

L’informe de sostenibilitat ambiental haurà de justificar i contenir el següent: − S’haurà de fer una diagnosi de l’estat actual de les infrastructures de

sanejament i la seva capacitat per adsorbir els creixements que es proposin; en cas contrari, s’haurà de plantejar un programa d’inversions per tal de possibilitar la seva ampliació o proposar mesures alternatives.

� Hidrologia-Hidràulica. Inundabilitat: − S’haurà de grafiar la làmina d’aigua per a períodes de retorn de T=50,

T=100 i T=500 anys.

- Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental inclogui un estudi hidrològic, hidràulic i d’inundabilitat , en el qual es tindrà en compte les Recomanacions tècniques per a la redacció d’estudis de zones inundables d’àmbit local de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).



5

- L’estudi haurà de preveure les mesures necessàries per fer compatibles, si és possible, els creixements amb les condicions de seguretat, i s’hi haurà de fixar i descriure amb el detall suficient les mesures correctores necessà ries a l’efecte, incloses les que siguin externes al seu àmbit a tall de càrregues externes. Les canalitzacions que s’hi proposi hauran de ser el més naturals possibles; i l’estudi tindrà caràcter global per als sectors i no pas individual, atès que les mesures a aplicar i les decisions a prendre hi resultaran així molt més efectives.

− D’acord amb allò establert a l’article 6 del Decret 305/2006, de 18 de

juliol, als efectes de l’aplicació de la directriu de planejament que estableix l’article 9.2 de la Llei d’urbanisme més amunt transcrit, dins de la zona inundable caldrà compatibilitzar els usos amb la zonificació que hi distingeix la zona fluvial, la zona de sistema hídric i la zona inundable per episodis extraordinaris.

− Caldrà tenir-hi en compte les recomanacions i instruccions de

l’Agència Catalana de l’Aigua (http://www.gencat.net/mediamb/aca). Entre d’altres:

- El Pla especial d’emergències per inundacions a Catalunya

(INUNCAT), destinat a la planificació de protecció civil davant el risc d’inundacions, conté la delimitació d’aquelles àrees potencialment inundables atenent la freqüència d’inundació en períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys. Aquesta identificació de les zones inundables esdevé una referència per definir i delimitar ulteriorment amb precisió aquestes zones, a més de permetre la planificació de protecció civil davant el risc d’inundacions.

- En aquells àmbits on hi ha planificació d’espais fluvials (PEF),

desenvolupats a una escala de més precisió, cal considerar l’ordenació dels usos i les activitats i les altres determinacions que contenen.

� Ambient Atmosfèric:

A més de tot allò explicat en l’apartat 2.1.3. Ambient atmosfèric de l’Informe ambiental preliminar, l’ISA incorporarà una anàlisi de la qualitat de l’aire en l’àmbit del Pla tenint presents les informacions resultants dels mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori (article 2.2 de la Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l’ambient atmosfèric).

Quant a la contaminació acústica, l’ISA detectarà aquelles zones de sensibilitat acústica alta i aquelles zones sotmeses a règims especials, d’acord amb la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

Quant a la contaminació lluminosa, l’ISA identificarà la zonificació del territori segons la protecció a la contaminació lluminosa, d’acord amb el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

I pel que fa a la contaminació electromagnètica, l’ISA determinarà si les instal·lacions de radiocomunicacions i les instal·lacions de transport d’energia



6

elèctrica tenen efectes ambientals rellevants sobre els éssers vius i el paisatge i n’haurà de proposar una zonificació adient.

� Gestió dels materials i residus en la urbanització i l’edificació:

L’ISA incorporarà una anàlisi específica de la problemàtica de gestió dels residus que s’originen en l’àmbit del Pla (art. 14.2 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus).

� Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural

Destaquen en aquest aspecte la fragmentació del territori exercida per les infraestructures i la presència d’espais naturals protegits que no s’han contemplat de la millor manera en aquest informe previ de sostenibilitat ambiental.

Per aquest motiu, caldrà considerar la connectivitat ecològica a escala territorial, definint els espais d’interès connector del municipi d’acord amb les Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya (directrius 40 a 43) mitjançant les oportunes normes i plànols d’ordenació.

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/natura/connectivitat/bases_connectivitat.pdf

Es justificarà que l’ordenació i els usos admesos en aquells àmbits del sòl no urbanitzable amb més valor connector (connectors biològics, zones agrícoles amb marges vegetats, etc.) són els adequats a aquestes característiques, de manera que el grau d’ocupació o de possibles transformacions que es permetin no comprometin el manteniment de la seva funció connectora.

En relació als espais naturals de protecció especial, l’informe previ de sostenibilitat ambiental només té en compte la xarxa Natura 2000 –Secans de Montsià, Serra de Godall i Serra del Montsià– però no fa referència als espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural, que en són coincidents.

S’hauran d’estudiar també els corredors biològics i vores de PEIN i els elements naturals de valor local establerts en el Pla Territorial parcial de les Terres de l’Ebre.

S’haurà de definir detalladament els lligallos i els camins ramaders existents al municipi d’Ulldecona, delimitar-los gràficament amb els plànols d’ordenació corresponents i donant-li el tractament adequat en les normes urbanístiques del POUM.

Caldrà estudiar les àrees d’interès faunístic existents al terme municipal d’Ulldecona, amb especial atenció a les espècies afectades per les ZEPA.

En relació amb els hàbitats d’interès comunitari, caldrà descriure’ls i determinar-ne, mitjançant els corresponents plànols i normes, el seu grau de protecció.

� Qualitat del paisatge

En aquest municipi esdevé un aspecte prioritari, atesa la multitud de paisatges. La definició de les unitats de paisatge escollides ha de permetre establir uns objectius de qualitat per a cadascuna, que caldrà avaluar a l’ISA.



7

2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental, aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. L’IAP presenta mancances importants pel que fa a aquests aspectes. Inclou un apartat, concretament el 2.2. Determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental (Marc legal de protecció ambiental), on es descriu l’enunciat de diverses lleis i decrets, cosa que no s’adiu en absolut amb la finalitat estratègica pròpia d’aquest apartat de lAP. En tot cas, si la voluntat és descriure la normativa d’aplicació, caldrà recollir com a mínim tota la legislació ambiental aplicable al POUM i els seus instruments d’aplicació i desenvolupament en relació amb: l’avaluació ambiental, l’urbanisme i el territori, el medi natural i el paisatge, la mobilitat, l’aigua, el sòl, l’ecoeficiència, el patrimoni cultural i la prevenció d’incendis. Aquest apartat, tal com ha estat redactat, no fa referència a plans o programes de rang superior, de manera que no permet saber el lloc que ocupa el POUM en el procés de presa de decisions o la seva contribució a la modificació de les condicions ambientals de la zona. Per tant caldrà, especialment, que l’avaluació que es faci a l’ISA reculli la justificació de les seves determinacions en relació al planejament de rang superior i a les mesures ambientals exigides per aquest:

� Justificar degudament que el POUM compleix els criteris de referència establerts

en el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre aprovat definitivament el 15 de maig de 2001 (en endavant PTPTE) pel que fa a la proposta del Pla envers el sistema d’Alcanar/Ulldecona/la Sénia en relació a les propostes de nous sòls residencials per a sistemes urbans.

� Justificar de forma expressa la coherència del POUM amb les determinacions del

PTPTE en relació amb allò requerit pels articles 21, 38, 39, 40, 41 i 42 de la normativa del mateix PTPTE, segons els quals es regulen els potencials de població i sòl industrial, el desenvolupament del PTPTE per mitjà de la revisió del planejament general; les densitats màximes recomanades i el desenvolupament per planejament general –amb les densitats màximes– dels sòls urbanitzables de desenvolupament urbà i els sectors urbanitzables de desenvolupament industrial del sistema d’Alcanar/Ulldecona/la Sénia.

� Justificar adequadament la coherència del POUM amb les determinacions

derivades del Pla Especial de les Pedreres d’Ulldecona, aprovat definitivament el 17.03.06 per la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre i publicat al DOGC núm. 4605 de 31.03.06.

� Determinar les relacions del POUM amb l’Agenda 21 local i del pla d’acció local cap

a la sostenibilitat que se’n deriva.

� Justificar el tractament que es dóna en el POUM als sòls agrícoles de regadiu inclosos en el Pla de Regadius 2002-2008.

� Analitzar el tractament dels terrenys inundables i d’altres afeccions hidrològiques

del municipi d’Ulldecona pel que fa als següents plans i programes:

– Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya – Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2003-2005 – Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Industrials 2003-2005



8

– Pla d’Espais Fluvials

� Atesa la proximitat de dos infraestructures de transports importants com són l’autopista E-15/AP-7 i la línia de ferrocarril del corredor mediterrani, a més de diverses carreteres comarcals i locals; s’hauran de justificar la relació del POUM amb els criteris i objectius del Pla de carreteres de Catalunya, del Pla d’infraestructures de transport de Catalunya 2006-2026 i amb les Directrius Nacionals de Mobilitat.

� Justificar que no s’hi vulnera la legislació vigent sobre les vies pecuàries o lligallos, en tant que béns de domini públic de què és titular la Generalitat de Catalunya, respectant-hi el traçat i l’amplària dels existents al municipi d’Ulldecona com a sistemes generals de comunicacions.

� Justificar la coherència del tractament del POUM en relació a les zones incloses

dintre el seu terme municipal del Pla Espais d’Interès Natural i concretament, en el Pla especial de protecció del medi natural i el paisatge de la Serra del Montsià, aprovat definitivament el 06.03.2000 i publicat al DOGC núm. 3127 de 26.04.2000.

En aquest sentit, caldrà que l’ISA justifiqui també, assenyaladament, que amb el POUM no es vulneren els principis de l’article 3 i les directrius i prohibicions establertes a l’article 9 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. De la mateixa manera, caldrà justificar el compliment d’allò disposat en els articles 3, 5, 6 i 7 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, atès les incidències ambientals del municipi d’Ulldecona.

3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme, els quals han de referir-se, entre d’altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d’ordenació; al cicle de l’aigua; a la biodiversitat territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del paisatge; a la qualitat de l’ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa.

Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en funció del seu grau d’importància relativa. L’apartat 2.3. Definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla de l’IAP proposa solament sis objectius a assolir per la nova proposta de planejament general que realitza l’Ajuntament d’Ulldecona. Aquesta proposta no compleix amb allò disposat en l’article 70.a.3, tal com s’ha exposat en l’encapçalament d’aquest apartat. Per aquest motiu, atesa la baixa qualitat dels objectius aportats i el no–compliment en la seva formulació, caldrà que el POUM adopti els objectius ambientals previstos a l’IAP, amb les següents modificacions: a) Aquests objectius ambientals es formularan en relació als aspectes que cal considerar segons la legislació; b) S’afegiran diversos objectius que no s’hi ha contemplat, els quals l’OTAA, després de les consultes efectuades, considera prioritaris per raó de la situació ambiental de partida; i c) Consegüentment, l’ordre d’importància dels objectius a aconseguir experimentarà canvis significatius respecte a la proposta formulada. D’aquesta manera, els objectius ambientals a considerar, de forma jerarquitzada en funció del seu grau d’importància relativa, seran els següents:



9

Aspectes que cal considerar segons la

legislació

Aspectes ambientals rellevants del territori Objectius ambientals

Ordre dels objectius

ambientals S’han localitzat al nucli d’Ulldecona unitats de planejament residencial (UPR) amb densitats edificatòries baixes (p.e. la UPR 7)

Establir tipologies més sostenibles al sòl urbanitzable, evitant unitats residencials en baixa densitat (aquelles per sota dels 25 hab/ha).

2 Sostenibilitat global del model d’ordenació perseguit pel POUM

Alguns sectors proposats inclouen àmbits associats amb riscos naturals

Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix, no vulnerables ni de risc

1

Tendència a incrementar la demanda d’aigua i risc que en superi la disponibilitat

Minimitzar l’increment en el consum derivat del POUM, a través de mesures d’estalvi i l’ús aigua regenerada, i minimitzar la superfície a impermeabilitzar

4

Generació d’un nou volum d’aigües residuals

Exigir sistemes de depuració autònoms autoritzats per l’ACA quan no sigui possible la connexió a la xarxa general

5 Cicle de l’aigua

Risc d’inundabilitat associat a algun dels creixements urbanístics proposats

Prevenir els riscos les obres necessàries per compatibilitzar els usos proposats amb el grau de risc (art. 6 del RLU)

3

El principal focus emissor de gasos d’efecte hivernacle és el transport, i s’incrementa la dependència del vehicle privat

Fomentar, per tal de combatre el canvi climàtic, els models urbans compactes i els modes de transport sostenibles, dissuadint la mobilitat generada a causa de l’ús del vehicle motoritzat individual

6

Ambient atmosfèric (contaminació per

substàncies, especialment aquelles

vinculades amb el canvi climàtic; contaminació

acústica, lluminosa, electromagnètica,

etc.)

Augment del consum d’energia i de la contaminació, en relació amb el nombre i tipologia d’habitatges dels nous creixements

Preservar la qualitat de l’ambient atmosfèric, i en concret, minimitzar la contaminació acústica i lluminosa derivada del POUM

10

Gestió dels materials i residus

Increment de la producció de residus a causa de l’augment del nombre d’habitatges i de població

Fomentar el reciclatge i la reutilització dels residus urbans 11

Increment de la pressió (augment de població i d’àrees urbanes) sobre els espais naturals

Conservar la biodiversitat territorial i els altres elements d’interès natural, i promoure’n l’ús sostenible

9 Biodiversitat territorial,

permeabilitat ecològica i patrimoni

natural en general

No han quedat ben concretats la descripció dels connectors ecològics i dels espais naturals de protecció especial del terme municipal

Mantenir els corredors biològics per connectar els espais protegits i evitar una major fragmentació en el territori, evitant actuacions que hi generin efectes de barrera

8

Qualitat del paisatge

Existència de diversos conreus de secà d’interès ecològic, cultural i paisatgístic, com a signes d’identitat del territori

Preservar de la seva transformació els sòls agrícoles d’interès, així com els valors del paisatge típic de les Terres de l’Ebre, considerant la fragilitat paisatgística com a factor limitant per admetre actuacions amb impacte significatiu en zones amb conques visuals amples

7

Patrimoni cultural Existència d’importants mostres de patrimoni arqueològic i arquitectònic al municipi de Tivissa

Promoure’n l’estudi i la restauració, i divulgar-ne els valors 12

L’ISA haurà de referir-se a la compatibilitat amb els objectius ambientals contemplats en el planejament de rang superior que desenvolupa el planejament general d’Ulldecona. En aquest sentit, serà d’importància cabdal que a l’ISA es justifiquin adequadament tots aquells aspectes presentats a la proposta que entrin en contradicció o s’allunyin dels previstos. A aquest efecte,



10

l’OTAA proposa més avall la inclusió d’un mínim d’indicadors adients per a l’avaluació dels objectius ambientals escollits, que l’ISA del POUM inclourà en una taula ad hoc. Els indicadors de planejament són indicadors específics que tenen la virtut de comparar el perfil ambiental del municipi abans del POUM amb la situació posterior. Igualment, ha de permetre valorar l’assoliment dels objectius ambientals establerts. Els indicadors corresponen a variables mesurables pel mateix planejament, i es proposen per tal que siguin incorporades en el nou planejament urbanístic: • Superfície per habitant de sòl urbà + sòl urbanitzable + sòl ocupat per sistemes generals en

sòl no urbanitzable (excepte el sistema d’espais lliures), al municipi d’Ulldecona, abans i després de l’execució del POUM.

• Quantitat de tones de CO2 per habitant emeses a l’atmosfera en l’àmbit del POUM, abans d’aquest, i la quantitat estimada una vegada el planejament s’hagi executat completament (a partir dels increments o decrements estimats de trànsit motoritzat preexistent, aprofitant els estudis de mobilitat generada, i com a conseqüència de les noves edificacions, ateses les emissions de combustió energètica pròpies dels usos admesos en relació amb els actuals).

• Nombre de vehicles aforats per capacitat viària en la xarxa bàsica (vehicles per km) enfront de l’oferta total de transport col·lectiu en tots els seus modes.

• Variacions de la densitat de la població fixa, és a dir, població per unitat de superfície que residirà d’una manera permanent a l’àmbit del POUM.

• Relació entre la densitat de població flotant i població fixa dins de l’àmbit del POUM, un cop executat aquest.

• Superfície per habitant de sistemes generals i locals d’espais lliures, en l’àmbit del POUM. • Percentatge d’habitants de zones d’ús principal residencial de l’àmbit del POUM, situades a

no més de 500 m dels serveis urbans bàsics: equipaments educatius públics i concertats (escola infantil, primària i secundària obligatòria), espais verds i altres espais lliures d’ús públic (jardins, parcs, places), centres de salut (CAP i hospital), abastament alimentari, transport públic (urbà i interurbà) i dotacions públiques de cultura i de lleure (teatres, cinemes, biblioteques, poliesportius, etc.).

• Percentatge d’habitants de zones d’ús principal residencial de l’àmbit del POUM, situades a no més d’1,5 km d’altres serveis urbans: equipaments de caràcter religiós, equipaments de segon ordre de caràcter cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis tècnics i de transport, etc.

• Consum d’aigua d’abastament per habitant. • Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat

legislativament establerts. • Percentatge de longitud o superfície de corredors afectats pel POUM, per tal de detectar-hi

processos de fragmentació i de trencament en la connectivitat ecològica. • Percentatge de superfície de la conca visual lliure d’impacte. • Grau de conservació de les estructures i edificacions tradicionals, dins de l’àmbit del

POUM. • Superfície relativa de les vies pecuàries incloses en els àmbits i sectors de

desenvolupament previstos pel POUM. A l’ISA s’haurà de proposar de forma expressa, així mateix, la periodicitat per a l’obtenció i/o elaboració i anàlisi dels indicadors triats.

Pel que fa als criteris ambientals, cal dir que l’ISA preliminar no se’n fa ressò. No planteja criteris per desenvolupar un model territorial que s’ajusti als nous requeriments ambientals. Per aquest motiu caldrà que l’ISA contempli, com a mínim, els següents criteris ambientals:

MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL:



11

─ Conjuminar l’assignació dels usos del sòl i l’edificació amb el manteniment i millora de la qualitat del paisatge i amb el manteniment dels signes d’identitat del territori d’Ulldecona.

─ Justificar que amb el creixement projectat per a Ulldecona (en l’escenari de

major creixement) es manté una proporcionalitat amb el volum de sòl residencial delimitat per l’alternativa adoptada.

─ Evitar la urbanització i l’edificació de les zones de risc per a la seguretat i el

benestar de les persones (inundabilitat, inestabilitat de vessants, argiles expansives, erosió, incendis forestals, etc.). Incorporar el mapa de riscos naturals del municipi d’Ulldecona tal i com assenyala l’article 15.2 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl.

─ Preveure mesures de prevenció d’incendis al perímetre del sector, a les àrees

de contacte amb vegetació natural.

─ Ordenar acuradament les vores dels sectors proposats, mitjançant elements de contenció i d’acabat.

─ Reduir la mobilitat obligada, fomentar la plena accessibilitat i dissuadir l’ús

innecessari dels mitjans motoritzats individuals.

─ Establir un criteri de proporcionalitat entre les noves zones industrials i d’activitats proposades i les existents, establint-hi comparatives pel que fa a funcionalitat, productivitat, ocupació, previsió, etc.

CICLE DE L’AIGUA:

─ Els polígons industrials hauran de preveure una EDAR pròpia, per la qual cosa

hauran de fer una reserva de superfície per a la seva construcció, independentment de si la depuradora pública actualment té capacitat suficient.

─ Establir franges de protecció en tots aquells àmbits que confrontin o allotgin cursos hídrics, per a la preservació de la dinàmica fluvial i la potenciació i millora dels hàbitats que li són propis.

─ Estudiar de manera concreta els efectes de la inundabilitat en els nous sectors

de creixement. ─ Caldrà preveure-hi les obres d’ampliació i millora del sistema de sanejament

necessàries per a l’increment de cabals d’aigües residuals procedents dels nous sectors i per a garantir la viabilitat de la xarxa existent.

─ Preveure mesures per a l’estalvi i reutilització d’aigua, especialment en els usos industrials i agrícoles i, complementàriament, també en habitatges, per tal de reduir els consums d’aigua tan elevats que presenta el municipi actualment.

─ Determinar un sistema de tractament de les aigües pluvials recollides en l’àmbit

de noves zones industrials a fi i efecte d’evitar afectar la qualitat de l’aigua de la xarxa hídrica (basses de laminació o cambres de pretractament).

─ S’hauran de resoldre les deficiències en la xarxa de distribució d’aigua d’abastament.



12

AMBIENT ATMOSFÈRIC:

− Fomentar-hi, per tal de combatre el canvi climàtic, els modes de transport més

sostenibles (dins i entre els sistemes urbans), procurant-hi una ordenació urbanística que dissuadeixi l’ús del vehicle motoritzat individual i faciliti els desplaçaments amb bicicleta o a peu.

− Preveure mesures d’ordenació per millorar l’eficiència energètica dels sistemes

urbans i de les edificacions.

− Caldrà justificar els usos previstos en funció de la informació continguda als Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori de Catalunya:

http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/atmosfera/mapes_de_capacitat/inici.jsp?ComponentID=24091&SourcePageID=23429#1

─ Preveure mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats en l’àmbit municipal, basant-se en el mapa de capacitat acústica que, d’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica, els ajuntaments han d’elaborar. El mapa de capacitat acústica estableix els nivells d’immissió a les zones urbanes, els nuclis de població i, si s’escau, a les zones del medi natural, mitjançant l’establiment de les zones de sensibilitat acústica que determinen els objectius de qualitat.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge té, a disposició de tots els municipis, propostes de mapes de capacitat acústica de totes les poblacions de Catalunya. Els ajuntaments el poden demanar, en format digital, al consell comarcal que correspongui o a la Direcció General de Qualitat Ambiental.

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT I PATRIMONI NATURAL:

─ Mantenir els espais protegits i vies pecuàries, preservant-los d’agressions ambientals.

─ Definir i protegir els espais amb valor natural que permetin el manteniment de la connectivitat ecològica i la funcionalitat dels ecosistemes a l’escala local.

─ Preservar les masses forestals mitjançant la seva classificació com a sòl no urbanitzable.

─ Incorporar totes les prescripcions que estableix la normativa sectorial en la preservació dels espais naturals.

─ Establir uns objectius de gestió que permetin la preservació dels espais naturals.

─ Identificar els camins ramaders (cartogràficament i normatiu) que, en el seu cas, discorrin per l’àmbit, delimitar-los i establir mesures de protecció urbanística específica de la seva continuïtat i de la dels hàbitats que travessen.

─ Cartografiar i dotar de contingut informatiu i normatiu en el POUM els espais que actuïn com a connectors ecològics, i que se’n despendran de l’estudi efectuat en base a les directrius 40–43 de les “Bases per a les directrius de connectivitat ecològica de Catalunya”. També per a els espais de protecció especial: Xarxa Natura 2000 i PEIN.

─ Cartografiar i dotar de contingut informatiu i, si s’escau, normatiu, als Hàbitats d’Interès Comunitari presents en el municipi d’Ulldecona.



13

RESIDUS

─ Preveure la concreció física de la ubicació de la deixalleria o deixalleries del municipi, així com de la resta d’espais destinats a gestionar els residus municipals (planta de tractament de voluminosos, dipòsit controlat de residus, incineradora, ECOPARC, etc.) amb la qualificació adequada, en aquest cas de “sistema …”, sempre que aquesta zonificació també inclogui l’ús de serveis tècnics ambientals, en la normativa urbanística.

─ Preveure, en la normativa del sòl no urbanitzable, l’admissió d’actuacions específiques per activitats o els equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural d’acord amb la normativa urbanística, entre les que es troben les instal·lacions de tractament de residus.

─ Si es contempla una recollida viària de residus domèstics amb contenidors, concretar la seva ubicació i la superfície física indispensable per executar aquest tipus de recollida selectiva. Si es contempla una recollida pneumàtica dels residus domèstics, caldrà una normativa urbanística que reguli expressament les condicions constructives que hauran de complir els edificis d’ús residencial per a poder adaptar-se a aquest tipus de recollida d’escombraries.

QUALITAT DEL PAISATGE:

─ Caldrà que s’estudiïn en l’ISA i s’introdueixin en les determinacions del POUM les corresponents mesures d’integració i de reducció de l’impacte paisatgístic de la nova zona residencial (com ara mesures d’apantallament, de restauració ambiental de l’entorn, etc.) i de les noves zones industrials i d’activitats.

─ Regular la tipologia de les edificacions del sector (volumetries, alçades, etc.) per tal d’integrar-les millor en el medi, de manera que se n’evitin disfuncionalitats amb l’entorn més immediat i amb el conjunt de la plana d’Ulldecona.

PATRIMONI CULTURAL:

─ Relacionar tots els béns culturals immobles coneguts (edificis, jaciments arqueològics, elements d’interès històric i etnològic…) amb les mesures de protecció proposades.

b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alterna tiva d’ordenació proposada

1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades. 2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l’apartat a), tercer paràgraf. L’informe ambiental proposa dues alternatives: l’alternativa 0 i l’alternativa adoptada, què és la que es presenta. L’IAP considera, en relació a l’alternativa 0, que “la situació actual presenta alguns dèficits pel que fa al planejament, ja que no aborda els principals processos que s’estan donant al terme municipal, com el creixement residencial, l’esgotament del sòl urbà productiu, la poca previsió d’equipaments [...] i el dèficit d’espais lliures urbans”.



14

Val a dir que les Normes Subsidiàries de planejament del municipi d’Ulldecona són vigents des de fa gairebé 16 anys, atès que la seva aprovació definitiva data del 17 de juliol de 1992. No es posa en dubte que, en els mateixos termes que la documentació presentada fa servir per a desestimar l’alternativa 0, sense una nova regulació urbanística i la redefinició del model territorial pretès la tendència de desenvolupament resultaria força complicada en el municipi d’Ulldecona. Tanmateix, tot i la que proposta feta per a l’alternativa 1 planteja un model compacte que s’adiu en gran mesura als criteris de planificació sostenible, s’observa que no s’hi valoren altres possibilitats en relació a la ubicació dels nous àmbits de creixement. L’alternativa que es proposa adoptar s’estructura a partir d’un creixement compacte que pretén ajudar a cohesionar els nuclis d’Ulldecona, el Barri Castell, Sant Joan del Pas, els Valentins, la Miliana i les Ventalles. També s’hi proposa un creixement per la banda oest del polígon industrial de Valldepins, fins a tocar la falda del Puig del Calvari. Tot i això, la proposta de creixement del Barri Castell presenta alguns dubtes a causa de la morfologia urbana resultant. Respecte al sòl no urbanitzable, s’observa que el nou POUM no hi fixa ni concreta cap tipus d’ordenació específica ni planteja objectius i criteris per a una regulació adequada. Atesa la possibilitat de plantejar noves alternatives, l’OTAA considera que –a més de les alternatives 0 i 1 a què s’ha referit l’IAP– l’ISA haurà de prendre en consideració, analitzar, valorar i justificar l’adequació, com a mínim, de la següent alternativa:

� ALTERNATIVA 2: POUM QUE REUBICA EL SECTORS DE CREIXEMENT DEL BARRI CASTELL

Es tracta de valorar la reubicació dels àmbits de creixement del Barri Castell, de manera que la forma resultant sigui la més compacta possible sense aprofitar la linealitat de la carretera TV-3323, ja que la morfologia a què dóna lloc hi accentua notablement la dependència del transport privat. Per aquest motiu pot ser millor, des d’un punt de vista ambiental, proposar un creixement agrupat al nucli urbà existent, tan a la seva banda de llevant com a la de ponent, amb la qual cosa s’hi reforça la vialitat interna i la possibilitat de crear un nucli energèticament més eficient i amb major cohesió social. D’aquesta alternativa s’hauran d’elaborar plànols a escala màxima 1:5.000 i les corresponents fitxes–resums per a cada sector. També caldrà justificar ambientalment de manera clara i adequada la seva desestimació, si fos el cas.

3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada. L’alternativa seleccionada proposa, pel que fa a model de desenvolupament territorial, un POUM estructurat a partir dels creixements compactes i continuats als nuclis existents (Ulldecona, Barri Castell, els Valentins, les Ventalles, la Miliana i Sant Joan del Pas) i un gran sector de sòl urbanitzable delimitat d’ús industrial a la zona de Valldepins. En el quadre següent es poden observar les principals característiques dels àmbits de creixement proposats:



15

Nucli Superfície de creixement (ha)

Densitat mitjana (hab/ha)

Habitatges totals

Unitats de Planejament Residencial

(UPR) Ulldecona 77,0223 47 3.641 10 El Barri Castell 3,57 50 179 - Sant Joan del Pas 2,29 50 115 - Els Valentins 1,79 50 90 - La Miliana 1,22 50 6 - Les Ventalles 0,853 50 4 -

El resultat total de la nova proposta de planejament suposa un increment de 4.035 habitatges nous amb una densitat mitjana aproximada de 50 hab/ha. S’ha detectat un error en el còmput global d’habitatges per als barris –quadre núm. 2 de la memòria d’ordenació, pàg. 28– ja que se’n comptabilitzen 387, quan en realitat se’n proposen 394. Pel que fa a les àrees productives, es proposen 5 noves unitats de planejament per activitats (UPA), situant-ne 3 al nucli urbà d’Ulldecona –UPA 1 i UPA 2 al nord del nucli, UPA 3 al sud– i 2 a continuació del polígon industrial Valldepins –UPA 4 i UPA 5, confrontant amb Valldepins II i III i extenent-se cap a l’oest. En total s’hi proposen 52,34 ha de nova creació. Es considera insuficient l’apartat 3.3 Justificació ambiental de l’alternativa seleccionada, atès que es justifica de manera molt vaga la proposta del POUM dient que “el territori de nou creixement no representa un fort impacte o amenaça sobre la fauna i els hàbitats d’interès existents”. Per això, amb vista al contingut i abast que haurà de tenir l’ISA, cal fer les següents consideracions en relació amb la justificació ambiental de l’alternativa seleccionada:

- S’hi haurà d’estudiar especialment la regulació i la zonificació establerta per al

sòl no urbanitzable, cosa que no s’ha contemplat en la documentació presentada.

- Caldrà proposar una nova ordenació dels sectors, encara que sigui de caràcter

informatiu, on se situï la nova zona de creixement del barri Castell, per tal de donar més compacitat al nucli i disminuir la dependència dels vials de comunicació.

- Caldrà que la normativa del nou POUM contempli, per a cada nou sector de sòl

urbanitzable, les característiques bàsiques de l’ordenació, així com totes les mesures ambientals per reduir els possibles impactes que es puguin derivar del desenvolupament dels sectors. Aquesta mesura també es vàlida per tots aquells polígons de sòl urbà no consolidat que s’hagin de desenvolupar mitjançant figures de planejament derivat. Aquestes mesures ambientals de caràcter general no s’han de diferir o deixar per a la normativa de les respectives figures de planejament derivat, ja que aquestes últimes ja es limitaran a contemplar mesures específiques per a cadascun dels sectors.

- Caldrà que en l’ISA també es tingui en compte el sòl urbà no consolidat,

analitzant-hi tots els plans de millora urbana proposats, cosa que l’avanç de POUM no ha contemplat.

- Tal com s’estableix en l’article 15.3 de la Llei 8/2007, de 28 de maig, de sòl,

caldrà incorporar un informe o memòria de sostenibilitat econòmica, en què es ponderarà en particular l’impacte de l’actuació en les Hisendes Públiques



16

afectades per la implantació i el manteniment de les infraestructures necessàries o la posada en funcionament i la prestació de serveis resultants, així com la suficiència i adequació del sòl destinat a usos productius

c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alter nativa d’ordenació adoptada

1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient. 2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada. Per tal de poder avaluar ambientalment els sòls objecte de transformació, serà útil generar fitxes descriptives per a cada un dels plans parcials i plans de millora urbana proposats pel POUM, amb cartografia de situació i estat actual, descripció dels possibles impactes i una valoració del grau de l’impacte. S’hi calcularan els requeriments addicionals de caràcter energètic, de consum i tractament d’aigües, de recollida i tractament de residus, etc., als quals caldrà afegir els dèficits detectats a l’apartat a). També s’hi determinaran els dèficits totals de serveis tècnics de caràcter ambiental i les condicions dels sòls necessaris per a la seva localització. 3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient. L’ISA haurà de fer una descripció completa i argumentada de les mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos, la millora de la biodiversitat i de la connectivitat ecològica, la sostenibilitat i l’ecoeficiència en l’edificació, la qualitat del paisatge, etc., incloses aquelles predeterminades per plans de rang superior. En tot cas, s’hi especificaran les mesures protectores o correctores relacionades amb el medi ambient, incloent les dirigides a la conservació i millora del patrimoni natural, a la correcció dels deterioraments ambientals preexistents i a la supressió, reducció o compensació dels efectes significatius sobre el medi ambient produïts per les determinacions del POUM. Aquestes mesures s’hauran de veure reflectides en els diferents apartats de les normes urbanístiques del POUM i de les fitxes de desenvolupament dels sectors així com, si cal, en els corresponents plànols d’ordenació.

d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació

proposada sobre el medi ambient

A l’ISA, la caracterització d’aquests efectes pot fer-se segons les tipificacions següents: secundari; acumulatiu; sinèrgic; a curt, mitjà o llarg termini; permanent o temporal; positiu o negatiu. En tot cas, aquesta caracterització ha de servir per avaluar finalment els efectes sobre el medi ambient. Cal emfatitzar singularment la identificació i avaluació dels possibles efectes negatius. Igualment, caldrà que l’ISA concreti específicament, per a cadascuna d’aquestes afeccions significatives detectades, les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura que sigui possible, contrarestar-les.

1r. Els efectes sobre els recursos naturals.



17

En funció del nombre d’habitatges nous previstos, sostre construït, etc. a l’ISA s’hi haurà de calcular l’increment que suposarà el nou planejament pel que fa a consum d’aigua i d’energia, generació de residus i aigües residuals, i realitzar-hi una estimació de la capacitat de les infraestructures actuals per assumir aquestes noves càrregues. S’hi haurà de justificar la disponibilitat de recursos per als desenvolupaments urbanístics proposats, amb un balanç municipal de consums actuals i esperats, i de fonts de recursos actuals i previstes. Resultarà cabdal que l’ISA estudiï amb la profunditat i precisió suficients el tema de la inundabilitat, atès que el propi informe ambiental preliminar destaca la imprecisió de l’estudi d’inundabilitat que es va elaborar en el seu dia. 2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat a).

3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla.

Aquesta valoració es farà d’acord amb l’estudi de mobilitat generada del POUM, que s’elaborarà de manera coordinada i complementària a l’ISA. En cas d’existir altres instruments de planificació de la mobilitat caldrà considerar les seves determinacions.

e) Avaluació global del pla i justificació del comp liment dels objectius ambientals

establerts

1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l’apartat a). Per tal de fer més entenedor aquest apartat i amb un contingut més sintètic, una bona metodologia consistirà a elaborar una matriu on, d’una banda, s’incloguin els aspectes ambientalment més rellevants (aquells que es desprenen de la determinació dels requeriments ambientals significatius per a cada vector: model d’ocupació del sòl, cicle de l’aigua, ambient atmosfèric, etc.); d’una altra banda, els objectius ambientals plantejats; i, finalment, el grau d’assoliment d’aqueixos objectius i en quina part del POUM han estat incorporats. Ex.:

Aspectes ambientals rellevants Objectius plantejats Grau d’assoliment Lloc d’incorporació

Entre d’altres, caldrà avaluar i justificar els següents aspectes, segons la priorització d’objectius feta pel pla: MODEL TERRITORIAL i de CONSUM DE SÒL:

─ L’ocupació racional del sòl i la seva assignació d’usos sense sobrepassar la capacitat d’acollida del territori

─ La contribució a la mobilitat sostenible en el municipi

─ Una estructuració adequada del sòl no urbanitzable, que preservi els espais i elements de valor rellevant del territori i en especial els seus connectors ecològics.

CICLE DE L’AIGUA:

─ La protecció dels recursos hídrics i els seus ecosistemes.



18

─ L’observança de la directriu de preservació front als riscs d’inundació i de la suficiència de la xarxa de drenatge actual.

─ La disponibilitat de recursos per al desenvolupament urbanístic proposat, amb un balanç a nivell municipal de consums actuals i esperats, i de fonts de recursos actuals i previstes.

─ La suficiència de la xarxa de sanejament i les EDAR existents per als desenvolupaments previstos.

─ La previsió de mesures d’estalvi i de reutilització de l’aigua.

─ La preservació i millora de la qualitat de l’aigua.

AMBIENT ATMOSFÈRIC:

─ La millora de l’eficiència energètica del sistema urbà i de les edificacions.

─ L’adequació de l’ordenació del POUM a l’ús de modes de transport més sostenibles (dins i entre els diferents nuclis del terme municipal d’Ulldecona) per a combatre el canvi climàtic, dissuadint-hi la utilització del vehicle motoritzat individual, facilitant els desplaçaments amb bicicleta o a peu i, en la mesura en que hi sigui possible, amb transport col·lectiu de viatgers.

─ Els usos industrials previstos en funció de la informació continguda als Mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori de Catalunya, valorant els canvis en la qualitat de l’aire que poden produir-se pels desenvolupaments previstos i l’efecte acumulatiu amb les zones industrials dels municipis veïns.

─ L’adequació de l’ordenació del POUM a les zones de sensibilitat acústica definides en els mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal i les normes per a les noves construccions en zones de soroll (article 9.7 de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica). La previsió de mesures o directrius urbanístiques per reduir els impactes sonors detectats (article 23 de la Llei 16/2002).

─ L’ajust de l’ordenació del POUM a la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, i al seu reglament que la desenvolupa (Decret 82/2005, de 3 de maig).

RESIDUS:

─ La previsió explícita dels espais públics i privats necessaris per a poder gestionar correctament la recollida dels residus municipals prevista, i la resta de previsions urbanístiques i d’equipaments urbans recollits a l’art. 43 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT i PATRIMONI NATURAL:

─ El disseny i estructura del sistema d’espais lliures públics de manera que permeabilitzi els límits urbans, sia connectant amb el verd periurbà, sia constituint itineraris paisatgístics que enllacin amb la infraestructura viària rural i amb els elements del medi natural i elements de valor cultural, facilitant la penetració de la natura a la ciutat.

─ La qualificació dels terrenys forestals d’acord amb les determinacions dels articles 20, 21 i 22 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

─ L’adequació del POUM a les zones de connectivitat determinades pel planejament de rang superior i/o detectades pel propi pla: concentració de les



19

noves transformacions urbanístiques i els sistemes urbanístics en aquells sectors amb menor valor ecològic i que no interrompin cap connexió ecològica d’àmbit supramunicipal.

─ Assegurar-se que l’ordenació i els usos admesos en aquells àmbits del sòl no urbanitzable amb més valor connectiu són els adequats a aquestes característiques.

PAISATGE:

─ La incorporació dels objectius de qualitat del paisatge en base a l’avaluació de les dinàmiques i pressions actuals de les diferents unitats de paisatge.

2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l’apartat a), tercer paràgraf. Hi és necessària l’aplicació, singularment, dels indicadors de valoració determinats per avaluar el POUM, entre d’altres, i la comparativa final del perfil ambiental del municipi. Caldrà que en l’ISA s’hi formuli una conclusió final sobre l’aptitud de la proposta del POUM presentada, d’acord amb l’avaluació ambiental realitzada. 3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

S’establirà la periodicitat i moment de les verificacions del compliment i la idoneïtat de les mesures adoptades, que hauran de coincidir, com a mínim, amb les actualitzacions de l’agenda del POUM. També és convenient integrar el seguiment del POUM amb el de l’Agenda 21. S’establiran, igualment, els paràmetres que requeriran un seguiment i els índexs proposats per a la seva avaluació continuada, sobre els objectius i criteris ambientals adoptats pel pla. El seguiment ha de facilitar informació sobre el grau de compliment dels objectius ambientals establerts en aquest Document de referència. A tal efecte s’establiran indicadors de seguiment i control, que tenen una doble funció: servir com a paràmetres de referència per al propi planejament i com a avaluació del compliment real d’allò planificat o de les seves conseqüències. Es proposen per ser abordats des dels propis òrgans de gestió de l’activitat urbanística perquè mesuren realitats que van més enllà de l’àmbit temporal d’execució del POUM. També es concretaran les normes i altres determinacions ambientals per a la formulació i l’avaluació dels plans i projectes que es desenvolupin en aplicació del pla, així com els responsables de realitzar aquest seguiment ambiental del pla. Es programaran les mesures protectores i correctores de caràcter ambiental, fixant l’ordre de prioritats i els terminis per a l’execució del contingut ambiental del pla. Per als sòls urbans i urbanitzables es proposaran les mesures minimitzadores dels efectes ambientals produïts durant la fase d’execució de les edificacions i obres, amb especial referència a moviments de terres, destinació de les runes generades i reutilització del sòl vegetal, si s’escau. També per als sòls urbans, aquelles mesures correctores en matèria de soroll, olors, vibracions, emissions lluminoses i eliminació de residus.

f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir

una ressenya dels objectius i criteris ambientals f ixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla.



20

g) Informe sobre la viabilitat econòmica de les alt ernatives i de les mesures

dirigides a prevenir, reduir o pal·liar els efectes negatius del pla.

Aquest informe ha de permetre, bàsicament, assegurar que els costos ambientals de les propostes del POUM s’hagin internalitzat. No caldrà quan l’informe de sostenibilitat econòmica ja hagi tingut en compte tots els costos econòmics de les mesures ambientals previstes.

7. Valoració ambiental dels objectius i els criteri s generals del Pla, de la justificació de les alternatives considerades i de les característiques bàsiques de la proposta d’ordenació. L’avanç del Pla que es presenta opta per un model de creixement residencial compacte pel que fa a l’estructura dels nous nuclis urbans que en resultaran.

La manca d’una anàlisi d’alternatives que consideri alternatives d’estratègia i d’ubicació diferents de les dues presentades (alternativa 0 i la proposada) fa que calgui prendre-hi en consideració, estudiar i valorar acuradament noves alternatives entre les quals s’inclogui, com a mínim, la plantejada en aquest document de referència.

Cal dir que actualment la proposta feta del POUM té alguns aspectes ambientals que no han quedat ben resolts, com ara el riscos d’inundació en què hi falta d’un estudi d’inundabilitat acurat, les conclusions del qual podrien fer modificar la proposta d’ordenació plantejada inicialment.

Per això, l’ISA haurà d’esmerçar-se seriosament en l’estudi, anàlisi i valoració acurats dels efectes ambientals de totes les alternatives que s’hi prenguin en consideració; i, amb base en això, fer la corresponent proposta de creixement, elegint la que tingui per més justificada des del punt de vista ambiental.

8. Modalitats d’informació i consulta. Identificaci ó de les administracions públiques afectades i del públic interessat.

Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb el POUM, en relació al procediment d’avaluació ambiental, seguiran allò establert pel Reglament de la Llei d’urbanisme als seus articles 23 i 115. La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial del POUM, que inclourà l’ISA, es realitzarà per l’òrgan promotor a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sens perjudici d’altres que hagin de ser consultats per altres motius segons la legislació vigent.

Administracions públiques afectades Públic interessa t Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Àrea de Medi Natural (AMN) dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge

Servei de Vigilància i Control de l’Aire de la Direcció General de Qualitat Ambiental (Departament de Medi Ambient i Habitatge)

Servei de Paisatge de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (Departament de Política Territorial i Obres Públiques)

Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC).

SEO/Birdlife (Societat Espanyola d’Ornitologia).

Grup Ecologista de les Terres de l’Ebre (GETE) – Ecologistes en Acció.

Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (DEPANA).



21

Direcció General d’Habitatge (Departament de Medi Ambient i Habitatge)

Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Serveis Territorials de Mobilitat

Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Consell Comarcal del Montsià

Confederació Hidrogràfica del Xúquer

8. Altres consideracions

Pel que fa a les respostes rebudes en la fase de consultes, han contestat els Serveis Territorials d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural i l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE). En relació als primers, la contestació descriu explícitament els principals aspectes de l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, cosa que no s’ha considerat en la elaboració d’aquest document de referència, atès que aquest procediment ja està establert en la legislació catalana, concretament en el Decret 305/2006, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i és el que se segueix per elaborar aquest document. En relació a l’IDECE, en el seu informe observen que “donat que l’article 3 del decret legislatiu 1/2003, de 8 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’Institut per al desenvolupament de les comarques de l’Ebre, no estableix entre les funcions de l’IDECE cap competència específica en aquestes matèries, ens abstenim de fer cap observació i suggerim que es consulti la Secretaria de Planificació territorial del departament de Política Territorial i Obres Públiques”. Amposta, 25 de març de 2008

DOCUMENT DE REFERÈNCIA

Documents

Transcript of DOCUMENT DE REFERÈNCIA